Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No trobàvem la manera de fer-la coincidir, de convidar-la a que vingués al programa.
Fins fa un parell de setmanes en què a Nació Digital el Pep Martí, un periodista, li va fer una entrevista molt interessant i on acabava curiosament l'entrevista parlant del film La mort de Stalin.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Permeteu-ne que la presenti dient el mateix que ja es deia en aquesta entrevista, Anna Sellers Ibonastres, historiadora, vídua de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán i especialista en la revolució russa i en la reunificació italiana, que ha explicat a les aules de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Però també ha investigat la història de Catalunya. El seu llibre, Quan Catalunya era el d'Esquerra, és bàsic per entendre el naixement d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931.
Activa en la clandestinitat, sap què vol dir ser acusat de rebel·lió, ho va ser l'any 1962, quan va ser detinguda i tancada la model.
Militant del suc durant anys, ha evolucionat cap a l'independentisme davant la inviabilitat de tota reforma federal a Espanya.
És un gran goig, repeteixo, és un plaer enorme tenir-te de convidada aquesta nit, Anna. Moltes gràcies per estar aquí.
Moltes gràcies a vosaltres i bona tarda.
Bona tarda.
Per començar el programa, com sabeu, sempre fem dues parts. Una primera en la que parlem de les coses que hem vist, de les coses que vindran, etc.
Jo encara que sigui molt per sobre, voldria donar a entendre o explicar que des del divendres passat, fins al proper divendres, i del dia 20 al dia 27 d'abril,
està tenint lloc a Barcelona el Festival Internacional de Cinema de Barcelona, el que es coneix com el BCN Film Festival, a la seva segona edició,
que aspira a mantenir un vincle, diuen ells, un vincle estret entre la Diada de Sant Jordi i el Festival de Cinema, que fa de cinema, amb les mateixes dates.
I que proposa, és una selecció, és una proposta que fan ells, una selecció de pel·lícules del panorama internacional relacionant, en un sentit ampli, amb la literatura i amb la història.
És a dir, que volen, bàsicament, presentar pel·lícules o documentals, el que sigui, que estiguin relacionats amb la literatura i amb la història.
Seguint aquest criteri, la programació oficial de la selecció està dedicada, de manera preferent, a les adaptacions d'obres literàries,
a la producció amb rerefons històric i a films biogràfics sobre personalitats rellevants.
Segons manifesten en la seva presentació, tenen com a objectiu una vocació popular i divulgatòria,
de manera que defensen que el cinema de qualitat sigui tant, des del punt de vista, diríem, de productes amb aspiracions artístiques
o de productes amb aspiracions simplement populars.
A part de, diríem, la secció oficial, hi ha tota una sèrie d'apartats, hi ha el cinema amb gràcia,
que el que persegueixen és fer tota una sèrie de comèdies, triades, els que han pogut venir
i que els mateixos espectadors poden votar quina és la més les ha agradat.
La zona oberta, que fan espais de coses que no podrien acabar en cap lloc, fan els imprescindibles,
sobretot que són una selecció de films clàssics sobre autors de tots els temps,
en aquest any s'han dedicat, bàsicament, a Lindbergh Berman, i així seguiríem.
És a dir, algunes sessions d'homenatge dedicades a alguna pel·lícula o figura destacada,
per exemple, recordo que, ho tinc en memòria, que hi ha el Cartero i el Pablo Neruda del Mitchell Radford.
Bé, nosaltres, l'equip de Cinema Sense Condicions, ens hem repartit la programació,
perquè no podem estar tot i veure-ho tot, perquè són moltes pel·lícules durant una setmana,
de manera que ara, o potser la setmana que ve, potser és millor que ho fem,
si és que hi ha material, per exemple, parlar-ne del que hem vist i el que ens ha semblat millor,
i, per tant, comencem, si voleu, com sempre,
abans de donar el peu a que l'Anna ens pugui parlar de les tres pel·lícules
que, en principi, havíem concertat, que a ella li feien gràcia comentar coses,
comencem una mica per les preestrenes, si voleu, de les que heu vist,
o les coses que destaqueu o voleu destacar.
Comences tu, Joan, per exemple?
Sí, perquè és millor parlar-ne la setmana que ve del festival,
perquè ja estarà acabat, i aleshores podrem fer una anàlisi completa.
que, esclar, tu aquí ja has dit les intencions del festival,
vull dir, una altra cosa és els resultats, no?
Vull dir, això és el que intentarem fer la setmana que ve.
Llavors, vull dir, si parlem de...
Hi ha una pel·lícula que ja és en cartell,
i que encara no n'havíem parlat,
que aquí s'ha titulat Bailando la vida,
és una pel·lícula britànica,
el títol original és Finding Your Feet,
o sigui, trobant els teus peus, seria literalment,
però, bueno, seria com trobant el teu camí, no?
És una pel·lícula...
L'altre dia vaig veure un cartell en anglès
i posava...
és un...
feel-good film, no?
Vull dir, que aquí em podríem dir un film de bon rotllo,
d'aquests que a vegades saben fer els britànics,
podríem posar com a exemple el Full Monty o coses d'aquestes, no?
Que llavors aquest film té un argument que és força interessant
perquè tracta d'una senyora que és de l'alta societat,
diguéssim que està casada amb un senyor poderós,
però que troba que en un moment determinat
ja n'hi ha hagut prou d'aquella vida una mica hipòcrita
i llavors va viure a casa de la seva germana,
que la seva germana ha sigut tot el contrari d'ella,
ha sigut una dona interessada en la política,
interessada en els moviments
i que ha hagut viure una vida lliure
i aleshores, bé, és un film d'aquests convencional
que ja veus tot com anirà
i ja dic, el missatge és prou interessant
perquè aquesta senyora passa de viure una vida de parador
a viure una vida en contacte amb el món del treball
i amb gent bohèmia
i preocupada per coses que són molt més interessants
que no pas als negocis i als diners i tot això, no?
i el millor de la pel·lícula per mi és l'interpretació
vull dir que els actors britànics no seré jo qui els descobreixi
perquè són una meravella absolutament
jo recordo que el director Lluís Pasqual
un dia en una conferència, director de teatre
doncs parlava que els francesos
quan surten a escena
canvien, no?
vull dir, perquè els actors francesos
es posen com si estiguessin més alts
perquè entre l'actor que està a bambolines
i el que surt a l'escena
hi ha un canvi
hi ha una cosa majestuosa
que els italians
doncs són uns actors que
bueno, van fent el joc aquell
de l'italià, allò de...
vull dir, aquella cosa
de la vida
i tot això
i que els britànics
no hi ha aquesta diferenciació
vull dir que estan entre bambolines
i són els mateixos que estan a l'escena
per una qüestió de tradició, etc.
llavors acabava dient
que els actors espanyols
es llencen a la piscina sense mirar si hi ha aigua
ja es nota
no, no, vull dir, el Lluís Pasqual
sap de què parla
vull dir, això fa anys que ell he de dir
però jo ho he recordat sempre
perquè ell coneix exactament l'escena francesa
l'escena italiana, no diguem
l'escena espanyola, és clar
i l'escena britànica també la coneix
i em va semblar molt adient
molt ajustat
i evidentment
vull dir, tots tenim
en ment
doncs aquests grans actors britànics
que són
que tenen una edat
molt elevada
però que
encara
ells són allà
vull dir, per tota aquesta tradició
sexperiana
que els surt pels poros
i aquí
ens trobem amb una actriu
que a mi m'agrada moltíssim
que és la Imelda Stoughton
que és coneguda per
bé fet el paper de la Vera Drake
amb el Mike P de la Vera Drake
amb el Mike Leach
i em sembla que també sortia
Secrets i mentides
del Mike Leach
i bueno, per mi
és clar
hobert
només veient-la
només amb un gest
és capaç
d'explicar-te coses
la que fa el paper de Germana
és una actriu
també coneguda
però no tant
que es diu
Celia Imri
i que fa un paper
meravellós
vull dir, totes dues
són excepcionals
i aleshores
doncs
jo penso que
la pel·lícula
si val la pena veure-la
és pel treball d'elles
els actors
bueno, hi ha el Timothy Spol
que
jo era un actor
que no el coneixia
però que
últimament hem vist
quatre pel·lícules d'ell
i bueno
és que és un home
que és capaç
de fer-ho tot
una segona cosa
aleshores
vull dir
també
aquest encarna
una mica
aquesta joada de vibra
oi
de
és un senyor
que viu
en un
petit vaixell
en un canal
i és on va
a parar
aquesta senyora
rica
diguéssim
no
i bé
vull dir
per gent
que vulgui anar al cine
i passar
una estona
entretinguda
doncs
pot ser la pel·lícula
Pep
mira
jo
parlaria
d'una pel·lícula
que hem vist aquests dies
també
que s'estrena
em sembla que
no sé si s'estrena aquest divendres
o si es va estrenar el divendres passat
es tracta de
Custòdia Compartida
sí
l'han estrenat ja
va estrenar el divendres
és una pel·lícula francesa
de Xavier Le Grand
que se'ns
se'ns presenta
amb el pressbook
que ens van donar
es deia
que
diu
prepareu-se
perquè
un millor d'espectadors
a França
i és una pel·lícula
que està
entre
Hitchcock
i Chabrol
ja
bueno
lo de Hitchcock
és directament
blasfem
i Chabrol
i Chabrol
no el vaig veure
per cap banda
ja
ja
el periòdico
li posa 5 estrelles
sí
perquè hi ha
el Nando Salvá
que és el
dels crítics
no sé si
no sé en la vista
perquè la gent
l'altra gent
jo no l'he vista
per tant no puc opinar
però em va sorprendre
perquè vaig sentir
uns comentaris
super negatius
de la pel·lícula
i a la vegada
gent que la defensava
dient que era un obre mestra
una demostració
que hi ha otra crítica
a l'autre lado
del Pecos
què vols fer?
tira
no se pot fer res
bueno
és la descripció
d'una situació
concursal
un maltractament
i
i a més a més
acaba
d'una forma
que
fins i tot
cinematogràficament
és
és impossible
allò
ja
si hi ha
una
una relació
entre
un policia
bo de color
i
i la senyora
que està angoixada
perquè té l'altre
amb una escopeta
i és caçador
que caça
al voltant
de 113 peces
cada any
ja
sí
i se'n va allà
i jo
jo dic
escolta
a mi
al final de la pel·lícula
el que m'agradaria
és que em diguessin
la referència
de la porta
perquè me la fotria a casa
per estar tranquil
perquè
se'n va allà
amb l'escopeta
i va disparant
el tio
i mentrestant
ella va parlant
amb el poli bo
i el poli bo
li diu
senyora
jo no sortirà d'aquí
vostè no deixa el mòbil
posi-se la banyera
i
i escolta
i si
no cau la porta
fins que arriba la policia
ja
una cosa lamentable
que
un tema
com més
el de mal tractament
quedi representat
d'aquesta manera
una situació
també és de divorci
els nanos
la parella s'ha divorciat
llavors el problema
és qui es queda amb el nano
no diria
sí
bueno
hi ha una lluita
per això es diu custòdia
sí
per això et dic
és una situació concursal
hi ha una lluita
en les dues advocades
de les dues parts
i al mig
la jutgessa
i la jutgessa
doncs determina
quan
és bastant evident
perquè aquell tio
és que només calvar-ho la cara
que és un mal tractador
un tio violent
ja
ho porta
ho porta escrit a la cara
ja
bueno
doncs la jutgessa
sempre
la prudència
de la justícia
ja
diu
bueno
però sí
una setmana cada un
i la meitat de vacances
per cada banda
Pol
tu has vist alguna cosa?
jo he vist una cosa
a veure
porto
Aniquilación
ah
no no
ves la nova pel·lícula
de l'Alex Garland
que és el d'ex màquina
i
ens torna a portar
una ciencia ficció
de fet torna
actuar Oscar Isaac
però en aquest cas
acompanyat de Natalie Portman
i bueno
un fotimer de gent més
però
és una ciencia ficció
que jo l'anava veient
i dic
tot i que trobo
bastantes coses
semblants
tant a Avatar
com ara per exemple
que és la
és l'era
d'aquestes sèries
tipus Stranger Things
o Dark
de Netflix
també
que són aquestes
aquesta ciencia ficció
molt encarada
a endinsar-se
a mons
creats
per alienígenes
dins de la Terra
o sigui
aniquilació
el que va
és d'un meteorit
que cau
una mena de
per dir-ho així
com un
com a
una zona
d'un far
i aquesta zona
es comença a expandir
molt a poc a poc
però com una
metazona
diguéssim
o sigui
com una mena de fum
bastant
amb colors
que això també
la peli ho té bastant
aquest estil avatar
que tot té molts colors
tot té
i són
bueno
el plantejament
és bastant típic
és els científics
ui què passa aquí
anem a investigar
i comença a desaparèixer la gent
fins aquí
típica pel·lícula
però
el tractament
que fa aquest
el director
al Garland
trobo que és bastant
com
la típica història
portada a un terreny
més d'autor
o sigui
una ciencia ficció
que podria haver sigut
molt molt espectacular
d'afectes
molt espectacular
de morts
i molt
l'he trobat bastant interessant
curiosa
si més no
és una pel·lícula
que l'ha distribuït
Netflix
no sé si a Estats Units
es bastant en els cinemes
és d'ara mateix
però
però trobo que
és curiós
perquè és una pel·lícula
jo crec que és
bastant de veure
a les sales de cine
dic per l'espectacularitat
una mica
també sobretot
del joc
que han intentat fer
de paisatges
per exemple
o de personatges
en si
com a història
és bastant interessant
no diré que es tramposa
però sí que juga bastant
amb
amb una pseudociència
allà amagada
que és bastant curiosa
perquè l'estructura
està bastant
no és una estructura
narrativa
com a tal
llavors
juga bastant
amb l'espectador
són dues hores
que passen molt ràpid
la veritat
i
jo per mi
recomanable
no molt recomanable
però dins del que és
el gènere
que ens trobem ara
de ciència-ficció
combinat amb un thriller
psicològic
que és bastant potent
entre els personatges
jo
jo firmo
per aquesta
digues
jo volia
comentar una cosa
estem
el 2018
i el 1968
Stanley Kubrick
va estrenar
2001
una odissea
de l'espacio
voldria
ressaltar això
perquè els nostres
ullons
si
si poden
repescar
aquesta pel·lícula
si es fa alguna
prestrena o això
la recomano
moltíssim
el fenòmen
està fent coses d'aquestes
suposo que heu vist
la van passar
no fa pas massa
no sé
la de tornar a passar
jo la vaig veure
fa tres mesos
i el fenòmen
precisament
és extraordinari
em va continuar
entusiasmant
igual que
amb el seu moment
també
que la
la vaig tindre que veure
perquè llavors
tenies que anar
i passar per caixa
tres vegades
perquè
és que realment
una pel·lícula
que abarca moltíssim
des de
la història
la filosofia
la ciència
la ciència-ficció
la evolució
de la humanitat
i
és curiós
com la veus avui
i s'aguanta
s'aguanta molt
per sobre
de tot
això és el que passa
és una cosa curiosa
i és que hi ha pel·lícules
que no saps per què
s'aguanten meravellosament bé
i altres
que potser en el seu moment
et van agradar molt
passen tres o quatre anys
i les veus velles
i no sé la raó
o sigui
no sé què és el que fa
que hi ha una pel·lícula
suposo que és el clàssic
jo crec
jo crec que en aquest cas
és que el Kubrick
que era un perfeccionista
brutal
va escollir molt bé
els materials
o sigui
va escollir
els actors
va escollir
les situacions
i
va escollir
la música
i amb tot això
ha esdevingut
un clàssic
imprescindible
referència
per tot el que s'ha fet
després en ciència-ficció
crec jo
clar és que en ciència-ficció
és molt difícil
perquè pots avançar
o sigui
en ciència-ficció
molts cops es basa
en efectes especials
això ja
en pel·lícules
inclús que tenen això
quatre o cinc anys
potser ja pots veure
com d'integrats
estan els efectes
o com intenten
maquillar-ho
perquè no es vegi del tot
perquè no estan del tot
ben fets
i sí que és veritat
que evidentment
2001 va ser
també en qüestió
d'afectes
tan
innovadora
tan innovadora
que ara mateix
encara es manté
i justament
de la pel·lícula
que està dient
del mateix director
Ex Màquina
no sé si l'heu vist
per aquí
Ex Màquina
va guanyar els efectes
especials de fa dos anys
als Òscars
però amb uns efectes
especials tan tan tan
subtils i tan petits
per si és una ciència-ficció
és una ciència-ficció
de Guió
com la de Coherence
aquesta que va guanyar
Sitges a Guió
però
són pel·lícules
que jo crec
que per exemple
Ex Màquina
tardarà bastant
estades
diguéssim
fora de temps
perquè
per això
per aquestes subtileses
i 2001 jo crec que
perquè integrava també
tot el que has dit
que
jo crec que s'aguanta
per tot arreu
o sigui no
no sé
es podria encomanar
les més coses
a mi per exemple
el Cobric
una cosa que m'apassiona
i que confesso
que no
no he trobat
en cap altre director
que sigui capaç
de fer el mateix
és la tria de músiques
i una cosa
que és excepcional
en les pel·lícules
del Cobric
és com encaixa
la música
que costuma ser clàssica
costuma ser
música súper coneguda
etcètera
com la fa encaixar
amb les imatges
que utilitza
llavors hi ha moltes escenes
que gairebé
sense la música
l'escena no s'aguantaria
potser
o no tindria
la força que té
i la combinació
d'aquella música
per exemple
jo ho he explicat alguna vegada
potser no sé
si és el moment ara
però jo donava classes
d'història
i en un moment
la vaig utilitzar
més d'una vegada
vaig utilitzar
la pel·lícula
del Cobric
com es diu
Centeros de Gloria
i quan
la que seria
després la seva dona
canta la cançó final
al final de la pel·lícula
i es posa a cantar
extraordinari
jo és que
em foto plorar
o sigui
no puc evitar-ho
és a dir
no puc
no aconsegueixo evitar
i va passar una vegada
davant dels alumnes
que em vaig fotre el plorar
i els alumnes
van quedar tots
que no sabien
què havien de fer
perquè no sabien
la reacció meva
em passa amb la música
de la forma que estan combinades
música i imatges
que bueno
és que és impressionant
és a dir
és una cosa
realment espectacular
però jo penso
que és una qüestió
de ritme
segurament
que això
doncs
el ritme va bé
per qualsevol art
jo diria
per un escriptor
tenir ritme
també
és important
i un director
de cine
és bàsic
no és important
l'has de tenir
perquè si no
és que
la història
no tirarà endavant
i el Kubrick
el que tenia
jo penso
que les músiques
que ell
eren
les que posava
però que ell
segur que n'escoltava
moltíssima més
abans
per escollir
la que realment
li encaixava
en el ritme
que ell volia fer
és que jo crec
jo crec
hi ha una famosa
suposo que
ho coneixem tots
que és la
com es deia
aquella
de Leone
la que fa
Amèrica
era una ve
que suposo
que sabeu
que quan
René Morricone
fa la música
la pel·lícula
es roda
10 anys després
i en conseqüència
es tenia la música
tota composada
tota feta
i el que va fer
René Morricone
que va ser superintel·ligent
és que mentre es rodava
els actors
sentien la música
és a dir
que els actors
es movien
en funció de la música
que sonava
de tal manera
que tu veus la pel·lícula
hi ha alguna escena
que és brutalment
aconseguida
la combinació
d'imatge
i de música
perquè clar
es jugava amb un arma
que habitualment
no es té
que és que
la pel·lícula
es roda
i després
es falleix la música
i la música
s'intenta que combina
i tal
en aquest cas
es rodava
amb una cosa
ja coneguda
i clar
allò era perfecte
de fet això va passar
al Padrino també
el Padrino també
tenia la música abans
i es movien al ritme
i bueno
és que el Nino Rota
pel Padrino
va aprofitar
músiques
que ja sortien
a les pel·lícules
del Fellini
perquè per exemple
la cançó
del Padrino
ja sortia abans
em sembla que
Julieta
ahir vaig estar veient
dintre del festival
aquest
de BCN Filmfest
la retrospectiva
de Berman
vaig anar a veure
la flauta màgica
i
i bueno
pràcticament
no la recordava
però això
que dius tu
del ritme
és molt bo
perquè comença
la
és una filmació
de l'obra
de l'òpera
eh
és a dir
però
compte
aparentment
sí
compte
hi ha dos primers talls
de la introducció
en la que un
m'ho vaig començar
a contar una mica tard
hi havia entre
104-105 primers plans
dels espectadors
i el segon tall
112
o sigui
primeríssims primers plans
però
estaven posats
tots
per veure la reacció
de l'espectador
sí
era extraordinari
allò
extraordinari
i a partir d'aquí
l'obra
i llavors
hi ha un fil conductor
que és
la cara
d'una nena
que va
atravessant
ja
tota
l'obra
a cada fragment
hi ha una expressió
d'ella només
i els altres
ja queden abandonats
però
al principi
ja ho dius
bueno
però aquest home
què em farà aquí
135 minuts
de primers
de primers plans
no no
però
el començament
el dóna així
perquè
t'està situant
l'obra
a sobre de la cara
del públic
en aquell moment
no
extraordinari
jo no voldria parlar
clar
jo tinc
les pel·lícules que he vist
confesso que he vist
la mort
no he vist
l'instant més oscuro
la del Churchill
i no he pogut veure
l'esprit del 45
tot i que la vaig
la tenia per veure-la
però no he tingut temps
de veure-la
però me'n recordo molt bé
de la pel·lícula
llavors
jo només podria parlar
de les que estan fent
el festival
i per tant
si ho deixem
per la setmana que ve
doncs ho deixem
per la setmana que ve
i per tant
doncs n'hi ha algunes
que em sembla
que són francament interessants
no totes
però n'hi ha algunes
que jo penso
que val la pena
que en parlem amb calma
per tant
donem peu
a la nostra convidada
d'avui
l'Anna Sallés
que ell en principi
tu mateixa
planteja-ho
com et sembli millor
perquè
només volia dir una cosa
respecte a Kubrick
que és aquesta pel·lícula
Senderos de Glòria
que jo us confesso
que a mi em va fer tan mal
perquè és la pel·lícula
jo crec
més no antimilitarista
que he vist mai
que no l'he pogut tornar a veure
a tot aquell
la brutalitat
ja
ja
ja
bueno
si t'arriba una cosa d'aquestes
llavors resulta que et pot afectar
amb direcció
no he pogut
i l'an passat
moltes vegades
no he pogut
és que
tota la trama dels militars
com estan jugant
amb la vida de la gent
allò és terrible
és antimilitarista
no és
sí
sí
sí
però va estar prohibida
sabeus
la seva França
va estar prohibida
molts anys
i sí
esclar
perquè en un cas
de la primera guerra mundial
i allò era
el 5 o el
doncs bé
Anna
tu mateixa
com a tu et sembli millor
que diguis el que diguis
estem segurs
que ens ho faràs
ara us diré
per què he escollit
aquestes
pel·lícules
l'esperit del 45
l'havia vist
quan la van estrenar
aquí
és un documental
és un documental
del Ken Loach
és una pel·lícula
clàssic
jo no faria la crítica
tècnica
ni de tèc
perquè no
no és el meu terreny
però
m'ha interessat
l'esperit del 45
de
Ken Loach
perquè parla
de
de la lluita
dels britànics
per
davant de la
del comportament
dels britànics
i del seu primer ministre
i del govern
davant de
l'escatament
de la guerra mundial
i després
del final
de la segona guerra mundial
i
què significa
perquè guanyen
guanyen
les eleccions
els laboristes
quan
qui havia portat
el timó
durant la guerra
havia estat Churchill
que és un personatge
que val la pena
llençar
una biografia d'ell
i
és un gran escritor
li van donar el novel
per la seva memòria
després
l'altra pel·lícula
les altres dues pel·lícules
que he escollit
una és
la mort de Stalin
perquè
no fa gaire
que l'he vista
i m'ha servit
per pensar
una mica
en funció també
de les classes
que durant molts anys
he estat donant
sobre la revolució
bolshevik
menys sobre
l'estalinisme
de fet jo
deixava
la història
que explicava
els meus estudiants
al moment
de la segona guerra mundial
dels anys 60
i 70
no en sé massa
però en fi
també el tema
el tema
una miqueta
en sé
i m'ha interessat
i la tercera pel·lícula
és
l'instant de mas oscuro
l'instant de mas oscuro
que torna a ser
torna a ser
Churchill
una pel·lícula
sobre
en aquest cas
sí que Churchill
és el personatge
central
a veure
són pel·lícules
que tenen
podríem dir
un fil
un cert fil
unificador
perquè d'una forma
o altra
totes elles
ens parlen
de la segona guerra mundial
la mort d'Stalin
evidentment
Stalin mor
al 53
i per tant
la guerra
fa 8 anys
que ha acabat
però hi ha una sèrie
de personatges
alguns dels quals
vénen
ja de la revolució
bolshevik
de 1917
altres
han crescut
a l'ombra
d'Stalin
han crescut
al llarg dels anys 20
són aquests personatges
en què ell
ha descansat
per imposar-se
sobre el conjunt
del partit bolshevik
sobre altres
personalitats
i grups
del partit bolshevik
i
la
la
i clar
el que ens explica
és
és
què passa
al moment
de la mort
d'Stalin
jo he dit
diuen que
vaig llegir l'altre dia
que era
una sàtira
jo crec
que és
més aviat
una paròdia
una paròdia
terrible
una paròdia terrible
sobre uns moments
terribles
de la Unió
de la Unió
Soviètica
i que
reflecteix
el que és
la lluita
pel poder
i el que ha estat
la brutalitat
del sistema
estalinista
del qual
cal que no
oblidem
de tota manera
que va tenir
una contribució
fonamental
per guanyar
la segona guerra mundial
sense
la residència
i la capacitat
de
de reacció
de la Unió
Soviètica
per molt
Churchill
que hi hagués
pregut
no s'hagués
els que arriben
primer a Berlín
són els russos
que hi ha dues
grans batalles
ara l'altre dia
justament
em vaig comprar
el llibre
de David Grossman
no de David
no
de Bassili Grossman
David és el
és el jueu
el jueu
d'Israel
Bassili Grossman
que havia llegit
vida i estir
que és la batalla
de Stalingrad
i l'altre dia
vaig comprar
un llibre
que té
que ell
com a periodista
sobre
Stalingrad
i realment
és clar
un dels personatges
que indirectament surt
és Zhukov
a mi
jo us confesso
que
jo faig una reflexió
a la meva
de totes les figures
que surten
que surten
al voltant
de
la mort de Staling
que són
doncs
bàsicament
Khrushchev
Malenkov
Molotov
Molotov
Zhukov
que és
el gran
el gran
general
de la
a mi
em fa una mica
de mal
perquè és un personatge
que
almenys
tots havíem
mitificat
i crec que
ha estat
un personatge
importantíssim
que de manera
directa
o indirecta
era cap
de la
en aquell moment
no era cap
de l'exèrcit
soviètic
tenia per davant
algun altre
militar
però
de manera
directa o indirecta
ha tingut
un paper
fonamental
a la batalla
de Stalingrad
en el setge
de Leningrad
que és un setge
que dura
de 45
fins a 44
i el que és
segurament
la batalla
més important
perquè s'ha
mitificat molt
a Stalingrad
que és la batalla
del Kursk
que és la batalla
de tancs
de tancs
que per primera
vegada
va fer recular
realment
els pánzers
alemanys
els grans
tancs
alemanys
per tant
clar
la pel·lícula
explica en canvi
l'altre personatge
que em descriu
naturalment
és Bèria
és el cap
de la policia
el cap de la policia
la KGB
no era
encara no era
KGB
no
no es deia
sí
a partir
em sembla
que és a partir
del 45
que ja es diu
no me'n recordo
ara no voldria equivocar
perquè
a la pel·lícula
no ho diuen
per això
no diuen
KGB
potser encara no
el Ministeri
de l'Interior
és NK
B
D
el Ministeri
de l'Interior
la policia
no sé
si és
no em volia equivocar
sé que
molt poc
després
de la Segona Guerra Mundial
sí que
es començarà a dir
es començarà a dir
el KGB
és clar
la successió
de caps
del KGB
o del KGB
de la policia política
que hi ha
des dels anys 20
clar
i a més
un va ser devorat
pels altres
doncs bé
la pel·lícula
explica la batalla
que es planteja
en el moment
en què
la mort d'Estàlid
té un caràcter
va ser així
és que realment
em sembla que un dia
ho comentava
no sé si ho comentava
amb tu mateix
em sembla que ho comentava
que
tot el que explica
és veritat
però passa que
esclar
en pla de
de farça
de paròdia
exagerant
tot el que va ser
la brutalitat
del període
estalinista
i sobretot
i el que va ser
els últims
els últims moments
de la vida
d'Estàlid
la batalla
la batalla
pel poder
de fet
s'inspira
en un còmic
en una novel·la gràfica
i per això
té aquest to
de sàtira
i aleshores
els productors
van anar a buscar
un director expressament
perquè pogués donar
aquest to
i que és una mica
allò
de fer-ho
de dir
bueno
no us explicarem
els fets històrics
tal com van ser
sinó que hi farem
una mica de salseta
el que hi ha
com a tota paròdia
l'exageració
dels personatges
del comportament
dels personatges
per exemple
no sé
quan surten
no sé si l'heu vist
sí
sí
quan surten
quan a la gent
se l'emporten
amb remats
cap als camps
de concentració
tal com està explicat
queda realment
en pla de còmic
però que era veritat
jo recordo
que l'any 89
vaig
poc abans
de la caiguda
de la Unió Soviètica
dos anys abans
vaig estar
allà
i ens explicaven
estava amb gent
de la Unió
d'escriptors soviètics
i ens explicaven
vam anar un dia
a casa d'un d'ells
i va dir
mira
aquesta escala
no hi ha cap pis
que una o altra persona
no hagi estat víctima
de la repressió
talinista
que no hagi anat
a parar
algun parent
a un camp
de concentració
realment
això era així
això era així
el nombre de morts
entre el 29
l'arribada
de la consolidació
el poder de Stalin
i la segona guerra mundial
és terrible
és terrible
milions de camparols
executats
o anant a camp
de concentració
o traslladats
o poblacions
senceres
i líders
i de tots
és que
el 38
no queda ningú
que era la revolució bolxèvic
els grans personatges
de la revolució bolxèvic
ningú
Buhari
Enricov
tota aquesta gent
s'ha desaparegut
en 20 anys
la cosa
s'ha acabat
sí
la depuració
i la brutalitat
sobretot
els processos
de Moscou
del 36
37
i 38
per tant
jo sí que
la recomano
perquè
els fills
són així
el que passa
que estan
explicats
de forma
paròdica
però perquè
la mateixa
quan el troben mort
quan expliquen
que no saben
com agafar-lo
perquè està ple
de Pichum
i qui li toca
posar-se al costat
on hi ha
Pichum
es barallen entre ells
clar
tot això
segurament alguna cosa
semblant
que hauria passat
o pot ser pitjor
el que sap
és per exemple
que els soldats
o els guardians
que muntaven
la vigilància
a la porta
i clar
havia sentit un soroll
que era el moment
que havia caigut
a terra
o deia
escolta no surt
és l'hora
d'esmorzar
i no surt
hi ha l'humor
anglès també
pel mig
no surt
perquè si entrem
potser ens refusella
esclar
podria ser així
no sabien què fer
els dos allà a la porta
estan esperant
hores, hores i hores
sense saber
si s'han de moure o no
és possible
que l'haguessin pogut salvar
si haguessin
atrevit a entrar-hi abans
potser sí
i després
la batalla
que això és certa
la batalla
entre Bèria
i Zhukov
perquè
a Bèria
li donen
un grau militar
i llavors
té unes atribucions
que molesten
a Zhukov
i clar
batalles
entre ells
i el més llest
de tots
és Kushov
és el que sap
manegar-se
atiar
les contradiccions
entre l'un
i l'altre
i finalment
s'acaba imposant
acaba jugant
amb tots ells
s'acaba imposant
i clar
que no oblidem
que amb ell
comença
la desestalinització
molt aviat
i comença
la denúncia
de l'estalinisme
no de l'estalinisme
la denúncia
de Stalin
que és diferent
perquè
no és tant
la denúncia
del sistema
com la denúncia
del personatge
per tant
és com si
l'únic responsable
de tot el que
havien estat
aquells anys
de l'estalinista
fos ell
com si no fos
això
un sistema
una mica
el culte
de la personalitat
una mica no
esclar
esclar
el culte
de la personalitat
de Hitler
de Stalin
de Mussolini
de Mussolini
de Franco
el que vulgui
Franco
Franco
Franco
Franco
sí
sí
sí
sí
doncs
bé
per això
em sembla que
a pesar de tot
es pot aprendre història
a pesar de tot
aquesta pel·lícula
és això
perquè és veritat
està basada
en un còmic
i jo no sóc
no sóc massa
massa amant
de còmics
la veritat
no tinc cultura
no tinc cultura
del còmic
però
a mi em va interessar
sense dir que és una pel·lícula extraordinària
però
va interessar
l'altra pel·lícula
que us parlava
era la de
l'espírit del 45
que ens explica
a mi m'agrada molt aquesta
ens explica
com poden guanyar la guerra
els immensos esforços
que han de fer
per guanyar la guerra
per guanyar la guerra
els sacrificis
d'un poble
per guanyar la guerra
el paper important
també d'un cap
eh
d'un cap
decidit
enfrontar-se
a la situació
però
quan acaba la guerra
curiosament
el Churchill
que estava tan satisfet
ell mateix
pensant que el partit conservador
es resaria
les eleccions
de 45
perden les eleccions
i per què les perden
i les guanyen
per dilaborista
perquè els ofereix
la possibilitat
d'una vida millor
després
clar
jo crec que l'argument
un argument importantíssim
de la pel·lícula
és
que és el que
els laboristes
ens expliquen
jo crec que volen dir
és
si hem estat capaços
d'invertir
tants recursos
a guanyar la guerra
tants recursos
i hem pedit
com no hem de ser capaços
de trobar recursos
per donar benestar
al nostre poble
jo crec que aquest és
l'argument central
i aquí ve
i que és una mica
l'inici
de les fets de bonestar
no?
el desplegament
a Europa
sembla que és
una mica la idea
bé
hi havia
hagut
petites
mostres
hi ha
Bismarck
per trencar
el socialista
el partit socialista
socialdemòcata
alemany
però
després
en els anys 20
la mateixa
Gran Bretanya
però era una cosa
molt sectorial
no era allò
el welfare state
l'estat del benestar
és a dir
serveis socials
per tots
per a tothom
i
de fet
està
en gran part
descansen
els plantejaments
de Keynes
de John Maynard Keynes
esclar
que de fet
no és un plantejament
revolucionari
perquè
John Maynard Keynes
el que diu és
home
hem de trobar recursos
perquè tothom
visqui millor
perquè és la manera
de parar la revolució
hem de
clar
aquest és
un revolucionari
una persona
perfectament
conservadora
passa
que era una persona
intel·ligent
i el que hem de fer
és distribuir
els recursos
de manera que tothom
visqui millor
i això és
però productivitat
sense fre
ja ja
ja ja
i ell
ell es va enriquir
es va enriquir
joven a bolsa
clar
d'economia
en sabia
en sabia
un munt
i per tant
ell
interessant
de blunts
burin
gent extraordinària
però
i
amb aquesta proposta
els laboristes
guanyen
guanyen
guanyen
les eleccions
després
el 51
em sembla que
és el 51
les perden
perquè després
ja hi ha
tot un
tot un ball
de canvis
però
realment
posen en marxa
l'estat del benestar
això
serveis socials
per a tothom
d'altra banda
la nacionalització
de la indústria
del carbó
per exemple
la nacionalització
de grans indústries
les inversions
en escoles
en vivendes
en sanitat
ells són
el model
que ha seguit
després
Europa
Occidental
amb enorme
mesures
els Estats Units
i que després
el senyor Thatcher
ha començat a liquidar
amb la col·laboració
perfectament
seguda
del partit
laborista
britànic
amb el senyor
Blair
quan el Blair
va sortir
i es feia
retrats
amb la família
que semblava
que volia sortir
la revista
Hola
en comptes
d'assegurar
el benestar
dels treballadors
que és el que
hauria de fer
i jo penso
que el Ken Lodge
parla
de l'any 45
però que es refereix
al moment actual
amb aquesta pel·lícula
ell
em parla
em sembla
segur surt
la Thatcher
i surt
el Blair
al principi
ell diu
estem perdent
tot això
que s'havia guanyat
després de la guerra
i no ho podem perdre
això és el missatge
més clar
de la pel·lícula
ell com que
milita en el partit
laborista
però
en el sector
trusquista
de la cosa
que ja és
ja és
ser
una miqueta
en alguna pel·lícula
de la guerra
d'Espanya
sí
sí
sí
bueno
però és que
ell és un trusquista
dins del partit
laborista
que és una cosa
que aquí
no es podria entendre
no
vull dir
perquè el trusquista
vull dir
és allò
que discuteixi
una coma
està posada
en comptes
d'un punt i coma
però allà
vull dir
ell
es manté
dient
estan en un sector
que és molt minoritari
cada vegada més
però que
ell
té
la seva influència
esclar
esclar
el que ens explica
és
és això
és a dir
el
el fet que la gent
tingui drets
tingui drets
universals
drets universals
és un problema
és un problema
ideològic
polític o ideològic
quan el senyor
Rajoy
ens està dient
que no hay masera
que la que arde
per les pensions
a més ara
sembla que s'ha d'agrair
que pujaran
les pensions
demanen manifestacions
d'agraïment
jo em pensava
a manifestar
perquè jo ja
no pensava
en una pancarta
gràcies
no no
però el tio aquell
m'ha recordat
i diu
hòstia
torna
però vull dir
que el que
s'està plantejant
és recursos
on hi ha
el que cal saber
si s'imperteixen
en fer submarins
que no floten
amb armes
o
aeroports
de la vuelo
exacte
i la tercera
és la d'aquesta
l'instant
que hi ha una cosa
que jo no tinc clara
i no sé si després
en el seu moment
recordo
em va quedar la imatge
però després
no ho he tornat
a ni llegir
ni buscar
ni res
que és
la idea
que jo recordo
que quan ho havia estudiat
Dunkerque
que queden totes
300.000 persones
en la llada col·lada
la bossa aquella
la bossa aquella
que el Hitler
es veu que deixa
dos o tres dies
de marge
i llavors
s'ha especulat molt
per què el Hitler
fa això
i si alguna
mesura
últimament
perquè hi ha gent
que deia
que no volia ser
tan cruel
i carregar-se
300.000 persones
així d'un plomazo
o va ser
una mena
que els anglesos
també
s'hi volien pactar
jo no sé
com està la situació
i què es valora
avui dia
a veure
jo crec que
a Hitler
li era igual
si es va carregar
6 milions de jueus
i no sé
quants centenars
de milers de gitanos
i republicans espanyols
que volia
anar-hi a 30.000
o 200.000 soldats
o 300.000 soldats
jo crec que
la realitat
deu ser aquesta
que estaven
esperant
com el govern
britànic
que estaven
en aquesta pugna
sobre
si pactem
o no pactem
perquè hi havia
un sector
halifax
s'estaven
pel pacte
jo crec que
aquesta és
la causa
més important
que la pel·lícula
llegiu
que això
m'ho he llegit
jo la pel·lícula
de Dunkerque
no l'he vista
perquè pel·lícules de guerra
no en veig gaire
perquè no m'han
de gaire
per exemple
no sé
el soldat
el Ryan
la vaig veure
a cap d'anys
que hi ha la fèria
però he llegit
sobre Dunkerque
que això
que surt
a la pel·lícula
que arriben
dozenes i dozenes
de barcos
de barcos
espontanis
que tot això
sembla que no és veritat
que allò hi havia
és que ara ho estan
esbombant molt
no sé
perquè com una mena
sembla que no és veritat
que allà
el que hi havia
era la flota britànica
que estava
salvant el que va
poder
i el transport
de les tropes
cap a
sí perquè a Dunkerque
es fa això
i aquí també
es torna a insistir
en aquesta idea
que és nova
perquè jo no recordo
que se n'hagués parlat
tant com ara
d'aquesta
diríem
aparició
espontània
de vaixells
de vaixells marcants
i de barcos
de barquetes
que anaven a buscar
particulars
això no
jo no ho he vist fins ara
això no
jo he llegit
perquè ho he intentat buscar
i jo he llegit
que allò
el que va salvar
els que van salvar-se
naturalment
va ser la flota
els vaixells britànics
i no pas
aquests barquets
allò
les menorquines
salvant
els soldats
i que hi havia poca gent
amb els vaixells aquells
no
a la pel·lícula
les barquetes
és com una mena
de col·laboració
ciutadana
sí
però sembla que
també es diu
que
l'armada
va fer
la seva feina
el que passa
que no els podia evacuar
a tots
i llavors
hi ha aquesta llegenda
que és molt britànica
jo crec que és més llegenda
que res
el gruix de la gent
segur que anaven
amb vaixells
de més entitats
perquè si no
els que havien salvat
8.000
és un dels vaixells
que arriba
està capitanitzat
per Christopher Nolan
ell mateix
o sigui
a la pel·lícula
a sobre és el salvador
com aquell altre
moment
en què
ell agafa el metro
recordeu
i comença a veure
que els
comença a preguntar
això parles
de la línia
està més oscura
no m'imagino
el Churchill
baixant
jo tampoc
perquè allò es veu
si allò es veu fals
allò es veu fals
i es veu
no t'acabos de creure
el que passa
que dintre
el que és
queda bonic
queda bonic
però no m'ho acabo
de creure
és que aquestes pel·lícules
que diuen
basades en fets reals
tu has d'aprendre
així una mica
oi?
perquè
jo penso que hi ha
molta fantasia
en aquestes pel·lícules
vull dir
coses que
que convenen
a la pel·lícula
dramàticament
ajuden a explicar
ajuden a explicar
per exemple
doncs que
el que ell
pugui acupsar
el que pensa la gent
sobre resistir
o no resistir
llavors
a través d'una anècdota
això queda
clarament explicat
no?
però
jo
de veritat
no m'imagino
un magistòcrata

que no llegeixi
això no existeix
això podria ser
no, però és que
l'ego de molts escriptors
és tan gran com que
allà ho expliquen
com un esforç personal d'ell
de dir, no, és que jo m'esforçava
molt i quan la guerra
i no sé què i tal, però un escriptor
ha de llegir
per saber com funciona la tècnica
narrativa
potser ara ja, bromes, a part potser era el moment
que et poses a escriure
algun text
el que vull dir és que
necessites desconnectar
no t'ho expliquen tot, t'expliquen el que convé
dramàticament
per la cosa, vull dir
per exemple, una màquina
d'escriure antiga és molt cinematogràfica
perquè hi ha el soroll i tot això
ara, quan tu veus
un escriptor que escriu amb ordinador en una pel·lícula
és que et quedes
no sé, escriu o què fa
o està jugant al solitari
perquè no
ja no hi ha aquesta cosa cinematogràfica
del sol
clar, imagina't el resplandor
el Jack escrivint amb ordinador
impossible
amb un mag
impossible
amb un mag
jo d'aquesta
estàvem amb Churchill
perdoneu
no, no, no
jo, jo
a veure
a mi sí que sorprèn
diverses coses
de la pel·lícula aquesta
una és doncs
la, bueno
la pel·lícula de la història
perquè quan saps que
Churchill
que és veritat
és a dir
a mi una cosa que de la pel·lícula
em fallava
no fallava
intenten sopar
perquè vaig veure en versió original
però la veu
com que coneixes molt la veu
del Churchill
i veus que la que hem posat
a la pel·lícula
no és la d'ell exactament
doncs a mi notava faltar
frases que saps
que tenen molta força
i que dites
de la veritat
que les deia el Churchill
t'arribaven
d'alguna manera
doncs que
a la pel·lícula
no hi eren
l'altra cosa
que és veritat
és que des del punt de vista
aviam
en el fons
és una exaltació
perquè inclús al final
quan acaba la pel·lícula
doncs
hi ha defensa
que les Etats Units
encara no han entrat
en la guerra
però que a l'altra banda
reaccionaran
i que seran
doncs
diríem
els anglosaxons
els que salvaran
diríem
ablígoles anglesa
com que és anglesa
fa un pacte
diríem
no sé falta
de ser-ne demà
doncs
ha hagut d'acabar
per aquesta línia
llavors
i clar
la cosa
que a mi
una mica
doncs
em sorprenia
era
la figura
la figura d'ell
que és veritat
que tot el que la pinta
aquests primers dies
perquè a més
la pel·lícula aquesta
només pinta
el mes de maig
del 40
que és quan ella
arriba al poder
hi ha tota la crisi
que hi ha hagut
degut a que
com que hi ha hagut
l'especte de Múnich
i tot això
els dirigents britànics
han sigut un fracàs
i la població
suposo que està en contra
d'aquesta gent
s'ha de buscar un recanvi
llavors ell
que de fet
no era dels més
prestigiats
com m'explica la pel·lícula
no els més prestigiats
dintre el partit conservador
era el més acceptat
per l'oposició
però que ella arriba
té possibilitats
d'arribar al poder
llavors
jo crec que
una cosa
que és innegable
i és que
des del punt de vista
de l'oposició
a Hitler
durant la segona guerra mundial
Churchill
va tenir un pes
de decisió
és a dir
la propaganda
que va muntar
els britànics
a través de la ràdio
perquè en aquell moment
penseu que
es diu avui dia
es diu avui dia
que la televisió
és un mitjà fred
i que en canvi
l'internet
i la ràdio
és un mitjà calent
és a dir
que el Hitler
el Hitler
amb la televisió
no hauria pogut
fer el que va fer
es diu
es diu
la gent que parla
del món
del món
de mitjans
i en canvi
internet
és com molt més
abocador
molt més
un whatsapp
o el que sigui
aboca molt més
que no pas
la pròpia realitat
igual que passa
amb la ràdio
llavors
el que
no deixa de
què et diria
deixa de sorprendre
és que
no deixa de sorprendre
jo crec
jo recordo el meu pare
que m'explicava
que havia viscut
la guerra civil
i la segona guerra mundial
que m'explicava
el paper de Churchill
com jo era petit
i m'ho comentava
volguem dir
que va ser l'home
que va
que va enfrontar-se
públicament
diríem
amb uns mitjans
no hi havia ningú més
que cridés
com cridava ell
bueno això és el que em deia
el meu pare
jo no soc conscient
de si m'explicava
però la imatge
que em queda
és aquesta
jo suposo
que tenia
una gran influència
no sé si afortunadament
o desgraciadament
sobre el poble britànic
no sé
sí però va ser
va anar més enllà
va estar dedicat
a conspirar
amb els laboristes
en un sector
del partit conservador
per desbancar
perquè ell
estava convençut
cert que estava convençut
que s'havia de fer front
a Hitler
perquè si no
Hitler se'ls menjaria
això
n'estava convençut
però el que passa
que ell és un personatge
amb molts problemes
ha anat i ha sortit
ha estat
al partit liberal
al partit conservador
però aquest paper
de propagandista
sí que la va tenir
o sigui
tu creus que la va tenir
o sigui
com em deia el meu pare
doncs que aquest senyor
va ser públicament
el senyor
que va enfrontar-se
amb imatges
amb recursos
amb paraules
doncs
el que més es va enfrontar
en certa mesura
clar
és que França
cau el juny del 40
no hi ha ningú més
el que queda
Europa no queda
Txecoslovàquia
no
per tant
la Unió Soviètica
pactarà
el que ha pactat
el tractat germano-soviètic
clar
la voluntat
d'un sector
de l'aliança
a través de Mussolini
tot em sembla
que tot això
és cert
cap on
s'inclinarà
la balança
a part que la Gran Bretanya
venia d'una crisi
a partir de l'abdicació
del monarca
que clar
es va vendre
com un problema
només perquè
es va enamorar
d'una dona divorciada
el que passa
que havia estat
flirtejant amb els nazis
això també està estudiat
i hi ha una pel·lícula
preciosa
que és aquella
em sembla
el que queda del dia
d'avui
que surt el rei
el recordeu
el monarca
allà
a volant
no?
amb el sector
més
més plau nazi
de la Gran Bretanya
sí, sí
i què és
el que queda del dia?
sí, sí
The Remains of the Day
no?
Sí
The Remains of the Day
sí
i bueno
últimament
la premsa
va difondre
fotografies
de la reina Elisabet
quan era petita
fent
la salutació nazi
no?
vull dir que
les classes
dirigents
britàniques
estaven
ben d'acord
amb les classes
dirigents
alemanyes
vull dir això
a més
vull dir
que estem parlant
d'un temps
que és molt diferent
de l'actual
que aleshores
Churchill
podia tenir
una autoritat
molt més gran
que no pas
la que té un polític
avui dia
penso jo
vull dir
que la gent
no sé
és que hi havia
també uns polítics
si ara busquem
algun polític
de la talla
és que
estan pensant
Macron
no no
és que
a Itàlia
ha canviat
tot
ha canviat
tot
clar
jo crec que
Churchill
havia begut
de Julio César
de Machiavel
etc
és el senyor
que s'inventa
el taló
de César
no?
sí
sí
sí senyor
el 46 i mateix
ja en parla
no?
és a dir que
ja parla
de la guerra freda
ja
avui dia
els gestors
aquests
que ens cauen
a sobre
són bastant
primets
en quant
a ideologia
és que això
jo
ho he pensat
moltes vegades
aquesta gent
aquests llegien
els escritors
no sé si llegien
però aquests llegien
sí
quan penses
per exemple
en les figures
de la revolució
Lenin
Trotsky
Buharin
són d'una talla
intel·lectual
extraordinària
però extraordinària
aquesta gent
és que
parlaven de política
parlaven d'ideologia
però sobretot
parlaven d'art
i de cultura
sí
m'agradaria
que ara que citaves
Lenin
vaig veure
a televisió
em sembla que
amb l'Andreu Maiaio
el més 324
que presentàveu
l'obra completa
de Lenin
per primera vegada
en català
és això
una selecció
una selecció
una selecció
que edita 3 i 4
oi?
a València
sí
i a mi em van demanar
si voleia fer el pròleg
de dos textos
de Lenin
sobre Marx
i Engels
d'acord
per exemple
en Fontana
en té un
sobre
l'estat i la revolució
sí
jo vaig fer
però penso que és una iniciativa
prou interessant
sí
i sobretot el català
el Lenin i català
que és el que
em va acabar convèncer
perquè era un buit
que no hi hagués
que és de recórrer castellà
que sí
que hi havia
moltes edicions
i tot això
però esclar
quan per exemple
jo
he d'explicar una miqueta
quan parla Marien
com arriba ell
a Marien
sota la seva formació
intel·lectual
després passarà
el que passarà
sí
a la revolució
jo que vulgui
però
m'ha donat allà
és divinària
és evident
sí
això
això s'ha de faltar
però moltíssim
en aquest moment
i per exemple
el que passa a Europa
és això
que hi ha una mediocritat
a tots els nivells
que és brutal
sí
sí
perquè Macron
és marqueting
i ara ens envien aquí
a l'any
és marqueting
és marqueting
lo residual
ho envien cap aquí
no el volen allà
el rebuig
cap aquí
curiós que un senyor
que ha sigut
primer ministre
d'una república
no vulgui
una república catalana
i meravellós
que s'ajunti
amb la monarquia espanyola
jo no podia demanar
res més
perquè ja
s'ha complert
un dels meus somnis
però què passa
que amb la política social
que va aplicar
això
podem entendre
és que se li han tancat
totes les portes
i ara està sortint
per la porta del darrere
i que mai serà
alcalde de Barcelona
això
és que ho tenim
ben segur
que de fet
és conèixer la ciutat
no sé
com que deia l'altre dia
un
diu a part del bar
Quimet
i la plaça
d'aquella d'or
no coneix
ni és de Barcelona
bé
tot això
m'ha arribat
a l'hora
sincerament
estem molt
molt
però que molt
agraïts
que l'Anna Sellers
s'hagi pogut venir
cinema sense condicions
i la setmana que ve
la setmana que ve
tenim
no la setmana que ve
no
però la setmana que ve
és festa
l'1 de maig
i saltem
el 8 de maig
ens hem deixat
de parlar
de l'1 de maig
ostres
però hauria estat bé
hauria estat bé
fer-ho la setmana que ve
i els
vindrà
el Pol i el Ferran
Pol Digler
i el Ferran Pujol
per
Universos Cinematogràfics
aleshores
moltes gràcies
repeteixo
l'Anna Sellers
tens aquí
casa teva
quan vulguis
pots venir a parlar
de qualsevol pel·lícula històrica
que passin
per
els cinemes
de Barcelona
i per tant
doncs bueno
molt agraït
repeteixo
gràcies
i fins la propera
a vosaltres
bona nit
bona nit
bona nit
a vosaltres
m'as
bé
a dà
a TRA izquierda
Fins demà!