Title:

Wes Anderson, Noé i l’univers de Pasolini

## Visió general Programa de “Cinema sense condicions” amb un tancament de trimestre molt complet: crítiques d’estrenes i recuperacions, debat intens sobre “Noé” de Darren Aronofsky, i un monogràfic profund dedicat a Pier Paolo Pasolini. > "Per a Pasolini, el cinema era un llenguatge per arribar millor a la gent que la literatura." ### Punts clau • **Wes Anderson**: lectura apreciativa però crítica d’“El Gran Hotel Budapest” — estil brillant, cast impecable, però amb capes que costen d’abastar del tot. • **Noé (Aronofsky)**: debat polaritzat. **Espectacle tècnic i interpretatiu** (Crowe i Connelly, en destacat), però discussió sobre el grau d’autoria i les llicències respecte al relat bíblic. • **10.000 km (C. Marqués-Marcet)**: **duet interpretatiu potent** (Natalia Tena i David Verdaguer), intimitat i versemblança; potser lleu excés de metratge pel seu dispositiu minimalista. • **Recuperació clàssica**: “Chuka” (Gordon Douglas), western amb **subtext humà** i relacions complexes en un fortí d’“irregulars”. • **Autoria europea**: breu elogi d’**Aki Kaurismäki** (humanisme sobri, històries senzilles i veritat social). • **Cédric Klapisch**: decepció amb “Nueva vida en Nueva York” respecte “L’auberge espagnole” i “Las muñecas rusas”. • **Comèdia francesa**: “9 meses de condena” (Dupontel), **alta idea simpàtica**, bona química, entreteniment sense més. • **Tren de noche a Lisboa** (Bille August): Jeremy Irons solvent; divisió d’opinions sobre la **versemblança** d’un relat més proper al conte que al realisme. ## Monogràfic Pasolini ### Perfil i poètica • **Poeta abans que cineasta**: porta la seva *poesia* i crítica social al cinema (“Accattone” com a punt de partida). • **Cinema com a llenguatge**: poca obsessió per la tècnica, gran focus en **expressar i interpel·lar**. • **Italia 40–60**: amor/odi amb el país, mirada als **proletaris invisibilitzats** i denúncia de la burgesia i els neo-feixismes. ### Relació amb la tradició italiana • Contrast amb **Visconti** (història), **De Sica** (humanisme sentimental) i **Fellini** (imatgerià i record), situant Pasolini com a **poeta del cinema** i agitador ideològic. ### Trilogia de la vida i gir cap a “Salò” • “Il Decameron” i la trilogia de la vida: **erotisme, vitalitat i sàtira** malentesa sovint en clau superficial. • “Salò o le 120 giornate di Sodoma”: denúncia **descarnada del poder** que instrumentalitza cossos i desitjos; lectura del feixisme com a mecànica de dominació. ### “Il Vangelo secondo Matteo” • Una de les **versions més respectuoses i potents** de la figura de Crist, fidelitat al text i força *neorealista*. • Paradoxa històrica: perseguit per sacrilegi i alhora **celebrat pel Vaticà** per aquesta obra. ### Ecos i context • Referència a “El evangelio de las maravillas” (Ripstein): *irreverència bíblica* i crítica als utopismes decadents. • **Censura i cineclubs** a l’Estat espanyol: circuits alternatius per accedir a Pasolini i cinema d’autor. ## Agenda i tancament • És l’últim programa del trimestre; tornada després de Setmana Santa. • Proper especial: **Fellini i “Il viaggio di G. Mastorna”** (projecte no realitzat), amb el professor Andreu Ferran. • Crida a continuar anant al cinema i recuperar programes anteriors al web del programa.

['Wes Anderson', 'El Gran Hotel Budapest', 'The Grand Budapest Hotel', 'Darren Aronofsky', 'Noé', 'Russell Crowe', 'Jennifer Connelly', 'Carlos Marqués-Marcet', '10.000 km', 'Natalia Tena', 'David Verdaguer', 'Gordon Douglas', 'Chuka', 'Aki Kaurismäki', 'Luces al atardecer', 'Cédric Klapisch', 'Nueva vida en Nueva York', 'L’auberge espagnole', 'Las muñecas rusas', 'Albert Dupontel', '9 meses de condena', 'Bille August', 'Night Train to Lisbon', 'Tren de noche a Lisboa', 'Jeremy Irons', 'Pier Paolo Pasolini', 'Accattone', 'Trilogia de la vida', 'Il Decameron', 'Salò o le 120 giornate di Sodoma', 'Il Vangelo secondo Matteo', 'Fellini', 'Visconti', 'De Sica', 'feixisme', 'religió i cinema', 'censura', 'cineclubs', 'Il viaggio di G. Mastorna']