logo

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 18d 3h 56m 39s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Cinema sense condicions
Bona nit, un dimarts més ja som aquí
a Cinema sense condicions, disposats a parlar-vos
d'allò que ens agrada, d'allò que estimem
d'allò que ens avorreix, d'allò que no us recomanarem
però ha passat, ja sabeu
les vacances de Pasqua
i mirant la programació m'he quedat sorprès
perquè portem ja 24 programes
de tant vol dir que avui farem
d'aquesta temporada el programa 25
i repassant també el que havíem fet
m'ha sorprès veure que
últimament, no sé què fem, portem
moltíssims convidats i més convidats
de molt de prestigi, concretament recordo
que fa dues setmanes o abans
de començar les vacances
diríem de Pasqua, vam portar
el doctor Josep Malloles que és el màxim
especialista espanyol en el tema del
SIDA, un personatge que està a nivell
internacional prestigiadíssim
que ens va parlar de 3 o 4 pel·lícules i a més a més
de la infecció del SIDA
de les formes de transmissió, com evitar la infecció
i la realitat del tema i penso que va ser un programa
realment extraordinari que valia la pena
recuperar. Però és que a més a més avui
tenim molts altres convidats, tenim convidats
nous, per exemple avui darrere els vidres
tenim el Ferran Pol que
ja havia vingut, Ferran Pujol
perdona, Ferran Pujol
que ja havia vingut...
Està al costat del Pol
Sí, sí, aquí està, aquí el tinc
que està al costat del Pol
perquè els dos van presentar
si us en recordeu vam estar parlant de
plataformes televisives, ens van estar explicant
que segurament el Netflix no
passaria o no seria acceptat
en les pròximes
festivals i efectivament suposo
el que heu vist, jo heu llegit, la setmana passada
exacte
s'han posat pegues perquè
alguna de les pel·lícules de Netflix poguessin
bueno, doncs aquí
avui tenim...
I els selfies
ja no es poden fer selfies a cans
són les dues coses
sí, sí, mira, coses noves
i Amazon serà l'amo del món
i l'Amazon serà l'amo del món
i si el de jo, de dues maneres, saps que el de jo ja...
quantes novetats
sí, sí
les plataformes són així
però, no sé, saps que
com es diu, el Trump li ha fotut una carregada
solemne en contra de l'Amazon
saps que s'està balallant amb l'Amazon ara
sí, però el Trump s'està acabant també
ja ho veurem
el presentaven com un Trump
Déu t'escolti
què més vol dir
però és que a més a més
aquesta temporada
hem portat un duo musical
en persona
els dos compositors en aquest programa
el duo Nosferatu
va venir el premi de poesia
Josep Maria Folquet
de l'any passat i d'aquest any
de poesia...
aquest any el Carles Riba
el Carles Riba
i l'any passat el Miquel de Palau
van portar una noia
que són els dos premis
més importants de poesia
catalana
que hi ha en el país
fa dues o tres o quatre setmanes
va venir la Laia Flotats
que pertany també al sector
diríem d'aquí
de l'Ajuntament
o d'estar vinculada
diríem
amb les autoritats
em sembla que està a l'oposició
de l'Ajuntament de Sant Just
però curiosament ens ha parlat d'una cosa superinteressant
perquè era com ella
com a persona
havia descobert
Thomas Newman
que era un compositor
de cançons
de música de cine
i que a ella
li va agradar una cançó
va començar a seguir aquest personatge
i va descobrir llavors
després va veure les pel·lícules
però a través de la música
i va ser una cosa super...
els mil camins per arribar al cinema
els mil camins per arribar al cinema
recordeu també que vam tenir...
s'ha vist que n'hi ha moltíssims
vam tenir també
un senyor
que li agrada molt
al cinema d'animació
el Joan Agut
que és un amic meu
però que va fer
professor
però que es notava
que tenia la cosa molt clara
molt didàctica
va ser una cosa claríssima
una intervenció extraordinària
una intervenció extraordinària
ell ja m'ha ofert
tornar a venir
aquesta temporada
a parlar-nos
del cinema
i l'educació
que és una cosa
que ell domina
és a dir
com que ell
està ensenyant
en aquest moment
ell volia fer
doncs una cosa
us parlaré des de dintre
quines són les pel·lícules
que en el món del cinema
em resulten atractives
a mi
i ja està més o menys
compromès
en el món de l'animació
no, no, no
en el món del cinema
ara parlaria en general
perquè ell li agrada
l'animació
però li agrada també
el cinema
i així seguiríem
portem 24 programes
és que el nivell
és molt alt
però el superarem
no hi ha cap dubte
a més a més
avui tenim
una convidada
d'excepció
que l'hem coneguda
en els passes de premsa
una noia molt jove
una col·lega nostra
des del primer moment
ja m'ha estat fent
la competència d'edats
aquí
què passa
la Laia
no, Laura
Laura
Ayet
avui estic fi
de nom
si ho veieu
la Laura Ayet
que jo vaig insistir
que vingués
perquè em vaig tenir
una conversa
molt interessant
amb ella
sortint d'una
passi d'una pel·lí
concretament
de l'estiu del 93
i em va semblar
superinteressant
les coses
observacions que feia
i vaig dir a l'hi Joan
allà amb el Pep
sisplau
aviam si l'aconsegueixes
que vingui
perquè ens faria molta gràcia
que vingués al programa
i finalment hem aconseguit
i la tenim aquí
la tenim aquí
gran aconseguidor
exacte
el rei íntim aquí
presento la resta de l'equip
perquè ja veieu
que avui són un equip nombrós
el Poli l'he presentat
suposo
i que sí
Pol Dígler
que està darrere els vidres
estic presentadíssim
i ja sabeu que a més a més
van presentar la seva pel·lícula
que va estrenar
fa un parell o tres de setmanes
en el Cine Texas
un documental
perdona
un curt metratge
curt metratge
de 28 minuts
fregant
fregant el mitj metratge
sí sí
fregant la mitja hora
fregant la mitja hora
que ens va agradar molt
ens va entusiasmar
i vam recomanar
i en fi
si algú no l'ha vist
doncs que el vegi
perquè val la pena de veure'l
a la meva esquerra
la Carme Nebot
ja és una de les antigues
d'aquesta tertúlia
el Joan Sardà
que està a la meva dreta
bona nit
bona tarda
i el Pep Armengol
que ha sigut el senyor
que ha aconseguit
que vingui aquí
la noia
avui
s'ha convidat
avui som molts
i està molt bé
i sortirà un programa
rodó
esplèndid
llavors nosaltres
per ordenar una mica
potser el que podríem fer
és parlar
si volà una mica ràpidament
de les estrenes
que hem vist
i amb una segona part
ja que és un primer programa
el 25 programa
d'aquesta temporada
el que podríem fer
és parlar
una mica
d'un resum
de les últimes estrenes
que hi ha hagut
a partir dels Oscars
a partir dels Goya
a partir dels Gaudí
per repassar una mica
quines són les obres
més interessants
que hem estat veient
llavors
podríem parlar una mica
de les estrenes
que hem vist
i després a continuació
saltar
diríem
una mena de resum
de la temporada
per entendre't
doncs bueno
qui vol començar
ella em sembla
que ha vist una pel·lícula
que és l'Insulto
que estava nominada
justament als Oscars
com a millor pel·lícula
estrangera


estava nominada
se'm sent aquí
crec que sí
és jo que no em sento
però bueno
estava nominada als Oscars
com a pel·lícula
estrangera
és
està dirigida
per un libanès
que havia treballat
per Tarantino
havia treballat per Tarantino
la seva primera època
perquè ell va estar
vist amb 20 anys
als Estats Units
de fet va fer
cinematografia
va prendre
als Estats Units
i ell ara viu a París
em sembla
o sigui que és un home
que ja ha deixat
el llibre
està mogut
tot i així
quan ha entrat
a rodar
va tenir
va tenir
problemes
i va tenir
una denúncia
i va
i va estar
va haver de fer un
suposo que per això
la pel·lícula
al final
és un
és un
una situació
que arriba
als
els jutjats
perquè ell
va estar
en una denúncia
que li van fer
i va estar
a punt
d'estar
condemnat
per
no sé
per 10 anys
una cosa d'aquestes
no sé ben bé
ah sí
perquè havia anat
a rodar
a Tel Aviv
perquè havia
rodat a Tel Aviv
i ells
no poden entrar
o bueno
tenen moltes
dificultats
amb el tema
amb el tema
d'Israel
i ell va
rodar a Tel Aviv
i llavors
va tenir una denúncia
i va acabar
als jutjats
o sigui
que no ho té fi
tampoc
allà
ara és un home
que coneix
el món
de l'Iban
que és un món
una situació
molt complexa
en aquesta pel·lícula
és una pel·lícula
de judici
és una pel·lícula
en el fons
de format americà
perquè
sorprenentment
és un judici
amb tots els elements
espectacle
que tenim
els judicis
americans
però
que passa
a l'Iban
és una situació
curiosa
perquè comença
amb la baralla
per insults
d'un libanès
cristià
enfront
d'un
palestí
que està
visquent
a l'Iban
què demostra
la pel·lícula
què pretén
dir
que les víctimes
i els butxins
es barregen
i no acaba sabent
qui són
cadascun
i qui pateix més
perquè tots
en pateixen
els dos són minories
els dos són culpables
i innocents
a la vegada
i aleshores
a partir del judici
veus una mostra
de com un petit conflicte
pot acabar
en un gran conflicte
i a la vegada
demostra
la varietat
de la societat
però també
com ens barallem
els uns amb els altres
quan en realitat
tots estem també
una mica futurs
i la complexitat
del món
en aquesta zona
perquè finalment
s'arriba
a un conflicte
del judici
per interessos polítics
i arriba
barrejats
religiosos
el sionisme
polítics
al final
més que
alguns són religiosos
però no
polítics
perquè són faccions
enfrontades
políticament
que prové
d'una situació
religiosa

però
és l'enfrontament
polític
d'altres formes
el director
se surt molt bé
d'un tema
i és que
per no
posar-se
cap a una banda
o a l'altra
els hi otorgue
dignitat
a tots dos
perquè hi ha un moment
en què hi ha una possibilitat
d'arreglar-ho amb diners
i on diu
no, no
diners no
jo no vull diners
jo vull que es disculpi

perquè són
els dos
de fet
tenen comportaments
humanament
semblants
que és
que
la seva
dignitat
o el seu
procedir
està
imbuït
d'una manera
de ser
i de fer
semblant
amb els dos
perquè són uns rígids
els dos
llavors la rigidesa
els fa
estar
amb uns diferents
en comportaments
semblants
i això
fa
que a l'espectador
li sigui fàcil
posar-se a vegades
al costat d'un
i a vegades al costat d'un
alt
i a vegades al costat d'un
perquè
això cinematogràficament
està bé

es nota molt
que veu
de l'escola americana
en aquest sentit
que també és fàcil
identificar-se
amb peix
encara que siguin
d'una cultura
o d'una edat
diferent
totalment diferent
i això sí que
es nota també
en la visió
en la fotografia
o sigui
es nota molt
acadèmic
en un estil
que qualsevol
en pot aprendre
i l'actuació
les actuacions
són boníssimes
boníssimes
perquè
tots ells
ho fan molt bé
però els dos
protagonistes
ho fan molt bé
però els
advocats
defensors
és veritat
que té un to
melodramàtic
potser
eixat de to
és que és molt intimista
però a vegades
també vol anar
molt a gran escala
llavors fa aquesta
combinació
igual que altres directors
ho farien més intimista
com
aquella d'una separación
o viajantes
dels meus directors favorits
ho fa molt més intimista
l'Iran
era aquesta

o també en Egipte
la de Clash

però Clash
és molt més dura
per exemple

aleshores jo crec
que el que vol fer
és un punt entremig
de tots aquests
i per això
aconsegueix
és que aquesta en el fons
no és dura
finalment

clar
finalment no és dura
perquè
home
és una pel·lícula
que la volia presentar
a un concurs
i està
i tenia punts
per arribar-hi
i per sortir-se'n
perquè sí que és una pel·lícula
que des del primer moment
t'enganxa
mira
parteix de l'anècdota
i no acaba
fins que arribi a categoria
però amb tot això
és bastant bàsica
tot



però està ben fet
està ben argumentada
crec que té
alguns punts
que es deixa
anar
de melodrama
crec
però
també és una situació
tan complexa
el tema
de l'Iban
el tema
de les
de les seves guerres
la guerra
de l'Iban
i la
guerra
amb els
amb els palestins
que
sempre està unit
i el problema
amb el sionisme
és una
és una situació
tan complexa
que explicaran la pel·lícula
perquè l'espectador
se n'arriba a enterar
realment
o més o menys
de quina és la postura
de cadascun
i de què ve
tot això
no és tan fàcil
cinematogràficament parlant
seria més fàcil un llibre
però en pel·lícula
no és tan fàcil
i ho fa bé
aquest director
això ho fa bé
crec
vaja
jo diria
que és una pel·lícula
que està bé de veure
i que jo sí
que
era una dels candidats
més fortes
i de dir que
jo crec
en la categoria
de parlar no anglesa
el que passa
és que
bueno
una chica
una mujer fantàstica
jo no l'he vista
per cert
em sembla
jo diria
hòstia
doncs jo apostava
per Descuer
perquè a mi
em va semblar
bastant
bastant bona
també era molt crítica
és l'acadèmia
clar
l'acadèmia
l'acadèmia
l'acadèmia
l'acadèmia
l'acadèmia
l'acadèmia
Descuer era sueca
és que clar
com que també estava competint
aquesta és la que va guanyar
Cans
i després hi havia
l'Encuerpo i Alma
que és la que va guanyar
Berlín
sí senyor
i ara ja no
tinc un liu
de País d'Amor
i després hi havia
Sinamor
la russa
la russa
és veritat
la russa
que la russa
també és
sí sí
doni-do
no no
hi havia categoria
en el que era
Films Strangers
aquesta pel·lícula
es veu molt més amable
totalment
era més categòric
com més interessant
tot el que va sortir
a nivell mundial
això ja ho vam comentar
però perquè guanyi
la forma de l'aigua
mare meva
sí sí
passem una mica a estrenes
si vols Pep
el que has vist
ràpidament
perquè si no
avui no hi haurà temps
per parlar a tothom
home
podríem parlar
aquest matí
em coincidit tu i jo
amb una pel·lícula
que la titulen aquí
Un sol interior
Un sol interior

és de la Vinoche
la Vinoche
ho fas extraordinàriament bé
és de Claire Denise
una directora francesa
sí sí
ella té una trajectòria
interessant
he vist el tràiler
i bueno
Juliette Vinoche
és la protagonista
i realment
la pel·lícula
no seria
el que és senzilla
segurament
és molt important
la seva interpretació
molt molt
i és molt interessant
la pel·lícula
a mi m'ha agradat
m'ha semblat
que és una
el tema és
el tema és una dona
que va buscant
l'amor autèntic
i llavors
en alguna mesura
s'ha divorciat
s'ha separat del seu marit
és una dona
que ja té una càrrega de vida
i que arriba un moment
en què
la cosa està controlada
la nena
la filla té 10 anys
viu
bàsicament amb el pare
ella té una professió liberal
de fet és pintora
i acaba de
de trobar una
una galerista
per associar-se
i muntar una galeria
entre les dues
perquè així
ella tindrà una projecció
internacional
i llavors
és una dona que diu
bueno
a mi
el que em comença a interessar
ara
en aquest moment
en aquesta situació
és explorar
la vida
donar curs
a la meva sexualitat
donar curs
a les meves relacions
personals
i llavors
va coneixent
seqüencialment
diversos homes
i
acaba la pel·lícula
i no
no acaba de trobar
el que busca
és allò de
continuarà
no?
perquè
el mercat
està molt malament
és això
és el que ens acabes
dit
aquesta és la conclusió
la pel·lícula
no
us ha agradat?
no segueix un fil
argumental
és la seva vida
com diu ell
amb una
ionista
es veu que
ella i una
ionista amiga
van començar
a tragar la pel·lícula
a partir
d'experiències
personals pròpies
que els havia
produït la vida
és a dir
elles havien tingut
aquestes desenganys
llavors van acumular
diríem
que són les escenes
de la pel·lícula
diversos desenganys
que va tenint
clar
una pel·lícula
que el curiós
que jo ho comentava
abans
mentre marien cap aquí
és que a mi
m'hauria agradat
estar al costat
d'una dona
perquè tinc la sensació
que és una pel·lícula
en el fons
molt femenina
que està vista
des d'una òptica
femenina
que no és l'habitual
en el cinema
que és d'agrair
també
perquè normalment
et trobes
la mateixa situació
descrita
per Woody Allen
amb conya
perquè ell fa els seus
acudits
que va col·locant-los
dintre de l'argument
i a més a més
normalment
els hi dona un argument
tot i que també
hi ha moltes pel·lícules
de Woody Allen
que acaben
amb la musiqueta aquella
com dient una mica
l'any que ve
un altre
continuarà
doncs una mica
va evaporar
la cosa
aquí no hi ha broma
no hi ha broma
ni tampoc hi ha ironia
ni tampoc hi ha romanticisme
ni cinisme gaire
no és com la vida
com la vida
és com la vida
i una cosa
que sí que
he trobat
mirant referències
de la pel·lícula
és que està
lleugerament
basada
en un llibre
que es diu
Fragmentos
d'un discurso amoroso
de Roland Barthes
és una referència
en realitat
es veu que
el llibre i la pel·lícula
no tenen massa cosa
però
diguéssim que és una
s'han inspirat
en això
intel·lectual
o novelística
el que passa
que
el folleto
que ens han repartit
que és aquest que teniu aquí
no en parla
d'això
i a més a més
el que també
estigui d'acord
amb ella
és una pel·lícula
molt francesa
ja sabeu que
a les franceses
els agrada molt
els diàlegs
molt intel·lectualitzats
una cosa
que s'ha de dir
és que
hi surt
el Gerard Depardieu
el Gerard Depardieu
a l'últim quart d'hora
vaig veure un tràiler
que està enorme
i només li veus el cap
encara no és francesa
aleshores
la pel·lícula
no pot ser
no, és russa
també
russa
bueno
el que és russa
el Gerard Depardieu
pel tema dels impostos
no l'havia enganxat
a l'air
la ironia
no, el Gerard Depardieu
és un monòleg
d'aproximadament
un quart d'hora
que una mica
és com fer
de pitoniso
tu em dones
una fotografia
del teu amant
i jo et dic
si anirà bé o no
i em dones
dues fotografies
i et dic
dues versions
i així
i llavors
a mi el que també
m'ha recordat
és el que feia
l'estimat
i per cert
avui fa 94 anys
que va néixer
Marlon Brando
a les seves últimes
pel·lícules
sortia
de mig cos
per amunt també
fotia una perorata
i cobrava
i ja està
doncs una mica
és la funció
que li veig avui
al Gerard Depardieu
en aquesta pel·lícula
no queda malament
salvant les distàncies

salvant les
exacte
salvant les
però també
en la defensa
del Depardieu
jo crec que
el Depardieu
s'ho deu haver après
perquè el Marlon Brando
tenia fama
de no aprendre's
els guions
aleshores
el Marlon Brando
estava més enllà
del bé i del mal
no
parlava de quan
ell era petit
en tots aquests monòlegs
parlava de quan
ell era petit
i va acabar
fent unes memòries
que

que també
van fer un documental
a partir de
de les seves gravacions
de les memòries

que les memòries
sembla que es deia
esteu parlant
del Marlon Brando
ara

les cançons
que la meva mare
em va ensenyar
o alguna cosa així
caram
Joan tu què has vist
o sigui que ja era
l'infantesa
vull dir
ell estava vivint
el retorn
el retorn
què has vist Joan
retorn
què has vist
jo he vist dues pel·lícules
absolutament nefandes
perquè
l'endisme
està
de moda
de retorn
si és que mai
se n'havia anat
la primera
es diu
paella today
és un
ja es veu
és un artefacte
ja ho dic tot
el títol
no no
ho has de veure
per creure-ho
per veure que ho dius
realment el títol
és un artefacte
que ha estat
ignominiosament
produït
per la Generalitat
Valenciana
suposo que
per la part
socialista
de la cosa
perquè
només parla
valencià
un cabaret xino
no veig
jo que
ni una paraula
jo no veig
que la gent
de compromís
pugui entrar
en aquesta qüestió
és català
o alguna cosa
no no
és que
és una valència
castellana
és una valència
espanyola
vull dir
hi ha una paraula
que defineix
absolutament
on passa
de València
a València
a la ciutat
si és molt castellana
sento
no
però
a veure
també existeix
la València
catalana
però
el que passa
és que
bueno
aquí només
és la part
després parlarem
d'una altra pel·lícula
que també va
per aquí
la cosa
a veure
és el que jo
deia
hi ha una paraula
que els valencians
saben què vol dir
que és
quantó
i llavors
ells apliquen
aquesta paraula
a totes les desviacions
més o menys
folclòriques
del que és
el país valencià
i llavors
aquí entra
l'espanyolització
també
és a dir
entren les falles
entren
tota aquesta cosa
i tot això
és la coentó
el que és
valencià
com cal
pensa que tot això
és coent
que pica
valenciano
de bien
valencianos de bien
valencià
com cal
perquè els de bien
són els altres
esclar
és que
ens hem d'entendre
doncs això
ho ha perpetrat
un senyor
que es diu
César Sabater
que deu ser
molt conegut
a casa seva
i és director de cine
és director de cine
diuen
que és director de cine
però esclar
és de l'escola
de Mariano Zores
i llavors
però valencià
és valencià
ell
és possible
que ho sigui
si es diu Sabater
pot ser
que sigui valencià
o pot ser
tributa
ja
i per això
no
la qüestió
és que
la Generalitat
li ha dit
aquí tens uns dinerons
i fes-nos
una paella
i fes-nos
que
vinguin turistes
a València
la definició
de quan el cinema
és un encàrrec
en comptes d'algo artístic
ja està

però llavors
va dirigit
al mercat xinès
o sigui
ells saben
que els xinesos
acabaran
dominant
el món
no a través
de les guerres
com altres
sinó a través
del comerç
que és
els xinesos
sempre han dominat
a través del comerç
no de les guerres
i llavors
saben
que allò
és un mercat
que aquesta pel·lícula
suposo
que l'enviaran
a la Xina
aquella gent
es quedaran
patir difusos
patir difusos
perquè
veuran allò
i diran
però això què és
i no ho entendran gens
però
surten coets
surten coets
no?
coets

el que
el que vam a trobar
vam a trobar
que no
els xinesos
sí que ho valoren


i hi ha la connexió
amb l'arròs
clar
vull dir
que els hi posen
la pell allà
i diu
veniu
que veureu
les torres de Serrans
i veureu
el Miquelet
i veureu
el que no hi havia
i ho vam dir
era l'orxata
se la van deixar
l'orxata se la van deixar
l'orxata se la van deixar
perquè jo crec que seria
massa
carregar massa
massa cultura
ja
massa cultura
l'orxata
clar
però estem
per la segona part
és per la segona part
exacte
la segona part
la xufa és el que té
que té molta cultura
però estem parlant
d'un ocho pedidos valencianos
la cosa així

no
encara pitjor
és pitjor
i això que no he vist
ocho pedidos
bascos ni catalanes
podríem aventurar
un títol
per l'orxata
orxata to morro
orxata to morro

ja veig que us ha agradat
moltíssim
és una vergonya
és una vergonya
i surt la Lolita Flores
vull dir
que de valenciana
és l'arquetip
de la dona valenciana
no
bueno
doncs no
no ens va agradar
i a més
pensem
que és un delicte
de malversació
de fons públics
perquè si la Generalitat
s'ha implicat
perquè quan està
en aquesta propaganda turística
de quan és
és de l'època
ara mateix
ara mateix
està calenta encara
i hi ha embolics eròtics
que això
als xinesos
els deu agradar
una mica
i no
però vull dir
és que no
no pot ser
i a futbol
perquè ara el mercat
de Xina
s'interessa molt
no
no hi ha futbol
mal
ni orxata
ni futbol
no ho han fet bé
ni futbol
no no
l'orxata to morro
a València
també està de baixa
per això
aquí no em sembla
però bueno

bueno
una altra pel·lícula
que també és
de l'endisme
aquesta
aquesta és l'endisme total
vull dir
així com l'altra
és més Mariano Azores
no
aquesta és l'endisme total
que es diu
el club de los buenos infieles
així mateix
o sigui
són uns senyors
són uns senyors
que tenen 40 anys
i tenen problema
per tenir 40 anys
llavors
han de
han de fer el salt
a la dona
i llavors
se'ls ocorreix
de muntar
un grup
de tot de gent
que vol fer el salt
a la dona
i comencen 104
i acaben
40
fletant autocars

i se'n van a Lleida
a Lleida
se'n van a Lleida
perquè
científicament
descobreixen
que és el lloc
on hi ha més possibilitats
per lligar
a Lleida Ciutat
ha fet un logaritme
o a Lleida



els de Tabarnia
ho han triat malament
els de Tabarnia
la seva localització
escolta
però a Lleida Ciutat
són tabarnesos aquests
són tabarnesos
els de la pel·lícula
el que passa
que tenen
la desviació
lleidatana
perquè jo estava
veient la pel·lícula
i pensava
això
on deu ser
i al final
veig un autobús
que és el 45
i veig que allò
és la Via Lleidana
perquè
ja portàvem
10 minuts
de pel·lícula
i jo
ni amb pensaments
hauria dit
que allò era Barcelona
perquè
és com
l'anunci aquest
de la Persita
vull dir que
surt un Javier
surt un Luis
si surt una Persita
vull dir a Barcelona
només hi ha gent
amb noms castellans
doncs aquí també
vull dir
tots es diuen Javier
Luis
Santiago
no sé què
m'invento els noms
però és així
i llavors
quan van a Lleida
hi ha un cosí de Lleida
i on van de Lleida?
no
allà
a la seu
i les discoteques
i mengen cargols
per sopar
per sopar
van a
si no
no s'entenia
on estaven
no
no
i ensenyen la seu
i tot
i hi ha un cosí d'un
que és de Lleida
que és
el millor de la pel·lícula
perquè ho fa el Jordi Vilches
que és un gran actor
aquest és molt bon actor
còmic
i llavors aquest
hi posa una mica
d'assiento catalán
saps?
allò
perquè es vegi
que és de Lleida
saps?
i dius
ai mira que bé
ai que simpàtic
o sigui
no surt una dona
en tota la pel·lícula
per a què?
tot són tio
per què?
les dones són al fons
així mitges borrades
i tal
perquè com que ells
però no són infidels
entre ells mateixos
no?
són infidels
amb les dones
ah vale
clar
com que no apareixen dones
doncs potser eren infidels
amb un altre
no no
no
però així és com el Landa
no consumava mai
perquè la gràcia era aquesta
la gràcia era això
el conflicte era dir
però hi havia la Conxita Velasco
aquest tio no suca
doncs aquí fan veure
que sí que suquen
però després
al cap de 20 minuts
diuen
no si allò va ser
va ser broma
no vaig sucar
us ho vaig dir
o sigui
és una altra volta
de tuerca

a part de la mentira
de

però vull dir
el masclisme és el mateix
eh
i llavors
jo trobo que
un altre que recomanes veig

sí sí
recomanada
recomanada
per fugir
ràpidament
del cine
on la facin
no
sí que si el marit
diu que està veient
aquesta pel·lícula
és mentira
aleshores sí que hi ha
infidelitat de veritat
és mentira
és una coartada
per
estar veient aquest horror
i el director
d'aquest genre
aquí
el director es diu
Lluís Segura
eh
que és un d'aquests nens
que ha anat a l'escola
a Terrassa
amb el Bayona
i tot això
ah
ja
i llavors la pel·lícula
s'aguanta
vull dir
tècnicament
i tot això
que és el dolent
perquè dius
no la de la paella
no s'aguanta per allò
perquè allò
cau tranquil·lament
no
aquesta s'aguanta
perquè
agafa el truc
de Jotònia
que és
fer
que
la pel·lícula
passen els fets
però els
cinc protagonistes
ho expliquen
com si fos un documental
i llavors
perquè l'estructura
està bé
vols dir

està ben fet
però
d'escola
vull dir
sense cap
sense cap
allò
que diguis
ostres
aquí
aquest home
tenia inspiració
o m'ha sorprès
no no
una cosa
allò
tirant
mira
a gos
confuts
de color gos
confuts
perquè la pel·lícula
és així
de color gos
confuts
molt marronosa
hi ha una paleta
poc interessant
molt poc interessant
a veure
depèn del que faci després
potser
era per
com a escalfament
per practicar
i depèn
potser
en farà uns aventures
a l'Àfrica
però
de moment
només
anant cap a Lleida
i bueno
també van a Uelva
i a no sé on
vull dir
van per tot
l'estat espanyol
saps
perquè és clar
vull dir
un macho com aquest
és l'estat espanyol
no
i no
vull dir
és una cosa
que és
tremabunda
vull dir
molt
o tu has vist alguna cosa
més interessant
o
jo veig que anem forts
avui
jo porto
una mala
recomanació
però després
una bona
que genera debat
bàsicament
a veure
jo porto
L'Aviso
que és la
ja no diré
perquè és del
Daniel Calasporro
Calparsoro
Calparsoro
però
que és
diguéssim
la nova pel·lícula
del Raül Arevalo
i també surt
la Belen Cuesta
i això
aviam
és un thriller
el més pur estil americà
això
ho han intentat aconseguir
però clar
ho tradueixen a Espanya
llavors
és el que us comentava abans
que un
un home d'una gasolinera
treia una pistola
i un segon personatge treia una pistola
i un tercer treia una pistola i hi hagi un duelo
clar, és una mica complicat
no pot ser
que és una pel·lícula feta
produïda per la televisió
doncs mira, ho tinc aquí al davant
a part de Morena Films i Tormenta Films
o sigui, amb subvenció de l'ICA
Movistar Plus, al tanto, Netflix
i Televisió Espanyola
llavors
però això, i on passa la història?
la història, bueno, crec que és Madrid
el que passa és que són
diferents èpoques que estan interrelacionades
és un thriller
però que té aquests components com de
cronocrímenes, o sigui que és
hi ha una relació entre diferents anys
però amb un laps de temps d'uns 30, 40, 50 anys
llavors, busquen una relació
sobrenatural perquè al final
ells intenten relacionar-ho amb què és
la matemàtica, és un estil pi
o sigui, no, tot passa per...
de fet, o sigui, mira, si hi ha referències
ell mateix és un personatge
l'Arevalo, que és un personatge
que està menjant per ell mateix
perquè ha d'evitar un proper assassinat
o, bueno, és com una història d'aquestes
i és molt el personatge del maquinista
del Christian Bale
que és com un personatge
que va degradant-se, degradant-se
fins inclús un moment
que comença a tenir al·lucinacions
com l'almorto desnudo
que té les mateixes al·lucinacions
les mateixes
amb pitxos i, bueno
i llavors jo com a pel·lícula
és avorridíssima
a més, intenta jugar aquell toc de thriller
que té molt amb Amèrica
que és, anem a liar-te molt amb la història
però després no
no, perquè ell et planteixen de
te'l planteixen de
no, ell és un gènere a les matemàtiques
i dius, bueno, llavors algú tindrà a veure
les matemàtiques en aquesta pel·lícula
però és que cada personatge
que de cada generació
hi havia un expert en matemàtica casualment
clar, aquestes casualitats
que, clar, després tu ho prens com
és un gènere sobrenatural
però, clar, és allò que es diu el Deus Ex-Màquina
que al final hi ha moltes coses que passen perquè sí
llavors, és una pel·lícula
que dura una hora i mitja
però, hauria d'us-ho dir
que és que és eterna
és eterna perquè, a més, des del primer
l'aviso
l'aviso per què?
doncs perquè, bueno, s'avisen
per navegant-te
bàsicament
és com el tema del
bueno, com els cronocrímenes
o així, no?
no, és per fer-te interessant
de, oh, l'aviso de què?
però sembla un po' purrín
no, no, no
perquè això surt als 20 minuts
ja diuen, l'aviso
i és com un
són sútils, eh?
no, és una
és molt pretensió
és una pel·lícula molt pretensiosa
aviam, aquí l'únic bo
potser seria la direcció
en el sentit que
jo el que he vist és que
no ha participat ni en el guió
ni en...
o sigui, és ell
el...
era?
tu, Remy?
Calpersoro
Calpersoro
Calpersoro
aquí potser sí que
el tractament visual
pot ser interessant
però, bueno
com al final és un thriller
de tonalitats verdoses
que és el que sempre passa
no?
així a Amèrica
i...
i la veritat és que
és un po' purri
de tantes coses
que no
o sigui, és que es queda
amb un missatge molt buit
i jo després
per curiositat
vaig estar mirant crítiques
i és que és això
o sigui, només hi ha un nou
a Final Infinity
i jo crec que és algú de l'equip
jo tinc aquí les funeries
de la Final Infinity
o la família
totes carregades
totes
sense deixar-ne en una
sí, no, no
de totes formes
té molts actors
així
té la Julieta Serrano
i el Chopeidós
també té molts actors
té la Belén Cuesta
no, té molt...
no, i a més
una cosa que em molesta molt
és quan
quan ho fan
i a més es nota molt forçat
que ho doblen tot
en postproducció
llavors
hi ha moltes frases
que inclús jo crec que
i això em va fer molta ràbia
adonar-me'n
que hi havia moltes frases
que jo crec que no els hi van agradar
en rodatge
i les van intentar canviar
però encara, les labials
no enganxen
això és el sistema
d'autores
doncs mira
una cosa més que tenen en comú
però sí que és veritat
que
pel que és
clar, és que per fer un thriller més
o sigui
per tornar a fer un altre
clar, no agafis tants noms
una subvenció
clar, jo
llavors no sé
quin és el
no?
una mica
i
i a més ve d'una novel·la
o sigui
que això ve de lluny ja
llavors
no sé
jo
jo no la recomano
no la recomano
i l'altra que recomanaves
l'altra que no m'hi creia
bueno aquí entra el debat
Ready Player One
que és l'última pel·lícula
de
veig eufòria
de Ready Player One
l'última de Spielberg
que ve d'una novel·la
d'Ernest Cline
segons diu aquí
i
i bueno
bàsicament
és un
és una distopia
perquè t'ho plantegen així
és una distopia
al més pur estil
el que estaríem ara acostumats
que seria Black Mirror
però és una història
d'un món
on
el món físic
podria estar bastant arrasat
no me'n recordo
per què era
era una mena de
de
algú del
no
algú del blat
algú del blat
deien
una mena de guerra
pel blat
o no sé
i
molt dels 80
una excusa
qualsevol
per explicar

llavors
és
és una pel·lícula
que es divideix
en aquest món
l'online
i l'offline
diguéssim
sobretot la gent
el que vives en l'online
en una mena de realitat virtual
que aquí ara mateix
el que s'assemblaria més
és el Second Life
però
clar
és una pel·lícula
que es basa en la nostàlgia
sobretot els 80s
piranà 90s
però sobretot 80s
llavors
què passa
és un
és una guerra
de
bueno
de huevos de Pasqua
és que per això es va estrenar
a la Setmana Santa
perquè està ple
de quinyols
és molt oportuna
la Setmana per Pasqua
és molt oportuna
perquè de fet
ells el que estan buscant
és això
és un ou de Pasqua
a partir de
tres claus
que han d'anar trobant
dins un videojoc
que és pràcticament infinit
aviam
té la seva gràcia
jo
jo no vaig acabar-me
el llibre
per alguna cosa
però
però la pel·lícula
sí que em va semblar
bastant més
estem parlant
i ara ho he corroborat
jo vaig sortir
i vaig comprar una mona
bueno
un ou de Pasqua
i un videojoc
i ja està
el que passa és que
tu l'has vista

tots l'heu vista
gens
gens i tu
jo no hi vaig entrar
no
i a canvi tu
s'ha de dir
s'ha de dir
que passa
l'any 2045
el 2045
que és
estar aquí
a tocar


i resulta
que el paio aquest
l'Spilbert
doncs
tant li en fot
que
la gent sigui pobra
és a dir
continua la cosa
tal com està ara
que els rics
cada vegada són més rics
i els pobres
cada vegada són més pobres
i estan vivint
en una societat
en què tots els edificis
han caigut
i estan vivint
en una mena de coves
i tal
i llavors
per sortir
d'aquesta pobresa
l'única solució
que tenen
és
entrar a la realitat
virtual
i la realitat virtual
és una successió
de
de competicions
i de guerres
que vull dir
se suposa
que l'Spilbert
pensa que la història
i la condició humana
és una successió
de guerres
per aconseguir
uns ous de Pasqua
hi ha un anunci
ara
a TV3
que surt un tio
i diu
és impressionant
com estan
augmentant
els rics
últimament
doncs
és una mica això
la crítica
no l'ha deixat massa bé
no
aquí totes les que estic
llegint
les deixen malament

les deixen malament
jo el que vaig llegir
és una vessant
bastant més
no no
jo vaig veure
el film Afinit
i una cosa d'aquesta
no sé què vaig mirar
home té un set a mú
que a Final Infinity
ja és algo
no sé
jo el que veig
o potser la sé a la premsa
jo anava a buscar
què diu el bollero
i mala crítica
i el bollero
què deies?
veig un punt vermell
és un bollero
però aviam
aquí és curiós
perquè som
jo que tinc
ara li deixaré
una mica
la paraula
però sí que
per generació
és curiós
que en una generació
que vosaltres
veu viure en primera persona
aquestes coses
l'altra cosa
és que estiguéssiu
o no
dins del món
potser dels videojocs
d'aquests dels vuitantes
no?
bueno
potser vosaltres no
potser anàveu a l'òpera
però

esclar
sí sí
segur
jo no
jo no
l'altre dia
l'altre dia
ja et vaig dir
que jo no he jugat mai
amb un videojoc
bueno
per això
ni penso fer-ho
i tu em vas dir
home
el Tetris
no sé què
no, jo el Tetris
no he jugat mai
què vols que et digui?
clar
llavors estem parlant
d'una pel·lícula
que al final
tots aquests guinyos
que hi ha
estan destinats
a un tipus
de generació
o que ho va viure
plenament
o que té curiositat
clar
perquè estem parlant
que si la pel·lícula
passa el 2045
els 80
hauran tornat ja 3 cops
perquè clar
estarem a la tercera generació
de la gent
que ho recupera
però bueno
cedeixo un moment
però bueno
és que el 2045
aquest s'assembla molt
al 2018
perillosament
jo crec que
això que comentes
és un dels
jo estic amb el pol
la pel·lícula
la vaig disfrutar
però amb el temps
li vas trobar les cosetes
i et dones compte
de la trampa
que ha fet a gent
de la nostra generació
la trampa
és que m'han posat en pantalla
tot el que a mi m'ha agradat
des de petit
clar
és que és molt fancer
sembla molt fan service
de màrqueting
dels 80
les porten
i el tema
és que no hi ha cap problema
amb fer autoreferències
el que parlem
no
per mi no
estem en una època
actualment
que és molt
moderna
i jo les puc descobrir
encara que no sigui
d'aquesta generació
però
i abans ho comentava
abans d'entrar
que entenc perfectament
que molta gent
hagi dit
no
perquè no aporten res
ho comentàvem abans
a la pel·lícula
hi ha un segment
de la pel·lícula
que succeeix
amb una recreació
espectacular
tot s'ha de dir
del resplandor
i és l'única cosa
que realment aporta
és a dir
que la referència
aporta alguna cosa
a l'argument
i fa avançar
d'alguna manera
tota la pel·lícula
ho és d'espectacular

és a dir
la forma
això estem d'acord
i em sembla
que els altres cops
que jo
és una col·lecció
d'homenatges
una pregunta
el missatge
que vol fer
és crític
perquè el que comentaves
si parles de un missatge
la pel·lícula
vol ser entretinguda
i al final de tot
i això jo crec
que és més cosa
de l'Spielberg
que no de ningú més
intenta fer
aquesta mena moralina
de nen
deixa de jugar
i surt al carrer
perquè al final
és el que comentaves
la gent està vivint
en un lloc destrossat
i la seva manera
de reaccionar
és l'evasió
l'evasió
a un lloc
on tot és possible
i són rics
virtualment
però no ho són
a la vida real
i l'Spielberg
fa aquesta mena
de crítica
de ei
que hauríeu de sortir fora
i la pel·lícula va d'això
de fem la revolució
dintre
per arribar fora
jo no veig cap mena
de crítica
sinó que senzillament
ell proposa aquest món
com a crítica
em referia
que és l'únic punt
on ell diu
ei
que potser la revolució
l'heu de fer fora
i no dintre
llavors si la feu dintre
per sortir
però és que és totalment buida
però si t'ho diu
després de dues hores
de matxacar-te
amb tot allò
exacte
jo et vaig trobar
molt desproporcionat
que el món real
per començar
el món real
per mi em sembla
el món real
de la pel·lícula
em sembla tan fictici
com el del propi videojoc
perquè
comentaves ara
feia falta arribar
al 2045
amb els edificis trencats
per parlar d'això
no
podríem parlar d'això
i és el que us deia abans
a mi em sap greu
i és el que jo
un cop tret
la màscara
de les coses que m'agraden
dels personatges
de videojoc
de pel·lícula
la música
el cotxe
arreu és el futuro
et pares a pensar
i dius
és que la pel·lícula
tampoc
m'ha fet cap reflexió
més enllà d'obre els ulls
saps que en aquest cas
és treu-te el casc
de la realitat virtual
de davant de la cara
i reacciona
i és una llàstima
per això jo vaig sortir
content
perquè m'havien colat el gol
i potser ara
la meva reacció
és el doble de negativa
pel fet de
ostres
és que m'han colat un gol
la pel·lícula en si
és disfrutable
i entenc que hi hagi
molta gent
que li sembli frenètica
i molt sorollosa
que ho és
els efectes
de sempre
ben feta d'estar feta
perquè aquí no és el pressupost
la música
és absolutament
ensordidora
ensordidora
vull dir
que no paren
és molt de videojoc
amb tota
gairebé les 3 hores
vull dir
és abassegador
2,40
és abassegador
2,20
2,20 dura
però
140 minuts
140
140
140
de totes formes
a les crítiques
us haig de dir
que
n'hi ha uns
que li posen
el
el Lluís Martínez
aquest que no sé qui és
però que li posa
4 estrelles
el país
que li posa vermell
l'ABC
3 estrelles
3 estrelles
4 estrelles
o sigui que hi ha molt
disparitat

jo vaig dir
el periòdico
és que el periòdico
i la Vanguardia
em sembla recordar
em sembla que vaig mirar
el periòdico i la Vanguardia
els dos diaris aquests
i no sé si vaig mirar
l'Affinity
no ho sé
l'Affinity mira
veus
però de la periòdica
i la Vanguardia
es queixaven
que era més bona
molt més bona
l'anterior
que era la dels
Assuntos del Pentàgono
és que estem parlant
d'un gènere
és que no té res
una pel·lícula
una cosa de ficció
i tal
i que potser
a la gent jove
li podia agradar
però que no funcionava
i els crítics
per exemple
la Vanguardia
fa una cosa molt curiosa
suposo que ho sabeu
que és que
el que fem de dintre
no sé si sabeu
que avui el divendres
surt un
i els crítics
que fan a dintre
són dues generacions
diferents
i les crítiques
són diferents
els joves
són els que estan
a què fem
i els més grans
que són els que jo
m'hi sento
generalment més identificat
al diari
i resulta que
no diuen el mateix
diuen coses diferents
és que en el diari
no hi ha gent jove
en els diaris
d'avui
no hi ha gent jove
pot ser
pot ser
s'ha acabat
els digitals
estem tots a internet
els digitals

és just el que anava a dir
heu de mirar crítiques
a YouTube
no no
però en els grans diaris
a les redaccions
no hi ha gent jove
s'ha acabat
vull dir
hi ha gent gran
és a dir
gent a partir de 50 anys
bueno
depèn del diari
depèn de
aviam
si per exemple
jo dic perquè heu estat analitzant
últimament
encara que fos una mica
per sobre
el periòdico
per exemple
com que
tenia molta gent
que no els agradava
han fotut a fora
la majoria de gent
per entendre
els independentistes
i han agafat
gent jove
que els tenen
encarrilats
i els fan fer articles
que abans
feien uns altres
i després han captat
tot de gent
i que no sé si els cobren
i no sé si cobren
estan fent un màster
de qualsevol cosa
els fan creure
i perquè
suposo que se'l quedarà
l'ABC
jo dic que se'l quedarà
l'ABC
de Madrid
ja se l'ha quedat
em sembla
o se l'ha quedat
o s'està per quedar-se'l
de línia
ja va por ahí
així estaran
les coses més clares
però en qualsevol cas
el que vull dir
és que
hi ha gent jove
que també treballa
el que passa
que treballa en les condicions
i han fotut els més bons
els han fotut fora
i s'han quedat gent
que suposo que està
adoctrinada
o que els diuen
has d'escriure això
i els hi paguen
el mínim possible
per tant
en aquest sentit
esperem la querella
del periòdico
pel propi programa
en qualsevol cas
en qualsevol cas
en qualsevol cas
no dèiem també
els digitals
sí que hi ha gent jove

els digitals
en qualsevol cas
no no
jo he dit
els grans diaris
a les redaccions
no hi ha gent jove
pot ser
i és una cosa
que els mateixos periodistes
estan trobant a faltar
perquè sempre
hi havia hagut
gent
des de 70 anys
fins a gent de 20
i avui dia
hi ha els de 60
i els de 50
i no hi ha res més
tenim un quart d'hora
si volem parlar una mica
dèiem
parlar també dels premis
dels Oscars
doncs bueno
doncs aviam
tenim una invitada aquí
tenim la convidada
la Laia
vols a...
jo volia dir una cosa
de l'Spielberg
que si no la dic
rebento
i llavors és
aquesta qüestió
que ell fa servir
de les
que per una banda
fa pel·lícules històriques
i per una altra banda
fa pel·lícules
de fantasia
i llavors
jo el veig
en aquest home
com un megalòman
que per una banda
es creu que és
Cecil B. De Mille
i per una altra banda
es creu que és Walt Disney
i s'ho creu
vull dir
que el tio
vull dir
és que va així
i llavors
ell fusiona
aquestes dues coses
i suposo
que a ell
li agraden molt
tant l'un com l'altre
i ell vol ser
la simbiosi
d'aquests dos
ja està
i en aquesta jugada
potser cada cop
li sortirà pitjor
perquè ara
l'acadèmia
és evident
que busca
un nou referent
o sigui per exemple
amb els assuntos
del Pentàgo
o no
els arxivos
perdó
com dir-ho
aquesta pel·lícula
en un altre moment
hauria sigut
la gran guanyadora
l'absoluta
l'haurien planat
d'Òscars
l'haurien empenyat
a nens
però és que a veure
és que no li va sortir
molt bé
no només és de la feina
del producte en si
o de la pel·lícula en si
també és que busquen
altres referents
i es nota
amb la varietat
i amb la diversitat
dels nominats
busquen altres referents
és com l'any
del Clint Eastwood
amb el Sali
era la seva millor pel·lícula?
no
però per pel·lícules així
el Clint Eastwood
un director
amb el Clint Eastwood
l'haguessin banyat d'or
però busquen altres referents
també es va notar
l'any de l'Alalán
amb un line
o sigui es nota
que busquen altres referents
altres directors
en els que
és que
és que la pel·lícula aquesta
de los arxivos
del Pentàgo
és que jo crec
que no li ha sortit
massa bé
té delicte
té delicte
perquè
fer suspens
en una cosa
que tothom sap
com va acabar
exacte
i no només això
que dius
bueno
aquest tio
pren a l'espectador
per idiota
sí sí
totalment
però em refereixo
a que aquesta pel·lícula
independentment de com sigui
ja li haguessin
donat uns premis
als actors
a ell
o a la idea
però ja no toca
però ara ja no toca
a la Meryl ja no li toca
a la Meryl
ja està
no no
perquè ara jo crec que serà
la Meryl ja en té prou
la Meryl
l'ha d'anar a treballar
a Polònia
el Polònia de TV3
el Polònia de TV3
home
seria
molaria
sí sí
perquè ja ha fet
de Margaret Thatcher
ja ha fet
de Katherine Graham
ja ha fet de tot
i per exemple
en aquest paper
jo crec
mira
la Judy Dance
també ha fet de tot
i quan surt
a qualsevol lloc
tu t'hi treus el barret
estem parlant
d'una actriu anglesa
i la Meryl Streep
no ho és
ja
bueno
és igual
però jo crec que és una gran actriu
tampoc la deixem
al
tu del Betún
jo crec que és una gran actriu
no siguem aquí ara
jo penso que n'hi ha de millors
i no només això
però
ella ha fet
suficientment
coses
clar
i a més els gustos
no tenen
no tenen fronteres
o sigui que tu
però dir que la Meryl Streep
jo em sap una mica greu
perquè sí que creu
que és una gran actriu
però per exemple
en la pel·lícula
dels arxius del Pentàgon
no interpreta
una persona
que era 20 anys
més jove
precisament
les actrius
a Hollywood
les que són grans
com que s'han de barallar
per qualsevol paper
sobretot si no és
el paper de mare
o sigui
segur que hi hauria
actrius de 20 anys
més joves
que la Meryl Streep
que podrien fer-ho
això t'ho complo
i per exemple
jo t'ho complo
però és que la pel·lícula
la causa no és ella
aquesta pel·lícula
és de guió
és de guió
l'estructura de pel·lícula
o sigui
no és el problema d'ella
ella no s'acaba de quedar
el personatge
tot i que intenta fer-ho bé
i penso que és una actriu bona
i digna
jo no crec que sigui
una actriu dolenta
jo tampoc
però passem una mica
passem una mica
ja que t'hem convidat tant a tu
que vinguessis aquí
i t'estem menjant el temps
explica'ns
el que et semblin
els últims premis
o el que vulguis comentar-nos
de la teva opinió personal
jo volia comentar una mica
entre tots
això que comentàvem
de lo dels canvis
que estem buscant
com a referents
també vam comentar
que hi havia pel·lícules
com la de Lady Bird
que sembla que sigui més
per el guinyo a l'acadèmia
que sí
que van de feministes
som els modernos
exacte
som els modernos
i coses
perquè és dolenta
mira que és dolenta
és buida
és buida
és buida
és molt buida
i molt superfície
molt superfície
i també a la vegada
intenta anar de guai
o de progre
però també és una
anava a dir una niñada
però una noia
molt privilegiada
i molt adolescent
que
que és que
de veritat
mereix
mereix una pel·lícula
o explicar una història
i altres
i altres directores
dones que segur que
a més per exemple
aquest any era l'any de Detroit
que també era una directora dona
i que a més
és la única directora
dona que ha guanyat un Òscar
o sigui
que tenien altres
possibilitats
i a més
Detroit
és molt més arriesgada
és molt més potent
tant que el tema del racisme
no interessava l'acadèmia
no interessa
és com per exemple
la pel·lícula de The Florida Project
estava només nominada
per el Dafoe
però aquesta pel·lícula
com anava
per mi mereixia
de qualitat
d'altres coses
però com anava
a arribar a aquestes nominacions
amb les idees de l'acadèmia
per mi
és una pel·lícula
que no em va agradar
i ja ho vaig explicar aquí
però bueno

evidentment
a l'acadèmia
no li havia agradat
però l'acadèmia
aquesta part
de la perspectiva
pobra
i a més
al costat
de Disney World
però per mi
era una pel·lícula fallida
jo em poso
en plan acadèmia
ho sento molt
vull dir
no soc gaire acadèmic
però en aquest cas
jo vaig trobar
que no era la manera
d'explicar-ho
explica-te
com ho haguessis explicat
et refereixes
per exemple
la perspectiva dels nens
com
sí, sí
vull dir
jo trobo
que és una pel·lícula
que
que
va contra l'espectador
no
i no m'interessa
no
no veig
vull dir
evidentment
és possible
que el director
hagi volgut
fer una crítica
però jo crec
que no
no acaba
de reflectir-ho
jo crec
que el que passa
és que
quan fan crítica social
estem molt
molt acostumats
a per exemple
el Ken Loach
que els seus personatges
són bons
no
els següents
són sants
i en canvi
aquí els personatges
no, no
jo no dic
que s'hagin de fer
pel·lícules
com el Ken Loach
vull dir
és que
el Ken Loach
a més
vull dir
fa el que li
no, em refereixo
a la crítica social
fa el que vol
és igual
és igual
però és que
aquella crítica
a mi no m'arriba
la de Florida
no m'arriba
a mi també
el que em penso
és que els nanos
estaven molt ben treballats
però el que passa
que eren tan horribles
a mi em desagradaven tant
que em feien sortir
de la pel·lícula
sí, perquè hi ha una cosa
entre ser trapella
entre ser
ser tan cínic
ser tan una cosa
tan exageradament
que quasi
no ho trobes ni infantil
ho trobaves
en la pel·lícula aquesta
agafen un personatge
que no és gens positiu
no el fan positiu
i és això
el que no m'agrada
ara digue'm
carca
i digue'm
tot el que tu vulguis
però és que
no
inclús et diria
que el que
està no ha nominat
com es diu
William Dafoe
jo penso que fa un paper
molt tonto
no es mereix
la dominació
és un tipus de secundari
que
els nens
els nens
s'almenjaven
perquè ell no té paper
no té paper
jo no l'he vist
tampoc
sí, és un secundari
molt secundari
jo no diria
tan negatiu
com potser diu ell
però que la pel·lícula
fos una pel·lícula
tan destacada
com molta crítica
l'ha destacat
jo tampoc
jo diria
que aquest any
hi ha hagut
moltes pel·lícules
en el fons
com que no he vist
allò de l'aigua
la forma de l'aigua
no puc opinar massa
però tinc la sensació
que si mires la llista
de pel·lícules
per exemple
que estaven nominades

les tres anuncios
a les afueres
dius
tenies
tenies
Colm
me
by a name
en instante
más oscuro
Dunkerque
déjame salir
Lady Bird
l'Ila Invisible
els arxivos del Pentágol
també estaven nominades
com a pel·lícula
millor pel·lícula
i tres anuncios
a les afueres
llavors ha resultat
que de totes aquestes
fora de Dunkerque
perquè jo no sé
si Colm
me by a name
estava bé
algú l'ha vist?
jo l'he vist
aquí potser
a mi no em va agradar gens
però a part que vaig pensar
i ara aquí entra un conflicte
amb tu Joan
a mi per exemple
quan jo vaig veure Carol
vaig pensar
que maco
no?
no
vaig pensar
vale
ja està
s'acabó
però aquesta
però aquesta
vol intentar-ho
allò que dèiem
de les mirades
el toque
així
i aquí
és
ostres
no
però aquí
però Carol
es basava com en la química
de les dues actrius
en canvi aquí
també
però aquí aquest joc
i no només això
i la diferència d'edat
i la diferència d'edat
en una altra situació
ho criticaria
però no
o sigui
jo no vaig entendre
de la mateixa manera
que no vaig entendre
Lady Bird
com estava allà
i a més
Call Me By Your Name
espero que va guanyar
millor guió
millor guió adaptat
adaptat
i millor guió
guanyar Get Out
que aquesta potser sí que va ser
la sorpresa
perquè jo per mi
jo anava seguint els Òscars
i vaig pensar
que tot estava cantat
els tècnics pels tècnics
els guions
l'únic que em va sorprendre
és Get Out
que s'ho van jugar
perquè tampoc em sembla
que sigui un superguió
però està bé
i el resto
per la forma de l'agua
o tot i que es van dur
menys de la meitat
però
i tres anuncios
que també estava una mica
tres anuncios
semblava que anava a ser
la gran guanyadora
però
jo crec que el que volien
era fer compensar
o sigui
que tothom
se n'és d'una manera
o una altra content
sí perquè el màxim
que va guanyar
o sigui
estava tot molt
molt equilibrat
en quant a premis
perquè crec que la màxima
va ser
la forma de l'agua
que potser em va treure cinc
i en proporció
t'anirà com tots
sí, sí, sí
llavors
clar, en aquest aspecte
a veure, Coco
és la que estava més cantada
segurament de la nit
però les altres
també
o sigui
el tema tècnic
se l'havia d'anir a dir
entre Blade Runner
entre Dunkerque
això era evident
i a partir d'aquí
vull dir, no va ser
com l'any passat
tot i el tema
de l'Alain
i tot això
però que guanyés
Moonlight
per exemple
que en aquest any
podria haver sigut
Detroit
si hagués estat
una crítica
o com va passar
amb Spotlight
que també Spotlight
va ser aquell any
de dir
hòstia, Spotlight
i probablement
si Spotlight
s'hagués fet aquest any
amb els arxius
del Pentàgono
també s'hagués quedat
molt curteta
però en aquest aspecte
per mi
aquests dos
han sigut
molt fluixels
han sigut molt bons
perquè el que volien
era compensar tots
per exemple
el de GEDAW
jo crec que és perquè
com que li dona la volta
al gènere
i el canvia totalment
queda molt bé
i com que Detroit
no ha arribat
o cap altra pel·lícula
ha arribat
per tractar el tema
del racisme
als Estats Units
i venen darrere
d'un Oscar So White
i tot això
era com
li vas adonar
a veure això sí
però de totes maneres
a guió
no clar
però és per això
és per compensar
l'acadèmia té unes idees
i sempre te les ensenyarà
d'una manera o d'una altra
aleshores per exemple
la forma de l'aigua
no és
com dir-ho
sí que és crítica
però és una història d'amor
i aleshores
un any tan fosc
com ha sigut aquest
des d'una perspectiva internacional
queda molt de l'acadèmia
va dir-se
en canvi per exemple
a les tres anuncies
de les afueres
a mi em semblava molt més
arriscat
donar-li a tres anuncies
clar
per això no ho van fer
no no no
un risc
un risc que van córrer
l'any passat
amb Moonlight
o fa dos anys
amb Espoix
a mi em semblava
perquè la forma de l'aigua
era
donar-li a
bueno
aquí a caparà
tot
clar
perquè
perquè és mexicà
o per què estem jugant
algú d'això i també ho penso
algú d'això i també ho penso
algú d'això i també ho penso
i una forma de promocionar
una pel·lícula
que jo penso que no hauria tingut
l'èxit que va tenir
si no hauria tingut promocionada
d'aquesta manera
sí la promoció va ser
bueno
clar
és l'Alaran d'aquest any
és una forma
fins i tot en un moment
banyant com a l'Alaran
l'heu vista
jo és que no l'he vista

us ha agradat
em va agradar a mi

no és bona
això hi ha discrepància d'opinions
no l'he vista tampoc
no l'he vista tampoc
a més em va agradar bastant

però és que és del toro
perquè fins i tot
hi ha hagut altres directors latinos
que han guanyat
però
també
és molt bo
però ha guanyat
no sé com dir-ho
ha canviat molt
l'estil
des de 21 gramos
fins aquí
en canvi
Amores Perros
Amores Perros
arriba a ser ara
Amores Perros
però que ha canviat molt
l'estil en tots aquests anys
i també
bueno
perquè és més Hollywood
exacte
això em refereixo
a que tu veus
la forma de l'aigua
i dius
és del toro
a més
vaig agafar la meva
filmoteca particular
vaig desempolvar
la mujer i el monstru
i Amélie
i escolta
el monstru
és que és calcat
és fantàstic
i això és bo
això és bo
jo veig que
ens hem arribat
el temps
sense donar-nos en compte
aquí veig que
seguiríem discutint
dues hores més
i però no tenim temps
perquè el programa
s'està a punt d'acabar
per tant
jo em plaço
a la candidata
que ha vingut
no candidata
a la presència nova
a la col·lega
a la col·lega
que hem tingut avui
aquí en el programa
que vingui més sovint
perquè ens plau molt
les coses que explica
sintonitzem moltes vegades
i si no sintonitzem
és una forma
d'enriquir
el debat
la discussió
i això
penso que els oïdors
també ho agraeixen
per tant
moltíssimes gràcies
a la Laura
Ayet
per haver vingut
i per haver fet
aquesta estona
de compartir amb nosaltres
aquesta xerrada sobre cine
i d'encomanar entusiasme
i d'encomanar entusiasme
la setmana que ve
us esperem aquí
a Cinema Sense Condicions
bona nit a tots
bona nit
Bona nit
Bona nit
Aquest dimarts
a les 10 del despre
la música