Cinema sense condicions.
What it makes it ?
Really good.
It has been aло for sure and time, and suddenly this did not allow me to hear the image of the飛 européons.
Where does Salice one have to follow the Violin?
Everyone takes access.
What is that?
No, tak, res.
No, tak, res.
Sígna és que pel viss green uns.
Walter viss.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, molt bona tarda, amics i amigues de Ràdio d'Esvern, estem aquí una setmana més per parlar-vos de cinema
i per parlar-vos també d'aquesta banda sonora que hem començat amb el tema O Fortuna de Carmina Burana, de Karloff,
que ens serveix per introduir-nos a Excalibur, una pel·lícula de 1981 de John Borman.
Però abans, permetem-ho que us presenti a l'equip habitual.
Biel, bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut. Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda, bona tarda.
Bona tarda, Ignasi.
Hola, bona tarda.
I el que us parla, Pep Armingol.
Dit això, la pel·lícula que hem comentat, Excalibur,
és una pel·lícula que va triar l'Ignasi i li cedeixo la paraula
perquè ens faci una primera aproximació amb aquest clàssic de la setmana.
Molt bé.
Amb Excalibur em passa una mica com el propi John Borman,
en el sentit que John Borman té una fascinació per el cicle artúric,
per el que és la matèria de Bretanya, des de la infantesa.
Vull dir, ja de nen havia llegit
The Once and Future King and The Sword in the Stone,
en dues de T.H. White
i La Terra Herma, que aquest és un poema famós de l'Eliot.
Jo, a la que vaig veure Excalibur, la pel·lícula és del 81,
que, esclar, jo tenia uns 21 anys,
vaig començar a sentir, evidentment, que pel·lícules de Hollywood sobre Artur,
el rei Artur, la taula rodona, evidentment, s'han fet moltes,
però amb la pel·lícula de John Borman vaig sentir una fascinació especial
i és una fascinació que des de llavors no m'ha deixat mai,
perquè, clar, suposo que és el mateix que li passa a Borman,
que pràcticament es pot dir que la seva cinematografia,
tota ella té elements artúrics,
fins i tot a Camarropa, que em sembla que en aquest programa...
Aquí la vam tindre també com a clàssic.
Que és una pel·lícula, si vols tu,
un neo-noir, en fi, una pel·lícula amb pèl especial.
De fet, tota ella està fonamentada sobre
el possible somni de segons de Lee Marvin abans de morir.
És a dir, a Lee Marvin el traeixen en una operació, evidentment,
de gunsters al principi de la pel·lícula,
i aconsegueix recuperar la costa,
han anat a parar a la persona aquesta tan famosa que ara no recordo,
el Catràs.
El Catràs, el Catràs, la Bahia de Sant Francisco.
Evidentment, la recuperació és que és impossible,
perquè li foten com dos o tres trets.
Per tant, tota la pel·lícula...
I Burman no ho desmenteix, en absolut, en cap moment,
i, a més, se li pregunta una mica en plan...
Bratulet, doncs, ho admet.
És possible que tota la pel·lícula de Camarropa,
com ja vam dir al seu moment,
sigui un somni.
El somni previ, el somni de la venjança de Marvin,
cap als que l'han traït,
gairebé més que els propis calés, no?
D'alguna manera.
Bé, doncs, justament aquesta condició de somni
és el que Burman, un cop madurat,
amb un altre personatge que el fascina,
que és Carl Jung,
d'alguna manera,
és el cicle artúric més Carl Jung
i el somni,
la condició de...
que la consciència...
És justament el índole.
No, però és que justament per Jung
que l'home desperti a la consciència
és, precisament, el que li genera angoixa.
És a dir, l'inconscient col·lectiu,
que d'alguna manera això connecta
amb el món ideal dels platòrics,
a través dels arquetipus,
és a dir, per Jung,
el que hi ha són models de comportament,
tots els models del comportament,
tota l'experiència,
podríem dir, humana,
tot en un gran brou col·lectiu,
una vena de gran brou,
que és el que, efectivament,
Jung li diu l'inconscient col·lectiu.
Mentre el brou,
mentre les consciències
estan dins el brou,
responen a aquests arquetipus
i d'alguna manera
tot és estable.
Però en el moment en què l'home,
que és una cosa que queda
una mica reflectida al principi de la pel·lícula,
desperta a la consciència
de manera brutal
i, per tant, és una consciència baixa,
és l'època d'Uder Pendragon,
el pare d'Arthur, precisament,
doncs en aquell moment
i d'aquí en fila cap amunt,
doncs ve el neguit per Jung,
ve el neguit humà,
les tensions, les angoixes
i, en definitiva, tot allò,
sabem que Jung era deixeble d'en Freud
i, per tant, ell tira cap a aspectes
de caire...
Primerament, psicoanalític,
encara que després, evidentment,
en Freud no crec que cacés gaire
amb aquest concepte
de l'inconsent col·lectiu
perquè, evidentment,
Jung té vessants
que són fantàstiques,
podríem dir fins a cert punt.
És a dir, Jung és fascinant,
però, esclar,
fins a quin punt
aquest inconsent col·lectiu
que és la mare,
el mar, el gran mar,
els líquids, per cert,
per Burman són molt importants,
el gran mar
de l'experiència humana,
fins a quin punt
això ens ho podem prendre tal qual,
i acaba justificant,
evidentment,
els traumes
que psicològicament
pot tenir la persona.
Bé,
sigui com sigui,
Burman uneix
Jung,
que també
li fascinen els mites,
però,
curiosament,
és la dona de Jung,
Emma,
la que treballa
el mite d'Artur,
Jung mai directament
tracta el mite d'Artur,
però, en tot cas,
Jung i el mite
artúric
s'uneixen
amb Burman,
i, clar,
jo crec que es pot dir
que ha fet
la pel·lícula
sobre la matèria
de Bretanya.
La matèria de Bretanya
és justament
tot allò
que es registra
per escrits
des del segle VI,
es pot dir
que entre el V i VI
comença
el que se'n diu
l'era fosca
de la Gran Bretanya,
perquè des del segle
V i VI
fins al segle XI,
XI,
de fet,
no se sap ben bé
què ha passat
a la Gran Bretanya.
Evidentment,
els britons,
que passen a ser
britons
quan són
passats
a la Bretanya,
és on fugen,
els britons
són expulsats
pels saxons
i pels angles,
prioritàriament
pels saxons,
i després ve
tot el període
viking,
per acabar
rematant la cosa,
un cop els vikings
també marxen
d'allà
i que,
d'alguna manera,
van ocupant
també la Normandia,
els normans
no són més que vikings
també fugits
de totes parts,
aleshores,
venen
aquests normans
i d'alguna manera
expulsen
els saxons,
no?
Que és la lluita
entre saxons
i normans
a la Gran Bretanya,
doncs,
s'ha tractat molt
a Hollywood.
Però,
de per mig,
hi ha tota
aquesta foscor
que queda situada
en el moment
en què
els romans
d'aquí que
una de les poques
pel·lícules
que són fidels
al context històric,
a banda,
evidentment,
de la de Burman,
és la d'Anthony Fuqua
que va fer
el rei Artur
i que precisament
situa el mite
artúric
on toca,
és a dir,
del segle V,
V, VI,
que és quan els romans
reculen
i deixen els britons
que s'havien
cristianitzat
i sobretot
s'havien romanitzat,
deixen els britons
literalment
amb el cul a l'aire.
La cavalleria romana
era britona
i els britons,
doncs,
en fi,
no fan més
que intentar frenar
l'avent dels saxons,
que,
segons que sembla,
la culpa la té un britó,
perquè resulta
que les tribus
del nord,
els escots,
que el seu nom
pot semblar
que estiguem
dient escocessos,
i no,
els escots
són irlandessos
passats a Escòcia
i els pictes
són les tribus
salvatges,
pràcticament salvatges
del nord,
estan amenaçant
el regne britó
un cop els romans
han marxat,
i un famós
rei britó
no se li acudir
una altra cosa
que demanar
ajuda als saxons.
Els saxons
ajuden els britons
a frenar
els pictes
i els escots,
però diuen
aquí si està molt bé
i acaben fent fora
els propis britons.
Tot això
forma part
de la legenda.
La legenda d'Artur
té un aspecte
molt maco
que és la idea
de l'etern retorn.
Tot això connecta,
és a dir,
l'esperança britona
que algun dia
tornaran
a casa seva,
no?
Evidentment,
això
no s'ha produït
com a tal,
però l'etern retorn,
aquest mite
de l'etern retorn,
forma part
del magma
artúric
i interessa molt
a Burman
també,
sobretot,
en la part final
de la pel·lícula.
Tota la pel·lícula
està concebuda
com si fos un somni,
la veritat
és que
sembla que estiguem
gairebé
en un món paral·lel
perquè d'una manera
volguda
Burman
tampoc ha volgut
fer una adaptació
fidedigna
històrica
al moment,
és a dir,
aquest segle
sisè.
i d'alguna manera
diuen que
fins i tot
algunes idees
que ell va concebre
quan havia de fer
El senyor dels anells
perquè United Artis
li havia ofert
fer El senyor dels anells
abans que
el Ralph Bax
sigui aquest
fes aquell
desastre
de pel·lícula animada.
Burman va conèixer
el propi Tolkien.
Bé,
la qüestió
és que
d'alguna manera
algunes idees
sobretot
el castell
aquest
de
de
Cornualles
que
és històric
és a dir,
aquest castell
va existir
i on s'ha trobat
una placa
que parla
de
parla de
que
Quimana
és un
hereu de col
que és
precisament
Artur
és un descendent
de la
nissaga
dels cols
bé,
en tot cas
ell ha fet
com una mena
de recreació
que de vegades
el castell
aquest de
Cornualles
pot recordar
fins i tot
algun escenari
del senyor
dels anells
és a dir,
alguna idea
ha pogut agafar
d'això, no?
Bé,
la qüestió està
que
amb tot això
Burman
que humilment
tot i que
també és cert
diu que
s'ha basat
en la mort
d'Artur
de Mallory
Mallory era
un senyor
amb certa
mala fama
Thomas Mallory
es veu que
va escriure
la mort
d'Artur
per encàrrec
d'un dels primers
impressors
al segle
XIV
li va dir
no,
de la pressió
estat
es va posar
a escriure
la mort
de Mallory
que no és més
que un resum
fins a l'època
això és fascinant
des del
que
s'escriu
des del segle
VI
fins al
seu temps
evidentment
que això
implica
doncs
que
vaja
està
des del
el monjo
Gildas
que és
qui parla
d'una batalla
amb èxit
dels britons
contra els saxons
el
Nenius
que fa
una història
britònom
el
Sanale Cambriai
el
Geoffrey
de Monmouth
que aquest
evidentment
és més famós
i és un referent
que Mallory
té molt en compte
ell pretén
fer una història
dels reis
de Britanya
però que evidentment
no hi posa més
fantasia
que una altra cosa
perquè evidentment
parla l'Artur
Artur és un personatge
que s'ha volgut
trobar
en algun general
romà
que es va quedar
amb els britons
s'ha volgut
veure una referència
també s'ha volgut
veure aquesta
nissaga
dels Col
en fi
és un i mil
és a dir
Artur
passa a ser
l'agenda
passa a ser
l'encarnació
el desig
dels britons
que alguna vegada
tornaran
evidentment
passa el temps
i aquesta reivindicació
britona
desapareix
i d'alguna manera
el que queda
és un ús
del mite
que a partir del segle XII
salta
de la Gran Bretanya
i és quan tenim
com tots sabem
Chrétien de Troyes
amb la xevalia
de la Xaret
i el conte
del Grau
arriba a Alemanya
un tal Wolfram
von Eskenbach
també fa
és qui s'inventa
Percifal
però evidentment
el personatge
de Percifal
molt important
també a la pel·lícula
tot el sostrat
d'aquest poema
és artúric
el cicle
de la Vulgata
que són
vuit volums
en francès
anònims
no se sap
qui els ha escrit
no deixa de ser
una manera de caçar
que aquest seria
un altre tema
que podríem parlar
més endavant
no deixa de caçar
l'evangeli
amb el cicle artúric
quan el cicle artúric
tot i que els britons
havien estat cristianitzats
i com a la pròpia
per voluntat
del propi Borman
jo crec que això
es veu a la pel·lícula
ja més de pagar
que no pas de cristià
i sobretot
a Borman
se li nota la simpatia
per Merlí
el mac
perquè
s'està queixant
que el seu
nota que el seu temps
s'acaba
perquè ve
l'era de l'home
i amb l'era de l'home
diu
s'han acabat
els druides
s'ha acabat tot
i venen
venen aquests
referits
als clergues
i a l'església
bé
en tot cas
s'inventen
evidentment
al pas dels segles
13-14
s'inventen
la tira
de personatges
gangway
el caballer verd
i evidentment
passant pel segle XIX
que fins i tot
ja
Alfred Tennyson
fa idyllis del rei
i Mark Twain
que aquesta la coneixem
per Hollywood
un yanqui
a la cor del rei Artur
que ho aprofita
per enfotre-se
una mica
del sentit
de l'honor
dels sudistes
perquè una cosa
està clara
el segle Artur
i que la que deixa
de ser pròpiament
britànic
és usat per tothom
de fet
Enric VIII
ja l'usa
ell pretén ser
un descendent
directe
del rei Artur
i fins i tot
parla
de tenir
una taula
rodona
igual
Enric II
més aviat
li molestava
i fa treure
les preteses
d'espulles
d'aquest monestir
famós
d'Anglaterra
de Ginebra
i d'Artur
i les treu
d'allà
perquè ja n'està
tip del tema
alguns els molesta
els altres
l'utilitzen
Mark Twain
se n'en fot
se n'en fot
dels sudistes
perquè és l'època
de la guerra
de cessació americana
se n'en fot
d'aquest sentit
de l'honor
tan absolutament
d'altres temps
bé
en tot això
el que vull dir
és que
evidentment
la pel·lícula
recull
en fi
tot el que
un sentit
cíclic
de les coses
és a dir
aquest sentit
oníric
el propi somni
de fet
tots convindrem
que té
elements
cíclics
elements repetitius
i
per exemple
Uder
viola
Igreng
per
concebre
Artur
i
Morgana
favoritzés
amb el seu
gemenastre
Artur
per concebre
Mordret
no deixa de ser
com una altra
mena de
violació
per exemple
les traïcions
les traïcions
de tothom
a tothom
d'Uder
al duc
de Cornualles
violant
i apoderant-se
d'Igreng
la traïció
evidentment
de l'Ensalot
molt a passar seu
però cau en la
no pot evitar
que el drac
el temti
el drac
l'acer
el drac
el concepte del drac
en el cicle artúric
és molt més complex
perquè el drac
connecta de fet
amb l'inconsent col·lectiu
l'acer
el dimoni
el mal
l'Ensalot
traeix Artur
Nansen
amb Ginebra
bueno
la traïció
evidentment
de Morgana
cap a Merlí
perquè el que
Morgana vol
és que Merlí
li doni
el secret
de la creació
el secret
de la creació
aquest gran misteri
l'inconsent col·lectiu
connecta amb el drac
i connecta amb
el misteri
de la creació
nosaltres
agafant consciència
el ser humà
en créixer
i agafar consciència
el que fem
és allunyar-nos
de la creació
allunyar-nos
de la natura
l'home
s'ha allunyat
de la natura
i per això
pateix
tot aquest concepte
Merlí
Morgana traeix
a Merlí
però
d'alguna manera
Merlí es veja
de Morgana
cap al final
Mordret
traeix
el seu pare
tot està
ple de traïcions
i tot
són
elements
cíclics
en la pel·lícula
de la foscor
passem a la llum
de Camelot
i tornem a la foscor
fins que Perseval
troba el grau
el grau
el grau
que és
trobar-te a tu mateix
perquè
la gran
metàfora
del grau
de trobar el grau
quan Camelot
cau
i tornem a la foscor
és
trobeu el grau
el grau
és trobar-te a tu
el grau
és
una terra
un rei
que és
la mateixa manera
de dir
la composició
de tu mateix
Perseval
no descobreix res
que d'alguna manera
no se sàpiga
però s'ha perdut
la memòria
del concepte
de la unió
de les coses
que donen
la llum
l'ordre
la justícia
l'equilibri
bé
evidentment
Perseval
troba el grau
Artur
recupera la força
per atacar el mal
que és el que
ha generat
Morgana
concebint
Mordret
el fill d'Artur
i Mordret
el que vol
és usurpar
el tro
d'Artur
i evidentment
en la batalla
de Candlem
final
que es veu
que sí que va existir
aquí
estan col·locats
Artur
i Mordret
d'alguna manera
Artur
mata el mal
però mora ell
per tant
es torna
la foscor
dos vegades
foscor
dos vegades
llum
i al final
una promesa
de llum
quan s'emporta
Artur
a la illa
de les pomes
Avalon
amb les tres fades
d'alguna manera
és l'esperança
bretona
l'etern retorn
aquest dels
britons
d'alguna manera
com a
col·lofó
final
tot aquest element
cíclic
tot aquest aspecte
cíclic
és fascinant
perquè
concebeix
la pel·lícula
com un tot
que la fa única
és a dir
res a veure
amb Hollywood
res a veure
amb Hollywood
que situa
el mite d'Artur
al segle XIV
al segle XV
un disbarat
estem parlant
i aquí tornem a llum
estem parlant
de quelcom
molt pregó
molt
perdut
en el temps
i si ens creiem
a llum
estem parlant
de la pèrdua
del drac
de la natura
de l'inconscient
col·lectiu
en la pel·lícula
en diversos moments
s'està parlant
que és amb el somni
que ens trobem bé
per tant
quan no som conscients
és a dir
per Burman
el somni
és el
és
és
és la veritat
és la veritat
és la pau
és el cosmos
vull dir
per dir-ho d'alguna manera
és a dir
per tant
és molt
realment
la pel·lícula és molt profunda
des d'un sentit metafòric
però realment molt profunda
has fet una lectura
realment d'una personalitat
hi ha un moment
en què Artur
li diu a Ginebra
quan torni a ser només un home
us reclamaré
per tornar a viure junts
com a esposos
exacte
sí
és a dir que
aquí
ja
ell ja veu una feina pel davant
també vol tornar a començar
finalment
abans de tornar a començar
vol tornar a començar
sí
en aquest cas
ha perdut traumàticament
la seva companya
per culpa de la Terexia
de Camelot
ai de Camelot
d'allò
de
jo diré
de l'Ancelot
de l'Ancelot
sí
sí
o sigui
l'adulteri provoca
provoca el mal
fa esclatar el mal
tot i que
tot i que el mal
ja s'ha concebut abans
quan
des del moment que
Uder
viola
i greixi
evidentment
la porta al mal
està oberta
hi ha una pregunta
d'Artur
al començament
ja
que diu
on s'amaga el mal
al meu regne
exacte
i la frase del Berlí
és fabulosa
mai ha existit
hem extirpat
el mal
del meu regne
i Berlí diu
mai ha existit
una cosa
sense l'altra
és a dir
necessites
que aquí hi ha un altre element
important de la pel·lícula
no hi ha descans
perquè tot es repeteix
tot és cíclic
no
no hi ha
o sigui
en la pròpia felicitat
ja hi ha la llavor
de la desgràcia
en la pròpia felicitat
Camelot
rutlla molt bé
tot és brillant
però ja hi ha
el mal
diu
el mal
està
on menys tu esperes
i això ho està dient
davant de Morgana
que el que vol
és venjar-se
venjar-se
d'Artur
perquè el seu pare
va violar sa mare
no
hi ha una cosa
amb aquesta
llegenda
perquè
història
em sembla que
no
no s'aguanta
per enlloc
no
forma part
dels nostres
grans mites
occidentals
hi ha una cosa
que li trobo
un valor
molt important
i és
una vegada
ell
concebeix
per primera vegada
una terra
un rei
o sigui
ell és el rei
i aquella és la seva terra
que té
la invenció
d'agafar
tots de la noblesa
fidel
i fer
establir
la taula rodona
això em sembla
una cosa
sí
una cosa
avant la letra
aquí s'avança molt
perquè de fet
t'estan parlant
d'una democràcia
és sumar
Artur
és un prínum
interpare
no és més
que els cavallers
jo us deixo participar
jo us deixo participar
la taula rodona
som aquí distants
vosaltres em sou fidels
i tots participareu
exacte
d'aquesta terra
fins i tot
hi ha una frase
que fa ell
precisament Artur
marcant una mica
redonar
molt subtil
les noves inicials
d'aquest grup
de gent bona
d'homes bons
em va recordar
fins a un moment determinat
la maçoneria
fixa-te
el moment
recorda
pot portar-te
a pensar
en la maçoneria
però bueno
evidentment aquests
governen
a més a més
a part d'això
governen
la maçoneria
també intentava
governar
d'alguna manera
però bueno
has fet un analisi
molt profund
com sempre fas
i en aquest cas
molt
amb l'aportació
històrica
i aportació
més enllà
d'històrica
més de filosofia
més de tot
ha fet una lectura
molt de la pel·lícula
i jo
clar
la pel·lícula
l'he vist
també és com a pel·lícula
i és tot això
que dius tu
segur
i com a pel·lícula
com a pel·lícula
jo no sé
si em deixeu
aquests 3 minutets
o 4
jo la pel·lícula
dir-vos
que la vaig veure
l'any 81
la vaig veure
no al cinema d'estrena
a un cinema de reestrena
a Los Angeles
perquè estava muntant
una pel·lícula
va ser l'any que era
el 81
que estava muntant
Riborn
allà del Bigas Luna
precisament
i va ser per mi
una respiració
o sigui
poder veure aquesta pel·lícula
sortir del muntatge
que estava esclavitzat
allà treballant
tot el dia
de sol a sol
i surt
i me'l Bigas
em va anar a veure
la pel·lícula
per mi va ser
absolutament il·luminadora
ostres
vaig sortir
alguns plans
m'han quedat tan gravats
que ara
quan els he tornat
a veure
m'han portat
a la situació
aquella
de meva personal
no tant a la pel·lícula
sinó
en què sentia jo
en aquell moment
el meu estrès
d'aquell moment
com es va
de cop lliberar
amb aquesta pel·lícula
tot i ser una pel·lícula
evidentment molt dura
però molt dura
que té elements
de duresa importants
llavors això
per un cantó
però esclar
els anys no passen en va
com hem dit
d'altres vegades
jo sempre
m'emperro
em diu una miqueta
aquesta frase
i per mi
aquesta pel·lícula
sí que
tot i animar tothom
a veure-la
és una pel·lícula
que dura dos hores
i pico
no és una pel·lícula
terriblement llarga
explica molta història
passen moltes coses
és visualment
molt vella
en general
molt vella
hi ha uns invents
de fotografia
molts interessants
que són
jo crec que l'ús
fins i tot del làser
com l'element d'il·luminació
en l'armadura
dels verds
aquests verds fèrics
no pot ser altra cosa
que l'àser
perquè no es pot il·luminat
la fotografia és d'Àlex
Fonson
que és el mateix Dalian
per exemple
és un gran mestre
realment
tots aquests elements
hi són
i realment la pel·lícula
és interessant
a mi m'ha passat
que clar
l'has de llegir
amb clau
el que dius tu
clau de somni
el to interpretatiu
de la pel·lícula
és pot convencional
no és una pel·lícula
naturalista
en absolut
ni ho intenten
et recordaria una mica
en tot cas
la declamació
xespiriana
és a dir
hi ha alguna cosa
de xespir
també en aquest tema
de declamació
hi ha una certa
per tant
de teatralització
també
en la posta
en escena
recordem el moment
en què Merlí cau
al riu
d'esquena
és una esquena
que iuda
no solament això
sinó
tot plegat
està carregat
d'una certa
empolositat
necessària
per la pel·lícula
però que
llegida amb clau
d'avui
amb clau de moltes
pel·lícules normals
dius
aquí hi ha algú
que és un filtre
que t'està obligant
a passar per aquest filtre
jo he passat
per aquest filtre
no hi ha problema
a mi això
ho accepto
l'actuació
la teatralització
tot
però Merlí
és vist amb carinyo
sí
és a dir
a Merlí
li agrada
de fet la pel·lícula
s'havia de dir
inicialment
Merlí
Merlí
perquè aquest projecte
ja era
dels anys 60
però bueno
que evidentment
va trigar la tira
a poder-lo tirar endavant
ell a més a més
entra i surt
contínuament
de la pel·lícula
sí
és a dir
que s'el convoca
cada vegada
que hi ha un canvi important
quan l'invoca
apareix
invoca a ell
perquè doni
la visió
el que serà
la seva previsió
ell està en contacte
amb el drac
però no deixa
malgrat que ell
parla d'ell mateix
com criatura
no deixa de ser
un humà
en el fons
i per tant
clar
quan tu dius
cau d'esquedres al riu
clar
perquè és un ser humà
vull dir
encara que tingui el poder
de la precognició
no deixa de ser
fal·lible
vol ajudar els homes
però és fal·lible
perquè no és Déu
puc ser una miqueta
amb el tema
no, no, no
tan tranquil
no, llavors
per mi
aquesta pel·lícula
té un problema
per mi
de muntatge
que no detecta
el públic en general
no és d'estructura
l'estructura
per mi és indiscutible
pots discutir
alguna llongitud
d'alguna escena
potser una mica
massa llargada
pel meu gust
però en general
la pel·lícula
està ben estructurada
el missatge
l'arc dramàtic
està ben fet
per mi és qüestió
de qüestions mecàniques
és a dir
el pas que són
les qüestions
que al públic en general
li passen
moltes vegades
desapercebudes
i n'hi ha en el terreny
de l'imatge
i en el terreny del so
en el terreny de l'imatge
jo per exemple
he vist que
per exemple
jo que hi ha dos muntadors
a la pel·lícula
curiosament
pot ser que n'hi hagi
dos vegades
ens partim la pel·lícula
mira tu muntaràs
de la 1 a la 50
jo de la 50 a la 100
aquest és un sistema
però aquí tinc la sensació
hi ha dos muntadors
jo tinc la sensació
que el muntador
també hi ha dos directors
de fotografia
bueno
sí
però
hi ha un segon director
de fotografia
però de la unitat B
jo penso
Peter MacDonald
exacte
sí
a veure
el principal és l'Alex
Johnson
però sí
és veritat
jo crec que és la clàssica
unitat B
o sigui que van a fer
planes
bueno sí
ho diu
segon director
sí
bé
el tema és aquest
les escenes d'acció
jo penso que
un dels dos muntadors
és el que es dedica
a les escenes d'acció
perquè necessiten
un especialista
estan ben muntades
estan muntades amb habilitat
també
estan rodades amb habilitat
per després muntar-les bé
perquè no fa
grans planos generals
i les col·lisions
entre un exèrcit
i l'altre
sí que n'hi ha algun
de pla general
en què hi ha molta gent
amb plano i tal
però a vegades
va al plano cur
i aquest plano cur
és molt eficaç
crea un efecte
de disparar
una cosa visual
que no l'has entesa
però que crea una violència
això és un muntatge
i el muntatge
de les escenes aquestes
són impecables
on la pel·lícula
per mi falla
és en la manca
de finesa
en el punt de tall
d'una xeixantena
de plans
de talls
de la pel·lícula
clar
una pel·lícula
que deu tenir
sense comptar
les escenes d'acció
en les escenes
més tranquil·les
m'arrisco a dir
que deu tenir
uns 900.000 planos
esclar
que amb 60 d'ells
hi hagi un problema
de col·lisió
que en el canvi
d'un plano
a l'altre
passa alguna cosa
i passa
és un 5%
és un 5%
és molt poc
però em sorprèn
amb un cinema
d'aquest nivell
i amb una producció
d'aquest nivell
que tingui aquest tipus
d'errors
aquest em sorprèn
per un cantó
hi ha coses del tipus
per exemple
per dir-ho molt ràpid
i ara no puc
aprofundir
en això
perquè seria
tot el programa
no aquest
el següent
seria el tema
per exemple
de
falta
hi ha escenes
que comença
l'acció
en un moment
que sembla que el director
hagi dit
acció
i el personatge
comença a fer l'acció
és a dir
hi ha un inici d'acció
que detectes
que és realment
l'arrencada de l'acció
hi ha un moment
que algun personatge
que no recordo quin era
talla un tros de carn
i sembla exactament això
que li has dit
acció
allò que estava
amb el ganivet
enlairat
quan diguis
és absurd
això en cinema
de Hollywood
l'escena d'aquesta proporció
hòstia
i a vegades
simplement tallar
sis fotogrames
que ja
el ganivet
estava una mica en marxa
i ja
clar
hi entra bé
hi ha consolidació
aquest tema
de consolidació
escenes d'un pes
específic
important
que acaba l'escena
fona negra
i ja comença
la següent
immediatament
hi ha alguna transició
estranya
no consolida
no consolida
sí
fins i tot
amb el tractament musical
que dius
hòstia
talla
aquesta és la següent
aquesta ja és una carregada
total a toque
aquesta et dóna la roda
perquè és molt perceptible
aquesta és molt d'allò
i si la veïsim junts
segurament donaria la roda
de les altres
no no
per descomptat
són més delicades
són més difícils de veure
en el tema de la música
el tema de la música
per mi
no calia
per mi no calia
utilitzar
temes de classes
de Wagner
ni de Carlos
ni de ningú
el senyor aquest
en sap molt
ja
el Trevor Johns
ja sap compondre
i per tant
i a més a més
ho demostra
perquè crea un tema
bàsicament un tema
que és un temazo
o sigui
és un tema
que cada vegada
que sense aquest tema
hòstia
tot tremola
vull dir
aquestes coses
són tremendes
no
vull que per tant
no sé per què
carai
va voler
utilitzar Wagner
potser pel tema
de la tetrologia
perquè la tetrologia
tracta del mateix
és a dir
tracta del mateix tema
evidentment
l'anell dels nivellungs
Tristan i Solda
Tristan i Solda
hi ha un seguit
de les valquíries
tot forma
mitologia
és a dir
quan el mite
i la legenda
deixen de ser britàniques
per passar a ser franceses
i alemanyes
també
està autoritzat
evidentment
el magma es barreixa
i evidentment
entre les legendes
dels propis alemanys
Wagner
fa un poti poti
però saps què discuteixo
a més a més
a part de l'adoptosa
per mi
jo dubto
que sigui més eficaç
fer-ho així
que fer-ho
amb una música unificadora
que seria la música
del mateix compositor
tota l'estona
però
el que més em molesta
és que a més a més
està mal col·locada
és una música
que se'n va abruptament
se'n va per una força
infame
cert, cert
que és la que faries tu
a casa teva
aquesta és molt palessa
perquè realment
d'aquest entorn o fes
i a més ajuda
això
aquests finals abruptes
a vegades venen ajudats
perquè de cop
el Tristan i Solda
va baixant
i s'acaba la seqüència
s'acaba la música
i s'acaba tot
lamentablement
sembla gairebé
d'Espagueti Wester
que aquestes coses
passaven contínuament
exactament
exactament això
per tant
és molt mal d'estre
que a mi em sorprèn
el Carmina Borana
és un altre tema
el Carmina Borana
està jugat en les escenes
bàsicament d'acció
sí, perquè té l'arrencament
aquí funciona
aquí funciona
el Carmina Borana
ja no és una altra cosa
però és que és molt raro
i llavors aquestes coses
em deixen una mica perplex
és clar
vaig veure la pel·lícula
m'agrada tot molt
que sempre que surt escàlibur
l'espasa
en una situació
de tipus de crisi
sigui per arrencar-la
sigui per tornar-la a posar
sigui per tornar-la a arrencar
o sigui en el riu
com deies tu
l'aigua
novament l'aigua
l'aigua en Burman
és meravellosa
és meravellosa
l'Imarvin
és a través del mar
des del Catràs
que torna a terra
i torna transformat
perquè evidentment
l'aigua té un poder transformador
són les emocions
són les emocions
hi ha tota aquesta
en el cicle artúric
hi ha tota aquesta component
iniciàtica
perquè de fet
la cuesta
és a dir
la cerca del grau
no deixa de ser
una
una ordelia
gairebé
un passar
per el turment
i per una experiència
que et transforma
com a home
com a persona
era això
era una sorpresa
em va fer una mica de sorpresa
i pensava
però en 45 anys
la meva percepció
de determinades coses
és diferent
de la que tenia
aleshores
és evident que és així
de tota manera
en Burman aconsegueix
una pel·lícula
d'una poètica
extraordinària
una cosa
una altra
i l'altra
hi ha un moment
del que sori
o quan hi ha
els torrejos
el treball
del
del Thompson
amb aquests flus
que de vegades posa
la brillantor
és a dir
el llenguatge
de les armadures
les armadures
són opaques
plenes
de ferro
oxidat
estan oxidades
brutes
de fang
a l'inici
i quan
els combats
per exemple
del final
evidentment
i en algun altre
moment
del mig
però
quan
és el regne
de Camelot
el Quimpera
brillen
semblen gairebé
d'argent
molt clares
jo les armadures
m'han recordat
una pel·lícula
de l'edat mitjana
que a mi
sempre m'ha agradat molt
que és
l'Ancelot Dilac
de Robert Bresson
que
per mi
Robert Bresson
supera
amb aquesta
amb una cosa
i és
amb el sentit
o sigui
no hi ha diàleg
hi ha els cops
de les armes
quan xoquen
el so
allò
allí és molt
colpillós
si normalment
recordo
aquesta pel·lícula
tenia
un certor
de conya
hi havia moments
que era còmic
que era còmic
tracta
evidentment
de l'adulteri
de l'Ancelot
amb Ginebra
sí sí
però tenia moments
que
era com una mena
d'humor
soterrat
a mi
el que també m'ha agradat
d'Excalibur
a part
el que dius tu
és que és màgica
per exemple
la història
de l'espasa
és extraordinària
perquè
t'obre la pel·lícula
i te la tanca
i sembla que et digui
bueno i això continuarà
fins que hi hagi algú
que la torni a treure
és meravellós
per tres cops
romàntica i poètica
com deies tu
l'espasa
sorgeix a l'inici
per Berlí
li dona
a Uder Pendragon
la dama del llac
que és una de les tres fades
per ser
d'aquestes
de balón
sorgeix al principi
quan per orgull personal
intenta vèncer l'Ancelot
i trenca
Excalibur
la repara
la dama del jac
torna a sortir
l'espasa
reparada
del mar
i després
al final
que és quan
Perceval
torna a l'espasa
que és el símbol
de l'esperança
en un nou
camelot
un nou retorn
del rei
ja vindrà
i per ell
tornarà a sortir
una altra vegada
l'espasa
i llavors
aquest retorn
amb l'imatge
la maca surda
sota l'aigua
per recollir
aquesta manera tan elegant
i tornar-se a l'emportar
és d'una bellesa
està molt ben pensat
la maca surda
però
en Burban
té mitja família
posada
i Greng
és una de les seves filles
el mordret nen
que després surt
a la selva Esmeralda
és un fill
i la mà
és d'una altra filla
la igreng
és Catherine Burban
exacte
i la de la mà
és una altra filla
que malauradament
va morir
i després no sé
si hi ha un germà
o alguna cosa
que està
amb qüestions tècniques
també
hi ha un altre
una altra cosa
que volia ressaltar
també
que m'agrada molt
són les escenes d'amor
les trobo
exquisides
i també
pel seu temps
originals
molt ben
sí
però molt ben posades
sense escatimar
res
no
hi ha molta passió
i l'incest
és
colpidor
és que
la passió
és
d'alguna manera
aquí
soterradament
podríem
veure
elements cristians
de
moralina
cristiana
en el sentit
de
perquè
la passió
és
el que genera
el mal
és a dir
com al principi
la passió
de la violència
quan l'home
és encara
en certa mesura
no conscient
del tot
quan és molt més
pedrestre
quan és molt més
salvatge
la cessió
a la violència
o
el propi
Artur
cau
per orgull
lluitant
contra l'Ancelot
per dir
ara
pels meus nassos
que t'haig de vèncer
no
i trenca
i trenca
Excalibur
trenca la pau
trenca l'ordre
i és la dama
del jac
la que li torna
però el propi
Merlí
és a dir
el propi
Merlí
tornem a allò
que dèiem abans
el propi
Merlí
sap
que Artur
acabarà
fallant
i ho sap
des del principi
quan l'està
ensinistrant
perquè sigui
perquè sigui
rei
és increïble
aquesta concepció
de fatalitat
i de cicle
d'anar caient
i anar sortint
anar caient
i anar sortint
ad infinitum
és el que ens incomoda
més
tu que tens
ben estudiat
el tema
i el context històric
jo no sé
però per mi
sense
haver aprofundit
en aquest tema
per mi
el grau
és una mica
la representació
del poder
de Déu
que s'introdueix
en conflicte
amb el poder
de l'home
o sigui
aquí
Artur
seria
el rei
de la terra
però
el grau
arriba
probablement
perquè
l'han portat
de Jerusalem
croats
i llavors
clar
és
una mica
trobar això
i trobar
un contrapoder
no sé
si ho veus així
això
diguem-ne
perquè
a partir d'un
determinat moment
es cristianitza
el miti
la legenda
és que apareix
a més
de la meitat
de la pel·lícula
aquest conflicte
però el grau
just
perquè
és que en Burman
d'una manera expressa
deixa
tot el tema
cristià
tot el tema
religiós
el deixa
en segon terme
i quan pot
el critica
a través de
Merlí
el grau
en la pel·lícula
de Salibur
i
per tant
fins a cert punt
en tot el que és
la matèria de Bretanya
no és tant
que estic d'acord
que segur que els lectors
del segle
des de cretient
de trobar cap amunt
van per aquí
tots entenen
el grau
com el
calis
aquest
esclar
és el calze
que recull
la sang
de Cris
efectivament
però
jo crec que la pel·lícula
té un altre
té un altre valor
és un valor
molt més simbòlic
no és tant
aquest grau
cristià
com
l'essència
de
l'essència
d'aquest
magma
on
tot és pau
i tot és ordre
d'aquest
d'aquest
incotxent
col·lectiu
si tornem a llum
però té més
un valor simbòlic
en aquesta línia
perquè en el fons
el que s'està dient
una terra
un rei
és
retroba't
a tu mateix
retroba't
amb la natura
retroba't
amb l'ordre
amb la democràcia
retroba't
retroba't
amb el drac
des del punt de vista
el drac
no és bon i dolent
que aquest és un altre element
important
de la pel·lícula
de com es conserveix
la pel·lícula
el drac
és
una força
un poder
que és el grau
fins a cert punt
i l'home
en pot fer
un bon ús
o un mal ús
però
això depèn de l'home
no?
de l'home
de si s'acosta
a la natura
i si s'acosta
per tant
al misteri
de la creació
és que el grau
està més en connexió
amb el misteri
de la creació
allò que no tenim
ni punyeteri idea
del que és
el misteri
de la creació
i no és la creació
cristiana
és la creació
el gran misteri
del demiurge
o del que sigui
que ens ha concebut
el que sí
tinc que dir
de la pel·lícula
una vegada
acabada de veure
i de disfrutar
és que és d'aquelles pel·lícules
que
no deixa respir
o sigui
no m'estranya
els defectes
de muntatge
que has trobat tu
o problemes
perquè probablement
aquí hi va haver
una lluita
per controlar
el metratge
per no fer-lo excessiu
per el que es portava
en el moment
no estic segur
però no és el tipus
i després
crec que hi ha una altra cosa
que també és determinant
i és que
així com hi ha moltes vegades
pel·lícules
en què veus
que la història
com un xicle
es va estirant
i tal
aquí
és que
aquí el que s'obre
són xicles
perquè és
clar
és una història
que té
10
com a mínim
10 personatges
capdals
tentacles
absolutament
perquè Mordet és important
Perceval és important
L'Ancelot és important
Artur és important
Ginebra és important
Ginebra és important
Ginebra és important
el Merlin
el Merlin és important
mira quants
anem a nom
importantíssim
perquè és el que
connecta els homes
amb el drac
amb la creació
amb aquest
aglutina la història
correcte
bueno
escolteu
em sembla que
després de tot això
no us queda cap dubte
que
teniu que veure
Excalibur
i gaudir-la
jo m'atreviria a dir
que és una experiència
vital
per ànimes
sensibles
perdoneu-me
si he sigut una mica
de gaudió
en absolut
la teva contribució
no van contra la pel·lícula
en absolut
no
és molt interessant
és més
és necessària
la teva contribució
a veure
arribat en aquest moment
i abans que ens agafin
les coses
pel coll
dir-vos una cosa
la setmana que ve
per nosaltres
i per vosaltres
és Setmana Santa
i la següent
el dilluns
és el dia de la mona
i no podem fer
el programa
el dimarts
havent pres
la mona el dilluns
això també és una qüestió
religiosa
efectivament
és dir
el proper programa
amics i amigues
serà el dia 9 d'abril
dit això
ens agradaria parlar-vos
d'una sèrie
perquè potser
aquests dies
que són dies de recolliment
o eren abans
dies de recolliment
home
val la pena
agafar una sèrie
i dir
aquests
aquests de ràdio
d'esbanc
cinemes sense condicions
ens han dit
que aquesta sèrie
doncs venga
aquesta sèrie
venga aquesta sèrie
Anastàcit
n'hi ha moltes
jo n'escolliria una
que va en la línia
una mica del programa
d'avui també
és a dir
és una sèrie
que és una sèrie fàcil
és una sèrie
documental
és una sèrie documental
jo penso molt interessant
i que té a veure
amb Estats Units
és una pel·lícula
que explica
és una sèrie
que explica
els conflictes
al llarg de la història
començant per Irak
i acabant per Síria
el comportament
del país
a Estats Units
davant dels conflictes
internacionals
com s'ha comportat
i el coneixement
del propi conflicte
és a dir
que en els capítols
que veiem
que són
crec que són 8
em sap a recordar
i ara l'acabo de veure
i no tinc consciència
quina mania
les sèries
haurien de ser
de 4 capítols
sí són 8 en aquest cas
se'n volen tocar
clar
és una sèrie
on hi apareixen
personatges reals
entrevistes
amb la Madeleine Albright
el Colin Power
tots els que han tingut
un poder en un moment determinat
James Baker
el Wesley
clar
tota la gent
que ha tingut
un poder determinat
el Kissinger
òbviament
quan encara vivia
i llavors la sèrie
fa un recorregut
de tots aquests conflictes
per ordre cronològic
comença amb Irak
segueix amb Bosnia
segueix amb Ruanda
segueix amb Kosovo
segueix amb el Darfur
segueix amb Líbia
i a Síria
en dedica dos
Síria 1 i Síria 2
i els necessita
realment
la sèrie
és molt potent
on està rodada
però no has dit
en tots aquests llocs
no has dit el títol
en aquests llocs
Ah sí, perdoneu
Estiqui d'alvis
The Corridor
Sí senyor
l'altre dia
i ara vaig soc jo
no l'hi he dit
ara no diré
sí que l'hi he dit
no, no l'hi he dit
The Corridor of Power
els passadissos del poder
els passadissos del poder
com no podia ser
d'altra manera
com diuen els polítics
doncs sí
el sèrie interessant
capítols de 50 minuts
52-53
8 capítols
amb aquesta gradació
diguem
comences pel
més allunyat
en el temps
Irak anys 90
i va venint fins avui
que la tenim a Filmin
potser
la tenim a Filmin
any 2022
i és interessant
és una
és de Showtime
esclar
no tenim una sèrie
perfectament crítica
amb els Estats Units
és una sèrie feta
des de Showtime
Showtime
és una companyia americana
aviam
no és una sèrie
que t'estigui
assenyalant permanentment
els errors del poder
yanqui
no està dient
que els americans
siguin dolents
no està dient
que siguin sempre
tan dolents
o que ho siguin
de manera
volguda
a vegades
és casualitat
que siguin dolents
el que passa és que
com que ara
el mal de veritat
està a Rússia
fa que veiem
els americans
millor
sí
però això
fins que pugi Trump
la geopolítica
la geopolítica
l'ha situat així
exactament
l'ha situat la cosa així
i és cert
l'altre interessant
perquè surts una miqueta
d'una mica
de sempre
està ple de sèries
interessants
de thrillers
evidentment que és la més habitual
dintre de la
de totes les plataformes
tenen els seus
els seus
els seus interessants
jo he volgut decidir aquesta
perquè és una sèrie
que distreu molt
també és distreta
és a dir
vas distreint
ara cal dir que
hi ha escenes
molt escabroses
és a dir
avui m'adverties d'una pel·lícula
que has vist tu
que també ho té
no són escabroses
són escabroses
al sentit que estem
ensenyant la guerra
i l'estem ensenyant
sense els filtres
que últimament
ens han acostumat
els canals de televisió
sobretot
el nostre
Saving Private Ryan
del Spielberg
sí
això és veritat
perquè mai s'havia vist
el desembarcament
de Normandia
amb la cruessa
d'aquests
20 primers minuts
de pel·lícula
que són
és pitjor
perquè això és documental
és a dir
són pel·lícules
que pertanyen
al material d'arxiu
de cada una
d'aquestes guerres
estàs veient
fusellaments molt d'usos
estàs veient
moments de mort
molt terribles
ah però és documental
clar que no
ho he dit al principi
que era documental
sèrie documental
sí sí
no és sèrie documental
surten els personatges
reals aquests que et deia
tots els ex
primers ministres
diguem-ne
no no
és una sèrie documental
en aquest sentit
és un
vol ser analítica
d'aquesta acció
de com actua
en general
als Estats Units
davant de determinades
situacions
de conflicte
llavors
està treballant
amb material
d'arxiu
i material rodat per ells
que són bàsicament
les entrevistes
amb aquells
que van tenir
una responsabilitat
en aquell conflicte
si encara viuen
i encara hi són
si encara hi són
que en general
et diria que
la majoria hi són
encara
Kissinger
crec que va morir
Kissinger
sí
era mort
fa poc
però sí
està molt gran
a més
se'l veu molt gran
el Kissinger
per als altres
el Colin Powell
està impecable
em sembla que l'home
va morir amb 100 anys
o 100 anys
poca broma
molt proper
per tant
en aquest sentit
també és una manera
de veure la política
des d'una òptica
diferent
dels no té notícia
no el va desgastar massa
la guerra de Vietnam
i tot això
no
això és com el Putin
també sembla
que sigui etern
amb aquesta cosa
de cera que té
vull dir
sí
aquest és ben més agafat
el tema de la cera
l'altre perquè té una
bueno
el que em fa és un tio potent
és un tio
és un negre d'aquests potents
sí
negre molat
sí
negre
bé
interessant aquesta sèrie
altres
ara en aquest moment
jo voldria aconsellar aquesta
perquè surt una mica
per sortir del camí
trillat
de la típica sèrie
de Crims
mira
jo com que
hem parlat
aquests dies
encara que només sigui
una mica per sobre
dels premis
que s'han anat donant
i d'algun festival
i tal
volia fer una menció
el 27è
que aquest no ho havíem dit
festival de Màlaga
en què
el Palmarès
l'Avis Naga d'Or
va ser per segundo premio
d'Isaac Ila Cuesta
i Pol Rodríguez
Isaac Ila Cuesta
com sabeu
és un bon amic
nostre
i meu particular
i
estic molt content
que li hagi tocat
aquest premi
perquè
com que ell
ja ho va dir
aprofito jo
per dir ara
naturalment
ho sabia
des del seu moment
tant ell
com l'Aïssa
van patir
un moment
molt dolorós
i és que
va morir
la seva filla
el mes de novembre
la Luna
d'un càncer
un càncer linfàtic
llavors
m'alegro molt
personalment
i aquí
a l'equip
del programa
ens alegrem
que hagi tingut
aquest reconeixement
amb aquesta pel·lícula
ja la veurem
i la comentarem
quan s'estreni
La Bisnaga de Plata
i Premi Especial del Jurat
va ser per
Los Pequeños Amores
de Célia Rico
La Bisnaga d'Or
a la millor pel·lícula
iberoamericana
per Radical
de Cristófer Zalla
una pel·lícula mexicana
que també l'he vist
és una pel·lícula
sobre l'ensenyança
l'ensenyament
i
té els seus punts
de realisme
neorealisme
pràcticament
ja sabem com són els mexicans
però
en aquest cas
la veritat és que
no
no és un
realisme
carrincló
que estigui al servei
d'alliçonament
sinó que
presenta
un
un
relata
a un Mèxic
que a mi
em va recordar
Los Olvidados
de Buñuel
però
transportat
ara
perquè
estem parlant
també
en un suburbí
d'una ciutat
mitjana
mitjana
a Mèxic
que a la millor
són un millor i mig
però
suburbí
suburbí
i
és colpidora
llavors
m'agrada
també perquè
ha participat
amb el vestuari
una amiga
que tenim relació
i que si ve
algun dia a Barcelona
miraré de portar-la aquí
que és
la Lupita
Peckinpach
la filla de
Sam Peckinpach
sí
moneix
una certa amistat
i bueno
aprofito
per
jo la conec
d'un documental
que parla del seu pare
sí
sí
surte
a propòsit
de Grupo Salvaje
a propòsit
sí
Guaybong
sí
Guaybong
molt bé
bé
això és el que hi havia
a veure
uns altres
uns altres premis
ha sigut
millor actor
Luis Taera
per Pájaros
ah sí
Adriana Ozores
per Los Pequeños Amores
bueno
han tirat molt
com és normal
és un cinema
és un
festival
en el que
bàsicament
hi va al cinema espanyol
i suposo que alguna cosa
la veurem
d'aquí un mes
a BCN Film Fest
que
per cert
suposo que
tu
Ignasi
ho hauràs rebut
jo ho he rebut avui
i ja tenim
la programació
complerta
sí
ho he rebut avui
correcte
el BCN Film Fest
no sé si és el que va
el documental
que vaig muntar jo
també
el de l'Hélio
hi ha un festival
que ha acceptat
la pel·lícula
el festival
i m'ho dió
l'altre dia
el director de producció
i que també s'ha encarregat
de la difusió de la pel·lícula
i em va trucar
escolta Anastasi
està en un festival
la pel·lícula
el mes d'abril
i després se la queda filmin
immediatament darrere
del festival
se la queda filmin
i no recordo
si era el BCN
pot ser?
podria ser
entraria
en el perfil
perquè té un background
un històric
i en definitiva
el BCN
és una de les vessants
que tracta
jo si fos
de BCN
l'agafaria
no ho puc
segure
s'ha de mirar
s'ha de mirar
en tot cas
he vist el llistat
molt per sobre
no he tingut temps
i són 69 pel·lícules
el que això us podem dir
que ens sembla
que ja ho vam dir
el dia que vam parlar
del festival
quan ens van fer
aquella aproximació
o un tast
és que
la figura d'aquest any
a la que es farà
una retrospectiva important
de 12 pel·lícules
si podeu
no se la preteu
és Yasuhiro Ozu
que és un dels grans
de Japó
i del món
és de quan el cinema
japonès
molt bé
amics
molt bona setmana santa
i ens retrobem
tal com hem dit
el dia 9
i que la gent vegi
pobres criatures
que no se la perdin
i la segona part
de Tion
i Tion
molt interessant
li estava parlant
venint
en parlarem al tornat
però sí
són pel·lícules per veure-la
molt
més del que ens pensem
i són pel·lícules
de setmana santa
molt bé
Biel
bona setmana santa
també
igualment els tres
i tu Anastasia
igualment
vinga doncs ens retrobem
a reveure
adios
bona setmana santa
veia
Mare, escoltes, l'àdio d'esquerra.
Gràcies.