logo

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 18d 3h 56m 39s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 8 del vespre i com cada dia a aquesta hora
arriba a l'estudiu de Catalunya Ràdio el Kilian Sabria.
Hola Kilian. Com estem? Molt bé, i vos?
Doncs mira, molt pendents de l'actualitat.
Una part d'ella passa també per vosaltres
amb aquest accident aèri d'aquest equip.
Vaja, d'un avió on hi anava molta gent
i també aquests membres d'aquest equip de futbol brasilè.
L'últim que sabem és que han trobat les caixes negres ja,
això s'acaba de conèixer, i que s'apunta a un problema elèctric
i això ho indicaria el fet que l'avió no ha arribat a explotar
i que sembla, o això indicaria, que havia deixat anar combustible
ja preveient que havia de fer alguna espècie d'aterratge d'emergència.
Però tot això no són més que hipòtesis.
El que sí que és cert és que l'avió no ha explotat,
s'ha trencat en tres trossos i que hi ha 75 morts i 6 ferits en aquests moments.
Bé, a banda d'això, pressupostos de la Generalitat
que inclouen una partida pel referèndum sobre la independència...
A l'escoltes l'àdio d'Esbert
Sintonitzes l'àdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Cinema sense condicions
Bona nit
Ui, que fort, està fortíssim això, eh?
Ja està, ja està baixat
Ni temps per preparar música he tingut avui
Quin futimer de geni aquí, no?
I això que no hi ha el jammer full house
Full time, tot ple, està ple de l'estudi, no acabem més ja
Bona nit a tothom, una vegada més, un dia més estem aquí per parlar-vos de cinema
i sense condicions
Perquè ens interessa molt que veieu pel·lícules
perquè les puguem comentar
I avui, com a altres ocasions
en què últimament, quasi cada setmana tenim un convidat
Tenim un convidat molt especial
que és un xicot molt jove
Però curiosament
És un xicot...
A veure, a veure, quant de jove?
Molt jove, ja tant, tant jove, no sé si sóc, eh?
Aclarim-ho, això
Jove, ja està
Jove, jove, jove, jove
Aquí tenim el Pol, aquí tenim el Pol, que és molt jove
Jo soc molt jove
Però és que, a més a més, resulta que em van estar explicant
Ell no, directament, sí, em van estar explicant
que ell, a més a més de ser llicenciat en Periodisme i Economia
va ser funcionari de l'ICEX
és l'Institut de Comerç Exterior
amb missions a Sao Paulo i a Brasil
va treballar a París a l'OCDE
i, a més a més, va fer màster de relacions internacionals a Hong Kong
i, finalment, va estar al Banc Mundial de Washington
Per tant, és jove, però, sobre, tinc la sensació que has fet moltíssimes coses
Per tant, suposo que serà molt interessant que ens expliquis alguna cosa d'aquestes experiències que has tingut
sobretot referides al tema d'avui, que ella ens ve a parlar
que és, diríem, la política catalana expressada en el cinema
Com s'expressa la política catalana en el cinema
Com sabeu, sempre faríem tres parts o dos parts, tres grans parts del programa
Perdona, Joan, ni diem que es diu Adrià Alcina
Ni diem que es diu Adrià Alcina
Ni diem que aquí els altres que estan aquí
hi ha la Carme Nebot, en Joan Sardà, el Paul Digger
Darrere els vidres, controlant-ho tot, com sempre, en Francesc Aguilar
I el Joan Morros
I el Joan Morros, que està aquí davant intentant presentar aquest programa
Aleshores, l'Adi Alcina, que és aquest xicot jove, que jo el dius de jove per la cara que té
perquè jo el veig jove, jo ho sento
Com que poden mirar la webcam, que ajutgin
Que ajutgin, que ajutgin
Que l'escoltin, sobretot
Vaig a moure la càmera
Vaig a moure la càmera
No, no, hi ha càmera, Carme, hi ha càmera
Però com que és molt alt l'Adrià, doncs pujaré una mica així
Clar, perquè pugui veure
Allà pel cap
Primer cop a Radio d'Esperma
Més misteri
Imagina't, imagina't
Com sempre, com sempre, farem tres parts del programa
Una primera part que parlaríem de les coses que hem vist
De les coses noves, doncs, de les estrenes, del que ve
D'alguna cosa que hem passat per televisió que no havíem vist
I que potser val la pena també comentar perquè era interessant
Una segona part que aquesta setmana serà molt ràpid, molt ràpid, molt ràpid
Perquè no hi ha a televisió cap cosa que valgui la pena massa destacar
És a dir, fem una mena pels nostres oïdors
Que alguns ens ho han demanat
Quines són les pel·lícules que passen per les televisions
I que val la pena recomanar
I la tercera part que parlaríem amb el convidat, amb el Dialzina
Que ha vingut justament a parlar-nos d'aquest tema
Aleshores, que comenci qui vulgui
Qui vol parlar d'alguna de les pel·lícules que ha vist?
Carme, tu mateixa?
Jo podria...
No és una pel·lícula exactament, és un documental
Perquè volia parlar sobre aquesta...
Els documentals del mes
Que és una estructura creada per divulgar documentals especialment interessants
A Espanya en particular, però també a Xile, a Colòmbia
I no sé si alguna banda més
Però això ho promou Paral·lel 40
Que és una productora
No sé si és una productora o és una...
Distribuïdora
És una productora
I distribuïdora també
I distribuïdora, suposo, no?
Sí, suposim
És internacional, m'imagino
Jo no sé gaire d'això
Però està ubicada aquí a Barcelona, em sembla
No, no, és una empresa d'aquí, de Barcelona
Però que s'ha estès
Estès, sí
Jo crec que especialment a Amèrica Llatina
Especialment, on te divulga especialment
Llavors, es fan documentals del mes
Que a Catalunya en particular
Està especialment divulgada a través de biblioteques
O de cines relacionats amb ajuntaments
O amb sales d'una determinada entitat del poble
Aquí a Sant Just
El documental del mes es passa a l'Ateneu
A l'Ateneu de Sant Just
Que fa diverses activitats
I una de les coses que ofereix del cine
És el documental del mes
Jo he vist, l'últim que he vist
És la teoria suèca de l'amor
I us ho volia comentar
Perdona, Garma, vas venir aquí a l'Ateneu
Jo havia vingut feia temps
I estava força plena a la sala
No sé si continua, oi que sí?
Sí, estava plena
De força èxit
Sí, sí, sí
Jo he vingut a alguns documentals
Jo els he vist aquí o a Sant Feliu
Normalment el mateix documental
Perquè és el mateix documental el del mes, clar
Es passa a Sant Feliu una mica abans que a Sant Just
I a Sant Feliu es passa al cinema baix
I són sempre molt interessants
La veritat és que la temàtica és molt diversa
Però sempre són interessants
I sempre és un tipus de documental
Que no és un documental
En el sentit
En el sentit modern del documental
És a dir, amb una temàtica
Que pot ser interessant socialment
O interessant per la temàtica que tracta
No és un documental que ara mirem
I mirem l'Amazònia
Que no, que també estaria bé
Tampoc és que tinc res a dir
No és un documental de la dos
Diguéssim, d'aquests animalets i això
Exacte, això ho vull dir
A més ara no hem fet justament la setmana
Com era?
El documental de drets humans
Que el van fer allà als Texas, crec
Van fer una setmana de documentals
Sobre socials així de drets humans
No, potser estava relacionat
Per això pensava que...
I que jo sàpiga no, eh?
Però perquè això té una estructura molt específica
El documental
Bé, tot està relacionat
Però bé, sí
Vinga, va, parla del documental
A veure, parlo del que jo he vist aquest dia
És la teoria sueca de l'amor
Que mireu quin nom
Està dirigida per Eric Gandini
Que és un director italià
Perquè es diu Gandini, ja ho veieu
Però de mare sueca
Llavors, ell, els 19 anys
O així per no fer, em sembla que l'Emili
A Itàlia se'n va anar a Suècia
Bé, i perquè tenia assentència sueca
I segurament
Perquè podia fer-ho
Perquè m'imagino
Això, no ho sé exactament
Però crec que alguna cosa d'aquest tipus
Llavors, ell ha fet diversos documentals
Havia fet un documental
Sobre quin tradicional Che Guevara
No sé si el recordeu aquest
Que jo no el vaig veure
Li van donar alguns premis
Sí, perquè era una visió
De com va ser al final
El complot o la forma
O qui va ser el responsable definitiu
De la mort del Che Guevara
Bueno, aquest documental que jo he vist
L'he trobat molt interessant
Molt interessant
Compara dues societats
Que són la sueca
I la d'Etiopia
Que ja veieu
Que són dues societats
Molt diferents
Molt diferents
I llavors comença
Mostrant-nos la societat sueca
I formula
Que els anys
Fa 40 anys
O una cosa així
La societat sueca
A través dels seus representants polítics
Es formula
Quina és la manera ideal
D'aconseguir
Que tothom
Tothom
Com a suec
Tinguï previst
La seva
O protegida
La seva vida sencera
Des de que neix
Fins que es mor
Però d'una manera molt específica
Perquè
És un documental
Amb un sentit de l'humor
Bé, a vegades
Cruel, eh?
Però
Amb gràcia
Si
El suec
És un personatge
Especialment independent
Li molesta
La proximitat
De les persones
Quasi
El contrari
Que ens passa
Als mediterranis
Per això
Ell veu
Aquesta diferència
Amb molta claretat
Perquè
Ell té
Les dues
Ascendències
I
Arriba
Això
Arriba
A formular-se
De tal manera
Que aquest
Individualisme
Exacerbat
Que fa que l'home
Sol
Absolutament
Sol
Pugui
Fer
Tota
La seva
La seva vida
Fins
Unes extremes
Que són
O tràgics
O quasi còmics
Però realment
La major part
De la veia
En moments
Són tràgics
Hi ha un personatge
Que fa dos anys
Que és mort
Dintre casa seva
I no ho sap
I no ho sap absolutament
Ningú
Com que
No es comunica
Amb ningú
No es comunica
Ningú
Però que això
És una cosa
Relativament
És a dir
Hi ha tota una estructura
Estatal
Per cobrir
Aquestes
I hi ha una estructura
Per descobrir
Aquesta gent
Que li passa
Tot això
I com
S'assolventa
La solitud
Hi ha
Varios
Exemples
Concrets
Que la càmera
S'hi ha posat allà
La càmera molt ben dirigida
Molt ben perseguit
Els problemes
De cadascú
I després
Etiopia
I Etiopia
És justament
El cas contrari
Sense cap mena
O molt poca
Possibilitats econòmiques
Amb molt poca
Protecció social
En canvi
Hi ha el màxim
De protecció humana
I llavors
Hi ha uns casos
Realment
També
Sorprenents
D'un metge
Aquell
És suec
S'ha casat
Amb un etíop
Viu
A Etiopia
I
Solventa
Els problemes
Quirúrgics
I
Mèdics
Que hi ha
Que hi ha
Al seu entorn
I llavors
És ben bé
L'oposat
Del que passa
A Suècia
I està
Molt i molt
Ben jugada
La visió
Per fer-nos
Trontrullar
A l'espectador
L'he trobat
Un documental
Molt i molt interessant
No sé si algú l'ha vist
Tu l'has vist?
Sí, sí
Vaig veure
Vaig veure
I

Són les dues societats
Contraposades
Extremes
Perquè
Perquè realment
Aquest individualisme
El va
El va provocar
La mateixa administració
El mateix govern
Sí, l'Olof Palme
Jo crec que va ser
L'Olof Palme
Surt l'Olof Palme
Em sembla un moment
Sí, sí
Com a primer ministre
Doncs va
Va voler
Que l'individu
Fos
El més important
De la societat
I no la col·lectivitat
I aleshores
Ens trobem
Que a Etiopia
Evidentment
La col·lectivitat
Compta moltíssim
I aleshores
Doncs el que fa la pel·lícula
És desvetllar
Una mica
Aquest error
D'aprimar
L'individualisme
Que és el que està passant
Exactament
En el món d'avui
Està potenciat
Això especialment
Es potencia
L'individualisme
D'una manera
De dir
Tu tanca't a casa
No et preocupis
De res
Ho tens tot solucionat
I en tot cas
Fes una mica de caritat
Que sempre està bé
Sempre et tranquil·litzarà
I et tranquil·litzarà
I ja està
Però el sentit
D'aquest col·lectiu
S'està perdent
Sí, sí
I està molt ben vist
El documental
Hi ha després uns comentaris
Del filòsofe aquest
El Sigmund
El Sigmund Bauman
Que clar
Ve dir
Us resumeixo
No sé si exactament això
Però és que l'home
Com a
No està dissenyat
Per ser feliç
Està dissenyat
Per lluitar
Pels problemes
Però quan el seu objectiu
És exclusivament
Ell mateix
I la seva pròpia felicitat
Això el col·lapsa
I ho va dient
D'una manera
Molt lúcida
Molt intel·ligent
Molt intel·ligentment
Sí, sí
Total
Que jo
En termes generals
Te l'has aconsellat
Val la pena
Val la pena
Aconsello
Els documentals
Del mes
Que podeu veure
A diferents
A diferents
Si aneu a la web
I aneu a documental
Del mes
Veureu
Que a Espanya
Ja també es fa
Però realment
Realment
Realment
Realment
Quan veieu
El mapa
D'Espanya
La gran


Paterson
Que és l'última
Pel·lícula
D'Espanya
Que la deixen
Molt bé
Tothom
Tothom
Tothom
la crítica l'ha deixat
en fi, no et diuen, algunes persones diuen que és
el milloret que ha fet el Hartmut fins ara
però si tu n'has vist una i la vols comentar
seria interessant
és un documental musical sobre
el grup E.G. Andestuges
que era
bé a ser com un
bé, en la història del rock
diguéssim, bé a ser com una
premonició del punk
als Estats Units
aleshores és un documental
que a mi em va agradar moltíssim
perquè està molt ben fet
el Jarmusch agafa
imatges antigues i les
munta d'una manera magistral
el que em va sorprendre molt
és que l'E.G. Pop
que jo el tenia per un
celebrat, perquè en l'escenari
és un
performer
que l'única cosa que fa és
agitar-se i cridar
i llavors
tot el que hi ha al seu voltant és soroll
de les guitarres i tot
perquè és el so que hi havia
a Detroit, es parla també
dels altres grups de Detroit
sobretot de MC5
que eren
molt
també polititzats
amb John Sinclair el líder
i fi hi ha tota una història de Detroit
i tal
però el que em va sorprendre és que l'E.G. Pop
o James Osterberg
que és el seu nom de debò
parla molt en el documental
i parla molt bé
vull dir
no sé
vull dir
sembla que
com si tingués
com si tingués dues personalitats
que l'escenari és una cosa
que sempre va mig despullat
que es llença contra el públic
que destrossa tot el que troba
per davant
que realment allò és una cacofonia
molt ben organitzada
però aquell paio
quan parla
és

en fi
té una veu magnífica
que no es nota en les cançons
perquè
perquè tots són xiscles
i en canvi té una veu greu
d'actor
de pel·lícula
i que sap explicar
perfectament
però perfectament
la història
del que era la música
a Detroit
i de la que era la música
de la seva època
i realment
jo trobo que és un dels documentals
musicals
millors que he vist
va passar
en el Festival Inèdit
de Barcelona
i
era
una de les coses
més bones
que van passar
en el festival
i qualsevol persona
que estigui interessada
en la música
jo ja ho dic
jo no
vaig estar gaire interessat
en
Isi
i en Destuges
perquè
per una qüestió generacional
ja no m'arribava
però
el documental
pot agradar
a tothom
que li interessi
la música
i havien treballat
no?
perdona
no
havien treballat junts
no?

a Coffee
en Cigarrets
apareixia
en League Pop


està en cartellera
perquè just ahir vaig passar
pel Balmes
i el vaig veure allà
en cartellera

jo us puc parlar
ràpidament també
si voleu
d'una pel·lícula
que també està en cartellera
que l'amnastra
en aquest divendres
del Christian
Mungu
un nom així
doncs
romanès
que és
com sabeu
un prestigiós
director
romanès
que amb la seva
segona pel·lícula
4 meses
3 setmanes
i 2 dies
que s'ocupava
de la delicada
qüestió
de l'avortament
a la Romania
al final de l'època
del Ceucesco
en l'aer del Ceucesco
una impressionant
tremenda
una pel·lícula excel·lent
excel·lent
va guanyar
la Palma d'Or
del Festival de Cans
del 2007
i es va fer
famós mundialment
arrel d'aquesta pel·lícula
la pel·lícula
com hem dit
estem tots d'acord
amb que veus meravellosa
era la primera vegada
que el premi
era otorgat
a un realitzador romanès
i per tant
això també li va donar
un renom extraordinari
en el seu país
meravellosa
i terrible
terrible
la manera
com t'explica
la història
aquesta
de l'avortament
de la noia
que demana ajuda
a l'amiga
tot el
condicionament
que hi ha
res de sense condicions
com aquí
tots són condicionaments
és terrible
però acabes d'entendre
com va ser el règim
a Romania
amb una història
íntima
a més no poder
sí senyor
bueno
aquí
avui
el divendres
van estrenar
l'última pel·lícula
d'ell
n'ha fet cinc
al llarg de la seva història
dels seus cinc llarg matratges
havia fet també
altres documentals
i tenia
confesso
moltíssimes ganes
de veure-la
i això
és un parell
i com s'en diu
aquest actual
es diu
los exámenes
es diu
va carolear
no sé si
en francès
del títol francès
però el títol espanyol
que li han posat
als exàmens
ja veurem que això
dels títols
després amb una cosa
que comentarem
és realment espectacular
perquè una cosa en francès
després en parlarem
en el fet del seu tema
que es diu
l'alberge espanyol
aquí en deien
tota una cosa
La Casa de Locos
Una Casa de Locos
Una cosa així
Una Casa de Locos
anem a això
tenia la idea
moltes ganes
de veure-la
i això sempre és un perill
perquè et convida
a comparar
ja sabeu que tota comparació
és una mica perillosa
i s'ha de dir
que reconeixes
immediatament
el mateix escenari
la mateixa atmosfera
tèrbola
l'angoixa
que desprenia
quatre setmanes
quatre mesos
tres setmanes
i dos dies
però si aquella
des del meu punt de vista
aconseguia
implicar-te en la història
fins a extrems
angoniosos
aquí
et deixa
pràcticament
no indiferent
perquè no és veritat
no pots estar indiferent
davant del que t'expliquen
però no t'implica
de la mateixa manera
que t'implicava
doncs amb l'altre
que era realment
una cosa espectacular
potser per això
doncs m'hi quedat
una mica
amb dubtes
que ara
més o menys
us explicaré
quan surs del cinema
et penses
que has vist
una pel·lícula
doncs amb uns temes
molt interessants
però que
potser
no estan
del tot
ben resolts
la història
va
d'un metge
de cinquanta anys
que sembla
haver deixat
enrere
les il·lusions
de la seva
romania
és a dir
després de l'època
del post
de Ceuxescu
ells esperava
que allò
milloraria molt
i que seria
meravellós
una filla
de 18 anys
que veu que
és una filla
intel·ligent
que pot estudiar
etcètera
la promociona
l'insta
que se'n vagi
a Anglaterra
a fer els estudis
que vol fer
en aquest punt
la pel·lícula
planteja
preguntes
jo penso
molt interessants
fins a quin punt
un adolescent
ha de decidir
el seu futur
perquè això
es discuteix
al llarg de la pel·lícula
com han d'aconseguir-ho
com han d'aconsellar
els pares
en aquests adolescents
i les decisions
que han d'aprendre
o fins i tot
els consells
que poden ser
realment
de pressió
han de ser
molt condicionant
els fills
a certa mesura
o no
però crec que
el film
no li acaba
de treure
tot el suc
que planteja
temes com aquests
n'hi ha més
planteja molts temes
en realitat
la pel·lícula
i al meu entendre
només els deixa
apuntats
i no acaba
d'aprofundir-hi
sobretot
perquè el cineasta
sembla
en fer
una fotografia
inmisericordia
i podríem dir
desoladora
de la realitat
punyent
que viu
aquest país
que a ell no li agrada
aquest país
abduït
per la corrupció
quotidiana
en què
l'únic
que compta
i estem
a l'època
post-seixesco
són
això és el que queda
molt clar
al llarg de la pel·lícula
són els favors
personals
que pots fer
o et poden fer
i les connexions
professionals
de tot tipus
que faciliten
aconseguir
el que es necessita
sense massa
prejudicis
ni remordiments
el demolidor
retaula
que se'ns presenta
és
angoniós
i catastròfic
i fins i tot
claustrofòdic
podríem dir
res sembla funcionar
si no coneixes
la persona adequada
que pugui
agilitzar
els interminables
tràmits
burocràtics
que ho
envaeixen tot
la Romania
en aquest moment
post-seixesco
sembla
una comunitat
malalta
que es mou
a cops
de bitllets
i de sobres
i això ja ens recorda
d'altres coses d'aquí
i d'intrigues
que malmeten
el normal funcionament
de les institucions
i de les relacions
humanes
a pesar d'aquestes coses
que penso que en principi
són interessants
crec que la narració
sobretot comparant-la
amb aquella que era genial
era una obra mestra
és confusa
amb una desacumulació
i uns desviaments
dels temes
que els plantegen
però ens acaben d'allargar
després es tallen
després no sap
si han quedat penjats o no
i els temes apuntats
crec
des del meu punt de vista
que no acaben de cristal·litzar
en sortir del cinema
vaig pensar que allò
pertanyia a un altre món
que no era el nostre
amb una sensibilitat
diferent a la nostra
i que feia difícil
entendre-ho
feia difícil
si no estaves allà ficat
entendre tot el que t'estaven dient
tot i que
podria dir que
hi havia temes
o qüestions
més o menys interessants
s'ha de dir
que bona part de la crítica
la deixa molt bé
deixa que és una pel·lícula
molt interessant
i jo
confesso
per dir allà que va
i no va dir res més
que em vaig sortir molt dubtós
perquè no sé
preferia que la veiéssiu vosaltres
i poguéssim comentar
en un altre programa
què us ha semblat
quin període heu tret
i si realment
jo m'he quedat
sense entendre-la
o realment
no hi havia
la cosa no està prou clara
per entendre-la
però una comèdia no és
no?
no ara
a veure a part
per fer-ho una idea
per classificar-ho una mica
és una mica l'estil mateix
de 3 setmanes
4 meses
3 setmanes
i 2 dies
que és una cosa
angoixant
més aviat
el que passa
que els personatges
tots són
tots són
claroscurs
vull dir
no n'hi ha cap
que sigui del tot
llavors és una cosa
molt estranya
a mi no
si serveix alguna cosa
Joan
si a vegades fem
aquestes reflexions
en directe
aquí en el
sense condicions
que per això es diu així
el programa
em sembla que és de Borges
una cita
que diu
que hay muchos mundos
pero todos están en este
ja
potser ja serveix
per entrar
dintre d'aquesta
història
jo sincerament
m'he quedat
sortint del cine
i dir
hi ha temes interessants
que no tinc la sensació
que estiguin desenvolupats
del tot
tinc la sensació
que no els entenc
com els plantegen
i com els intenten resoldre
però és que
també estic en una societat
completament diferent
d'aquella
tinc una sensibilitat
diferent de la seva
i no sé si entenc
realment el que m'estan
volen dir
i per tant
preferiria
que hi hagués més gent
que l'hagués vista
i poguéssim comentar-ho
doncs vinga
l'apuntem
doncs ho apuntem
Pol
bueno
el meu no és una comèdia
però podria ser-ho
a desgana crec
del senyor Ron Howard
us sona
Inferno
que és la tercera part
del Código da Vinci
de Demónios

la vaig anar a veure
i ostres
molt a cor amb el tema
d'avui cinema català

Tom Hanks
tots arreu
totalment
doncs
jo només havia llegit
la primera part
el Código da Vinci
vaig a la pel·lícula
llavors he acabat la trilogia
sense haver llegit el llibre
llavors jo parlo
des del punt de vista
més cinematogràfic
així
no sé si algú l'ha llegit
d'aquí
l'Inferno
jo vaig llegir la primera
també
el Código da Vinci
jo també
aquí bàsicament
seqüela
que el senyor Robert Langdon
Tom Hanks
segueix investigant
aquest cop amb Dante
més a fons
amb el tema
dels cercles
de l'Inferno
llavors a partir d'aquí
de xifrar
de xifrar tot un codi
però en si
com a
com a pel·lícula
ja no sé
per això ho dic
per això us preguntava
si havíeu llegit el llibre
perquè no sé
no sé si t'ha cal
el propi Ron Howard
o el Dan Brown
saps
perquè realment
és bastant
és bastant
té poca estructura
el guió
en el sentit
que és una pel·lícula
que dura 120 minuts
o sigui
dues hores
del qual probablement
una hora
són ells corrent
amunt i avall
escapant de los malos
per dir-ho així
llavors no
no hi ha un punt
molt lògic
perquè a més veus
que la majoria
d'aquests enemics
que els persegueixen
com a mi tens clar
quins són els malos
o no
sí sí
a més tenen una infraestructura
brutal
perquè no només tenen
tota la policia a favor
sinó que tenen drons
amb
bé és que tenen una infraestructura
però ells van a peu
i van corrents
i doncs clar
hi ha unes coses
que són bastant incongruents
que a mi em van bastant
horripilant el guió
a més en frases
que també és això
per això deia
el tema de la comèdia
perquè
és aquest tipus de thriller
que a més es porta molt
últimament
basat més que en accions
és en frases lapidàries
que feia molt
el James Bond
que són aquestes frases
o inclús Terminator
o aquestes abans de matar algú
però en aquest
és com que
cada dos minuts de guió
hi ha d'haver alguna cosa
és com tot molt transcendental
o allò de
alegra'm el dia
sí sí
d'aquest estil
d'aquest estil
que t'ho digui
Tom Hanks
tampoc és
no m'explico
o sigui
més soc un detractor
de Tom Hanks
val a dir
però
però en aquesta pel·lícula
justament
no
mira el Sally
del Clint Eastwood
sí ja ho sé
està bé
mira que ho fa bé
mira que ho fa bé
a mi no m'agrada
i reconec que Sally
està molt bé
jo també reconec
la llau brosa
però sí que
bueno
hi ha Tom Hanks
Felicity Jones
hi ha també un elenco
bastant important
però
es queda tot a mitges
o sigui
es queda a mitges
inclús estem parlant
d'una pel·lícula
de pressupost
o sigui
una pel·lícula
que inclús
de guió
mira
deixes passar
però és que tècnicament
inclús
tampoc és
tot i que és una pel·lícula
tampoc estic buscant
el Sorrentino
o sigui
estem parlant
que es passegen
tot Itàlia
o es passegen
es van perseguint
per diferents punts
però
i van a museus
van a molts llocs així
que dius
ostres
podries també aprofitar
no
el que és
visualment
extreure
vull dir
que és de pressupostal
d'això
o què?
home
Ron Howard
és un taquillat
no
no pot ser
aquest direc
Ron Howard
estem parlant
de
Rash
de
Mente Maravillosa
i tota la tirugia
i a més
posant Adam Brown
pel mig
que jo també
entenc que això
ja ven per si sol
llavors
em va sobtar
sincerament
perquè sí que és veritat
que la primera
ja fa temps que la vaig veure
però la primera
et dius
s'aguantava
s'aguantava
però si aquesta
la tercera
se l'ha carregat
tothom
tothom se l'ha carregat
la crítica
l'ha deixat fatal
és que inclús
és que és això
el propi Tom Hanks
és que hi havia moments
que el veies
semblava que patís
de veritat
com
ostres
no
no li encaixa
el guió
no li encaixa
del clinisme
un arriba a la conclusió
que és un bon actor
no sé si
atrapa més
si podes
recordeu
aquella de l'Spielberg
amb el DiCaprio
està boníssim
tant el DiCaprio
com ell
estan els dos perfectes
està molt bé
que sempre fa un paper
idèntic
en el sentit
més d'aturadet
representa
l'americà mig
i per tant
sempre hi ha una pel·lícula
on l'americà mig
ha de sortir
és com un James Stewart
però que no
no arriba
però és que els directors
que va tenir el James Stewart
aquest no l'ha tingut
francès
ni el Jack Lemmon
tampoc
no arriba
ni a James Stewart
ni a Jack Lemmon
que realment
jo penso
que va ser
el que va
encarnar
l'americà mitjà
però
és veritat
Jack Lemmon
és veritat
Jack Lemmon

clar
però ara mateix
també hi ha Bill Murray
que també és un
Bill Murray
d'acord
és un personatge
que també
i una altra cosa
és un altres
directors
evident
no compararem
aquí
a Bill
amb Howard
perquè
estem d'acord
que el Jack Lemmon
potser és
el Jack Lemmon
però es va perdre
el Bill Murray
es va perdre
en la traducció
no?
o sigui
oh
jo ja sabeu
que al cinema
no trobo el camí
per anar-hi
però sí que us vull dir
us en recordeu
que vaig veure
La Man Invisible
us en recordeu?

ja ho vaig fer
però dic
és que no hi ha res
interessant
com que no hi ha res
ja fa una secció
doncs vinga va
no
us en recordeu
que vaig veure
La Man Invisible
a Sevilla
aquest divendres
aquest divendres
la tenim
a Tarragona
la tenim aquí al costat
al Rec
el festival
que em sembla
que no sé
quina edició
del Rec
és
a les 8 del vespre
per si algú
s'animen a veure
és una enorme pel·lícula
conceptualment
sobre el tema
del treball
la manera com està feta
s'aproxima
a pel·lícules
qui és el director
aquí?
el David Macián
petites cosetes
al llarg dels anys
sobretot
amb el protagonista
amb el protagonisme
de Bruto Pomeroy
que si busqueu
una miqueta
aquí som
dirà
uah
l'he vist
en moltíssimes pel·lícules
el dia de la bèstia
el grandíssim secundari
i a més a més
és que clava
tots els papers que fa
aquí fa
un paper petit
també
és una pel·lícula
d'aquelles
que s'anomenen
corals
no és un blockbuster
anem distingint coses
i bueno
que la tenim aquí
el divendres
i tinc l'intensó
d'anar-hi
perquè si algú s'apunta
fem una
flotem
abans de donar pas
a la dialgina
que ens expliqui
el seu tema
jo també citar
molt de pressa
perquè no hi ha
massa cosa
que explicar
que a la televisió
aquesta setmana
fan
si algú li interessa
el silenciu dels cordials
una cosa ja passada
i tal
la fan a l'AMC
el dimarts
avui
a les 23.45
avui també
aquesta nit
fan el golpe
a Calle 13
a les 23.40
el dijous
a Paramount
fan la caza
una pel·lícula interessant
que em va agradar molt
i que la vam comentar
aquí
del Thomas Vittenberg
recordeu que ens va agradar molt
i la vam recomanar
jo també la recomano
això és el dijous
a la Paramount
a les 23.45
però teníem
interpretacions diferents
però ens va agradar molt
cadascú
amb la seva interpretació
el divendres
d'aquesta setmana
a la Paramount
fan una cosa
que a mi m'agrada molt
personalment
que és Raïces profundes
dels George Stevens
una pel·lícula
si no recordo
deus fer el 54
o el 56
aproximadament
títol original
Shane
Toma traducció
perquè és el personatge
que se'n va
és una extraordinària pel·lícula
molt ben muntada
que Clint Eastwood
va fer una versió després
que era el Ginete Pàlido
però que no té punt de comparació
és el meu punt de vista
però és la mateixa història
i una cosa curiosa
que no sé si
potser l'Adrià
coneix una amiga
que jo no conec
he vist que TV3
el divendres
el divendres
quan fan allò
la pel·lícula de la setmana
o la pel·lícula de la setmana
no sé com en diuen
fan una cosa
que es diu
Aquells Cels
que és una pel·lícula política
perquè va
és una novel·la
del Bernardo Atchaga
que va d'una noia
que surt
de Barcelona
concretament
de la presó
i que està
ficada a l'ETA
i que concretament
comença
a través del viatge
que va de Barcelona
al seu País Basc
comença a reflexionar
tot el que ha viscut
m'han dit
que és una pel·lícula política
però honestament
jo no l'he vista
i no tinc res més
que aquesta informació
que us estic donant
i finalment
ja que aquí
hi ha molta gent
que li agrada molt
al Christopher Nolan
el dissabte
a TNT
fan a la nit
Batman Begins
jo no l'he vista
i per tant
no puc opinar
si realment val la pena
a tu també t'agrada
Nolan
a Nolan m'agrada molt
però us agrada més
a vosaltres que a mi
llavors el Batman Begins
val la pena
Nolan més reservat
perquè aquí sí que hi ha
aquí és el Nolan
més reservat
el de Batman
home perquè Nolan
si compares
l'obsessió que té
aquest tio amb el temps
amb Memento
amb Interstellar
i dos Batman
bueno
no té el mateix
allà sí que li imposaven
molt bé
tenim aquí el nostre
per dins
el que vulgui
i ens vulgui comentar
però espera
que si entrem
en el tema
d'allò
mira el que tenim
mira el que tenim aquí
així m'agrada
això és una bona entrada
això és una bona entrada
així tenim una bona entrada
exacte
doncs aquesta cançó
no sé si us sona
si heu vist
si sou admiradors
de les sèries
sèries polítiques
sèries socials
això és la sintonia
de The Wire
que va ser una de les grans
sí senyor
una de les sèries de culte
diria jo
dels anys 2000
en la qual
de fet
cada temporada
parla una miqueta
de coses diferents
però bàsicament
perquè els oients
que no han vist
The Wire
o que no la coneixen
és una sèrie
que tracta
de
Baltimore
que és una ciutat
costanera
a la costa est
dels Estats Units
una ciutat
en declivi
una ciutat
que havia estat
molt industrial
i totes les corrupteles
que hi ha al voltant
sobretot del port
podríem dir
històries des de
tràfic de drogues
fins a corrupteles polítiques
i per què començo
per aquí
morros
puc dir morros
o joan
o com vulguis
o joan
perquè
no perquè
a veure
avui
evidentment
venia a parlar
de cinema polític
cinema polític
o de la política
a la gran
i a la petita pantalla
i com això
que als Estats Units
hi ha una
grandíssima tradició
evidentment
de cinema polític
de sèries polítiques
ara tenim un munt
de sèries polítiques
molt interessants
hauria de dir
en cartellera
o a Netflix
o a qualsevol
de les cadenes
que hi ha
i tots els que som una miqueta
friquis de política
jo mateix que m'hi dedico
doncs
és una qüestió
que ens agrada molt
hi ha sèries boníssimes
ara mateix
com Madame Secretary
que parlen
una mica
potser del que hagués
pogut ser Hillary Clinton
si s'hagués quedat
com a ministre d'Exteriors
com a secretària d'Estat
dels Estats Units
però bé
és una altra qüestió
jo volia parlar
una mica
de com
a Catalunya
hem fracassat
una miqueta
en aquests últims
30 anys
d'autonomia
en generar
una imatge
tant al cinema
com a les sèries
de la nostra política
i tinc la meva pròpia teoria
sobre això
però m'agradaria compartir-la
amb vosaltres
també
a veure
a veure què us sembla
i per això m'agradaria
fer una mica
de recopilació
del que per mi
s'acabarà ràpid
la recopilació
però del que per mi
són els grans títols
de cinema
o thriller polític
català
a part de
això
és important
començar
no sé si tens aquí
un house of cards
ara que també ens ambienti
amb aquestes coses
ara
que house of cards
això
ens posem una miqueta
amb aquest to
greu
jo crec que
i això em serveix
per parlar una mica
de la transició
durant els anys 70
en aquest país
es va
evidentment
molta gent
va ser un moment
d'aquests
d'esperança
de canvi
un moment en què
semblava
que podíem ser
un país normal
i fer les coses
que fan els altres països
què fan els altres països
normals?
doncs entre altres coses
tenen cinema històric
i per tant
en aquell moment
de la transició
es van fer dues pel·lícules
que són un marc
que molta gent
d'una certa edat
recorda
vosaltres
potser haureu anat
fins i tot
a veure-les al cinema
que són
la ciutat cremada
d'una banda
i companys
procés a Catalunya
la ciutat cremada
explica
tota la història
de Catalunya
pràcticament
des del 1900
fins
ben bé
el 1920
i tants
i després
amb la creació
de la lliga
el naixement
del catalanisme
polític
però sense arribar
a la democràcia
de la república
i companys
procés a Catalunya
s'assalta
tota la part
de la república
i va directament
al moment
en què Lluís Companys
president de la Generalitat
a l'exili
és empresonat
i el porten
al castell de Montjuïc
i l'acaben
afusellant
com bé
com bé sabem
i és conegut
i és curiós
perquè
aquestes dues pel·lícules
que en fi
jo crec que
són prou interessants
tant des del punt de vista cinematogràfic
com des del punt de vista
de
diguem
de visió política
es va acabar
aquí
el 79
es va acabar
i ja no es va tornar a fer
cap pel·lícula
tan ambiciosa
de nivell
històric o polític
en canvi
ens vam trobar
amb que
el 1988
hi ha una pel·lícula
que a mi em té
absolutament fascinat
fascinat
fascinat
fascinat
fascinat
que es diu
El complot dels anells
jo no sé si us sona
aquí algun de vosaltres
em dieu que sí
jo crec que a la gent més jove
no li sonarà
no li sonarà
per res
és una pel·lícula
que
ara situem-nos una miqueta
situem-nos una miqueta
1992
la pel·lícula és anterior
a 1992
però
1992
Jocs Olímpics de Barcelona
uns dies abans
dels Jocs Olímpics de Barcelona
el president
de la Generalitat
es mor
en un accident domèstic
a la Cerdanya
i això genera
tota una sèrie
d'intrigues polítiques
que passen
a més
per un grup terrorista
que segresta
la cerimònia
d'obertura dels Jocs
i
en fi
tota una intriga política
que passa
que és molt interessant
jo crec que
jo volia escoltar
un trosset
perquè
jo crec que és l'únic cop
que al cinema català
hem sentit dir
una cosa
com aquesta
poseu-vos ara
perdó
és un periodista americà
que arriba a Barcelona
i parla
amb el seu taxista
això és el que li diu
el taxista
a veure
si tenim
exacte
tot va bé per aquí
si es refereix a Jocs
la meva opinió
és que no es faran
si només falta una setmana
els espanyols
la culpa la tenen els espanyols
no poden suportar
que els catalans
siguem els primers en res
vol dir que no hi estan interessats
ells també en trauran diners
evidentment el que pregunta
és el periodista
està amb el taxi
anant
se suposa que de l'aeroport
cap a la ciutat
dubto molt
que el 1992
ara tampoc
però el 1992
et poguessis trobar
tan fàcilment
amb un taxista
que tingués unes opinions
tan
tan
tan
independentistes
però és molt curiós
perquè
realment
quan t'hi poses a pensar
al cinema català
li ha costat molt
molt
molt
parlar
de l'actualitat
dels debats
que hi havia al carrer
quan deia abans
The Wire
per què és The Wire
és tan bona
és tan bona
perquè parla
de debats
i de coses
que estan passant
a Baltimore
és molt local
parla de la crisi
de la premsa
parla de les drogues
parla dels partits
pel seu nom
i això és una cosa
que a nosaltres
ens costa molt
ens costa molt
molt de fer
i precisament
en aquell moment
el 1988
quan Francesc Vallmunt
i Ferran Torrent
magnífic
magnífic escriptor
però que en aquesta
i que es pot notar
una miqueta
aquest to
una mica
socarrón
de Ferran Torrent
en aquesta pel·lícula
Valencià
Valencià
així
que no li importa
fer falles
si és necessari
el que acabes veient
és que
ostres
estem en plens
anys 80
jo diria que
es comença a veure
que l'autonomia
probablement
no és tant
no és tant
com ens havien venut
però
el que fan
aquests realitzadors
és anar-se'n
a muntar
un escenari
que no té res a veure
amb la realitat
pensem això
es munta un escenari
relativament futurista
1992
en el qual
hi ha
un grup terrorista
armat
potent
a Catalunya
per tant
allò de la basquitis
que sempre diem
que els catalans
hem tingut basquitis
durant massa anys
basquitis total i absoluta
però a més
curiosament
això mirant-se des d'avui
és graciós
el primer i el segon
partit del parlament
són independentistes
cosa que mira
home mira
25 anys abans
mira potser
potser no anaven
tan desencaminats
però després
et trobes una Catalunya
de fantasia total
en què totes les
matrícules
posen república catalana
pràcticament
el català
està a tot arreu
hi ha un sentiment independentista
que està
escampat
a tot arreu
un consens social
al voltant de la independència
és el futurisme
és una cosa
una cosa que sorprèn
francament
que el 1987
1988
muntin un escenari
que s'allunya
tant tant tant
de la realitat
perquè aleshores
què passa
que no és una pel·lícula
que et permeti
reflexionar
sobre els debats
del moment
no és una pel·lícula
que et permeti
fer crítica
o analitzar
la Catalunya del moment
és una pel·lícula
que l'únic que fa
és dibuixar
un escenari
i que està tan tan tan allunyat
que com a pel·lícula d'acció
abans que parlaves
de Christopher Nolan
home si l'hagués fet
el Christopher Nolan
doncs com a pel·lícula d'acció
té unes escenes
en què es segresta
l'estadi olímpic
surt un làser
i bombes i tal
que en fi
que haguéssim pogut tenir
prou gràcia
si les hagués fet
en Christopher Nolan
estàs parlant
amb Michael Bay
jo crec que
amb música de Hans Zimmer
una cosa d'aquestes
així
tipus de rock
però que en canvi
queda una pel·lícula
molt molt molt fluixa
i sobretot
molt desconnectada
de la realitat
que és el que em sorprèn
i una altra cosa interessant
que no s'ha sentit
jo crec que no s'ha sentit mai més
tampoc
en cinema català
és el que sentirem ara
és una declaració d'independència
música
dins
jo no
des de Barcelona
capital de Catalunya
vull dir-vos en poques paraules
que el nostre poble
vol definitivament
la seva llibertat
Catalunya no és Espanya
i aquests jocs
són una demostració
de la nostra força econòmica
i de la nostra força política
això per posar-vos en context
és el
diguem
el que
se suposa
que ha de substituir
el president
de la Generalitat
que ha mort
que es veu involucrat
també en tota una trama
molt fosca
i aquí està
gravant
una declaració
d'independència
als estudis de TV3
tampoc no li diuen
TV3
és que
ni això
eh
de fet
TV3
TV3
l'atonegen
i serveix
com a aeroport
de Barcelona
perquè es veu que
l'estat no els va deixar
gravar a l'aeroport
de Barcelona
llavors van utilitzar TV3
com si fos l'aeroport
de Barcelona
en fi coses així
molt loques dels anys 80
molt gracioses
però és molt graciós
al final aquesta declaració
no es produeix
però és molt graciós
que
ostres
tenim un país
que ara sí
portem 10 anys
que no parem de parlar
d'aquesta qüestió
i no hi ha manera
no hi ha manera
que aquesta qüestió
de la independència
del sobiranisme
del debat
Catalunya-Espanya
aparegui
en el nostre cinema
en les nostres sèries
en canvi
amb una pel·li
del 1988
sí que va aparèixer
d'una manera
diria jo
caricaturitzada
estrambòtica
estranya
i amb una pel·lícula
jo dic que
deixa una miqueta
deixa
em deixa
amb aquella sensació
d'ostres
això hauria pogut
ser una gran pel·lícula
hauria pogut ser
una gran pel·lícula
si haguessin baixat
una miqueta el pistó
si haguessin
si haguessin agafat
la Catalunya del 1988
i haguessin fet
una pel·lícula
que realment
anés sobre
el debat
Catalunya-Espanya
durant els Jocs Olímpics
en fi
aquelles oportunitats
perdudes
ja us volia passar
ara
amb una altra
pel·lícula
si aquesta
anava
d'una
Catalunya
ideal
diguem
ideal
en algun punt de vista
perquè evidentment
una Catalunya ideal
on hi ha un grup terrorista
on es mor el president
on aquí
ens tirem
tres setmanes
amb els Jocs aturats
i l'estadi olímpic
s'ha gastat
doncs home
tampoc ara
no vull que se'n malinterpreti
ideal però no necessàriament positiu
exacte
distòpic
exacte
mira mira mira
ha sortit
ha sortit
un futur una mica estrany
d'aquesta Catalunya
anem amb una altra pel·lícula
que fa
una
una anàlisi
aquesta jo diria que és una anàlisi
més acurada
també molt caricaturesca
però
de les relacions
Catalunya-Espanya
la pel·lícula es diu
ho sap el ministre
escoltem un trosset
ens concedeixen
la fabricació
dels nous uniformes
de l'exèrcit
és de l'exèrcit
5.000 milions
fons
5.000 milions
miren
hay que descentralizar
la idea es
con su participación
crear una sociedad
de nuevo cuño
ya
el ministerio
efectúa el encargo
y estudia los nombres
más idóneos
para formar
el consejo de administración
don Francisco Carmona
pondrá
las naves industriales
y ustedes
la técnica
el diseño
la experiencia
y el proyecto
ahora lo he entendido
unos lo ponemos todo
otros nada
y luego se reparte
que ben explicada
que ben explicat
l'estat de les autonomies
és el sínministre català
o
és el sínministre català
totalment
és el sínministre català
la història
molt resumida
és
el ministeri de defensa
necessita
renovar
els
els uniformes
els uniformes
de tot l'exèrcit
i munta un concurs
en el qual
s'hi presenten diverses empreses
entre les quals
un conglomerat català
que acaba guanyant el concurs
però
això és el que escoltàvem ara
en trobar-se
ostres hem guanyat el concurs
van al ministeri
i allà mateix
el ministeri
el secretari
el subsecretari
de defensa
els explica
com s'ha d'implementar
aquest concurs
que han guanyat
i ho explicava molt bé
doncs mirin
aquí d'una banda
vosaltres posaran
els diners
posaran
l'expertís
portaran la tècnica
i després
el meu cunyat
que té uns terrenys
a Andalusia
allà és on produirem
per tant
allà
és on ho posarem tot
allà és on
es crearan llocs de treball
perquè hi ha que descentralitzar
també són coses
que ens costa
jo crec que ens sorprenen
perquè són coses
que no hem sentit
no hem vist
massa
al cinema
i encara menys
el cinema fet
per catalans
és una línia
també que
l'escopeta nacional
que és el gran referent
de cinema polític a Espanya
també va tractar molt
de fet
era una idea
molt similar
l'escopeta nacional
si no l'han vist
els oients
l'han de veure
perquè segurament
continua sent
encara
la millor pel·lícula
de cinema polític
d'Espanya
de la història
explica precisament
una situació
en la qual
un industrial català
es troba
amb una cacera
intentant aconseguir
els favors
del ministre
dels secretaris d'Estat
exacte
i
com
es veu
com
aquests
aconseguir favors
al final
li acaben sortint
molt cars
aquests favors
doncs això
és una mica
reprenent
la idea aquesta
de l'industrial català
que intenta
fer les Espanyes
i quan intenta
fer les Espanyes
se'l rifen
què passa
home
d'acord
és graciós
està bé
d'alguna manera
la caricatura
aquesta
doncs a tots
ens fa riure
ja et dic
la Rosa Maria Sardà
fa un paper
fa un paper
la veritat
que està
que està molt bé
com a
com a
mater-famílies
de l'empresa
que està intentant
aconseguir
el contracte
però
al final
no deixa de ser
també
una
una qüestió
molt caricaturesca
no parlem
no sabem
de quin partit
és el govern
no sabem
quin paper
hi juguen
per exemple
els diputats
catalans
a Madrid
no tenim
un Durant
fent
o un Miquel Roca
en aquell moment
estem parlant
d'una pel·lícula
de 1991
no tenim
un Miquel Roca
fent de
diputat
català
a Madrid
no tenim
totes aquestes
circumstàncies
no tenim
un paper
de la Generalitat
de Catalunya
no tenim
un Jordi Pujol
no tenim
el que
de debò
era tota l'estructura
de
jo diria
de favors
que implicava
l'estat autonòmic
tenim
un
una caricatura
de com
funciona
el ministeri
i
de com
un catalanet
se'n va a Madrid
amb la seva maleta
a intentar triomfar

al final
no és
gaire més evolució
que el que teníem
a l'escopeta nacional
i han passat
pràcticament
15 anys
sorprèn
sorprèn
que en 15 anys
de democràcia
d'autonomies
el millor
que sigui
capaç
de fer al cinema català
el 1991
sigui
una pel·lícula
que bàsicament
no aporta
res de nou
del
del mite
o del tòpic
del catalanet
empresari
que va a Madrid
i es troba
amb els
amb els nuclis
de poder
no sé si podem
seguir
ara que estem aquí
amb la
ens estaven fent fotos
de dins
de dins
de la
de dins
de la peixera
no
després
una altra
una altra cosa
que sí que volia
que volia comentar
és que el cinema català
ha tingut molta tendència
diria que
molt més que altres cinemes
a amagar-se
amagar la realitat
això mateix que dèiem
a la pròpia
a la pròpia
el complot dels anells
o a la pròpia
ho sap el ministre
en moltes pel·lícules
més de gènere
com Darkness
el Jaume Balagueró
que va fer una pel·lícula
magnífica
de por
rodada a Barcelona
que sortia
la via laietana
sencera
no sé si us recordeu
l'escena
plovent
de cop
a la mare
li agafa
una mena
d'atac
és una via laietana
així
tota fosca
no sé si us hi vau fixar
però els taxis
que apareixen
els taxis que apareixen
no són taxis de Barcelona
són taxis pintats
de blanc
que
i rètols
posats en anglès
o sigui
és una cosa així
també molt
molt graciosa
de dir
estem a Barcelona
però no estem massa
no fos cas
que algú
als Estats Units
no li agradés
la pel·lícula
perquè està rodada a Barcelona
una miqueta
aquesta idea
de
ostres
el nostre local
no ens agrada
no fos cas
que ens puguin reconèixer
i la via laietana
de los últimos dies
també van fer això
ara no ho recordo
com que estava tota destruïda
no
a los últimos dies
vam fer una altra cosa
que encara és més divertida
i és que
a los últimos dies
que és una pel·lícula
també així
de catàstrofe
catàstrofe natural
pràcticament
es passen
tota la pel·lícula
passejant-se
pels túnels dels metro
uns túnels del metro
i Estació de Sants
inclosa
on no hi ha ni un sol anunci
si alguna cosa veus
quan tu entres al metro
són anuncis
i cartells
i tal
però bàsicament
tu veus
veus anuncis
i és una de les coses
més reconeixibles
del metro
perquè si no al final
el metro no deixa de ser
una caixa
una caixa
per on passa
on hi ha
ciment
diguem
i en canvi
no hi ha ni un anunci
tu veus una pel·lícula americana
tu veus una pel·lícula
qualsevol
i el que veus
és la realitat
tu entres en una estació
que hi ha
hi ha anuncis
hi ha gent
això a los últimos dies
ara que ho comentaves
és veritat
una cosa que em va
que em va sorprendre
volia parlar d'una
però llavors
això
una
el que dèiem
no
ara
anem negant la realitat
amb les pel·lícules
amb les pel·lícules nostres
llavors què passa
que han de venir de fora
han de venir de fora
i ens han de muntar
una escena com aquesta
que no sé vosaltres
però jo
a la meva etapa universitària
la vaig viure uns quants cops
molt bé
bon dia a tothom
el professor
avui parlarem del futur
del sistema capitalista global
s'aixeca un Erasmus
perdoni
però podria
dar la classe
en castellano
lo siento señorita
pero no podrá ser
la mayoría de estudiantes
son catalanes
o sea que no creo
que tenga que cambiar
de idioma
somos más de
quinta estudiantes
de Erasmus
que no hablamos
catalán
y para usted
no es un problema
hablar español
mire yo la entiendo
perfectamente señorita
de verdad
perfectamente
pero usted
me tendría que entender
yo no sé
clar
aquí suposo
molts oients nostres
doncs potser no
hauran viscut directament
aquesta situació
jo la vaig viure
jo la vaig viure
jo vaig estudiar
a l'Autònoma
del 2000-2004
i a la Pompeu Fabra
del 2004-2006
estem parlant
d'una pel·lícula
la pel·lícula es diu
Lo Verge Español
en castellà
Una Casa de Locos
abans deies això
de la traducció
el que passa
és que Lo Verge Español
en francès
té un sentit
que és precisament això
d'una casa de bojos
no és que sigui
l'alberg espanyol
literalment
però ja té gràcia
que ha d'haver de venir
un director francès
que ens posi
una pel·lícula
que es diu
Espanyola
i ens retrati
per mi és la pel·lícula
que millor retrata
la realitat catalana
dels anys 2000
però amb molta diferència
no només té això
en fi
té un munt
té un munt
de moments
fantàstics
té un moment
en què els estudiants
estan discutint
precisament
sobre la cultura
sobre el sobiranisme
sobre la llengua
sobre la identitat
en fi
ara no tindríem
suposo
ja temps
d'escoltar-ho
però és un moment
fantàstic
en què estudiants
així
com qui no val la cosa
estan discutint
del que s'està vivint
cap pel·lícula
cap pel·lícula
cap sèrie catalana
ha estat capaç
de fer el mateix
en cap moment
i això jo crec
que és molt trist
perquè sembla
com que ens faci vergonya
assumir els debats
que tenim nosaltres
a les nostres taules
després ens sorprenem
quan surt una pel·lícula catalana
i no va veure-la a ningú
clar
si parles de coses
que no tenen res a veure
en realitat
tampoc em sorprèn
i no sé si volem
si volem acabar aleshores
perquè clar
igual que van haver de venir
quin final tenim preparat
un director francès
per explicar-nos
com era aquella Catalunya
diria jo que
pre-debat sobiranista
en el qual aquestes coses
es parlava molt de llengua
molt d'identitat
molt de
a veure com
com ens autojustifiquem
que en una classe universitària
es pugui parlar en català
o no es pugui parlar en català
aquesta Catalunya
de la independència
prepolítica
que s'enfronta
una miqueta
a la globalització
aquesta interrelació
amb el món
i no sap
si fer-ho en català
o no fer-ho en català
en fi
jo crec que és un debat
molt interessant
que planteja la pel·lícula
doncs
anem amb una altra pel·lícula
d'un director
que resulta que és madrileny
entre o no
sí, però està barrejada
encara amb la del...
espera, ara traig la del cop
aquí tenim
aquí
tu te pegas una semanita en Sevilla
en Semana Santa
y el cuerpo lo que te pide
es español
claro
evidentment
això
el gracejo andaluz
que no falti
això és
ocho apellidos catalanes
la segona part
d'ocho apellidos
ocho apellidos vascos
era també
la segona part
en què
jo francament
home, és graciosa
però tornem a la caricatura
tornem
una altra vegada
als anys 80
a caricaturitzar el catalanet
a caricaturitzar
les històries
hi ha un moment fantàstic
d'aquesta pel·lícula
que surt en el tràiler
que teníem aquí
que és
quan els familiars
d'Andalusia
arriben i diuen
ah tio
però què està passant
és que estos
se han independitzat
i no han avisat
a nadie
no han avisat
ni al tato
literalment
és una pel·lícula
que juga molt
amb la idea aquesta
des dels boicots
als productes catalans
a la idea
de si Catalunya
ha de ser o no
ha de ser independent
en fi
una pel·lícula
graciosa
que va tenir
un èxit important
perquè va tractar
encara que fos
d'una forma
molt caricaturesca
d'un debat
que hi és
i que ens continua
sorprenent
francament
que les nostres pel·lícules
les nostres sèries
l'ignorin
fantàstica
presentació
no ens dona temps
és una llàstima
que no podem obrir
gaire bé
jo només
esmentar
que et sembla
que sigui
un torrente
un Santiago Segura
el que faci
que Catalunya
sigui independent
si hi ha un futur
perdona
34
Eurovegas
però té la seva
del seu què
exacte
bueno
obrim
en aquest cas
hem pogut acabar
gràcies a aquesta
presentació fantàstica
de l'Adrià
però és que se'ns ha acabat
el temps
així que hem de parlar
de la setmana
evident que ho teniu
una mica confus
la setmana que ve
no hi ha programa
perquè és festa
el dia 13
d'aquí 15 dies
i farem
la pel·lícula del mes
que farem
El Ciutadà no il·lustre
una pel·lícula argentina
francament interessant
i que servirà
perquè debatim
tot això
aquí ens quedem
moltes gràcies Adrià
un plaer
gràcies Adrià
un plaer
gràcies Adrià
un plaer
M de música