Cinema sense condicions
Emotions
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que sobretot
va començar com a actiu perquè va començar
molt jove, era un nadó
amb el seu pare
que la va fer sortir el padrino
el primer
i després ja va sortir
de jove
adolescent
amb el
padrí 3
ella
ha participat també
en 5 o 6 pel·lícules més
però no va estar
especialment ben tractada
per la premsa
i per la crítica
i llavors tenint en compte
que havia estat
molt familiaritzada sempre
amb el cinema
es va posar en el camp
de la direcció i
precisament va encetar
el seu currículum
amb la pel·lícula que avui tenim
com a pel·lícula
de clàssic de la setmana
que són
les verges suïcides
i et passo
a tu Anastasi
perquè ens introdueixis
amb aquestes verges suïcides
tan
un títol que ja
inquieta
només de
anomenar-lo
títol que curiosament
en anglès
és
the virgin suïcides
que
seria al revés
normalment sabem
que alteren la posició
de l'adjectiu
ells la posen
endavant
passa com
snow white
ells per ells
snow white
és la blanca
nieves
perquè nosaltres
si veus
també ho il·lutarem
diríem
la nieve és blanca
no és
és la blanca
nieves
i ells per tant
també ho alteren
snow white
és la neu
per tant
aquí fan el mateix
i ho fa
per marcar més
el fet de
enfatitzar
encara més
el tema
de les verges
o sigui
posar les verges
per davant
enfatitza molt això
i si haguessin invertit
de suicide versions
hagués quedat
potser més debilitat
diuen que
quan es fa aquesta inversió
és per potenciar
la força
de la paraula
primera
sí
s'incideix
amb la primera
evidentment
s'està tractat d'això
a ella li arriba
a la Sofía Coppola
li arriba
amb llibres
i existeix un llibre
que és
evidentment
anterior a la pel·lícula
i ella
sap que aquest llibre
ara en aquest moment
no recordo
l'autora
sap que aquest llibre
descobreix
de com
mentre ella ja està preparant
la pel·lícula
bastant avançadet
se n'assabenta
d'aquest llibre
ja s'està produint
una altra adaptació
una altra productora
està produint
una altra adaptació
és una novel·la
és una novel·la
sí
del mateix títol
de Jeffrey Eugenides
exacte
un grec
un grec d'origen grec
Jeffrey Eugenides
Eugenides és grec
totalment
doncs això
una productora
la mateixa productora
que després
li dóna amb ella
el projecte
estava treballant
un altre projecte
del mateix tipus
basat en el llibre
fer la pel·lícula
i
què va passar
que la productora
no va estar contenta
prou contenta
amb la versió
que li estaven
intentant venda
del que anaven a fer
i és el moment
que decideix
donar-li el llibre
amb ella
i que
desdedica
a veure
si pot desenvolupar
algun tipus d'història
interessant
i a partir d'aquí
ella
jo crec que aquesta pel·lícula
se la fa molt seva
perquè jo no he llegit el llibre
però tinc la sensació
que és una pel·lícula
com tu dius
és la primera
però malgrat ser la primera
a més
l'adaptació
la va fer ella
i l'adaptació
la va fer ella
exacte
s'implica
s'implica plenament
en el tema
per tant jo crec que realment
a partir d'aquí comencen a haver
una sèrie de temes
de si
les actrius
que han d'estar
no sé si és més interessant
saber-ho
saber que en un moment determinat
es va parlar
de l'escarla johansson
per fer un paper
estem parlant
de l'any
99
per tant
ja era un escarla johansson
uns quants anys menys
però ja la vam conèixer
fa un quart de segle
de la pel·lícula
fa un quart de segle
de la pel·lícula
és clar
que en seguida
passen 25 anys
i llavors va
a partir d'aquí ella agafa
i fa la pel·lícula
la pel·lícula
hem de saber
que es va ser estrenada
en dues versions diferents
una que és
a tot el món
es va fer un tall
per televisió
i el temps d'edat
era d'una hora
i 37 minuts
és a dir
de 97 minuts
i després es fa
una estrena per cinema
que jo això
ho desconeixi
perquè jo crec que
m'he vist la versió llarga
d'una hora 30
perdona
al revés
perdona
per televisió
laimana
es fa una versió especial
d'una hora 37
i per la televisió
en general
d'una hora 30
la versió que nosaltres hem vist
no és ni una ni l'altra
és una versió d'una hora 33
estem al mig
jo sincerament
no sé quina versió és
la televisiva
ni
no m'ha quedat clar
perdó
sí
estrenen al cinema primer
la 37
és la llarga
lògicament
pel cinema
que és 4 minuts més llarga
estranyament
que la que hem vist nosaltres
no sé si hi ha algun tall
pel mig
és raro que filmin
accepti una obra
que hagi estat manipulada
no és la seva filosofia
ells estarien sempre
la versió més llarga
però
veig que no
té 4 minuts menys
que té un
bé
amb la resolució
de la pel·lícula
és possible
que hi hagi
alguna imatge
pot ser
perquè és una
o sigui
hi ha la tragèdia
i de la tragèdia
no hi ha
més que una escena
llavors podria ser
que estés allí
podria ser
perquè de fet
en 3 minuts
només en 3 minuts
es pot mostrar
molta cosa
o deixar de mostrar
clar
jo feia 27 o 28 anys
que vam veure la pel·lícula
per tant
jo com el que dèiem
l'altre dia
l'hem tornat a veure
ara després de 27 anys
i realment
no recordava realment
si hi havia més matratx o no
la pel·lícula sí
que la recordava
força
és la història
expliquem una mica
si vols per sobre
sí
la sinopsi
de fet la pel·lícula
està explicada
ens pot passar
desapercebut
però
perquè la veu en off
igual que a vegades
diuen el muntatge
millor és l'invisible
bueno
tinc el nom aquí
del narrador
el tens?
no, no, no
és Giovanni Rivisi
nada menos
que
a veure
clar, clar, clar
ja ho diràs tu segurament
però
com que és un Rivisi
i un Giovanni
és veritat
dir-vos que
està clar
que en aquesta pel·lícula
la Sofia Coppola
està molt
arropada
no sé si és correcta
en català
ara la paraula
no, no
no és correcta
però no recordo
la paraula
bueno
per entendre'ns
direm això
ja ens entenem
per tot el que és
el món
dels Coppola
amb Francis Ford Coppola
al davant
al davant de tot
els estudis
soetrop
etcètera
o sigui que
surt per exemple
en papers
puntuals
hi ha actors
que són de Coppola
com el
Dani DeVito
per exemple
tot això
i després
amb l'apartat tècnic
també hi ha molta gent
que col·laborava
habitualment
amb Francis Ford Coppola
tot això
és important
perquè
fer una
una òpera Prima
tan bona
vol dir que al darrere
tens
un suport tècnic
important
hi ha una part
que segur que és una ajuda
el seu propi germà
el Roman
està en la pel·lícula
com a
pràcticament
no consta
com a codirector
però sí que està
en una funció
de segona unitat
o
és una manera
també de dir
que també té funcions
altes
diguem-ne
dintre la direcció
no és un qualsevol
que passava per allà
sinó que
li deuen donar
vés a saber
què va fer realment
tot i més
la pel·lícula
és molt personal
però ja
ja hi entraríem
estàvem intentant
parlar de la història
la història
bàsicament
ens pot passar
desapercebut
perquè
dèiem
el muntatge millor
és el transparent
la veu no fa millor
de vegades
també és el transparent
és a dir
aquesta veu interior
o aquesta veu
no interior
sinó narrativa
que ens van informant
d'una sèrie de coses
a vegades passa
i en aquesta pel·lícula
passa
diria molt desapercebuda
perquè hi és
però
com que coexisteix
amb els diàlegs
de la pel·lícula
perfectament
de cop s'acaben els diàlegs
està com ficada
per allà al mig
la narrativa
de la impressió
que és una mica
una explicació coral
dels amics
de les noies
de fet
teòricament
a part que se sent
en algun moment
en una segona veu
que explica també
la història
hi ha una sola veu
és un dels personatges
en realitat
que jo no sé identificar
quin és
perquè no acaba
de definir-se
és una veu única
jo ho he agafat
una mica
com una cosa
nosaltres vam anar
no ens esperàvem
que elles
és veritat
aquesta veu
és la que ens porta
per una història
que quan era adolescent
aquest personatge
va viure
i ell junt
amb tots els seus companys
els altres
tres dels seus amics
van viure
aquesta història
de fascinació
per aquestes germanes
Lisbon
curiós que es diguin Lisbon
que en anglès vol dir Lisboa
la família Lisbon
és curiós
una família que també
sigui amb aquest nom curiós
no li s'ha pogut trobar
connotacions de cap altra mena
però és curiós
i el 74
que és quan es situa
l'acció de la pel·lícula
hi havia
cinc germanes
que eren
la Cecília
de 13 anys
la Lux
de 14
la Boni
de 15
la Mary
de 16
i la Teresa
de 17 anys
o sigui aquesta família
no parava
no parava perquè
aquestes noies
igual el pare
a part de matemàtic
era de l'opus
de fet la més de l'opus
com pots veure després
és la mare
perquè la mare
sí que és una persona
absolutament dura
el pare és un home
que sí
és matemàtic
dona classes de matemàtiques
en un institut
i la casa tenen elles
i un any veient
a mesura que va avançant
la pel·lícula
aquesta cosa que fa
fragmentàriament
ens van donant informació
va avançant
era una educació
absolutament estricta
la que tenen
per part de tant
tant de pare
com de mare
el pare intenta
una mica
protegir-les
però és un
en el fons
davant
les manipulacions
de la mare
se sent
absolutament impotent
el pare
està subordinat
a la mare
totalment
els casos
de subordinació
en aquest cas
que no és bona
en cap sentit
ni en un sentit
ni en l'altre
i la mare
realment és una mare
catòlica
excessivament devota
possiblement
si és que es pot ser
excessivament devota
que penso que sí
i que dicta
totalment
les regles
de la casa
és a dir
que per tant
té les nenes
absolutament lligades
amb el tema
de les sortides
amb el tema
dels nois
amb el tema
del vestuari
amb el tema
del pentinat
amb tots els temes
ella entra
a tots els temes
i perquè no hi havia
mòbils
i perquè no hi havia
mòbils
exacte
imagina't això
amb mòbils
bé
la història
es centra
bàsicament
amb això
amb aquesta
aquests nois
admirant-les
des del primer moment
perquè eren
noies magnífiques
cal dir que eren
cinc noies molt maques
i hi ha una admiració
un enamorament
d'alguns d'ells
més que d'altres
i hi ha aquesta mena
de fascinació
per què el món
perquè també intueixen
que a part de la fascinació
que exerceixen elles
darrere també hi pugui haver
més coses que això
com efectivament hi ha
perquè són unes noies
absolutament misterioses
també
o sigui
elles mantenen
una distància misteriosa
respecte a la resta
de la gent
que les envolta
la història comença
amb un tema fort
que és
protagonitzat
per Cecília
que podem no arribar
a dir quin és el tema
però que és traumàtic
realment és un tema
que genera
tot un desencadenament
d'esdeveniments
i a partir d'aquí
fins que
no hi ha
un altre tema
que marca també
la pel·lícula
que és aquesta aparició
del personatge
del Trip Fontaine
que és un guaperes
de l'època
de Tornó
que amb la Lux
que és la germana
la germana
que dèiem
de 14 anys
tenen una història
d'amor
aquests són els dos temes
que d'alguna manera
vertebren
tot el funcionament
de tot el que passa
al voltant
les festes
els embolics
això és una mica
l'estructura bàsica
de la pel·lícula
en quant a estructura
purament argumental
si vols tu
Pep ara dir
completar alguna cosa
sí
mira
en tot cas
dir una mica
parlant
de l'equip
artístic
dir que
els pares
de les 5 noies
que hem descrit
eren
estaven
a la pel·lícula
interpretats
la mare
Kathleen Turner
i el pare
James Woods
tots dos
estan molt bé
cada un
o sigui
ens poden semblar
a vegades
sobretot
la Kathleen
ens pot semblar
odiosa
i a l'altre
ens pot semblar
una mica
mindundi
un nyiklis
però
un nyiklis
però en realitat
les interpretacions
d'ells dos
són
molt reixides
després
les 5 noies
les 5 filles
estan
Kristen Dans
a veure
no sé si
les tinc
jo no les tinc
els actrius
no tinc
l'Anne Hall
ah sí
mira
la Cecília
13 anys
Anne Hall
la Lux
és Kristen Dans
que seria
la que tindria
un paper
més protagonista
i a més a més
a part de que està
bellíssima
la Kristen Dans
que després
va tenir una carrera
ha tingut una carrera
important
realment aquí
hi ha a punt de maneres
ja es ve
que aniria
per actriu important
la Bonnie
que té 15 anys
és de la
Chels Swain
la Mary
de 16
és
A.G.
Cook
i la Teresa
de 17
és
Leslie Hyman
bé
aquest seria
una mica
l'equip
bàsic
però
després
com us he dit
hi ha gent
que
són amics
i
que han treballat
a vegades
amb la família
Coppola
com és el cas
d'Idan i de Vito
Scott Glenn
que fa un paper
molt petit
el paper de capellà
però
és molt bo
i a més
el coneixereu a l'acte
perquè
jo
el primer que vaig dir
ostres
aquest tio el conec molt
i després vaig anar a mirar
Scott Glenn
i així
n'hi ha altres
és una pel·lícula
en què
hi ha petits cameos
que són fets
per amics
de la família
bé
la producció
és
i va col·laborar
Francis Ford Coppola
també
a través de
Zoetrop
la seva
productora
la seva productora
de propietat
llavors dir
que
la
la Sofia
a continuació
d'aquesta pel·lícula
al cap de
de tres anys
sí
va fer
per mi
una de les millors
pel·lícules
que he fet
que és
Lost
Translation
sí
sí
una pel·lícula
fantàstica
que
aquesta sí que també
va tindre
bueno
la primera
no cal dir-ho
era una obra prima
i sempre
les obres primes
fan crear
una expectativa
i sent
un nom Coppola
doncs encara més
amb aquesta
ella també
ja va
marcar
algunes tendències
del que serien
els seus interessos
com a directora
com a guionista
etc
però aquí aconsegueix
també
té la sort
de trobar
la interpretació
d'una parella
extraordinària
la
precisament
Catherine Torres
Catherine Torres
dius?
no no no
l'Osting Translation
ah sí
no
ui
no em preguntis noms
ara
sí no
sí
la Johansson
la Johansson
sí
l'Escala Johansson
i el
i el Bill Pullman
no
no Bill Pullman
no
el Bill Murray
Bill Murray
bueno m'ha sortit al final
tu
molt bé
molt bé
bé
a part d'aquestes dos
la primera
i la segona
llavors
ha tingut una carrera
el que podríem dir
una mica desigual
sí
i jo
de les que jo he vist
diria que
mai va arribar
a la qualitat
d'aquestes dos primeres pel·lícules
no
no
estem parlant
2006
Maria Antonieta
sí
2010
Sean Ware
que no
no recordo haver-la vist
sí
sí
jo l'he vist
no em va interesseguir
2013
The Bling Ring
2015
A Bering Murray
Christmas
el 2017
sí
també l'he vist
aquesta
sí
de Beguilet
que no l'he vist
Beguilet
no
jo tampoc
el 2020
On the Rocks
que tampoc l'he vist
tampoc
no no
no
2023
Priscila
que sé que l'he vist
també l'hem vist
i una pel·lícula que està bé
és un biopic
sobre la dona
d'Elvis Presley
però escolta
no em va
interessar massa
no no
va semblar
fins i tot que era raro
que ella fes una pel·lícula
d'aquest tipus
un biopic
no és la persona
és molt autora
i en aquestes dues primeres
evidentment
semblava que aquí
es tractava d'agafar
un personatge
archiconegut
sobretot
per la seva relació
amb el
rei del rock
sí
i no
no va sortir res
així
de la veritat
no
i després
l'última
que tinc a notar
que va fer
que no l'he vist tampoc
ni crec que s'hagi estrenat aquí
és
The Custom of the Country
no la conec gens
jo crec que no s'ha arribat
a estrenar aquí
és possible que no
en fi
clar
és que ella
jo penso que en aquestes dues pel·lícules
que estem parlant
estem davant
realment d'una autora
autora
és a dir
aquesta primera pel·lícula
se la pot acusar
d'una aparència
aparència
de pel·lícula
de pel·lícula pija
una mica
també
estem parlant a vegades
del cine pijo
d'aquí del nostre país
també
de pel·lícula pija
en el sentit
que és una temàtica
elevada
diguem
és una temàtica pija
diguem
en l'entorn
té un punt
la família
perquè tingueu una idea
està situada
segons ha llegit
a Gross Point
que és el lloc
pijo
el més
selecte
de
del
Michigan
de Michigan
de Detroit
està al costat de Detroit
és a dir
que
ja anem
amb un nivell
ja hem dit abans
que ell és professor
d'Institut de Matemàtiques
una família
que està ben assentada
amb uns cucharros
que tenien allà
uns cadillacs bestials
de l'època
sí
però inclús el tractament
o sigui
jo penso que
més que el contingut
que sí
que efectivament
l'entorn és aquest
no és un entorn
tot és sofisticat
els vestits
per exemple
clar
les grans festes
aquestes americanes
sí
aquí hi ha dues coses
a dir
una que jo penso
que per un cantó
el pijerio que hi és
li ve més donat
perquè el tractament
que ella fa
de com aborda
l'estètica dels anys 70
la Coppola
l'aborda d'una manera
molt
per dir-ho que tot
molt femenina
és molt propi
d'una directora
de cinema
o sigui
és molt
no diria que
ho hagués endevinat
però segurament
hagués pogut endevinar-ho
cas de no saber-ho
que la pel·lícula
l'havia fet una dona
té aquest punt
de vista
d'observació
de la reconstrucció
d'un període
a través de la seva estètica
aquesta estètica
hi ha
post-hippie
les flors
aquest tema
que realment
va
el mateix tema
d'Air
el fet que
el grup aquest d'Air
que és un grup del 95
en realitat
és un grup que havia nascut
feia poc
però el tipus de música
que feien
era música dels 70
era Air
amb una música
que podia ser
diguem
Pink Floyd
d'alguna manera
per tant
tot això
li dona aquest entorn
que ella
i dic
ara aquí és on li ve
també és la pijeria
li vesteix molt bé
la pel·lícula
perquè així la pel·lícula
que té aquesta duresa terrible
pel tema
pel que va passant
que no hem d'anticipar gaire
en canvi
està vestida
i està fabricada
a través d'uns mecanismes
aparentment
inocus
és a dir
tot és relativament bonic
la música és preciosa
els temes
que em ton deies abans
els temes que sonen
a la ràdio
hi ha per exemple
Alone Again Naturally
de Gilbert Sullivan
que aquesta és una cançó
que jo recordo
que nosaltres
havíem cantat
i tant
quan sortíem allò
de cap de setmana
que sempre n'hi havia un
que portava la guitarra
rescava
i els altres
Ara no ho farem
però
t'has atrevit
després ja
So Far Away
de Carole King
que és un altre èxit
i a més molt ben col·locada
la pel·lícula
Run To Me
de Big East
home no
els temes que surten
són meravellosos
i molt ben col·locats
Sí
amb la banda sonora
ja per fer
un disc
d'aquells
d'èxit
I tant
I tant
es va fer
els quills
que es van
diguem
quasi forrar
van ser
Air
Air
que és aire
realment
es van
es van fer d'hora
amb aquest disc
perquè van editar
el disc
de la banda sonora
i és de les bandes sonores
jo penso que han hagut
donar un rendiment
discogràfic
més important
perquè tots els temes
són bons
hi ha un tema dolent
realment està molt bé
la bandosa
llavors hi ha una cosa
que sí que
no podem obviar
si parlem
de les vèries suïcides
parlar
d'un tema
molt seriós
perquè
dintre de la pel·lícula
hi ha un moment
en què
es fa referència
a un noticiari
o sigui
no són els actors
ni això
no, no
és la tele
que diu
a veure
aquest any
hi ha una mitjana
als Estats Units
de 80 suïcidis
al dia
i
tot agafant
el darrer any
comptant
360 dies
ens trobem
amb 30.000 suïcides
bé
estem parlant
de finals
del segle XX
i escolteu
jo dic
que ens situem
ara
després de
tot el problema
que hi va haver
amb la Covid
que va paralitzar
la Terra
etc
i com
les relacions
de treball
han canviat
i
tot i que
cada dia
ens diuen
que està baixant
la tasa
d'aturats
i tal
tot i això
la realitat
és que
de tant en tant
et surten
altres estadístiques
que et diuen
que la mitjana
de joves
estan
a casa dels pares
fins als 32 anys
la mitjana
això és terrible
i llavors
això
sembla
que podria
generar
el fet
que es creessin
un
estatus
uns grups
amplíssims
de joves
rebels
amb causa
aquí
la pel·lícula
jo
una mica
li trobo
a faltar
sobretot
amb la resolució
una enviuitat
o sigui
la pel·lícula
agafa
i et deixa
tu
pensa
el que vulguis
jo
et dic aquí
el que ha passat
i a partir d'aquí
tu pensa
el que vulguis
és una mica
que queda
a les teves mans
una mica
fer el judici
de valor
però
el començament
que a mi
em recorda molt
si et recordes tu
hi ha un plano
en què es veu
un senyor
que és el pare
regant
no ho sabem encara
però està regant
al jardí
ja sé que et recorda
ja
home
és
és blue velvet
és blue velvet
però claríssim
perquè
empalma
dos o tres
escenes
en què
estem dient
unes situacions
de família
acomodada
amb la seva casa
al seu jardí
sí
burgessa
burgessa
com l'americana
que realment
és acomodat
i llavors
ens agafa
i ens fa un travelling
que pot estar fet
des de un cotxe
en el que
anem seguint la cera
i de passada
veiem
en el lloc
on estem
on estem
és la casa
dels
uns
uns
caserios
un barri
important
és que la pel·lícula
sempre es podria dir
d'aquesta pel·lícula
que fa
allò que es diu
tòpic
amb algun tipus de pel·lícula
determinat
que és un retrat
de l'amèrica
d'aquests moments
i és cert
perquè esclar
sempre una pel·lícula
és un retrat
que per moments
és molt crítica
i punyena
per això dic
que sota una aparència
d'aquesta pell
que té la pel·lícula
té una pell
si tu vols
també
no direm pija
la paraula pija
també és lletja
té una pell
suau
té una pell suau
té un aspecte
entre les noies guapes
l'ambient
el no sé què
l'agrafisme de la pel·lícula
les cançons
tot dona aquesta cosa
de suavitat
hi ha aquesta duresa
de fons
que és
no tan sols
el que passa
a la pel·lícula
que és terrible
multiplicat per 5
que és terrible
sinó que
a més a més
és el tema
que estàs veient
també
com són
algunes famílies
ja no és
evidentment
això passa a tot arreu
no cal anar
als Estats Units
per trobar
una família
amb aquest perfil
però
bueno
que al tanto
és un país confessional
no ens ho podem estalviar
ja veiem que
tenen
adeu a la boca
i a Crist també
l'atac a la religió
o a les religions
o sobretot
la part
més
més dolenta
que
és el domini
que
la religió
hi ha una cosa
que és terrible
a la pel·lícula
i és
al final
quan estan els pares
sortint de casa
que ja
ja s'ha acabat
la tragèdia
i la mare
li diu al pare
que és increïble
si
en nuestra casa
siempre
habíamos estado bien
había una harmonia
exacte
aquesta perplexitat
de banda
si ho hem fet tot bé
com és que ha passat tot això
efectivament
aquest és el
jo he penjat un parell de frases
però no val la pena
ens allargaríem molt
però aviam
deixa'm perdó
sí sí
perdoneu
estic buscant
és que
és que hi ha una cosa
que jo veig
de la pel·lícula
potser
el que més m'agrada
vista ara
i és la seva actualitat
és que es podria fer
partint
d'un cas
que el poguéssim trobar
a les notícies
en qualsevol noticiani
podríem fer la mateixa pel·lícula
ara
sí
efectivament
no no
la pel·lícula és perfectament repetible
perquè no ha canviat la temàtica
existeix
el fet del suïcidi
evidentment
continua sent un tema
que no se'n parla
que no se'n parla
però que estan allà
però que està allà
correcte
i aquí anem d'allò
no sé si per no acabar
però anar acabant
d'alguna manera
el que diu el narrador
en un moment determinat
d'on detectes més
la procedència
diguem
de que ve de literatura
això
perquè aquesta
és unes frases
que no venen de
no són de pel·lícula
són de literatura
i normalment
la literatura surt
a vegades surt
a través de la veu del narrador
diu
recollint tot el que podien d'ells
les noies
de les noies
recullen
quan passa una sèrie de coses
ells recullen els objectes
diu
les noies Lisbon
no es van deixar de cap
però s'estaven escapant
aquí a partir d'aquí
perdó
el color dels seus ulls
s'estava esveïnt
juntament amb les ubicacions exactes
dels seus clots
dels llavis
a partir de cinc
s'havien convertit en quatre
i tots eren vius
i els morts
convertint-se en ombres
les haurien perdut completament
si les noies
no s'haguessin posat
en contacte
amb nosaltres
el que va perdurar
després d'elles
no va ser la vida
sinó la llista
més trivial
dels fets mundals
un rellotge a la paret
una habitació enfosquida
al migdia
i la indignació
d'un ésser humà
que només pensa en si mateix
és una reflexió
molt novel·lística
sembla inclús fora
de la pel·lícula
he llegit una mica malament
perquè he trobat
és narrativa
no és col·loquial
no és col·loquial
exacte
i que de fet
és una de les moltes capes
que la pel·lícula té
la pel·lícula està feta
a base de moltes capes
hi ha un ordre
perquè l'art dramàtic
és net
està ben dibuixat
és a dir
hi ha un ordre
però
perquè hi ha de ser
necessàriament
perquè passen una sèrie
de coses consecutivament
però el fet
que de cop
anem endavant
i endarrere temporalment
a través dels narradors
que són els nanos
que aquest sí
que ens n'anem una mica
endavant i endarrere
amb ells
aquest provoca
un decalatge
a vegades temporal
però que és bo
perquè en el fons
està tan clar
quin és l'arc
que no et perds
en cap moment
saps perfectament
per quin camí
vas per un camí
segur
amb la pel·lícula
dona la sensació
i llavors
hi ha una
que ja ho hem comentat abans
però val la pena
per rematar
fer incidència
que segurament
és buscat
per la mateixa copola
aquesta
ambigüitat
sí
planeja
per sobre
la pel·lícula
i és el que
li permet
també
primer
agafar
i potser
no tancar
una crítica
que podia
haver-li fet mal
a la seva
carrera
posterior
sí
llavors ho deixa
indicat
sí
ella
pot defensar
sempre
que jo ja ho apuntava
sí
però
sense
rematar
sense rematar
i després
hi ha una cosa
també
i és que
això
per mi
li permet
en determinats
moments de la pel·lícula
treballar
en clau d'humor
sí
hi ha moments
de la pel·lícula
que realment
dius
sí
aquí hi ha un
catxon déu
maco
hi ha unes relacions
exactes
de comèdia
aquella
a casa
amb els pares
sí
hi ha moments
que és això
clar
els ambients són comuns
les comèdies que veiem
són d'aquests
discussions domèstiques
que dius
bueno
tenien el límit
de ser recicloses
sí
la pel·lícula
té una cosa
que és que hi ha
una acció
una seqüència
de fet
que és una seqüència
en què
ara dir-ho
és una mica per dir-ho
perquè en realitat
si no ha vist la pel·lícula
evidentment
us aconsellem de veure-la
malgrat els petits temes
que han dit
que pugui tenir
té l'avantatge
que està a filming
s'ha de tenir filming
això és veritat
i que està a filming
i que és una pel·lícula curta
perquè realment
una hora 33 avui en dia
és una pel·lícula curta
curta
perquè avui en dia
hi ha pel·lícules
per sota de dues hores
i molt intensa
una vida molt intensa
llavors hi ha una escena
en aquesta pel·lícula
que és una escena
en què tots
les noies
i tots els nois
estan en un cotxe
anant cap a
no se sap on
i amb una cançó
que és
On the Road Again
On the Road Again
aquesta cançó
i estem veient això
clar
aquest cotxe
està situat
en una temporalitat
impossible
no existeix
o sigui
és una escena
imaginada
jo una vegada
vaig trobar una pel·lícula
que vaig haver de muntar
que es diu Eloís
que vaig haver de muntar
molt de gust
per altra banda
però d'un Jesús Garay
que també passava això
és a dir
en un moment determinat
llegies el guió
i no ho veies
però quan muntaves la pel·lícula
ara viene l'escena del cotxe
i posaves el cotxe
un autocar en aquell cas
i les xiques
que se van en autocar
però si les xiques
ja no
ah no
però aquesta escena
és com una espècie de
és com una projecció mental
d'allò que hagués pogut ser
i que no va ser mai
i aquesta escena
si t'hi fixes
és exactament el mateix
i el moment que vaig veure
vaig dir
hòstia pell de gallina
se'm va posar
que bonic és això
pot passar desapercebut
perquè està ficat
enmig de nit nit
o sigui nit nit
i al mig
escena de dia
lluminós
i el cotxe en allà
i la cançó tope
doncs
és impossible
no pot ser
que aquella escena
s'ha inventat
bueno
és poesia
és a dir
és poesia
ho acceptem
en una novel·la
que hi hagi aquest tipus
de narracions discontínues
i en una pel·lícula
a vegades ens costa més
d'acceptar
però
no deixa de reforçar
més la meva idea
que estem davant d'una obra
d'algú que
té una autoria potent
i veure-la
és un gust
perquè
és una pel·lícula
que t'obre
el cap
cap a reflexionar
sobre coses
que són molt punyents
encara ara
sí, sí
és un tema molt actual
com deies tu
i perfectament
malauradament
algunes de les coses
segueixen sent
tremendament vigents
i inevitables
per altra banda
jo penso
i que cal tenir en compte
ha explicat tot
en un llenguatge
absolutament
això
poètic
creatiu
i fet per una dona
que en aquell moment
i jo penso
que la següent pel·lícula
com tu dius
demostra
una absoluta capacitat
i després
les altres
són més també
potser d'efecte nostre
no les hem vist
totes
potser les haguéssim
llavors podríem dir més
sí, però
les que hem vist
no ens han interessat
el que passa és que
he estat espigolant
una mica
quina informació
hi ha de cada una
i et dones compte
que progressivament
ell anava fent coses
que li interessaven
sí
però no
no ha trobat el favor
ni potser tampoc
l'equip artístic
l'enguat
poden fallar moltes coses
sí
perquè si parléssim
d'algun dia
de Lost Interaction
realment
Lost Interaction
és una pel·lícula
tan fina
amb tots
és molt bona
i uns actors immensos
i tot plegats
i la història
ja la farem algun dia
també és una pel·lícula
de perdedors
sí
molt bé
bueno
ho podem deixar aquí
i recordeu
Les Verges Suïcides
sí
filmen
filmen
sí senyor
una hora trenta
la setmana passada
ens va caure
inexorablement
el temps a sobre
quan estàvem
a punt de rematar
un comentari
de 10 minuts
que vam fer
sobre
l'última pel·lícula
d'Albert Serra
Tardes de Soledat
del 2024
que ja
em sembla que es va estrenar
el divendres
el dia 7
el dia 7
correcte
bé
en fi
jo crec que val la pena
insistir una mica més
perquè és una
és una pel·lícula
que
a la millor
pot crear
una reticència
amb molta gent
prèvia
sobretot
la gent
que és molt sensible
a la vida
dels animals
i concretament
se sent
i milita
fins i tot
amb l'antiteurinisme
cosa que no anirem
nosaltres
a treure del cap
a ningú
tot el contrari
la vida dels animals
ens sembla
molt respectable
però
sí que
hem d'insistir
en el que dèiem
l'altre dia
que probablement
jo penso
personalment
que estem davant
de la millor pel·lícula
i n'ha fet
5 o 6
de molt bones
de l'Albert Serra
l'Albert Serra
té una carrera
de 20 anys
o sigui
no és una carrera
massa llarga
però ja són
més de 10 pel·lícules
són 11 o 12
a part
que ha fet
altres coses
ha fet
curtmetratges
ha fet
unes pel·lícules
una mica
experimentals
que
algunes d'elles
tenen
hores
moltes hores
de durada
és a dir
és un home
polifacètic
també ha fet
jo recordo
ho he vist
amb el Romea
un tema
sobre teatre
sí
en fi
no ho he vist
jo no
ha conreat
diverses
facetes
i jo penso
que estem
davant
de la seva
millor pel·lícula
amb
Tardes de Soledat
Tardes de Soledat
és una pel·lícula
dura
que ens presenta
el món
de la tauromàquia
com
personalment
nosaltres
no l'havíem vist mai
molt de prop
molt intens
traient-li d'ell
tota la fanfària
que havíem vist
sempre
a la U
de Televisió Espanyola
amb els passodobles
Torero
i
amb uns comentaris
que anaven molt
bueno
per la
per la onda
aquella
de
la fiesta
la fiesta nacional
la fiesta nacional
sí
sí
perquè tingueu una idea
tot el que és
el públic
de les places
està rodada
en quatre places
sembla que
és
Pamplona
no
País Basc
Santander
Sevilla
la Real Malestranza
i les ventes
de Madrid
quatre places
principals
perquè
el Torero
que és un Torero
d'una categoria
excepcional
és peruà
i es diu
Andrés
Rocarrei
Rocarrei
doncs clar
té un prestigi
i requeria
per tant
uns toros
que
en places secundàries
o terciàries
no hi són
llavors
bé
la pel·lícula
ja dic
cobreix
cobreix
alguns aspectes
del que és
la
la tauromàquia
però no
no és un repàs
a tot
sinó que aquí
incideix
o sigui
jo diria que
l'actor principal
és el Toro
la pel·lícula
comença
no es perdeu
els cinc minuts
primers
no es pot arribar tant
en aquesta pel·lícula
és
no
sobretot
no arribeu tard
perquè
hi ha cinc minuts primers
que són extraordinaris
i després
el final
és molt bo
primer
el Toro
l'udomig
Déu-n'hi-do
l'udomig
no direm res
perquè
val més que sigui
una sorpresa
que la tindreu
tots
i totes
el primer
és el Toro
el segon
és el Torero
ja hem dit
Andrés Rocarrei
i el tercer
protagonista
és la quadrilla
que acompanya
el Torero
efectivament
i aquí
s'acaba el bròquil
i amb aquests elements
una càmera fixa
que està posada
a dins de la furgoneta
que porta
a la quadrilla
quan arriba
i quan se'n va
de la plaça
i que apareix
diverses vegades
a la pel·lícula
i apareix
anar trencant
la narrativa
de Toros
diguem
passem a Toros
a la furgoneta
i ens anem
a la impressió personal
els dubtes
i l'espòs
que hi ha
abans
i després
una mica
els comentaris
de després
de com ha anat
el tema
si ha anat bé
alegria
molta alegria
elogis desmesurats
dels companys
cap al Torero
i aquesta cosa
ho deia l'Albert
allà
aquesta cosa
homosexual
d'alguna manera
quasi d'alguna manera
ell fa una lectura
per aquest cantó
diu
jo esperava més
encara
hi hagués
però esclar
hi ha aquelles cases
d'admiració
cap al company
que és el que
realment s'està jugant
la vida
tots se la juguen
perquè també els que van allà
treure el toro
del lloc on no està
i ha de col·locar
tot se la juguen
però esclar
el torero
el matador
és el que se la juga més
sí
els que claven
bandelles
també
jo crec que la pel·lícula
bàsicament
per mi té el mèrit
que és una pel·lícula honesta
o sigui
si una cosa s'ha de dir
és que és honesta
està molt equilibrada
jo penso que la paraula
que més va dir l'Albert
en la matí de conferència
que ens va fer
de final de 50 minuts
que va ser estupenda
per altra banda
dividida per temàtiques
diferents
sumats són això
45-50 minuts
el més important
el que anava repetint
cada mes
és que va anar buscant
l'equilibri
l'equilibri
tota l'estona
que la pel·lícula
massa li anés
massa cap a un cantó
ni cap a l'altre
però no per la por
de ser acusat
d'extrimista
no no no
sinó simplement
perquè la pel·lícula
estigués equilibrada
de temàtica
o sigui que realment
allò funcionés
com una maquineta
perquè realment
hi ha tant d'això
com d'allò
com d'allò
com d'allò
i la mirada seva
com que és una mirada
molt interessant
fa que la mirada
dels càmeres
esdevingui també
una mirada interessant
perquè ell marca
què vol que vegin
i que en el muntatge
l'únic que fa
és acabar de rodonir
d'una manera magistral
realment
la pel·lícula està
molt ben muntada
acabar de rodonir
aquesta feina
de tots
que és molt bona
és a dir
és aquesta gent
que fan bons
el que surt
davant de càmera
de cop es ve bo
o sigui
pots anar en un lloc
qualsevol persona
no pot rodar
qualsevol cosa
jo et diré una cosa
he estat pensant
en la pel·lícula
tu saps
que he fet
un segon visionat
sí
he estat pensant
i ara
a la millor
quedarà esperat
els primers plans
que hi ha
amb aquesta pel·lícula
sí
i els
alguns plans
mitjans
perquè clar
a mi tenint en compte
que hi ha
el Torell
si es veu
Torero i Toro
i tal
em van portar
a recordar
sí
Bresson
sí
perquè és tot
molt simple
no hi ha
molt d'artifici
molt simple
en el sentit
que és això
i això
A i B
i no hi ha
uns actors
que interpreten
A
sinó que són
ells
són ells
en aquest cas
absolutament
sí
aquí no hi ha mentida
aquí tot és veritat
malgrat que
ell ho ha dit
els documentals
teòricament
són sempre veritat
no és veritat
aquest documental
conté molta veritat
aquest conté molta veritat
i molts documentals
aparentment sí
però en realitat no
aquest sí
és un altre mèrit
del documental
i després
hi ha una altra cosa
que també
la va dir
l'Albert
i per això
ho podem comentar
perquè
és bo
que se sapi
ell
després d'acabar
la pel·lícula
quan va fer
la primera presentació
allà a Sant Sebastià
i això no sé
si va ser allà mateix
o en un passe privat
van fer un passe
a la quadrilla
i al Torero
ah sí
i al Torero
va agafar un cabreig
notable
no li va agradar
gens la pel·lícula
però gens no ho sé
no li va agradar
ell
de la pel·lícula
gens no
diguem que
no li va agradar
no li va agradar
sí
i va dir
bueno
aquí no hi grandesa
exacte
triunfo
jo soy
triunfo
grandesa
sí
no hi triunfo
o glòria
tens més raó
amb glòria i grandeza
però ell va dir triunfo
potser va dir triunfo
sí
això una
una altra diu
soy el mejor matador de toros que hay en este momento
que mejor mata
sí
y resulta que
ha sacado
dos o tres toros
en que mate mal
y parece que no sepa
y el otro
y el otro
pues oye
haberlo hecho mejor tú
exacte
yo
yo he escogido
lo que ha salido
y ya está
vull dir
fins a aquest punt
fins a aquest punt
hi ha veritat
que es lo que buscaba
a l'Albert
amb aquesta pel·lícula
sí sí
totalment
no hi ha
un enelteixement
de la figura del toros
ni molt menys
no
no
no
tot està
és això el que diu
equilibri
a l'equilibri
efectivament
bé
aconsellable
que sapigueu
que és una pel·lícula
que és llarga
però tampoc ho és tant
són dues hores
són dues hores i cinc menys
tampoc és terrible
però que sí
que heu de saber
que és una pel·lícula dura
en el sentit
que hi ha moments
que realment
la duresa de la imatge
no perquè es vegi molta sang
no perquè tallin el coll
a ningú
sinó perquè realment
el propi fet de la festa
aquest sacrifici
que és una sacrificial
que li deem
és una mitologia
quasi
de tots els temps
podríem estar parlant
de la Grècia clàssica
i d'alguna manera
clar
aquest món és brutal
ho és
i inefectiblement
o sigui
ha de ser així
i ell l'únic que fa
és retratar-ho
al punt de vista
el dona ell
evidentment
retratar-ho
és un punt de vista
molt interessant
molt interessant
ja dic
nosaltres
ens ha agradat
i us la tenim
que recomanar
ja
em sembla
que de tot el que
vam dir l'altre dia
i el que hem dit avui
es desprèn
que probablement
no és una pel·lícula
apta per tothom
no
ni recomanable
per tothom
no
però
si teniu un punt
d'interès
sapigueu
que no sortireu
decebuts
jo crec que no
perquè és un treball
molt rigorós
que es diu sempre
ni decebuts
ni de dir
indiferents
és un punt
molt difícil
que et deixin diferent
impossible
impossible
pràcticament
després
ja deixem aquí
tardes de soledat
en el capítol
que de tant en tant
hem de reprendre
que és l'obituari
trobar-nos
amb la mort
de Gene Hackman
un gran actor
que ha fet pel·lícules
inolvidables
que tots tenim al cap
avui hem parlat
molt de la família Coppola
la conversació
de Coppola
és una de les grans pel·lícules
els grans treballs
de Gene Hackman
va morir
ha mort
als 95 anys
amb circumstàncies
que no
no estan
aclarides encara
s'està pendent
d'autòpsies
etc
van trobar
i feia dies
que estaven morts
per allò que se sapigut
tant ell
com la seva dona
que era una pianista
64 anys
oriental
com
un dels dos o tres gossos
els altres ve
un altre que us també mor
en fi
una situació una mica estranya
tan bruta
no?
final
estòpsies
i veurem com queda la cosa
tan bruta
una mica
un final
una vida tan brillant
sucintament
dic
que ell
té un paper
que a mi sempre
m'ha agradat molt
des del dia
que vaig veure la pel·lícula
Abon i en Clive
d'Arthur Penn
té un paper
fantàstic
sí
perquè ell ha fet de tot
de bo
de dolent
en French Connection
i què dir
la primera
va guanyar l'Òscar
i tant
amb el Fernando Rey
per cert
de company
sí
sí
la Ventura del Poseidor
l'Espante Ocells
la Conversa
que també ara hem parlat
de Còpola
hi ha un paper
també petit
però fantàstic
que d'aquesta pel·lícula
em sembla que algun dia
n'haurem de parlar
sí
com a pel·lícula divertida
que és
El jovencito
Frankenstein
sí
home
esclar
és una pel·lícula
aquí està
no s'havia fet mai
aquí està James Hackman
aquesta és important
i tant
un Puente Lejano
el primer Superman
també que també va estar
amb el segon i tercer
sí
Sota el foc
també
és una pel·lícula
molt bona
sobre
sobre
Xile
sí
sí
Target
Art de Mississippi
a mi m'agrada molt
el de Mississippi
aquesta és molt bona
no dic que les altres
que has dit no
però Mississippi Burning
després n'hi ha una altra
que també és molt bona
tot i que a mi el director
no és precisament
sí
no estaria tinta
de la meva capella
però bueno
que és Sense Perdó
de Clint Eastwood
Ràpida i Mortal
home
aquesta
és que
és que hi ha
l'estón
no?
sí
sí
l'estón
i Poder Absolut
i Sota Sospita
ah sí
Sota Sospita
de fet pràcticament
si no totes
pràcticament totes
hem vist
sí
bueno
a veure
n'hi ha més
he fet una selecció
de les que segurament
els que ens escolteu
també recordareu
i tant
tornem a canviar de terç
i dic que
amb els Òscars
que s'han produït
aquest cap de setmana
bé
la pel·lícula
que n'ha tingut
cinc
és en hora
de Sean Baker
que ara
hauré d'anar a veure-la
perquè
me l'havia deixat
perquè em feia mandra
francament
sí
però bueno
no té mala pica
que quan ho bendicen
a l'aigua
serà poca
que tenen alguna cosa
per això
perquè és el poc
que he vist
me semblava interessant
va
després
de Brutalist
en té tres
un d'ells
paradi en Brody
el lector
que em sembla
molt ben donat
el discurs més llac
que s'ha donat mai
en les entregues
d'Òscars
sí
cinc minuts
quaranta segundes
em sembla que ha de ser pesat
ha de ser pesadet
la seva vida particular
ha de ser pesadet
home
aquí ho demostra
sí
la Emilia Pérez
que ha tingut
tot aquest trànsit
el lío
que hi ha hagut
sí
cascada d'emocions
bueno
doncs li han donat el premi
el que més se la mereixia
per mi
que era la Zoe Saldanya
que també
per aguantar-la
a casa
també ha de ser difícil
perquè
vas veure
quina histèria
sí
no se li pot donar
un Òscar
amb una persona
de 24 anys
és que no se li pot donar
clar
això per un cantó
a més
és una conversa
diguem
no una conversación
sinó una persona
que se ha convertido
a l'americanismo
al Conclavé
li han donat
el millor guió adaptat
al Brutalís
bueno
ja em dic
que n'hi havien donat
tres
la substància
li han donat
el maquillatge
perquè
per donar-li algo
però
ha quedat molt arraconada
mala substància
ha sigut
el final
l'assumpte
i
bé
Doner
li han donat
el so
en fi
la millor
pel·lícula
de
de parla
no anglesa
és una pel·lícula
que la tinc
també per anar a veure
no
Oderland
no
perdó
sí
la israeliana
no
no
és
Ainda
Estou aquí
que és
encara sóc aquí
de Walter Salles
que és brasileira
brasileira
que per cert
no l'han deixat
estrenar a Brasil
no sé si ara
suposo que amb lo dels Oscars
es veuran una mica
pressionats
a fer-ho
a mi confoso amb el documental
el documental sí que és un documental
irrealian
sí
No Oderland
exacte
que el fan quatre palestins
el dirigeixen
irrealiar vull dir que parla del conflicte
perdonament
i el muntatge
perquè és una cosa que
a tu
t'afecta d'una manera important
és
per
de brutalis
que també em sembla
un gran muntatge
la veritat
l'haig de veure encara
haig d'anar al costat de casa
a veure-la
tenim set minuts
per dedicar-nos
és que ara que no acabarem
perquè
no
no
no
és que no són set
no són set
perquè
són menys
són menys
sí
tenim que dir
mira ho diem ara
perquè després
que no se'ns tiri la campana a sobre
sí
escolteu
hi ha novetats interessants
per la setmana que ve
pel dimarts que ve
la primera
que no estarem aquí
però
però estarem al cine
això sí
estarem al cinemes
Girona
el Toni Espinosa
ens deixa
la sala gran
va estar aquí
amb nosaltres
la sala 1
que va estar aquí
fa poques setmanes
hem arribat
a un acord
amb ell
tres agrupacions
per una banda
estem nosaltres
Ràdio d'Esvern
cinemes sense condicions
per una altra
estan
els amics dels càters
que estan representats
per Jaume Cluet
per una altra
hi està
el grup de recerca
de Terres de Ponent
que estarà representat
pel seu president
el Miquel Torres
i per una altra
la Marta Belló
presidenta
d'Amics del Passeig de Sant Joan
que també
s'ha sumat
a col·laborar
amb
amb aquesta presentació
de Bogre
que s'escriu
Bogre
però es llegeix
Bogre
la gran
heretgia
europea
això que pot
sonar
una mica
estrany
no és una altra cosa
que un repàs
a la història
dels càters
i del càterisme
que
també
s'ha anomenat
al llac de la història
els bons homes
i les bones dones
s'han denominat
Bogomils
a Bulgària
càters
per entendre'ns
el que és
Provença
i Catalunya
però a França
també
alvigesos
bé
aquesta heretgia
que tots aquests noms
en realitat
això plogaven
el mateix
una dissidència
del que era
el cristianisme
oficial
de Roma
doncs
sabeu
molts de vosaltres
igual coneixeu
haureu visitat
la ruta que hi ha
pel sud de França
dels castells càters
doncs
d'això tractarà el tema
passarem la pel·lícula
i
puc avançar
ara en primícia
perquè m'ha arribat avui
passarem també
una salutació
del seu director
que és
Fredo Bala
Fredo Bala
és un italià
que viu
a la zona del Piemont
la zona del Piemont
és una zona de parla occitana
i ell
ha tingut la deferència
de gravar-nos
5 minuts
de salutació
que els passarem
abans de la pel·lícula
ja dic
us esperem
si us plau
i podeu disposar
de 4 hores
des de les 5 de la tarda
fins a les 9 de la tarda
del dimarts
11 de març
el cinema Girona
carrer Girona
175
entre
Rosselló
i Còrsega
exactament
allà estarem nosaltres
i
serà un plaer
saludar
amics i oients
que s'identifiquin
de Ràdio Desvent
perquè voldrà dir
que
ens ha donat
un pot de confiança
sí
només dir-vos
des d'aquí
que
podeu estar tranquils
que nosaltres
estem tranquils
en una cosa
si veniu
no sortiríeu
decebuts
sí, sí
jo et crec
jo hi vaig
per tu
és a dir
jo sé que
tu estàs entusiasmat
amb la pel·lícula
el tema
és un tema
que tu domines molt
jo
és un tema
que conec poc
jo vaig suspendre història
però sí que he fet la ruta
càtera
he fet la ruta càtera
per sud de França
molt bé
ja conec
però realment
estic intrigadíssim
amb aquesta pel·lícula
a més la pel·lícula
tampoc és tan llarga
són 3 hores i pico
solament
i amb un tall
sí, 3 i quart
3 i quart
i després
farem un col·loqui
exact
perquè tenim
les persones que no he anat abans
sobretot el Miquel Torres
com a historiador
i el Jaume Cluet
com a coordinador
de l'associació Amics dels Càters
que a més a més
és un especialista
consumat
en història medieval
i concretament
en la història dels càters
vas dir que era una pel·lícula
és realment
no és un documental
sí
sí, és un documental
sí, sí
és un documental
que recorre 5 països
està parlada
no?
és oportú la pregunta
per comentar
que està parlada
en 5 idiomes
i subtitulada
al català
al català
és un documental
però és que
hi ha escenificacions
de moments determinats
històrics
sí
hi ha alguna cosa
d'això
sí
bueno
no sé si sabeu
que els càters
van tindre
una cosa
que és impensable
en aquell moment
o sigui
la religió cristiana
va organitzar
nou croades
contra l'islam
doncs bé
també va organitzar
dues croades
contra els mateixos cristians
i aquestes croades
van ser
d'innocents i tercer
contra els càters
sí, sí
era ser tota una
i com van acabar?
doncs van acabar
a la foguera
és a dir
o
desisties
de ser càter
o cap a la foguera
cremaven directament
sí
també
és a dir que
clar
hi ha algun moment
en què
no hi ha hagut
altres
bueno
han trobat
que potser
la solució
era escenificar
alguna
de totes les coses
és un documental
en què no
no s'abusa
ens al contrari
d'escenificar
però sí
sí que hi ha
algun moment
en què
la força expressiva
ultrapassava
les paraules
i el millor
era donar
una imatge
com que tenim
un minut típico
és simplement això
o sigui
dir que el tema
de l'escenificació
en els documentals
és sempre delicada
perquè és clar
tu col·loques el públic
en un entorn
en què hi ha una convenció
que és que és un documental
i per tant
estàs veient
uns senyors que parlen
o no
encara que no hi hagi
entrevistes
és igual
és un documental
és bàsicament d'entrevistes
cada cop saltis
a la ficció
a l'aficionament
a la ficcional
sembla sempre
que és una mica traumàtic
però si es fa
com crec que s'ha fet
en aquesta pel·lícula
que dius tu
jo crec que està molt bé
perquè quan es fa bé
està molt bé
està feta
en 5 o 6 anys
és a dir que
aquí
hi ha
un coratge
i sobretot
els especialistes
són primers espaces
amb el tema
que toquen
perfecte
molt bé amics
i amigues
ens saltem la setmana que ve
el que és
el treball
a l'estudi
però estarem
al Cinema Girena
al Cinema Girona
amb Ungre
la gran heresia europea
bona nit
bona nit
la gran heresia europea
a la gran heresia europea
e la gran heresia europea
a l'estudi
a la gran heresia europea
a l'estudi
a la gran heresia europea
horsepower
a l'estudi
la gran heresia europea
a l'estudi
a la gran heresia europea
at stickau
a l'estudi
a l'estudi
este
gnémica
al这i
すごい
Worlds
Gràcies.