Televisió-nos a Madrid.
Televisió-nos a Madrid.
Televisió-nos a Madrid.
Televisió-nos disposats a explicar-vos el que veiem, el que ens agrada, el que us recomanem i el que diem també que no val la pena que anem a veure perquè efectivament no és massa interessant.
Llavors, com sempre, l'equip, avui amb algun canvi estratègic perquè pugui haver-hi persones que estan darrere dels vidres diferents, com és el Paul Digle, que està...
Se m'escolta.
Crec que sí, crec que sí, se't sent, se't sent de moment, eh?
Però bueno, a la meva dreta tenim, com sempre, en Joan Cerdà, davant meu en Pep Armengol.
A l'esquerra avui tenim el Francesc, que no li va?
No et sona el...?
Vosaltres l'escolteu?
Us escolteu les mateixes?
Sí, sí, sí.
Bueno, vale, vale, perfecte.
És que jo li he fet un canvi, li he fet una jugada, una brutalitat al Paul allà, l'he deixat allà de revivir.
Però se'l veu content, no? Se'l veu feliç.
En un moment no se'l veu angoixat, no sabem si el problema que li poses és tan gran que arribarà un moment que saltarà per la finestra.
Exacte. No tinc finestra aquí, no? Merda.
Bueno.
Te'n farem una, tranquils.
Avui els comandaments, el comandant Paul...
Aquí estic. Aviam si tot surt bé.
A veure, a veure, a veure.
Doncs bueno, com sempre, el Francesc també, que està aquí a la meva esquerra, i el Paul, que hem dit, i en Joan Morros, que us està fent la presentació del programa.
Bé, com sempre, ja sabeu que fem dues parts, una primera part, que parlem dels perigos que hem vist.
A més, aquestes dies n'hem vist moltes, especialment els... Jo només n'hi he vist una, però a més n'hem vist tres o quatre o cinc, cadascú.
Per tant, podrem parlar moltíssim. El Francesc no ho sé, però el Francesc, concretament, a la segona part del programa, ens ha de parlar, ens vol parlar dels curtmetratges.
I vol, a més a més, que participem tots i que diguem les nostres parts...
Sí, faré com sempre, parlaré de tot menys el tema, eh?
Ah, sí? Bueno, doncs ja...
El curtmetratge és com tot, a la vida, és una excusa per parlar d'altres temes, no?
Doncs parlem d'altres temes.
Què és el curtmetratge? I tu me lo preguntes.
Ah, doncs bueno.
Bé, però hi ha l'expressió, el món del curtmetratge.
Bé, hi ha mons per tot. Però tots estan en aquest. Això ho deia Borges.
Bé, i també ho va dir Paul Eliuart, eh? Abans que Borges.
Ei, això t'ho estic de la mà. Hi ha molts pols.
I Paul Digle.
I Paul Digle.
Bé, és el que tinguem d'humor.
Bé, doncs comencem.
Bé, jo, com que més... Si voleu començo jo. Només he vist una pel·lícula.
Volem, volem.
Endavant.
Doncs vinga.
És una pel·lícula que l'estrenen aquest divendres.
I es diu Tierra de Dios.
És una pel·lícula d'un director nou,
que s'estrena amb aquesta pel·lícula,
i és una pel·lícula britànica d'aquest any.
Es podria dir que és un Vogue Black Mountain, britànic,
però jo crec que, al meu entendre, molt millor que la famosa pel·lícula americana
que vam veure i que vam, doncs, deleitar també en el seu moment.
És, com hem dit, la primera pel·lícula de Francis Lee,
que és un senyor que era actor,
havia fet tres o quatre pel·lícules o cinc,
però no és que fos un actor molt conegut.
Era escriptor de curs, curs que ell mateix després dirigia,
i finalment debuta avui, o ara, aquesta setmana, el divendres,
amb aquest primer llarg metratge que també és de guió seu.
Està basat en la història, en una història propera per ell,
perquè revisita la granja on ell va néixer i on ell va viure,
i que, per tant, néixer i viure coneixent com funciona,
quins problemes té portar una granja.
La pel·lícula ha guanyat el premi a la direcció del Festival de Sundance,
però, a més a més, el millor film britànic del Festival d'Edimburg,
i té 11 nominacions als British Independent Films Award,
que ja sabeu que això no vol dir res,
perquè jo avui dia veig que hi ha pel·lícules que són premiades
i que, en realitat, no entenc per què les han premiat,
i, en canvi, n'hi ha algunes que no les premien,
i, en canvi, les trobo extraordinàries.
Són coses del màrqueting, això.
Sí, sí, bàsicament és coses, com dius, molt bé del màrqueting,
perquè interessa vendre una determinada pel·lícula,
i resulta que, com que la forma de vendre-la és donar-li un premi a lo millor,
la premien, i llavors aquesta pel·lícula té una difusió més gran.
Bueno, és el que diem a vegades, no?, d'allò dels cartells...
Se't sent una mica fluix, no sé si pots pujar una mica el so.
Pots?
Aviam, que vici...
Jo diria que se't sent fluix.
Sí? Em sentiu fluix?
Sí.
Molt fluix.
Ara?
Bé.
Ara bé, ara bé.
Que això és una mica com el que fan al tema dels cartells aquests del cinema,
sobretot francès i anglès, no?, quan ens arriba aquí i l'aval...
I diu que és un milió d'espectadors.
I l'aval és els milers i milions d'espectadors que té.
És veritat, és veritat.
Un recurs, i l'altre d'aquest, dels milions d'espectadors.
Bé, aquesta pel·lícula en concret, Tierra de Dios, és un drama realista
que ens presenta una història sobre l'amor, l'aïllament, les relacions, la família
i el deure, el deure que té ell, el personatge, respecte als que l'envolten,
els paisatges, perquè és un drama rural, però sobretot una història sobre el vincle emocional
que pertany a un lloc concret, que és Yorkshire, que és on ell va néixer i on havia nascut
i on havia viscut quan suposo que tota la seva joventut.
El film explica la història d'amor protagonitzada per Johnny, un jove granger local
que lluita per mantenir en peu la granja de la seva família.
Si volguéssim resumir la història, podríem dir que aquest Johnny Saxi, que és el seu nom,
és un granger de Yorkshire que intenta al principi, sobretot, després va evolucionant la cosa
i canvia bastant, que intenta abadir-se dels seus problemes, que en té molts, amb l'alcohol i amb el sexe.
Quan al poble arriba un emigrant romanesc per treballar amb ell, perquè fan criança d'ovelles
i ell necessita ajuda i aquest xicot comença a ajudar-lo,
la visió de la vida d'ell, d'aquest personatge, donarà un tom espectacular, un gran tom,
i aleshores es podria dir que el film es converteix en l'explicació d'aquesta evolució,
amb la narració de quins són els canvis que produeix aquest personatge.
És una pel·lícula que mostra la duresa de la vida d'una granja,
jo us prometo que quan surts de la pel·lícula no tens ganes de ser granger,
perquè la vida és tan dura, tan claustrofòbica, t'obliga a tantes coses que realment no és viure.
Això és el que li va passar al Pep.
Que vivies en una granja i vas viure això?
Doncs escolta...
Efectivament.
No m'estranya, perquè realment és molt dur.
Els animals que t'obliquen cada dia a haver-los a alimentar-los,
donar-los aigua, etcètera, estàs atrapat, més atrapat que en una botiga.
Bueno, ja que els tens allà esclavitzats i que els hi treus de tot,
com a mínim els hauràs d'alimentar, no?
Però vull dir que no, jo no dic de no alimentar-los,
el que et dic és que això al granger li obliga a una sèrie de coses que són curioses.
Hauríem de trobar una altra manera de relacionar-nos amb els animals.
A més, a més, passa...
És que, a veure, a una criatura li posa un cangur,
però a 500 gallines no.
Clar.
Però per què vols tenir 500 gallines dintre d'un local?
Vols fer com a Blade Runner, que agafen...
No, no, tu, vull dir, qualsevol persona, qualsevol persona.
Què deies de Blade Runner?
Que Blade Runner són artificials els animals.
Potser hem d'anar cap aquí.
Bueno, mira.
Bueno, perquè hi ha hagut projàcida, però bueno, és igual.
Això seria un altre tema de discussió, perquè si no es parla...
Llavors, la llet deu ser en pols.
No, no, jo crec que és llet de pols, no?
De pols Digger, de pols McCartney, de pols.
De mella, diu.
De mella, jo crec.
És un altre tema que mai...
Bueno, sí, a Blade Runner ja sortia amb el tema del gos, no?
Que no sabíem si era de veritat o no.
Per tant...
Bueno, teòricament, allà està, no?
Però com que es planteja el tema de la intel·ligència artificial,
en moltes pel·lícules,
el tema de la sensibilitat artificial,
intel·ligència també, al cap i a la fi,
perquè la sensibilitat no és una altra cosa que un tipus d'intel·ligència.
Llavors ja entraríem també en el tema
de si els animals artificials també entrarien dintre d'aquesta categoria
de gent que pateix, per tant...
S'ho estan mirant, això, eh?
S'ho estan mirant.
Tard o d'hora arribarem a coses que no ho hauriaig vist.
Sí, les ovelles elèctriques...
Doncs jo estic preparant, que ho sàpigui,
una nau interestel·lar per fotre el camp,
perquè això no hi ha qui posi remei.
No, ho dic perquè posaré...
Mira, ara justament uns universitaris,
que ara crec que era l'any que ve o l'altre,
llançaven una mena de coet cap a l'espai.
Avui ho heu sentit al matí?
O sigui, xavals han dit, bueno, com per desmentir
el tema que anar a l'espai no és pas car
i de grans multinacionals...
Exacte, és que hi ha una colla de 30, 40, 100 persones
que estan fent el que els dóna la gana
i a part els comprem tots els productes.
Bé, després parlarem una miqueta d'Amazònia, no?
Perquè he vist una pel·lícula que es diu així,
Amazònia Inc.
Bueno, també hem sentit música de sou,
que no m'he explicat per què.
Ai, no em feu massa car.
És que aquí fa tant de temps que no estava aquí
a la taula de l'estudi que...
Ara et sents...
Té, a veure, en qualsevol cas.
Si tornem per un moment a la pel·lícula...
Lo de la nau especial
ja fes un documental
que així tindràs diners.
Monetitzar.
Per l'aventura.
Bueno, podria fer un crowdfunding.
Un crowdfunding, també.
També, també.
Que tots els habitants que vulguin entrar
dintre del viatge interestel·lar,
doncs que posin una part, no?
I després ja ho veurem.
Si tornem a la pel·lícula,
la pel·lícula que em deia
mostra la duresa de la vida d'una granja...
I realment això queda molt clar
al llarg de la pel·lícula.
S'ha de dir també,
intentant valorar una mica la pel·lícula,
que tenen una gran interpretació
dels dos actors principals.
Hi ha la lenta transformació
del personatge principal.
Se'ns presenta com un individu
dolgut, solitari, enfadat.
i enfadat, però a mesura que avança el film
comprenem, sentim
i justifiquem el seu comportament
i desitgem que sigui feliç.
I per aconseguir-ho
ens en donem compte que només
ho pot aconseguir
amb una persona.
En fi, això,
ja parlaríem del desenllaç
o del que pot passar en el film
i prefereixo no fer-ho.
En qualsevol cas,
és un film delicat
que pot passar desapercebut
perquè no arribarà amb l'aureola
dels premis i de la publicitat
nord-americana de Hollywood
i crec, per altra banda,
que és una pel·lícula aconsellable
i que entro de les estrenes
de la setmana que ve,
que també vosaltres en parlareu
de les altres que també fan,
aquesta em semblaria una pel·lícula
que es podria recomanar.
Es diu així, la pel·lícula
Guerra de Dios?
Es diu en la versió original?
Es diu així?
En versió original?
Jo ho estic mirant, eh?
Vull dir que de seguida...
En versió original no sé com es deia
perquè aquest és el fullet que ens han donat.
God's Own Country.
God's Own Country.
Sí, Country.
Bueno, més o menys.
God's Own Country.
La mateixa, la mismíssima que es diria en castellà,
Terra de Déu, no?
Vull dir, aquí és on està Déu,
allà, no en un altre lloc, sinó aquí.
Ja està.
Bé, doncs jo penso que és una pel·lícula interessant.
Perquè hem posat Sou al començament del programa.
Ai, jo si vols l'introdeixo.
Perquè s'estrena Sou 8, ja.
Uuuh, vuit!
Vuit!
Anem de camí ja.
Quan patiment, no?
Especial, Mestrid i...
L'has vist, tu?
L'has vist?
Jo l'he vist.
I què t'ha semblat?
Aviam, partint que a mi no em desagrada pas la saga,
o sigui, sé que és una saga,
perquè hi ha saga, perquè és que són buit.
De fet, aquí està traduïda com a Sou 8, tot i que la pel·lícula, el nom és Jigsaw,
que vindria a ser, afegir Jigsaw, que és el nom que ha tingut sempre,
perquè el personatge protagonista, el nom que se li posa com a, diguéssim,
inspirador o assassins sèrie o com vulgueu dir, és Jigsaw, que vol dir, bueno, trenca closques, no? Un puzzle, en anglès.
I en aquest cas, ell, jo crec que, no faig spoilers, i dic que crec que és la quarta pel·lícula mort,
i van per la vuitena, o sigui, feu números, però aquí torna, i com torna, doncs aquesta és la gràcia, jo crec.
Jo, partint que soc bastant partidari de la saga i em sembla bastant interessant com una proposta entretinguda
i amb un subtext, jo crec que social i ètic, que és, vull dir, jo crec que es pot parlar bastant del tema,
en aquesta em va semblar bastant millor que la setena, perquè la setena jo crec que ja era la gratuïtat total
i, a més, el personatge que emulava aquest Jigsaw, no, o sigui, jo crec que va ser la més devastadora per les crítiques
i mira que és una saga que s'ha endut bastant mal les crítiques a partir de la tercera.
I jo, en aquest cas, la recomano, no diré massa perquè, justament, la gràcia de tot és la història d'aquí.
O sigui, els girs que tenen segueix sent una pel·li entre les dues parts d'una, la policia que ha intentat capturar aquest assassí
i l'altre, doncs, el propi assassí o qui sigui, en aquest cas, el que emuli els assassinats.
Recordar, simplement, que l'ètica de la pel·lícula és un...
A més, és una persona, no sé, deu tenir, potser, uns 70 anys, 80.
És un home que, a la primera pel·lícula, explica que li diagnostiquen un càncer
i, a través de que, crec que és el banc, no li avala per fer el tractament,
ell comença a identificar les persones que fan les coses per un, no?,
per exemple, per uns trets o capitalistes o molt egocèntrics o molt egoistes,
inclús que han provocat morts a través de les seves decisions.
Doncs aquesta gent és la que, segons ell, no és que mereixi morir,
sinó que mereix lluitar per la seva vida ja que han anat mal més d'altres.
i el joc que planteja, perquè això, al final són jocs,
és que segresta aquesta gent, la posa dins d'alguna sala tancada
i, a partir d'aquí, comença a fer jocs on aquests jocs,
evidentment, són violents i sanguinaris,
però, bàsicament, és aprendre a valorar la teva vida.
O sigui, sempre hi ha l'opció, perquè és un joc, ja ho dic molts cops,
és un joc, sempre pots guanyar.
És a dir, no estàs allà tancat, no?
Per sempre.
Per sempre, però sí que s'han de fer sacrificis
com el que ha fet la gent al voltant del personatge en concret,
amb la seva vida o amb el que sigui.
Entra una ètica de la justícia por mi mano,
molts cops la policia deixa molts cops delinqüents o gent,
sobretot el de Guante Blanco, que es diu,
deixa en llibertat, quan en realitat per soborns o per qualsevol cosa,
i entra aquesta mena d'ètica de...
Evidentment, és un extrem, com passa molt amb altres gèneres com la distropia,
sempre s'ha agafat un extrem, però el context allà hi és.
Nosaltres aquí a Espanya hem experimentat molts cops de per què uns a la presó d'altres no,
o per què uns fa molts anys penes de mort i altres a casa.
Llavors, no sé, jo crec que és una saga que va començar bastant potent
en quant a aquest subtext ètic-moral, que evidentment hi haurà opinions per tot.
I en aquesta, justament, en la vuitena, surt una nova història,
que és la gent que, dins de la pel·lícula, adora aquest personatge.
És a dir, creu fermament que aquesta és la solució,
potser que no està prenent els polítics, els policies,
i, bueno, tots els braços de l'Estat.
Sí? Vale.
I a partir d'aquí, el...
Ai, no sé, ja estàs, és que estava aquí el Francesc.
Vale.
Però fins aquí, és que jo crec que aquesta pel·lícula
és interessant pel qui li agradi això,
perquè, d'altra banda, a part que s'haurà de veure les altres set,
si no, no és sin más.
O sigui, és una pel·lícula molt entretinguda, però ja està.
De les altres, no són independents?
No, no, no són independents, no.
Enlligades a l'anterior.
Tenen continuïtat.
Tenen continuïtat, més que res,
perquè, evidentment, la història es gira en torn d'un personatge
que surt des de la primera,
i bé, o sigui, la podries veure igualment,
però hi ha girs que, justament, són respecte a les anteriors.
Ja.
I l'altra que volia comentar,
i crec que la comentarem en grup, no?, amb el Joan,
és la Liga de la Justícia,
que, bàsicament, la nova pel·lícula de DC,
de l'univers DC de còmics,
i torna a estar dirigida per Zack Snyder,
i, home, cal destacar la música de Danielsman,
perquè, realment, no sé, tu, Joan,
però és d'aquestes pel·lícules que, com a mínim,
hi ha un tractament sonori de la música que acompanya.
Evidentment, es fan remakes,
o inclús, ja no remakes, sinó homenatges
a les pel·lícules de, per exemple, del Superman original,
o d'altres personatges que surten músiques,
bé, que reviuen, no?, això.
Ara, la pel·lícula en si, no.
O sigui, la pel·lícula pot ser entretinguda,
que és una mica el que busca aquest cine,
però és el que comentàvem abans,
aquest cinema no és el de Marvel,
que Marvel sempre s'ha...
al ser un cinema més nou,
vull dir, fa molt pocs anys que estan fent cinema,
adaptacions de Marvel al cinema,
de fer que ja porta una llarga, llarguíssima trajectòria,
i sempre s'ha mantingut en aquest espectre
del personatge o tenebrós,
o el personatge tocat,
el personatge que és molt profund
i molt...
que s'autoflagela, no?,
com podria ser Batman.
En aquest cas, de fer que sempre ha tingut aquest punt
molt seriós,
aquí, per exemple, incorpora un personatge que és Flash,
que ja ho feia a la sèrie de...
a la sèrie de televisió,
que vindria a ser com el personatge,
bé, el divertit,
el que trenca una mica els esquemes,
però que en una pel·lícula que és tan seriosa
com podria haver sigut Batman,
en aquesta, no sé tu, Joan,
però aquest personatge que et semblava,
el que és el xaval jove que corre molt, diguéssim.
Sí, sí, ja sé qui és el Flash, ja.
Doncs, clar, és una...
A més, potser el que més se'n parla, no?,
vull dir, perquè en els diaris se'n parla molt últimament,
de l'actor i no sé què.
Sí, sí, clar, és la nova promesa així,
gent jove i això,
però, clar, és una pel·lícula que ja de per si
vol partir d'una cosa molt massa seriosa,
potser, que és el to que té sempre,
però jo crec que els girs que té,
l'enemic que tenen,
és que és grotesc, és absurd,
i un altre cop, com passa molt últimament,
els grans personatges que agafen dels còmics,
que són els grans atemorits,
bueno, atemorits els personatges principals,
perquè són personatges enemics que són gegantins,
és impossible derrotar-los,
i sobretot perquè en aquesta pel·lícula
és una mica en la línia de bola de drac,
anem a buscar les boles de drac
i quan les ajuntem tindré el desig final
i això serà el poder absolut,
i a part de bola de drac també és reviure gent,
com passa durant la pel·lícula,
i són una mena d'allò que es podria dir
el Deus Ex-Màquina, una mica en guió,
que molts cops és un personatge
que és tan, tan, tan, tan gegantí
i que han de reunir-se,
que és la gràcia de la història,
a una lliga de la justícia
per fer front a aquesta amenaça,
i al final com el resolen?
És d'aquelles pel·lícules que dius
o és un fallo dels guionistes
de no sé com acabar-ho,
o si era així ja d'entrada,
ostres, potser això s'ha de cuidar una mica més.
O sigui que no us ha agradat, vaja.
A veure, i el Pol ha dit
que jo comentaria la pel·lícula
i el que faré serà una confessió,
una confessió doble,
perquè realment la pel·lícula
no mereix cap comentari.
La primera confessió
és per què vaig anar a veure la pel·lícula.
Vull dir, no està en el meu registre
anar a veure aquest tipus de pel·lícules,
no és habitual que jo hi vagi,
però diré que hi vaig anar
per la simple raó
que vaig mirar la qualificació
en el portal d'internet
que és de referència pels cinèfils
com estava qualificada.
I estava qualificada...
A l'IMDB.
Sí, a l'IMDB,
com un 8,3.
Tenint en compte
que allò que el ben s'endugui
està qualificada amb un 8,2,
doncs clar, vaig pensar
que la cosa mereixeria la pena, no?
Però és que he vist
que últimament hi ha moltes pel·lícules
d'aquestes d'animació i tal
que també estan qualificades
com un 8,3.
Llavors, ja he dit abans
el del màrqueting
i em sembla que això
també està manipulat
perquè evidentment
aquesta qualificació
és excessiva
per tot aquest caos
de pel·lícula.
A més, vull dir...
Sí, bueno,
el Dani Elfman
és un gran compositor
i tot això,
però no només
amb aquesta pel·lícula,
sinó que últimament
amb moltes pel·lícules
que veig
i noto
una excessiu
utilització
de la música
i del so,
una banda sonora
absolutament atronadora
que a vegades
no té res a veure.
A mi em molesta moltíssim.
Em molesta moltíssim.
que, vull dir,
no sé,
sembla que és una moda
de, no sé,
vull dir que l'acció
no pot avançar
si no és a base
d'aquests trons,
d'aquests efectes de so.
Vull dir,
perquè el so
ha millorat moltíssim,
no?
I llavors és com un joguet,
ara, no?
Clar,
com els efectes, no?
És perfecte,
no?,
el so.
I llavors
és evident
que el cine
són imatges
i són sons,
però és un ús
exagerat,
que jo penso
que es anirà moderant
amb el temps
perquè és que no...
A més,
tot aquest caos sonor
no fa avançar
la història,
no parla
dels personatges,
vull dir,
està allà
simplement
per aturdir
l'espectador,
no?
Jo crec que igualment
ja van aprendre
i van escarmantar
bastant
de quan va passar
allò d'Escadron Suïcida,
que és aquella pel·lícula
que van estrenar
amb el nou Joker,
amb nous personatges,
que venia a ser
com la macarrada
de DC,
que és on es podien
haver despontat
i a part
que va sonar
una absolut...
Però és que és això,
crec que ahir
de bé o així
devia tenir com un dos
o així,
jo m'enfio més
d'aquesta nota,
però es van,
per exemple,
sobrepassar,
no és que sobrepassés
sinó que
al veure el muntatge final,
bueno,
van haver-hi molts problemes
amb el muntatge
de la productora,
el muntatge de DC,
el van muntar
uns que...
una productora
que normalment
munta tràilers,
és a dir,
que la pel·lícula
està tallada
per tot arreu,
està...
Bueno,
és buida de contingut
i la van intentar
omplir justament
comprant,
com que és la Warner,
comprant el màxim
de drets possibles
que ja,
a més,
ja podien tenir ells
i van fer una banda sonora
brutal entre cometes
i si tu ja llegeixes
la llista
ja des de The Animals
al rock més dur
a la clàssica
i a Queen
i a tot
i ara què?
Era per omplir.
O sigui,
és...
la pel·lícula,
no hi ha un moment
pràcticament
que no hi hagi música.
Sí, sí.
Però clar,
és un farcit,
és un farcit total
i en aquella pel·lícula
jo crec que ja van escarmantar
i...
En aquesta,
al final,
hi ha Come Together
dels Beatles,
no?
Sí,
n'hi ha unes quantes
de...
Hi ha una versió,
eh?
Sí, sí, sí.
Són uns rapers
o una cosa així.
Sí.
Però vull dir,
esclar,
això costa molt de drets
una cosa...
Bueno,
però aquestes productores
no crec que els importi gaire.
És evident.
Sí, sí.
Total,
aquesta no la recomanem.
No, no,
en absolutament.
Aquí no ens podem refiar
d'IMDB ja.
A veure,
no tant.
No tant.
No hi ha partida.
De tota manera,
el que passa també
és el joc aquest
que diu ell,
és veritat,
i és que a vegades
a IMDB el que fa és
quan llencen una cosa
li posen allò
i quan veuen després
que el públic
llavors baixa la nota.
O sigui que potser
d'aquí tres mesos
la nota no és un 8,3 era,
un 8,4,
sinó que ha baixat
a 6,2.
Va.
Llavors,
jo parlava d'una segona confessió,
vull dir,
la faré curta
perquè veig
que el temps va corrent
i és que tot això
de DC i Marvel i tal
jo no acabo d'entendre
perquè jo
quan llegia
aquests TV
o quan era petit
doncs era
l'editorial
Novaro de México
perquè aquí a Espanya
no...
Estaven prohibits
els superherois
perquè ja n'hi havia
un de superheroi
que estava
en el pardo,
no?
I aleshores,
vull dir,
no volia competència
i aquests
el Batman
i el Superman
i tot això
venien d'importació
de Mèxic
de l'editorial
Novaro
i llavors
a mi no me'ls compraven
però sí que els compraven
en el veí
del replà
i ell me'ls passava
i jo
m'ho passava molt bé
amb Batman
i Superman
però jo
tota aquesta
cosa
de culte
a l'Stan Lee
i a Marvel
i no sé què
vull dir,
no...
Però això és l'altre,
això és Marvel
Bueno, sí
Jo tampoc he entrat
però és l'única cosa
de gent jove
És una cosa
de gent jove
i com que jo no soc jove
doncs ja no...
esclar, vull dir,
no hi puc entrar
Aleshores vull dir,
jo ja sé
que tindrà un gran públic
aquesta pel·lícula
i que els agradarà molt
i per mi està molt bé
vull dir,
que sigui així
però a mi no m'arriba
Tu volies parlar de dues maneres
de Joaquim Fènix
que em sembla que t'ha agradat
És una pel·lícula
o faràs tu?
Passem la paraula al Pep
A veure,
jo avui vull parlar
d'una pel·lícula
que encara no s'ha estrenat
Molt bé
És Zama
Ah
Aquesta pel·lícula
és una pel·lícula
de Lucrecia Martel
Sí
És la quarta
que ha fet aquesta
que és la neboda
del García Martel
del...
no és la neboda del...
com es diu
de l'escriptor
aquest...
no és aquesta
la Lucrecia Martel
que és la neboda del...
com es diu el...
Del peruà, vols dir?
Del peruà, no
com es diu
No, no, no
Aquesta és argentina
Aquesta és argentina
Ten raó
I és Lucrecia Martel
Sí, senyor
Bueno,
amb aquesta pel·lícula
es va fer la inauguració
del 24è festival
de cinema independent
de Barcelona
el CSSB
la setmana passada
Molt bé
L'alternativa
Jo crec que va ser
un encert
obrir el festival
amb aquesta pel·lícula
Prèviament
havia llegit la novel·la
està basada en una novel·la
l'adaptació
l'ha fet la mateixa
Lucrecia
d'Antonio Di Benedetto
que és una de les novel·les
bones del segle passat
important
perquè el tema
va molt més enllà
de la història
i entrem
en un tema filosòfic
del sentit
de la vida de l'home
a la terra
etcètera
és una novel·la
molt
molt complerta
de la que
la Lucrecia
fa una destil·lació
molt interessant
s'apropia
del que li interessa
amb ella
i ens la serveix
amb unes imatges
extraordinàries
una ambientació
acuradíssima
fins i tot
hi ha
trets del comportament
s'ha de dir
que l'acció
està situada
a finals del segle XVIII
entre 1790
i 1799
en un lloc
indefinit
d'Uruguai
i tenim allà
un funcionari
de la corona espanyola
que està
al servei
del governador
de la plaça
i
està esperant
imminentment
els deu anys
que durarà
la història
està esperant
imminentment
un trasllat
que representa
una millora
que el porti
a Buenos Aires
i després a Mendoza
on hi ha la seva dona
que l'està esperant
i els seus fills
i el trasllat
per diferents motius
associats
a la corona espanyola
i la burocràcia
que té
i després també
a les enveges
típiques
dels espanyols
desplaçats
a Amèrica
conqueridors o no
doncs
es va dilatant
amb el temps
amb arbúcies
amb
tota una sèrie
d'artimanyes
que li posen
amb ell
que el condueixin
fins al final
no poder aconseguir
la reunió
amb la seva família
una pel·lícula
que no dubto
en considerar
d'obra mestra
espero que sigui
estrenada aviat
perquè
amb la seva producció
igual que amb
les altres tres anteriors
de Lucrecia Martel
hi ha participat
els germans
al Modóvar
i suposo que això
facilitarà la distribució
a Espanya
esperem
quines hi ha
les anteriors
te l'acordes tu
doncs mira
va començar
amb la Ciènaga
ah
sí
sí
va seguir
amb la Niña Santa
que és extraordinària
i després va continuar
amb la Mujer Rúbia
que ja és una història
una mica més
i de fet
des d'aquesta
fins aquí
ha estat nou anys
sense
sense
bueno sí
ha fet cinc guions
i ens sembla
un curtmetratge
vale
no tinc cap dubte
en posar-la
a l'alçada
de la Guirre
de la Glòria
de Dios
de Herzog
o Antonio
dos Mortes
de Globes Rocha
o Sweet Hunters
de Rui Guerra
com a referència
de lo que és
un cine
llatíamericà
important
molt bé
no se la perdeu
arribarà aviat
i després
tenim aquí
una pel·lícula
que
en anglès
té un títol
molt bonic
que es diu
You Were Never Really Here
que és el divendres
estem aquest divendres
que en realitat
és un vers
de set síl·labes
preciós
preciós
que en realitat
es diu
en realitat
nunca estuviste aquí
això és la traducció
que s'han empescat
que s'han empescat
és una pel·lícula
de
Laine Ramsey
és una realitzadora
britànica
que ja té
una carrera
sòlida
és el que podríem dir
una directora
d'un cinema petit
independent
que
arrisca
amb els temes
però
els fa
d'una manera
molt honesta
i
sense condicions
igual que cap programa
llavors
tot això
això ens agrada
sí
tot això
traspua
la fa molt recomanable
molt bé
la vam veure amb el Joan
suposo que també dirà la seva
perquè
els dos
ens va agradar
tinc que dir
que
té compte
amb un treball
interpretatiu
la pel·lícula Cell
de Joaquim Fènix
extraordinà
és que és molt bon actor
extraordinà
li van donar el premi
del millor actor
al Festival de Cants
molt més
i la pel·lícula
també va tenir
el premi
el millor guió
molt bé
que el guió
és extraordinari
el guió
el guió
és
sí sí
jo la vull veure aquesta
és una peça
és una peça
rodona
sense fissures
té una música
de Johnny Greenwood
que és molt bona
el que passa
és que
quan abans parlàveu
de l'excés
de
de so
de música
s'abusa
s'abusa una mica
aquí
s'abusa una mica
és que està de moda
com deia el Pol
és veritat
i realment
el que fot
és fer-te entrar
una mica
en una espècie
d'ensupiment
bueno
el cap
comença a anar
vibrant cap al davant
com aquests gossos
que posaven abans
de
a l'hora del cotxe
hi ha alguna cosa d'això
i no estàs per la pel·lícula
i li passo la paraula al Joan
perquè
no, no
suscric tot el que has dit
i podem parlar
de la pel·lícula
que hem vist avui
no?
ah bueno
avui hem vist
el sacrifici
el sacrificio
d'un ciervo
ai, ai, ai
no feu espoilers
no, no
cap ni un
o el que és el mateix
The killing
of the sacred deer
bueno
aquesta és una pel·lícula
de
Yorgos
el grec
Yorgos
Lantimos
o Lantimos
que
l'ha fet
és una coproducció
americana
la pel·lícula
és americana
és americana
amb actors americans
sí
Colin Farrell
Nicole Kidman
sí
què sé
Alicia Silverstone
el divendres
aquest matí
l'hem vist
el 24
em sembla que l'estrana
a temps
em sembla que la vau comentar
no, no
no, no
això és calent
és d'aquest matí
aquí
aquí es va veure a Sitges
ah això
sí
efectivament
és una pel·lícula
que té
una factura
extraordinària
impecable
és inquietant
té un guió
molt bo
també
del mateix
Yorgos
té un tema
que
no és corrent
però potser
el més interessant
per mi
és
dos coses
una
el tractament
dels diàlegs
és a dir
són uns diàlegs
que sembla que
no sigui el que toca
en aquell moment
però resulta
que sí
que és la forma
potser més contundent
de definir una societat
estem parlant
d'una gent
que són metges
d'un alt nivell
adquisitiu
amb uns cotxes
d'alta gama
80.000 euros
que d'un
de Cincinnati
Ohio
uns rellotges
que són
Cincinnati
i
què passa aquí
l'altre
l'altre aspecte
un tractament
fílmic
molt bo
que és una meravella
vull ressaltar
perquè vull que em parli el Joan
que també
hem compartit
i crec que també li ha agradat
moltíssim
però hi ha
hi ha un punt
si l'aneu a veure
i és
arrenca
amb un traveling
que es va movent lentament
per acabar
amb un picat
on
on hi ha
on hi ha
no gaire
spoilers
sí però és que
ho vull dir
per centrar
perquè m'ha semblat
m'ha semblat
extraordinari
el pla aquest
però és un pla
que ja posa
en condicions
a l'espectador
per tot el que ha de venir
que no és una pel·lícula
fàcil
no és una pel·lícula
per tothom
és una pel·lícula
molt dura
és molt dura
és el que ens té
acostumats
el director
perquè Canino
i l'Angosta
ja són
denses
denses
heu fet pensar
en una pel·lícula
que no havia vist
i que he recuperat
aquesta setmana
buscant
allò més o menys
ja a l'Atsar
fa gràcia
perquè no ho havia fet mai
però motivat
per una persona
que m'anava dient
mira
mira amb aquesta
plataforma
pel·lícules d'humor
intel·ligent
tal qual
i així a l'Atsar
no va sortir una pel·lícula
que segurament
amb Pol
i potser també
vosaltres
la recordeu
de fa uns anys
uns 3 o 4 anys
que va tenir
la seva anomenada
també a Sitges
que es diu
Borgman
ostres
Borgman
la conec
però no l'he vista
hi havia sang
jo tampoc l'he vista
com?
no hi havia
hòstia
em sona
em sona
a Borgman
però si sembla molt
el que esteu dient
hi ha el tipus de pel·lícules
que fa aquest director
grec
hi ha el tipus de pel·lícules
que fa el Haneke
sí
per aquesta línia
una mica
Borgman
el Haneke
sobretot
com es diu
allò de
Honey Games
de totes formes
a veure
el tractament fílmic
no té res a veure
amb Haneke
no
la història sí
la història sí
però el tractament
el tractament
de Jorgo
és un altre
s'assembla molt més
a Kubrick
del Resplandor
té coses
del Resplandor
a mi m'ha recordat
pels diàlegs
i per les situacions
m'ha recordat
Aki Karouismaki
i
també
està molt a la vora
d'un cineasta
que a mi m'agrada moltíssim
totes les seves pel·lícules
que no és gaire conegut
que és el Tot Solons
el Tot Solons
és una meravella
és un
happiness
sí
que fa molts anys
que no fa cap pel·lícula nova
i m'ha recordat
molt
el to
perquè
en el fons
la pel·lícula
jo la veig
com una crítica
a la societat
americana
a la família americana
que busca la perfecció
i que
la perfecció
sempre té
dues cares
per una banda
pots arribar
a ser una família
perfecta
però això
té
una moneda
hi ha una moneda
de canvi
aquí
si arriba
un error
en aquesta perfecció
aparent
ho pagues
i ho pagues
molt car
d'una manera
tremenda
que té a veure
amb la tragèdia grega
i la catarsi
i tot això
no em va
no de vegades

que els personatges
estan dominats
per un destí
que està per sobre
d'ells
i això és el que
això és el que
l'emparente molt
amb la tragèdia grega
clar
i no explicarem res més
però
realment
però bé
s'ha de tenir
primer criteri cinèfil
i després
un bon estómac
això és evident
estem parlant
estómac
de
madre
de
ranowski
sí
la comparen
però per mi
no tenen res a veure
vull dir
no és
l'accés
però potser
són els plats forts
de l'any
diguéssim
vindrien a ser els plats forts
de l'any
els dos
així com de
propostes arriscades
ho estàvem comentant
abans de venir
bueno
quan veníem
que si tu vas a l'IMDB
i poses el tràiler
de
hòstia
madre no eh
de
The Quilling of a Sacred Deer
sí
llavors
per defecte
et surt el tràiler
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
no l'he volgut
veure
doncs jo diria que també
ha de sortir per allà
per l'IMDB
això que fa de relacionar
aquesta pel·lícula
que us deia
de Workman
perquè té molt a veure
amb això que parleu
és un director holandès
que es diu
Alex Van
Barmer
Dams
i la veritat és que
bueno
m'està recordant molt
també és el mateix
que deia
en Pep
vull dir
és Haneke
però no ho és
és a dir
és una altra cosa
completament diferent
i és un personatge
que es cola dintre
d'una família
mira
i no
no heu vist que
el Joan
és aquesta que dius tu
hi ha una pel·lícula
que ara me'n recordo
que és el
Joan Egginton
que és aquell
l'actor
que ha fet director
és una família
que de cop
van a un poble
caminant a un poble
llavors es presenta
un telèfon
diu
oh pera
jo era un amic
vam fer l'escola junts
recordeu d'aquesta pel·lícula
i que el tio
va començar
a influir
amb la parella
etcètera
el Kevin Spacey
no sé si el Kevin Spacey
no me'n recordo
qui és ell
bueno
és que això és un gènere
un personatge
que entra
en una família
i la
la d'estavella
jo deia això
és teorema
teorema
jo deia això
en el sentit
que si heu vist
El Cabo del Miedo
la famosa pel·lícula
amb l'agui negre
després la versió
de l'Escorcesi
o heu vist Funny Games
o
Fons i Crotones
l'Esplendor
etcètera
i aquesta pel·lícula
que no me'n recordo
com es diu el títol
utilitzen
és el mateix gènere
llavors
a mi
em passa
que
és un gènere
que no m'acaba
de treure
perquè tinc la sensació
que
clar
però resulta molt
és molt resultant
però
que sigui resultant
no vol dir
que m'agradi
és a dir
o a mi personalment
que m'agradi
per què?
perquè tinc la sensació
que utilitza
clixés
molt
com molt sovats
molt utilitzats
a vegades sí
però
però
en el film
del Lantimos
no hi ha cap clixé
ni un
amb el Lantimos
tenim un guió
que està molt perfeccionat
jo no
no li veig
per perfecte
però bueno
això és opinable
és que és l'anàlisi
una cosa
si et quedes
amb el format
amb el que tu dius
amb el que tenen a veure
o amb el que podíem
veure com a temàtica
d'una pel·lícula a l'altra
però amb el que tenen
d'anàlisi
d'una realitat
històrica
com ara esmentava el Joan
d'un recorregut històric
per exemple
a Borman
jo he llegit un comentari
una crítica
una anàlisi
sobre aquesta pel·lícula
que clar
al començament del comentari
és un pròleg
que diu
és que la societat americana
jo entenc que és
l'estat-unidenca
té la violència
molt a flor de pell
llavors això
tothom ho veu
llavors fent pel·lícules
per exemple
veient com
hi ha violència al carrer
i no només la nord-americana
vull dir
és la societat humana
la condició humana
té la violència
però en principi
allà ho tenen
com molt a flor de pell
i no se n'amaguen
d'alguna forma
en canvi l'europea
amb la costra aquesta
amb la capa
que tot ha de tenir
un ordre
que tot ha d'anar bé
doncs aquesta violència
queda soterrada
llavors aquestes pel·lícules
de les que parlem
a través de directors grecs
a través d'aquesta pel·lícula
de Borman
el que miren
de destacar
és això
vull dir
el que té a veure
amb el conflicte
que genera
quan s'intenta tapar
tot el que hi ha
de violència
dintre de l'ésser humà
i en pel·lícula americana
Tormenta de hielo
va una mica
també per aquí
i tant
en quant a
l'atac
al que és el sistema familiar
i tant
té molt d'hora també
també mal recordada
eh que sí
sí
jo honestament
és a dir
no l'hi veig tant
penso que
bueno això és discutir
però em preveixo quasi
que no allarguem tant
perquè
jo no l'hi veig tant
l'atac familiar
com l'hi veu ell
veig més l'atac
d'altres menes
és a dir
la revenja
que hi ha per part del passionatge
que li han matat el pare
doncs
i com ells
han de revenjar-se
i com aquesta
revenja
no és una revenja
des del meu punt de vista
racional
sinó que utilitza
elements absolutament
irracionals
o fantàstics
o de bruixot
és a dir
una cosa que
sobta moltíssim
almenys en a mi
i que me la fa
no creïble
és que aquest bruixot
és capaç
de fer unes bruixeries
que són absolutament irracionals
l'espectador
té molta potència
perquè l'espectador
que està veient aquella pel·lícula
veu aquella bruixeria
un nano que li surtin
de cop i volta
que es posi a sangrar
sang pels ulls
doncs és molt potent
té molta força
però que tingui força
per mi
no vol dir que sigui creïble
llavors com que jo
no m'acabo de creure
que aquell bruixot
sigui capaç
de fer de treure
sang pels ulls
amb un nano jove
doncs em quedo fora
és a dir
que potser
el guió
és molt
però com que està
per mi
farcit
de cases d'aquestes
està constantment
però és que
ja parlàvem abans
de venir aquí
que
no és versemblant
en cap moment
la pel·lícula
però és una ficció
vull dir
llavors
no podem
jo és que
mentre l'estava veient
pensava
per fi
estàs veient una pel·lícula
que no està basada
en fets reals
perquè és una ficció
perquè és com
les tragèdies gregues
tampoc tu pots creure
tot allò
dels déus
que castiguen
i tot això
és un deliri
però el que passa
que hi ha un tema
de gustos
és que potser
el que li agradi més
com a enemí
que intento més
aproximar-me
a la pel·lícula realista
i que m'agrada més
que quan em expliquen
una cosa
estigui justificada
o quan derives massa
cap a la imaginació
i clar
allà pots posar-hi tot
perquè com que tot
és inversemblant
que pots posar
que és que jo
que un nano
pixi sang
només podries fer-ho
o qui diu això
diu qualsevol cosa
llavors
és tan
tan
tan d'imaginació
que jo no hi entro
però escolta una cosa
no hi entro
a mi
jo quan pondero tant
el guió
és perquè
per exemple
quan comença la pel·lícula
estem assistint
a la mort d'un tio
per negligència
perquè han sortit
de juerga
els metges
i surten
del quiròfan
l'anestesista
i l'operador
i saps
de què estan parlant
seriosament
amb un pla
bestial
estan parlant
del rellotge
que t'has comprat
quina profunditat
accepta
diu
el meu 100 metres
diu el meu 200
això
escolta el meu pare
que està a fallar
per mi defineix
molt més això
un especialista
un altre
la crítica
a el que són
no la sensibilitat
que tenen
perquè estan més enllà
del bé i del mal
en aquell moment
no està clar
penso que això
no està clar
que ells
sortint de l'operació
aquesta
representa que la mort
s'ha produït
fa temps
fa molt de temps
és a dir
quan el nano
aquell
són amics
i que es veuen
i tot allò
ja fa mesos
que es veuen
amb aquell nano
que és el nano
que surtin d'operar
comença la pel·lícula
amb el cor obert
però que surtin d'operar
no vol dir
que s'ha tornat a parar
però no
s'ha mort en aquell moment
una persona
que amb ell l'acusen
de que l'ha matat
per això
no és d'aquella escena
no és d'aquella escena
però ja
ja posa el to
aquesta relació
aquesta relació
la pots fer després
però en aquell moment
quan comença aquesta escena
que ells parlen
de l'allò
la fa i després
però no és real
que ells surtin
de matar una persona
i estiguin dient allò
això no és
això no passa a la pel·lícula
no passa això
és a dir
el que passa
és que ells
venen d'operar
l'operació representa
que ha anat bé
i llavors
ells com tu podies parlar
doncs ells parlen
allò de parlar
de la pel·lícula
que has vist
o de la novel·la
que t'agrada
o de la pintura
que tu també has anat
a l'exposició
i l'has vist
parlen del rellotge
perquè és del seu tema
però no estan
no podem relacionar
la mort
que ja s'ha produït
amb l'aquella escena
això ha passat fa mesos
però en certa manera
sí que es pot relacionar
perquè veus
l'actitud dels metges
és una forma
no però
hi ha uns metges
que surtin d'operar
poden parlar de qualsevol cosa
i si haguessin matat en algú
sí que podrien estar afectats
però si surten d'una operació
que ha anat bé
no tenen per què
poden parlar de qualsevol cosa
d'una pel·lícula
podria haver de parlar
de rellotges
podria parlar d'una pel·lícula
per tant
jo el que vull dir
és que
jo penso que
no fa falta
que estiguem d'acord
penso que és molt interessant
que hi hagi discrepants
i hi hagi matisos
però que
a mi
m'ha costat
entrar en la pel·lícula
li he vist
per exemple
aquesta utilització
dels nens
que hi hagi
una utilització
és tan forta
perquè és molt
això a mi personalment
em fa mal
perquè
soc sensible
en això
i per aquesta banda
la pel·lícula
no la recomanaria
jo deixaria aquí
em sembla que
més o menys
ja he vist
més o menys
que és el que
no patiu
per mi
ni pel tema
és que
t'hem deixat
un temps
molt curt
per parlar dels curts
té sentit
sintetitza
ja us dic que no
exacte
aquí està la clau
del que jo volia dir
aquí
la paraula
que ha dit
en Pol
al cap i a la fi
però vaja
vull afegir
el que deia
ara
que jo sense
haver vist la pel·lícula
però sí que considero
que una crítica
a la insensibilització
que es va produint
paulatinament
a mesura
que es defensa
la professionalitat
és a dir
un professional
de per si
ja ha de ser
insensible
perquè si no
se suposa
que no pot fer bé
la seva feina
però bueno
parlant una mica
del que deia
a veure d'aquesta pel·lícula
jo crec que aquestes pel·lícules
que són tan dures
tan
a l'arrel
del patiment
i de la violència
una mica van per aquí
com ens estem arribant
a fer insensibles
de tot
perquè com que veiem
tantes imatges
com que veiem
tantes coses
no no
és que si ets sensible
no fas la vida
que ells fan
el personatge
és impossible
però jo crec que
és una de les temàtiques
que fa el director
ells no tenen cap sensibilitat
a la seva vida
justament
a les altres dues últimes
la de Canino
i la de
i la de
l'angosta
són personatges
no pal
no són pal
però són personatges
insensibles
i que
jo aquesta ja et digué
no l'he vist
però entenc que seguirà
en la seva línia
i que els personatges són
no sé si heu vist l'angosta
que parlen
un llenguatge neutre
exacte
exacte
clar jo declaro aquí
que fa molt de temps
que jo no veig
les notícies de la televisió
jo em vaig adonar
que no era capaç
de veure-les
perquè clar
et van passant imatges
com si tu les poguessis
digerir automàticament
de gent patint
de nens morint-se de gana
de persones
de les que han assassinat
de maneres diferents
i se suposa que això
ho has d'anar assimilant
així mentre menges
un sopar
o el que sigui
i jo vaig adonar-me
o no insultant-se així
perquè sí
per això és que ja varien molt
jo fa molt de temps
jo fa molt de temps
que no mirem
però de totes maneres
els informatius
tenen també
un desenvolupament narratiu
perquè comencen
amb aquestes imatges
que tu dius
però acaben
amb els esports
i amb els espectacles
fan un happy end
sí, sí, sí
totalment
això està molt estudiat
és tot un format
i jo tampoc
veig els informatius
veig els informatius
de la nit
perquè em donin
un resum del dia
però jo no suporto
veure
i no
i no per les raons
que tu dius
sinó per una
qüestió de saturació
no?
i realment
clar
és que
sí que volen
insensibilitzar
la gent
a base
a vegades
d'acumulació
d'acumulació
sí senyor
d'acumulació
d'informació
s'acumula tant d'informació
en tenim massa
tenim massa
jo crec que sí
jo aniria a lo teu
perquè si no
no hi l'estem
ni de presentar-ho
però és molt fàcil
vull dir
parlar del curtmetratge
en realitat
no hi ha cap diferència
amb el que estem parlant
és veritat
es distingeix
d'una manera
molt arbitrària
i fins i tot
hi ha gent que defensa
és que ara
estic fent un curt
i ara després
voldria fer una pel·lícula
dius
què vol dir
com l'impàs
com si el curt
fos l'amater
i el pas
el professional
sí
o com si el curtmetratge
fos una cosa inferior
com si fos una cosa que no
és que és exactament
també és veritat
que aquí a Espanya
el valor del curt
està pels terres
això
a Estats Units
ja existeix
el curtmetratgista
i aquí
ja no dic viure
del curtmetratge
però sí que
la vida més enllà
de festivals
aquí a Espanya
n'hi ha molt poca
a França per exemple
hi ha molta vida
del curtmetratge
però d'una època
en què es passaven
suposo que ho sabeu
abans de la pel·lícula
alguns curtmetratges
ara s'ha desaparegut
això ho vam fer
igualment
d'una temporada
al cine baix
de Sant Feliu
també
perquè jo quan parlava
amb el Xavi
que és el qui ho porta
em deia
és que al final
per passar quatre anuncis
de
un
pel·lis que no passaré
o dos
comerços que no estan aquí
centralitzats
a Sant Feliu
o anuncis d'aquí
jo tampoc voldria
caure amb aquests tòpics
que s'han dit moltes vegades
és que es passava abans
un curtmetratge abans
i que això
sembla que sigui
com la salvació
no
no
ajudava
amb una ajuda
és que hi ha molts tòpics
en el món del curtmetratge
que si un curtmetratge
és una
allò a partir
fins a 30 minuts
o fins a 20
és que la gent
es cansa molt
de veure els curtmetratges
no
un curtmetratge
és una obra
fílmica
una obra audiovisual
exactament
igual que les altres
llavors poden ser
pot ser una obra
mestra
i pot ser
una porqueria
perquè no es tela
el coneixement
hi ha coses que es poden dir
en 10 minuts
exacte
i altres que necessites una hora
és com el conte i la novel·la
quantes vegades
hem dit
i aquí es diu molt
en aquest programa
és que aquesta pel·lícula
es podia haver resolt
en 10 minuts
i tant
però el que passa
és que
amb la pel·lícula llarga
diguéssim
s'ha fet un negoci
i el curtmetratge
no ha entrat dintre
d'aquesta manera
d'això de vendre
llavors
jo em posiciono
en aquest sentit
ja només pel fet
que el curtmetratge
no és comercial
i com que a mi
l'escola és comercial
doncs em tiren cap enrere
em posiciono
a favor del curtmetratge
perquè
fa la impressió
que puguis dir més coses
en principi
també perquè
ho veurà menys gent
fins i tot
si voleu dir-ho així
és veritat
que pot ser un motiu
d'aprenentatge
en una escola
perquè és més fàcil
en principi
fer una cosa
d'un minut
un quart d'hora
que d'una hora i mitja
llavors comences per aquí
però és que
el gran defensor
del curtmetratge
jo diria que
Catalunya
Espanya
el món
sense que és
l'Agustí Argèlic
el director
de
la filmeta
de Badalona
jo diria
jo no conec
ningú que conegui
més el món
del curtmetratge
és que a mi
el llargmetratge
no m'interessa
especialment
a veure
és que
a part
fins i tot
per la vida
que portem
hi ha
alguna gent
que pot
veure el llargmetratge
però
és que no tenim paciència
i a més a més
mai
jo me'n recordo
quan la meva mare
ens posava a veure
una pel·lícula
a la televisió
i llavors
ella anava
a rentar els plats
tornava
llavors parlava
de no sé què
veia un trosset
de la pel·lícula
i al final deia
no, ja he vist la pel·lícula
no
és que
un llargmetratge
es fica massa
en la vida de les persones
vull dir
són dues hores
que tu dius
bueno, clar, una novel·la
però bueno
una novel·la tens allà
el llibre
la pots agafar quan vulguis
en el llargmetratge
haurien de poder fer el mateix
jo no sé si vosaltres
ho heu fet alguna vegada
però jo
s'ha escandalitzat la gent
quan
i he dit
no, és que jo
estava veient una pel·lícula
l'he tallat
i un altre dia
he tornat
he continuat veient-la
perquè la tenia
en un DVD
o en un format d'aquests
comprimits
o amb el que sigui
es pot fer
però la gent
no ho té massa clar
això
a mi no m'agrada
pel que perds una mica
te n'oblides
del que potser has vist
però llavors
un llibre
l'hauríem de llegir
d'una tirada també
quan em fan
set minuts d'anuncis
el problema
el tinc de recordar
clar
on érem
això a Netflix
no passa
doncs per això mateix
això mateix
això mateix
un curtmetratge
són això
deu minuts
ja està
no ho sé
jo he tornat a veure
un curtmetratge
del que us volia parlar
per si teniu ocasió
de veure'l
si no el veu vist ja
es diu
el casco de Júpiter
protagonitzat
per la Marina Salles
i bueno
els que podíem parlar
de molts curtmetratges
ens hagin agradat
i si recordeu alguns
seria el moment
de treure'ls
perquè per això
també fem aquest programa
que sigui una miqueta festiu
i tot això
la matança del porc
la matança del porc
doncs això
el casco de Júpiter
que està protagonitzat
per la Marina Salles
i el
Kepa Junquera
Kepa Junquera
que estic dient ara
com es diu
el del Chapelli dos Bascos
el Carre
el Carre
el Carre Lejalde
que és un noi
que toca
això mateix
imagina't
he barrejat coses
bueno
el Carre Lejalde
que tot està ambientat
amb un cementiri
i de dia
més a més
llavors una història preciosa
on tots dos
van a veure
els seus familiars molts
ella
la jove
la seva mare
i ell
la seva família
i de mica en mica
vas descobrint
què ha passat amb tots dos
ella parla amb la seva mare
de la manera més
allò li explica
les coses del dia
viuen allà
al cementiri
i és inevitable
que al final
facin una mica
d'amistat
està fet amb una sensibilitat
i és que dius
és que dura
el que ha de durar
arriba al punt
que ha d'arribar
i llavors
et queda dintre del cap
d'una manera tan profunda
la quin curtmetratge
seria el que més
recordeu vosaltres
que us ha quedat així
a la retina
a la medula
a la neurona
aquella
que ens queda
de vegades
amb tants llorts
parla del teu
la matança del port
la matança del port
explica
va
no bueno
és una història
amb l'Isaqui
estàvem fent
l'Isaqui la cuesta
estava
sí
l'Isaqui la cuesta
feia un curs
genial
de cinema
i li vaig portar
un material
que tenia jo
rodat
de super buit
li va interessar
i llavors
va fer
una simbiosi
entre
el material
que li havia portat jo
que bàsicament
era
la darrera
matança del port
que es va produir
al poble meu
estem parlant
de principis
dels 70
i després
unes imatges
de les primeres
la primera
campanya electoral
l'any 78
i llavors
ell hi va afegir
perquè
estàvem el 2013
i hi havia
la protesta
a la plaça Catalunya
del 15M
i va afegir
unes imatges
que havia
rodat ell
del 15M
tot això
amb una veu
a MOF
que em va trucar
un dia
des de Girona
per posar-ho
de forma
discontinua
dintre
dels
10 minuts
i 18 segons
que dura
el curt
i no es fa
la impressió
també
moltes vegades
que pel·lícules
més llargues
està a Youtube
el podeu veure
que estarien
fets
com de
curtmetratge
recordem
una escena
concreta
que dura
com 5 minuts
això és un curtmetratge
llavors es lliga
amb un altre
i de vegades
tenim un personatge
que va lligant
les diferents escenes
però ni això
de vegades
llavors el curtmetratge
jo crec que està
en l'essència
recordem
que els Lumiers
els primers temps
es feien
xaplin
tot el que fa
al principi
es feien això
la resta
va ser una cosa
afegida
i el buster
quíton
és un curtmetratge
quins més
del xaplin
tots
el xaplin
tot a la primera època
es podria dir
que són
i les del buster
i el quíton
i que n'hi ha moltíssims
i boníssims
és a dir
coses que duren
7 o 8 minuts
i que són extraordinàries
sense cap problema
el Pep s'ha deixat de dir
que a la matança del porc
es va estrenar a Nova York
en un festival de cine
i a Viña del Mar
que l'Isaqui
anava subretolant
la pel·lícula
a l'avió
i es va estrenar
a Nova York
i llavors a Barcelona
va tenir una estrena
en el CCCB
a l'auditori
i bé
que és una
jo
l'altre dia
el francès
va parlar d'un curt
de les Kelis
i
l'altre dia
el vaig veure
a l'Alternativa
un curt fantàstic
molt ben fotut
de l'Isla de las Flores
vols dir?
o quin?
no
Organizar lo Impossible
era aquest?
no ho recordo
vaig estar a la clausura
de l'Alternativa
per ser
ja
no era la clausura
però
el curt
era
Organizar lo Impossible
bueno
jo
jo us volia dir
que la setmana que ve
continuarem parlant
de lo mateix
perquè resulta
cinema sense condicions
no solament
de cinema sense condicions
sinó que resulta
que el xicot
que vindrà
que és el Martí Sanz
és un especialista
i vol parlar
de visions documentals
ell és un professional
de l'audiovisual
de l'empresa
alter video
una empresa seva
i s'ha dedicat
tota la vida
als documentals
de cine
i de vídeo
des de l'any 2012
dirigeix
el fòrum documental
visions documentals
que es projecten
al cinema
a Girona
i per tant
ens parlarà
del mateix
que estem parlant
en aquest moment
doncs
fins la setmana que ve
fins la setmana que ve
bona nit
a tothom
bona nit
bona nit
a tothom
que veieu bons documentals
també
i bones pel·lícules