Cinema sense condicions
Bona nit i bona tarda
Una tarda més som aquí a Cinema sense condicions
disposats a parlar-vos de cine, del que ens agrada, del que hem vist
del que desitgem que també veieu vosaltres i que us ho passeu bé
i com sempre primer presentarem a l'equip
que avui a més a més estem tots pràcticament, no falta ningú
a la meva esquerra la Carme Nebot
Estic molt contenta que el Joan torni a ser aquí
després de tants dies de no estar tots plegats
Ja hi som, ja hi som
Molt bé, doncs bona nit Carme
Bona tarda
La Madre de Badeta, Joan Sardà
Bona nit Joan
Pep Almangol a continuació
Hola, bona nit
I a darrere dels vidres, controlant-ho tot, el Paul Diggler
que sempre està aquí
explicant-nos les novetats de la gent jove
perquè ella és un jove
Los jóvenes inquietos
Los jóvenes inquietos
The young ones
Suposo que el nostre convidat, ara parlarem del nostre convidat
que presentarà la Carme
Ja sap que habitualment fem dos parts del programa
Una primera part que parlem de les coses que hem vist
de les estrenes, del que recomanem, etc.
I la segona part que dediquem lògicament al convidat
Llavors, en aquesta primera part segurament parlarem de
Gell, una pel·lícula que el Paul m'ha dit que ha vist
i que voldríem comentar
I a la segona part, lògicament, presentarem el presentador
el convidat que és en Joan Contale-Terrero
que és veí de Sant Just, com explicava la Carme
i és el director de Docs Barcelona, el Festival Internacional de Cine Documental
que celebrarà la seva 21a edició
22 edició
22 edició
del 15 al 25 de maig d'aquest any
Bona nit, Joan
Bona nit
Encantat que estiguis d'aquí
i la Carme et presentarà perquè és qui et coneix
Moltes gràcies
Ens coneixem, poquet, però ens coneixem
A veure, en Joan González, Herrero, sembla
S'ha dedicat a documentals des de molt jove
i quan ell explica inclús per què ho ha fet
diu que està content d'haver fet la seva vocació, una feina
que és això una cosa que pocs poden dir
poquets, poquíssims
i és un èxit personal
i és una aspiració que segurament té tothom quan comença
i no tothom quan aconsegueix
Per tant, sí que el fet de treballar primer
jo crec que el primer que vas fer, segons expliques
és dedicar-te a fer documentals, a fer-los
després s'has dedicat a producció
després has creat, em sembla, una distribució també de documentals
has fet formació professional per a gent que s'hi vulgui dedicar
has creat una estructura lligada a la universitat
suposo la Ramon Llull perquè és el Blanquerna, crec
Has fet unes...
jo no sé exactament què ens ho explicaràs tu
el que has fet a Hispanoamèrica
crec que a Colòmbia i a Xile
has expandit el teu...
la teva obra que has fet aquí i allà
ens explicaràs amb quins objectius i amb quins èxits
o quins resultats
i crec que també, bé, això no ho sé
tens una... o la tens o la preveus
una gestió amb televisions locals
no sé si això és una aspiració
o realment ho fas perquè no has sabut trobar
però tu ens ho explicaràs
ens explicaràs tot això
per tant hi ha una pila de coses perquè ens expliquis
i molt atractives i molt interessants
perquè realment
hi ha una sèrie de seccions que feu
en el festival
i vol dir la pena que ens expliquessis
cada secció que fan
a què es dediquen, etc.
doncs bé, comencem a la primera part
que seria la primera part dedicada
a les pel·lícules que hem vist
el Pol ha vist Guell
i a mi faria molta il·lusió saber
bueno, què n'has tret
què n'has vist
li deu fer molta il·lusió al Joan
perquè a mi també m'ha dit que l'anés a veure
però no he pogut anar-la a veure
però crec que volia guanyar
adeptes
adeptes
però jo m'he quedat aquí
no, no, no
aviam
a mi em va agradar
a mi em va agradar la pel·lícula
però també és el que t'he dit abans Joan
jo crec que també d'alguna forma em cega
que és un tipus de cinema
que a mi ja m'atrapa bastant
és a dir
és una narrativa
que tot i que
és una pel·lícula
que va competir a cants
que a més va guanyar
va guanyar en premis
d'actuació
ja sé això
qui opera prima
a més estem parlant d'una opera prima
una opera prima
actuació
i qui és el director o directora?
és belga
Lucas Don
Lucas Don
també és el guionista
i a mi personalment
és a dir
és una pel·lícula
que tot i que veig que vacants
és veritat que jo
en el meu cap
és una pel·lícula
totalment sandans
en el sentit
d'aquest estil
de cinema
tampoc
diré com una mena
d'acostumbrisme
bueno no sé
però és aquest tipus de cinema
més calmat
més pausat
que entres molt
en un personatge
la pel·lícula és
absolutament
d'un únic personatge
i a partir d'aquí
vas veient l'evolució
jo personalment
sí que vaig entrar bastant
des del minut 1
i la veritat és que jo
també vaig anar a cegues
és a dir
jo no volia saber massa
de què anava
sabia una mica els gèneres
que tocava
però volia saber
al mínim
ni veure tràilers
ni res
i realment
em va sorprendre
tampoc
o sigui
tampoc aquest nivell
d'obra mestra
però sí que realment
és un tipus de cinema
que com a mínim
en un tema
com és la transsexualitat
que toca
a més des del món
del ballet
i de la dansa
que segurament aquí tenim experts
que ens ho tiraran pels terres
però jo trobo
que
tracta molts temes
amb molt poc temps
i d'una forma més
com molt subtil
i inclús amb
molta delicadesa
amb molt
sí
però jo crec que el que veu bastant
és d'aquest
dolor que no es veu
saps
i a mi això
ostres
em va semblar bastant interessant
el tractament
el tractament
llavors
clar
veient que el guionista
també és el director
doncs també entenc
que a l'hora de tractar
amb els actors
i això
doncs
ja va intentar volcar
tots aquests temes
que jo crec que igualment
ja et dic
que com
posats en popurri
ostres
jo crec que fan una mescla
bastant
bastant difícil
de
de mostrar-ho
sense ser
ja no et dic gruller
no?
però sense ser
inclús escatològic
perquè hi ha moments
que són difícils
per la càmera
no?
com a transgènere
no?
i també
anava veient la pel·lícula
i dic
aquest personatge
l'actor
triu
és
ho és
és actor
Víctor Polster
sí, sí, sí
es patlaria
més que actor
la primera pel·lícula d'ell
és l'única que ha fet
però el que em refereixo
és que de cara
sembla una noia
sembla una noia
al principi de la pel·lícula
tens la sensació
que és una noia
sí, exacte
llavors et concerta
perquè t'endons compte
que és un noi
llavors
clar, jo no sé
si això també és maquillatge
i tal
i que l'han tractat
o realment és que ell és així
llavors
el que queda molt clar
és que
és el personatge ideal
per aquest tipus de pel·lícula
i que ell representa
realment molt bé
el que
vol mostrar el director
i jo el que anava veient
era justament
que les històries
paral·leles
al voltant d'aquest personatge
no?
el del germà
el del pare
sobretot
i totes
les anades
i vingudes
del metge
no sé
o sigui
és una evolució
que no és
per res
una estampida
d'accions
o sigui
és una cosa
molt
pausada
però
en el bon sentit
per mi
clar
o sigui
per mi
és un tipus de cinema
que
quan es tracta així
doncs
per mi
té un valor
ara
que
entenc perfectament
que hi hagi gent
que no pugui entrar
en aquest cinema
jo ho entenc
o sigui
aquí no hi haurà debat
de si és massa lenta
em sap greu Joan
que crec que volies baralla
però
però no
però no te la pensa
proporcionant
però alhora
alhora penso
aquí
i ara aquí
sí que és d'art
cap a tu
eh Joan Morros
que és
per exemple
m'estranya que t'agradi aquesta pel·lícula
però
però que t'agradi també
Dolor i Glòria
saps
que
és a dir
o al revés
o al revés
o al revés
per vosaltres també
que us agradi aquella pel·lícula
i aquesta no
no?
jo també he vist Dolor i Glòria
aquí veus
entrem a la segona vegada
però vam dir
de Dolor i Glòria
recorda que vam dir
que no és
és una pel·lícula
que és millor que les anteriors
perquè les anteriors últimes
eren molt molt dolentes
bueno
estem dient
de los amantes
pasajeros
i Julieta
perquè la Piel Gavito
a mi tampoc em va agradar gaire
tampoc
comparat amb aquesta
em quedo amb aquesta
en lloc de la Piel Gavito
jo
si us deixeu parlar
de
a mi Julieta
moment un moment
a mi Julieta
em va agradar
menys la interpretació
de l'Adriana Ugarte
em va agradar
jo
tornem una mica
a la pel·lícula
perquè em penso
que jo
també
si has acabat
encara tens més coses
que dir de la pel·lícula
no però comentem-la
com et sembla
jo
és una pel·lícula
que la van estrenar
explico la meva versió
ara
que no té per què ser diferent
o igual
el que el reuton pensi
jo és una pel·lícula
que m'havia perdut
perquè la van estrenar
l'octubre o novembre
de l'any passat
que uns amics
me l'havien parat
amb entusiasme
i altres com has dit tu
molt bé
me l'han dit
que era molt fluixa
llavors
la passaven
ja la setmana passada
i aquesta setmana
també continuo
en el Texas
i com que el Texas
val 3 euros
doncs escolta
val la pena aprofitar-ho
i vaig dir
i haig de dir
que la trobo
jo personalment
em va sorprendre
perquè no sabia massa bé
i bueno
sabia que anava
de la transsexualitat
i possiblement
perquè aquest tema
és un tema
que pot ser escabrós
i pot ser doncs
superficial
etcètera
tenia fins i tot diria
una certa prevenció
de prendre-me-la en sèrio
doncs bueno
a mi
m'assembla extraordinària
i recomanable
per a mi personalment
de totes totes
de fet
després de veure-la
m'he informat
i he vist
que ha rebut
un gran reconeixement
un gran reconeixement
tant per part de la crítica
com per part de nombrosos
festivals
en els quals
ha estat premiada
he vist per exemple
que Carlos Laureda
de Fotogrames
el crític deia
una de las películas
más importantes
de l'anyo
raramente
el espectador
percibe
una tensión
sorda
pero tan intensa
y continua
en la gran pantalla
los movimientos de cámara
son de una belleza
que corta el aliento
jo estic
absolutament d'acord
amb això
jo personalment
estic
absolutament d'acord
amb això
Javier Ocaña
en el país
deia
formidable
una obra
del cuerpo
desde el cuerpo
i penso que és veritat
Víctor Polster
que és el ballerí
el nano que fa de nen
i de nena
a la vegada
sobrecoge
con una actuación
inolvidable
la pel·lícula
va ser premiada
com has dit tu
molt bé
a Cants
i el Víctor Polster
va rebre
l'actuació
va ser premiat
perquè és una
òpera Prima
és la primera pel·lícula
d'aquest director
nominada
a la millor pel·lícula
europea
els Premis Goya
i el César
i va ser premi
del públic
del Festival de Sant Sebastià
a Cants
va ser premiada
en certes regars
sí
no sé quina
exactament
no recordo
no era de les primeres
no era competició
a la secció
en certes regars
bueno
també d'Òpera Prima
d'Òpera Prima
d'Òpera Prima
era
es considerava
que era la millor
pel·lícula d'Òpera Prima
no sé
o estava nominada
amb això
no sé quina prèmia
va guanyar
perquè no ho he mirat
després
al Joan Sardà
li podríem
posar una dinà
molt cap
de tot
el cap
que va girant
que no
que no
que no
ell no li va entrar
i llavors
a mi em pot passar
també amb una pel·lícula
jo respecto
que a un
no li agradi
i jo també
em passa
al contrari
que a mi em va agradar
més del que m'esperava
molt més del que m'esperava
el Quim Casas
al periòdico
opinava
és una d'aquelles pel·lícules
que té alguna cosa
que et fan empatitzar
amb ella
és una reflexió fonda
i envolvent
com els moviments
de càmera triats
que jo penso
que són extraordinaris
pel meu punt de vista
sí o no
tu estàs d'acord?
Estava saludant
no que marxava
no no
però sí
però sí
estic d'acord
igualment
jo empatizo
vol que estiguis d'acord
jo simplement
és perquè em va fer gràcia
volia saber
inclús jo també volia
que el veieu més gent
sí, ja la veuré
simplement per opinar
és a dir
no cal que estiguem d'acord
és a dir
cadascú té la seva sensibilitat
els seus gustos
i cadascú
però jo crec que sí
que és una pel·lícula
que s'ha de veure
perquè a més tracta
un tema
que no és que sigui tagú
exacte
és un tema
que ara
en aquest moment
ara pot ser bastant recorrent
exacte
però per exemple
em sorpreneu
dir que és un tema
no
però per exemple
Xavier Dolan
com el director
que és molt jove
que va fer Mami
o va fer
Lawrence Anyways
o va fer
com es deia
la primera que va fer
que es deia
com Matara Mi Madre
o alguna cosa així
ha anat fent
algunes pel·lícules així
però era
ell va quedar
exacto guanyador
amb Godara
a Cannes
fa dos anys
sí, sí, sí
i és un director
que ha tractat
molts cops
el tema
de la transsexualitat
i
inclús allà
em sembla
amb un dramatisme
que està molt ben fet
i m'agrada
el seu cine
però inclús hi ha
molta càrrega
tràgica
i dramatisme
i aquí
jo ho veig
més d'unificat
aquí està plena
de bonisme
aquesta pel·lícula
és que són bons
tota ella
està travessada
per bonisme
amb una societat
moderna
que no posa massa problemes
al tema
de la transsexualitat
al contrari
és una societat
que dona la sensació
amb el pare
entre el pare i ell
que dona la sensació
molt progressista
una cosa
que no acabes
de possiblement
entendre
o acceptar
a Mediterrani
si ens atensem
al món real
dels que tenen el problema
em sembla
que xocarem
amb una realitat
molt diferent
no tan estètica
però una cosa
és evident
que és una pel·lícula nòrdica
no és una pel·lícula del sur
no és una pel·lícula d'Itàlia
o d'Espanya
i llavors
en definitiva
jo segueixo
amb el que jo penso
i no cal que després
anem discutint
jo empatiso
en general
la majoria de les crítiques
que he llegit
que la deixen
com un sorprenent debut
del director
del Lucas Don
i com el protagonista
que té
una dedicació
extraordinària
a la pel·lícula
com us he dit
fa un moment
recordo
que abans
d'entrar al cinema
em feia por
que el tema
de la transsexualitat
fos presentat
d'una forma
massa escabrosa
o massa superficial
i penso
que no hi ha res
de tot això
com això
coincideixo amb el Pol
per mi la sorpresa
és que tot està mostrat
amb una gran contenció
i tractat
amb una magistral
subtilesa
al llarg
de tot el drama
aquesta delicadesa
és particularment clara
per mi
en la relació
que hi ha gairebé maternal
que el protagonista
noi o noia
és a dir
protagonista
o protagonista
manté
amb el seu germà petit
o les converses
la relació
extraordinàriament
de proximitat
i complicitat
amb el seu pare
que és veritat
que no és mediterrani
és un món
molt més avançat
que el nostre
penso
per les converses
que surten allà
hi ha escenes
que són tan entranyables
i
comprenedores
que no són
gens habituals
veure-les a la pantalla
sobretot
perquè es tenen un to
des del punt de vista
progressista
i també resulta
des del punt de vista
molt curiós
com Víctor Poster
que és un ballerí
de la companyia
de ballet
més important
de Bèlgica
la
Blan de Adleren
que no sé com se pronuncia
interioritza
i caracteritza
completament
el paper
de transgènere
tant de la protagonista
des del punt de vista
tant físic
com
diríem
mentalment
és a dir
tens la sensació
que mentalment
ha assumit
perfectament
allò que està
transmetint
entenc que
per mi
en cans
com a millor
interpretació
l'actor
ofereix
per mi
una actuació difícil
i continguda
però extremadament
rica en matisos
i en les petites
variacions
que demanen
cada escena
i és sumament
i amb això
coincideixo
amb el que deia
el Pol
i és sumament
curiós
algun contrast
que hi ha
jo em refereixo
al que mateix
ha dit ell
és a dir
per exemple
com suporta
estoicament
les agressions
amb una fermesa
impassible
però
a la vegada
com contradiu
la seva cara
pel dolor que pateix
és a dir
aquest contrast
entre
voler mantenir
la situació
i el que ell
està patint realment
està tan brillantment
explicat
cinematogràficament
que et commou
jo crec
per mi és impressionant
tot això
és impressionant
crec que durant
la major part de la pel·lícula
vaig estar
amb un nus a la gola
sincerament
és a dir
em vaig captar
des al principi
i vaig mantenir
aquesta mena d'atenció
fins al final
de la pel·lícula
perquè era tan clar
que aquell adolescent
de 15 anys
protagonista
no era capaç
de verbalitzar
els sentiments
complexos
que tenia
com els passa
malauradament
a la majoria
d'adolescents
i això
em semblava
que era molt difícil
d'expressar
cinematogràficament
en fi
i acabo
una gran interpretació
basada en un cas real
perquè està basada
tota la pel·lícula
en un cas real
uns grans
i vells moviments
de càmera
una molt bona fotografia
i sobretot
sobretot
una gran pel·lícula
que es presenta
en què presenta
el tema
de la transsexualitat
d'una forma
diríem
normal
normalitzada
i molt original
i sobretot
tractada
amb molta delicadesa
i molta subtilesa
això és el que jo
em va semblar
a la pel·lícula
a mi em va recordar
una pel·lícula
que vaig portar aquí
fa no més d'un mes
jo crec
que era la de
8è grau
que es diu
en anglès
8th grade
que és aquella pel·lícula
que us vaig dir
que era un institut
que seguissis una noia
de 13 anys
o així
com intenta entrar
encaixar
bàsicament
i és tota una pel·lícula
és una òpera Prima
també
una nena
que és
és anglèsa
és americana
però és brutal
de com
però aquesta sí que és
bastant visceral
molt continguda
perquè al final
és una nena molt tímida
que a més obre
un canal
de YouTube
per explicar
consells
de com
com ser
per exemple
com ser popular
com ser no sé què
i està enganxada a les xarxes
però de fet
és una persona
que no
té vida social
però perquè és molt tímida
i la gent la persegueix
per l'escola
hi ha aquest punt
com molt
com molt
antisocial
però té aquesta vida
online
i el tracte d'un tema
i el tracte d'un tema
o sigui
d'una forma
molt molt
o sigui
molt semblant aquí
l'únic aquí
al centre
evidentment
és un
és un
noi
transgènere
i allà
és una noia
d'institut
vull dir que
és també
potser és més
no et dic un tema
més banal
evidentment aquell
però sí que
té un tractament
molt semblant
perquè si a algú
realment li ha agradat
Gael potser que
li pugui agradar
li pugui agradar
també l'altra
molt bé
molt bé
passem a altres pel·lícules
o voleu
no no no
vull sentir l'opinió
jo hi puc dir la meva
sobre Gael
no faltaria
jo no sé
què us donen
de menjar a casa
bons aliments
perquè digueu
aquestes coses
bons aliments
realment
vull dir
estic
absolutament
a les antípodes
vull dir
penso que
Gael
és una pastanaga
bullida
vull dir
que és una pel·lícula
que no té res a veure
amb tot el que esteu explicant
jo no em puc creure
que una persona
de 15 anys
vulgui ser
transgènere
i a sobre
ballarina
primer
perquè
ser transgènere
no és una cosa
precisament fàcil
i segona
perquè ser ballarina
encara és més difícil
ballarina
has de començar
de petita
no pots començar
no pots començar
els 15 anys
mai de la vida
una ballarina
comença els 15 anys
és igual
deixem-ho estar
em sembla bé
que opinis
que no pot començar
els 15 anys
però
és opinable
i que no t'ha agradat
digues no
és opinable
no però és que jo
em vaig quedar fora
tota la pel·lícula
ells han entrat
a dins de la pel·lícula
però és que
és impossible d'entrar
impossible no és
perquè ja hem entrat
bé
de totes formes
a veure
per lo que
deixa'm dir-te una cosa
Joan
jo no soc un especialista
jo no soc un especialista
sobre la transexualitat
no jo tampoc
però he llegit molts llibres
jo no
que és el que deia
un senyor a la tele
i per exemple
he vist un documental
dels documentals del mes
que aquí tenim
el senyor
González Herrero
que parlava
d'un cas israel
que era punyent
de debò
de Goodson
i que
escolta
potser que
també la veurem
potser que la veieu
aneu a la biblioteca
i agafeu el DVD
és que jo em crec
també això
Joan i Pol
jo us volia dir una cosa
jo he vist la pel·lícula
tampoc em va agradar
però gens
sí
reconec
coses accessòries
com una fotografia correcta
un muntatge correcte
però
tot això està molt bé
si la pel·lícula
és bona
per mi és bona
i el fet que hagi tingut
jo només us dic una cosa
només us dic una cosa
penseu que hi ha transgèneres
de 5 anys
de 15
com aquest
i n'hi ha de 50
i les vides són molt diferents
o sigui
aquí estem
a dintre
d'una cosa
que està embolicadeta
amb un llacet
amb una cara molt mona
i tot el rato
em miro
i tal
però en realitat
per mi
aquesta pel·lícula
és més
un problema
d'un adolescent
amb l'edat del canvi
això també hi és
com a més important
que el transgènere
perquè si està vivint
en una societat
que no hi ha cap problema
això també ho he dit
estàs d'acord amb això?
a veure
no l'he vista
intentaré veure-la si voleu
però
crec que és
un problema
que no pot ser superficial
de cap manera
perquè és
una
problemàtica
que no es pot
afrontar
de manera
encantadora
perquè
hi ha un problema
de fons
molt greu
i sobretot
si és un nano adolescent
molt superior
a el que ell pot
suportar
segurament
per tant
sí que em crec
que
un problema
que té aquest tipus
és molt difícil
d'encarar-la
amb realisme
molt molt difícil
perquè
o fas
o fas
tremendisme
o fas
falsetat
jo
com que no les he vistes
no les he vistes
i tampoc
he vist la documental
exacte
ja opinaré
però sí que
mirat a la problemàtica
és una problemàtica
que no pot ser
adulcorada
i si s'adulcora
es fa una trampa
excessiva
jo no crec que estigui
adulcorada la pel·lícula
jo crec que sí
jo crec que no
jo volia parlar
de l'Almodóber
que em deixeu
sí
espera que
canvien el xip
es posen positius
ja ho veuràs
ah sí
vale
doncs
bueno
he vist
com se diu això
Dolor i Glòria
això
Dolor i Glòria
a veure
primer he de dir
que a mi l'Almodóber
que m'agrada
és el primer
i quan veig
aquestes últimes coses
que fan
mira
no
no m'acabo de sentir bé
què he de dir
de l'Almodóber
del Dolor i Glòria
que és una pel·lícula
bonica
és una pel·lícula
d'una estètica
potentíssima
perquè això
l'Almodóber
ho sap fer molt bé
és una pel·lícula
que
rumiada
ell condueix
molt bé
la càmera
sempre
que el personatge
del
perdona
quan dius bonica
vols dir que
perquè l'estètica
està molt cuidada
estèticament està bé
però la pel·lícula
en si
no
espera't
jo no he acabat
ja t'ho diré
quan acabi
t'ho explico
tot això
ho dic com a positiu
perquè l'és
després
el protagonista
penso que ho fa
molt bé
ho fa
molt bé
salva la pel·lícula
crec
fa un personatge
el que normalment
no ha fet ell
fa un home
gran
un home
deprimit
amb una depressió
potent
està molt ben tractat
per l'Almodóber
és un personatge
creïble
perquè ell ho fa bé
l'Antonio Banderas
i per tant
ell ha fet personatges
molt més banals
i els hi ha donat cos
aquest que no n'és
de banal
li dona
consistència a la pel·lícula
que no en tindria
si no fora per ell
això és la meva
la meva visió
la pel·lícula
té
els contrastos
de quan ell
recorda la seva vida
de quan era petit
aquell contrast
és bé
perquè amb això
l'Almodóber
és molt bo
però en canvi
el guió
no se li enganxa bé
la depressió
d'ell
l'entens
però no li dona
consistència
a la pel·lícula
la dificultat
creativa
l'entens
perquè un creatiu
quan té una crisi
creativa
és el seu
grandíssim problema
si a sobre
es fa gran
es fa vell
i
les expectatives
se li
se li
se li
entristeixen
això està ben descrit
però això no li dona
consistència a la pel·lícula
per tant
Bandera salva la pel·lícula
perquè el guió
li dona l'Almodóbera
vale
me'm deixes acabar
de dir
sí però
no és que
clar
Bandera sol
què faria
Bandera sol
no no
no faria res
què li dona el guió
perquè l'Almodóbera
ha fet aquest alter ego
que és el Banderas
i per tant
Salvador Maio
bé
bé
a veure
jo acabo de dir
a mi
les pel·lícules
que més m'han agradat
de l'Almodóbera
són
les primeres
i després
la de
la
Todo sobre mi madre
Todo sobre mi madre
el Volver
el Volver
a mi em va agradar molt
és a dir
quan ell
jo crec que
ja sé que és un tòpic
però els personatges femenins
els creen més consistència
que els masculins
i
em sembla que
aquí també li ha passat
i
i per tant
el Volver
per exemple
és una pel·lícula
molt ben travada
un guió
més consistent
i
i més rodó
i això és el que
pot dir
ara és una pel·lícula
que es pot veure
és una pel·lícula
bonica
és una pel·lícula
que
l'Almodóbera
ha desplegat
unes grans eines
de càmera
i d'entorns
perquè això
ho fa molt bé
però
per mi
lluny
del
Todo sobre mi madre
que aquesta
jo ara també
i
i el Volver
totes aquestes
que
que ell
recrea
un món
que sí
que el porta dins
això és el que
puc dir
de la pel·lícula
qui més l'ha vist
Joan tu l'has vist
Joan?
No
A mi em sembla
que hi ha
tres interpretacions
a la pel·lícula
molt millors
que les de Banderas
que és bona
que són
de
la Penelope Cruz
de la Julieta Serrano
i de la Sierra Che
en Dia
sobretot
que està
colossal
No, no, és evident
és evident
ja dic que quan ell
torna endarrere
la història
és més consistent
i que diguis
que el Banderas
salva la pel·lícula
no
perquè és la història
d'ell
no cola
perquè vull dir
la pel·lícula
està salvada
ja des del principi
si no fora per ell
la consistència
de la pel·lícula
fallaria
no
vull dir
l'Almodóvar
ha fet una pel·lícula
autobiogràfica
i ha agafat
en l'actor
que li té més confiança
segurament
i ja està
i pel paper
de la seva mare
ha agafat
l'actriu
que li té més confiança
que és la Penelope
i la Julieta
però se n'ha sortit
i les dues
ho fan molt bé
és que no podia agafar
ningú més
perquè és un gran director
d'actors
llavors resulta que és un senyor
que ha agafat
un un i l'altre
i els ha fet fer
allò que volia
i ho aconsegueix
però els actors
no salven la pel·lícula
vull dir
hi ha un guió
i hi ha un muntatge
que Déu ni jo
i si no
proveu de fer-lo
no no
però jo el que vull dir
és que sense
el Banderas
no estigués bé
com en altres pel·lícules
que inclús ha fet amb ell
dona la piel que ha vito
que ha sortit també
també el Banderas
no estava com aquí
no no
el Banderas
no estava com aquí
no us veurdeu
jo també crec
que hi ha un punt
de no sé si
pressió
o autopressió
de les Banderas
dient
hòstia
estic interpretant
el director
pràcticament
que em va portar
hi ha un punt
ha de ser
el paper de la meva vida
sí sí
segurament
segurament
home i la pel·lícula
obre amb ell
a la piscina
segurament
obre amb ell
però vull dir
que si hagués estat
jo el que vull dir
és que si hagués estat
com estava
a Pell Carito
jo considero
que no s'hagués sortit
tan bé com a censura
vull dir sencerament
Banderas
amb aquesta pel·lícula
dona un pas endavant
molt gran
com a actor
sí senyor
molt gran
estic d'acord
estic d'acord
i la culpa
és d'Almodó
sí senyor
i del Banderas
clar clar clar
estem d'acord
estem d'acord
molt bé
doncs ja estem
vinga
altres pel·lícules
que heu vist
no tenim temps
sí home
sí una mica
no tenim temps
home estem
al temps del convidat
ja
doncs bueno
el convidat té la paraula
ja parlarem
altres
bueno
ara estarem
en l'aturada
de Setmana Santa
i llavors
quan tornem
ja parlarem
ja parlarem
de Bunuel
i el Laberinto
de les Tortugues
que és una cosa
molt interessant
podríem començar
a preguntar-te
com va néixer
DocsBank
DocsBarcelona
DocsBarcelona
neix
fa 22 anys
amb la idea
de crear
un ecosistema
en el camp
documental català
quan el que hi havia
simplement
era un desert
i neix
per empoderar
els productors
i fer possible
que hi hagi
documentals
no neix
com a festival
neix com una trobada
de professionals
per empoderar
els productors catalans
i donar-los a conèixer
com s'estan produint
documentals a Europa
i com ha sigut
l'evolució
com ha anat
evolucionant
bé
el primer
primer cop
vam tenir
12 projectes
que es presentaven
davant d'un pànel
internacional
per buscar
finançament
molts dels
productors
ens van dir
van rebre
molta estopa
perquè els projectes
eren molt fluixos
i molts dels productors
ens van dir
han repartit
molt
i jo els deia
és que jo no m'hagués
atrevit a sortir
perquè no tenies
un projecte
i a la segona pregunta
t'han tombat
d'això
ara
el Docs Barcelona
és un festival
a Barcelona
és un festival
a Medellín
Colòmbia
és un festival
a Valparaíso
té la xarxa
més gran
del món
d'estrena
de pel·lícules
documentals
cada mes
i estrenem
cada mes
a 90 sales
i l'any passat
va tenir
130.000
espectadors
130.000
espectadors
sumats
sí
en el projecte
Docs Barcelona
global
per tant
el Docs Barcelona
s'ha convertit
en un festival
que congrega
milers de persones
s'ha convertit
en un mercat
internacional
on vindrà gent
d'uns 40 països
a finançar
els seus projectes
i on tindrem
finançadors
que financien
aquests nous projectes
i continuem
el projecte
va més endavant
amb noves etapes
a mi que m'ha sorprès
és que hi ha
una programació
internacional
o sigui
tu tens gent
de l'equip
que és un internacional
els que trieu
les pel·lícules
sí
el nostre
cap de programadors
el que seria
el director
artístic
és un danès
en Tuistin Muller
que és una
alta autoritat
del documental
a Europa
i ell sempre ha estat
el responsable
de programació
i després
tenim un grup
de 8 o 9 persones
que majoritàriament
són d'aquí
són catalanes
i algú de Madrid
també
fem una crida
on ens arriben
500 pel·lícules
i aleshores
fem la selecció
però sempre
sempre
sempre
la vocació
d'estat internacional
sí
vols preguntar
tu creus
que en aquest moment
el documental
té
té una ubicació
no tant
no tant
els cines
com a tal
sinó
a les televisions
i a les
programacions
comuns
perquè
ho dic perquè
per exemple
el sense ficció
o els documentals
que es passen
a TV3
trobo que
primer que són
realment
importants
i després
que van
crescent
últimament
i després
que hi ha
el cinema
documental
el cine
com a tal
també agafa
l'eina
del documental
inclús ja es fan
pel·lícules
que són biòpics
o que són
que pretenen ser
un biòpic
però en el fons
tenen esquema
de documental
si això
tu creus
que respon
a un interès
de la
de la gent
de que
el cinema
que es fa
és un cinema
fantasiós
i un cinema
inventat
i llavors
la realitat
té més importància
aviam
aquí hi haurien
aquesta resposta
i aquesta pregunta
per una resposta
molt llarga
ja fa anys
que el documental
està visquent
a l'edat d'or
sí
ja fa anys
que
el documental
està sent
una taca d'oli
que ho està
enveint tot
ja fa anys
que el documental
ha saltat
de la pantalla
i s'ha encerit
a la societat
i per mi
va ser
extraordinàriament
important
que una
entitat
de la qual
soc membre
com la CEAS
la Selecció Excursionista
de la Taneu
quan va fer
75 anys
va fer el llibre
que fa 200 anys
200 anys
hagués pogut fer
100 anys
300 anys
i va fer un documental
això vol dir que
el documental
ha traspassat
la pantalla
però de costat
els mitjans
de producció
han baixat
els preus
la tecnologia
ha favorit
una democratització
una facilitat
extraordinària
ara el problema
no és produir documentals
el problema
és arribar
al públic
és la distribució
per tant
per exemple
us puc dir
que el festival
més important
del món
de documentals
no té
20.000
espectadors
no té 40.000
no té 80.000
no té 100.000
no té 150.000
no té 200.000
té 225.000
espectadors
perquè hi ha una aposta
és a Amsterdam
i és la meca
del documentalisme
com a festival
el sense ficció
no és ni més
ni menys
que la conseqüència
d'haver creat
el mèrit
no és
del Docs Barcelona
el mèrit
és un senyor
que es diu
Tuestin Muller
que es va preguntar
per què
després de les dictadures
de coronels
a Grècia
després del Salazar
a Portugal
després del Franco a Espanya
20 anys després
el documental
no s'havia desenvolupat
i ell va planificar
una sèrie d'accions
i a Barcelona
ens vam casar
va haver un enamorament
i vam començar
a posar metodologia
aquest moviment
que de seguida
els productors
van agafar la bandera
va començar
a produir obres
si produeixes obres
tens públic
el tenir públic
va començar
una cosa simpàtica
que és que
la televisió
va començar
a fer
TV3
en el segon canal
un programa de documentals
i després
en el primer canal
a les 12 de la nit
i el Joan Salvat
que havia estat el meu jefe
el 30 minuts
tot el equip
està en contra
i dic Joan
millor que sigui
a les 12 de la nit
que a les 9
perquè si a les 9
no funciones
no duraràs
ni una setmana
què ha passat
ha anat
és a dir
tots plegats
hem aconseguit
una ecologia
on hi ha
directors
o directores
obres
espectadors
mitjans
per poder produir
i aquesta roda
va creixent
i aquesta roda
va creixent
i a més
ara que
tot això
es pot veure
quan vulguis
perquè aquesta
facilitat
que tu tries
el que veus
quan vols veure-ho
això
segurament
afiança
aquest tipus
de material
i aquí
cal tenir
present una cosa
o cal ser conscient
que el que es viu
aquí
i aquí
vol dir Catalunya
no es viu
ni a Madrid
ni a Lisboa
ni a Milà
ni a Roma
ni a Atenes
és a dir
la capitalitat
tampoc
tampoc
sorprèn això
no?
bueno
perquè s'ha fet una feina
perquè hi ha hagut una estratègia
perquè hi ha hagut
vària gent
des de la televisió
a les universitats
a l'administració
als petits emprenedors
als directors
bueno
i perquè és un sector
de negoci
que potser
està en zones
bueno
de negoci
més aviat
bueno
no de negoci
no
no de negoci
no
d'opció
d'opció
sí
no
i una cosa
per mi
també
vull dir que no tenim la moda
nosaltres aquí
per exemple
com a opció
no
ho desconec
no
però una cosa interessant
també
és que Barcelona
ha sigut
i ha sapigut
capitalitzar
en termes de formació
una gran escola
la feina que ha fet
la Pompeu
la feina que ha fet
l'Antònoma
la feina que ha fet
l'SCAG
tot això
va generant
autors
va generant
obres
tu obres
la porta documental
hi ha 50 obres
sí
no 50 obres
50 maneres
50 narratives
50 estils
és a dir
és tot un univers
abans quan parlàveu
de la pel·lícula
jo m'he apuntat aquí
The Good Son
The Good Son
és una història
que va obrir
el Docks Barcelona
en una sala
amb 1.200 places
al cinema
Maribel
que és la història
d'un noi
de quin any
és això
fa 3 anys
i crec que
a Filming
es pot trobar
és la història
d'un noi
que demana diners
als seus pares
per anar a estudiar
a Oxford
i finalment
els pares
els hi donen
però ell se'n va
a, no recordo
si era a Tailandia
Singapur
Singapur
molt bé
supera
i torna
a Israel
sí
com a dona
convertit en dona
i sense dir-li els pares
el noi aquest
va picar a la porta
de la directora
la Shirley
no me'n recordo
algun nom
i li va dir
he vist les teves obres
he fet aquells vídeos
ell s'havia anat filmant
i vaig a fer aquest pas
la noia
la directora
i quina edat tenia
vas dir
jove
22-23 anys
la noia
la directora
es va vendre al cotxe
el va seguir
i ha fet una obra
que per mi
per mi
eh
marca un abans
i un després
en relació a
veure
en una família
conservadora
israeliana
com un noi
passa a ser noia
i el que això provoca
hi ha escenes
memorables
en el sentit
que no se t'oblidaran mai
Joan l'ha vista
de curt són
les escenes del parc
són
absolutament
i la trobada
amb el germà
que es posa davant d'ell
i li diu
hola
ens coneixem
i el germà
que l'estava esperant amb ell
no el coneix
no el coneix
no
i li torna a dir
ens coneixem
i el germà
diu
no perdona
perdona
i la seqüència
és brutal
brutal
brutal
la volem
i és una cosa
senzilla
és una persona
i una càmera
a Filming
està
perquè he vist
que feu també distribució
la seguiu fent
perquè fa uns anys
que fèieu
7 o 8 pel·lícules
els donava a Filming
perquè poguessin
totes les que estan
en el circuit
del documental
del mes
després van a parar
a Filming
van a parar a Rakuten
van a parar
totes no
a Movistar
sí
i a les biblioteques
públiques
també no?
a biblioteques
fem projeccions
però hi ha en DVDs
també
potser ara aquí
m'agafes
i això
porta el departament
de distribució
i m'agafes
tu en què l'has vist
Joan?
l'has vist en DVD?
jo la vaig veure
amb una projecció
de
en un centre cívic
del documental
del mes
concretament
a Fort Pieng
però vull dir
és igual
quantes seccions
té
el vostre
la televisió?
el festival
el DOCS
té
aviam
té
panorama
que seria
l'últim
del món
internacional
té
latitud
latitud
és una secció
nosaltres tenim
molt vincle
a l'Amèrica Llatina
i hi ha
pel·lícules
que tenen
com a temàtica
Amèrica Llatina
o bé
els llatins
europeus
la llatinitat
està per aquí
després tenim
What the Doc
What the Doc
What the Doc
és on hi ha
l'obra més arriscada
sí
per què?
doncs
perquè
el DOCS Barcelona
està pensat
i tota la nostra feina
en general
està pensat
per les persones
que tenen
mirades inquietes
és a dir
volem
arribar
al gran públic
per dir
encara que no t'ho creguis
jo et faig un pacte
que és
si tens l'experiència
de veure un documental
et passarà com
amb les patates fregides
repetiràs
sí
tornaràs
el que costa més
és la primera experiència
però
tenim
aquestes seccions
tenim
el DOCS Antins
que és per a adolescents
sempre hem volgut
apropar
cinema documental
i adolescents
i
són aquestes
les diferents
seccions
que tenim
dins la part
festival
després hi hauria
la part indústria
que és una altra
i masterclasses
que feu
perdó
no no
acaba
hi ha masterclasses
i taules rodones
i precisament
Barcelona a prop
que hi ha
no?
hi ha nou cines
nou citats
perdó
catalanes
que passen a les vostres pel·lícules
sí
demà
la veritat és que no
us podré dir
molta cosa d'aquesta edició
perquè
és a dir
us puc dir que vingueu
demà a la roda de premsa
demà fem la roda de premsa
però si us puc dir
que aquest any
ja són 12 ciutats
12 ciutats
llavors
una altra cosa
doneu premis també
sí
quins premis doneu?
hi ha
el premi
del festival
el premi més important
és el premi
Docs Barcelona
hi ha premi
nou talent
també
hi ha el premi
del públic
hi ha el premi
del Docs Antins
hi ha diversos
i m'agradaria
en el futur
poder fer premis temàtics
a millor muntatge
a millor direcció
a fotografia
i premi públic
indies que també el públic
també té un premi
de públic
sí
quantes produccions
es presenten aquest any
ho sap més o menys?
sí
41 de 28 països
i teniu
la raó
per la que heu triat
d'Hispanoamèrica
Xile
i Colòmbia
és
per què?
marketing pur
perquè hi havia
mantides
suposo que hi havia
un buit
no?
buit a molts llocs
no
no
no
la raó
és perquè
quan jo
jo estava de realitzar
el 30 minuts
quan deixo el 30 minuts
me'n vaig a recórrer Xile
me'n vaig a Arica
a Punta Arenas
el conec
no coneixia en aquell moment
ningú
el conec
i comença a haver relació
i començo
i comencem a fer
formació allà
comencem a fer
tallers
comencem a fer
alguna coproducció
com la del Winnipeg
bueno
comencem a fer coses
i després arriba un punt
que comencem a fer
el documental del mes
i després muntem
empresa allà
i fem el festival
a Valparaíso
i bueno
això va ser en Xile
i en Colòmbia
quantos anys això?
i això ja fa
12 anys
una cosa així
i Colòmbia
va ser que el festival
de cinema
esteu a Medellín
però a l'inici
va ser que el festival
el festival
de Sant Sebastián
d'Allà
que és el festival
de Cartagena
em va convidar
que portés
el taller
de documentals
amb directors
i productors
colombians
i vaig estar
diversos anys
i vaig pensar
que podíem aportar
alguna cosa
i vam muntar empresa
i vam començar
a fer activitat
allà
clar
perquè
quan tu dius
a Madrid
o a Lisboa
o a Milán
no hi ha
no hi ha
les condicions
perquè passi
el que passa aquí
a Hispanoamèrica
on hi ha més condicions?
o no saps
aviam
la cinematografia
és que està
més
és a dir
Colòmbia destina
més diners
al cinema
que no pas
al estat espanyol
perquè
fem una idea
és a dir
que
que tenen
capacitat econòmica
normalment
el primer punt
sempre és la formació
segur
en aquest moment
cinematografies
potents
a Amèrica Llatina
en el camp documental
hi ha
l'Argentina
hi ha
la xilena
la brasilena
i després
ja són obres
la colombiana
està començant
a trencar l'ou
però ja són obres
que encara no donen
un gruix
de dir
tu veus
la cinematografia xilena
i cada any
està traient peces
que estan
als circuits internacionals
i tal
però hi ha
aquests països
jo recordo
un documental
del mes
que crec
que era
argentí
que era
el de la realitzadora
que es anava
quedant cega
que era
extraordinari
aquest documental
vull dir
com captava
la realitat
dels carrers
vull dir
com una persona
que era
molt
burgesa
al final
descobria
que
podríem dir
que la veritat
està en el poble
perquè ella
llavors coneixia
tot de gent
que eren
venedors amb volants
i coses així
que llavors
ella els filmava
i tal
i descobria
un món nou
era una pel·lícula
realment
corparenadora
jo m'ha sorprès avui
que visca
en Amrut
el problemàtico
que és un documental
del mes
avui en aquest moment
l'estan passant
a l'aula
margelina
de l'edifici històric
de la facultat de DET
no?
pot ser
pot ser
i que
perquè tinc
la relació
que teniu
que teniu
en paral·lel 40
sou els mateixos
o sou diferents
sí
paral·lel 40
és l'empresa
paral·lel 40
és l'empresa
i el Docs Barcelona
és un projecte
d'aquesta empresa
i per tant
aquí darrere
hi ha una financiació
és a dir
com obteniu
la financiació
com feu
aviam
el festival
o tot
vull dir
com
on teniu els diners
per anar fent coses
on és el negoci?
aviam
doncs
la veritat és que
ens ajuntem
som 8 persones
ens posem
en el passamuntanyes
agafem unes quantes
escopetes
amb canyons retallats
i ens anem
a trecabans
i ho graveu
i ho projecteu
també
exactament
i feu un documental
exactament
el nostre
veia el passamuntanyes
per tant
cada unitat
de negoci
té la seva forma
de finançament
per exemple
tot el que és formació
té clients
avui mateix
avui mateix
ens ha trucat
Euskal Televista
que vol que formem
a 150 persones
d'Euskal Televista
això ja ho hem fet
fa dos anys
i tenim un expertís
en formació
en el camp audiovisual
i això
i el formeu allà
o ven d'aquí?
no, no
venir a 150 persones
d'aquí seria
molt més car
que nosaltres
allà
el documental
del mes
té
un
80-85%
de sector
públic
però que paga
una factura
no subvenció
sinó
en concurrència
amb tot
l'altre que existeix
pel món
i un 20%
aproximadament
de subvenció
el festival
és el contrari
el festival té
un 20%
de diner públic
i un 80%
de diner públic
i un 80%
de diner públic
però els festivals
aquí
i a tot arreu
és impossible
mantenir un festival
és a dir
i les produccions
que també
produïm
però en menor
mesura
és a dir
produïm
i
hem guanyat Berlín
hem estat a Sundance
hem estat a Input
bueno
hi ha un recorregut
doncs
es produeixen
com es produeixen
els documentals
que ja no es produeixen
amb una sola font de finançament
sinó que segons la pel·lícula
hi ha 3 o 4 o 5
fonts de finançament
que són
països
que normalment
són televisions públiques
que financien aquella pel·lícula
per tant
cada
cada activitat
té la seva font de finançament
i a quina sala treballa
per exemple
si haguéssim d'anar nosaltres
o dels nostres obvidors
al festival
que començarà
doncs el mes que ve
on han d'anar?
als Arribau
i als SSB
les projeccions
es fan
la pel·lícula
que obrirà
i tanca
que obrirà el festival
i la pel·lícula
que tancarà
la fem a la sala gran
que són 1.200 places
després
que és l'Aribau
no sé com dir-ho
pujant el carrer Arribau
a l'esquerra
i després la resta de pel·lícules
les farem
en front
abans ho fèiem a Arribau
a Gran Via
però va tancar el juliol
de l'any passat
i ara el fem
en front
i també al SSB
en dues sales
del SSB
a l'Auditori
i al Teatre
perquè allò que feu
del documental del mes
ho feu al Girona
sí
els dijous
cada dijous
primer dijous de mes
exactament
al cinema Girona
sí
i això es veu fent
i quantes
quantes projeccions hi ha
del documental del mes?
al llarg de l'any?
no
no
cada mes
cada mes
90
90
90 llocs diferents
aquí i a Xile
llavors teniu concertats
centres cívics
llocs
universitats
a Sarrià
un centre parruquial
perquè l'altra cosa
que apuntava abans la Carme
que és que teniu
una relació amb l'Enquerna
o sigui
a l'escola
diríem
és això el que vosaltres
aneu a fer
diríem ara
no
la Euskal Televista
ens contracta nosaltres
com a parer del 40
és a dir
perquè el que contracta
és uns
uns especialistes
amb A, B o C
suposo
i cadascú
ho feu
el que en sabeu
aviam
ja fa 40 anys
que em dedico a això
formo part de l'equip
que estava a Miramar
Televisió Espanyola
l'equip que va posar en marxa
TV3
l'equip que va posar en marxa
el 30 minuts
després del dissabte
el 30 minuts
vaig posar en marxa
Barcelona Televisió
i vaig posar en marxa
una petita televisió local
que es diu
Viladacans Televisió
d'on surt
Samantha Villar
Jordi Évole
l'equip de Salvados
una part de l'equip de Salvados
és a dir
hi ha un coneixement
de fer televisió
televisió
i realitat
sí
jo no he fet mai
concursos
ni coses d'aquestes
o Terenomela
no en tinc ni idea
però amb la realitat
una mica
ja fa un temps
i com a conseqüència
d'això
doncs ens van encarregar
i en aquest cas
amb la Pompeu Fabra
hem format més de
400 periodistes
videoperiodistes
és a dir
una persona
que pot filmar
entrevistar
muntar
locutar
sí
i va ser això
el que la gent
diu que el Televista
va bloguer
els hi van fer
van quedar
contents
i les notícies
van quedar més riques
i l'audiència
va pujar
i ara es volen tornar
a contractar
felicitats
gràcies
jo recordo
vaig recordant ara
altres documentals
del mes
que m'han agradat
moltíssim
i per exemple
hi ha el dels fundadors
de Greenpeace
que el trobo
extraordinari
i una pel·lícula
d'aquelles
brillantíssimes
i també
una que es diu
Bicicletes contra cotxes
crec
que parlava
extraordinàriament bé
sobre
aquesta proïja
depredadora
del sector
automobilístic
vull dir
com
s'havien
tancat
línies ferroviàries
als Estats Units
per afavorir
la indústria
automobilística
com s'havien
tancat
camins
que existien
només
per afavorir
les autopistes
com
el vehicle
elèctric
és només
una pura
substitució
del vehicle
del motor
d'explosió
perquè pugui
continuar
la indústria
automobilística
que actua
gairebé
com un monopoli
i com
trinxa
tots els drets
dels ciutadans
per aconseguir
els seus beneficis
una pel·lícula
increïble
i vaja
vull dir
jo quan veig
aquests documentals
del mes
és que
o surto
entusiasmat
o
al mateix temps
indignat
per aquestes
per tantes coses
per totes aquestes
conxorxes
i aquestes
trapelleries
doncs
si vols
en el festival
hi haurà
aquesta pel·lícula
està dirigida
per en
Frederic Gerten
que és un director
suec
amic de la casa
ell havia estat
corresponsal
d'Amèrica Llatina
del Televisió Sueca
i en el festival
portarà una pel·lícula
de la qual
se'n parlarà
molt
i la pel·lícula
el documental
sobre el Jordi Cuixart
és el presenteu
o no hi ha una cosa
d'aquestes
sí
un canadenc
sí
és l'estrena a l'estat
de la pel·lícula
Amunt Somriure a la Revolució
per mi
el millor
que s'ha fet
cinematogràficament parlant
perquè jo crec
que el que s'ha fet
fins ara
ha sigut més
reportatge
que el documental
com es diu
Amunt Somriure a la Revolució
ah sí
sí
de Can Subic
l'altra revolució
i bueno
aquesta també
la farem a la Sala Gran
aquesta la farem
juntament amb la gent d'Òmnium
i
i aquest any
hi ha un altre
que puc dir
l'obertura
que és
Aquarela
Aquarela
és una pel·lícula
sobre
l'aigua
no sobre cap
conflicte
que provoca l'aigua
no
sobre l'aigua
clar és que és un conflicte
l'aigua
un gran problema
un gran problema
però no parla
de cap conflicte
parla de l'aigua
que és l'esquasset
el director
no no no
el director
és
per mi
per mi eh
és un director
de l'alçada
Stanley Kubrick
en el camp documental
es diu
Víctor Kostakoski
és un rus
ah sí
que va venir aquí
a fer una masterclass
a la Pompeu
i ell fa
la seva interpretació
de l'aigua
aigua sòlida
aigua líquida
aigua vaporosa
els núvols
també
l'ha rodat
a 96
imatges per segon
pràcticament
ningú al món
està podent reproduir
aquesta pel·lícula
en 96 imatges
nosaltres tampoc
però la reproduirem
a 48
i amb això
hem de fer
un software especial
pel projector
perquè les pel·lícules
reproduireixen a 24
o 25
i serà
jo crec
una experiència
a més
a la sala gran
de l'arribal
serà una experiència
extraordinària
i és una de les pel·lícules
que
però és la pel·lícula
amb la que
obre el festival
aquest senyor
que ha sigut capaç
amb un pla
de
filmar un cotxe
deixar que passi
per sota
girar la càmera
veure
tot cap per avall
veure gent cap per avall
i tu continuant
a estar veient la pel·lícula
per mi és un geni
és una persona
tocada
per la mà dels déus
i
bueno
i tindrem la sort
de fer l'estrena
d'aquesta pel·lícula
aquí
a l'obertura
crec que teniu
el premi
Amnistia Internacional
de Catalunya
m'equivoco?
no
és un premi
que dona Amnistia Internacional
a la pel·lícula
que representa
millor els valors
d'Amnistia Internacional
i
és transversal
a qualsevol
secció
és una pel·lícula
que pot estar
tan
a guat de do
com pot estar
a latitud
com pot estar
a panorama
els anys anteriors
hi ha hagut
hi ha premis
o fa molts anys
que són aquest premi
fa molts anys
hi ha alguna altra pel·lícula
que vulguis destacar
aquest any?
és que no puc
la Cluenda
no t'ho podíem preguntar
no puc
fins demà al matí
no puc
ah d'acord
d'acord
perquè està prohibit
per algun motiu
perquè demà
és la roda de premsa
i aleshores
el departament de premsa
m'ha dit
part del que vulguis
però no part
dir res
és que no puguis
parlar
però esteu convidats
a venir a la roda de premsa
ara us donaréu contacte
l'acreditació
per nosaltres
pels periodistes
com
se n'ha de parlar
amb el departament de premsa
amb l'Ara
sí
l'apartament de premsa
que tenim
allà
ja està
bé
doncs
sí
en continuarem parlant
doncs
aquí del
Docs Barcelona
i del documental
del mes
moltes vegades
n'hem parlat
i hi havia
aquella pel·lícula sueca
que et va agradar tant
la teoria sueca de l'amor
exacte
aquesta que em va deixar
perduda a mi
sí
sí
i tantes altres pel·lícules
recordo aquella
del personatge
que crec que també
era suec
que agafava
totes les coses
que necessitava
i vivia
només amb allò
mai estaf
era un home
perquè moltes vegades
la dificultat
els documentalistes
són
uns somiadors
plens de bones intencions
i moltes vegades
el que costa
és el diccionari
com transformo
aquestes idees
que tinc jo
en una pantalla
aquest home
volia fer una reflexió
sobre el materialisme
i el que fa
és
buida
casa seva
buida
vol dir
buida
només deixa els mobles
que estan
empotrats
a la paret
però la buida
i la pel·lícula
comença
ell
nu
a casa seva
baixa les escales
surt al carrer
està tot nevat
ell va despullat
i se'n va cap al magatzem
on estan les coses
i es marca
com a regla del joc
cada dia
he d'agafar
una sola cosa
per viure
sí
i pot anar acumulant
però només agafa una
i aquest és el punt de partida
per veure
el valor
de les coses
que tens
a què li dons importància
a què no
era tota una lliçó
aquesta pel·lícula
sí
sobre el consumisme
és que els documentals
jo crec que
i
no em costa gens dir-ho
jo crec que
per molta gent
té un estigma
que no té a veure amb mi
això serà complicat
això serà
escolta
vine
i obtingues l'experiència
i a partir d'aquí
parlem
però
hi ha obres
extraordinàries
en tots els sentits
des de la narrativa
la temàtica
els moviments de càmera
jo què sé
és un
Joan
estem molt contents
que hagis vingut
però ja sents el sintonia
vol dir que ens estan avisant
que el temps s'està acabant
que hem de tancar
molt bé
en primer lloc
agrair-te moltíssim
perquè ha estat superinteressant
el que ens has explicat
anirem al Docs Barcelona
veurem les pel·lícules
que ens has recomanat
o les altres
que aneu demà
i et tornarem a convidar
tornarem a convidar
perquè tornis a venir aquí
ple
ple
avui és l'últim dia
que et fem programa
d'aquest trimestre
ja tornarem
després de Setmana Santa
tot i que el 23 de gener
23 de maig
d'abril
com que és
Sant Jordi
i tothom estarà
hem d'anar a comprar llibres
i no vindrem
no vindrem
no hi haurà programa
ho dic pels nostres oïdors
que sàpiguen
que tornarem
set dies més tard
el dia 30
i que continuarem
amb la Pilar
Pilar Carseller
que serà el primer dia de programa
amb un nou convidat
d'aquí també
de Sant Just
moltes gràcies per venir Joan
gràcies per la invitació
bona nit
bona nit
la propera
bona nit
compara
rescatar
了
no hi haurà
bendrem
de la
paf
Fins demà!