Cinema sense condicions
Hola, bona nit.
Com tots els dimarts, estem aquí tots plegats
per parlar una estona de cine, per parlar de cinema sense condicions
que és el que ens agrada, de les pel·lícules que hem vist
de les pel·lícules que ens ha agradat, les que no ens han agradat
les que ens agradaria haver vist i no hem vist
perquè els altres companys ens diuen que valia la pena de ser vist
i no les hem pogut veure
i després tenim com a convidat el dia d'avui
que n'estem molt contents que hagi vingut aquí
a l'Ignasi, a l'Ignasi Juliacs
Què tal? Bona nit
Bona nit
I ens acompanya el Pep Armangol
Bona nit
I l'Andrea als mandos de totes les nostres músiques
en altaveus, tot el panel del control
Bona nit
Bé, doncs si us sembla bé, comencem
Esperem que l'Ignasi tingui moltes coses a dir-nos
sobre el cinema, perquè en sap un munt
sobre el cinema
Mai se sap prou, eh?
Això ja ho sabem, això de quasi tot
inclús quan un en sap és quan sap que no en sap
Exacte
Per això el més arrogant sempre és el que no en sap
Però...
Ens posem socràtics
Ja per començar
Ja va
El nivell ja...
Ja és potent
Ja veus
Sí
A veure
Jo explico l'única pel·lícula que he vist
que ja us he comentat
abans de posar-nos en marxa
que era aquesta pel·lícula coreana que es diu Paràsitos
Pal...
Palma...
Palma, sí, sí, sí, sí, sí, és Palma d'or a cants del XIX
Sí, sí, sí
Estem davant d'un reconeixement important, ja
Sí, sí, d'un reconeixement important perquè realment és una pel·lícula important
Una pel·lícula...
Clar, el cine coreà, jo us haig de confessar
que en sé poquet del cine coreà
L'única pel·lícula que recordo
perquè realment sí que em va impactar
és una pel·lícula que es deia Poesia
que no sé si l'heu vista
i no me'n recordo del...
perquè aquests noms no els permeti dir fàcilment
Jo la que recordo l'any passat és Burning
que en vam parlar aquí
Ah, sí, sí
que era molt bona
Molt bona
Sí
I jo recordo Poesia perquè
és un tipus de pel·lícula sorprenent pel món occidental
tot i ser tan occidental com altres pel·lícules
De fet, aquesta pel·lícula que jo he vist, que és la de Paràsitos
En el fons
és un plantejament occidental
amb unes característiques que sí que sorprenen
a l'observador que veu el cine d'ells
Jo us explico una mica
jo sí que m'ha agradat i sí que la recomanaria
Per tant, és una pel·lícula que tracta de dues famílies
que estan formades, les dues, per quatre membres
pare, mare, fill i filla
Les dues, pare, mare, fill i filla
Una simmetria d'entrada
És una família pobra
que malviu en un dels barris més esclosos de la gran ciutat
que penso que potser deu ser segur
però no sé si surt en cap moment
però podria ser-ne
Viuen, malviuen
amb uns baixos de no se sap ben bé què
que és inundable
com de fet Simonda, un moment o altre, de la pel·lícula
És un malviure de quatre persones
que viuen a Salto de Mata
Viuen de treballs precaris, aleatoris
proposats per empleadors tan poc seriosos com ells
o de la mateixa que l'any aquells
el que passa que són virtualment empleadors
Roben el wifi
dels altres
persones que viuen al mateix edifici
i la pel·lícula quan comença
té un començament extraordinari
buscant el wifi
el nano i els dos germans buscant el wifi fins que el troben al vàter
i llavors el vàter que a sobre està amb una tarima
i estan amb el wifi allà
allà és boníssim els dos germans
per fi aquí hem trobat un wifi
és boníssim allò
perquè ja et situa a quin món viuen
que és el nostre
tothom busca el wifi
i tant
i tant
a saber
sí, exacte
exacte
i l'altra és una família molt rica
que viu en un barri d'aquesta gran ciutat
amb una casa de disseny extraordinària
amb un estac completament llunyà
absolutament llunyà
de la primera família
per tant
la forma d'estar oposats
ja d'entrada
la descriu
la història és que finalment
d'una manera fortuïta
tramposa
liante
tot el que vulgueu
la família sencera
que fan veure que no són res entre si
acaben treballant per la família rica
això és l'escriu
d'una manera extraordinària
enginyosa
perquè tota la pel·lícula és enginyosa
el guió és boníssim
i en aquest món exageradament dispar
s'han desoblut una comèdia
on finalment el que acabes descobrint
és un món feroxe
on les diferències són insalvables
i els enfrontaments al final són cruels
és un món terrible
de fet és el nostre
no, no, igual
clar
per tant
Corea del Sud
és això
exacte
és això
en jugueta
exacte
a ser com nosaltres
exacte
per tant descriuen el mateix
amb una
amb uns matisos
és un matisos
de la seva pròpia taranà
però de fet
descriu això
és una comèdia negra
i absurda
que resulta divertida
i dinàmica
gràcies sobretot
a la història
al guió, clar
a la complicitat
d'uns personatges
simpàtics
simpàtics
foscos
càndids
perquè s'ho poden permetre
els càndids són els rics
els rics es poden permetre ser càndids
arriscats
perquè és una opció
egoistes
en el sentit
que estan sempre centrats
a si mateixos
i això sempre són els pobres
perquè no tenen alternatives
de fet
si la veieu
recordeu que
que dic
que l'excepció
és el petit
de la família rica
que és l'únic
que sap el món
en què trepitja
sorprenentment
i d'una manera
absolutament paradògica
molt ben trobat
el menut aquell
que si estàs al cas
home
és l'únic
que entén
la història
que és una història
relativament complexa
jo acabaria dient
que els rics
ni els rics són dolents
potser només són càndids
ni els pobres són bons
perquè potser
només
els passa
que
només poden
lluitar
per si mateixos
sí
la supervivència
és clar
i la veu
sempre és d'un
únic
en principi
el
el títol
sí
jo crec
que fa referència
jo crec que
ja t'ho pots imaginar
els pobres
la família pobra
sí
sí
que a sobre
se'ls considera
paràs
no sé si se'ls considera
ells
en definitiva
bueno
no faig
espòilers
si per cas
però bueno
però un paràsit
és el que viu
dels altres
viu dels altres
perquè ells
viuen en una casa
que no és
ni seva
es col·loquen
amb una feina
que és falsa
tramposa
i de lio absolut
des del principi
tot el que fan
tot el que fan
és una barreja
de supervivència
però és una barreja
d'enganxar-se
i de xuclar
d'allò que et sembla
que pots xuclar
per tant
de paràsit
en aquest sentit
bueno
fins i tot
se'n sobreix
això podia ser
un contra
de pareguts
i desapareguts
perquè si la veieu
ja m'ho sabreu dir
jo tinc ganes
de veure-la
sí
el guió fa un gir
absolutament radical
en un moment
de la pel·lícula
quan l'espectador
l'espectador
pateix tota la pel·lícula
també us ho
adverteixo
però bueno
les pel·lícules thriller
un té tendència
a patir
doncs aquest és un thriller
un thriller particular
però no
un thriller ni lista
però vull dir
no hi ha remei
exacte
has de patir
i sí o sí
perquè clar
tu et poses
en una banda
i el director
ja sap a quina banda
tu t'hi posaràs
i per tant
et farà patir
tota la pel·lícula
tota
però et fa patir
d'una manera
que hi ha un moment
que tu estàs preveient
una cosa
que preveient
que passarà una cosa
i passa una cosa
sorprenent
i això és boníssim
i molt intel·ligent
sí, sí
veig que va per la línia
de la comèdia negra
sí, sí
és comèdia negra
és comèdia negra
de sang i sang
i sang
i al final
i de fer conya
sobre les crueltats
del nostre sistema
que són moltes
sí
intentant distreure't
de fet
la pel·lícula
finalment
és sorprenent
perquè et sorprèn
constantment
és un guió intel·ligent
és brillant
intensa
demolidora
i constantment
tensionadora
tu no baixes
la tensió
pràcticament
en tota la pel·lícula
i finalment
entretinguda
això és el que li dóna
el mèdic
has de tenir
un cert sentit
de l'humor
perquè
si te l'agafes
amb absoluta
visió
de la realitat
primer
pateixes més
del que toca
cosa que el director
tampoc crec
que és la seva intenció
la seva intenció
finalment
és fer cine
bé
jo la recomano
doncs
ens hem quedat
amb ganes
de veure-la
sincerament
jo no soc
tampoc
particularment
un gran expert
en cinema asiàtic
ni molt menys
no segueixo
perquè sí que ets
d'admetre
que el cinema
coreà
en particular
és interessant
és interessant
té una qualitat
i a més a més
jo crec
que és un cinema
que es fixa molt
en
la sistema
de producció
de Hollywood
i llavors
fa un mix
entre
l'autòcton
i l'importat
que estan interessants
exacte
sí sí
no no
jo
en línies generals
no em sento decebut
quan veig una pel·lícula
de corea
jo no sé
vam anar-la
sí
vam anar-la a veure
al cine baix
i
el meu marit
deia
bueno no sé
quina
volíem
mira al final
no he vist
la del Woody Allen
perquè hem anat
dos vegades
veure la del Woody Allen
i no l'he vista
però tampoc et perds
gaire cosa
és un Woody Allen
fluixet
fluixet
fluixet
jo ho vaig comentar
fa un parell de setmanes
sí
ja ho vaig dir
em va semblar això
molt fluixet
molt fluixet
però
i llavors
finalment
van decidir
la coreana
perquè mira
allò que dius
va
aquesta
i realment
eh
vaig sortir
pensant
que era una pel·lícula diferent
i que és una pel·lícula
que ha de ser vista
amb aquesta visió
eh
perquè
no estàs veient
un realisme absolut
perquè si no
allò
no és ben bé
el que vol dir-te
i al final
és estranyament
intel·ligent
perquè
no et deixa
tranquil
perquè no et podria
deixar tranquil
però sap com acabar-la
en pel·lícules
que els directors
no les saben acabar
moltes pel·lícules
el problema
és que no saben acabar
com acabar-les
la prova la tens
és que moltes vegades
estan ductant
entre dos o tres acabaments
clar
això es dona molt
sí
ja m'ho crec
sí
doncs
bé
jo sí que la recomano
molt bé
prenem nota
tu què recomanes
Pep
jo recomano dues pel·lícules
n'he vist sis o set
però a vegades
et tinc una enveja
com t'ho fas
per veure sis o set
em vull concentrar avui
en dues
una
no en els passis de premsa
ja ja ho sé
de casa nostra
unes de casa nostra
ja
aquesta pel·lícula
va ser presentada
ja
al
el BCN Film Fest
és
és una pel·lícula
la primera
diguéssim
que
com a tal
perquè
l'anterior
era un
un documental
que va ser molt interessant
de la Neus Vallús
em refereixo a la plaga
ah sí
la plaga
i aquesta pel·lícula
es diu
Staff Only
almenys així
es va passar
al BCN Film Fest
però ara
per la distribució
territori
hispà
han posat
el viatge
de la Marta
de la Marta
sí
de Marta
aquí hi ha
tres protagonistes
el
el Sergi López
que és el pare
ah sí
ja vaig veure
la seva dona
i fa un viatge
a Senegal
amb la seva filla
la Helena
Andrada
que és la protagonista
la Marta
sí
i el seu fill
que és un
un noi
d'uns 11 anys
o així
ella deu tindre
bé no deu tindre
té 17
i durant el viatge
compleix els 18
és una
història
iniciàtica
per part
de la
protagonista
en principi
surten de viatge
en què
cap dels dos
però sobretot
ella
no té cap interès
en fer-lo
ni l'interès
tampoc
el Senegal
i tot el que pot
representar
d'exòtic
etc
però
perquè això passa ara
sí
sí sí sí
a l'època
dels mòbils
però
allà precisament
doncs
sí que
realment
passen coses
i
d'aquestes coses
que passen
se'n deriva
per una banda
una visió
de
el que és
un ressort
d'aquests
que està preparat
per turistes
europeus
i tal
que això
ho va reflectir
d'una forma
extraordinària
i dura
i molt crítica
Ulrich Seidel
amb una pel·lícula
que no recordo
ara
però
sé que la vam comentar
aquí fa
tres o quatre anys
d'àplica
extraordinària
en la que
són uns
alemanys
que se'n van
també a Àfrica
amb un ressort
d'aquells
a Sud-Rajeriana
també
aquesta banda
i allà
la cosa
és molt més
punyent
aquí en canvi
Eric
és un film
iniciàtic
i llavors la història
es concentra més
en les vivències
de la Marta
i tot i que surt
una mica
tot el
parametre que hi ha
entre
els que organitzen
els viatges
i els que els acullen
allà
i tot un
per i ve una cosa
tot fictícia
etcètera
perquè ni
reflexa
la realitat
del país
ni tampoc
els que hi van
no van
en realitat
res més
que
em fotre's
enviat
tindre experiències
molt subliminals
poc interessants
en canvi
aquí el que passa
és que fruit
de tots aquells
encontres
i desencontres
hi ha una
recuperació
de
de la
sintonia
pare-fill
amb una
esplèndida
escena final
que us
la recomano
és
extraordinària
tota la pel·lícula
a veure
és un cinema
allò que se'n diu
un cine petit
entranyable
sense
grans pretensions
però que et toca
la fibra
està
molt ben
treballada
tota la història
molt ben interpretada
se senta
amb el viatge aquest
i res més
sí, sí, sí
única
i
de fet
tota la pel·lícula
passa allà
a Senegal
l'underacting
del
del Sergi López
és
un punt
sempre
atractiu
aquesta mena
freda
ell
va sobrat
amb el seu paper
és això
ha desenvolupat
el que en anglès
diuen
underacting
que t'actua
sense actuar
sí, sí
airement
expressiu
és com el
Robert Mitchell
té una naturalitat
salvant la distància
té una naturalitat
parlant amb els seus fills
exacte
que tu t'hi trobes
allà
o sigui
el petit
calla
sabellot
que no t'enteres
de rei
si té aquesta cosa
el pagi a sota
també li funciona
molt bé
i ell físicament
i a més
ell físicament
va bé
amb tot això
vull dir
que ja
ja l'assurbeu
és un paper
que se li escaus
i l'altre
que us volia parlar
és una
que molt
encara està calenta
l'he vist
aquest matí
i és una película
també va ser presentada
a Kant
i va rebre
el premi
de la millor
pel·lícula
per part del públic
es diu
Sorry We Missed You
Sentim que no et trobem
a faltar
que et trobem a faltar
Sentim que et trobem a faltar
de Ken Lodge
Ah
Ken Lodge
és un vell conegut
sí
i jo us tinc que dir
que
després de gairebé
50 anys
48
em sembla que fa exactament
que vaig veure
la primera película
que vaig veure d'ell
que em va impactar molt
en aquells moments
quina era?
1971
Family Life
Ah
doncs aquesta
mal recordat
però no
no perquè
a veure
estem parlant
ell tracta la família
sí
clar
sí
fixa en un
és un context molt diferent
i la història
també és molt diferent
però
i on passa?
igual
a Londres
ah
bueno
no sé si Londres o Manchester
una ciutat
d'anglesa
suburbiau
no?
sí
d'allò
de barri
ja m'ho imagino
jo
he estat resumint-la
una mica
i dic que
els seus 83 anys
i després d'haver dit
que deixava la direcció
Ken Lodge
torna
amb el mateix vigor
i força
que ja ens va deixar
una peça
com Family Life
fa gairebé 50 anys
militant trotsquista
a finals dels 60
entra a treballar
en documentals
per la BBC
el 1966
filma
Kathy Comhom
un documental
sobre la pobresa
ja era una
una entrada
a veure
què faria
no?
bueno
les seves temàtiques
marcant
les seves preferències
temàtiques
el 1980
dirigeix
a Question of
a Leadership
on deixa
en evidència
l'obra de Margaret Thatcher
ai no me'n recordo
d'aquest
això li costa
és un documental també
ah és un documental
li costa
greus problemes
que li prolongaran
durant tota la dècada
dels 80
en forma
que pràcticament
no podrà produir res
als 90
la situació
va canviar una mica
i llavors
fa una mena
d'explosió
el seu talent
tant en la vessant creativa
com l'artística
amb títols inolvidables
com Terra i Llibertat
Lady Bird
aquesta és la que va
rodar aquí
Agenda Oculta
al segle XXI
s'ha seguit produint
un cinema
de contingut polític
i social
en el que
haurà fet
unes
8 o 10 pel·lícules
és un activista
compromès
amb la societat
més desfavorida
i també s'ha mullat
en el 2014
signant un manifest
d'intel·lectuals
amb el títol
Deixem votar els catalans
no ho sabia
ara
el 2019
es posa de nou
darrere de la càmera
per dirigir
el millor film
que
per mi
que ha fet
en els darrers anys
Sorry We Missed You
que es podria dir
com sentim
que trobem a faltar
una pel·lícula dura
sense concessions
poques vegades
ha vist reflectida
en una família
pare, mare, fill
de 18 anys
filla
de 11 anys
la lluita per subsistir
i tirar endavant
en un món
on la injustícia
institucional
i sistemàtica
ofegues
sense fissures
tota possibilitat
de viure
amb dignitat
La temàtica
és la temàtica
de la
és la mateixa temàtica
des d'unes òbriques
que no tenen res a veure
amb aquesta
a veure
aquí
quan vegeu la pel·lícula
veureu
que és una pel·lícula
extrapolable
però clar
ja sabem
hem dit abans
que ell és trotskista
que és un home
que s'ha mantingut
ferm amb les seves conviccions
i ha tingut molts problemes
fins i tot
comunistes
marxistes
etcètera
home amb Tierra y Libertad
directe
diu que el Pum
se'l va carregar
salivant
els comunistes
es van carregar el Pum
en fi
vull dir que no s'està
per cosa petita
en primer lloc
aquesta pel·lícula
per mi
és cine
i cine del bo
això vagi pel davant
perquè de vegades
quan es parla
de Can Lodge
un ja diu
bueno
hòstia
ja per dos
un rotllo
no
el que passa
és que la temàtica
són
unes temàtiques
esperables
ara
és un cine
de Besant
i partitura
tot ell
social
i amb això
li és fidel
el guió
és de Paul Laverty
que és un
guionista
habitual
col·laborador
de Lodge
amb la Ithier Vellain
també ha col·laborat
per exemple
Juli
aquesta última
que està fent
la Ithier Vellain
també
no
no
no és de l'Averty
ah
em pensava que també treballava
el guió
és molt treballat
o sigui
a veure
tots
veiem cine
i moltes vegades
sortim i diem
ostres
és que el guió
aquí jo crec
que aquest guió
no sé quant temps
ha estat
el Laverty
fent-lo
però jo crec
que és d'aquells guions
que el fas
el refàs
el tornes a fer
o sigui
té
se'l nota
molt depurat
perquè escolteu
la pel·lícula
és que no té
ni una escena
que diguis
bueno
no no
allà
allà no pares
o sigui
tant
a veure
també té els seus moments
o sigui
hi ha
hi ha
una petita història
incipient
d'amor
adolescent
en Newcastle
està
hi ha una altra
picabaralla
entre seguidors
ja sabem que el futbol
a l'Anglaterra
és una passió
i llavors
hi ha alguna
alguna
trobada
entre el Manchester City
i el Manchester City United
que
trenca
però
no trenca res
perquè
està
dintre d'una coherència
del conjunt
de la història
està
el guió
ple de girs
argumentals
però sense perdre
mai el seu eix troncal
les interpretacions
dels quatre protagonistes
són
antològiques
i també
les dels secundaris
no sé qui són aquesta gent
Chris Hitchin
no són massa
coneguts
crec
almenys a mi
no em sonaven
no conec a ningú d'aquests
no solament els quatre principals
sinó
per exemple
l'encarregat del magatzem
on treballa el protagonista
o el policia
que sermoneix el noi
perquè l'han detingut
que ha fet un petit robatori
d'uns trups de pintura
perquè el noi
fa grafitis
i a vegades
fins i tot els fa
amb hora de classe
a l'institut
el que li costa
és una expulsió
de 15 dies
i problemes
pels pares
i problemes
per la família
que s'afegeixen
als problemes
que ja tenen
hi ha un moment
que és colpidor
està plena
de moments antològics
aquesta pel·lícula
però n'hi ha un
per exemple
en què
tenen un partit
respir
d'unes hores
la família
perquè és que
tot el que més
és tensió
falten diners
tenim que defensar
el cotxe
tenim que defensar
la feina
tenim que menjar
i llavors
a sobre
la filla
que a vegades
sent discussions
d'aquest tipus
domèstic
a casa
està tensionada
no pot fer res
té 11 anys
i té també
un patiment
que es reflecteix
en
a veure
dona bons resultats
com a estudiant
però per exemple
per la nit
a 11 anys
i sorint al llit
de l'atenció
que està acumulant
etc
el noi
per altra banda
es diu
que fer
grafitis
com una
expressió
de rebeldia
com la majoria
dels nanos
els fan
igual que ara
tenim grafitis
aquí
o tenim rapers
etc
que una mica
el sistema
els té
aparcats
fora
del que és
lo normal
us deia
que en un d'aquests
moments
que hi ha
de tendresa
entre el matrimoni
hi ha un atensament
però
és tard
i s'ha d'anar a dormir
demà
tenen que aixecar-se
aviat
i ella li diu
per l'amor
deixaré
deixo això
en la llista
d'assumptes pendents
per demà
que no arriba
o sigui
el fer l'amor
queda
dintre de la llista
d'assumptes
perdents
per demà
això farà
que el film
atrapi
l'espectador
i moltes vegades
no pots evitar
la referència
és a dir
nosaltres
agafem i posem
la tele
i la tele ens diu
ens diu números
o sigui
a Catalunya
hi ha
un milió de persones
que viuen
en condicions
de pobresa
300.000 d'elles
viuen
amb la indigència
hi ha
una classe
mitjana
que
està
amb la pendent
baixant
que ja pot ser
d'un 30 o un 40%
i quan s'acaba això
diu
i ara passarem
als esports
aquí
en canvi
no tenim xifres
però el que sí
tenim
és la lupa
de Ken Lodge
que baixa
i ens diu
anem a analitzar
una família
i quan analitzem
aquesta família
doncs
ella
la dona
per exemple
cuida
és una assistente social
pagada per l'estat
cuida malalts
a domicili
malalts
que estan
en unes condicions
molt complicades
és a dir
s'ha de carregar
una feina
molt
molt heavy
i a més a més
amb uns horaris
de 9 hores
i tal
el pare
comença la pel·lícula
en què ens expliquen
tota la sèrie
de diferents feines
que ha fet
dintre el camp
de la construcció
la construcció
va tindre
el 2008
igual que tota la resta
va patir
les conseqüències
de la bombolla
llavors
s'ha anat quedant
sense feina
ha anat buscant
feines
feines
fins que al final
la que troba
és una feina
d'aquestes
que també coneixem
molt
i a vegades
sentim
d'una manera
més o menys ràpida
per la tele
que per exemple
els deó globus
s'estan queixant
per la quantitat
de repartidors
i d'això es posa
ell
d'un repartidor
bueno
14 hores al dia
sobre
és autònom
no no no
els globus també
eh
claro
per això et dic
clar
tu ets
el teu
organitzador
tu et fas la feina
com més facis
més cobraràs
és un esquema
com més facis
més cobraràs
a canvi de no viure
llavors
bueno
estan pagant
el lloguer
amb el seu dia
fa 10 anys
van comprar un pis
d'això es tracta
el banc
de no viure
el banc va quebrar
bueno
exactament
és que a veure
és que el sistema
no et vol feliç
això està claríssim
el sistema no et vol feliç
jo diria que tu estàs veient
la felicitat és l'últim
que li interessa
al sistema
jo diria que la pel·lícula
tu l'estàs veient
i dels quatre protagonistes
tres
en qualsevol moment
tenen motius
per suïcidar-se
i no
ni es toca aquest tema
eh
perquè tenen
una fortalesa interna
per sobreviure
com sigui
i a costa
del temps
i d'això
i de la convivència
i tal
sí
i a sobre
clar
simultàniament
és una societat
que ofereix sempre
com a
és un feudalisme
encobert
el sistema
és una societat
que el que està ofert
sempre és la felicitat
tu
has clavat
perquè l'oferta
és constant
tu has clavat
en dir que
el sistema
sembla
a través del que veia
que el que vol
és que la gent
s'auto elimini
sí
no
en tot cas
feu el que vulgueu
però
escolta
no no
es tracta de
a veure
de consumir
aquí
no exactament
això
si ets feliç
no consumeixes
això està claríssim
o no tens una urgència
per canviar-te el cotxe
cada 4 anys
no tens
ni les neveres
ni 50.000 altres
pregunteu-me l'expressió
hòsties
no?
ja dic
és una pel·lícula
molt
molt recomanable
és dura
ja s'ha estrenat aquí
o s'estren ara?
no s'estren
la setmana
la setmana que ve
ah sí
perquè a Anglaterra
també s'estren el dia 1
veig ara que
sí
sí sí
doncs
tot i que sigui
d'última fornada
sí està programada
m'ha agradat comentar-la
perquè
sí sí
home
el quinoac sempre és
punyent
punyent
sí
sempre ho és
podrà tenir
de millors
de pitxars
però
sempre
sempre
jo diria
que amb aquesta
tenim la sort
que estem davant
d'una de les bones
sí
sí
d'una de les bones
perquè
ja dic
allà no falla res
i a sobre
és
indudablement
és cine
sí sí
bé
sí
perquè ella en sap
de fer cine
correcte
sí sí
molt bé
doncs
jo crec que estem ja
en el temps
d'aprofitar
que tenim aquí
no
jo
ah
si tens
un
a l'Ignasi Juliach
jo si em permeteu
una que
oi tant
és una pel·lícula
del
Gavin Hood
que és un realitzador
que igual
a algú
li sonarà
que ja es diu
perquè a la gent
que li agrada
X-Men
Origins
Wolverine
i el juego
d'Ender
i tal
de l'últim
que se'n recorda
sempre és del director
però aquest home
també ha fet
una de molt interessant
que es deia
Eye in the Sky
que era aquella del dron
amb una bomba
que tenen el dilema
de si llencen o no
la bomba
sobre un determinat
lloc
on hi ha
un terrorista
no?
ah sí
però el problema
és que esclar
hi ha gent innocent
i estan que si la llencen
o no la llencen
i és d'una tensió
extraordinària
los daños colaterales
exacte
i després
una altra que es deia
Expediente Onguan
en que bueno
un iraquial
confonen
amb un terrorista
aquesta pel·lícula
està en cartellera
ara?
Segretos d'Estados
està a punt d'estrenar
els propietiments
i és la
Kevin Knightley
la
la
Keira
Keira Knightley
l'actriu
està en la línia
per entendre'ns
de todos los hombres
del presidente
de los papeles
del Pentágono
de Spielberg
no perquè
sigui una producció
espectacular
com la de Spielberg
sinó pel contingut
el fet
en aquest cas
clar
són periodistes
que s'arrisquen
per intentar
evidenciar
secrets
no?
en el cas
de todos los hombres
del presidente
bueno
evidentment
ve
la referència
evidentment
de
l'Assange
i de tota aquesta gent
el que va fugir
és els noud
que és el que està
Rússia
efectivament
en fi
gent que s'atreveix
d'alguna manera
a evidenciar
draps bruts
però que clar
que alhora
legalment
no és legal
de
fer-los conèixer
i està ben fet això?
en aquest cas
és una pel·lícula
que es basa
en un fet real
que va passar
el 2003
que una noia
que treballa
en una de les agències
d'intel·ligència
i espionatge
britànic
casualment
britànic
no és Estats Units
no
en aquest cas
és
el Regne Unit
en un poble petit
hi ha una de les agències
aquestes d'intel·ligència
i aleshores
allà
ella se dona
d'un
e-mail
que parla
d'un e-mail
americà
que està demanant
a la intel·ligència
britànica
que intentin
trobar
draps bruts
sobre
sis
països
de les
Nacions Unides
que tenen
molt
que són
capdals
per tal
que els americans
tinguin permís
per atacar
l'Iraq
i de quina zona
per entrar
a l'Iraq
i de quina zona
per això
l'Iraq
la guerra
dels americans
a l'Iraq
estem parlant
del 2003
quan la guerra
de l'Iraq
aleshores
allà
estan demanant
que
trobin draps bruts
dels que han de votar
a nom
d'aquests països
per tal
de pressionar-los
per tal
que votin
favorablement
perquè no surtin
aquests draps bruts
i en definitiva
els Estats Units
tinguin la quiescència
de tot Déu
per fer el que volen fer
per entrar a l'Iraq
i començar
la guerra
que és el que fan
bé
esclar
aquesta noia
la noia
es treballa
ja de traductora
no
dic
l'actriu
és la
Keira
Keira
i aleshores
ella filtra
la notícia
en el diari
en el The Observer
a través d'una amiga
i esclar
evidentment
això
el The Observer
s'atreveix
a publicar-ho
aleshores
això
deixa en evidència
la intel·ligència
britànica
i els draps bruts
els tripijocs
que es porten
amb els americans
i la noia
sota una pressió
a més a més
té un company
que
és asiàtic
vull dir que no
i no té els papers
en regla
i per tant
doncs
és il·legal
bueno
il·legal no sé
o no té papers
allà hi ha un punt feble
és un noi curt
però que no té els papers
en regla
i aleshores
bueno
entre una cosa i l'altra
es troben tanta pressió
que acaba confessant
però
esclar
aleshores
ve el judici
i la qüestió és que la pel·lícula
està en la línia
com poden estar
però és una pel·lícula de judici?
no
o sigui
la pel·lícula està vista
des de tres perspectives
des del diari
des de la pròpia agència
d'intel·ligència
i des de la part judicial
i des de la part judicial
que evidentment
que evidentment
que evidentment
al final
els advocats
que la defensen
intenten desenvolupar
una trama
tot i que és fàcil
si busquem el cas
el trobarem
i sabrem com va acabar
però el que és interessant
és clar
és que posa sobre la taula
un cop més
el tema de la legalitat
versus la veritat
la veritat
no interessa
interessa
sempre imposar
la legalitat
la legalitat
imposar
encara que sigui
per tapar el disbarat
clar
perquè és un esforçament
en aquest sentit
la pel·lícula
a mi em sembla interessant
i el
Gavin Hood
que a mi
amb Eye in the Sky
o sigui
l'ull al cel
ja em va
em va interessar
perquè precisament
tracta aquests temes punyents
no
és interessant
això
molt interessant
molt bé
i no sé
si tenim gaire temps
per res més
però en tot cas
sí que m'agradaria
parlar d'una
que no s'estrena
fins al 31
aquesta és més cinèfila
fins al 31 d'octubre
que és
Doctor Sueño
que és una pel·lícula
que està basada
en la
de quin país?
no, no, és americana
ah, també
està basada
en una novel·la
de l'Stifan Keane
que és la continuació
d'Ombresplandor
l'has vist a Sitges o què?
no, Doctor Sueño
no l'ha vist ni Déu
aquí
per això és interessant
però el passi de premsa
és, ja et dic
un dia abans de l'estrena
és a dir
el dijous
ens deixem veure'l
però bé
però l'has vista, no?
no, no, no
ah, no l'has vista
la comentes
perquè
per suggerent
agrada cridar l'atenció
sobre el fet
que és la
bueno
Stephen King
es va plantejar
el 2009
pot ser-me'n'ho
continuar
continuar
amb el nen petit
del resplandor
del resplandor
quan ja té 40 anys
i que naturalment
continua tenint
aquesta capacitat
el niño de les estrelles
bueno
per
aquests poderes
i és dedicar
a ser camiller
vull dir
de fet
està
treballant
de camiller
però
acaba adonant-se
que hi ha
com una secta
que s'està aprofitant
dels nens
que tenen
el resplandor
de shining
és la capacitat
per
per veure
el que ha de venir
i per
d'alguna manera
fins i tot
comunicar-se
sense parlar
tot allò
que ja teníem
el Torrens
el Dani
Torrens
ja tenia
quan era
molt petit
en realitat
el mateix King
és el que
va posar el tema
amb el resplandor
efectivament
no, no
ell mateix continua
agafa el Dani Torrens
quan ja té 40 anys
i aleshores
ell
clar
la tasca és intentar evitar
que aquesta secta
se n'aprofiti
d'aquests nens
que tenen
el resplandor
en fi
més que res
perquè
el Mike Flanagan
va fer una pel·lícula
que ens va veure
o Sitges
jo crec que la vaig veure
ja
Oculus
agafant un tema
molt volgut
de la casa Hammer
que és el dels miralls
màgics
i per tant
pot ser interessant
pot ser
en fi
també ha fet
la gent que consumeix
Netflix
després si tenim 5 minuts
parlarem de Netflix
i de les plataformes
va fer una
en sèrie
no sé si recordeu
una pel·lícula
del Robert Weiss
que es deia
La casa encantada
no
que tractava sobre
una casa
on
era la pròpia casa
la que tenia vida
no
ja
era terrible
una pel·lícula
dels anys 50
després
qui la feia
el
de Haunting
els actors
ara mateix
és del Robert Weiss
però
no
eren actors
relativament
coneguts
en el seu moment
tampoc és que fossin
absoluts
Robert Weiss
va explorar
moltes vegades
el tema
diguéssim
del futur
sí
era un director
de tot terreny
que venia
de la factoria
del Val Lewton
de les pel·lícules
de por
del Val Lewton
però
que
evidentment
ell després
va fer una
bueno
sense més
és un dels que
està
rere de
West Side Story
musical
escoltar
ara
volia
fer una aclaració
que abans
quan has parlat
del que
retrobava el nen
i del
Nenio de les Estelles
pensant-me
que estaves
parlant
del nen
de 2001
no
no
estem parlant
del Danny Torrance
del Resplandor
del Resplandor
Cobric i Clark
aquí no tenen res a veure
correcte
per això
sí
bé
i aleshores
més que res
és cridar l'atenció
a l'Iwan McGregor
fa de Danny Torrance
i per tant
pot ser una pel·lícula
interessant
i aquesta també
s'estrenarà
suposo
dintre d'aquesta
el 31 d'octubre
el doctor
Sunyos
s'estrena
el 31 d'octubre
mateix
d'on déu-n'hi-do
les Estelles
sí
no l'han passat
de moment
en passi de premsa
no ens l'han
no, no, clar
ja et dic
que el passi de premsa
serà el 30
s'estren el 31
i el passi de premsa
és el 30
justet, justet
bé
després tenim
no sé
per parlar
de les més recents
El silenci
de la Ciutat Blanca
del Calpersoro
sí
que
mira que a mi
m'agrada en Calpersoro
però
a mi em va decebre molt
li ha sortit
l'heu vist
sí
és que
el que dèiem
el guió
és un desastre
sí
està passat
amb una
novel·la
no
d'una trilogia
d'Eva García Sáenz
de
Urturi
sí
s'està produint
molt
de cinema
doncs
d'aquest
així
amb serial killers
i negre
no
a l'espanyola
sí
negre a l'espanyola
hi ha pel·lícules
afortunades
realment
n'hi ha que funcionen
molt bé
però
la setmana passada
em sembla que em van parlar
arreu també
de l'assassino
de los caprichos
sí
una altra pel·lícula
bastant fluixa
que va
sí
que va també
una mica
amb aquesta
de los raldes
sí
thriller
a l'espanyola
sí
però clar
és que són pel·lícules
a l'espanyola
però imitant
algunes coses
dels americans
sí
seria bé
o independents
i una mica
coses
de serials killers
d'aquests
europeus
de l'Europa del Nord
saps
d'anesos
suecs
però el problema
no és aquest
el problema
pot ser un producte
de consum
i que funcioni
el problema
està que
la pel·lícula
en el cas
de l'assassino
del calendario
ai del calendario
de los caprichos
és
el problema
és que la pel·lícula
no acaba de treure
és molt previsible
i se li treu
el tril
el tril
se'n va de seguida
l'espectador
es desconecta
d'aquestes pel·lícules
tant l'una com l'altra
i en el cas
de l'Adam Calpersoro
és que esclar
també
vull dir
a tres quarts
evidencia
la trama
però la trama
té a més
elements
que no s'acaben
d'explicar bé
i queden
molt foscos
és una venjança
llargament preparada
d'un personatge
que rep un maltracte
però que encara
no s'acaba
per exemple
de lligar
gairebé
el tema
dels dos bessons
amb el tema
d'aquest nen
que de jove
és maltractat
per la família
hi ha un seguit
d'elements
que no acaben
d'estar ben lligats
i això fa que
tu com a espectador
i a més a més
com que et desvellen
qui és l'assassí
a tres quarts
de pel·lícula
doncs hi ha
un element
que podria ser atractiu
i que podria
enganxar-te
et perd interès
i per tant
doncs
entre això
i la cosa
la base
el nucli de la història
està clara
però
com que hi ha tot
de fils
que no queden
gens ni mica
ben explicats
perd-se l'interès
l'espectador
és avorrida
llàstima
perquè bueno
al principi
doncs
hauria de
a mi encara
per sobre
és un realitzador
que normalment
m'agrada molt
perquè a més a més
és dels dels realitzadors
que sobretot
les seqüències d'acció
les fa
tremendament cinematogràfiques
té un concepte
té un domini
visual
de l'acció
que a mi m'agrada
perquè
clar
en aquesta pel·lícula
tinc
serios problemes
amb
l'actor principal
que no recordo
ara com es diu
el assassí
no no
el
el policia
el policia
em sembla un home
un noi
molt inexpressiu
soso
sí
sí
aquesta és la paraula
sí
que clar
això també
complica
i després
hi ha una
que s'estrena
un parell
que s'estrena
a anada espanyola
també
que és també
ventajas de viajar
en tren
en contraposició
és una pel·lícula
que jo crec
que és molt
jo l'he vist
a Sitges
una edició
per cert
bastant fluixeta
aquest any
en línies generals
sí eh
molt
tothom m'ho ha dit
però que
bé
és la primera pel·lícula
novell
d'un basc
de qui és
Aritz Moreno
amb guió
de Javier
Gullon
això sí
que és
el guionista
per exemple
de Denis Villeneuve
amb una pel·lícula
com Enemy
que d'un i do
estava
força ben apamada
la novel·la
en la qual
les ventajas
de viajar en tren
és d'Antonio
Orejudo
Utrilla
d'un i do
està basada
en una novel·la
i està basada
en una novel·la
que té com
tres històries
podríem dir
que gairebé quatre
que
sembla
que van cadascuna
per la seva banda
però
totes estan lligades
i on
bé
comença com
Estranyos en un tren
dues persones
que es troben en un tren
i sobretot
el diàleg
està molt ben treballat
això fa que
l'Ernest Alterio
que agafa
la Pilar Castro
per banda
i la sedueix
amb una història
permetin que
jo és que l'he vist
aquest matí
en el psiquiàtric
i jo soc el doctor
Fulanito
de tal
i
la Pilar Castro
representa
que va visitar
el seu marí
compte perquè
aquesta història
després sabrem
quina és
i és
de
tremenda
absolutament
al·lucinant
és una pel·lícula
d'històries fortes
molt fortes
però
que juga amb la
metaficció
en el sentit que
mai saps ben bé
si el que estàs veient
o el que se t'està explicant
perquè moltes vegades
és la narració
d'algú
evidentment
el ser la narració
d'algú
dintre d'una altra
narració
d'aquí l'element
metafictíssim
no saps ben bé
si el que està explicant
és cert
o no és cert
i surten un seguit
de personatges
que tampoc saps
si existeixen
o no existeixen
perquè teòricament
la història
que s'explica
dins de l'altra història
és una història verídica
fa una reflexió
molt interessant
sobre el fet
de la narrativa
i
en fi
és fosca
per això
té uns elements
bastant foscos
però és una pel·lícula
dinàmica
amb molt mala llet
ni lista
és una pel·lícula
que té un punt
d'interès
per a l'espectador
absolutament
té una visió
ni lista
de la vida
com sembla
que està de moda
els coreans
per una banda
com hem vist
però
evidentment
el Ken Loach
per un altre
i aquí
realment
tres quarts del mateix
és una visió
només t'haig de dir
que una ONG
a la guerra de Kosovo
hi ha una
la noia
la noia que porta
a l'hospital
és
finalment
Juistosart
que fa
Juistosart
és un dels sectors
a banda d'altres
però
permeteu-me
aleshores
imagina't
la noia que porta
l'ONG
és
prostitueix
perquè no li arriben
els diners
i per tenir diners
per mantenir l'ONG
per mantenir els nens
que s'han quedat
sense pares
s'acaba prostituint
però aleshores
li veu una oferta
encara millor
diu
bueno
si ens véns
els nens
una gent adinerada
diu
tu ens dones
ens vas donant
un nen al mes
i li buscarem
pares
evidentment
això ella ho fa
acaba s'adint
pensant que està fent
un acte bo
com quan es prostituïa
però en realitat
aquests nens
es volen
per assuntes
molt més foscos
nascúvis
i coses d'aquesta manera
per tant
perquè això
quan està
o tràfic d'òrgans
però la qüestió és
és cert o no és cert
perquè tota la pel·lícula
es manté
en aquesta línia
d'ambivalència
i estava mirant aquí
unes imatges
i és fosca
tota ella
no sé si és el tosar
que a mi sempre
em sembla
un actor
que quan vol
és força inquietat
ara
amb la intempèrie
ha fet una pel·lícula
ben clara
no
és un actor
el desert de Granada
també té un punt
d'underacting
d'actuar
per sota
però
que és interessant
sí
ara
la Pilar Castro
la Pilar Castro
fa un paper
realment extraordinari
la Bela Encuesta també
però Bela Encuesta
té Fanny Bons
que dic jo
és a dir
tota ella
és
dinàmica
i viva
però la Pilar Castro
fa un paper dur
i el fa
fa d'ingenua
fa d'editora
que no sap dir que no
el noi amb el qual s'ajunta
i el noi porta la situació
la relació
d'ells dos
la porta a un extrem
colpidor
no ho explicaré més
però
com que és una noia
de bon cor
que no sap dir no
això la Pilar Castro
la persona
és
i fa un paper realment
interessant
molt interessant
però
les sinopsis
aquestes
ventajas
de viajar en tren
ventajas
de viajar en tren
sí sí
molt interessant
potser dos productes
espanyols
que funcionen
estranya
la mateixa sinopsis
quan un la llegeix
pensa
bueno
tremendo això
sí sí
perquè és metafictícia
és tot ella
però
perquè hi ha aquí
unes paranoies
evidentment
es juga amb les paranoies
de la nostra societat
quan
els aspectes
més negres
i més
absolutament impensables
té una vícia
del món
explica'ns una mica
les teves preocupacions
nosaltres havíem pensat
que ens venies
sí però
a propòsit
de Sitges
jo crec que aquest any
ja
a veure
amb les últimes edicions
ja es anava
veient
però
és curiós
perquè en aquest festival
de Sitges
un mínim
de tres pel·lícules
es projectaven
un determinat dia
i
o el dia següent
o si més
no
el capdavall
de tres dies
ja
estaven a l'abast
a la plataforma
de Netflix
per exemple
i esclar
i per això és el que tu
t'ha fet pensar
com van d'anar
els endovisuals
del futur
a veure
el director del festival
de Sitges
l'Àngel Sala
ja ho diu ben clarament
que aposten
ja fa anys
que aposten
per les sèries
fixeu-vos
que a Sitges
sempre s'estan passant
els primers capítols
d'una nova sèrie
que encara no s'ha emès
això ja
fa alguns anys
que s'està fent
la cosa a mi
em fa pensar
que
el cinema
com a tal
està patint
una extraordinària
transformació
perquè
evidentment
són sèries
que tenen
una posada en escena
de primer ordre
de gairebé
algunes d'elles
de superproducció
de crown
o unes d'aquestes
són una cosa
extraordinària
i aleshores
a mi
és que
el
Francis Ford Coppola
als anys 80
va dir una cosa
que quan jo la vaig llegir
en el seu moment
als anys 80
em va deixar
aquest home
tenir informació secreta
perquè
segur
en Coppola
als anys 80
diu
en el futur
el cinema
bàsicament
es veurà
per televisió
a través de cable
ell parlava ja del cable
bé
no és exactament cable
és internet
però
es veurà
el cinema bàsicament
es veurà
per televisió
i només quedaran
unes poques sales
cinematogràfiques
d'exhibició
per públic
però que
el cinema
s'acabaria consumint
per televisió
i això
comença a ser un fet
però
clar
ja fa estona
que ho és
el que en Coppola
no
encara no deia
és que
no només això
sinó que
les sèries
estan substituint
el cinema
jo crec
a la llarga
vull dir
jo evidentment
no soc consumidor
de sèries
perquè m'empipen
moltes coses d'elles
10 capítols
em sembla
aguantar una sèrie
10 capítols
o sigui
que vol dir
10 hores
com a mínim
coincideix totalment
és absolutament
insufrible
per mi
és una cosa
si mira
si tens 2 capítols
o 3 o 4
encara fas un esforç
perquè és com
l'equivalent
de 4 hores
d'una pel·lícula
però jo diria
que la gent
jove
perquè estic
veient
l'Andrea
aquí
i jo crec
que ells
prefereixen
absolutament
les sèries
que el cine
indudablement
hi ha un mercat
o sigui
depenent
jo he vist
pel·lícules
de 3 hores
i me les he vist
o sigui
no tinc problema
però clar
les sèries
te la veus
a la tele
pots veure
quan tu vulgui
com que diu el mòbil
pots fer tota una tarda
de dimenge
i et menges
totes els capítols
hi ha algunes
que són interessants
però
m'emprenyen una altra cosa
n'hi ha tantes
jo el que trobo
és que n'hi ha masses
per mi
em veig incapaç
de triar
per mi el gran problema
és
haig d'anar preguntant
a algú
quina sèrie
em pot interessar
perquè és impossible
quan em poso
a Netflix
i vaig veient allò
és impossible
que jo sàpiga triar
quan jo vaig al cine
trio una pel·lícula
la veig
i sé que tinc a davant
però allà davant
del Netflix
hi ha tantíssimes
realment
no sé què triar
això és el que ens passava
abans
quan teníem
la TV1
i la 2
no hi havia problema
ara
poses
amb 150 canals
o 200
hi ha sèries de qualitat
perquè ara mateix
estic pensant
en BorgWalk Empire
que bueno
els primers capítols
estan dirigits
per
Martín Scorsese
poca broma
a veure
els realitzadors
bons
s'estan passant
jo em vaig mirar
les del Coen
aquests 7 capítols
dels Coen
dels germans Coen
que allò
sí que és una meravella
són 7
em sembla
són 7 culs
els Coen
els dels Coen
quina sèrie per això
no és una sèrie
són
no sé si està com a sèrie
jo la vaig trobar
quants capítols
7
7
7
7
però són 7
no no
cada un
cada un és una historieta
ja
però com es diuen
com es diuen
es ve de preguntar-m'ho
perquè no ho sé
o no ho recordo
bé
si tu poses
el Netflix
Coen
el buscador
els germans
els germans Coen
sí sí
bé no no
és que és una cosa
m'ho vaig passar molt bé
i me'ls vaig tregar
una tarda
clar
per exemple
l'Spielberg està
rere d'una sèrie
de 7 capítols
aquesta ja és antiga
Hermanos de Sangre
Band of Brothers
després de
salvar el soldado Ryan
evidentment
van fer
Pacífic
i Band of Brothers
Hermanos de Sangre
sobre la guerra mundial
sobre la campanya
del Pacífic
i sobre la campanya
d'Europa
amb el desembarcament
de Normandia
que comença
i la veritat
és que
era excel·lent
és a dir
la producció
era
era abassegadora
la posava en escena
bé
el cas de Band of Brothers
seria un cas
tot ell perfecte
sublim
en el sentit que
els 7 capítols
funcionen perfectíssimament
i això és de Netflix
ara?
Band of Brothers
en alguna d'aquestes
segur que la trobes
ja és antiga
però
a mi el que m'empipa
de les sèries ara
és que veig que hi ha
molta
molta
molta
molta palla
és a dir
per això costa tant
et fan 10 capítols
però hi ha com 2 o 3 capítols
que te'ls podries saltar
que no passa absolutament res
o que el desenvolupament narratiu
no té cap cosa
i per tant
això
és que
és una estafa
s'ha convertit en l'element
de
de consum
i em preocupa una altra cosa
no?
que és que
clar
com que s'ha posat de moda
el consum de sèries
i tothom sembla que ha de veure
aquesta sèrie
o aquella sèrie
o la de més enllà
perquè si no
no estàs a la paix
la gent no veu
que
és
un lladre de temps
és un lladre de temps
de primera magnitud
la gent no llegeix
no
clar
sí
amb això
no llegeixes el mòbil
ja
més convençuda
que s'ha de fer
un crític
ha d'existir
crític de sèries
amb un
cel filtratge
almenys
per la gent
que pretén
veure'n algunes
però no
aquella
selva
perquè és una autèntica
selva
hi ha una cosa
també
que en el cas
dels germans Coen
em sembla
molt emprenyadora
ara mateix
ho estic mirant
van fer
la balada
de Buster Skrach
aquesta
sí
però això
no
això és una pel·lícula
és una pel·lícula
de sis històries
no
no és una pel·lícula
són històries
la van passar
a Barcelona Film Fest
exacte
però és un llarg metratge
és un llarg metratge
però si vas a Netflix
trobes
sí
jo la vaig trobar
a Netflix
però bueno
és una pel·lícula
d'unes un parell d'hores
vull dir que
no
clar
no ho sabia
que era una pel·lícula
4 o 5 històries
extraordinàries
no totes
però algunes molt bones
n'hi ha
jo m'ho vaig passar molt bé
3
3 històries
sí que són interessants
però les altres
ens semblen
força de farcita
tampoc és allò
que sigui la gran pel·lícula
jo ja et dic
llevat de dues
les altres 4
que era directament per
directament per Netflix
vaig pensar
efectivament
aquest és el tema
jo crec que
per exemple
ara Martínez Corsese
està a punt d'estrenar
Martínez Corsese
està a punt d'estrenar
una pel·lícula
sobre Hoffa
de nou
el personatge
el sindicalista
estem sobre el temps
perdona
dir-vos que la setmana que ve
estarà aquí
el pintor
Pablo Maeso
que ells vindrà a parlar
de pintura
molt bé
de pintura que
simplement dic
que aquesta pel·lícula
s'estrenarà
als cines
i després d'un mes
és de les més llargues
que trigaran més
es començarà a passar
per Netflix
com Roma
bueno Roma
es va estrenar
abans
el mateix
l'irlandès es diu
amb el Robert De Niro
i el Pacino
sobre Hoffa
el personatge
del sindicalista
aquest
famós
que ja es va fer
una pel·lícula
recordem-ho
però jo crec que tot això
transversa l'aficionat
haurem de tallar per què
bé
esclar perquè aleshores
qui té Netflix
diu
bueno pues ja me la voré a casa
en comptes d'anar al cinema
i per tant
jo crec que les sales de cinema
conclusió
i per acabar
malauradament
perquè evidentment
jo soc dels que està
a favor de les sales de cinema
jo també
però
amb aquesta dècada
que encetem ja
la dècada dels 20