Cinema sense condicions
Bona nit, com tots els dimarts,
Cinema sense condicions amb vosaltres,
per parlar de cinema, del que ens ha agradat,
del que hem vist,
de coses lligades amb el cinema que també ens han interessat,
un munt de coses com sempre.
Estem aquí, primer citem l'Andrea.
Hola, Andrea, bona nit,
darrere el control de sons i música
i tenint controlada la transmissió en directe.
El Pep Armangol,
Hola, bona nit.
Bona nit, Pep,
que avui ens parlarà sobre l'Issac i la Cuesta
i l'exposició que hi ha al Centre Cultural L'Art
Santa Mònica,
que de les imatges...
Jo soc allò prohibit,
em sembla que...
Bueno, ell ens ho explicarà,
però és tot un treball que ha fet...
Sí, és un recorregut d'aquests darrers 40 anys,
des del 77 fins ara.
els diferents passos de les prohibicions i la censura
amb democràcia.
Tot el que no podem fer.
I per això,
perquè som el que delimiten les nostres prohibicions,
bé dins.
De fet,
estem plens de prohibicions
i això ens conforma.
No?
Això és el que ell ens vol explicar.
L'exposició és curiós,
em sembla,
ens l'explicaràs.
Sí, us l'explicaré, sí.
Molt bé.
Hola, Àngela.
Hola, bona nit.
Avui tenim la sort de tenir l'Àngela aquí,
la recordeu?
L'any passat va venir nosaltres.
Sempre la recordem.
I això ho repeteixo sempre,
que a banda de la seva professió,
ella és una soprano encantadora
i ens va cantar a capella
el Reinaldo del Hèndel.
Va ser un programa encantador.
Sí.
Molt bé.
Doncs ella ens ve a parlar de cine,
del que ella ha vist,
del que ella li ha agradat.
I el convidat d'aquesta vespre
és l'Adrià Olivares,
que és...
Ell ens parlarà sobre el cinema curt,
sobre la mostra del cinema curt
i per què s'ha interessat
i el seu grup de treball,
per què de l'interès del cinema curt,
que és un cinema que es fa a Turquia.
De fet, el Kurdistan
és un territori
que està implicat en quatre estats,
per tant,
té unes dificultats explícites
de sobreviure.
I, de fet,
com sempre amb la història,
la història,
tot el que passa i queda ressenyat
d'alguna manera persistent,
existeix.
Tot allò que passa
i no queda una ressenya
que travessi el temps,
ni tan sols podem dir que hagi existit.
És per això que la història
està conformada del que queda,
mai del que no es ressenya.
Per tant,
el cinema curt
té el mèrit especial
treballar sobre el cinema curt
perquè és una entitat d'un poble
que està en un perill explícit,
en una zona de guerra,
en una zona de conflicte
i té aquest perill
de la no existència
o d'acabar-se.
i quan una cultura,
un poble
o un territori
es transforma
fins a aquest punt,
deixa de tenir
per la història
cap
cap
cap
cap
cap
forma de ser
referit.
Per això...
Home, és un
genocidi cultural
que val la pena
explicitar-lo
perquè tothom
tingui una consciència
que realment
en tots els llocs
hi ha problemes,
però aquest sí que és veritat.
Jo crec que és un tema...
Quatre fronteres...
Són moltes.
Són moltes.
Una i és molt.
I aquelles fronteres
en particular.
Aquelles fronteres
i en aquest moment
en particular.
Bé, doncs
ell ens explicarà
per què s'hi va ficar
amb aquest món.
Ell ha estat al curt instant,
el coneix
i ens explicarà
el que vulguin explicar-nos
per suposat.
Bona nit, Andrià.
Bona nit.
Molt bé.
A part d'això,
si has vist
algunes de les pel·lícules
que comencin...
Algunes que...
Tu...
I pots intervindre...
Tranquil·lament.
Molt bé, Pep,
explica'ns
què t'ha explicat l'Isaqui.
Doncs sí,
aquesta exposició...
Bueno, diguem
qui és l'Isaqui la Cuesta,
si et sembla.
Sí, demà,
l'Isaqui la Cuesta,
hem parlat d'aquí
diverses vegades.
Fareu una
acotació personal.
tinc el plaer
i l'honor
de haver fet
amb ell
un documental.
Bé,
un curtmetratge,
perdó,
La matança del porc,
en la que utilitze
unes pel·lícules
meves
dels anys 77,
precisament,
i d'una mica abans,
74-75,
en la que
vaig filmar
la darrera matança
del porc
del meu poble,
perquè a partir
de llavors
ja es va
tindre
que portar
per
qüestions
sanitàries,
a fer
la matança
de l'escurs
de Tàrrega.
com ha passat
de tot.
Va aprofitar
aquelles imatges,
va aprofitar
unes altres imatges
que vaig filmar
el 77
de la campanya
electoral
de la primera
vegada
la democràcia,
i llavors
va coincidir
tot això
en què
jo
participava
amb el Joan Cerdà
també,
participava
en unes jornades
que va fer
precisament
a Santa Mòrica
sobre
cartografia
del cinema
mutant.
Aquest era el títol.
Té gràcia
amb els títols,
tot s'ha de dir.
Té molta gràcia,
sí.
Perquè aquest d'avui
que jo
sóc allò prohibit
m'ha semblat encantador,
bueno, encantador no,
però vaja,
sorprenent.
Mentre fèiem allò
es va
produir
el 15M.
Llavors l'Isaqui
va filmar
unes imatges
del 15M
i ja ho tenim.
Les imatges
del 15M,
la matança del porc
i les primeres
eleccions democràtiques,
més una conversa
gravada
per telèfon
amb mi
i això són
10 minuts
i 18 segons
del curtmetratge.
Del curtmetratge.
Bé,
a part d'això,
molt bé.
Isaac Iacuesta
té una
carrera
important
que ja ha sigut
reconeguda
pel centre
de Pompidou
que li ha fet
una retrospectiva
per la...
L'any passat,
no?
Sí,
l'any passat.
La Filmoteca de Catalunya
també li va fer
una retrospectiva.
En fi,
ja és un valor
també a Nova York
també han fet
una retrospectiva
d'ell.
És una persona
però,
a més a més,
l'Isaqui
és inquiet.
Busca altres motivacions
i altres línies.
fa un tàntem
amb l'Isa Campo
que són parella
i treballen conjuntament.
Sobretot molt,
l'Isa
col·labora molt
amb els guions,
amb els muntatges,
etcètera.
i llavors
fan també
una sèrie
d'exploració
amb el camp
de l'audiovisual
perquè
està
absolutament
convençut
que
el cinema
ha de
trencar portes
i obrir-se
cap altres disciplines
perquè,
bé,
tenim els mòbils,
tenim
també
la música,
l'audiovisual,
etcètera.
Llavors,
ell
cada vegada
fa
més intervencions
en aquest camp.
I dintre d'aquestes intervencions
ha agafat
i ha dit,
bé,
doncs jo ara
monto el
Jo Soc Allò Prohibit.
Jo Soc Allò Prohibit
és una instal·lació
que tenim
al primer pis
d'Art Santa Mònica.
Es va inaugurar
el dia 13 de novembre
i estarà
fins al gener,
no?
Sí,
fins al 12 de gener.
Sí,
el 12 de gener.
Llavors,
a partir d'aquí
farà un recorregut itinerant
per tot Catalunya.
és a dir,
estarà
en Posta,
Tarragona,
Lleida,
Hospitalet,
Vic,
tornarà a Barcelona
també,
Girona
i acabarà a Mataró.
Tot això serà
entre el 2020
i el 2021.
És a dir,
que es podrà
veure
pràcticament
totes les proviscies.
I tu la vas veure,
això que entres
tu sol
amb una...
Sí,
l'exposició
es composa
de tres
partats bàsics.
un,
és una caixa
que és com una capsa
de mistos gran,
tancada
per dalt,
per baix,
pels costats,
però els laterals,
les quatre parets,
són quatre pantalles.
Llavors,
hi ha un dispositiu
que ells l'han programat
entre una persona.
Una sola part.
jo he vist que hi havia
un tiquet
com si estàs al mercat.
Una paixateria.
Sí, igual.
Llavors,
tu entres
i comences
a sentir
i veure
algunes imatges
que es tallen
a vegades.
És una mica
una forma
d'explicitar
l'emprenyament
que t'acaba produint
les prohibicions.
Però està connectat
en què detecta
la teva mirada,
no?
Sí.
Quan tu
estàs mirant
una pantalla,
hi ha un detector
que ho veu
i llavors
t'agafa,
t'apaga aquella pantalla
i te n'obre una altra.
I llavors
el que estàs veient allí
ja no ho pots veure,
tens d'anar cap a l'altre
i així
va fent un recorregut
circular
que...
I no és molt inquietant, això?
Sí,
bueno,
jo diria
que més que inquietant
arriba un moment
que t'arriba a emprenyar.
Però bueno,
tot això és una cosa
volguda
per l'autor, no?
Perquè, clar,
a veure,
a vegades
les prohibicions...
Perquè el que surt a la pantalla
és una prohibició...
A vegades les prohibicions
molesten sobretot
el que prohibeixen.
Però
l'espectador
si ja no veu
el que ha prohibit,
bueno,
doncs es conforma
amb el que li donen
i tot...
No, aquí
tu veus
l'efecte
de la prohibició
i per tant
t'emprenyes, no?
I t'acabes dient
me cago en la puta...
Ai,
disculpeu.
No cal.
No calia.
Bueno,
el cas és que
aquesta
és una,
un aspecte
i aquí tenim
trossos de prohibicions
que van des del 77
fins ara.
És a dir,
que tant hi ha pel·lícules
com hi ha cançons,
com hi ha protestes públiques,
bueno,
diferents tipus
de censura.
I et suggereix
ja...
Hi ha una
pregunta,
hi ha una...
hi ha una exposició
tant amb textos
com amb imatges
que et van situant.
Ja,
però no està...
Contextualitzant
el que són
les prohibicions
amb el temps.
Després tenim
un...
Sortint ja d'aquí,
tenim un àmbit
en el que
ell ha convidat
a una sèrie
de cantants
i...
Prohibits.
I rapsodes,
sí,
que han estat prohibits
i llavors
mireu,
us en diré,
per exemple,
hi ha l'Albert Pla,
Alicia Ramos,
Pau Riba,
Refri,
Mafalda,
Rocío Márquez,
Grand Wyoming,
Kiko Veneno,
en fi,
una cosa que em sembla
que són fins a 22
i ells van cantant
trossos
de cançons
que han estat
prohibides.
Això és una mica
una música de fons
que es va muntant
fins i tot
a dintre
de la caixa
de la capsa
tancada.
I després tenim
un tercer àmbit
que és
uns cascos
en els que
tenim l'opció,
hi ha un menú,
i tenim l'opció
de sentir
uns textos
de quatre convidats
per l'Isaqui
que aproximadament
aquests textos
duren...
Hi ha un menú
de 8 o 10 punts
que són de dos o tres minuts,
en total
és una mitja hora
a cada un,
són l'Albert Pla
que parla de cançons,
parla de coses curioses,
per exemple,
hi ha un moment
en què diu
em van fer baixar
des de Girona
que ja m'emprenya
amb mi molt
viatjar
fins a València
per un judici
i després resulta
que al final
no em condemnen
i em va acabar
emprenyant
perquè si m'haguessin
condemnat
segurament
em haguera facilitat
40 actuacions més.
Bueno,
aquestes contradiccions...
Ja fa el pla de fer.
Aquestes contradiccions
que a vegades
té la censura,
no?
Ja.
Després hi ha
l'avvocat
Benet Salellas
que ens dona,
ens situa una mica
i contextualitza
el que és
la censura
i les prohibicions
dins
de l'àmbit jurídic.
Però,
d'altra banda,
tenim a David Jiménez
que és l'exdirector
del Mundo
que jo ja l'havia sentit
alguna vegada,
és un personatge
molt interessant
perquè...
Ah,
és el que se'n va anar.
Bueno,
el van fotre fora.
Bueno,
sí,
se'n va anar...
I bueno,
ell explica
una mica
com funciona...
Sí,
sí,
ha fet un llibre a ell,
no?
Sí,
molt interessant,
eh?
Sí,
sí.
Ell explica,
per exemple,
el poder
de persones
com el president
del Madrid,
de polítics,
gent que,
en realitat,
del palco,
mou
les tecles
per fer arribar
a despedir
persones,
etcètera,
sense que sigui
directament ells,
no?
Però en realitat
és així,
no?
Clar,
el món
dels mitjans
de comunicació,
tant les teles
com...
Estan molt supeditats
als que manen,
no?
Llavors tenim...
Perquè estan supeditats
a les subvencions.
El Santander també
utilitza
canals
de pressió,
no?
I,
per últim,
està Pedro G. Romero,
que és un artista
i comissari
d'exposicions,
que explica també
l'àmbit
de censura
en aquest aspecte,
no?
En el que són
la programació.
Perquè, clar,
com a programadors,
aquí és que rep tothom,
no?
Jo diria una cosa
que a mi em va semblar...
Jo tinc algun...
llibre sobre la prohibició
de les pel·lícules
en el franquisme.
Tinc també
algun llibre
que es va publicar
sobre la prohibició.
Per exemple,
és un cas
sabut i notori
de tots els
de la nova cançó,
el Raimundo en el davant,
l'Ovidi,
la Maria del Marbonet,
el Llac,
el Pi de la Serra,
tots aquests,
bueno,
tenien que presentar
les lletres
i llavors
els hi tachaven
això no,
això no,
aquesta tota sencera
i tal,
depèn a vegades
de la complexitat
de la cançó
perquè si eren textos
una mica poetis
i una mica enrebessats,
el censor
no ho pillava,
ho deixava passar
i a mi,
ho deixava passar coses
que eren més terribles
que el que censurava,
no?
Es donaven també...
és que és molt contradictori,
però,
més que ara,
m'interessa ressaltar
que en època franquista
o del primer franquisme
perquè sembla que estem
en un segon,
doncs amb el primer franquisme
la censura,
diguem,
era aplicada
pel govern
a través,
no hi havia cap problema
per part d'ells,
amb tindre
el censor de torn,
no?
Ah, sí,
clar.
Quan arribem a la democràcia,
no,
esclar,
o amb el segon franquisme,
allò com el padrino,
un, dos,
que és allà on estem ara,
llavors el paradigma canvia
i ara la censura
l'aplica el Codi Penal
a través dels jutges,
el Codi Penal
el fan els polítics
que el consensuen,
fan les lleis
i els jutges
amb el seu criteri
sempre curiós,
ja veiem les sentències,
sobretot en l'àmbit
per exemple
de la manada
i això
ha sigut últimament
molt
preocupant
que hi hagi algú
que tingui
la indecència
de sortir
dient que som
una democràcia
de les més avançades
d'Europa
quan es donen
aquestes sentències
a casa nostra
i que per la tele
vagin dient que
Francia
no s'està copiant
en el tema
del càstig
els abusadors
llavors
aquí
Isaac
diguem
que es dedica
a la segona vessant
llavors
posa d'evidència
i allà tenim
un document
de dues pàgines
en què
s'esmenten
els articles
del codi penal
en el que
és més fàcil
incorre
perquè una de les coses
que també li interessa
molt
Isaac
és que
avui en dia
el creador
o el creatiu
es troba que
ostres
o té un assessorament
fiscal
allà al costat
o si no
no sap quin és
el seu límit
clar
llavors això
segurament és buscat
perquè
el que entra en funcionament
és el més terrible
que pot haver
que és
la censura prèvia
l'autocensura prèvia
que segurament
és un fet
que s'està donant
molt avui
per tant
per tot això
i més
us recomano
que feu visita
a Art Santa Mònica
perquè val
molt la pena
val molt la pena
més que res
és que
l'Isaqui
no et dóna res fet
el que et dóna
és uns motius
per activar la ment
i reflexionar
sobre
aquests temes
que tracta
en aquest cas
seria
el tema
de la censura
ho deixem-ho
Marc
i ho recomanem
ho recomanem molt
que
ens hi passem
algun moment
sí home
molt bé
Àngela
tu
què ens expliques
del que has vist
que t'ha interessat
i que pot interessar
els que ens escolten
doncs bé
jo de les estrenes
d'aquesta setmana
havia vist
abans
a Venècia
Madre
del Sorogoyen
amb el
super mega premiat
curt
que va tenir
que estar
clar
que bueno
jo
des del punt de la producció
a mi em va agradar molt
pot agradar o no
perquè era un curt
que durava
que amb molt poc temps
amb molt poc
18 o 20 minuts
i aconseguia crear
unes tensions
que a nivell
també jo crec
tècnics
perquè bàsicament
el pla
és un pla seqüència
dintre d'una casa
o sigui
aquesta part
em sembla excel·lent
i també jugar
amb
bueno
una platja
buida
o sigui
després
no tens res més
o sigui
si tens aquesta imatge
d'arxiu
i saps
tècnicament
fer aquest pla
dintre d'una casa
tens aquest curt
molt ben pensat
i molt ben
molt ben produït
en aquest punt
llavors tenia ganes
de veure
perquè jo crec
que tothom
pensava
la pel·lícula anirà
de
què ha passat amb el nen
i bé
sí que és una miqueta
perquè diguem-ho
la història és
la història
és que no vull fer
espoilers
no
només com comença
com comença
doncs és una mare
que rep una trucada
del seu fill petit
que està a una platja
que s'havia anat
amb el seu pare
a la costa francesa
i no
diu que el papa no està
que no el troba
i llavors
no veu res més
a la platja
diu que no hi ha roques
que no hi ha res
i que apareix un home
i ve un home
i que no és el seu pare
què passa
que s'acaba la bateria
del mòbil
i aquí la mare
doncs surt desesperada
trucant a la policia
sí
fins aquí
arribava el cul
aquí el cul
t'acaba aquí
i jo
no tinc cap inconvenient
em dic
em sembla genial
no el vaig veure
fins aquí
em va semblar
molt
després
la pel·lícula
que també l'he vist
no sé si estaràs d'acord
amb mi
però jo penso
que sobretot
la salva
la gran interpretació
de la Marta
de la Marta
de la Marta
ni a tot
sí
100%
jo em sembla
que seria injust
que la Marta
no tingués aquest any
el seu Goya
o el seu Gaudí
o el que sigui
exacte
jo a mi em va agradar molt
en el curt
i vaig pensar
si ho fa igual de bé
al llarg
és molt bona actuació
de l'any
sí sí
100%
després
jo crec que vol ser
molt creatiu
té una part
ingeniosa
crec que no cau
en cap moment
pot cansar
o no cansar
l'espectador
però sempre
el situa
en un punt
de vista
molt real
que és el de la Marta
i com
bé
hi ha dit algunes coses
és un guion
que va
al bord del precipicio
sin caer-se
és veritat
tu vas
tota l'estona
volent saber
què passa
perquè com a espectador
tot i que
ens agradi un tipus
de cinema
o un altre
sempre acabem
volent solucionar
els problemes
perquè el vius
exacte
llavors
ho fa molt bé
perquè no et dona mai
aquest carmel
i de fet et fa sentir
tota l'estona
aquest neguit
de no et duiré
cap a estar amb el nen
no sabrà
si aquest nen
és el seu fill
no és el seu fill
no sabrà res
de tot això
això pot incòmodar molt
i fer que hi hagi
molta gent
en contra de la pel·lícula
i jo crec que
el punt original
és solucionar
la pel·lícula
des d'un punt de
aquesta mare
mai sabrà
què ha passat
amb aquest fill
perquè és un adolescent
el que troba
6 anys
sí, exacte
té 6 anys
després troba
una adolescència
no diem més
però si no
ja estem
diem molt
però
en cap i el Sorogoyen
que
la pel·lícula
és d'acció
que ell fa
no deu tenir res
a veure amb això
no, no, no
més
aquesta és una pel·lícula
intimista
absolutament
el que passa
el que passa
tu ho has dit
molt bé
ell està
jo crec que
com a creatiu
ell
i com a director
diu
ostres
el curt
que és
molt bo
tindrà
el recorregut
que tenen els curs
i llavors
per mi
que va tindre
la temptació
de dir
bueno
aquí tinc una història
bona
molt potent
la desenvolupo
i faig
un llarg
un llarg
però clar
mantindre
el nivell
això ja és
una altra història
i mantindre
aquesta tensió
tot així
és de guió
tot ha semblat
bé
m'ha semblat
ben solucionat
no m'ha semblat
la farofelitxe
per exemple
el curt
sí que em semblava
una brutalitat
en guió
perquè
l'obra
el tanca
i el fa molt net
i molt bé
és el que diem
fer aguantar
aquestes tensions
en un llarg
sense tenir
una pel·li d'acció
és molt complicat
perquè
tothom sap
que aguantar
les tensions
a vegades
amb una superproducció
pots aconseguir-ho
però en un projecte així
portant-ho
en aquesta intimitat
i en aquest problema
tan matern
tan específic
i tan delicat
era difícil
i de sentiments
i de
sense caure
i també suposo
la pel·lícula
és recomanable
sí
és molt recomanable
i
entenc molt
que hi hagi molta gent
que surti
que no li ha agradat
perquè no és el final
ni el feliç
ni el final
que tu t'esperes
quan vas al cine
ah vale
doncs he vist el cur
ah guai
trobarà el fill
o ah vale
s'enterarà d'on està
o mira ha mort
però almenys sap que ha mort
és que no sabem res
llavors
també
com a espectador
també et dóna molt a pensar
tan basc
com realment
la Marta Nieto
fa molt bé
i és una mare
perduda
hi ha un punt
no sé si
tu t'ho vas recordar
que ja que abans
parlàvem d'Isaac i la Cuesta
en què la pel·lícula
recorda la propera pell
sí
ah clar
és que la propera pell
va
no
no dic el per què
perquè ja seria
desvetllar
l'intrícula
però
sí
sí
sí
és veritat
jo
bueno
no sé
clar
em semblava que la propera pell
en aquest aspecte
és més dura
i aquesta potser és més tendra
sí
sí
jo diria que
que la
caire que té
no és ben bé el mateix
però bueno
són dues històries
diferents
però no et pensis
eh
la pel·lícula és arriscada
perquè hi ha un moment
en què fregue
no sé
ara ja me'n vaig més lluny
no sé si
tu estàs parlant de l'Isaac
no
estic parlant de la madre
estic parlant de madre
de Soro Goyen
si vosaltres heu vist
la luna
de Bertolucci
ai fa molts anys
ui sí
sí que l'he vist
vale
doncs hi ha
hi ha moments
que està fregant una mica
la relació edípica
ah val val
amb aquest aspecte
sí
és bastant pirotècnica
jo la de seria així
perquè té aquests punts
sí
aquests punts
fa molts anys
que ho vaig veure
home
clar
no però hi ha pel·lícules
que a vegades
que les tens a casa
i te les tornes a posar
i aquesta no l'he tornat a posar
eh
d'Alberto Luch
i ja
també així
també he vist
bueno
l'hiberté
de l'Albert Serra
jo el segueixo
i bé
tinc moltes notes
sí
doncs desenvolupa
t'escoltem
t'escoltem
d'escoltar
el convidat
clar
és un director
que un ha de fer
puny a part
per parlar d'ell
no pots parlar
com parlem ara
hem pogut comparar
aquests dos directors
està sortit
el Bertolucci
imagina't
tens una franja
però aquest director
és un solitari
Albert Serra
és una illa
és un solitari
aquesta última pel·lícula
no sé si és per la temàtica
a ell
si escena
que algun dia
no li agrada
de gens
però va recordat
a Gaspar Noé
a la manera que té
de transparir
Gaspar Noé
òbviament
no és aquest mateix punt
però jo crec que
és un
és un
bueno
té com tres
tres fases
no?
aquesta pel·lícula
he llegit
que primer va fer
quant dura aquesta pel·lícula
perquè ell
és que clar
has d'anar allí
a punt de sortir
també hem portat
un dia d'aquests
que vaig pensar
per què has vingut
ara
Albert Serra
avui
no era el dia
però
ara bé
ara bé
he llegit
que havia fet
abans una exposició
el reina Sofia
que veia
Person Alien
que aquí
el que veia
eren dues pantalles
on sortien exactament
moltes de les imatges
de la pel·lícula
l'únic que l'espectador
com si fos aquell vidre
es veia reflexat
això
et donava
un punt
d'interacció
jo crec
amb l'exposició
i tenies
un punt d'estatua
allà enmig
et veies
enmig també del bosc
i d'aquests
libertadors
que anaven apareixent
i fent les seves coses
llavors
sí que era incòmode
però hi havia una relació
tu podies fugir d'allà
o podies sortir
i trobar el cap
allunyar-te
i amb la foscor
de la mateixa pantalla
no et veies
llavors jo crec
que aquí sí que hi havia
un joc
que estava ben trobat
un joc que jugava amb tu
exacte
aquí en canvi
l'espectador
només té una opció
quedar-se al cine
o marxar
no pots interactuar
perquè tu
som pla general
el cine és això
sí, no
sí, sí, sí
clar
però
és difícil entrar
perquè aquí
era un pla general
on tu tota l'estona
veus
i sents
bueno
aquestes imatges
i el que fan aquesta gent
sense poder formar-hi
a més a més
els textos
no et donen
massa pistes
tu l'has vist?
sí, sí, sí
la vam veure
de passe de premsa
i li comentava abans
fora de micro
amb ella
que potser
va ser molt
molt interessant
la introducció prèvia
que va fer l'Albert
perquè clar
ell té
les idees molt clares
però després
en aquest cas
sobretot
la seva obra
es converteix
en uns traços
una mica
l'opòlog
sí, sí
et fa
et consideres
un boayer
a mi em va recordar
una mica
jo crec que ell
vol ser un boayer
i t'ho contagia
o t'ho vol contagiar
ell sempre vol ser
una mica
sí, no, no
i aquí
ho ets 100%
únicament que
també tens aquest punt
de dir
ho puc ser
dues hores i mitja
clar que ho puc ser
com no participes
perquè no hi ha
realment no hi ha un relat
hi ha una tècnica
poètica
ben elaborada
el guió
què me'n dius?
és que el guió
mira
sinopsi curta
jo no vaig llegir res
abans d'anar
perquè no volia
llegir
normalment no ho faig
però aquest cas
100%
és una nit
eterna
jo crec
que se't fa
on
uns
libertés
del marquès
de Sades
de Sades
en un viatge
cap a Alemanya
es queden
passant la nit
al bosc
i llavors diguéssim
que allà
s'alliberen
i poden tenir
les seves fantasies
oscures
bueno
en principi
diuen els papers
que
estan
en relació
amb un grup
de
religioses
d'un
cofre
d'un convent
que hi ha
sí, hi ha un convent
allà a prop
de Camí
tot i que l'acció
és bosc
sí, tot és bosc
sí, jo les imatges
que he vist
és un bosc
sí, sí
no, no
i bé
i això
i també
a Berlín
va fer
després
havia fet abans
una obra de teatre
intentant-ho
intentant fer
el mateix
el que havia fet
el Reina Sofía
entre la Reina Sofía
i la pel·lícula
va fer l'obra de teatre
i es bloqueven a haver-hi
comentaris
que li deien
que això eren
que aquests actors
no estaven dirigits
aquesta gent
no feia res
o sigui, no havia dirigit
a ningú
i ell va dir
perfecte
això és el que
més vull escoltar
així que és el que
deixaré que facin
i per tant
tu tens gent
en un bosc
fent una mica
el que volen
o que hi ha hagut
una direcció
però com no hi ha
un guió
molt més llarg
jo crec que
d'una pàgina i mitja
i no hi ha
una direcció
de direcció
doncs és
bueno
és com un clímax
de Gaspar Noé
una fiesta
on de tots
quan fem pàgines de guió
fem el que vulguem
a més a més
no hi ha música
fins al final
l'últim quart d'hora sí
però fins al final no
sí, és molt
és contemplatiu
100%
i en comparació
amb tot l'altre
que ha fet ell
què dieu vosaltres?
home, jo diria
que no té res a veure
amb tot l'altre
l'única cosa
que es pot comparar
és el moment històric
amb la mort
de Lluís XIV
que jo crec
que una mica
la reacció d'ell
amb agafar
l'hiberté
és perquè
per mi
que li van començar
a arribar notícies
de
hòstia
estàs fotent un cinema
ja més normal
i això
no li devia agradar
gens
no, sí, sí
i de fet
no us vaig a enterar
el títol
diu que
l'única provocació
segons el director
és que
és el títol
perquè
et diu
que si no fas això
no tens llibertat
o sigui
no ets lliure
llavors també jo crec
que jugar molt
perquè jo tota la pel·lícula
és el que més m'estava
pensant tota l'estona
pensava
vale lliberté
per això no m'anava
pensava
vale lliberté per què
saps?
és a dir
que ara hi haurà un gir
d'aquí
justificarà
sí
no, no
i pensàvem
potser la llibertat
de poder fer
el que volés al bosc
bueno
la llibertat que potser
no tenia aquesta gent
en aquell moment històric
també
però no, no
realment és
bueno
és una burla
cap a l'espectador
una cosa que segurament
ell
arrossega
de Sade
és que
jo he llegit Sade
i no
o sigui
tu no t'ho passes bé
llegint Sade
o sigui
Sade et dona unes situacions
però
ni et dona
plaer
ni
sí
hi ha una certa provocació
però
estàs incòmoda
sí
una situació
d'incomoditat
i ell
tradueix
tradueix aquesta sensació
llavors
si el que va a veure la pel·lícula
i va en plan
Miron
no
d'allò de dir
de Boyer
sí
doncs a la millor
resultarà castigat
ja
és a dir
aquí
ell
per mi
és una persona
molt intel·ligent
i segurament
ha treballat
més del que sembla
el guió
sí
segurament
ha arribat a fer una depuració
que
bueno
segurament coincideix
amb el que exactament
ell
volia dir
i llavors
a partir d'aquí
hi ha tota una eternitat
pel davant
per jutjar-lo
per jutjar-lo
exacte
bé
doncs ja
sí
sí
sí
100%
bé
doncs
passem la segona part
de la
de la sessió
i us
us explico
com ha anat això
a veure
jo vaig anar
al cinema baix
que feien
una pel·lícula
de
de
Casim Oz
que és un director
que és un director
curt
que viu a Turquia
i que pretén fer
cinema curt
té molts problemes
ell va venir
a la presentació
va fer
va fer la presentació
de la pel·lícula
i després hi va haver
un col·loqui
que era un col·loqui
va ser un col·loqui
interessant
que a més
estava
amb traducció
que no sé com
us ho vau fer això
perquè això era complicat
una traducció
del turc
al castellà
del castellà
del turc
però tot i ser
d'una certa dificultat
perquè
no era àgil
va ser molt interessant
ell va explicar
la dificultat
de fer
un cinema
amb pretensió
de parlar
dels curs
amb una Turquia
que pretén
eliminar-los
per tant
és un cinema
difícil
la pel·lícula en si
Zer
que es diu
no?
és una pel·lícula
no sé
tu mateix també la pots
descriure
és una història
de fet Zer
és una noia
que és una cançó
d'una noia
la pel·lícula
comença
a Nova York
que és
una família
que prové
del Kurdistan
i que porten
una àvia
perquè està malalta
per intentar salvar-la
l'àvia mor allà
i té
una relació
amb el net
que és
i ell
i li canta
aquesta cançó
és una cançó
que la canta
en curt
i ni ella
ni el net
entenen el curt
perquè ell
ella sí que l'entenia
jo vaig interpretar
que ella tampoc
sí que l'enten
però sí que
és veritat
que diu en algun moment
que el té com oblidat
potser és això
i ella li canta
i ell
que es dedica a la música
li sembla
una peça
molt molt bonica
llavors
l'àvia mor
i ell
deixa tot
la vida
de Nova York
i torna
al Kurdistan
i vol trobar
aquesta música
perquè l'àvia
no li torna
a cantar
i ell
no reté la música
per tant
és un conte
és un conte
el guió
jo li comentava
amb ell
no és un guió
excessivament consistent
però en canvi
el moviment de càmera
com tracta els personatges
com se'n va
pels poblets
del Kurdistan
i com els descriu
i com
ens explica
com viuen
i com
és el tracte
entre ells
allò està
molt i molt
aconseguit
la pel·lícula
comença
que ell
està a l'aigua
a Nova York
i la pel·lícula
acaba
que troba
el poble
on
prové
aquesta
cançó
és un conte
és un conte
poètic
ell
entremig
ha volgut
posar
algunes
imatges
del conflicte
que curiosament
li han tallat
totes
perquè ell
la passa
a Turquia
però
aquestes
estan tallades
és a dir
són absolutament
rigorosos
en aquest tema
per altra banda
ell ens va explicar
que
s'ha de presentar
cada setmana
a la policia
i que inclús
per agafar l'avió
en cas
hi perd l'avió
perquè ell
s'ha de presentar
cada setmana
per el fet
de ser
de tenir
ell és un
ciutadà
turc
en llibertat
i
sense cap problema
però
la pressió
que rep
en aquest moment
tota la població
que es declara
kurda
és una
dificultat
molt
específica
ell és un home
que ha fet
moltes pel·lícules
d'allà
i ben rebudes
crec
i en canvi
pel fet
de la situació
actual
recordem
això
que el Kurdistan
és una
és una regió
que té
pertany a quatre estats
quatre estats
en conflicte
tots ells
tant la part de Síria
com la part de Turquia
és una situació
molt greu
no
i llavors
això
em va fer
trobar-me
amb l'Adrià
que s'havia promogut
aquesta
portar
aquesta pel·lícula
perquè
explica'ns una mica
la teva feina
què fas
i
per què
vau portar
aquesta pel·lícula
en particular
i per què
us ha semblat
interessant
promoure
el cinema curt
en aquest moment
que com tots sabem
no solament
el cinema curt
sinó
qualsevol cinema
d'aquesta zona
és molt difícil
de
de les distribuïdores
manegar-lo
perquè
les distribuïdes
si no
però bé
la pel·lícula
de festivals
rarament
arriba
aquí
a més que
el cinema curt
és un cinema
que ja n'és
sota repressió
allà
per això
aleshores
ja
imagina't
transcendir
les seves pròpies fronteres
i venir aquí
una mica
amb l'expectativa
ja no d'agradar
sinó
de moure diners
que al final
les productores
o distribuïdores
és una miqueta
el que busquen
doncs
és pràcticament
impossible
sí
jo vinc
d'Ibarrdia Produccions
que Ibarrdia Produccions
és un col·lectiu audiovisual
molt molt petitet
són cinc persones
que el que fem una mica
és producció de vídeos
ja siguin
espots
videoclips
jo què sé
qualsevol vídeo
que nosaltres
trobem interessant
a l'hora
que tingui
algun tipus de repercussió
de transformació social
és així una miqueta
com no dir res
però
una miqueta
la nostra intenció
és aquesta
aleshores
el tema
quant anys fa
que funcioneu
doncs
ara farà
4 anys
4 o 5 anys
més o menys
i el tema
del Kurdistan
és una mica
perquè
jo i una
i la meva companya
estàvem
estàvem
ficats
en grups
de solidaritat
amb el Kurdistan
amb el poble curt
és a dir
plataforma
no sé si coneixeu
però és la plataforma
així
a nivell de Catalunya
que coordina
tot el tema
de la solidaritat
amb el poble curt
fent xerrades
traduint llibres
textos
articles
generant
tot tipus de material
que d'alguna manera
trenca una miqueta
el silenci
mediàtic
que hi ha al voltant
del Kurdistan
i com trobeu persones
que us fan
perquè
no és un idioma
fàcil
traduïu coses
del Kurd
o com
clar
jo has de dir
ara mateix
fa ja dos anys
que no hi soc
però
sí que és veritat
que
a Espanya
i a Catalunya
en concret
la diàspora kurda
és molt
és molt petita
hi ha molt poca gent
provinen del Kurdistan
i la majoria de gent
són migrants
econòmics
és a dir
gent que no
doncs que no
no troba la manera
de guanyar-se
les castanyes
exacte
i hi ha poca migració
política
no?
que
no vull fer
com la diferenciació
però una mica
la migració política
i la diàspora política
doncs sí que ve
amb la intenció
una miqueta
de generar
una
microsocietat kurda
i una miqueta
doncs d'estar implicada
en el moviment
difondre una mica
el problema
exacte
i
i aquí a Catalunya
és molt poqueta
però sí que n'hi ha
i ara que parlaves
de la traducció
que es va fer
amb el Casima
la projecció
de Zera
a la mostra
de Cinebaix
la traducció
era del curt
no era del turc
era de curt
de kurmanji
no s'havia de distingir
com pots imaginar
era del curt
que és un dels quatre
dialectes majoritaris
del curt
i surt
hi ha possibilitats
de poder-la veure
sí
tant i tant
només s'ha de
és que de fet
o sigui
el que és difícil
és moure-ho
en àmbits
de cinema
convencional
exacte
convencional
o sigui
tu si trobes
mira
que he contactat
amb un centre cívic
i puc fer una projecció
doncs només has de parlar
amb la productora
i perquè la majoria
de produccions
de cinema curt
la majoria
no totes
són agermanaments
amb altres productores
sobretot del nord d'Europa
que és on
és on hi ha més
si ha arribat el cas
ens podríem posar
en contacte amb tu
i aconseguir-ho
clar nosaltres
a nivell de mostra
de cinema curt
també estem fent
una miqueta aquesta feina
una mostra
pensava que ens ho comentaries
també
doncs us explico
la mostra de cinema curt
neix ara fa quatre anys
aquesta que ve ara
al desembre
serà la quarta edició
i neix una mica
sota el Paraigües
d'Ibarria Produccions
que és aquesta productora
de la que formo part
i és a dir plataforma
i neix una mica
amb la intenció
de fer servir el cinema
com una arma més
a l'hora d'això
de trencar
el silenci mediàtic
que hi ha al voltant
del Kurdistan
i del conflicte curt
i una mica això
generar contingut
i de la mateixa manera
que has de dir
tradueix textos
fa xerrades
doncs nosaltres vam dir
ostres
emportem el nostre granet de sorra
ja que estem intentant
engegar aquesta productora
relacionada amb el cinema
doncs intentar
d'alguna manera
que el cinema
sigui un ariet més
contra el silenci
aquesta és una mica
la intenció
de la mostra
aleshores el cinema
en si
com a cinema
és una mica
està supeditat
totalment
a la voluntat
que tenim
que la gent
conegui el Kurdistan
conegui
què està passant
al Kurdistan
perquè quins
altres directors
heu
heu promogut
o heu
a banda
d'aquest
que està
doncs ara
noms concrets
que em preguntes
ja et dic
que el cinema
està totalment
supeditat
a la voluntat
jo més aviat
gairebé
d'activisme
que tenim
a l'hora
de voler moure això
de voler que la gent
ja no li soni
al Kurdistan
si no sàpiga
què està passant
no sàpiga
el genocidi
que està enfrontant
la població
ja no només
els kurds i les kurdes
sinó
tots els pobles lliures
que viuen al nord de Síria
per exemple
jo tinc contacte
avui li comentava
amb l'Alba Sotorra
que ella va fer
comandant
i a partir d'aquí
ens vam veure
i precisament
la setmana passada
la trucava
per quedar
pel dia 10
aquí
al programa
i em va contestar
bueno la trucava
per whatsapp
i em va contestar
que està a Rojava
precisament ara
i vindrà
als voltants de Nadal
per passar el Nadal
aquí amb la família
i em sembla
que des de fa
ben bé
8 mesos o 9
està treballant
amb una altra producció
i és un documental
el que està fent
sí
sí
molt interessant
clar jo no sé
el que es pot explicar
jo no explicaré res
l'Alba està treballant
ara mateix
allà en un documental
i de fet
és graciós
perquè l'Alba
va treure
comandantarian
pocs mesos després
de nosaltres
des d'Ibarri
des de la productora
vam treure un documental
que es diu
El Sol del Nord
que relata una mica
està a la seva web
que relata una mica
el projecte polític
i social
que tenen els curts
dintre de l'estat turc
perquè si ve cert
que potser
el tema de Rojava
ens sona una mica
al nord de Síria
doncs que hi ha
aquest buit de poder
i la revolució
de les dones
exacte
hi ha aquest buit de poder
durant la primavera
ara
Assad
de Síria
fa baixar
totes les tropes
militars
del nord de Síria
que les té allà
justament perquè hi ha
una concentració alta
de curs
però ara
amb el replegament
dels americans
jo no sé si no
hauran quedat
una mica desprotegits
Sí, sí, totalment
Sí, perquè de fet
ell
de fet
l'Erdogan
pretén
portar
m'imagino
població
en aquesta zona
De fet
el que està fent
Erdogan
des de
des del 9 de novembre
crec que va
no, 9 de novembre
9 d'octubre
crec que va començar
l'operació
d'invair
al nord de Síria
i de crear
el que hi diu
un corredor
de pau
Sí
és
doncs
perpetrar
un genocidi
més
ja l'estava
perpetrant
des de fa
més de 50 anys
dins de les fronteres
turques
doncs portar-lo
cap a fora
i fer fora
tots els curts
i les curdes
i la gent
d'altres
d'altres minories
ètniques
perquè allà
no només
hi viuen
curts i curdes
fer-los fora d'allà
perquè el projecte
social i polític
que presenten
que es diu
confederalisme democràtic
basat en
l'ecologia social
l'aiberon de la dona
la democràcia directa
doncs representa
òbviament un gran perill
cap a l'estatus quo
dels estats moderns
els vol fer fora d'allà
i el que ja està passant
és que aquestes zones
d'on fa fora
els curts i les curdes
i altres minories
ètniques
doncs les omplem
amb militants de licis
per exemple
sí, sí, clar
no poden tornar a casa
i ell
sempre té a la mà
l'emenaça a Europa
d'enviar
3 milions i mig
d'emigrants
a la més mínima
que li comencin
a posar problemes
clar
jo crec que és molt important
remarcar
la complicitat
dels estats europeus
amb el que està passant
al Kurdistan
a Síria
a Turquia
totalment
nosaltres hem pagat
bueno, nosaltres
hem pagat el silenci
d'alguna manera
sobre el que està passant
al Kurdistan
perquè ja ens va bé
que es quedi amb els refugiats
i les refugiades
perquè llavors
ella està fent
aquest documental
i qui ho promoveu vosaltres
o qui
lo de l'alba
sí
com està
no, no, això
és ella sola
bé, ella té el seu equip
té un equip
i té contactes allà
sí, sí
ella va estar allà
no sé si abans
o després de nosaltres
però va estar allà
i va estar rodant
ella va estar rodant
a Síria per sol
no de Síria
a Roja Valls
el comandantarian
i després d'això
ara està distribuint
una pel·lícula
que ve d'allà
que començarà
a distribuir-la
d'aquí un temps
la volíem passar
en aquesta mostra
de cine curt
però no ha sigut possible
doncs pels temps
però és pel·lícula
o és documental
això que diu
és pel·lícula
és una ficció
que relata
la resistència
que es va donar
per part dels curs
quan l'exèrcit d'Erdogan
de l'exèrcit turc
va venir fer-los fora
del barri més antic
de Diyarbakir
que és com la capital
no oficial
del Kurdistan
que es diu
Ahmed en curt
i els van anar a fer fora
i van estar resistint
doncs uns dies
no me'n recordo ara
si va arribar el mes
o així
i llavors
que ho va guionitzar
i va fer una ficció
exacte
i és una pel·lícula
doncs això
dels dies de resistència
basada en la realitat
però ficcionada
de fet a la mostra
passem un documental
que es diu
Sur la Terra i el Poble
i que relata justament això
però en documental
no és una ficció
i això
i la mostra
quins
les dates
i com ho fem
la mostra tindrà lloc
el 13
el 14
i el 15
de desembre
és divendres
dissabte i diumenge
i tindrà lloc
el divendres
el Pati Llimona
que es farà la presentació
es farà xerrades
i dissabte al matí
es farà un taller
de genealogí
que és la
la genealogí
és un projecte
promogut pel moviment
de dones del Kurdistan
que d'alguna manera
el que pretén
és reinterpretar
la ciència
totes les ciències
des de una mirada
des de la mirada
de la dona
no vull dir feminista
perquè les kurdes
tampoc parlen
de feminisme
però sí
des de la mirada
de la dona
tota la ciència
la història
les matemàtiques
el que sigui
després
fem projeccions
el dissabte a la tarda
i diumenge
a la tarda vespre
al cinema
Junzeig
allà a Sants
ah sí
clar
al cinema Junzeig
ens interessa
una mica de germanar-nos a més
perquè és un projecte
que ens agrada
és una cooperativa
és una cooperativa
jo hi he estat
aquesta setmana passada
de jurat
de l'alternativa
i algunes pel·lícules
les teníem
les anàvem a veure
els Junzeig
perquè
estava en connexió
amb el CSSB
clar
l'únic problema
dels Junzeig
és que és molt petit
una cosa
d'això que ens has comentat ara
ens enviaràs
al programa
o si hi ha el tens
si tant el que vulgueu
el que em demaneu
de fet si la gent entra
a
mckb
que és mostra de cinema
curt de Barcelona
mckb
puntcat
allà està tot
molt bé
està tot molt ben explicat
que més
que prenguin nota
els nostres oïllets
torna-ho a dir en teu cas
13, 14 i 15 de desembre
al Pati Llimona
i al Cinema Somseig
Cinema
i la referència
perquè ho busquin
mckb.cat
molt bé
important
i això
4 anys
fa que feu
la mostra aquesta
i les altres
què heu anat ampliant
o què heu anat fent
o quin tipus de
pel·lícula
o documental
què és la variació
que heu anat aportant
d'acord
doncs mira
el primer any
el vam fer
al Centre Cívic Pou de la Figera
i el que
el que volíem
en principi
era passar només documentals
i
era totalment
amb perspectiva activista
o sigui
no hi havia cap tipus
de
de filtre
més aviat artístic
cinemàtic
o sigui zero
era
si ens interessava
del que parlava
el documental
el passàvem a la mostra
de cinema curt
i una mica
amb els anys
el que hem anat fent
també
no sé si
per què
però sí que ara
hi ha més produccions
curdes
o potser
s'encenten més
però el que hem anat fent
una mica
és
poc a poc
inclinar-nos també
a donar-li una vessant
més artística
a la mostra
no tant de
política
perquè la pugueu
promoure
la qualitat
és
exacte
és important
sobre quan parlem
del poble curt
la població
de quan estem parlant
doncs és molt difícil
perquè els censos
o sigui
penseu que
el Kurdistan
està dividit en
Síria
Irak
Iran
i Turquia
i els censos
són molt difícils
perquè la majoria
o sigui
hi ha moltíssima gent
que no està ni censada
que viu a pobles
que
entenc
aquesta pel·lícula
que és molt molt bonica
la veritat
és que
el tipus de població
és un
m'ho crec
això que dius
perquè
primer que és
és muntanyós
ondulat
sense tenir
unes grandíssimes
alçades
però és ondulat
i per tant
no ben comunicat
i per tant
sí que em crec
l'estructura territorial
ha de ser complicada
i per tant
sí que em crec
que no hi hagi
allà
la financiació
de projectes
així
en una situació
tan difícil
del país
es fonamenta
en una
determinada
quantitat
de població
o
com sorgeix
això
clar
jo
amb el tema
financiació
el que et diria
és que
com t'he dit abans
moltes de les produccions
són
agermanaments
amb altres productores
europees
però
des de fa
ara
ara m'equivocaré
però des de fa
dos anys
o tres anys
s'ha creat
la comuna
de cinema
de Rojabà
i la comuna
de cinema
de Rojabà
és totalment
independent
de qualsevol
tipus de subvenció
estatal
òbviament
i
el que fan és
subvenció estatal
de quin estat?
per exemple
podria ser
el turc
si és una producció turca
perquè són els que
tenen més diners
de altres bandes
sí
la majoria
de cinema curt
perquè dins de tot
el cinema turc
és prou potent
de fet
el director
d'aquesta pel·lícula
ell va dir
que
ara perquè
hi ha aquesta situació
de conflicte
una mica
més enredit
però
ell tenia
subvencions
de l'estat
i havia
treballat
és ara
que se li està
complicant
la feina
i les seves
possibilitats
però
Turquia
jo diria
que en aquest aspecte
promou
el cine
de qualitat
que ell
fa un cine
almenys del que
vam veure
bonic
i
acurat
treballar
i per contestar-te
el que em preguntaves abans
a Turquia
es calcula
que viuen
prop d'uns 20 milions
de curts i curdes
i a la resta
de llocs
no se sap
gairebé
a Irak, Iran,
comènia
és important
i en totals
es calcula
que hi ha uns 40 milions
de curts
entre diàspora
i territori curt
però per exemple
Armènia
que també
va desaparèixer
ja no me'n recordo
quin any
devia ser
però
a principis
del segle
del segle
passat
i no se'n sap res
d'aquesta gent
va ser una
massacre
molt generalitzada
la gent va fugir
cap a totes les bandes
i Estats Units
està ple d'Armenis
de tota mena
el Kurdistan també n'hi ha
moltíssims
d'Armenis
ja
pot ser
són països
amb diàspora
constant
i si no aconsegueixen
tenir un estat
que no ho aconsegueixen
llavors
els estats potents
és que clar
Turquia és un estat
molt potent
jo crec que és interessant
per això
esmentar
que el tema
de la creació
d'un estat curt
si partim
de la idea
que hem de partir
de la idea
que una mica
tot el tema
més revolucionari
curt
ve del moviment
d'alliberament curt
i per tant
del PQQ
que és el partit
dels treballadors
del Kurdistan
si partim d'aquí
i aleshores
intentem parlar
del que està fent
el poble curt
com si això
fos l'únic
que no és veritat
però és una manera
de resumir-ho
i que la gent ho entengui
el projecte
d'alliberament
del poble curt
neix
amb el PQQ
neix l'any 78
i una mica
la idea
és aquesta
crear un estat
curt
no obstant això
després de molts anys
de lluita
el que veuen
és que
un estat
o sigui
crear un nou estat
no serà la solució
o sigui
ells porten
des dels temps
de
de l'imperi persa
doncs
enfrontar-se
a diferents formes
d'estat
perquè l'imperi persa
l'imperi persa
inicial
sí, sí, sí
l'imperi persa
ja era un protostat
com era l'imperi romà
l'imperi otomà
que segurament
també els va tindre subjugats
o sigui
quan l'imperi otomà
i ja
quan la creació
de la república
de Turquia
a partir de l'any 23
a partir d'allà
la violència
contra el poble curt
és sistemàtica
o sigui
a partir de l'any 23
i la llengua
està molt perseguida
a Turquia o què?
moltíssim
o sigui
és interessant
el que deies abans
de la censura
que havia hagut
d'afrontar
en Casim
amb la seva pel·lícula
perquè
o sigui
qualsevol expressió
de
del que vol dir ser curt
està censurada
està censurada
la llengua
la música
les històries
els contes
de fet ell tria
les censures
s'assemblen a tot arreu
a tot arreu
perquè sempre són eficaçs
sempre és eficaç el mateix
és bonic
perquè la cançó és bonica
i la cançó
que crec que és inventada
ell va dir
la cançó
aquesta
la sonoritat
i tot el que té
és bonic
fixa't que tria
això
una cançó
una cançó
que
com a una cosa
que ha aguantat
i ha resistit
a ser ressenyat
que és el que fa
que existeixi
m'agradaria un moment
perquè és important
que entenguem
que tot el tema
de la creació
d'un estat
a finals dels anys 90
canvia totalment
i el projecte
del moviment
d'alliberament curt
canvia de paradigma
i el que proposen
és el confederalisme democràtic
que
d'alguna manera
ja no demanen un estat
ells demanen autonomia
i demanen
vosaltres
turcs
siris
iraquís
i iranians
si voleu viure
en un estat
em sembla perfecte
però doneu-nos
l'autonomia
per decidir
sobre les nostres vides
clar això és molt interessant
a l'hora de fer
un paral·lelisme
amb el poble català
el tema
d'això
de proposar
o no
la creació
d'un estat
més enllà
de la independència
i per mi era important
això que deia
la creació
d'un estat curt
doncs ara
majoritàriament
no es demana
tot i que sí
que hi ha sectors
que s'han quedat
és una mica
el seu projecte
de mínims
exacte
i de sobrevivència
clar
bé
ho hem d'anar acabant
moltes gràcies
per haver vingut
ha sigut interessant
tot el que hem parlat
tot plegat
per la setmana vinent
tenim previst
que vingui el Xavier
canviem de
canviem de registre
el Xavier Solà
que
ell
ens vol parlar
sobre
sobre
sobre
meditació
a prop
i ha triat
algunes pel·lícules
que
jo
havíem parlat
sobre
primavera
veran
o toño
invierno
no sé si la recordeu
de la
Quim Quiduc
que és una pel·lícula
preciosíssima
molt bonica
després
m'ha suggerit
unes quantes
però
naturalisme
a tope
i llavors
això és un registre
completament diferent
però aquí
canviem registres
sí
perquè el cine
toca molts espèl·les
perquè és cinema
sense condicions
és per això
que ens creiem
que podem parlar
de coses diverses
i diferents
espero que
el desembre
ens vegem
per poder
continuar
i tant
esteu convidadíssims
i convidadíssimes
molt bé
molt bé
serà un plaer
esperem comptar
també amb l'Àngela
i les seves
col·laboracions
que sempre
seran interessants
jo vindré sempre
aquí a la que pugui
molt bé
el cap de mes
el dimarts de cap de mes
com a mínim
com a mínim
exacte
que si tens suggerència
per un altre dia
estàs ben rebuy
desembre
i si anem a veure
jo volia parlar avui
també de l'irlandès
perquè és una pel·lícula
que també
cal tenir una estona
per parlar-ne d'ella
si la vas a veure
me la guardo
i la comentem
Adrià
si et vols afegir
tu saps
ja veus
el dia
el dia de l'irlandès
no
jo anava a sortir
perquè abans m'ha semblat
sentir que potser
esmentava alguna cosa
i anava a sortir
de l'estudi
una estona
no però no ho faríem
espòiars
no ho faríem
espòiars
tenint en compte
que encara no l'has vist
no hem dit res més
molt bé
molt bé
doncs
fins la setmana vinent
molt bé amics
fins la setmana que veig
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit