CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
CINEMA SENSE CONDICIONS
de Mises i Ganof, però l'autoria de la lletra encara es desconeix avui en dia.
Belachau, literalment a Déu Bonica, fa pensar en una cançó de comiat,
que mira cap a un futur llibertari de la societat i s'escriu com a cançó de protesta.
Avui aquesta cançó la trobem interessant perquè la història que presentem avui
és l'anàlisi d'un vas d'aigua per a l'hèlio i és la història d'un partisà
que va vindre a Espanya a lluitar entre els anys 40 i principis dels 50.
Aquí hi va haver un moviment important, sobretot lligat amb la frontera i els boscos fronterers
i aquest eren els... com es deia?
Els maquis.
Els maquis, correcte.
Els maquis, sí, sí, els maquis.
I llavors ell es va ajuntar, però amb aquell moviment, malauradament, no va durar massa.
Ell no.
Ell no, el moviment va durar una mica més que ell.
El moviment, sí.
El va ser, sí, va durar 10 o 12 anys més, però no gaire.
M'acabo de donar d'un joc de paraules interessant.
És un partisà mutat amb maquis.
Mutat amb maquis?
No, no, és que és així.
No, no, és que és així, exactament això.
Llavors, la pel·lícula aquesta la va dirigir aquest any, s'ha estrenat aquest any,
està dirigida per Pere Joan Ventura i nosaltres tenim la sort de comptar amb el col·laborador nostre i habitual Anastasi Rinus,
que, a més a més, ha participat en molts aspectes, sobretot el muntatge d'aquest documental.
Aquest documental, el 4 de març del 23, es va presentar a Castellà del Vallès i és...
Es va dir una preestrena, però en realitat no cal.
És normal que es fes aquesta preestrena, perquè, per començar, el Pere Joan Ventura li van donar la medalla...
És fill de la ciutat.
De la ciutat, sí, sí.
I, a més a més, amb ell, el partisà, l'Helio, que ens toca, Ciglioni...
Ciglioni, amb ella.
Ciglioli.
Ciglioli, sí.
Doncs va ser abatut a Castellà del Vallès, junt amb un altre que encara és desconegut, però que era molt més gran d'ell d'edat.
Més que abatut, assassinat.
Assassinat a Sant Freda i...
Per la Guàrdia Civil, però després ja entrarem una mica amb això.
I per mandat, sembla ser.
I per mandat.
Sembla ser que...
Sí, bueno, ara després, si voleu, aclarim una mica el fet.
Després ho en parlem.
Aclarim una mica el fet.
No, només dic, i ja passo, tu, Anastàcia, que el dia 30 de novembre del 2023, fa encara no un mes,
es va fer la presentació a Barcelona, a la Filmoteca de Catalunya, amb una funció que ja va recollir molt públic i tal, i podríem ser que era l'aposta de llarg.
Sí, una miqueta sempre ho és, no?
I a partir d'aquí, doncs, esperem que vagi mostrant-se.
No sé si, això ens ho diràs tu, si hi ha previst un recorregut per festivals...
Diré el que més o menys sabem en aquest moment.
No ho sabem massa, però el que sabem, que ho comentaré, entre amics es pot explicar tot, que no hi ha problema.
Farem una revisió del que és el documental, que ja començo per dir-vos que és molt interessant.
És un producte fet gairebé amb cinc anys i que dona molt de si la seva visió.
Tu, Anastàcia, per començar, quins són els trets fonamentals del documental i el seu interès avui?
Els trets fonamentals del documental, com sempre, jo, això aquesta frase em s'ha agradat dir moltes vegades,
que és que normalment, no els documentals, sinó els documentals i qualsevol pel·lícula,
perquè el cinema documental és cinema...
És cinema, i tant, i tant, estem d'acord.
I la pel·lícula, per tant, és una pel·lícula documental.
No, això del reportatge, el documental.
El reportatge és una cosa, el documental és una altra.
Sempre partés d'una pulsió, d'algú.
És a dir, la pulsió inicialment partés d'un realitzador, d'un director,
que té aquesta pulsió de narrar una història.
A vegades la pulsió està matitzada, perquè a vegades està basada en novel·les,
com hem vist quantitat de vegades aquí, hi ha adaptacions,
és a dir, hi ha mecanismes que fan que no sigui directa, a vegades, la pulsió.
Però moltes d'aquestes pulsions segueixen.
Hitchcock era un home que no va fer ni una pel·lícula,
que no fossin adaptacions de novel·les, de literàries,
i, en canvi, se les va fer seves.
Houston, exactament igual, quasi bé.
Què vol dir? Que, d'alguna manera,
la pulsió hi permaneix igualment,
i és igual, encara que no sigui ben bé una idea teva.
Perquè te la fas tan teva que dius,
aquesta pel·lícula és més important per mi
del món fer-la en aquest moment.
D'aquestes pulsions neixen normalment les pel·lícules.
També hi ha altres pulsions, que són les de fer diners.
Veus, evident, que la pulsió de fer diners
supera, a vegades, la pulsió purament creativa,
i fa que surtin, doncs, tot aquest tipus de pel·lícules,
que estan molt bé, que són molt bones pel consum,
però que no són pel·lícules realment d'autor.
Crec que un dia vam parlar d'autoria i la no-autoria.
Bé, aquesta és una pel·lícula d'autor.
De vegades hi ha pel·lícules que estan fetes per fer diners,
però que els directors són autors.
Ah, exacte.
Kubrick, per exemple.
Ah, exacte. Això també és un altre tema.
Aquest és perfecte. Aquest és perfecte, esclar.
Llavors, en aquest cas, cal dir que el Pere Joan Ventura,
que és amic meu i ens coneixem des de l'any 66,
em sembla recordar, 66-67,
de l'escola Eixalà de Cinema, que hem parlat alguna vegada,
és una persona que el coneixen allà,
que tenim una llarga absència de veure'ns molt poquet,
o gens fins i tot durant molts anys,
fins que el 2001 ens recupera,
i ens recupera l'amistat i em recupera ell a mi,
com a muntador del que va ser la seva pel·lícula culminant,
que és l'Efecte Guazú,
la pel·lícula que guanya el Goya de l'any 2002,
i que, efectivament, és una pel·lícula que parla
sobre un conflicte de la gent que treballava
a una empresa filial de Telefònica,
i que, d'alguna manera, va ser fagocitada,
diguem, i tal, que els seus treballadors fets desaparèixer
de l'empresa d'un dia per l'altre,
i va haver tot un posicionament molt dur
per part dels treballadors,
que es va ser reflectit a la pel·lícula.
I això, realment, a ell li dona, realment,
una entrada molt bona.
Ja havia fet cinema, ja havia fet coses,
però això li va donar una veritable entrada
en el món documental.
Des de la 11a i jo m'està col·laborant
durant 6 o 7 anys.
Llavors, per mi, la primera cosa que em vincula
a aquest projecte és que el Pere em proposa
de fer-la novament.
Em diu, escolta, ara tinc això al cap, que tal.
El Pere és un home que, bàsicament,
té les idees del que vol fer.
Quan li venen, li venen molt clares.
I diu, això, això, jo vull fer aquest documental
sobre això.
I ho té molt clar.
I a vegades et diu coses que dius,
no, vols dir aquest documental, ara, una cosa així i tal.
I sí, a la llarga, te'n dones compte que té raó.
És a dir, són coses que, realment,
tenen una entitat suficient
com perquè et siguin, esdevinguin
una cosa interessant, un documental realment interessant.
Així va sorgir aquest.
Ell se n'assabenta
quan ja fa pràcticament 4 o 5 anys
que el fet estava ja dintre del poble
de Castellà parlant-se amb l'Ajuntament
que, efectivament, s'havien d'obrir
unes tombes que hi havia en una zona
no catòlica, diguem,
de la part, diguem, reservada
a les prostitutes, als suïcides
i en els dolents, en general,
que és la zona més...
la zona de la tomba, aquesta comuna
que hi havia, aquesta mena de fosa comuna,
que s'havia d'obrir.
Això va ser a l'estiu del 18.
Això va ser...
Sí, no, que s'obre, sí.
Però que es comença a parlar
de que s'ha d'obrir,
ja ve de l'11.
Ja ve de l'11.
És clar, perquè hi ha un interès
específic en contactar,
m'imagino, amb la cosina,
la Bob Popi,
perquè és qui, legalment,
pot demanar l'exhumació,
és a dir, l'excavació.
Correcte, correcte, l'Enrique Balpi.
Bé, sí, sí, però,
de fet, jo ara tinc el resum,
perquè quan hi va haver la pregunta
a la teia Filmoteca,
i aquí me'n vaig una mica a la deriva,
del company Manuel Montaner,
que li pregunta al Pere Joan
una cosa molt concreta,
que és dir,
sorgeix d'una manera casual
el fet que hagueu seguit
d'aquesta manera tan forta i directa
el fet de l'exhumació
dels cossos de la força comú?
O és realment una cosa
que us ho veu trobar
i veu anar allà i veu cobrir-ho?
Aquesta resposta,
el Pere no l'ha articulat,
no la va acabar de dir bé,
no la va acabar de dir bé
i penso que no la va quedar clar.
En funció d'això,
jo vaig buscar un document
que l'ha dita
la pròpia oficina
de memòria històrica,
ha dita el document
en què explica exactament
els fets tal com vénen,
cronològicament,
i en el moment que decideixen
inclús autoritzar
a Pere Joan Ventura,
que havia fet prèviament
un curtmetratge sobre aquest tema,
coneixent el document
i veia-li els valors
que podia arribar a tenir
a explicar aquesta història,
diuen,
vale,
Pere,
pots anar a rodar
quan vulguis.
Jo he llegit
una declaració
del Pere Joan Ventura
que em fascina,
em sembla molt interessant,
perquè,
de cop i volta,
quan ell rep
l'avís de l'alcalde
de Castellà,
conforme ja això
que està en marxa
per un seguit
d'historiadors
i de periodistes
i tal,
ell,
de seguida,
diu
de
resseguir,
és a dir,
sembla com si ell fos
qui ampliés
la idea
de contactar
amb la gent d'Itàlia,
és a dir,
amb els familiars
de l'Elio,
i ell mateix parla
d'aquesta funció orgànica
que té el documental.
Si alguna cosa
resulta realment poderosa
d'aquest documental,
és que,
com a espectador,
tu estàs veient
que s'està forjant
a mesura que s'està filmant.
No és allò...
Que s'està muntant,
perquè la filmació
pot ser...
És a dir,
el muntatge és el que crea,
diguem,
aquesta vida.
Que tens raó,
tens tota la raó.
Ja ho creixent.
Però aquesta dimensió,
la sensació orgànica
que té el documental,
a mi em sembla...
Ho vas dir quan va sortir
i em va agradar molt
que ho diguessis.
L'aspecte més poderós,
perquè ells estan...
O sigui,
el Pere Aventura
està amb els arqueòlegs
que estan fent
l'excavació,
feia els mateixos horaris
que els arqueòlegs.
Ell, mira,
el fet desprudueix
entre el 20 de juny
de 2018,
efectivament,
quan realment comença
l'excavació,
que es pacta
que aquest tema es farà
i tal,
triguen quasi cinc anys
a decidir
que tirar endavant el tema.
El 20 de juny del...
El 20 de juny...
Exacte,
des del 20 de juny
fins al 11 de juliol,
és a dir,
durant uns 21 dies,
es va estar excavant,
del 2018.
I efectivament,
els 21 dies,
el Pere cada dia
estava allà
amb la seva càmera.
Al principi
hi va anar
un segon equip,
que és el meu amic
Lluís Talles,
que va anar
amb una segona càmera
per cobrir també
alguna cosa.
Després es va veure
que allò era molt...
I ara,
quan es va ja localitzar
els primers cossos
i ja es va focalitzar
l'atenció
sobre uns centres determinats,
ja no calia cobrir
tanta cosa.
Per tant,
amb una sola càmera,
els propis arqueòlegs
i tal deien,
escolta,
mira Pere,
que ara aixecarem allò
i potser sortirà allà
alguna cosa interessant.
El Pere anava cap allà,
preparava el plano,
passava la cosa i tal.
O bé,
i a sorpresa,
hòstia,
hem picat
i hem trobat aquí
uns ossos
que no era...
El Pere estava allà,
gravava el fet i tal.
Què vol dir?
Que d'alguna manera,
efectivament tens raó amb això.
Aquesta visió que vas tenir
era bona,
bona en el sentit
que fes una elogi
a la pel·lícula.
És vital.
I té una força
a la pel·lícula,
efectivament.
Perquè estem parlant
molt d'història
a la pel·lícula també.
Hi ha molts fets passats
i molt material d'arxiu.
Aquest no,
aquest és un material viu
i que a més a més
et fa créixer
junt amb l'història.
Ell va creixent
junt amb l'història.
Estem amb els familiars
de com se'n va
tornar les restes
al poble d'ell,
no?
Sí, a l'Obere.
A l'Obere, sí.
I al soterrament allà
on precisament
es canta aquesta...
El Vé i la Chau.
El Vé i la Chau,
que és el que m'ha arrencat
precisament.
Tu em deies una pregunta
per això,
que no sé si m'han anat
per diverses derives diferents.
No, bueno...
A la motivació.
No, i de cara a l'espectador...
Sí.
Per què creiem que era important?
Per què?
Perquè quins eren els punts
d'interès?
A veure,
aquest que m'ha estat tocant
no és menor.
No, no és menor.
Però bueno, diguéssim
que el podríem titular
memòria històrica,
recuperació...
Sí, sí.
Que és un tema
molt recurrent.
Està dintre d'això,
però moltes vegades...
Hi ha més coses.
Hi ha més coses, efectivament.
Es parla d'això,
però hi ha més coses.
Hi ha més coses.
Ara en parlem.
Només m'agradaria dir,
per arrencar,
diguem-ne,
crològicament,
que l'email
que l'historiador...
Sí,
exacte.
Envia a l'Ajuntament
de l'OBD
per...
Escolta,
que aquí ja,
segons sembla,
tenim un maquis
italià,
soterrat,
que va ser assassinat i tal.
Però no,
contacten amb els familiars.
A l'email
que arriba a l'Ajuntament,
agafem-nos força
perquè és del 3 de març
de 2010.
Això dic,
2011,
abans no,
2010,
2010.
Un any abans
del que deia jo.
És tremendo.
Sí,
t'hi vas fixar
en aquest detall.
Realment,
de qui parteix tot.
Clar,
llavors,
quin és l'interès
per l'espectador?
Aviam,
l'interès pel director
era clar.
Ell volia explicar
una història,
primer,
del seu poble,
és a dir,
havia passat allà,
i hi ha un interès
molt anterior a aquest,
que és de fa molts anys,
estem parlant
dels anys 60,
que hi va haver
el propi poble
el mateix any,
el 49,
1949,
que és l'any
de naixement meu,
és el mateix any
en que allà hi ha
un personatge
que es deia Sidon,
que va matar
un tal Besora.
Besora havia sigut
un jugador del Barça,
que aquest era un Besora
parent d'aquest jugador del Barça,
era un oncle,
era algú.
Era una fàbrica tèxtil,
com tantes fàbriques tèxtils
hi ha en aquesta zona,
i aquesta era una fàbrica
de tèxtil
de Castellà de Vallès
molt important.
El Sidon era un treballor
que havia treballat
aquesta fàbrica.
D'alguna manera,
com a venjança,
i en uns moments
en què les armes
corrien,
perquè hi havia armes
per allà,
perquè pel sol motiu
que explica la pel·lícula
hi havia sometents,
hi havia molta gent
que tenia armes,
aquest personatge
de Sidon
es presenta allà
i fot uns trets,
primer mata,
ofereix un company
de la feina,
excompany d'ell,
entra allà a la fàbrica
i ha acomiadat,
i llavors va directe
en el Besora,
que era el jefe,
i li fot també
un parell de trets
i el mata.
Fuig corrents
cap a l'hospital,
també ferit,
fuig corrents
cap a la zona
i cap a la zona
de l'hospital
la Guàrdia Civil
el pilla
i el mata.
Sidon mata aleshores
era una pel·lícula
que el Pere
tenia al cap
des de fa 60 anys
i tenia a veure
amb una mort
també traumàtica
i a l'any 49.
I aquest és el germen
d'aquesta pel·lícula,
perquè clar,
quan el Pere sap
que està a punt
de passar
una cosa
que no és la mateixa
perquè aquesta té
una fundació,
aquesta té un fonament
polític l'actual,
a l'Helio,
en canvi l'altre no,
era un fonament
purament
de criminologia pura.
Doncs és clar,
això li dona
una gran motivació
per fer-lo
i per tant
això ell pensa
que funcionarà
perquè el que et motiva
tu a vegades
creus que també
motiva els altres,
però la dificultat
de distribució
del que és el cinema
documental
i que realment
sigui un cinema visible
fa que tot això
pugui quedar
absolutament
no anul·lat
però pràcticament
molt tapat
i que la història
es conegui poc.
Però tot això
no vol dir
que li perdis la fe,
tu vas treballant
com si jo fos...
Sí, sí.
És que la zona
de Castellà
del Vallès...
Sí, Matada Pere,
Sant Llorenç damunt
era, es veu que...
Rocallaure, tot això.
Ell diu que ja de petit
el Pere Aventura,
ja de petit
sentia parlar
de maquis
perquè es veu que
era una zona preferida
pels maquis
per arreglar-se.
Era una línia
que entroncava
el Pirineu
amb Barcelona.
Exacte,
com s'explica la pel·lícula
un camí de pas.
La gent encarava
diguem el Montcau
que no és ben bé
no és ben bé
el Sant Llorenç
sinó que és darrere
de Sant Llorenç
veien des de lluny
el Montcau
venint de Berga
i tal,
veien el Montcau
i encara van cap allà
perquè sabien que allò
i s'explica la pel·lícula
era el punt de referència
perquè a l'altre cantó
hi havia un tren
hi havia un tren
que podien agafar
Sabadelló, Terrassa
i anar cap a Barcelona.
Exacte, sí, sí.
De tal manera
que no estranya
que sigui un tema
que tu dius
60 anys
aquest altre projecte
vull dir
que no ha d'estranyar
perquè això
és que ell diu
que ja des de petit
que el tema
dels maquis
li interessava.
I tant, i tant.
Clar, el Pere
ha estat molts anys
molt proper
a comissions obreres
i suc
i això
aquí estem parlant
d'anarquistes
és un tema
sempre que entre ell
i jo
que jo soc més aviat
de la tendència
més propera
a l'anarquisme
en algun moment
de la meva vida
doncs no
ens hem entès gaire
això és mentida
ens hem entès perfectament
però vull dir
que estàvem
en posicions diferents
Això és com l'Helio
que era anarquista
ell anarquista
i el pare comunista
el seu pare comunista
el pare comunista
Des d'altres formes
el Pere Joan Ventura
aquí
està molt ferm
i rigorós
Sí
en què
si estem parlant
d'anarquistes
i anarquisme
parlem d'anarquistes
i anarquisme
vull dir que
un altre
que era obert
una mica al camp
per dir
i també els comunistes
i els maques
del suc
no, no
ell
tot el rato
va anar-ho solint
i a més a més
a l'Helio
que si no ho vaia
entendre malament
en principi
també era del Petxí
va passar cap anarquista
però si no del Petxí
com a mínim
no tenia clar l'escripció
o a fi
i en tot cas
el pare ho era
i per tant
ell de l'Helio
quan va al pare
a veure'l
ell a París
per veure'l
allà repa totalment
la influència del pare
segur
però també s'hi enfronta
més que repa
per casualitat
perquè París
en aquell moment
és el centre també
on hi ha els anarquistes
espanyols
i també part Toulouse
i part París
i coneix aquests anarquistes
i el connecten
ràpidament amb l'anarquisme
i li interessa
i diu
doncs escolta
m'hi apunto
i vaig a lluitar
per la causa
Baixa a Toulouse
Baixa a Toulouse
i Toulouse
és on coneix el germà Sabater
on connecten
tot aquestes
dèiem això
perquè
em deia això del Pere
sí, el Pere ho tenia clar
però també hi ha una
lentament
potser al principi
no ho tenia tan clar
ha sigut a poc a poc
que hem hagut d'anar
centrant el tema
perquè de tant en tant
ens havíem anat
fins i tot al final
no a ella
però per entrevistes
posteriors
que hi van haver
que es juguen a la pel·lícula
i vam anar a parar
fins i tot a Puig Antic
Puig Antic
no hi és a la pel·lícula
no hi és perquè
per nosaltres
es moria
amb l'última
maqui mort
a Barcelona
en aquest cas
matat
allí acaba
l'anarquisme
el maqui per nosaltres
no vam seguir
això és un encert
clar, no vam seguir
perquè era enredar-ho molt
un pot i pot i llavors
era liar-ho
i per davant
exactament el mateix
no per davant
geogràficament
exactament igual
perquè
si sortíem
del que és Catalunya
sí que ens trobaríem
molts grups
de maquis comunistes
i també anarquistes
però molts comunistes
en canvi Catalunya
no
a Catalunya realment
el maquis és
bàsicament anarquista
amb la qual cosa
el centrar-ho tot molt
a Catalunya
i no parlar
ni d'Aterol
ni d'Andalusia
ni de tal
esclar, ens quedem molt
amb l'alimatge
que els maquis són
i la pel·lícula no es diu
potser és una carència
de la pel·lícula
però no es diu
que hi ha altres maquis
perquè no interessa
perquè les pel·lícules
han de
es focalitzen
elles mateixes
com diu el Walter Munch
en el seu llibre excel·lent
el muntador americà
en el llibre 100
diu
tu prens una opció
des del primer plano
d'explicar
que la pel·lícula
comenci d'aquella manera
a partir d'aquí
la pròpia pel·lícula
es va autocondicionant
amb la voluntat
dels que l'estan fent
i dius
poso aquest primer
poso aquest segon
aquest segon
en condicionar el tercer
i així va lligant
i acaba sent la pel·lícula
que tu vols
és la veritat?
no
és una veritat
per tant
el cinema documental
com deia
i ho vaig dir el dia
a la filmoteca
l'amic Llorenç Soler
gran documentalista
dels que utilitzem imatges
en aquesta pel·lícula d'ell
i els hi donem la volta
és a dir
no va ser inicialment
la desitjada per ell
que no vol dir
que no li agradés
aquesta utilització amb ella
però en principi
no és la que ell va voler
això
d'alguna manera
ell deia
la frase que deia ell
que és això
que hi ha més veritat
a vegades
en una ficció
que en molts documentals
perquè el documental
no deixa de ser
manipulació
i manipulació
és un punt de vista
clar és un punt de vista
i per tant
hi ha manipulació
és evident
efectivament
manipulació
bona
bonista
pot ser bona
pot ser dolenta
però
jo crec que
un altre encert
del documental
és
la selecció
dels que intervenen
parlant
de la gent que surt
jo suposo
no sé
això ho diràs tu
però
jo suposo
que aquí
es va entrevistar
segurament
a molta més gent
de la que surt
no
així com la teia
estava sentint
això
però en tot cas
els que surten
em sembla que són
molt convenients
per la progressió dramàtica
fins i tot
que la té
la història
jo que la teia
quan estava sentint
precisament
la Maria Lluïsa
i el Jordi
parlant de la pel·lícula
del mariner
ja tenien 52 entrevistats
que per cert
he guanyat el d'allò
per cert
he guanyat el ferrot
el millor
ja els vaig veure
pujant
al rebre el d'allò
molt bé
els felicitats
des d'aquí
felicitats
sí senyors
i el tema és aquest
quan vaig per la presentació
nosaltres no
nosaltres no
nosaltres tenim
pràcticament
ara no em volia equivocar
però el 100%
de la gent
que surt parlant
davant de càmera
explicant-nos coses
són el 100%
que es van rodar
no es van rodar
més gent
que no apareguin
no
no perquè tenia molt clar
va créixer
hi ha una personatge
que és la de Dolors Marín
la Dolors Marín
és l'única dona
historiadora
aquesta va sorgir
al mig del muntatge
al mig del muntatge
hi ha el company de producció
l'Enric Escofet
que diu
escolta
hem parlat molt
d'una dona
que es diu Dolors Marín
i la presència de la dona
a la pel·lícula
les pel·lícules
amb el Pere
sempre ens queden
coixes de dones
hi ha poques dones
normalment
dic
doncs escolta
parlem amb ella
parlem amb ella
vam parlar
i efectivament
vam pensar
que era una dona
absolutament estupenda
explica molt bé
centre molt bé
el tema
és que l'anarquisme
és la seva especialitat
és la seva especialitat
la conec
la de Dolors
és perfecta
i llavors
el Pere no va poder rodar
la vaig rodar jo
o sigui que el rodatge
de Dolors
és l'únic rodatge
hi ha cosetes curtes
meves
però en realitat
aquest és un rodatge meu
de definir
on posàvem la càmera
dos càmeres
en aquest cas
i rodar
i inclús el qüestionari
sorgeix una mica
d'un pacte
entre el Pere i jo
i bueno
i se li fa el qüestionari
i ella respon el que respon
sí
no hi ha hagut aquí
una muntatge excessiu
no els he de dir
escollim aquest
i no l'altre
l'italià
és molt bo
també
l'italià
és molt bo
sí senyor
perquè a més a més
té una presència
que es captiva
potent
potent
l'historiador italià
que a més pertany
a la zona
perquè ell
té la seva seu
de la
de la universitat
diguem
és la de Bèrgamo
i a més a més
ell té
no recordaré
el nom exacte
de l'institut
institut
per l'estudio
de la
d'aquest
precisament
d'aquesta història
de la Itàlia feixista
ell coneix
a fondo aquest tema
i llavors
està ubicat
just
a Bèrgamo
que és exactament
a 50 kilòmetres
de l'Òvere
que és la ciutat
de l'Èlia
perdó
endavant
a mi
em sembla
molt interessant
que el documental
recull
la
la gènesi
de
per què es parla
de l'Èlia
perquè es veu
que
l'historiador
el Javier
Argimiro
Ferrero
està estudiant
sobre
el Quince Batè
és la seva
d'Èlia
que era
de l'Hospitalet
de Llobregat
per ser
el Quince
i qui va tornar-hi
durant aquest procés
quan torna a Barcelona
va a l'Hospitalet
i aleshores
es veu
clar
hi ha un periodista
que és
l'Antonio Tellez
que
ha fet un article
en el qual
deixa
sortir
el nom
de l'Èlia
com si ell
hagués sentit
alguna cosa
Tellez
un home
molt ben informat
i molt col·locat
dintre de la moviment
aleshores
de fet
en Tellez
és una mica
qui
fa que
l'historiador
l'Argimiro
que està més aviat
preocupat
pel Quim Sabater
de cop i volta
reparen
l'existència
de l'hèlio
i aleshores
també contacta
amb una mena
de blocaire
que
el cau del Guille
un bloc que té
que es diu
el cau del Guille
Jordi Guillemot
Jordi Guillemot
el Jordi Guillemot
és el que li diu
ves al registre
de defuncions
del registre civil
de Castellà
del Vallès
que allà trobaràs coses
és fascinant
perquè el documental
es recull
d'alguna manera
suposo que
rinac
a posteriori
és el que anava a dir
és un rinac
però
que es veu
que
veu la fitxa
de l'hèlio
i que és
amb fotografia
i tot
de l'hèlio
la fitxa
diu
un desconegut
i
les causes
evidentment
no diu
assassinat
diu que és
per traumatisme
traumatisme
traumatisme
no
hemorragia traumàtica
hemorragia traumàtica
i tant traumàtica
amb l'orifici d'entrada
i la sortida
exacte
amb dos orificis
això és un cinisme
tremenda
sí perquè li trenca
tota la mandíbula
destrossada
el tret
li trenca la barra
la foto està bastant terrible
tota la barra
la foto realment
és bastant impressionant
jo em vaig acostumar
amb el temps
i m'hi vaig anar acostumant
però al principi
és un impacte
que això és un aspecte important
a l'hora
quan troben el cadàver
finalment
perquè evidentment
la barra
apareix destrossada
amb la cosa
no hi ha
pràcticament dubte
segurament
vam fer
anàlisis
d'ADN
m'imagino
sí
no no no
absolutament
és a dir
l'últim que es fa
ja veus que la pel·lícula
ja encara
quan hem acabat
i el terany aquest
que havia quedat tot aixecat
i acaba sent
totalment pla
se'l torna a reomplir
i ja vam verificat
el que s'havia de buscar
i l'altre es deixa allà dintre
igual tal com està
ja s'obrirà
si cal més endavant
per més causes
es tapa
i a partir d'aquí
ens n'anem
a la Universitat Autònoma
de Vellaterra
no de Vellaterra
sí de Vellaterra
on hi ha un departament
que agafa
tot el material
que ha sortit d'allà
en aquestes dos exhumacions
i els analitzen
i llavors
el que fan allà
és analitzar
però és un anàlisi
important per dir
i mentrestant
en paral·lel
i això ho explica
la que era
la Carme García
en aquell moment
la cap
de memòria democràtica
que penjava
del Romeva
concretament
ella penjava
directament del Romeva
aquesta dona explica això
que clar
l'important
és que a partir d'aquí
comença el procés
d'intentar trobar
una mostra genètica
que coincideixi
amb aquesta
clar
en aquest cas
ho teníem fàcil
perquè aparentment
hi havia una família
que efectivament
coincidia en tots els fets
en pensar
que es tractava
de la família
de l'Hélio
i que aquell podia ser l'Hélio
efectivament
en la persona
de l'Enrica
que abans
li has canviat el nom
l'Enrica
ah li has dit el cognom
Volpi
Només hi dic Volpi
i llavors hi entès
Bobby
i dic
Enrica Volpi
Enrica Volpi
sí senyor
la seva cosina
una cosina
la certesa
és del 99,9
per tant
amb la qual cosa
no hi ha dubte
aquest és l'Hélio
perquè esclar
hi havia també
en aquest mateix lloc
anys abans
s'havia aixecat
ja una part
d'aquest territori
del cementiri
per precisament
la família
del Sidon
perquè
clar
el Sidon
que va matar a Besora
el van enterrant allà
perquè era un assassí
i llavors
què va fer la família
amb els anys
va intentar recuperar
i se li va autoritzar
recuperar el cos
i posar-lo en un nínxol
de dintre del mateix cementiri
dignament
diguem
per entendre'ns
clar
aquesta bellugada
de terra
que hi va haver
per treure el Sidon
va provocar
un cert desordre
en l'Ossari
diguem
en el panorama
d'ossos
que hi havia allà
que a l'inici
sembla ser que va complicar
una mica la cerca
per part dels arqueòlegs
i dels
antropòlegs
perquè hi ha
les dues disciplines
que juguen
en aquest cas
i finalment
va quedar molt definit
aquests dos personatges
aparentment
morts traumàticament
un com dius tu
molt bé Pep
de trent i pico d'anys
i l'Hélio
amb 21 minuts
el cos del costat
que aquest sí que no s'ha sabut mai
no s'ha sabut fins ara
és clar
sí però
és una cosa
que pot quedar oberta
perquè
valgui per dir
mira ja que estem en aquest punt
valgui per dir
que tant la Carme García
en el seu moment
com ara
el que porta en aquest moment
el que té un tal
Aragoneses
ara no recordo el nom d'ell
però sí el cognom
perquè és un cognom
fàcil de recordar
es diu Aragoneses
que el vam conèixer
el dia del passe castellà
que és el que porta ara
aquest departament
diguem
va dir un dels dos
el mateix
esclar
fins que no hi hagi un banc
molt gran de dades
que la gent realment
de manera voluntària
digui
jo tinc un passat
en què hi ha dubtes
de si algun familiar meu
va morir traumàticament
que el van matar
els de la FAI
o que els van matar
els nacionals
aquesta gent
hauríem de
perquè jo també estic
en aquest grup
molt remot
però ho estic
hauríem d'anar
a fer una
donar el nostre
que se'ns prengués
l'ADN
i deixar-lo en aquest banc
perquè es pogués creuar
en el futur
en el creuament d'ADN
és a dir
ah, doncs mira
aquí hi ha una coincidència
i tindríem sorpreses
jo penso en general positives
perquè la gent en general
vol trobar
aquests
aquests parents
que van perdre
a la nit dels temps
sí, és una reconstrucció
de la història familiar
hi ha una pregunta
que et vull fer
directament
a nivell cronològic
és a dir
com hem dit
les excavacions
al cementiri
es fan l'estiu
del 2018
però
el curt
de 14 minuts
previ al documental
d'ara
guanya un premi
del millor documental
a l'Oberi
precisament
ho tenia molt fàcil
l'octubre
l'octubre del 2019
sí
el curt en si mateix
és molt interessant
l'he pogut veure
a més
i
clar
també
el material surt
el documental
també surt
però en fi
es limita més aviat
a entrevistar
les filles
de la dona
del mas
al qual
la Guàrdia Civil
porta l'hèlio
abans de carregar-se
la magia del castell
la famosa magia
la magia del mas d'aigua
que és el que dona
el sentit
hauria de ser got
per això després en parlaríem
però bueno
o no
no hi cabrà
Bas és correcte
Bas és correcte
però Bas no és necessàriament
per beure aigua
en canvi el got sí
el got és especial
home jo hagués dit
jo
hagués dit got
tu
jo també
aquí coincidim
els tres
això va ser una discussió
molt llarga
digui
molt bé
d'acord
doncs
es veu
a l'entrevista
a les tres filles
que parlen de com
la mare els ha explicat
que no és entrevista
en aquest cas
és una conversa
entre les tres
bueno sí
és una conversa
està plantejada
però és una conversa
exacte
i bueno
i evidentment
surt l'historiador
surt el Guillemot
surt
un germà
també apareix
el Roberto
el Roberto Cusi
que va morir
per cert
el Roberto
és mort
ha mort
durant aquest any
23
en fi
que els 14 minuts
més aviat
estan ocupats
amb això
sí
correcte
per què no es va utilitzar
el material filmat
en les escapacions
perquè les escapacions
són d'un any
abans del premi
sí
perquè no
primer perquè
la idea de fer llarg
hi era
ja
i vam dir
que
sí
crec recordar
tu em puc assegurar
això
crec recordar
que el Pere
va preferir
reservar aquest material
pel llarg matratge
el llarg matratge
el farem
perquè tenim material
i després
vam tenir encara més
tornant a Itàlia
i vam tornar a rodar
més material
per tant
tenim la seurtesa
pràcticament
que farem el llarg
tenia un problema econòmic
però es va anar
més o menys solventant
amb l'ajut
en gran part
de l'Ajuntament
de Castellà
què vol dir?
que d'alguna manera
hi havia
llavors vam dir
reservem-lo
perquè si no
també obria
un altre
amb un curt matratge
de 14 minuts
obria un camí
que segurament
no hauria sigut
simplement citar-lo
en el fons
en el documental
aquest curt
en el curt documental
que has vist tu
de 14 minuts
sí que al final
hi ha
unes imatges
del cementiri
en blanc i negre
i acaba
amb una mena
de paret de mur
en què hi ha
una dedicatòria
en el cementiri
en la zona
d'excavacions
que encara no està
que està excavada
però dir que no
que de fet
ja és a posteriori
però no es fa cap referència
a l'excavació
no es fa
no perquè d'alguna manera
també es guardava
aquesta carta
de dir
en el curt
és com si encara
no haguéssim
aconseguit res
és a dir
el curt deixava
oberta la porta
a dir
com ha acabat
aquest instagramment
perquè no
clar
no havia
el curt
no tenia per què
resoldre-ho tot
jo crec que va anar
més aviat
per voler ocultar
una part del tema
i per no enredar-nos
amb un altre
amb un altre
amb un altre element
diguem
a nivell de seqüència
que ens hagués
potser complicat
la construcció del curt
que és molt lineal
contràriament a la pel·lícula
aquest és molt lineal
jo t'ho dic
si voleu
en el tema
de la no linealitat
em vull fer una pregunta
una mica cap
a veure
tant el Pep com jo
som testimonis
durant
tota aquesta temporada
passada
que tu parlaves
del costós
que estava sent
acabar
el documental
acabar-lo
i començar-lo
i tot
seria
veient el resultat
s'entén
s'entén en part
s'entén perfectament
perquè em sembla
que hi ha un treball
allí
important
és aquí on vaig
vull dir
explica'ns
per què
costava
t'ha d'acabar
tot el que té
el Pere Joan
es dius
cinema sense condicions
el programa
el pare es dirà
cinema sense filtres
però bé
perquè no tant
pel fet
que és una ràdio local
i que jo crec
que la veu molta gent
i que
les parets
tenen orelles
i per tant
tot arriba
d'allò
jo no tinc cap
mania
que el que diré ara
el Pere Joan
no pugui escoltar
no em fa res
que ho escolti
però
el Pere Joan
tot el que té
de positiu
en aquest tema
que he dit abans
amb la pulsió inicial
amb tenir molt clar
la idea
jo vull fer això
s'ha de fer
vinga pam
anem-hi tots
ens convenç a tots
altres també tenen
aquesta qualitat
de convèncer la gent
quan no hi ha pasta
però en principi
té la qualitat
també d'endavant
les atxes
però en canvi
després
ja és una actitud
en general
d'ell
amb totes les 7 o 8
pel·lícules
que hem fet junts
jo de muntador
i ell de director
en què realment
hi ha un moment
que es desactiva
hi ha un moment
que es desactiva
ell roda
d'una manera
absolutament
una vegada
obsessiva
com això que dèiem
que anava
amb pijama
com va dir
rodar
en el cementiu
perquè està
al costat de casa
o en altre cas
com en el cas
de Plou i fa sol
pel·lícula
que parlava
molt interessant
d'un documental
sobre el delta
del Llobregat
sobre l'agricultura
periurbana
que també és una altra
cosa que ell tenia claríssima
en aquell moment
que havíem de parlar
d'això
ell anava
perquè necessitava
tempestes
de cop
la tempesta
com a element
que crea
de cop
un gir
en la història
i volia
una pluja
el més forta possible
i cada vegada
que començava
a ploure
a quatre gotes
ell estava
a castellà
se n'anava
al delta
aviat
del Llobregat
a recollir
matxes
de pluja
els arbres
moments
que aquí
no la pel·lícula
de fet
també hi ha
un moment
que plou
i bueno
com un boig
si no va anar
al delta
del Llobregat
al parc agrari
12 vegades
o 13
durant el procés
de rodatge
de postrodatge
inclús
no hi va anar
més
té aquesta cosa
molt positiva
i en el muntatge
jo ja amb ell
sempre he jugat
molt la carta
jo en general
el director
en el muntatge
el vull lluny
d'entrada
si pot ser
vull tenir les idees
molt clares
rebre el seu input
del que creu
que ha de ser
la pel·lícula
empapar-me d'això
convertir-me
d'alguna manera
en vell
és a dir
mimetitzar-me
només d'intèrpret
jo em faig com
mèdium
faig com de mèdium
i interpretar
les seves coses
i les seves paraules
i les seves desitjos
avanço
amb una línia determinada
en aquest cas
hi havia un guió
i aquest guió
que és el que va complicar
molt les coses
aquest era un guió
que el Pere
va estar fent
amb la Lucía
en Dújar
que és una amiga
i que havia sigut
ajudant de direcció d'ell
hi ha un guió
i aquest guió
nosaltres el anem seguint
anem muntant en fons
en aquesta forma de guió
fins que ens en donem
en compte
aquest guió
a nosaltres
ens sembla
que no porta lloc
i quan dic nosaltres
jo sempre parlo
en primera persona
és la muntadora
també del documental
que és la Gemma Alfos
és a dir
la Gemma i jo
som com untadors
d'aquest documental
per tant
la Gemma no hi és
perquè acaba de ser mare
fa quatre dies
i no seria
el millor moment
per venir de nit aquí ara
perquè té necessitat
d'estar amb la criatura
que li demana
li reclama menjar
i llavors
si no estaria aquí
perquè s'ha guanyat
absolutament
el crèdit de muntadora
m'ha ajudat moltíssim
m'ha ajudat
és una paraula equivocada
sí que m'ha ajudat
perquè m'ha completat
una part meva
que no la tinc tan clara
ella té unes coses
de muntatge molt clares
i jo en tinc unes altres
i ens hem complementat
una col·laboració impecable
i deia això
en el sentit de dir
ens vam bloquejar
vam dir
escolta
amb aquest guió
no anirem
no acabarem bé això
no acabarem bé
vam raonar-li
en el Pere
va dir
bueno
doncs què voleu fer
doncs escriure un altre
i a la taula del menjador
de casa meva
una taula de vidre
que tinc molt gran
amb fitxes
vam començar
a reescriure sobre la taula
amb petits pòstits
anar canviant-los de lloc
i vam construir una altra estructura
el Pere la va assumir
i a partir d'aquí
tornem una mica
a començar
una altra vegada
això va desbloquejar
va desbloquejar
el tema
com a mínim
i realment
des d'aquest desbloqueix
fins que acabem
no passen tants mesos
passen mesos
perquè lògicament
hi ha molt material
el Pere és allò
que és molt
hiper obsessiu
en el rodatge
per tant ell roda
ell ha de rodar
una entrevista
amb algú
a casa seva
i agafa
des que surt de casa
i ja comença a rodar
i quan arriba
i puja les escales
de la casa
també
i quan entra
tot el passadís
dius
no tio
roda solament
el que ens interessa
però esclar
després hi ha material
interessant
que et sec greu
llençar
però has de seleccionar
has de decidir
i això
li costa més
i per tant
fins ara
havíem tingut aquest pacte
deixa que jo faci
jo t'ho ensenyo
i tu
de tant en tant
ho veus
i dius
bé malament
escolta
mi em sembla
aquesta vegada
aquest funcionament
no ha funcionat
no ha funcionat
pel que sigui
érem dos també
llavors dos
un s'alimenta l'altre
la Gemma i jo
de cop ens enfadaven més
potser perquè sol
jo m'hagués enfadat una mica
però ell i jo junts
ens enfadaven més
home és que
és que el Pere
no ens acaba de dir
què vol
el Pere és una persona
difícil d'entendre
perquè
li costa explicar el que vol
i per tant
a vegades això és un problema
la comunicació
amb cinema
i amb creació
com que és una creació
compartida
necessita que flueixi
molt bé
perquè si no flueix
molt bé
hi ha bloquejos
i llavors esclar
això el Pere
que ho sap
evidentment
també ens pesa
a tots l'edat
i a mi també
i a ell també
li pesa
llavors li costa més
desbloquejar aquest cantó
de tenir la velocitat
de dir
i saber que ben bé
el que no li funciona
de la pel·lícula
és que acabo de veure
que hi ha coses
que no m'acaben de convèncer
quines
no val dir
hi ha coses
que no em convèncer
digues quines coses
i aleshores aquí
divaga
i quan ha sigut molt concret
quan ha sigut molt concret
que ho ha sigut
hi ha moments que dius
escolta aquesta escena
ha d'anar més enrere
i han canviat coses
de puesto
que jo no hi estava
gens d'acord inicialment
i després s'ha comprovat
que efectivament
algunes coses
de les que hem fet
funcionaven
funcionaven
i molt bé
però li costa
aquest tipus de coses
llavors esclar
ha creat una sensació
una mica de frustració
amb ell
segur
i a nosaltres
també una mica
perquè no s'ha complert
la llei
que hi ha una certa creació piramidal
i aquesta piràmide
en aquest cas
no està molt clara
perquè qui té la pulsió
més forta és ell
qui té l'autoria
hauria de tenir
és ell
i qui finalment
agafa les regnes
del projecte
som els muntadors
de la pel·lícula
i això
no hauria de ser
tant
jo et dic una cosa
no hauria de ser tant
veient
clar
només l'he vist una vegada
i és una pel·lícula
us ho dic
a l'audiència
escolteu
us tindrem informats
a mesura que es vagi passant
ara no silem
els en què es faci
i per descomptat
si entrem a una plataforma
també donarem informació
perquè creiem
profundament
tots els que estem aquí
amb ella
jo penso que tindrà
el 2024
un recorregut important
tot debò
tot debò
no ho sé
però
una cosa
que voldria destacar
en línia
amb el que estaves dient
és precisament
que la veus
i amb un primer visionat
i això
copses
la complexitat
que hi ha
és a dir
no és allò
de filmar
una història
que dius
em vaig un dia aquí
un altre dia allà
un altre dia allà
i no no no
aquí es veu
un treball
perquè clar
vosaltres vau utilitzar
també
tant de Llorenç Soler
com de la Filmoteca
etcètera
material
jo aquí veig
una labor
d'encaje de bolillos
per fer un resultat
que està molt destilat
perquè en cap moment
la pel·lícula
es mostra confosa
o crea dubtes
no no no
té una progressió
com deies tu
Ignasi
una progressió
el timing
jo diria
que hi ha
un guió
fantàstic
i és
perquè realment
hi és
finalment hi va ser
i si m'ho permets
jo
el que et vaig dir
al sortir d'allà
és que
em quedo
amb que
aquesta pel·lícula
o sigui
aquesta pel·lícula
és Anastasi
a veure
l'has dit
jo no l'he dit
sense treure-li mèrit
i molt
que tu mateix
és el primer
que li has donat
a la idea
el Pere Joan Ventura
és el que li dona
aquesta dimensió orgànica
i a tirar endavant
correcte
sí perquè té aquesta intuïció
la pena
és que després
li costa
prolongar-la
en el procés de muntatge
i jo crec que l'anàlisi
és aquesta
en molts anys
que ens coneixem
i en molts anys
que estem treballant junts
crec que finalment
ho havíem de deduir això
no li acaba d'agradar
el muntatge
amb ell
la disciplina del muntatge
jo crec que no li agrada
llavors
vol veure-ho acabat
perquè llavors decidir
a vegades veure-ho acabat
és veure-ho tària
perquè a vegades
les coses s'han de dir
quan s'han de dir
no més tard
ara la pel·lícula
ja no es tocarà
evidentment
però si ara ell
digués
escolta i vist una cosa
no toca
ara ja no toca
perquè la pel·lícula
ja està acabada
que és capaç
el millor de
sí pot ser
cada cop dir
escolta és que m'han dit
i no no
i la pel·lícula té coses
i abans em comentaves
una cosa
no ens dona temps
perquè vosaltres
heu de parlar
una miqueta també
i tenim 15 minuts
però realment
hi ha coses
a cara a la pel·lícula
que es poden
abans
intuïes
intuït que anaves
de l'ordenació
sí exacte
l'ordre en el qual
se'ns va donant
la informació
és volgudament
confús
però
es percep clarament
que és volgut
sí jo crec que sí
perquè l'espectador
sí perquè no altera
la comprensió
no dona les coses
mastecades a l'espectador
no
l'espectador
això és bo
clar que és bo
naturalment
l'espectador
ha de fer un esforç
per anar lligant
i per anar connectant
la informació
això és voluntari
efectivament
és voluntari
hi ha una part d'estil
del Pere i meu també
perquè el Pere també
ha anat assumint
al llarg dels anys
de treballar amb mi
una cosa que
al principi
ell no tenia massa clara
i era aquesta cosa
d'una ordre molt
ell ve molt de la televisió
i a la televisió
les coses
són molt clares
i han de ser clares
aquí no
i llavors
com que jo també
li he anat marcant
aquest estil
ell l'ha acabat assumint
com a propi
i en aquest cas
doncs d'algú meu
ho ha acabat assumint
també
jo vaig ser
un dels que va forçar
en un moment determinat
que em feia por
aquesta mica
d'aparent desordre
i vaig fer una cosa
que és capitular
és a dir
posar un titular
de capítol
ah sí sí sí
és veritat
i hi havia
la política
que estava capitulada
en un moment determinat
ara solament es conserva
un que és epíleg
però la resta
era tot
estava capitulat
llavors deia
la propaganda
i es començava a parlar
de la propaganda
dels anarquistes
i tal
ara no
ara entra una impremta
imprimint
en primer terme
molt maco
és una cosa
en vermell
i dius
ah bueno
què m'expliquen ara
ah bueno
cap d'una estona
dius
ah mira
estan parlant
de l'impremta
que tirava
la propaganda
la propaganda
no expliques abans
que parlaràs
de la propaganda
i això dona sensació
de desordre
però en el fons
la pel·lícula
està molt
organitzada
quan s'acaba
la llibertat
el que ho veu
també
per anar-la
a absorber
quan s'acaba
la pel·lícula
tens la imatge
sencera
però és això
has d'esperar
al final
per acabar
de quadrar
absolutament
és que
aquest interès
creixent
jo el trobo
extraordinari
perquè en un documental
a vegades
no es dona
a veure
nosaltres començo
el documental
i per poca informació
que tinguem
sabem
que hi ha una exhumació
que amb resultat
d'èxit
això ja ho saps
en principi
no hi ha sis pans
aquí
quan estàvem comentant
això
a Microtecat
jo he fet la broma
i he dit
és l'estil
del Tarantino
amb Pulp Fiction
podrà una gran
de la pel·lícula
però com que la història
és molt plana
en el fons
canvia l'ordre
canvia absolutament
l'ordre
perquè precisament
mantenia l'espectador
d'acord
atent
parlant d'ordre
parlant d'ordre
jo aquest que vam
finalment desestimar
el primer guió
que havien fet
la Lucía i el Pere
van creure
que era oportú
per nosaltres
era equivocat
però vam creure
que era oportú
començar
a la pel·lícula
al revés
i començaven
amb la Enrica
que és la cosina
emportant-se
no s'havia vist
ni la maniobra
d'exhumació
no s'havia vist res
començava la pel·lícula
com això
agafant la caixa
aquella que dona
la caixa
diguem que és
la normativa
la que s'ha de portar
una caixa de plàstic
amb les restes dintre
quan no hi ha un cos
sencer
és la caixa
que la Generalitat
genera
per traslladar les restes
i emportant-se-la
fins al port
agafar el vaixell
i anar-se'n al vaixell
i llavors
la pel·lícula
començava amb això
començava amb això
i una veu anòfa
d'ella que ho explicava tot
explicava tota la pel·lícula
dius
home
no em desactivis tot
jo recordo
haver donat classes
a l'escac
amb una professora cubana
i donava una classe
junts els dos
ella més de tipus teòric
jo més de tipus pràctic
i era la Belquis Vega
una dona ben coneguda
en la cinematografia cubana
com a documentalista
i també com a
llarmetatges de ficció
i la Belquis deia
és que
a vegades
venen històries
que no
que no sabes
a d'on deman
o sigui
no tenen una
no demanen un final
és a dir
van circulant
van passant coses
però no hi ha realment
un tancament
ja no diguem tancament
no s'acompleix
cap dels desitjos
aparentment
de cap dels personatges
per tant
ella això
ho valora molt negativament
i en aquest sentit
per exemple
amb ella
el que dèiem abans
l'efectiu azul
li va encantar
i en canvi
la del parc d'aquí
del parc agrari
el
plou i fa sol
és que
és una acumulació
d'informació
però no vas a ningun lugar
jo crec que s'equivocava
una mica
però bueno
és una cosa
que jo la tinc molt en compte
això i el tempo
no avorri mai
o sigui
quan una cosa està esgotada
fora hem acabat
el documental
el documental no avorreix
això és una cosa
que està clar
hi ha una cosa
que per mi també
és molt important
i per l'espectador
és gratificant
i és que
de forma
amb un degoteig
sense abusar
en cap moment
però
hi ha uns moments
d'alta tensió
emotiva
i estan molt lograts
això connecta
amb la frase
que volia tancar
que és que
el cap de vall
el missatge
del documental
és una denúncia
de com
els poders totalitaris
poden actuar
de manera
gairebé animal
sí
m'agrada molt
que es fàgixi
per tal
de
mantenir-se
a les hores
els maquis
eren
odiadíssims
perquè
la manera
en què mora
l'Elio
tornant
és esgarrifosa
ni judici
ni riant
res
sumaríssim
sumaríssim
normalment
i està passant
l'any 49
ja no estem
a la guerra
jo neixo
10 anys després
el l'Elio
el maten
amb vida meva
i li diré una cosa
pel que he llegit
una mica
normalment
era la mateixa
parella
de la Guàrdia Civil
la que agafava
i liquidava el tema
normalment sí
en aquest cas
sembla que hi va haver
la intervenció
d'un tercer
però no està clar
això deia
per mandat
és senzillament
esgarrifós
i aquesta cosa
esgarrifosa
queda perfectament
comunicada
i a mi m'agrada molt
que la pel·lícula
en els crèdits
ja finals
en aquesta pantalla partida
que comencen a pujar
uns crèdits primers
de gent
de la gent
que ha intervingut
a l'esquerra
encara hi ha
unes intervencions
i en ella
en aquesta
l'intervenció
per mi més important
potser
és la de la
Dolors Marín
precisament
que diu
el tanto
perquè estem vivint
una època
en què torna
en aquests moviments
de feixisme
el feixisme
torna
una altra vegada
i ho diu
d'una manera
molt ben dita
vol dir que el tanto
que la pel·lícula
home
escoltant certes coses
que van dient
alguns polítics
d'extremíssima dreta
en aquest país
sí, sí
fa grima
estem en el ple
no només grima
comença a pensar
si veritablement
i són sencers
no, no
hi ha molts
que estan embugis
embugis pel poder
embugis pel que sigui
bé
escolta
si us sembla
totalment
gràcies companys
jo crec que
tornarem
a parlar
d'Helio
una o alguna vegada més
i tampoc
descartem
si per evinència
i a ell
li fa il·lusió
tindre un dia
la presència
del Pere Joan Vendura
potser quan s'estreni
si aconseguim estrenar-la
per exemple
es parla de
Texas
es parla de
Bailen
es parla
de
de Bolitxes
es parla
dels obrets
en tot cas
nosaltres
aquí
us tindrem
a la ràdio
d'Esbem
informats
de quan es passi
perquè pugueu
veure-la
perquè pensem
que és interessant
i no diguem ja
si tenim
que suposo
perquè em sembla
que vaig veure
els crèdits
que TV3
participa també
no
perquè TV3
ha participat
en un no
no no
TV3 el que s'espera
és que la pel·lícula
acabada
que ja ho està
o Corporació Catalana
que es aconsegueixi
que es aconsegueixi
la venda
diguem
de drets
d'emissió
ja de coproducció
ja no
perquè ja està produïda
un tema que ja no ens
dona temps
de parlar
però que hauria estat
interessant
és el tema
del finançament
sí
hi ha una part
de crowdfunding
sí
hi ha crowdfunding
però evidentment
deuen haver altres
fons
l'ajuntament
sembla que
sobretot l'ajuntament
jo agrair realment
en aquest cas
vau pillar
algo d'Itàlia
no
no
no
curiosament
no es va aconseguir
es va intentar
no semblava massa
que estiguéssim
per la labor
perquè jo crec
que és una pel·lícula
un documental
que es pot vendre
perfectament
la venda es farà
jo penso que si vindrà
el diner vindrà
i jo crec que és molt interessant
també per a Itàlia
el diner arribarà
diguem a la prova
és una labor d'investigació
s'ha fet des de Catalunya
però que el protagonista
és italià
sí sí
indultablement
vincula Catalunya
i Itàlia
no no
evidentment
és així
bueno
qualsevol cas
us anirem parlant
sí sí
escolteu
bueno
en quatre paraules
però
com que estem
en aquesta època
i és l'època
d'anar al cine
i això
penso que és interessant
que donem
alguna nota
positiva
del que ens ha agradat
i dels passes de premsa
que he vist jo
per exemple
vull destacar
que
trobo
molt recomanable
per exemple
Anatomia d'una caída
de Justin Triad
cert
que és una pel·lícula
molt interessant
que ja
en el 2019
el BCN Film Fest
vam poder veure
El reflejo de civil
que ja
era una pel·lícula
que a mi
vaig dir
aquesta directora
és molt interessant
i realment aquí
supera
de llarg
El reflejo de civil
és a dir
hi ha
sobretot
una actuació
una interpretació
fantàstica
de Sandra
Hitler
que la mateixa
directora
Justin Triad
diu
que primer
va parlar amb ella
i li va dir
Sandra
si me dices
que sí
sigo adelante
con el guión
si no
no lo hago
no hago la pel·lícula
perquè he pensado
mentir
i realment
té una interpretació
extraordinària
ha guanyat premis
després tenim
un altre
que es diu
es titula
Vides Passades
que també ha tingut
un recorregut
important
és una pel·lícula
aquesta
de Celine Song
és una òpera Prima
està feta
entre Estats Units
i Corea del Sud
la directora
és coreana
i els intérprets
també
és una història
d'amistat d'infància
que després hi ha
un retrobament
al cap de 20 anys
i
Estats Units
i bé
hi ha
aquell típic intent
de recuperar
però res és igual
el pas del temps
fa que
fins i tot
l'estima
es desvinculi
una mica
i finalment
hi ha
uns camins
divergents
per la parella
però és un estudi
molt interessant
sobretot
per la calidesa
humana
que té la pel·lícula
en tota l'estona
vides passades
després
hi ha una
d'un director
que el trobo
sempre me semblar
molt interessant
tot això
és d'aquest any
eh
producció
del 2023
Fallen Lips
Fulles Caigudes
aquesta pel·lícula
és d'Aki Kaurismaki
al finès
i
bé
és fidel
al seu estil
depurat
de fer cinema
i es presenta aquí
una corrosiva
crònica social
que a partir
no excepte de cinisme
a partir
de la
sentit de l'humor
negre
que n'hi ha
normalment
ho tinc escrit
a partir de la
cinefilia
que hi ha
molts tocs
de cinèfil
i d'un humor
negre
marca de la casa
marca de la casa
doncs fa una
encertada crítica
de la societat actual
que a mi
que a mi
em recorda molt
el que en Lodge
de
Sorry Me
Missed You
el que passa és que
amb Lodge
és Lodge
és a dir
aquella tristor
aquell
nihilisme
que diries
i en canvi
aquí
no sé si
nihilista
però té una visió
molt negra
molt negra
en canvi aquí
no
aquí
hi ha
el sentit
de l'humor
fa elevar
el discurs
per sobre
i fa que
es converteixi
en un
disfrut
al veure
aquesta pel·lícula
menció
a part
per la fotografia
que és
extraordinària
i avui
aquest matí
he vist
l'última pel·lícula
de Mateo Garrone
que es diu
Jo Capità
i Jo Capitane
ah sí
també
escolteu
se'n parla molt
em sembla
extraordinària
és a dir
aquest tio
és que
s'atreveix a fer
les pel·lícules
que jo crec que
molts
les pensen
però no s'atreveixen
i ell ho fa
això és important
i amb aquesta
bueno
és tota l'odissea
que hi ha
des de
la vida
encara
a Senegal
els últims dies
de dos
dos cosins
que tenen
a la mateixa edat
16 anys
17
surtin de Senegal
donant la volta
cap a Dakar
pujant cap a Líbia
i anant a parar
a Itàlia
a Sicília
a Palerm
i bueno
entremig d'això
entremig d'això
diguis alguna cosa
entremig d'això
no
us la recomano molt
xoca a Vita
aquí
la meva recomanació
simplement crida l'atenció
sobre una pel·lícula
que encara no s'ha estrenat
que s'estrena
el 3 de gener
que és
The Hold Over
com has dit
Hold Over
Hold Over
Hold Over
de mantenir
que contraduries
la traducció
vol dir pròrroga
tàcica
ah vale
pròrroga tàcica
és de l'Alexander Peny
que és un director
que ha fet
Los Descendientes
que està molt bé
entre copes
entre copes
em va agradar molt
és un home que té la capacitat
de penetrar
en les relacions humanes
però a més a més
en context
insòlits
o sigui
en aquest cas
és en un col·legi
en un internat de calés
tothom s'ha anat
per vacances de Nadal
i només es queden
al capdavall
tres persones
ja han de conviure
parlant de vacances de Nadal
que tingueu tots
unes bones festes
i tornem
el dia 16 de gener
això
continua
ja està
i aquest divendres
i el 7 de gener
tenim el Gatopardo
a la firmoteca
que home
veure el Gatopardo
el dia en parlarem
en pantalla
en fi
val la pena
jo crec que
jo crec que
es mereix
un clàssic
jo la vaig veure
a més a més
estar remasteritzada
és
tremenda
extraordinà
perquè la fotografia
és molt bona
extraordinà
molt bé
que ho passeu bé
i fins l'any que ve
a reveure
fins l'any que ve
adeu
i així ho deixis