Title:

De Rosales a Kiarostami: còpia, parelles i Iran

## Resum general Programa de “Cinema sense condicions” centrat en el diàleg entre cinema espanyol d’autor i el **cinema iranià contemporani**. A partir de crítiques recents i recomanacions, el debat lliga temes com **còpia vs original**, la **intimitat de la parella**, la **precarietat juvenil** i la **creativitat sota censura**. Destaquen les anàlisis de Jaime Rosales, Abbas Kiarostami, Asghar Farhadi i Marjane Satrapi, amb comparacions amb Rossellini, Bertolucci i Tornatore. > "Condensar una relació de 40 anys en un dia i mig" — sobre l’estratègia de Kiarostami a Copia certificada ## Temes principals ### 1) Crítica ràpida: Grace de Mónaco (film d’obertura a Cannes) • Valoració crítica: molta “grandesa” i lluentor, però **poca intimitat i emoció**. • Comparació amb El gran Gatsby (com a obertura: aparador visual més que profunditat dramàtica). ### 2) Recomanació local: Les tres vides de Pedro Borruezo • Projecció única als **Cinemes Girona** amb cinefòrum i **regal d’una entrada doble** als oients. • Retrat polifacètic: **músic**, *místic sufí* i **ecologista**. Un documental amb “molts racons” i interès cultural. ### 3) Jaime Rosales: Hermosa juventud i Tiro en la cabeza • Hermosa juventud: parella jove ofegada per la **precarietat**; posada en escena **el·líptica** (no explicita, suggereix). • Punts clau: - La relació comença “ja en marxa”, sense exposicions redundants. - Crítica social a l’atur i a la desmotivació estructural. - Final amb “sortides” discutibles per massa **lineals** en una realitat complexa. • Tiro en la cabeza: dispositiu de **distància** i **vigilància**; la càmera “segueix” fins a esdevenir **mirada policial**. Joc formal potent sobre control i poder (eco de La vida de los otros). ### 4) Abbas Kiarostami: Copia certificada (Juliette Binoche, William Shimell) • Idea central: **relació de parella “a escala”** (un dia i mig que replica una vida sencera). • Dialèctica **còpia vs original** (en art i en la vida afectiva): una còpia pot tenir **valor propi**? • Diàleg amb la història del cinema: **Viaggio in Italia** (Rossellini) i **El cielo protector** (Bertolucci): viatge, crisi i introspecció. • Estil: **ambigüitat calculada**, emocions internes més que literalitat narrativa. ### 5) Tornatore: La millor oferta — art, falsificació i desig • Geoffrey Rush com a expert en **falsificacions**; amor tardà i autoengany. • Moments icònics: cambra cuirassada amb **retrats originals** — vertigen estètic (síndrome de Stendhal). • Vincle temàtic amb Kiarostami: **autenticitat** vs **representació** i el valor de la **còpia**. ### 6) Rosales (2): gènere i dispositius de “còpia” • **Dinamica de gènere**: ell més **insegur**; ella assumeix la **resolució** sense renunciar a la parella ni a la criança. • Seqüència del **mòbil** (fotos i WhatsApps en pantalla): acumulació d’imatges com **còpia de vida**; reflex sobre memòria digital. ### 7) Panorama iranià: Asghar Farhadi i la censura • **Farhadi**: A propósito de Elly; **Una separación** (triomf a Berlín: direcció i repartiment); El pasado. • Temes: **crisi de parella** sense bons/malvats, dilemes morals, restriccions socials. • **Censura a l’Iran**: obligació de permisos; el cinema respon amb **sobrentès** i **simbolisme**. • Orígens: projeccions públiques des de 1900; tensió entre **orgull cultural** i **repressió** (República Islàmica). ### 8) Kiarostami: forma i filosofia • Plans **llargs** i espai per a la **reflexió** de l’espectador; el temps com a matèria. • “Somni vs realitat”: el film com a **somni registrat**; finalització quan el somni “arriba a zero”. • Referències: **El sabor de las cerezas** (suïcidi com a interrogant moral) i **El vent ens emportarà** (neorealisme iranià; fer cinema per **reconstruir** una comunitat). ### 9) Marjane Satrapi: Persepolis — revolució, exili i identitat • Autobiografia animada: **contradiccions de la Revolució Islàmica**, exili a Viena, retorn i xoc cultural. • Pregunta de fons: com **créixer** i **crear** entre l’orgull d’origen i la **privació de llibertats**. ### 10) Altres veus: Makhmalbaf, Panahi, Ghobadi • **Família Makhmalbaf** (Mohsen, Samira): La pizarra; A las cinco de la tarde (mirada sobre la **dona** i l’espai públic). • **Jafar Panahi**: cinema valent sobre la **posició de la dona** i la llibertat d’expressió. • **Bahman Ghobadi**: No One Knows About Persian Cats — subcultura musical i dissidència. ## Fils transversals • **Còpia vs original**: art, cinema i vida com a miralls que s’autointerpreten. • **Parelles i ambigüitat**: relats que eviten “explicar-ho tot” i construeixen **emocions** abans que fets. • **Precarietat juvenil**: espanyolitat contemporània vs vigilància i control. • **Creativitat sota pressió**: la **censura** força llenguatges **indirectes**, però també gran inventiva.

['cinema iranià', 'Abbas Kiarostami', 'Copia certificada', 'Juliette Binoche', 'William Shimell', 'Asghar Farhadi', 'Una separación', 'A propósito de Elly', 'El pasado', 'Marjane Satrapi', 'Persepolis', 'Bahman Ghobadi', 'Família Makhmalbaf', 'Samira Makhmalbaf', 'Jafar Panahi', 'El vent ens emportarà', 'El sabor de las cerezas', 'neorealisme iranià', 'Jaime Rosales', 'Hermosa juventud', 'Tiro en la cabeza', 'Víctor Erice', 'Rossellini', 'Viaggio in Italia', 'Bertolucci', 'El cielo protector', 'Giuseppe Tornatore', 'La millor oferta', 'falsificació', 'còpia vs original', 'precarietat juvenil', 'cinemes Girona', 'Les tres vides de Pedro Borruezo', 'cinefòrum', 'Ràdio d’Esbert', 'Cinema sense condicions']