CINEMA SENSE CONDICIÓNS
Bona nit, un dimarts més, som aquí disposats a parlar-vos com cada dimarts,
com cada dia, cada setmana, de les pel·lícules que hem vist,
les pel·lícules que venen, les pel·lícules que recomanem
i d'aquelles que potser no recomanem tant.
I a més a més avui, com sempre, amb una convidada molt especial,
jo ens fa molta il·lusió que avui hi hagi aquesta persona,
ara us la presentaré, i a més a més, com sempre, la resta de l'equip.
És a dir, tenim en Joan Sardà a la dreta, bona nit, Joan.
Hola, bona nit.
En Pep Armengol a continuació, bona nit.
Bona nit.
I, com sempre, darrere els vidres, controlant-ho tot, en Paul Diggler.
Bona nit.
I la nostra convidada, que em fa, de debò, prometo, molta il·lusió que vingui,
perquè jo l'havia vist sempre per la botiga,
però, honestament, no l'havia tingut una conversa, potser, gaire extensa amb ella.
Però la tinc moltíssim vista, perquè des dels anys 80 jo anava en aquest videoclub,
aquest famós videoclub, videoclub Instant, a buscar pel·lícules,
i, bueno, allà hi havia, suposo que els seus pares, que són els fundadors del videoclub.
És el videoclub més antic d'Espanya, el primer videoclub que va existir a Espanya,
i el més potent, que té una videoteca més extensa, té 45.000 unitats,
de les quals 8.000 són encara amb VHS,
i, per tant, doncs, i moltes coses introbables que no trobes enlloc.
I, mentre venia, li deia una frase que ja diu que li ha dit moltíssima gent,
i és veritat, jo li he dit moltíssimes vegades,
et deien, si no ho trobes a videoclub Instant, és que no hi és, no existeix.
I això, molta gent que anàvem al videoclub, érem conscients que,
si allà no estaves, que la pel·lícula no la podies trobar de cap de les maneres.
Per tant, em fa molt de gust de presentar avui a l'Aurora de Pares,
que és la propietària del videoclub Instant,
el videoclub, com deia, més antípic i complet d'Espanya,
amb un fons videogràfic únic,
que inclou totes les pel·lícules editades a Espanya des del naixement del vídeo.
El vídeo sabeu que va néixer aproximadament als anys 80.
fundat, concretament, fa 40 anys,
i és el primer vídeo que ha aparegut a Espanya
que es dedicava, diríem, a aquesta feina.
Ell és la segona generació, el seu pare, el Gennaro de Pares i l'Aurora Martínez,
són els fundadors del vídeo,
i sembla ser que va néixer la cosa,
perquè ells tenien una cadena de copisteria
que li deien Instant per fer, perquè allò imprimia l'Instant,
i aleshores, com que van començar a posar pel·lícules per allà,
doncs clar, va acabar sent el vídeo Instant.
Llavors, molt de gust, encantat,
estic molt agraït que estiguis aquí a Aurora,
per tant, gràcies per venir,
gràcies per estar al programa avui de Cinema Sense Condicions.
Bona nit.
Hola, bona nit, gràcies a tu per totes les paraules boniques que ja m'has dit,
i res, tot el que has dit està molt ben explicat,
així que jo estic encantada d'estar aquí
i de compartir aquesta nit amb vosaltres.
Molt bé.
Doncs, com sempre, la primera part de la pel·lícula, diríem, que farem avui,
serà una pel·lícula que parlarem del que hem vist
i del que aconsellem o no,
i a la segona part, com fem sempre,
doncs a l'Aurora li farem preguntes de coses,
perquè ja sabeu, i si no ho sabeu ja us ho explicarem,
que ells darrerament han fet un,
des de dir, més una segona generació
o una segona tongada de videoclub Instant
perquè han canviat de domicili i han canviat d'enfoc
i millor que ens ho expliqui ella a la segona part del programa.
Per tant, comencem per els que vulgueu.
Qui vol començar per explicar el que he vist?
A veure, jo voldria parlar d'una pel·lícula francesa
que s'ha estrenat aquí, que està ja en cartellera
i es diu Un héroe singular
i amb allò que tenim, amb aquella discussió eterna
sobre els títols, resulta que el títol en francès
és Petit Paisant, que vol dir pagès petit,
vull dir, un pagès que té una explotació petita.
Esclar, això de L'heroi singular, no sé,
vull dir, no sé què explica jo de la pel·lícula.
En canvi, el pagès petit,
el pagès que té, que en realitat no és un pagès,
que és un ramader, perquè ell té una granja de vaques,
doncs explica la història d'un noi jove d'uns 30 anys
i com ell està absolutament dedicat en aquesta granja
d'un poble molt petit que tothom es coneix i tal
i aleshores ell té els seus pares que han començat la granja
i la seva germana que és veterinària.
Aleshores, de Bèlgica arriba una epidèmia a les vaques
i ell fa tot el possible per continuar amb l'explotació a la seva granja
perquè és la seva vida, no?
I aleshores ell fa tot el possible,
tant legal com il·legalment,
per amagar que l'epidèmia ha arribat al seu ramat
i intenta per tots els mitjans que pugui continuar a la granja.
És una pel·lícula que és l'òpera prima del director Ibert Xariuel
i a mi no és que m'acabés de convèncer,
però sí que té molts bons moments.
Sí que la pel·lícula no és reivindicativa,
però sí que amb el que t'explica
tu veus la problemàtica d'aquests pagesos i ramaders
que tenen explotacions petites
i que han de dependre de les directives de la Unió Europea
i de tota una sèrie de coses que els fan més difícil aquesta feina
doncs que abans, vull dir, quan la feien els seus pares
no hi havia tots aquests reglaments
i totes aquestes obligacions, no?
És una pel·lícula que es deixa veure molt bé,
vull dir que en certs moments
recorda altres directors francesos,
vull dir que fa servir molt,
esclar, el tema ho porta,
fa servir molt el silenci
i la contemplació del que és la vida al camp
i doncs jo la recomano que es vegi
encara que ja dic
no és allò que a mi em va convèncer del tot, no?
Pep.
Bé, jo us volia parlar d'una pel·lícula
que es titula Lássaro Felice,
és una pel·lícula italiana del 2018
està per estrenar?
està per estrenar, sí
Hòstia, aquesta m'han dit que és boníssima
és molt bona, molt bona
S'estrena demà, bé, perquè aquesta setmana
a l'avèril dijous de festa
doncs
Demà estrenen les pel·lícules
Les estrenes del divendres passen a demà
i la sabeu, sabeu on, ara entrarem en la pel·lícula
però sabeu, és que jo no l'he trobat en cines
on l'estrenen, aquí a Barcelona em refereixo
És que encara no ha sortit, suposo
No, no, però ja ho haurien de dir al pròximament
i jo no l'he trobat, si Floridoblanca o...
Sembla una pèrie de Verdi, no?
No sé pel que diu ell
Sí, però penso que Renouard Floridoblanca
té bastants punts perquè la pre-estrenen
La pre-estrenen es va fer allà
Es va fer al Renouard
I sí, vull dir, penso que serà allà
vull dir, demà al diari ho veurem
És una pel·lícula que està dirigida
per una directora, Alice Rockbacher
El guió també és d'ella
La música, el de Terence Blanchard
i la fotografia de Helen Lubart
S'ha destacat molt el personatge de Lázaro
que està fet per un actor
que es diu Adriano Tardiolo
que és un nom, com per recordar-lo
perquè fa una interpretació genial
amb un paper secundari
i surt un bon amic d'aquest programa
que és el Sergio López
amb una intervenció estupenda
La pel·lícula
ens situa
la història en una aldea
allunyada
tan allunyada de l'actualitat
que podríem estar convivint
amb uns mitjans
que pràcticament recorden
l'edat mitjana
és a dir, els senyors
propietaris de l'aldea
i els servents
i un cercle tancat
del que no se'n podia sortir
per tant, pràcticament
els vessalls eren com esclaus
que es anaven reproduint
i de pares a fills
anaven passant el vessallatge
i els senyors també
es anaven reproduint
amb alguna connexió
amb els bancs de la ciutat
amb els bancs dels calés
i ja està
Aquesta aldea es deia
la Inviolata
probablement perquè no havia arribat
ningú allà a fotre-li mà
i la marquesa
és una marquesa
la titular
va periòdicament
a recollir els diners
i el producte de la terra
la pel·lícula
és pura poesia
tota ella
però sense caure
ni amb la nyonyeria
ni tampoc
sent
diguéssim
amb estirabots
allò una mica
revolucionari
de pacotilla
es mantén sempre
amb una línia
suau
entre
lo poètic
i lo reivindicatiu
sempre
amb l'exposició
molt clara
que
passen els temps
i d'una manera o altra
els humils
i els que tenen bon cor
són matxacats
pels que
tenen els diners
i això queda molt clar
al llarg de tota la pel·lícula
com a ressonàncies
de pel·lícules
jo diria que
veient-la
em van vindre al cap
des de pel·lícules
de fa 40 anys
o 50
com
Encontré cingaros felices
de Dius Sant Macabége
fins a
Ocellini Ocellasi
o Teorema
de Pasolini
per
ja situar-nos
dintre
del cine italià
també
perquè
la veritat és que
l'actor recorda
actors de Pasolini
com el Ninet
de Boli
per exemple
per la seva
tendresa
la seva senzillesa
una persona
només dedicada
a ajudar
els altres
sense maldat
i que veus
que els altres
intenten
aprofitar-se
és extraordinària
molt ben resolta
i després
d'aquí ve
el fet
que la compari
amb Encontré
cingaros felices
és que
per unes circumstàncies
ells han d'abandonar
la inviolata
la regió aquesta
apartada
a 1.500 metres
dalt de la muntanya
i tenen que baixar
cap a la zona urbana
i allà
naturalment
es troben
per una sèrie
de circumstàncies
que ja van
dintre del que és
el guió
es retroben
amb un grup
que és allà
on hi ha
el Sergi López
que serien
com una espècie
de gitanos
o
de gent
que no està
dintre de la norma
viuen
a les afores
viuen
de forma precària
de vegades
fan petits urs
i
moltes vegades
viuen
també
de coses
que recullen
és molt curiós
perquè
ell
aquest noi
Lázaro
coneix molt bé
tot el que és
l'ambient de muntanya
i coneix molt bé
les plantes
els arbres
i tot
i llavors resulta que
al costat
de la via del tren
per exemple
es diu
colliu allò
perquè
aquelles arbres
són bones
i es poden vendre
i llavors
agafen
i fan
una espècie
de reciclatge
de coses
que troben
que els urbanites
no les valoren
i que en canvi
després ells van
al mercat
i en poden
sí
en fi
és una pel·lícula
entranyable
jo crec que
és candidat
a
l'Òscar
no
és candidat
a premis
i descompte
és molt recomanable
és d'aquelles
que surts
de veure-la
i dius
ostres
feia temps
que no veia
una cosa tan guapa
sí
quina estona
més bona he passat
molt bé
jo també
que estrenen demà
us puc parlar
d'una receta familiar
de l'Eric Koh
que és un director
i productor
de Singapur
creïtat com
l'home que ha recuperat
la indústria cinematogràfica
d'aquell país
i val a dir
que
Eric Koh
cuina
un deliciós film
que uneix
passat i present
i
sentiments
diríem
i emocions
en certa mesura
el van presentar
aquesta pel·lícula
a Berlín
i després
va passar
també
a Sant Sebastià
i
la idea
es veu que va néixer
d'un productor japonès
que els va proposar
fer una pel·lícula
de reconciliació
entre
Japó i Singapur
perquè
jo no ho sabia
no me'n recordava
si ho havia llegit
que es veu que els japonesos
van
durant la segona guerra mundial
van envair
Singapur
llavors allà
molta població
tenia
una mena
de recança
i d'odi
contra els japonesos
llavors
en base a això
agafa
la idea
la idea és del mateix director
agafa dos plats
un plat que fos
molt famós
i molt important
i molt popular
a Japó
i un plat
molt popular
molt famós
i molt important
a Singapur
llavors la història
és un nano
que viu a Japó
i que la seva família
per raons que no sap
ignora
està dividida
i aleshores
aquest nano
que és cuiner
que li agrada allà la cuina
es dedica
a perseguir
les receptes
més famoses
més importants
de Singapur
per tant
deixa Japó
s'instal·la
provisionalment
a Singapur
i comença
a relacionar-se
amb la seva família
la cosa
segurament
no és una obra mestra
no és tampoc
però sí que és un apassionant
diríem
retrat o documents
sobre la ciutat
de les seves costums
i sobretot
de com la gastronomia
crea llaços
familiars i personals
que en la pel·lícula
això possiblement
per mi
a mi és el que més em va agradar
és a dir
perquè la història
si voleu
bueno
doncs no
es podia també
tampoc l'explicarem
perquè penso que val la pena
que el propi espectador
descobreixi
doncs què és el que passa
però
per mi aquesta part
la part diríem culinària
és la part millor de la pel·lícula
i
una part que revela
un enorme exercici
d'amor
i que
bueno
val la pena
és una pel·lícula
penso que val la pena
en aquest sentit
ens mostra
que la cuina
és un referent
molt important
per
per qualsevol cultura
per aquestes dues cultures
almenys
és a dir
es reuneixen
al voltant
participen molt
els plats
són moltes vegades
compartits
i per exemple
la cuina aquesta
japonesa
el ramen
és una cuina
que es fa
el dia abans
i és com una cassola
el que aquí
seria una carnolla
que requereix
5 hores
de tractament
i no es menja
no es serveix
fins al dia següent
és a dir
és una cosa molt especial
jo
em vaig sortir al cine
dient
hauria de saber
més de cuina
perquè tens ganes
de prendre alguns
d'aquests plats
perquè és que
si estaven allà
de sortir
aquells plats
aquells que us vam menjar
perquè eren deliciosos
està molt ben filmat
a més
tot el que són plats
està filmat
amb molta cura
sí
amb molt d'amor
que el tio s'estima a la cuina
i això t'ho retransmet
és la part
potser més guapa
de la pel·lícula
més que inclús
els personatges
que s'ho puguin sortir
etc
Pol
què has vist tu?
jo no puc veure res
o sigui
jo vaig acabar una sèrie
de Netflix
el que passa és que
és bastant concreta
en el sentit
d'animació
d'aquesta així
justament
també japonesa
però
que em va al·lucinar
bastant
que es diu
aquí a qui li interessi
el tema
endavant
que és
Devil May Cry Baby
que és una
bogeria surrealista
però a lo
a lo
no sé
Jodorowsky
però en animació
és una cosa
molt boja
però ara estàveu dient això
i ho estava buscant
perquè no me'n recordava el nom
i hi ha una sèrie
també de Netflix
que justament
el nex és la cuina
i és una sèrie molt
és japonesa també
però que és
no té
és a dir
els capítols són per separat
és com cada capítol
té la seva
la seva historieta
amb personatges
totalment diferents
però el nexe
és un restaurant
on van a menjar
ramen
justament
i el nexe
és una mica
el cuiner
que també
va sabent
poquet a poquet
coses d'ell
però
cada capítol
és com si
els veus desordenats
és igual
i juguen molt
amb la unió
que sempre
perquè tot passa allà
llavors
totes les històries
en general
les vas
rebent
fora de camp
perquè al final
potser t'expliquen coses
que no has vist
fora de la cuina
i res
m'ha vingut al cap
perquè
és una història
recomanable
aquesta que us dic
ara que jo us dono pas
a vosaltres
perquè
intentaré anar a veure demà
perquè sabia que s'estrenava
però no sé on
aquesta que heu comentat
de la de
Lázaro Feliz
i
ja la comentarem
i la nostra convidada
també ens deia
mentre veníem
que també he vist cine
que has vist alguna cosa
que et va semblar
jo vaig poc al cine
ja al cotxe n'hem parlat
vaig a veure
més que a la pel·lícules infantils
tinc un nen de 6 anys
i per sort
li encanta el cine
o sigui que me l'emporto
sempre que podem
però el dissabte
em van convidar
a la preestrena
del documental
de la Sala Polo
La Juventut Baila
dirigida per Marc Lawet
i escrita per Marc Lawet
i em va semblar divertidíssima
i està dintre
del festival inèdit
de fet
i han hagut d'afegir
em sembla que
dos o tres sessions més
perquè
el públic la volia veure
sí
ho vam fer primer
a la Sala Gran
de l'Aribau
el típic que penses
el Marc explicava
la presentació
la Sala Gran
potser no l'omplirem
doncs no, no
l'han omplert
i a més han hagut d'afegir
dos o tres sessions
perquè jo crec que
tothom ens vam emportar
molt bon sabor de boca
i la gent
de boca a boca
la vol veure
i ho recomano
és molt divertit
molt amè
i el Marc Lawet
és fantàstic
jo és que me l'estimo molt
m'agrada molt el que fa
vinga
què més?
voleu
a veure
una altra pel·lícula
que hem vist avui
amb el Pep
és la que s'estrena demà
l'última del Julio Mèdem
l'arbol de la sangre
i no ho sé
tots dos hem sortit
amb la mateixa
sensació
amb la mateixa impressió
perquè
bueno
el Julio Mèdem
jo no
no he vist gaire
de la seva carrera
em sembla que només he vist
dues pel·lícules
la primera Vaques
que em va interessar relativament
i després
el documental aquell
de la pelota basca
que no em va interessar gaire
i aleshores
doncs
no l'he seguit
i no sé
perquè
tampoc
és que
m'hagi sentit
mai atret
pel seu món
que és un món
molt personal
i que a mi em sembla
molt bé
que ell
ho faci
però
no sé
aquesta pel·lícula
per exemple
trobo que
a part
del virtuosisme
visual
que acostuma a fer
aquest Mèdem
que està molt bé
però que
vull dir
no sé
aquesta visualització
ha de portar
a la història
i trobo
que la història
en aquest cas
és
massa
embolicada
vull dir
ell vol fer
el guió
més gran
de tots els guions
i li acaba sortint
una cosa
que al final
per mi
és com un serial
d'aquells
dels anys
50
o 60
vull dir
que és allò
de padre
hijo
i no hi ha
gaire res més
i no sé
vull dir
a veure
el Pep
què li sembla
no
doncs
abundar
en el mateix
secundo
tot el que has dit
i dir
que la meva impressió
sí
allà
en la pel·lícula
hi ha un moment
en què es filma
una faixeda
que és preciosa
estàs allà
i dures
5 minuts
però
igual que al començament
hi ha un moviment
de càmera molt maco
amb retrocès
sobre un avall
probablement
el País Basc
la pel·lícula
també
es tracta
de posar
una quota
de toros
una quota
de vascos
i una quota
de catalans
idioma castellà
basc
i català
curiosament
dintre
del que és
ja
el guió
la pel·lícula
és una deconstrucció
d'una història
llavors
et posen un tros
per aquí
un tros
per allà
jo
comentava
al sortir
el Joan
dic
cuidado
si ens emportem
els pares
o les àvies
a veure aquesta pel·lícula
a la meva pel·lícula
dirà
nen
no m'entero
de regui
ja hi ha calla
que estem al cine
i començarà
el problema aquest
és molt probable
ara
visualment
hi ha
7 o 8 escenes
que estan molt bé
això que us dic
resulta que dintre del guió
hi ha molt interès
els dos personatges principals
estan
com fent la història
per reproduir
i reinvestigar
collons de història
de la seva família
que és
bueno
hi ha de tot
o sigui
hi ha droga
hi ha sexe
els personatges
estan escrivint una novel·la
a quatre mans
sobre les seves respectives
familiars
amb una premissa
res de política
és a dir
que ella
escriu una frase
que parla de la guerra civil
diu
no
això ho traiem
perquè vam quedar
que política no
però llavors
la pel·lícula
en si mateixa
vull dir
ja és una proposta
de l'Espanya Federal
vull dir
amb això
que ha dit el Pep
de donar
importància
a l'idioma
de l'eusquera
el català
que surten
el català
subretolat
en castellà
eusquera
subretolat en castellà
i castellà
la major part
de l'estona
és a dir
que sí
que és una pel·lícula
política
és una proposta
un partit
que volgués
l'Espanya Federal
i la reforma
de la Constitució
i tot això
la podria agafar
si sentiria molt bé
com a bandera
efectivament
ja
apuntem això
perquè a la millor
la gent
es perta en la pel·lícula
i no cau en això
és una proposta
que deixem
els actors
ho fan bé
era una curiositat
que tinc
són dos actors
nous
relativament nous
l'Urso
i Álvaro Cervantes
a mi particularment
m'agrada més ella
que aquest noi
aquest noi
no m'agrada tant
però tinc que reconèixer
que ho fa bé
ho fan bé
i després hi ha secundaris
de luxe
com l'Àngela Molina
que té el seu moment
el Joan Maria Pou
que també té el seu moment
la Naifga
Naifga
Nimri
que ja ha fet
alguna altra pel·lícula
amb ell
és una musa
és una musa
jo tinc la sensació
que el Medem
s'ha posat molt de moda
fins que m'ho dèiem
venint amb el cotxe
tant amb vaques
com després
amb la Villa Roja
i amb los amantes
del Círculo Polar
però després d'això
no sé per qui
que han anat cada vegada
és que jo no me'n recordo
ara
però ha fet
Pierre
i ha fet
Lucía
i el Círculo
i després
aquella de Roma
i Caòtica Anna
és que
a veure
jo el que m'estic donant
compte amb el Medem
això no pot ser
improvisat
ni ho pot portar
a la història
o sigui
cada 5 minuts
hi ha un polvo
això no pot ser
tu
ja
ja
tu ets escriptor
i saps que
aquestes històries
no van així
llavors el tio
sempre la majoria
de les seves pel·lis
hi ha molt de sexe
hi ha molt de sexe
les Amiglacions de Roma
és l'estil que té ell
però bé
i llavors volia fer
una altra
postila política
que hi ha
a la pel·lícula
que és que
una família
que
són nens
d'aquells
que van ser exiliats
a Rússia
quan la Guerra Civil
resulta que
tornen a Espanya
convertits
en una màfia russa
jo a mi
això
em sembla
ja que
en fi
ja
ja es tocava
allò que no sona
ja
o sigui
passen per Rússia
i me'ls tornen
volents
sí
reconvertits
en màfias
són màfiosos
curiós
curiós
curiós
que no fossin nens
que haguessin anat
als Estats Units
que haguessin tornat així
no
però bé
jo ahir al matí
vam veure
també ens vam veure junts
el del Fahrenheit
la del Michael Moore
jo penso que val la pena
encara que sigui molt ràpid
citar-la
perquè l'estrenen
no demà
sinó la setmana que ve
però és una
és molt interessant
és un documental
és com la segona part
és com la segona part
el 2004
efectivament
va sobre tram
el Fahrenheit 9-11
que és del 2004
que va guanyar
la Palma de la Festival de Cants
del 2004
sí
ha agafat el mateix títol
i jo he de ser
11-9
11-9
perquè és
ja sabeu que en anglès
ho fan al revés
l'ordre
és el moment en què
Donald Trump va arribar
el 9 de novembre
a ser president dels Estats Units
correcte
llavors
el primer
el del 2004
és un documental polític
com sabíem
de Richard Moore
que ja he dit
va rebre del Palma d'Or
del mateix
Michael Moore
no sé qui he dit
Michael Moore
m'he equivocat
i que tracta
de les causes i conseqüències
dels atemptats
de l'11-S
fent referència
a l'apostelió
del Guerra de l'Iraq
i a les suposats relacions
entre la família Bush
i l'Ossama Bin Laden
la família de l'Ossama Bin Laden
no era un rol
perquè és típic
del Michael Moore
no és un rol
rigorós
i equilibrat
sinó atrevit
valent
però també
en algun moment
vulgarment manipulador
o sigui
que utilitza
doncs
els seus recursos
suposo
per fer-ho més accessible
al gran públic
ara
14 anys després
Michael Moore
presenta
com hem dit
Fahrenheit 11 a 9
fent referència
al seu documental
guanyador
del festival
i
ho hem de dir
doncs
a la proclamació
de Donald Trump
com a president
dels Estats Units
és una potent
jo diria
és una potent advertència
sobre el feixisme
que pot venir
perquè això sí que és veritat
que ho destaca molt bé
i queda molt clar
per a l'espectador
amb un missatge
de
si això pot passar aquí
pot passar a qualsevol lloc
per tant atenció
perquè
és veritat també
que la pel·lícula
d'una forma jo diria intel·ligent
el que fa primer
és dir
ell adverteix
en el moment
que el Donald Trump
és un senyor perillós
i una mica
abans de començar
el documental
posa totes les notícies
que hi havia
en aquell moment
tothom deia
que el Donald Trump
no guanyaria
que no tenia res a pelar
és que el mateix
Donald Trump
no s'ho creia
total que
posa totes les manifestacions
dels diaris
de la premsa
sobretot
de la televisió
trossos
que queda clar
que els americans
no es pensaven
que el Donald Trump
arribaria al poder
però
arriba
i llavors a partir d'aquí
la pel·lícula
planteja
com pot ser
que hagi passat això
què ha passat
com és que la gent
ha votat això
i per què ha votat això
llavors a mi em sembla
que és un documental
si voleu irregulat
en algun aspecte
perquè no tota la vegada
però molt sugerent
és a dir
planteja problemes
importants
no deixar ningú
doncs
ni com a
no salva ningú
per entendre'ns
i es carrega tant l'Obama
tant els demòcrates
com el Donald Trump
l'Obama el repassa bé
el repassa bé
el repassa bé
i surt també
un tros
de la construcció
del mur
en Mèxic
i després sobretot
hi ha la història
de la ciutat
de Flint
que és
aquesta
és encorajadora
sobretot
amb el que és
l'aspecte
ecològic
sí perquè és una ciutat
que és una cosa
molt divertida
només
és llestimosa
tota aquesta ciutat
de Flint
que és de Michigan
té un llac
a l'Urón
i aquest llac
subministrava
espontàniament
l'aigua a la ciutat
per fer peles
els constructors
proposen
de fer una construcció
com un oleoducte
per a la nit
de prop a l'aigua
que vagi
del mateix llac
a la ciutat
la construeixen
i resulta aquesta oleoducte
està tan mal fet
que genera plom
i resulta que
tota la població
que és negra
d'aquesta Flint
acaba contaminada
de plom
i llavors resulta
que hi ha unes negociacions
hi ha unes protestes
i les autoritats
del moment
com que resulta
que allà també hi ha
la General Motors
i la General Motors
resulta que
aquesta aigua en plom
deteriora els motors
que ells treballen
aconsegueix
a la General Motors
que tornin a utilitzar
l'aigua canalitzada
espontàniament
sense la canalització
mentre que
tota la ciutat
segueix bevent
l'aigua en plom
llavors és escandalós
el que està passant
i a més
molts nanos
fotuts
malalts
etc
llavors què passa
que
en un mes de minat
l'Obama
el fan anar
tot això
amb el bene plàcid
i la manipulació
del governador
del comtat
del comtat
i resulta que
aquest senyor
està supercriticat
superdellom
té manifestacions
les ganes
i en un mes de minat
ell mateix fa venir
a l'Obama
jo no me'n recordo
si era
ell és republicà
o era
el que era
és republicà
fa venir
l'Obama
i l'Obama
per diríem
per estar bé
doncs
va amb un got d'aigua
es fot a veure
el got d'aigua
davant de la gent
el qual és una mica
quasi provocació
en certa mesura
i
tothom es pensa
que l'Obama
farà alguna cosa
perquè ja que és
del partit contrari
i a sobre
veient allà
perquè hi ha un problema
molt greu
veu aigua
dos o tres vegades
i se'n va
i no solucionarà
cap problema
llavors
el documental
evidentment
inclús la gent
diu
nosaltres
a partir d'aquest moment
no vam votar
els demòcrates
per nosaltres
va ser horrorós
el que va passar allà
i per tant
en conseqüència
queda clar
que l'Obama
també estava
certament desprestigiat
perquè
un incident
que no era conegut
vull dir
un incident
que aquí no va arribar
perquè suposo
que allà
als Estats Units
havia circulat
una ciutat que es diu
Flint
i aquí no sabíem
res de tot això
es mor la gent
de càncer
els crios i tot
impressionant
un tant percent
elevadíssim
total
que
el que també m'agrada
de la pel·lícula
penso que és interessant
de veure
sobretot per aquesta mena
de crítica
al possible feixisme
que pugui arribar
i la segona cosa
perquè es carrega
diríem
clar
hi ha una altra cosa
que fa
és
ell defensa
el candidat
demòcrata
que hi havia
en contra
de Hillary Clinton
per tot
que el que fa
el partit
és marginar
aquest tio
i fotre la Hillary Clinton
i això també
lògicament
ho critica
i l'altra cosa
també m'agrada molt
és que
un cop criticat
els dos partits
diríem
dominants
es dirigeix
o sigui
fa veure que
el futur
passa per la gent jove
gent jove
que està protestant
i tota l'última part
de la pel·lícula
és gent jove americana
que està protestant
i diu aquesta
el futur passa per aquí
i no passa
pels polítics
que tenim en aquest moment
és una advertència
al populisme
d'aquesta dreta
nova
que hi ha
sí senyor
el que passarà per Brasil
aquests dies
exacte
és el que estava pensant ara
creieu que es farà
alguna mena de documental
del Jair Bolsonaro
i tot això
bueno
hi haurà algun
Michael Moore
a Brasil
a Brasil
tenen més dificultat
crec jo
per poder expressar
aquest tipus de coses
sense que algú
hi pot impaill de tiros
pot passar
pot ser
vull dir
doncs
estem en un moment
que pot passar
qualsevol cosa
perquè
ara hi ha la Merkel
que diu que plega
és veritat
estem en una situació
de canvi
perquè no saps
cap a on anem
perquè
sí que és veritat
que també estan apareixent
de moviments
doncs
feixistes
a tota Europa
a Polònia
ara mateix
per exemple
a Polònia
que t'espanta
és a dir
jo penso que
és perillós
el que està passant
és a dir
i a sobre
el Donald Trump
jo penso que queda
molt clar
amb el documental
i el que estem llegint
en els diaris
que el culpable
que hi hagi
aquesta violència
ella genera
les seves actituds
les seves coses
que diu
les coses que fa
està generant això
llavors és un moment
bastant curiós
llavors el documental
pot arribar
a entorn
de l'Òscar
i això
pot estar a la cursa
no
no crec
l'Òscar està dominada
pels partits
la política
no convé
però és una pel·lícula
que tindrà recorregut
jo crec
per la gent
per la veure
a més és molt didàctica
no és enrevesada
se segueix molt bé
i a més hi ha un moment
determinat
que és bastant
catxondo
que no ho explico
perquè si no
potser farà més gràcia
que la gent ho descobreixi
és igual
no cal
no cal
no cal
que no se la perdi ningú
que no se la perdi ningú
que la vagi a veure
i que bueno
penso que
el futur
com estem d'acord amb ell
passa per les noves generacions
que se'n donin compte
de tot això
i que intentin reaccionar
vull dir doncs
em mires molt fixament
que he d'anar als Estats Units
a protestar
això és pel grup
si vols anar-hi
tindràs la nostra aprovació
eh
bueno
ja que tenim la convidada
hi ha alguna cosa més
que vulgueu parlar
abans de passar a l'aurora
bueno
jo volia comentar
que
aquest any
aquesta setmana
hem tingut unes jornades
amb les que
he participat
perquè
un amic meu
de fa molts anys
Eduard Amorú
és el secretari general
d'Ameical
de les Brigades Internacionals
i s'ha celebrat
el vuitantè aniversari
del comiat de Barcelona
de les Brigades Internacionals
que es va produir
el dia 28 d'octubre
de 1938
llavors
s'han fet
una sèrie d'actes
que ha produït
una sèrie
de documentació
que és bastant interessant
l'espluga de Francolí
uns
tota una jornada
amb ponències
a la universitat
després també
una altra jornada
a Castelldefels
on hi va haver
una cosa
que molta gent no sap
que és una presó
dedicada
només
a
amb els
militars
que venien
brigadistes
però que
tenien algun problema
perquè clar
l'adaptació dels brigadistes
no va ser senzilla
i va portar
vegades
qüestions
i bueno
van tindre
la seva presó
particular
a Castelldefels
llavors van fer
també una visita allà
amb una jornada
el dissabte
i el diumenge
hi va haver
era pròpiament
el dia
que era el 80è aniversari
allà
a la Bucana Nord
del
túnel de la Rovira
que ja el monument
als brigadistes
es va fer
la festa
amb els parlaments
va actuar
el Paco Ibáñez
la Lola Lesleón
va llegir també
uns poemes
el
Lluís Omar
en fi
i va bé
llavors
arrel d'això
vaig estar
comentant
amb l'Eduard Amorú
que potser
seria interessant
un dia
que vingués
com a convidat
i ens parlés
una mica
perquè també
una insistència
que va haver
amb totes les jornades
i amb tots els treballs
que s'han fet
és precisament
de donar
un toc d'avís
a la gent
en aquell moment
diguéssim
era l'emblemàtic
no passaran
de la passionària
i tal
però és que
esclar
potser
hem de tornar a pensar
que
s'ha de explicar a la gent
que la història
va anar així
i que ara
torna
i torna
un populisme
que
perillós
que sembla
molt perillós
res ho volia deixar aquí
només sabia
que hi ha hagut
aquestes jornades
i que tindrem
probablement
al desembre
el company
Eduard Amorú
que ens en podrà parlar
una estona
molt bé
doncs bueno
ja que tenim
a l'hora de pares
aquí
com dèiem
ella és la
diríem
la dirigent
de Video Instant
i
com sabeu
a partir dels anys
80-90
és un lloc
de referència
pel món cultural
tant de Barcelona
com de l'est
d'Espanya
en relació
diríem
a la imatge
en relació
a les pel·lícules
als vídeos
etcètera
jo deia abans
i us ho prometo
que ho he sentit
moltes vegades
que quan jo als anys 80
o als anys 90
buscava una pel·lícula
em deien
si no està Video Instant
és que no està
inclús tenia referències
que hi havia moltes televisions
que us consultaven a vosaltres
ho fan encara
que demanen material
per fer
utilitzar
TV3
ho fa
Barcelona Televisió
també ho fa
alguna ràdio
també
avui m'ha trucat
una periodista
perquè vol fer un llibre
i buscava una cosa
encara ho fan
encara la gent
diu
encara la gent
arriba a la nostra botiga
i ens diu
és que m'han dit
que si no ho trobo aquí
no ho trobaré enlloc
vull dir que
per tant aquesta frase
que ens hem estat treballant
40 anys
que costa molt
la teniu
consolidada
la gent ja la té molt a dintre
i s'ho diuen uns als altres
i nosaltres procurem
que sigui veritat
doncs bé
suposo que
un dels problemes
que deveu tenir
una mica
en aquest moment
és que
és evident
que estem
en un moment
molt ràpidament
canviant
en tots els aspectes
però la mostra munt
també
perquè hi ha hagut
la pirateria
hi ha hagut
les plataformes
tant de Netflix
com de HBO
i jo tinc entès
també
que una de les raons
per les quals
ja l'explicaràs
que tu proposeu
amb aquesta nova
nou enfoc
diríem
que us va veure
obligats a deixar
el carrer Enric Granados
i anar al carrer
Viladomat
sí
que quedi clar
ja estem
a Viladomat
2-3-9
entre Provença
i Rosselló
sí perquè
ho vam estar dient
3 o 4 mesos
abans de marxar
i com que vam fer
la campanya
de crowdfunding
o micromecenatge
a més vam sortir
a molta premsa
i encara hi ha gent
que arriba a Viladomat
així cansada
i diu
és que vinc
d'Enric Granados
per això
ara li puc dir
vés a la cafeteria
i fes un cafè
mentrestant
explica'ns una mica
el nou enfoc
diríem
del nou local
que heu canviat
una mica
les coses
les propostes
és veritat
que els temps
han canviat
i la gent
s'ha acostumat molt
a quedar-se a casa
a veure
una pel·lícula
i agafar el comandament
a distància
i fer el que em sembla
que es diu
scroll
jo no ho he fet mai
perquè no tinc cap plataforma
perquè tot el que vull
ho trobo a la meva botiga
però
la gent sí que en té
doncs
s'havia de donar
alguna cosa
afegida
al client
per fer que vingui
a la botiga
aleshores
pensant en aquesta idea
ja fa dos anys
cada mes
fem presentacions
de pel·lícules
quan surt un DVD
a la venda
o en lloguer
quan s'edita
la pel·lícula en DVD
intentem
cada mes
fer una presentació
i convidar
el director
directora
actors
actrius
equip de muntatge
la gent que pugui
assistir
en aquesta línia
hem passat per la nostra
botiga
Dani de l'Orden
Marc Creuet
abans he dit
l'Isabel Coixet
el J. Bayona
l'Albert Serra
vull dir
diferents
l'Elena Martín Gimeno
diferents directors
que potser era
la seva primera pel·lícula
o directors ja
molt consolidats
com un parell de noms
que he dit
però això fa que
una gent nova
s'acosti
a la nostra botiga
a compartir una estona
amb nosaltres
i amb aquest director
o amb aquesta directora
amb aquest equip
que han fet una pel·lícula
i que també coneguin
una mica
què costa fer una pel·lícula
vull dir
que no és allò
que de repente
vas al cine
et posen aquella imatge
o estàs a casa
i o ve piratejant
o ve a través d'una plataforma
veus una pel·li
i dius
ah mira ja està
no
darrere d'això
hi ha moltíssima feina
i quan t'ho expliquen
quan una muntadora
t'explica
que depèn de com ho monti
la pel·li
canvia totalment
doncs
les coses
les coses perceben
d'una altra manera
doncs
en aquesta línia
ja vam començar
a fer això
ja t'ha dit que jo començava a parlar
i d'aquí marxem
a les 12
total
que faig un salt
en el temps
aleshores
com que el lloguer
d'Andy Granados
ens pujava molt
vam decidir
bueno
hi havia dues opcions
o tancar
o lluitar
i seguir endavant
i jo tenia molt clar
que la meva opció
era lluitar
i seguir endavant
i continuar
salvaguardant
el patrimoni
de Video Instant
de 45.000 pel·lícules
i per tant
en el nou local
el que hem fet
és afegir
a l'espai
dedicat al lloguer
i la venda
de pel·lícules
una petita cafeteria
i estem construint
un cinema
on podrem
i també hi ha
una sala de reunions
o sala de tallers
com vulguis
i així
podem fer les presentacions
en un espai
més apropiat
per fer-les
podrem fer cinefòrums
podrem acollir
cicles
abans parlava
com d'un noi
que va estar
a Got Talent
va quedar finalista
de màgia
que avui ens hem conegut
i que a veure
si ens semblava
bé fer un cicle
de màgia
i m'ha semblat
que hi havia
pel·lícules superxules
i molt interessants
podem fer de tot
perquè igual que la cuina
és un vehicle
moltes vegades
el cinema
la veritat
és que és un vehicle
per tot
i per tant
és molt fàcil
trobar motius
per fer cicles
o per parlar cinema
o per ajuntar-nos
per veure cinema
molt bé
doncs escolta
llavors
jo tinc entès
que tu
això t'hi has arribat
una mica
perquè tu
des dels 6 anys
o des dels
tu als 17 anys
vas començar a treballar
dintre de la botiga
als 16 anys
vaig començar a treballar
en sèrio
però als 5 anys
tu hi començaves
a la cena
des de sempre anava jo
i que tu volies fer
doncs estudiaves dret
i que ja ho he terminat
vas decidir
vas decidir
que t'agradava més
treballar en aquest camp
que no s'ho continua
estudiant dret
jo em vaig posar a estudiar dret
perquè jo
volia salvar el món
això era el principal
jo crec que el món
és molt injust
i quan
a més ara parlàveu
d'aquest moment
que estem ara
no era el moment
de fa 25 anys
però
bueno
no m'agradaven les coses
i no m'agradaven
ni m'agraden les injustícies
i vaig pensar
ja està
estudio dret
i amb això ho arreglo
no
de seguida vaig veure
quan estava estudiant
primer de dret
que no ho arreglaria
tan fàcil
i també em passava
doncs això
que jo estava estudiant
dret processal
o dret constitucional
i m'interessava molt més
la pel·lícula
que estàvem fent
el menjador
que estaven venint
els meus pares
per tant
vaig desistir
d'acabar la carrera
i vaig dir-li al meu pare
papa
jo avui
continuava
amb el negoci familiar
i aleshores
és quan vaig començar
a treballar en sèrio
als 16 anys
però des de petita
jo polulava
pels passadissos
de video instant
i em quedava al·lucinada
llegint les caràtules
i veient tota la gent
que hi havia
i escoltant a la gent
parlar de cinema
i parlar dels actors
que en aquell moment
eren els importants
i quedar-me
fins a les tantes
de la matinada
amb la meva mare
veient als Oscars
quan ens donaven en obert
i la meva mare
es passava
la meitat de la cerimònia
corregint
el que
els retransmitia
i afegint
més títols de pel·lícules
més títols de
no sé què
perquè ja t'he dit
que la meva mare
és molt cinèfila
o sigui que
des de sempre
que he estat envoltada
i jo crec que per això
ara l'opció clara
era continuar
i seguir
i perseverar
i a més
bé
fer el que m'agrada
al final
clar
sí
escolta una cosa
pels oients
sobretot
que estiguin interessats
l'horari del públic
quin és?
l'horari del públic
és
de dilluns a dissabte
de 10 i mitja
a 2 i mitja
i de 5 a 9
i diumenges
i gairebé tots els festius
gairebé tots
però no tots
de 11 a 3 i de 4 a 8
obrim tots els dies
molt bé
i teniu també
una tarifa plana
em sembla
sí
en el nou
sí
perquè ens hem adonat
abans parlàvem
de les plataformes
també
aquí el vostre col·lega
té Netflix
i Amazon Prime
i
sí
sí
que està superbé
o sigui
els videoclubs
que tenim un grup de Whatsapp
que també us ho he explicat
és que m'he explicat
moltes coses abans del cotxe
sí
sí
els videoclubs
no estem en contra
en absolut
de les plataformes
que hi ha gent
a vegades que s'ho pensa
perquè qualsevol competència
és bona
perquè et fa pensar més
i tenir idees noves
i intentar tu
acostar-te al públic
que no arribes
perquè s'ha quedat a casa
aleshores nosaltres
sempre els diem
que anar al videoclub
buscar una botiga
sociabilitzes
parles amb el dependent
o la dependenta
i et poden recomanar pel·lis
com heu fet avui aquí
en el vostre programa
i feu cada dimarts
i en canvi
des de casa
bueno
doncs agafes el coment
a la distància
i et poses davant de la pantalla
i sociabilitzes amb ningú
si no tens a ningú al costat
no?
i també
les plataformes avui dia
i que en Netflix
per exemple
em sembla que
amb una mateixa subscripció
3 o 4 persones
poden gaudir
sí oi que sí?
sí
sí
doncs fa que
en lloc de sociabilitzar
individualitzis
perquè jo conec
bastantes famílies
que el pare ve una sèrie
la mare una altra
i l'adolescent una altra
i jo en canvi
a casa meva
des que el meu fill
té 3 anys
que ja pot acabar
una pel·lícula sencera
els divendres
hi ha pizza
palomites i pel·li
a casa
o sigui
sempre
els 3 junts
d'acord
vull dir
penso que
és positiu
i que
amb això no salvarem
el món
però crec que
compartir amb la família
moments
és important avui dia
que s'està perdent
moltíssim
i aleshores
la tarifa plena
l'hem posat
doncs perquè
nosaltres en realitat
com a contingut
tenim molt més
que qualsevol plataforma
i que gairebé
totes juntes
perquè filmin
està superbé
Netflix té sèries
molt bones
i pel·lícules molt dolentes
que fan ells
però que te les posen
allà també
i HBO
etcètera
però en canvi
en un videoclub
trobes tot
el que tenen les plataformes
en el mateix espai
i molt més
i ha passat el moment
perquè l'altre
també es caduca
exacte
jo sempre ho dic això
vull dir
moltes vegades ens trobem
que ve algú
i ens demana una temporada
d'una sèrie tan important
com Joc de Trons
i ens demana la 4
i tu li dius
però tinc les primeres
i diu
no és que he vist
la 1, la 2 i la 3
però em faig la 4
i la 6
i la 7
i perquè les han tret
de la plataforma
o les estava veient
i nosaltres
clar
és un format físic
però que no caduca
i el tens sempre allà
i a les dones
ara
intentant pensar coses
per competir
però per fer
que el públic
vingui a nosaltres
doncs hem posat
una tarifa plena
de 8,95 al mes
agafa el que vulguis
i torna-m'ho
en 7 dies
i il·limitat
de pel·lícules
i la gent està
encantada
no?
al següent
perquè clar
et pots endur
totes les pel·lis
que vulguis
i és molt barata
tu
l'estàs mirant amb ell
em vol dir
alguna cosa de Netflix?
no, no?
no, no
que estava pensant
justament Netflix
també va començar
com un videoclub
és que ho era
sí, és veritat
clar, llavors estic pensant
potser
al final
no et dic
potser és un camí natural
cap a la
no dic eliminació
del físic
però sí que
digitalitzar
els productes
que teniu
com a alternativa
també
no com a eliminació
del físic
ja, és que nosaltres
o sigui
les lleis
no ens deixen
digitalitzar els productes
perquè jo
quan he comprat
els drets
per llogar una pel·lícula
és per llogar-la
en el format
que l'he comprat
que és el format físic
què més m'agradaria
una mica
desfer-me
de les 8.000 VHS
que m'ocupen
un munt d'espai
i digitalitzar-les
però ho podria fer
com a còpia de seguretat
si volgués
però no ho puc fer
per després llogar-les
i
com que sóc una romàntica
de moment
no
al contrari
no vull que desaparegui
el físic
vull que continuï
però també és una manera
de pensar
i una manera de fer
o sigui
jo compro a les botigues
del barri
vaig al mercat
no compro res
per internet
a menys
que no em quedi un altre remei
no dic que no ho hagi fet mai
procuro no anar
a centres comercials
no dic que no ho faci mai
però
no és el meu tarannà
i això és igual
o sigui
jo
m'agrada
intento
inculcar la gent
que és bonic
al videoclub
a passejar-te
pels passadissos
a trobar-te
amb altres clients
que això
vosaltres que heu estat
ho heu vist
i segurament ho heu fet
saps
i ara com
m'agrada una pèrdua
d'una a l'altra
i el mateix que fem aquí
doncs allà
físicament
i parlant-te
als ulls
i mirant-te la cara
de tu a tu
que crec que és molt més bonic
que fer scroll
amb una pantalla al davant
no ho sé
a mi no serà més bonic
sí, sí, sí
no estic dient
però suposo que també
és el dilema
amb els llibres
també
a vegades
que des que surt
el format digital
i és
clar
és una experiència diferent
suposo també
i potser també
és la sensació
de tenir
l'estanteria plena
o tenir
un e-book
i tenir-lo allà
també
és veritat
hi ha una altra cosa
que és que
sé que
José Antonio Bayona
va promoure
en certa mesura
no sé
suposo que va fer
vosaltres també
una mena
d'adhesions
perquè volíeu que
la botiga
fos emblemàtica
en certa mesura
i que l'Ajuntament
de Barcelona
protegís una mica
aquest fons
extraordinari
que teniu
de pel·lícules
i de vídeos
etcètera
llavors
com ha acabat això?
Què va passar?
Explica'ns una mica
Fa tres anys
em sembla que
més o menys
l'Ajuntament
va promoure una llei
per declarar
algunes botigues
de negocis emblemàtics
per donar-los
un cop de mà
amb el tema
de l'IBI
o
bueno
aquestes botigues
que fa molts anys
que hi són
tant de llibreries
com potser
una farmàcia
i que passen
temps difícils
o se'ls hi posa
el lloguer
pels barris
on estan
jo vaig promoure
una iniciativa
de recollir signatures
perquè l'Ajuntament
ens declararà
és botiga emblemàtica
i el Bayona
que havia estat client
nostre
quan estudiava cinema
ens va donar
un cop de mà
promovent
la iniciativa
i procurant
que l'Ajuntament
ho fes
el Bayona
ens va ajudar
i l'Ajuntament
no ens va fer cas
però no passa res
aquí estem
i ara
que hem fet
el crowdfunding
el Bayona
i molts altres directors
i molta altra gent
que no és coneguda
també ens ha donat
un cop de mà
perquè gràcies a ells
hem aconseguit
vam aconseguir
bastants diners
i ens han ajudat
en la primera fase
que era fer
el videoclub
i la cafeteria
i ara estem
a la segona fase
que és fer el cinema
que ens hem tornat
a quedar sense diners
però ja els trobarem
ja els estem buscant
no passa res
si l'anem endavant
si no és amb l'Ajuntament
doncs sense
però ja ho farem
jo trobo realment
admirable
aquesta actitud teva
que em sembla
molt perfecta
vull dir
però penso que
jo crec que sí
que
el videoclub
de majoria
ha anat plegant
però penso que vosaltres
i potser el millor
el de Madrid
el de Sevilla
que ens pedigaves
quan venia
penso que a més a més
deies que en aquest moment
hi ha una mena
de canvi de tendència
que hi ha més tendència
potser que utilitzar
cada vegada més
el videoclub
bueno
o sigui
vosaltres us agrada
el cinema
sí
aleshores
si teniu
dos o tres plataformes
però busqueu
una pel·lícula
que no està
crec que anireu
al videoclub
a buscar-la
clar
doncs
cada vegada
ens trobem
les plataformes
han portat
una cosa molt bona
que és que la gent
s'està tornant
a acostumar
a pagar
per veure cinema
per veure cultura
i això és molt important
perquè durant uns anys
aquí a Espanya
ho hem patit molt això
la gent
estava acostumada
que no s'havia de pagar
per veure cultura
i això ens ha fet
molt de mal
a nosaltres
i a altres sectors
i a la cultura en general
vull dir
no només al cinema
i ara
gràcies a les plataformes
la gent s'està tornant
a acostumar
a que s'ha de pagar
per veure cinema
per tant
estem trobant
cada vegada més
que un senyor
que té
a casa seva
una plataforma
s'acosta a la botiga
i et diu
és que no trobo Indiana Jones
i el meu fill ara
ja té 12 anys
i tinc ganes de veure-la
amb ell
aquesta pel·li
o los gunis
o un munt
o un munt de clàssics
que no es troben
en aquestes plataformes
normalment
i com que aquest senyor
ja fa temps
que té una plataforma
ara no es descarregarà
una pedícula
de manera il·legal
per tant
s'acosten al videoclub
i cada vegada
ens trobem més
que hi ha més gent
d'aquest tipus
que no es conforma
amb el que li ofereixen
les plataformes
sinó que busca
el cinema
que ell vol veure
i aquestes són les persones
que s'acosten
al meu videoclub
al videoclub de Madrid
al videoclub d'Algeciras
al videoclub de Galícia
o sigui
a tots els videoclub que queden
cada vegada estem notant més
això
que ens passa això
el mes que us entren
cada vegada
us entren pel·lícules noves
cada setmana
cada setmana
quantes més o menys
quins promits teniu
entre 15 i 20 títols
a la setmana
et diria
15 i 20 títols
a la setmana
és que surten moltes coses
totes les novetats
que vosaltres veieu al cinema
després
la majoria
s'ha dit en el DVD
quan triguen?
ara menys
esperen que passi
el termini
d'explotació comercial
ara cada vegada menys
i també depèn de la pel·lícula
a vegades hi ha pel·lícules
que triguen més
depèn si tenen també
un comerç internacional
un conveni internacional
que s'ha d'estrenar després
però
però què depèn
del distribuïdor això?
sí
però entre dos
tres mesos
ja estan
hi ha molta gent que diu
ja
ja ha sortit
Campeones
per exemple
que va tenir tot l'èxit
amb l'Oscar
ja ha sortit Campeones
i sí
ja fa tres setmanes
que hi és
cada vegada menys
això també afavoreix
a nosaltres
en aquest cas
m'agaves a preguntar
alguna cosa més?
Imenat por los Terros de Obeda?
no no no
absolutament
em sembla molt interessant
el que estàs dient
per tant
jo simplement
no
jo
el que considero
és que
que bueno
que feu una feina
extraordinària
feu una feina
que
nosaltres
per exemple
clar
jo em passa
per exemple
moltes vegades
ara
que hi ha un problema
en el cine
actualment
que és que
moltes vegades
una pel·lícula
d'una setmana
passa molt ràpid
això també
i la perds
això també era una
de la idea
perdona
que t'he tallat molt
de quan tinguem
el cinema
d'aquestes pel·lícules
que s'estan
una setmana
i que
al millor és una pel·li
que ha tingut poca promoció
perquè no té recursos
però en canvi
és una pel·lícula bona
exacte
però que és bona
i del boca a boca
la pel·lícula
s'estaria
dues o tres setmanes més
però clar
hi ha una altra darrera
que l'estàs pitjant
i les dues desapareix
doncs aquestes
recuperar-les
al nostre petit cinema
en aquest programa
hem parlat
moltes vegades
recomanant
la infermedat
del domingo
de Ramon Salazar
que és una pel·lícula
que ens va semblar
Joan
extraordinària
escolta
va durar dues setmanes
i no hi ha forma
de veure-la
quan estigui en DVD
la podràs venir buscant DVD
però la idea
del cine
és a lo millor
recuperar
aquest tipus de pel·lícules
que només estan una setmana
hi ha una pel·lícula
que jo no sé si està en DVD o no
perquè no vaig mirar-ho ahir
quan la vaig estar
a Videoclub Instant
que és una cosa
que es diu
Com a Nostros Padres
és una pel·lícula brasileña
que no sé si l'han posat
en DVD o no
jo crec que encara no
es diu
Com a Nostros Padres
la van estrenar l'estiu
si es diu
Com a Nostros Padres
encara no
perquè ho tinc
bastant
de memòria
més o menys tot
de memòria
els 45.000 títols
no però
et sorprendria
vull dir
tinc 43 anys
i porto 16
teclejant títols
i
gairebé
m'equivoco
en un tant per cent
molt baix
quan em dic un títol
de si està editat
una cosa és que em demani
una pel·li
que no existeix
no s'ha editat mai a Espanya
i aleshores
no em soni
això sí que pot passar
però una pel·li
si s'ha editat
molt poc m'equivoco
perquè les 8.000 pel·lícules
que encara teniu
amb DVD
o amb Betamax
o com sigui
o U-Aquessa
en U-Aquessa
aquestes
clar
moltes no deuen estar
clar
és que les guardem
perquè no estan editades
en DVD
i aleshores
ens trobem
encara amb gent
que les vol
i també donem
el servei
de llogar
el reproductor U-Aquessa
perquè hi ha gent
que no el té
aleshores lloguem
el reproductor U-Aquessa
i lloguem la pel·lícula
perquè hi ha gent
que les vol
perquè les necessita
veure per documentar-se
o simplement per oci
però moltes vegades
això és perquè les necessita
veure per documentar-se
per escriure un llibre
per algú que està escrivint
alguna història
per algú que està fent
una tesi
etc.
Hi ha alguna pel·lícula
en concret d'aquestes
que sigui
que la gent demani molt
i que no es troben
a més amb B-Aquessa?
Mira que sempre
em fan aquesta pregunta
i mai m'ho preparo
sóc un desastre
no
hi ha una
de l'Anthony Hopkins
que em sembla
que si ho sobreviu
de Picasso
que és una pel·li
que estava molt bé
i no està editada
en DVD aquí
i després hi ha bastant
cinema espanyol
i català
que abans
quan s'editava cinema
en català
no sé si ho recordeu
però sortia
a l'UVHS en català
i a l'UVHS en castellà
perquè
ara va en un DVD tot
però era diferent
doncs
hi ha moltes
potser s'ha editat
el DVD
en castellà
però en català no
i llavors conservo
la còpia en català
i més en la pel·lícula
és catalana
i la plaça
del Diamant
en català
no està editada
en DVD
és una
és un
sin sentido
sí, sí, sí
pots posar aquesta cara
és un sin sentido
està editada
en castellà
però en DVD no
i en català no
perdona
en DVD
i hi havia
era com la sèrie
que tenia
tres UVHS
aquest ho guardo
en català
perquè és l'original
és
el Hamlet
del Kenneth Branagh
amb la versió llarga
existeix?
jo
no estic segura
si en DVD està
no estic segura
en UVHS sí
perquè era una capsa
més negra especial
i és la que jo vaig veure
en el seu moment
és que em sembla
que en DVD no està
però és que jo crec
que no està tampoc
està en a més la versió reduïda
d'una hora i pico
les tres hores i pico
que dura la versió llarga
jo crec que tampoc
a més està en VHS
jo crec que sí
crec que la resposta
és la que tu em dius també
no estic molt segura
però penso que sí
perquè jo la volia veure sencera
vaig estar buscant
i no vaig trobar enlloc
la versió sencera
és que a mi no em sona
tampoc
em sona de conservar
la capsa negra
que és la de la llarga
sí
bueno
Joan
està clar
que les rates
de filmoteca
hem d'anar a video instant
i passar-nos-hi un rato
està claríssim
està claríssim
i us espero
i hem de tenir una llista
de totes
sobretot les que estàs
d'en VHS i tal
perquè hi ha coses inèdites
que no
abans les VHS
no es podien mirar
perquè les teníem guardades
ara hi ha
algun
un parell de passadissos
que vosaltres mateixos
podeu
posar-vos uns guants
perquè estan prens de pols
perquè no us ho creureu
però a vegades
em demanen una pel·li
que igual fa
i no és broma
20 anys que no llogo
em demanen una novéa aquesta
que fa 20 anys que no llogo
clar
si una pel·li fa 20 anys
que està al mateix lloc
la pobra l'agafa
saps
i té una talaranya
que ara és per Halloween
queda molt bé
però és veritat
però jo penso
si no les hagués guardat
ningú la podria veure
ara qui me la demana
a veure de pares
estic molt content
que hagis vingut
estem molt contents
que hagis vingut
eternament ets excepcional
es nota que tens
una capacitat de treball
de memòria
i de treball extraordinari
i bueno
sobretot amb l'empenta que tens
i les coses que ens has dit
moltes gràcies
hem arribat a l'hora
no podem continuar
perquè no tenim més temps
moltes gràcies
per haver vingut
a Cinema Sense Condicions
gràcies a vosaltres
bona nit
i la setmana que ve
tindrem un convidat
tindrem un convidat
que es diu
Jordi Sacases
que és l'arxiver
de Santa Maria del Pi
a Barcelona
que és un dels arxius
històrics més importants
que hi ha a la ciutat
bona nit a tothom
fins la setmana que ve
bona nit
bona nit
adéu
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.