Cinema sense condicions
Bona nit, com tots els dimarts, els 8, aquí estem puntualment
perquè ens acompanyeu i acompanyar-vos amb cinema sense condicions.
Cinema sense condicions, on volem parlar de cinema sense condicions,
del que ens ha agradat, del que no ens ha agradat, del que ens agradaria veure,
del que ja hem vist i del que hem vist, què ens ha semblat.
Tenim el goig de comptar amb nosaltres avui com a convidada la Laia Colet,
que és... Hola, bona nit.
Bona nit.
Molt contents de tenir-nos d'entre nosaltres, és un honor.
Ella és directora artística d'un munt de pel·lícules,
després en parlarem i ella ens en parlarà, ens explicarà,
ens dirà el que cregui oportú.
I especialment de la darrera pel·lícula que s'acaba d'estrenar al Festival de Sitges,
que és Paradise Hills, que és una pel·lícula, jo crec, diferent de totes les que ella ha fet.
Per més que ella ha fet pel·lícules molt i molt diferents, diverses entre si,
també ens en parlarà d'això.
I ens explicarà de com ha anat la seva intervenció en aquesta pel·lícula com a especialista en la...
amb la posa en escena i amb el que... com ha trobat, què ha fet, el vestuari,
perquè si jo només he vist el trailer i m'ha semblat extraordinari, també ens en parlarà.
I en general de la seva feina, de com veu la seva feina, de com tracta la seva feina i de com viu la seva feina.
Molt bé, doncs jo començo, si us sembla, jo he vist poquet, sempre veig poquet.
No tinc temps d'anar al cine i el que veig us ho explico, això sí.
Perdoneu, us presento a tots els que estem aquí.
Hola Pep, bona nit.
Bona nit.
Bona nit, Andrea, que està al mando de tot que això funcioni.
amb el Francesc. Hola, Francesc, bona nit. Francesc, com anem?
No t'hem sentit, eh, Francesc?
Ara, una altra vegada. Havia dit hello, però no sempre m'havia sentit.
Hello, how are you?
Fine, are you?
Mira que bé que ho fem.
Molt bé, doncs comencem.
Jo deia que després el Pepper Mangold ens explicarà, ens parlarà d'algunes pel·lícules que hi ha.
Algunes pel·lícules que estan en cartellera.
Les que li han agradat, bueno, i si alguna no n'hi ha agradat, també ens ho dirà.
No he tingut gaire sort.
No, mai, mai, no està mal, això. Bueno, no està bé, de totes formes.
D'acord. Jo us parlo de Joker.
Si us heu de ser sincera, vaig anar a veure Joker perquè la interpreta el Joaquim Fènyx
i per mi és un dels actors més brillants que ha donat a les últimes tongades de cine americà.
És un actor versàtil, un actor diferent i un actor que realment crea els seus personatges
quan entén de quin tipus de personatge està interpretant.
El Joker narra la història d'un home ignorat per la societat, que el personatge es diu Arthur Fleck
i que la seva motivació en la vida és fer riure.
Per això va disfressat de clown i ell es dedica a fer riure als altres,
o als carrers, o en sales d'actuació, com a clown.
Viu amb la seva mare malalta i ell és un home anunci, això, disfressat de clown.
És un home mentalment malalt, la seva mare també,
i de fet la pel·lícula acaba explicant el per què ell ha esdevingut el que és
i el porten a veure amb un historial personal que el porta a veure el món d'una manera molt particular.
No només com que té una malaltia mental, que també,
sinó perquè descriu un món que porta algú a l'exclusió per diferents motius.
I llavors, de fet, és una pel·lícula que parla de l'exclusió.
L'exclusió en una societat que no para d'escloure.
Llavors, això és el que a mi em sembla que és joker.
Jo sí que veig que les crítiques el relacionen amb els superherois, amb el Batman,
però com jo que aquest és un món que tampoc em motivaria especialment,
en canvi la història que narra sí que em motiva.
De fet, us heu de confessar que quan la vaig veure, quan vaig sortir de veure aquesta pel·lícula,
la pel·lícula amb la quina em va fer pensar és en Taxi Driver, de l'Scorsese, del 76.
Vull dir que és una pel·lícula antiga, que la feia el Robert De Niro, un gran Robert De Niro,
un joveníssim Robert De Niro, que per cert surt a la pel·lícula del joker,
surt, és un home gran, un no joveníssim de cap manera Robert De Niro,
però que fa un paper, bueno, un paper que també cal tenir-lo en compte,
perquè és un personatge que presenta un programa televisiu,
un programa de famosillos i de pretendents a famosos banals,
que també enganxa, és un món, és una manera d'escriure el món actual de la tele.
Bé, jo us recordo, el Robert De Niro era un personatge,
el Trevis, un excombatent de la Guerra del Vietnam,
que torna, com tants excombatents de la Guerra del Vietnam,
que va durar una animalada de temps,
i que va destrossar el país i els dos països amb una guerra infame.
Ell és un home inestable emocionalment,
que torna, això, de la Guerra del Vietnam,
i que, com que té insomnis i té problemes de malaltia d'inestabilitat almenys,
amb això és paral·lel el jòquer,
diferent, però té un paral·lelisme,
i llavors ell, no sé si ho recordeu,
es posa a fer de taxi de nit.
La història, fixeu-vos, fa de taxi de nit,
és a dir, del taxi de la Foscor.
La pel·lícula del jòquer és la pel·lícula de la Foscor
d'una ciutat infame per qui no s'adapta.
Això és el que m'ha semblat jòquer.
Llavors, no sé si recordeu la història del taxi driver,
llavors ell s'enamora d'una voluntària
de fer propaganda d'un senador,
que ja és un món també estrany,
que no li fa cas, clar,
i també amb el taxi troba una joveníssima,
una joveníssima,
la nena aquella que es deia,
veig si com se diu, una Jodie Foster,
no us la recordeu?
Jodie Foster.
Jodie Foster, que és una prostituta que té 13 anys,
no sé si recordeu,
el personatge jo el recordo perfectament.
i llavors, de fet, el Robert de Niro la pretén redimir i salvar,
ell que no es pot ni redimir ni salvar si mateix,
com si diguéssim,
però en aquest aspecte també penso que hi ha un paral·lelisme
amb el jòquer perquè ell és un home que vol fer riure,
és a dir, que la seva intenció és una somriure al món,
a l'entorn.
És per això que vaig pensar en aquest paral·lelisme.
Bé, li surt malament,
com ja recordareu,
el taxi driver,
es desenvolupa una violència
que ell no pot controlar,
perquè ell ve d'un món violent
que li ha ensenyat la violència
i que l'ha transformat en violent
per si no n'era.
Té que fer una fugida.
I llavors, aquesta és la pel·liotecció.
Bé, doncs, jo crec que és una cosa semblant,
semblant.
Jo crec molt més violenta,
a mi em sembla,
molt més dura.
Jòquer.
Jòquer, sí.
Dura.
Per l'espectador, més dura.
Més dura.
Perquè hi ha algun moment del Robert De Niro
que té un sermó apassible.
El jòquer no el té mai.
I, en tot cas,
barreja al·lucinacions en realitat,
que a mi inclús em va costar veure on estàvem,
perquè ell també se n'enamora
d'una veïna,
de l'escala,
que jo crec que tot aquell,
si la veieu ja em direu com ho veieu,
aquells trossos,
però també és un paral·lelisme,
perquè ell s'enamora,
el Travis,
el taxi de Travis,
també s'enamora d'un impossible.
I fa el mateix.
Ah, bé,
em va estar,
em està dient la...
Sí, mira,
és que tenim un comentari
del Paul Digler,
que m'ho ha dit.
Ah, molt bé.
Que es veu que també ha vist la pel·lícula.
Ah, jo l'he trucat per preguntar-li
si l'havia vista.
Paul,
que jo volia saber si l'havies vista.
L'ha comparat amb un 9,5-10
i la compara amb un ve de Vendetta.
Ah, d'acord.
I la veritat és que
conec gent que se l'ha vist,
si diuen que està superbé,
que és pel·lícula de l'any.
Bé, no ho sé.
Més per ells, eh?
Bé, bé.
Jo no ho sé.
Sempre més complicat
dir una cosa així.
Sí que el Fènix...
Em sembla que va guanyar
el lleudor a Venècia, no?
Sí, ja, ja.
Sí, sí, bueno.
Sí, sí, sí.
Jo no hi vaig vist la pel·lícula,
però amb això que estaves dient ara,
que no sabies on estaves
ni on estava...
Sí.
Jo és que el que crec
és que quan el Joaquim Fènix
es posa per feina,
arriba un moment
que s'apodera el personatge
i ni el director el controla.
No, no, clar.
Hasta no sé si ho controla ell,
però no ho sé, perquè...
Jo crec que sempre
el personatge del Joker
sempre ha sigut un personatge
que atrapa les persones que ho fan.
Perquè abans hi ha hagut més Jokers
que han tingut coses mentals
i tot això.
Però clar, jo no crec
que en aquesta pel·lícula
no diria que el focus
de la pel·lícula és
el problema mental,
el problema de la seva malaltia que té.
No l'és.
De fet, és el problema
de descobrir una societat
o de fer-te veure una societat
que t'esclou
i t'esclou violentament
i t'esclou amb una fúria
que tu no pots suportar.
No només no poden suportar
la gent amb una certa debilitat,
com és una malaltia.
Fan malaltia
els que podrien suportar-ho, inclús.
Que és més greu.
Jo també l'he vist
una pel·lícula
i la pel·lícula
és com una mica
el Batman Zero,
és una mica el previ
de totes les sagues
de Batman que tenim.
I clar,
l'interessant per mi
és això,
aquesta humanització
del Jokers,
com dius tu,
amb aquest treball
impressionant d'ell.
Fa mal cos,
inclús unes coses.
Sí, no?
Cada cop i volta
entens l'origen
del personatge
i t'has donat
des d'una mirada molt humana,
molt de víctima.
De víctima,
ell no se'n sent de víctima,
curiosament.
Jo no crec que ell se sent...
Ell se senta derrotat,
derrotat,
que no és el mateix
que ser víctima,
saps?
Crec, eh?
Però derrotat, sí.
Derrotat.
La violència
és la seva resposta,
l'única que troba ell.
I trobes que ho fa bé
com a actor?
Molt, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Que no se'n sent.
Que no se'n sent.
doncs, sí, sí,
trobo que fa un treball
espectacular,
això amb el cos,
amb la transformació,
vull dir,
impressionant.
I la pa.
Llavors,
la valoració que feu
és positiva?
A veure,
recomanable?
A veure,
és una pel·lícula
de sang i fetge, eh?
A veure,
que ens entenguem.
Allà has d'aguantar
bé a la cadira, eh?
Tot s'ha de dir,
almenys jo.
però el que t'acaba
responent a aquesta pel·lícula
és que la valoraria
com una pel·lícula important.
És curiós,
perquè aquest director,
tot Philips,
és el del Ressacón
en Las Vegas,
que no deixa de sorprendre'm.
Quan vaig veure això
vaig pensar,
com és que aquests directors
americans són...
europeu.
Europeu.
Que fa soroll?
Si vols,
li canviem.
És que tenim un problema
amb el micro
de la Laia Coler.
I ara li canviem.
I ara ens sembla
que anirà millor.
I ho provem?
Sí?
Perfecte.
Molt bé.
Doncs tot té solució.
I la història en si,
tu no trobaves
que el tema
de les al·lucinacions...
Jo per exemple
no me'n vaig adonar
que la història
de la noia
era el seu cap
fins al final,
quasi.
No m'havia adonat,
jo.
Jo sí que l'havia vista.
Des del principi?
Sí,
perquè, clar,
era invarucímil.
Sí,
era invarucímil,
però tot és bastant invarucímil,
no?
Sí,
jo sí que ho vaig veure
perquè, clar,
apareixia la noia
en moments invarucímils.
Ah, sí, sí,
però tot és bastant...
Sí, sí, sí.
Però jo al final
vaig veure claríssimament
que allò no era tenir...
Sí,
després ho explica,
explica que allò
és el que li hauria agradat.
Sí, sí, sí.
No, no, no, no, no, no.
Sí, sí, sí.
Sí, que en aquest...
Per això vaig trobar
el paral·lelisme.
Jo m'agrada més
trobar el paral·lelisme
en pel·lícules
que em descriuen
algun problema humà
que amb els superherois
i coses d'aquestes
que sí,
però a mi
em produeixen menys...
m'enganxen menys.
Bueno,
aquesta t'ha explicat
des d'una part molt humana,
no?,
tots els dos personatges,
perquè també estem visquent
la naixença de Batman
en la pel·lícula.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
No, això està bé.
Sí, està bé veure com...
com van a fer-ho,
o sigui que...
Està bé.
O sigui que a tu et va agradar.
Jo és una d'aquestes pel·lícules
tan perfectes,
tan rodones,
tan dirigides
que sentim el que volen que sentim,
amb el so,
amb el imatge,
amb la fotografia,
fent servir els trucos
del cinema,
per ficar-nos...
Del cinema americà,
sobretot.
Sí, bàsicament americà, eh?
És una gran americana.
Sí?
D'acord.
I en un moment la vaig disfrutar
molt, molt, molt.
Va ser una pel·lícula on...
Ara, no ho sé,
no ho sé,
deixa-me-la reposar.
Reposa-la.
A veure com la dirigeixo.
Molt bé.
Com la dirigeixo.
Molt bé.
Doncs...
Jo espero veure-la,
a veure si puc anar-hi aquesta setmana.
Molt bé.
Doncs això és el que jo us puc dir,
perquè no he vist gaire cosa més.
Bé, a veure,
explica el Pep què ens explica.
Bé, jo he anat a veure
diverses pel·lícules.
Entre elles,
una que
gairebé no,
gairebé obligatori,
perquè està tenint
la seva polèmica,
com sempre,
es tracta
darrere d'Alejandro Amenábar.
Ah, i tant,
la de l'Una Monó,
no, és aquesta?
Mentre es dura la guerra.
Sí.
Tu l'has vist, a l'Aia, aquesta, no?
Jo tampoc, eh?
En tinc moltes ganes, eh, per això,
perquè, clar,
és el retorn de l'Amenábar.
Sí, sí, sí.
Sí, i tant, eh,
perquè l'Amenábar feia un...
Clar,
va tenir una paillissa pobra
i ha costat a aixecar el cap.
Bueno, és el director,
jo no sé,
em sembla que és la setena pel·lícula,
va començar amb Tesis,
el 1996,
després va fer
Abre los ojos,
el 97,
el 2001 Los otros,
que va ser un èxit de públic.
Sí, potser la que ha tingut
més èxit generalitzat, no?
El 2004,
Mar adentro...
És la del Nicot Kilman, no?
Sí, sí.
Després va fer Agora.
Ah, sí, a mi també em va agradar molt.
I això que encara a mi crec
que no va tenir massa...
No, va ser on va tenir.
No, no, no va tenir massa èxit de públic,
aquesta.
Sí, sí.
Regressión,
que no l'he vist.
Jo tampoc.
Jo tampoc.
I a la setena
arribé un amunt,
mentre dura la guerra.
per mi és una pel·lícula
que em va...
Va bé, la veu?
Em va indignar bastant.
La pel·lícula o el personatge?
No, no, la pel·lícula.
Ja.
És a dir,
el treball d'Amen Avar.
Ja.
Penso que és un treball
que no va
amb el que es podria esperar
de revisitar
al cap de 80 anys
o de 83 el conflicte.
Llavors, ell pretén...
Se l'ha criticat
com a equidistant
en quant a la postura
entre esquerres i dretes
o rojos i nacionals,
però jo diria
que no va per aquí la cosa.
O sigui,
la meva crítica
és que aquí tenim
tres personatges
per més que ell es vulgui
agafar
que està plantejant
un moment crucial
de la vida
del famós escriptor
i poeta
Miguel de Unamuno.
Per més que vulgui fer això,
aquí hi ha tres personatges
o quatre.
En primer lloc,
estem
al començament
de la Guerra Civil.
La Guerra Civil
és un conflicte
que ja sabem
com que
han vist com va acabar
i la seva continuació
després com a postguerra
i fins als nostres dies
perquè
el títol
Mentre es dura la guerra
en realitat
es tractava
de dir
Franco
va pretendre
per l'obús
durant el temps
en què es va iniciar
i a partir del moment
en què ella es va
consolidar
com a
com a
Caudillo
ell va dir
no
no vull una
guerra curta
la perfeció llarga
perquè així
matarem més gent
i anirem més bé
quedarà
el programa quedarà
una miqueta més aclarit
i això
això no ho sé
no sé si ho va dir així
però
sembla ser que era una mica
el que pensava
fins i tot
s'apunta alguna cosa
a la pel·lícula
perquè
tenia la possibilitat
d'atacar Madrid
i pràcticament
conquerir-la
i
primer va dir que sí
però després s'ho va repensar
i diu
no
anem primer a l'Alcázar
ja anirem
ja
com si
ja hi ha temps
que el conflicte s'allargui
jo crec que
no és que
mentre dur la guerra
siguin els tres anys de guerra
podem fer una lectura
en la que podem dir
que ho ha aconseguit
perquè
després va vindre el franquisme
40 anys
i després ha vingut
l'herència del franquisme
40 més
i no sé si s'ha acabat la guerra
però
a tenor
d'algunes coses
que se senten
i es veuen aquests dies
tampoc estem tan lluny
de dir
que
alguns tics
permaneixen
i si ens anem
de l'Ebre cap baix
hi ha molts cartells
i molts monuments
i
moltes coses
que ens recorden
encara el franquisme
bé
llavors
d'un amunt
que és el
que per l'obús
era el focus
d'interès
d'Amenabra
a fer aquesta pel·lícula
tenim
en primer lloc
el seu apoio
a
a la rebel·lió
dels militars
que li va costar
que el govern
de la república
el destituís
com a rector
de Salamanca
de la universitat
i
lògicament
al cap de dos mesos
una vegada
van entrar allà
els nacionals
ràpidament
el van tornar
a posar
com a rector
i a més a més
li van posar
una mica
d'alguns petits treballs
que era ajudar
una mica
amb la purga
de possibles rojos
que es considerava
que li van donar
uns 20 o 25 dossiers
de gent
propera a la universitat
que era qüestió
que ell
els mirés
i els posés
en mans
de
les hordes
nacionals
perquè
fossin passats
per la pedra
això no li va acabar
de convencer
lògicament
a un amunt
un home
que
per una altra banda
tenia
pel que sembla
la pel·lícula
un gran concepte
d'ell mateix
llavors
anava repartint
lliçons
amb uns tons
secs
i escuets
però
a partir d'aquí
la pel·lícula
es filtra
en dos personatges
Millán Estrell
i Franco
i el que aconseguim
és
un unamuno
que de moment
saluda
tot el que és
el tema
dels nacionals
tenim
el Millán Estrell
que
interpretat
el Fernández
l'actor català
té un paper
histriònic
en què
l'Eduard Fernández
l'Eduard Fernández
fa una creació
molt particular
del personatge
sí
se'l fa
bastant seu
també
i comença a desenvolupar
dos o tres números
una mica curiosos
que
però
en realitat
Millán Estrell
si
el veu ara
jo em vaig estar
pensant
en gent
que no ha conegut
l'època de Franco
veu el Millán Estrell
i diu
bueno
a veure
aquest home
com a militar
no dirà que sigui
intetxable
però és un tio
que porta
quatre ferides
de guerra
va estar per Filipines
va estar per Àfrica
i tal
li van anar fotent
trets
és horne d'un ull
té una cama en l'aire
un braç tallat
bueno
ha anat
salvant coses
vol dir que
té uns mèrits
té un historial
i després
té les dades molt clares
que vols dir tu
que el salva
el
jo estic veient allò
i no veig cap atrac
un militar
que
tenia la pistola
propera
a matar
el primer que fot
res d'això
no hi ha cap mort
en directe
allà
tot és molt tranquil
si la pel·lícula
dura una hora i trenta minuts
una hora i vint minuts
diria jo
que
no entenc
la reacció
durant aquesta hora i trenta minuts
la reacció
que hem tingut
però la reacció
va ser
per
els faixitos d'art
no ho entenc
després
els deu minuts últims
és la famosa
escena
del Paraninf
a la universitat
en la que
sota la presidència
de doña Carmen
perquè Franco
va excusar
per feina
i no hi va anar
hi havia també
el Millán Estrall
hi havia
el
Monsenyor
Plai Daniel
visbe
català
per ser
ben franquista
ell també
i
uns quants
militars més
i
el
Miguel
de
Unamuno
en aquell moment
Millán Estrall
estava fent
una desertació
i Unamuno
el va tallar
i li va dir
la famosa frase
que ella
venceréis
però no
convenceréis
perquè
tenéis
la fuerza
però no
la razón
este es
el templo
del conocimiento
i aquí
jo a usted
le quito
la palabra
porque
bueno
els fascistes
es van aixecar
braç en mal
aquella escena
segurament
irrita
els
actuals
hereders
del franquisme
perquè
naturalment
hi ha una confrontació
entre
el que és
la brutalitat
i la intel·ligència
i això
deu obrir
alguna ferida
o deu molestar
però
pel de més
tornant
a l'hora
i 20 minuts
de pel·lícula
Franco
està
també
extraordinàriament
ben interpretat
aquí
aquí ho fa
Franco
sí
el Carle Jalde
el Carle Jalde
no
el Carle Jalde
fa de
és l'unamuno
és l'unamuno
el Carle Jalde
sí
bueno
mira
el paper de Franco
és el paper
d'un militar
que no aixeca mai
la veu
que
escolta
i actua
i llavors
com a militar
torno a lo mateix
que amb el Millán
està
com a militar
aquest tio
el que surt allà
és intetxable
després ja
si anem
a la part estètica
i a la part
cinematogràfica
hi ha
tres flashbacks
en el que surt
unamuno
amb la seva
esposa
o nòvia
quan
sota d'una
arcina
una cosa que
la veritat
jo crec que
amb un alumne
de l'escac
planteja
aquests tres
flashbacks
i
li suspenen
la prova
és
una cosa
que no
aporta res
a la pel·lícula
i més aviat
genera un afredor
estèticament
la pel·lícula
és molt pausada
la música
de Amen Averck
si estem parlant
d'una tragèdia
per res
la música
que transmet
ambient de tragèdia
sinó tot el contrari
és mansa
i va acompanyar
les imatges
que són
lentes
pausades
d'un cromatisme
que ens vol traslladar
les parets
de pedra
aquelles
de
de
de la universitat
de Salamanca
per aquesta banda
res a dir
és un esteticisme
a Amen Averck
però
la qüestió de fons
dels tres personatges
durant les tres
quartes parts
de la pel·lícula
són
no ja
equidistants
sinó
que per mi
em sembla
que són
molt consentidores
en el sentit
de la rebel·lió
o el cop d'estat franquista
llavors això
naturalment
em va molestar
li reconec
els valors
que he dit
en quant
a un determinat
comportament
de la pel·lícula
evoluciona
el guió
i el guió
bé
s'aguanta
i això
el guió
està construït
d'una forma
clar
com que tots
jo diria
que la major part
dels espectadors
està esperant
que arribi
l'escena
del Paranip
en què
el Pinal Estall
diu
viva la muerte
i muerte
a los intelectuales
és una escena
forta
potent
però bueno
deixant de banda
això
jo crec
que el mateix
Amen Averck
deu estar sorprès
que hi hagi
atacs
com l'altre equip
va fer a València
que van entrar
uns fatges
allà
i van dir
aquesta història
està transgiversada
esto es falso
este idiota
no ho entenc
o sigui
a veure
hi pot haver
també
atacs d'homofòbia
perquè ja sabem
com són
en aquest sentit
l'Amen Averck
em sembla
que ha confessat
alguna vegada
la seva opció sexual
i també pot anar
per aquí
igual que li passen
moltes vegades
amb aquesta gent
amb l'Almodóvar
però bueno
això és una cosa
per aquí
estem parlant
de la pel·lícula
i la pel·lícula
ja dic
i dic això
conscient
que
entre els
que hem estat
veient la pel·lícula
i comentant
col·legues
hi ha un presentatge
bastant gran
de col·legues
que li donen
una qualificació
entre el 7
i el 9
ah sí
sí
sí
sí
en el cas
jo crec que és
Sant i Prego
Sant i Prego
sí
molt bé
gràcies
aquest és un dels punts
forts de la pel·lícula
les interpretacions
sí
les tres interpretacions
són molt bones
el Carrelejaldes
el Miguel de Nomuno
el Eduardo Fernández
el Miran Estreix
Sant i Prego
el Francisco Franco
després hi ha una cosa
també
dintre de la pel·lícula
que és el paper
de
Mireia Rei
la Carmen Polo
precisament
hi ha un altre tema
que és el
i el Pep de Sart
també surt
el paper de la Carmen Polo
de Franco
bueno
vosaltres
tu Carme
tens que recordar
que quan ella
venia
d'excursió
a Barcelona
les jolleries
les jolleries
de la Rambla
a Catalunya
tancaven
no
es rifaven
a veure
bueno
es rifaven
i algunes
tancaven
perquè s'ho
van acabar
repartint
al principi
tancaven
perquè
hòstia
avui
això
es va relloure
bé
doncs aquí
si tu veus la pel·lícula
i no coneixes
aquestes coses
no ho veus
dius
bueno
una dona que et mirava
un amunt
que l'havia llegit
i que
la salva
a veure
sí
l'agafa de la mà
i diu
don Miguel
vostè no tenia que haver
hablado tanto
i venga
venga
venga
conmigo
i el treu
de allà
de la universitat
i el salva
i després
hi ha una altra escena
que em va molestar
especialment
i és una
en la que
em sembla que no és real
perquè
històricament
hi ha molta gent
que li ha trobat pegues
però bueno
a veure
la història
és un marc
de referència
per fer
la ficció
que ha fet
a mena
per tant
no em poso
amb la història
però
hi ha una
entrevista
entre Franco
doña Carmen
i Miguel de Unomono
que ve per demanar-li
el favor
a Franco
que
llibren
un alumne seu
que diu
és molt bona persona
no ho poden haver
hecho nada mal
el que passa
és que era simpatitzant
de republicà
llavors
Franco
crida
amb un assistent
i li diu
mira-me a veure
este cobre
què tal està
dónde està
i com està
i li ve l'altre
li diu a caud d'orella
segurament
que ja està la cueneta
liquidat
i el franco
es miré a Unomono
i li diu
no podré fer
nada
con aquesta persona
que vostè
me ha dit
perquè
ho tenen
els nacionals
i Unomono
diu
però
els nacionals
no són vostès
i diu
sí
els nacionals
no són
els nacionals
els nacionals
que estan
el que estan
es el mateix
que els altres
i l'altre
que té
la réplica
és franco
i li diu
Unomono
no estem
fent
el mateix
sí que és verdad
que ells maten
por les cunetas
i quemen iglesias
i nosaltres
també matem
però nosaltres
antes de matar
les ofrecemos
el servei
d'un sacerdote
per a que
confieses
en els seus pecats
i la xena
acaba aquí
és a dir
un punt més
encara
que té
ella
no
cuidado
és que nosaltres
ho arreglarem
una mica
això
en fi
bueno
no trobo
una part negativa
sinó
de descripció
com a descripció
però
dintre de l'escena
dintre de l'escena
dius
és que no hi ha
ni una escena
en què guanyi
una mica
ah bueno
un republicà
ni uno
no se le ve
ni se le espera
soldat republicà
ni un
de tant
res
al començament
bueno
tu quan la vegis
ja m'ho diràs
jo
soc de la província
de Lleida
d'un poble petit
i recordo
que anant
de Tàrrega
Cervera
a vegades
els anys 50
58
59
anàvem amb un cotxe
de línia
i de vegades
entre Tàrrega Cervera
que hi ha 10 quilòmetres
es parava
l'autocar
de línia
i durant tres quarts
d'hora
estàvem veient
un convoy militar
de tanquetes
de gips
etc
tot de militars
que venien
de maniobres
una mica
més que anar
de maniobres
el que feien
era una demostració
bé
allò
vull dir
que havia passat
la guerra
ja feia 20 anys
i estaven
les carreteres
nacional 2
estic parlant
fetes una merda
aquí quan vegeu
la película
veureu
l'arribada
a Salamanca
la carretera
està més ben asfaltada
que molts carrers
de Gràcia
ahi queda això
bueno
doncs l'anirem a veure
perquè totes formes
la Meraber
jo crec que és un director
a tenir en compte
és un director
que veurem què fer
té una trajectòria
té una trajectòria
i té un públic
i també té uns detractors
clar
jo jutjo la película
no jutjo la obra
sí, sí, sí
ah no, clar
ella ha triat això
veurem
ja està
a mi és el que m'ha semblat
aquesta
bueno m'he allargat massa
i tenim la Laia
i tenim ganes de sentir-la
molt bé
a veure
descrivim una mica
la trajectòria
professional
de la Laia Colet
perquè us en feu
una mica d'idea
ella ha treballat
amb moltíssims directors
us en cito
els que he trobat
em diu
que algunes coses
no les hem trobades
però ja les ha afegit a ella
o ja ens en parlarà
o no ens en parlarà
no ho sabem
ella
jo tinc d'ella
amb el Ken Loa
que va fer
a Tierra Libertat
amb el Mar Retxa
que va fer
a l'Arbre de las Cerezas
després
amb la Susa Ensell
que no la coneixia
però també hi vas treballar
amb l'Almodó
que ara habla con ella
amb el Nigel Dick
no me creo lo que veo
el perfume
amb el Tom
Tywin
Tywin
amb aquesta
l'Steven Soderberg
amb el
Chell Argentino
en l'Argentino
això era una pel·lícula
que vam fer-ne dues
tenia la primera part
i la segona
una de la guerrilla
o una cosa així
la part de la revolució
que era
el Chell Argentino
que és la que vaig fer jo
tu vas fer
la part cubana
la part cubana
i després
que és la part
de l'alegria
de la revolució
de la victòria
i després
hi va haver-hi
la segona part
que era la part
de Bolívia
quan el maten
quan el maten
la part final
perquè era una cosa
que durava sis hores
en total
era molt llarg
sempre s'havia plantejat
com a dues pel·lícules
ah sí
jo pensava que era
no, no és que fos
una pel·lícula
que es partís
el Benicio del Toro
no va estar nominat
aquí
amb un Òscar
o alguna cosa així
jo no sé
em sembla recordar
i la direcció artística
que va guanyar
el Goya
aquell any
de Chell Argentino
ah d'acord
sí
ah bueno
tu vas guanyar
on gaudia
amb Eva
no?
i en va nominar
pel Goya
i té una nominació
pel Goya
però bueno
el Gaudí sí
després
amb la Cia Arbolleín
has fet moltes coses
has fet
Can Manduna
Mirall al Cel
has fet
que jo tingui aquí
l'Olivo
una gran pel·lícula
un conte preciós
Juli
a Cuba
sí
la del Ballarí Cubà
sí
aquesta
jo també la vaig trobar
molt interessant
aquesta la vam comentar
quan vas vindre
aquesta va venir aquí
quan vaig tornar a Cuba
la vam parlar
sí
sí
després bueno
jo aquí que tinc
el
el perfume
el perfume
sí
el Quique Maillo
amb Eva
després les de
Ithia Arbolleín
que potser n'hi ha alguna més
però no les he sabut
de trobar
i això de Volusión
què és això?
no sé què és això
la Lucille
això és una gran pel·lícula
fixa-ho
jo estic tan orgullosa
d'aquesta pel·lícula
jo sense coneixer-la
no, no
és una d'aquestes pel·lículetes
però que
és la Lucille Hatchi Halilovic
que ja no sé
ni pronunciar aquest nom
però bueno
té nom de tenista
no?
qui és aquesta dona?
doncs una directora
és la dona de Gaspar Noé
el director del cinema
és la seva parella
des de fa molts anys
i ell havia fet
una petita pel·lícula
que es deia
en sembla
Innocència
Innocence
en francès
i després
va venir aquí
a fer Evolution
Evolution
ah és Evolution
i res
és una petita pel·lícula
molt estranya
molt estranya
però
va ser un plaer
treballar amb ella
sí
i la vam rodar
a Canària
és del 2015 això
sí
és d'aquestes petites pel·lícules
quasi impossibles de trobar
que no estan
clar
jo ni sabia
qui era la directora
a Sant Sebastián
li van donar
el premi
de la crítica
em sembla
o del públic
o algun premi
li van donar
Sant Sebastián
el 15
sí
perquè jo no hi era
i me'n recordo
que des de la distància
vaig estar
seguint
em va trucar
em va no sé què
i res
d'aquestes petites coses
que tu estàs tan orgullós
però ningú s'ha enterat
saps
ja pot ser
ja passa
clar
és que a vegades
tu estàs orgullós
de coses
que
que
a la vida professional
això
això és un fijo
és un fijo
té una trajectòria
i hi ha de vegades
sí
ah després també
aquesta
que
que
vam parlar
quan vas venir
l'altra vegada
el Sergio
en Sergi
del Ernesto
d'Aranyes
que jo me'n recordo
m'ho vaig passar molt bé
amb aquesta pel·lícula
la vas veure?
sí
era una pel·lícula cubana
que es va acabar de produir
aquí a Barcelona
perquè hi tenia una part
de muntatge
bueno passava
a l'estació espacial Mir
i llavors
reproduir l'estació espacial Mir
a Cuba
costava molt
i ens van trobar
els Jaume Roures
de Mediapro
que els va coproduir
la pel·lícula
i llavors
era bàsicament
rodada a Cuba
bueno una part a Cuba
i la part
de la nova espacial
doncs aquí a Barcelona
i
i hi era un guió
preciós
el guió
sí
el guió era brutal
jo crec que la pel·lícula
es va quedar una mica
iix
quina pena
jo no la vaig arribar a veure
aquesta
perquè quan llegís el guió
deies ostres
superinteressant
però saps què passa?
que la manca
de
de
de voler ser
una pel·lícula bona
o sigui
amb la seva senzillesa
l'ambició
per falta d'ambició
sí
la manca d'ambició
ja passa això
li afavoreix
amb aquesta pel·lícula
perquè
es converteix
en un producte
casolà
entranyable
o sigui
amb uns personatges
creïbles
jo me'n recordo
que tu havies hagut
de buscar la nau
no?
jo vaig haver de reproduir
en un plató
a l'estudi
ja
l'estació espacial
que clar
quan tots
ens imaginem espai
estem tan mal viciats
de la
de la
imagineria americana
que ens han venut
que quan vaig començar
a veure la nau
el primer cop
és que quasi
em parteix de riure
vull dir
la nau era
com el síndrome de Diagenes
cutre no?
absolut
amb materials
de l'època
amb fòrmiques
amb moquetes verdes
brutes
tot ple de trastos
o sigui
ple ple ple
perquè clar
aneu
feia no sé si
un 80 d'amplada
o si era molt estrateta
un 80?
era un tubo
i quan comences a veure
clar
hi ha molta documentació
l'avantatge de fer
de fer el passat
proper
és que tens
molta documentació
material segur
en realitat
el que estàs fent
és reproduir
no triar
és una qüestió de posar quadres
de comandaments allà
i vinga
sí
en aquesta pel·lícula
vam tenir molta sort
perquè vam trobar
a Polònia
vam trobar
un desguàs
de material
militar rus
i d'allà
va ser on vam treure
tot el que és
botonatges
i maquinària
i com vas arribar a trobar
un lloc tan
va ser aquestes coses
que passen
buscàvem per internet
ràdios
de transmissors
russos
antics
i sempre hi ha col·leccionistes
i trobes una aquí
una allà
i ens vam adonar
que hi havia dos o tres
que tenien el mateix contacte
el mateix telèfon
i vam dir
bueno a veure si aquest és
un focus
sí
un focus important
i trucant-los
i buscant-los
vam trobar que això
que era un lloc
a les afores de Varsovia
al mig del res
un tancat
amb tanques
cuets
camions
i vam començar
desguace
sí, sí
jo entrava dins dels tanques
i deia
posa'm aquest panell
posa'm aquesta lampera
i tenia un home al darrere
encantador
que m'anava despuntant
del tanque
les peces que jo demanava
i amb això
vam reconstruir
però clar
era inclús
era inclús
amb russ
tots els noms
de les maquinetes
o sigui
era veritat
vam tenir una sort
impressionant
impressionant
sí, sí
sí
però jo me'n recordo
que l'havíeu comentat
vosaltres
i jo no la vaig arribar a veure
la vam veure amb el Joan
no va tenir molt d'èxit
precisament
la van fer el passe
a Mediapro
a l'edifici Mediapro
a l'auditori
jo vaig estar a l'estrena a Cuba
d'aquesta pel·lícula
i què?
bueno
està al Festival de la Habana
m'agradar allà
tu aquí has anat
al final
jo no sé què fem
perquè
se sent fatal
no pots tocar la taula
no t'ho puc res
a veure
jo me'n recordo
que aquest any
havíem parlat
perquè vinguessis
i havies d'anar
al Festival de la Habana
sí
aquest any
o va ser el dia de l'huracan
no va ser
no, no
va ser
va ser el setembre
de l'any passat
això
ai, el setembre
perdona, el desembre
el set de desembre
o així
hi havia el Festival de la Habana
sí
el Festival de la Habana
és el desembre
és el desembre
i Batxeri
Batxeri perquè es presentava a Juli
ah, clar
la pel·lícula del Ballari Cuba
es presentava al Festival de la Habana
i vam tornar
per tancar el cicle
per fer el rodatge allà
i vam dir
bueno, doncs tornem
escolta una cosa
quan
tornant a
a la del Txer
quan vau estar rodant Txer a Cuba
vau tindre l'oportunitat
d'estar amb el Fidel Castro
no vam rodar a Cuba
ah, no vau rodar
no es pot rodar a Cuba
era un projecte americà
impossible de rodar a Cuba
val
o sigui, a nivell polític impossible
i a nivell logístic també impossible
perquè no tenen infraestructura
si vau reproduir a Mastrodi
vam reproduir a Puerto Rico
a Puerto Rico
a Puerto Rico
a Puerto Rico
manté la mateixa natura
té les mateixes imatges
que pots utilitzar
el que passa que totes les cases de camperols
els bohíos que es diuen allà
clar, no existeix res
Puerto Rico és als Estats Units
com si diguéssim
llavors la meva feina allà va ser
construir, vaig construir cases de camperols
per donar i vendre
a part de construir els campaments del xer
que estaven amagats
sí que vam anar
quan vam anar a Cuba
sí que vam anar a veure
hi ha algun tres acampament guardat
com si fos allò
que va a casa pujar
que valora molt la feina
però la pel·lícula es va reproduir a Puerto Rico
bueno, la vegetació
i l'ambientació
ja està molt simila
vam treure la vegetació d'allà
i ja
perquè l'arquitectura
no té res a veure
però com que la majoria
eren o campaments
del xer
o cases de camperols
tot això ho vam construir
vam construir molt
però bueno
a Puerto Rico
no vam poder ni trobar la fusta
la fusta
la vam anar a haver de buscar
a República Dominicana
perquè a Puerto Rico
és que a República Dominicana
fa molta feina d'aquesta
ara sí, però en aquella època
quan jo vam rodar això
encara no hi havia
ara sí
ara és extraordinari
encara no hi havia
la indústria
sinó metàrfica
deu ser més actual
bé, ella té moltes històries
per explicar
de la seva feina
si suposem
deixeu parlar jo
però bueno
aquest divendres
s'estrena
s'estrena
per d'Ice Hills
de l'Alice Waddington
molt bé
Alice Waddington
Alice Waddington
i és la seva primera pel·lícula
correcte
és una directora espanyola
és basca
i no sé si la seva historial
és de producció
o és d'anuncis
o és de publicitat
o no sé
quin és el seu itinerari
bueno
ella havia fet un curtmetratge
que es deia
Disco Inferno
que també havia anat a Sitges
aquesta és la música
de Paradisils
sí
i bueno
ella és una mica
curiosa
i
es veu molt bé
per les xarxes
és dissenyadora
li agrada
fer-se els seus vestits
és molt plàstica
és molt visual
i és inquieta
a part del
d'aquest curtmetratge
jo no sé
que hagi fet res més
sí que de fet
és la seva primera
participa en el guió
de la pel·lícula
ella?
no
el guió és del Nacho Vigalondo
i algú altre
em sembla que me'n recordo
però sobretot
del Nacho Vigalondo
però no sabia
si ella havia col·laborat
o no
bueno
pel que has dit
abans
quan comentàvem
fora de micro
aquesta noia
no té ni 30 anys
encara
jo crec que
quan vam rodar la pel·lícula
en tenia 27
és des de l'any 90
o sigui
si ara hem de tenir 28
o 29
hem de tenir ara
sí
és molt joveneta
molt valenta
i molt
perquè clar
l'increïble
l'insòlit
és que
se li posés a les mans
d'una noia
tan jove
tan inexperta
com ella
un projecte com aquest
que és un projecte
amb un elenc
d'artistes
de primera línia
després
el fet que fos seleccionada
per Sundance
ja vol dir alguna cosa
que es repeteixi
a Sitges
com és que hi van arribar
com vau arribar
als Sundance
com
vull dir
perquè no és
bueno
la pel·lícula
un cop feta la pel·lícula
es valora
quins festivals
arribes
que quins festivals
quadres
i es va presentar
a Sundance
i la van seleccionar
es va haver de córrer
per muntar-la
perquè
Sundance
em sembla que
presentes el febrer
i la pel·lícula
bueno
encara
tenia
però sí
si va arribar a temps
i es va presentar
a la banda
les actrius
són Emma Roberts
Emma Roberts
és la neboda
de la Júria Roberts
ah
és la neboda
de la Júria Roberts
sí
que és una actriu
allò molt
uix
vull dir que està
pujant molt alt
està fent moltes coses
ara als Estats Units
és el personatge central
és la protagonista
és la protagonista
sí
Eiza González
aquesta ubica
fina
que no
és d'origen
asiàtic
m'imagino
no
la Mila Jovovich
la Mila Jovovich
la Emma Roberts
la Daniel
Daniel McDonald
i Jeremia
tot són actrius
que aquí han arribat
algunes
aquí han arribat
la Mila Jovovich
però les altres
les altres són molt
estan triomfant molt
i són molt reconegudes
o sigui són artistes
de primer ordre
molt cotitzades
jo no l'he vista
la pel·lícula
he de confessar
que només he vist
el tràiler
i el tràiler
el vaig trobar
extraordinàment
sugestiu
com
vaig pensar
que
la Laia Colette
hauria disfrutat molt
fent tot allò
perquè és
un espectacle
un espectacle
als vestits
un espectacle
a l'entorn
un espectacle
als llocs
on ho has rodat
que ara ens dirà
on t'ho heu rodat
doncs mira
és una pel·lícula
que pretén ser
una pel·lícula
així com
d'una factura important
com si fos
un pell i colón
però està feta aquí
per tant està feta
amb un pressupost
bastant reduït
o sigui
aparenta molt més
molt més
del que realment
teníem
llavors
tot són localitzacions
tot són localitzacions
naturals
però molt intervingudes
vull dir
no hi ha cap construcció
de plató
jo no vaig haver d'anar
cap plató
jo vaig pensar
que s'hi fixar
que s'hi fixen
en el trailer
no no no
tot són localitzacions
molt especials
molt especials
molt espectacular
molt diferents entre elles

per reeducar-les
llavors
en aquest centre
que és el pare
que és el pare
que és el pare
que està en una illa
o sigui
és un món
tancat
especial
és on
després s'ha de desenvolupar
la pel·lícula
i no tot és
el que
sembla
és una miqueta
aquí de la qüestió
que és la gràcia
la pel·lícula
i ja m'he perdut
no sé
jo dic
els vestits
que porten
jo no sé
clar
i llavors
clar
jo
a vegades
fas pel·lícules
doncs això
o sigui
parlant
des del meu departament
a vegades et toca
fer pel·lícules
doncs el que parlàvem
de Shell Argentino
que parles del passat
o del perfum
que també estàs parlant
del passat
a vegades fas pel·lícules
actuals
a vegades fas pel·lícules
del futur
com Eva
que és una pel·lícula
d'un futur
que vas fer
i a l'olivo
que vas fer un olivo
però això no és el futur
això és l'actualitat
i l'olivo
però aquesta era
el caramelet
des de
per mi
i per vestuari
que estàvem creant
un món inventat
una miqueta
un
un espai
que era
aquest
centre de reeducació
en el qual
ens podíem
tenir molta llibertat
de donar-li
una estètica
una mica
bueno
exigerada
amb molta presència
amb molt color
amb molt color
bàsicament és dolça
és molt florida
és molt
molt acollidora
molt
molt
de mel
molt ensucrada
sí
sí
sí
que t'esperes
que no pot ser
que allò
això
sí
sí
anant a Sitges
hi deu haver també
el seu punt
sí
té un altre
a Sitges
jo no ho sabia això
però l'altre dia
la presentació a Sitges
que la vam presentar
el divendres
aquest divendres passat
l'Alice
va explicar
que l'origin
d'aquesta pel·lícula
una miqueta
era que quan ella
veia pel·lícules
de superherois
ella tenia ganes
de fer també
de veure
sí
de veure
noies
que mataven
dragons
i salvaven
princeses
i com que ella
no ho tenia
no ho havia tingut
doncs ho volia
havia sigut una mica
la llavor
per crear
aquesta història
una miqueta
ja
però pot arribar
a ser
el conte pervers
o no arriba a tant
bueno
a partir del divendres
nosaltres només hem vist
el tràiler
ja t'ho hem dit
si no
no
si no
no
és una pel·lícula
molt visual
on el vestuari
i el ball
el ball aquell
allò on t'ho està
ara t'ho explico
ara
és veritat
aquest m'havia oblidat
sí
no però estava dient
que quasi totes les
és un espectacle
sí
quasi totes les localitzacions
són reals
una està aquí
la teniu aquí al costat
que vam rodar aquí
al centre d'arquitectura
a Sant Just
al taller d'arquitectura
bufí
que teniu aquí
a prop del Walden
sí
vam rodar
esplugues
a la casa del Xavier Corberó
que és un artista
que va
un arquitecte
escultor
que va estar fent
ser una casa
durant molts anys
tota la seva vida
i que segueixin acabada
però ells
la casa protagonista
de la nostra pel·lícula
ah sí
vam rodar
doncs que sàpigui
tot Sant Just
que hi ha una part
d'aquesta pel·lícula
rodada a Sant Just
clar clar clar
per això ho he dit
per això ara passant
ho he vist
és un interès adicional
van rodar també
al Mare Nostrum
que és el supercomputer
que tenim aquí a Barcelona
que ve gent de tota Europa
a fer-lo servir
que està ubicat
a una capella
espectacular
doncs ens van deixar rodar
ja
o sigui
hem rodat
a Sant Climent
de Bages
també hem rodat
Sant Climent
sí
sí
hem rodat
a molts llocs
hem barrejat
i la platja
on és el mar
el tros del mar
això
a Blanes
sí que era aigua
de Costa Brava
sí
és aigua de Costa Brava
és aigua de Costa Brava
és aigua de Costa Brava
i Marès
vam arribar fins a Blanes
els jardins
que surten
també són
els jardins botànics
de Blanes
els mariburtres
que allò és molt bonic
però allò ho vas arreglar
o com va ser
la pena
va ser que estàvem
rodant
a una pel·lícula
que havia estat
tota florida
i no era primavera
era hivern
per tant
vam haver d'afegir
totes les flors
de mentida
i això
sabíem que al cap d'un mes
ja estaríem florits
però no
el pla de rodatge
era aquell
només que haguéssim rodat
els jardins
al final
potser ja no hagués
jo d'haver posat
tanta flor
però cada una
de les flors
que hi ha
és
mentida
pura mentida
perquè no era
l'època de floració
això és el que té
el cine
hem de saber
què és això
el cine
és que a vegades
quan es veu
una pel·lícula
costa
que hi ha al darrere
d'imaginar-se
tot el que hi ha
hi ha
una enginyeria
al darrere
per poder
compaginar
tot això
per fer-ne el món
i la sala
i les sales
necessitàvem
una sala
impressionant
amb la qual
arrenca la pel·lícula
que arrenca
amb un casament
amb un casament
de pijos
què?
de pijos
d'aristocràcia
de realeza
quasi
és que de pijos
super
i de conte
és un conte
és un conte
el que estem fent
és un conte
una sala de conte
una sala de la via
i la bèstia
o una sala d'aquestes
volíem
i vam voltar
a voltar a voltar
però no la tenim
a les nostres terres
no hi és
i llavors va ser
la que se'ns va resistir
i aquesta va ser
la que vam optar
per fer-la digital
i llavors aquest és el segret
de la pel·lícula
jo vaig pensar un moment
eh
la vam voltar molt
molt molt
però no hi era
llavors al final
vam fer el terres real
el terres fictici
és un marbre fictici real
perquè clar
tot allò
en el món digital
tot allò que es toca
o està a prop dels actors
és més fàcil
o és més barat
que hi sigui
i el terres sí que hi és
però la resta no hi és
és una mica com
les pel·lícules americanes
que tot són cromes verds
i aquestes altres
i de fet les actrius
quan nosaltres els fèiem
els decorats de veritat
ens agraïen contínuament
deien
ostres quin luxe
poder rodar amb un decorat així
nosaltres allà
ja estem tan acostumats
al croma
al croma ja
llavors aquí
ja estem començant
jo fins ara
havia fet trossets
o sigui per exemple
el perfum
nosaltres fèiem
la part de baix
de real
i la part
per exemple
fèiem els tres primers metres reals
i la resta es feia digital
o he fet trossos digitals
però un decorat sencer
360 graus
no l'havia fet mai
perquè és enorme
això
dona una sensació
d'immensitat
és el decorat
que arrenca la pel·lícula
i és
molt espectacular
la pel·lícula
arrenca allò
perquè el tràiler
és una barreja
l'altra
la pel·lícula
arrenca en aquest decorat
però sí que
és curiós
sí
molt bé
i llavors va ser una pel·lícula
que això és el que comentava abans
que hi ha pel·lícules
que tractes del passat
i t'has de ser fidel al passat
hi ha pel·lícules
que t'inventes un futur
aquesta gràcia de tenir molta llibertat
de barrejar estils arquitectònics
de barrejar estils
de mobiliari
d'ambientació
estava en un lloc
que no hi havia normes
no hi havia massa
un concepte
una línia
que ens hi hagués de mans
per tant
ja hem barrejat el modernisme
amb el surrealisme
amb el contraactivisme
hem fet el que hem volgut
hem fet el que hem volgut
i ens hem passat molt bé
i després ho veus
i tu creus
tu creus com si tot aquest collage
d'imatges
un cop les has enganxat juntes
et creuen un món
et creuen un imaginari
un món imaginari
que te'l creus perfectament
i et t'ha fet a base
de trossets completament diferents
Escolta una cosa
i el fet que hagi agafat
la major part de les actrius estrangers
és precisament per donar-li
una volada
internacional
internacional
a la pel·lícula
és una pel·lícula
que s'ha venut a tot arreu
està venuda als Estats Units
i a tot el món
o sigui
el nivell de ventes
està anant molt bé
i és per això
perquè clar
una pel·lícula
d'Alice Waddington
que no la coneixem
ni nosaltres
vull dir a fora
no es vendria
però si no
una Mila Jovovich
o una Emma Roberts
o una
és difícil
col·locar-la
en el mercat internacional
és una tàctica
per això
a part que són
boníssimes actrius
vull dir que
si pots accedir a elles
però sobretot
és això
t'obres les portes
dels Estats Units
i ens pots parlar
alguna cosa
del que estàs fent
del que faràs
o ens vindràs
un altre moment
a parlar-ne
bueno
ja saps que
massa massa
no em deixen parlar
fins que no estan estrenades
les coses
perquè cada productora
opta
per treure
treure al carrer
una informació
o una altra
per tant
jo sempre
t'impo de dir
més del compte
he fet una pel·lícula
que es va rodar
aquí a Barcelona
del Rodrigo Cortés
i ara vinc
just acabat
aquesta setmana
amb la de l'ICI
la de l'Olivo
es va rodar
a Castelló
a l'alçada de Vinaros
i ara hem anat
una miqueta més avall
aquella llum
i aquell sol
us agrada
bueno
no sé si no
ja títol
encara no
sí
la boda de Rosa
la boda de l'ICI
i estreneu
no se sap encara
no m'acabem de rodar
mira jo
vaig tornar dimecres
Carme això són les primícies
de Ràdio d'Esvern
exacte
la boda de Rosa
d'ICI el Bolai
el dimecres
vaig tornar
o sigui
està molt
sí
fa molt poqueta
està molt a l'aigüera
tu agraïm
de totes formes
que ens donguis aquestes primícies
quan estreneu
ens ho vinc
has explicat
quan surti al carrer
ja
ja us explicaré
és la Candela Peña
la protagonista
i la
i el Sergi López
molt bé
i la Nathalie Poza
són els tres protagonistes
molt bé
sobretot la Candela Peña
però també
és un trio
és un trio bo
molt molt bona
bé
hem d'anar acabant
molt bé
un goig que hagis vingut
que ens hagis explicat
que hagis parlat de tot això
per la setmana vinent
esperem
tenir amb nosaltres
els catedàtics d'història
d'història de l'art
que ens parlaran
d'un tema
que es diu
cinema en curs
que és un tractament
del cinema
a les escoles
de secundària
i que
ells dos
han treballat
amb Europa
sobretot en França
i Alemanya
i aquí a Catalunya
i ara ja s'ha estès
a tot Espanya
i ens explicaran
com han fet
per
inquivir un art
com aquest
amb la dificultat
que té
el món escolar
per
aconseguir això
i ens parlaran
de tot això
esperem que
m'interessi a tots vosaltres
fins la setmana vinent
bona nit a tothom
i moltes gràcies
Laia
per vindre aquí
moltes gràcies a vosaltres