Cinema sense condicions
BELL RAY
ERROR
ERROR
ORCHESTRA
IMPROVE
SLänder
END
Fins demà!
Ja podíem haver deixat aquell àudio
de 53 minuts, avui podíem deixar aquesta música
escoltar-la durant tot el programa
total, no sé, teniu gaire
cosa a dir avui, en el cinema sense condicions
el Joan Sarda diu que sí, amb el cap
que té moltes coses a dir, per tant, no, podem deixar
la música, llavors, fluixeta, el Paul Diggler
que no es pot estar gaire en un moment, fa bé
ben fet, també
sembla que té coses a dir, no?
Sí, sí, alguna cosa. I amb Pep, a Mengol, ja no diguem res
què tal Pep? També, també
també parlarem una mica. Sí, amb cos i ànima, tu
Tu, Francesc? Jo he vist una cosa, però no me'n recordo
és fort, eh? No vol dir que no me'n... Ah, sí, ja me'n recordo
ara us ho diré
Tutte les matons du monde
Feia molt de temps que volia veure aquesta pel·lícula
i... És molt... És de fa anys
Sí, però també es poden veure aquestes pel·lícules
Sí o no? Sí o no? Sí o no?
I de més antigues i tot
Gràcies, gràcies. I llavors un altre, també
un curtmetratge que és portuguès
que es diu L'illa
de les flors. De les flors, hòstia, aquest també té temps, eh?
El dels abocadors, no? Sí, sí. Però és un curtmetratge documental, no?
Un curtmetratge documental? Sí, sí. Molt canyero, eh?
Molt... Hòstia, sí, sí, dóna-n'hi-do
Bé, i jo crec que ara mateix d'aquestes illes n'hi ha moltíssimes més ara
i d'una actualitat... 2017
Total, total, total. Bé, doncs ara en parlarem d'això
si us sembla. Avui no tenim el Joan Morros
per dir allò de... Avui el programa
serà de dues parts, primer parlarem
de les pel·lícules que hem vist... Així que no farem dues parts
farem com nosaltres vulguem, avui. Anarquia
Jo dic... És un joc metalingüístic, eh?
Llavors
però no el tenim, però ho diem
Podem fer tres parts, quatre...
Les que vulguem, sí. Anem fent
De vegades ens queda una cosa molt bonica, si us heu fixat
Això fa temps, eh? Que és que
sense pensar-ho, doncs fem un especial d'un
director o d'un compositor
del que sigui, surt sol i ja no cal
ni preparar-ho
Ara hauria de venir el Jaume
Jaume, t'estem esperant, si estàs sentint aquest d'allò
perquè la música que estem sentint... El Jaume arribarà
Tots ho heu endevinat, no?
Tots l'heu captat
Mira, mira, mira, mira, per favor
Vangelis, Black Runner, l'original
i, bueno
fa dues setmanes va ser una miqueta així
tot plegat de moledor, eh? Jo
m'estimo molt el Ferran Pujol, però bueno
ara que està el Pol Dígler sol, podem potser
parlar de Black Runner de nou, així amb el...
No, perquè tots de fet esteu amb la mateixa opinió
Bueno, em quedaré sol de nou
A veure si ve el Jaume, ja en parlem amb un
caire una mica diferent
Parlarem de Black Runner, de l'herència de Black Runner
Ja el tenim aquí? Ah, doncs mira
No, no, no
Ah, no, què dius? Ah, que comenci el Pol
Que comenci jo
El Joan Sardà diu, comença amb Pol, doncs vinga
Aviam, jo primer parlaré d'Esquere
que és, es traduiria com el quadrat
Que jo ara justament us l'estava comentant a vosaltres
per aviam si havien coincidit per casualitat a la sala
i no ens havíem vist
Però, aviam, jo crec que la gran descri...
O sigui, la definició és guanyarò de cants d'aquest any
O sigui, ja crec que amb això
Perquè si té alguna cosa cants
Normalment és que sempre ens deixava bastantes joies
Diguéssim perdudes o no
Perquè és una pel·lícula sueca
D'un tal Rubén Ostlund
Les os en dièresis i aquestes coses que tenim
No sé pronunciar això
Però, aviam
Vindria a ser la història d'un
D'un director, comissari
Jo crec que és un director d'un museu d'art contemporani
Que el que fa...
Bueno, es dedica a muntar la nova exposició
Que és el quadrat
Però és que és una pel·lícula que sincerament
No vull dir massa cosa
Perquè les mínimes històries que envolten el personatge
Són el que donen la pel·lícula
I és una pel·lícula molt interessant
Justament perquè
Per mi és un dels personatges més rodons
Que he vist últimament en el cinema
Sobretot d'una progressió de personatge
Parlem d'un personatge que es podria semblar bastant
El Christian Grey de 50 sombres
És un personatge d'aquest com...
No dic una mena d'addicta ni res
Sinó és una persona d'un alt nivell adquisitiu
Que a més és un director d'un museu
És a dir, té aquest component elitista
Aquest component que l'art
L'art per l'art
Però alhora ho fa servir en el seu favor
Per atacar la gent
Atacar en el bon i el mal sentit
Per exemple
Tant a les dones com els hi entra
Per exemple a les festes que fan quan inauguren
I després
Ell és un...
Sí, sí, sí
És que és un personatge
Corre l'alcohol
Sí, sí, sí
I trobo molt interessant
Perquè em venia molt al cap
El Lobo de Wall Street
En el sentit d'alrere
O sigui, darrere d'aquestes feines
Que evidentment allà és...
Bueno, en el cas del DiCaprio
És un personatge també molt desformat
Aquí
És un entorn laboral
Potser més...
Tot i que és elitista
És més informal
Bé, entre formal i informal
Però és molt terrenal
No és tant el tema de la borsa
Però
Sí que és veritat
Que et planteja moltes visions
De la seva vida
I jo trobo que com a pel·lícula de personatge
I ara també
Com que parlarem de...
Com es deia?
En cuerpo y alma
Que també jo crec que és una de les pel·lícules
De la setmana
I potser del mes
Perquè també engloba personatges
De forma bastant interessant
Aquesta d'Esquer
Jo la trobo molt recomanable
Sobretot
Com una pel·lícula de guió
Totalment
O sigui
Crec que inclús
Centrant-nos en que
És una pel·lícula
Que parla sobre art
També
No abusa d'això
És a dir
No
Tot i que a mi em va agradar molt
Sí que hi ha un abús
Per exemple
A La gran belleza
O aquestes pel·lícules
Que en realitat és un abús
Un abús
Que podem dir
Si és bo o dolent
Però sí que es basa molt
En el visual
Per exemple
I a The Square
Vaig trobar que era molt interessant
Que el visual
No és que passés en segon terme
Però no tenia un pes
Tan important com per dir
Ostres
La fotografia és boníssima
És molt bona la fotografia
Però
S'integra
En el guió
I això
Em va semblar també bastant
Bastant interessant
Així que jo per mi
Aquesta
Com a gran recomanació
I després
Anar
Contrapunt
No m'agrada
Però no sé per què
Ara m'ha vingut de gust
Allò de dir-te del 0 al 10
No m'agrada massa
Del 0 al 10
Hòstia
Però jo et diria un 8 i mig
Ben bé
I veus
Un 8
Un 8
Carai
I d'altra banda
A la nit
Vaig anar a veure
Això va ser el divendres al matí
A la nit
Vaig anar a veure
Thor
Que és com
Una mica d'antítesi
De lo que és el cinema comercial
I lo que és el cinema
Bueno
Seguies
I com que
Seguies la
La cosa sueca
No?
Ah
Una mica
Escandinava
Escandinava
Escandinava
Sí
Aviam
Com que sé que aquí no la comentarem
La comento jo així
No, no
Ràpidament
Nosaltres no l'anirem a veure
No, no, no
I no us ho recomanaria
Perquè a veure
L'univers Marvel
Aquí hem parlat algun cop
Que són el Marvel
És els còmics
Per dir-ho així ràpidament
De Spiderman
O la Beth no
I tots aquests que ja coneixem
Thor
Sí que és veritat
Que s'entren a coses més històriques
Com per exemple
Les legendes
Del Bahala
Bueno
També
Això és interessant
El tema històric
Però Thor
En les adaptacions cinematogràfiques
De Marvel
Crec que és el personatge
Que han deixat més de banda
O sigui
És un personatge
Que tot i tenir un background
Molt interessant
O sigui
Que pot sentar-te molt
Amb les daitats
I el procés històric
És
És un dels personatges
Que s'ha quedat així
Com molt molt molt
Obsolet
O que simplement
Crec que l'han matxacat massa
Com perquè
Una història que era molt seriosa
Aquesta
Que és la tercera part
S'ha quedat
En una mena de slapstick
Aquesta comèdia facilíssima
Que jo estic veient últimament
En les pel·lícules de Marvel
I jo crec que és un camí
Molt erroni
Perquè al final
Que estàs transformant
Són pel·lícules
Que
No dic infantils
Però és que
Arriba a un punt
Que els guions
Acaben
Això de mala cara
O sigui
Estàs veient la primera
La primera
No la dirigia
El Kenneth Branagh
Ara estic jo
Molt equivocat
O que sí
Que dius
I de fet
Aquesta
És el
Aviam
El Taika Waititi
Que és un dels directors
Ara que està fent
Bastantes coses
O sigui
Ell va
Va estar
Molt fent
Comèdies absurdes
Inclús comèdies musicals
Com que va fer
Lo que hacemos en las sombras
Que va anar a Sitges
Fa uns anys
El 2014
Crec que era
Però a l'adaptar-se
En aquest món
Així ara
Dels superherois
Jo crec que
Se li ha quedat massa
Un
Bé potser
Són pressions
Perquè al final
Aquestes pel·lícules
Són de grandíssimes
Productores
En aquest cas
No sé si era
La Warner
Espera deixa'm ja
En aquest
Bueno Disney
Clar
I en aquest cas
Doncs sí que
S'han adaptat bastant
A un públic
Jo crec que
Més infantiloide
Que adult
Que precisament
Thor és un personatge
Molt
Potser
Molt més adult
Ara de les qüestions infantils
En diuen familiars
Ui però aquest cine
Ja no hi ha espectacles infantils
Ara són espectacles familiars
Bé
És a dir
Com que ara manen els nens
Doncs clar
Clar
Però també era interessant
Però era interessant també
Per exemple als 80
Quan sortien totes aquestes
De
Bé
Els 80 era una altra època
Clar
Aquell cine familiar
Que es contemplava
Que era el de Spielberg
Per exemple
Ara com
Com s'està adaptant
I per exemple
Com s'han adaptat
Aquests
Clàssics
O
Com vulguis dir-li
Dels 80
Com ara Stranger Things
Que és aquella sèrie de Netflix
Que just ara estic veient
Perquè la van estrenar el divendres
I
La segona temporada
La segona temporada
Clar
Aquí
S'intenta repassar
D'una altra forma
Jo crec que ara
El cinema familiar
Que dius tu
Potser sí que
Més que familiar
Està tendint massa
L'infantil
I no perquè sigui
Incluso et diré
Les pel·lícules
Han canviat l'etiqueta
Sí
És infantil
Però ara en diuen familiar
Però és molt interessant
Perquè així es cobreixen més públic
Perquè conviden els pares a anar-hi
Clar
I jo trobo molt interessant
Inclús les pel·lícules
Que abans
Podríem catalogar com a infantils
Ja no et dic Lego
Perquè ja
Naixia amb una altra intenció
Però
Les pel·lícules d'ara d'animació de Disney
Intenten abarcar al màxim
Els grans
Ara
És com que s'ha girat la truïta
I jo crec que en aquest aspecte
Pel·lícules de superherois
Des de l'última que vaig veure
Així que em va agradar
Que era la de Spiderman
Que vam fer amb una bona feina
Les altres és
Ostres
Cap a caiguda
De moment
Ja veurem què passa
Això és una pel·lícula també
No
Cap a caïda
És un fals documental
Som el de superherois d'aquí
D'aquí
Espanyol
Sí senyor
Ara me'n recordo el nom d'allò
Ai no em surt el nom
Bueno i Deadpool
Deadpool
Sempre es queda Deadpool
Això
Bueno
Però perquè ja és una macarrada nascuda
Des de
Una meravella
Des del sarcasme
Sí, sí, sí
Però
Però bueno aquí
Ara com que jo crec que podem parlar
Estàvem els tres o
Sí, no?
El Cuerpo i Alma
Sí
Sí
Doncs
Farem-li
Vinga va
Comença va
Comença va
Comença
Ai no, jo he parlat molt ja
No
Cuerpo i Alma
Ostres
A mi em va agradar molt
O sigui
També
Si hem de posar una etiqueta
Guanyadora
De Festival de Berlín
Berlín
L'Os d'Or
L'Os d'Or
L'Os d'Or
És que clar
És que valla setmana
Entre Can
Entre Palma d'Or i Os d'Or
I Tor
O sigui
Els oients deuen estar dient
Però com ho fa aquesta gent
Per veure aquesta
Bueno és la premsa
Per veure aquestes pel·lícules
Sí, sí
Can
Acaba d'arribar en Jaume
Acaba d'arribar
Hola, què tal
Que ha estat tant de temps
Estaves a Brussel·les també tu
Estaves a Brussel·les
Oi lo que ha dicho
Oi lo que ha dicho
Ja està
Ja el tens bloquejat ja
Per tot el programa
Doncs aviam
Cuerpo i Alma
Que es diu
Cuerpo i Alma
Es diu
Atestrol
Esa
Hòstia
L'Elecrol
O en Bodium Sol
Bueno és que és una pel·lícula hongaresa
És una pel·lícula hongaresa
Estem parlant de les novetats
De moment estem parlant d'En Cuerpo i Alma
Que va guanyar l'Os d'Or
a Berlín
Dirigida per la directora hongaresa
Ildiko Eniedi
Toma
Doncs aviam
La història
És que la història
Clar part és d'un fet bastant simple
Que és
El
Que seria com el
El jefe
No?
D'un
El director financer
Director financer
D'un escorxador
Pel que vaig entendre
No?
Sí
Sí
Coneix a la nova treballadora
Que crec que és la que
Aviam
Com es diu això
És inspectora de qualitat
De qualitat
Exacte
Insectora de qualitat
Hòstia
I arreu d'una mena de procés
D'un test psicològic
Psicotècnic
No sé què és allò ben bé
Descobreixen que
Comparteixen el mateix somni
Literalment
És a dir
Que quan se'n van a dormir
Han tingut el mateix somni
I ells mateixos s'han
Diguéssim que representat
En dos animals
Mútuament
Sense fer molts
Spoilers
Diguéssim
Però vindria a ser una mica això
O sigui
Com
Com interacció amb dues persones
Que a més
Que són
Molt diferents entre elles
Però alhora
Socialment
Per exemple
Ella
Tendeix
Jo crec que és
Bastant
Un perfil autista
Autista
Sí
Perquè té la síndrome d'Espèrger
Que és una malaltia
De l'espectre autista
Ara també en parlarem
Ara
Perquè he vist el toc-toc
Avui
Ah
Mòstera
Déu-n'hi-do
T'encanta
Ja es veu
I ell
Ell
Bueno
Parteix
Que ens el presenten
Com una persona
En aquest cas
Discapacitada física
De calamar
No?
Que és com que
Un braç
Un braç
Que no pot utilitzar
Sí
I a partir d'aquí
És com neix
Com neix una relació
Personal
Perquè
I com de difícil és
Perquè clar
Aquí també
Les escenes
Que surten
A mi em va semblar
Una pel·lícula
Un altre cop
Com la d'Square
De personatges
També
Bastant
O sigui
Que la corba
Del personatge
És bastant interessant
I
I de guió
I el guió
El guió
És fantàstic
I com et manté
El guió
Perquè clar
Al final
És un guió
Que podria
Tendir
O sigui
Això
El guió
És de la mateixa directora
Per dir-ho
Un guió
Passat pel filtre americà
En aquesta història
Sempre és seriat repetitiu
Que si el somni
Que si el somni
Que si el somni
I aquí
Al final és fantàstic
És molt bo
Potem creixert
Potem creixent
Narratiu
Arana
Gràcies
Un
Allò forçat
Sinó
Que va pujant
De intensitat
I de qualitat
jo potser m'hauria carregat l'última escena
potser me l'hauria carregat
perquè saps què passa?
jo crec que hi ha una voluntat
que hi hagi una envoltura
que sigui com de conte
no, no, no
és un conte
de fet és interessant que és el propi somni
el conte
i com és la metàfora
estem dintre del terreny del somni
també arrenca així la pel·lícula
arrenca la muntanya
amb un cèrbol i una cèrbola
com es diu
o la dona del cèrbol
sí, sí, cèrbola
i al final
hi ha un fos en blanc
i passem
i el somni s'integra
dins de la narració del film
d'una manera orgànica
jo quan dic sense dir quina escena és
jo em refereixo a l'escena de l'esmorzar
aquella escena
és la que dic que em sobra una miqueta
jo crec que la pel·lícula
estava molt ben tancada
com estava tancada
però bueno
aquí ho deixarem
més endavant
quan s'estreni
o s'ha estrenat ja?
s'ha estrenat ja?
s'ha estrenat ja?
jo crec que sí
s'ha estrenat el 27
doncs la fem pel·lícula del mes
aviat eh
que jo vull anar a veure aquesta escena
i necessito una excusa
jo abans us diria
aneu a veure d'Esquerd
i
deliberarem quina és de les dues
perquè clar estem parlant de dos campions
les dues
anem a veure les dues
sí
vinga va
l'hem de veure Esquerd
amb el que has dit
m'han entrat que anés de veure-la
aviam
ara a falta de veure Esquerd
jo la declaro
una pel·lícula del mes
sense cap problema
jo també
jo també
és molt
i la vas que l'he vist?
en dia
sí
molt bé
t'ha agradat eh tu?
uah
sí?
una barbaritat
aquesta sí que m'ha agradat molt
ja en havien parlat
i sí
està bé
jo a mi no em va acabar de
de convèncer
perquè trobo que
ja
no sé
un guió una mica
erràtic
però sí
la història
està
està força bé
jo
a mi em va agradar molt l'estètica
vull dir
aquest punt
ho fa molt bé
és una pel·lícula
que té una pertenença
no?
vull dir
està molt bé
molt bé
això és bàsicament
el que em va agradar
i després
que retrata molt bé
l'època aquella
oi?
és evident
que són tres o quatre trossos
que
mira no sé
saps què passa?
que a vegades
veus tantes pel·lícules americanes
perquè sí que les veus
que arriba una pel·lícula com aquesta
i dius
epa
és una altra història
és evident
s'ha de donar a menjar part
que diuen
és evident
i llavors
em va
la pel·lícula que estàvem parlant
nosaltres
en Cuerpo i Alma
és evident
que
triomfa per l'estètica
vull dir
ja partint del guió
però
la posada en escena
és una cosa
que no la trobaries pas
en qualsevol altra pel·lícula
ja ha dit el Pol
que
que si fos una pel·lícula americana
evidentment
hauria sigut una cursilada
d'aquelles
és que podria haver
haguessin
i espera que no l'adaptin
perquè potser
és el perill que hi ha
és el perill que hi ha
aquesta pel·li és intocable
perquè
els personatges aquests
amb
handicaps físics
i psíquics
són molt volguts a Hollywood
perquè
moltes vegades
donen Oscars
no?
vull dir
per la composició
i així
però si algú
fa
algun remake americà
no tindrà res
a veure en absolut
amb la
amb la pel·lícula
original
i quin paper
estèticament
la pel·lícula
s'integra moltíssim
amb el que és
la tradició
del cinema de l'est
del bon cinema de l'est
històricament
i pren
i pren
detalls
de
de Miklos Jansso
de gent
que ha sigut important
amb
el que és
la evolució
del cinema
llavors és
molt polida
i estic d'acord
amb el Joan
a mi
el guió
el trobo fantàstic
ella
la directora
és guionista
i ella
l'actriu
ostres
l'actriu
molt bé
és que hi havia moments
que pensava
hòstia
aquesta noia
potser
té
l'actriu
és com
per fer-la passar
després pel metge
i dir
escolti
realment
està interpretant
o és així
ella
fantàstic
sembla que no
és tan difícil
representar
aquestes coses
però en aquest cas
mantenir
les dues hores
que són la pel·lícula
no sé quan era
dues hores
en un perfil
tan
i eràtic
sí
i
és que entra molt
entra molt
està molt acompanyat
de tot
la vestimenta
ella vesteix
d'una manera
que
li diuen
però escolta
tu
avui en dia
prova una mica
més canyida
no
ella està
en un altre rotllo
i a més
també hi ha
la qüestió
de l'ambient
de l'escorçador
vull dir
que
és difícil
és difícil
veure
una pel·lícula
en un entorn
com aquest
de fet
es podrien
comptar
amb els dits
d'una mà
les pel·lícules
que passen
en un escorçador
que sempre queda
com un ambient
real
però que no
que no
ens és familiar
vull dir
que no el coneixem
i llavors
té aquest plus
de
gairebé
de fantàstic
tot i ser
hiperrealista
no?
vull dir
perquè
bueno
quan
quan la ganiveta
entra en acció
vull dir
més realista
que allò
ja no hi ha res
però sempre té
aquesta cosa
de
una mica
de surreal
no?
vull dir
com va fer
el
George
Franju
a
Les 5
de Bet
que va anar
el
sembla que era
l'any 32
o una cosa així
a l'escorçador
de Leal
i
bueno
la gent veia
per primera vegada
que es cuia
a dins d'un escorçador
que era una feina
quotidiana
però que no estava
en l'imaginari
de la gent
i el
Ulrich Seidel
de
Safari
hi ha unes escenes
de l'escorçador
i aquí són veïns
eh
el Seidel
en què
perfectament
es recorda
Safari
eh
la pel·lícula
sí sí
també
l'escorçador
i també estèticament
també recorda
jo
barrient
a casa
ara
ara potser m'estic confonant
eh francès
però tu ho sabràs
la propera pell
potser que hi hagués
alguna cosa
la propera pell
i tant
i tant
home
hi ha
a part de les converses
que tenen els nanos
sobre el que han trobat
en el bosc
alguna vegada
quan han anat a caçar
una femella
per exemple
de Sèrbol
que ara parlàveu
que l'havien
eh
disparat
llavors havien vist
que s'havia
havien mort
els fills
els fills que tenia a dins
llavors estaven
completament
cop
corpressos
pel que havia passat
a part quan hi ha
la fira del poble
veus allà els caps
del sanglars
allà pel terra
com una cosa quotidiana
tot sagnant
no?
que seria
doncs el més semblant
un escorxador
però allò
de la manera més natural
és un homenatge
que em va fer
l'Isaac i a mi
sí?
bueno
per la matança
del porc
sí
per cert
que
aquesta
la que estem parlant
està catalogada
com a comèdia negra
que jo vaig al·lucionar
sí
què vol dir comèdia negra?
no ho sé
en aquest aspecte
hagués sigut
millor
trager comèdia
sí
no ho sé
no no em va sobtar
jo quan
quan ho vaig veure després
quan vaig entrar a film a finit
no ho sé
potser em vaig perdre
alguna cosa
bueno perquè com que acaben esmorzant
consideren que és una comèdia
no si la fa Hollywood
evidentment serà una comèdia
amb la Meg Ryan
ho he dit
ai no
amb la Meg Ryan
previsible
com es diu aquesta pel·lícula?
el Jaume potser se'n recordarà
o algú altre del Fastbinder
que també es veu
en un escorxador
com tenen les vaques penjades
i sagnant
això ho he vist moltes vegades
que s'ha vist molt
però
sí
n'hi ha una
ella em va quedar força gravada
todos se llamaven Olivo
sí senyor
seria aquesta
o inclús
però això crec que era
no sé quin
menor grau
però
l'Olivo
també començava així
no?
sí
amb els pollers
amb els pollastres
sí sí sí
fas brinders
que farem un especial
de pel·lícules d'escorxador
sí
jo abans estava pensant
en un especial
que la faci ell
en un especial
del mal que ha fet
l'Spielberg
a la història
de la humanitat
jo estava pensant
aquest especial
però bé
també podem fer aquest
i com a contrapunt
de la qualitat
d'aquestes pel·lícules
el mal que ha fet
què diu
l'Spielberg
l'Spielberg
molt de mal
la sèrie aquella
del cavall
com es deia aquella
que la van cancel·lar
perquè mataven cavalls
però vols dir
que ens hem d'interessar
pel que val
i el que no
doncs ho deixem així
llavors no parlem
de toc-toc
no?
no en parlem
per la cara
que has posat
esclar
no m'ha agradat
no no
vull dir
però no sé ben bé
per què
vull dir
perquè
el que fan
és definir
què és el toc
un trastorn
obsessiu compulsiu
llavors ho posen
amb sis personatges
concrets
no?
ja són diferents
cada un d'ells
esclar
i bé
en quant a això
no hi ha res a dir
de gràcia
no en fa això
perquè tot el que pot tenir gràcia
que diuen
la veritat
és que
tenint en compte
jo penso que
la tragèrie
que representa
tenir una cosa així
és com
anul·lar-te del món
vull dir
res
però al posar-los
però al posar-los així
tots
i en definitiva
acaben fent
un grup
d'això
que
es curen
ells mateixos
sense que hi hagi el metge
que no és veritat
després ho veiem
però
en fi
no sé
allò m'ha semblat
com una mica
que s'escapava
del que és
un documental
que tingui la seva gràcia
però que
paral·lelament
també reflecteixi
l'acremó
que provoca
una constant
com aquesta
i aquí és on
crec que s'escapa
una mica
m'has fet pensar
a una obra de teatre
que vam anar a veure
plegats
fa molts anys
juntament amb altra gent
que era aquí
el Método Groundholm
segurament vindria
per aquest camí
amb una qüestió
completament diferent
però també riures
d'un procés
de selecció
de personal
amb tot el que té
de cruesa
sí
saps què passa
que actualment
tot el que són
aquestes problemàtiques
ja es tracten
d'una altra manera
i la voluntat
encara és millorar
llavors
esclar
aquesta pel·lícula
que fa tornar
els tòpics
vull dir
allò del que jo he dit
que és una
veritablement
és una tragèdia
però
anar a la pel·lícula
tot això
subvia
en benefici
de fer gràcia
de tal
que
si hi hagués
algú més
en el cinema
segur que riu
en canvi
com que estava sol
no hi havia problema
en fi
ja us ho podeu imaginar
és espanyola
aquesta pel·lícula
la Rossi de Palma
aquell
jo no sé
com se diuen
aquests
però bueno
vull dir
és igual
n'hi ha uns quants
bé
ja està
ja parlem
ara
tenia alguna pel·lícula més
Francesc
volíeu posar
no?
no, no
ja heu acabat
jo de quina havia de parlar?
les sillas
de les sillas
sí, aquesta és una pel·lícula
que et deixa
amb el cor glaçat
està feta
de manera
que va
va fent com un estil
així repetitiu
una mena de
sostiene pereira
us en recordeu?
de l'obra
del Tabuki
que va fent allò
sostiene pereira
va girant
sobre un tema
doncs aquí
et va
la tècnia narrativa
per entrar dintre
de la història
que t'està explicant
és això
és anar repetint
les fórmules
com diem
bueno
els seres humans
com que tenen
els polsos
els pulgars
oposats
i tenen un cervell
molt gran
doncs tenen
aquesta capacitat
llavors et va girant
sobre els temes
i et va fent avançant
amb això
però no saps ben bé
què et vol explicar
et podria haver explicat
qualsevol història
però bueno
és una història
de reivindicació
ecologista
de les barbaritats
que fa el sistema
i el sistema
una de les coses
que fa
doncs és
totes les escombraries
que generem
doncs les col·loquen
en un mateix lloc
i la gent que viu allà
doncs bueno
que se n'en foti
vull dir
no
és problema del sistema
ni és problema de ningú
però
com que
no és només d'això
que parles
sinó de com
generem un sistema
de com
l'acceptem
de com no podem
fer res per aturar-ho
de com
estem dintre
d'aquest sistema
i formem part d'això
llavors clar
és demoladora
és demoladora
i són 20 minuts
o potser menys
no 13 minuts
de curtmetratge
però
és una d'aquelles
pel·lícules
perquè és una pel·lícula
que cap i a la fi
tremeunda
tremenda
i bueno
no sé si l'heu vista
si el Pol
jo fa bastant anys
la vaig veure
però sí que va impactar
val la pena
val molt la pena
perquè és sorprenent
vull dir
són imatges això
fonamentalment
moltes d'arxius
altres
algunes animacions
alguns cartegues
i petitons
i després
la vida de la gent
d'aquella illa
com veritablement
viuen
en la misèria absoluta
perquè no tenen
cap altra alternativa
ni ningú els hi proporciona
això
bueno
allò que et queda
és completament glaçat
i l'altre
seria el contrari
però també és una pel·lícula
també glaçadora
d'alguna forma
que és la de
Tots els matins del món
pel·lícula que no havia vist mai
i la veritat és que és un plaer
pels sentits
sobretot per les subides
perquè sentir tres violes de gamba
ja
com estan tan ben interpretades
com un Jordi Saball
fa una recreació
de la música
del 1600
i poc
vull dir
en aquell punt
de França
de
revolució francesa
si no recordo malament
doncs veritablement
és bonic
i la història del personatge
del pare
com s'enclaustra
amb si mateix
i com
no
permet
que no hi hagi
cap influència externa
que el tregui d'allà
sinó que és
únicament
la contemplació
de la seva pròpia
ni tan sols
d'ell mateix
intentar que la música
sigui el més important
de la vida
llavors hi ha una disquisició
de per què serveix la música
perquè clar
la dualitat
que hi ha
amb el personatge
que fan
pare i fill
dels Depardieu
el Guillaume Depardieu
i el pare
el Gerard
Depardieu
doncs
clar
l'altre
és un músic
que té molta brillantor
a l'hora d'interpretar
però que no viu
la música interiorment
llavors
acaba sent contractat
pel rei
acaba tenint l'èxit
que l'altre no tindrà mai
perquè l'altre el que fa
és directament
ficar-se
dintre a meditar
gràcies a la música
clar
en el moment
en què s'ajunten
tots dos
després que un ha tingut èxit
i li diu a l'altre
però per què serveix la música
llavors fan la disquisició
de per què
per comploure els homes
no
per comploure Déu
no
llavors la resposta
és d'una poesia
d'una poètica
tan impressionant
tan quotidiana
ens la diràs
és que s'ha de
és que cadascú
li pot donar el seu valor
vull dir
per què serveix
per cadascú la música
per caminar
pel carrer
i tenir uns compassos
al cap
perquè el món
continuï marxant
continuï movent-se
però no
no és perquè serveixi
per una cosa determinada
ni per
un poderós
ni per aconseguir diners
ni per res
la música és la música
llavors
és el que dóna vida
a les persones
moltes vegades
sense música
no sé si era
no me'n recordo
quin filòsof
el Wittgenstein
no
el de
el de
Nietzsche
que deia que
sense la música
la vida
no tindria sentit
aquesta pel·lícula
ve a dir això
ja podeu anar fent coses
però
la música és l'important
llavors és un manifest
ja dic
les tres violes de gamba
i com amb les tres violes de gamba
els personatges es van relacionant
com una de les filles
queda relegada
per molt que intenten incorporar-la
i és la relació
d'una de les filles
amb el pare
el drama
un poc de comèdia
hi ha la pel·lícula
la veritat és que
és una petita delícia
i a part
és una pel·lícula
com dèiem abans
antiga
és a dir
no hi ha
efectes especials
hi ha plans fixes
pràcticament no hi ha moviments de càmera
i clar
veure que es pot fer tot això
amb una
amb una
conografia
i amb una
amb un llenguatge
cinematogràfic
tan escaducer
amb tan poca cosa
doncs la veritat és que
val la pena
val la pena recuperar aquestes coses
quan estem parlant
de Torts
i de Marvels
i de coses que
que són l'excés
no?
de vegades
qui la va dirigir aquesta?
ostres
doncs ara
l'Encornó
l'Encornó
no ho tenia al cap
no ho tenia ni idea
perquè el Joan se'n recorda de tot
i el Pep també ajuda molt
i els altres també
però i això
no
mira la veritat és que
me l'havien recomanat molt
una amiga catalana francesa
precisament
m'insistia molt que la veiés
i llavors
doncs mira
va ser
aquesta setmana
una ocasió molt bona
per veure
ara segur una bona noia
si és catalana
sí
jo li vaig dir
si ara
bueno
li vaig dir que si Catalunya
s'incorporava a França
que ella no notaria molt
és una idea una mica estranya
vinga
Blade Runner
Blade Runner
que Jaume volia parlar de Blade Runner
a mi m'interessa molt
mira la música
per on balla
estem sentint
des de la música
que dèiem
des del començament
del programa
esperant que vinguessis
sí o no
i ja estàs aquí
Jaume
sí o no
Blade Runner
sí
sí
s'està preguntant
per l'opinió
de Blade Runner
249
jo sí eh
ah jo no l'hi he vist
sóc l'únic no
ah per fi
t'has quedat una mica
no no
jo no l'hi he vist
no no l'hi he vist
no hi ha ningú
aquest distant
jo és abstenció
no el Joan deia que sí
que parléssim
el Pep
no estic segur que
que parléssim
que parléssim
però no que sí
que és bona
i tant
no que sí
és bona
quina 2049
té coses
té coses bones
i en conjunt
no
no em va agradar
bé
doncs a mi
em deu haver passat
el contrari de vosaltres
totes les coses bones
que deu tenir
doncs les veig suplimades
i les que no
doncs em queden
com tapades
no
això
és el que acostuma
a passar al cinema
bàsicament el que volia dir
és això
perquè
esclar
et vas trobant
amb aquestes constants
de dir
hòstia com és possible
que una pel·lícula
que a mi m'arriba
d'una manera
extraordinària
no
i en canvi
doncs hi hagi persones
que hi trobin inconvenients
evidentment parlarem
d'aquests inconvenients
també lògicament
no
mira
d'entrada
vull dir una cosa
sí
abans de que entris
en la pel·lícula
en matèria
eh
després de veure
la versió actual
sí
em vaig
posar
el DVD
de l'anterior
perquè
havia llegit
alguna cosa
de que
no es pot comparar
i tal
bueno
diré una cosa
a mi m'ha agradat
més aquesta
que la primera
no l'havies vist
l'anterior
sí
però no la recordava
especialment
però és que ja no
per mi ja no era
una grandíssima pel·lícula
era una pel·lícula
que em va semblar bé
i prou
va millorar
el cap de poc temps
va agafar un valor
extraordinari
sí
jo penso que estàvem
en un altre moment
llavors
i estàvem encara
i per ser
quin final vas veure
perquè són
és com set pel·lícules diferents
no
vaig veure la del director
sí
no ho sé
jo no
és igual
quedem-nos amb
també n'hi ha
diverses del director
sí
n'hi ha dues
o del director
és que una la va fer
el cap de
que és el 2004
em vaig passar
la que tenia en vídeo
i dic
ostres
jo al final
em van dir
no
és que hi ha
el final del director
i llavors vaig anar
vaig comprar
el del director
el del director
i em vaig passar
al final del director
però tot això
de final
de director
jo crec que no
té tant d'importància
en la pel·lícula
home, bàsicament
perquè
aquí no estem parlant
del que creiem
no estem parlant
d'una altra cosa
per què ens passen
aquestes coses
no
ho dic perquè
de vegades és això
vull dir
unes interpretacions
que precisament
el que fa aquesta pel·lícula
de 2049
és passar una miqueta
agafa com a referència
a l'altre
però passa una mica
del que l'altre
tregui com a conclusió
que sigui una versió
que sigui una altra
li és igual
fa la seva versió pròpia
és important
perquè si no
jo crec que
et partiries
ja d'entrada
perquè el centre
de la segona part
és un personatge
de la primera
i com acaba
aquest personatge
és molt diferent
si veus una versió
o una altra
i molt diferent
vull dir
que són els pols oposats
però per això dic
que el Vilenev
o qui hagi fet el guió
suposo que ell
amb col·laboració
amb el regent
doncs no li importa
tant això
li importa el que pot agafar
de simbòlic
li importa el que pot agafar
de representació
d'una realitat
d'una anticipació
d'un futur
distòpic
d'una sèrie de coses
però
totes aquestes
minúcies
és el que jo proposava
que si hi ha diferents finals
que si d'allò
bueno
jo crec que el Vilenev
diu
m'és igual
a veure què li podem treure
de partit
a la història
als personatges
jo volia fer-vos
i perdona Jaume
que no et deixem
com diu
el d'allò desenvolupant
jo estava pensant
aquests dies
que aquesta pel·lícula
té molt
i ara potser
dissentireu
i farà
hi haurà crits
i tal
però de la pel·lícula
que va fer el Trufó
sobre un altre
Fahrenheit 451
és que estaríem parlant
de la mateixa
de la mateixa dinàmica
de pel·lícula
és a dir
aquí es va dir
fa dues setmanes
aquesta pel·lícula
comença molts temes
i bueno
els deixa allà
que Fahrenheit 451
és això també
agafa un munt
de coses diferents
que si als homes llibres
que si als gossos robots
bueno
els gossos robots
no sé si surten
a la pel·lícula
a la novel·la sí
que si molts detallers
diferents
que cada espectador
doncs pot
després ampliar
en els seus somnis
o amb la seva imaginació
i aquesta pel·lícula
d'alguna forma
és un homenatge
a això
és una pel·lícula
d'autor
és una pel·lícula
de Nobel Vag
per dir-ho d'alguna forma
així estranya
perquè no té cap sentit
del que estic dient
una pel·lícula
de Nobel Vag
en el sentit
però amb efectes especial
i amb més d'allò
però
clar
com
interpretes
i com versiones
una obra
com Fahrenheit 451
és una obra
complexa
una obra
molt tremenda
doncs fas una versió teva
però és que
Fahrenheit
està fet
amb un pressupost
molt baix
i aquí
són 180 milions
de dòlars
però es pot fer
una pel·lícula d'autor
també
es pot fer
una pel·lícula independent
això et pesa molt
oi?
sí
home
pesa
pesa
perquè
clar
a veure
tu estàs veient la pel·lícula
per exemple
dura dues hores i 40 minuts
i
a mi
no se'm va fer pesada
tot i no agradant-me
amb el seu conjunt
per tant vol dir que
allà
hi ha una dualització
del diner
que
està compensada
està ben punzada
amb música
amb imatge
amb interpretació
bé
jo
la veritat
és que
tenint en compte
la primera
jo trobo que la primera
ja li ha passat el temps
vull dir
i és el que et va passar a tu
ja n'estic convençut
d'això
es nota
el pas del temps
això mateix
es nota
i llavors
la veus ara
i dius
va
gusti com és
que em va impressionar tant
no?
això també és part
de la nostra formació
de la capacitat
que tenim
d'assimilar coses
que veritablement
ens superen
a les anteriors
i llavors
és el goig
no?
ja qui deia
també
ja que no me n'anava
deia que
diu
bueno
ja gairebé
tot està immuntat
ara ja no cal
d'allò
jo veig que no és veritat
això
jo el que observo
és que en totes
en totes les manifestacions
artístiques
sempre hi ha
i quedes bocabadat
a vegades
no?
home la que vaig veure
l'altre dia
aquesta no
però
però sempre hi ha cosa
llavors
jo el que crec
és que l'actual
utilitza una forma
que et fa entrar
a dins
en la pel·lícula
d'una manera
absolutament
vigent
actual
no?
com amb la llamada
que és també
del Viva meu
aquesta és
la llegada
la llegada
sí la llegada
la llamada
és molt bona
també
el musical
el panyol
o la farca
és aquell de monges
sí
del campament
jo vaig tornar a veure
la setmana passada
sí
hòstia
és que a mi m'encanta
em va encantar
ja està
com hem sortit
digressió
digressió
tornem-me
no no
és que m'agrada
també és això
ah jo també
quedo parat
a vegades
a persones
que els agrada
i el fort
i tot això
que dieu
hòstia
què m'està passant
què té
sí
què té això
que no connecto
jo
amb aquesta
jo penso que és aquesta
jo amb aquesta
vaig connectar
molt molt molt
i l'única cosa
que hagués acabat
la pel·lícula
precisament
quan comencen a presentar-los
a tots els actors
cadascun al seu lloc
llavors
sí que ho vaig trobar
una mica
que dic
home
això ja està
dins del que
per mi
és previsible
però tot l'altre
em va entrar
les fàbriques
aquelles abandonades
això
aneu per aquí
a prop
en fi
aquest futur
que sembla ser
que tot
aquella persona
que és distòpica
i creu molt
doncs
el patirem
no
i això
em va donar
un sentit
molt
el travelling
amb aquella
que li deia
de personatges
sí
és extraordinari
molt bé
molt bé
i aquelles fàbriques
ja no va
ni res
hi ha pasta
i es veu
però bé
vull dir
jo volia parlar
d'això
jo trobo que per exemple
això
de la posada en escena
de com és el món
l'original
tenia una cosa
que és
que
de la mateixa manera
que el llibre
és opressiu
és a dir
la societat
els personatges
pràcticament
no estan a l'exterior
perquè
com es viu a l'exterior
és a l'exterior
no es pot ni viure
pràcticament
aquí
com a plantegen
l'exterior
és solitari
allà és
al revés
és estar pleníssim
de gent
no sé si
tu que la vas veure
fa poc
però
hi ha una cosa
jo em vaig fixar
que en la versió
primera
clar
és Ridley Scott
hi ha molt més
primer pla
i pla americà
i en canvi
aquí
hi ha molt més
pla de conjunt
quan no dic
pla
obert
no no
evidentment
però
jo crec que
la primera
és molt més opressiva
aquesta
és
jo crec que busca
un complex
de solitud
suposo que pel personatge
de totes maneres
jo crec que és
una pel·lícula d'extrems
perquè
de la mateixa manera
que et planteja
una solitud
de cop et vol posar
escenes
com la de
quan
quan ell
arriba a casa
el primer cou
que va per les escales
que està ple de gent
o sigui
hi ha coses
que no entenc
els perquès
o quan està pel carrer
que està sol
carrer
em refereixo
quan
abans que li vagin
les prostitutes
aquelles
a parlar-li
això
o sigui
hi havia moltes coses
o
accés
accés
de
subtileses
en moltes coses
que tenia la primera
que això
se li ha de dir
i
accés
de
de cop
el cavall
de
quan està
destapant
la figura
accés
de
ja ho sé
per on vas
o sigui
és com d'evident
i ja trobava
que hi havia
molts
o sigui
molts pols
saps
com molt
molt d'una banda
i massa de l'altra
i jo per exemple
trobo que
de lo millor que té
és el so i la música
perquè
si a algú se li ha de dir
sempre al director
el Vilanev
que és que
ho domina
el so
sobretot
en aquest cas
jo
la fotografia
a part que ja m'esperava
que fes alguna cosa així
perquè ja es va veure així
la llegada
però
inclús vaig trobar
més subtil
la llegada
com a
com a ciència ficció
que aquesta
que a mi em va semblar
com això
jo probablement
crec
per massa mà
del Ridley Scott
però
vaig trobar-li que
que era un intramig
de masses coses
de masses tesis
tesis que s'obren
i això que dèiem abans
tesis que no s'obren
i no es tanquen
però no perquè
però per què
perquè en faràs una altra
clar
és que al final
la pregunta jo crec que és
calia
calia seguir
Blade Runner
perquè potser
és fer
una nova pel·lícula
distòpica
i aquí estem tots d'acord
però clar
estàs basant-te
perquè a més la pel·lícula
es basa absolutament
a la primera
ja no és
no és una seqüela
d'aquestes
i a canvi
hi ha qui diu
que no
que de cap manera
té semblat-se
no sé
és que precisament
la història
em refleixo la història
perquè sense
per dir-ho així
sense haver vist la primera
no pot seguir la història
o sigui
evidentment
necessites la primera
i no són guinyos
no són
són cops a l'espatlla
són el personatge
de la primera
hi ha una continuïtat
evidentment hi ha una continuïtat
però és que a més
és
és
és molt gran
perquè el personatge
del Harrison Ford
és
el centre
i a la primera
no ho era
perquè el primer
era l'enemic
diguéssim
era
és el
el replicante
és el centre
de la pel·lícula
és ell el que fa l'evolució
perquè el Harrison Ford
no fa res
però
però aquesta
precisament
si
si ens centrava
en la vida
de
de l'actor
el Ryan Gosling
com a
ets replicant
o no ets replicant
o sigui
aquesta mena d'anagnòris
i de
ostres
cap on
cap on tirarem
però
segueix sent
Harrison Ford
és el
és el centre
de tot
al final
i a mi
em va quedar com
molt desquadrat
això
és com
no sé si
no ho vaig agafar
del tot
però
em fa pensar
això que dius
que potser
el que
els que
us heu volgut
basar massa
en la pel·lícula
original
bueno
potser heu vist
perquè per exemple
en Pep deia
que bueno
l'altre pràcticament
no se'n recordava
i que aquesta
l'ha gaudit
una persona
que no hagi vist
l'altre
o que no la tingui
com a referència
que no se'n recordi massa
jo crec que pot
seguir perfectament
poden quedar-li
fils una miqueta
pendents
coses que no s'acaben
d'entendre
que són coses
suggerents
i potser si un
vol referir-se massa
a l'anterior
llavors diu
bueno clar
és que això
és massa
gent
i es pot arribar
a fer farregut
igualment
de l'original
a mi no
m'entusiasma
la de Ridley Scott
no m'entusiasma
a mi en general
Blade Runner
no m'entusiasma
però
i només
ho feia com a un apunt
jo
quan vaig entrar al cinema
amb el Ferran
i vaig dir
ell tenia molt clar
perquè per ell
és la millor pel·lícula
la millor pel·lícula
és Blade Runner
l'original
per ell
i per mi era com
passable
però
jo vaig pensar
aquesta m'agradarà molt a mi
segur
perquè
Villeneuve
ja sabem com tracta també
el tema de ciencia ficció
i de guió
i de música
i de tot
jo tenia bastanta fe
però igualment
jo no em refereixo
a la història
a mi la història
en aquest cas
respecte a l'original
tampoc
m'importa tant
però jo crec que
és una falta de ritme brutal
o sigui
és excessivament llarga
i les escenes són excessivament llargues
les interpretacions de pal
que ja a vegades ens acostuma
el Ryan Gosling
però és que en aquest cas
és excessiu
o sigui
jo crec que és
excés de tot
però des d'un punt de vista
que als 80
Blade Runner
tot i que no va triomfar
en el seu moment
aportava com una mena de cine
d'autor de ciencia ficció
que era com un
deixem fer
encara que sigui
una història molt densa
deixem fer les escenes
deixem fer els personatges
en aquest cas
jo crec que s'ha intentat
agafar això
però a l'hora
aplicar-ho
en un cinema
més comercial
que estem parlant
que són això
dos hores 40
de la qual
la majoria de plans
és
deixar passar
la història
i a mi
vaig trobar
una falta de ritme brutal
a mi m'ha semblat
molt interessant
el que ha dit
en Pep
referint-se
que l'altra
la primera
té molts plans
curts
molts plans
d'això
de detall
i aquesta en canvi
obre la perspectiva
perquè jo crec que això dona
clar
depèn de la decisió
que tu prenguis
respecte a
una visió diferent
clar
aquí aquesta pel·lícula
vol ser
vol precisament això
vol obrir la perspectiva
i que veiem una mica
el que hi ha fora
el que hi ha
a fora dels personatges
que ens identifiquem
una mica més
la primera
d'alguna manera
no deixa de ser una pel·lícula
allisonadora
dogmàtica
ens està com dient
escolta
cap a on pot anar
la humanitat
amb la pluja
àcida
perquè en aquell moment
estava també molt
d'allò
aquest concepte
fixeu-vos
que crearem
vida artificial
però continuarem sent
igual de poques soltes
i voldrem carregar-nos
no tindrem en compte
els sentiments
aquesta pel·lícula
aquesta pel·lícula
en canvi no
en canvi
no vol fer
tot aquest allisonament
sinó que el que fa
és reflexionar
una mica més encara
de manera autoconscient
sobre la nostra naturalesa
vull dir
aquella ho fa
però perquè l'espectador
vol veure
aquesta
aquesta
hem volgut veure
amb el temps
que hi ha aquesta possibilitat
de reflexionar
sobre la vida
sobre
què fem en aquest món
sobre qui ens ha creat
sobre la nostra caducitat
però l'hi hem tret
als espectadors
aquella pel·lícula
més aviat
caòtica
aquesta no
aquesta és conscient
del que vol explicar
però jo seixo fent la pregunta
és necessari llavors
fer una seqüela
en el sentit de
des dels 80
hem vist
hem vist
Ex Màquina
hem vist
Jo Robot
hem vist
tota mena de pel·lícules
on el cyberpunk
o simplement
la ciència ficció robòtica
és que
a veure
és una tesi
que
el tema
és una pel·lícula més
sí
en aquest sentit
és una pel·lícula més
i aporta els seus elements
com intel·ligència artificial
o com altres
que va portant
unes cosetes
llavors
bueno
dintre d'aquesta perspectiva
doncs
tampoc és una pel·lícula
enormement
destacable
recorda que ens avisa
que d'aquí 5 anys
hi ha una pagada
sí
analògica
i digital
que quedarà tot fos
i no és
5 anys
5 anys
sí
com podrien ser
3 o 10
vull dir
i ens podem
rotllo vilenet
és que ens podem plantejar
que aneu imprimint els Word
això seria
clar
això seria tot un tema
també per debatre
què faríem
amb aquesta
apagada
en una situació
que és una
just ara mateix
el CCCB
estan fent una exposició
que es diu
La fi del món
que vaig anar l'altre dia
i parla justament d'això
tractats de la Unió Europea
o experts de la Unió Europea
que han fet
que han fet diversos estudis
i ho posen en manifest allà
en diferents sales
però una de les sales
per exemple
és
què farà el canvi climàtic
que ells diuen
a partir del 2050
o sigui que és aquí mateix
eh
i
i clar
bueno aquí mateix
aviam
que no estem parlant
de l'any 3000
no
no
no
3000
i el
i el plantegen
una habitació
una casa
de com es viurà
evidentment
dins d'aquesta mena
de distopia
no?
perquè sempre hi ha
aquest component
de ciència ficció
o no
però
una habitació
de com viu una persona
amb petits hivernacles
com per generar oxigen
perquè clar
evidentment
fora potser
el tema de
els
com es diuen
els mitjans fòssils
com es diuen
els petrolis
tot
com nosaltres reproduirem
els combustibles fòssils
exacte
clar
quina evolució
tenim a partir d'aquí
perquè
entre cometes
històricament
farem un retrocés
si partem
tot aquest
no?
tot el
les fonts
a mi això em recorda
l'efecte 2000
que tothom
tothom
estava molt
acoquinat
i finalment
no va passar res
bueno
s'haurà de veure
s'haurà de veure
sí però
a veure
enllaçant
tu eh
però nosaltres
enllaçant
sí
però això tampoc
no té tanta importància
qui ho vegi
o no
si aquell tot
hi treu
a la feina
a veure
és veritat
de què estem parlant
de qüestions personals
o de qüestions
de sostenibilitat
en quin termini
dels nostres descendents
clar
és el que hem dit sempre
hauríem de parlar
de cinema
eh
sí
sí
jo volia
clar
mira
hi ha una de les sales
del CCCB
per explicar-t'ho
et reprodueixen
l'habitació
de Twin Peaks
amb una tele
que parla cap enrere
i t'expliquen
el manifest
perquè és una forma
no
és que jo ho enllaçava
volia fer
de nou referència
a aquesta pel·lícula
curteta
que us deia
de l'Ia de les Flors
clar
és que nosaltres estem dient
que no
que és que no està passant res
però és que estan passant coses
des de fa molt de temps
el que passa és que estan
mira
fa molts anys
això el Jaume
sempre en parla
i amb més coneixement
de causa
que la majoria
doncs es tancava
tota la gent
que molestava
per un motiu determinat
que tenia una característica determinada
en llocs concrets
fora
i ara tot això ha canviat
però ara hi ha molta gent
hem d'aconseguir
que es tractin
clar
i ara hi ha molta gent
que també
està sent
completament apartada
perquè allà on viuen
han d'anar
aquests residus
nosaltres
en una part del món
vivim d'una manera
relativament
bé
com normaleta
sembla que no passi res
però està passant
és a dir
no podem negar-nos
no podem tapar els ulls
i dir no no
és que el que ens planteja
Blade Runner
és una cosa
de molt de futur
és que tot això
d'alguna forma
ja fa molt de temps
que Boscos d'Escandinàvia
que em parlava
per un altre motiu
doncs
estan cremats
completament
per allò que dèiem
que ara
és que
si us fixeu
les coses passen de moda
i en el cinema també
vull dir
és que
si parlem de coses
de la realitat
també
per veure
jo ara
ja que
tu poses aquest tema
jo penso que hi ha una manera
de mirar les coses
que no
no talles
la possibilitat
de millorar-ho
tot plegat
no?
i precisament
això és el que a mi
em va semblar
que tot i que destaca
aquesta vivència
allà hi veig sentiments
hi veig
hi veig
aquesta
jo diria
fins i tot
aquesta poètica estètica
que
ens permet
admirar-nos
a nosaltres mateixos
malgrat l'ambient
i en el punt
en què viuen
aspecte
que
en l'altra
en la primera
jo el que vaig veure allà
més que res
és com
l'home és capaç
de crear
l'home perfecte
l'home com ell
no?
per dir-ho
esclar
però
diu
hòstia
a veure si durarà
més que jo
ara
i llavors
d'una manera o altra
li posa una
no sé
és el que em va quedar
més present
no?
i en canvi aquí
trobo que
millora
aquesta constant
precisament
amb que no fa
una distopia
ni molt menys
crec jo
eh?
tot i que
sí que serà caòtic
com dius tu
el fet de poder
haver de viure
probablement
doncs
amb això que has dit
no?
però esclar
quan penses
per exemple
que hi ha persones
que li diuen
posa't això
amb l'aigua
i ja veuràs que beure
és més bona
i més
i ho és
ah bueno
clar
ho és
però
la tendència
de ser sa
de
bueno
i cada dia
la verdura
del mes passat
ara de cop
és cancerígena
i el mes que ve
serà
exacte
vull dir
la informació
que tenim
només ens fa agafar por
fixem-nos
també
el que ha passat
ara aquest mes
últim
bueno
15 dies
ha passat
aquest últim
el bici
que ha creat
a veure la televisió
és impressionant
jo l'he vist
a casa mateix
i ostres
és que diu
no és que tu sempre
arribes a l'hora
que diuen
les coses
més interessades
però si després
es repeteixen
24 vegades
és
no sé
però és que està molt bé
viure la televisió
ah sí
jo m'estimo més
viure la televisió
que viure la vida real
tot un manifest
i al cinema
ja no diguem
jo estava comparant
també
tot i que
és una miqueta difícil
però potser no tant
la pel·lícula
que fa no gaire
hem comentat tots
perquè l'hem vista
la de Mother
de l'Aronofsky
amb aquesta
de Blade Runner
vull dir
clar
les dues
no té res a veure
però estan les dues
implicades
amb un procés
amb un procés de creació
perquè
hi ha una persona
que està mirant
de crear
un univers
hi ha també
que crea
les seves pròpies
criatures
després ho anem descobrint
ho anem esbrinant
al llarg del temps
allà també es parla
un escriptor
al cap i a la fi
és un creador
a Blade Runner
hi ha una creació
tecnològica
d'uns éssers
més sofisticats
que
el propi creador
però
l'escriptor
també fa el mateix
el tractament
que fa l'Aronofsky
i el
de Villeneuve
tampoc són
tan
tan
tan
diferents
és a dir
ens estan plantejant
com ha evolucionat
la humanitat
com ha arribat
a un punt
com nosaltres
podem entrar
dintre d'aquesta evolució
o quedar-nos
completament a fora
amb tractaments
molt diferents
posades
però allò vols dir
que no
és com una cosa
com les coses
que va fer
Lluís Buñuel
en definitiva
resumides
d'una manera
extraordinària
vaja
m'ha semblat a mi
el surrealisme
que no soc
un expert
en això
però
allà el que veus
és
tots els nostres
vicis
amagats
controlats
és molt important
això em sembla
a mi
a mi em va agradar
molt aquesta pel·lícula
també
sobretot perquè
també passa
tot en una casa
com l'Àngeles Terminador
com l'Àngeles Terminador
per exemple
i quina més
va fer
va fer una pila
aquella
l'encant discret
de la borsa
un, dos, tres
també
entès
otra vez
pel·lícules de Buñuel
el Buñuel
ja tenia una visió
vull dir
de tot allò
si tu agafes
el que va fer
el Buñuel
i ho poses ara
el que ha passat
més i tot
i tal
però passat
per un productor
americà
doncs
i surt
el que surt
abans
també estàvem
parlant
que si una pel·lícula
hongaresa
es trasllada
a Hollywood
i perdem tots
ja m'agradarà
un dia
parlar-ne molt
profundament
tu
per veure-li
la diferència
realment
que no sé
veure-la ben bé
jo
la veritat
bé
doncs
sembla que ja
estem arribant
o potser ho faran
al revés
agafaran Blade Runner
i la faran
hongaresa
veiem què surt
això sí que seria
intençant
tenen tants milions
de dòlars
a Hongria
no
però fer com
el Truffaut
va fer
Fahrenheit 451
doncs fer una versió
minimalista
i potser
arribant a
de vegades es parla
que el cinema
és el que deia ara
el Joan
i ho diem tot
de vegades
es perd l'essència
del que es vol explicar
quan es fa
amb tants diners
que és una mica
el que deia
abans el Pep
també
perquè el que es tracta
és aconseguir
però de vegades
no
de vegades es fan
grans produccions
superproduccions
blockbusters
fins i tot
que arriben a la
madula de l'os
vull dir
que aconsegueixen
explicar el que volen
una cosa no treu l'altra
exacte
però sí que és veritat
que
estem a una era
que potser
ja està primant massa
la
o sigui
el continent
que el contingut
o sigui
que fotogràficament
sigui impecable
que el so
és a dir
que tu abarquis
el màxim
diguéssim
d'estatuetes
dels Òscars
tècniques
que no pas
de guió
i això
jo crec que
i d'històries
sí
molt bé
què hi farem
hem de tenir
paciència
jo no sé si heu mirat
les últimes actualitzacions
del Joan Morros
que ens prepara
la programació
què ens prepara
la propera setmana
jo no sé si toca
parlar d'es curtmetratges
que és la meva proposta
o hi ha hagut
algun canvi
és que el Joan ens diu
mireu la
toca la setmana
jo crec que sí
en principi el curtmetratge
en parlem una miqueta
serem aquí
i la farem petar
com sempre
això és el que volia sentir
doncs vinga
no us moveu massa
que farem la foto
que avui no he tingut temps
perquè he estat d'allò
fins la setmana
vinent
a rebeure
bona nit
i el
Fins demà!
Fins demà!