.
Ara escoltes ràdio d'Esfer.
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües?
Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua,
el Museu Agbar de les Aigües
obre les seves portes per a tothom
del 16 al 24 de març.
Un museu contemporani
on trobareu activitats per a tota la família
amb l'aigua com a fil conductor.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà,
del metro i del tram baix.
Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües.
On l'aigua viu.
On vius l'aigua.
On l'aigua.
Un museu Agbar de les Aigües,
un museu Agbar de les Aigües,
un museu.
Un museu agar。
Un museu.
Un museu.
MLink sharing.
Absolute scripture.
Un museu.
Un museu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Primer comentari del barri...
Xavi és la nova Carrie Bradshaw!
Ja podem començar!
Carrie Bradshaw és tan de los 2000...
O sigui...
No home, que hi ha la nova sèrie de la Carrie Bradshaw!
Ah, és veritat!
The Carrie Diaries, no?
Sí!
Soon to be cancer!
Sí?
Sí, crec que hi ha!
No ha funcionat?
No!
Oh!
Sí ha tingut molts fans, aquesta sèrie!
De veritat, eh?
Ha tingut fans?
Bueno, no, no es veu que no ho sé!
Visto lo visto no ha tingut fans!
Però...
Bueno, jo havia sentit fins i tot alguna opinió bona de la sèrie!
No la penso veure!
Però...
No, no, però és veritat!
Gent d'aquí en Fiu havia dit que li agradava!
O sigui que...
Pues mal vamos!
En fin!
Qüestió de tiempo, diuen!
Qüestió de tiempo y de...
Bueno, operaciones!
Sí!
Comença, sisplau!
Hola, Jaime Barri, què tal?
Bienvenidísimo, como siempre, sabes que eres imprescindible!
Hola a todos, eh?
Hola a tothom que es va apuntant ara al xat i d'anem pujant!
Estem aquí en directe, a Ràdio d'Esvern, això és el condensador de Fluzo...
És que avui, mira, m'he llançat i he dit, ara començo jo!
Sí, molt bé!
Jo sempre et dic, vols presentar-te'ho?
I tu em dius...
Sempre em poso aquella cara de...
Oh, que palo, tio!
Sí, però bueno, ho he dit, mira...
Bé, bé, bé, ho estàs fent bé!
Estem aquí, som el Xavi Roldán, que és el que estava parlant fins ara,
estaré aquí el Callao, el Carlos Giacomelli, que és un servidor,
i tenim un tio allà a la pecera que està jugant a la Play...
No és conya, està jugant a la PC Vita, és el nostre tècnic de so,
està jugant en directe...
Marc, Marc, quan l'has aixecat així, s'ha vist reflectit a la web...
I ojo, perquè a més estàs jugant al Final Fantasy I,
que dius, tio, vamos a ver, vamos a ver, tienes la PC Vita,
per això compraté la Nintendo DS.
Escolta, això de PC Vita, què és?
Vull dir, això no és nom de consola.
Qui li ha posat aquest nom no té visió comercial.
Ja, i qui li ha posat els tàctils,
perquè té pantalla tàctil darrere, encara menys,
perquè no hi ha manera de controlar-lo.
Pantalla tàctil darrere?
Bueno, en fi...
Ja s'està cagant amb mi el Marc, per sol no hi ha interferències.
En fi, això no va de videojocs, això va de sèries, de còmics, de pel·lis...
Que no parlem un dia de videojocs.
Ah, jo quan vulguis, eh?
Tinc el Tomb Raider ahir, recin salit.
Jo aquí sí que no hi puc entrar, però...
No, no el tinc, Marc, encara no, el tinc encarregat.
És que ja m'ha posat cara.
Sí, se li ha de aixecar les antenes al Marc.
Bueno, no parlarem de videojocs, però parlarem de còmics,
parlarem de cine, parlarem de sèries,
parlareu vosaltres, si voleu, via xat i via telefònica.
Exacte.
Al 93-372-366-1, com sabeu, ens podeu trucar.
Per cert, he fet una cosa nova.
Sí.
Avui, cinc minuts abans de començar el programa,
a una de les persones a qui segueixo el Twitter...
Sí.
Li he dit...
I dare you, I double dare you, al que truquis al 93-372-366-1.
No sé qui és, la segueixo perquè em fa gràcia.
Ah, alto, alto, alto.
Has agafat una persona a l'atzar...
A l'atzar, i ho faré cada setmana.
Un followet teu, un followet teu...
Sí.
I li has dit això.
Sí.
I ho faràs a l'atzar cada setmana.
Cada setmana.
Oh, que mal.
Oi, és com els programes de la tele.
Vamos a llamar-ho a la tele.
Sí, sí, sí.
Sóc el que llama ella, saps?
Sí, exacte.
Però oi, si cuel·la, cuella de ella.
Ja has dit ella, eh?
Sí, bueno, a més, si vols dir el nom, no truqui a la tele.
Ah, però llavors saps qui és, no és l'atzar, saps qui és.
No, és l'atzar de la meva llista de seguits.
Has fet pito-pito i has dit aquesta persona?
Aquesta, sí.
No, no ho diguis.
Si truca...
Bueno, doncs que ens truqui.
Que ens truqui.
Si ens estàs escoltant...
Entenen el català?
No, crec que és de Madrid.
Entenen el català?
Sí.
Si estàs escutxando-nos, follower misteriosa de Carlos...
Mariano Pajote se llama.
Esto es así.
Llama a la...
Esto es así.
Tira alguna música, Marc.
Tira alguna música, Marc.
Tira alguna música, Marc.
Tira alguna música, Marc.
Bueno, doncs parlem de còmics, però com que estic escrivint al xat, Carlos, fes-ho tu, va.
No, home, no, que aquí de còmics sí que em pilles.
Per què?
Perquè no em passes mai cap dels còmics que ens envien per criticar.
Dius, jo, els vull criticar jo, doncs vale.
Doncs demana-me'ls.
Tampoc me'ls has demanat.
No sé, tampoc sé què t'envien.
En fi, de quin còmic parlem?
Sí, està aquí escrit.
Deixa de parlar.
Estàs parlant al xat de videojocs.
Tu no entens res de videojocs.
No, sí, estic parlant d'un videojoc.
Mira, el videojuego.
Podeu parlar-nos...
Sí, us ho vaig dir que no ho hem dit abans.
Si ens sentiu des de Sant Just, podeu fer-ho, bueno, ja ho sabreu, perquè ens esteu escoltant ara mateix, al 98.1 FM.
Però, si sou de fora de Sant Just, podeu entrar a radiodesvern.com i allà teniu un xat que l'opeta, on, doncs, això mateix, el Xavi, que havia de parlar de còmics, doncs, està enfrescant en una...
Bueno, doncs sí, està parlant de videojocs i no té ni idea.
En el moment de la meva secció.
Un moment, un moment.
Però això de que no en tinc ni idea de videojocs, això ho dono estret.
De que no en tens ni idea de videojocs?
No, a veure, perdona, jo, doncs, tinc una idea...
Quants Tomb Raiders n'hi ha a dia d'avui?
Cinc.
Vale.
Siguiente tema.
Vinga.
No, estic parlant d'un videojoc retro.
No, retro no.
Nostàlgic.
Un videojoc de la meva infància.
Sí, bueno, escolta, jo vaig jugar a videojocs quan era petit, però m'ha arribat una edat que vaig...
Jo crec que està pel...
Però no em passa res.
Ja et parlaré de com està anant aquesta conversa, no t'estàs a saber.
No, ja...
Bueno, és igual.
Tira, va, parla de còmic.
Escolta, va, va, parlem d'alguna cosa, que si no, sí.
No ens perdem.
Parlem d'un còmic que es diu Interior A, per exemple, et sembla bé?
Sí.
Interior A, imagino que és del llatí, no?
Sí, vale, Interior A.
Gràcies.
Vale.
De veritat.
I com es pronuncia la...
Gabriel Lajandelli.
Gabriel Lajandelli.
Vale, doncs, Gabriel Lajandelli és una autora milanesa, és de...
No sé si ho has dit amb accent de Mila.
Sí, més o menys.
Sí?
Sóc del nord, més o menys, sí.
Vale, ets del nord.
Doncs, és una autora jove italiana, que ara presenta un còmic que es diu Interior A, ara, ara.
És igual.
Què més dona?
És bo igualment, es digui com es digui, que és una de les novetats de Sin Sentido per aquest mes.
I és un còmic purament i altament autoral, vull dir que si algun dia us parlem de còmics de pijamas i antifaces, no, això no és la història.
És una cosa molt més personal, molt més onírica, perquè és una mena de fresco, de visió sobre la gent que veu en un edifici, d'aquí el d'interiore.
O trece.
Rue del Tercebe.
Perdó.
Sí.
Què?
No, res. Digues, digues.
La gent que viu en un edifici, i de les seves vides quotidianes, i de les seves historietes, històries mínimes, allò que deia el Carlos Sorín, doncs les històries mínimes de la gent que viu en un edifici.
Què passa?
Que és un llibre, per tant, recorregut per una forta quotidiana, però que té un element poètic, un element fantàstic, que és un conill, un conejo antropomorfo, que interconnecta totes aquestes historietes, i diguem que funciona com a connexió espiritual entre tots aquests personatges.
Després, a més, aquest conejo antropomorfo el que fa cada nit és informar una mena d'entitat oscura, que es diu gran oscuridad, perdó, de totes aquestes històries, i aquesta entitat s'alimenta de tota la quotidiana d'aquesta gent, i s'introdueix en els seus somnis i crea les pesadilles.
Donnie Darko Revisited.
Bueno, podria tenir algú de Donnie Darko, és veritat, no havia caigut, no té gaire a veure, però sí, podria ser un... No, no, no, és veritat, és veritat.
En altres paraules, la nostra quotidiana està plena de màgia, està plena d'il·lusió, però també està plena de malsons, i són malsons de soledats, i són malsons d'incomunicacions, i són tota aquesta mena de traumes de la societat contemporània,
que es donen tot cita en aquest edifici, doncs això, on conviuen persones de tota mena, des d'unes ialles fins a un jove una mica drogadicto, fins a una família que no sé què.
Llavors, bueno, es tracta de veure els petits, les minúscules, els minúsculs moviments de cada un d'aquests personatges,
doncs per crear aquest lienzo que no renuncia a aquesta màgia i a aquesta poètica de la vida moderna, també, si vols dir-ho així.
És un còmic molt ben dibuixat, molt maco, molt xulo, té uns dibuixos gairebé naïfs, gairebé infantils,
gairebé sembla que estiguin fets per una autora de contes infantils, de contes il·lustrats, i així és, perquè...
Molt bé, aquí has estat fi, eh, Carlos?
Has vist?
Sí, sí, sí, perquè la Gabriela Giandelli, entre altres coses, ha fet molt...
Giandelli? Ara és Giandelli?
No, Giandelli, no, Gabriela Giandelli.
Ah, ha sonat francès, diu, no, no, Francia i Itàlia, no, mescles.
Bueno, escolta, eh, mal o menos, un tanto monta, eh?
No, doncs, aquesta noia és il·lustradora infantil, i es nota aquest còmic, la veritat és que és molt xulo, és molt guai,
el cul està superben tractat, hi ha colors molt impactants, hi ha un tractament del cromatisme,
bé, que juga amb els sentiments del propi lector, que et porta cap a uns llocs, cap a uns altres,
que juga molt amb la foscor i amb els colors llampants dintre d'aquest to de tinieble i d'obscuritat de l'alma, no?
És molt guai, és un còmic, bueno, que no sé si transcendirà molt, no sé si se'n parlarà molt,
perquè és d'aquests que s'edita una miqueta amb veu baixa i que potser hi ha altres, diguem, llançaments més mediàtics,
però jo penso que val la pena per tota aquella gent que li agradi el còmic europeu.
I a més tenim, home, poques tampoc, però no tenim tantes oportunitats de llegir còmic italià,
vull dir, així com el còmic francès la ve des el pan de cada dia,
còmic italià, doncs, n'hi ha uns quants, es van editant cosetes, però bueno, no tantes, o sigui que està guai.
Sí, sí, a mi em treus del mil·lomanara i ja me pierdo, o sigui...
Home, no, no, a veure, d'artistes italians hi ha el Guipi, per exemple, que és un dels més reputats ara mateix,
però, en fi, que està bé, no?, tenir també exponents d'altres països
i que demostren que el còmic europeu, això, traient, vull dir, surts de França
i continues tenint una salut bastant de ferroa.
Això ho ha dit a Cins Sentido, és un nom que m'encanta.
Sí, Cins Sentido, és una de les novetats de Cins Entido, us en parlarem de més, més endavant,
però de moment quedeu-vos amb aquest indirebre de Gabriela Gianderi.
I espera, i espera, que parlen una mica pel xat, diuen,
By the way, Xavi, quarto volumen de Lock and Key aquest mes, que lo sepas,
ens ho diu el barri, el semibarri, i no està en el Splash Page,
que és aquella secció que fas tu a l'altra web paral·lela que es diu La Casa dels Errores,
i en parles de còmics.
Sí, Lock and Key és un...
Lock and Key és una basura.
Pam!
No, no, no, és mentira, no, no, és mentira, és mentira.
És un dels còmics, diguem, destacats, que sé que té molts seguidors,
entre d'altres alguns dels nostres oients i dels nostres amics,
i esto va por ti, barri,
però jo, sincerament, no tengo el placer,
no li he donat mai una oportunitat,
i no voy a recomendar algo que no conozco.
Anem a ser un videojoc, no sé per què.
Hi ha un videojoc de què es diu Lock and Key?
Que no sigui, perquè el 80% dels videojocs
has de desbloquejar portes amb claus.
Podria ser.
Que no sigui per això.
Podria ser, podria ser.
Lock Key.
En cualquier caso, no de dudo que sea un cómic excelente,
pero no lo he leído.
Potser algun dia, no sé, m'hi poso, m'hi poso.
Si voleu provar-lo, ja ens expliqueu l'experiència,
és una opció, també.
I tant.
ens truqueu i ens ho expliqueu.
Fins demà.
Ja vam escoltar l'Ennio Morricone fa uns dies,
no sé per què,
però és que ara sí que té sentit
que posem la banda sonora del Once Upon a Time in the West
i com era?
Està llegu a su hora, perdó.
Perquè parlem de Era ser una vez en Anatòlia.
Què és esto?
Doncs és l'estrena...
Què és esto?
Què és esto?
Què és esto?
És que ho has dit com amb una ràbia, no?
Què és esto?
Sí, perquè saps què passa?
Que ningú no sabrà què és Era ser una vez en Anatòlia
i és una gran putada.
I ningú no ho sabrà
perquè s'estrena només a dos cines, a Barcelona.
Què dius?
Que són el Verdi i el Floridablanca.
Bueno, d'on de si no.
Ja, però bueno,
ja podia haver sortit, no ho sé,
a algun altre lloc.
Diuen que potser, si va bé,
més endavant arribarà alguna sala comercial,
però és que, vaja,
he vist els cinemes a que s'estrena
en tot l'estat espanyol,
són cinc cinemes.
Cinc cinemes?
Cinc cinemes a tota Espanya.
Sí, és una llàstima.
Home, abans teníem el recurs Renouar les Corts
i de vegades repetien algunes pel·lis
del Floridablanca i de les Corts
i estava guai,
perquè ja eren tres sales,
però ara ja no.
El tren i el de les Corts
i...
I està en Licaria com està,
que tira de coses comercials,
doncs...
Colgando Donilo
i abans també hi havia el Bolitge
i també, uf...
Sí, encara estan Renouant la sala.
Fa dos anys s'han posat Renouar la sala.
Bueno, amb una mica de sort,
encara potser el Melies
s'anima algun dia
a programar aquesta bèl·lica.
El Melies de vegades programen pel·lícules.
Home, és més carn de Melies
i una mica més endavant,
quan fangin el típic resum de l'any
de la Filmoteca,
això sí,
que sí que podria sortir.
La Filmoteca quan arriba el cap d'any...
Són molt raros, eh,
els resums de final d'any.
Allò que fan els films de l'any.
Sí, fan una mica de tot.
I són raríssims.
Posen les coses que després...
Sí, però van combinar.
Jo recordo un any que va sortir com...
No sé si era una de l'Antimos
i després Origen.
Era un any que va coincidir
una cosa d'aquestes.
Podria sortir.
En tot cas,
és la gran estrena d'aquesta setmana
i segurament és de les més destacades de l'any.
Estem parlant de
Era ser una vez en Anatolia
i és la nova pel·li del
Nuri Vilge Seiland.
No sé si es pronuncia ara sí,
si no que ens ho digui,
perquè és turco.
Som conscients que cada setmana diem
és una de les grans pel·lícules de la temporada.
Sí, però és veritat.
És veritat.
Cada cop, quan ho diem, és veritat.
Sí.
Estem en un any molt bo, eh?
Sí, la veritat és que ha començat
amb molta força aquest any.
Molt, molt.
Altra cosa és que hagi funcionat en taquilla.
Està funcionant bastant fluixet l'any
a nivell de taquilla,
tant aquí com als Estats Units.
Però, bueno, nosaltres,
a nivell de qualitat,
estem flipant.
Hem tingut alguna setmana de pausa
i ja tornem amb força.
Amb força i amb força de voluntat, sobretot.
Perquè aquesta pel·li no és gens senzilla.
És una pel·li.
A veure, comencem a posar-nos en situació.
El Seiland aquest és el director
que ha fet pel·lis com ara Lejano.
Lejano, per mi,
és una de les fonamentals de la seva filmografia,
entre d'altres coses,
perquè és l'única que he vist d'ell.
En té més, en té més.
En té més i de bones, a més.
És un tio molt bo.
Però, bueno, sí que és veritat
que Lejano va ser la que va fer
una mica de més xivarri,
i, a més, va arribar a guanyar algun premi.
Poquíssim, però sí.
Bueno, dintre del Mundillon
en què nos movemos.
I ara va estrenar,
bueno, va estrenar el 2011,
era una vez en Anatolia,
i, sinó més lejos,
es va guanyar el premi de Kant,
el gran premi del jurat de Kant,
que de vegades és més important
fins i tot que el Palmadors, de vegades.
Però són dues hores i mitja
on pràcticament no passa res.
Ho dic així, de bones a primeres,
perquè així ja, si voleu desconnectar
i xerrar les vostres coses,
és una pel·li existencialista,
és una pel·li hermètica,
és una pel·li de silencis,
és una pel·li d'acció
on en realitat no passa res.
De què va?
Doncs d'un grup de policies
que durant una nit
han de buscar un mort
que tenen dos acusats de l'homicidi
i estan seguint les seves pistes.
I ja està, va d'això,
i van seguint aquest grup de polis
que il·luminen un camp absolutament desert,
absolutament fosc,
només amb la llum dels seus cotxes patrulla.
I mentrestant, doncs,
vas coneixent una mica,
diria com pensen aquesta gent,
però més que com pensen
és com ho sienten, no?
És una mica més de sentiment,
perquè més de la meitat de les vegades
hi ha mirades,
hi ha mirades eternes,
en planos que no acaben de tallar-se mai.
i aquestes mirades, doncs,
t'acaben, doncs,
arrocant per dins, no?
És una pel·li d'aquestes,
on poquet a poquet,
de dreta a pedreta,
et va creant un mal rotllo a sobre
i una sensació de voler saber més
i anar una mica més enllà
i és com al final,
doncs, acaba sorgint una pel·li
molt, molt, molt interessant
que podria ser un retrato
de la societat turca,
podria ser un retrat de tothom en general,
podria ser una història
sobre la humanitat avui dia,
podria ser, doncs, no sé,
jo crec que s'obre a moltes lectures,
s'hi poden trobar referents de tota mena,
aquests camps de l'anatòlia,
de l'estepa turca,
de vegades, doncs,
sembla fins i tot una pel·li de ciència-ficció,
és una pel·li molt estranya,
és una pel·li que et fa sentir,
que et fa vibrar des de dins
sense que passi absolutament res
i bé, al final és d'aquestes pel·lis
de les que t'acabes recordant
més que qualsevol altra cosa
que puguis veure una mica més convencional.
És una experiència, no?,
que una...
Exacte, és una experiència sensorial, sí.
Sí, sí, sí.
Vive més que ser bé.
Sí.
Sí.
Jo afegiria tot això que has dit,
que estic super-hiper-d'acord,
que també és una certa visió estranya,
molt autoral i molt hermètica
sobre el gènere policíac.
És com una mena de noir estrany.
Juga amb les convencions del policíac
i amb les convencions, diguem,
més que del policíac,
de les pel·lícules d'investigacions,
d'investigacions criminals,
perquè en el fons és del que va a la pel·li,
en el fons la línia argumental
més bàsica és aquesta,
com és el que has explicat, no?,
uns senyors busquen un cos.
I llavors juga una mica,
per mi, amb totes aquestes,
diguem,
línies fonamentals del noir
relacionades amb les figures detectivesques,
amb els protagonistes,
amb els detectius,
amb els policies.
I fa com una visió postmoderna
o post-lo que sigui,
hiperautoral de tot això.
És molt curiós
i és una mica raro el que estic dient.
I no garanteixo que qui vegi la pel·li
ho entengui.
Això també és veritat.
No, ara podria dir,
però quan veieu la pel·li ho entendreu.
No necessàriament, eh?
No, no, de fet no.
Perquè no sé si estic molt convençut jo.
Però jo diria,
em dona una mica aquest rotllo, no?
Parla de l'autoritat,
parla de,
diem,
de l'autoritat dels cossos policials,
de les forces de seguretat
i de,
i una mica de rumba tot això, no?
Posa en crisi
la figura clàssica
del detective que busca un cos
o que busca un no sé què.
Bé, i no només això,
també una mica més,
perquè més enllà,
quan la pel·li ja va avançant
i s'apropa a la fi,
el cos de policia
no és l'únic
que pren una mica en aquest sentit, no?
d'acabar enderrocant una figura
que tothom no ha presentat
cinematogràficament, ojo,
no necessàriament...
Sí, sí, no, no, clar.
Que per cert,
es basa en una història real, eh?
Bé, en vivències reals.
Sí, sí, vivències reals
d'un dels tres guionistes
i que, sí,
ha sortit d'aquesta pel·li.
Ah, doncs mira,
doncs la realitat d'Anatòlia
és tremendament lenta, eh?
Sí, sí, exacte.
A més, tu dius thriller,
jo també dic que és una mica western,
també,
a mi em va recordar una mica un western
una mica traslladat
el dia d'avui,
Sí, però sí, exacte.
En la vella escenogràfic.
I de fet que es digui
era una vella en Anatòlia
és que recorda molt també
una mica les pel·lis aquestes
del Sergio Leone
amb aquests plans gegants
de tot el desert
i tot això, no?
Ja dic...
Sí, perdona, dius.
No, no, anava a fer
una mica de recap,
una mica de resum.
Sí.
Recomanada.
Recomanada amb recances,
amb certes...
No tant amb recances
com amb matisos,
però recomanada.
Jo estic amb tu
que és una de les grans
de la temporada.
Sí, otra, sí, vale, otra, vale.
Sí, n'hi ha moltes.
De fet, teniu premi.
Va, si aneu a veure aquesta,
després us recomanem
que desengraçois una mica
con una bala en la cabeza.
Què et sembla?
Em sembla que
m'explotarà la cabeza.
Aquests contrastos
no poden ser bons.
Després m'agafen
unes galipandres
i unes grips
perquè pels contrastos.
Ah, exacte.
No podem parlar
d'Era CNBC en Anatòlia
d'una bala en la cabeza
con tan poco tiempo
d'adaptación.
Però, bueno, ho farem
perquè tenim el temps
molt ajustadet.
Sí, una bala en la cabeza
és l'última pel·lícula
de Walter Hill, protagonitzada
per Sylvester Stallone, correcte,
mític, director dels anys 70.
Danco, calor rojo, eh?
Sí, senyor.
És el director de Danco.
És el de límite 48 hores.
És el que ha fet
més pel·lis mítiques que 48 hores.
Jo aquest tio el respecto
profundíssimament.
I tant.
És un tio que m'encanta
però per una de les altres pel·lícules,
unes pel·lícules anteriors.
Però s'ha de dir,
aquest senyor va fer Danco
i aquest senyor va fer
límite 48 hores.
Però, bueno,
no, que són...
Són mítiques a la seva manera.
Sí, home, exacte.
A la seva manera
són pel·lis mítiques, eh?
Dels anys 80
i d'aquestes mena
de policíacs d'acció
dels anys 80
que és una mica
el que és aquesta
una bala de la cabeza.
Una recuperació
d'aquelles essències
de si mateix.
És gairebé un automenatge
del Walter Hill
cap a si mateix
sent ell
un autor
poc personal.
També s'ha de dir
que en el seu moment
vull dir,
era un senyor
poc personal, eh?
Que ningú s'esperi
una cosa...
No, és una pel·lícula
molt...
molt d'estar per casa,
molt...
Bueno, sense grans
trets diferencials
però que sí que té
aquest regust
de Walter Hill
del primer Walter Hill
que era un tio
que el que feia
més que fer
grans pel·lícules culturals
era un gran...
Com es diu això?
Un gran...
Artífice.
Sí, no és
l'artífice de la paraula
però busquem la mateixa.
Bueno, un senyor
que feia les pel·lícules...
Manufactor.
Sí, exacte.
Manufactorava pel·lícules
amb carinyo i amb amor
i amb bastant d'amor
i amb bastant de cara
i el que feia
era agafar els gèneres
i portar-los
cap als grans públics
i cap a...
Vull dir, va fer alguns westerns
Forajeros de la Llenda
per exemple
era una pel·li
molt divertida
absolutament hipercriticada
però que a mi m'encanta
a mi em xifla aquesta pel·li
em semblava una animalada
o The Warriors
Los Amos de la Noche
una altra pel·lícula
supercriticada
que ha aguantat molt malament
el pas del temps
molt malament
el pas del temps
però que a mi m'encanta
és una pel·li
molt descarada
i una mica
és una bala en la cabeza això
és una pel·lícula
que ningú es pot esperar
una gran pel·lícula
perquè les coses són així
és una pel·lícula
amb el Sylvester Stallone
ara que no ho hem dit
que és una pel·lícula
amb el Sylvester Stallone
és que bé m'he arrencat
a parlar del Walter Hill
que no el coneixerà ningú
i aquí la gran figura
mediàtica
de Sylvester Stallone
és el protagonista
d'una bala en la cabeza
i ja que això m'explico
que és un senyor
un mató
que està ja una pel·lícula
de moda
s'ha quedat
que és una pel·lícula
el mateix Sylvester Stallone
hi ha una mica
d'autocomentari
de comentari crític
o irònic
més que crític irònic
i bueno
se meten un embolado
en el New Orleans
de los barrios
de los bajos fondos
amb una tropa
de gángsters
ella és un mató
i
li fan un encàrrec
que s'alé mal
llavors
llavors s'enfronta
al Cal Drogo
de Juego del Trono
el Jason Momoa
exacte
el Conan
defenestrado
hi ha tota una xarxa
de manguis
darrere de tot això
i el brazo ejecutor
és Conan
el Cal Drogo
Jason Momoa
exacte
hi ha una seqüència
a la pel·li
no desvetllo res
perquè està
en l'espot
de la tele
que tenen una lluita
amb d'estrals
vull dir
sí, sí, sí
a tempo
ha de ser bo
sí o sí
lluites amb d'estrals
noies que ensenyen
les tetes
noies tatuades
sang
banyos turcos
sang
bueno, tampoc
n'hi ha molta de sang
però sí, alguns tiros
en fi
és una d'aquelles pel·lis guarres
amb el sentit
més
diguem
més para todos los públicos
no, no
més para todos los públicos
vull dir que no
és que sigui marrana
ui, quin liu
que m'estic fent
és cine
sèrie zeta
ja està
no, tampoc és sèrie zeta
és que està ben feta
és que el tio en sap
el Walter Hill
és un tio que en sap
i en sabia
i encara en sap
i llavors, bueno
té algunes cosetes
una mica
passades de moda
passades de moda
pel meu gust
alguna coseta
a nivell de postproducció
però, bueno
és una pel·li xula
divertida
i que s'ha d'entendre
amb sana ironia
molt bé
vols dir alguna cosa més
d'alguna de les estrenes
de la setmana
com ara Los Cruts?
bueno
que és la
clàssica pel·li d'animació
de Dreamworks
per a tota la família
de Dreamworks
sobre una família
de troclodites
que han de salir
de la cueva
literalment
i s'enfronten
amb un nuevo mundo
que una mica
el supera
coneixen un personatge
que ja està acostumat
a moure's
en aquest nuevo mundo
és un noi jove
i doncs
és la clàssica
lluita
el xoque
de la oscuridad
contra la luz
diguem
los hombres de las cavernas
contra el conocimiento
però bàsicament
és una pel·lícula familiar
d'aventures
amb una mica de comèdia
que fa riure normal
però que es passa bé
i és divertida
molt bé
doncs això és tot
el d'aquest cap de setmana
però si us sembla bé
com que la setmana vinent
no venim
i la següent tampoc
perquè un estarà de vacances
i l'altre vés a saber
si està traient nens de...
espera't un moment
què?
la setmana que ve no venim
perquè és festa
la setmana que ve
de la que ve
tampoc venim?
no, no, no
ja t'ho veig dir
fa dues setmanes
no t'acordes
quan et hablo
i el Marc igual
m'ha dit
no veniu
com que no venim
d'aquí dues setmanes
no venim
perquè jo estaré de vacances
jo estaré de vacances
però quines vacances fas?
pasqua
jo la faig després
sóc hipster
però què vol dir això?
bueno, bueno, ja en parlarem
farem dues setmanes de peron
i així que
no us deixarem tampoc
con les bragas a l'aire
fem una mica de repàs
de què més s'estrenen aquests dies
com per exemple
el 27
és a dir, dimecres que ve
s'estrena Grandes Esperances
una altra vegada
punts d'interès d'aquesta pel·li
doncs el Mike Newell
és el director
va fer quatre rodades
i un funeral
i
i això és
el bagatge
de Grandes Esperances
amb un guió
del David Nichols
Nicho Is
que va ser el guionista
també de One Day
aquella comèdia
amb l'Anthouse
comèdia romàntica
també
sí, està en indie
i bé
surten el Ralph Fiennes
la Elena Bonham Carter
en fi
és l'anèssima adaptació
del relat de Dickens
i a sobre
amb clau clàssica
no hi ha cap
traslació
als dos dies odiar-nos
no, no
això és
vestits d'aquesta
i que ens he fet a durar
sí, diguéssim que
la que era Nightly
la que era Nightly
no va poder participar aquí
perquè estava fent
dues o tres més
però si no
també hagués fet aquesta pel·li
saps?
és aquest estil de pel·lícula
sí, sí, sí
pel·li clàssica
de tota la vida
bueno
jo ja aventuro
que no superarà la clàssica
ja està
no, és que ningú
no l'anirà a veure més
és insuperable
ja està
clar, ningú no l'anirà a veure
perquè a més és quan s'estrena
els últims dies
que és la nova pel·li
dels germans Pastor
que venien de fer
bueno, de fet són veïns de Sant Just
si ens esteu escoltant
truqueu
hola
segur que ens esteu escoltant
hola
germans Pastor
93, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1
en fi
és la nova pel·li
dels directors d'Infectados
el Quim Gutiérrez
el José Coronado
la Marta Etura
la Letizia Dolera
i passa
és aquesta que
haureu vist ja
el tràiler a tot arreu
a una Barcelona
post-apocalíptica
la gent de cop i volta
no vol sortir de les seves cases
no?
perquè tenen por de sortir
i doncs Barcelona
acaba d'eixer
uns zorros
que de fet
és més o menys
com està
cap de setmana
sí, és una metàfora
poc
com a metàfora
poc lograda
vull dir que
no, no, és veritat
si una metàfora
és una cosa
no, no
aquí és el que és
vull dir
és així
oh, quin gran esforç
de producció
aquesta Barcelona
apocalíptica
no, no
treu la càmera
un diumenge al matí
van sortir de los
d'enfants
un dia a les 7 del matí
i ja està
sí, sí
no, és una pel·lícula
en aquest sentit
és molt esclarifosa
sí que és veritat
les imatges
de la Barcelona
aquesta Barcelona
apocalíptica
destruïda
posen els pèls
de punta
està molt, molt, molt, molt bé
és el millor de tota la pel·li
la història en si
ja és una mica
bueno
està bé
és una pel·li
amb cara i ulls
presentable
comercial
comercial
però bueno
en fi
ja em van demanar-se un moment
no, perquè s'estrenarà
ja està d'endres al cançer
però bueno
sí, sí
aneu-la a veure
perquè us agradarà
està agradant
està agradant
però bueno
en fi
vale, més endavant
el 5 d'abril
s'estrena una pel·li
que a mi m'interessa moltíssim
que és
Efectos Secundarios
Efectos Secundarios
és la nova pel·li
de l'Steven Soderberg
aquell director que deia
que deixava el cine
i que després va començar
a fer com 7 o 8 pel·lis a l'any
aquesta vegada
surten la
Ronimar, el Judd Law
la Catherine C. de Jones
i el Channing Tatum
amb un drama
sobre la psicofarmacologia
ja ho diré
hombre, molt bé
psicofarmacologia
sí, bàsicament
drogues que afecten
el raciocínio humà
no, eh?
vale, vale
sí, va d'una tia
que es comença a medicar
perquè s'assabenta
que el seu marit
està a punt de sortir
o el seu marit
està a punt de sortir
de la presó
i diu
hòstia, que xungo
per mi és una de les estrenes
més interessants
d'aquesta temporada
encara no l'hem vista
però vaja
tinc moltes ganes
també s'estrena
In Darkness
que va ser nominada
als Òscars
fa un parell d'anys
el 2011
sí, aquesta edició
no, l'anterior
exacte, era un drama bèlic
en fi, bastant interessant
representant de Polònia
s'estrena Bàrbara
que va guanyar
al Festival de Berlín
el Premi a Millor Director
Peliculón
sí, ja l'has vista?
sí
a cony?
sí, fa temps la vaig veure
ah, molt bé
sí, és una de les pel·lícules
que s'hauria d'haver estrenat
l'any passat
i no es van estrenar
a última hora
són d'estes
sí, no ho sé
no ho sé
vam fer aquella llista
de pel·lis
que no s'han llegada a estrenar
sí, és veritat
és una gran pel·lícula
és una bona pel·li
sobre el telóndia C
tota aquesta mandanga
és una tia que surt de la presó
i llavors es comença a fer
com a infermera d'un hospital
sí, treballa en un hospital
i bé
pinta molt interessant
tot i que l'estrena comercial
de la setmana
serà Posició Infernal
que també arriba
el 5 d'abril
i que nosaltres
segurament no anirem a veure
ja us ho dic ara
perquè no l'estrenen
en versió original
en lloc
és a dir, si tu vols veure-la
no, en tota Barcelona
en tota Espanya
i en tot
el que t'imagines
si la vols veure en condicions
doncs no la podràs veure a Espanya
que és raro
bueno, doncs anirem a Perpinyà
com es feia abans, no?
sí
és una bona opció
estaria guai, eh?
o sigui, allò que feien
els nostres pares per ideals
va, anem a Perpinyà
a veure l'últim
tan com París
que tal, nosaltres ho farem perquè
perquè no hi ha más remedio
por cojones
sí, sí, sí
en fi, aneu a veure
Era ser una vecina Anatòlia
i digueu-nos què us ha semblat
l'altre
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hold on, Magnolia
To that great highway moon
No one has to be that strong
But if you're stubborn like me
I know what you're trying to be
Well, tallem això perquè és una mica llarg
i especialment emocional
Sam Orge i Samolina
líder de Songs Ohaya
i de Magnolia Electric Co
Electric Company
un senyor
molt important pel món indi
pel folk d'arrels americanes
i li volíem rendir-hi un sentit d'homenatge
perquè a mi és un tio que m'encantava
per mi era un popet total
i em va afectar, tio, que es morís
es va morir dissabte passat
i em vaig quedar flipant
bueno, no tan flipant
perquè se veia venir
perquè el senyor li fotia el drinking bastant
de manera bastant important
i ja havia tingut recaigudes i tal
però semblava que ara estava estable
doncs no, pum, va
ja ha quedat frito
bueno, doncs mira
el nostre homenatge des d'aquí
a Songs Ohaya
a la seva banda mare
que va deixar
els mitjans dels 2000
però el tio va seguir fent música
i aquest tema
que es deia Holdo Magnolia
que servia una mica com a pont
entre les seves dues bandes
Songs Ohaya
i Magnolia Electric Company
va, tira algú més animat, tio
que si no m'agafaran algú
va, tira algú més
va, vinga, parlarem una mica més
de còmics
de còmics
és el Brad Pitt de...
de quin còmic vols parlar
sempre et deixes collir
tu, has vist?
sí, però aquesta vegada
estava tan gran el títol
que dic, antes que liar-la
ja digue-ho tu
perquè ja saps
no, el títol està aquí al final
Profet
ah, hòstia
doncs posa un guió
en comptes d'un punt
que si no no sé
si és un autor o què
sí, tens tota la roda del món
tens tota la roda del món
perquè l'io del nostre guió d'avui
és que té un munt d'autors
això de Profet
entre els...
bueno, entre els quals no
que són
els diré tots
Brandon, Graham
Simon, Roy
Farrell del Rimpel
Janis Milono, Janis
i ja està
ja està
a part de coloristes
i d'en tintotos i tot això
tota aquesta gent
són artífacs de Profet
que és una de les sèries
que està despuntant
ara mateix a Image
sabem qui són Image
són aquella penya
que també estan despuntant
amb coses com Saga
ara mateix
lo està petando Saga
lo està petando Profet
lo està petando també
el fatal
del Ed Drew Baker
que va
tot no té absolutament res a veure
del Ed Drew Baker
i del Sean Phillips
i és aquest cello
que està
una mica
comiéndose terreno
a Marvel
i a DC
una miqueta
està allà
bueno
a veure
no tenen una altra sèrie així
importantilla?
sí
en tenen unes quantes
ara mateix
una de zombies
ah sí
hombre
claro
els mortos vivientes
esa
esa
i està
Invencible
Invencible
i també és d'image
i també tenen sèries
una mica més clàssiques
de quan van començar
com Spawn
o com Gent 13
com Wildcats
són sèries
de quan van començar
és una
és un cello
editorial
és una casa
que va ser fundada
per un munt de gent important
que van marxar
de les grans
i van dir
vamos a hacer algo nuestro
gent com el Todd McFarlane
com l'Eric Larson
de Savage Dragon
com el Rob Liefeld
com el Jim Lee
tota aquesta penya
alguns d'ells una mica
odiats
per la gent en general
el mítico Jim Lee
Jim Lee
Rob Liefeld
bueno
Palabras Mayores
doncs
van marxar
i van dir
vamos a montarnos
nuestro propio cello
porque
somos gente
como chunga
y queremos hacer
cómics más chungos
porque claro
Marvel i DC
doncs
sempre tenen
aquells
diguem
aquells límits
que no els poden traspassar
bueno
doncs aquesta gent
van voler
traspassar límits
i se'n van anar a image
van fer coses
algunes
més o menys interessants
algunes una mica
chunguilles
però ara està bé
ara està bastant bé
està agafant embranzida
amb aquestes sèries
que us hem comentat
i una d'aquestes
és aquest profit
que de fet és
diguem una creació
de Rob Liefeld
agafant
tota aquesta gent
que se n'ha ajuntat ara
han agafat
aquesta creació original
de Rob Liefeld
que estava una mica
passada a moda
i que era una mica xuca
i li han donat
nova vida
i de què manera
perquè l'han convertit
en una mena
de space opera
lisèrgica
hiperbizarra
que mola molt
però que desconcerta
i descoloca moltíssim
que només
una cosa així
només es podia donar
en un cello
com a image
o en qualsevol cas
no es podia donar
un Marvel
o un DC
potser a vèrtigo
però en qualsevol cas
és una sèrie
que et deixa
una mica
amb el cul
al torcido
perquè no t'ho esperes
és veritat
per molt que hagis llegit
algú avant
sobre aquesta sèrie
quan la llegeixes
quan t'hi enfrontes
et quedes una mica
estranyat
perquè
juga l'estranyesa
són històries rares
sobre un senyor
que és
que és
vindria a ser
una mena
de John Carter
de Marte
que està
en una terra
ja involucionada
totalment
que ha sigut
enveïda
per tota mena
de races
estranyes
i vol una mica
recuperar aquest terreny
i s'erige
en única salvació
de la humanitat
i a partir d'aquí
es foten una mena
d'aventures
absolutament
lisèrgiques
i estranyes
i
bueno
no sé
bizarres
és que no sé
com definir-ho
que el porten
hacia los confines
más inhóspitos
de la naturaleza humana
són històries
molt filosòfiques
però
una filosofia estranya
com
entre la nueva carne
i entre
l'existencialisme
i entre
tot plegat
i a més
com que visualment
té un apartat gràfic
molt curiós
molt
molt palpable
molt biològic
molt llefiscós
molt vívido
doncs
l'experiència
profet
és d'aquelles
que et deixa
ja et dic
amb un mal cos
guai eh
mal cos guai
però mal cos
al cap i a la fi
a consumir
con el estómago vacío
entenc
sí
no hi ha
escenes
especialment escabroses
però
té aquesta cosa
aquesta cosa estranya
sobretot si te la prens
com
doncs això
com el que us deia
una space opera
una aventura
especial
més o menys
crònica
després et trobes
que no és exactament això
i que tampoc segueix
una línia argumental
molt clara
són
històries diferents
a més dibuixades
per gent diferent
entre els quals
es troben
aquesta reta
i la d'autors
que us hem dit al principi
cadascú una mica
dona la seva visió
tot i així
bueno
tots conformen
un tot
bastant
compacte
bastant
que s'entén
bé el còmic
tot seguit
i que no xirrien
unes històries
amb les altres
però sí que és veritat
que cadascú dona la seva visió
i contribueixen
a això
a compartir la història
en una cosa mutant
i estranya
i imprevisible
a mi és un dels còmics
com a mínim comercials
que m'ha impactat més últimament
que m'ha deixat
amb més mal cos
però a l'hora
amb més bon rotllo
i amb més benestar
i amb més motivació
i amb més ganes de seguir
i haurem d'esperar
el segon volum
d'aquest Profet
que de moment
ha dit Aleta
amb un primer volum
que es diu Remission
i que jo crec
que posa les coses
immillorables
de cara a un futur brillant
hòstia
aquest apuntadíssim
eh aquest
sí home
me l'has venut molt bé
sí home
i tant
perquè
és molt guai
a més
a part
a part de tot això
que us he dit
el dibuix
recorda una mica
el Moebius
una mica aquesta
diguem aquests
dibuixants europeus
més
que anaven més
a la seva bola
que es prenien
una mica de tot
i després feien
el que els sortia
de la mente
jo crec que el Moebius
és una de les referències
més importants
també podia ser
Geoff Darrow
en aquesta
aquest horror vacui
que tenia el Geoff Darrow
o que té
que ho omple tot
de petits detalls
i de petites cosetes
doncs també podria anar
una mica per aquí
és un còmic impactant
bàsicament impactant
i que representa
un soplo d'aire fresco
és sangre nova
que augura coses boníssimes
ja me l'estàs passant amigo
vale
doncs ja te'l passaré
recordeu
Profet
escrit per un munt de gent
i editat per Aletal
vale
doncs ara pareu atenció
que arriba el clip secret
a quina pel·lícula
es refereix
el que sentireu ara?
mira qui en doble
mira qui en doble
ah gràcies

que a més està amb tu tal
una mala idea pel·li parlant
jo potser m'aventuré mucho
no sé, segurament m'aventuré mucho
però a mi aquesta pel·li em sembla un peliculote
a mi també
em flipa a mi aquesta pel·li em flipa
home, a veure, és una pel·li que escrivia d'Aron Sorkin
d'Aron Sorkin
antes de Les tonteries de Denis Ruhm
o sea que, ojo, eh
que no has vist, recordo
no m'agrada gens
però gens
doncs, ja està
Aaron Sorkin, Algunos hombres buenos
mini punto para la pel·li del festival
que va escalando
re, doncs tirem un tema musical
vale, tens alguna cosa, Marc?
que puja
que hi ha?
de lo contrario
te sugiero que cojas un arma
te das un puesto
de todo el mundo
Offro de la velva
europeo
hasta la pel·li
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nens i nenes, és absolutament brutal aquest tema del James Blake, que torna després d'aquell sonadíssim disc que va treure fa quantes temporades? Dues potser? Algo així? No me'n recordo.
I que a mi em flipa, a mi aquest tema em flipa, és una locura aquest tio com mescla sol amb noves sonoritats electròniques, es diu Retrograde i estarà en directe a l'Apolo dijous de la setmana que ve, a quarts de una de la nit per 15 deuretes, fent de DJ. No crec que punxi temes seus ni que toqui temes seus, però estarà fent de DJ segur que mola bastant.
En tot cas, és imperdible, no?
Sí, oi, i tant, i tant. James Blake mola que te caras.
Tira a mar, que al següent.
Bé, ens posem... It's business time, eh? O sigui que és hora d'arremangar-se les mangas. Parlem una mica de sèries.
Arremangar-se las mangas? Hombre, no nos vamos a arremangar, no sé, los pezones.
Podríem. Volent, podríem.
Estoy operado de Fimosos en los pezones.
Uy, que cosa. Et deixo amb aquesta imatge i parlem una mica de sèries, perquè hi ha molta novetat.
Estem entrant de lleno en la mid-season i això vol dir que s'estan acabant algunes pel·lis, ai, algunes sèries, i que n'estan tornant d'altres.
Per exemple, el 25, és a dir, aquest dimarts, dilluns, torna Adventure Time, aquesta sèrie de dibuixos animats que lo està petando entre los hipsters.
Però com que torna? Però si... Sí? Torna? Sí, sí, sí.
Però si fa dues setmanes estan fent l'entrada.
Sí, vam fer un mini parón.
En fi, sí, més important encara, el 31 de març, ja ho sabem absolutament tots, Game of Thrones, la tercera temporada, que serà The Vértigo.
La sèrie més espectacular i més esperada del moment, segurament.
La sisena temporada de Mad Men també tornarà el 7 d'abril.
Vegas acabarà... Aquella sèrie que us vam recomanar fa temps amb el Dennis Quaid i el Chiclis i la Carrie Ann Moss...
Que no l'ha vist gaire gent, no.
Un ha quallat i ja segurament s'acabi amb aquests episodis que m'atrenen a partir del 5 d'abril.
Sí.
I també s'acabarà The Office d'aquí a poc, la novena temporada, no, si no m'equivoco?
Novena i última.
Novena i última.
La sèrie s'acaba a partir del 4 d'abril ja arreu en final, però el mateix 4 d'abril no passa res perquè s'estrena una altra de les grans esperades, i aquesta és totalment nova.
Ah.
I és Hannibal.
Oh, Hannibal.
Hannibal.
La nova proposta de la NBC creada per el Brian Fuller que no té gaire... Bueno, comença a tenir molta sort i s'acaba enfonsant. Va fer Pushing Days.
Més un tio que... Me.
Brian Fuller, me.
Estava herois, no? Aquella sèrie tan venida a menys...
Brian Fuller estava...
Era un d'ells, no era el creador, eh? No era el creador, va ser un dels... Sí, sí, sí.
Tim Kring era el creador.
Exacto, sí, sí. Cómo olvidar ese nombre tan fenestrable.
Bé, Hannibal, doncs, és la proposta de la NBC basada en... L'Anibal Lecter. Es la... Se suposa que serà una mica método... ¿Cómo es deia yo? ¿Metodológica? No, ¿cómo es deia?
Método 3.
No.
Procedimental.
Mento mentodo.
Procedimental. Se suposa que serà una mica procedimental amb l'Anibal Lecter ajudant a resoldre casos una mica, com las pelis de FED, sobretot com el Dragón Rojo.
El protagonista, que esta vegada ja no és Anthony Hawkins, ni el Ralph Fiennes.
Menos mal. Menos mal.
No, exacte. És el Mads Mikkelsen, que és un tio que ja de per si da bastante mal rotllo, i doncs mira, el que faci d'Anibal ja confirma el mal rotllisme que té aquest home.
Sí, aquest tio.
Que ara mateix està a cines amb un assunto real, per cert.
I a veure quan estrena la seva pròxima peli...
Per què dir això? Ni me'n recordo com es diu, ni me'n recordo. Em sembla que és el Thomas Winterberg i té un...
Ah, sí, home, i tant. Hunter. Hunter. S'estrena, s'estrena.
Ah, exacte.
S'estrena d'aquí... Ja en parlaré.
T'enem ganes ja de veure aquesta pel·li.
Perquè s'estrena el maig. Aníbal, doncs això queda apuntat al 4 d'abril. És de les importants. És d'aquelles que segurament se cargui tots els records d'audiència.
Però mentrestant, i Marc ja pots anar enllaçant al següent tema.
Molt bé.
Ah, ja està.
Una de les que s'ha estrenat i ja ho ha trencat absolutament tot és Bates Motel.
Ah.
Bates Motel és la...
Bates Motel. Em pensava que era el motel de les bates.
Ah, estaria...
Tu arribes a donar una bata.
I ja està.
I una...
De què va la serie?
Ah, com una cesta que té...
Gente que recibe bates.
Sí.
Bates Motel és la...
Bé, és la preqüela reimaginació...
Lo que sé, de Psicosis, de la pel·lícula de Psicosis, de Hitchcock, per a qui no lo sepa.
És la proposta de la cadena AIE.
Sí.
A-I-E.
A-I-E-N-D.
I bé, el seu creador és un tal, Antoni Cipriano, que jo no coneixia, però un dels productors és el Calton Kius de Lost.
Buà, no?
I aquí dius, anda, mira, potencial pelotazo.
Protagonitzada per gent de primera o de gairebé primera línia, com la Vera Farmiga, que jo estic...
Actrizaza.
Estic moderadament enamorat d'elles, sí.
Moderadament.
Estàs així.
A mi em sembla un tros d'actriu.
Sí, és molt bona actriu.
El Freddy Highmore, que era un tio que vam veure a la Charlie i la fábrica de xocolata, després va créixer, i és el que passa amb els actors, que creixen i desapareixen.
Sí, aquest tio, jo he buscat a IMDb, tinc recursos, i aquest tio ha fet totes les sagues infantils, a vides i por a ver.
Les cròniques de Spiderwick.
Totes, menys les que han triomfat.
Podria ser.
És veritat, no ha fet Harry Potter, i no ha fet Narnia, i no ha fet els Jogos de l'Hambre.
Exacte.
Totes les altres les ha fetes.
I ha fet aquella de les cròniques de Spiderwick, que es va fotre una bona tolla, sent una pausa.
La brújula dorada, no sé.
En fi, ara ha crescut, s'ha tornat una mica més xungo, s'ha tornat lo suficientemente xungo com per ser el Norman Bates de jove.
Exacte, lo suficientemente parecido, y eso es muy xungo, a Anthony Perkins.
Se sembla molt a Anthony Perkins.
A més, surt el Néstor Carbonell, el Richard Alpert, ahora y para siempre, de Lost.
I bé, doncs, és una sèrie que juga, al principi almenys, en traslladar-nos un altre cop als anys 50-60, etc.
I de cop i volta no, resulta que és la família de psicòsis, mare i fill, a l'hora de temps que corren, amb nens xateando per WhatsApp i tota la pesca.
El primer capítol ja s'ha estrenat, és un capítol que demostra una qualitat per mi sensacional, té una factura molt bona, té una recreació del motel lo suficientemente lúgubre com per crear un xunguisme subconscient, gairebé, si et vols.
Es demostra una relació ja bona, sana, entre mare i fill, molt bona, molt rica, molt rica.
Però bé, sí que és veritat que si jugarà tota l'estona la sèrie amb això, doncs pot acabar cansant. El primer capítol són 48 minuts i a mi ja em va deixar en plan, vinga, va, un poquitó més.
Hi ha un poquitó més? Sí, als últims segons hi ha una mena de cliffhanger que se suposa que començaran a desenvolupar a partir del capítol vinent.
Cliffhanger una mica de chitxa i nao, eh?
Molt de chitxa i nao, sí, sí, sí.
Per mi no calia, eh? Jo, quan, bueno, per mi al final de la sèrie abans del cliffhanger, doncs ja està bé, deixa, bueno, bé, escolta, motivadora.
Ara, li posen un cliffhanger així una miqueta forçadet i, bueno, en fi, les leies d'això.
Una mica estrany, sí, i molt de l'os d'això de, vinga, vamos a forzar un cliffhanger aquí.
Sí, sí, sí. Motivadora sèrie, a mi m'ha agradat, m'ha agradat.
Sí, el que passa és això, si tota la sèrie és el que deia...
Bueno, ja ho he, m'ha agradat el pilot, exacte.
El pilot, exacte, diguem que demostra intencions, i demostra més intencions que la resta d'estrenes de...
Sí, i a més té guinyos a Hitchcock, a la pel·li original i està guai.
té una música molt clàssica.
És una sèrie que, com has dit, passa en el món actual, diguem, a la vida actual,
però té un to en alguns moments bastant intemporal, bastant de, fins i tot, d'any 60,
alguns vestits i alguna... el tractament de la fotografia i tot això està molt guai.
La música és absolutament clàssica.
Sí, bueno, no és que sigui una meravella, però és absolutament clàssica.
I a part això, i està ple d'anar d'homenatges al...
el penúltim plano, per exemple, és l'últim plano de Psicòsis.
Sí, triguen una mica els... els homenatges puros i duros de Psicòsis triguen una mica en aparèixer,
per això et quedes una mica descol·locat al començament.
Sí.
Però bueno, per exemple, hi ha una escena que no desvarà res, gaire cosa, una mini apunyalada,
i cada cop que hi ha un apunyalamiento sonen les músiques, no?
Sonen els violins, que això és superguai.
Sí, és de les estrenes noves, noves, de lo millor que hem vist, segurament.
Però jo et dic, jo crec que encara li faltava una mica,
o sigui, queda lluny de los pilotos gloriosos que...
que bé, que encara no trobem en lloc, portem uns anys de ser aquí, en aquest sentit.
Un altre que s'ha acabat, i que sí que és bastant gloriosa,
es va acabar el divendres passat...
Ves tirant l'altre, Marc, al...
Tira, tira.
Santigold.
Molt bé.
Perquè es va acabar el...
Es va acabar la segona temporada d'aquesta nova comèdia romàntica...
Que es va acabar, igual no ha sortit en antena.
Ah, sí?
Sí, s'ha sentit?
S'ha sentit?
No, bueno, Girls, la segona temporada de l'HBO,
acabava el diumenge passat, altres 10 episodis.
Imagino que ja ho sabreu tot, el que encara no sabeu què és,
és una sèrie creada per l'Helena Dunham,
que és una noia de 24 anys que ja ha fet una pel·li
i ja està escrivint i dirigint amb prou èxit una sèrie.
Sí.
És una història de quatre amigues,
vindria a ser una mica el Sex on New York para hipsters,
però tu, què voleu que us digui?
Jo estic absolutament enamorat de totes elles,
de tota la sèrie en general, de tots ells,
i a mi em sembla una temporada que,
tot i que té algun capítol que em va deixar una mica més fred de l'esperat,
per mi dalt destacar de l'any, segurament.
Sí, estic amb tu, té algun capítol molt fluix,
però la resta de la temporada per mi és fins i tot superior a la primera.
Podria ser, i fins i tot, aquests capítols,
aquests capítols que diem que és una mica fluixot,
per exemple, n'hi ha un que és una mica obligat,
perquè una actriu es va quedar prenyada
i van haver de buscar-se una excusa per...
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Quina?
La Genina, com es diu?
Gemima Kirk.
Es va quedar prenyada a mitja sèrie,
per això té un rol una mica més secundari.
Sí, està apartadeta.
Sí, té un capítol dedicat a la seva...
a su apartamento, per dir-ho d'alguna manera.
En fi, plegada de convidats bastant luxuosos,
surt el Donald Glover de seguida,
l'actor de Comunity,
surt la Rosana Arquets,
surt el Chris O'Dowd una altra vegada,
surt el Ben Mendelssohn,
que és un tio que a mi m'encanta,
i surt el Patrick Wilson en el cinquè episodi.
El cinquè episodi és un episodi que ha creat una mica de...
Controvèrsia, no?
Sí, a mi m'ha encantat, ràpidament, que tenim dos minuts.
Sí, a mi m'ha agradat també.
Per mi és el capítol que dona sentit no només a la temporada,
sinó a la sèrie,
i el personatge de l'Helena Dunham.
És un capítol molt àcid, bastant més cru del que sembla,
molt desverador de tot el que passa per les interioridades
d'aquesta Helena Dunham.
Ja està, s'ha acabat, la recomanem.
Si no la teniu encara clitxada,
aneu a comprar-la ja,
perquè és una sèrie que val la pena veure a la Iberola en condicions,
és a dir, en anglès.
I amb l'U-Rei, sisplau.
I amb l'U-Rei, ja posats.
És una sèrie amb un estil molt personal,
és qualitat HBO, dit això, ja està.
Ja hem plegat.
Podem parlar de cine? Tenim temps?
Ràpid, sí, sí, sí.
Ves tirant el següent tema, va, ràpid, ràpid.
Vale, sí, trigarà una mica en aparèixer,
però anem tirant.
Posa el Marc, posa cara d'intento fer-ho ràpid, però...
Ara, ara.
Sí, sí.
És una cançó de Holy Motors, és rara.
Sí, perquè parlem de cine,
perquè no podíem deixar de banda
el Festival Atlàntida de Filmin.
Saps el que és, això?
Sí, home, tinc...
Sí, tinc una vaga idea, però explica-ho.
No, és un festival virtual,
és un festival que funciona només a Filmin.es,
és a dir, has de comprar la peli i descarregar-te-la.
Sí.
I tenen pelis molt guais.
Del 22 de març al 22 d'abril
tens The We and the Eye, de Michel Gondry,
tens Story Whittell, de Sara Polly,
que és un documental autobiogràfic,
Like, Someone in Love,
que és la nova de Lava Esquerostami,
Per Berenson Studio i Ron,
que són dues pelis de Sitges
que les vam trobar genials
i que ningú no s'ha assabentat d'elles,
o Perfect Sense,
que és la nova peli del David McKenzie
amb Ewan McGregor i Eva Green.
Bueno, peliculetes una mica de saldo,
d'aquestes, però que són molt bones.
No, de saldo, dic, pel moment...
Interessants, però ja no de l'última...
Exacte, de la penúltima jornada festivalera,
però que no hem pogut veure,
perquè encara són inèdites,
amb la qual cosa tenim aquest Festival Atlàntida
a Filmin, que el podem veure.
Vale.
Xavier Rodan.
Carlos Jacomenli i Marc Pere Arneu.
Ens veiem d'aquí un paret de setmanes.
Adéu.
Bona setmana, Santa.
Ara escoltes,
Ràdio Desfer.
Fan una vintena de col·laboradors
cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just.
La seva història o el que passa a l'exterràdio.
També parlem de televisió, esports, bandes honorats,
o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just,
som un cara a cara amb les de segon d'ESO
i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa.
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres
i a gent de concert al cinema.
Tendències, entrevistes, tallers.
Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de fluzo.
Un programa reconegut per l'ONU.
Cada dijous de vuit a nou del vespre
a Ràdio d'Esvern.