Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja sé que tots aquests tripes que estic fent potser no els hauria de fer i hauria de posar bona cara i fer com si tot n'és bé, però bueno, no és el cas.
Falló número 4, no tinc ordinador, amb la qual cosa us podeu connectar si voleu al www.radiosberg.com, però jo no us podré llegir.
Si voleu parlar entre vosaltres, tota l'allau de participants que sempre acostuma a tenir al xat haureu de parlar entre vosaltres.
Cosa número 5, em sembla que ni tan sols tenim xat. No tenim xat tampoc. Vale, no tenim barri, sí que tenim xat. En fi, ja veieu, això és un semvivir. No ens paguen el suficient, però bueno, és el que hi ha un dijous com qualsevol altre.
Sabeu què? Com que estan passant tantes coses dolentes, la setmana que ve no faré programa com a senyal de protesta i que no podem fer programa per altres motius.
Ja us ho diré. Al final del programa us emplaçaré per d'aquí dues setmanes. Però, en fi, intentarem fer el que puguem. Ja sabeu que aquest és un programa de recomanacions culturals.
Fem una mica d'agenda, parlem de les coses que arriben als cinemes a partir d'ama, us recomanem algun còmic, us recomanem algun videojoc, ja sabeu una miqueta el que fem cada setmana.
Fem una cosa, Jordi, tenim algun tema per tirar i així després a veure si podem ja parlar amb el Berri? Doncs tira, això va.
Fem una mica d'agenda.
Fem una mica d'agenda.
Fem una mica d'agenda.
D'agenda.
Fem una mica d'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
.
.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
D'agenda.
del sol electrònic
o alguna cosa així, no sé ben bé com anomenar-ho
potser sol electrònic és una bona manera
de dir el que fa
el James Blake va treure
el seu darrer disc
fa un parell d'anyets
i va revolucionar una mica tota la premsa musical
perquè era absolutament brutal
i és un dels noms
que passarà pel Festival
Primer de la Sound, que comença
dijous que ve, dijous, divendres
i dissabte de la setmana que ve
dimecres ja comença una mica el Serau
ja comencen a haver alguns concerts
però la cosa gorda
al recinte del Parc del Fòrum
comença dijous
ja sabeu que és la cita anual
per tots els hipsters i indis
d'aquesta ciutat nostra
que es diu Barcelona
i d'arreu del món perquè en realitat cada any
hi ha més hooligans i més fans
hooligans no ho dic com a cosa despectiva
una mica si potser
més fans d'arreu d'Europa
que van al Primer de la Sound
llavors el que hem pensat de fer
és, com que aquest és l'últim flux abans del Festival
fer un petit repàs
sobre alguns dels noms
que es congregaran
a partir de la setmana que ve
tirarem alguns temes
de grups que passaran pel Festival
i el primer d'aquests
era aquest James Blake
que acabem de sentir ara
Retrograde
es deia aquesta cançó
des de l'àlbum Overground
i fa una mica
la funció de substitut del barri
perquè em sembla
que aquest senyor
encara no el trobem
l'estem intentant localitzar
si algú sap on pot parar
que ens truqui a la ràdio
perquè
estem una mica preocupats
no, és veritat
no estem preocupats
no ens preocupem pel barri
93
372
3661
és el telèfon de la ràdio
si sabeu d'això
del paradero desconocido
de barri
doncs ens dieu
però de totes maneres
si teniu alguna altra cosa
a dir-nos
també podeu fer
93
372
3661
i avui més que mai
perquè si ens quedem sense barri
la veritat és que
fem un forat bastant gordo
al guió del programa
l'haurem d'omplir
d'alguna manera
una bona manera
seria aquesta
que ens truquéssiu
des de casa
o des de la feina
o des de allà on sigueu
si esteu al cotxe
sisplau pareu
al costat
o parleu des del mans lliures
i entreu
i ens dieu
alguna cosa
no ho sé
ja sabeu
cada setmana us ho dic
i cada setmana
és una mica sense èxit
però bueno
jo torno a dir
ja sabeu
doncs
ens truqueu
i ens recomaneu
alguna pel·li
que hagi vist
es va estrenar
Mad Max
doncs què us sembla
Mad Max
per exemple
o alguna pel·li
més autoral
o algun concert
que hagi anat
o algun concert
que penseu anar
no sé
alguna cosa relacionada
amb la cultura
o no
és igual
amb el que us doni la gana
però sisplau
truqueu
93
372
3661
i ajudeu-me
a fer aquest programa
que s'està quedant
una mica orfe
amb marxes forçades
a menys que
in extremis
entre l'amic barri
i salvi la cosa
amb la seva secció
gent del barri
que ja sabeu
que va de sèries
abans que passi tot això
si és que mai passa
parlem una mica
de còmics
ja sabeu que
el tema
vinyetero
comicaire
és cosa
bastant preferida
en aquesta casa
ja sabeu que ens agrada
molt parlar de còmics
i ho fem
més o menys
cada setmana
amb diferents propostes
de diferent pelatge
i sabeu també
que sempre ens agrada
tornar
als còmics
d'autor
perquè
bueno
hi ha moltes novetats
de còmics comercials
mainstream
de superherois
i tot això
però
el que no es pone
de veritat
són els còmics
d'autor
i especialment
si arriba
de noms
tan vaques sagrades
com el que us portem avui
que no és otro
que Jaime Hernández
o Xaimi Hernández
respectadíssim
un autor
doncs això
gran pope
del còmic underground
americà
del còmic indie
pare
avi
del còmic independent
nord-americà
i per extensió
del còmic independent
de tot el país
de tot el món
perdoneu
no sé
la veritat
és que no sé
quants autors
de renom
quants autors
rellevants
han pogut veure's
influenciats
per Jaime Hernández
per tota la seva prole
perquè recordem
que són uns quants germanets
entre els quals
brilla especialment
el Beto
Beto Hernández
autor de Palomar
una prole
una família
que van a més
treballar junts
en això del còmic
i van crear
alguna de les sagues
més importants
de la història
com era Love and Rockets
que era una col·lecció
de TVOs
molt underground
que van sorgir
a partir dels anys 80
principis dels 80
als Estats Units
i que van posar
una mica
pates
arriba
tot el panorama
aquell panorama
que estava dominat
per gent com
Robert Cram
per exemple
i que ells
van aportar
un extra
de sensibilitat
femenina
perquè sempre
parlaven de dones
i segueixen
parlant de dones
a tot aquell panorama
tan cafre
i tan heavy
que estava començant
a florir
a partir dels anys 70
als Estats Units
van arribar a ells
i van començar
a fer històries
igual de punquis
però també
bastant
sensibles
i bastant emotives
i aquestes històries
ara mateix
ens arriba
una de les últimes
aportacions
a tot aquell
corpus creatiu
que es diu
Locures de amor
i és exactament
la continuació
o una de les continuacions
perquè aquests senyors
han donat
han donat
sortida
en aquests còmics
durant unes quantes dècades
doncs això
és la continuació
de les aventures
d'una de les protagonistes
de Locures
Locures
és aquella mena de
com ho diria
o com
aquella mena de saga
aquella mena de col·lecció
que va reunir
a uns quants personatges
i els hi va donar vida
i els hi va donar
potes i cervell
i estómac
i bueno
va intentar
doncs convertir-se
una mica
en l'estandarte
de tota aquella joventut
Locures era
doncs això
una col·lecció
protagonitzada
per Maggie Chascarrillo
per la seva gran amiga
Hopi White
Hopi Glass
perdoneu
i
com us dic
durant els anys
han seguit
tenint aventures
i han tingut
una continuïtat
i el que s'ha dedicat
a fer el Jaime Hernández
o Jaime Hernández
l'autor
és a fer-les evolucionar
a portar-les
no deixar-les estancades
en aquella època
als anys 80
sinó
doncs fer-les créixer
una mica
al mateix ritme
que els seus lectors
o al mateix ritme
que el propi autor
i amb aquestes
doncs arribarà
aquesta
Locures d'Amor
que és
la història
o una de les històries
de
Maggie Chascarrillo
o d'un Maggie Chascarrillo
ja adulta
ja lluny
d'aquelles èpoques punkis
de totes aquelles històries
que vivíem
la Hopi Glass
de les locures
de joventut
i ara
doncs això
s'ha una mica
aburgesat
s'ha convertit
en una senyora
una miqueta més gran
però tot i així
doncs segueix tenint
petites aventures
petites
com ho diria
pequeños escarceos
petites coses
concretament
amb un home
amb un tal rei
que una mica
fan reviure
tota aquella història
les constants
són les mateixes
bueno
doncs això
una mica
la vida
dels immigrants
llatins
a Califòrnia
una mica
els remanentes
d'aquella generació
que alguns
podrien qualificar
de perduda
però simplement
era una generació
diferent
més inquieta
potser
i a nivell formal
doncs també
una mica
l'Hernández
manté
les seves constants
de llavors
aquest traç
és aquesta mena
de traç realista
que té
alguns petits
escapés
cartoon
cada vegada
menys
cada vegada
és més
realista
tot més
equilibrat
i més bonic
sempre en
blanquinegre
el seu
blanquinegre
habitual
i a partir
d'aquestes constants
que manté
doncs
ja us dic
parlar d'una
maguitx
escarrillo
ja adulta
que
perdoneu
ui
estic malament
igual que l'estemana
passada
ei
molt bé
molt eficient
Jordi
gràcies
és que
la setmana passada
estava una mica
melòria
encara segueixo
com us dic
és una
maguilla adulta
però
no va faltar
en flashbacks
la cosa
i veiem
paral·lelament
les històries
del que li passa
a la magui
amb aquest rei
que us comentava
aquests escarceus
i aquestes tonteries
que li passen
amb els flashbacks
de la seva infància
una mica
de com va anar
la seva vida
en família
i totes aquestes històries
abans d'ajuntar-se
amb la Hopi
la característica
d'aquest còmic
és que
com a mínim
respecte a algunes
de les anteriors aventures
que havíem vist d'elles
és que és especialment emotiu
especialment basat
en l'emoció
i en un cert dolor
pel passat
per un passat
que potser està tornant
però podria no tornar
no sabem
no acabem exactament
d'ubicar aquest passat
en el nostre mapa emocional
però
la veritat és que
aquests personatges
estan inevitablement marcats
per aquest passat
i aquestes aventures
que havíem viscut
potser que trobin
el seu reflex
a la realitat
ho estic liant
tot una mica massa
però en realitat
quedeu-vos
amb que és un còmic
emotiu
dolorós
esperançat
però també
sobretot això
com us dic
que fa un cert mal
fa un mal dolç
fa un mal
que no t'ho fa passar malament
però que et deixa
doncs
amb una certa nostàlgia
amb una certa melancolia
especialment per algunes coses
que s'expliquen
del passat dels personatges
que són bastant dures
i bastant crues
més del que ens tenen
acostumats
sigui com sigui
és un àlbum
com sempre
en el corpus
del Jaime Hernández
un àlbum
molt imprescindible
sobretot
per conèixer
doncs això
el destí
d'aquests personatges
però
sobretot
doncs
per estar una mica
a l'oro
del que es cou
en l'indi nord-americà
que en alguns casos
ha canviat molt
però en altres
no ha canviat tant
i quan no ha canviat tant
és per avient
perquè Jaime Hernández
doncs aconsegueix
agafar el millor
de la seva història
i seguir-ho mantenint
en aquest locures d'amor
que és una de les novetats
que porta la cúpula
i que es converteix directament
òbviament
en un volum
totalment imprescindible
en un volum
d'amor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
més enllà, i tota la xarta de hits
que tenen los puncetes i que els han convertit
per mi en una de les bandes clau
del moment, com a mínim
pel que fa en rock indie
en espanyol. Bé, ara ha arribat el moment
en què parlem de cine, i ja sabeu que
quan recomanem algunes pel·lícules
ens agrada tirar algun tràiler
perquè entreu una mica en harina
i us feu una mica la idea, agafeu una mica la temperatura
de la pel·lícula, però avui ja us dic
que tenim un dia una mica de pega
i una de les coses que passa és que
no podem tirar els tràilers per algun
estrany motiu
que segurament no és tan estrany
però com que no el conec, doncs dic que és estrany
llavors el que farem és, si et sembla
amic Jordi, estàs a l'altra banda, Jordi?
Què tal, bona tarda? Hola, bona tarda, què tal?
Epai!
Escolta
jo a la disposició
no, no, estallis, el que vulguis
jo t'anava a dir, les teves capacitats
com a actor estan contrastades? Limitades
no, no, no, contrastades
no, vull dir que són patents
i les coneixem, hem vist algunes de les teves
pel·lícules
no, ara sembla que estigui de conya, però ho dic
Sánchez Fieber
Sánchez Fieber, per exemple
allà ajudava molt el guió, que era un guió brillant
jo, molt representant, quan em va passar el guió de Sánchez Fieber
no vaig tenir cap mena de doctor i vaig dir
agafa-ho, perquè això serà un bon bazo
però abans de llegir-ho directament
agafa-ho, és que huele a éxito
vaig veure l'autor i digui
és que no m'hi canta més
exacte, tot el que ha fet, vull de la mano
perfecte
doncs això, què et semblaria?
molt bé
sí, jo el que necessitis
estic aquí, a disposició
encara no t'ho he demanat
encara no saps què et demanaré
bueno, tampoc em vaig llegir el guió de Sánchez Fieber
i vaig dir que sí
no, no, anava a dir
que ja que no podem tirar els tràilers
què tal si fem una mena de tràilers suecados
saps, coneixes el concepte suecado?
no
el concepte suecado és
no em preguntis de què ve
però ve de gent que agafa alguna cosa
i ho fa a casa
no estàs bé de la veu, no tu?
què fas?
però no pots fer això, home
que no sé si has sentit un pollo aquí
a l'escubre del ràdio
és que el Condensador de Fluxo
és un programa proper
ets com el Tècnico
el sona
mejor impossible
que va entrar per tele
i em feia
és veritat, és veritat
diga
que maco
de lo més maco
que hem dit últimament
ho sé, ho sé
doncs, què et sembla?
si soquem els tràilers
sí, sí, soquem
s'ha de dir que
tu diria que
aquesta setmana
recomanem dues pel·lícules
diria que cap de les dues
l'has vista, no?
no
no sé res
vale, però més o menys
jo et dic el títol
tu pots
jo crec que te'n pots sortir
puc aprovitzar
provem?
puc aprovitzar, sí
però així ja saco?
sí, home, sí, sí
vale, va, vinga
va, som-hi
mira, la primera pel·lícula
de la qual us parlem avui
estiu
Lazos de Sangre
Unos hermanos
una familia
un motivo que los une
un sastre
un vestido
unos lazos
un asesinato
Joe, Mike
que van a hacer con vosotros
lazos
de Sangre
bueno, no se m'ha acudit
no se m'ha vingut res
és patètic
ja està
saps què?
no, t'ha acabat la pel·lícula
t'has acostat una mica
són germans o no?
són germans
sí, senyor, molt bé
no, escolta, escolta
home
es veia venir
escolta, molt bé això
perquè és que saps què passa
m'agrada, m'agrada
jo et dic una cosa
hi ha trampa aquí
perquè
ah, sí?
clar, si em diguis el títol original
ja seria més difícil
sí
però al ser
una doblada
no?
allò que s'enventen aquí
són molt previsibles
els que escriuen els títols en castellà
sí
de les pel·lícules
són molt previsibles
clar, perquè el títol original
és blot-tice
llavors-teix pot ser lazos
però pot ser corbates
clar, exacte
corbates sangrientas
exacte
són dos germans
que al final un es vol matar l'altre, no?
eh, més o menys
doncs mira
més o menys
són dos germans
escolta, t'he de dir una cosa
molt bé, de veritat
molt bé, m'agrada molt
però la tècnica aquesta
dos hermanos
un sastre
és un clàssic
de les soqueces
exacte
un sastre perquè he pensat
si no són germans
serà sastre, saps?
he anat a part totes, tio
ha sido
bueno, era de cajón
de cajón de sastre
has encertat lo de dos germans
sí senyor
són dos germans
que
estan unidos
por la sangre
pero separados
a ambos lados de la ley
ah
són dos germans
un
del lado de la ley
i uno del lado
de lo que no és la ley
d'acord
vale
vindries a això
perdoneu
sí
no, tenia el micrófon
i ja està
ja està
què no va dir?
però és Estats Units
aquesta pel·li
és una pel·lícula americana
dirigida pel director
Guillaume Canet
que és un director francès
mira, ves quina cosa
és un d'aquells directors
francesos
que s'empirau
a Estats Units
i han fet coses
en americà
hi ha uns quants
doncs mira
aquest és un d'ells
és l'autor de
Pequenes mentiras
sin importància
te'n recordo que aquella pel·li
segur que l'heu
aneu a veure tu
amb aquella pel·li
sí
sí
sí
Pequenes mentiras
sin importància
no se lo digues a nadie
és un altre dels seus títols
és un senyor
doncs això
que sap dirigir
sap fer bé les coses
i tot i que el material
potser no sempre
sigui molt bo
el material de partida
el tio fa pel·lis
que són bastant potables
i aquest cas
és una d'elles
és un remake
d'una pel·lícula
que es deia
Rivales
una pel·lícula francesa
que anava exactament
del mateix
dos germans
un que és poli
doncs això
que estan units
per la família
però que després
doncs tenen
aquests
pequeños
ligeríssimos problemes
la particularitat
d'aquesta pel·lícula
o del guió
d'aquesta pel·lícula
és que està escrit
pel propi director
Guillem Caner
i per James Gray
que és un dels grans
per mi
directors de cinema
negre
o neo
neo-noir
si voleu
americà del moment
autor de
La noix és nuestra
per exemple
o de Qüestió de sangre
o de
El sueño d'ell
i és una pel·lícula
que es va estrenar fa poc
que no era cinema negre
però que estava molt bé
igualment
perdona una cosa
jo puc anar
puc matxar allà o no?
jo estic fotent el rotllo
no no no
però tu si vols pots entrar
tu talla'm
no no no
al contrari
jo
no vull molestar
home
t'hauries acabat de fer
el segon tràiler
ah
jo el segon tràiler
bé més tard
bé més tard
bé més tard
després de la cançó
o no?
t'estic apretant molt
no no no
està bé
perdona
endavant
endavant
ara he perdut el fil
em quedo aquí sense dir res
vale
no no no
pots marxar
i et faig un whatsapp
si no
quedes a fora
i et faig un whatsapp
busca
no estaves dient això
que és una còpia de còpia dels anys 70
estaves dient
això encara no ho he dit tio
doncs digueu ja
perquè ho tens aquí el guió putat
és que no ho volia dir així
ah no?
no això ha sigut una indicació per mi
no és una còpia de còpia
és un homenatge dels homenatges
hòstia perdona
perdona
no no no
ara has capat malament no tu?
sí
sí he capat malament
ara em trucarà al Canet
i em dirà
tio ets un cabron o què ha passat?
això que dius no inventa res?
això també
això tu estàs inventant
no hi és això
i això que dius
és el pillot xusto
que has vist en els últims anys
això és una
tu t'apuntes això
i ja ho dius d'una altra manera
perquè jo tinc les menys tècniques
mnemotècniques tio
t'apuntes
és una gran mierda
i en canvi dius
no està mal
no us la perdeu
exacte
tio cadascú té les regles que té
escuta
eh
perdó
per haver entrat aquí
no no no
cap problema
tu saps que sempre ets
benvingut
no no
és que tu vaig dir un dia
aquest programa
està molt bé
quan estàs tu sol
quan tu calles
no t'ho juro
no no no
jo de veritat
i per dir-te
o sigui
com són les coses
teníem tres
tres persones al xat
entret jo
i n'hi ha dues
o sigui
no t'ho dic com a cosa dolenta
no no no
i no
no em fiques pressionant
mira avui he entrat
perquè estàs una mica així
que escadillo i tal
i no vagis
minuts que parlo jo
són minuts menys que parles tu
saps?
exacte
llavors el favor que faig
però
però jo
però després em passaràs la
però jo no
prefereixo que
feis tu el programa sol
jo t'ho dic moltes vegades
eh ja està
jo estic aquí
sense dir res
sense molestar
però és que et veig la cara
i no em puc estar
de preguntar-te coses
bueno
eh
bueno
voleu que el Jordi es quedi el programa
no no no
7 7 7
no entris
no que aquí s'ha de la pròpia trampa
vale
no no no
tu acaba
93 372 3661
si voleu que es quedi el programa
93 372 3662
si voleu que margi
no sé on trucaran
i si voleu que margi de ràdio
truqueu a uns
als Nucosovars
no?
exacte
li deu l'adreça de Canjiga Estat
que vinguin a treurem
correctament
bueno
no dic res jo
sigui
no no no
escolta
sempre sempre són pertinents
les teves aportacions
ja està
no
no et cansaràs avui
que
escolta'm
ja està
és una pel·lícula que està bé
anava a dir
ja ho has dit tu
ja has fet de l'espoiler
però bueno
jo anava a dir que
és una pel·lícula que parteix molt de
és que ara em sento tonto
dient tu
no no
ara em sento tonto
no no no
el tonto sóc jo
perquè la gent està pensant
qui és un imbècil aquest
que està aquí xafant el programa
del Javier Roldán
no
la gent ja ha sentit la informació
que li interessava
i ara ja me'n vaig a casa
acaba d'entrar una altra persona al xat
molt bé
que digui alguna cosa
jo no dic res
i avui és com això es multiplica
vale
persona del xat
93 372 366 1
vull dir
entra al xat
que entri una mica més
i truqui per telèfon
i ens recomani alguna pel·lícula
La Zeus de Sangre
és la pel·lícula
és una de les dues pel·lícules
que us recomana
aquesta setmana
no és una obra mestra
però està ben feta
és una pel·li de polis i cacos
que està ben rodada
que té molta cosa
de
bueno
no inventa res
ja ho ha dit el Jordi
és que realment és un homenatge
a aquells homenatges
als anys 70
les pel·lícules de polis i cacos
i tota aquesta història
no es descobrirà a la sopa d'ell
però es farà passar una bona estona
seguríssim
veig a la sopa d'ell
It's not the cities, it's the weather we love
Atomic tourists
A life in such a power
I found my tight side
I made a ritual of emptiness
There are no cities, there are no cities to love
There are no cities, there are no cities to love
It's not the cities, it's the weather we love
It's not the cities, it's the weather we love
When I walk to, I walk off
The edge of my own life
A doontown, a bright flash
My body is a souvenir
There are no cities, there are no cities to love
There are no cities, there are no cities to love
It's not the cities, it's the weather we love
It's not the cities, it's the weather we love
There are no cities, there are no cities to love
There are no cities, there are no cities to love
It's not the cities, it's the weather we love
It's not the weather, it's the nothing we love
It takes so long for me to see
Fins demà!
Fins demà!
També per unes quantes més persones
un dels plats forts del Primavera Sound,
del festival que, dic, una vegada més,
que se celebra a partir de dijous de la setmana que ve.
No City's Too Love és el tema que dona nom
al darrer àlbum de Slaterkini,
un àlbum que ha suposat la tornada
d'aquestes tres loques de Portland
que es van separar fa un temps
i que, doncs, això, la necessitat
de volver a los senderos del rock
i treure aquest disco
que és absolutament brutal, dels millors de la seva carrera.
És com si haguessin marxat
per agafar forces i haguessin tornat, doncs, això
amb més energia que mai.
Ja ho sé, que Slaterkini,
No City's Too Love i les Slaterkini
ens porten cap a una nova secció del programa,
una secció que es diu Videojocs, ja ho sabeu,
Videojocs de gaire indie,
aquí no trobareu coses comercials ni coses així,
sinó coses...
Ai, jo ho he explicat molts cops, però no és igual.
coses inquietes, artísticament, doncs, més potents
i no potents en quant a potència tècnica,
però sí en quant a valors artístics
i en quant a posar en escena, en quant a música,
totes aquestes històries, guions, aquestes històries
que fan dels videojocs productes de consum cultural
realment grans.
A tots ens agrada passar un bon rato amb un videojoc,
però també ens agrada que ens alimenti el cervell.
I el que us portem aquesta setmana
alimenta el cervell molt, molt,
perquè es diu Papers, Please
i és una cosa
molt fàcil i molt difícil d'explicar.
És un videojoc absolutament minimalista
que consta d'una única pantalla fixa
que és l'escriptori d'una aduana.
Tu, com a jugador,
com a personatge responsable
de tomar part en aquesta aventura,
et poses a la pell,
et calces a les sabates d'un inspector d'aduanes
en un país fictici
d'uns ficticis, també, anys 80,
un país que recorda poderosament
els països de l'Europa de l'Est
que tenien aquelles polítiques tan rígides
i aquells règims tan salvatges.
I tu el que has de fer és estar
darrere d'aquest mostrador,
un mostrador d'una aduana,
i decidir a qui deixes passar
i a qui no.
Ets un inspector d'aduanes
que decideixes,
se't va posant la gent al davant
i demanes els seus papers,
d'aquí que es digui Papers, Please,
demanes el passaport,
els permissos,
tota aquesta història,
els inspecciones
i decideixes si els deixes passar o no.
Ah, quin avorriment de joc.
Bé, doncs sí, però no.
No és un avorriment aquest joc,
perquè al principi sí que és una mica mecànic.
Al principi dius,
però això de què va?
Especialment perquè, ja us dic,
és un únic escenari,
una única pantalla,
gairebé no té canvis.
Té alguna pantalla de menú,
però ja està,
té poquíssims canvis.
Però a poc a poc et vas ficant
dins de la història
i et vas adonant
de les ramificacions morals
que té aquesta història.
I en té moltíssimes.
Perquè el jugador
s'enfronta a molts dilemes morals.
Comences deixant passar
la gent que té el passaport en regla
i deixes a fora qui no el té en regla.
Però a poc a poc
se't van plantejant diferents situacions
que has de resoldre
i has de decidir
si deixes passar o no.
Has de tenir en compte
què passa si deixes passar una persona
i has de tenir en compte
què passa si no deixes passar una persona.
És a dir,
què faries tu
si fossis un inspector de duones
i et vingués un senyor sospitós
amb cara xunga
i els papers sense estar en regla?
Doncs probablement faries una cosa.
Però què faries
si et vingués una dona
amb fills petits
que necessiten ser alimentats
i volgués travessar la frontera
i no tingués els papers en regla?
Ah,
el joc t'enfronta a aquesta mena de decisions,
t'enfronta a la burocràcia,
t'enfronta al fet
que aquesta burocràcia
et pugui penalitzar.
Tu has de decidir
si et pot més guanyar el joc,
no guanyar el joc,
però guanyar més diners
perquè la teva jornada
depèn d'això,
o si et prevalen més
els teus principis morals.
Què passa
si deixes passar una persona
i aquesta persona resulta ser un terrorista?
què passa
si ets molt
bona persona,
deixes passar tothom,
després no et paguen el sou
i la teva família passa fred a les nits?
Una sèrie
d'això,
d'ítems morals,
de qüestions de caire ètic
que són el que vertebran realment el joc.
El joc realment,
ja us dic,
passes l'estona,
és divertit,
és emocionant,
t'encongeix l'estómac,
però en realitat
el que realment fa
és fer-te pensar,
fer-te reflexionar
sobre les polítiques d'immigració
i fer-te pensar
una mica sobre
doncs això,
aquesta cosa
de convertir les persones
en moneda de canvi,
de convertir-les
en persones
que respiren
i que viuen
i que necessiten menjar
i que necessiten
fer una vida pròpia
o bé
amb molèsties,
amb purs tràmits,
amb números
que se't posen endavant
i et serveixen
per passar la jornada
i per guanyar
més diners
o menys diners.
és un joc
extraordinari
en aquest sentit
a nivell
diguem
de guió
i a nivell
de temes
que tracta
i a nivell
d'implicacions
que té
morals
i de totes aquestes històries
i a més
a nivell formal
visualment
és totalment minimalista
i a més
imita una mica
l'estètica
de videojocs
dels anys 80
tot píxels,
colors,
plans
i una musiqueta
matxacona
feta expressament
matxacona
que una mica
recorda també
a les músiques
de l'Europa
de l'est
música
té un ritme
molt marcial
i una cosa
molt marcada
una música
que només surt
al principi del joc
però quan surten
les lletres
i que a partir d'aquí
ja dona pas
a tota la sèrie
de sons
que caracteritzen
aquest dia a dia
de l'inspector
de duanes
és un joc
multipremiat
no és nou
ja va sortir
fa uns pocs anyets
acostumbrant
per l'arbús
de novetats
aquest cop
hem fet
una petita
excepció
perquè crec
que val
moltíssim la pena
aquest Peppersplish
que no agradarà
a tothom
però sí que és veritat
que segur
que no heu jugat
a res semblant
el teniu
en format PC
a Mac
i em sembla
que algunes consoles
o sigui que
busqueu-lo
que no serà
molt car
i flipeu
perquè és un joc
que la veritat
t'enfronta
amb tu mateix
I'm so long
my only friend
I guess we gave it a try
And then I guess
we tried again
I don't remember why
Well, nothing's as hard
to do
Is just saying goodbye
I guess love ain't always right
And I find out you've gone
and met a new man
And told him
And told him he's the love
of your life
How could you baby
How could you baby
How could you baby
How could you baby
Well, have you lost your memories
Did you wash them down the drain
And did you have some help
Deciding
Deciding
Deciding
Deciding
To forget my name
Cause nothing I can say to you
Could ever ease this pain
I'm just waiting
I'm just waiting for the day
Then I can say
And I can say
That you were mine again
When I found out you're gone
And met a new man
I felt so lonely
I felt so lonely
And I cried
How could you baby
How could you baby
Well, how could you baby
Well, how could you baby
How could you baby
How could you baby
How could you baby
Well, how could you baby
How could you baby
How could you baby
How could you baby
How could you baby
I can baby
Now, how could you baby
How could you baby
I felt so lonely
How could you feel
может to baby
How could you baby
How could you baby
What you baby
How could you baby
How could you baby
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinga, dos noms més dels que venen
al Primavera Sound de la setmana que ve
sentíem a Tobias Gesso Jr.
fa una estoneta
How Could You Babe
dels celebrats
temes del seu celebrat
àlbum de debut, que es diu un
i això que acabem de sentir ara una mica més animadet
són els Oat
amb un disc que es diu More Than Any Other Day
que conté aquest tema
que és gairebé igual
Today More Than Any Other Day
dos, ja sabeu, dos dels grups
o dos dels artistes
que passaran pel Primavera Sound
la setmana que ve ens podrem veure en directe
en nostra casa UOU
Dèiem el tema de cine i tal
ja us comentàvem que no teníem tràilers
que no podem tirar tràilers
però estem suecant nosaltres els nostres propis tràilers
i ara toca parlar de la segona recomanació de la setmana
i aquesta, atenció Jordi
Has de tornar a fer la mateixa...
No, bueno, això t'ho muntes tu, com vulguis
Vale, vale
No, però vull dir, hem de fer el tràiler igual, no?
Has de fer el tràiler
Però jo vull avisar que no he vist la pel·lícula
ni sé de què va el tràiler ni res
És que si haguessis vist la pel·lícula
o que sapiguessis...
No ho faríem, no?
No et diria de fer-ho ara
Perdria la gràcia i no et deixaries tan en ridícul
Vale, vale, perdó
Vull dir que no...
No, no, no
Jo estic aquí, no dic res, vale?
Vale
Pensa que aquesta, per si et dóna alguna pista
Aquesta pel·lícula és una mica més d'autor
Això és com més ja...
És que jo penso que estic buscant la sintonia també
Ah, no, no, clar
És que ets una orquesta
És d'autor
És d'autor, és així com més minimalista i tal
i més lenta
Ho dic per si també vols adaptar...
Ah, vale, sí, ho tinc
I got it
Sí, vale, perfecte, perfecte
Alguna input més?
Alguna input més?
Sí, et diré el títol i llavors tu ho llences, vale?
La pel·lícula es diu
Corn Island
Una isla
Unas personas
Una quietud
Una tranquilidad
Un viendo pasar el tiempo
Unas nubes
Unos pies descalzos
En la playa de la isla
Un
No tengo prisa
Popcorn Island
La película lenta que estaves esperando
Bueno, bueno, bueno
T'ha faltat dir
Un trailer
Una pel·lícula
És veritat
Espera, però jo vaig amb pilotes
No sé, no tinc ni idea
No, no, no, està bé, està bé
Ara de què va la pel·li
No, m'ha agradat molt una frase que has dit
Que és
La pel·lícula que estaves esperant
No, la pel·lícula lenta que estaves esperant
La pel·lícula lenta que estaves esperant
Això, això
La pel·lícula lenta
No, m'ha agradat també
Lo d'esperant
Perquè esperes molt durant la pel·li
O sigui, tu esperes que facin la pel·li
Però llavors quan la vas a veure
Quan ja estàs allà
També t'esperes
T'esperes
És el que tenen les pel·lícules lentes
Les pel·lícules d'auto
Escolta, tira currículums per això
Perquè
No, no, de veritat, tio
Fas molt
Podria tirar currículums
Però de què va la pel·lícula?
A veure, per favor
Ho has descrit bastant bé
Bastant bé
T'ho prometo
Totes les coses que has dit
Jo crec que no cal que vaig al cine
Jo, jo
Tu t'inventes les pel·lícules i encertes
Jo, miro
De fet, m'ha descobert
Jo el que faig últimament és
Miro el títol de la pel·lícula
I jo mateix
M'ho faig a casa sol
O no sé què
O no sé quant
Ja està
M'estalviu
9 euros
L'encertes igual
I en aquest cas
L'has encertat
L'has encertat bastant
La veritat és que
Totes les coses que has dit
I ara me'n recordo
De gairebé de res del que has dit
Però
Anava pensant
Hòstia, sí, és veritat
Això podria
Hi ha una platja deserta?
Hi ha una platja
Has dit pies descalzos?
Bé, segurament
Va gent descalzos en algun moment
Segur
Mirar
La gent mira
Sí, està tot inventat ja
Sí, ja està tot
Ja està tot
I tu tens la clau
Escolta
Doncs va d'això
Va a una illa
Corn Island
I la isla d'Ola
Ah, he dit Popcorn Island
Popcorn Island
Sí, sí, sí
És Corn Island
Però bueno
Tu has afegit el teu puntillo
De sèrie B
Està bé
No, no, està bé
Molt bé
Popcorn Island
Que
Que això va d'una illa
Va d'una illa
De veritat
És una illa
On s'hi planta
Blat de Moro
De aquí el del corn
Està tot
Molt, molt
Molt poètic
Molt abocador
Corn Island
Sí, sí, sí
Que
Ja està
Un avi
La seva
La seva neta
I està en l'illa
I Blat de Moro
Bé
Bàsicament
Bàsicament
Això, no?
80 minuts
Bé, ja, ja
Bueno
Escolta tu
No, que està bé
Està bé, no?
Està bé
Ui
No t'agrada que ella
Home, no, sí que m'ha agradat tu
Si no, no la recomanaria
Estic intentant
Ficar-me un encànel
Tu estàs explicant la peli
Com si fossis
Estic ficant-me en el mood
De la pel·lícula
Tu ets l'ànima de la pel·lícula
Exacte
Tu m'estic ficant-me en el
Però això no s'ha fet mai
Això es podria fer
Has tingut molt bona idea aquí
Perquè és
Explicar una pel·lícula
Amb l'ànima de la pel·l
Amb l'ànima
Exacte
Llavors tu, per exemple
Hi ha una pel·lícula d'acció aquesta
Que hi ha moltes coses
Els mercenàrios
I després
Pau Corleia
La pel·lícula
Diferent
Una mica com els crítics
Aquests crítics
El tipo Boyero
És una pel·lícula
No, és veritat
Tipo Garci, no?
És que va a fer escola
Va a fer escola
Tipo Garci
Va a fer escola
Sí
El Boyero és Garci amb tacos
Perdona
Dic una cosa
Jo tinc la teoria
Que avui l'estic comprovant
Aquesta teoria
Que és que quan jo surto al programa
Sí
Baixa l'audiència
No, no, no
I ho estàs comprovant
És una teoria
Que jo et deia tenia
Abans d'avui
I avui ja m'acaba de reafirmar
Hi havia 5 viewers al xat
Vale?
Sí
Hi ha 4
Ostres
Per això t'ho dic
Estàs matant l'audiència
Realment
Per això, per això
Però jo em quedo aquí
No dic res
No, però pot ser
La gent
Para escuchar esto
Escucho la penya del morro
No, no, no
No va per aquí
Ja t'ho he dit moltes vegades
Però jo t'ho torno a repetir
Si vols
Per això no ho ha dit
Més vegades
És que aquest programa
Amb tu sol
Ja va molt bé
Ja tira
I funciona molt bé
Ja
Potser és que la gent ha marxat
Perquè jo ara he trencat
Ara he trencat jo
El ritme
El ritme del programa
He trencat l'essència
He trencat tot
I tal
Perquè jo he dit abans
Que avui estàs una mica cascat
Llavors jo tots els minuts que parli
Jo no parles tu
En fi
Però bueno
Que jo
Jo aquí
Jo vaig estar en contra
De la meva voluntat
La conclusió és que jo aquí
Em sento que
T'estic enfonsant
Saps?
I no hi ha res pitjor
Que sentir això
Ara mateix
Ara em dóna la sensació
Que estàs parlant des de fa un rato
Sense
Tu saps què estàs dient?
Pregunto-ho
Com?
Si saps què estàs dient
O tens el pilota en Cesi?
No, no, no
Jo ara mateix
Jo soc conscient del que dic
Va, perfecte
Escolta
Què tal si acabem de parlar
D'aquesta peli?
Perquè ja que l'hem tret
Ja que l'hem tret el tema
No, no
Deixa'm dir que fora conyes
És una pel·lícula lenta
No us enganyarem
És una pel·lícula contemplativa
Tampoc us enganyarem
Ja ho hem escoltat al tràiler
Sí
Digue'ns algun nou
No hi ha massa res més nou
A dir
Passen quatre coses
I són les que han sortit al tràiler
Típic tràiler que et destripa la peli
Doncs això
Però és una pel·lícula ben feta
Que parla d'això
De la relació d'un navi amb la seva neta
Que estan en aquesta illa
Que es diu Corn Island
Perquè conrean corn
No?
Blat de Moro
I és el seu únic sustento
No perquè sigui un pobre
Si no perquè han decidit això
En una illa
En una petita
És que no és ni una illa
És un islote
Com es diu això?
Una petita muntanyeta
De pocs metres quadrats
Que viuen allà
Amb la seva caseta
I amb les seves plantacions
De Blat de Moro
En un riu de Geòrgia
Ah
És geòrgia
Ella és dins un riu una mica
Eh?
Illa és dins un riu
No coneixes aquest tema?
Va, perdó, perdó
Mira, ha tornat a marxar amb l'altra persona
A quants estem ara?
A tres, ja?
A un, ja
A un
De qui és aquesta cançó?
No l'hauria sentida mai
Xa, home
Digam, digam
Tomeu Penya l'ha versionat
Illa és dins un riu
Ah, és que no l'entenc el Tomeu Penya
Ah, sí, sí
Ah, aquest és Tomeu Penya
Ara sí, ara sí
Ah, ja sé quina és
Illa és dins un riu
La de dos us o tu poc
Són dues persones
Que no s'acaben d'explicar
Els seus sentiments
I no es comuniquen
Com dues illes dins un riu
Que no es comuniquen, saps?
Vale, exacte
Si vols
Que maco
Pura lírica
Tomeu Penya
Avui que parlo
Soltaré molta merda
Sí, home
Vés dient
Tot el que se't passi pel cap
Que...
No, no, tinc un guió
Ah, tu tu això ho tens escrit?
Sí
Sí
Està l'última com a l'última tonteria
Ja me'l passaràs
Que serà una lectura graciosa
Que...
Tu, Corn Island
Una pel·lícula
Per qui li agrada el cine georgià
Hi ha molta gent que li agrada el cine georgià
Giorgià
No...
Giorgià
No em burquis, no em burquis
No, no, però hi ha gent
Jo què sé, hi haurà algú
La gent de Geòrgia, per exemple
Doncs els agrada
I hi ha gent de fora de Geòrgia
Doncs que...
No sé
Però és una pel·lícula ben feta
I ben rodada
Emotiva
Té un final devastador
Bastant important
Un final que dius
Hòstia, et deixa una mica
Que has retibat
Però...
Però bueno
És una pel·lícula plena d'emocions soterrades
I totes aquestes coses
Que ens agraden del cine d'autor
I que va guanyar
Va guanyar
Que ho digueu, eh
El premi a la millor pel·lícula
El festival de Carlo Vivari
Això és un nom d'un festival
No és un nom
Sembla el nom de
Tertulia de Sálvame
Sí
O Baríton del segle XIX
O Baríton del segle XIX
Però no, és un festival
És una ciutat
On fan un festival
Va guanyar el premi
Corn Island
Escolteu
Si teniu ganes de policíaco
Lazos de sang
Si no, Corn Island
Ja està
No hi ha res més al cine
Amb això
Què tal
Si ens acomiadem en un programa
Hòstia, quin programa
Més raro
Més xungo
Més programos i rivulers
M'agrada perquè he sortit jo
Bàsicament
T'has gravat ja
Ja has dit a casa
Que et gravin
No, hòstia
Home, bé, he trobat
Sóc que tinc el podcast
De RadioSport.com
I allà
En putes que et recaga tot
El programa Fruzzo
Mai me perdo
ProjecteFruzzo.blogspot.com
A partir de demà
O demà passat
O d'aquí uns dies
Ja tindreu el podcast
Mira, aquest programa
Ha sigut tan estressant
Ha sigut tan estressant
Ha sigut tan estressant
Que no penso tornar
La setmana que ve
Normal
Tornarem d'aquí dos dijous
Jo, si fos de tu
Tampoc tornaria
Tampoc d'aquí dos dijous
No, d'aquí dos dijous sí
Ah, vale, vale
Vosaltres veniu
Per si de cas
D'aquí dos dijous
I nosaltres procurarem
Potser estic jo sol parlant
Ah, bueno
Potser, eh
Bueno, parlar d'un parell de pel·lis
I algun còmic
I ja està
Estàs tota l'estona fent trailers
Així inventats
Tràilers solcados
Fins la setmana que ve
Moltíssimes gràcies
Una abraçada molt forta
Adeu
A l'escoltes
L'àdio d'Esbert
Sintonitzes
L'àdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
1
A l'escoltes
A l'escoltes
A l'escoltes
A l'escoltes
A l'escoltes
Educat
A l'escoltes
Veu d'Esbert