Fluzo
Transcribed podcasts: 132
Time transcribed: 5d 16h 57m 54s
Time transcribed: 5d 16h 57m 54s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Intonitzes l'àdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
Hola, bona tarda a tothom, si és que esteu a l'altra banda de què?
Del ràdio?
De què?
De el que sigui.
Això és de net?
No ho sabem, no ho sabem.
De moment ho estem fent, ho estem gravant, ja veuràm si sent...
No sé si ho estem gravant avui tampoc, perquè m'ha dit el tècnic que després fira i ens deixa tirant per a l'aire.
Ens deixarà tirats.
Avui no tenim res.
Però això què és?
Bé, fem com si no hagués passat res.
Us donem a tots la benvinguda a les 8 i un minut de l'espre a Ràdio d'Esvern.
Això és el Condensal de Fluzo, un programa que...
Que té el Xavi Roldan i el Carlos Jaco Meli com a...
Molt bé.
Com a cabezas de lanza.
No us fes ni un pelo.
Ni un.
I el Marc Pere Arnau, doncs, fent cosetes.
No sabem encara què, tampoc.
Hem de descobrir encara què.
En qualsevol cas, doncs, estem aquí...
Ens està mirant molt... Està satisfet avui el Marc.
Tu creus que arribarà a final de temporada, Marc?
Vull dir, que arribarem nosaltres a final de temporada?
Nosaltres sí.
Sí?
Ell haurem de parlar de la merda.
Ens enviarà la merda, abans, eh?
Ah.
O nosaltres amb ell.
O nosaltres amb ell.
Ah, no, és que no et posis xulo, Marc, perquè potser ja veuràs.
Ja veuràs com acabarem.
Bueno, en fi, doncs, això, que donem la benvinguda a tothom en un programa que intentarem parlar una miqueta de cultura,
si ens arriba una mica el que seria la part del cervell.
Fem un ràpid repàs.
Llibres, còmics, música, cinema i sèries.
Ah, molt bé.
Bueno, doncs, està molt bé.
Això t'has improvisat així, eh?
Sí, sí, sí.
Diria que em deixo alguna cosa...
Sí, saps què deixes?
Quina?
Ah, el personatge de la setmana.
Tira, Marc!
I és que cada setmana, doncs, decidim, determinem un personatge que ens acompanya durant tot el programa.
Una persona que ha sigut actualitat en els darrers dies.
Posem algunes setmanetes de marge.
Podríem dir... És que estava pensant a veure com...
Avui te l'has preparat tu, no?
No, tenim el Jota, tenim el Jota, avui.
Ah, exactament.
L'outrorament conocido como...
Los planetas.
Líder de los planetas.
Està de més actualitat que mai, perquè...
Bueno, de més actualitat que mai en el mundillo india, eh?
Tampoc ens flipem, vull dir...
Tampoc és que surtis al carrer...
Ens treus de nosaltres, de potser els quatre oients i...
I ja està, ja no sap ningú qui és el Jota.
Vols dir?
Bueno, no ho sé, no ho sé.
Doncs estem aquí per explicar-ho.
És líder de los planetas, que és una de les bandes de rock independent més destacades d'aquest país.
I que està d'actualitat perquè recentment ha tret dos discurs.
Dos discurs?
Dos discurs.
No, no, no, no, dos.
Però cap d'ells amb la seva banda mare, amb los planetas.
sinó amb dues bandes paral·leles que té, que són el Grupo d'Experto Soli Nieve,
amb els quals ha tret L.G. de la Tierra,
i paral·lelament ha tret amb una altra banda de reforç que es diu Los Evangelistas,
un disc d'homenatge a Enrique Morente,
on interpreten uns quants temes del Maestro Granaíno.
i, sincerament, és un tros de disc.
Ja hem sentit algun tema en algun altre programet que fem el Marc i jo i el Fede.
Bueno, un petit indi es diria, però bueno, no estic aquí per fer propaganda.
No passes publicitat de petit indi ni de la casa dels horrors.com.
No, exacte.
És que el bo d'això és que si faig publicitat d'això, després cobro,
però cobro, o sigui, cobro de mi mateix i em pago, saps?
I es crea un bucle pecuniàriu de difícil solució.
La solució és, dorm una mica més.
Sí, no, quasi que sí.
Vale, doncs Jota queda designat com a personatge de la setmana,
si et sembla bé, si ho sembla bé a tots vosaltres.
Està una mica empanat, eh?
Bueno, està fent les seves cosetes.
Sí, sí.
Bueno, ja li hem dit que no podia portar-se la grifa,
però ell no ens ha fet ni putoques,
i està aquí encenent-se un canutu.
Però bueno, escolta, és el que té el Jota.
No surt a l'entena, no passa res.
No, no, no passa res.
I si tampoc ho diem, això després ho tallem.
Sí, exacte.
Això no sortirà, això que acabem de dir, ja està.
Està allà i fora.
Seria un bon moment, també?
Ah, digues, digues.
No, dic, parlant de tallar,
si algú ens veu per la webcam de Ràdio d'Esvern,
ens truqueu i ens dieu que sí.
El 24451 és que sí,
el 24552 és que no.
No, truqueu al 93-372-3661
i dieu-nos alguna cosa,
perquè nosaltres estem en blanc.
Ah, dos veres.
Sí, no, deia que...
Per què no, ja que fem un personatge de la setmana...
Bé, això és una proposta d'aquelles,
que acaben en s'acorruptor perquè...
No, me l'apuntaré.
No, no, no.
Bé, va, jo la faig.
Ja que fem personatge de la setmana,
com a mínim aquesta setmana,
podríem fer la pixada de test de la setmana,
què et sembla?
Això m'ho acabo.
Això és una cosa que...
Bé, jo ho apunto.
No, no, no.
Jo ho dic per un tema.
Digues, digues.
Tu has sentit a...
Bé, a parlar sí que has sentit,
però has sentit parlar a la...
Kim Novak, darrerament?
No.
Què ha fet?
Què ha fet?
Bé, l'equip Novak ha protagonitzat
el que podríem dir la nostra pixada
de fora de test de la setmana,
per exemple, eh?
Sí, bueno, ara...
Bé, el tema del nom de la secció
és que de part, ara t'ho explicaré.
Aquesta senyora, actriu que va col·laborar
amb Hitchcock, per exemple, a Vèrtigo,
doncs ha dit aquesta setmana,
arran de l'Òscar de The Artist,
que és un escàndol i que no pot ser
que The Artist hagi estat premiada
o directament hagi utilitzat la música de Hitchcock,
algunes músiques del Bernard Herrmann,
com ara la de Vèrtigo, no?
A la darrera seqüència, doncs hi ha la música
aquesta de Vèrtigo, mitiquíssim,
aquest tema romàntic que apareix
a la pel·lícula de Hitchcock.
Doncs aquesta noia, aquesta senyora,
sí, encara està viva, sí,
ha dit que...
Bueno, va dir fa uns dies que és com una violació,
que ella se sent violada.
Vale.
Llavors, això va fer una encorre
una mica de rius de tinta, riarols,
de tinta, i, bueno,
doncs resulta que van tornar a ella
i li van demanar
però, a veure, senyora Kim Novak,
això no ho diu en sèrio, no?
O sigui, no pot ser que frivolitzi tant.
I la tia, en una segona declaració, va dir
sí, sí, sí, sí, sí.
Lo digo totalmente en serio.
I li van dir, no, hombre, pero recapacite.
I va dir, no, no, lo digo en serio,
porque yo cuando era pequeña fui violada
y sé lo que se siente.
Oh, oh, oh.
La va deixar caure així.
I llavors, i llavors li, clar,
tothom es va quedar esturat
i la noia va dir, bueno,
és que en su momento
yo fui violada cuando era niña
y no lo denuncié.
Por lo tanto,
sentía la necesidad moral
de denunciarlo ahora.
Madre mía.
De denunciar ahora esto
que es como cuando me violaron
cuando era la pena.
Bueno, una auténtica...
Quin rollo te estás picant, ara,
que qué pasa,
¿avui cobres por minuto o qué?
És que no tenim tema.
No, bueno, em feia gràcia.
Venim cap aquí i he pensat,
hòstia, mira, podríem dir això.
La podíem cular.
La secció la culem.
Sí, jo anava a dir de...
Bueno, el primer que he pensat
és nomenar la secció
as-hol de la setmana,
però en aquest cas
potser no seria el més indicat.
No, pixa de fora de test de la setmana,
què et sembla?
Que depèn de com,
les privacions també inclouen pixa...
Ai, no, va.
Bueno, i després d'aquesta mostra
d'Humor Garbanzero,
cortesia del Carlos
i d'Estralé,
alevem una miqueta el to,
recuperem la compostura,
si l'oblè,
i parlem de llibres francesos.
Va, vinga, el Marc, per això.
El Marc, sí,
s'ha aixecat de fer un gesto així com de...
Ah, jo em pensava que era per lo del teu xist.
No, no, no era per això.
Bueno, vale.
Doncs,
deu ser, perquè no,
el sentia a parlar de Patrick Mòdia,
que és el nostre protagonista de la setmana,
protagonista literàri de la setmana,
perquè en tenim uns quants
de protagonistes de la setmana.
Un altre jove, no, aquest?
Sí, generació actual,
bueno, dels de la generació del 1945.
Ai.
Em sembla, el tinc per aquí?
Sí, el 1945 va néixer aquest senyor a París
i des de llavors
doncs s'ha dedicat a fer una literatura
molt lligada al seu país.
Gairebé, o la gran majoria de les seves obres
transcorren a París,
com he dit jo,
totes les que he llegit transcorren a París.
No sé si el senyor té una altra mena de,
jo què sé,
literatura colonial,
però la obra més important,
la part més important de la seva obra,
doncs transcorrerà a París,
com, per exemple,
la proposta que us portem avui,
que és la Trilogia de l'Ocupació.
en el que s'ha vingut a dir,
Trilogia de l'Ocupació.
Sí.
Tu, oh,
lo he de decir todo, amigo.
No, no,
el vaig tenir a les mans, aquest llibre.
El vas tenir a les mans?
Sí.
Oh, per què?
Que te'l vaig deixar jo, potser?
No, no, no, no,
me'l vaig estar a punt de comprar a dir.
En una botiga?
A veure si esto tiene cabida.
Ajà,
vas mirar-ho i vas dir,
ningun tipus de cabida absoluta.
Vinc jo,
i te l'enxufo.
Em sorprèn.
Em sorprèn.
Molt bé,
sí,
segur,
jo sempre.
Doncs,
Amfitriologia de l'Ocupació
és un volum
que acaba de publicar
Anagrama
fa unes setmanetes,
que
no és,
sinó un recopilatori
de les tres primeres obres
de Patrick Modiano,
les tres primeres que va escriure,
entre els anys 1968
i 1972,
és a dir,
el principi,
principi de la seva carrera,
i que són
El lugar de la estrella,
La ronda nocturna
i Los paseos de circunvalación.
Són aquestes tres primeres obres
que,
si no m'equivoco,
no es podien trobar
al mercat espanyol
perquè devien estar descatalogades.
Jo diria que en els moments
sí que es devien publicar,
però ara ja,
una mica tària impossible trobar
si no te n'anaves
al mercat de Sant Antoni,
la marxa de Sant Antoine,
i potser ni així.
Doncs,
Anagram ha fet aquesta tasca de recuperació
i ha editat aquestes tres obretes
que són,
bé,
impactants
i no tan primerenques
com,
és a dir,
són primerenques
en tant que són les primeres,
però el tio comença a demostrar
ja un domini
de les armes narratives
i de les eines
doncs bastant espectacular
i una,
més una càrrega subtextual
doncs molt important
i molt punyent.
Perquè,
digues.
No,
pregunta així una mica tonta,
eh,
amb aquestes coses.
Estan relacionades
i de què van,
per exemple?
A veure,
de què van?
Estan relacionades?
Sí,
no,
no tenen continuació,
les poden llegir independentment,
però totes tres tenen una sèrie d'items temàtics
que donen voltes sobre els mateixos,
una mica,
eixos,
no?
que són doncs aquests col·laboracionistes,
ja ho diré,
col·laboracionistes,
col·laboracionistes.
El català correcte.
Col·laboracionistes.
Recordem que estem parlant d'un París ocupat
pels alemanys,
pels nazis,
ara,
ara,
en plena Segona Guerra Mundial,
i on,
doncs,
una part de la població,
jueva per a més senyes,
doncs,
es va,
se subia al carro i va dir,
bueno,
nos apuntamos a todo esto del nazismo,
que esto parece que mola,
esto parece que mola,
y tira para adelante,
esto tiene futuro,
i, bueno,
doncs,
alguns d'ells,
sobretot les classes benestants,
que podien viure una mica sobre ells,
doncs,
es van,
es van aliar moralment amb els nazis,
i es van dedicar a delatar els seus propis compatriotes,
de manera,
doncs,
bastant porca i bastant miserable,
no?
Col·laboracionistes de tota la vida,
escolta,
què vols que et digui?
Col·laboren,
si ja ho diuen.
Col·laboren,
col·laboren,
i donen per la col·laboració.
Quim Novak,
cuidao.
Quim Novak.
A partir d'ara,
tenim un password,
una...
una paraula clave,
que és Quim Novak.
Quim Novak.
Doncs,
en aquest context de col·laboracionisme,
ja,
hòstia,
no ho he dit deu vegades,
no ho diré,
no ho he dit cap,
doncs,
hi ha una sèrie de personatges
que són tots molt porcs,
molt moralment reprobables,
sense cap mena de principi,
ni d'ideologia,
que s'han venut,
i que, bueno,
està dedicant,
doncs, això,
a viure una mica la vida,
en aquesta ciutat caòtica,
a base de festes,
de mogudes així com de Pasolini,
una mica,
saps?
Això,
entre piquen tones i gorrines,
i aquestes coses,
això que tenen els rics,
els rics són així,
els rics,
tu i jo,
perquè són pobres,
però...
Em recorda les Opus Pistorum,
aquestes del Miller?
Sí,
què?
No,
és igual,
ja en parlaré d'aquest llibre,
un dia en parlaré d'aquest llibre.
Ah,
mira,
fíjate,
Arthur Miller?
Sí.
Estem parlant d'Arthur Miller?
Sí.
Ah,
molt bé,
doncs,
un dia en parlarem,
ja ho anunciem a tota l'audiència,
la setmana que ve
parlarem d'Arthur Miller.
Vale,
amb l'equip noves de protagonista.
Vale,
perfecte.
Doncs,
això,
doncs,
són tres noveletes,
molt petites,
són cortetes,
que estan escrites des de,
des de la ironia,
i des d'una certa subtilesa,
però que en el fons amaguen unes càrregues morals,
i simbòliques molt,
molt lèsties,
són d'aquelles coses que et deixen una mica fet pols davant de la baixesa de la raça humanà,
i de la coctícia,
i de l'autèntica,
bueno,
miserabilitat,
la que pot arribar a l'aixer humà.
Molt bé.
Pinten entretingudes.
Pinten vestuts.
No,
entretingudes no són.
Sobretot entretingudes.
Jo t'ho dic jo,
entretingudes no són,
però si et deixes emportar,
doncs,
per la prosa rica,
en matisos,
i,
i,
diguem,
doncs,
ben assortida,
en recursos literaris,
ah,
captiva,
enganxa,
i jo diria que demostra un altre cop que Patrick Modiano,
des del principi dels temps,
és un dels grans.
com ti has sigut aquí.
Fem un alto entre tanta lletra
i parlem una mica de cinema, breument,
perquè hi ha un festival que es diu Cinema al Día 2012
que va començar l'1 de març, però que acaba el 30 de març.
És a dir, vamos con tiempo.
Sí, sí, encara, encara.
No nos hemos colado.
Sí, sí, entra y mola, y mola.
Sí, ja ho diré, a l'Euskaletxea,
que és el centre cultural del País Basque,
el Born de Barcelona,
estan projectant...
Un local entranyable, t'he de dir.
Està darrere d'un restaurant, et diré jo.
Què vols dir, que està darrere d'un restaurant?
Que una vegada vaig intentar anar...
Ah, sí, és una mica difícil d'accedir-hi,
però és entranyable, a mi m'agrada.
Bé, és així petit,
i després té aquella sala que és així com...
Sí.
Profunda.
És com una sala de dos metres per 25, saps?
Llavors és molt ample.
Bé, sí.
Segur sobiré.
Bé, bé.
En fi.
Sí, què passa a l'Euskaletxea?
Doncs que estan fent un festival de cinema
projectant totes les pel·lis basques
de l'últim any,
que han estat vàries,
d'un bon pilon,
i són de bona qualitat.
I les fan gratis,
les fan en versió original subtitulada,
les fan a horaris prudents,
entre caps de setmana,
els dies elaborats cap a les set i mitja de la tarda,
una mica més tard...
Molt assequible, gratuït,
i hi ha unes pel·lis molt interessants.
Com a la...
Però t'hi ha algun desventatge, això?
O sigui, m'estàs dient que mola,
que és gratis,
que és guai,
que hi ha pel·lícules bones.
Por amor de Dios!
No té cap...
Sí, bueno,
que has d'agafar el bus per anar-hi.
Quanta també, vale.
I que són pel·lis basques.
I a més,
pràctiques l'eusquera.
I tant.
Jo cada dia,
anem al matí i dic,
hòstia,
tinc l'eusquera cada dia més rovellat.
Doncs mira.
Jo ja sé dir algunes coses.
Arrel d'aquesta notícia,
jo ja sé dir algunes coses en eusquera.
Urdangari no compta, eh?
Ah,
doncs ja en sé dir una cosa menys,
però encara en sé dir una...
A veure,
tira, va.
Sé dir Arrilla,
perquè entre parèntesis posa
La Piedra,
el títol,
i dic Arrilla.
La Piedra voldrà dir això.
És un drama molt interessant
que es va estrenar
i va durar exactament
una setmana i mitja
als cinemes de Barcelona.
Exactament igual o menys
que Vianai,
Dos Hermanos.
També podeu veure...
Això, perdona,
són pel·lícules recents, a més, eh?
Sí, sí,
són totes d'aquestes,
del 2011.
Sí, sí,
aquestes dues,
jo recordo quan es van estrenar.
O sigui,
no exactament quan,
però sí que em sona
fa poquet, sí.
I les que vénen ara encara més.
Deixeu-me dir,
ja que estem,
que el festival és precisament això.
Durant set anys,
any rere any,
han anat portant
el millor de l'any
immediatament anterior
a Barcelona
perquè tothom pugui recuperar
les peces
que encara no han sortit en DVD.
I això...
Això ho asseguro jo.
Perquè...
Has fet recerca.
Vaig intentar veure'n alguna
per portar aquí
la secció més preparadota
i no...
Vas anar a la FNAC
a comprar-les
i no hi eren, no?
Exacte.
Volies dir això.
I també les vaig buscar
per Amazon.
Sí, sí.
Sí, vale.
En fi,
algun altre més?
El documental de Fermín
Mugruza
que es diu
Next Music Station Líbano.
Bueno, era fàcil.
I vam pensar
a soltar un palabro
eusquera.
Sí, al final
eusquera sona molt internacional.
Sí, sona així com a...
No sé, com l'Esperanto.
Sí, de fet,
aquesta la feien avui
a les set i mitja.
Però bueno,
i faran,
molt important,
el 14 de març
i aquesta és la que jo
recomano personalment,
Urteberrion Amona.
Vale, explica-ho.
Feliz año, abuela.
Ah.
Veus que he après vas?
Sí, sí, és veritat, és veritat.
És una comèdia negra
que comença
bastant còmica
i acaba molt negra
sobre...
Hombre, mira,
espera, espera,
funciona el xat?
Mira, ei,
aquí estem.
Funcionem.
Hola?
Bueno,
de moment tenim un frame ahí.
si algú que contesti...
No, no funciona.
El tècnic no.
En fi, seguim.
Urteberrion Amona
de Telmo Esnal,
que és un tio que suena
a Teletubi,
xungo.
Suena a Telenyeko, sí.
A Telenyeko Guarro.
Suena millor.
És un d'aquells noms que dius,
aquest nom està al revés,
o sigui,
l'han escrit al revés.
Si llegeixes al revés
suena com Lance Omlet.
Bueno, está bé.
Suena com a Truita Artúrica.
Suena...
Sonaria bé.
Sonaria bé.
És un tio molt...
Ha fet diverses pel·lis
al País Basc.
Aquí, com sempre,
arriba una o dues de vegades.
Aquesta va arribar, però...
A saber,
les que arriben catalanes
al País Basc.
Eva.
Rec.
Bueno,
algunes, potser sí.
Algunes, sí.
Protagonitzada aquesta,
i per això es va estrenar a Catalunya,
amb la Montserrat Carulla,
i diversos bascos
que ara no diré per què no.
O sigui,
tenen la Montserrat Carulla
al reparto
i llavors sí que s'estrena.
Exacte.
Són així de bàsics, eh?
Oportunisme,
col·laboracional.
Bueno.
I la cosa va
d'una família
que ja no pot més
d'aguantar l'àvia
i li toca
una residència
d'aquestes
donde dejas
a los abuelos a morir.
Que os voy a contar,
ja lo sabes,
a residències per ancianos.
Sí,
un petit bonsai,
aquests,
no sempre tenen noms de plantes.
És una cosa...
O de plantes...
El ficus alegre.
O de Otean de l'Horizonte.
Sí, exacte.
Són les dues modalitats.
Doncs això,
i els seus fills
organitzen una espècie
de triquichuela,
triquiñuela
per colar
a la seva dona,
a la seva àvia,
que òbviament
no vol saber-ne res
de tot això,
com ficar-la
dins d'aquesta residència.
Està molt bé,
segons el que hem llegit.
No vam poder veure-la
perquè això va durar
una setmana
al cine Alexandra
i poco más.
Quan vam anar,
s'estrenava
i quan vam arribar al cine
ja l'havien treta.
Ja no hi era.
Així de poca dura.
I vam dir,
oye,
pues vamos a ver
origen o algo otra vez.
Sí,
jo que sé.
A ver si esta vez
si no os gusta
i tampoc.
I tampoc.
Doncs el 14 de març
la fan.
Ja ho dic,
a Luz Caletxea,
que està pel Born,
parada jove primer,
entrada gratuïta,
todo a vuestro
antojo y gusto.
I mejor,
puc fer un últim apunt?
I tant,
i tant.
És això que has escrit
aquí el guió?
Què?
T'has fet un apunt
aquí el guió
referent a
Urte Berria Una Mona,
que com a descripció
de la pel·lícula
has posat
bascs varis.
O sigui,
si hi ha alguna cosa
és que s'entén.
A veure,
el projecte Fruzzo,
el condensador de Fruzzo
és verd,
vol estalviar en fulls.
Que no,
que no,
si em sembla molt bé.
Només un nom
d'un actor
ja saltava la línia.
Però si ja et dic,
si em sembla molt bé,
si és una capacitat
de síntesi
que jo no tinc
i tu sí.
Tirem-me.
que no.
que no iba a ser menós.
Ara passem a la secció de còmics.
Jo volia animar la cosa amb Cinebasco.
No, no, he decidit que ara les meves seccions...
Donaré pas a les meves seccions així.
Hola, audiència. Ara parlem de còmics.
L'audiència, el xat... Mira, el xat s'ha congelat.
Un altre cop. Ai, no, no, no podem, no podem.
No pensem... Bé, escolta, tu, que avui he parlat d'un còmic molt guai,
però ja he dit, va, avui parlaré d'un còmic que m'oli.
Es tracta d'un còmic que es diu Revolver, Revolver, Revolver,
que escriu Matt Quint, que és un tio que m'agrada molt,
és un tio molt interessant i que us recomano encarecidamente.
Per què? Perquè aquest senyor tenia dues obres publicades en aquest país,
em sembla que fins i tot tenia una tercera que encara no s'ha editat,
i jo ja venia preparat perquè, bueno, doncs aquestes dues obres,
diguem que m'havien agradat molt.
A mi, bueno, ara sembla aquí que sigui el centre de l'univers.
No, a tothom. A la crítica en general han agradat molt
tant Superspai com Tres relatos.
La història secreta de l'Hombre Gigante,
que són dues de les obres passades de Matt Quint,
que ara torna amb aquest Revolver,
amb una expectació bastant considerable,
i he de dir que...
Bé, ha complit.
Va, va, deixem-ho encar, ha complit, ha complit.
Sí, no, a veure, és que parlo d'aquestes dues obres
perquè eren realment impactants,
eren molt bones, dos pedazos d'obres
que podeu trobar a totes les botigues
perquè són molt recents,
unes de l'any passat i l'altre de fa dos anys.
Això que tiene estar editado.
Sí, exacte. No, bueno, però no estava escatalogat.
Però en qualsevol cas, si no,
també podeu prendre l'opció de començar
per aquest Revolver,
que, d'entrada, és més fàcil que els altres dos.
Més fàcil, més accessible,
i, bueno, per a neòfitos potser és més recomanable.
De què va la història?
Doncs mira, és tan original
com una cosa d'universos paral·lelos.
Hombre!
Ja hi som un altre gol, eh?
Espera, les teves seccions, a partir d'alt, diran...
No, no, és que hi ha un univers paral·lel
on estem fent aquest programa
i jo ho diu, les teories d'universos paral·lels.
Però no és aquest.
Però, vale.
En qualsevol cas, no és aquest univers.
Ho sento.
Ah, t'ha tocat.
Estàs en l'universo paral·lelo erróneo.
Me voy a estar a dormir
i potser et despertes a l'altre,
que és el que li passa al nostre protagonista.
No només el protagonista d'Awake,
aquesta sèrie que s'ha estrenat a NBC
i que huele a plagio, perquè...
Uh! Home, ojo, ojo, espera.
No tenim disparos ni res per aquí?
Ah, no, no, avui no m'he portat.
No he portat la caja de sonidos.
Jo no sé quan es va gestar la...
Diguem, la sinopsi d'Awake.
No sé quan es va gestar aquest revòlver,
però és...
M'alçó o menos lo mismo.
De què va, revòlver?
Doncs va d'un senyor que té una vida bastant avorrida,
amb una jefa que no se suporta mútuament,
amb una feina que no li agrada gens,
amb una nòvia amb qui no se sent a gust,
perquè no és una materialista,
i que, bueno, un bon dia, doncs hi ha un apocalipsi,
i se va tot a Garete,
i s'acaba el món, com aquell qui diu,
es produeix un panorama d'aposta pel apocalipsi,
d'arressació mundial,
molt bé, fins que hi ha cap problema,
fins que el senyor se'n va dormir i es desperta,
i quan es desperta, torna a estar, diguem, al seu avorrida.
A partir d'aquí, cada cop que se'n vagi a dormir,
anirà alternant les dues realitats.
de Quiluda, Awake, és el mateix plantejament.
Sí, bueno, però Awake és un accident, tal...
Sí, home, no, no, no coincideix tot,
però a veure, que ara, alhora,
s'han sortit dues obres amb diferents plataformes,
entre cometes, que una mica parteixen de la mateixa base,
un senyor que se'n va dormir i té dues vides paral·leles,
que a més comencen a semblar que estan interconnectades,
és sospitós, però és igual.
En qualsevol cas, Revolver és molt divertit,
és molt addictiu,
ja dic que és una mica potser més lleuger
que les seves dues anteriors obres,
però també és d'aquelles obres
que, tot i sé bastant d'entreteniment,
doncs la veritat és que va deixant un poço
i va deixant una sèrie de reflexions
així una mica por encima,
que pots agafar o pots no agafar si no vols,
sobre, doncs això, no?,
sobre les eleccions,
sobre quina vida portes,
si t'agrada la teva vida,
si vols renunciar a la teva vida
i passar una vida més emocionant,
perquè, clar, en aquest senyor,
els dos camins que se li hauran són precisament aquests,
el de la vida tranquil·la i estable,
però altament avorrida,
o el de la vida arriscada,
a borde de la muerte,
però, amico,
ahí sí que no es lo passa molt bé,
perquè, a més,
té altres rotlletes i altres històries.
Ahí se excepte, ahí se excepte.
Bueno, ahí rotllete, rotllete.
Ai, Kim Novak.
Home, ara tampoc no ho us hem, eh?
Kim Novak no n'hi ha, precisament,
ja són adults.
Home, és que aquesta secció de la pixada fora de test
implica que tindríem llibertat absoluta
per fer el que vulguem sobre aquesta persona.
No sobre, no amunt, sinó sobre...
No, tio, que aquesta persona va fer-te,
només per això ja li deveu un resulte.
Vale, Kim Novak.
Doncs...
Kim Novak.
Kim Novak, Kim Novak.
Això que us deia,
és una història addictiva,
és una història divertida,
és una història que, a més,
fa reflexionar una miqueta,
que no fa, ja dic,
tants experiments formals com les dues anteriors,
especialment com Super Spike,
que era una cosa pornogràfica, no?,
de tanta experimentació formal
que feia aquell home allà.
Aquesta és més tranquil·leta,
però, bueno, sí que va agafant,
i jo penso que és un dels còmics
recomanables de la temporada
amb tota facilitat.
L'edita Norma és...
Què?
No, que digui, l'edita...
No, sí, sí, no,
he fet una pausa dramàtica.
Ah, vaja, vaja.
Sí, no, és que no sabia si dir
l'edita Norma o Vèrtigo,
Vèrtigo Norma,
és de Vèrtigo,
és una obra Vèrtigo,
editada en aquest país
a través de Norma.
Vale.
Deixa'm dir,
aprofitant que encara no s'ha acabat la cançó
i que parles de realidades paral·leles,
que tenim un sorteig en marxa
a lacasadeloserrores.com,
podeu guanyar 3 DVDs
d'Otra Tierra.
O sigui,
en guanyareu un dels 3,
no us vamos a enviar los 3 a vosotros, eh?
No?
No, no, no.
Ni que responguin 3 vegades, no?
Bueno, ja vosaltres,
segurament no guanyeu,
això va per sorteig.
Perquè ens faran tanta ràbia
que responguin 3 vegades
que ja us estic en sense...
No, no, no,
és imparcial,
és imparcial.
Mano Inocente.
Sí, sí, sí.
Que us ho pideu.
Entreu a lacasadeloserrores.com
i veieu allí com funciona
perquè així ens doneu visites.
Vale.
Doncs et diré una cosa.
Ara escoltarem una cançó,
¿vale?
Sí.
Perquè resulta que hi ha un concert demà.
I és un concert dels gordos.
D'acord.
Dels gordos de la temporada.
Es tracta de M83.
Et sona en M83?
Sí, però...
És un d'aquests grups
que se n'ha parlat molt últimament,
que se'n va parlar molt la temporada passada.
van fer un dels discos guais del 2011
i van fer el temazo màxim,
màximament màxim,
de l'any passat,
que ha roto totes les pistes,
ha roto totes les tables crítiques,
lo ha roto todo.
És un temazo que es diu
Midnight City,
que ja hem sentit un parell de cops
també en una realitat paral·lela,
en un programa que tenim
en una realitat paral·lela,
i que ja vam pronosticar
que seria un dels grans
i efectivament després tothom ha dit
que és, doncs,
si no...
Bé, sí,
la cançó de l'any.
A totes les publicacions especialitzades
ha sonat aquesta Midnight City,
que si vols podem sentir
per recordar tothom
que demà venen a resmetre's M83
i sonen així.
M83
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
M83, M83, des del seu darrer disc, Harry Up, Weird Dreaming, tocaran demà el res mateix.
Mola, Janí.
No, anava a dir que estan les entrades esgotades, però han anunciat recentment que tocaran el Primavera Sound.
O sigui que si us ha amolat aquest tema, si us ha amolat aquest tema, sí, compreu-vos l'entrada del Primavera Sound, que és barateta, barateta, i aneu a veure'ls.
Dit això, dit això, direm-te'n'hi, bueno, seguim posant-nos pelotes amb la música, eh?
com a mola, com a mola passar de los M83 a los M83 a los M83 a los M83, t'anava a dir que yo aniría al concert de demá, pero no ya aniré, porque aniré al cinema.
Molt bé, i què aniràs a veure?
Doncs, una de les tres que recomanem ara, bueno, de fet no, una ja l'he vista, l'altra ja també, i l'altra no sé si la podrem veure, però...
Puc interrompre amb una altra de les tonteries?
T'has adonat que hem improvisat aquesta cosa de, ah, no aniré al concert, aniré al cine, ah, sí que aniràs a veure, i fins i tot improvisant-ho, sincerament improvisant-ho, ha semblat que ho teníem preparat i ha quedat superlleig, tio.
Aniré al cine, ah, que aniràs a veure, així de dolent som, improvisant.
I quan improvisem de veritat, sembla que improvisem.
En fi, una de les tres que recomanem aquesta setmana, si teniu temps i ganes d'anar al cinema i heu passat ja de veure alguna peli basca, aneu a veure Los Itos de Marzo.
Molt bé, especialment si sou dones solteres de més de 40 anys.
Bueno, no, de més, perquè també surt el Ryan Gosling, que abarca una mica més.
Vale, doncs especialment si sou matrimonis cansats de la vostra vida, i us esteu plantejant un canvi d'inclinació sexual.
Bueno, surt el pols gemàtic que compensa...
Compensa tot. I el Philip Sherman, que encara compensa menys.
En fi, Los Itos de Marzo, la nova peli de George Clooney, aquesta vegada no només com a actor, sinó també com a director.
Este tio lo peita últimament i a mi em cau genial, i per tant recomano absolutament tot el que faci d'ara endavant.
I també d'abans.
Sí, a mi també em cau molt bé. Ja som dos. Això es pot considerar que ja pot generar un backlash?
És a dir, això, que a dues persones els hi caigui bé un tio, ja es pot considerar com un rebote?
Ja podríem dir, doncs ara ens cau malament. Està massa de moda.
Sí, sí.
Doncs ara ens cau malament.
Ara ens cau malament.
Fluzo odia a George Clooney.
De fet, la seva peli és una merda, no, aneu a veure-la. No, és broma.
Aneu a veure-la. Va estar nominada a alguns globus d'or, entre d'altres, millor peli dramàtica.
Va obtenir una nominació a l'Òscar al millor guió adaptat. I la història és política, d'acord?
George Clooney, sempre que dirigeix, fa sus temes comprometidos con la sociedad. Aquesta vegada no hi va a ser diferente.
I és els dies abans d'unes eleccions a la presidència dels Estats Units, si no m'equivoco, perquè la vaig veure com...
Jo no me'n recordo. Són les eleccions o són les primàries o no ho sé.
Unes de les eleccions, on hi ha tot un equip, amb el George Clooney com a candidat principal i el Ryan Gosling com a hombre en la sombra, que lo maneja todo y que es un hacha en hacer todo lo que falta para conseguir votos.
La peli és molt... en certes aspectes és molt rigorosa en relació a la informació política, tant és així que si no saps més o menys de què va la cosa, no te sabentes de res.
Dios mío, hemos perdido Ohio.
Big deal.
En aquest sentit està molt bé. A més té una part dramàtica que ve de l'adaptació teatral, que és una mica de folletinesca, però que està prou bé, a mi em va agradar.
I la peli és molt sòria, està molt ben feta, apassionant a su manera. Doncs mira, primera recomanació.
La nova pàjarada política de George Clooney. Aquest senyor, després, quan no fa cine, últimament és que és fer cine i fer campanya política.
Bona política, posar els seus ideals.
Sí, sí.
Aquest senyor, quan no fa cine, se'm va matar a foques, que ho sàpigues.
Sí, no, no, de veritat.
Ah, perquè sí.
Jo l'he vist, eh?
Jo l'he vist.
Sí, sí, vaig anar a l'Antàctida amb Greenpeace i ens va tirar pedres. Estava allà el tio tirant-nos pedres, tu jo.
Estava molt malament aquest tio, eh?
Sí, sí, sí. I anava dient... Arriba, arriba.
A més, a més, a més, semean los cafés de Nespresso.
Sí? Això ho dius? Això m'ho va fer a mi, també.
Sí?
Vaig anar jo allà i...
Bé, doncs, ara el George Clooney ens torna a caure bé un altre cop.
Vinga, exacte.
Vale.
Dos idos de març, recomanació.
Segona recomanació de la setmana, John Carter.
La pel·lícula que no veurà absolutament ningú.
La gent ja diu que podria acabar amb Disney, com a tal.
Podria deixar d'existir arreu d'aquest fracàs programat,
perquè encara no s'ha estrenat.
O sigui, 90 anys o no sé quants...
Sí, sí, i fora.
...de Disney, i arriba el senyor John Carter i se lo ventila, eh?
Ja, toma.
Del ploazo.
Una d'aquestes superproduccions que nosaltres reconecem que ens agraden,
on tot és efecte digital, tot és acció, tot és aventura.
John Carter, originalment, es deia John Carter de Marte.
Con eso queda todo dicho.
És la que aniré a veure jo en comptes d'anar al concert,
durant que el Xavi em va robar l'entrada.
Tercera recomanació cinematogràfica de la setmana, Intocable.
El nou èxit francès, el nou nou, és a dir, The Artist ja no, vale?
The Artist existió i s'hi acabó, vale?
Però The Artist, punt.
Ara veràs...
Mola...
Intocable.
Intocable.
No, no mola.
De fet, és la típica candidata que faci molta ràbia.
Però, de moment, quan la mitifiquin ja donarà ràbia.
Fins que no la mitifiqueu, aneu a veure-la.
És una comèdia sobre un home que, després d'un accident,
queda totalment tetraplègic o paralític o com o sea,
que no se mueve,
i contracta un ajudant afroamericà
amb el que viuen experiències divertides,
però sin caer en lo empalagoso.
Vols dir que no cauen en lo empalagoso?
Jo l'altre dia vaig anar al cine.
Ahà.
De vegades faig aquestes coses.
I em van posar en el tràiler d'aquesta pel·lícula,
i en el tràiler d'aquesta pel·lícula deien...
Saps allò que posen els titulars, no?
Uh, sí, això ho volia dir.
Sí, sí, sí.
Ah, volies dir...
No, no, no, continua, que m'havia oblidat.
A veure si dius el mateix que vull dir jo.
Sí, hi havia un titular d'un crític que deia
la mezcla perfecta entre el discurso del rei
i passeando mis days.
Sí, crec que és la pitjor forma...
Perquè he pagat per veure la pel·lícula que veuré,
que si no, m'aixico i marxo.
Sí, sí, sí.
Doncs jo aquest tràiler, el mateix tràiler,
amb la mateixa ràbia, el vaig veure dues vegades seguides,
abans de veure Shame i Young Adult.
Em van fotre les dues pel·lis.
Però bueno, jo de fet no hi comptava gaire amb aquesta pel·li,
però la postura oficial del Fluso, la POF,
ve a nom del Manel,
que és un dels nostres crítics a la Casa de los Horrores,
i ell diu que està francament bé.
Así que nosotros oficialmente la recomendamos.
Sí, jo crec que sí.
Què vols anar a veure?
La voz de tu ventana a la mía, no?
No anigas a veure de tu ventana a la mía.
No, no, no.
Bueno, doncs intocable pel·lícula francesa
que ha arrasat el seu país d'origen.
18 milions d'espectadors.
18 milions d'espectadors.
O d'euros.
Espera't un moment.
18 euros?
Bueno, un número muy grande.
Un fotimer de gent.
Un pot o sí.
Un pot o sí.
De persones amb vis intocable, entoixable,
el nuevo exitazo del cine francés.
Si voleu ser els primers a veure-la,
doncs aneu-hi, no us regalarem entrades.
No, no, regalem de la 10, no regalarem entrades.
Bueno, doncs queda recomanada.
Alguna cosa més de cara a aquest cap de setmana?
No, em ve de gust escoltar una altra cançó.
Sí?
Alguna en concret?
No, jo et deixo aquestes escoltes, ja ho saps.
Bueno, doncs què et sembla si sentim el grup d'expertos Sol i Nieve,
que és un dels grups...
de la Jota, ja et parlaves abans, no?
Jota, ara...
Jota, arráncate a...
Arráncate a tocarnos algo, guapetón.
Jota, ja, ja, ja.
Sí.
Doncs a Santí Maquet, dime,
de Reddisc, del grupo d'expertos Sol i Nieve,
LG de la Tierra.
No sé si estoy en lo cierto, yo no sé si me equivoco.
No sé si me equivoco, pero que tú estás mintiendo, es así que lo estoy viendo y lo está moviendo todo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo y por el día tampoco.
Por qué me decías que me querías si no era cierto, si me iba a dar la abandonada por la mañana.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo y por el día no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
que por el día no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
a mi manera
para la gloria
de mi manera
de ser un de esta manera
de ser un de esta manera
guau, guau, guau,
que bueno lo último de...
És que sempre he volgut ser locutor de Ràdio Fórmula.
Que bueno lo último del Grupo d'Experto Sol y Nieves
sonando desde su álbum...
No puc parlar tan ràpid.
Com es diu l'álbum?
El Eje de la Tierra.
Dius que venen en concert o no?
Sí, és veritat, això estaria bé dir-ho.
Venen just demà,
a l'hora que M83,
la mateixa nit,
en un altre local, òbviament, a l'Apollo,
venen al Grupo d'Experto Sol y Nieves,
que suposo que encara deuen cada entrada
les podeu trobar per 18 euros.
us ho recomano.
Per cert, una cosa,
ara que ja funciona la webcam,
quan ens veieu parlar tant
aquí offline,
mentre sona la cançó,
ens estem cagant en tot Cristo,
que us sàpigueu.
És fora de micro,
queda off the record.
Hem posat una sèrie a parir
en 3 minuts.
No direm quina,
perquè és una sèrie
amb molt...
Ja ho direm
amb molt de renom.
Quan acabi la temporada.
Sí, quan acabi la temporada
ja ens cagarem en aquesta sèrie.
No, anem a aprofitar per dir coses,
però va, tira.
Ah, no digues, tigues.
No, tira la música.
Tira música.
Smeared black ink
Your palms are sweaty
and I'm barely listening
to last demands
I'm staring at the asphalt
wondering what's buried underneath
Bé, no, que anava a dir que...
Bé, en fi, està mig penjada
la webcam, però recordem
que ens podeu contactar una mica.
Ara que ja va,
és que li explico al tècnic
que el tio diu
No, hòstia, ara funciona.
No, sí, sí, funciona.
Ara funciona, ara funciona.
Tranquil, tranquil.
No passa res.
Tranquil, Marc.
No, només no ha de dir que...
A tancar els lusos un altre cop.
Ara, vale.
Vale, segueix amb el teu sudoku, Marc.
Jo els he vist els sudokus
que fa el Marc.
Són de dos per dos, tío.
Mira, mira, mira.
Són de dues caselles
per dues caselles, tío.
I tot i així s'equivoca.
Pullem una mica el nivell.
Posa 3, símbolo de Batman,
la pinta i se surt dels margens, a més.
O sigui, Marc, tío.
No m'ho diguis.
Ja ho sé, no em puc fer res
per editar que m'ho diguis.
No, que anava a dir
que ens truqueu al 93-372-3661
per parlar amb nosaltres, sisplau.
I, mira, és complicat.
Això sonarà el podcast que...
Sí, ja ho sé,
el pobles de l'ordinador
me van a matar.
I també recordem
que en aquest bloc
al qual us baixeu
el podcast del Fluzo
també trobeu
una cosa que es diu
The PICT
que és una explicació
de tot el que ha passat al programa
de tots els ítems
dels quals hem parlat
amb una miqueta més
d'informació
d'ampliació de la informació.
Que ens treu moltes hores,
o sigui, que...
Sí, sisplau.
Mireu.
Entreu, mireu.
Jo què sé.
Feu, imprimiu.
Jo us recomano
que imprimiu octavilles,
us llugueu una avioneta
i sobrevoleu tot Barcelona
llançant aquest The PICT.
Por favor.
Sisplau, feu.
Bé, doncs ara sí,
et deixo proseguir amb la secció, va.
No, ja que estem parlant de sèries,
seguim parlant de sèries,
perquè últimament
hi ha hagut molts moviments
a les agendes i calendaris
de pròpios i estranyes
i anem a posar una mica
el mes de març com pinta.
De moment, ja ho vam dir,
l'1 de març va començar a Wake.
Aquesta sèrie que hauria de petar-ho
ja veurem si ho peta.
Nosaltres deixarem un parell de capítols
abans de parlar d'ella.
Què te parece?
Vale.
Ja vam parlar l'estrena,
doncs ara a veure com evoluciona,
que lo mismo esto acaba siendo una mierda.
El 4 de març,
és a dir, fa dos o tres dies,
es va estrenar també la nova proposta
de l'ABC,
que és GCB,
Good Christian Bitches.
Pregunta.
Sí.
Ho qualificaries de proposta?
Proposta de l'ABC?
A veure, ells proposen...
I tu, si vols,
tu pots emportar a casa o no.
No, mira, ells proposen
que si vols passar-t'ho
al doble de bé
que en Mujeres Desesperades,
que vegis aquesta sèrie
que és Mujeres Desesperades
elevado a la enésima potència.
Això ho pinten així, ells.
jo he vist cinc temporades
de Mujeres Desesperades
i he vist el piló...
Sí, sí, sí.
Así estàs.
Sí, desesperado.
Desesperado.
I he vist el piló de GCB.
GBC, ¿no?
GBC, sí.
GCB, GCB.
GCB.
Que al principi era
Good Christian Bitches,
després es va a quedar
Good Christian Bells
y ara és només GCB
i així políticament correctes.
Ah, clar, ABC, tú.
Bueno, Beach o Sponti, ¿eh?
Sí, no, pero bueno.
Sí, perquè sempre diguen
Son of a Beach
en un montón de series.
Sí, sí, es Sponti.
Està...
Però bueno, ells ho van...
Ho van cancel·lar, ¿per què?
Perquè potser el creador va dir
Oye, que no, que esto es muy fuerte.
El creador és el Robert Harling
que va dirigir
La Fuerza del Cariño 2
i que ha escrit el guió
de El Club de las Primeres Esposes.
Hòstia, tu, no sé
per què estem parlant d'això.
Què?
Un moment, què?
Estem parlant d'una sèrie
que ha creat el director,
el tio que va dirigir
Què?
La Fuerza del Cariño 2.
La Fuerza del Cariño 2.
Sí.
Ui...
No en parlem més,
però és que...
Però això no m'ho podies
haver dit abans de veure la sèrie?
Ja, jo també l'he vista.
És veritat.
És que no sé...
Per què no vam llegir
el subtítol?
Bueno, perquè...
Sèrie nueva,
sèrie pa ya que no vamos.
Sèrie que vemos
és sèrie que criticamos.
Som acida i reflexius.
Sí.
A veure, la part positiva
és que surt a Leslie Vip,
que és un capritxo personal
des de fa temps,
surt la Christine Chenoweth.
Hombre, Christine Chenoweth.
Que és la enanita de...
Sí, de esa pequeña elfa...
De Criando Malvas.
Adorable, que sortia...
Sí, sí, a Criando Malvas.
Pushing Dacis.
Pushing Dacis.
I que la vam descobrir
molts de nosaltres
a West Wing.
Era una de les components
de la camarilla
del presidente Bartlett.
i que està molt desmejorada.
I surt la Marisol Nichols
de 24,
que sortia a 24.
Marisol Nichols
surt al primer capítol?
No, no.
Ah, vale.
Ah, sí, no,
el primer capítol de GVC.
Sí, és una d'elles.
Sí?
Ah, doncs mira,
no em vaig ni a durar.
En fi,
que tots aquells que esperin
més que Mujeres Desesperades,
no,
és Mujeres Desesperades
exactament igual.
De què va?
Quina és la premissa?
La premissa és
una noia que en el passat
ha sigut una cabronceta
amb sus amigues del col·legio,
torna al seu
poble perquè
el seu marit
intenta afogar-se
amb la seva amant
i acaba morint
en un accident de cotxe.
Premissa igual
que Mujeres Desesperades,
per cert.
Sí, després
que aquesta amant,
això és una mica ràllat,
vam dir-ho,
intenti practicar-li
sexe oral al cotxe.
Sí, sí, sí.
Bueno, intenti no,
ho aconsegueix
i per això hi ha l'accident.
I aquesta noia
marxa, llavors?
Aquesta noia
torna al poble
on es troba
amb aquestes
ex-companyeres
de classe,
a qui els va fer
la vida impossible
robant de novios,
haciendo putaditas,
no sé què,
i ara se suposa
que l'hauran de tornar.
Aquest poble,
cal dir que no és un poble
de qualquiera,
és un poble de Texas.
Sí, sí, sí.
Això és el que...
Si segueixo aquesta sèrie...
Serà perquè transcorre a Texas
com les millors sèries
dels últims anys,
com Friday Night Lights,
i...
Friday Night Lights.
I Dallas.
I Patessa Galàctica.
I el remake de Dallas.
I el remake de Dallas.
Doncs, sí,
bueno,
i Heart of Dixie,
serien els tres.
Homénages a Texas
des de la factoria
de sèries americana.
Exacto.
Vale,
llavors, bueno,
com que és Texas una mica
on juga amb aquesta...
Podria jugar,
de moment no,
de moment no ha jugat a res,
de moment no ha passat res.
De moment és aquesta tira
a tornar al poble.
Sí,
però sí que és aquest ambient
així com superconservador
de R0, no?
Sí,
i la Cristiana,
que és una putilla
i no sé què,
sí, sí.
Té potencial...
No sé,
no sé si dic si té potencial.
No m'atreveixo a dir
que tingui potencial.
Potser té alguna cosa més.
No,
en un canal
que té una subdivisió
que es diu ABC Family,
no té cap mena de potencial,
ja t'ho dic ara.
Aquesta sèrie tindria
un cert potencial,
penso,
Showtime tindria
un cert potencial a FX,
a HBO li quedaria massa gran,
a AMC podria desenvolupar-se
bé,
però a ABC,
des de luego,
fins i tot a la NBC,
jo crec que podria
més o menys funcionar,
una mica més rojillos,
més hippie o...
Però com a comedia
de minuts,
és que dura 40 minuts.
Però 40 minuts
per un drama
que pretén ser trencador,
perquè suposo que és
el que pretendrà,
ser trencador,
ser bitch,
una sèrie així una miqueta
de picantona i tal.
Bueno, picantona,
punyent,
crítica,
àcida,
jo crec que no,
aconseguirà passant una mica
el que va passar amb Glee,
que havia de ser
la cosa superrevolucionària
i superrevolsiva,
i a més d'on me quedó?
En la mierda!
Penso, penso,
no sé...
Sí, sí.
Bueno, en fi,
doncs això,
jo veurem algun capítol més,
perquè vaig viure
alguns gags,
això ho reconec.
Passa la criba,
passa...
No, no la passa
a la Veré
per Guiti Pleasure total.
Bueno,
tots els seriòfilos
tenim una sèrie d'estàndards,
no?
Com a mínim,
jo ho faig així.
Pilot que veig,
doncs,
X capítols que li assigno,
per exemple.
Per exemple,
per dir qualsevol cosa,
GCB 0.
Bueno,
penso veure cap més.
GCB 1,
tampoc és que estigui jo ahí.
No, no,
tu li dones un 1,
li dones un capítol de confiança,
jo no n'hi dono cap.
Podries tant tu,
podria donar-li un capítol de confiança,
perquè realment té algunes cosetes
que podrien estar bé,
però jo presento que no,
m'espero,
ja que ho fas tu,
m'espero,
i si d'aquí 15 capítols em dius
ei, tio,
que val la pena,
doncs,
llavors és quan et diré
no la penso ara,
perquè ja porta 15 capítols,
i llavors el resultat és el mateix.
Et dic una cosa,
no arribaré a 15 capítols.
No,
la pregunta és,
arribarà aquesta sèrie a 15 capítols?
Ah,
sí,
sí,
arribarà,
arribarà.
Sí?
Sí,
segur que sí.
10 de març,
s'estrena la TV Movie
de la Sara Palin,
per fi,
de l'HBO Game Change,
amb la Julianne Moore.
Ah,
no és Tina Fey?
No.
Ah,
aquest és molt,
ja se va,
però la Julianne Moore
també mola.
I 15 de març,
s'estrena Missing,
que és una nova sèrie dramàtica,
policia,
que amb un nen desaparegut
i la dona que el vol anar a buscar,
de fet un dels creadors va fer Vanished,
no sé si te'n recordaràs de Vanished.
Sí,
i tant,
i tant,
una altra pèrdua de temps,
sí.
I pèrdua de persona,
perquè es perdia una persona
i la buscaven,
en fi.
És veritat,
de veritat.
El mateix,
el que passa és que surt
l'has-li-jut,
o jat,
o jut,
l'has-li-jut.
El Sean Bean,
el Sean Bean,
que és el Ned Stark
de Juego de Tronos,
i que morirà,
perquè muel en todas les fèries
i en todas les pel·lícules que ha hecho.
Allà on va,
s'ho cepillen.
El Keith Carradine,
que és el que està aprovechando
ara que no està l'hermano,
i el Joaquín del Meida,
que,
mira,
encara està viu.
Havíem de fer agenda,
tio,
ho sento.
Sí,
no,
no,
està bé.
Amb això finiquitem
totes les sèries de la mig si són...
No,
arribaran a l'abril encara més.
Sí,
em penso ni una de polis,
de polis rookies,
de polis novatos.
Sí,
i sí.
Però bueno,
ja n'han d'arribar coses de l'HBO,
de l'HBO,
encara i tal.
Encara alguna cosa arribarà.
Ah,
les comèdies aquelles
que estan preparades.
Ja ho veurem,
perquè allò sí que pot ser interessant.
I ja que estem renovant horaris i tal,
deixeu-me dir que Terra Nova,
com posa el guió,
Aprendre per Sac,
muap, muap, muap, muap, muap.
Diuen que podria tornar per Netflix,
lo qual viene a ser
més o menys que Aprendre per Sac.
Muap, muap.
Un altre que fa
muap, muap,
però que ens fa més llàstima
és Community,
però que torna aquesta setmana
o la setmana que ve,
però que ja veurem què passa amb ella.
I va acabar The River.
Hombre,
i he vist The River.
Oh,
sencera.
Sí?
I ara?
Sí, sí,
he vist els sis episodis de The River.
Sí?
Per què?
No,
no,
no,
no.
Per què?
Doncs perquè a cada capítol,
a veure,
anava veient mentre feia altres coses, eh?
Avui ha actualitzat una mica
la portada de La Casa de los Horrores
mentre veia el final.
No sé.
Però a cada capítol
tenia un o dos moments xunguillos
de por que...
No, no, no, no.
I et diré una cosa,
i el capítol final
de la primera temporada
m'ha agradat molt.
Ah?
M'ha agradat molt.
Oh, sorpresa.
Saps aquestes pel·lícules
de falso documental
que durant una hora
no passa res
i els últims 10 minuts
és com passa tot?
Sí.
Doncs extrapola Loki.
O sigui, els últims 10 minuts
seria aquest últim capítol?
L'últim capítol.
Passa de tot?
Bueno.
Passa de tot,
superintrescendent,
com tota la sèrie,
però tu,
superdivertit,
superdivertit.
I ho deixa tot
en un cliffhanger.
Jo pensava que era final de sèrie
i és final de temporada.
Por lo visto,
ja veremos si renuevan o no.
A veure.
Tu, mira,
què le vamos a hacer?
Confianza, al final.
Sí, resulta que ha funcionat.
Sí, sí.
Ens recorden pel xat
alguna sèrie?
Mad Men torna en breve.
Estarà aquí
Don Draper i su tropa
no sé exactament quan,
però no dirà gaire.
Sí, sí, sí.
Gels de HBO
tiene pintaza,
ens diu Seismi Barri pel xat.
És veritat,
Gels tiene pintaza
i tiene pintaza
una sèrie
que protagonitza
la Julia Louis-Dreyfus,
la Elaine de Seinfeld,
una tia que adoro
d'una sèrie
que amo con toda mi vida,
que farà de vicepresidenta
o de presidenta.
Es diu VIP.
Es diu VIP, exacte.
HBO també.
Ho en parlarem a l'abril.
Sí, quan arribi.
Quan arribi
us en parlarem seguríssim.
De què més us podem parlar
en aquests últims
tres minutets que queden?
Mira, tens un minut
per parlar de la teva secció.
De la meva secció.
Un altre cop.
D'Alea, no me libro.
No, no, no.
Doncs, a la meva secció
que avui per ser es diu
Previously in 60 Seconds.
Ens ho ha proposat
la princesa consola
Banana Hammock.
Sí, sí,
la princesa consola
Banana Hammock.
La dona de Merda Envolçada.
Sí, exacte.
Li demanarem
que a canvi
ens toqui esmericat
en versió en voz de blues.
Doncs avui
a Previously in 60 Seconds
us parlo d'Amèrica
in prime time.
És una cosa diferent,
una cosa molt guai
i jo diria
molt, molt, molt imprescindible
perquè és un documental
en quatre capítols
que analitza una miqueta
què?
No, res, res.
No, són quatre capítols
de 50 minutets.
És com una sèrie.
És com una sèrie
de quatre capítols.
No et pots queixar.
No, està bé, està bé.
No és com Sherlock
que són tres capítols
d'hora i mitja cadascú.
Oh, que bona que és Sherlock.
Ja en parlarem.
Ja en parlarem.
Oh, quina obra mestra.
Bueno, en fi,
doncs,
American Prime Time
són quatre episodis
que fan una ullada
a la ficció nord-americana
des del principi dels temps
40, com aquell qui diu.
I cada capítol, doncs,
basa el seu leitmotiv
en un, diguem,
en un ítem,
en un personatge
arquetípic
de la ficció nord-americana.
Per exemple,
en el primer capítol
parla de la dona independent,
the independent woman.
Després,
Man of the House,
el segon capítol.
El tercer,
The Misfit.
I el quart,
The Crusader,
l'héroe.
I a partir d'aquí, doncs,
analitza tots els rols socials
que han establert
les sèries de ficció
nord-americana
durant tots aquests anys.
Surten tots els treadors
excepte ara,
un sort que jo l'he trobat a faltar.
Surten tots els creadors...
Bé, i sí, sí,
a veure'ms tampoc.
I Ronald Moore tampoc,
és veritat.
Mira, ara n'estic trobant més.
Però tots els altres surten
d'ahora i de sempre.
Surten actors,
tots els personatges,
moltes sèries.
És una autèntica delícia
per qualsevol fan
de la ficció
nord-americana televisiva.
Jo us el recomano.
L'aplodeix la PBS,
que és la televisió pública
nord-americana.
Si alguna cosa no s'ensenya
a la princesa Consuela Banana Hamok,
alias Phoebe,
és que la PBS existe.
i, en fi,
ja dic,
és molt fàcil de veure
i és molt,
molt juganer,
molt juganer.
Molt bé.
Està molt bé.
Ho has aconseguit un altre cop.
Lo sabia.
Sabia que te convenceria.
Sí, sí.
Doncs, bueno,
dit això,
alguna coseta més?
Queda el timptero?
Bé, deixa'm mirar l'audió.
No, no queda res.
Està buit.
Ens despedim.
Va, ens acompanyem
amb Hospitality,
amb aquest tema
que es diu Friends of Friends,
un grup que acaba de publicar
un àlbum ara mateix,
que està molt guai.
I amb ells, doncs,
us diem adeu i us diem també
fins la setmana que ve.
Com cada dijous,
del 8 a 9.
Com cada dijous.
Ens ha agradat molt
estar amb vosaltres,
ens ha agradat molt
estar amb el Carlos,
ens ha agradat normalet
estar amb el Marc.
Que estàs triparant el que jo
no sé per què jo.
Tu, que ens acompanyem.
Carlos, ja com el,
i moltes gràcies.
Sabia, i tant,
fins la setmana que ve.
Marc, t'estimem molt, home.
Vaja, molt bé.
Ja veurem si ens veiem.
Adéu a tothom.
Adéu.
Adéu a tothom.
Adéu a tothom.
Adéu a tothom.
Adéu a tothom.
Adéu a tothom.
Adéu a tothom.
Hola, bona tarda a tothom, si és que esteu a l'altra banda de què?
Del ràdio?
De què?
De el que sigui.
Això és de net?
No ho sabem, no ho sabem.
De moment ho estem fent, ho estem gravant, ja veuràm si sent...
No sé si ho estem gravant avui tampoc, perquè m'ha dit el tècnic que després fira i ens deixa tirant per a l'aire.
Ens deixarà tirats.
Avui no tenim res.
Però això què és?
Bé, fem com si no hagués passat res.
Us donem a tots la benvinguda a les 8 i un minut de l'espre a Ràdio d'Esvern.
Això és el Condensal de Fluzo, un programa que...
Que té el Xavi Roldan i el Carlos Jaco Meli com a...
Molt bé.
Com a cabezas de lanza.
No us fes ni un pelo.
Ni un.
I el Marc Pere Arnau, doncs, fent cosetes.
No sabem encara què, tampoc.
Hem de descobrir encara què.
En qualsevol cas, doncs, estem aquí...
Ens està mirant molt... Està satisfet avui el Marc.
Tu creus que arribarà a final de temporada, Marc?
Vull dir, que arribarem nosaltres a final de temporada?
Nosaltres sí.
Sí?
Ell haurem de parlar de la merda.
Ens enviarà la merda, abans, eh?
Ah.
O nosaltres amb ell.
O nosaltres amb ell.
Ah, no, és que no et posis xulo, Marc, perquè potser ja veuràs.
Ja veuràs com acabarem.
Bueno, en fi, doncs, això, que donem la benvinguda a tothom en un programa que intentarem parlar una miqueta de cultura,
si ens arriba una mica el que seria la part del cervell.
Fem un ràpid repàs.
Llibres, còmics, música, cinema i sèries.
Ah, molt bé.
Bueno, doncs, està molt bé.
Això t'has improvisat així, eh?
Sí, sí, sí.
Diria que em deixo alguna cosa...
Sí, saps què deixes?
Quina?
Ah, el personatge de la setmana.
Tira, Marc!
I és que cada setmana, doncs, decidim, determinem un personatge que ens acompanya durant tot el programa.
Una persona que ha sigut actualitat en els darrers dies.
Posem algunes setmanetes de marge.
Podríem dir... És que estava pensant a veure com...
Avui te l'has preparat tu, no?
No, tenim el Jota, tenim el Jota, avui.
Ah, exactament.
L'outrorament conocido como...
Los planetas.
Líder de los planetas.
Està de més actualitat que mai, perquè...
Bueno, de més actualitat que mai en el mundillo india, eh?
Tampoc ens flipem, vull dir...
Tampoc és que surtis al carrer...
Ens treus de nosaltres, de potser els quatre oients i...
I ja està, ja no sap ningú qui és el Jota.
Vols dir?
Bueno, no ho sé, no ho sé.
Doncs estem aquí per explicar-ho.
És líder de los planetas, que és una de les bandes de rock independent més destacades d'aquest país.
I que està d'actualitat perquè recentment ha tret dos discurs.
Dos discurs?
Dos discurs.
No, no, no, no, dos.
Però cap d'ells amb la seva banda mare, amb los planetas.
sinó amb dues bandes paral·leles que té, que són el Grupo d'Experto Soli Nieve,
amb els quals ha tret L.G. de la Tierra,
i paral·lelament ha tret amb una altra banda de reforç que es diu Los Evangelistas,
un disc d'homenatge a Enrique Morente,
on interpreten uns quants temes del Maestro Granaíno.
i, sincerament, és un tros de disc.
Ja hem sentit algun tema en algun altre programet que fem el Marc i jo i el Fede.
Bueno, un petit indi es diria, però bueno, no estic aquí per fer propaganda.
No passes publicitat de petit indi ni de la casa dels horrors.com.
No, exacte.
És que el bo d'això és que si faig publicitat d'això, després cobro,
però cobro, o sigui, cobro de mi mateix i em pago, saps?
I es crea un bucle pecuniàriu de difícil solució.
La solució és, dorm una mica més.
Sí, no, quasi que sí.
Vale, doncs Jota queda designat com a personatge de la setmana,
si et sembla bé, si ho sembla bé a tots vosaltres.
Està una mica empanat, eh?
Bueno, està fent les seves cosetes.
Sí, sí.
Bueno, ja li hem dit que no podia portar-se la grifa,
però ell no ens ha fet ni putoques,
i està aquí encenent-se un canutu.
Però bueno, escolta, és el que té el Jota.
No surt a l'entena, no passa res.
No, no, no passa res.
I si tampoc ho diem, això després ho tallem.
Sí, exacte.
Això no sortirà, això que acabem de dir, ja està.
Està allà i fora.
Seria un bon moment, també?
Ah, digues, digues.
No, dic, parlant de tallar,
si algú ens veu per la webcam de Ràdio d'Esvern,
ens truqueu i ens dieu que sí.
El 24451 és que sí,
el 24552 és que no.
No, truqueu al 93-372-3661
i dieu-nos alguna cosa,
perquè nosaltres estem en blanc.
Ah, dos veres.
Sí, no, deia que...
Per què no, ja que fem un personatge de la setmana...
Bé, això és una proposta d'aquelles,
que acaben en s'acorruptor perquè...
No, me l'apuntaré.
No, no, no.
Bé, va, jo la faig.
Ja que fem personatge de la setmana,
com a mínim aquesta setmana,
podríem fer la pixada de test de la setmana,
què et sembla?
Això m'ho acabo.
Això és una cosa que...
Bé, jo ho apunto.
No, no, no.
Jo ho dic per un tema.
Digues, digues.
Tu has sentit a...
Bé, a parlar sí que has sentit,
però has sentit parlar a la...
Kim Novak, darrerament?
No.
Què ha fet?
Què ha fet?
Bé, l'equip Novak ha protagonitzat
el que podríem dir la nostra pixada
de fora de test de la setmana,
per exemple, eh?
Sí, bueno, ara...
Bé, el tema del nom de la secció
és que de part, ara t'ho explicaré.
Aquesta senyora, actriu que va col·laborar
amb Hitchcock, per exemple, a Vèrtigo,
doncs ha dit aquesta setmana,
arran de l'Òscar de The Artist,
que és un escàndol i que no pot ser
que The Artist hagi estat premiada
o directament hagi utilitzat la música de Hitchcock,
algunes músiques del Bernard Herrmann,
com ara la de Vèrtigo, no?
A la darrera seqüència, doncs hi ha la música
aquesta de Vèrtigo, mitiquíssim,
aquest tema romàntic que apareix
a la pel·lícula de Hitchcock.
Doncs aquesta noia, aquesta senyora,
sí, encara està viva, sí,
ha dit que...
Bueno, va dir fa uns dies que és com una violació,
que ella se sent violada.
Vale.
Llavors, això va fer una encorre
una mica de rius de tinta, riarols,
de tinta, i, bueno,
doncs resulta que van tornar a ella
i li van demanar
però, a veure, senyora Kim Novak,
això no ho diu en sèrio, no?
O sigui, no pot ser que frivolitzi tant.
I la tia, en una segona declaració, va dir
sí, sí, sí, sí, sí.
Lo digo totalmente en serio.
I li van dir, no, hombre, pero recapacite.
I va dir, no, no, lo digo en serio,
porque yo cuando era pequeña fui violada
y sé lo que se siente.
Oh, oh, oh.
La va deixar caure així.
I llavors, i llavors li, clar,
tothom es va quedar esturat
i la noia va dir, bueno,
és que en su momento
yo fui violada cuando era niña
y no lo denuncié.
Por lo tanto,
sentía la necesidad moral
de denunciarlo ahora.
Madre mía.
De denunciar ahora esto
que es como cuando me violaron
cuando era la pena.
Bueno, una auténtica...
Quin rollo te estás picant, ara,
que qué pasa,
¿avui cobres por minuto o qué?
És que no tenim tema.
No, bueno, em feia gràcia.
Venim cap aquí i he pensat,
hòstia, mira, podríem dir això.
La podíem cular.
La secció la culem.
Sí, jo anava a dir de...
Bueno, el primer que he pensat
és nomenar la secció
as-hol de la setmana,
però en aquest cas
potser no seria el més indicat.
No, pixa de fora de test de la setmana,
què et sembla?
Que depèn de com,
les privacions també inclouen pixa...
Ai, no, va.
Bueno, i després d'aquesta mostra
d'Humor Garbanzero,
cortesia del Carlos
i d'Estralé,
alevem una miqueta el to,
recuperem la compostura,
si l'oblè,
i parlem de llibres francesos.
Va, vinga, el Marc, per això.
El Marc, sí,
s'ha aixecat de fer un gesto així com de...
Ah, jo em pensava que era per lo del teu xist.
No, no, no era per això.
Bueno, vale.
Doncs,
deu ser, perquè no,
el sentia a parlar de Patrick Mòdia,
que és el nostre protagonista de la setmana,
protagonista literàri de la setmana,
perquè en tenim uns quants
de protagonistes de la setmana.
Un altre jove, no, aquest?
Sí, generació actual,
bueno, dels de la generació del 1945.
Ai.
Em sembla, el tinc per aquí?
Sí, el 1945 va néixer aquest senyor a París
i des de llavors
doncs s'ha dedicat a fer una literatura
molt lligada al seu país.
Gairebé, o la gran majoria de les seves obres
transcorren a París,
com he dit jo,
totes les que he llegit transcorren a París.
No sé si el senyor té una altra mena de,
jo què sé,
literatura colonial,
però la obra més important,
la part més important de la seva obra,
doncs transcorrerà a París,
com, per exemple,
la proposta que us portem avui,
que és la Trilogia de l'Ocupació.
en el que s'ha vingut a dir,
Trilogia de l'Ocupació.
Sí.
Tu, oh,
lo he de decir todo, amigo.
No, no,
el vaig tenir a les mans, aquest llibre.
El vas tenir a les mans?
Sí.
Oh, per què?
Que te'l vaig deixar jo, potser?
No, no, no, no,
me'l vaig estar a punt de comprar a dir.
En una botiga?
A veure si esto tiene cabida.
Ajà,
vas mirar-ho i vas dir,
ningun tipus de cabida absoluta.
Vinc jo,
i te l'enxufo.
Em sorprèn.
Em sorprèn.
Molt bé,
sí,
segur,
jo sempre.
Doncs,
Amfitriologia de l'Ocupació
és un volum
que acaba de publicar
Anagrama
fa unes setmanetes,
que
no és,
sinó un recopilatori
de les tres primeres obres
de Patrick Modiano,
les tres primeres que va escriure,
entre els anys 1968
i 1972,
és a dir,
el principi,
principi de la seva carrera,
i que són
El lugar de la estrella,
La ronda nocturna
i Los paseos de circunvalación.
Són aquestes tres primeres obres
que,
si no m'equivoco,
no es podien trobar
al mercat espanyol
perquè devien estar descatalogades.
Jo diria que en els moments
sí que es devien publicar,
però ara ja,
una mica tària impossible trobar
si no te n'anaves
al mercat de Sant Antoni,
la marxa de Sant Antoine,
i potser ni així.
Doncs,
Anagram ha fet aquesta tasca de recuperació
i ha editat aquestes tres obretes
que són,
bé,
impactants
i no tan primerenques
com,
és a dir,
són primerenques
en tant que són les primeres,
però el tio comença a demostrar
ja un domini
de les armes narratives
i de les eines
doncs bastant espectacular
i una,
més una càrrega subtextual
doncs molt important
i molt punyent.
Perquè,
digues.
No,
pregunta així una mica tonta,
eh,
amb aquestes coses.
Estan relacionades
i de què van,
per exemple?
A veure,
de què van?
Estan relacionades?
Sí,
no,
no tenen continuació,
les poden llegir independentment,
però totes tres tenen una sèrie d'items temàtics
que donen voltes sobre els mateixos,
una mica,
eixos,
no?
que són doncs aquests col·laboracionistes,
ja ho diré,
col·laboracionistes,
col·laboracionistes.
El català correcte.
Col·laboracionistes.
Recordem que estem parlant d'un París ocupat
pels alemanys,
pels nazis,
ara,
ara,
en plena Segona Guerra Mundial,
i on,
doncs,
una part de la població,
jueva per a més senyes,
doncs,
es va,
se subia al carro i va dir,
bueno,
nos apuntamos a todo esto del nazismo,
que esto parece que mola,
esto parece que mola,
y tira para adelante,
esto tiene futuro,
i, bueno,
doncs,
alguns d'ells,
sobretot les classes benestants,
que podien viure una mica sobre ells,
doncs,
es van,
es van aliar moralment amb els nazis,
i es van dedicar a delatar els seus propis compatriotes,
de manera,
doncs,
bastant porca i bastant miserable,
no?
Col·laboracionistes de tota la vida,
escolta,
què vols que et digui?
Col·laboren,
si ja ho diuen.
Col·laboren,
col·laboren,
i donen per la col·laboració.
Quim Novak,
cuidao.
Quim Novak.
A partir d'ara,
tenim un password,
una...
una paraula clave,
que és Quim Novak.
Quim Novak.
Doncs,
en aquest context de col·laboracionisme,
ja,
hòstia,
no ho he dit deu vegades,
no ho diré,
no ho he dit cap,
doncs,
hi ha una sèrie de personatges
que són tots molt porcs,
molt moralment reprobables,
sense cap mena de principi,
ni d'ideologia,
que s'han venut,
i que, bueno,
està dedicant,
doncs, això,
a viure una mica la vida,
en aquesta ciutat caòtica,
a base de festes,
de mogudes així com de Pasolini,
una mica,
saps?
Això,
entre piquen tones i gorrines,
i aquestes coses,
això que tenen els rics,
els rics són així,
els rics,
tu i jo,
perquè són pobres,
però...
Em recorda les Opus Pistorum,
aquestes del Miller?
Sí,
què?
No,
és igual,
ja en parlaré d'aquest llibre,
un dia en parlaré d'aquest llibre.
Ah,
mira,
fíjate,
Arthur Miller?
Sí.
Estem parlant d'Arthur Miller?
Sí.
Ah,
molt bé,
doncs,
un dia en parlarem,
ja ho anunciem a tota l'audiència,
la setmana que ve
parlarem d'Arthur Miller.
Vale,
amb l'equip noves de protagonista.
Vale,
perfecte.
Doncs,
això,
doncs,
són tres noveletes,
molt petites,
són cortetes,
que estan escrites des de,
des de la ironia,
i des d'una certa subtilesa,
però que en el fons amaguen unes càrregues morals,
i simbòliques molt,
molt lèsties,
són d'aquelles coses que et deixen una mica fet pols davant de la baixesa de la raça humanà,
i de la coctícia,
i de l'autèntica,
bueno,
miserabilitat,
la que pot arribar a l'aixer humà.
Molt bé.
Pinten entretingudes.
Pinten vestuts.
No,
entretingudes no són.
Sobretot entretingudes.
Jo t'ho dic jo,
entretingudes no són,
però si et deixes emportar,
doncs,
per la prosa rica,
en matisos,
i,
i,
diguem,
doncs,
ben assortida,
en recursos literaris,
ah,
captiva,
enganxa,
i jo diria que demostra un altre cop que Patrick Modiano,
des del principi dels temps,
és un dels grans.
com ti has sigut aquí.
Fem un alto entre tanta lletra
i parlem una mica de cinema, breument,
perquè hi ha un festival que es diu Cinema al Día 2012
que va començar l'1 de març, però que acaba el 30 de març.
És a dir, vamos con tiempo.
Sí, sí, encara, encara.
No nos hemos colado.
Sí, sí, entra y mola, y mola.
Sí, ja ho diré, a l'Euskaletxea,
que és el centre cultural del País Basque,
el Born de Barcelona,
estan projectant...
Un local entranyable, t'he de dir.
Està darrere d'un restaurant, et diré jo.
Què vols dir, que està darrere d'un restaurant?
Que una vegada vaig intentar anar...
Ah, sí, és una mica difícil d'accedir-hi,
però és entranyable, a mi m'agrada.
Bé, és així petit,
i després té aquella sala que és així com...
Sí.
Profunda.
És com una sala de dos metres per 25, saps?
Llavors és molt ample.
Bé, sí.
Segur sobiré.
Bé, bé.
En fi.
Sí, què passa a l'Euskaletxea?
Doncs que estan fent un festival de cinema
projectant totes les pel·lis basques
de l'últim any,
que han estat vàries,
d'un bon pilon,
i són de bona qualitat.
I les fan gratis,
les fan en versió original subtitulada,
les fan a horaris prudents,
entre caps de setmana,
els dies elaborats cap a les set i mitja de la tarda,
una mica més tard...
Molt assequible, gratuït,
i hi ha unes pel·lis molt interessants.
Com a la...
Però t'hi ha algun desventatge, això?
O sigui, m'estàs dient que mola,
que és gratis,
que és guai,
que hi ha pel·lícules bones.
Por amor de Dios!
No té cap...
Sí, bueno,
que has d'agafar el bus per anar-hi.
Quanta també, vale.
I que són pel·lis basques.
I a més,
pràctiques l'eusquera.
I tant.
Jo cada dia,
anem al matí i dic,
hòstia,
tinc l'eusquera cada dia més rovellat.
Doncs mira.
Jo ja sé dir algunes coses.
Arrel d'aquesta notícia,
jo ja sé dir algunes coses en eusquera.
Urdangari no compta, eh?
Ah,
doncs ja en sé dir una cosa menys,
però encara en sé dir una...
A veure,
tira, va.
Sé dir Arrilla,
perquè entre parèntesis posa
La Piedra,
el títol,
i dic Arrilla.
La Piedra voldrà dir això.
És un drama molt interessant
que es va estrenar
i va durar exactament
una setmana i mitja
als cinemes de Barcelona.
Exactament igual o menys
que Vianai,
Dos Hermanos.
També podeu veure...
Això, perdona,
són pel·lícules recents, a més, eh?
Sí, sí,
són totes d'aquestes,
del 2011.
Sí, sí,
aquestes dues,
jo recordo quan es van estrenar.
O sigui,
no exactament quan,
però sí que em sona
fa poquet, sí.
I les que vénen ara encara més.
Deixeu-me dir,
ja que estem,
que el festival és precisament això.
Durant set anys,
any rere any,
han anat portant
el millor de l'any
immediatament anterior
a Barcelona
perquè tothom pugui recuperar
les peces
que encara no han sortit en DVD.
I això...
Això ho asseguro jo.
Perquè...
Has fet recerca.
Vaig intentar veure'n alguna
per portar aquí
la secció més preparadota
i no...
Vas anar a la FNAC
a comprar-les
i no hi eren, no?
Exacte.
Volies dir això.
I també les vaig buscar
per Amazon.
Sí, sí.
Sí, vale.
En fi,
algun altre més?
El documental de Fermín
Mugruza
que es diu
Next Music Station Líbano.
Bueno, era fàcil.
I vam pensar
a soltar un palabro
eusquera.
Sí, al final
eusquera sona molt internacional.
Sí, sona així com a...
No sé, com l'Esperanto.
Sí, de fet,
aquesta la feien avui
a les set i mitja.
Però bueno,
i faran,
molt important,
el 14 de març
i aquesta és la que jo
recomano personalment,
Urteberrion Amona.
Vale, explica-ho.
Feliz año, abuela.
Ah.
Veus que he après vas?
Sí, sí, és veritat, és veritat.
És una comèdia negra
que comença
bastant còmica
i acaba molt negra
sobre...
Hombre, mira,
espera, espera,
funciona el xat?
Mira, ei,
aquí estem.
Funcionem.
Hola?
Bueno,
de moment tenim un frame ahí.
si algú que contesti...
No, no funciona.
El tècnic no.
En fi, seguim.
Urteberrion Amona
de Telmo Esnal,
que és un tio que suena
a Teletubi,
xungo.
Suena a Telenyeko, sí.
A Telenyeko Guarro.
Suena millor.
És un d'aquells noms que dius,
aquest nom està al revés,
o sigui,
l'han escrit al revés.
Si llegeixes al revés
suena com Lance Omlet.
Bueno, está bé.
Suena com a Truita Artúrica.
Suena...
Sonaria bé.
Sonaria bé.
És un tio molt...
Ha fet diverses pel·lis
al País Basc.
Aquí, com sempre,
arriba una o dues de vegades.
Aquesta va arribar, però...
A saber,
les que arriben catalanes
al País Basc.
Eva.
Rec.
Bueno,
algunes, potser sí.
Algunes, sí.
Protagonitzada aquesta,
i per això es va estrenar a Catalunya,
amb la Montserrat Carulla,
i diversos bascos
que ara no diré per què no.
O sigui,
tenen la Montserrat Carulla
al reparto
i llavors sí que s'estrena.
Exacte.
Són així de bàsics, eh?
Oportunisme,
col·laboracional.
Bueno.
I la cosa va
d'una família
que ja no pot més
d'aguantar l'àvia
i li toca
una residència
d'aquestes
donde dejas
a los abuelos a morir.
Que os voy a contar,
ja lo sabes,
a residències per ancianos.
Sí,
un petit bonsai,
aquests,
no sempre tenen noms de plantes.
És una cosa...
O de plantes...
El ficus alegre.
O de Otean de l'Horizonte.
Sí, exacte.
Són les dues modalitats.
Doncs això,
i els seus fills
organitzen una espècie
de triquichuela,
triquiñuela
per colar
a la seva dona,
a la seva àvia,
que òbviament
no vol saber-ne res
de tot això,
com ficar-la
dins d'aquesta residència.
Està molt bé,
segons el que hem llegit.
No vam poder veure-la
perquè això va durar
una setmana
al cine Alexandra
i poco más.
Quan vam anar,
s'estrenava
i quan vam arribar al cine
ja l'havien treta.
Ja no hi era.
Així de poca dura.
I vam dir,
oye,
pues vamos a ver
origen o algo otra vez.
Sí,
jo que sé.
A ver si esta vez
si no os gusta
i tampoc.
I tampoc.
Doncs el 14 de març
la fan.
Ja ho dic,
a Luz Caletxea,
que està pel Born,
parada jove primer,
entrada gratuïta,
todo a vuestro
antojo y gusto.
I mejor,
puc fer un últim apunt?
I tant,
i tant.
És això que has escrit
aquí el guió?
Què?
T'has fet un apunt
aquí el guió
referent a
Urte Berria Una Mona,
que com a descripció
de la pel·lícula
has posat
bascs varis.
O sigui,
si hi ha alguna cosa
és que s'entén.
A veure,
el projecte Fruzzo,
el condensador de Fruzzo
és verd,
vol estalviar en fulls.
Que no,
que no,
si em sembla molt bé.
Només un nom
d'un actor
ja saltava la línia.
Però si ja et dic,
si em sembla molt bé,
si és una capacitat
de síntesi
que jo no tinc
i tu sí.
Tirem-me.
que no.
que no iba a ser menós.
Ara passem a la secció de còmics.
Jo volia animar la cosa amb Cinebasco.
No, no, he decidit que ara les meves seccions...
Donaré pas a les meves seccions així.
Hola, audiència. Ara parlem de còmics.
L'audiència, el xat... Mira, el xat s'ha congelat.
Un altre cop. Ai, no, no, no podem, no podem.
No pensem... Bé, escolta, tu, que avui he parlat d'un còmic molt guai,
però ja he dit, va, avui parlaré d'un còmic que m'oli.
Es tracta d'un còmic que es diu Revolver, Revolver, Revolver,
que escriu Matt Quint, que és un tio que m'agrada molt,
és un tio molt interessant i que us recomano encarecidamente.
Per què? Perquè aquest senyor tenia dues obres publicades en aquest país,
em sembla que fins i tot tenia una tercera que encara no s'ha editat,
i jo ja venia preparat perquè, bueno, doncs aquestes dues obres,
diguem que m'havien agradat molt.
A mi, bueno, ara sembla aquí que sigui el centre de l'univers.
No, a tothom. A la crítica en general han agradat molt
tant Superspai com Tres relatos.
La història secreta de l'Hombre Gigante,
que són dues de les obres passades de Matt Quint,
que ara torna amb aquest Revolver,
amb una expectació bastant considerable,
i he de dir que...
Bé, ha complit.
Va, va, deixem-ho encar, ha complit, ha complit.
Sí, no, a veure, és que parlo d'aquestes dues obres
perquè eren realment impactants,
eren molt bones, dos pedazos d'obres
que podeu trobar a totes les botigues
perquè són molt recents,
unes de l'any passat i l'altre de fa dos anys.
Això que tiene estar editado.
Sí, exacte. No, bueno, però no estava escatalogat.
Però en qualsevol cas, si no,
també podeu prendre l'opció de començar
per aquest Revolver,
que, d'entrada, és més fàcil que els altres dos.
Més fàcil, més accessible,
i, bueno, per a neòfitos potser és més recomanable.
De què va la història?
Doncs mira, és tan original
com una cosa d'universos paral·lelos.
Hombre!
Ja hi som un altre gol, eh?
Espera, les teves seccions, a partir d'alt, diran...
No, no, és que hi ha un univers paral·lel
on estem fent aquest programa
i jo ho diu, les teories d'universos paral·lels.
Però no és aquest.
Però, vale.
En qualsevol cas, no és aquest univers.
Ho sento.
Ah, t'ha tocat.
Estàs en l'universo paral·lelo erróneo.
Me voy a estar a dormir
i potser et despertes a l'altre,
que és el que li passa al nostre protagonista.
No només el protagonista d'Awake,
aquesta sèrie que s'ha estrenat a NBC
i que huele a plagio, perquè...
Uh! Home, ojo, ojo, espera.
No tenim disparos ni res per aquí?
Ah, no, no, avui no m'he portat.
No he portat la caja de sonidos.
Jo no sé quan es va gestar la...
Diguem, la sinopsi d'Awake.
No sé quan es va gestar aquest revòlver,
però és...
M'alçó o menos lo mismo.
De què va, revòlver?
Doncs va d'un senyor que té una vida bastant avorrida,
amb una jefa que no se suporta mútuament,
amb una feina que no li agrada gens,
amb una nòvia amb qui no se sent a gust,
perquè no és una materialista,
i que, bueno, un bon dia, doncs hi ha un apocalipsi,
i se va tot a Garete,
i s'acaba el món, com aquell qui diu,
es produeix un panorama d'aposta pel apocalipsi,
d'arressació mundial,
molt bé, fins que hi ha cap problema,
fins que el senyor se'n va dormir i es desperta,
i quan es desperta, torna a estar, diguem, al seu avorrida.
A partir d'aquí, cada cop que se'n vagi a dormir,
anirà alternant les dues realitats.
de Quiluda, Awake, és el mateix plantejament.
Sí, bueno, però Awake és un accident, tal...
Sí, home, no, no, no coincideix tot,
però a veure, que ara, alhora,
s'han sortit dues obres amb diferents plataformes,
entre cometes, que una mica parteixen de la mateixa base,
un senyor que se'n va dormir i té dues vides paral·leles,
que a més comencen a semblar que estan interconnectades,
és sospitós, però és igual.
En qualsevol cas, Revolver és molt divertit,
és molt addictiu,
ja dic que és una mica potser més lleuger
que les seves dues anteriors obres,
però també és d'aquelles obres
que, tot i sé bastant d'entreteniment,
doncs la veritat és que va deixant un poço
i va deixant una sèrie de reflexions
així una mica por encima,
que pots agafar o pots no agafar si no vols,
sobre, doncs això, no?,
sobre les eleccions,
sobre quina vida portes,
si t'agrada la teva vida,
si vols renunciar a la teva vida
i passar una vida més emocionant,
perquè, clar, en aquest senyor,
els dos camins que se li hauran són precisament aquests,
el de la vida tranquil·la i estable,
però altament avorrida,
o el de la vida arriscada,
a borde de la muerte,
però, amico,
ahí sí que no es lo passa molt bé,
perquè, a més,
té altres rotlletes i altres històries.
Ahí se excepte, ahí se excepte.
Bueno, ahí rotllete, rotllete.
Ai, Kim Novak.
Home, ara tampoc no ho us hem, eh?
Kim Novak no n'hi ha, precisament,
ja són adults.
Home, és que aquesta secció de la pixada fora de test
implica que tindríem llibertat absoluta
per fer el que vulguem sobre aquesta persona.
No sobre, no amunt, sinó sobre...
No, tio, que aquesta persona va fer-te,
només per això ja li deveu un resulte.
Vale, Kim Novak.
Doncs...
Kim Novak.
Kim Novak, Kim Novak.
Això que us deia,
és una història addictiva,
és una història divertida,
és una història que, a més,
fa reflexionar una miqueta,
que no fa, ja dic,
tants experiments formals com les dues anteriors,
especialment com Super Spike,
que era una cosa pornogràfica, no?,
de tanta experimentació formal
que feia aquell home allà.
Aquesta és més tranquil·leta,
però, bueno, sí que va agafant,
i jo penso que és un dels còmics
recomanables de la temporada
amb tota facilitat.
L'edita Norma és...
Què?
No, que digui, l'edita...
No, sí, sí, no,
he fet una pausa dramàtica.
Ah, vaja, vaja.
Sí, no, és que no sabia si dir
l'edita Norma o Vèrtigo,
Vèrtigo Norma,
és de Vèrtigo,
és una obra Vèrtigo,
editada en aquest país
a través de Norma.
Vale.
Deixa'm dir,
aprofitant que encara no s'ha acabat la cançó
i que parles de realidades paral·leles,
que tenim un sorteig en marxa
a lacasadeloserrores.com,
podeu guanyar 3 DVDs
d'Otra Tierra.
O sigui,
en guanyareu un dels 3,
no us vamos a enviar los 3 a vosotros, eh?
No?
No, no, no.
Ni que responguin 3 vegades, no?
Bueno, ja vosaltres,
segurament no guanyeu,
això va per sorteig.
Perquè ens faran tanta ràbia
que responguin 3 vegades
que ja us estic en sense...
No, no, no,
és imparcial,
és imparcial.
Mano Inocente.
Sí, sí, sí.
Que us ho pideu.
Entreu a lacasadeloserrores.com
i veieu allí com funciona
perquè així ens doneu visites.
Vale.
Doncs et diré una cosa.
Ara escoltarem una cançó,
¿vale?
Sí.
Perquè resulta que hi ha un concert demà.
I és un concert dels gordos.
D'acord.
Dels gordos de la temporada.
Es tracta de M83.
Et sona en M83?
Sí, però...
És un d'aquests grups
que se n'ha parlat molt últimament,
que se'n va parlar molt la temporada passada.
van fer un dels discos guais del 2011
i van fer el temazo màxim,
màximament màxim,
de l'any passat,
que ha roto totes les pistes,
ha roto totes les tables crítiques,
lo ha roto todo.
És un temazo que es diu
Midnight City,
que ja hem sentit un parell de cops
també en una realitat paral·lela,
en un programa que tenim
en una realitat paral·lela,
i que ja vam pronosticar
que seria un dels grans
i efectivament després tothom ha dit
que és, doncs,
si no...
Bé, sí,
la cançó de l'any.
A totes les publicacions especialitzades
ha sonat aquesta Midnight City,
que si vols podem sentir
per recordar tothom
que demà venen a resmetre's M83
i sonen així.
M83
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
M83, M83, des del seu darrer disc, Harry Up, Weird Dreaming, tocaran demà el res mateix.
Mola, Janí.
No, anava a dir que estan les entrades esgotades, però han anunciat recentment que tocaran el Primavera Sound.
O sigui que si us ha amolat aquest tema, si us ha amolat aquest tema, sí, compreu-vos l'entrada del Primavera Sound, que és barateta, barateta, i aneu a veure'ls.
Dit això, dit això, direm-te'n'hi, bueno, seguim posant-nos pelotes amb la música, eh?
com a mola, com a mola passar de los M83 a los M83 a los M83 a los M83, t'anava a dir que yo aniría al concert de demá, pero no ya aniré, porque aniré al cinema.
Molt bé, i què aniràs a veure?
Doncs, una de les tres que recomanem ara, bueno, de fet no, una ja l'he vista, l'altra ja també, i l'altra no sé si la podrem veure, però...
Puc interrompre amb una altra de les tonteries?
T'has adonat que hem improvisat aquesta cosa de, ah, no aniré al concert, aniré al cine, ah, sí que aniràs a veure, i fins i tot improvisant-ho, sincerament improvisant-ho, ha semblat que ho teníem preparat i ha quedat superlleig, tio.
Aniré al cine, ah, que aniràs a veure, així de dolent som, improvisant.
I quan improvisem de veritat, sembla que improvisem.
En fi, una de les tres que recomanem aquesta setmana, si teniu temps i ganes d'anar al cinema i heu passat ja de veure alguna peli basca, aneu a veure Los Itos de Marzo.
Molt bé, especialment si sou dones solteres de més de 40 anys.
Bueno, no, de més, perquè també surt el Ryan Gosling, que abarca una mica més.
Vale, doncs especialment si sou matrimonis cansats de la vostra vida, i us esteu plantejant un canvi d'inclinació sexual.
Bueno, surt el pols gemàtic que compensa...
Compensa tot. I el Philip Sherman, que encara compensa menys.
En fi, Los Itos de Marzo, la nova peli de George Clooney, aquesta vegada no només com a actor, sinó també com a director.
Este tio lo peita últimament i a mi em cau genial, i per tant recomano absolutament tot el que faci d'ara endavant.
I també d'abans.
Sí, a mi també em cau molt bé. Ja som dos. Això es pot considerar que ja pot generar un backlash?
És a dir, això, que a dues persones els hi caigui bé un tio, ja es pot considerar com un rebote?
Ja podríem dir, doncs ara ens cau malament. Està massa de moda.
Sí, sí.
Doncs ara ens cau malament.
Ara ens cau malament.
Fluzo odia a George Clooney.
De fet, la seva peli és una merda, no, aneu a veure-la. No, és broma.
Aneu a veure-la. Va estar nominada a alguns globus d'or, entre d'altres, millor peli dramàtica.
Va obtenir una nominació a l'Òscar al millor guió adaptat. I la història és política, d'acord?
George Clooney, sempre que dirigeix, fa sus temes comprometidos con la sociedad. Aquesta vegada no hi va a ser diferente.
I és els dies abans d'unes eleccions a la presidència dels Estats Units, si no m'equivoco, perquè la vaig veure com...
Jo no me'n recordo. Són les eleccions o són les primàries o no ho sé.
Unes de les eleccions, on hi ha tot un equip, amb el George Clooney com a candidat principal i el Ryan Gosling com a hombre en la sombra, que lo maneja todo y que es un hacha en hacer todo lo que falta para conseguir votos.
La peli és molt... en certes aspectes és molt rigorosa en relació a la informació política, tant és així que si no saps més o menys de què va la cosa, no te sabentes de res.
Dios mío, hemos perdido Ohio.
Big deal.
En aquest sentit està molt bé. A més té una part dramàtica que ve de l'adaptació teatral, que és una mica de folletinesca, però que està prou bé, a mi em va agradar.
I la peli és molt sòria, està molt ben feta, apassionant a su manera. Doncs mira, primera recomanació.
La nova pàjarada política de George Clooney. Aquest senyor, després, quan no fa cine, últimament és que és fer cine i fer campanya política.
Bona política, posar els seus ideals.
Sí, sí.
Aquest senyor, quan no fa cine, se'm va matar a foques, que ho sàpigues.
Sí, no, no, de veritat.
Ah, perquè sí.
Jo l'he vist, eh?
Jo l'he vist.
Sí, sí, vaig anar a l'Antàctida amb Greenpeace i ens va tirar pedres. Estava allà el tio tirant-nos pedres, tu jo.
Estava molt malament aquest tio, eh?
Sí, sí, sí. I anava dient... Arriba, arriba.
A més, a més, a més, semean los cafés de Nespresso.
Sí? Això ho dius? Això m'ho va fer a mi, també.
Sí?
Vaig anar jo allà i...
Bé, doncs, ara el George Clooney ens torna a caure bé un altre cop.
Vinga, exacte.
Vale.
Dos idos de març, recomanació.
Segona recomanació de la setmana, John Carter.
La pel·lícula que no veurà absolutament ningú.
La gent ja diu que podria acabar amb Disney, com a tal.
Podria deixar d'existir arreu d'aquest fracàs programat,
perquè encara no s'ha estrenat.
O sigui, 90 anys o no sé quants...
Sí, sí, i fora.
...de Disney, i arriba el senyor John Carter i se lo ventila, eh?
Ja, toma.
Del ploazo.
Una d'aquestes superproduccions que nosaltres reconecem que ens agraden,
on tot és efecte digital, tot és acció, tot és aventura.
John Carter, originalment, es deia John Carter de Marte.
Con eso queda todo dicho.
És la que aniré a veure jo en comptes d'anar al concert,
durant que el Xavi em va robar l'entrada.
Tercera recomanació cinematogràfica de la setmana, Intocable.
El nou èxit francès, el nou nou, és a dir, The Artist ja no, vale?
The Artist existió i s'hi acabó, vale?
Però The Artist, punt.
Ara veràs...
Mola...
Intocable.
Intocable.
No, no mola.
De fet, és la típica candidata que faci molta ràbia.
Però, de moment, quan la mitifiquin ja donarà ràbia.
Fins que no la mitifiqueu, aneu a veure-la.
És una comèdia sobre un home que, després d'un accident,
queda totalment tetraplègic o paralític o com o sea,
que no se mueve,
i contracta un ajudant afroamericà
amb el que viuen experiències divertides,
però sin caer en lo empalagoso.
Vols dir que no cauen en lo empalagoso?
Jo l'altre dia vaig anar al cine.
Ahà.
De vegades faig aquestes coses.
I em van posar en el tràiler d'aquesta pel·lícula,
i en el tràiler d'aquesta pel·lícula deien...
Saps allò que posen els titulars, no?
Uh, sí, això ho volia dir.
Sí, sí, sí.
Ah, volies dir...
No, no, no, continua, que m'havia oblidat.
A veure si dius el mateix que vull dir jo.
Sí, hi havia un titular d'un crític que deia
la mezcla perfecta entre el discurso del rei
i passeando mis days.
Sí, crec que és la pitjor forma...
Perquè he pagat per veure la pel·lícula que veuré,
que si no, m'aixico i marxo.
Sí, sí, sí.
Doncs jo aquest tràiler, el mateix tràiler,
amb la mateixa ràbia, el vaig veure dues vegades seguides,
abans de veure Shame i Young Adult.
Em van fotre les dues pel·lis.
Però bueno, jo de fet no hi comptava gaire amb aquesta pel·li,
però la postura oficial del Fluso, la POF,
ve a nom del Manel,
que és un dels nostres crítics a la Casa de los Horrores,
i ell diu que està francament bé.
Así que nosotros oficialmente la recomendamos.
Sí, jo crec que sí.
Què vols anar a veure?
La voz de tu ventana a la mía, no?
No anigas a veure de tu ventana a la mía.
No, no, no.
Bueno, doncs intocable pel·lícula francesa
que ha arrasat el seu país d'origen.
18 milions d'espectadors.
18 milions d'espectadors.
O d'euros.
Espera't un moment.
18 euros?
Bueno, un número muy grande.
Un fotimer de gent.
Un pot o sí.
Un pot o sí.
De persones amb vis intocable, entoixable,
el nuevo exitazo del cine francés.
Si voleu ser els primers a veure-la,
doncs aneu-hi, no us regalarem entrades.
No, no, regalem de la 10, no regalarem entrades.
Bueno, doncs queda recomanada.
Alguna cosa més de cara a aquest cap de setmana?
No, em ve de gust escoltar una altra cançó.
Sí?
Alguna en concret?
No, jo et deixo aquestes escoltes, ja ho saps.
Bueno, doncs què et sembla si sentim el grup d'expertos Sol i Nieve,
que és un dels grups...
de la Jota, ja et parlaves abans, no?
Jota, ara...
Jota, arráncate a...
Arráncate a tocarnos algo, guapetón.
Jota, ja, ja, ja.
Sí.
Doncs a Santí Maquet, dime,
de Reddisc, del grupo d'expertos Sol i Nieve,
LG de la Tierra.
No sé si estoy en lo cierto, yo no sé si me equivoco.
No sé si me equivoco, pero que tú estás mintiendo, es así que lo estoy viendo y lo está moviendo todo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo y por el día tampoco.
Por qué me decías que me querías si no era cierto, si me iba a dar la abandonada por la mañana.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo y por el día no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
que por el día no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
Dime qué tengo que hacer para no volverme loco, que por la noche no duermo.
a mi manera
para la gloria
de mi manera
de ser un de esta manera
de ser un de esta manera
guau, guau, guau,
que bueno lo último de...
És que sempre he volgut ser locutor de Ràdio Fórmula.
Que bueno lo último del Grupo d'Experto Sol y Nieves
sonando desde su álbum...
No puc parlar tan ràpid.
Com es diu l'álbum?
El Eje de la Tierra.
Dius que venen en concert o no?
Sí, és veritat, això estaria bé dir-ho.
Venen just demà,
a l'hora que M83,
la mateixa nit,
en un altre local, òbviament, a l'Apollo,
venen al Grupo d'Experto Sol y Nieves,
que suposo que encara deuen cada entrada
les podeu trobar per 18 euros.
us ho recomano.
Per cert, una cosa,
ara que ja funciona la webcam,
quan ens veieu parlar tant
aquí offline,
mentre sona la cançó,
ens estem cagant en tot Cristo,
que us sàpigueu.
És fora de micro,
queda off the record.
Hem posat una sèrie a parir
en 3 minuts.
No direm quina,
perquè és una sèrie
amb molt...
Ja ho direm
amb molt de renom.
Quan acabi la temporada.
Sí, quan acabi la temporada
ja ens cagarem en aquesta sèrie.
No, anem a aprofitar per dir coses,
però va, tira.
Ah, no digues, tigues.
No, tira la música.
Tira música.
Smeared black ink
Your palms are sweaty
and I'm barely listening
to last demands
I'm staring at the asphalt
wondering what's buried underneath
Bé, no, que anava a dir que...
Bé, en fi, està mig penjada
la webcam, però recordem
que ens podeu contactar una mica.
Ara que ja va,
és que li explico al tècnic
que el tio diu
No, hòstia, ara funciona.
No, sí, sí, funciona.
Ara funciona, ara funciona.
Tranquil, tranquil.
No passa res.
Tranquil, Marc.
No, només no ha de dir que...
A tancar els lusos un altre cop.
Ara, vale.
Vale, segueix amb el teu sudoku, Marc.
Jo els he vist els sudokus
que fa el Marc.
Són de dos per dos, tío.
Mira, mira, mira.
Són de dues caselles
per dues caselles, tío.
I tot i així s'equivoca.
Pullem una mica el nivell.
Posa 3, símbolo de Batman,
la pinta i se surt dels margens, a més.
O sigui, Marc, tío.
No m'ho diguis.
Ja ho sé, no em puc fer res
per editar que m'ho diguis.
No, que anava a dir
que ens truqueu al 93-372-3661
per parlar amb nosaltres, sisplau.
I, mira, és complicat.
Això sonarà el podcast que...
Sí, ja ho sé,
el pobles de l'ordinador
me van a matar.
I també recordem
que en aquest bloc
al qual us baixeu
el podcast del Fluzo
també trobeu
una cosa que es diu
The PICT
que és una explicació
de tot el que ha passat al programa
de tots els ítems
dels quals hem parlat
amb una miqueta més
d'informació
d'ampliació de la informació.
Que ens treu moltes hores,
o sigui, que...
Sí, sisplau.
Mireu.
Entreu, mireu.
Jo què sé.
Feu, imprimiu.
Jo us recomano
que imprimiu octavilles,
us llugueu una avioneta
i sobrevoleu tot Barcelona
llançant aquest The PICT.
Por favor.
Sisplau, feu.
Bé, doncs ara sí,
et deixo proseguir amb la secció, va.
No, ja que estem parlant de sèries,
seguim parlant de sèries,
perquè últimament
hi ha hagut molts moviments
a les agendes i calendaris
de pròpios i estranyes
i anem a posar una mica
el mes de març com pinta.
De moment, ja ho vam dir,
l'1 de març va començar a Wake.
Aquesta sèrie que hauria de petar-ho
ja veurem si ho peta.
Nosaltres deixarem un parell de capítols
abans de parlar d'ella.
Què te parece?
Vale.
Ja vam parlar l'estrena,
doncs ara a veure com evoluciona,
que lo mismo esto acaba siendo una mierda.
El 4 de març,
és a dir, fa dos o tres dies,
es va estrenar també la nova proposta
de l'ABC,
que és GCB,
Good Christian Bitches.
Pregunta.
Sí.
Ho qualificaries de proposta?
Proposta de l'ABC?
A veure, ells proposen...
I tu, si vols,
tu pots emportar a casa o no.
No, mira, ells proposen
que si vols passar-t'ho
al doble de bé
que en Mujeres Desesperades,
que vegis aquesta sèrie
que és Mujeres Desesperades
elevado a la enésima potència.
Això ho pinten així, ells.
jo he vist cinc temporades
de Mujeres Desesperades
i he vist el piló...
Sí, sí, sí.
Así estàs.
Sí, desesperado.
Desesperado.
I he vist el piló de GCB.
GBC, ¿no?
GBC, sí.
GCB, GCB.
GCB.
Que al principi era
Good Christian Bitches,
després es va a quedar
Good Christian Bells
y ara és només GCB
i així políticament correctes.
Ah, clar, ABC, tú.
Bueno, Beach o Sponti, ¿eh?
Sí, no, pero bueno.
Sí, perquè sempre diguen
Son of a Beach
en un montón de series.
Sí, sí, es Sponti.
Està...
Però bueno, ells ho van...
Ho van cancel·lar, ¿per què?
Perquè potser el creador va dir
Oye, que no, que esto es muy fuerte.
El creador és el Robert Harling
que va dirigir
La Fuerza del Cariño 2
i que ha escrit el guió
de El Club de las Primeres Esposes.
Hòstia, tu, no sé
per què estem parlant d'això.
Què?
Un moment, què?
Estem parlant d'una sèrie
que ha creat el director,
el tio que va dirigir
Què?
La Fuerza del Cariño 2.
La Fuerza del Cariño 2.
Sí.
Ui...
No en parlem més,
però és que...
Però això no m'ho podies
haver dit abans de veure la sèrie?
Ja, jo també l'he vista.
És veritat.
És que no sé...
Per què no vam llegir
el subtítol?
Bueno, perquè...
Sèrie nueva,
sèrie pa ya que no vamos.
Sèrie que vemos
és sèrie que criticamos.
Som acida i reflexius.
Sí.
A veure, la part positiva
és que surt a Leslie Vip,
que és un capritxo personal
des de fa temps,
surt la Christine Chenoweth.
Hombre, Christine Chenoweth.
Que és la enanita de...
Sí, de esa pequeña elfa...
De Criando Malvas.
Adorable, que sortia...
Sí, sí, a Criando Malvas.
Pushing Dacis.
Pushing Dacis.
I que la vam descobrir
molts de nosaltres
a West Wing.
Era una de les components
de la camarilla
del presidente Bartlett.
i que està molt desmejorada.
I surt la Marisol Nichols
de 24,
que sortia a 24.
Marisol Nichols
surt al primer capítol?
No, no.
Ah, vale.
Ah, sí, no,
el primer capítol de GVC.
Sí, és una d'elles.
Sí?
Ah, doncs mira,
no em vaig ni a durar.
En fi,
que tots aquells que esperin
més que Mujeres Desesperades,
no,
és Mujeres Desesperades
exactament igual.
De què va?
Quina és la premissa?
La premissa és
una noia que en el passat
ha sigut una cabronceta
amb sus amigues del col·legio,
torna al seu
poble perquè
el seu marit
intenta afogar-se
amb la seva amant
i acaba morint
en un accident de cotxe.
Premissa igual
que Mujeres Desesperades,
per cert.
Sí, després
que aquesta amant,
això és una mica ràllat,
vam dir-ho,
intenti practicar-li
sexe oral al cotxe.
Sí, sí, sí.
Bueno, intenti no,
ho aconsegueix
i per això hi ha l'accident.
I aquesta noia
marxa, llavors?
Aquesta noia
torna al poble
on es troba
amb aquestes
ex-companyeres
de classe,
a qui els va fer
la vida impossible
robant de novios,
haciendo putaditas,
no sé què,
i ara se suposa
que l'hauran de tornar.
Aquest poble,
cal dir que no és un poble
de qualquiera,
és un poble de Texas.
Sí, sí, sí.
Això és el que...
Si segueixo aquesta sèrie...
Serà perquè transcorre a Texas
com les millors sèries
dels últims anys,
com Friday Night Lights,
i...
Friday Night Lights.
I Dallas.
I Patessa Galàctica.
I el remake de Dallas.
I el remake de Dallas.
Doncs, sí,
bueno,
i Heart of Dixie,
serien els tres.
Homénages a Texas
des de la factoria
de sèries americana.
Exacto.
Vale,
llavors, bueno,
com que és Texas una mica
on juga amb aquesta...
Podria jugar,
de moment no,
de moment no ha jugat a res,
de moment no ha passat res.
De moment és aquesta tira
a tornar al poble.
Sí,
però sí que és aquest ambient
així com superconservador
de R0, no?
Sí,
i la Cristiana,
que és una putilla
i no sé què,
sí, sí.
Té potencial...
No sé,
no sé si dic si té potencial.
No m'atreveixo a dir
que tingui potencial.
Potser té alguna cosa més.
No,
en un canal
que té una subdivisió
que es diu ABC Family,
no té cap mena de potencial,
ja t'ho dic ara.
Aquesta sèrie tindria
un cert potencial,
penso,
Showtime tindria
un cert potencial a FX,
a HBO li quedaria massa gran,
a AMC podria desenvolupar-se
bé,
però a ABC,
des de luego,
fins i tot a la NBC,
jo crec que podria
més o menys funcionar,
una mica més rojillos,
més hippie o...
Però com a comedia
de minuts,
és que dura 40 minuts.
Però 40 minuts
per un drama
que pretén ser trencador,
perquè suposo que és
el que pretendrà,
ser trencador,
ser bitch,
una sèrie així una miqueta
de picantona i tal.
Bueno, picantona,
punyent,
crítica,
àcida,
jo crec que no,
aconseguirà passant una mica
el que va passar amb Glee,
que havia de ser
la cosa superrevolucionària
i superrevolsiva,
i a més d'on me quedó?
En la mierda!
Penso, penso,
no sé...
Sí, sí.
Bueno, en fi,
doncs això,
jo veurem algun capítol més,
perquè vaig viure
alguns gags,
això ho reconec.
Passa la criba,
passa...
No, no la passa
a la Veré
per Guiti Pleasure total.
Bueno,
tots els seriòfilos
tenim una sèrie d'estàndards,
no?
Com a mínim,
jo ho faig així.
Pilot que veig,
doncs,
X capítols que li assigno,
per exemple.
Per exemple,
per dir qualsevol cosa,
GCB 0.
Bueno,
penso veure cap més.
GCB 1,
tampoc és que estigui jo ahí.
No, no,
tu li dones un 1,
li dones un capítol de confiança,
jo no n'hi dono cap.
Podries tant tu,
podria donar-li un capítol de confiança,
perquè realment té algunes cosetes
que podrien estar bé,
però jo presento que no,
m'espero,
ja que ho fas tu,
m'espero,
i si d'aquí 15 capítols em dius
ei, tio,
que val la pena,
doncs,
llavors és quan et diré
no la penso ara,
perquè ja porta 15 capítols,
i llavors el resultat és el mateix.
Et dic una cosa,
no arribaré a 15 capítols.
No,
la pregunta és,
arribarà aquesta sèrie a 15 capítols?
Ah,
sí,
sí,
arribarà,
arribarà.
Sí?
Sí,
segur que sí.
10 de març,
s'estrena la TV Movie
de la Sara Palin,
per fi,
de l'HBO Game Change,
amb la Julianne Moore.
Ah,
no és Tina Fey?
No.
Ah,
aquest és molt,
ja se va,
però la Julianne Moore
també mola.
I 15 de març,
s'estrena Missing,
que és una nova sèrie dramàtica,
policia,
que amb un nen desaparegut
i la dona que el vol anar a buscar,
de fet un dels creadors va fer Vanished,
no sé si te'n recordaràs de Vanished.
Sí,
i tant,
i tant,
una altra pèrdua de temps,
sí.
I pèrdua de persona,
perquè es perdia una persona
i la buscaven,
en fi.
És veritat,
de veritat.
El mateix,
el que passa és que surt
l'has-li-jut,
o jat,
o jut,
l'has-li-jut.
El Sean Bean,
el Sean Bean,
que és el Ned Stark
de Juego de Tronos,
i que morirà,
perquè muel en todas les fèries
i en todas les pel·lícules que ha hecho.
Allà on va,
s'ho cepillen.
El Keith Carradine,
que és el que està aprovechando
ara que no està l'hermano,
i el Joaquín del Meida,
que,
mira,
encara està viu.
Havíem de fer agenda,
tio,
ho sento.
Sí,
no,
no,
està bé.
Amb això finiquitem
totes les sèries de la mig si són...
No,
arribaran a l'abril encara més.
Sí,
em penso ni una de polis,
de polis rookies,
de polis novatos.
Sí,
i sí.
Però bueno,
ja n'han d'arribar coses de l'HBO,
de l'HBO,
encara i tal.
Encara alguna cosa arribarà.
Ah,
les comèdies aquelles
que estan preparades.
Ja ho veurem,
perquè allò sí que pot ser interessant.
I ja que estem renovant horaris i tal,
deixeu-me dir que Terra Nova,
com posa el guió,
Aprendre per Sac,
muap, muap, muap, muap, muap.
Diuen que podria tornar per Netflix,
lo qual viene a ser
més o menys que Aprendre per Sac.
Muap, muap.
Un altre que fa
muap, muap,
però que ens fa més llàstima
és Community,
però que torna aquesta setmana
o la setmana que ve,
però que ja veurem què passa amb ella.
I va acabar The River.
Hombre,
i he vist The River.
Oh,
sencera.
Sí?
I ara?
Sí, sí,
he vist els sis episodis de The River.
Sí?
Per què?
No,
no,
no,
no.
Per què?
Doncs perquè a cada capítol,
a veure,
anava veient mentre feia altres coses, eh?
Avui ha actualitzat una mica
la portada de La Casa de los Horrores
mentre veia el final.
No sé.
Però a cada capítol
tenia un o dos moments xunguillos
de por que...
No, no, no, no.
I et diré una cosa,
i el capítol final
de la primera temporada
m'ha agradat molt.
Ah?
M'ha agradat molt.
Oh, sorpresa.
Saps aquestes pel·lícules
de falso documental
que durant una hora
no passa res
i els últims 10 minuts
és com passa tot?
Sí.
Doncs extrapola Loki.
O sigui, els últims 10 minuts
seria aquest últim capítol?
L'últim capítol.
Passa de tot?
Bueno.
Passa de tot,
superintrescendent,
com tota la sèrie,
però tu,
superdivertit,
superdivertit.
I ho deixa tot
en un cliffhanger.
Jo pensava que era final de sèrie
i és final de temporada.
Por lo visto,
ja veremos si renuevan o no.
A veure.
Tu, mira,
què le vamos a hacer?
Confianza, al final.
Sí, resulta que ha funcionat.
Sí, sí.
Ens recorden pel xat
alguna sèrie?
Mad Men torna en breve.
Estarà aquí
Don Draper i su tropa
no sé exactament quan,
però no dirà gaire.
Sí, sí, sí.
Gels de HBO
tiene pintaza,
ens diu Seismi Barri pel xat.
És veritat,
Gels tiene pintaza
i tiene pintaza
una sèrie
que protagonitza
la Julia Louis-Dreyfus,
la Elaine de Seinfeld,
una tia que adoro
d'una sèrie
que amo con toda mi vida,
que farà de vicepresidenta
o de presidenta.
Es diu VIP.
Es diu VIP, exacte.
HBO també.
Ho en parlarem a l'abril.
Sí, quan arribi.
Quan arribi
us en parlarem seguríssim.
De què més us podem parlar
en aquests últims
tres minutets que queden?
Mira, tens un minut
per parlar de la teva secció.
De la meva secció.
Un altre cop.
D'Alea, no me libro.
No, no, no.
Doncs, a la meva secció
que avui per ser es diu
Previously in 60 Seconds.
Ens ho ha proposat
la princesa consola
Banana Hammock.
Sí, sí,
la princesa consola
Banana Hammock.
La dona de Merda Envolçada.
Sí, exacte.
Li demanarem
que a canvi
ens toqui esmericat
en versió en voz de blues.
Doncs avui
a Previously in 60 Seconds
us parlo d'Amèrica
in prime time.
És una cosa diferent,
una cosa molt guai
i jo diria
molt, molt, molt imprescindible
perquè és un documental
en quatre capítols
que analitza una miqueta
què?
No, res, res.
No, són quatre capítols
de 50 minutets.
És com una sèrie.
És com una sèrie
de quatre capítols.
No et pots queixar.
No, està bé, està bé.
No és com Sherlock
que són tres capítols
d'hora i mitja cadascú.
Oh, que bona que és Sherlock.
Ja en parlarem.
Ja en parlarem.
Oh, quina obra mestra.
Bueno, en fi,
doncs,
American Prime Time
són quatre episodis
que fan una ullada
a la ficció nord-americana
des del principi dels temps
40, com aquell qui diu.
I cada capítol, doncs,
basa el seu leitmotiv
en un, diguem,
en un ítem,
en un personatge
arquetípic
de la ficció nord-americana.
Per exemple,
en el primer capítol
parla de la dona independent,
the independent woman.
Després,
Man of the House,
el segon capítol.
El tercer,
The Misfit.
I el quart,
The Crusader,
l'héroe.
I a partir d'aquí, doncs,
analitza tots els rols socials
que han establert
les sèries de ficció
nord-americana
durant tots aquests anys.
Surten tots els treadors
excepte ara,
un sort que jo l'he trobat a faltar.
Surten tots els creadors...
Bé, i sí, sí,
a veure'ms tampoc.
I Ronald Moore tampoc,
és veritat.
Mira, ara n'estic trobant més.
Però tots els altres surten
d'ahora i de sempre.
Surten actors,
tots els personatges,
moltes sèries.
És una autèntica delícia
per qualsevol fan
de la ficció
nord-americana televisiva.
Jo us el recomano.
L'aplodeix la PBS,
que és la televisió pública
nord-americana.
Si alguna cosa no s'ensenya
a la princesa Consuela Banana Hamok,
alias Phoebe,
és que la PBS existe.
i, en fi,
ja dic,
és molt fàcil de veure
i és molt,
molt juganer,
molt juganer.
Molt bé.
Està molt bé.
Ho has aconseguit un altre cop.
Lo sabia.
Sabia que te convenceria.
Sí, sí.
Doncs, bueno,
dit això,
alguna coseta més?
Queda el timptero?
Bé, deixa'm mirar l'audió.
No, no queda res.
Està buit.
Ens despedim.
Va, ens acompanyem
amb Hospitality,
amb aquest tema
que es diu Friends of Friends,
un grup que acaba de publicar
un àlbum ara mateix,
que està molt guai.
I amb ells, doncs,
us diem adeu i us diem també
fins la setmana que ve.
Com cada dijous,
del 8 a 9.
Com cada dijous.
Ens ha agradat molt
estar amb vosaltres,
ens ha agradat molt
estar amb el Carlos,
ens ha agradat normalet
estar amb el Marc.
Que estàs triparant el que jo
no sé per què jo.
Tu, que ens acompanyem.
Carlos, ja com el,
i moltes gràcies.
Sabia, i tant,
fins la setmana que ve.
Marc, t'estimem molt, home.
Vaja, molt bé.
Ja veurem si ens veiem.
Adéu a tothom.
Adéu.
Adéu a tothom.
Adéu a tothom.
Adéu a tothom.
Adéu a tothom.
Adéu a tothom.
Adéu a tothom.