Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De l'equip tècnic, el Carles, que ens està ajudant,
perquè el Marc segueix una mica ausente amb les seves històries
i no sé quines coses s'ha inventat ara.
Però, en fi, la setmana passada...
El Carles està sentat a la ràdio o què?
Bé, això no ho sé, li haurem de preguntar a ell.
Depèn de si tornes la setmana que ve o no, ja ho veurem.
Bé, doncs, amb el Carlos Giacomelli...
Amb el Xavi Rodan...
Doncs comencem aquest programa que es diu El Condensador del Fluso.
I jo avui estic molt out, tio, no sé què em passa,
que estic com a fora de...
O sigui, que vés a saber què farem, eh?
De què parlaràs? Sobre el paper, almenys.
En principi sobre còmics, però ja veurem
de què aconseguim parlar. Som-hi?
Venga.
Bueno, vayamos, entremos al turrón.
Ens funciona el xat o no ens funciona el xat?
Ara mateix, acaba de començar a funcionar.
Ah, ara mateix.
Estava en un anunci en modo loop,
era un cotxe vermell.
Vale, compraré un cotxe vermell i ja està, pesaos.
Com que només val deia 14.900 euros,
doncs, mira, amb el sou que et surt de la ràdio
el pots comprar.
Bueno, estem en el xat, ja ho sabeu,
www.radiodesvern.com
per qualsevol cosa que ens vulgueu dir
ser possible amb educació
i si no és possible, doncs tampoc,
però bueno, ens ho dieu, ens dieu qualsevol cosa
i si no, el 93 372 3661
ens teniu pendientes
i atents de qualsevol cosa que ens vulgueu dir
com recomanacions culturals, per exemple,
alguna pel·li que hagíeu vist
o algun, jo què sé, jo què sé,
algun llibre que hagíeu sentit
o algun còmic que hagíeu sentit
o algun disc que hagíeu llegit.
Exacte.
Estem que arribar a final de temporada,
això ja us ho saben de memòria
i no truquen els cabrons.
Digueu a la nostra audiència que estigui.
Ho fan per putejar, segur que estan allà
i diran, ai, vull trucar, però no, els putejaré.
Bé, doncs, si ens voleu putejar especialment,
truqueu-nos i, no sé, ens compliqueu la vida
o alguna cosa, sisplau,
però una mica de feedback, per favor.
Si no, mentrestant, doncs, bueno,
entrem en harina
perquè tenim còmic illos bastant guais
avui per recomanar, per exemple,
una cosa que és Ojo de Alcon,
que és aquest personatge
que ara està una miqueta més de moda
que fa un any, diguem,
gràcies al fenomeno Vingadores,
la pel·lícula de Marvel,
que, bueno, doncs, això va reunir
a tots els súpers de la caça de les idees
i un d'ells era aquest Ojo de Alcon,
que és un clàssic entre els clàssics
a nivell superheròic,
però que potser mai ha tingut al tirón
que han tingut, doncs, uns Spiderman
o uns Quatro Fantásticos
o uns Thor o uns que vulgueu, no?
Però això podria estar-se acabant
perquè acaba d'afletar Marvel
una mica dintre de la seva iniciativa Marvel 9.
Saps de què va això de Marvel 9?
No.
És un...
Estic molt desenganxat de Marvel.
És un reseteo de l'univers Marvel.
Ah, ja, otro más.
Sí, sí.
Han dit, bueno, va, anem a fer un reseteo.
Espera, m'interessa molt, eh?
Un altre reseteo de Marvel?
Espera, espera, que ara reseteo jo.
No, no, calla, que aquest...
Aquest és bastant guai.
En sèrio, els temes megacrossovers
i, doncs, aquestes coses comercials
que fan són una mica rotllo, sempre.
Però aquest està guai
perquè estan tirant endavant
bastantes series xules,
una de les quals és aquesta Ojo de Alcon,
que, com dic, revitalitza una mica
el personatge de la mà de Matt Fraction
i David Aja,
que són dos païos bastant importants,
o bastant, més que importants, rellevants.
Matt Fraction és un tio
que ara mateix està bastant de moda
en el seno de Marvel.
És un d'aquests guionistes mimats per la casa,
com podria ser un Jonathan Hickman, per exemple,
i ha fet una miqueta de tot
a Marvel com defensorès,
com Iron Man,
com Patrulla X,
com Punisher,
com Thor,
o com l'immortal Punyo de Llero,
on va rellevar
l'Ed Brubaker.
L'Ed Brubaker va fer uns quants números
i després va entrar a ell.
I aquí van treballar amb David Aja,
que és aquest actor,
no va dir, aquest autor,
aquest dibuixant de Valladolid,
si no m'equivoco.
Ah, o sigui,
que res a veure amb el director
de cine de Piranha.
No és Aja.
I tu ja estàs pensant,
David Aja, no?
No, no, no,
és David Aja.
Aja.
No sé si és un...
Aja?
Sí, no sé si és un diminutiu,
o si és que es diu Aja, el noi,
però bueno,
de tota la vida ha sigut David Aja.
Dibujant de còmics.
Això és que l'han pagat de patir.
Ui, com l'han pagat de patir.
Sí, probablement.
Hola, tio.
Escolta que el David Aja
ens podria estar sentint ara mateix, eh?
Un saludo.
Un saludo, David,
que doncs és l'autèntica estrella del còmic,
vull dir que...
Ja, ja, ja, ja, ja.
Però és que ens enllove el gatís o amb l'aigua,
perquè els guions del Mad Fraction
sempre són molt solvents i tal,
i en aquest cas són molt, molt aguts.
Estan molt bé els guions del Fraction
per Ojo del Con,
però especialment el que destaca
és el dibuix del David Aja,
que té un estil una mica
com alguns altres autors espanyols
que estan treballant a Marvel,
com un Javier Pulido
o com un Marcos Martín,
que tenen un...
Què?
No, no, no.
Callatelo.
Lo que sea que tengas que decirte lo callas.
que tenen un estil molt personal,
però alhora molt universal
i molt allunyat dels cànons
del dibuix superheròic actual,
aquells superherois
que estan tot el dia
doncs apretant les dents
i ensenyant catxa i músculo.
No, no va una mica per aquí.
És una mica més autoral,
és una mica més personal.
I en aquest cas,
a l'Aja més de tenir aquest traç personal,
el que fa és unes composicions de pàgines
que te mueres.
No, no, en sèrio,
té una narrativa visual
absolutament espectacular,
fins i tot jo diria vanguardista
en alguns moments.
Són sis números
aquest tomo que recopila
i el sisè, aquest últim,
ja et dic,
a nivell gràfic,
a nivell de composició
i a nivell de planificació
és quita hipos totalment,
o sigui,
és una autèntica delícia.
Tot és una autèntica delícia,
però ja us dic,
són sis números
que és una bona manera
d'apropar-se al personatge
a través d'aquest compendi
de trames d'espionatge,
bueno,
algunes d'espionatge,
altres de purament acció,
que són supersinètiques,
que són superdivertides
i que són molt iròniques.
Té un toque així com referencial,
com homenatgística,
al còmic universal de superhéroes.
I ja que estàs tan posat
en el mundillo,
jo és que últimament
estic cada cop més alt de tot.
Doncs malament.
s'apropa a l'estiu.
Avui he llegit que,
ojo del con,
no se sap molt bé
el futur que té
a nivell cine barra sèries.
Saps alguna cosa?
S'estava plantejant
una pel·li només d'ell i tal.
Es veu que ha tingut
més d'èxit del que s'esperava?
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Ah, no ho sabia,
però això des de quan?
Doncs des de fa, res.
Sí?
Sí, ara com hi ha
un boom de Vengadores
que continua a la tele
amb la sèrie aquesta
que s'estrenarà
de los agentes de Steve
i tot això...
continua a la tele
i a més Marvel
està planejant
aquesta segona fase
que ha començat
ara amb l'Iron Man 3
i està planejant
pel·lícules
d'altres superhéroes
com l'Hombre de Hormiga
o com Pantera Negra.
Sí, superhéroes
una mica més perifèrics,
però no tenia jo notícia
que estigués fent res
d'ojo del con.
No, avui ha saltat
algun primer rumor.
Sí, sí.
Bueno, recordem que Iron Man
també era una mica més secundari, eh?
Una mica més.
Iron Man secundari?
Iron Man, has dit?
Sí, sí.
Era més secundari
que abans de les pel·lis
era una mica més secundari
que Spider-Man, per exemple.
Allà quan van llançar
la pel·lis d'Iron Man
van dir tots,
hòstia, Iron Man, en sèrio?
Comor?
Sí.
Però d'això dono, ostres...
Home, no, i tant.
Home, no voldria aquí
muntar una polèmica,
però Iron Man va ser
un dels vengadores inicials
del film.
Ja, no, dels vengadores, sí.
Vull dir, a nivell de...
D'acceptació popular.
Exacte, sí.
Doncs era en tu casa, majo.
Tu?
Bueno, és igual, no?
Que potser sí, no.
No et vull treure la raó.
Mat Fraccion, David Aja,
Ojo del Con,
Seis dies en la vida de...
Es diu així, eh?
Seis dies en la vida de...
D.
En la vida de...
D'Humberto D.
Adi Tapanini,
és un tomo molt xulo,
molt guai,
i que us farà enganxar
el personatge sí o sí.
D'Humberto D'Humberto D'Humberto D'Humberto.
D'Humberto D'Humberto D'Humberto D'Humberto D'Humberto.
d'una col·lecció de TVOs que tenia el meu tiet dels anys 60,
que era l'Estela Plateada.
Tenia 40 TVOs bastant gruixodots,
i clar, era un tio com depressiu, tothom...
Sí, és un superheròi intravenoso.
Sí, sí, sí.
I aquest Pallo, doncs, a mi em va entrar bastant bé,
i...
I s'ha de reivindicar.
S'ha de reivindicar,
perquè jo és el superheroi que tenia de petit.
Sí, sí, sí.
Ara s'ha una mica posat en circulació un altre cop
pel personatge, se li ha intentat donar més sortida,
però sí que és veritat que sempre està una mica a la sombra,
perquè, clar, era el heraldo de Galactus.
Sí, sí.
Pobre tio, és que tenia un destino tràgico, llavors,
bueno, però reivindiquem-lo.
Per mi era l'equivalent al Mimo.
Els superherois és el Mimo.
És aquell que...
Hòstia, sé que mata algú a què et mates.
Estela Plateada.
Estela Plateada.
El més immortal de tots.
Sí, sí, sí.
Bueno, doncs,
dit això, queda reivindicat Estela Plateada
com a superherois,
i seguim amb què?
Ara seguim amb sèries,
que, per cert, avui ja m'han preguntat
què camiseta lleves.
Doncs porto una samarreta de Community,
amigos.
Ah, mira, sí.
És veritat, Brita Perry.
La Brita,
la Brita pronunciant Bagel o Pegel...
O Bagel.
No, ningú no ho sap.
En fi, parlem de sèries i parlem de Community,
perquè Community es va acabar,
la setmana passada es va acabar,
el dissous passat,
es va acabar definitivament,
pensàvem.
Amb el teu permís,
aniré obrint aquest paquet
com ha arribat a la ràdio,
oi?
Ah, molt bé.
Tranquil.
Ara m'han fet gràcia.
Ara, jo t'he escoltat abans.
Sí, t'estic escoltant, home.
Que sí.
Total, que tothom pensava
que ja s'acabava,
i es va acabar amb una quarta temporada
de 13 episodis
que es va allargant el temps.
S'havia d'estrenar al setembre
i es va estrenar fa...
doncs això, 13 setmanes.
Ah, mira, un còmic.
Oh.
En parlarem un dia.
A Tajos.
A Tajos.
En parlarem.
En fi.
Ja està, volia fer la fricada.
Jo segueixo parlant de lo meu.
Sí, home, sí, sí.
Aquesta sèrie que a més va crear
un Dan Hamon...
Harmon?
Dan Hamon.
Dan Hamon, sí.
John Hamon, sí.
Que ho va acabar deixant,
ja us ho vam explicar una mica, no?
Era la sèrie,
potser la temporada més catastròfica
d'aquesta sèrie.
Com a mínim,
m'abuntava això.
D'una sèrie ja per sí catastròfica, eh?
Sí, exacte, exacte.
I tothom ja donava per sentat
que això ja s'acabava aquí,
amb aquests 13 episodis fets
de qualsevol manera,
amb bronques entre els protagonistes,
amb el David...
amb el Xevi Xeis que apareixia
i desapareixia
i deia que no tornaria mai més
i que...
Bé, moltes coses
que van afectar aquesta temporada
i que després, doncs,
van sortir...
Doncs un resultat prou...
prou apanyadet a mi.
No m'ha desagradat tant
aquesta temporada
fent un rapat general.
Va començar molt fluixota,
després va anar agafant
una mica el puntillo,
el puntillo aquell clàssic
d'aquesta sèrie
tot tan meta i tan absurda
i alhora entranyable,
amb uns personatges que...
Tampoc és que hagin avançat massa
en relació a la segona...
de la tercera o segona.
De fet, no han avançat massa
els personatges,
però tampoc és gaire important.
És una sèrie que veus
una vegada a la setmana,
que veus com fan
les quatre xorrades de sempre,
amb l'Abet fent els seus...
doncs, les seves similituds
amb el cinema,
el Troy i sus limitaciones, etcètera.
Hola!
Si no expliques això,
quedarà molt malament,
fins i tot políticament incorrecte.
Això, perquè encara no sàpiga
què és Community,
que per cert està editada
la primera temporada en DVD,
o sigui que ho podríeu saber
sense cap problema
i sense caure en la il·legalitat.
Es tracta d'un grup
d'universitaris
que es retroben per...
A menys que la robessin,
clar.
A menys que anessin a la FNAC
i la robessin.
Ja no es pot,
que ara posen etiquetes per dins.
Mira com s'ho sap, eh?
No, no, no,
ho ha dit una mica.
Com que per dins
posen etiquetes per dins?
Aquelles etiquetes
que xiulen a la sortida...
Sí, doncs saps que aconseguiran
que la gent obri els precintos i...
Però és més complicat,
ja és més complicat.
En fi, que jo no ho he fet mai.
En fi, un grup bastant estrany
amb una noia rosa bufona,
una noia morena
que és la més pelota
i empollona de la classe,
un advocat que no té el títol
i que s'ha de treure ara,
i entre aquests,
el Xevi Xeis
i una parella d'amics,
un és un friqui de la tele
i de les sèries i del cine,
i l'altre,
doncs és una mica més limitadot
perquè surt del rugby
i, clar,
ja se sabe,
aquest tipus d'estudiant
ha salido del rugby.
Muchas luces no tiene.
Ja està.
Que sea afroamericano
no tiene nada que ver.
Associació d'estudiants
a jugadors de rugby,
93, 372, 366.
Pots proseguir.
En fi,
que la quarta temporada
va acabar,
va acabar amb un
tercer episodi
que, mira,
va ser una mica menys
gloriós
de com estava apuntant.
Jo no sabia
que era l'últim, tio.
Si tampoc ho sembla, no?
Me'l vaig tregar
amb la felicitat aquella...
Bueno,
doncs bé,
em trego un capítol
d'aquesta setmana
i la setmana que ve una altra,
no?
Si ho arribo a saber
faig més pompa.
I llavors t'hagués
quedat una mica més fred.
Si te'l prens
com un capítol més,
doncs vale,
està bé.
Si és un final de temporada
i possiblement de sèrie
doncs acabaries fet caldo.
Bueno,
tornarà o no tornarà
a Comuniti?
Tornarà.
Tornarà, amics.
La NBC,
que és la seva cadena,
si no m'equivoco,
que ara porto un lío que no veus.
Sí, sí, NBC, sí.
Ha confirmat
que tornarà
amb una cinquena temporada,
ningú no s'ho esperava.
Però ojito.
Diga,
perdona,
acaba la frase.
Ah, no,
ah, vale.
No, res,
simplement que,
tot i que ja no té
els mateixos creadors,
ara els showrunners
són el Moss Sport
i el David Guaracho
que havien fet
un perill de sèries,
però vaja,
que tampoc jo els coneixia de res.
Doncs continuen
cap a aquesta cinquena temporada
que s'apropa...
Ah, mira,
creadors d'Alien in America.
Sí, sí, sí.
Ui, una mica fallida aquella sèrie.
I de Dame un respiro,
que tampoc no sé ni...
Dame un respiro.
La mítica Dame un respiro?
Sí.
Hola.
No sé ni el que és,
no és la meva generació.
Sí, no, no,
no són credencials,
tampoc, eh,
jo t'ho dic ara.
No, anava a dir
que ha renovat la NBC,
com dius,
una part de la cinquena temporada,
però no estan als upfronts,
si no m'equivoco.
Ah, no?
Jo diria que no.
Jo diria que han sortit
dels upfronts,
que per qui no ho sàpiga,
són, diguem,
les planificacions
de les graelles
per la temporada que ve
de cada cadena,
cada cadena fa,
doncs,
un planning
de les sèries que renova,
de les sèries que cancela
i de les noves sèries que estrena.
I diria que Community
no apareixen als upfronts
de la NBC.
Pot ser perquè no tingui data
o perquè tingui una data,
diguem...
Més endavant.
Més endavant.
No ho sé,
en mig sisor.
O potser la canviant el dia.
La van canviar el divendres
perquè no tenia cap mena d'èxit
i el divendres és una mica
el lloc on les sèries van a morir,
però de cop i volta
ha tornat a tenir éxit.
Dius,
doncs,
potser ha tornat a canviar.
Però ara la feien els dijous.
Ara la feien els dijous.
Ara t'he matat, eh?
Ah, hòstia, m'he liat.
Has liat amb frinja.
Hòstia, és veritat.
Encara estàs afectat
pel tema frinja.
Veus que l'estiu no...
Bé, en fi,
que possiblement la canviïn
a divendres,
qui ho sap,
això sí que tindria una mica.
Podria ser.
En fi,
nosaltres la seguirem
i us recomanem,
encara esteu a temps,
el plan és fer sis temporades
i una pel·li,
us ho recordem.
I al capítol final de temporada
ho diuen ben clar,
eh?
Ho posen allà,
rotllo policia subliminal.
Veurem si hi arriben.
Està encara esteu a temps.
És una sèrie que es consumeix
amb ratxes de quatre capítols
cada dia
i la gaudeixes encara més.
Enganxa i és nutritiva, eh?
És una sèrie divertida.
És l'única sèrie còmica
d'aquestes,
rotllo grupal
i rotllo televisionen abierto,
que no intenta ser
necessàriament friends,
que aporta alguna diferència.
Doncs això,
sou a temps
i la podeu adquirir a l'AfNAC,
si voleu,
o a l'Emule,
que és encara l'Emule,
que no la Mula,
que és encara més fàcil.
Vosaltres mateixos,
aquesta s'ha acabat.
La que ha començat fa poc...
Puc fer un incís així,
un off-topic total.
Com està el tema de la Mula?
Se sap a algú?
Sí, hòstia,
la Mula...
Ara no parlem de cine,
però farem un incís.
Volia fer aquest off-topic.
La Mula és una pel·li
que es va rodar
fa com 20 milions d'anys.
Era la pel·li
en què es van conèixer
el Mario Casas
i la Maria Valverde
i era una pel·li
del Michael Radford
sobre la Guerra Civil Espanyola.
Sí.
per qüestions molt estranyes
de productores i demés
es van endarrerint l'estrena.
Després es va saber
que el Radford, a més,
ho va deixar tot
quatre dies abans, no?
Quatre dies abans.
Sí, això ho vam explicar
més o menys la setmana passada.
I que va acabar...
El va substituir
un senyor en passamuntanyes.
Exacte,
un encapuchau.
Bé,
es va estrenar la pel·li
i la gent va començar a dir
bueno,
me ha gustado,
no,
en general no ha agradat,
però sobretot
es veu molt malament.
Què passa?
I la gent ha començat
a queixar-se de
oye, vale nueve conventa
i això no és
ni alta definición
ni media definición.
No, no, no,
això no és...
No, no, exacte,
no és ni definición
ni nada.
És que no és
ni DVD-RIP,
diuen, o sea.
Sembla un VHS,
de veritat.
Ah, exacte.
Jo quan vaig en el passe
semblava un desastre.
Total,
que a algú
se li va acudir
citar,
bueno,
via Twitters
o via Facebook,
etcètera,
citar les fonts oficials
de la mula,
que si productores,
que si distribuidores...
Perdó.
I una de les productores
va dir,
pues contesto.
Bueno,
la productora,
Alejandra Frade,
la noia que està portant
sobre les seves espatlles
tot el pes
de promoció
i de bronques
de la pel·lícula.
Sí, sobretot de bronques,
perquè la tia va començar a dir
que no,
que era una opció
pensada,
que volíem buscar
un look letro...
Que estava tot planejat
des d'un principi, no?
I va començar a dir
que la pel·li havia estat rodada
amb alta definició
i que després
li havien passat filtres
perquè no ho semblés.
Ah, exacte.
Evidentment,
això va durar exactament
zero coma
en descobrir-se mentida
i llavors la tia ara ha saltat.
Això no sé si ho saps.
No, no, no,
per això preguntava.
Doncs ara no.
Però jo em vaig quedar
ahir en el Culebron
que fins ahir
doncs es parlava d'això,
de la carta
que va enviar en alguns cines
justificant-se,
dient que
és que
justament això que has dit tu,
no?
Hemos rodado bien
pero luego lo hemos estropeado
para que quede así
como más antiguo.
A més diu,
no, no,
és que jo he llegit la carta
i la carta diu
lo hemos hecho
para que quede
como más antiguo
y después
a la mateixa carta
diu
porque como ahora se lleva tanto
el Instagram
pues lo hemos querido hacer
tipo Instagram
y llavors dius
pero a ver,
home,
jo no critico una de esta noia
pero si esplau
aclarejte como mínimo
porque la gente
está pagando un pastizal,
eh?
De fet,
aquesta es la seva aposta
teóricamente,
aquesta es la seva aposta artística
pero ya hayan
molts cines
que han arribado a un acuerdo
con la productora
si demanes
els calés
te los tornen.
Cada cop
hi ha més cines
porque eso
no se aguanta.
Total,
la nueva excusa
es que
bien sabido es
que Michael Radford,
el director,
en su fuga
se llevó parte del material.
O sea,
ahora está acosando
el director
de robar una peli
que no le importa
res a ningú.
Bueno,
bueno,
madre dios,
bueno,
culebrón la mula
no es partirà
pestes damunt
de ningú,
eh?
Però es que es divertit.
Sí,
no,
mira,
em fa risa
aquesta història.
Jo ara tinc més ganes
de veure-la,
o sea,
ara mateix.
Ves a veure-la
perquè és curiós,
és curiós.
La peli no és
molt,
molt,
molt,
molt,
molt dolenta
però és
dolenteta.
però bueno,
com a fan,
bueno,
ara s'ha de veure.
Com a mínim és curiós,
sí,
sí,
és,
bueno.
El Gran Gats,
qui ve el Gran Gats
bien 3D?
Exacte.
Nada,
aneu a veure la mula.
De fet,
a mi se m'ha acudit,
si posen aquesta excusa,
això que has dit tu,
que han fet un pacte
amb els cines
que poden tornar els diners,
per què no fan un pacte diferent
i el que fan és,
oferien a alguns cines
la possibilitat
de projectar la pel·lícula,
els màsters de la pel·lícula,
abans de que la,
no?
Clar,
per confirmar que està fet
en altra definició,
si la van fer amb alta definició,
que venguin aquesta còpia
amb alta definició
i ja està,
i ens estalvien problemes.
A mi m'he de que no.
No, ja.
En fi,
escoltàvem abans els comunards
amb el Never Can Say Goodbye,
perquè a totes aquestes
parlàvem de sèries.
Sí,
i hi ha una altra sèrie
que ha començat fa poc
i ja ha començat
i està a punt d'acabar,
perquè són sis episodis
i ja en porten tres.
Es va estrenar al Regne Unit
a la cadena ITV.
Ui,
això és del Regne Unit,
oi?
Sí.
Vale?
Digo,
no,
com estic una mica espès avui.
Sí,
sí,
sí.
I bé,
és la nova sèrie
del Mark Davin Hill
amb un guió del Gary Genètic.
És un tio que va fer episodis
de William Grace
i de Padre de Família.
És important saber això.
Sí.
Willie Grace
i Padre de Família?
Sí,
sí,
és important ubicar això
perquè la sèrie va
d'una parella
d'homosexuals
que viuen junts
i ja està.
Ah.
La peculiaritat és
que la parella
és l'Ian McKellen,
el No podes passar
i el Derek Jacobi
que també és un altre
clàssic de...
I són aquests,
jo crec que octogenaris
ja,
o gairebé.
Sí,
jo crec que el Derek Jacobi
deu ser més gran
fins i tot
que el Ian McKellen.
Però ho aparenta més l'altre,
l'altre està molt cascat,
l'Ian McKellen està una mica cascat.
Però bueno,
són aquests dos
que viuen en parella
i porten 48 anys
ajuntats
i és aquesta sitcom
amb aquesta parella...
Ah, són parella,
parella sentimental,
no?
No, no,
parella sentimental,
compartim la seva vida.
Bueno,
això pinta bé,
no?
És una comèdia
100% teatral,
gairebé tota
passa a l'interior
del salón
del pis,
o sigui,
no es mouen massa d'allà.
I res,
sentia aquests dos
queixant-se l'un de l'altre,
estiló,
doncs,
gent que porta 48 anys
i que ja no es traga.
Oye, saco de huesos,
ven aquí a fer-me un té.
Aquest nivell.
Aquest nivell
amb un accent british
supertret de colleguera,
british gay,
que això ja és
la repa noxa.
Un moment,
una cosa que et vull preguntar
des del principi de la temporada.
Què vol dir
tret de colleguera?
Perdó, eh?
Aquí el que parla català
ets tu.
Vale, vale, vale.
Hòstia,
és que és un tema
que em porta fascinat
des del principi de la temporada.
Però vale.
No, no, guai.
Jo l'havia adoptat,
jo l'expressió mola.
No la coneixies?
Humor tret de colleguera?
Em treus de colleguera,
sí, i tant.
Ah, em treus de colleguera?
Ah, pulleguera,
en P,
podria ser.
Ah, vale, vale.
Ah, per qui anava la cosa?
Correcte.
Correcte,
va en P, oi?
Gràcies.
Em treus de colleguera,
vale, vale, vale.
Però això, vale, vale.
Jo sempre ho he dit colleguera,
ningú m'ha dit...
Jo és que havia adoptat
aquesta expressió,
ja em molava.
Un humor tret de colleguera?
Doncs no, és de colleguera.
Ah, és de quan em treus de...
M'estàs treient de colleguera,
d'això?
Sí, d'aquests que dius...
Vale, vale, vale, ara, ara.
Però que acaba...
Vale.
Sí, amics,
a la meva professora de català,
que es deia Anna Tortorici...
Senyora Tortorici,
sisplau, torni-li els diners.
Ah, exacte.
Però que no, tio,
que estem aquí per parlar
com ens doni la gana, no?
Mentre no vingui el cac...
No vindrà, no?
El cac?
Vale.
No hi ha plans, vale.
En fi, aquesta sèrie,
parelles d'aquells,
què deia ja?
És una sèrie molt teatral,
és una sèrie hiperactuada,
és una sèrie absolutament
al·locada,
en el sentit de locaza,
no de...
de ser-ne no té res.
Simplement és que
aquestes dues són unes loques
que veuen el nou veí de pis
i es tornen bojos
perquè és el típic juvenil,
és el rei on sortia,
el rei on,
que sortia de Misfits
i estan els dos...
Ah, home, sí.
Que ara està jugada de tronos.
Bueno, de tant en tant.
Sí, va sortint.
Doncs això,
va sortint a l'Igua Reon aquest
i es tornen com bojos,
fins i tot arriba
una amiga seva
que és la Francesc de la Tur,
que crec que sortia Harry Potter,
no sé.
Doncs que també està
com absolutament pirada
per aquest jove.
En fi,
és una sitcom pura i dura
amb risques enlatades,
amb un gos de 20 anys
que encara respira,
sembla ser,
i que no treuen mai
a passejar,
amb constants
te odio,
yo te odio más,
pero te quiero
porque somos pareja,
plena...
Sí,
no és que trenqui cap barrera,
però està plena d'acidesa,
d'aquest humor british
tan...
com tan...
a plena...
O sigui,
com no sé,
com que et crema per dins,
no?,
de rius i molt bé,
però hòstia tu...
Però deixa el poço,
no?
Sí, sí, sí.
Bueno,
doncs no fa mala pinta,
jo la veritat és que compro.
Sí,
és veritat,
és una cosa molt britànica,
no l'he vista,
però pel que expliques
sembla molt britànica
i els anglesos tenen una cosa
i és que encara fan sèries
que són pura sitcom,
així com els americans
ja gairebé no fan sitcoms,
bueno...
Tret que volien fer una,
sí, exacte.
Alguna sitcom sí que fan,
però bàsicament fan comèdia,
telecomèdia,
diguem,
comèdia televisiva,
però sitcom, sitcom,
els anglesos encara en fan
i més aquesta sitcom
en públic,
en directe,
que em sembla que és el cas,
no?
Crec que sí,
perquè, bueno,
i si no ho és,
podria ser,
perquè és que ja et dic,
està tota feta amb ells asseguts
durant el 90% de la sèrie,
o sigui,
que tampoc és que sigui...
Es podria fer en directe,
per fi.
Sí, sí, sí,
probablement sigui en directe,
encara fan sèries així,
tenen una sèrie que es diu,
si no recordo malament,
Missis Browns Boys,
que és purament així,
que tu la veus i dius,
hosti,
quina cosa més antiga,
però no,
és que no han deixat de fer mai això,
llavors,
és una altra opció que a mi,
a mi no em desagrada gens,
perquè com que a més
tenen sempre aquesta tradició teatral,
doncs ja és això,
i més amb aquests dos
super mega actorazos,
que són el Ian McKellen,
i a mi especialment,
el Drek Jacobi és un tio,
perquè tinc especial predilecció
des de Cal,
vaig veure...
Año,
Año Sa.
Año Claudio,
doncs no és veritat.
És del 38 aquest home,
Ian McKellen del 39.
Mira,
és més gran el Drek Jacobi.
Sí, sí, sí.
Doncs,
jo compro.
Tu compres,
i a més,
és que bona part de...
O sigui,
els dos actors són,
evidentment,
el pes més important de la sèrie,
no et pensis que la sèrie
tampoc és el nova mas d'en Guió,
el Guió encara,
crec que encara ha de trobar el seu punt,
encara ha d'acabar de trobar el seu punt,
però clar,
és que els dos actors compensen.
O sigui,
només veure el Drek Jacobi
parlant amb la seva mare
i tu saps que encara no li ha confessat
que és gai,
doncs clar,
si ja comencem així
i anem bé,
anem bé.
En fi,
jo la recomano bastant,
no sé si sortirà per aquí,
no crec.
Trobeu-la com a buenamente...
En el canal de per aquí,
vés a saber,
vés a saber.
No, no,
no ho crec,
però bueno.
Però a mi em sembla molt,
molt, molt divertida.
De fet,
és la comèdia amb la que més ha rigut
aquesta temporada.
Ah, bueno,
doncs està bé,
esperarem que la posin per aquí.
Potser la posen a 4
o tallant un capítol de Homeland
i després,
a l'estona que els hi s'obri,
tiren això.
Sí,
ja ha puesto,
sí.
Que fort,
això de 4.
Ho diem ara?
Com anem de temps?
El què?
Que el capítol final de Homeland,
doncs l'han tallat.
Ah, mira.
I han dit,
doncs mira,
el miocles que viuen
es ponemos el final.
I ja està.
Dius,
s'ha acabat?
I han posat lletres,
m'han dit,
una companya
que la va viure ahir.
Van tallar el capítol
i van posar les lletres de...
Títulos de crèdito,
en plan,
sí,
sí,
que s'ha acabat,
eh?
Molt bé,
això,
perquè et facis la idea,
això ho fèiem
a Canal Català
quan jo treballava allà.
Fèiem això,
quan no ens acabia una sèrie,
la jefa ens deia,
ara,
no,
més igual,
més igual,
la jefa,
si m'estàs sentint,
Polo,
despedeix-me,
més igual,
ja estic despedit.
No,
no,
talleu.
Home,
però no tallèrem una sèrie.
Eh,
no hi cap,
talleu,
però per algun lloc concurs,
no,
és igual.
Home,
i els fans de la sèrie,
que es fotin.
Doncs això va pensar 4
en la segona temporada de Homeland.
Molt bé.
Escolta,
Carles,
tira el clip 1
dels Concursadors de Fluso,
a veure si endevineu
a quina pel·li,
avui és molt fàcil,
a veure si endevineu
a quina pel·li
correspon aquest clip.
No quiero más dificultades
como las que tuve en el distrito
Filmor hace un año.
Entendido?
Esa es mi política.
Sí,
pero cuando
un hombre acosa a una mujer
con la intención de violarla,
yo mato al hombre.
Esa es mi política.
¿Con la intención?
¿Y cómo estás seguro de ello?
Cuando un hombre desnudo
persigue a una mujer
con un cuchillo en la mano,
imagino
que no está recaudando
fondos para la Cruz Roja.
Mitiquísimo diàleg
de una peli molt mítica
doblada per un home
encara més mític.
Bueno,
no sé si més mític
que el protagonista
de aquesta peli.
però mític en qualsevol cas.
Recentment
perdido.
Perdido.
Bueno,
ho deixem aquí,
no donem més pistes.
Penseu,
donem-hi voltes
i si sabeu
de quina peli estem parlant
doncs ens ho dieu.
Alguna musiceta?
Tens?
Pues va,
tira.
tira.
Tira.
Tira.
Tira.
tira.
Tira.
tira.
Tira.
Tira.
tira.
Tira.
Tira.
tira.
tira.
tira.
tira.
tira.
tira.
Tira.
tira.
tira.
tira.
tira.
Tira.
tira.
tira.
tira.
tira.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Heu fet remà!
Estiu, si esto parece diciembre, y tienen part de raó, eh?
Pues yo m'estic...
Aquí sí, perquè esto es una càmera de gas.
No, però jo emotivament ja estic a l'estiu.
Ah, vale, vale.
Jo és que quan el dia 8 de gener o així, ja em poso en modo estiu,
i així fins a...
Octubre, novembre.
No, és veritat, és veritat.
A mi, no sé, m'agrada aquesta sensació baraniega,
encara que, sí, faci una mica de fred.
Sí, avui he anat al cine amb una mica curta i m'he mort de fred,
però he sortit, bueno, i què?
Però escolta, emotivament és l'estiu.
I a l'estiu, doncs, podem llegir còmics com un que ha editat Planeta,
que es diu Mister Volp,
que és una cosa molt especial, molt curiosa.
És un projecte de Pasqual Ferri,
que és també un d'aquests dibuixants que se'n van anar a fer les Amèriques
i han treballat a Marvel i a DC.
Ha fet algunes coses per DC.
Jo el recordo d'haver il·lustrat algunes historiades d'aquelles
de Los Siete Caballeros de la Victoria.
Te'n recordes? Aquella història del gran Morrison?
Sí, allò que, a més, també es va lligar d'alguna manera amb alguna de les macrosagues.
Sí, no sé ben bé com ho van fer, amb alguna crisi final o alguna cosa d'aquestes.
Sí, alguna cosa d'aquestes.
Exacte, doncs va il·lustrar alguna d'aquelles cosetes.
Ah, no ho he, allò?
Sí, sí, sí, i a més aquest tio li donava un toque diferent al còmic superheròic també,
perquè aquest tampoc era d'aquests que s'acull a unes, diguem, a unes línies bàsiques
i repeteix el mateix que veia abans i el que vindrà després,
sinó que va totalment a la seva bola i fa un dibuix que s'assembla més a la il·lustració,
al llibre il·lustrat, que no pas al còmic amb en tinta tradicional i tota la pesca.
Ja he dit que ha estat a DC, ha estat a Marvel, ha fet Thor, ha fet X-Men,
ha fet Los Cuatro Fantásticos i té una obra que està bastant ben considerada,
que es diu Octubre, que és una cosa més personal, un projecte més a la seva bola,
que va escriure ell el guió i el va dibuixar i una mica això que us portem avui va en aquesta línia.
És un projecte personal que escriu i dibuixa ell i que a més és una cosa que el treu
d'una petita crisi personal que explica que tenia, que no sabia ben bé com encara el seu futur professional
i de cop va començar a dibuixar un personatget que es deia Mr. Volp,
que es diu així perquè és una bombeta, és un senyor cos de persona i cap de bombeta,
no té cap, i diu que li va anar sortint a poc a poc.
Sí, què passa?
No, res, res.
Guai, guai.
No és una metàfora de res?
No es ponem als adultos, eh?
Perquè detecto ironia.
No, no, no, no, no, no, no.
Cos de persona, cap de bombeta.
Sí, cos de persona, cap de bombeta i ses aventures.
Em sembla que el Borges va escriure una història sobre un personatge així o algú semblant.
De l'aceite?
Sí.
Uf.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, amics, hem posat l'aire acondicionado i això...
Ja, jo vull aigua d'aquesta que pren ell, també.
Guarda-li un sorbito que...
De la font de la bona aigua, aquí.
Exacte.
Doncs tu, deixa'm parlar.
Que Mr. Balp és un...
Doncs això, és un recull més que d'historiates, de pàgines.
És una mena de recubilatori de dibuixos de tota pàgina,
que cada dibuix, doncs, té un petit missatge.
És com una mena de metàfora sobre la vida que...
No es pot fer programa, avui.
No, què sé.
Que són els missatges que són...
No poseu els dits al doll, no hi hagi cert.
Ai.
Saps què pots fer?
Marxo.
Anar a una botiga de còmics, no a una gran superfície, sisplau,
a una botiga de còmics, i comprar-te a Mr. Balp.
I llavors m'entendràs.
Vale, vale.
I veuràs que és un còmic molt, molt, molt, molt ben dibuixat,
perquè si aquest senyor fa alguna cosa bé, és dibuixar,
amb uns colors molt ben triats,
i que fa petites metàfores sobre les qüestions de la vida,
com els dits al doll,
i com altres coses una mica més metafísiques.
I que...
Ai, és que ja no ho puc dir.
No, ara posa un exemple seriós d'això, que si no...
No, no, no, ara em callo.
Ara et fots.
És un còmic, no, és un còmic de pàgina,
diguem, a tota pàgina, a doble plana,
és una associació d'esplash pages, si li vols dir així,
sense diàlegs,
i amb aquest punt, diguem, de cuento,
com li diuen els anglesos?
Cautionary tale, no?
Com de cuento de...
Ei, fíjate en lo que estás haciendo,
perquè...
Bé, no, no, és que tingui un to...
Perdó, un to alliçonador,
però té un to així com una mica de...
Bé, de llibre d'autoajuda,
però ben entès.
És guai,
escriu Pasqual Ferri, es diu Mister Balb,
i l'edita, doncs, això, Planeta.
Bé, de llibre d'autoajuda,
Bueno, intentem...
No sé què ens passa avui, estem molt tontos.
Molt tontos, molt tontos.
Estem absolutament tontos.
Sí, és culpa del Carles, que està aquí...
Bueno, ens distreu, ens distreu.
No, sabeu què passa?
Que com ha vingut el jefe aquí a fer-nos de tècnic,
hem dit, hòstia, que estar...
Ens hem posat molt nerviosos.
Jo estic a coquinau.
Clar, llavors hem dit,
doncs no, intentem que no,
intentem fer encara més el clipolles.
Si no crec que us toqueu més, us rasqueu...
Que ens rasquem?
I us toqueu.
Però l'un a l'altre, o...?
No, no, entre cadascú a la seva.
Cadascú a si mateix.
Hi ha alguna manera?
Hi ha algun escenari en el qual aquesta frase no és una marranada?
No, no és marranada.
Us esteu rasquats, esteu nerviosos.
Sí, no, no.
A mi em suen les mans.
Ah, no, ja m'estic rasquant perquè vaig fent una mica de jardineria
i tinc tot això de sol.
Sí, sí.
Jo no, no, no.
Jo sí que estic nerviós, sí.
Mira, em suen les mans i tot.
Ah, sí?
Sí, sí.
Perquè tinc la sensació que després sortirem d'aquí
i ens avaluaràs.
i ens posaràs gomets si ho hem fet bé o...
I què ens dirà?
No, no es paga este programa.
En fi.
Bà.
Vinga, tira.
Si tu en les mans pots llegir còmics, no?
Es pot fer calor, aquestes coses.
Ah.
Mira, ara vaig llegir un còmic.
Ah, molt bé.
Tu has parlat de cine.
Doncs res, jo vaig parlar de cine ara, d'acord?
No, no, no.
Veig el còmic que parlaràs després,
que imagino que tornaràs a parlar de còmics.
Jo mentrestant parlo de cine.
Per què?
Perquè hi ha unes quantes estrenes
i n'hi ha una que a mi m'ha agradat molt.
I és d'aquesta de la que parlaré.
Tot i que serà una pel·li que segurament estrenin
a un cine o dos a tot el territori.
Bueno, bueno, ei, ei, ei, ei.
Apanyó.
Ja és.
Ja és.
Ja és, ja és.
Que no l'estrenin al bolitxe.
Cuidao.
No, no, ja ho he vist.
Si vols en parlem ara del bolitxe.
Com anem una mica de temps, ara en parlarem.
Però primer deixa'm recomanar aquesta pel·li,
que si no es me va El Santo al Cielo.
I em treu de...
Pullaguera.
Parlem de...
Escolta, digues collaguera, que a mi ara em molava.
Jolina, és que a mi em molava collaguera.
A més m'imaginava que em tret d'una cullera.
O sigui, bueno, és igual.
Tret amb una cullera.
Sí, sí.
Tenia sentit al meu cap.
Al meu també.
Toda la infància perdida.
Oblida que t'he dit res.
En fi, parlem de Cowboy,
que s'escriu K-A-U-W-Boy, ¿vale?
Boya, chico.
I és una...
Què és Cowboy?
Doncs és una proposta que ens arriba d'Holanda.
I jo crec que aquesta és la primera pel·li
que he vist d'Holanda en ma vida.
No sé, potser...
Estic veient que s'escriu així
perquè deu ser un anagrama
del nom del seu director, no?
El tio ha dit, vinga,
ho he reordenat aquí les mes letres.
Podria ser...
Pots pronunciar el nom del director?
Sí, home, i tant.
Budeu-Gin Cool.
Budeu-Wi...
Jo diria Budeu-Wi-Gin.
Bueno, és igual, sí.
Budeu-Wi-Gin Cool.
Aquest tio dirigeix a un Rick Lens,
que és un nen de 10 anys,
que és el protagonista absolut d'aquesta pel·li.
Aquesta pel·li és una hora i quart,
més o menys,
una hora i quart,
d'una hora i vint de pel·li,
doncs d'un nen de 10 anys
que viu amb el seu pare.
Viuen ells dos a una casa
una mica, doncs,
bé, però destartalada,
amb un pare que està passant
per una època bastant depressiva,
se li nota perquè té accessos, doncs,
ja sea amb l'alcohol
o amb alguna resposta una mica dura per al nen.
I bé, doncs aquest nen
intenta portar la seva vida
com buenamente pueda,
amb una vida que, diríem que potser,
no li correspon encara,
per afrontar uns problemes
que no podem dir
perquè seria dir una mica massa
de l'argument.
Però, veia, és això,
és un nen
puestant a l'adversitat.
I què fa per intentar superar això?
Doncs, casualment,
es troba amb un ocell
que acaba de caure del niu,
però que ha sobreviscut,
i es fa amiguito del pajarito.
Hòstia!
Uf, uf,
el amiguito del pajarito.
Sí, ara, si voleu,
dic un xister en aquest sentit.
No, no, no.
El xister ja és això,
ja està fet.
En tot cas,
en aquesta pel·li
no va de gent
ensenyant pajaritos a nens,
va d'un pájaro de veritat,
va d'un grajo,
de fet,
i de la seva...
Quan el grajo vuela abajo,
seguramente lo coja un niño.
Eso es lo que tiene.
Vale.
I, juntament amb aquest ocell,
doncs, va afrontant
les adversitats de la vida,
va evolucionant emotivament,
i, a poc a poc,
doncs, va donant uns...
És que ja dic,
no voldria dir res,
perquè a mi,
jo vaig veure la pel·li
sense saber absolutament res,
i em va sorprendre
cap a on anava girant
aquesta pel·li.
Tot i que no és que sigui
una gran sorpresa,
però, bueno,
ja us ho trobareu.
El nen va madurant,
la seva relació va madurant
amb el pare,
amb el pajarito,
amb el...
amb una companya de classe,
i tot això es tracta,
un altre cop,
com ja vam parlar
la setmana passada
de Tom Boy,
doncs,
és una altra pel·li
que posa la càmera
gairebé
al punt de vista,
a l'alçada
d'aquest nen de 10 anys,
i des d'aquí
va passant tota la pel·li.
Una pel·li carregada
de silencis,
de moments
de pura tendresa,
perquè surten
de la naturalitat pura i dura
d'un actor
que és,
per mi,
és absolutament acollonant,
aquests actors de 10 anys
que surten de tot arreu
menys d'Espanya
valen la pena,
i aquí lo dejaremos.
No,
no diguis
i aquí lo dejaremos,
és que m'encanta,
i aquí lo dejaremos
com si haguessis insinuat alguna cosa,
saps?
No, no,
no,
no,
has dit obertament.
A més he dit una veritat
com un templo.
Doncs això,
la pel·li està molt bé,
a mi em va deixar
bastant emocionat
des d'aquestes pel·lis
en moments de
ai, ai, ai,
què passarà,
que després et deixen
somriure a la boca,
que això també és d'agraïda
a vegades,
és una pel·li que no costa res,
no costa cap esforç,
és molt agraïda,
té algunes coses
que se li podrien recriminar,
té una direcció
que de cop i volta
tira una mica
d'escenes videocliperes
i dius,
doncs tampoc calia,
potser hauria estat millor
fer-ho tot
des del mateix punt de vista
i sempre mantenim-se...
Sí, aquesta postproducció,
no?
Aquesta cosa com blava,
no?
Sí,
també,
també,
teniu com un filtre d'Instagram,
ara imagino que l'Alejandra
de la Mula estarà flipant-ho,
hi ha com un filtre d'Instagram
que ho posa tot
una mica més blau
com per voler
fer una mica més d'incís
en aquest sentiment,
una mica oprés,
però a mi em va irritar
una mica més
doncs els ralentis
que van passant de vegades,
escenes una mica massa
arrelamides,
no calien,
és una pel·li
que havia de ser
tota l'estona
doncs això,
càmera en mano,
a seguir el niño
i a veure com ve
doncs que el padre
s'emborratxa
i que el padre
no accepti
doncs l'ocell
com a mascota,
etcètera.
En tot cas,
a mi em va agradar molt,
a mi em va deixar molt tocat
i és una pel·li
que ja recordo
i que ja tinc mitificada
i que segurament
a final d'any
la posaré
molt a dalt
a la llista
de les pel·lis destacades.
Bueno,
està bé.
Em permets
que et faci una recomanació?
Sí.
Mira què és
del Kate Lodge
i t'agradarà menys
que avui.
Probablement.
Ai,
l'ho dejo.
No dic que no,
no dic que no.
Bueno,
de fet,
és que tampoc és que sigui,
tot i no hagués vist res més,
tampoc és que sigui el colmodel
ni de l'originalitat
ni té cap moment
especialment
àlgid a nivell
emotiu,
no.
El que sí que trobo
és que és molt conseqüent.
És una pel·li
que va evolucionant
al seu ritme
i...
Sí,
no,
no,
és una pel·li apanyada,
a mi em va agradar.
L'únic que és això,
donava aquest regustillo
de cosa ja vista.
Sí,
això podria ser,
però bueno,
és que...
És un plaig
d'aquesta,
però bueno.
Està bé,
no,
no,
tu,
que a mi no m'importa
que la gent plaigi coses.
Si les plaigia bé...
Mira que bé.
Ara surt
Kenny Pintado
per parlar del Graham Gatsby,
que és la nova versió
de la novel·la del Fitzgerald,
ara per el Baz Luhrmann,
dirigida pel Baz Luhrmann,
que és un tio que no sé
si adoro o ho diu.
És un tio que...
Sí, sí, sí.
Tinc molt mitificades
de ser les pel·lis,
tot i que quan les veig
no les acabo de veure
perquè no les aguanto més.
Doncs total,
aquest tio...
És una bona descripció
del Baz Luhrmann.
És que sí?
Sí, sí, sí.
A mi,
és que ja et dic,
Mulan Rus,
oh, que guai,
tal,
vamos a ver Mulan Rus,
cinc minuts després i ja està.
Ja, vamos a poner...
A mi em va irritar
sobranament aquesta pel·lícula,
però també de dir
que en el seu moment
no la vaig potser
entendre del tot,
tant que no vaig entendre
el seu joc
de gran cachondeo
Autoparodico.
Sí, exactament.
No vaig entrar en aquest joc
i llavors em vaig quedar
però això què és?
Tomadura de Pelo,
però clar,
aquesta pel·lícula
que té 15 anys.
Sí, hi ha tants?
No ho sé,
potser segurament,
jo l'hauria de revisar.
Podria ser,
en fi,
després de Mulan Rus,
el tio es va calmar una mica,
va fer Austràlia,
que era un drama ja més,
sempre molt gran
i tot el que tu vulguis,
però una mica més pausadet,
amb un muntatge més normal.
Però ara sembla que
el gran catspie
ha volgut tornar
una mica a los orígenes,
no?
Ha intentat fer un altre cop,
vinga.
Una miqueta,
no tant com jo m'esperava,
és a dir,
no és tan salvatge
com Mulan Rus,
però sí que conserva
aquest sentit
de l'espectacle bestial
que té el Barcelona,
conserva,
o això el que tu dius,
no, rescata.
Ojo,
bueno,
perdó,
és que Austràlia era
molt espectacular,
però espectacular
en un sentit més seriós.
Ah, no,
sí, sí, exacte,
però dic,
sentit de l'espectacle
no en tant que espectacularitat,
sinó en tant que,
diguem,
capacitat lúdica
i capacitat
d'entreteniment
a l'espectacle.
Bueno,
doncs,
el Buzz Lorman ha agafat
aquesta novel·la,
ha intentat fer
la seva pròpia visió
de la Jazz Age,
que es coneix
en aquella època
dels anys 20
dels Estats Units,
que retratava
el Fitzgerald
en el seu llibre,
i ho ha convertit,
doncs,
això,
en una mena
de gran musical
plumífero
hiperglam.
Amb cançons
de l'Anna del Rei.
Amb alguna cançó
de l'Anna del Rei.
Uf,
i de la Beyoncé.
Bueno,
escolta,
sentit...
Sí, sí,
és el rotllo,
sentit el que havíem sentit,
jo prefereixo l'Anna del Rei
i Beyoncé
que aquelles coses
que va colar
molt en Rux,
que madre,
dius.
No.
T'ho podria cantar tot.
Potser un tema
de la Beyoncé,
que és l'únic tema
bo de la Beyoncé,
i l'Anna del Rei
no l'he detectada,
però sé que està por ahí.
També està a J7,
també està,
no sé...
X, X, etcètera.
Hi ha molts temes
de DXX.
Sí,
és aquesta mena
d'apropiacionisme bestial
que fa el Buzz Lorman,
que ha agafat
tot el que li agrada
i ho fot en una pel·li
i li és igual
si la pel·li
està ambientada
als anys 20.
Però, bueno,
és entrar en aquest joc
i si entres en aquest joc
funciona prou bé
la pel·li
fins a la meitat.
A partir de la meitat
de la pel·li
es torna una cosa
més ombrívola,
més xunga,
més...
Bueno,
una mica més dura
i més melancòlica,
gairebé diria jo,
i també funciona.
Funciona d'una altra manera
diferent.
Potser et quedes
una mica en un pan d'anès
perquè dius
hòstia,
aquesta pel·li
està una mica
espacint.
Però jo penso
missatge que és
fer un petit homenatge
a la novel·la
a la qual,
diguem,
que amb rasgos
argumentals
és totalment fidel,
però clar,
l'esperit és una mica
diferent
del que va plantejar
el Fitzgerald.
Però jo crec
que al final
el missatge
és el mateix,
és la decadència
d'aquesta societat
adonista
i fiestera
a les portes
de la Gran Depressió
i després
de la Segona Guerra.
Molt bé.
Ha quedat apanyat, eh?
Sí, el dicàpio
què tal?
Va millor que el Robert Redford?
Jo de trencó
una llança
per la pel·li
del Robert Redford
que em sembla
que soc
l'única persona
de l'univers
a qui li agrada.
És veritat,
a mi la pel·li
del Gran Gatsby
del Jack Clayton
la que va protagonitzar
el Redford
als anys 70
a mi em mola molt.
No sé,
és una pel·li
que sempre li han donat
molts pels crítics.
És una mica
avorridota
però és guai,
és xula.
És un palamandra...
Són diferents,
el Robert Redford
era una força
de la natura
i el Leonardo DiCaprio
també en el seu estil.
A mi m'agrada molt,
és un tio,
el Leonardo DiCaprio.
M'ha costat molt entrar
perquè aquesta carregateta
de niñato
doncs no se la treurà mai
però sí que és veritat
que està intatxable
en els últims papers
que ha fet sempre.
Ha estat molt intatxable
des que el va pillar
l'escorsese
i el va convertir
en el seu nou Robert De Niro
i aquí està molt,
molt, molt, molt bé.
Jo diria que és
el millor de la pel·li
el DiCaprio.
La veuria per ell
però és que són 150 minuts
i esto puede con mi alma.
Bueno, escolta,
l'art,
cada obra d'art
té la seva donada
i la seva història.
Sí, segurament.
Per cert,
puc fer un inciso
sobre el DiCaprio?
És que això em va flipar molt.
Recordeu Django Desencadenado?
Recordeu l'escena
de la xarxa?
Ah, mira,
no sóc l'única
a qui li agrada,
perdona,
a qui li agrada
la pel·li del Jack Clayton.
Ah, mira,
la cindessa de Ripley
diu que també, eh?
Bien, som els dos.
Ja la veuré, va.
Vale, ja m'hi esforçaré.
És que a mi el Robert Reformay
m'ha caigut en gràcia, tu.
Home, no!
Sí, sí,
és el que hi ha,
és el que hi ha.
A l'entrada dic,
hòstia, Robert Reform,
que palo,
voy a ver otra.
Voy a ver a John Wayne.
En fi,
el que deia
del Leonardo DiCaprio,
l'escena aquella
de la xarxa
aquella nit,
aquella mansió
amb els dos,
amb el Jamie Fox
i el Christopher Walsh,
se'n recordes, no?
Sí.
Aquella escena
de la compra
d'esclavos i tal,
que el tio,
de cop i volta,
fot un cop de puny
a la taula
i comença a sangnar.
Sí.
Doncs aquella sang és real,
el tio és batallar de veritat
i tot i així
el tio va dir
i vamos a seguir l'escena.
Sí, sí,
va seguir,
li va passar la mà
per la cara
a la pobra
Kerry Washington,
que es va quedar
tota ensangrentada
de sang de veritat.
Tu dius,
mira,
els efectes espacials
de la peli.
No,
és de veritat.
Sí, sí, sí,
quan crida,
fa,
oh,
i surt un veritito
dius,
hòstia,
que real.
És que s'ha fet banda de veritat.
Un actor de mètode.
Ja està,
com ja han encertat el clip,
tirem un tema musical
i després ho enllestim.
Por ejemplo, va.
Venga.
O no, eh?
Com vulguis.
Es diu
Local
Native
Natives
Wooly
Jo vaig xiulant.
O,
és que aquí està
pels títols de les cançons.
Ah, perdó, perdó.
Wooly Mamuth.
Aquesta sí.
Ah, ja està.
In the summer
Vicious summer
This is nothing
Like I thought it would look
You say
Who am I to play
Who am I to play
Still yourself
At your feet
Step me out
With your ring
You remind me
Which are the words
That say
They all
Look the same to me
Look the same to me
Still yourself
At my feet
Step me out
Liquor in
There's a sun
Rising
Standing now
Come for me
Back off
And people
dancing
Them
Theme
Pic зак
Down
And people
乃
Young
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit