Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio d'Esvern. Ens fem escoltar. 98.1 FM.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Pensant-vos que s'acaba el món, doncs ja us esteu disculpant.
Bé, doncs res, hola a tothom.
És que li acabo de dir al Carlos, hòstia, no hem preparat res especial avui que és el capítol de Tornada, després del Hayatus.
No hem preparat res especial.
Bé, tu, has sortit aquesta entrada tan espectacular i ja està.
Sí, sí, hem posat aquest tema així com més guai i ja està.
Hola, l'Estiguel, què tal?
És que l'Estiguel ens està sentint i veient via xat.
Exacte.
Podeu fer-ho tots vosaltres, els que ens han dit per la ràdio, doncs us podeu connectar al www.radiodesvern.com
i tenir un xat fabulós i fantàstic, doncs, per fer companyia a l'Estiguel i a nosaltres i dir-nos el que vulgueu.
Parlem de dir-nos coses.
Heu tingut 3, 4 setmanes, no sé quan hem estat de per on.
Podeu trucar al 93-372-3661 i dir-nos què heu vist.
Heu vist alguna sèrie, heu vist alguna pel·li, heu llegit algun llibre, algun còmic, heu anat al teatre, algun concert.
Expliqueu-vos les vostres vides.
Home, temps n'hi agoteu, vull dir que molta família, molta comelona, però no sé, qui més que menys haurà vist una pel·li, aquest.
Tothom ha vist Los Miserables.
Tothom?
Confesseu.
Truqueu i digueu si heu vist Los Miserables.
Exacte, i aprofiteu...
El nostre tècnic d'això ja comença a fer així, amb la cabeza, signo de negació, o sigui, l'he vist i m'ha semblat un tostón.
No, no, ni tan sols l'ha vist. M'ha semblat un tostón sense haver-lo vist.
Molt bé, Marc, viva tu i tus prejudicios.
De veritat.
És que què faríem amb gent...
Si...
Pesadí ha entès d'anar a vida, diu el Marc que veus.
Ah, mira, jo també l'he vaig veure, molt bé.
Això t'ha sentit el Carlos per donar, Marc?
No, o sigui, m'ho dius a mi que ells quan estic parlant jo i a ell, no, molt bé, perfecte, estupendo.
Bé, doncs, això que us donem la benvinguda, ens presentem, no, ja, la gent del Condensador de Flusó,
i tirem endavant aquest programa, que per no tenir preparat, no tenim ni preparat personatge de la setmana.
No, sí, però li dediquem a algú.
Sí, ens ho hem tret una mica de la màniga.
Sí, no sé si és de vestuaris o de maquillatge, però l'únic espanyol que està als Òscars nominat...
Exacte.
Avui, quan encengeu la tele i poseu el Telenotícies, potser el Telenotícies no, però si poseu el Telediario de la primera,
doncs sentireu que hi ha un espanyolito nominat als Òscars, un dels Òscars més importants de tots,
una de les categories més bàsiques, per la qual molts de nosaltres ens quedem tota la nit esperant,
mirant que és mejor, millor maquillatge o vestuari o vestuari.
I, bueno, doncs hi ha un espanyol allà nominat.
Bon, ara és el més important d'allà, eh?
Orgullo nacional.
No, no, clar, orgullo nacional.
Los Miserables s'ha de veure.
Fem, bueno, hagamos un poco de caja.
I ja està, ell li dedicava el programa a aquesta merda dedicatòria.
Doncs va per ell.
Va, tira.
Hello, I'm Johnny Cash.
I hear the train a coming, it's rolling around the bend,
and I ain't seen the sunshine since I don't know when I'm stuck in fulsome prison,
and time keeps dragging on.
But that train keeps rolling.
Bé, va, comencem, tirem el programa.
L'Estiguel, pobreta, està sola de moment.
Feu-li una mica de companyia.
Diu que no li ve de gust veure Los Miserables.
A mi tampoc.
Bé, ja la vaig veure i, bueno.
En fi l'has vist, a mi tampoc encara no.
Bé, jo tinc un problema aquí, eh?
Jo tinc un problema.
Sí, sí que tens un problema perquè l'hauràs de veure per rigor professional.
Però abans de tot això parlem una mica de llibres.
I no és casual que estiguis donant el Johnny Cash des d'aquest Folsom Prison Blues,
que és un dels temes, el tema amb el qual obria aquell directe des de la presó de Folsom,
perquè avui ara mateix parlarem d'uns llibres.
Ja aviso ara que són tres.
Bé, són tres llibres.
Els tres són molt autobiogràfics i dos d'aquests tenen a veure amb presons.
Bé, he dit, els tres són molt autobiogràfics, però a més el còmic del qual parlarem més endavant durant el programa
també tindrà una forta càrrega autobiogràfica.
Ho dic perquè després direu, aquest tio com es repeteix?
Bueno, és el que hi ha, són autobiogràfics.
Llavors, dos d'aquests tres llibres que presentem avui, com us dic, tenen a veure amb presons perquè els seus autors han estat ingressats en presons.
I els llibres van sobre presons.
Comencem.
Resulta que l'editorial Sahalín ara mateix fa tres anys està celebrant aquesta d'enhorabuena,
perquè està celebrant uns tres anys magnífics amb un català que tenen bastant impecable.
Sempre ens han molat molt els llibres de Sahalín.
Acumulen ja 30 títols en tres anys, de manera que tenen un repertori bastant intens i bastant xulo on triar.
I nosaltres, doncs, ens hem dit això.
Hem dit, mira, aprofitem aquests tres anys i parlem de tres llibres que ens han impactat.
Darrerament no són els últims, no són les seves referències més recents,
però són tres que ens han molat molt, que ens han molat i que a més tenen una qualitat indagable.
Vull dir que són tres pedazos de llibres.
Anem per parts?
Bé, comencem per Eduard Bánquer.
Eduard Bánquer és el primer dels dos pròfugos que...
Bueno, pròfugos no, no va arribar a fugar-se,
però exconvictors que protagonitzen la secció d'avui.
Eduard Bánquer, un de...
Bé, hi ha unes quantes referències editades per Sahalín d'Eduard Bánquer,
però de la que us parlem avui és La fàbrica d'animals,
que és una mica el llibre...
Sí, et sona?
Sí, és que se'n va parlar, perquè és una mica el llibre
que l'ha donat definitivament a conèixer entre nosaltres.
És un senyor que ja no és entre nosaltres.
Vull dir que el llibre ja és antiquet,
però s'ha editat ara i va, en el seu moment,
que ja fa uns quants mesos,
em sembla que va ser fins i tot el 2011,
si no recordo malament,
que es va editar a La fàbrica d'animals,
doncs va haver una mica de rebombori al voltant d'aquest llibre,
perquè realment està molt guai.
Estem seguint el Marc, que està sortint de l'estudi?
No, no va agafar una trucada.
Ai, llàstima, llàstima.
Bé, en fi, doncs això, com us dic,
és un llibre molt autobiogràfic,
perquè aquest senyor va estar entrant i sortint de la presó,
va estar més de dues dècades el tio internat allà,
o sigui que sabe de lo que se habla,
i a més, és un gran escriptor i un gran guionista,
o sigui que és un d'aquells tios molt de l'estil de Hollywood,
molt del gusto de Hollywood,
un tio que se codeia una mica amb la crem hollywoodiense,
però a l'hora també ha tocat una mica els barrios bajos ondos.
Exacte, perquè els seus, em sembla que els seus pares
van tenir algun problema, es van acabar divorciant no sé què,
el tio se quedó catacroquer,
i va, bueno, allò que va dir,
que a veure, doncs delic...
Vé, o delincuente, delicado delincuente.
I a partir d'aquí, doncs,
va començar a agafar experiència,
d'agafar vivències,
i va construir un corpus narratiu, doncs,
que té en aquest, la fàbrica d'animals,
una mica su joya de la corona, no?
De què va aquesta història?
Doncs va d'un noi que és ingressat a la presó,
un noi jove,
i que allà es fa una mica pupilo d'un dels,
o, bueno, un dels que hi ha allà,
es fa mentor d'ell,
i el comença en trobar, doncs,
en estos submundos de bajuna i de xungueza
bastant importants.
És un llibre dur, és un llibre bastant brut,
doncs, on hi ha baralles,
on hi ha conflictes racials,
on hi ha una mica de tot sang i fetge.
la qual cosa és bastant intens,
i que va rebre una adaptació, per cert,
al cine, l'any 2000.
A veure si ja està més bona.
Igual és d'aquí.
La va dirigir...
Quan ho has dit no hi ha caigut,
però deu ser d'aquí.
La va dirigir l'Steve Buscemi,
és de l'Animal Factory.
Amb el nen d'American Historia,
qui és alguna cosa d'aquí?
Correctament,
amb Edward Furlong.
I qui era l'altre personatge?
William Dafoe, amigua.
William Dafoe.
Que ho tenies apuntat?
Hòstia, si ho tenies apuntat.
Podria haver quedat molt bé, no?
Si podries haver agafat el guió, ja està.
De fet, jo no me'n recordava,
ho he hagut de consultar.
Sí, ara que ho dius,
sí que me'n recordo tot calvo, el tio.
Sí, sí, molt dur.
Jo no la vaig rebeure,
estava bé?
Sí, sí, sí.
Bueno, doncs, el llibre és fabulós i fantàstic,
però és una mica dur.
Teniu una alternativa, també, de Sahalín,
que és En el patio,
que és una novel·la de Malcolm Braley,
que també és un dels habituals
de les càrceles d'Estados Unidos.
Veig que el 2013 continuem amb el bon rotllo, eh?
Sí, bueno, optimisme.
Sí, sí, sí, ja és això.
Doncs això, el Malcolm Braley
va prendre molts apunts
a les seves largas vacaciones
en càrceles estatales
i va escriure, també, doncs,
part de la seva obra,
com aquesta En el patio,
que, a diferència de la de l'Eduard Banquer,
és una miqueta més optimista,
però potser és una mica més lluminosa,
no és tan intensa, no és tan dura.
És més coral,
no segueix les aventures de dos personatges,
sinó que, doncs, es fixa en la fauna, no?
És com allò, com qui entra en una presó
i comença, doncs, a mirar, a veure què passa,
i veu que hi ha unes persones
que es comporten d'una manera,
unes altres d'una altra,
i llavors què passa?
Doncs que hi ha el típic xiflat,
el típic il·luminat,
el típic no sé què, no?
Llavors, és una mica una punta al natural.
Hi ha bastants anècdotes,
bastantes coses divertides,
bastantes, doncs, moments...
Bé, diguem, còmics,
altres una miqueta més durs,
però és una miqueta,
doncs, ja us dic, una miqueta més,
més lleugeret.
Tot i que aquest senyor va estar a Sant Quintín,
nada menos, ingressat,
el tio...
Un clàssico, no?
Sí, sí, sí, un clàssico entre els clàssicos.
No sé si va trepitjar Alcatraz,
però ja seria l'homes, eh?
En fi, això, llavors,
el que fa aquest Malcolm Braley
és, doncs, mostrar una certa simpatia,
un cert carinyo cap a tot aquest mundillo
i cap a uns personatges que, si bé reflecteix,
doncs, la seva esquizofrènia,
les seves coses i les seves manies,
doncs, ah, sí que té aquesta mena de complicitat,
doncs, de la persona que els ha conegut
i que ha compartit, no, Sela,
o sí, Sela, Sela amb ells, directament.
És molt xulo, es llegeix molt bé,
perquè és un tot xulo de 400 pàgines,
però tampoc és gairebé molt llarg.
No, no, però són anècdotes i són aventurilles
i està molt bé, és molt xulo.
I a poc a poc, o més ben dit no,
al contrari, molt ràpid,
se li agafa carinyo als personatges.
De seguida els comences a conèixer
i ja et comencen a caure bé tots.
És molt guai.
Pinta-la, pinta-la.
Sí, és una novel·la per cert de l'any 67,
vull dir que no és que sigui una cosa molt recet,
vull dir que ja té els seus anys.
Però, bueno, es manté fresca i es manté impactant.
O sigui que Stephen King no va inventar res, no?
Stephen King mai ha inventat res.
A la seva vida.
Allò de la milla verde.
Oh, que bonita!
Ah, la milla verde.
Allò de la milla verde tenia una curiositat.
Jo me la vaig llegir en el seu moment,
quan era adolescent.
Per entregues.
Sí, era per entregues.
Era per entregues.
Jo la vaig llegir per entregues.
Que guai.
Sí, sí, me'n recordo que eren uns llibrets primets
que anaven sortint.
Bueno, doncs era que xundo.
Tenia la seva gràcia.
Després el llibre, doncs...
Bueno, doncs no tenia molta qualitat.
Sí, però...
Que raro.
Bueno, no, bueno.
Stephen King, el vejo King.
Però bueno, va ser divertit.
Bueno, va, reprenc tema Sajalín.
Recordo que em parlat
de la fábrica de animales
del Edward Bunker,
em parlat en el patio
de Malcolm Braley
i ara cambiem una miqueta
d'aters...
No molt, una miqueta
per parlar de Fante,
un legado de escritura,
alcohol i supervivencia.
Vale, volau que ho torné aquí.
Fante, punto.
Un legado de escritura,
alcohol i supervivencia.
Fante, qui és Fante?
Va, John Fante.
Pregunta d'examen.
Tot té, tot té, tot té, tot té.
Escriptor nord-americà Angelino
que va escriure uns quants guions
també pel cinema
i que ara el seu fill,
Dan Fante,
està, doncs, exercint.
El John ja es va morir fa uns anys
i llavors el Dan Fante
està una mica agafat
el relleu del seu pare
i fa aquesta mena de novel·la
bastant realista
però bastant bruta.
Parla, doncs, també, no?
De la gent de Los Ángeles
però no de l'alta alcúrnia
sinó d'aquests
que estan tirats pel carrer gairebé.
té un binomio de llibres
que segueixen les aventures
de Bruno Dante, Bruno Dante
que és el seu...
Sí, això ho dic de memòria.
És una mica el seu alter ego.
És un tio, doncs,
drogota que es porta fatal
amb el seu pare
i que, bueno,
té conflictes interns totals.
És el seu alter ego
i es veu això molt bé
en aquesta novel·la
que es diu Fante,
un legador d'escriptura
al Col·li Supervivència
que és una mica
la seva pròpia història
i la història de la seva família
i de la relació amb el seu pare.
O sigui, tu llegeixes
aquells dos llibres
que per cert es diuen
Chum Change i Much
que també estan editats
per Sahalín,
llegeixes aquelles dues històries
després llegeixes
l'autobiografia
i dius, vale,
ara l'entiendo todo.
Esto cuadra,
este tío es así.
Què és això, Marc?
Quin susto que m'has fet,
que ho sàpigues.
Això és el Gran Levouski.
És Gran Levouski.
Sí, no?
Bé, ben vist.
Gràcies per el Gran Levouski.
De vegades el Marc Terran
que és Gran Levouski.
Doncs això,
el Dan Fante
explica la història
de la seva vida
i de la seva família
a partir de capitolets petits
que rememoren
tota aquesta vida
d'immigrants italoamericans.
El seu avi era italià.
Una mica com el que feia
el Gator East, també,
aquestes cròniques
d'italoamericanos, no?
Que són tan guais
que és que els italoamericanos
tenen aquesta cosa, tio.
Tenen...
Fan unes autobiografies
superguais
perquè, bueno,
veus això, no?
Aquest ambient de...
Diguem, d'immigrants
i d'adaptació a un nou món
i de com...
Tenen, bueno,
tenen aquestes històries,
aquestes necessitats
i han d'obrir-se camí
en aquest món
que al principi era estrany
però a poc a poc van agafant, no?
Llavors,
el John Fante,
ja, òbviament,
ja és segona,
tercera generació,
no sé quan,
ja està ahí assentado
i va fent les seves mogudes,
els seus trepitxos
amb la gent de Hollywood,
les seves novel·les i tal
i, mentrestant,
doncs, atuñinant el seu fill,
el John Fante.
Ah, molt bé.
Que ha sigut nació.
Hi ha un capítol en concret
que explica la història
de la seva primera borratxera
i la va tenir amb quatre anys.
Sí, perquè vegis...
Como todo hijo de vecino.
Sí, bueno,
lo típico, lo típico.
El típico que jo de
este niño no me duerme,
moja el chupete en vodka, senyora.
El chupete, moja lento i venga.
No, no, no,
no va ser el chupete,
va ser por su propia mano,
va veure una ampolla allà
i va dir,
voy a pimplar-mela,
a veure què passa.
Va estar content tot el dia
i a les tres mesos següent
suposo que ja no va estar tan content.
Vull dir,
perquè vegis una mica
per on va la cosa.
Doncs això,
el John Fante explica
aquestes històries,
moltes més,
bastant truculentes algunes,
però el mateix,
és un llibre
que es llegeix com una novel·la,
tot i que és una autobiografia,
que es llegeix com una novel·la
i a més està amenitzado con fotos.
Ah, molt bé.
La Polcos els veus les...
Ara, ara.
Sí, els veus els caretos.
Sí, també és gruixudet,
però té fotos.
Els veus les cares
i les històries
i pots fantabular una miqueta
al voltant d'aquestes persones
que, bueno,
eren bona gent a la seva manera,
no?
Tela, eh?
Les coses explica el d'enfantet, Tela.
En fi,
són tres dels llibres xulos
que podeu trobar editats per Sahalin,
que ho recordem fa 30 anys
i que tenen, doncs,
com us deia,
un català bastant extens
que s'alloca fins a 30 títols.
Va, vols que en digui?
Digue'ls, digue'ls, va, va.
No, va, Edward Bunker.
És que l'Edward Bunker mola molt.
Llavors, l'Edward Bunker
també hi ha editat
No hi ha bèstia tan feroz
i la darrera referència
que han editat d'ell
que es diu Little Boy Blue,
que em sembla
que era ja l'últim
que faltava per editar del Bunker.
A part d'això,
Kenneth Cook,
El coel assassino
i El lagarto astronauta,
dos llibres, sí, sí.
No, són dos llibres, eh?
Un és el coel assassino
i l'altre és el lagarto astronauta
molt divertits,
molt recomanables.
O el Patologies
de Zayar Plieplin,
que, bueno,
que també és una de les referències
de les darreres referències
que han editat Sahalín
i que ho recomanem
encarecidamente.
Si et mires al mirall,
fixa-me en els ulls,
digue'm que hi veus
darrere del fum
jo hi veig por.
Por d'estirar els cabells
de la gent que m'estima
com tu.
Hi ha una teta covardia
que m'han portat a dir mentides
que no tenen cap sentit,
no se l'estrem ningú.
Però a vegades tot és fosc,
és que a vegades tot és fosc,
a vegades tot és fosc,
ets tu.
Gràcies.
Escolteu, que sona la Maria Rodés
amb el seu mirall
d'Excel·lel Suño Triangular, és aquest disc
que ha tret fa poc i del qual se n'ha parlat
tant i tant, i que ve a presentar-lo
a l'Apollo demà mateix.
Demà és divendres, no? Demà és divendres, sí.
Demà, divendres 11, a partir de les 9,
que és quan obren les portes, i per un modiquíssimo
preci d'entre 10 i 12 euros,
doncs podreu veure la Maria Rodés
presentant el seu material. És molt guai.
Que, per cert, mentre l'escoltàvem
anàvem llegint el xat, no?
El Semibarri diu, redueix el Hobbit
d'una manera perfecta. Sí, estan parlant del Hobbit
i ha fet un resum, no? Sí, ha fet un resum
perfecte. Diu, plano aéreo, soy hijo de
tres puntitos, plano aéreo, soy hijo de tres puntitos,
plano aéreo, sí. Efectivament, això és
el Hobbit és a 5. Els 180
minuts del Hobbit. Molt bé. Ja pots tirar
el següent tema, Marc, gràcies.
Bé, entrem ja, que al final
sempre ens pillarà el toro, que ja
ens coneixem. Sí, ja portem 20 minuts
d'una sola secció. Bé, has parlat de
vint i pico mil llibres. Tocava, tocava.
Doncs ara parlo jo de
dues pel·lis, i després tu ja em diràs si en parles
d'una tercera. Vale, vinga.
La primera, per fi, què s'estrena aquesta setmana?
Amor. I què és amor? Sí, dimec, dimec,
què s'estrena aquesta setmana, amor.
S'estrena...
Tonterran. S'estrena amor. Ah, vale, vale.
Amor és la... Ai, no sé en què està pensant.
És la nova pel·lícula, l'última pel·lícula
de Michael Haneke, que ve després de petar-lo
tot amb la cinta blanca, i ara ho torna
a petar tot amb una pel·li que no té res a veure
en l'anterior. I que justament
ara, mentre sentíem les nominacions dels Òscars
allà a l'hora de dinar, ha tingut
fins a 5 nominacions d'Òscars. O sigui,
aquesta pel·li és Canel en Rama. Què és?
És una història molt senzilleta
d'una parella d'octogenari, si no m'equivoco,
que viu en prou bé a França, són tots els francesos,
i de cop i volta la dona té un problema.
El seu cos comença a dir-li basta
i comença a...
bé, al davallar propi d'aquestes edats.
Li passa a la dona i, per tant,
l'home és que s'ha d'encarregar una mica d'ella
i està de seva...
bé, pràcticament fer-ho tot per ella,
perquè ella queda amb mig cos paralitzat
i a partir d'aquí és només el principi
d'una història bastant
truculenta a nivell físic
i anímic per aquesta dona
i pels espectadors, evidentment.
A tot això, dius...
Bueno, sí, vale, n'he vistes moltes d'aquestes, no?
Al final, pel·lis de gent gran
que es fa vella, és el que hi ha.
Però què passa?
És el que hi ha i si no us agrada
us hi poseu fulles, no?
Sí, sí.
Home, home, tu, una mica de sensibilitat.
Tienes i la sí, però exacte, precisament...
No, però sí, és el tic de la vida.
Sí, i sensibilitat és el que posa el Michael Haneke,
que, bueno, amb el seu habitual saber fer,
aquest tio és un dels millors directors que hi ha en el moment
i ho torna a demostrar en aquesta pel·li.
Doncs sap otorgar a la pel·li
la tendresa necessària perquè ens creiem en aquesta història
i, alhora, una crudesa bestial
a l'hora de retractar, doncs,
tots aquests problemes físics
i com es veuen tots,
tant des del punt de vista d'ella
com des del punt de vista d'ell,
que és l'home que ha de mantenir una mica els mobles, no?
Des del que es manté una mica més entero,
intenta ser el punt fort d'aquesta relació, evidentment.
Però, clar, vas veient que això està cada cop més inaguantable.
Important per aconseguir aquestes feines,
doncs, evidentment, els dos actors.
Jean-Louis Trintinyan, eh?
Ja, així, com suena?
Ja, així, com suena?
Jean-Louis Trintinyan, que ja el vam veure,
bueno, és un clàssic,
va sortir des del Conformista a Vivamente el Domingo,
en fi, ha treballat amb Bertolucci,
Trufós i tota la pesca.
Home, un gran, un gran, el cine.
Un gran, sí, sí, sí.
O l'Emmanuel Riba, que de fet va guanyar,
bueno, no sé si ha guanyat,
ha arribat a guanyar algun premi,
algun premi a Canes, o...
Crec que no, no?
Qui, perdó?
L'Emmanuel Riba, l'actriu.
En algun moment de la seva vida?
No, no, per aquesta pel·li.
Per aquesta pel·li?
No, no, em sembla que no.
Encara no, però crec que l'han nominat
a alguna coseta als Oscars i als Globus d'or.
Ara, ara, ara...
Ja en parlarem, ja en parlarem.
En tot cas, tots dos són absolutament perfectes
per aquesta pel·lícula,
i a més tenen una filla a la ficció,
que és la Isabel Hupert,
que, bueno, vale, perfecte,
ja s'ha dit tot sobre ella,
no cal dir res més.
Cal dir que ha guanyat la Palma d'Or,
que ha guanyat fins a quatre o cinc premis
al Festival del Cinema Europeu,
director, pel·li, actor i actriu, precisament,
i que per fi s'estrena.
Per fi s'estrena justament la setmana
en què opta al Globus d'or
a millor pel·lícula estrangera
i hauria de guanyar, sisplau,
que no guanyi Intocable,
i on, bueno, opta a cinc estatuïes dels Oscars.
És a dir, és molt important.
poques vegades una pel·li europea
acaba passant de l'Habla no inglesa
i Baguette Estrelles,
i aquí s'ho mereix perquè,
bé, tot just acaba de començar l'any,
ja portem tres o quatre pel·lis
que al final d'any seran les pel·lis de l'any,
doncs aquesta podria ser la primera,
tranquil·líssimament.
Bueno, respecte als Oscars,
ja hi entrarem després,
però això que has dit que,
doncs, que una pel·li d'Habla no inglesa
no acostuma...
L'any passat va passar amb The Artist.
Amb The Artist, sí.
O sigui, ja portem dos anys seguits,
potser és una tendència que s'està començant.
Vull dir, imagina't que d'aquí deu anys
el tarannà dels Oscars ha canviat prou
com per acceptar tota mena de pel·lícules
de tothom...
O sigui, no, vale, no.
No ho farà mai.
No passarà, vale.
Però imagina't que passés, no?
Vull dir, si obren aquesta tendència...
Home, ara que han obert
de les cinc categories de sempre,
de les cinc nominacions de sempre
a les vuit, nou, deu,
les que de venguen gana,
no estaria malament que fessin cinc i cinc,
per exemple, no?
Ja posats a demanar.
Sí.
I de fet és que és això,
cada any se'n perden...
Bueno, queden allà relegades
a la categoria d'Habla no inglesa,
queden relegades, de vegades,
peliculones como La Copa de un Pino
i aquest, ja dic que aquest,
serà difícil trobar una pel·li
més bona que aquesta aquest any.
No diré impossible,
perquè The Master està allà, però...
A mi m'agrada més The Master.
Sí, potser sí, potser al final sí,
però...
Però ahí està, ahí està.
Medio puntito, medio puntito.
En fi, és la recomanació d'aquesta setmana.
Entre d'altres coses,
perquè l'altra que més ens interessa
que és El Muerto i Ser Feliz,
doncs jo encara no l'he vist.
No, tampoc tant, no.
En tot cas, bueno, ha tingut una...
Ja em van parlar abans d'acabar,
abans que s'acabés El Món,
que al final no es va acabar.
És la nova pel·li del Javier Rebollo,
que va fer fa un any o dos
La Mujer sin piano,
que a mi em va encantar aquesta pel·li.
I ara ha fet aquesta,
que és una road movie
amb un assassí o un...
O sigui, un assassí a sou
que es troba a un hospital d'Argentina
i llavors veu que és a punt de morir
i s'escapa a última hora
i em pren una fuga.
coneix por el camino a Vicky Penya,
que és una dona del carrer,
em penso...
No sé, és una cosa una mica estranya.
Home, és una actriu, la Vicky Penya.
És una actriu.
Home, respecta per la Vicky Penya.
Vale, que ara la mires a la cara
i ja no s'assembla
en aquella persona
que ja era fa vint anys, però...
És que se'l va posar uns llavis, que veiem.
Sí? Hòstia, encara no l'he vist.
Sí, sí, sí, Vicky Penya.
Vicky Penya.
Ja miraré.
Va, va, sí.
Ell, bueno, ell, l'actor és el José Sacristán
i és l'únic nominat als Goya.
I la pel·li, doncs, això, diuen que no ha sortit gaire bé,
però jo crec que pot estar guai.
Jo la recomanaria...
Bueno, a mi, a mi ve molt de gust.
Jo, sincerament, penso...
Estic convençut que és un pel·lículon.
Sí, jo crec que pot ser molt interessant.
Jo crec que sí.
Però, bueno, fins aquí, fins aquí podemos leer.
Sí, bueno, si la veiem ja us en parlarem
si realment val la pena,
sempre la podem recomanar.
Una mica d'estempo.
O, si la veieu vosaltres, doncs, ens podeu trucar.
També, també.
Sí, ara que sou deu, eh, ja, el xat.
93-372-3661.
Ara ho apuntarem,
per si haguin d'entendre el catalan.
Vinga, vés parlant que jo taclejo el xat.
Vale, i abans d'acabar...
No, ara parles tu.
Digue'm ràpidament.
Jack Richard sí o Jack Richard no?
Va, ja sé que aquesta pel·li és...
Jack Richard no.
Sí? Segur?
Segur, segur.
Ni que sigui per fer una mica de desengraça
entre els miserables...
És que és una tontà.
És una tontà.
Però, bueno, es deixa veure...
És una pel·li...
És aquesta pel·lícula del Tom Cruise
que s'ha muntat ell
per fer-se una nova saga d'acció
protagonitzada per si mateix.
I, bueno, en aquest sentit no està mal.
La veritat és que a primera vista sorprèn
quan veus la pel·lícula
perquè sembla que hagi de ser una pel·lícula d'acció
i no ho és.
És una pel·lícula...
És un policíac
que té escenes d'acció
però bàsicament és un policíac.
I és un policíac entretingudet
i que està ple de patillades
i està fet una mica amb esperit de sèrie...
Bastant esperit de sèrie bé
perquè les intervencions són una mica d'aquella manera.
Els diàlegs són totos
i la trama està agafada amb...
Diguem, les pesquises policiales
estan agafades amb pinces, no?
És allò de...
Qui en tota la ciutat
puede haber hecho esto?
Doncs ell.
I llavors va anar ell
i ell era assassí.
No, home, no, això no, tu.
A part d'això, bueno,
doncs es deixa a veure.
Ara, jo us diria
que si heu de posar els vostres diners
en una pel·lícula aquest cap de setmana
que no sigui aquesta...
Bueno, va a gustos, eh?
Va a gustos, però és una mica tontena.
Tota Barcelona està forrada
amb els pòsters d'Algerrix.
És impossible no veure.
Diguem que és una pel·li solvent
però que no li canviarà la vida a ningú.
Vale, doncs queda dit.
Amor, i si no,
us arriesgueu a veure
El muerto y ser feliz.
Au village sans pretensión
J'ai mauvaise reputación
Je me demeno que je reste coa
Je passe por un je ne sais quoi
Je ne fais portant de tor a personne
En suivant mon chemin
De petit bonhomme
Mais les braves
J'en n'aime pas que
L'on suivi
Bueno, anem a pams.
Bueno, no, us diré
Sentim el George Brassens
El clàssiquíssim George Brassens
Amb un tema que
Per qui li importi
Es diu
La mauvaise reputació
Va, doncs...
George Brassens
Bueno, ho han dit pel xat
Eh?
Pel xat ho demanaven
És el Brassens?
Ah, sí, mira, mira
L'estiguel ha encertat, Brassens
Molt bé, molt bé
Elàstic, estàs fina
Estàs quita sales
Sí, doncs sí
George Brassens, perquè...
No, però us dic
Anem a pams
Parlem...
Us deia abans que parlàvem de
Mogudes una mica autobiogràfiques
Doncs ara parlem de còmics
I aquest còmic també té una càrrega autobiogràfica
Tot i que fantasia una mica més
Se'n va més per les rames
Es tracta de la darrera referència
De Joan Sfar
Joan Sfar
Qui estigui una miqueta posat en BD
És a dir, en còmic francès
Sabrà perfectament qui és Joan Sfar
Perquè, bé, el tindrà clitxadíssim
Perquè és un dels grans, dels importants del moment de BD
Especialment de novel BD
Tota aquella història que van sorgir
Aquells nous autors i tal
Bé, Joan Sfar és gairebé una superestrella de la novel BD
És a dir, una superestrella del còmic indie francès
Podríem dir-ho així
Llavors, aquest senyor
És un tio que porta molt a temps
A mi m'agrada molt
Jo sempre m'ha amulat
Té molts còmics
Té moltes sagues
Té moltes històries obertes
Té moltes mogudes
Com ara el gato del rabino
Com ara Sócrates, el semeperro
El minúsculo mosquetero
Ho tinc aquí tot apuntat, eh?
Sí, no?
Sí, perquè si no me'n recordo
Klesmer, Les Olives Negres
El professor Bell, La mazmorra
Sí, és un dels que estan a La mazmorra
Chagall en Rússia
El ciclo de les luces
Los viejos tiempos
És que ho havia de dir
Ho vaig apuntar tot
Bah, ho dic tot
Digues, digues, perdona
No, La mazmorra és aquella saga infinita
Sí, és molt divertida
A mi m'agrada
La vaig començar
Però al final era inabarcable
Sí, ara mateix porta uns 30 volums públics
Però és molt divertida
Bueno, doncs aquest senyor, el Joan Sfar
Que és un senyor que li agrada més tocar mil gèneres
Toca comèdia
Toca aventures
Toca mitologia
Toca temes filosòfics
Sempre està parlant de filosofia
I a més, amb còmics, diguem
D'un nivell filosòfic
Bastant ale, bastant profund
A més, toquen molts temes relacionats amb el judaïsme
Ell i jueu
Doncs, ara el que li ha donat per fer
És una mena de biografia estranya de George Brassens
Però com va això?
Com funciona?
Funciona des de...
O sigui, comença la història en el moment
En què la Cité de la Música de París
Li encarreguen al Joan Sfar
Que comissarí una exposició
Entorn al George Brassens
El cantautor, diguem, de xanson
L'autor de la xanson
Que també va desaparèixer i tal
I que va marcar una miqueta
El provenir de la xanson francesa
I de la música cantada en francès
Llavors, la Cité de la Música
Li va demanar al Joan Sfar
Que comissaries aquesta exposició
I que s'inventés una miqueta d'historiates
De còmics de mogudes seves
Llavors, ara el que han fet
És recopilar aquestes historiates
En un volum
La gent de Fulgencio Pimentel
Que és un editorial
Que, per cert, fa còmics xulíssims
Fa còmics que, bueno
T'agradaran o no t'agradaran
Si no t'agraden ets tonto
Però, bueno, pot ser que no t'agradin
Però el que és innegable
És que tenen unes edicions exquisites
Amb unes presentacions brutals
I aquest no és una excepció
Bé, doncs
Fulgencio Pimentel
Ha recopilat aquestes històries
En aquest volum únic
I llavors, aquest volum
M'ofereix una mena d'experiència sensorial
Gairebé
Poc narrativa
Poc lògica
Però que obeeix molt
A, doncs
A, bueno
A sensacions
A, gairebé
A un sentit poètic
Del còmic
I de la vida d'aquest George Brassens
El que ha fet el Joan Sfar
És, doncs això
Fer
Una mena de còmic
Del que li va passar a ell mateix
És a dir
Li venen i li demanen
Aquesta cosa
De la Cité de la Música
I ell decideix
No fer res
I deixar el còmic
En les seves filles
Que el facin elles
Que, sí
Llavors surten les seves filles
Surt ell
Ell se'n va
A trobar amb el George Brassens
I a partir d'aquí
Doncs es munta
Una mena de
Còmic oníric
Amb historietes
Amb anècdotes
Amb no sé què
Amb històries i qual
Mui meta, no?
Mui meta
És tot meta
Totalment
Absolutament meta
Per què?
Perquè el que pretén reflectir
El Joan Sfar
És una mica
El caràcter
De llibertat
I d'imprevisibilitat
Que contenien els textos
Del Brassens
Clar, el Brassens
No era un tio
Que es pogués
Diguem
Encasellar
Que es pogués
Era un inclassificable
Una miqueta
Si vols
No tant en la seva música
Com en la seva visió
De la vida
I de l'art
I de la cultura
Llavors l'Sfar
S'ha plantejat això
Com reflectir
La història d'aquest tio
Fer una història
Biogràfica
De dades
No sé què
Avorrit
No
Fes una cosa lliure
Oberta
I que cadascú
Una mica
S'empapi d'aquest
Munt caòtic
Anàrquic
I màgic
Que és una mica el món
Que sempre transmet el Joan Sfar
El Joan Sfar
Sempre està
Per aquests mons
Sempre se'n va
Ara
No sé què
A fer una cosa mitològica
I ara a fer una cosa
Totalment fantàstica
Que no té res a veure
Amb la realitat
Bé
Doncs això és una mica
Tot un revolutum
De tota aquesta filosofia
Sfariana
A més de tot això
Per cert
Inclou
Quatre textos
Diguem
D'experts
De gent diversa
Que aporten
Una miqueta de contingut
Una miqueta de xitxa
A la història
Hi ha un text del Juan de Pablos
El il·lustre Juan de Pablos
Un text de Dildo de Congost
Un text de Patricia Godes
I un de Vicente Favuel
Aquests quatre textos
Doncs donen una miqueta
De xitxa
Il·lustren una miqueta
Sobre la vida del present
Sobre les ses cançons
I posen en context
Tot plegat
És un còmic molt guai
No és un còmic
D'aquells de llegir del tirón
Perquè
Bé
Bé
Sí
Es pot llegir del tirón
I et deixa aquell cos
Una mica com raro
Però és un còmic
Per anar agafant
De tant en tant
Anar-te submergint
En les historietes
I en les poesies
I en les mogudes
És molt xulo
Com us dic
L'ha dit a Fulgencio Pimentel
I és
Crec que una de les referències
Importants
D'aquest 2012
Que ara marxava
I que
Bé
Doncs queda set grans còmics
I aquest n'és un
Molt bé
On voit des autoroutes
Des hangars
Des marchés
De grandes enseignes rouges
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de cine!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En una setmana, en tres dies?
Tot, tot, ha sortit tot
6 nominacions, em penso
Entre lo mejor y lo peor
Que per cert, encara estic esperant lo peor del fin espanyol
Aquest any los yoga no se pronuncien
És veritat, los yoga, a veure què diuen
Quina poca gràcia que tenen els yoga
O sigui, com a fet està guai
Que els casquin
Però després fan poca risa
Els yoga que recordem que són els anti-goya
Així com els Oscars tenen els ratxis
Els goya tenen els yoga
Sempre se passen de listos i al final
Mai fan risa
I després ningú els hi fa cas
Comencem ara a fer una mica de repàs
Perquè aquest mateix divendres
Que per cert, Marc, el dia que ens posis una tele
Aquí farem la retransmissió d'alguns premis en directe
És veritat, per tercer any consecutiu
Demanarem a la ràdio a veure si ens permet
Fer la retransmissió dels Oscars en directe
Els globus, Oscars, el que sigui
I em sembla que serà que no
No, no és culpa de ningú
És problemes tècnics
Sempre ens ha passat
Però ho intentarem
A veure si aquest any sí
A la tercera sí
Sí, cuela, cuela
I si no, a la cafuda
Oh, la matinada del diumenge, al dilluns
Es donen ja els globus d'or
Que són l'antesala por excel·lència de los Oscars
I per tant diem
Oye, pues vamos a hacer un poco de quinielilla
Que això sempre ens agrada
Per exemple, les nominades a millor drama
Ja sabeu que els globus separen drama i comèdia
O musical
A drama, doncs estan nominades
Argo, Django desencadenado, La vida de Pi, Lincoln i La noche más oscura
Quatre de les cinc, per mi, són absolutamente peliculones
Tot i que una no l'he vista
Ja la poso com a peliculón
Que és Django desencadenado
La vida de Pi
Se m'ha quedat una mica
Ah, mira, per cert
Han marxat tots
Totes els meus companys han marxat
Veu, companys
La ràdio és mía
Puedo hacer lo que jo quiera
Doncs seguiré parlant dels globus d'or
Per mi, quina guanyarà?
La favorita?
Penso que serà
I por descarte
La vida de Pi
Mira tu el que et dic
Xavi, mira, ara que tornes
No t'escoltava
Jo crec que La vida de Pi guanyarà el globus d'or a la millor peli
A veure, torno a dir això
La vida de Pi guanyarà el globus d'or a la millor peli dramàtica
Jo penso que sí
Perquè faran la típica excusa de
És que no sabíem per qual de cantar-nos
Si por Lincoln, La noche más oscura
Argo
És que està complicat, eh?
Sí, és que ja et dic que
Quatre de les cinc són grandes peliculones
I guanyarà la única que potser
Tot i ser bastant bona
Perquè ja la vam recomanar en el seu dia
La vida de Pi
Doncs no és tan bona com les altres quatre
En fi
A mi m'és igual
Perquè la que falta, que és de màster
Per mi era la que havia de guanyar
Però bueno
Estos són coses mías
En canvi
A millor comèdia o musical
La cosa està, jo crec
Entre dues
Les il·luminades són
Digues, digues
Ah, no, no
És que ens pregunta pel xat
Perdona, Gatentor
Sí, sí, sí
Ens pregunten si t'ha agradat
A tu, eh, Nomi
Si t'ha agradat Django
¿Te ha gustado Django, Carlos?
Me ha encantado
Me ha encantado
La veo mañana por la mañana
Pero me ha encantado
Vale, pues venga
O sea, me ha encantado
No, ja ho dic
No l'he vist encara
Però crec que és de les importants
I pel que s'està rebent
Potser no sigui tan bona
Com The Master
Però diuen que està prou bé
Seguim
Comèdia o musical
Les nomenades són
El exòtic hotel Marigold
Mierda
La pesca del salmón en Yemen
Mierda
El lado bueno de les coses
No l'hem vist
No podem dir res
Però jo crec que tot estarà
Entre Los Miserables
I Moonrise Kingdom
Crec que guanyarà Los Miserables
Crec que hauria de guanyar
Moonrise Kingdom
Estàs d'acord fins ara?
Mhm
Vale, molt bé
I la resta, doncs bé
Película animada
Doncs també està molt difícil
La película animada
Mira el que et dic
Perquè estan Brave
Frankenweenie
Romper Ralph
I després Hotel Transilvania
I El origen de los Guardianes
Que per mi
Són una mica inferiors
Però que segurament
Acabaran guanyant
Per el mateix que deia abans
Que al final
Por Descartes
Acabara ganando
La del medio
Hotel Transilvania
Sí, jo aquí trobo
Falta el alucinante mundo
De Norman
Sí
I de fet Pirates
Mira, et concedeixo
El Frankenweenie
S'obren Hotel Transilvania
I s'obre
El origen de los Guardianes
I falta Norman
I falta Pirates
I falta Pirates
I Pirates, és veritat
Però bueno
Entre aquestes tú
¿Qui dius que guanyarà?
Frankenweenie?
No en tinc ni idea
Ja, jo a la quiniela
Mira, jo posaría
Frankenweenie
Perquè és el retorn
Del Tim Burton
Etc, etc
A mi m'agrada romper Ralph
Sí, ells encara no la he vist
Però bueno, ja t'ho diré
I, finalment, pel·lícula estrangera
Va, anem a llegir
Una mica
Las nomenadas
Amor
Arroyal Afer
Intocable
Contiki
I, de Óxido y Hueso
A mi em cao molt bé
De Óxido y Hueso
Tot i que sé que és
Putsé una mica
Més andepla
Crec que hauría de guanyar amor
Però me da
Que va a ganar
Intocable
Que me da
Especialmente
Podría ser
Irritación
En fi, la resta
Doncs jo crec que està
Millor director
Potser guanyi la Catherine Bigelow
Actor dramàtic
Hauria de guanyar
En tots els aspectes
Pel Joaquim Fènix
El Daniel Day-Lewis
Que crec que fa de Lincoln
Impressionantment
Sí, sí
Lo clava, no?
Sí, jo crec que sí
Ha llamado Lincoln
Pidiendo derechos de imagen, no?
Sí, sí, sí
Ha dicho
No os pongáis tontos
Que me levanto, eh?
Ah, ahí está
Y mido metro noventa
Millor actitud dramàtica
Y sin sombre
Sin el sombrero puesto
Y con la barba
Afeitada solo por la mitad
Ah, exacto
Millor actitud dramàtica
Jo crec que està molt complicat
Perquè la Marion Cotillard
Fa un papel espectacular
De Oxito y Hueso
La Naomi Watts
A lo Impossible
Ho fa prou bé
La Rachel Weisz
A The Deep Blue Sea
És brutal
Crec que guanyarà
Jessica Chastain
Pel fet de donar-li
Alguna cosa
A La Noche Massa Oscura
Podria ser
Però la Naomi Watts
Està últimament
Començant a sonar bastant
Entre els acadèmics
Amb el tema de l'Òscar
Bueno, a veure
I actor, comèdia musical
Ja estem
Anem una mica més ràpid
Però és que jo vull reivindicar
El Jack Black
Per la feina que va fer
A Bernie
Una pel·li que encara no hem vist
Que va d'un tio que és
Com es diu això?
La feina aquesta que fa el Jack Black
Tanatopractor
No
Sí, bueno
Que treballa
Amb els cossos dels morts
Per posar-los macos
De cara a les funerals
Tanatopractor
Tanatopractor
Doncs vinga
Compro
Compro
I que acaba sent
El veí més encantador
D'un poble
De la Tejas Profunda
S'acaba enamorant
D'una dona
De 90 i escaig anys
Bueno, potser una mica menys
És la
Ai, com es diu ara?
Shirley MacLean
La Shirley MacLean, gràcies
I bé
Hasta aquí puedo leer
És un cas real
Que a mi em va fer molta gràcia
Aquesta pel·li
I una gran pel·lícula
Gran, gran pel·lícula
De culta, a més
Molt interessant
Sí, a més
Com no s'estrenarà
De culto maldito
De aquestes que molen
No, no, ho és, ho és, eh?
Aquí a Estats Units
I a tu d'arreu
És una pel·li molt de culta, ja
Sí, amb un Matthew McConaughey
Molt guai
En fi, els Lobos d'Or
Tenen aquesta divisió
Entre drama i comèdia
I també tenen una divisió
Entre cinema i televisió
Ala, lo tienen todo
Sí, sí, sí
I ja que estamos
Sacamos el tema de la tele
Millor drama
Tu quina creus que guanyarà?
Entre Breaking Bad
Boardwalk Empire
Downton Abbey
Homeland
O The Newsroom?
Downton Abbey
Sí, oi?
Sí
Pues jo crec que guanyarà
Boardwalk Empire, tu
Sí
Vale, que
Homeland, que és la que guanyaràs
Segur
No, no
La temporada ja no guanya, no?
Ja va guanyar la temporada anterior
Millor comèdia, jo imagino que guanyarà Girls
Que ha sigut la revelació de la temporada
I penso que la resta està en una mica
Bueno, hi ha episodes allà que estaria bé
The Mother's Family ja va guanyar
The Big Bang Theory és una merda
I así vamos
Porque sí
I el Marc ha de quedar de donar cara a tot, tu
Sí
The Big Bang Theory és una merda
Està nominada al Globus d'Or a Millor Comèdia
Però no val res, vale Marc?
Gràcies per fer-me aquests gestos tan estranys amb la boca
I, bueno, després, no sé
Millor actor dramàtic
Espero que guanyis Tifu Xemi
Millor actor dramàtic
No tinc ni idea de qui pot guanyar
Millor actor de comèdia
Vull que guanyi Connie Britton
Sí?
Estàs veient Nashville?
No, no, no
Ah, però vols que guanyi
M'agrada la Connie Britton
Perquè li tinc molt de carinyo
Ah, pensarà que estaries veient-la
Hòstia, ara
Volia preguntar ja que estàvem
No, ja no veig series
En fi, i bé
Aquestes són les més importants
Jo crec que la resta ja podem anar tirant
Per què?
Perquè hi ha més premis importants
Com a mínim aquí
I és que han sortit també les nominacions als Goya
I aquí també els acadèmicos
Llama-los acadèmicos
Llama-los inacadèmicos
Ah, tiu, ets un destrat
T'ho carregues tot
Sí, bé, ells s'ho carreguen tot
Ells s'ho carreguen al cinema
Doncs jo em carrego ells
La seva figura
Han nominat pràcticament a tot
Està tot repetit
Són Blancanieves
El artista y la modelo
Grupo 7
I Lo imposible
Pràcticament aquestes són les quatre
Que se reparten un poco el bacalao
Després
Bueno
I per això deia que tenen una patata caliente
Per què?
Perquè Lo imposible
És Lo imposible
Però Blancanieves
És potser la millor peli espanyola
Que s'ha fet en anys
Així que
Treien Daya Monflash
Bueno, Daya Monflash
Que ja directament la treuen ells
Per això deia que els acadèmics
No ho deixo caer
Entre les nominades
La millor peli espanyola
Dels últims 500 anys
Això de fet
De fet la frase no és teva
No, és del Vigalondo
Sí, però bueno
Vale
No, la dic igual
Jo, mira
Jo crec que els Goya
Tiraran al final per Blancanieves
I l'haran el vació a Ballona
Jo crec
Oh
Sí, sí, sí
Aquí estàs
Oh
Sí, sí, sí
Això s'ha de gravant, eh?
Sí, sí, sí
Després et posaré això
Dijous que ve
No
Dijous que ve després de la cerimònia
I ja veuràs, eh?
Bueno
Ja ho veurem
Segurament
Jo crec que sí
Ho hauríem de fer
Oye, ja està
Ja ha guanyat
Tots els milions del mundo
Lo imposible
Deixat-la en paz
Tampoc és tan bueno
No, no
Lo imposible
Blancanieves ara la restrenen
Mira quin premi
Doncs doneu-li premis
També, efectius
Doneu-li cabezones
Com els diuen a los Goya
I la resta
Doncs bé, tot el que no sigui
En Blancanieves
Crec que s'ho endurà una mica
Paco León
I el seu
Carmino Revienta
Perquè ha sigut la revelació de l'any
I perquè també s'ho mereix tu
A mi és una pel·li que em va agradar
I em va caure molt bé
I si ha de guanyar
Mejor director novel
I
Mejor actriz novel
I tot el que sigui
Palante
Deixem els Òscars per final
Però abans
Com ja sabeu
Una vegada a la setmana
Us posem un parell de clips
De pel·lícules
I heu d'endevinar
El títol
O sigui que Marc
Tira el primer clip
A veure si endevineu
D'on surt aquesta pel·lèrra
Quien és?
Soy yo, el serpiente
Tengo la mercancía
Déjala en el felpudo
Y lárgate de aquí
De acuerdo, Johnny
Pero...
¿Y mi dinero?
¿Qué dinero?
Aisy me ha dicho que tienes pasta para mí
Y es cierto
¿Cuánto dinero te debo?
Aisy dice que el 10%
Es una pena que Aisy ya no esté al mando
¿Qué quieres decir?
Estoy comiendo porquetas
Y viendo cosas malas
¿Por qué no bajáis a impedírmelo?
Te avisará cuando salga
Eh...
Mira lo que voy a darte, serpiente
Voy a darte 10 segundos
Para que saques tu feo, gordo
Y asqueroso trasero de mi casa
Antes de que te llene de plomo
Espera, Johnny
Lo siento
Me voy
Uno
Dos
Diez
Quédate con el cambio
Sabandija asquerosa
Vale
Queda con el cambio
Sabandija asquerosa
Hem tallat el clip una mica d'abans
Sí, sí, sí
Perquè no es posa tan fàcil
No, bueno, de fet ja l'han encertat
Efectivament, Save Me Barri ha tret tota la gràcia
Perquè després venia el següent clip
On sortia el mateix...
Ah, però el posarem igual, no?
Si sobra temps, el posem
Però no sobrerà perquè quedan 10 minuts
Però, bueno, era el moment del pizzero
¿Quién és? El de la pizza, tal
En fin, molt bé
Efectivament, solo en casa, Save Me Barri
Mini, punto para ti
Pelí de Navidad, por excel·lència
Sí
Us dèiem al principi...
Este nivel tenemos, eh?
Sí, sí, sí, esto es así
Molt bé
La semana viene en Santa Claus Conquista de los Marcianes
Y ya veremos quién la acierta
Bueno, sería una opció
Sí, sí, sí
¿Qué tenim?
Us dèiem abans
Dos cuarts de tres de la tarda
La Emma Stone, ¿no?
¿Ha estado la Emma Stone?
La que ha donat...
Ha sigut Emma Stone y Seth MacFarlane
Que guai
En un, per mi, un dels millors moments de l'any
Jo me l'he perdut, per què?
Perquè estava treballant, que asco
A veure
Han sortit ells dos a presentar-ho
Jo, clar, jo recordi
Jo més o menys fa uns quants anys que miro aquesta història
De la presentació de les nominacions
Que jo recordi sortien els dos presentadors
Deien els títols
Deien els títols
Bueno, aquests dos han fet xou
Oh, no, no
Ja et pots imaginar
S'ha de recuperar
Bueno, han dit coses entremig, no?
Rescato una de les coses que han dit
Tu has sentit alguna cosa?
No, no, encara no
Bueno, en fin
Seth MacFarlane és el creador de Padre de Família
I de...
Director de TED, no?
Si no m'equivota
El director de TED, exacte
Que ha rebut in situ una nominació
Perquè TED està nominat a millor cançó
Ah
Té una nominació, sí
La cançó principal
I, doncs, ha rebut allà mateix la pròpia nominació
Ha sigut un moment divertit
Però el senyor MacFarlane
Amb la seva línia de causticitat
Quan han parlat d'amor
La primera de les vegades que han nominat a amor
Emaston ha dit
Amor por Alemania
Perquè era la nominació a la millor pel·lícula de habla no inglesa
Llavors el MacFarlane ha dit
Me parece que esta pel·lícula
Perdoneu que parla en castellà
Però és que l'anglès es tradueix en castellà
Sí, sí, és un clàssic
Diu
Me parece que esta pel·lícula
És alemana i austríaca a la vez
I l'Aimaston diu
Sí
I el MacFarlane diu
Bueno, lo último que produjeron juntos Alemania i Austria
Fue Hitler
Així, d'aquest nivell
I llavors tothom s'ha escandalitzat allà mateix
I el Seth MacFarlane ha dit
No, no, no
Però aquí esto es mucho mejor
Mucho mejor
Mucho mejor que Hitler
Mucho mejor que Hitler
D'aquest nivell van
I d'aquest nivell serà la gala
Que presentarà el propi MacFarlane
O sigui que
Pots estar molt guanyos
Les catxes
Perquè esto va molar
Això ho faran el 27 de febrer
17 de febrer
24 de febrer
24 de febrer
Ui, mira
No està mal poderlo marcar
Esto
Sí, el 24 de febrer
Es donaran els premis Oscar
Però avui han sortit les nominacions
Efectivament
I bé, us les diem
En casi casi exclusiva
Millor peli
Una altra vegada
S'han oblidat de The Master
El que vol dir que l'acadèmia
No ha entès The Master
Esto, esta es mi teoría
Vale
I han nominat una mica
Las de sempre
Argo
Django desencadenado
La vida de Pi
Lincoln
La noche más oscura
Los miserables
El lado bueno de las cosas
Amor i
Bésties del Sur Salvaje
Que és la sensació indie
De l'any
I que a mi sincerament
Em va deixar
La vaig veure a Sitges
I ara la tinc totalment oblidada
Se'ns va quedar cara d'indie
Una mica
Sí, la veritat és que sí
Una peli que la van d'escriure
Com a insti
Per l'exceso d'Instagram
Que tenien les escenes
No sé
És la peli més sobrevalorada del moment
Aquí sí que crec que guanyarà la noche más oscura
Mira el que te digo
Perquè la Catherine Bigelow cau molt bé
I a més és una peli sobre la caza de Vin Laden
I això sempre agrada
O sigui, guanyarà...
Bueno, jo crec que sí
Tot i que la Catherine Bigelow no està nominada a millor director
Ah, hi va jo
Si guanya millor pel·lícula la peli de la Catherine Bigelow
No pot guanyar la Catherine Bigelow millor director
Perquè no està nominada
Perquè saps què faran?
Faran el que fan de vegades
Que és això de repartir políticament, no?
Sí, sí, sí
El millor director li donaran a Steven Spielberg
Per exemple
Que ha fet a Lincoln una pel·lícula impressionant
Jo crec que és el millor treball de Spielberg dels últims anys
Ja ho dic ara
Bueno, bueno, bueno
I m'ho hauria de plantejar
A veure si és el millor
D'ell, eh?
La peli en si no ho sé
Però la seva feina aquí a Lincoln és brutal
Spielberg és un dels nominats
Ang Lee és l'altre
David O'Russell és l'altre
Que és el de...
El lado oscuro
El lado bueno de les coses
El Ben Zaitlin una altra vegada
De Bèsties del Sur Salvaje
Ja la veureu
És un debutant, ell
Ja la veureu
Ja la veureu
És sorprenent
I el Michael Henry
Bueno, jo crec que agradarà molt aquesta pel·li
També t'he de dir
Nosaltres que som uns cínics i uns amargats
I llavors hi ha pel·lis que no ens agraden
Però, de veritat
Jo crec que aquesta pel·lis té molt de potencial
Per agradar molt
Molt, molt
Crec que pot ser una gran sorpresa a nivell de públic
Però ningú l'entendrà, tampoc
Bueno
La gent es deixa portar per aquesta màgia
Jo tinc aquesta teoria
Pot ser que no
A nosaltres no ens ha agradat
Bueno, a mi tampoc em va desagradar molt
Em sembla una pel·li correcta
I una mica
Sí, una mica el que dius tu
Massa bombo per la poqueta cosa que és
Però bueno, jo crec que pot agradar
Bueno, jo de la correcció no passa
Ja ho dic ara
Millor actor
Aquí sí que tinc una mica els meus dubtes
Daniel D. Lewis ho fa molt bé
Però Joaquim Fènix
Potser aquí sí que li donin una mica de reconeixement a The Master
Però està tremendo
A més, ell ho fa realment bé
Ell ho fa molt bé
Dentro de Washington tampoc ho fa malament
El Vuelo
Ja en parlarem quan s'estreni d'aquesta
Però ho fa
Bueno, sí
I, bueno, Hugh Jackman
Com els Miserables ja m'explicaran
I Bradley Cooper
Per el lado bueno de les coses
Que encara no hem vist
Millor actriu
Jessica Chastain
Naomi Watts
Jennifer Lawrence
Per el lado bueno de les coses
Emmanuel Riva
Ah
Que és
La d'Amor, precisament
I una altra vegada
La de Bèstias del Subsalvaje
Tiene un nombre impronunciable
No lo voy a hacer
Kevin Zane Wallis
Gràcies
És que, mentre estàs tu
Llegint totes les altres cataules
Tens tot preparat, no?
Jo m'he estat aprenent aquest nom
Ja ho sabia jo
Millor actor de repart
Alan Arkin
Per Argo
Philip Seymour Hoffman
Un altre cop per The Master
Tommy Lee Jones per Lincoln
Christophe Wolfe
Per Django Desencadenado
Que jo crec que serà la gran
Perdedora de tot això
Sí, la gran damnificada
Una d'elles
Una de les grans damnificades
Serà el Django
Sí
I Robert De Niro
Per El lado bueno de las cosas
Millor actriu de repart
Amy Adams per The Master
Selefield por Lincoln
Anne Hathaway
Per Los Miserables
Que aquesta sí que és
La nominació potser
Més lògica, no?
De Los Miserables
Sí, sí, sí
L'Anne Hathaway
Helen Hunt
Per Las Sessions
I Jackie Weaver
Una altra vegada
Però él l'ha d'una de les coses
Que ja em cau malament
I acabem amb les dues més importants
Bueno, dues de les més importants
Mejor pel·lícula d'animació
Per què?
Perquè aquí sí que posen
El Alucinante Mundo de Norman
I Pirates
Juntament amb Ron Perral
Frankenween i Brave
Ja lo tonto
Per mi és la més ajustada de totes
Sí, la millor combinació de pel·lícula
Aquesta és brutal
Les cinc són impressionants
O sea
Bueno, jo soc fan de Pirates
Tant com de
El Alucinante Mundo de Norman
I una mica menys per les altres
Però bueno
I millor pel·li de
Parla no anglesa
Finalment
Amor
Arroyal Afer
Contiki
No
De Pablo Larraín
I Warwick
Que no sé ni què és
Sincerament
Bueno
Una canadenca
Diria que és
No del Pablo Larraín
Se n'ha parlat molt últimament
O sigui que també pot tenir
El seu
Sí, aquesta podria ser
Sí, de totes maneres
Jo suposo que li donaran amor
El de millor pel·lícula
No anglesa
Per què?
I el de millor pel·lícula
Què?
Perquè quina falta?
Sí, Intocable
Ah, grande, grande
Però bueno, escolta
Que hi ha gent que li agrada
Intocable
Vull dir
Sí, no està malament
Però ja està
A punto
És la típica pel·li per agradar
No ha de guanyar premis
És una pel·li que ha d'agradar
Al públic i ja està
A fin
De tarda de domingo
Bueno, en fin
Fos com fos
Amor està nominada
Té dues nominacions
A millor pel·lícula
Això és molt guai
Bueno, ja va passar amb The Artist
És això
Sí, sí, sí
Curiós
A més té 5 nominacions
Al final
Amor
Perquè també té guió
Em penso
O sigui que
Ojito con amor
Que a lo tonto
És la pel·li
La gran sorpresa per mi
D'aquestes nominacions
Vale, bueno
Doncs així queden les nominacions
Alguna cosa més a dir
No, ja està
Cal que tirem el segon clip?
Ja no
No, ja no
Ja està
Tira el tema, va
Vale, això que sentíem
Era el Girls Just One
Sí, jo tinc una pregunta
I és per què collons
Poses Racing Red
Amb l'Humanament Cacau
Perquè
Perquè ets un contracontrol
No, perquè la cançó és
Les mujeres que solo quieren passárselo bien
I anava a parlar d'una sèrie
El que vas a tenir un minut i mig
Per parlar d'una sèrie
On surt el John Hamm
Vale, vale
I aquí les noies
Supesen molt
Eh, claro
Si és que tot està relacionat
Ai, sí, senyor
Sempre en pilles, eh
Parlem d'una miniserie
Que vaig veure ahir
En 60 i pocs minuts
No, 80 minuts
Que és
A Young Doctors Notebook
Que és una sèrie anglesa
Miniserie anglesa
4 episodis de 20 minuts
La van fer a Sky Arts
Amb el John Hamm i el Daniel Radcliffe
Fent el mateix paper
Un metge
Que comença el 1937
A Moscú
Està s'han investigat
Per un motiu
Que ja ens explicaran
Durant la sèrie
Llavors fa un flashback
I arriba el 1917
On és el Daniel Radcliffe
El mateix personatge de jove
Un metge
A un poble perdido de Moscú
Està començant la seva carrera
Com a especialista
I és un poco torpón
És una comèdia
Amb tocs fantàstics
Ells es troben
En aquest passat
Que és una mica
Un record d'ell
Llavors van interactuant
Entre ells
Ell i Subversió del Futuro
Van interactuant entre ells
El jove és molt torpe
El del futur ja és molt bo
Hi ha un problema
I és que el vell
Està enganxat a la morfina
En fi
És una sèrie
Entre còmica i dramàtica
Va tirant cap al drama
I això és una mica
El punt feble
Però molt curiosa
Es veu molt ràpid
Provoca algunes rialles
En punts bastant gores
I mira
Tu ha sigut una sorpresa
Que vas dir
Mira
El primer programa de Fluso
Comencem a poc a poc
Amb aquesta
Queda recomanada
En un minut i mig
Bé, doncs molt bé
Don Draper i Harry Potter
Juntos i revueltos
En aquest
Hi ha un Doctor's Notebook
Recomenació especial
Del Carlos
I ens acomiadem
Perquè queden
15 segons
Sí
Amb la Einar Alegarda
On que ve també
En concert busqueu per internet
Divendres
Moltes gràcies Carlos
A com a l'hi
Marc
Moltes gràcies
I adeu a tothom
Bon any
Per cert que no us l'han dit
I fins la setmana que ve
Dijous
Si no m'equivoco
A les 8 del vespre
A Ràdio d'Esver
Adéu
Sous-titres par Juanfrance