You're gonna kill me, Roar
You're gonna kill me, Roar
Top 30 exits
Número 1
Escolteu-me ben fiers
What I might do
Call music
I knew just what it had to be
When I heard you say what you said to me
Do every dude in sight
Look, I keep working up an appetite
But then I'm gonna kick it
By then I just sat at the back
Keeping you out the way you act
It was stringent act
Getting out of line
I'm taking you back in your place
All is well and all is good
It's in your place
Don't be no move
We'll get along, all right
You look like a type
They would drive like
Best of been a friend to me
You don't want to up in here
Better play it cool
Better play it cool
Don't know what I might do
I knew just what it had to be
When I heard you say what you said to me
Do every dude in sight
Look, I keep working up an appetite
For the night
Take it
By then I just sat at the back
Keeping you out the way you act
It was stringent act
Getting out of line
And I'm taking you back in your place
All is well and all is good
It's in your place
Don't be no move
We'll get along, all right
You look like a type
They would drive like
Mmm
Best of been a friend to me
You don't want to up in here
Better play it cool
Don't know what I might do
Come visit
I do just what it had to be
When I heard you say what you said to me
Do every dude in sight
Look, I keep working up an appetite
For the night
Take it
By then I just sat at the back
Keeping you out the way you act
It was stringent act
Getting out of line
And I'm taking you back in your place
All is well and all is good
It's in your place
Don't be no move
We'll get along, all right
Look like a type
They would drive like
Mmm
Best of been a friend to me
You don't want to up in here
Better play it cool
Don't know what I might do
Come visit
I do just what it had to be
When I heard you say
What you said to me
Do every dude in sight
Look, I keep working up an appetite
For the night
Take it
By then I just sat at the back
Keeping you out the way you act
It was stringent act
Getting out of line
And I'm taking you back in your place
All is well and all is good
It's in your place
Don't be no move
We'll get along, right
Look like a type
They would drive like
Mmm
Best of been a friend to me
You don't want
The love and men
They're faithful
Don't know what I might do
Come visit
I do just what it had to be
When I heard you say
What you said to me
Every time
Laptop Oh the night
Teg it
I do just what it had to be
When I heard you say
What you said to me
Every time
Come visit
Come visit
I do just what it had to be
When I heard you say
What you said to me
Every time
Laptop
Laptop The night
I do just what it had to be
when I heard me say what you said to me
every time
Top 30 èxits
La penya del morro és un programa de ràdio
que fan una vintena de col·laboradors
cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just
la seva història o el que passa a l'extràdio
i també parlem de televisió, esports, bandes sonorats
o fins i tot notícies positives
cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just
fem un carà que ara no és de segon d'ESO
i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa
també tenim noves tecnologies, videojocs de llibres
i agentes de concerts o cinema
Every man has a place
It is hard, there's a space
And the world can't direct its fantasies
Take a ride in the sky
On a ship, stand aside
All your dreams
All your dreams will come true
Like a world
And we will live together
Until the 12th of never
Our voices will breathe
Forever
As long
Every thought is a dream
Splashing by in a stream
Bringing light to the kingdom of the wind
Take a ride
Take a ride in the sky
Take a ride in the sky
On a ship, stand aside
All your dreams will come true
My way
Our voices will breathe
Together
Until the 12th of never
We hope we live love
Forever
As long
As long
Come to sing
Victory
In the life
Of fantasy
Love and love
A new degree
Bringing mind
To everlasting liberty
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
As long
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els que sigueu fans de veritat no us haureu espantat per 5 minuts més!
I els altres no us mereixen estar aquí!
Ui!
Que malament estic quedant!
Marc Pere Arnau!
Bona tarda!
Tot bé?
Et pots engerar al micro si vols, ja vas parlant durant tot el programa?
Vas fent aportacions?
Algum contingut!
Això és de tota la teva aportació!
Ja és alguna cosa!
La setmana passada no vas dir res!
Avui has fet dos cops!
Pots fer-ne tres?
Ja és massa!
smoothly!
Doncs ens haurem de prendre algo junts i després ja anirem avançant...
Ja anirem avançant.
Bé, us donem la benvinguda a tots els que esteu a l'altra banda de la ràdio,
també els que esteu a l'altra banda del Ciberespai,
seguint-nos pel web www.radiodesvern.com,
on us recordem que tenim obert un xat i una webcam on ens veieu, on ens sentiu,
i pel xat ens podeu dir el que vulgueu, com sempre.
Ja ho sabeu, que esteu convidadíssims.
A part d'això, les vies habituals de contacte són les mateixes que la setmana passada
dic a l'anterior, el 93-372-3661, si ens voleu dir alguna cosa via telefònica,
i si ens voleu enviar un mail amb una miqueta més de calma,
doncs així us penseu més als piropos i les coses maques que ens voleu dir,
doncs fer-les una miqueta més treballades,
doncs ens podeu escriure al projectefluzo.com
i a part de tot això, podeu tornar a sentir els programes,
si poseu que ens truqueu per telèfon avui mateix,
i dieu, ai, quina il·lusió m'ha fet sortir per la ràdio,
i us voleu fer un CD per regalar-lo aquests Nadals a tota la vostra família
amb la vostra veu,
doncs a projectefluzo.blogspot.com
projectefluzo.blogspot.com
podeu recuperar aquests programes,
el d'avui i el de totes les setmanes,
i tornar a sentir, doncs,
tota aquesta moguda que preparem cada dijous.
A part d'això, em deixo alguna cosa, Marc?
No, més o menys crec que ho he fet tot.
Doncs tira una mica de musica i comencem, va.
Era un hombre encantador,
él decía que cada uno tenía razones
para hacer lo que hacía
y que el resto era un sermón.
Aún así, por las noches,
le inquietaban los ruidos.
serán los demás
un conjuro de todos los tiempos.
Oh, oh, oh
Intentant obrir el xat per parlar amb vosaltres
I sentíem també els estants de fons
Deixeu-me que us recomani una de les pel·lícules
Que arriben aquesta setmana a les cartelleres
Ja sabeu que quan hi ha coses interessants a les cartelleres
Us les recomanem
I aquesta és una d'aquelles setmanes
Perquè ja sabeu que a partir de la setmana que ve
La gent es tornarà boja
I les cartelleres també es tornarà una mica
Xiflades amb tots aquests rotllos del Nadal
Però mentrestant encara
Podem rascar algunes pel·lícules interessants
Com és ara aquesta 12 anys d'esclavitud
Que s'estrena demà mateix
Los cines cerca de su casa
Que és un drama molt intens
Sobre l'esclavatge
Passat d'una història real
La història de Solomon Northup
Que és un senyor
Que era un senyor afroamericà
De bona casa
Un artista, violinista per ser més concrets
Que va ser segrestat
Sense cap mena d'explicació
Del seu Nova York natal
On estava instal·lat amb la seva família
I va ser transportat cap al sud dels Estats Units
On es va convertir en esclau
Durant 12 anys
És una història real
Que aquest senyor va documentar
Quan va sortir de l'esclavatge
L'any 1853
Va escriure aquestes memòries
I les va publicar
Van ser un bestseller
En el seu moment bastant important
Després potser es van oblidar una miqueta
Ja la gent no se'n recordava
De tot això
Però ara l'Steve McQueen
Que és el director d'aquesta pel·lícula
Doncs ha volgut rescatar tota aquesta història
La història del Solomon Northup
I fer aquesta pel·lícula
Steve McQueen
Perquè us centreu una miqueta
És el director de Hunger i de Shame
Aquelles dues pel·lícules
Que protagonitzava el senyor
L'amic Michael Fassbender
I que, bueno
Que van deixar tan bons
Sabord de boca
Entre la crítica
Entre la part del públic
Que les va veure
I que ara torna
Amb aquesta tercera pel·lícula
Doncs que suposa això
Un retorn al cinema
Per un senyor
Que per cert
Es va criar
Com a artista
A si mateix
En els mons del videoart
I de la vanguardia europea
Doncs més avançada
Ara
Ha deixat de banda
Una miqueta
Les seves
Fílies més punquis
Que va practicar
Amb els seus inicis artístics
I amb aquestes dues pel·lícules
Que us hem citat
I s'ha instal·lat
En una cosa
Una mica més acadèmica
Una mica més
Doncs
Convencional
Si voleu
Per explicar un drama
Que té molt de
Des de Hollywood clàssic
Molt de melodrama
D'aquells
De tota la vida
Grans, llargs, pesats
Ben fets
No pesats
Com en sentit d'avorrits
Sinó en sentit
Que tenen un pes específic
Molt heavy
I en aquest cas
Aquest pes es tradueix
En una intensitat
Molt
Gairebé insuportable
En alguns moments
Però que està molt ben portada
Està molt ben feta
Molt ben dibuixada
Perquè això és una
Aquesta és una pel·lícula
Doncs que està molt ben explicada
I sobretot molt ben filmada
És una d'aquelles pel·lícules
Que dóna gust veure
Que tot i que en alguns moments
Garrativa bastant
El seu argument
I les coses que t'explica
Perquè parla bàsicament
De la injustícia
Però està tan ben feta
I és tan rigorós
En tots els seus aspectes cinematogràfics
Que jo penso
Que és una de les pel·lícules
Bastant imprescindibles
Per ara que s'acaba
Que s'acaba l'any
I especialment ara que venen
Els Òscars
I totes aquestes
Mogudes que us parlàvem
Que estarà entre
Les nominades finals
Les nominades finals
Amb tota seguretat
De fet ja està nominada
Pels Globus d'Or
Avui mateix
Han dit les nominacions
I la pel·lícula està present
En moltes de les categories
Com millor drama
O com millor actor
Aquesta categoria
Es refereix al
Chiuetel i Geoford
Que és aquest actor
Doncs de negre
Que és el protagonista
De la pel·lícula
Que comparteix cartell
Amb altres actors
De primer ordre
Com el Michael Fasbender
Un altre cop
Repetim per tercera vegada
Amb l'Steve McQueen
Com el Benedict Cumberbatch
Actor de moda
Ara mateix
Gràcies a
Entre altres coses
La seva participació
A la sèrie de
Sherlock
I Sarah Paulson
I altres actors
Que acaben de completar
Un repartiment
Molt interessant
Ja us diem
Que és una pel·lícula
Doncs dura
Intensa
Que acabes una mica
Abaldat
Acabes una mica
Amb les emocions
Fetes pols
Però és una d'aquelles
Pel·lícules
Que s'ha de veure
I que jo crec
Que es recordarà
Anys i anys
En los años venideros
Escolteu
Escolteu
Estem repassant
Alguns dels temes
En els darrers programes
Que han anat caient
Durant aquest 2013
I dels que
Ens han agradat més
Temes o àlbums
Que s'han quedat una mica més
Donant voltes
En els nostres reproductors
I això és un d'aquests temes
Es diu Eclipse Blue
I és una
De les parts
De Home
Com l'àlbum
D'una gent
Que es diu
No ho s'estinc
I que sonen
Molt, molt, molt, molt
Interessants
I can't see it
I want to touch you
Please
Cause no one sees
True Blue
Let's break in the waves
I used to know
Oh, the gates are there
Along the way
Who's dreaming
Through you

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
encarnant!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
fou!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'anys 30. És un còmic
molt divertit, que es llegeix molt bé
i que té un to molt palp, fins i tot
en l'aparença, no només en el contingut, sinó també
en el continent, perquè està
editat en format apaisat,
com si fos una d'aquelles
tires dominicals dels anys 30,
40 i 50,
i ja d'entrada, només agafar el còmic
ja crida bastant l'atenció. Després l'obres
i efectivament les pàgines són
estirades i les vinyetes
estan situades
en un parell
de fileres. És que el Marc s'ho està mirant.
Marc, a que mola, és que avui l'he portat, com si fos un programa
de la tele, has vist això? L'he portat aquí
i llavors me'l vaig mirant així.
I tinc la sensació que la gent se'n fa més a la idea,
però no és veritat, perquè ningú veu, excepte els que esteu
a la webcam. Ah, mira, els que esteu a la webcam, us l'ensenyo.
Si ens esteu sentint per la ràdio,
sisplau, connecteu-vos al
www.radiodesvern.com, que és més xulo,
l'experiència és més transmèdia.
Doncs això que
us anava dient, és un còmic que
de primera vista ja és xulo,
perquè té aquest to que
així retro
i que a més està acabat
per uns dibuixos, els del Michael Lark,
que també està bastant curtit en aquesta mena
de llenguatge visual,
que té aquest to més
ombrívol i més fosc, de claroscuros
i d'ombres, que li acaben de donar
un to que molt xulo. És un còmic una mica festiu,
tampoc busqueu una cosa
molt profunda i molt intensa, però
jo penso que és una visió
diferent de Gotham City,
que, bueno,
que es llegeix molt bé i que és molt entretinguda
i que dona nous matisos als personatges,
tot i que siguin aquests personatges d'aquests
nuevos mundos. Crec que també acaba una mica
de matisar el que són els personatges
com a icones del
del còmic superheròic actual.
Una miqueta més de pop,
de tintes electrònics,
el que ens portaven els Blue Hawaii
des del disc Antogether, un altre dels grans discos
de la temporada, que contenia
temes com aquest Follow.
del còmic superheròic actual.
del còmic superheròic actual.
del còmic superheròic actual.
del còmic superheròic actual.
del còmic superheròic actual.
del còmic superheròic actual.
del còmic superheròic actual.
del còmic superheròic actual.
del còmic superheròic actual.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Exacte.
L previews del cuen, també hi havia, i L Undyv is Mortal, I L Undyv is El desnudo
però aquest ja portava a Equibucs.
I què tal la pel·li dels Coen? perquè les crítiques són bastant espaterrans.
Doncs, sí, superbé, molt bé. Em va encantar. Em sembla que va guanyar Kant, això també,
No. No va arribar no?
Ai, perdona.
Sí, no, no va guanyar.
Bueno, va passar per Kant, va passar per Kant.
guanyar algun premi una mica menor
però bueno, la rebuda va ser
molt càlida
això sí, això segur
Sí, sí, sí, no, no, la veritat és que és una
raó de pel·lícula, sí, com sempre
per aquesta gent
i superbé
em va recordar una mica
pel·lis més tipus
un tipus sèrio
no sé si recordeu una pel·li
com més comèdia dramàtica
surrealista
més que no pas
no sé, jo crec que han deixat
bueno, no sé, com que van alternant
aquesta gent va alternant
entre els drames, aquests supercruis
i superviolents, tipus, últimament
no Espais para viejos, però també
Espais aquestes del
Fargo i tot això
i
comèdies que no són tan còmiques
sinó que són com molt
més, no sé, com més
amargues, més
una mica més àcides, i aquesta
aquesta estaria dintre d'aquest grup
Sí, jo crec que sí, el que passa és que és una
jo crec que és més un drama que no pas una comèdia
i sobretot és
és un homenatge
molt sentit
i molt gran
a la cultura musical dels anys 60
de Nova York, sobretot, va haver-hi una corrent
que jo no ho coneixia, però va haver-hi una corrent
a un barri a Nova York, al Greenwich Village
d'això, de músics molt joves
que feien folk
i això era
o sigui, això és pre-Bob Dylan
diguem, o sigui, és pre-cançó-protesta
exacte
o és com una mica quan va començar
a sortir tot això
i és un homenatge
la pel·lícula llavors transcorre
en aquella època, o sigui, és un homenatge
perquè transcorre en aquella època i parla
de tota aquella escena
o és un homenatge
Sí, la pel·lícula
Sí, sí, aviam, sense dir gaire res de l'argument
la pel·lícula s'entra en
vaja, ho diré tot sobre l'argument
la pel·li s'entra en un músic
que viu al Greenwich Village
el 1961
i aquest músic és Lee Wendavis
i és un tio, un aficionat
que va tenir un cert èxit
o que està
però és un personatge inventat, eh?
és un personatge totalment inventat, no?
Sí
Sí, sí, em sembla que sí
però
o sigui, sí, estic quasi segur que sí
però està inspirat en
en un cert músic que era
no recordo el nom
Donovan, potser?
O sigui, que no és exactament
l'època d'horada
de la música americana
d'aquesta dècada
sinó que és com
una miqueta abans, no?
si no hi ha hippies, encara
exacte, una miqueta abans
podria ser
podria estar inspirat en el Donovan
o en algun d'aquests
noms de l'escena folk, potser, no?
Sí
Vale, qui ho fa això?
Qui surt?
El Lewin Davis és un tio
que es diu
Oscar Isaac?
Ai, has estat a punt de fallar
Oscar Isaac
Sí, sí, sí, és que no sabia ser
Isaac
Oscar Isaac
que a més d'actor
és un músic
o sigui, té discos i tal
i és un músic estupend
o sigui, gran part de
de la gràcia d'aquesta pel·li
és la música, les actuacions
i realment hi ha algunes
que són
absolutament
i aquest tio
i aquest tio les fa
bueno
o sigui, canta ell
toca ell
també surt el
Justin Timberlake
cantant i tocant
i a més
ho fa superbé
i la
Carrie Mulligan
que també canta
Bueno, déu-n'hi-do
Bueno, no és la primera vegada
que la Carrie Mulligan
canta
Potser sí que és la primera vegada
que canta
i no ho fa en una pel·lícula inquietant
com va passar amb
Shame
que feia aquella cançó
una interpretació brutal
però amb aquell context
tan xungo
de la pel·lícula de Shame
que cantava
Bueno, si vols
recordo aquella pel·lícula
i em poso dels nervis
i ho dic com a cosa positiva
Vale
o sigui, reparto una mica
de primera
sense ser allò
un repartazo
de cares
rutilantes
però
però que han preferit
doncs
primar
la qualitat interpretativa
i musical
per davant de
de la fama
i dels grans noms
Sí, jo
però és que a més
l'Òscar Isaac
aquest tio
jo que no
el dèc l'he vist a algun lloc
però no el vaig reconèixer
ho fa superbé
o sigui
és un personatge
molt coen
però també molt únic
i
els personatges
dels coen
són
són gent molt desgraciada
però que tampoc es queixen
som una mica resignats
sí que és veritat
sí
és gent que li han
les coses malament
i mira
viuen en un món
viuen en un món
creat pels coen
i ho saben
i ho saben
i no poden fer res
i no hi poden fer res
excepte anar passant
i qui dia passa
en llampeny
i n'ha fet
però sí que és una mica
el que fan els coen
amb totes les seves pel·lícules
bueno amb totes no
però vull dir
amb diferents tipus de pel·lícules
perquè recordo
per exemple
un gran Lebowski
que hi havia
aquell personatge
del nota
que bueno
el senyor veia
com se li pixaven
a la catifa
i en fi
doncs bueno
doncs
deia
mi alfombra no
mi alfombra no
mi alfombra no
però bueno
tampoc feia massa res
i sí que és una mica
són aquests personatges
que se saben ja
per de dos
però bueno
els és una mica igual
perquè en total ja no poden millorar
com que
ja no pots millorar
però tampoc pots empitjorar
no
estan allà
una mica estancadet
bé
això ho deia més
l'Òscar Aïsa
que aquest
vaig veure
en una entrevista
l'altre dia
i deia que havia estat
tot un repte
d'interpretar aquest personatge
perquè és un tio
que això
li van passant
certes coses
a la pel·li
però no té cap moment
catàrtic
no té cap moment
de lliberament emocional
i és com que
és una interpretació
molt continguda
i molt ben feta
bueno sí
de vegades aquestes interpretacions
són gairebé més complicades
de fer
perquè una cosa
ser contingut
i una altra cosa
ser emocionalment pla
que això
no convé
bueno molt bé
doncs és la prova
aquesta pel·lícula
una mica
que els Coen
han fet una evolució
una mica estranya
perquè van començar
molt bé
i llavors
va arribar un moment
que va semblar
que
bueno
que ja deixaven
de fer bones pel·lícules
aquell moment
que tants autors
importants
passen
que és
bueno
he sigut molt algú
però ara ja estic
en aquella època
ja que faig comediates
tontes
remakes
totes aquestes coses
però en canvi
van fer això
i després van tornar
a alzar el vuelo
i van tornar a fer pel·lícules
molt importants
i de les més importants
de la seva carrera
com
No és país para viejos
per exemple
que jo penso
que és una de les seves
millors pel·lícules
i aquesta doncs
pel que expliques
segueix sent una mica
la prova
que segueixen
en plena forma
no?
Sí, sí, sí
a més és una pel·li
molt
molt Coen
però
sempre hi ha coses noves
a les pel·lícules dels Coen
exacte
a mi em va recordar
Barton Fink
em va recordar
a un tipo serio
però són nous matisos
és com una nova visió
d'una nova època d'Amèrica
si tu pilles
totes les pel·lícules dels Coen
tindràs com una
una perspectiva molt general
una història d'Amèrica
des d'un punt de vista
molt concret
però molt general
de diversos moments d'Amèrica
des de la Gran Depressió
fins al moment actual
exacte
bueno
des del lejano oeste
que era la seva pel·lí
ah bueno
sí, clar, clar
valor de lei
és veritat
és veritat
fins a
aquesta era una època
que en concret
no havien tocat
i de la que
de la que en saben molt
seria interessant
fer una mena de retrospectiva
dels Coen
veient les pel·lícules
de manera ordenada
cronològicament
a nivell temàtic
vull dir
començant doncs això
per valor de lei
que és la penúltima pel·lícula
que van fer
però és la que remunta
més abans
a la història d'Amèrica
i acabant fins a
acabant
per les pel·lícules
contemporànies
seria interessant
doncs això
el que tu dius
la perspectiva
Coeniana
de la darrera
història d'Amèrica
bé doncs
Inside
Llewyn Davis
t'he dit abans
el títol
i ni me'n recordo
de lo
bueno
de lo banal
que és
que és
a propósito
exacte
a propósito
de Llewyn Davis
em sembla que el títol
el títol en anglès
fa referència
a un nom
d'un disc
que
que diguem
que va treure
el personatge
en què
l'actor
o sigui
el personatge
de la pel·li
està inspirat
o sigui
el músic real
en qui
es basa el personatge
uix
el músic real
en qui es basa el personatge
va treure un disc
que es deia
Inside
doncs
el que sigui
Inside
el que sigui
vale vale vale
ja està
ja està
hem entès
bueno doncs
aquí no és Inside
sinó que és a propósito
de
doncs
recomanada
aquesta pel·lícula
pel Pau
des del seu
juzgat de Pau
el juzgat de Pau
és positiu
no en aquest cas
positiu
positiu
positiu
molt bé
farem un sistema
jeràrquic
perquè puguis
valorar
perquè puguis
fer el juzgat de Pau
amb l'ordre
que es mereix
queda recomanada
recordar
que aquí
a casa nostra
s'estrena
el dia
1 de gener
el dia de
1 de gener
em sembla que és un festiu
per algo
ara no em ve el cap
per què
és un festiu
i s'estrena aquesta
i alguna altra pel·lícula
interessant
que ja us en parlarem
la setmana que ve
quan fem una mica
de repàs
de tot el que deixarà
el Nadal
doncs una d'aquestes
que deixa el Nadal
és
a propósito de
Louis Davis
que el Pau diu
que està bé
doncs feu-li cas
que el Pau
no s'equivoca
gairebé mai
Pau Roldán
alguna coseta tens
per dir
per acabar de recordar
no no?
no amb el cap
ara no
vale
doncs ves pensant
i si et ve
d'aquí a final
del programa
ens truques
i si no
segueixes pensant
tota la setmana
i ens ho dius dijous
molt bé
moltes gràcies
per tot
escolta'm una cosa
et guardem una mica
de
de
de
de
de
de
de
de
de
sí
una mica de
torró
també
que no en tenim
per aquí
que quan vens
el 23
no?
vens cap aquí?
el 23
vale
no triquis
eh
vale
vinga Pau
moltes gràcies
vinga
apa
adeu
adeu
take me on a trip
and I'll never get sick
take me wherever
you go
and I won't complain
along the way
yeah
well I've been waiting
so long
to say
bye
bye
bye
this town
ain't give me
nothing but
falling in trouble
hey
well if it can't be better
or if it can't be tried
does it matter
much
boy
and I will
drop my
eyes
well I could be
your boyfriend
or I could be
your shade
till I see
your eyes
in the
well
well
tallem els
Dear Hunter
que porten
un altre dels temes
destacats
d'aquesta temporada
un que es diu
Pensa Cola
que forma part del Monomania
el darrer àlbum d'aquesta gent
perquè
ens està tirant el temps
damunt
com sempre
i no volem marxar d'aquí
sense
doncs
fer-vos una altra
de les recomanacions
comiqueres
que ens porten
els amics
de ECC
del seu catàleg
de DC
de l'editorial DC
que és una de les novetats
recents
i molt destacada
en tot el que fa
el tema
nou universo DC
ja us hem dit
unes quantes vegades
que DC
ha reiniciat
ha fet un reset
del seu
univers superheròic
recentment
i ha
començat
unes quantes sèries
noves
una de les que ha
començat
noves
és
Green Arrow
que desembarca
el nostre país
des de fa un temps
fins ara
feia temps que no podíem
llegir aventures
del Green Arrow
i ara podem
llegir aquestes
que pertanyen
a aquest
recetèo
de l'univers DC
i resulta
que és una de les
més destacades
una de les més
més xules
d'entrada
podria semblar
una mica
resposta
a la sèrie
d'Ojo de Alcon
que
li està donant
tants bons resultats
a nivell crític
a la combatència
Marvel
però
la veritat
és que
és una sèrie
que té
entitat
pròpia
i valors
suficients
com per destacar
per damunt
de la producció
superheròica
actual
perquè
és una sèrie
que escriu
primer
el Jeff Lemire
que és un dels noms
ara més
destacats
de tota
la casa
és el senyor
que escriu
aquesta també
celebrada etapa
d'Animal Man
i
aquest tomo
que us portem avui
que es diu
La Màquina de Matar
recull els primers números
del Jeff Lemire
també recull
els últims números
de l'etapa anterior
que escrivia
en Nocenti
i que
és una mica
més fluixeta
però
en aquest tomo
comença
aquesta nova etapa
del Jeff Lemire
i la veritat és que
com us diem
és una etapa
molt xula
molt ben feta
que té un toque
molt modern
és un d'aquells còmics
que llegeixes
i dius
està molt lligat
als temps que corren
sense hipotecar
la seva solidesa narrativa
vull dir
que no
no és que sigui
un còmic
que intenti
anar
molt de guais
que intenti
fer
lo nunca visto
sinó que
té unes estructures
molt clàssiques
però
a nivell d'aparença
i a nivell
diguem
de pura narració
doncs
es percep
d'una manera
audaç
fresca
nova
renovada
un altre cop
i parlar d'unes aventures
doncs que jo crec
que enganxen bastant
reformulen una miqueta
el passat del personatge
o no el reformulen
però li donen
nous matisos
al passat del personatge
i comencen a construir
de nou
aquesta etapa
d'aquest arquer
que sempre va vestit
de verd
el reconeixereu
per això
perquè va vestit
de verd
porta una caputxa
i un antifaz
de color verd
i que
com us diem
representa
una de les
sèries punteres
en la mateixa
ADC
ja us dic
el guió és del Jeff Lemire
els dibuixos
de l'Andrea Sorrentino
estan molt a la línia
d'aquest caràcter fresc
i aventurer
que vol imprimir
el Jeff Lemire
són uns dibuixos
molt personals
però molt xulos
que també
com us dèiem abans
en el cas del Michael Lark
juguen molt
amb els clarobscurs
amb les ombres
amb les llums
i té una planificació
doncs d'aquelles agudats
d'aquelles que t'enganxen
ja només
a primera vista
i escolta
jo crec
que hi ha una mica
de sobressaturació
de superherois
i s'ha de seleccionar
si volguéssiu quedar-vos
amb aquesta
jo crec que no
us empenediríeu
comenceu
proveu aquest tomo
que es diu
la màquina de matar
del Green Arrow
és un tomo voluminós
té uns quants números
i si us agrada
jo us garanteixo
que us agradarà molt
us enganxareu segur

totes necessarii
totes necessarii
que tal
que com
pinta
el panorama
televisivo
traigues alguna novedad
o
en fin
hoy creo que ha habido
un poco
de actualidad
un poco
de cosas
que han sucedido
este mediodía
que ha pasado
pues este mediodía
hemos tenido
las nominaciones
a los Globos de Oro
que se celebrarán
el 12 de enero
y volverán a estar
presentadas
por Tina Fey
y Amy Poehler
bueno
eso es bien
eso es buena noticia
es como
ya te ganas
si
ya de entrada
mola
eso ya mola
porque
Tina Fey
está guay
y Amy Poehler
está guay
y cuando están juntas
pues está muy guay
lo que pasa es que
este tipo de parejas
luego
no sé
como que tampoco
acaban de rendir
que te esperas
o sea
si una mola
y la otra mola
juntas van a molar
un montón
y sin embargo
se anulan un poco
la una a la otra
pero bueno
no sé
en este caso
no me lo parece
las veces que
les ha tocado presentar
a mi me divierten mucho
si no
con penetradas están
desde su época
de
Stature Day Night Live
y
y ahí
quiero decir
tienen su rollo juntas
bueno
y que han dado de sí
las
las nominaciones
pues
como era de esperar
ha sido
el año
en el que
Homelamp
no se ha llevado
nada
pero nada
de nada
perdona
era de esperar
¿por qué?
porque
bueno
también es cierto
porque
en Twitter
y redes sociales
se le critica mucho
pero no sabíamos
muy bien
como los académicos
iban a
como iban a
reaccionar
bueno
bueno
las críticas
siempre han sido
un poco
bueno siempre
desde esta temporada
han sido un poco
negativas
pero sí que
es cierto
que faltaba un poco
la opinión
de los académicos
y por lo que vemos
pues no
no les ha sentado
demasiado bien
el bajón de calidad
tan pronunciado
que ha sufrido la serie
de ganar dos años consecutivos
mejor serie
y mejor actriz
a la nada
o sea
no está nominada
ni mejor serie
ni la mejor actriz
ninguna de las dos
categorías habituales
pues
oye
pues
también está bien
que de vez en cuando
los grandes
se peguen
exacto
se peguen un poco
de toña
y haya un poco
de renovación
porque si no
siempre acabamos
premiando lo mismo
bueno pues
fuera
vamos categoría a categoría
hablando un poco
de cómo ha ido todo
sí
si te parece
sí
venga adelante
a ver
pues el mejor drama
tenemos a Breaking Bad
bueno este también era
The Wood Wife
Downton Abbey
House of Cards
y Masters of Sex
vale
vale
algunas incorporaciones
algunas también
como Masters of Sex
algunas ya veteranas
como Downton Abbey
y la previsible
que es un poco
Breaking Bad
Downton Abbey
ha entrado como mejor drama
no como mejor miniserie
eso es algo que me descoloca mucho
porque depende
que premios sean
está como mejor miniserie
o como mejor drama
que debería estar
como mejor drama
porque claro
lleva varias temporadas
tirando en antena
o sea lo raro
es cuando la nominan
como mejor miniserie
pero bueno
esta vez han acertado
en la categoría
por lo menos
está claro que este año
es el año de Breaking Bad
se despide
y yo creo que hay
que es la vencedora
que es lo que
es un poco
la categoría más cantada
que más
que más hay por ahí
luego tenemos
mejor comedia musical
con
The Big Bang Theory
Brooklyn Nine-Nine
Girls
Modern Family
y Parks and Recreation
bueno también
la única sorpresa
es Brooklyn Nine-Nine
sí
es sorpresa
porque es
serie debutante
básicamente
lo que me llama la atención
es esta categoría
de comedia o musical
como si hubieran
musicales en la tele
bueno estaba Glee
a eso se refiere
ah vale vale
o sea
es una categoría
que le da para Glee
lo de mejor musical
pero en fin
el resto
comedias
pues a mí no me parece mal
no me parecen mal
las nominadas
Big Bang Theory
bueno no
claro
está Big Bang Theory
que ya está ahí también
está ahí pues
bastante fija
pero bueno
pues si te parece
seguimos con
mejor actor de drama
vale venga
que tenemos por ahí
aquí si tenemos
cosas nuevas
como Michael Sin
por Masters of Sex
James Spader
por The Blacklist
que esta es una
que no esperaba nadie
bueno
y James Scriever
por Raida Novan
vale
son un poco
me da la sensación
que son
Descartes
sí
bueno más que Descartes
estas series
que han sido
no han sido
innegablemente buenas
es decir
que han tenido
críticas bastante malas
pero que el actor principal
pues sí que se le ha reconocido
un poco
siempre se ha dicho
hostia esta serie
no vale mucho la pena
pero James Spader
lo hace muy bien
lo hace muy bien
o el señor
Rey Donovan
pues también
bueno
a mí no me molesta
tú
si una serie
tiene algo
tampoco me parecen
merecidas
estos tres
pero el tema
está en que
compiten contra
Brian Cranston
y Kevin Spacey
vale
o sea
está también
bastante
no tienen nada que hacer
exacto
está también
bastante cantado
especialmente
hacia el lado
de Brian Cranston
de Breaking Bad
Walter White
ahí está
y que más
y a nivel
femenino
aquí sí que tenemos
cambios muy muy
interesantes
tenemos a Tatiana Maslany
la protagonista
múltiple
de Orphan Black
sí
ha sido como
de serie de la BBC América
que nadie veía
al exitazo
de la temporada
sí ha dado un poco
la campanada
ha sido un pelotazo
y además hace
lo que tú dices
un personaje múltiple
un personaje que
yo sinceramente
viendo la serie
sigo pensando
que son personas
diferentes
soy incapaz de pensar
que es la misma actriz
porque son clones
¿no?
hace de sus propios clones
vale
pues está bien
que se le reconozcan
muy merecido
esta nominación
correcto
¿qué más hay?
Taylor Schilling
que es una protagonista
de Orange is the New Black
ajá
que también ha pegado
su mini campanada
sí
Robin Wright
por House of Cards
y luego tenemos
a Juliana Marwales
por The Good Wife
bueno otra habitual
también
y Kerry Washington
por Escandal
que esto es un despropósito
¿tú crees?
no eres muy
no estamos en horario
de decir todo lo que pienso
sobre esta mujer
y sobre esta serie
dejémoslo con que no eres
muy de escándalo
no es tu serie
digamos
bueno
pero ni siquiera
la interpretación de ella
yo es que vi
vi el piloto
en su momento
pero no
ya lo tiré a la basura
enseguida
pero la interpretación
de ella
ni siquiera
lleva pantalones ajustados
vale
ya está
todo dicho
todo dicho
que más
y en comedia
que hay por ahí
de interpretaciones
en comedia
tenemos a
Jason Bateman
por Arrested Development
Don Cheadle
por House of Lies
que lleva varios años
ganando
y no lo entiendo
Michael J. Fox
no sabía
House of Lies
no sabía ni que existía
todavía
pensaba que lo habían cancelado
pero vale
sí Michael J. Fox
por interpretarse a sí mismo
eso es
Andy Samberg
por Brooklyn Nine-Nine
sí
y Jim Parsons
por The Big One Theory
qué pesado
qué pesado el Jim Parsons
esta categoría
siempre la ha ganado
pero yo creo que
porque nadie le
no hay nadie
que
llame la atención
por esta categoría
necesitamos un buen actor
de comedia
sí que es cierto
yo creo que
había dos
que eran
Michael Scott
es decir
Steve Carell
Steve Rock
exacto
y Alec Baldwin
de 30 Rock
pero claro
los dos se fueron
yo creo que
los debería haber premiado
cada año
pero no
creo que
apenas los premiaron
pero bueno
ahora ya no están
y sí que necesitamos
actores fuertes de comedia
es cierto
porque Andy Samberg
por ejemplo
hace un papel
muy payasil
no tiene mucha entidad
tampoco
está bien
la serie es divertida
pero bueno
tampoco mata
me encantaría
por Jason Bateman
pero ya es más
por cariño personal
que por la serie
sí
por lo majete que es
pero bueno
la serie tampoco
hace un papel
muy destacable
creo que otros
otros destacan más que él
y a nivel femenino
femenino
creo que tenemos
las mismas nóminas
que el año pasado
porque son
The Wided Channel
por New Girl
sí
Julia Louis-Dreyfus
por Vip
que tiene dos nominaciones
Julia Louis-Dreyfus
efectivamente
porque está
en televisión
exactamente
está en televisión
y está en cine
por Sobran las Palabras
que por cierto
es una peli
bastante chula
luego tenemos
a Leigh Nadana
The Girls
Eddie Falco
por Narcy Jackie
y Amy Poller
por Parks and Recreation
pues yo ahora
tirando de memoria
no te sé decir
pero yo creo que sí
que es cierto
que son las mismas
del año pasado
y casi de cada año
no tenemos ninguna
deputante
así que asumo
que sí
son las mismas
son las mismas
pero
ves esta categoría
me parece bastante
más fuerte
que la de actores
masculinos
digamos
sí pero tampoco
tenemos una ganadora clara
porque Julia Louis-Dreyfus
ha ganado varias veces
pero también
se lo merece
Leigh Nadana
y también se lo merece
Eddie Falco
y Amy Poller
sí
la dejo un poco más marginada
sí no no
en el show de Chanel
es tema
hay que darle de comer aparte
y no para bien
Eddie Falco
lo ha ganado algunas veces
también por lo Soprano
y Julia Louis-Dreyfus
por Seinfeld
ganó unas cuantas veces
también creo recorrer
sorprende como
año tras año
siguen remarcando
el trabajo de Eddie Falco
en Osiyaki
que es una serie
que casi nadie sigue
nadie da importancia
pero todos los años
está ya nominada
casi nadie sigue esta serie
sin embargo
bueno es esto que tú dices
va renovando
cada año está ahí
sí
pero las sitcoms
de Showtime
son de
tienen una audiencia
super rima
claro
limitadísima
muy bien
queda alguna categoría
por ahí
nos quedan
los mejores actores
secundarios
en general
que destacaría
así rápidamente
a John Boyd
por Rey Donovan
que me parece
una de las interpretaciones
del año
es repelente el tío
hasta decir basta
pero es su cometido
no no no
claro
va de esto
es brutal
su actuación
me parece a mí brutal
lo malo es que compite
contra Aaron Paul
ah vale
que también
entrará un poco
en el pack
este
de Breaking Bad
exacto
pack despedida
Breaking Bad
que yo creo que Aaron Paul
si se lo merece en algún momento
también es en este
esto también hay que decirlo
porque su carrera
ha sido muy ascendente
en estas cinco temporadas
de Breaking Bad
y en la última temporada
realmente está espléndido
y mejor actriz secundaria
son nombres muy de segunda
hayden panetier
uy uy uy
está nominada
hayden panetier
segundo año consecutivo
madre de dios
madre de dios
qué está pasando
Jessica Potter
por Parenthood
sí
el año pasado
sí que tuvo un papelón
en la temporada
pero este año
ha pasado bastante
desapercibida
Janet McTeer
por The White Queen
que es una serie
entre la BBC y Stars
que ya está cancelada
ah
Jacqueline Bisset
por Dancing on the Edge
que también es una serie
de BBC
y luego
la diosa
Sofía Vergara
¿te gusta Sofía Vergara?
solo cuando grita
solo cuando grita
Jay ¿no?
sí pues sí que es una
categoría un poco deslucida
es curioso
como hay tantas diferencias
entre categorías
o sea hay algunas categorías
que son
rotundamente
sí sí sí
curioso
curioso
a rellenar huecos
muy bien
terminamos ya con
miniseries y telemovies
si te parece
adelante
tenemos American Horror Story
Coven
Design the Candelabra
Dancing on the Edge
Top of the Lake
y White Queen
vale
American Horror Story
que un poco también es el caso
Downton Abbey ¿no?
una serie que
es una temporada
pero se considera como miniserie
curioso
tu opuesta personal
es diferente al ser personajes
y tramas diferentes
y que me parece más
ya se autorrenueva
pero no sé
no sé si es un poco trampa
oye ¿cuál es tu opuesta personal
en esta categoría?
me tira el corazón
hacia Top of the Lake
pero sé que será
Behind the Candelabra
sí
ha hecho bastante ruido
Behind the Candelabra
y no está mal
no está mal la película
pero bueno
en fin
tampoco sé si se lo merecería mucho
¿y qué más?
¿qué otra categoría?
los actores de miniserie o televisión
son prácticamente los mismos
que de las miniseries
sí
tenemos a Elizabeth Moss
por Top of the Lake
Jessica Lange
por American Horror Story
Rebecca Ferguson
por The White Queen
luego tenemos a
Lena Bojan Carter
por Barton & Taylor
y a Helen Mirren
por Phil Spector
que esto también es otra
que sé que te
llamó la atención ¿no?
sí
me llamó la atención en su momento
pero bueno
luego tampoco fue para tanto
pero bueno
en masculino tenemos
a Matt Damon
y a Michael Douglas
por Behind the Candelabra
sí
a Idris Elba
por Luther
tampoco entiendo
la categoría de miniserie
ah cierto cierto
y Idris Elba
que también es otro
de los doblemente nominados
por cine y televisión
por Mandela
exactamente Mandela
y terminamos con
Al Pacino
por Phil Spector
y Chihuetel Ejifor
por The Dancing on the Edge
Chihuetel Ejifor
que podría ser
ahora este sí que no me acuerdo
pero podría ser
que estuviera nominado
como mejor actor
por 12 años de esclavitud
12 años de esclavitud
es que no sé si es el mismo
pero el nombre no me suena
sí sí sí
es el prota
Chihuetel Ejifor
es el protagonista
de 12 años de esclavitud
pues también
¿también no sé dónde es?
exactamente
pues bueno
la gente está de doblete
este año
y mira igual
alguno se lleva dos premios
repasada la lista
de las nominaciones principales
si te parece
lo dejamos aquí
¿qué día es?
12 de enero ¿no?
la gala?
12 de enero
tenemos la gala
vale pues
todos atentos
porque no lo vamos a decir
otra vez
pero bueno
ya se sabe que
que un poco
los globos de oro
pues dan
algunas pistas
para como irán luego
los Oscars
en las categorías de cine
sin embargo bueno
pues las categorías de televisión
así están
no me parece del todo mal
y ya está
y la semana que viene
pues trae material fresco
que ya
que vendrán las vacaciones
y necesitaremos alguna serie
¿no?
ya tocará empezar a hacer listas
porque series en emisión
ya te digo que pocas
ah bueno
vale vale
pues venga va
podremos hacer listas
¿te quieres preparar una lista
de series
de comedias
de dramas
todo esto o qué?
voy a ver
que me he preparado
para la semana que viene
bueno tú mismo
inspírate
sabes que el micro es tuyo
durante todo este ratito
y ya está
ya nos explicas
lo que te apetezca
que siempre es interesante
Jendal Barri
con el amigo
Seismi Barri
muchísimas gracias
por estar ahí
nos vemos la semana que viene
cuídate
y esta vez sí que tápate
por favor
que ahora sí que viene el frío
pero polar
lo intentaré
lo intentaré
vale
venga un abrazo
bueno adiós
hasta luego
hasta luego
Bragas, tanga y un sostén
un pijama así también
galfetines tuyos
de color de pinzas de tender
y un cielo de negros y grises
que plano secuencia
caen litros a granel
en oriente habrá un are
bueno anem tancant ja la paradeta
però us fem una darrera recomanació
perquè penso que és bastant interessant
això que s'organitza aquest mateix dissabte
dia 14
el cinema Aribau Club
que és una mena de descarte
de l'inèdit
el festival que es va celebrar
fa ara unes setmanes
que és un festival
de documental musical
de cinema i música
ara han decidit
que van haver tres pel·lícules
que van quedar fora de la programació
per una qüestió
suposo que de calendari més que res
i han decidit que les posen juntes
han organitzat una cosa que es diu
Be Feater Inédit
One Hit Wonders
que recopila aquestes tres pel·lícules
i les posen seguides
a l'Aribau Club
com us dic el dissabte dia 14
no cal que les aneu a veure totes tres
les podeu una a veure per separat
i per separat us costaran 5 euros
cadascuna d'elles
però si les aneu a veure totes tres seguides
doncs per 12 euros
teniu un abonament
són tres pel·lícules
que penso que són bastant interessants
una que es diu
una que es diu
Good Old Freda
que parla de la secretària dels Beatles
nada menys
una que es diu
Jimi Hendrix
Here My Train I Coming
de Bob Smiton
doncs això sobre el Jimi Hendrix
i un quart d'11 a les 10 i quart de la nit
una que es diu
The Stone Roses Made of Stone
dirigida per Shane Meadows
el director de This Is England
tres documentals musicals
de tres figures claus
de la música rock i pop
dels darrers 40 anys
que les teniu seguidets
a l'Aribol Club el dia 14
i amb això doncs ens acomiadem
amb aquesta recomanació de l'Inèdit
fins la setmana que ve
que serà el darrer programa de l'any
dijous no sé què cau
dijous 19 em sembla que és
però bueno ja farem una miqueta
de repàs del que ens esperarà
fins llavors
molt bona setmana
i gràcies a tots per ser a l'altra banda
adeu
Doncs bona nit
benvinguts un dia més a Babilònia
a un programa com ja sabeu
dedicat al món de la cultura
i avui doncs
com la setmana passada
tenim a la Rosa
què tal?
Hola, bona tarda
com estem?
I el Jaume?
Això ja comença a ser un tòpic
de trobar-nos a nosaltres tres
haurem de començar a cobrar
més que els altres
home
home, és que res fa per assistència
haurem de fer un conveni especial
el plus per assistència
exacte
el problema serà realment
que si cobréssim
que és un altre plantejament
aquest, no?
nosaltres estem aquí a Castells de...
sí, sí, exacte
bueno, ens fem il·lusions, eh?
sí
molt bé
doncs avui tenim un programa
bastant allò complet
que es diu
bastant farcidet
i realment
el que farem serà parlar
avui parlarem greu de tot
menys de música
de les nostres accions
de música no avui
la veritat és que no parlarem gaire
per no dir
bueno, sí, posarem música
això sí
faltaria com sempre
que no falti aquest programa
tant de fons
com una cançó especial
que en aquest cas
estarà dedicada
doncs
justament a
Nelson Mandela
i una d'aquelles cançons
que van fer un grup
sud-àfricà
que es deia
Johnny Clecansabuca
i aquella Simbonanga
en honor
del Mandela
quan encara era viu
després de 95 anys
de repartir pau
i una sèrie de valors
que lògicament
cap líder polític
crec jo
dels últims 30 o 40 anys
l'ha tingut
començarem parlant d'art
la Rosa es parlarà
a l'exposició de Pissarro
que hi ha al Caixa Fòrum
que a més ha de poder fer guiada
que sempre és un plaer
que una mica et vagin explicant
encara que és un artista
que realment
visualment ja diu moltes coses
però que bé que ens informin
que arriba molt al públic
exacte
després a la part de literatura
farem
començarem per un llibre
il·lustrat
que es diu
Jo fui EGB
del Javier Icaz
i el Jorge Díaz
el Jaume
em deia
que era un llibre
vintage
per aquella gent
que tenim
entre els 40 i els 50 anys
de la manera
que
estavo
entusiasmat
goita
te'n recordes
que jo tenia
és un llibre
molt determinat
per un període
per una època
molt determinada
vull dir
la gent que té 30
la gent que té 60
potser ja queda una miqueta
una miqueta
potser cap amunt
no tal
però
ja quedaria
queda fora de joc
però també s'ha quedat
els nostres fills
els pares veien
també
el que els fills
veien a la televisió
i per tant
també
és recordatori
el Jaume es parlarà
d'aquestes paraules
del Salvador Espriu
màgiques
el que dèiem
parlem d'igualtat
parlem de balot
i parlem de
el macho
el macho sóc jo
que quedi ben clar
api
ap aquí
com a mínim és el més
home
com es diu
l'alfa
el macho alfa
d'això ho parlem avui
el Jaume també
és un bon mascle
avui us deixaré
parlar a vosaltres
d'acord
amb aquesta manera
ja veureu
com té connotacions
diferents
ja ho veurem
molt bé
la sensibilitat i la duresa
de memòria
d'uns ulls pintats
del Lluís Llach
una obra
que jo he pogut també llegir
la Rosa
que ens ho comentarà
i és un llibre magnífic
amb lliure de la guerra civil
espanyola
a la Barceloneta
bàsicament d'aquí
de la ciutat
i molt tendre
i al cinema
farem realment
una mena
com de llistat
de pel·lícules
importantíssimes
dos novetats
parlarem de
Presoners
de Denis Villeneuve
i de
Tres Boles Mas
del Javier Ruiz Caldera
i llavors també
farem
pel·lícules
una mica més
vinculades als anys 90
80
com és
El fugitiu
La llista negra
Invictus
Desapareguda
i Ariel
que ja veurem
les seves diferències
i al tema
també es farà
un comentari
sobre un curt
sobre salut mental
que es diu
Quàntica Emoción
Doncs bé Rosa
tot teu
al pisarro
Perdó
una cosa sí que em falta dir
és que de fons
tindrem avui
la Dina Washington
que és una cantant
de jazz
molt coneguda
i una cantant
que va morir
fa avui 50 anys
justament
per una sobradosa
de barbitúrics
per tant
va ser una mort
un suïcidi
en tota la regla
Dina Washington
una dona magnífica
d'una veu
espectacular
però que bé
la seva vida
va anar
cap a aquesta línia
Veus a creu
que estàs efemerides
sí
en canvi
ahir va fer
anys
al cineasta
Manuel de Oliveira
exacte
va fer 105 anys
uf
Déu-n'hi-do
i és el que
encara té planificada
la seva filla
explicava
a la premsa
que ja té preparada
un projecte
d'una pel·lícula
pel 2014
o sigui
au vinga
aquest senyor
morirà amb les botes
posades
totalment
105 anys
i encara
encara
encara
encara
duren
pel·lícules
de Manuel de Oliveira
per molts anys
hauria de ser possible
viure tants anys
amb una capacitat
com la d'ell
i tal
sí sí
i amb una creativitat
i com al mínim
amb aquesta ment
clara
amb aquesta lucidesa
no és quin contrast
el que acabes de dir
de la cantant
doncs amb la vida
d'aquest senyor
és absolutament
contrària
totalment
una persona
que té una veu
que sap
que crea
que ha fet
ha provocat
fins i tot
segur
el deliri
a més de 4 persones
i a canvi
doncs diu
prou
s'ha acabat
jo no puc
aguantar-ho
i en canvi
el senyor
Oliveira
doncs
a una edat
que ja
pertoca
com
jo me'n recordo
quan era jovenot
que dèiem
a quina edat
ens retirarem
sí
però saps què passa
que a l'edat
que ens retirem
ja no servim per rei
ho pensava
home
però ho havia de dir
home
no
però el convençiment
era aquest
eh