A Radio d'Esvern comença el condensador de fluzo.
A Radio d'Esvern comença el condensador de fluzo.
Comencem aquest condensador de fluzo amb una música que està començant a sortir a efecte allò que vam demanar, que ens recomanessin temes.
Sí, sí, sí. Indirectament ens han deixat caure. Per què no poseu els Black Keys així com a sintonia d'entrada?
I vaig dir, bueno, doncs vale, ens ho van recomanar dues persones, fíjate, i cadascuna per si ho compta.
I em sembla que cada una no sap que l'altre ho ha fet. Imagínate.
Que són tu?
Save Me Barrier? No, dos dels nostres oients habituals. Save Me Barrier, gràcies, Save Me Barrier, per la recomanació.
i Sidney Sarripli. Cadascú ens va proposar un tema diferent, però tots dos eren dels Black Keys.
Vaig dir, pot tirar Black Keys?
Amb ells comencem aquesta tarda.
I comencem demanant, abans que res, disculpes a tothom, perquè tinc la veu, no sé si se'm nota encara.
Tinc la veu una mica pillada. Estic passant un refredat de caldeu.
Tranquil, si això després passa per internet i amb el distorsionador...
Amb els filtres no es nota.
Bé, jo, per si de cas, com que he pensat que potser em quedava sense veu mig programa, podria ser,
he portat una cosa de casa que potser t'agrada molt, Carlos.
Ah, sí?
Sí, exacte. Ho tinc aquí mateix.
Uh! No em diguis.
És una cosa... Mira, escolta això, eh?
D'acord? En el cas que jo, per exemple, vull riure, doncs tiraré això.
Rissa sent la tarda.
Això sempre que em quedi sense veu. Ja t'ho dic ara que probablement abusaré,
encara que no em quedi sense veu, aniré abusant durant tot el programa.
Molt bé.
D'acord?
Eh? Has vist? Quina risa.
Molt bé. Bueno, doncs, dit això...
El nostre tècnic de sonido...
El Marc està flipant, sí.
Està flipant. Bé, doncs, tira'm. Ho deixo aquí per si no vols fer-ne usufructur.
Perfecte.
Tira'm milles. Escolta,
Per què comencem?
Doncs, com sempre, des de fa dues setmanes...
Si no som molt originals, eh?
No, comencem pel personatge de la setmana, va.
I a més, comencem amb un personatge de la setmana d'ultimíssima hora, eh?
O sigui, se me l'escut el premi aquesta tarda, com qui diu.
Aquesta mateixa tarda hem decidit que fèiem personatge de la setmana.
De fet, hem canviat.
En teníem una altra?
Sí, volíem posar la... Eh, no.
Això pot ser que caigui cada setmana, eh?
Sí, sí, sí.
El xascarrillo...
Whitney Houstonero.
Xascarrillo Houston.
Vale.
Tot el que hem decidit que farem protagonista de la setmana a...
L'Àngel Sala.
Ah, l'Àngel Sala.
Ah, perdona, volies utilitzar el moniquí?
Sí, no, ho he pensat, he pensat, mira, ara seria un bon moment, però és igual, ja en parlarem.
Ho hem de treballar.
Ho hem de treballar.
Doncs, escolta, que Àngel Sala, protagonista de la setmana, Àngel Sala, qui és, Àngel Sala, per cert?
És el director, el máximo responsable dels últims anys del Festival de Sitges de Cinema.
De cinema, exacte.
Entre altres coses, eh?
I entre altres coses, què vol dir?
Sí, perquè de vegades escriu a algunes revistes crítiques i tal.
L'important és això, la seva presència a Sitges i l'escàndol que es va liar fa dos anys, si no m'equivoco, per A Servian Film.
Sí, va ser en aquesta darrera edició, no, a l'anterior.
Exacte, sí.
I va ser quan van projectar A Servian Film, que és una pel·li, una mica, toca pelotes, per dir-ho d'alguna manera, per la qual va arribar a ser denunciat per exposar una pel·lícula així de bèstia a un festival.
Bé, doncs aquesta tarda s'ha arxivat el cas, finalment.
Se'l va processar, no se'l va arribar a processar, se'l va acusar, un jutjat de, si no recordo malament, em sembla que era de Santa Coloma, pot ser possible?
Sí, un jutge de Santa Coloma, em sembla que era de Santa Coloma, si no, perdoneu-me, els Santa Colom mincustos, que es va il·luminar i va dir, voy a hacer de juez estrella, voy a petarlo todo con un macrocaso d'aquests,
i va pillar el primer, doncs, xivo expiatorio que va trobar por ahí i li va trucar a l'Àngel Sález.
En fi, s'ha quedado todo en agua de borrajas, i penso que això és positiu per tothom, òbviament por el Ángel Sala.
Ángel, no vas a la cárcel, enhorabuena.
Però sobretot jo crec que serà positiu pel cinema, pel festival de cinema, perquè l'any passat, amb aquest rotllo de...
Serà positiu, en quin sentit? En el sentit de...
No, en aquest sentit no crec que sigui més positiu del que ja està sent, però últimament està sent molt comercial el festival de cinema, les fitxes.
Sí, en quant a selecció de títols, vols dir.
Ah, exacte.
Que, bueno, vale, però sempre i quan hi hagi l'alternativa bèstia, gore, de terror, puro i duro, que aquest any va faltar.
Que em pensava que anaves a dir l'alternativa de qualitat, d'autoral...
Calla, calla.
Estos sitges.
Tu el que vols és menudillos i casqueria diversa, no?
Exacte.
Bueno, molt bé.
Doncs, alguna cosa més afegir a fer Àngel Sala?
No, res, donar-li la benvinguda.
Hola, Àngel.
Àngel, estàs aquí a la capdornada i aquí et quedes.
Sí, sí, sí.
Mentrestant, si vols dir alguna cosa, aixecues la mà i potser et donem la paraula o potser no.
Exacte.
Bueno, doncs, dit això, l'Àngel Sala ens acompanyarà durant tot el programa i quasi que arrenquem motors ja, no?
Vinga, tira, tira.
Molt bé.
There's a downtown fair singing out proud Mary as she cruises Christopher Street
And some southern queen is acting loud and mean where the docks and the badlands meet
This Halloween is something to be sure
Especially to be here without you
Bueno, i comencem, ja entrem en matèria, vamos, entrem-nos en nera harina, perquè si no, no acabarem mai.
Comencem parlant de llibres, també com a cosa superoriginal, i parlem d'un personatge que últimament està de bastanta actualitat
perquè, per un motiu, que és que ha tret un llibre, però per un motiu encara més important, i és que ha vingut a Barcelona.
Oh!
Espera't, espera't, a veure si ho trobo.
Oh!
Aplaus o falso.
Molt bé.
Intentaré no posar molt de l'aparátum.
A més, no sé com se sentirà.
Ja, potser no se sent res.
Marc, confirmes que se sent el catxarro de sons?
Marc diu puta madre, o sigui que...
Exacte, és el que hi ha.
Doncs, ha vingut a Barcelona, i com que som tots una mica pueblerinos i una mica provincians,
doncs estem encantadíssims que hagi vingut Paul Oster a visitar-nos per presentar el seu darrer llibre,
que es diu Diario de Invierno, i que no és sinó una mena de memòria de la seva pròpia vida,
un recopilatori de vivències, que ha arribat aquest senyor a plantejar-se en un punt en què ha complert 65 anys.
Recordem que va néixer l'any 1947 aquest home, per tant ja estan els 65, estan el caer, el caer.
I, en fi, doncs és un senyor que, posem una mica en antecedents,
s'ha regit una mica en una de les veus més importants de la literatura nord-americana dels darrers anys,
doncs amb aquestes històries que una mica, qui més qui menys tots coneixem, no?,
perquè el Paul Oster no seria un tio molt desconegut.
És aquest senyor que fa...
Està casat amb la Jane.
Amb la Jane?
Amb la Jane Oster.
Ai, oh, espera, no, no, no, és que no, no, no, no, no, no.
En fi, sí, està casat amb Siri Hussbeth, que és una...
Ui!
És una escriptora també, que apareix en aquesta novel·la, però ja arribarem.
El que anava dient és que el Paul Oster té una certa popularitat,
penso molt merescuda, perquè té aquesta mena d'estil, doncs, bastant accessible,
amb una prosa sempre molt, bé, molt agil i molt fluida i molt, doncs, bastant fàcil de llegir,
però que no renuncia mai, doncs, a tirar de recursos literaris bastant complexos,
a jocs amb la metaficció, amb la seva pròpia vida, amb la biografia,
amb les coses de veritat, amb les coses de mentida.
I, a més, és un senyor que li agrada molt, com ho diria, les casualitats.
És un apassionat de les casualitats.
I, a més, explica històries bastant sorprenents,
que li han passat a la seva vida, que si s'ha trobat amb el mateix taxista
29 vegades, sense voler-ho, gairebé no sé què.
Llavors, sempre treballa aquestes menes de girs del destí
i aquesta mena de retruques de la història
i les incorpora en aquest discurs que ja et dic que és, doncs,
molt accessible, però profund, en certa manera.
Llavors, què passa amb aquest senyor?
Doncs que una miqueta té novel·les molt fàcils de llegir,
com podria ser Brooklyn Follies, per exemple.
Jo recordo una de les seves darreres novel·les fàcils de llegir, diguem.
I, per altra banda, té una línia una miqueta més fosca,
una miqueta més introspectiva
i una miqueta més allò de donar voltes a la seva pròpia ànima,
allò de l'existencialisme puro,
que és cap on havia tirat darrerament,
en resultats una miqueta espessos, jo diria,
aquests els seus darrers llibres,
com era Viajes por el Escriptorium,
com era Invisible, com era Sunset Park,
com era Un hombre en la oscuridad,
són llibres que jo crec que està una miqueta perdut,
en sus pròpies marees oscures de la mente i tal, no?
Llavors, ara, ha seguit amb aquesta via una miqueta...
Ah, molt bé.
Sí, no, no, sí, sí.
Però sí, sí, és un llibre molt fosca, aquest Diari d'Invierno.
Però ha engaldat una línia narrativa
que penso que és molt afortunada.
La veritat és que es llegeix molt bé aquest llibre,
tot i que et va deixant aquest poço de mal rotllisme.
Perquè, bueno, el senyor es dedica, doncs,
com dic, a explicar la seva pròpia vida,
a partir, doncs, de successos que li han anat passant,
des que era petit fins al món actual,
i els estructura de manera acronològica,
per tant, no comença quan té 5 anys i acaba quan en té 65,
sinó que va saltant, no?, va picoteando,
de manera una miqueta temàtica.
Per exemple, hi ha moments que t'explica
gairebé totes les cicatrius que s'ha fet durant la seva vida,
totes les ferides que s'ha fet,
establint aquesta metàfora de les cicatrius físiques,
amb les cicatrius de l'alma i tot això, no?
O, per exemple, hi ha un altre tros
que explica tots els pisos on ha viscut,
que són uns 20 i pocs en tota la seva vida.
Pobre.
Bueno, pobre, si ho llegissis, sí que diries pobre, eh?
Perquè el senyor les ha passat bastant canutes, eh?
Sí?
Sí, la veritat és que s'ha trobat una miqueta de tot aquest home a la seva vida.
Ha viscut a tots els països del món, tots, vull dir, tots, d'acord?
Tots els països del món poden tenir una placa que digui
Pola Auster estuvo aquí.
Bueno, podríem fer-ho.
I, doncs, a partir d'això construeix aquest relat
que, a més, està escrit en segona persona.
No en primera, sinó en segona persona.
Sí, sí, sí.
Parla de tu, no?
I fiste en tu vida passada
tu viste encontronazos sexuales con una prostituta
i luego, eh?
T'ho explico?
En segona persona, bueno, està clar, està clar.
La vida, del segona persona de tota la vida.
Em penso que em passaria el mateix que em va passar
quan vaig llegir un dels seus llibres.
Però, bueno, continua, després t'ho diré.
Ui, ui, ui, ui.
Em guardes la sorpresa pel final?
Sí, home.
Quan ja hagi dit que s'ha de llegir per l'auster
que és molt recomanable, que està molt bé,
que ha tornat a agafar la senda de la grandeza,
t'ho diràs, doncs no, pumba, i me l'enxufaràs de cantó.
Ho podria fer, sí, sí.
Ja veurem quan ho faig.
Doncs, podries fer-ho ja, si vols.
Escolta, jo dic, si voleu llegir una biografia de vida diferent,
lúcida, amb un poço molt amarg,
però, bueno, d'aquells, doncs això, molt lúcids
i molt clars i d'arribar un moment a la vida
que et planteges coses molt importants,
per sort, encara no ja m'enreben nosaltres que aquest senyor sí,
llegir un llibre sobre les coses que es perden,
sobre els records,
sobre les petites patinades que vas cometent al llarg de la vida,
doncs queda recomanadíssim aquest diari d'inverno
que ha de d'anaclama de la mala pola guster.
I ara, el Carlos, en té la seva opinió.
Jo, mentrestant, aniré agafant la màquina de sons.
Vinga.
Que no. Primer de tot, que l'has descrit molt bé, Xavi.
Molt bé, el Paul Aster.
Sí, sí.
És un tio que escriu molt fàcil,
però que costa.
Que costa de llegir.
Costa de llegir? No, costa d'entrar-hi.
Jo vaig tenir molts problemes amb la trilogia de Nova York.
A mi la trilogia de Nova York em agrada molt.
O sigui que, ojo, ojo què dius.
Ojo què dius d'ella, eh?
De fet...
Uf!
Ui, se m'ha disparat ara.
De fet, quan et vaig dir,
pues no m'ha gustado tanto.
Sí.
Tu em vas escriure un missatge i em vas dir,
no está hecha la miel tres puntitos.
Gràcies.
Jo celebro que recordis
aquesta mena de comentaris meus,
que són sincera mena de...
de...
de critud ni malpòs.
I després no...
T'oblides del meu aniversari, per exemple.
Això, aquestes coses les celebro.
que és avui.
No, no, és mentida, és mentida.
Bueno, doncs queda dita
l'opinió a dues bandes.
Una opinió positiva.
Vols acabar de completar la...
No, a veure, no he llegit l'última.
De fet, va ser l'únic que vaig llegir.
Trilogia de Nova York.
Uf!
Que tot està...
Fuera!
I ja està.
El vaig acabar, eh?
Això sí.
Bueno...
Però no vaig acabar d'entrar.
És un tipus que costa, tu.
Què hi farem?
Bueno, sí.
No, no, té llibres molt més accessibles.
Sí, realment la trilogia de Nova York
són tres historietes
una miqueta hermètiques.
Una miqueta.
Llavors, jo ho entenc.
Jo ho entenc que no pugui...
Pugui no agradar a tothom.
Però té coses més accessibles
i té coses fosquetes.
Sí, sí que és veritat.
En fi, en qualsevol cas,
si voleu fer-nos cas
o no fer-nos cas,
doncs serà complicat
perquè teniu una opinió de cada.
Llavors, bueno, doncs,
feu el que us doni la sentència.
Compleu
i després, doncs, cremeu.
I ja està.
Exactament.
Fin.
Vale.
Fins demà!
Fins demà!
Bé, continuem, no?,
amb aquest programa
que m'he preparat jo a fondo,
amb tot un guió elaboradíssim
per part meva, eh?
Bé, escolta,
hem de dir als nostres oients
que, bé,
circumstàncies externes
al nostre poder,
doncs,
fa que no puguem preparar el guió a l'hora
i cadascú una mica prepari
la seva part cada setmana
i, bueno,
hi ha setmanes que jo tinc
una part més preparada
i tu menys
i a la inversa,
vull dir,
això és així.
I hi ha setmanes
que jo tinc preparades
menys parts que altres.
Bé, no passa res.
No passa res.
Tot és de tothom.
Som comunistes.
Com que m'he sorprèn de sabrà?
No, anava a sorprendre't
dient que la gent
ens escrigui,
ens truqui,
ens senti,
ens escolti,
ens miri,
però no sé si ho podran fer
perquè em sembla
que està una mica la web
una mica de penjada.
Sí,
seguim offline,
no?
Estem offline,
em sembla.
Ah, no,
per aquí diuen que ens seguim bé.
Bueno,
pues a nosaltres
ens veu malament.
Si esteu dient alguna cosa,
amigos,
nos estamos viendo.
Exacto,
no os vemos ni os vemos,
pero seguid hablando,
por favor.
I os saludamos,
això segur,
sobretot,
saludem a tothom.
Durem les gràcies
per estar aquí.
Ah, mira,
ara sí,
ens veiem.
Hola.
Durem les gràcies
a tothom
per seguir-nos
via ràdio,
via internet,
via Parlamo Mensajera,
via Senyales d'Humor,
el que sigui.
I, bueno,
us emplacem a que ens truqueu.
Truqueu-nos al 93 372 3661,
si ens sentiu,
si algú està oyendo esto,
i expliqueu-nos el que sigui
i així podem conversar una miqueta
perquè,
si no,
estem aquí a dues bandes
i jo em sento una mica...
Al final ens avorrim, no?
Sí.
Jo de tu i tu també.
No va dir això,
però...
No va dir que...
Que bueno.
Bueno, vale.
No sé per què.
He posat aquest.
No, no, ja,
jo tampoc.
Bueno, en fi,
que ens podeu trucar
i ens podeu dir al Google
que us doni la santa gana.
Si no,
ens podeu dir també pel Facebook,
si no,
ens podeu dir pel Twitter.
Tot és Projecte Fluzo.
Tot, sí, tot.
I què més?
I, ah,
us recordo el tema
de l'actualització del blog,
important,
que la fem cada setmana,
dos, tres dies després
de l'emissió d'aquest programa.
Podeu entrar al nostre blog,
projectefluzo.wordpress.com
i allà trobareu
tota la informació
que hem anat donant
durant aquesta horeta de programa
per si us heu perdut
o si us ha faltat alguna cosa
o simplement voleu sabotejar-nos
per una altra via diferent.
I, en canvi,
els que han arribat tard,
que he llegit pel xat
que algú ha arribat tard,
tindreu el podcast
d'aquí un parell d'hores
com a molt tard.
Un parell d'hores?
Mira, cada dia.
Com a molt.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Cada dia anem a lloc.
A veurem de sopar, tal.
Està bé, està bé, està.
Molt bé.
Doncs dit això,
seguim, seguim.
Va, parlem una miqueta de còmics
que ja toca
i que, bé,
aquesta setmana toca
una...
M'he d'anar,
definitivament,
m'he de fer unes lentilles noves
que se'm cauen cada vegada.
Se m'ha caigut una altra lentilla.
Bueno, me'n queda una.
Doncs intentaré llegir
amb l'oia esquerra.
Tu, avui parlem d'un còmic,
una publicació molt interessant,
que a més era, penso,
no només interessant,
sinó necessària.
perquè seguia...
M'assustes.
Sí, no, no, no, no.
Seguia...
No he n'he dit,
no, es va editar en dos volums
fa un temps,
però, bueno,
no era una cosa fàcil de trobar
i, si era fàcil de trobar,
com a mínim,
ara és més còmode
perquè teniu en un sol volum
recopilat
amb un tot xalt
de 400 i escaig pàgines
gràcies a Planeta,
que sempre està en la pomada
i sempre està atent a tot,
diguem l'edició completa
de la gran obra
El anillo del nivell ungo
de Pete Craig Russell,
d'acord?
Ahí es nada.
Cuidado, eh?
Palaures mayores.
Perdó, eh?
Veus?
Ja comencem.
Sí, sí, sí.
En fi,
El anillo del nivell ungo,
Planeta,
edita l'obra de Pete Craig Russell,
que no és sinó
l'adaptació
de les òperes wagnerianes
del mismo nombre,
no seria la primera vegada més
que aquest senyor
escriu una...
o trasllada al còmic
unes òperes,
en aquest cas són wagnerianes,
també havia traslladat
a l'entorn del noveno arte
la flauta màgica de Mozart
i altres clàssics de la literatura
com ara El libro de la selva
o com ara Salomé.
Aquest senyor,
que és Pete Craig Russell,
que és un dels grans autors
no massius,
però que sempre ha estat
una mica allà
a la part entre
l'underground
i el mainstream americà,
és a dir,
entre la part més alternativa
i la part més comercial
del còmic americà,
per exemple,
ha participat
amb Neil Gaiman,
autor de...
Això és comercial,
segons tu?
De Sandman.
Home,
Neil Gaiman és comercial.
Perquè el compres molt.
Home,
Neil Gaiman és un d'aquests
autors coneguts,
respectats...
Tu respectes
el Neil Gaiman?
Dic en general.
Ah,
dic en línies generals.
A mi personalment
no m'agradaria molt
el Neil Gaiman.
No, no,
però és un tio
que té molt de prestigi,
és un tio molt acceptat
pels fans
i és un d'aquells
tios imprescindibles
de tot comiquero,
de prou,
una miqueta.
A mi és una qüestió personal,
però no puc negar
que Neil Gaiman
és un tio
que ha fet molt
pel còmic
i que agrada molt.
i Pete Craig Russell
doncs és un altre tio,
ja et dic,
no tan conegut,
però que està fent
una tasca bastant brutal
com aquesta
l'anillo del Nibelungo
que em sembla
que va començar a publicar
l'any 2000,
al febrer del 2000,
fins al setembre del 2001.
Hòstia,
però es va estar molt temps
fent l'adaptació, no?
Bueno,
aquestes coses requeren
su tiempo
i a més és que
és una adaptació
molt minuciosa.
En plan 20 i escaig anys,
he llegit por ahí.
Bueno, no,
això seria el Wagner.
No, no,
és que vaig llegir
que també.
Ell també,
a Pete Craig Russell.
Sí, es va estar 20 i escaig anys.
Sí, sí, sí.
Diu que sí,
des de la primera vegada
que l'he idealitzat
i després...
Ah, bueno,
doncs mira,
una cosa que no sabia.
Mira, gràcies.
Me'n preparo els guiones.
Sí, es nota, es nota.
Molt bé.
Doncs,
després de 20 i escaig anys,
l'any 2000 va publicar,
fins a l'any 2001,
va dividir
l'obra en quatre parts,
que serien
El oro del Rhin,
La valquíria,
Sigfrido
i El crepúsculo de los dioses,
que són quatre òperes
absolutament èpiques,
traslladades d'una manera
absolutament èpica,
amb una planificació bestial,
amb unes vinyetes que...
Bueno,
que són...
Se surten de les vinyetes.
Sí,
sí,
es podria dir,
es podria dir,
sí,
és una manera de dir-ho,
perquè juga
amb la mida de les vinyetes,
juga amb les tipografies,
juga amb tota mena
de recursos visuals,
amb tota mena de recursos,
fins i tot literaris,
per construir,
doncs,
aquesta adaptació
d'una cosa que
és que ha de ser èpica
per definició, no?
i realment ho aconsegueix,
aconsegueix
articular una sèrie de clímax
i de moments
d'una gran duricitat
gairebé que sobrepassa
i els articula una miqueta,
doncs,
també amb altres moments
més intimistes,
més petits,
més de reflexió
i de desenvolupament
dels personatges,
perquè, clar,
si algú té això,
és que és una història
purament de personatges
i de gestes
dels personatges.
Sí, sí, sí,
és un còmic
d'aquells que,
a més,
en el moment
en què es va publicar
va començar allà
a guanyar la prestigi
i va guanyar
dos premis a Eisner,
vull dir que
els Eisners
vindrien a ser
els Goya dels...
els Goya dels còmics
que els Goya
vindrien a ser
als Òscars
del cine espanyol.
M'explico, no?
Ah!
Sí.
Bueno, en fi,
tot per no dir
la frase de sempre, eh?
Bueno, escolta,
és el que,
escolta,
jo rompo molt d'estiu.
Sí, sí, i tant, i tant.
De manera que,
en fi, això,
Picric Rassel
va publicar a Dark Horse
aquesta macrosaga
en aquests quatre volums
que, recordo,
recopila Planeta
en un totxo
que jo crec que és
directament imprescindible.
Molt bé,
no camiem de tema.
O sigui,
sí que camiem de tema,
però com has dit Òscars,
ara te jodes i t'esperes.
Sí.
Recordeu,
oients,
amics oients,
que si entreu
a lacasadelosoerrores.com,
que és una web
d'uns amics nostres,
teniu l'oportunitat
de guanyar
premis suculents
si feu la quinela
de los Òscars.
Ahà.
D'aquí fins al diumenge
mateix.
Pots tornar a dir
premis suculents?
Suculents.
Molts suculents.
Otra?
Reacció una poca.
Oh!
Què era l'esta risa?
Això no ha sortit d'aquí,
eh?
El Marc no és tiratea.
Ah, el Marc
també té la seva pròpia
caixa de sons.
A veure,
tira'n una altra.
Ara no vol.
Ja no entenc.
En fi,
doncs Marc,
ja saps què et toca, eh?
Un dia farem una batalla,
farem...
Oh!
Molt bé, molt bé.
Farem...
Farem una hora
de programa
només
a base d'efectes de sol.
I llavors ja
tothom ens retirarà
de la sol.
Hòstia.
Vale?
Prou, prou, prou.
Prou que si no,
no ho anem.
Recordeu que en només 20 programes
ja hem de fer
un programa sense música.
Un programa
només amb sons raquets.
Tot això són coses
que ens hem anat comprometent.
Sí, sí, sí.
Bueno, en fi.
En fi, deixa'm acabar.
Sí.
Podeu guanyar 100 euros
en concepto de ballet de la FNAC.
Ai, perdó.
No et volia interrompre.
O un pack de dos DVDs
i dos Blu-rays
de pelis que van guanyar Oscars
com ara Salvaso de dos ratlles,
El Padrino 2,
El Senyor de los Anillos 3
i Sin Perdón,
por decir 4.
Per dir 4 coses.
I només heu d'encertar.
Qui més encerti
la quiniela dels Oscars
s'endú un dels premis
i el segon,
doncs el segon premi.
Molt bé, doncs queda dit.
Bé, gràcies, gràcies, públic, gràcies.
És que feia molt que no parlava i he dit
l'Àngel Salva està plodint.
Sí, gràcies, Àngel.
Ja estava.
Fora.
Com va el teu català, Àngel?
La caja de sonidos.
Què?
Això ha sigut una apunyalada, eh?
Sí, sí, sí, i tant.
Per fi, seguim.
Bueno.
Hola.
Hola.
Momentos de silencio.
Sí, oi, què ha passat?
Què ha passat?
Atemocinades.
Se'ns ha penjat el Marc.
A veure, calla,
a veure si podem estar callats un segon.
El Marc?
Sí?
No, no, és molt lleig, això.
Escolta, el Marc se'ns ha penjat, tio.
No, no, l'ordinador, no.
Està reiniciant.
Sí.
Està el Marc amb una pantalla blava,
amb un cartell que diu
no tenim músiques,
i així ens hem quedat.
Què ha passat, tio?
Estupendo, tu.
Bueno, li fem un control al suprimir,
al Marc, o què?
Vinga, a veure.
Conyo, el xat, el xat!
Ja ens hem carregat el xat.
Bueno, ja està fallant tot.
Bueno, espero que no ens falli
a nosaltres la veu.
Bueno, què volies escoltar?
Bueno, volíem escoltar
una cançoneta sencera,
però bé, ja que no donin música,
doncs tenim dues opcions,
o no fer-la o cantar-la nosaltres mateixos.
Ara la cantes tu mateix, a capella.
No, vinga.
Va, parlem una miqueta de...
Deixem la cançó per més endavant.
El Marc insisteix que realment
no hi ha músiques, Marc.
Ens hem quedat en silenci, a zero?
Total.
Què ha passat?
Somos l'ordinador?
Sí?
Bueno, posamos l'ordinador.
Bueno, en fi...
Això és per jugar amb els efectes de so.
Què els tengo dicho, niños?
Què els tengo dicho?
És el que ja, és el que ja és.
Bueno, doncs seguim.
Sense música,
així a capella,
amb la caixa de sons,
ara sí que la farem servir.
I parlem una miqueta de...
Parlem de tele, va.
Prenc una mica d'aigua.
Vinga, doncs parlo jo de tele,
que és la meva secció.
Avui parlem de tele, amics.
Avui parlem de 3, 2, 1 sèrie.
Quantes sèries voleu?
M'he preparat molt bé el guió.
Trenem-nos 3, ni 2, ni una.
3.
3, 3, nada menys.
Per què?
Per què no ho sé.
Això ens ho explicarà el Xavi
quan deixi de despullar-se
ara mateix a l'antena en directe.
Escolta, ens està sortint un programa?
Què ens està passant avui?
No sé, no sé.
Ens està sortint un programa?
Jo soc de mudança,
soy azúcar.
¿Vale?
Ja ho dic ara.
Però què cosa, tio?
No funciona res.
Això, bueno, en fi.
Digues, a veure, avui...
Sí, no, no,
volia...
Perdó.
Volia parlar de 3 sèries noves.
A més, ja m'estic quedant...
És que està passant tot.
A més, et dic, mira,
te dejo la secció de sèries a ti
i ja la cremes amb 3 sèries més.
La setmana que ve ja podem parlar de més sèries.
Això espero.
Sí, no, no, no.
Vull parlar de 3 sèries potser és una mica...
apuntar-me molt alto, no?
És que Marnades, és que Marnades.
Ja, una miqueta sí.
Bueno, doncs és ok.
Escolta, va, parlem de 3 estrenazos, podríem dir,
de la temporada.
Comencem per Awake, si et sembla.
D'acord.
Perquè és una d'aquelles sèries
de les quals s'està començant a parlar molt.
S'ha que ja començat.
No, el cas és que ha començat una mica d'abans.
Han fet un d'aquells priers que fan ell,
un d'aquells pilotos avançats,
amb aquella estratègia que normalment els funciona bastant bé,
que és de tirar un pilot unes quantes setmanes abans.
Un pilot és un primer capítol,
perquè si encara hi ha algun...
Si encara queda algú que viu al 99, o no?
Exacte.
Doncs...
Torna, sisplau, al 2012.
Doncs,
algunes cadenes tenen aquesta estratègia, no?
De tirar un pilot, un primer capítol.
dos, tres mesos abans de l'estrena de la sèrie
i creen aquesta mena d'expectació,
enganxant a la gent i...
Sento música de fons.
Hombre, acabem de recuperar la música.
Hem tornat.
Bé, doncs...
Escoltem la música que fem ara.
No, no, no, va, ja hem començat.
Ja ha començat.
Ara tirem.
Fuera.
Marc, aquesta...
Fora.
La joia de sonar abans.
Tàxa-la.
Que no soni.
Un altre dia.
O deixarà pel final, no vaya a ser.
Sí.
No vaya a ser.
Sí, ara tampoc l'esborris de l'ordinador, no fotem.
Bé, doncs...
Quin rotllo que tenim avui.
Sí, sí, sí.
Estem parlant...
Hola, tornem al present.
Estem parlant de Wake.
Doncs, això, com deia, creen aquesta...
Les cadenes creen aquesta mena d'expectació
i preparen una mica el terreny
per quan s'estrenen la sèrie
i que ja ve, doncs,
per accedir d'aquest basc, que diuen ells, no?
D'aquest rebombori, d'aquest...
d'aquesta rumorologia,
doncs, que ja n'està començant a parlar bé
abans ni tan sols que s'estreni, de veritat, la sèrie, no?
És el cas d'Awake,
que és una sèrie
que acaba de presentar l'NBC
que estrenarà l'1 de març,
o sigui que fins d'aquí uns quants dies...
Podria entrar el proper fluzo?
No, perquè és...
El proper fluzo és l'1 de març.
M'hi cago una letxa, seguim sense temes.
No, no, no, tranquil, tranquil.
Algú ho trobarà, algú ho trobarà.
No te volies.
Doncs, acaba d'estrenar...
Bueno, fa uns quants dies va estrenar aquesta Awake,
que és una de les seves apostes fortes.
Una de les seves altres apostes fortes, recordo,
és Smash,
que també va fer aquesta...
Sí, també m'ho recorda.
Perquè també va fer aquesta tècnica
d'estrenar el pilot força abans
i em sembla que està funcionant bastant bé
a nivell d'audiència.
Tot i que és perillós,
perquè també ho va fer una altra cadena
amb la sèrie Touch
i ara s'ha de tornar a veure el pilot,
si vols...
Sí, bueno...
Sí, és que era una mica taco, no?,
el pilot de Touch.
i a més és que encara queden unes setmanes
perquè s'estreni, o sigui...
Però bueno, però tothom parla de Touch
i també van fer amb Glee en el seu moment la Fox
i també els hi va funcionar a les Mil Maravelles,
vull dir que la tàctica funciona.
És curiós.
I sí, sí, en aquest cas també està funcionant
perquè tothom està començant a parlar de Wake
i a més de manera positiva.
La gent comença a dir que, bueno,
que és una de les grans sèries,
que serà una de les grans sèries de la temporada,
que podrà entrar en aquest plan de rescate de la NBC
que està preparant,
perquè recordem que la NBC va ser una de les grans,
va entrar en una vena de depressió bestial,
bueno, en els darrers anys ha entrat en una depressió bestial,
de la qual li està costant molt sortir,
i està preparant algunes sèries com ara es magia,
com aquesta Awake,
que li haurien de salvar el colín.
Tu es magia la vas posar per ahí, t'ho recordo.
No, no, la vaig posar per ahí.
Jo vaig dir que estava bé,
però que a mi no és el meu prototip de sèrie.
I a mi la sèrie és de gent que canta...
Bé, en fi, la gent que canta, deixem-ho així,
excepte Flight of the Conchors,
doncs no m'agraden, sincerament.
Indirectament no m'agraden.
I...
Doncs, veus, ja m'has fet perdre.
Perdó, perdó.
Sí, que tothom està parlant de Wake,
i nosaltres també parlem de Wake.
I què podem dir de Wake?
Doncs, podem dir de Wake que és una sèrie
que jo diria que veu directament
de tota aquesta mena d'exploit d'origen,
perquè parla de...
Tu no l'has vist, oi?
A Wake no, no l'has vist encara.
Doncs mira, t'explico.
Parla d'un senyor que és agent de policia,
un inspector de la policia,
que en un cert moment de la seva vida
té un accident de cotxe.
Això comença així la sèrie,
és la premissa, eh?
Té un accident de cotxe amb la seva família
i, doncs, es mor la seva dona.
Ell, la seva dona i el seu fill.
Es mor la seva dona,
però, en cert altre moment,
descobreix que, segons es desperta
després d'anar a dormir,
està vivint en dues realitats.
Una realitat on s'ha mort, efectivament,
la seva dona,
i una altra realitat on la seva dona
ha sobreviscut, però el seu fill és qui s'ha mort.
Uh, bé, una comèdia, veig.
Sí, sí, una cosa.
L'alegria de la huerta.
I, doncs, la sèrie s'articula una mica
a partir d'aquestes dues realitats paral·leles,
no sabent mai quina és la bona i quina és la...
Si és que són bones o dolentes.
Si és que les dues són reals,
si és que les dues són somnis, no ho sabem.
Llavors, aquest senyor resol casos policials
en aquestes dues realitats,
es planteja a la vida, a veure què li està passant,
i també va a un psiquiatre,
que són dos, un parc de realitat,
amb dues, diguem, personalitats bastant contraposades.
Una d'elles, per exemple, és Cherry Jones,
la psiquiatra d'una de les línies temporals.
És Cherry Jones, que és,
segur que la recordaràs,
l'última presidenta,
espero no fer cap espòiler,
de 24.
Sí, i tant i tant.
Te'n recordes d'aquella senyora?
És molt bona, aquesta dona.
Bé, doncs fa...
És la psiquiatra d'una de les realitats paral·leles
en les quals viu aquest senyor,
que passaré Jason Isaacs.
Ah, va bé.
Saps aquest senyor que té aquesta cara tan...
de dolent.
Jo és un tio que no...
Sí, sí, sí.
I a més crec que el 90% de les pelis és de...
No, és broma.
Bé, de...
Bé, de bon fill de puta, sí.
Exacte.
Sí, sempre fa de malparit, aquest home.
Doncs mira, li ha tocat un protagonista.
Jo hauria dit que és una elecció de càsting una mica t'errònia,
tot i que el senyor és bon actor.
Sí.
És un gran actor.
Però a mi jo no me'l crec gaire, però, bueno...
Però pot funcionar, eh?
Jo, és una cosa molt personal.
I, en fi, doncs...
Bé, jo ja us dic.
Penso que serà una de les importants de la temporada.
Pot punxar de seguida, per descomptat.
Però, bueno, de moment està creant una expectació brutal.
A mi, personalment, tampoc m'ha semblat una gran supercosa,
però, bueno, d'entrada motiva.
D'entrada motiva.
Escolta, i l'Olivia Dánem, quan surt aquesta sèrie?
Sí, exacte.
Aquesta és una de les, penso, grans...
Bueno, digue-li, tara, digue-li, aprofitaments de la sèrie.
No m'agrada estar una mica, també...
No només aprofitant el rotllo d'Inception, d'Origen,
sinó també de Fringe, no?
Estic una mica fart, ja, del rotllo Fringe a tot arreu, eh?
Sí?
Ja ho dic ara, sí.
Bueno, jo, a mi, el tema de realitats paral·lels...
Jo, a mi, no em cansarà mai.
Sí, però escalonada, saps?
Sí, home, no, no, qualsevol cosa encara que t'agradi...
Aquesta que serà, la tercera, la quarta realitat paral·lela
que haguem de seguir cada setmana?
És que al final hi ha gran punto que...
Clar, si segueixes tres sèries, oblídate, no són tres sèries,
són sis realitats.
O set.
O set, bueno, és igual.
En fi, en fi.
Bueno...
Aquesta, això, s'estrena el 1 de març.
Sí, s'estrena el 1 de març, i va per aquí la sèrie.
Jo quasi us dic, que mireu el pilot, a veure si us agrada,
i si us agrada, doncs, ja deixarà la sèrie el tercer capítol, cap problema.
Vale, una de tres.
Sigue.
Seguim?
Sí.
Vale, doncs seguim.
Em pensava que hi havia més música, i no, no hi havia més música.
No.
És tot...
Sí, és que he triat un tema de...
de Burial, per cert, que dura 10 minuts i pico, he dit.
Ah, ah.
Que ho agafi tirant.
Sí, ara he vist el Marc.
Tira de cançó, i el Marc se m'ha quedat amb calada.
Quina cançó, tio, no hi ha més.
Bueno, va, següent sèrie.
Pelotazo, eh?
Ojo, atenció, apuntat.
Insight Men.
Vale.
Pelotazo de la BBC.
Uh, vale, respecte.
Sí, sí, respeto.
És una sèrie que va pel seu tercer capítol de 4.
Vale.
En total són 4 capítols.
De moment pinta molt bé.
Bueno, en la línia BBC, tio, retira sèries de 6, 4 capítols.
Acostuman a ser de 6, 7, algunes les fa de 4, també.
És el cas d'Insight Men.
És una de les sèries que penso que serà un hitazo de la temporada
perquè té un d'aquells plantejaments potents, potents,
que enganxen i que no et deixen anar.
I que potser, tot i que baixa una miqueta el...
quita el pie de l'accelerador, perquè comença molt forta,
ara us ho explicaré,
doncs no és capaç una mica de seguir, no?
De mantenir el ritme.
De mantenir aquest ritme.
Però penso que és una sèrie molt obrada, molt ben feta,
i a més con el sello de qualitat de BBC.
Per cert, abans de parlar de la sèrie, voldria...
Sí, vaig lligant tema, al meu cap és un hipervínculo gigante.
Voldria reivindicar la BBC
com a productora de sèries de tota la vida.
Hi ha un...
No, no, és veritat, és que hi ha un cert corrent ara
entre els hipsters i els nerds i els enrotllaus i els friquis.
Friquis en general.
Els friquis en general.
Segons el qual, BBC està empezant a fer grandes sèries.
Però si BBC porta...
Si ja se sap, no?
Exacte, la BBC porta mínim 50 anys
fotent sèries de qualitat, sempre, sempre.
A veure, a veure...
A veure, friquis del món.
Aviso a navegantes.
El cine i la tele existen des de hace más de 5 anys.
Sí, exacte.
¿Vale?
Esto va de largo.
Llavors, no, no, és que ho dic perquè he llegit molts foros
i, a més, es va publicar a El País un article
que deia això, no?
Deia, la BBC está empezando a hacer éxitos bestiales, no sé què.
I jo pensava, pero vamos a ver, pero en qué mundo vivimos, tio?
Si als anys 60 i als anys 50...
Als anys 50, no ho sé, però als anys 60 va començar superforta, la BBC.
La gent no té memòria.
La gent no se'n recorda d'aquestes coses.
A fi, sí que és veritat que la BBC, doncs, sempre ha estat a un nivell
i continua a estar a un nivell.
I tot i la macroexplosió de la televisió...
La última macroexplosió de la televisió nord-americana,
perquè, clar, la televisió nord-americana també porta de tota la vida fent-ho,
doncs, la BBC i la televisió britànica en general, no només la BBC,
sempre ha estat a l'alçada i continua a estar a l'alçada
i és capaç de fer front al mercat nord-americà
amb productes que segueixen sent igual de bons...
O millor.
Que sempre, o millor en molts casos.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs, un d'aquests, dit això, he fet aquesta pataleta,
un dels casos és...
Tu dius tot tu, eh?
Insightman?
Sí, sí, sí, munto la pel·lícula.
Sí, no, no.
Escolta, si...
No, no.
Si tens algú dient, va, eh?
En absoluto, m'encanta.
Vale.
És com si fóssim tres aquí a la ràdio avui.
Sí?
Doncs em sembla que som durs perquè el Marc ha marxat.
Bé.
Torna el Marc?
Sí, torna el Marc.
Torna el Marc.
Vale, en fi, doncs, parlem una miqueta d'Incightman,
Insightman, us explico una miqueta de què va.
Abans que res crea el creador, és un tal Tony Basgalop.
Vale.
La veritat és que jo no n'havia sentit de parlar,
però, bueno, n'hi hauríem de seguir la pista.
Té un nom divertit.
Sí, sí, sí.
Basgalop, és maco.
Tony Basgalop.
I està protagonitzada, doncs, per gent com Stephen McIntosh
i Warren Brown, que són gent que havien vist a Luther.
Sí.
Grans actors, a més.
i un tercer sector que es diu Ashley Walters,
que aquest sortia a Outcasts,
una d'aquelles sèries també de la BBC,
que en aquest cas a mi no em va a gens directament a Outcasts.
Ah!
Era fluxa.
Aquesta sèrie era fluxa.
Un altre cop.
Sí.
Sí, no, no, després m'hauré d'extreure les bales
siguiendo el método cliente muerto no pasa.
Un dia t'ensenyaré aquesta pel·li.
Doncs surten aquestes tres persones,
que són tres actorazos,
i la sèrie comença, com dic,
amb una seqüència molt forta,
que és un assalto a una mena de...
No és un banc,
és una mena de lloc on compten diners.
És un lloc que tenen màquines per comptar diners.
Podríem dir que és un banc.
I amb un assalto molt virulent en aquest local.
I a partir d'aquí se'n va cap enrere.
Més ses antes.
Llavors, clar,
tu veus aquest inici
i et quedes literalment clavador a la butaca,
perquè són d'aquells inicis
potents, bestials,
amb un ritmazo,
amb una...
Bueno, d'aquells que corten la dientó,
perquè a més està fet amb garra
i amb molta nervi i amb molta virulència, no?
Però no vam fer alguna cosa així als Estats Units fa poc?
Una sèrie que no va tenir gaire d'èxit?
Una que seia The Nine, potser?
The Nine, exacte, sí.
Bueno, sí,
però aquella era una mena de culebron.
Sí, bueno, a l'americana,
no cal dir res més.
Era més a l'americana, exacte.
Sí, sí, sí, tu ho has dit.
I era més un culebron, així,
una miqueta de misteri.
Aquesta és com un thriller negre.
Puro thriller.
Un thriller gairebé policíac negre.
Llavors, doncs,
tira d'aquesta tàctica
que a mi personalment no m'acaba d'agradar.
t'agrada els primers cops que la veus
però al final dius
que és aquesta
que t'expliquen un fet molt potent
i llavors se'n va cap enrere, no?
Perquè per mi el gran defecte d'això
és que, irremediablement,
aquest flashback
és més avorrit
i és menys potent
que la realitat que presenta.
Queda diluïda, no?
També era la cosa més potent
a base de tant o flashback.
Sí, exacte.
Bueno, intenta jugar amb aquesta cosa
de cómo se llegó a este punto.
Sí, no, no.
Llavors, bueno, sí, està bé, està bé
però per mi perd una miqueta
d'aquest enganxe
que els primers 10 minuts de la sèrie
et podia oferir.
No obstant,
és un drama molt ben escrit,
molt ben interpretat
i que sí, sí que té
un enganxe bastant important
i que, bueno,
que te mantiene pegado a la sella.
A més, com que són quatre capitolets
d'una miqueta menys d'una hora,
doncs penso que és una sèrie
bastant assequible.
Aquesta nit fan la conclusió.
Aquesta nit fan el quart capítol
i, a veure, m'estic mossegant les ungles
i no el puc més.
Encara som a temps, no?
De recuperar tot.
Sí, d'enganxar-vos a Insight Man,
de posar-vos pel primer capítol
i...
Que per cert no té res a veure,
imagino, amb l'Insight Man
de l'Spike Lee de fa cinc anys o així.
El plànoc punt aquell.
Bueno, hi havia un atracament a un banc.
Sí.
Hi havia...
Virulent i tal.
Sí, una mica podria tenir el que veure.
Sí, no.
A veure, com a punt de partida, no, eh?
Vale, vale.
No és un remei.
Si preguntes això, no és un remei.
No és una inspiració.
Bé, bé, bé.
Bé, jo diria que no.
Però, però, bueno,
alguns punts en comú sí que sí que podria tenir.
Recomanada, Insight Man, de veritat.
I una tercera sèrie, va.
OI de 3 en 3, sí, sí, sí.
Cuidao, eh?
Lily Hammer.
Saps de què va això?
Sí, això em sona bastant.
I tant, i tant, i tant.
Sí.
Home, què saps de Lily Hammer?
A veure, jo soc un friki del Netflix.
Eh?
Tu ets friki de Netflix?
Sí, és una cosa que encara no tenim.
I tu ja ets Netflix.
Jo soc faníssim, vaja,
soy mas uno de Netflix.
Sí?
Jo encara no,
però si em convences,
igual tiro.
Ah, no, perquè sé que...
En què consisteixes,
de Netflix?
Bueno, bàsicament,
és televisió,
i, bueno,
cine y series,
bajo demanda,
però ben fet.
Fins ara se n'han estat
fent moltes proves
en aquest estil,
en aquest món d'alquiler digital,
per dir-ho d'alguna manera,
i Netflix sembla que és el que lo peta.
Els Estats Units funcionen perfectament.
I, de fet,
ja comencen a haver-hi pelotazos
exclusius per a Netflix.
Un és el retorn
de Rested Development
d'aquí a un any.
Correcte.
I l'altre és aquest.
Aquest Lily Hammer.
I tant.
Què és?
La sèrie de l'Estí Benzant.
Sí, home,
exacte,
la sèrie de l'Estí Benzant.
Què és?
Què és?
La sèrie de l'Estí Benzant.
Ah, ell.
Qui és l'Estí Benzant?
Sí, home,
és el famós guitarrista
de Bruce Springsteen.
Exacte,
entre altres coses.
Que, en sus momentos libres,
és un important mafiós
de cierta sèrie mafiosa.
Correctísimo, compañero.
És Silvio Dante
de la sèrie
Lo Soprano,
un d'aquells matons
de Toni Soprano,
el més molon de tots,
amb permís de...
Au!
Au!
To!
El que imitava,
lamentablement,
vull dir,
de manera molt lamentable,
a Marlon Brando,
al Padrino.
Te'n recordes?
Feia gaires imitacions
de Don Corneone,
que eren absolutament lamentables.
Bé,
doncs aquest senyor
que es diu Estip,
ens ha fet una sèrie
que es diu Lily Hammer,
que és la primera sèrie
de producció pròpia
de Netflix,
que...
que, bueno,
és divertida,
de veure.
A veure,
us explico,
la sèrie...
És que és molt curiós,
és que ja em fa rissa.
Ja has fet res?
Sí,
la sèrie és un 8 capítols
a mesos a l'hora.
O sigui,
ja els van emetre
tots el primer dia.
Pum,
8 capítols.
Els tens allà
per si els vols.
els pots agafar
i els pots veure.
De moment,
jo n'he vist dos
d'aquests 8,
perquè no hi ha subtítols.
Molt bé.
Això normalment
seria un problema per mi.
En principi no,
perquè, bueno,
més o menys les sèries
en anglès
les veiem sense subtítols.
Bueno,
però estem parlant
de l'Estip pensant.
No.
Estem parlant d'Estip pensant,
però estem parlant
de Lily Hammer.
Què és Lily Hammer?
És una sèrie
on un mafiós
important de Nova York,
un tal Frank Taliano,
Frank Taliano,
es foten un merder
de mafiosos,
de les històries de mafiosos,
i, finalment,
cansat d'aquests merders
i d'aquestes històries,
va a la policia.
Ah, bé.
Acudeix a la policia
i els diu
voy a cantarlo todo.
I la policia,
a Cami li ofereix
una estada
en protecció de testigos.
Li ofereix, doncs,
una nova vida
allunyada
de totes aquestes històries
i on ningú el pugui reconèixer.
En fi,
protecció de testigos.
I el senyor Esteban Sán
diu
bien,
quiero protecció de testigos
pero con una condicción.
Quiero que me envíen
a Lily Hammer
a lo que los policías
responden
que
what the hell
és Lily Hammer
i el senyor diu
Lily Hammer
és una localitat
de Noruega
que vi una veg
en uns Juegos Olímpicos
de no sé dónde
d'invierno
i me gustó mucho,
me gustaron mucho
els parages,
me quiero ir allà.
Total,
que la envían allà,
li creen una identitat nova
que és
Gianni Henriksen,
el fan passar per un
diguem
italoamericano
de descendència noruega
i se'n va
en aquest poblat
que es diu
Lily Hammer
que és un poblat
de mala mort
és com una mena
de doctora en Alaska
però ja a lo bestia
on parlen
imagino en noruec
on parlen en noruec
aquí que no hagi pogut
encara veure tota la sèrie
perquè clar,
mentre no surtin
els subtítols
surten a l'anglès
però bueno,
costa, costa.
d'apanyes
però clar,
en noruec
jo ara el tinc
una mica rovellat
des de la meva
última visita
a Benidorm
i bueno,
en fi,
us podeu imaginar
un gángster
en Lily Hammer
és que ja
a mi només el plantejament
ja em descollona
ja mola que te cagas
ahir parlàvem
amb una persona
sobre la sèrie
i em preguntava
però és una comèdia
i jo li deia
mira,
és que no és que sigui
una comèdia
o no sigui una comèdia
és que només el plantejament
inicial
és que ja és còmic
o sigui,
un senyor
que se'n va a Noruega
a fer de gángster
perquè a més
segueix fent
i de fet ha estat
gángster a Nova York
i dius,
hòstia,
no et podes
exacte
què és el que fa
aquest senyor
que és el primer que fa?
doncs,
gángsteriar
en aquest poblat
de mala mort
amb aquesta pobra gent
que són
bueno,
són poblerinos
que estan allà
amb aquella mena de poblat
tot nevat
és tot nevat
per descomptat
i bueno,
organitzar-se
el seu petit grup
de
el seu petit grup
de facinerosos
i muntar-se
al seu local
que acabarà
suposo convertint
en una mena de badabing
segurament
és un bareto
que es compra
el convertirà
en un bar de striptease
segur
i bueno,
intercepten
camions d'alcohol
lo típico
que fan els gángsters
solo que
en un entorn
de nieve pura
i de noruegos
i de noruegos
i fríos
és,
jo crec que és hilarante
la premissa és hilarante
i la sèrie en si
doncs
no és hilarante
però
de seguida
jo li he agafat
ja un carinyo
en aquesta sèrie
i tant i tant
aquesta s'ha de veure
segur
li he agafat molt de carinyo
a més
ell és que és ell
vull dir
l'estic pensant
és que el veus
i dius
hòstia,
és que és Silvio Dante
és que si tu vas al concert
del Plus de Splinstein
farà de Silvio Dante
sempre
con un gorrito
però
i a més
com que és un actor
tan limitat aquest home
perquè és molt mal actor
les coses com són
és molt mal actor
només té una cara
que és aquella cara
de Silvio Dante
i ja està
com el 70% dels actors
dels actors de Los Sopranos
això també
això també
és veritat
és veritat
és el que li passa
a aquest tio
només té dues modalitats
com tupé i sin tupé
ja està
vull dir
aquí surt sin tupé
Silvio Dante
sin tupé
en fi
doncs
Lily Hammer
penso que és una d'aquelles sèries
que bueno
no és una imprescindible
però de veritat
que jo la tinc
molt de carinyo
en aquesta sèrie
quant duren els episodis?
doncs uns 50 minutets
no
40-45
no arriba a 45
vull dir
són assequibles
molt bé
i tant
bueno
doncs
tres sèries
que podeu començar
a veure
ara mateix
molt bé
i ara sí
ara bé
podem sentir
una cançó sencera
els l'ús de lesbians
treuen disc
d'aquí a poquet
i aprofitem
per rescatar
un tema antic
no us guste
o no us guste
vull dir
esto és lo que hay
i lo que hay
és mi personalitat
des del maniobras
d'escapismo
de 2007
apaga las luces
no soporto
que me veas llorar
porque has insinuado
que me falta dignidad
a escondidas
busco otro disfraz
y mis posturas
que ensayan
estás tan frió
estás tan frío
y cada vez
que cedo tú
olvidas que caíste
y ahora es imposible
y ahora es imposible
deshacer lo que mentiste
soy nulo en tu distante
soy nulo en tu distante
y ya nada es como antes
quien va a humillarse
quien va a humillarse
quien va a humillarse
con mi intensidad
yo pienso llamarla
y explicarle algunas cosas
como cuando te arrastrabas
suplicando
suplicándome
suplicándome ir al cine
olvidas
olvidas que caíste
y ahora es imposible
deshacer lo que mentiste
y ahora es imposible
y ahora es imposible
y ahora que piensas hacer
soy nulo y tú distante
y ya nada es como antes
deshacer lo que me quedo
deshacer lo que me quedo
es con cuidado
cuando dobles las esquinas
voy a armarte
un trama inmenso
nadie más
nadie más
nadie más
nadie más
besará
llorando
L'Off of Lesbian, des de Maniures d'Escapismo.
Bon rotllo.
Sí, bon rotllo. Treu un disc nou, doncs mira,
rescatàvem un tema antic.
Tirem, va, seguim endavant, que se'ns ha acabat el temps
i no hem parlat ni de...
Encara no he parlat, jo, com ho pot ser?
Com ho pot ser? Parla, tira.
Escolta, parlo jo, no tallis, enganxa la música,
què hable jo, ja? Parlem de cinema.
Sí, sí, parlem d'una de les quatre estrenes de la setmana.
La cosa està limitada.
Parlem d'una de les grans, es diu
La invenció d'Hugo, que per qui encara no ho sàpiga
és l'última pel·lícula del Martin Scorsese.
Aquesta pel·lícula que ens feia un palíssim
a tothom quan ens vèiem els tràilers.
De cop i voltava a guanyar premis,
rotllo Globo d'Hora la Mejor Direcció
i ara tothom vol veure La invenció d'Hugo.
Està ultra-hiper-nominada,
té 11 Òscars, director
pel·li, guió adaptat
i, en fi, és l'única
gran de la setmana, més que nada,
incluso por descarte.
Hola.
Hachazo, ja, eh?
No tenim l'hachazo aquí?
Bueno, tenim...
Això. No et dono més.
Això és tot el que...
Bé, et puc donar això.
Bé, doncs...
Sí, sí, exacte.
Hugo, sí, ha fet una mica aquest recorregut, no?
Al principi era...
Tothom deia que se la carrega...
Bueno, Scorsese dirigiendo en 3D,
una pel·lícula infantil per Martí Scorsese,
però que això...
Però això abans de veure-la, eh?
O sigui...
Sí, no, i tant, i tant.
Abans de veure-la, quan vam veure els primers prèvies,
com has dit tu,
doncs sí que feia una mala pinta bastant important.
perquè deies, hòstia, sí, exacte, no?
Just això que fa les Scorsese fent cine familiari en 3D,
i a més amb aquesta fotografia tan colorida i tant...
Sí, i tant Spielberg,
entre Spielberg i Tim Burton, no sé.
Sí, no ho sé, una cosa estranya.
Doncs...
Sí, es va crear una mena de...
Bueno, de sospita general
que va quedar totalment desmentida
quan les primeres persones la van començar a veure,
els primers crítics.
Sí, bueno, clar, però les crítiques d'Amèrica
les has d'agafar sempre...
Sí, però bueno, si tothom la deixava d'obra mestre
amb la milla pel·lícula de l'any,
jo havia llegit opinions d'aquestes,
la millor pel·lícula de l'any...
Sí, sí, sí.
I després va guanyar el Globus d'Or,
les nominacions als Òscars...
Havia de ser l'Omás, de l'Omás, de l'Omás, de l'Omás.
Sí.
Saps el que em recorda, tot això?
Ah, què?
El que va passar amb The Artist.
Ah, ah, ah, ah.
I per què?
Perquè també abans que s'estrenés
tothom deia que era la millor pel·li del món,
no sé què, no sé quantos,
i després, doncs, passa el que passa,
que et deixa una mica fred.
Exacte, passa el que passa, que és...
Home, no et passis.
Bueno, no, no, no ens passarem, no ens passarem.
A veure, l'acollida crítica d'Hugo,
a nivell, diguem, espanyol,
jo crec que serà similar a la de nivell internacional.
Jo crec que tots els crítics,
bueno, ja han començat a deixar-la pels núvols,
a dir que és una obra mestra absoluta,
que és, bueno, una pel·lícula imperdible.
Jo soc una mica més relativista
i vaig una mica més en peus de plom.
Jo i més gent.
A veure, Hugo,
bé, és una pel·lícula que visualment està molt l'horada,
és una pel·lícula que ha aprofitat molt i molt i molt bé el 3D.
Sí.
O sigui que ara que estan parlant de baixar-la,
no baixeu aquesta pel·li, amics del xat.
Aneu a veure-la al cinema, si la voleu veure o no la veieu.
O no la veieu.
No, no, no, veure-la a casa no tinc cap mena de sentit.
Veure-la a mutilada és una xurrada.
Sí, no, exacte, no tinc cap mena de sentit.
Sí, sí, sí, no.
Les coses clares i el xocolat espesso.
Sí, això és així.
Sí, sí, veieu-la al cine perquè visualment és una delícia
i a més és que l'escoceser és un mestre absolut.
És un gran director.
Vull dir, a mi hi ha pel·lícules d'ell que no m'agrada tant,
però jo és un tio que respectaré fins a la mort.
És un tio, a mi em mereix tots els respectes
i és un dels meus directors vius preferits.
Un dels últims grans directors de la història del cinema vius.
I tant, i tant. Una cosa, una altra, l'altra.
Però sí que és veritat que aquesta Hugo,
doncs bé, tot i ser un espectacle visual de primer ordre,
a nivell, jo diríem, una mica més literari, més argumental,
fa una mica d'àfiga.
Sí, sí, sí.
Però que el digues una història infantil,
que parteix d'un llibre infantil...
Sí, home, però per molt infantil que sigui...
Sí, perdona, perdona.
No, no, digues, digues.
Sí, sí, parteix d'un llibre infantil,
però, en fi, per molt...
Per molt infantil que sigui, tampoc...
A veure, hem d'esperar una bona pel·lícula.
I és una bona pel·lícula, Hugo,
però no és una obra mestra precisament per això,
perquè adolece d'una certa força dramàtica.
És una pel·lícula que, bé, té una mica igual.
Sincerament, és una mica d'igual.
Vaja.
I a més, aquesta havia de ser la gran...
O sigui, el Martínez Corsese potser és un dels grans amants
del cinema en general, com a història.
I els documentals que ha fet repassant la història del cinema
té documentals imprescindibles, eh?
El Martínez Corsese, el cinema, vull dir, imprescindibles, eh?
I són obres mestres, els seus documentals.
Sí, sí, sí.
I totes les pel·lis de les que parla, també.
O sigui, no? Les fa obres mestres.
I aquesta era una espècie de pel·lícula
homenatge a tot el cinema, no?
O sigui, havia de ser...
Bueno, no, més que homenatge a tot el cinema,
és homenatge a una figura del cinema en concret.
Sí.
No diríem què és, perquè no es diu des del principi de la pel·lícula,
ho has de descobrir una miqueta tu.
ho podràs llegir tots els diaris del món,
la pel·lícula d'Escolcesi Sobre, tal.
Jo no ho penso dir.
Vale.
Escolta.
Jo ja ho sabia quan vaig a entrever-ho a la pel·lícula,
però hauria agradat no saber-ho, perquè, mira,
és el que te lleves, no?
Es cortava tempo.
Sí.
És un homenatge a una figura capital de la història del cinema.
I...
Quin serà, quin serà?
Sí, uuuh.
Està cantada en París.
I bé, sí, com a homenatge, doncs, està bé,
és sentit, és emotiu,
però, bueno, tampoc va molt a saco, res.
La veritat és que es queda una mica...
Bé, és una mica por encima, no?
Llavors, la història dels personatges,
a mi personalment,
li va faltar xitxa.
Li falta una miqueta d'atenció dramàtica,
una miqueta més d'interès,
una miqueta més de...
potser també de definició dels personatges,
que siguin una miqueta més complexos,
en fi...
Sí, més profunditat.
Més profunditat.
Bona pel·lícula,
molt bona pel·lícula, jo diria,
a nivell global,
però no és, per mi,
la gran obra mestra que s'intenta...
Que curiós, eh?,
com The Artist.
Sí, exactament.
Sí, curiós.
Comparteix amb The Artist aquesta mena de cinefilia,
doncs, bé, que està bé,
que està molt bé que la gent descobreixi
un cert cinema que pel gran públic està perdut,
però, bueno,
doncs, és el que dèiem una mica amb The Artist,
que queda una miqueta curta.
Per qui ha vist molt de cinema,
doncs, queda una miqueta curta.
Com a cinefilia,
pura i dura, queda curta.
I, sobretot,
especialment tenia en compte,
doncs, el tarannada de l'escorcese, no?,
que és un autèntic erudit.
Clar, clar, per això, per això.
És el que estranya.
El que no comparteix amb The Artist
és el més que...
gairebé segur,
Òscar a la millor pel·lícula,
que s'endurà The Artist aquesta matinada
de diumenge a dilluns.
Ha tornat a la fase
The Artist guanyarà l'Òscar?
Sí, sí, sí, s'ha tornat, s'ha tornat.
Hòstia.
A més, avui ho posava,
crec que a l'avantguàrdia,
en plan,
The Artist és la pel·lícula favorita
de l'Òscar.
Bueno, en fi,
si vols fem una mica de repàs
en aquests últims minuts
que queden dels Òscars.
Què més hi ha, per exemple?
A veure.
Vinga, no, a veure.
És que són ja, són aquest diumenge.
Són aquest diumenge
i us recordo que teniu...
La matinada, de diumenge a dilluns.
Clar, començant a les dues
de la matinada, per ahí.
Això vol dir que teniu encara
dos, tres dies
per fer la porra de los Òscars
en la casa de los horrores.com,
amigos.
Encarteu els Òscars
i guanyeu 100 euros,
¿vale?
Ja està.
Esto es así.
Quines hi ha, doncs?
Ja les sabem una mica totes,
ja les hem vistas totes,
de fet.
The Artist,
que és la guanyadora,
Los Descendientes,
que és l'alternativa
en cas de que no guanyi
The Artist,
que guanyarà The Artist,
La Invención de Hugo
que no se comerà nada,
Medianoche...
Oh, no.
Bueno, no,
a millor peldi segur que no.
Guanyarà alguna cosa tècnica.
Midnight in Paris,
de Woody Allen.
Jo crec que aquesta
és la que no se comerà nada.
Aquesta no se comerà nada.
Sí.
La que tampoc se comerà nada
serà increïblement cercano,
tan cerca, tan lejos,
tan fuerte.
Tan cerca, tan fuerte.
Tan lejos, tan fuerte.
Con guanyi aquesta...
No, tan fuerte, tan cerca.
Ja ho dic, ara,
con guanyi aquesta,
el dijous que ve
no fem programa.
¿Vale?
Es aclarim amb...
Però què no competen
igual.
Sí, sí, sí, és això.
Marc, apunta.
Ullents del Condesador de Fluso,
escriviu a l'Acadèmia
demanant que no guanyi
aquesta pel·lícula
perquè és lamentable
la pel·lícula.
Sí guanya i, a més,
no el farem programa.
Exacte.
La pel·lícula és molt orientada.
És terrible.
És el The Blind Side
d'aquest any.
Uf, que bé.
Si no hagués estat aquesta,
hagués estat Criades i Senyores,
que és una d'altra
de les nominades
que, madre mia,
deixarà sola.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
I després hi ha,
doncs, em sembla que
Monibol i l'Àrbol de la Vida.
Bé.
Tu estàs d'acord amb mi
en que guanyarà The Artist?
Sí.
Sí, jo crec que sí.
A mi, la meva preferida,
ja ho saps,
és Los Descendientes,
però...
Sí?
Jo crec que sí, no?
Quina més hi ha, sí?
Allò, per a mi,
l'Àrbol de la Vida.
Ah, bé, clar,
hi ha l'Àrbol de la Vida,
però l'Àrbol de la Vida
és tan out de tot.
Clar, que no n'hi-s considera.
No n'hi-s considera.
L'Àrbol de la Vida
i Los Descendientes
per a mi són
les dues grans,
grandioses pel·lícules
que estan nominades,
però no crec que guanyar
les dues, segurament,
diartes.
Bé, alguna cosa de més?
Res, que si aneu a veure
La Invención de Hugo
i us quedeu amb ganes
de més aventures infantils
o no tant,
aneu a veure
Nausicaa del Valle del Viento
aquest cap de setmana
a la Filmoteca.
Hombre, una imprescindible
de la Factoría Ghibli
i de les primeres
de la Miyazaki,
si no,
no és la primera apuradura,
però sí que és la primera
de la primera
important Nausicaa
del Valle del Viento.
Quan és?
A la Filmoteca, quin dia?
Crec que és la setmana,
dissabte i diumenge,
sobretot diumenge a la nit.
Mireu-vos la programació
de la film
perquè està allà
ben explicat, vull dir que...
Sí, sí, ja han obert
la pàgina web,
ja ho teniu...
Sí, és una pel·lícula
que val la pena
i a més en pantalla
més xula
perquè la van reposar fa poc.
I en digital i tal,
sí, sí, sí, sí.
Val la pena.
Bé, doncs,
Nausicaa,
Miyazaki,
Ghibli,
japonesos diversos,
t'espedim a acomiadar
a aquest programa accidentat.
Do Marigato.
Oh!
Do Marigato,
Mister Roboto.
I...
Ai,
és que ha sigut accidentat, eh?
En fi,
us emplacem per la setmana que ve,
prometem que intentarem,
bueno,
fer-ho millor.
Que no guanyi tan lejos tan cerca
i ens trobarem aquí.
Mirarem a veure
què ha passat
durant la cerimònia dels Òscars
i parlarem d'altres sorradetes
tant el Carlos Giacomeli
com el Xavier Aldan,
el Marc Perenau.
Recordeu,
Òscars en directo
en la Casa de los Errores,
que també les farem en directe.
al Twitter.
No us ho perdeu,
sobretot.
Bon cap de setmana a tothom.
Cuideu-vos molt, petons.
Happy, happy.
Adéu.
A l'escoltes, la viuda es verd,
sintonitzes, la viuda es verd,
a la viuda Sanchó,
Nulantaguetu.
Gràcies.