Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb el llit
I escoltar la pluja
Vull fondre'm amb el llit
Vull fondre'm amb el llit
Entrem, Carlos?
Quan vulguis, no sé
No, esperem una estoneta més, va
El tècnic ja està flipant
No, va, va, entrem ja
Hola
Hola, què tal a tothom
Hola, què hace tothom
A les 8 i 3 minuts del vespre
El Xavi s'està convertint en un mainstream ja, eh
Ja dius, hola, què hace?
Això és mainstream?
Hola, què hace? Hace ràdio o què hace?
No, no, jo és que em pensava que ja era tan mainstream que...
Xavi, exagerado, exagerado, aquesta és la nova
No, aquí ja m'he perdut
Hòstia, m'he perdut
Això és que en dia short
No pot ser, tio, que m'intento posar el dia per una vegada a la meva vida
I ja, quan em poso el dia, ja esteu a la següent, tio
Això no pot ser
No m'ho feu, això, sisplau
Encara es diu lo de...
No
Bé, m'hauré d'actualitzar
Mentrestant anirem fent algun programet que tenim per aquí
Sí
Perquè avui venim de res
No ens ha precedit la Mireia Redondo fent el seu Tot un Munt de Moda
Ah, per això tenim aquest rècord de visites
Ah, no, perdó, no és això el que havia de dir, no?
No, no, esconya, esconya
Sí
Són molt fans de la Mireia i el seu programa Tot un Munt de Moda
Sí, però, bueno, doncs avui no ha pogut ser
No ha pogut ser, ja deies que pot ser
Ja li descomptaran això de la nòmina
De final de mes
Però nosaltres sí que hi som
Ei, hola a tothom
El Condensador de Fluzo
Un programa que, doncs, intentem fer d'alguna manera
Gent com el Carlos Giacomelli
El Xavier Rodan
I el Marc Perenau
Que és el senyor que està a l'altra banda de la paixera
Que no veieu
Bueno, sí, potser, sí, reflectit
Fes així, Marc
Saluda, Marc
Molt bé
Doncs aquesta mena d'espectro ectoplasmico
Que heu vist reflectit a la vostra webcam
Era el Marc
Perquè sí, tenim webcam
I és que estem a www.radiodesband.com
Amb un xat estupendo de la muerte
Si, perquè ens digueu el que vulgueu
Si teniu coses a dir-nos
I si no, doncs, també
Hi ha, de fet, hi ha gent aquí
Hola, gent del xat
I, per cert, per qui no ens conegui
Que això va, doncs, a les recomanacions
De còmics, de llibres, de sèries
De tele, una mica de...
Fem un matxembrat
Ho dic per la gent que diu
Què hacemos hoy?
Perquè no escoltem el 19è programa
Del Condensador de Fluzo
A veure què s'explica
A veure què és això del Condensador de Flujo
Doncs això, que no sepáis
Us recomanem coses xules
Sí
I esperem que vosaltres
També ens recomanem a nosaltres
Sí
Però, o sigui, rotllo va, feu
O sigui, no, no
Sí
Rotllo feu
Cada setmana
No, clar, cada setmana
A mi ja se m'acaba el matèria
Deia no sé què recomanar
M'estic llegint i estic veient
I estic sentint coses
Que ja no em venen de gust
Ja
I, però ho he de fer
Per el vent de l'audiència
I el que ens queda, eh
I el que te rondaré, Morena
Bueno, doncs, això
Que si ens voleu dir alguna cosa
Estem al xat
Si no, via telefònica
93-372-366-1
El telèfon de Ràdio Esvern
La nostra secretària
La senyora...
Marc
La senyora Marc
La senyora Marc
Us agafarà amb la seva veu
Hiper sensual
I us pot passar en antena
Si ens voleu explicar alguna cosa
Si no, doncs, anem fent nosaltres
Per exemple, temes de còmics
Per exemple
Vinga, comencem
Pues va dir alguna cosa
Jo estic animat, eh
Estic animat, t'ho juro
Però...
No sé, no agafo avui
No agafo la força necessària
No sé per què
Tu ets un cac
Un dia que plou
Que torna el fred
Los vientos
No sé què
No tenim cap programa
Que ens faci d'apollo
Avui estàs animant
Sí, no, no
Estic...
Sí, bueno
Estic animat
Animat d'ànims
Valga la redundància
Però no tinc aquella força
Saps, no tinc aquella cosa
Que m'he caràcter
Sí, claro
Jo directament estic constipat
O sigui que...
Passo para...
Quina tarda
Tardes horribilis, eh
Aquí a Ràdio Esvern
Doncs, bueno
Intentarem fer el que puguem
Va, parlem una miqueta de còmics
Vinga, va
Perquè, bueno
Hi ha algunes novetats
Avui us parlarem de novetats
De Ponemont
Que és aquesta editorial
Que acostuma a editar
Així com a...
Bueno, tenen moltes coses bones
Però una mica a punta de llança
Penso que podria ser
El material de Taniguchi
Tot el material de Hiro
Ojiro Taniguchi
Doncs l'edita Ponemont
I, de fet, avui us portem
Una de les novetats
Respecte d'aquest autor japonès
Que, bueno
Que ha canviat una mica
La manera de veure el manga
A Occident, no
Perquè és un tio que sempre
Ha parat molt d'atenció
Al còmic europeu
I al còmic francès
I a la narrativa una mica
De la BD
Per construir el seu propi discurs
Que és indudablement
Té manga
Però que, doncs
Té aquests tempos
I té aquestes historietes
Així una miqueta
Més enfrancesades
Jo penso que és un tio
Molt francès
Dintre de parlar de temes
Purament, canòicament
Japonesos
Fins i tot té històries
Que són, doncs això, no
Que fan repassos
De la història
Del seu país
Com sigui
Ara ens arriba una cosa nova
Que no és una cosa nova
És una cosa primitiva
És un enemigo
Que va publicar
Als anys 80
I el qual
Ell dibuixa
El guió és de Matt
Que em preguntaràs
Què és Matt
I jo et respondré
Doncs mira, no en tinc ni idea
M-A-T, no?
M-A-T
És un...
Sí
Jo no sé què és
T'ho juro
Jo ho he descobert ara
Matt
És una mena de col·lectiu
Em sembla que és un col·lectiu
Que no sé ni si té
Nom
Darrere
Noms relacionats
No, no, t'ho juro
Migazaki, Aziguchi, Tomagachi
Ja està
Vinga
Oficialment queda
I si no, nevero, entro
Ato
Doncs Matt fa
Fa
El guió d'enemigo
Que és una història
Doncs això
Que va dibuixar Taniguchi
Als anys 80
I és una història
On ja comences una mica
A notar els rasgos
Del Taniguchi
És a dir
Aquest perfeccionisme formal
Absolutament
Quitaipos
És un d'aquells còmics
Que llegeixes
O sigui
Només mirar-lo ja
Corta la respiració
Perquè hi ha uns decorats
Hi ha uns fons
Hi ha una cosa espectacular
Doncs com sempre
Després ha anat desenvolupant
El Taniguchi
Però sí que es nota una mica
També és tosco
En les expressions
De les cares
Una mica
En algunes
Bueno
En alguns moviments
En algunes històries
Es nota una mica
Més primitiu
Vull dir
Que si algú
És fan del Taniguchi
I busca
Aquest
Aquest camp d'or
De les expressions
I aquesta cosa
Que té sempre el Taniguchi
Aquí potser no ho trobarà
Però trobarà altres coses
I també
Bastant diferents
De les que ens té acostumats
Al Taniguchi
Perquè
Recordo
Que aquest senyor
Aquí s'ha fet famós
Gràcies a coses com
Barril Llunyà
Per exemple
Com
El
El
El
El
El
El
El
El
Per a los que no hablen
Xavi
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
Solitario
Estic
Doncs
Eren còmics
Molt
Pausadets
Molt
Reflexius
Molt
Guais
Jo soc faníssim
De l'Almanac de mi padre
Aquest còmic
Del qual no sé dir el nom
Soc superfan
De
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
un senyor que s'embarca en un rescate
als boscos de Sud-amèrica.
Hi ha unes màfies, hi ha uns trapixios, hi ha unes històries,
hi ha uns lobbies, hi ha uns interessos polítics darrere
i resulta que s'ha d'enrolar en un rescate aquest senyor
que per cert és un tio purament de cine negre,
o sigui, és un tio, és un detective que va allò solitari sempre,
hi ha també un personatge femení que té una certa vessant de fent fatal
amb la qual cosa també té elements del cine negre,
però bàsicament és una història d'aventures i d'acció
i en aquest sentit és molt trepidant i és molt xula,
és una història que va fluint gairebé com aquelles pel·lícules
dels anys 70 americanes i que, bueno, te la vas tragant, tio,
és veritat, no, no, l'enfoques d'una manera una mica diferent
del que és el Taniguchi, però tot i així continua sent una història
que s'aguanta molt bé, que està molt ben narrada, sobretot en imatges
i que garanteix una estona divertida i ben nutritiva.
No ho sé, jo recomanaria el còmic, sobretot a fans de Taniguchi,
per descomptadíssim, però també una mica tota aquesta gent que vol gaudir
del manga una mica com una cosa més adulta del que estem acostumats,
tot i que, òbviament, el manga té moltíssim còmic per totes les edats,
també per gent adulta i per gent molt adulta i per vells i per joves,
vull dir, el manga és extensíssim.
Però, bueno, encara hi ha una mica aquesta recansa, no?,
aquesta mena de, bueno, de prejudici,
doncs, Taniguchi és un claríssim exemple
de que el manga pot ser un mitjà perfectament madur.
Que, per cert, això és una història totalment única,
no són aquelles típiques històries que comencen
i tenen 25 milions de tomos de manga...
No, no, no, és una història autoconclusiva, és llarga,
té... Sí, sí, sí que és important,
perquè, clar, a mi m'ha passat algú com, no diré noms,
de començar una sèrie sense saber què és una sèrie.
T'ho dic en sèrie, allò que comences un manga i dius,
vinga, hòstia, està guai, està xulo, no sé què.
I al final veus i diu, publicació 25 tomos.
Vale, gràcies per avisar-ho.
Quan només són 25 encara està bé.
Saps que hi ha sèries que ja s'acaben i després tornen a començar
i porten ja... L'altre dia ho mirava.
Reinventen, no?
No sé quants porta Gantz, que va ser una que em vaig enganxar jo.
Gantz, però jo...
Sí, això em sap molt el Nourasawa, el Nourasawa,
que va fer 20 Centro y Boys.
Exacte.
I després va dir, bueno, doncs ara faig 21 Centro y Boys.
Per sort, em sembla que...
Bueno, em sembla que no, va durar poquíssim, va durar dos tomos.
No sé si perquè als fans se li van tirar el coll i li van dir
para ya, Naoki, para ya.
Por favor, para esto, Naoki.
I bueno, doncs així va quedar.
Però sí que és veritat que hi ha obres que s'allarguen i allarguen.
Aquesta no, aquesta és un totxeta important,
però es llegeix tan fluida i tan guai que s'acaba de seguida.
I ja està.
I quan s'ha acabat, s'ha acabat.
Ja pots agafar un altre cop el Manac de mi Padre,
tu Caminante o tu Forari o el que vulguis del Teniguchi.
i que te quedi lo bailao.
Bueno, doncs apuntat.
Vale, doncs hem recomanat un cómic
i ara anem a veure què hi ha a la nostra cartellera més cercana.
I serà difícil trobar les pel·lícules que us proposem ara
perquè totes les cartelleres d'aquesta setmana
són plenandes comercialades.
Estaran copades per...
Hansel i Gretel.
Ui, Hansel i Gretel.
I aquella de criatures, no sé què.
Criatures velles, precioses.
Criatures...
Sí, criatures hermoses, no?
Sí, alguna mierda juvenil d'estes.
Que no...
Tragamos.
Que no has vist.
Però no ho vull veure.
Bueno, ara...
No ho vull veure, senyors dels cinemes.
Però és clar que no la traguis
i no l'has vist com te la vols tragar.
Però no les pongáis en todos los cines.
Bueno, i això és veritat.
En fi, si teniu la sort
de trobar cines una mica alternatius,
no tan a prop de casa vostra,
però bueno, com a mínim a la vostra ciutat,
intenteu veure Weekend.
Què és Weekend?
Doncs és una proposta britànica,
és la segona pel·li...
Bueno, és del 2011,
o sigui que arriba
amb una mica de delay.
És la segona pel·li
d'un tal Andrew Hyde
que ja havia fet
alguna proposta relativament semblant.
De què va?
De què va Weekend?
Doncs és un cap de setmana
on un tio
surt d'una festa
de casa d'uns amics,
va a una discoteca d'ambiente
i coneix un altre tio
amb qui té una relació
de 48 hores
i una mica més.
Història poc original
amb premissa també poc original,
és a dir,
al final una relació d'aquestes curtes
en portem veient tota la vida
i històries que intenten...
Digues, digues?
No, no,
doncs llavors no...
Llavors què passa amb aquesta pel·li?
Clar, perquè història
de relació homosexual,
vale, sí,
Anglia ens va dir,
no sé.
Però què passa?
Doncs que està francament bé
aquesta pel·li.
Per què?
Perquè és una pel·li molt senzilla,
molt honesta,
molt propera
i que senzillament
es dedica a seguir aquests dos
sense la voluntat de...
o bé,
sense la voluntat explícita
de voler anar més enllà.
És a dir,
sobre el paper
només és
l'estudi d'aquestes dues persones
i veure com van evolucionant
i com ens afecta
una relació tan intensa
i tan ràpida
perquè comença
de zero a cent en una nit
i al cap de dos dies,
com qui diu,
està condemnat a acabar.
això sobre el paper
i què passa?
Doncs que
està molt ben escrita,
està tractada
amb una subtilesa
que fa que
algunes escenes
una mica pujades...
Una mica.
Eofemismo de l'anyo.
Directament
soft porn,
perquè hi ha
algunes escenes
molt explícites,
doncs acabin
encaixant perfectament
en un puzle
de realisme,
d'humanitat
i de credibilitat.
és una història molt emotiva
i a més té
doncs una...
Intenta,
però des d'un punt de vista
molt poc pedant
i molt poc altiu
per dir-ho d'alguna manera,
intenta doncs
trencar tots els tabús
que encara a dia d'avui
per molt que diguem que no
doncs continuen
en la nostra societat.
És una història
d'amor,
pura i dura
i les escenes de sexe
si les veiéssim
mentre un noi i una noia
no ens passaria res.
Bueno,
alguna potser sí,
però en teoria
no ens hauria de passar res.
Aquesta peli
doncs juga
a fer-te plantejar
aquestes coses, no?
Fins a quin punt
ja tenim totalment
normalitzada
l'homosexualitat
i fins a quin punt
no ens molesta
o no ens estranya
o no ens diu res
o sí
o tot el contrari
doncs veure un grup
d'homosexuals
al bar de copes
de la volta de l'esquina
i ja dic,
tot això
amb una proposta
senzilla,
planera,
d'entrar por casa
són aquests dos
i van al seu pis,
és un pis molt normal,
els tios van vestits
amb normalitat,
no tenen gairebé
cap sortida
el rotllo hipster
està bé,
està bé,
te'ls creus
i per tant
t'emociones.
A banda d'això
doncs està molt ben feta,
està dirigida
molt de tacte
amb una càmera
digital molt propera,
no?
No hi ha cap
no hi ha cap escena
que vulgui ser
massa cinematogràfica,
tot el contrari,
hi ha planos que dius
este plano
no parece muy bonito,
però igualment
queda
no,
però queda molt ben encaixat
en el context
i entens el per què
i realment veus
que hi ha una labor
de guió i direcció
del mateix
Andrew High
que es qui ho dirigeix,
doncs
prou ben trobat
i ja dic
a mínima
que la podeu trobar
és potser
l'aposta
més interessant
de la setmana,
no la més important.
No,
és una pel·li
una mica
ja
home,
no diré antiga
però ja fa un temps,
nosaltres la vam veure,
recordo,
l'any passat,
ara fa un any,
efectivament,
vull dir que
al festival d'autor
de Barcelona.
Que per cert,
se sap alguna cosa
que continuarà aquest any?
Sí,
sí,
jo rebo el newsletter,
mira,
avui mateix he rebut
un newsletter.
Que m'han trobat,
has vist?
Sí,
sí,
sí,
he entrat a,
sí,
sí,
no estava preparat,
no,
és veritat,
per què quan dius
no estava preparat?
La gent sap que estava preparat,
però en aquest cas no és veritat.
No,
no,
no estava preparat
perquè aquesta intervenció
que estic fent
no té cap mena de contingut,
només és per dir
que m'ha arribat el newsletter,
he clicat
i m'ha portat a la pàgina web
on no hi ha cap mena d'informació.
Ah,
bé,
ja està.
Bueno,
sí,
la data,
la data d'abril.
Doncs ja,
ja us en parlarem.
No sé,
pots enviar un newsletter
amb contingut,
digue,
no sé,
no sé,
que potser soc un anemà de maniàtic.
Ei,
estaria bien.
Potser és una mena de publicitat viral.
En tot cas,
ja li seguirem més de prop la pista,
perquè l'any passat la vam deixar una mica,
entre d'altres coses,
perquè no ens van acreditar,
i la vam deixar una mica al costat,
vam fer un mini espacial,
però no em van parlar gaire a la ràdio,
però són pel·lícules que després acaben arribant
i són totes molt interessants
i aquesta potser va ser de les,
bueno,
no diré de les més
perquè totes eren molt interessants,
però va ser una de les punteres d'aquell festival.
I ja dic,
per mi,
la aposta de la setmana,
la recomanació del Condensador de Fruzzo,
per què?
Perquè hi ha més opcions
que potser no hagin sortit tan bé.
A veure,
per exemple,
un assunto real.
La setmana passada
vèiem els Òscars
i un assunto real era la que parria...
És cert,
pot dir una cosa,
respecte als Òscars?
per la...
Sí, i tant, i tant.
És una crida
cap a la població en general.
No, no, no.
No, no, no.
És veritat.
És una petició que tinc.
Sisplau,
població general,
de veritat,
o sigui,
ara no és per anar de guais
ni per posar-me
per encima de l'inni del mal,
però sisplau,
deixeu de fer el xiste
de
Argo ha ganado Argo.
Oh, gràcies.
No, no.
O sigui, prou.
Sí.
Què li han dado?
Doncs li han dado Argo.
Sí.
O sigui, prou.
I encara pitjor.
I encara pitjor.
Gent de pàgines
tipus Filmin
i més, saps?
Ja estàs posant noms.
És que és dir alguna cosa
i tu ja poses noms.
No, no, no.
Perquè precisament Filmin
no ho ha fet,
però d'aquest estil.
Dic Filmin
perquè és el referent.
Aquestes pel·li...
Videoclubs virtuals.
No em digueu
Hola,
bien querido usuario,
tenemos Argo para ti.
Eh?
No m'ho digueu més.
No, exacte.
Gràcies.
No, no, no.
Prou, prou ja del tema.
Perquè és encara pitjor.
Sí, és que és un tema
que no hagués hagut de sortir
ja ni la primera vegada.
Les següents 500.000
encara menys.
Exacte.
Vale, pots proseguir,
sisplau.
Dite això,
una de les derrotades
a la categoria de millor
parla no anglesa
perquè va guanyar amor
que era absolutament acollonant
era un assunto real
i ara ens arriba
un assunto real.
I què és un assunto real?
Doncs és la proposta
de Dinamarca.
És la nova pel·lícula
del Nicolai Arcel
amb el Matt Miquelsen
que és com
l'únic actor danès
que dius
Pensa en un actor danès.
Matt Miquelsen.
Pensa en un director danès,
Les Montriers.
Ah, molt bé.
L'has trobat bé
perquè Les Montriers
precisament
viatzen tropa
és dels que produeix
que per això deia
o sigui,
vas de guais en plan
ah, doncs jo te'n sé
d'un altre Les Montriers
doncs Les Montriers
també estan en aquesta pel·li.
És més,
si volguessis pensar
en una actriu
i diguessis
l'Alicia Vikander
doncs també surt
l'Alicia Vikander.
I doncs què és?
És una proposta històrica
està ambientada
a final del 1700
i és una història real
sobre
a veure si ho dic bé
el rei
Christian Seté
ho dic quan s'ha mirat
el guió, va.
La seva dona
Jo el miro
i et corregeixo.
La seva dona
que es diu Clotilde no sé què
és un nom...
Clotilde no sé què
Sí.
Aquí diu un altre nom, eh?
Carolina Matilde.
Ui, quasi, veus?
Carolina Matilde, Clotilde...
Ui, quasi, quasi.
És una abreviació.
En fi, hi ha el doctor
Estruens, eh?
Què vol dir això?
Molt bé.
Estruens.
Doctors seus, no.
Estruens.
Estruens, sí.
És una relació
de tres bandes
hi ha aquesta parella
rei i reina
i aquest doctor
que arriba a la vida del rei
per...
És una mica contrari
a certes idees
que en aquell moment
dominaven
la societat danesa
i doncs s'acaba colant
a la corta del rei
i acaba sent
la seva madreta
i acaba proposant
tantes, tantes,
tantes novetats socials
com per ser considerada
la fi oficial
del medioevo danés
per arribar
a la il·luminació
pura i dura.
Què passa?
Que després és el que té...
Hi ha una dona pel mig,
hi ha una relació
a tres bandes
i tot s'acaba
emmerdant una mica.
Tot això és una mica
el que ja hem vist
cada dos por tres
a qualsevol pel·lícula
d'aquestes
de caire
renacentista
en adelante
i tampoc és que
presenti gaire cosa més
més enllà
d'un apartat tècnic
francament acollonant.
De les pel·lis...
És que fins i tot
propostes nord-americanes
estan pitjor fetes
que aquesta
del senyorito Trier
que ha posat ahir
a poc i nou
tot el que gano
en anticristo
l'a poc i nou ahir.
Està bé, està bé.
és una pel·li interessant,
moderadament dramàtica.
Està bé conèixer
noves històries
d'Europa
que desconeixíem
però triga una mica massa
en desenvolupar.
O sigui, 140 minuts
per explicar
lo mismo de siempre
dóna una mica pel sac.
Perdó.
20 minuts finals
molt interessants
i ja dic
una pel·li correcta
d'aquella
anar a veure amb els pares.
Saps?
Hijo, te llegeu al cine.
Els pares d'aquí?
Amb els teus.
No, els meus no.
Els meus no van a anar a cine.
Truqueu
per demanar cita
amb els pares del Carlos
per anar a veure
un assunto real.
Vale.
Sí, no, no.
Estos así.
Quines tarifes gasten?
Bé, a convenir.
Sí, exacte.
Alguna pel·lícula més
per anar a veure amb els teus pares?
Sí, per anar a veure
amb els meus pares sí.
i després te'n diré una que no.
Una per anar a veure amb els pares
que diem ràpidament
perquè no l'hem vist encara.
Aquí i allà
és la proposta mexicana
de la setmana.
Antonio Méndez Esparza
va guanyar el Premi Fipresi
ja ho diré
al Passat Can.
És a dir, pot estar bé.
A més, l'ha rebut
bastant bé la crítica
i bastant malament l'espectador.
I això vol dir
que pot estar molt bé també.
Però no l'hem vist.
Sabem que és un drama
sobre la immigració
i li tenim moltes ganes.
Hasta aquí queda dicho.
La que vull recomana jo
i segurament tu també...
La compta l'esventilada, eh?
No, que sí, que vale, molt guai.
Ja, ja, ja, ja.
No, no, no.
Drama de la immigració mexicana.
Bien.
Jo no tinc res més a dir.
O sigui que...
Pues ja estàs.
Sí, sí, sí, sí.
Digues, digues, digues.
És que tinc ganes
de recomanar una peli
per la que la setmana vinent...
Perdona, es cap al xat
i ens diuen
hablar del Callejón.
Esperaos,
que ja estamos en ells.
Efectivamente.
Estamos hablando del Callejón.
Recomanem el Callejón.
Ja està.
És una peli...
Què passa, Marc?
Ah, vale.
És una pel·lícula
que ha dirigit
un crític.
Ui, mía de verdad.
Ja empezamos mal.
I et diré més...
Però no deien que els crítics
són els cineastes frustrats?
Sí, exacte.
Llavors, els crítics reciclats
en cineastre,
què són frustrats?
Doncs no sé,
són Daniels Monzones.
Trigan tres o quatre pel·lis
a fer...
Daniels Monzones.
Entran en el clau.
Què?
Antonio Trasorras,
crític que, a més,
a nosaltres ens agrada
prou com a crític,
doncs va debutar
el 2011, si no m'equivoco,
amb una pel·li
que inicialment anava de...
Bueno, havia de sortir directament
a Antena 3.
I Antena 3 va a dir
Esto es una mierda,
yo no lo quiero para nada.
Així es va a presentar
a Sitges
amb aquesta plataforma
d'entrada...
Vale, hasta aquí
contextualización, no?
Exacto.
Vale.
I, evidentment,
a Sitges va rebre
unes crítiques brutals.
I de què va?
Doncs de la senyorita
Anna de Armas,
que ha d'anar a fer
la lavanderia
a un lloc d'aquests
públics de lavanderia.
Anna de Armas?
Anna de Armas, no?
Es diu així.
Sí, sí, sí.
Sí, la que parla con la S.
Contextualización, també.
Anna de Armas té una frase mítica
a la història del cine espanyol actual.
Ah?
Que es diu...
Que diu...
La meme los pesones.
La meme los pesones.
Sí.
Vale, seguim, vinga.
Mentiras i gordas.
Doncs això,
és aquesta noia
ha d'anar a fer la lavanderia
i es troba amb un tio
que l'acosa.
I ja està.
I d'això van els...
Crec que és una hora i quart
de pel·li, eh?
Sí, 75 minutets.
Ja està, no té res més.
I com això...
A partir d'aquí,
doncs es munta
una mena de thriller
entre passat de rosca,
entre grotesc,
entre còmic,
entre pretendidament terrorífic
sense arribar a fer por mai,
que intenta barrejar
mil i un géneros diferents,
mil i un estil,
està plegada de llums,
de neón,
està tot saturat de color,
amb interpretacions
que semblen preses per...
En fi,
doncs,
tot i així,
la pel·li es pot considerar
com una proposta seriosa,
en qualsevol cas,
en aquest cas,
pugiu,
pugiu,
perquè ens llançareu coses
a la ràdio el dijous vinent.
Sí.
o com una cosa,
doncs,
una salvatjada,
una borrada,
una cosa d'aquelles
de no pensar-hi gaire
i de deixar que entren en el joc.
I si entres en el joc,
doncs,
en trobes amb una proposta
molt irreverent
que intenta ser...
I comença molt canònica,
però acaba,
doncs,
disfraçada de jo no sé ben bé què,
amb un quart d'hora final
que si aguanteu
i no sortiu abans del cine
no podeu fer altra cosa
que aplaudir
i que,
bueno,
bajo vuestra cuenta de riesgo,
jo la recomano
com la segona més...
més...
no sé,
no sé què dir,
més de la setmana.
Sí,
és la més de la setmana.
Sí.
La proposta més de la setmana.
Recordeu quan us vam recomanar
Drácula 3D,
aquella del Dario Argento?
Per mi no són comparables,
eh?
No,
però bueno...
No són comparables
perquè són totalment diferents
com a pel·lícules,
però és aquella sensació
de dir,
vale,
esto es una gran mierda
o què és?
A veure,
jo per mi,
eh?
Per mi,
Drácula 3D
de Dario Argento
és bona
de tan dolenta que és.
Aquesta,
per mi,
és genuïnament bona,
però bona
en uns paràmetres
molt,
molt,
molt,
molt,
molt concrets,
molt determinats.
És una pel·lícula
que probablement
el 99% de la població
l'hororitzi,
però que és una pel·lícula
absolutament postmoderna
en el sentit més ampli
de l'expressió,
que és dolenta
perquè vol ser dolenta,
perquè juga a ser dolenta,
i això la fa una mica bona
perquè,
perquè, bueno,
és una opció autoral
molt acotada,
molt determinada,
molt premeditada
i molt pensada,
i és una pel·lícula
tremendament autoconscient
que, bueno,
que juga a ser un gran homenatge
al cine,
una mica bastardo,
una mica al cine dolent,
i en aquest sentit,
doncs,
ho aconsegueix,
i ho aconsegueix
con creces,
i per mi,
per mi ja és una pel·li
de culte,
és una pel·li,
en aquest sentit,
molt bizarra,
molt estranya,
molt inquietant,
molt,
bueno,
molt friki
en línies generals,
que si te l'aprens,
doncs,
com una pel·li dolenta
que no té més,
doncs,
realment,
em semblarà una pel·li
molt,
molt dolenta,
et semblarà una mena
d'exploit del cine americano
más malo,
que hi ha un exploit
de coses ja males,
exacte,
però és que no és aquesta
l'òptica
que demana una pel·li
com Callejón,
o El Callejón,
o això creiem nosaltres,
que pot ser que l'Antoni Otrasorras
no estigui Santini
i digui,
no, no,
que jo l'he deixat amb tot el carinyo,
no, no,
coneixem l'Antoni Otrasorras
i coneixem la seva obra
i jo el conec com a crític
i és un tio
que sempre ha reivindicat
del cine dolent
amb aquest prisme
de consciència
que és cine dolent,
i que no és dolent,
que és diferent,
no dolent,
sinó que no s'ajusta
una mica
a les convencions
del que és bo
més ortodoxes
i més acadèmiques,
vull dir,
no és que sigui dolent,
tampoc,
a mi li agrada
una mena de cine
molt popular,
molt de sèrie B
o de sèrie Z
i molt,
molt de gènere
i això és el que fa
El Callejón.
O més,
o sèrie Omega,
o sea,
s'haurien d'inventar paraules,
però,
sí,
és que nosaltres
el que diem sempre,
que hi ha pel·lícules
per situacions diferents
i hi ha pel·lícules
que giren en un univers
molt diferents d'entre si
i hi ha vegades
que no es poden apropar
a aquells universos
i aquesta és una d'elles,
és un exemple molt clar.
Sí, sí,
és una d'aquelles pel·lícules
que dius,
però és que los diálogos
són malíssimos
i dius,
és que si fossin bons
es perdria l'impacte.
És que es vulgaritzaria,
exacte.
Clar,
es tracta una mica d'això.
I tots els planos aberrantes
que té aquella peli
por minuto
i totes aquelles...
Me esconduró una hora y cuartos
en plan,
¿qué hacemos?
O sea,
la media parte del fútbol,
pues ponte una peli.
Pues ponte una peli
o ponte una música,
Marc, va.
Up in San Francisco
where the forest meets the bridge
I thought I saw you standing there
and then you fell into the well
But that was many years ago
I am so much older now
My brother is a soldier now
I can't see them in the hour
And it'll die in the wind
And you swimming uptight
Or just tuning in radio stations
I left my love
I left my love in San Francisco
That's okay
I was born in the rain
I left my love in the rain
That's okay
I was born in the rain
I left my love in a field
That's okay
I was born in the rain
I was born in the rain
And we were standing on this hill
Jesus came from Israel
Eyes above the sacred cow
So not to wake a sparrow splashing up
But that was many years from now
And I hope from here on out
I always seem to want to shout
But your eyes are like a cup of tea
Ascending to the sun with me
You swimming upstream
Or just tuning in to the new sensations
I left my love in San Francisco
That's okay
I was born in the rain
I left my love in the rain
Wow, how we like this song
After the fog of oxygen
No, no, no
No, but a lot of fun
No, but a lot of fun
It's like the days of those
Animals of the football
Yes, because you were talking about
But I put sounds
And I put Mark Lanagan
Que foten un mal rotllo
Que te mueres
Però sí, però és veritat
És de bon rotllo aquest
San Francisco dels Foxygen
Que és un pedazo de disco
Per mi és un dels grans discos
Del que portem d'any
Han sortit aquest any
Puc haver sentit 40 discos
Doncs aquest és un dels millors
T'ho juro
Com allà
San Francisco dels Foxygen
Què tirem?
Tirem el que ve ara?
O ja l'he dit al Marc que no?
Ja l'he tret, oi Marc?
El clip?
Vale, doncs
Avui no hi ha clip, xavals
M'he equivocat
Ah, però en canvi podeu sentir
Toroimo, va a tirar Toroimo
Bueno, nos preguntan vía chat
¿Qué tal una serie?
O dues
¿Sí? ¿Dúas?
Sí, ¿no?
Nos preguntan
Bueno, esperaros todos
Las apuntamos
Y puede ser que alguna de ellas
Hablemos en el programa de hoy
Si llamáis
Si llamáis
Podeis llamar
93-372-3661
I a cambio
Pues a lo mejor
Hostia, que chungo queda això, no?
Truqueu i a cambio us fem un programa
Uala, que sobrats
Perdona vides
No, però això
Oye, que podeu dir-ho, eh?
No passa res
Sí
Si sentiu la antena
Aquí hi ha la gent del Kanji Kipugi
Crec que és
Doncs oi, tio
Ho sentiran
I així estem entre amics
I ja està, tio
Sí
Truqueu
És veritat
Els del Kanji Kipugi
Estan aquí fora
Hola, la gent del Kanji Kipugi
No ens escolten
Vale
En fi
Doncs truqueu
Que no us escoltaran, veus?
Si ens haguessin escoltat de veritat
M'hauria mort de vergonya
Sí
Perquè són els meus ídols
Ja hem parlat de còmics?
Sí
Doncs tornem a parlar de còmics
Ah, no, no, hem tocat parlar de llibres
No, no, passo
Bé, va, còmics
Que si hi ha menys letra
Hi ha menys letra, valent, mala
Sí
Ja us hem dit que estàvem parlant
De les novetats de Ponentmon
Doncs bueno, ja que n'hem dit una
Podem dir-ne una altra
Hem dit abans la de Taniguchi
Ara podríem parlar d'una altra
Que ha donat bastant a parlar
Espera, recordem el nom, no?
Enemigo de Taniguchi
Ja que hem parlat d'una
Doncs ja, recordem que hem parlat
D'enemigo de Taniguchi
Que estava molt bé
Ara, ja puc seguir
Ja puc seguir?
Sí, senyor
Kate Beaton
Hark a Bagrand
Sí, és un títol
Hark a Bagrand
T'importa escriure-ho aquí al xat?
Sí, sí, millor
Va, va, sí
Qui vulgui saber de què va això de Hark a Bagrand
O a Bagrand, segurament es pronunciï
Que llegissi el xat
Acabem d'escriure el títol
Què és això?
És un...
A veure, és un blog
És un webcòmic
Ui
Que ara, sí, ha sigut editada en format físic
Són pàgines d'aquelles que pots passar amb les mans
Sí, sí, sí, t'ho juro
Cosa més del 2010
Sí, existeix encara això
Doncs això
Han traslladat el Hark a Bagrand
Que és un d'aquests webcòmics
Dels que se n'ha parlat molt
Perquè, si no recordo malament
Merda, això no m'ho he posat al guió
Veus?
M'he preparat malament el programa
Va guanyar un premi
Em sembla que va ser un...
Un Eisner o un Harvey
Bé, un dels dos premis capitals
De la indústria del còmic
Doncs, millor webcòmic
Va guanyar aquest Hark a Bagrand
Que ara mateix ha dit Aponent Món
I què és això?
Doncs, com us dic
Són tires còmiques
Amb to humorístic
Per tant, és humor gràfic
Del de tota la vida
Que tenen un rotllo curiós
Tenen un rotllo curiós
Són historietes d'una tira
D'una pàgina
En algunes ocasions
Que tot sovint estan protagonitzades
Per personatges històrics
És molt curiós
Et dic tot sovint
I hauria de dir
Em sembla que sempre
Si no recordo malament
Totes les tires
Tenen un personatge històric
O un personatge literari
O un personatge
De la cultura popular
O de la cultura no popular
De la cultura en general
Llavors, el que fa l'autora
És traslladar-los
A...
Bueno, un context
Com de modernitat
I de postironia
I de...
No sé
És com que els desubica
Del seu context
I els reubica
Doncs en aquest...
No sé
En aquest caliu
D'humor
Que ara veig en entès
Saps?
Com una cosa així
Com...
Entre l'absurd
Entre lo postironico
Lo antihumorístico
Aquella cosa que de vegades
Et deixa...
Sí, dius
No, dic que de fet
Recordo bastant aquella cosa
Que va editar el Joaquín Reyes
Fa poc, no?
Perquè m'estàs dient
Aquello de...
Sí, podria ser una mica
I els famosos era com es deia allò?
Sí, els famosos
Com es deia
Sí, ells mismos
Algo així
Eren les tires
Sí, però això és més narratiu
Són tires còmiques
Allò eren com caricatures
Que parlaven
Sí, exacte
Hi havia alguna tira de vegades
Això és una miqueta més narratiu
Són tires còmiques
Amb una introducció
Un ús i un desenllaç
Dels de tota la vida
Que, doncs, posen...
Doncs, que...
Bé, això
Que tiren de...
Jo què sé
De Julio Verne
O de personatges de la història de Canadà
Perquè l'autora és canadenca
Hòstia, ojo, eh?
Sí, sí, no, no
I a més fa humor canadenc, eh?
Que dius
Com és l'humor canadenc?
Això és això
I ho sabràs
Aquesta gent que pinta grafiti
On posa Sorry for the graffiti, no?
Això és Canadà
Això és Canadà
Una mica sí que ho té, això, eh?
Aquesta Harka Beigrant
En la qual, doncs, això
Fa una mica de conya
Sobre aquests iconos de la història
Que semblaven sagrats
I que semblaven allò tan rigorosos
Tu veus un, no sé
Què sé jo, un Edison, no?
I el veus allò tot serios i tot d'allò
I després, doncs, té les seves cosetes
I té les seves tonterietes
I les seves absurditats quotidianes de la vida
Això, d'això parla Harka Beigrant
Que, com us dic, doncs, és un webcòmic molt reputat
I que ara el podeu trobar en formato físico-físico
I que és una de les novetats, penso, més curioses
Més originals i més fresques
Que poden sortir aquest mes
Perquè realment és molt graciós
A part d'això, a part de les historietes en si
Hi ha a sota de cada pàgina un comentari de la pròpia autora
Que fa referència a aquesta historieta
Que parla d'alguna cosa, de com es va generar
O el que vol dir
O una cosa que no té res absolutament a veure
Que encara, de vegades, encara és més graciosa que el propi còmic
Amb la qual cosa passes una estona divertida, divertida
No és d'aquelles de carcajear-se
Però és d'aquelles de dir
Hòstia, ara m'ha fet com una mena de risa estranya
És Kunde o és d'això que es deixes en mitja hora i el temps?
No, Kunde, Kunde, Kunde
Sí, sí, sí, és llarg
Perquè a més si llegeixes els textos aquests d'Apollo
Doncs la cosa... jo porto ja uns quanties amb ell
I encara no me l'he acabat, em falten unes quantes tires
Però ja estic en posició de recomanar-lo
Perquè és un dels còmics guais del mes
I sobretot originals i frescos
Te'n recordaries d'algun gag així?
Vinga, va
No
No, vale, guai, no, ja està
Era, digo, a ver si, a ver si...
Sí, no, no, a veure
És el que té no preparar el guió
Sí, hi ha un que és una corresp...
Què? Què passa, Marc?
No, és això, diu que sí, que és verdad
És això, el que té no preparar el seu guió
I dius, va, vamos a hacer una pregunta rara
No la vamos a responder
No, és que cap gat té un punchline d'aquells que diguis
Pum, xistazo
No, bueno
Bueno, hi ha el de la...
A veure, hi ha un que mantenen una correspondència a Julio Verne
I...
Ai, qui és l'altre? No me'n recordo
Vaya
Hòstia, m'estàs deixant fatal, eh, gràcies
Ja, ho sento
Però és molt guai, de veritat
Vale, doncs re, ja me'l compraré
Ja que no te'n recordes de re, ja me'l compraré
Em puc en recordar de xar-te'l, si vols
Sí, com tots, no?
No, va, compra'l, compra'l, val la pena
Val la pena
Què tenim? Ah, Torres, va, tira Torres
Ja que no te'n recordar de xar-te'l, si vols

I was thinkin' about tellin' me
What you've done to me
Haunt me
Pretendin' like it never happened
Home of the way you reflectin' me
What you've done to me
Riding just to save my life
You stress better let me cross each slide
What ghost crawled inside my guitar
Don't move, just stay right where you are
I don't need to look
I'd know that voice anywhere
Everything hurts, but it's fine
It happens all the time
Oh, it happens all the time
Heavy of you on my mind
Heavy of you on my mind
Honey, why you were edging your coffee
I was thinkin' about tellin' me
What you've done to me
Haunt me
Pretendin' like now
You're hiding
Only you and me
What you've done to me
Maybe some other time
I'll come back again
Maybe some other time
Maybe some other time
A備
I'll come back again
Maybe some other time
Maybe some other time
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no, just ara ho està explicant pel xat, ella no n'era conscient, es veu que en alguna entrevista a Espanya li van dir, tu sabes què tal? I van dir, doncs mira, no ho tenia ni idea. De veritat, eh? De veritat.
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Perdó, perdó, després ja tenen els drets els americans, eh? Ja estan programant una sèrie.
Qui, el Robert Downey Jr.?
És que aquest tio compra drets de tot.
Sí, aquest té de Black Mirror, però no, no, no. Se'n parlava d'una versió americana d'aquesta sèrie fins fa un temps.
Seria curiós perquè la sèrie ja és una versió en si mateixa. És una versió d'una pel·lícula que va n'estrenar l'any 2004, que aquí es va titular, ho tenia apuntat, La resurrecció dels muertos.
Exactament. Mira, no ho he vist, però... Doncs això que dirigia, qui? Robin Campillo.
Ai, molt bé. Robin Campillo va dirigir... O Campilló. Campilló. Robin Campillo.
Campiló. Robin Campillo. Va dirigir l'any 2004 aquesta pel·lícula, que era, doncs, això, una mena d'invasió zombie, en la qual els morts tornaven a la vida.
Prou!
Deixa'm parlar. Però no tornaven fastigosos i podrits i tot això, sinó que tornaven com a persones normals, com exactament igual que el moment en el qual havien desaparegut, havien deixat de viure.
Llavors, uns quants anys després tornaven i la pel·li parlava una mica de quines situacions es troben aquestes persones, com afecta el pas del temps sobre les persones.
I la sèrie, doncs, va exactament del mateix, d'una sèrie de personatges que moren en un punt determinat i deu anys després tornen a la vida com si no hagués passat res.
Sense saber-ho, no?
Fins i tot, exacte, fins i tot inconscients, absolutament ignorants del fet que han mort.
De manera que els familiars flipen primer i ells flipen segons.
La sèrie està molt, molt, molt bé. És una sèrie molt ben feta, molt ben... És d'aquelles sèries que fa gust de veure, de lo ben rodes que estan, d'aquella fotografia que tenen.
I, no, és veritat, tenen una fotografia molt xula.
Tenen dues vegades que recomanem alguna cosa per la fotografia avui, eh?
No, és veritat, no la recomanem per la fotografia, però és una ficada, tio, és una cosa extra que també està bé.
No, la recomanem perquè narrativament és una sèrie arriscada, és una sèrie d'aquelles que se cuecen a futbolento, que van passant, la vas veient a poc a poc, però és bastant flipant.
És d'aquelles sèries bastant al·lucinants. Té un puntillo Twin Peaks una mica. Abans que parlàvem de Twin Peaks a fora.
Doncs aquesta sèrie té un puntillo Twin Peaks perquè barreja drama i coses sobrenaturals i coses bizarres amb certa facilitat.
No són coses molt bizarres, però té aquest to com d'inquietut, de malrullisme, de què està passant, no?
Que tampoc arriba a ser por, ni molt menys, no?
No, juga una mica amb les convencions del terror, però no acaba de ser terror.
És una mica, està entremig de tot arreu, com els propis morts.
Mira, és una gran metàfora de la pròpia condició d'aquesta gent que està entre dos mundos.
Doncs aquesta sèrie també, no? Està entre dos mons, entre el drama sèrio i el terror, així una mica també és inquietant i més atmosfèric.
I, doncs això, construeix aquesta comunitat de persones que a poc a poc vas veient com es van lligant entre si i com van sortint a la llum alguns fets i algunes històries que de bones a primera no coneixes.
És a dir, té també un racionament de la informació bastant intel·ligent i de les connexions entre els personatges molt afinada i amb molta punteria.
I, a partir d'aquí, doncs, això, construeix aquest món que... i a mi m'ha atrapat bastant.
Vull dir que no és una sèrie, com us dic, d'aquelles que entri a la primera, però va enganxant amb els seus tentacles.
De fet, a mi em va ser el contrari. Vaig començar a veure-la i vaig dir, vale, està bé, però no m'estic enganxant d'una nada.
Ja la veuré quan tingui ganes, perquè, a més, són capítols llars, són capítols d'una hora, tots ells.
No són ni de 40, ni de 30, ni de 20. Són d'una hora, eh? 50 i pico minuts, 58 minuts o així.
No, això el primer. El primer dura més, dura 55 minutets.
No és que més, eh? Perquè he anat previsualitzant i... Sí, sí.
Previsualitzant, molt bé.
Bé, sí, és igual, 50 minuts o entre 50 minuts o una hora.
Però és guai, és una sèrie xula.
Està ben feta, està molt ben construïda, els diàlegs són molt bons, els personatges estan ben trobats.
I, a més, no te'ls presenta ja d'entrada tal com són, sinó que es van desplegant allò que us deia del racionament o de la informació.
Jo penso que és una gran sèrie que demostra que els francesos també poden fer bones sèries quan s'hi posen.
Bé, i, de fet, deixa'm dir que aquí estaven dient que, oh, que pa, los zombies galos.
Els francesos, quan s'hi posen en tema de zombies, doncs també la claven bastant,
perquè van fer La Horda, que era una pel·li molt trepidant sobre zombies en un edificio.
Sí, però aquella era Zombies Zombies, eh?
Sí, aquell era Zombies Zombies, però aquí és que ho han dit pel xat i diuen, pues vamos a contestar en el xat.
Sí, no, no, pas o no.
Los zombies franceses molen, dadles una oportunidad.
Sí, sí, doneu una oportunitat als zombies francesos, sigui en format zombie-zombie o en format intimista autoral,
que és aquest format, és això, és que no són zombies, són gent que ha tornat a la vida en el mateix estat amb el qual la van deixar.
Ah, per ser una cosa a dir, la música és de Moway, aquí a mi em pillen ja, cogent per les tripes.
La banda sonora l'ha composat expressament Moway, que han editat, a més, el disco,
amb la qual cosa per mi ja és la puntilla final de dir, hòstia, això s'ha de veure.
Efectivament, doncs ho hem vist i és un seriote.
Ja l'has vist a aquesta sèrie o encara no?
No, em falten els últims capítols, però guai, guai, és molt guai, eh?
És una sèrie molt xula.
Per cert, no sé si hem parlat del creador, Fabrice Gobert.
Vale, és molt bé.
Sí, s'encarrega ell i demostra això, com us deia, que els francesos tenen algunes sèries bones.
En tenen més, eh?
Hi havia una sèrie que es deia Engrenage, que la va comprar la BBC i la va emetre sota el nom Spiral,
que estava bastant bé, vull dir que tampoc és molt rar, avis, això, d'una sèrie de qualitat francesa.
Bueno, sabeu, en canvi, qui sembla que no sàpiga fer més sèries ja des de fa una bona temporada?
L'ABC.
Us en recordeu de la ABC, aquella sèrie?
Sí, home, aquella sèrie...
Ai, aquella...
Bé, sí, en els...
Bé, als anys 80 feia coses...
Sí, fins als anys 80 feia coses que estaven bé, però després ja,
cap a caïda total a la ABC, no?
Sí, cap a caïda...
Bueno, ha tingut el pelotazo l'host...
Ah, exacte, però és que el pelotazo l'host es va acompanyar d'alguna altra sèrie que va a donar la campanada,
i de fet van crear, fins i tot van crear un estudi, els estudios ABC,
i jo crec que des que van crear els estudis, deuen estar, pues, bueno, tirant-se de los pelos com a mínim,
perquè sèrie que estrenen, sèrie que o s'enfonsa qualitativament, o, i sobretot, a nivell d'audiència.
Ara ho han tornat a intentar, amb una nova, Quiero ser perdidos, acabo siendo flash forward,
que es diu Zero Hour.
Uf, i és, és un...
I el títol ja...
Sí, bueno, el títol...
Pinta high concept...
I bueno, exacte, és un high concept, no té res més que això...
Sí, és que pinta totalment això, eh?
Però és que totes les crítiques que vagin dins dels espectadors i tal, diuen,
what the fuck, he visto.
O sigui, ningú no entén gairebé res d'aquest pilot, un dels pitjors pilots que recordo.
Són 12 apòstols que a l'època...
És que mola molt.
O sigui, la premissa mola molt.
12 apòstols, apòstols 2.0, a l'època dels nazis,
justament abans que algú arribi i es carregui tothom,
amaguen un mapa, de ves a saber què, amb 12 rellotges.
I aquests 12 rellotges van aparar el 2012 a uns 12 apòstols 3.0,
o alguna cosa d'aquestes.
Aquest és el high concept que dèiem, que només té això.
A partir d'aquí, la sèrie suposo que anirà d'anar buscant els rellotges
i anar buscant les peces del mapa i anar ajuntant.
Però bé, és una cosa molt desquiciada, molt entre la búsqueda
i aquestes pel·lis com Kiro's and Indiana Jones,
protagonitzada per l'Anthony Edwards, que és aquell tio d'Urgències,
amb el Michael...
Mític Anthony Edwards, de Top Gun.
També, també.
El Michael Nitskis, de Millennium, la versió...
La versió sueca, o noruega, o el que sigui.
Però clar, després vas veient que el creador és el Paul Schering,
de Prison Break, Schering, de Prison Break.
El Pierre Morel, el director de Vencanza, o Des de París con Amor.
Uf!
Sí, sí, sí.
I dius, doncs mira, tenen el rècord, l'honor,
de ser la sèrie, la pitjor estrena en molt de temps.
D'aquesta temporada, segur.
Però l'audiència, és que ni community ha tingut uns marges tan baixos d'audiència.
Sí, sí, sí.
Terrible.
I estem parlant de community, eh?
Sí, sí, sí.
Tot i així, hòstia, tu, doncs té un punt tan casposo i tan de sèrie B
que podria ser interessant a veure com el desenvoluparíem,
però com sabem que s'acabarà d'aquí dues setmanes,
perquè això no aguanta ni sumar.
ni sumar, doncs ja està, no perdeu el vostre temps.
Ara farà una hora el seu títol.
Exacte, exacte.
Zero Hour és el que dura la sèrie en parrilla.
Sí, i ja et dic, és que, bueno, és que, madre mia,
quina forma de malgastar.
Aquesta gent va estrenar fa poc, si no m'equivoco.
Era d'ells, el Last Resort?
Era d'ells, eh?
Era ABC o era Fox?
Amigos del xat, era de Fox o era d'EBC, Last Resort?
Ah, igual era d'EBC.
Perquè si era d'EBC és un altre gran batacazo d'aquests
on es nota que han invertit una pasta que no veia.
Sí, sí.
En fi, bueno.
En fi, aprofitem que queden cinc minuts
per anar contestant una mica la gent del xat, què et sembla?
Hem anat apuntant cosetes.
Per exemple, parlàvem per aquí de...
Ai, Black Mirror.
Ai, Black Mirror.
Black Mirror?
L'assumpte Black Mirror.
Sí, que tornem a estar com en la primera temporada, no?
Vam veure un pilot que no ens va desgradar,
ja ho vam recomanar fa dues o tres setmanes, no?
Aquell pilot de la segona temporada.
No estava mal.
No estava malament, a més estava protagonitzat en gent interessant,
què passa després?
Bé, passa que han fet un segon capítol
que ha generat ereccions massives
i un tercer capítol que no ha agradat a ningú.
Molt bé.
O ha agradat poc, ha agradat menys.
La meva opinió personal,
el segon per mi és una mica bastant criticable,
em sembla...
Bueno, em sembla directament...
Bueno, no ens passarem,
però em sembla un capítol bastant dolent,
bastant dolent,
ple de girs facilones,
que a més tira de conceptes que estan ja gastadíssims.
No ho sé, no en feu cas,
perquè ja he dit que li ha agradat a tothom,
però a mi m'ha semblat molt xusco.
Se li ve el plomero, no?
Se li ve el plomero,
tira de recursos que després critica.
O sigui, parla una mica
d'aquesta set de sang de la població
cap als mitjans audiovisuals,
i després ell mateix tira d'uns recursos
molt sensacionalistes,
recursos narratius absolutament sensacionalistes.
Penso que és una sèrie que no és honesta.
A mi em sembla una sèrie poc honesta,
una sèrie que mira per damunt de l'ombro,
que està molt ben feta,
és de qualitat, té molt bona qualitat,
està ben escrita, està ben rodada,
està ben interpretada,
però després té un punt final
que mira massa per damunt de l'ombro
a un públic que en el fons
també se l'està mirant a ella.
És una sèrie,
l'altre dia ho vaig fer en un tuit,
és una sèrie que et diu
lo imbècil que ets
i a sobre li estem rient les gràcies.
I això és una cosa que em molesta molt.
Et diu lo desagradable
i lo desgraciat que ets.
Sois tots uns desgraciosos,
mirad com us gusta la mierda.
I tothom ho està aplaudint.
A mi em sap greu.
Sincerament em sap greu.
A més és un tema que ja estava
perfectament explicat
al primer capítol de la primera temporada.
Ja està, ja va quedar tot molt clar.
Al final estan una mica començant a...
Bueno, començant no,
perquè ja s'ha acabat a repetir temes,
a parlar del mateix,
a fer una imatge
molt més senzilla i bàsica
d'un futur que molava,
la premissa molava,
això de fer un ecosistema futuro
de ver de saber què.
Però, tio, és que ja basta, no?
Ja basta una mica
d'aquesta pedanteria inglesa.
Sí, sí, sí.
És una sèrie una mica repelent.
Bueno, no, repelent, no.
Prepotent, si vols.
Sí, exacte, prepotent, prepotent.
Sí, llavors han fet un tercer capítol
que és una mica més baix de revolucions.
El segon és molt intens
i el tercer està una mica més relaxat
i a mi em sembla
que explora els sentiments
d'una manera una mica més encertada.
També té aquesta mirada
por encima de l'ombro,
però, bueno,
a mi no m'ha desagradat tant.
Ara sembla que vulguin
el contrari que a tothom,
que a tothom li ha encantat el segon
i no li ha agradat el tercer.
A mi una mica al revés,
relativitzo una mica els termes
i penso que el tercer, bueno,
té coses interessants.
El segon té coses molt interessants,
també, eh?
Però, bueno, en fi.
Té molts conceptes, evidentment.
Igual que el primer.
El primer tampoc és que fos
la sèptima maravilla de tal.
El que passa és que tenia idees molt bones
i moltes dies estàvem ben placents.
La cita ens diu pel xat
que és massa escandalós
o més barató.
És veritat, és així.
I a més que fosella conceptes
que va fer servir un, no sé,
gent als anys 70 i als 80
amb molta més cura
i amb molta més mà
i amb molta més...
Hi ha un tio que se'n va Peter Watkins
que va fer una peli
que estava bastant afusellada
pel segon capítol de Black Mirror.
No, que dius, hòstia,
a Charlie Brooker, que és aquest,
el creador, li agrada molt.
A Peter Watkins es veu a la llengua.
Però, bueno, en fi,
és una sèrie molt digna.
Això tampoc li podem treure, eh?
No fotem a nivell formal
i d'escriptura.
És molt digna.
També és molt digna
l'impossible.
Que, per cert,
acaba sortint en DVD avui mateix.
Ah, mira.
I en Blu-ray.
També deia una altra cosa.
Mira, queda un minut.
Queden 40 i escaig de programa.
Jo vull fer ara mateix...
Vull reconèixer alguna cosa.
Vull sincerar-me.
I ja en parlarem més endavant.
M'agrada tu, Brook Girls.
Ja ho he dit.
M'agrada molt
Dos xiques sin blanca.
Dos xiques sin blanca.
Es diu així, no?
Dos xiques sin blanca.
Sí, no, no.
És que no ho has arreglat pas.
dient el títol en castellà.
Ja.
En fi,
ens en parlarem d'ella
la setmana vinent?
No, la setmana vinent no.
Ja ens en parlarem.
És igual.
Sí, sí, sí.
Ja parlaré de
tu, Brook Girls,
quan toqui.
Mentrestant,
bueno,
us diem adeu.
Us emplacem a dijous que ve.
Moltes gràcies per ser aquí.
Gràcies, Carlos.
Giacomelli.
Gràcies, Chacro.
Gràcies al Marc.
Gràcies a tots.
Gràcies a vosaltres.
Adeu.
Cuida-vos molt els trucats.
Us estimem molt.
Gràcies.
Gràcies.