Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, què tal?
No, avui no direm l'hora, va.
Comencem ara i ens podem anar de dèmcia.
Sí, culpa meva, eh?
Perdoneu, culpa meva, culpa meva.
No, no és culpa de ningú, les coses van com van.
Hola a tothom, benvinguts al Condensador de Fluso, a Ràdio d'Esvern.
Per culpa meva, no.
Culpa dels ferrocarrils de la Generalitat.
Ja estem.
Sí, no, no.
Ja hi som.
És que crec que han tret l'S55 aquest,
que a mi m'anava de perles per agafar el just metro,
llavors he d'agafar l'S2, que fa mil parades més,
perdo el just metro i arribo tard.
Culpa dels ferrocarrils.
Nois, voleu que el Fluso comenci a les 8 en punt?
Escriviu una carta massiva,
150.000 firmes als ferrocarrils de la Generalitat.
Això et passa per agafar autobusos que comencen per S.
Agafa el 63 o agafa el 157.
El 157 comença amb S.
Sí.
En fi.
Bé, això que benvinguts a aquest programa de cultura,
o algú, ho intenta.
Els de cultura.
Intentem.
Tenim una hora per davant plena de coses interessants,
recomanacions i mogudes de les nostres.
Benvinguts a tots.
Alguna queixa més, així, d'entrada?
Ah, sí?
Puc dir-ne una altra?
Sí, home, i tant.
A veure, no és que sigui una queixa,
és que és una cosa molt curiós que m'ha passat.
Com sabeu, de vegades ens envien pel·lis
i les hem de criticar i analitzar i recomanar o no, etc.
Et van enviar una, un musical.
Dius, és important que estigui en anglès,
però també en castellà, perquè s'estibuirà en castellà.
I a més, aquest musical, que era Jesucristo Superstar,
tenia cançons en castellà doblades,
si no recordo malament el doblatge.
No t'ho sé dir, el musical sí que el van doblar.
En la peli, jo sempre l'he vist en anglès.
Jo juraria que estava doblada.
Sí, pot ser, pot ser.
Doncs la tinc en anglès i en francès.
Gràcies, amigos.
M'ha vist s'ha ajudat una mierda.
Bueno, doncs mira, així n'aprens.
Ja està, fins aquí mis quejas.
Va, esconeix, esconeix.
Doncs...
És que és surrealista, m'ha arribat amb la portada en castellà i tot,
però l'edició francesa per dins.
Ah, que josses.
Estes franceses.
Ja està.
M'han dit tots jovinistes.
Vinga, Marc, tira.
Bé, aquest sembla si parlem de llibres,
que fa bastantes setmanetes que no parlem de llibres.
Sí.
Bueno, parlaves de llibres amb imatges.
T'has penjat.
De llibres amb imatges, que són pel·lícules còmics, no?
No parlaves d'això?
Ah, bueno, sí, sí, exacte.
Llibres illustrats.
Sí, però ara feia temps que no parlàvem de llibres puros i duros
amb les seves pàgines i les seves lletres,
però jo crec que mereixia la pena trencar el silenci
perquè hi ha hagut una de les novetats del món de Dori
que ens ha cridat especialment l'atenció
i, a posteriori, també ens ha agradat
i per això l'estem recomanant aquí.
és la nova novel·la de...
Aquí és quan començo ja a patir,
perquè és un senyor que es diu Junot Díaz
o Junot Díaz o Janot Díaz o Junot Díaz.
Jo no ho he sapigut mai.
És un autor nascut a Santo Domingo
que l'any 68, que no obstant,
quan era molt petit va marxar a New Jersey
i va fer vida, diguem, als Estats Units,
però amb comunitats hispanes.
Jo fa temps que el conec aquest noi,
però, sincerament, no sé com es pronuncia el seu nom.
Si algú ho sap, que ens truqui i ens ho digui.
Si algú espera...
Que no sigui Junto.
Una cagada.
Junto Díaz.
Todo junto.
Vale.
Junto.
Junto.
Hòstia, quin nivell.
És un senyor que ja li seguim la pista des de fa temps
perquè va escriure un llibre que seia
La meravillosa vida breve d'Òscar Guau,
que es va colar, a més, entre els millors llibres
de la dècada passada en unes quantes llistes.
Quan es va acabar la dècada,
la gent va començar a fer llistes.
Quines manies que té la gent de fer llistes de coses.
I molta gent, molts mitjans,
van decidir que La meravillosa vida breve d'Òscar Guau
era un dels millors.
Jo no sé si era un dels millors, però era un llibre molt xulo,
molt guai, molt fresc,
i que descobria una nova veu en el panorama americà.
Una veu fresca i bastant atrevida i diferent.
Que ara es confirma amb aquesta nova entrega del Díaz,
que es diu Així és com la pierdes,
que és aquesta novetat que ens porta a Montadori.
¿Todo junto?
Todo junto.
Així és com la pierdes,
és aquesta novetat que us portem avui,
que no és sinó un recopilatori de nou historietes breus
que són inter...
Bueno, estan separades,
però alhora també són una mica interdependents.
Estan interconnectades d'alguna manera
a través d'alguns personatges que es repeteixen,
com el cas del Junior,
potser el Junior, eh?
No Junior, no.
Junior.
Am Y.
Am Y.
És potser el més destacable de tots,
però n'hi ha més.
Hi ha un tal Rafa,
hi ha tota una fauna que es va repetint
perquè aquestes novetes historietes
se centren totes en un mateix àmbit,
en un mateix, diguem,
hàbitat cultural, socicultural,
que és això,
aquestes comunitats hispano-americans
que estan als Estats Units,
no vivint precisament a corpo de rei.
Em consta que hi ha alguns
que viuen a corpo de rei,
el González Iñárritu
i l'Alejandro Sanz,
que ja és...
No, escolta,
bueno, és espanyol,
però ja és...
I Alejandro Sanz?
Sí.
No sé,
té tant de bòtocs a la cara
que ja no sé si és espanyol o...
Sí, per això,
ja hi ha rego moments que no ho saps.
O Chitauri.
Doncs,
Chitauri.
Cles Klingon.
Alejandro Sanz és Klingon.
Doncs,
doncs,
se centren en aquestes comunitats
una mica més oprimides
i, doncs,
parlar de les relacions
entre aquestes persones
que són tot joves
i que, bueno,
doncs,
que tenen comportaments
una mica de persones joves,
és a dir,
machitos,
gallitos,
una mica estúpids,
que, no obstant,
doncs,
són persones igualment,
sí,
és veritat,
i que, doncs,
passen aquestes aventures
tan relacionades
amb aquesta narrativa
dels perdedors
i amb aquesta cosa,
amb aquesta èpica
de la gent desclassada
i de tota aquesta història,
però que totes,
de fons,
tenen un cert
por són melancòlic
bastant important
i bastant...
bastant punyent,
fins i tot,
que et deixa
l'ànima,
doncs,
una mica tocadeta,
no són històries
molt destructives,
però sí que són
una mica fosquetes,
una mica xungues,
però són aquelles històries
que, en el fons,
parlen de sentiments
que són hiperreconeixibles,
doncs,
com ara això,
el sentiment de pèrdua,
especialment,
per això es diu així,
així és com la pierdes,
referint-se,
doncs,
a una noia,
no?,
quan deixes d'escapar una noia
i després,
uns anys després,
dius,
hòstia,
em sembla que no vaig fer bé
en aquell moment,
vaig ser una mica imbècil,
la noia se'n va anar a por ahí
i ara, mira,
ara la trobo a faltar.
Ah,
mi vida és una mierda
i la seva ja no.
Doncs,
va una mica
de totes aquestes històries
i des d'un estil
i des d'un toque autoral
doncs,
molt curiós
i que és,
i que a més,
bé,
favorit també s'ha de dir
per la traducció,
que és,
doncs,
aquesta mena d'espanglish,
no?,
aquesta mena de llenguatge
molt del carrer
de les comunitats dominicanes
i hispanes en general,
doncs,
que parlen aquesta mescla,
aquest anglès mestís
entre anglès i espanyol,
així està escrit el llibre,
així està traduït
i a part d'això,
doncs,
té una dinàmica
i té unes...
Ui,
no et carreguis l'estudat.
Intentaré no trencar el micro.
Té una...
Té un ritme
i té un to
i té un tempo
bastant xuló,
així,
bastant precipitat,
però que és un tio
que escriu molt bé,
que sap molt bé
el que s'escriu
i com s'ho escriu
i,
i bueno,
en fi,
jo crec que queda
com una de les novedats
bastant importants
d'aquest mes
i potser a la temporada,
sobretot tenint en compte això,
que el Jonot Díaz aquest
és un tio
que s'està,
jo crec que posicionant
molt bé
en aquest mercat.
Què passa?
No,
és que ara has dit
com tres o quatre vegades
en formes diferents,
mola.
El què?
Ja has avisat,
no sé com es diu,
si Jonot,
Jonot,
Janot,
però després
ho has anat dient
i diu,
mira que bajo.
Ah,
cada vegada
ho he dit
d'una manera diferent.
Bueno,
doncs el Díaz,
és igual,
Jota Díaz,
què més dona?
Jota Díaz,
Així és com la pierdes,
novetat de Món de Dori,
recomanada
per qui necessiti
noves experiències literàries,
ahir ho tenéis,
i si no,
agafeu-vos,
si voleu anar
una mica més enrere,
agafeu
la meravellosa
Vida Breve d'Òscar Uau,
que és una novel·la,
no són historietes,
i que jo diria
que és tan bo
o més com aquest.
Per cert,
aprofitem,
ja t'estava veient
que canviaves de cançó,
dic,
t'esperes,
Tècnico Nuestro,
que encara no hem dit
les nostres formes
de comunicació.
Tècnico Nuestro,
que maca això,
Tècnico Nuestro,
això li agrada,
de mi coração.
Li agrada que li diguem això.
En fi,
que teniu formes
de parlar amb nosaltres.
No ho hem dit, no?
No, avui no.
Malament, malament.
És que ja...
Ja ho donem per sentat,
ja ens pensem que ho saben.
Jo què sé,
si us heu llegit
Així és com la pierdes
i us ha semblat una merda,
doncs podeu trucar-nos
si voleu
al 93-372-3661
i increpar-nos
o tot al contrari,
si us ha encantat
i esteu d'acord amb nosaltres,
doncs també,
93-372-3661.
A més,
teniu un xat
a radiodesvern.com
on va parlar amb gent.
Avui ens acaben de dir
que s'ha mort l'Esther Williams,
per exemple,
aquella dona...
Anda!
Sí,
aquella bailarina aquàtica.
Sí?
Esther Williams?
Sí.
Doncs no és l'única
que s'ha mort avui, eh?
Qui més s'ha mort avui?
Ho deixem pel misteri,
ho deixem parlar
després de la publicitat.
Uala, mola, vale.
Doncs això,
ho teniu a radiodesvern.com,
entreu i ens veieu
per webcam.
Avui jo vaig de blau
i ell va de verd,
però alhora dos
ens quedan bien
en dos colores.
Ell és el Xavier Oldan,
jo soc el Carlos Jaco Meli.
Sí, i tant,
no ens hem ni presentat.
És que avui,
veia, veia desastrada.
Sí, sí, sí.
Doncs sí, aquí estem, aquí estem.
Mira, ja estem fent l'espoiler.
Tom Sharp,
també s'ha mort.
Sí, l'autor de Will.
Sí.
Doncs,
què és això?
Què fem?
Fem alguna altra secció?
Sí, presentem el Marc,
que és el nostre tècnic,
però va, tira, tira ja la següent.
Vinga, va.
Estàs ditjant, eh?
Fem alguna altra secció?
Fem alguna altra secció?
Fem alguna altra secció?
Fem alguna altra secció?
Bueno, seguim fent el gilipollas avui
d'una manera escandalosa, però mentrestant...
Jo no, tu.
Bueno, tu també, eh? Tu me vas a la zaga, sí, sí, sí.
Jo faig el gilipollas passivament.
Estan oníricos, oi, ens diuen pel xat.
No, desenfocados.
Yo estoy un poco dormido.
Si vols entendre onírico per això...
Diu perquè estàs desenfocado, però això és el Marc
que fa guarrerides allí i està tot empenyado.
En fi, ara parlem una mica de cine.
Ja hem recomanat un llibre, ara recomanem una pel·li.
De fet, recomanem l'única estrena
que ens crida l'atenció de tota aquesta setmana.
Sí, l'única estrena de cent de la setmana.
Sí, sí, sí, crec que estem...
De cent no, de cent n'hi ha una altra, però bueno, sí, la més recomanable.
La que realment ens crida l'atenció és només una
i és aquesta que es diu Turistes.
Turistes.
Psych Sears, la coneixereu segurament per Psych Sears,
que és que turistes hi ha com tres els últims tres anys.
Ah, sí?
Ha estat molt divertit avui buscar per IMDb, saps?
Turistes? Hi ha més turistes?
Sí, perdó, Caracoles.
Caracoles.
Sí, sí, sí, hi ha molts més turistes,
doncs ara arriba una nova Turistes,
però aquesta és molt bona.
O és molt divertida, en tot cas.
És la nova pel·li d'un tio que es diu Ben Wheatley, per exemple.
Per exemple.
Sí.
És un tio, doncs, jovenet, té una carrera amb tres pel·lis,
però ja la segona, o tres o quatre, no sé,
una que es deia Kill List,
ja es va convertir com en una mena de pel·lida culta.
I dius, hòstia, que aquí hi viene alguien.
I abans de presentar Psych Sears a Sitges el passat octubre,
es va dir, hòstia, aquest tio també participa
aquella cosa estranya que es deia d'ABCs of Death,
Los ABCs de la Muerte,
que eren 24, 26, quants...
20 i tantes, 28 potser, no?
Un curt per cada letra de l'alfabeto.
Quina lletra feia, te'n recordes, ni idea, no?
No, no me'n recordo d'això, ja.
Jo tampoc.
Però bueno, em dius, oi, que participa això,
era un, això, 24 curts,
amb directors de pel·lis de por,
o de gènere en general,
que feien, doncs, formes de matar
que comencessin amb aquesta lletra.
Una bogeria, i dius, hòstia,
doncs, el Ben Whitley aquest, qui serà?
Doncs és el creador de Turistes.
I Turistes, què és?
Doncs una pel·li a cavall entre la road movie
i el costumbrismo UK
sobre una parella...
No, en realitat no.
La cosa va d'una parella
que, bueno, estan molt avorrits,
tenen una vida molt rutinària,
i ell diu, oi, vamonos en mi caravana
a visitar una mica el nostre país, el Regne Unit.
L'altre diu que sí,
i, veia, la cosa no és que vagi massa bé,
fins que tenen un primer accident,
on acaba sortint...
Quan dius primer, impliques que n'hi ha més, eh?
Sí, perquè n'acaba sortint una víctima mortal.
Ah, mira, lo típic.
Sí, i saps què passa que...
Allò que te'n vas semblar xurri.
Sí, i agafes la caravana...
I mates una vieja.
I mates a alguien.
Lo típic, sí, sí, un clàssic.
Doncs, oi, li agafen el tranquillo.
I diuen, oi, esto es divertido.
I comença així la pel·li.
És que mola.
És una pel·li molt, molt, molt divertida.
Molt boja.
És una pel·li...
Però, alhora, gaire sentit.
No és una bogeria sin mà, si venga de sangre.
No, és una història d'aquests dos.
Fins i tot té una mica d'estudi de personatges.
Que dius, bueno, doncs no està mal.
Però té això, té un humor punyent.
Té unes escenes absolutament gores.
Que dius, hòstia, tu,
doncs és de les sorpreses destacades.
Ja va ser de les sorpreses destacades del Festival de Sitges,
on va guanyar la millor actriu i el millor guió.
Bé, i es rumorejava que podia guanyar la millor pel·lícula, també, no?
Sí, sí, sí.
Era una d'aquelles que deien,
ai, potser guanya aquesta,
el premi del públic, o no sé,
que al final no va guanyar res de tot això, però...
No, però de fet no va guanyar...
Però era una de les que estaven allà presents donant volta, no?
Sí, sí, sí, de fet no va guanyar la millor pel·li,
perquè crec que aquest any va ser Holy Motors.
Sí.
Que, clar, havia de guanyar Holy Motors de qualsevol manera.
Sí.
Doncs això, és una pel·li que li va prou de prop,
protagonitzen l'Steve Oram i l'Alice Lowe,
que aquesta tia no sabreu qui és,
però nosaltres a la temporada passada
us la vam recomanar com a forma de sèrie
a una sèrie que es deia
Garth Marenguis Dark Place.
Ah, va.
Sí, una comèdia veritat.
Jo com sonava d'alguna, aquella noia.
Doncs aquesta, aquesta és la protagonista femenina
i és la que va guanyar i ho va francament bé.
i bé, la veritat és que tampoc cal dir massa cosa més.
La pel·li com a pel·li en si és molt senzillota,
és molt càmera en mano i a...
No recordo si hi havia alguna cosa,
una mica més de mitjans,
però no recordo que fos especialment...
No, no, no, no, no té molts mitjans.
L'únic que estan ben aprofitats, això sí.
Sí, sí, això sí.
Una fotografia xula.
És molt vistosa i a més sí,
els paratges es presten molt,
és molt natural la pel·li.
Sí, sí.
I és una gran sorpresa.
Jo no diria gaire cosa més per no...
Bueno, ja hem dit tot, no?
L'has tripat una miqueta, eh?
No, però ja, sí, però...
Bueno, és que va d'això,
tampoc és que...
No, no, no, no, no, no té més.
Sí, sí, sí.
Però està molt bé, és molt divertida,
és molt canyera i és la gran estrena d'aquesta setmana,
perquè ja dic, és de les úniques diferents.
Sí, tot el més una mica més del muntón,
més de lo mismo, una mica tot del muntón.
Sí.
Vale, doncs com a pel·li diferent,
recomanable a tothom?
Sí, no, jo crec que sí.
Sí?
No sé.
Jo crec que sí, home, les abuelites que no ballen, però...
Sí, hola, hola.
Estàs escutxando des de casa.
I no ets una abuelita,
vés a veure aquest cap de setmana
a Site Sears, que s'estrena demà mateix.
Ah, per cert, espera,
que ara hem de presentar
que és Carabel com a costat d'or de Fruzos.
És que sempre ho deixem allà
quan tira la següent
i, ojo, que ara heu d'endevinar
a quina pel·li passa això?
Quizá volvamos a verle alguna vez.
Sí, claro.
Me pasaré si vengo por el barrio.
Sí.
Necesito ir al tío.
Sòplalas, venga.
¿Eh?
Vamos, sopla.
¿Quieres que te sople los dedos?
Ajá.
Yo no puedo soplármelos.
Seguro que a ell no le importa.
A ell no le importa nada.
És un milista.
Eso debe de ser agotado.
Vale.
Vale, vale, vale.
Ara ja sí, ¿no?
Sí, yo creo que sí.
Ara ja sí.
Es que han dit una paraula clau.
Exacte.
En fi.
Bueno, y la deuda,
el duplet es bastant mítica.
Sí?
Sí, sí, sí.
En fi, us deixem amb una cançó
perquè aneu raonant.
En raonant.
Sí, va, aneu pensant a ritme de l'Ona George.
Perquè, mireu, passa una coseta.
La setmana que ve és el Sònar.
Volem fer una petita reivindicació del Sònar
i avui punxarem tres temites
de tres personatges que passen per allà.
Comença dijous que ve, si no m'equivoco.
Dijous que ve farem...
Els Peixos Boys.
Sí, per exemple, hi van els Peixos Boys.
No tirarem Peixos Boys.
No, no, en principi no.
Vale.
Tirarem tres grupets que sentireu durant el programa d'avui
i la setmana que ve farem un altre petit Especial Sònar
que ja us explicarem.
Tira'm.
Tira'm.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estàvem al revés, estaven punxats
i llavors ens estàs punxat
Menys mal que no he dit el que penso
d'aquí en directe
Oh, però de què vas?
De què vas? La gent a casa no sap
què està passant, però bueno, és que el Marc
ens està...
Bueno, està demostrant que és una persona imprescindible
en aquest trio
Escolta, que parlem de còmics
Sabeu que som fans de Fulgencio Pimentel?
Alguna vegada us ho hem dit
Som fans de la muerte de Fulgencio Pimentel
I ara presenten una cosa
que volia haver portat aquí
al programa, però me l'he deixat a casa
La volia haver portat perquè
és una cosa de la qual se'm farà
sumament difícil parlar
i també perquè ho veiessis tu, Carlos
perquè és una autèntica bizarrada absoluta
de còmic que es diu Polir
que és el recull
de... no sé ben bé què
d'un senyor que es diu
Nacho García
és un senyor que va néixer
l'any 87
a Logroño
és un noi jove
que tenia a casa seva
tot de material dispers
dibuixos
historietes
coses fetes
de bòlic
de tot
i algú
l'hi ha donat
per recopilar-ho
i ha convertit això
en una mena de tomo
que
és molt raro
es miri com es miri
que aconsegueix
que
que bregis
sincerament
sí, sí, sí
que t'enfadis de veritat
mentre estàs llegint
que et sentis absolutament timat
però que al final
es converteixi en una
autèntica delícia
caòtica
i anàrquica
sí, és difícil d'explicar
i és molt fàcil alhora
com us dic
és un recull
de tonteries
que ha dibuixat aquest tio
al llarg de la seva vida
de xistes
de dibuixos
amb els quals
no sé si conscientment
bueno, conscientment segur
però no sé
amb quin grau de consciència
diguem que fa una crítica
super heavy
contra la societat de consum
contra les icones pop
i contra tota aquesta moguda
el que fa és
copiar dibuixos
calcar coses
fer
escritura automàtica
allò que diuen
d'agafar un llapis
i començar a dibuixar
el que et sortirà
bueno
fer una mica
el que li ha sortit
de l'emperador
del cimbrel
i s'ha recopilat
en aquest totxo
que et deixa
todo picuet
és que és una autèntica locura
jo sé que
m'estic explicant
molt ranamente
però això és així
és un senyor
que ve dels fanzines
o sigui és un senyor
diguem que mai ha estat
en un mainstream
per descomptadíssim
sempre ha estat una mica
a la vida paral·lela
dels còmics
ha sigut una mica
un outsider
que de fet ha treballat
el fanziner outsider
també ha estat
a ultraràdio
li han publicat coses
a la cruda
a dobo
alguns dels fanzines
diguem underground
més importants
d'aquest país
han donat lloc
a les barrabassades
del Nacho García
que es mou
en un àmbit
una mica
entre el còmic
i el llibre il·lustrat
i la tonteria
i la correncia
i el dibuix
el típic dibuix
que fas en una taula
de la classe
això em sembla que ho vaig dir
també la setmana passada
al podredero
això també
allò que dius
vaig a dibuixar una tonteria
vaig a fer un gag
vaig a fer una caricatura
del meu profe
i diu culo
o vaig a no sé què
llavors doncs
com us dic
surt això
una mena de cosa
anàrquica
totalment
caòtica
que no saps ben bé
com prendre-te-la
que no fa gràcia
però alhora fa una gràcia
que et tires per terra
que està
a mig camí
entre l'humor
de Mutxatxa de Nui
i de Martes i Trece
i de Mortadello i Filemon
i de coses que no fan
cap mena de gràcia
i que a més
està dibuixat així
doncs
una pàgina amb rotulador
amb rotulador
Carioca directament
que dius
però si això és rotulador
que es veu
una altra pàgina
amb plastidecors
una altra pàgina
a llapis esborrat
que es veu en les marques de sota
una amb bolivic
que també es veu perfectament
que és un bolivic
o sigui
és l'antisistema
fet còmic
per acabar-ho
encara d'adobar
en tant que
paradoxa brutal
l'edició de Fulgencio Pimentel
és absolutament exquisita
o sigui
és un tomo
bueno
com sempre
com sempre
però això t'anava a preguntar
perquè a mi em fot molta ràbia
quan es veuen
per exemple
els extras dels còmics
tu veus un Marvel
jo que sé què
i acaben 30 pàgines
de Los Bocetos
i estan com
escanejats
i es veu
sí, és un làpiz
però se nota
que és un escàner
i això em fot molt
i es veuen els pixels allà
sí
això no passa
quina és la pregunta?
sí, sí que passa
ah, maldita sea
justament això
no, si la teva pregunta
és concretament
si es veuen els pixels
de l'escanejat
no
però és que
això juga
a do it yourself
això juga
a home made
jugar
a ser una autèntica
cosa
tal com raja
com li ha sortit
aquest tio
del cervell
a la punta de la mà
exacte, sí, sí
però això compro
això compro
sí, sí, sí
és així
és tot impreso igual
no, no, no
exacte
t'entenc
no, no
és una xapuza
per descomptat
al contrari
l'edició
de Fulgencio Pimentel
és absolutament exquisita
és que és preciosa
és una passada autèntica
però el contingut de dintre
és brut
és feïsta
és una cosa
xunga
però ja et dic
aquest noi
el que busca
és el xoc directe
l'aconsegueix
busca una mica
escandalitzar
i ho aconsegueix
però no escandalitzar
a base de coses
marranes
ni de coses violentes
no, simplement de dir
però què és això
però què m'està venent aquest tio
què em vol dir
no entenc què m'està dient
i acabes el volum
i és que l'únic que vols fer
és tornar-lo a llegir
perquè és absolutament brutal
és descacharrant
és una cosa
el voldria haver portat
i me l'he deixat a casa
per ensenyar-lo
i que flipessis una mica
però en fi
jo si
si voleu una mica
d'emocions fortes
a nivell còmic
de noves sensacions
de coses estranyes
i que us prenguin una mica el pèl
però alhora
us diguin coses
que us remouen la consciència
feu-vos amb aquest
polir de Nacho García
perquè
indiferents no us deixarà
això segur
jo lo dejo ahir
no m'atreveixo a dir
si és molt bo
si és bo
si és
no, molt dolent no
per descomptat que no
és molt bo
però
jugant a una altra lliga
jugant a una altra lliga
és d'un altre planet
és marcial
l'àlbum més marcial
que s'ha publicat aquest any
seguríssim
jodin
ara amb la l'hora de passar
sí home
ja te'l passaré
ja veuràs
quins dibuixos del Son Goku que fa
tira Marc
no one ever found it
ain't no school ever talking
no one ever made it
molt bé
doncs
amb aquest còmic
has deixat el listó
molt alto
sí
jo ara voldria fer
un petit incís
en una secció
que de vegades traiem
i de vegades
no
perquè no cal
però quan cal
val molt la pena
fina en casa
ah
sí
és que últimament
han anat sortint
algunes pel·lis
ara que ja el Blu-ray
està definitivament
assentado
ja comencen a sortir
remasteritzacions
i clàssics
per aquí
i coses per allà
i edicions per allà
doncs la Universal
ha anat traient westerns
però no ha tret
els típics westerns
entre altres coses
perquè segurament
no siguin seus
però vaja
tipo la diligencia
no
ha anat a buscar
doncs
sí
sí
és Warner
la diligencia
no
això és Universal
per això et dic
ah
vale
vale
la diligencia
és Warner
vale
doncs per això
no l'havien sacado
si no l'havien sacado
però han tret una col·lecció
amb
tampoc són
clàssics
amb westerns
dels anys
doncs
60-70
i oye
estan traient
doncs
como fondo de armario
i estan fent
com una mirada
molt més amplia
al gènere
perquè
la gent que intenta
revisionar
marxes forzades
como es mi caso
doncs no passa
doncs això
de Rio Bravo
la diligencia
tal
peliculones
como la copa
de un pino
però et quedes
a la superfície
del gènere
no?
mola anar
una mica més enllà
i aquí ho fan
sense tirar
de casposidades
aquí estem parlant
en tot cas
del Clint Eastwood
como mínimo
ah bueno
sí sí sí
i bé
el mes de maig
en van treure tres
i dic
pues vamos a hacer
un pequeño recorrido
por estas tres
pues muy bien
em sembla muy bien
perquè el western
és el meu gènere preferit
i dóna la sensació
que es un gènere
una mica denostado
a nivel carrer
a nivel carrer
a nivel de carrer
a nivel de carrer
sí sí
hòstia
de vegades jo surto al carrer
i pregunto
quin gènere t'agrada
i em diuen
calla te imbècil
i
però te gusta el western
que me ha deixat empadir
hòstia
que denostado
que està el western
hòstia
jo he pensat en Joan de carrer
no sé per què tio
se m'ha deixat l'olla
però has dit
no sé què
ah
el carrer
en fi
se m'ha deixat l'olla
avui estic una mica espès
en fi
els tres westerns
dels que volia parlar
els ordenem cronològicament
el primer és
l'ataque al carro brindado
és una pel·li del 1967
que va dirigir
el Bart Kennedy
el tio que
jo conec per
Suburban Comando
sincerament
no és dir
no és dir massa
però bueno
és una pel·li
amb el John Wayne
i el Kirk Douglas
i juga una mica
doncs
perquè ens fem una idea
teniu present
Ocean's Eleven
porteu Ocean's Eleven
a l'oest
i agafeu uns forajidos
que han d'atracar
un carro
hipertecnològic
és a dir
està blindado
ja està
és la tecnologia
i té una gran
de metralleta
necessiten un equip
amb l'especialista
en dinamita
el que portarà
el carro
i tal i qual
i doncs
amb aquesta
barreja de gènere
una mica d'acció
una mica de western pur
una mica de còmic
fan una
doncs això
ja acabo de dir
una revisió
al gènere
partint dels clàssics
perquè estem parlant
del John Wayne
i del Kirk Douglas
dos herois clàssics
sobretot el John Wayne
en el món del western
rient-se una mica
de si mateixos
oferint una imatge
que és a l'hora
estan superentrats
ja en anys
i en carns
i tot i així
doncs
oi
sacan pecho palomo
i van ligandose
a les ties
està guai
ojo
el Kirk Douglas
va fer westerns guais
també
és un tio
que no se'l coneix
molt en el terreny
del western
però va fer westerns
xulos
Bàsicament
és que el Kirk Douglas
el coneix
per estar viu encara
per què conecs
a Kirk Douglas
perquè sigue viu
no per a Xocines
sigue viu
doncs això
però juguen una mica
amb la imatge
clàssica de l'heroi
ells són
com si no haguessin passat els anys
i tot i així
ja els veus
intentant pujar-se a cavalls
i dient
a ver xato
que te cuesta
i ho fan una mica
exagerat
fins i tot
i és una pel·li
que t'invita a mirar
tot i no tenir ni puta idea
ni haver nascut a l'època
ni res
a mirar amb nostàlgia
el western clàssic
amb una pel·li
que igualment és clàssica
però no tant
per dir-ho d'alguna manera
molt guai
aquesta és una de les
primeres pel·lis
que us recomanàvem
la següent
dos mules i una mujer
aquesta ojo
que és Canella en rama
és del 69
i és del Don Sigel
el Don Sigel
d'abans de Harry El Sucio
i protagonitzada
pel Tinis Wood
pel Tinis Wood
d'abans de Harry El Sucio
Òbviament
Òbviament
és que jo ara
està pensant
està fent
cronologies
al meu cap
i
és obvi no?
ho dic jo
no no
és que m'has deixat
tot loco
no però ho dic
perquè és important
perquè encara
el Tinis Wood
encara no era
la figura del Tinis Wood
encara s'estava fumant
i aquesta és una
de les primeres pel·lis
a Hollywood
ojo
perquè evidentment
el Spaghetti Western
ja hi havia
de les primeres pel·lis
amb ell
realment ja fent
l'hèroe
que després s'ha trascendit
fumant-se en puro
i apagant dinamites
amb la boca
és una pel·li
purament d'acció
en aquest cas
i la que protagonitza
la Shirley MacLaine
que també és viva
per què conecs la Shirley MacLaine?
perquè sigui viva
en fi
amb aquesta pel·li
en canvi
el que es proposa
és anar a veure
com estaven
doncs
el que vaig veure jo
vaja
com estaven intentant
fer reneixer
el western
el western ja estava
una mica
ja s'havia dit
una mica tot
i tot i així
doncs
era el moment
d'explorar una mica més
cap enllà
i aquí busquen
doncs
amb personatges
estranys
atípics
no són ni herois
ni molt bons
ni la noia
és una angelita
ni una angelita
d'aquestes
que no sap fer res
ni el noi
és el típico
puro
i de sentiments castos
és una pel·li
que busca
doncs
això
fins i tot
parlar una mica
de la societat
tot i està ambientada
en el pur western
i amb unes escenes
d'acció
absolutament acollonants
això que ningú
que ningú no ho descarti
és a dir
el Don Siegel
a mi m'agrada bastant
com a director
i les pel·lis d'acció
que s'emolen
i aquesta pel·li
té una sensació
sobretot al final
absolutament gloriosa
fins i tot diries
que estan avançades
a la seva època
aquesta és la segona
i la tercera
ja definitiva
és
Joe Kid
aquesta ja és menor
aquesta ja
és dels 72
ja
con el Clint Eastwood
tothom ja coneix
una mica
qui és el Clint Eastwood
dirigeix el John Sturges
però està lluny
una mica
de los siete magníficos
i de la gran evasión
és una pel·li
ja dic
és un
ai a mi no m'agraden
aquestes dues
bueno però
ho he de dir
però en tot cas
a mi m'agrada
la conspiració
de silenció
bueno també
també està lluny
d'aquesta
aquesta és molt menor
és una pel·li
i el duelo de titanes
surt al Kirdaglas
mira
sí
sí
sí
hòstia
l'havia posat aquí
sí ho dic per això
perquè t'he vist
que l'ha posat aquí
i no
està tot lligat
és que per això
mola aquesta col·lecció
perquè està tot molt lligada
en fi
en aquest cas
el Clint Eastwood
doncs és un forajido
bueno és un tio
ara no recordo per què
però bueno
acaba de sortir de fer condena
arriben uns
mexicans
uns indis mexicans
a reclamar sus tierras
los americanos
es dicen que no
i a partir d'aquí
doncs
comença una
búsqueda
d'aquest grup
de mexicanos
que estan
assaltando
y portándose pillines
descarados
la búsqueda
de la capitanella
el Robert Duval
que també és viu
i ja té
les pintes
dels 72
que té
ara mateix
hombre
i tant
el Padrino
ja sortia calvo
sí
sí
sí
aquí ja té
fins i tot
la papada
aquesta
de viejo
d'estiu
todavía
te quedan
50 años
para llegar
sí
ves guardant-te
una mica
perquè encara
tens camí
per davant
exacte
doncs aquesta
ja dic
la recomano
perquè és una
pura comèdia
d'acció
o sigui
hi ha moments
que el Clint Eastwood
et sembla
més el Terence Hill
que el Clint Eastwood
duro i duro
sí sí sí
o sigui
acabar fotent
mastagots
a diestro y siniestro
és una pel·li
doncs divertida
per completar
diguéssim
però molt entranyable
alhora
molt entranyable
i amb una figura
de l'Enswood
doncs que hi ha
d'aquestes que molen
mola veure
mola veure
el Clint Eastwood
en su salsa
lejos de debates
políticos
i mierdes
mola veure
el disparando
i con su poncho
i subido
a una mula
o a un caball
el viejo Clint
sí
la saga continua
per cert
han tret ara mateix
el Rifle i la Bíblia
que és la segona part
de Valor de Ley
és a dir
que van
sí
van traient coses
i potser
no sé si ens en parlarem
o no
però bueno
aquestes tres
com a mínim
les volia recomanar
molt bé
doncs
queden recomanades
amb un toque
de qualitat màxima
tio
ha molat això
és que les treuen
amb Blu-ray
que mola
no no
exacte
exacte
que tractin bé
el gènere
i jo crec que
això s'ha de reivindicar
bueno
qualsevol llançament
amb Blu-ray
guai de cine
una mica més clàssic
s'ha de reivindicar
però si són western
doncs
molt bé
molt manco
tio
molt manco
ha quedat això
tira la música
Marc
sisplau
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Bruna
un altre dels presents en aquest sonar
dels que jo penso que són més imperdibles
és un xavalín jove d'aquí a Barcelona
que acaba de treure un segon disc
que supera encara el primer
que ja era bo
aquest segon es diu
Thanks
i aquest tema que hem sentit
és d'allà Ever After
molt xulo
molt guai
què fem
tirem les sèries potser
vinga va
doncs va
que estic
a la nostra
Marc
Mestafen
que sí que sí
que el cuarto libro
de Juego de Tronos
mola mucho
yo sabré su bien
que es uno de los grandes
engaños de la sociedad
del siglo XXI
o el que sea
en el que estemos
en fin
estamos escoltando
la banda sonora
más o menos
de Juego de Tronos
però no sé si parlarem de Juego de Tronos
perquè encara no s'ha acabat, ja estic fins
als nassos
que tothom hagi parlat del nou
episodi de la sèrie, quan la sèrie encara no s'ha acabat
quan el nou episodi encara no ha sortit
a Espanya, és a dir, cabrones, què passa?
Això és molt divertit. Què passa? Que luego
vamos, ¿cómo vamos? Eh?
En fi, però sí que és veritat que jo
vaig veure aquest episodi i
se'm van passar les ganes de veure altres
sèries noves per recomanar
o desrecomanar pel fluzo
i vaig dir, oi, tot i que tothom està
amb la ment posada amb la gente
amb los Starks, los Lannister
i la companyia
hi ha altres sèries, i hi ha una altra sèrie que s'ha acabat
recentment, fins i tot aquesta setmana, ara, no sé
la porto una mica, la porto molt avançada
però encara no l'ha acabat, però ja va ser una hora que la
recomanem oficialment, i és Two Broke Girls
dos xicas sin blanca
ja n'havíem parlat per encima alguna vegada
Sí, Nuevo Clássico, sí, sí, qui ho havia de dir
jo vaig estar renegant
d'aquesta sèrie quan vaig veure l'episodi pilot
fa dos anys, i ara estic
viciadíssim amb ella, eh, és l'única
cosa... Mira, pel xat s'alegren, bien
ben, sí, t'atenta
en fi, sí, recomanem Two Broke Girls
primer perquè encara no sabeu què és
i és una merda, perquè jo no deixo de parlar amb tothom
o sigui, em trobo amb la gent, hola, buenas me da una T10
ve a Two Broke Girls
quin és vostè?
no és igual, ho estic recomanant
a Diecó Sinist i encara no la veieu, en fi, esteu a temps encara
és la nova sèrie de Michael Patrick King
creador de Sex and The City
i Whitney Cummings
creador, productor
això és el creador de Sex and the City
de Sex and the City en Nueva York
ho he mirat avui a IMDB i ho he flipat
em sonava aquest nom però dic no sé de què
hòsties, no ho sabia això
em sonava a Neil Patrick Harris
però no té res a veure
el doctor precoz, un mèdico precoz
exacte
sí, no direm què més d'aquest tio
un mèdico precoz
ha fet alguna sèrie
no, no, un mèdico precoz
ja sé per què ho dius
per Starship Troopers
en fi, ell, el Michael Patrick King
és un dels creadors, l'altre és la Whitney Cummings
de la que no sé absolutament res
i les protagonistes són la Kat Dennings
la voluminosa Kat Dennings
i la Beth Behrs
que són dues noies
Beth Behrs
B-E-H-R-S
Behrs
i són dues companyes
de feina, una és
una noia que no té pasta des del primer moment
i que malviu com a cambrera
i l'altra és una filla d'un magnate
que es troba de la nit al dia
sense un duro
el pare amb la presó
i ella avança de treure les castanyes del foc
i acaben a petar
a un bar de mala muerte
on, doncs, bueno, hi ha un cambrer rus
un cuiner rus
que es diu Jonathan Kite
el protagonista de Jonathan Kite
està ressentada per un tal Matthew Moy
que és el xino
el Han
i tenen un negro
el Garrett Morris
que és un negro
d'edat indeterminada
que està allà com
un russo, un xino, un negro
i dues noies
una morena
com moltes tetes
i l'altra rosa
alta
i més plana
que una planxada
un xiste
o un anunci de Benetton
doncs sí
doncs
va per aquí la cosa
no, va per aquí
però sí que és veritat
que amb tot això
doncs es crea una sitcom
pura i dura
és a dir
amb dos o tres escenaris
com Mucho
i amb risses
riures enllaunats
risses enlatades
és a dir
absolutament clàssica
en la seva concepció
però molt trencadora
i molt trencadora
perquè primer de tot
perquè està absolutament treta
de mare
amb xistes absoluts
bueno, jo no sé
com els poden fer
alguns d'aquests xistes
a la tele pública
quin canal és, perdona?
CBS?
CBS o NBC
sí, una de les dues
CBS crec que és
em sembla que és CBS
em sembla que és CBS
sí, sí, sí
sí, sí
Network
sí, sí
tenen els estàndards
de porcades
una mica elevats
sí, sí
de fet
però és que aquí
a cada capítol
pràcticament
sents com a mínim
la paraula vagina
com a mínim
i a partir d'aquí ja
anem buscant
altres opcions
sí, com sigui
que no sigui una aposta
que han fet els creadors
venga, en cada capítol
lo tenemos que meter
la palabra vagina
eh, podria ser
podria ser
que no hay hue
que no hay hue
podria ser
en tot cas
la veritat és que
acaba enganxant
des del primer moment
és una sèrie d'aquestes
de consumir
a velocitat de crucero
la primera temporada
està disponible
per via legal
es pot comprar
si voleu
ahí lo dejo
és per veure
de 4 en 4
es pot comprar
a la FNAC
un dia la vaig veure
a la FNAC
que l'estaven passant
en bucle
mira quina risa
en una d'aquelles pantalles
que tenen
tenen una pantalla
per sèries
i estan posant
aquesta sèrie
vaig dir
que guai
però doblada
segurament
perdi molt
segurament doblada
és veritat
era doblada
en versió original
està molt bé
perquè a més
tenen unes veus
elles dues
també com
ella a la Cap Dennings
té una veu de cascada
que no vegis
en tot cas
això
comèdia
doncs aquesta noia
perdona
és que ara que dius
això de veu de cascada
vaig llegir un dia
que aquesta noia
no bebe
ni fuma
ni se'n va de festa
però
i diu que li posen nerviós
la gent que beu
i fuma
i se'n va de festa
però
se hace fotos
en pelotes
con la webcam
ah bueno
això és un altre tema
ah amigos
sí
en fin
vale
comèdia molt divertida
comèdia que enganxa
comèdia
políticament correcta
però més incorrecta
del que cal esperar
en una sitcom
d'aquesta mena
que a més la veus
t'entra pels ulls
com si fos un sucedà
neomàs de friends
i de com ho conecíeu
vostra madre
que ja n'estem farts
doncs no
aquesta és diferent
canvia
i canvia
des del minut 15
del segon episodi
si vols
per mi
és de les grans sorpreses
de la temporada
per mi és la comèdia
la comèdia de l'any
com a mínim
de les que he vist
havia de compte
que Arrested Development
no acaba d'agafar
ai a mi m'està començant a agradar
sí
m'està començant a agradar
he vist el capítol 4
que probablement
tu ja has deixat enrere fa temps
no no encara no
que va que va
no
doncs l'estic començant a agafar
el 4
el tranquillo
és el que em tocaria
vale vale vale
doncs ja veurem
ja veurem
i ja veurem si en parlem o no
en tot cas
que deus amb la copla
tu broquels
dos xiques i en blanca
de les grans comèdies del moment
molt divertida
molt positiva
d'aquestes que
oi
te'n vas a dormir
amb un riure a la cara
i això sempre està bé
i una mica porca
que això també està bé
i una mica porca
sí
mal parlada
vale
doncs tu broquels
queda recomanada
alguna coseta més de sèries
no ja està
ja ho he dit
de Juego de Tronos
ja en parlarem
la setmana que ve
que s'acaba
quan s'hagi acabat
ja farem una mica
de balanços
setmana que ve
especial Juego de Tronos
bueno venga
vale
tira va
de Juego de Tronos
de Juego de Tronos
there's a crow
flying eight miles high
algun altre còmic?
venga va
ah
tu te lo vices
tu te lo comes
no?
sí
sí
sí
no
jo i el meu company
que hi ha aquí
a la meva dreta
ah sí
míralo
sí
ya no tiene la
ah vale
em pensava que m'estaves
dient que no hi havia
ningú que tu
era fruita
la meva imaginació
ja no tiene la vitalidad
de una vez
eh
John
despierta
despierta
bueno
el meu amic
imaginar i jo
hem llegit un còmic
aquesta setmana
que ens ha agradat molt
ehm
sí
que
això
i un príncipe
para Corina
i estamos ahí
saps què he vist
aquest programa?
jo també
saps que no veig televisió
televisió?
diguem que has vist el pilot
sense
i vaig veure
i vaig veure
vam veure a casa
sí
eh
missis xavi i jo
i l'hitel xavi
vam veure
el pilot
d'aquest programa
molt bé
i he de reconèixer
que em va fer molta rissa
molt bé
i he de reconèixer
que vaig dir mai més
però en aquell moment
em va fer molta rissa
puc fer una cosa?
sí home i tant
no conoces els escorpions
bé
és que a mi
aquest gallec
va fer molta gràcia
aquí no hi vam arribar
que un gallec fan dels escorpions
diu
coma seria mi balada perfecta
te llevaria una cena
i sonaria la tercera canció
del disco de balada
de los escorpions
no conoces els escorpions?
bé
mira
hi ha dues coses
en aquesta vida
que em fa molta gràcia
una són els gallecs
sí
tinc un amic gallec
que és molt maco
i em fa molta gràcia
i una altra cosa
són els fans dels escorpions
jo no puc amb ells
m'encanten
m'encanten
un dia explicaré
una anècdota
que vaig tenir a la FNAC
quan treballava allà
en fi
ja l'explicaré un dia
molt bé
doncs sé que ve tot això
que havíem de parlar
de còmics
de còmics
exacte
sí
parlem d'una altra novetat
de còmics
aquesta ja puramente
mainstream
puramente
pijamera
superhéroes en vena
pertany
a tota
tota l'operació
de renovació
de continguts
de DC
la casa del Superman
i el Batman
i la Wonder Woman
i es tracta d'una cosa
que es diu
Tierra 2
és un projecte
que ha començat
James Robinson
amb l'ajuda de
Nicola Scott
els llapisos
i se centra
en aquesta Tierra 2
que és un lloc comú
bueno
sí
un lloc
és que és un lloc
en realitat
és un lloc comú
però aleshores
és un lloc
en els còmics
de DC
que és aquesta
diguem
aquest univers paral·lel
que
dona
lloc
en tota aquesta
està habitat
per tota aquesta fauna
de superherois
de la
de lo que es diu
la Golden Age
l'edat d'euro
dels superherois
que són aquells
supers dels anys 40
els superherois
clàssics
aquell primer flash
aquell primer
el primer
el primer
el flash
que duria una palanca
en el cap
portava una palanca
en el cap
i l'internaver
del Green Lantern
primer Green Lantern
aquell que anava
amb aquella capa
tota aquella fauna
de superherois
que es van quedar
una miqueta
desfassats
a nivell gràfic
el que van fer
els senyors de DC
van ser
dir
bueno
doncs mira
els posem en una mena
de terra 2
una terra paral·lela
que viuen allà
existeixen allà
llavors
algunes encarnacions
de la JSA
la Sociedad de la Justícia
no ho confondrem
amb la Liga de la Justícia
se'ns ha d'explicar tot
la J...
quins pujols
quan surti la pel·li
de la JLA
ui ui ui
per què?
perquè la gent dirà
hòstia que és això
ah ja
la JLA
què és això de JLA
la JLA
i què és la JSA
no té nada que ver
bueno
no no jo crec que no entraran
en aquest
en el jardín JSA
quan facin pel·li
no no no
seria un merder
la JSA
és l'associació aquesta
la Sociedad de la Justícia
que bueno
està composada
per aquests superherois
una mica més clàssics
llavors el que ha fet
el James Robinson
és tornar a reformular
tot aquest univers
intentar-lo
doncs
fer una mena
de ultimate
posar-lo al dia
i tornar a escriure
els orígens
d'aquests superherois
clàssics
concretament del Flash
de moment hem vist
el Flash
hem vist
a Green Lantern
i hem vist
a Haugel
i a l'Àtomo
en aquest primer volum
que es publicarà
de ECC
que per cert
és un volum
que recopila
els quatre primers números
de la sèrie
en aquests quatre primers números
es reformulen
els orígens d'aquests
supers
alguna d'aquestes
reformulacions
no exenta
de polèmica
perquè hi ha un d'ells
concretament
Green Lantern
que és homosexual
això és com
callaos
callaos
que va hablar Ricky Martin
què dirà Ricky Martin
soy gay
i ja està
no?
és com Green Lantern
soy gay
hello
i vas com a malles
exacto
de color verde
és que fins i tot
a la versió pel·lículera
Ryan Reynolds
és la persona
en fin
bueno doncs
perdó
ja està
finalment obertament
el Green Lantern
de la Tierra 2
el Green Lantern clàssic
segons James Robinson
és homosexual
cosa que penso
que no hauria generat
cap mena de polèmica
aquí
però bueno
els Estats Units
ja saben com són
i bueno
doncs mira
no sé
ja s'ha hablado
molt d'aquest tema
és un dels petits canvis
que introdueix
el James Robinson
però bueno
al cap i a la fe
el que importa
és que el tio
sap narrar bé
a més és un clàssic
de la història dels còmics
el Robinson
perquè
és un tio
que va crear
aquell còmic
que es deia Starman
que és un
bastant clàssic
també del còmic superheròic
una mica al marge
de Marvel i DC
també va estar treballant
a la JSA
o sigui
el tio ja sap
de què es parla
de fet
té algunes atapes
amb Superman
és un tio
que en sap molt
de tot aquest
univers superheròic
i que
explica molt bé
que
és un tio
amb molt dolfacte
per les aventures
més comercials
i més trepidants
i més de
bueno
de llegir
de fer
lectures
lleugeretes
però que no et deixen
amb aquell poço
de què d'on té
i acabo de l'er
no al contrari
són còmics
ben parits
ben fets
essencialment
ben dibuixats
per Nicola Scott
que té un dibuix
una mica de funcional
i bastant
bastant enquadrat
en el que es fa ara
a DC
és un tio
que casa bastant
amb
ui tio
ara
no sé si és un dibuixant
o una dibuixant
no, és que no el coneixia
Nicola Scott
el coneixador
de flujo
haciendo amigos
sí
bueno
Nicola Scott
s'enquadra
aquest personatge
a tota la línia
una mica
de dibuixants
de DC
que no ho destaquen
però tampoc
fan una mala feina
bueno
és una novetat
de còmic superheroi
que comença ara mateix
que us podeu enganxar
a partir d'aquest primer volum
que s'ha edit
em sembla que és una novetat
de maig
si no ho recordo malament
i que l'ha editat
de DC
ja sabeu
nosaltres
bueno
entre tota la maranya
de còmics superherois
que s'editen cada mes
doncs us en recomanem
alguns que estan millor
doncs bueno
aquest podria formar part
d'aquest sac
el curió és que
no té res a veure
amb el Tierra 2
que parlàvem
amb la voz en off
o sea la voz en off
mentre estàvamos
off air
sí
tu comentaves
de la Tierra 2
que va fer el James
ai el James
el Grant Morrison
amb el Frank Whiteley
sí
bueno
sí
és la mateixa Tierra 2
però no
no és la mateixa història
diguem
són coses diferents
també és molt recomanable
si us ho voleu pillar
és una passada
però que ja hi ha la JLA
crec que era
el Batman bueno
i la Batman mal
o el Superman bueno
i el Superman mal
sí exacte
aquest comença amb JLA
és que no he explicat res
de l'argument
en realitat
comença
la història
enganxant amb alguns
esdeveniments
que ja han passat
en l'univers de fer
i comença
el còmic
amb un Batman
un Superman
i una Wonder Woman
que moren
llavors
sí sí
bueno
és la Tierra 2
no passa res
és una realitat paral·lela
no passa res
llavors prenen el relleu
aquests nous superherois
que
paradoxalment
són els que agafen el relleu
aquests
els antics
en els nous
recomanable
de veritat
molt xulo
molt guai
vols afegir alguna cosa tan més
o ens anem acomiadant ja
amb un dels temes
el tercer és veritat
sí
amb un dels artistes
que passaran pel
Sónar
primavera Sónar
anava a dir
d'aquest any
a partir del cap de setmana que ve
Nicolas
Jar Space is only noise
if you can see
temazo
d'un discazo
amb ell ens acomiadem
Carlos
moltíssimes gràcies
Xavi Roldán
moltes de res
i el Pere Marc Arnau
també com
Arnau Pere Marc
gràcies
per ser
per fer tot això
i fer-ho gratis
Marc
i per ser tan guapo
i també implantat
i sobretot
gràcies a vosaltres
per estar a l'altra banda
us esperem la setmana que ve
adeu
Bisqueixu
a l'À earlier
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
You pick me?