Ràdio Cosbert, 908.1
Ràdio Cosbert, 908.1
Hola, bona tarda a tothom.
Són les 8 i 6 minuts i avui el Carlos oficialment em matarà, oi que sí, Marc?
Ens matarà tots dos.
Hem tingut un...
El Marc i el Carlos hem tingut un rifi-rafe futbolístic, del qual no en parlarem.
I jo, pel que fa a mi, doncs, m'he descuidat de fer coses amb els guions,
amb la qual cosa el Carlos està aquí fora fent-ho, corrent, suant l'autogorda
i probablement cagando-se en mis muertos.
Tu què creus, Marc? Que sí, no? Fa tota la pinta.
Sí, ho sé, ho sé.
Bueno, això és el Condensador de Fluzo, de seguida el Carlos estarà amb vosaltres.
Si voleu presenciar un assassinat en directe, doncs connecteu-vos a la nostra webcam,
a www.radiodesverm.com
i veureu un servidor sent abutzinat per un altre servidor de vosaltres,
que andrà en breu i que, bueno, després ja portarà ell les segnes del programa.
Mentrestant, bueno, us recordo una mica les vies de contacte amb nosaltres.
Ja sabeu que són, doncs, al xat a www.radiodesverm.com, com us acabo de dir.
I si no, ens podeu trucar al 93-372-3661
i el nostre gabinet de secretàries us agafrà el telèfon.
Hombre, Carlos, bona tarda.
Carlos, no em matis, sisplau.
Ja he dit en antena que ha sigut tot culpa meva.
Bueno, ha sigut culpa meva i ho has fet tu.
Ho has fet tot tu.
En fi, ho sento, de veritat.
Porto uns dies molt cansats, estic en moltes coses.
De què has parlat fins ara?
De res.
Has parlat de còmics ja?
He anat fent temps. No, ho sento bé.
No t'has librat, amigo.
Una de les seqüeles que tindrà tot aquest desbarajuste
és que potser portem el guió una mica, doncs...
Desbarajustado.
Desbarajustado, exacte.
Perquè, bueno, és igual.
Coses internes de l'equip que no seguirem dient.
Però, en qualsevol cas, ja estem tots aquí.
Sisplau, Marc, pots girar una miqueta la...
No es pot?
Ah, no vols?
El Marc, deixa fora de plànol, Carlos.
Hòstia, Marc, supera.
El Barça és el barça.
Enfoca'm.
Enfoca'm.
No, no, és que em sembla que no tens ni el micro connectat, eh?
Té, el micro?
Pot ser que no.
Ei, ei!
Sí, sí, sí.
Aquí va haver sangre.
Quedaros con nosotros si queréis ver el circo romano siglo XXI via webcam.
Bé, escolta, que...
No sé, bueno, doncs...
Ah, mira, ara sí que ha estat bé.
Ah, gràcies, Marc.
Molt bé, tio.
Em sembla que ho he fet per mi perquè l'he demanat jo, no pel Carlos, eh?
Però, en qualsevol cas, em sembla que podem començar.
Hòstia.
No, espera, no, podem començar, no?
Quina cançó treu ara per presentar el personatge de la setmana?
Sí, home, la que havies preparat tu.
Parlem del personatge de la setmana sense cançó?
Sense cançó, vinga, va.
Va, que així queda com a més solemne.
Teníem un arsenal de temes musicals per tirar durant el personatge de la setmana.
No el busques, Marc, no hi és. Això és inventat.
Això va, sí.
Vale, llavors, bueno, hem decidit conscientment, ja us dic, teníem un regiment de cançons,
i hem decidit, va, fer-ho sense música perquè quedarà així com a més solemne i més cerimoniós.
Perquè avui tenim un personatge de la setmana d'aquells...
Bueno, qui tenim de personatge de la setmana?
Me'n recordo, me'n recordo.
Jo també.
Ah, sí, l'Elisabet Olsen.
Elisabet Olsen, correcte.
Qui és l'Elisabet Olsen per a los neófitos?
Doncs una actriu que tot just ara està començant, més o menys,
perquè, tot i que ja l'hem vist alguns a luces rojas,
el seu moment arriba ara, amb l'estrena d'una pel·lícula de la que us parlarem després,
que és Marta Mans, Marcimei Marlín.
Correcte.
Sé que ho he dit bé.
Sí.
I s'ho mereix perquè realment crec que estem davant de la propera gran estrella de...
Gran estrella, no?
Sí, és que jo crec que aquesta de Millennium ja no sé ni qui és.
Ja no importa.
La noia aquella que feia de...
Sí, la de Millennium.
La que feia de...
Bueno, no, no.
El que tira és Elisabet Olsen, que és aquesta actriu joveníssima que...
És germana de les gemel·les, no?
Exactament, de les gemel·les Olsen,
que són, bueno, doncs les bessones Olsen de tota la vida, de tota la vida.
És que aquestes noies poden tenir...
30?
No, jo no he dit el contrari.
Són molt joves, però porten tota la vida amb nosaltres.
Un dia farem un debat, si vols, però jo soc més de Mary-Kate que d'Ashley Olsen.
Tu?
Jo fins ara no sabia què es deia Ashley, l'altre.
Pensava que eren Mary-Kate.
Mary-Kate Olsen, vale.
Mary-Kate i Ashley Olsen.
Bueno, doncs ara hi ha una tercera Olsen, que és la que sembla que està fent carrera,
que és aquesta...
Sí, sí, sí, Elisabet.
Tinta bé.
Sí, exacte.
No ho sé, s'ha esperat bastant que passés tot el raonbori de les gemel·les,
germanes, bueno, precoces actrices,
i ara està despuntant amb aquesta Marta Merci May Marlene,
de la qual us en parlarem en aquest programa.
Què et sembla si comencem amb què?
Va, et deixo escollir.
Si vols tirar amb llibres, tira.
Tira amb llibres.
Però el que sàpigues que no hi hagi...
Ah, sí, sí que posa el tema.
Vale, vale.
Doncs tira amb llibres.
Tira amb llibres, va bé.
Tira amb llibres, tira amb llibres, tira amb llibres, tira amb llibres.
Bueno, amb aquest ambient intimista i sota l'atmosfera, diguem, minimalista que ens proposen als Tindersticks,
parlem una miqueta de llibres
parlem d'una de les novetats
de Montadori
no ha sigut aquest mes, em sembla que va ser del mes passat
sinó del d'abans, però és una novetat
força recent, d'aquelles que
val la pena ressenyar
i que sigui un cop per setmana
i es tracta d'una obra
que no
si no acaba de sortir ara mateix
va sortir fa uns quants anys
o més ben dit, es va escriure fa uns quants anys
però ha sortit, ha sigut editada en aquest país ara mateix
que és una de les últimes obres
de Cormac McCarthy
el gran Cormac McCarthy
que mentre esperem el seu retorn
després d'aquell premiadíssim
i hiperlaureado
La carretera, aquell llibre que va donar tant
que parlar i que a més va generar
una pel·lícula
doncs ara podem gaudir d'una peça d'entretiempo
que no és sinó
un guió per una obra de teatre
o sigui, no és una novel·la
però es va arribar a fer aquesta obra de teatre?
no, em sembla que no es va arribar a interpretar
però sí que es va fer una pel·lícula
oi que sí, que m'he sonat a la teatre?
se'n va fer una pel·lícula, estem parlant de Sunset Limited
o el Sunset Limited
que és, com us dic, doncs un guió
per tant té forma de guió
tot el llegeixes i és purament 100% un guió
teatral
que va ser adaptat per la televisió
si no, m'equivoco, per l'HBO
en una pel·lícula que dirigia...
sí, pots dir-ho
no, no ho sé
però potser que sortís el Samuel L. Jackson
algun d'aquests?
correcto, correctament
molt bé
estos plaixes
memòria prodigiosa
Samuel L. Jackson i Tommy Lee Jones
que també dirigia la història
en un diàleg
que és el que planteja en Cormac McCarthy
entre dues personalitats ben oposades
començant per la seva aparença física
un és blanc i l'altre és negre
i a més es diuen així, no?
sí, a més un es diu blanc i l'altre negre
no tenen nom
i tenen tot un diàleg
de cent i pico pàgines
és curtet, es llegeix ràpid
sobre qüestions purament metafísiques
abans que res
per qui no sàpiga qui és el Cormac McCarthy
és un escriptor nord-americà
se'l considera un dels més grans escriptors
nord-americans de l'actualitat
potser el comparen en importància
i en rellevància amb Philip Roth
per exemple
i és un tio que no té una obra molt extensa
té deu novel·les
a part d'algunes obres de teatre
com aquesta que ens ocupa ara
i algun guió cinematogràfic també
però és un tio que cada cop que treu una novel·la
suposa una mica terrestat literari
perquè és un tio que es dedica a remoure
les bases de la societat d'una manera molt sagnant
home, de fet
amb la carretera va guanyar el Pulitzer, no?
correcte, va guanyar el Pulitzer de literatura
amb la carretera
i...
allò és nada
sí, sí, sí, no, no
vull dir que
paraules mayores
sí, sí
normalment, eh
normalment
jo he llegit alguns Pulitzers
que dius
però bueno
en aquest cas
justificadíssim
el Pulitzer que es va endur per la carretera
té altres obres
com
No es País per Viejos
No es País per Viejos
correcte
Todos los Hermosos Cavallos
En la Frontera
té una trilogia
que la composen aquests dos llibres
Todos los Cavallos Hermosos
En la Frontera
i un tercer que es deia...
Aquí me pillas, eh
No, no, jo me l'he llegit
Bueno
Meridiano de Sangre
té
una obra que ja he dit
que no és molt extensa
però és molt punyent
a mi és un tio que em xifla
per tant ja et dic
estàvem esperant la seva última obra
mentrestant
podem tenir aquesta
de Sense Ed limited
que doncs
com us deia
és un diàleg
bàsicament
bàsicament no
100%
és un diàleg
de preguntes i respostes
on dos personatges
doncs
exposen dues postures
contraposades
davant la vida
i davant
una mica
diguem
l'esfera religiosa
de les persones
tenim aquest negre
que és un
un exconvicte
que ha sigut
reformat
per una sèrie d'experiències
a la presó
i ara
doncs creu en Déu
i en tota la
diguem
en tot el poder
de la redenció divina
i per altra banda
el seu contraposat
que és un
blanco
que és un
pretesament il·lustrat
un senyor
que a més em sembla
que és professor
d'universitat
si no recordo malament
un tio
amb molts estudis
que té la postura
oposada
a més
tot parteix
d'un
d'un esdeveniment
no?
just al Sunset Limited
que és un metro
correcte
allà passa alguna cosa
on
possibilitza
el fet que es trobin
i a partir d'aquí
és on comença
aquesta conversa
exacte
és una autèntica
batalla dialèctica
com les grans
batalles dialèctiques
no?
sí, sí
tira ja floja
un rifirraf
allò
és trepidant
és molt trepidant
és només un diàleg
però realment
sembla que estiguis
gairebé
davant d'una seqüència
d'acció
d'una seqüència
de boxa
jo recordo
la facultat
em definien
els bons diàlegs
això
com una seqüència
de lluita
composada
de bits
que es diuen
ataques
de l'un cap a l'altre
i vas veient
cada cop
com guanya
terrenyunt
o recula
i guanya terreny
l'altre
es pot percebre molt bé
perquè el corc McCarty
és un tio
que radiografia
els sentiments
de l'espècie humana
d'una manera
jo diria
molt admirable
dit això
jo us convino
a que llegiu
aquest llibre
si teniu un momentet
perquè realment
és molt ràpid
de llegir
un viatge de tren
de Sarrià
a l'Autònoma
més o menys
és el que costa
has fet un càlcul
així
a la cuanta de Vierta
algunes paginetes
d'espresta
quan aneu a Sarrià
agafeu el Sunset Limited
vull dir
el llibre
físicament
i us el llegiu
perquè jo crec que
si esteu disposats
a petits reptes
i a històries
que us remoguin
les entranyes
i el cor
el Sunset Limited
aquest és el vostre llibre
molt bé
ara què tirem
ah és veritat
és veritat Marc
què fem Carlos?
tirem una mica de cinema?
va parem una mica de cinema
te'ns faria alguna de cinema?
ens acaba de fer un recte
el nostre tècnic de so
ha dit
hijos de la gran
etc
estoy hasta los huevos
de vuestros guiones
así que a partir d'ara
tiro jo les cançons
i en funció de les cançons
vosaltres els feu el guió
parleu
del que us vingui
de Santo Gusto
exacte
bueno doncs
està tirant ara
Mirko Sturica
bueno ja li hem dit
nosaltres que tirés cine
calla hombre
que llavors no té gràcia
ai perdó
si ja ho has dit tu
tirà amb cine no?
ah si és veritat
a veure a partir d'ara
no ho sabrem
això és veritat
sí a partir d'ara sí
d'acord
100% real
el que ve en sus pantalles
és el que hay
doncs tirem de Mirko Sturica
perquè és com
l'autor del que parla
tothom el que diu
que li agrada el cinema d'autor
tot i que és una mica
ja està
ja està passant
Mirko Sturica
en 1997
vull dir en aquella época
està bé
però bueno sí sí sí
hasta aquí
que en quina entendre
mi primera puya
hacia lo que hablemos ahora
que la entienda como tal
és que a partir de demà
i fins al 6 de maig
si no m'equivoco
comença a Barcelona
el festival
d'apostrofe
ah
festival de cinema d'autor
que tindrà lloc
en tres cinemes
bueno a dos cinemes
tres sales
al cinema Arribau 1
al cinema Arribau 2
i a la Filmoteca de Catalunya
la renovada Filmoteca de Catalunya
que és a un tiro de piedra ara
i on faran
doncs una mica
una selecció
de pel·lícules
actuals
recents
no necessàriament
del 2012
perquè de fet
algunes
ja van estar nominades
als Oscars
i faran un recorregut
també de la
Claire
Claire Dennis
lo pronuncia així
va bé
especialment
aquest recorregut
que pinta molt interessant
és el que tindrà lloc
a la Filmoteca
la resta passarà
al cinema Arribau
llavors
de què va aquesta història
doncs el que dèiem
un recopilatori
amb dos passes per pel·li
d'una selecció de pel·lis
que algunes arribaran
ves a saber com
ves a saber quan
algunes
ja han arribat
hi ha un cas
d'unes quantes
sobretot de les catalanes
i d'una que es diu
l'estudiante
que ja han arribat
per la teva reacció
d'ira contenida
puc de dir
que ja has vist
aquesta pel·lícula
no
l'has vist a tu
ah
el estudiante
no home
no és aquesta
no és aquella
que vaig veure jo
home no
aquesta pel·li
de fan al festival
d'ad
hombre
si hay otro estudiante
argentina
del 2011
jo diría que sí
a veure
la qüestió es
que hi ha
una serie de pel·lis
una mica
ecléctica
aquesta de los estudiantes
sincerament no ho sé
he llegit això
i dic
hústia
tu xavi
le harà gracia
no sé si és la mateixa
és una pel·lícula
que a mi
no em va agradar
no em va agradar gens
però bueno
escoltar
el cine argentí
que té
bueno
és una mena de cine argentí
que té el seu públic
hi ha una altra mena
de cine argentí
que té menys públic
que no estan coneguts
i que mola més
i que és millor
però bueno
no
esto no sale
en el festival
de cinema d'autor
ah no no
cal dir que no ens han acreditat
a veure
fem un repàs
de les prismes interessants
per mi
per exemple
de la Claire Denis
la possibilitat de veure
Travel Every Day
el cinema un altre cop
jo firmo
home mira
podríem haver posat un tema
dels Tindersticks
que feien la banda sonora
de Travel Every Day
podríem
però és que l'enviu
que ho troi que mola més
sí no
hi ha més els Tindersticks
i els hem tirat abans
ah sí
sí
és una cosa
que he fet del Google
així
sí
de vegades associo idees
tio t'ho juro
sí clar
com no tinc el guió
després
què pot haver-hi així
interessant
una mú
de Junès
sí
escolta
pots pronunciar normal
no
com les persones
si vols
és molt divertit
aquesta crec que s'ha confirmat
que s'estrenarà
és de la francesa
Mia Hansenloff
francesa
ara m'he tirat del carro
bueno és igual
sí sí sí
és la directora del Padre de Misijos
que era una pel·lícula brutal
és una pel·lícula
que van estrenar l'any passat
en quatre sales
sí
jo la vaig veure
l'Alexandra
em sembla
que és aquella sala
que tiren pel·lis
quan ja no les veu ningú
doncs jo hi vaig anar
i era una gran pel·lícula
doncs aquesta també
jo aquesta hi tinc moltes ganes
també s'estrenarà
després hi ha
Entudia Vís
que és la nova del Werner Herzog
que és un documental
que també ha estat molt interessant
el retorn del Johnny To
amb Life Without Principle
bueno un dels meus deus personals
Johnny To
exacte
una de les grans
del
el mundillo autoril
indie
i engafapástico
que és
Once Upon a Time in Anatolia
que va guanyar Kant
que és una pel·li de 150 minuts
un thriller
bueno
que diuen que realment
és un antes i un després
el professor Lazar i Bullhead
que són dues que van estar
nominades a l'Òscar
i una d'elles
el professor Lazar
s'estrenarà d'aquí a poc
l'Apollonit
que és una pel·li sobre
un prostíbulo francès
del siglo pasado
que aquesta m'interessa a mi
és que vas a veure les fotos
i tot s'haurien pelotes
i dic
esta la que vull veure jo
bueno
sí, vale, vale
yo iré a ver esta
la de las tetas
exacte
en tu línia
i el que us deia
amb una selecció
de pel·lícules catalanes
algunes ja s'han vist
com ara Open 24 Hores
que per molts és
la pel·li del Carles Torres
una de les més bones
catalanes d'aquest any
nosaltres no l'hem vista
o jo no l'he vista
se'n diuen meravelles d'aquesta pel·lícula
sí
i, per exemple, Orson West
que és la nova pel·li del Fran Rovira
que és una pel·li sobre
bueno, un equip de cinema
que vol fer un western
a un lloc
on se suposa
que va anar-hi a l'Orson Wells
a intentar fer un western
en el seu dia
sense aconseguir-ho
llavors és un estudi
meta del todo
del que també es parla molt bé
és a dir
aquestes
10 pel·lículilles
us podeu fer un festival
com Déu mana
evitant altres coses
que potser
serien un poc
amb estors toncilla
del 27 de maig
del 27 d'abril
al 6 de maig
a preu de cinema normal
6 euros més o menos
a preu de cinema normal
i qualitat de cinema superior
exacte
versió original subtitulada
ja esto es superior
fin
a preu de cinema
a preu de cinema
a preu de cinema
a preu de cinema
a preu de cinema
a preu de cinema
a preu de cinema
a preu de cinema
a—
a preu de cinema
i a pedrar
a preu de cinema
Bé, doncs, em sembla que sé quina secció toca,
per la música que ens està posant el Marc.
Una secció que és l'única que no podia tocar, Marc,
perquè normalment fem aquesta secció quan ja hem parlat de tele.
Però avui manes tu, exacte.
Això ens ha dit.
Bé, doncs, com ho fem anar, això?
Doncs tens un minut.
Sí, arriba aquest moment en què recomano una petita sèrie
de mi invenció, però que existeix,
que en aquest cas és una cosa que es diu Friday Night Dinner.
Molt bé, aquí...
Sí, tota la fanbase de Tim Riggins s'ha aixecat de les cadires i dit
Ah, no, Friday Night Dinner.
És una petita comèdia britànica que emet E4,
el subcanal de Channel 4,
que és una comedia que no passa res, no va de res.
La premissa central és una família que es reuneix cada divendres
a fer un sopar, per això es diu Friday Night Dinner,
i ja està.
I fin.
Què més vols que et digui?
No passa res, és una comèdia britànica.
Però ara que és com un rotllo sitcom i tot això.
Bé, no, és d'aquelles coses que fan els britànics,
que no acaba de fer rissa ni acaba de fer plorar,
però fa una mica de dot, una mica d'entacada.
Fa una mica de rissa,
sorgeix gent coneguda de la parròquia seriófila britànica,
com ara el Simon Bird, per exemple,
o el Tamsin Creek.
Sí, el Tamsin Creek.
El Tamsin.
Saps el Tamsin?
El Tamsin.
Sí, no, és una dona.
És Tamsin Creek.
És aquella noia que sortia fent epísods
d'aquella sèrie amb el Joey de Friends.
Ah, sí, clar, clar.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Sí, exacte, fent de guionista.
Meta, meta, també.
Era meta, era trobut meta, meta.
Que també surt a White Kid,
que és una altra sèrie britànica.
I el Simon Bird és un dels protagonistes d'Inbetweeners,
una de les meves sèries juvenils fetitze.
No has arribat a parlar d'aquesta aquí?
No.
Doncs ara no ho sé, ara em pilles.
He parlat ja de tantes sèries que ara ja no me'n recordo.
Bé, doncs un dia parlarem d'Inbetweeners
i si ho hem fet, ho tornarem a fer.
Tampoc s'entraran.
Bé, doncs aquesta gent i d'altra conformen una família
que es troben els divendres.
i la veritat és que, ja et dic, no et descollones,
però li vas agafant un carinyet a la sèrie, una cosa,
com una sèrie gràcia,
que al final t'acaba una mica ficant en aquesta cosa
que tu també necessites el teu Friday Night Dinner,
necessites la teva dosida.
A veure què fan aquests pel sopar.
És una sèrie, com dic, de l'Eyford,
de sis capitolets, com totes les angleses,
que està preparant ja a segona temporada
i que, potser més important, si cabe,
s'està fent una versió americana.
Oh, que novedat!
Qui l'està fent?
Tu qui diries que la fa?
Si haguessis de dir algun nom,
encara que no sigui un nom concret,
quina òrbita?
Entre l'òrbita Judà Pato i...
Més o menys, per aquí està.
És l'òrbita de Office.
És, joder, espera't un moment.
No, no, no, però estan una mica lligats,
per això t'he interromput.
El Greg Daniels,
que és el productor executiu de The Office,
i el creador,
el que va tirant endavant la versió americana de The Office,
doncs està tirant també endavant
aquesta versió americana de Friday Night Dinner,
amb el Ken Quapis,
que és director d'alguns capítols de The Office.
I no sé si hi havia alguna cosa més per qui liat, però...
Ah, sí, l'Alison Jannie, tio.
L'Alison Jannie de West Wing.
Ah, home, de la CJ serà la mare de...
O sigui, farà de Tamsin Creek
a la versió americana de Friday Night Dinner.
Ja us dic, és fàcil de veure,
és divertida i se li agafa carinyet.
Que el productor de The Office americana
ja passi totalment del projecte,
pot dir alguna cosa?
De quin projecte?
De The Office.
Ah, de The Office.
Vol dir que passa de The Office,
vol dir que The Office és un peso muerto,
ja, que no vol ningú,
que està donant una mica d'audiència,
i per això la NBC l'està aguantant,
però que ja no agrada a ningú aquesta sèrie.
Vale.
Jo ho sento molt, però estàs així.
Molt bé.
La nina es desperta,
com so del silenci,
de l'instant recent passat.
Cor ple,
món buí,
firmaments com brases
extintents i l'anguixa
de quan no ho sentim.
Els crits.
I l'anguixa de quan no ho sentim.
Els crits.
A vegades,
quan hi penses,
es descobreix allà mateixa
suspirant per ser el forat.
Podria ser el que falta,
o allò que supia,
o la cegesa d'aquells que fan el sol.
Els crits.
Amb la cegesa d'aquests que fan el sol.
Els crits.
La mateixa,
mor immensa,
de llunyana nit,
d'estiu.
La mateixa,
mor immensa,
de jovina al fons,
riu.
Sovint,
sense adonar-se,
bat les ales i al voltant,
li creixen mil,
milions de flors,
franys i orgulloses.
L'eternitat és els colors.
I la força amb aquells que fan cançons,
dels crits.
I la força amb aquells que dels crits fan,
cançons.
la mateixa llum intensa,
d'una llunyana nit d'estiu.
La mateixa llum intensa,
de la nina quan somriu.
La mateixa llum intensa.
de la nina quan somriu.
l'esm你可以 d'av Designer.
collés,
de l'esmüacı.
de la nina quan somriu.
La moya,
de l'esmüа Naquin,
es un freqaz.
per la nina quan somriu.
o elv Paris,
piu,
la Shh viciò.
mark pollic 463,
versículo 0435.
i oranges delari.
Ellum intensa,
de la nina quan somriu.
LabbSíque llum intensa,
Bé, sí, sí, sí, va
Tornem a entrar, han tornat els missimà
amb un darrer àlbum bastant esperat
que diuen les
Buenes Lengües, que els col·locarà
ja en l'èxit
definitiu de la muerte
No sé si és veritat, però bueno
de moment, aquest L'Amor Feliç
que presenten, per cert, dijous que ve al Teatre Lliure
doncs és molt guai
no, estan esgotes les entrades, però bueno
si voleu anar a la rebenda, ho podeu intentar
Però nosaltres tenim entrades, és a dir, no fem programa
No ha colat o no?
No, no ha colat, ho sento
Bueno, en qualsevol cas, més ima, els crits
aquest tema que sentíem ara, de L'Amor Feliç
doncs bueno, si teniu la sort de tenir entrades
ja, si voleu, ens podeu trucar
dijous que ve o dijous de la setmana següent
més ho hem dit, i ens ho expliqueu
Molt bé
Ens posem de buen rollito amb els Blur
per seguir parlant de sèries
Marc Manda
I Marc Manda, que seguim parlant de sèries
I parlem d'una nova estrena
Marc està crescut avui, perquè avui té el poder
Bueno, sempre té el poder, però mai l'exerceix
Avui el pot exercir
No es puede dar por...
Bueno, en fi, digues, digues
Hòstia, entre això i la bronca que portem avui
ell i jo
Portem els que no vinen al caso
Parlem d'una nova estrena a la televisió
una nova estrena a l'HBO
i cada cop que dic això, algun dia me pagaran ja
per això, o un dia me gravaré dient això
Sí, cada cop que dius
hi ha una nova estrena de l'HBO
Neixen 20 fullets
Fullets vol dir que...
No, fullets, fullets
Fullets del bosc
Vale, és que toca parlar...
Fullen al bosc?
Toca parlar d'una nova sèrie
que pinta prou interessant
que es diu VIP
Escrit V-E-E-P
És la nova sèrie de l'HBO, com deia
és la nova comèdia de l'HBO
i la crea l'Armando Llanucci
que és un tio que per mi és un crac
perquè va fer The Thick of It
i després la seva versió cinematogràfica
Into the Loop
Qui no coneix tot això
Tot això és una sèrie anglesa
Penso que va ser una...
No, van ser més d'una temporada
Van ser dues temporades
Sí, van ser dues temporades
i alguns especials de Nadal
Oi que sí?
I després la peli...
No recordo moltament
La vaig veure fa mil anys
I no ho recordo
Doncs molt bé
Era una sèrie política
una sàtira política
amb un personatge tipus House
que anava per ahir resolvint
els problemes que el...
Penso que el ministre d'Anglaterra
anava cagant per aquí, per allà
Conflictes
Jo dit això, tu tenies que haver dit això o altre
Però, en fi, era una sèrie molt divertida
i la peli també la vaig trobar jo personalment divertidíssima
també una mica en la línia d'Office, precisament
I ara, doncs, ha anat a parar a l'HBO
I ha anat a parar a l'HBO amb aquesta sèrie VIP
protagonitzada per la Julia Louis-Dreyfus i el Tony Hale
Ai, Julia Louis-Dreyfus
Ai, Tony Hale
És que el xat diuen que estic enamorat d'aquesta noia
I tenéis tota la razón
Estic enamorada de Julia Louis-Dreyfus
I qui no
I qui no
Aquesta dona no envelleix
No, és veritat
Des de fa uns anys
Perquè jo ara mateix estic revellendo
Arrested Development
Que ja porta...
Malament
Porta deu anys, més o menys
Malament
Amb el temps que estàs invertint
En reveure Arrested Development
Hauries de veure Seinfeld
Ja ho sé
Però de moment estic veient aquesta
On surt ella el 2003
Jo també estic revellent Arrested Development
Malament
No, perquè també estic revellent Seinfeld
Ah
Trostoria, de veritat
Joder
Tu ho tens tot el dia lliure?
Trebaja
Oh sí, tot el dia lliure
Madre dius
La mare que el va parir
9 hores al dia
Treballo, Marc
Fins a les 5 del matí
9 hores
A la nit
Tens...
Bueno
Tens tot el dia per tu
Va, va, parla
Julia Louis-Dreyfus i Tony Hale
Que van coincidir tots dos a Arrested Development
Precisament el Tony Hale és el buster de Arrested Development
Amb això ja queda tot dit
I la sèrie torna a ser una mica
Doncs una sàtira política
En aquest cas ella és la
Primera...
Com es diu això?
Una figura d'aquestes americanes
Sí
Sí, la vice...
Ministra
No la vicepresidenta
La vicepresidenta
Sí
És la vicepresidenta
I el Tony Hale i altres actors
Formen el seu...
El seu séquito
I torna a passar una mica el mateix
Doncs veu gent que està en la cima del poder
I són uns capullos integrals
No tenen ni idea
Foten una...
L'alien parda por aquí
L'alien parda por allà
I sobretot això
Doncs es va reconstruint
Una sàtira còmica
Però molt...
Molt fa xugota
Dura 30 minuts
I sembla que passin 3 hores
Parlant...
Molt
Aplicant una...
Sofística tècnica de deducció
T'adueixo que no t'ha agradat la sèrie?
No, no, no
A mi m'ha agradat
Ah, vale, vale
Però...
Home, és que fa xugota
Dura mitja hora
I sembla que en duri 3
Perquè realment t'esgota
Quan acabes de veure un episodi
Dius
Bueno, menys mal que no t'ha de veure un altre després
Menys mal que l'estrena no ha sigut capítol doble
Bienvenido a mi mundo
Hauries de veure West Wing
No, no
Per això no la veig
Per això no la veig, amigo
Bueno
Però es gaudeix
És una sèrie realment...
Ja se la ve venir
Aquesta punta molt alt, francament
Tal i com està el panorama de les comèdies
És agua de mayo
I no sé si tenen pensat
Saps quan durarà aquesta sèrie, més o menys, o no?
De moment la temporada ni idea, no?
Es durarà 10 episodis o així
Doncs suposo que sí
Serent de l'HBO, m'imagino uns 10 capítols
10, 12
No us la perdeu, de debò
És molt divertida
Estigueu desperts quan la veieu
Perquè si no es quedeix fritos
Has dit ja que surt Julia Louis Dreyfus?
I surt...
Jolín, no
Deia dir-ho ara
I surt Julia Louis Dreyfus
Ja està
Recomanació seriòfila per mi ja acabada
Sí, sí, sí
Queda dit
Qualsevol cosa de l'HBO queda apuntada
Si ens la recomanem el Carlos encara més
I si té aquestes credencials
Home, no t'ho he preguntat
A tu et va agradar o no?
Sí, per mi li falta una miqueta de punx
Una miqueta
Però crec que anirà agafant
De moment els ribetes inicials
Són per mi perfectes
Vull dir, el reparto, el creador
I aquestes referències, no?
Aquesta...
Bueno, a mi recordava una mica West Wing
I té un puntet, puntet britànic també
Vull dir que és immillorable
Li donarem temps i jo crec que ens serveixen
Sí, a més els personatges ja tenen una personalitat ben marcada des del minut 1
Que és l'important
O sigui que...
Bé, bé
Bé, bé
Bona aposta
Bona aposta
Bona aposta
Bona aposta
Bona aposta
Bona aposta
Bona aposta
Bona aposta
Bona aposta
Escoltem una de les fuentes oficiales
de malrollismo musical.
Escoltem la Björk.
La nostra amiga.
I toca parlar de cinema.
Toca parlar d'allò que dèiem al principi.
Elisabeth Olsen, es tu momento.
Si quieres aportar algo al programa, di algo.
No, però no he cantado.
Habla, coño.
Està fent números per American Idol?
Algo de Björk?
Parlem de Marta Merci-Mey Merlin,
que és el debut d'un director que es diu Sean Durkin,
precisament amb l'Elisabeth Olsen protagonitzant
i pràcticament capitaneando tot el pes de la pel·lícula.
La pel·lícula és una pel·lícula que ve amb alguns premis de Sundance,
algun premi així a algun festival europeu.
Penso que per cant també va rebre alguna mansió especial i tal.
Dius, bueno, pinta bé.
I tot així han estat endarrarint un mes, un altre,
l'estrena no arribava...
Alguna cosa passava.
Hi havia alguns dubtes.
Generalment, Sundance, com bé penses tu,
no és garantia de seguretat en...
Què, Sundance?
Va ser el primer any.
I ja està.
I ja està.
A partir d'allà, tot el que més...
Home, no, no.
Ara no sé una mica...
Hi ha hagut algunes coses interessants,
però vaja, que no és...
Sundance és bastant...
Bueno, fastigoset.
Sí.
Tot i així, al final s'estrena per fi aquesta pel·lícula.
Nosaltres ja l'hem pogut veure.
Doncs és una de les pel·lícules de l'any, també.
Bé, últimament aquí recomanem un parell d'estrenes de Simolones.
Vam recomanar Shame, vam recomanar Millennium,
vam recomanar Redemption,
tornem amb el rotllo, amb el rotllista,
i ara recomanem aquesta pel·li.
Sobre una nena...
Puc fer una petita apreciació?
Sí, digues, digues.
Estic fins als nassos de la gent que diu,
cada cop, que estem vivint un nanos horribilis per al cine.
Per què?
Este año está siendo fatal.
Sempre, sempre.
Bueno, sí, perquè cada any...
Bueno, pel cine, per la música, per la literatura, sempre.
Per tot, sí, per tots els camps de la vida quotidiana, cultural,
sempre hi ha gent que diu,
aquest any està sent horrible, no hi ha res...
Mentida.
I aquesta pel·lícula ho prova.
És que la gent no va a escarbar un poco.
La gent es queda a la comercialitat i exactament...
Això és com qui diu que el Barça és una merda.
Ho sento, és que el Marc està parlant fora de línia
i està parlant del Barça.
És una mica complicat.
El Barça que teniu és una merda.
I no, i hi ha pel·lícules molt bones que no aneu a veure.
Per què no aneu a veure?
Perquè us quedeu en la superfície comercial.
No, aneu a veure aquesta pel·li.
Sobre què va?
Sobre una noia...
Hòstia, és complicat, això.
Ah, tu t'has metgut.
Per fi.
Una noia que apareix a casa de la seva germana
després de dos anys desapareguda.
Ningú sabia res d'ella.
I torna una mica estranya.
Jo no diria res més.
De moment, aquesta és la sinopse.
Aquesta és la sinopse.
Jo no ho vaig a dir nada més.
I a partir d'aquí es crea el tio aquest, el Sean Durkin,
que a més escriu el guió d'aquesta pel·li, si no m'equivoco.
És guionista i director, eh?
Es crea un malson de la hòstia sobre uns temes que dius...
Bueno, vale, empecemos con el thriller.
Vale.
Tiremos de madurez.
Tiremos de drama personal.
Tiremos de...
No sé, hi ha un fotiment de temes ficats allà.
Amb una qualitat impecable.
Les històries van succeint-se amb un estil...
Amb un estil i amb un joc del guió sorprenent.
Sorprenent.
A mi em va sorprendre.
I t'atrapa, t'atrapa.
I a més agafa un misteri.
I no tal...
Et va donant pistes, però no et acaba de dir què està passant exactament.
Et deixa amb un mal rotllo el cuerpo.
Bueno, veig que no vols esplayar-te molt perquè...
És complicat, eh?
És complicat.
Bueno, és complicat i també part de la gràcia de la pel·lícula és descobrir una miqueta, no?
No, no està bé que mantinguis el misteri, però bueno, llavors ens quedem amb això.
Jo diria que, us fixeu, això sí que es pot dir.
A nivell de direcció pur i dur, és brillant.
O sigui, sembla que no, però és una passada.
És molt important el que fa aquest tio amb la càmera.
És un camut i el tio sembla que...
Bueno, sembla que sigui un maestro consumado, ja.
Sí, sí, sí.
Fixeu-vos en l'interpretació d'ella, per suposat.
Per suposat.
I és que no puc dir res més, tio.
És que em sap molt greu.
Jo vaig anar totalment virgen sense llegir la sinopsi, sense llegir la teva crítica,
i vaig sortir flipant, però flipant.
Bueno, bueno, me n'alegro.
Sí, sí.
És un punt molt important, és un punt calent de la pel·lícula, la interpretació d'Elisabeth Dolsen,
però hi ha més gent a la pel·lícula que...
Sí, sí, surt un de Perdidos.
Com? Qui?
Surt un de Perdidos.
Surt un de Perdidos?
Sí.
Qui?
Un que és molt primet, per no dir gaires pistes, un que és molt primet a la pel·li,
i és així una mica més...
Mayor Z.
Ah, sí?
Sí, sortia a l'última temporada de Perdidos.
Ah, bueno, bueno.
Vale, doncs també surt una altra persona, que potser és la mateixa que dius tu,
i jo faig l'espoiler, que és John Hawks.
Podria ser el mateix.
Bueno, surt John Hawks fent... A veure, no és cap espòiler, vull dir,
és un dels actors de la pel·lícula.
Fent un papelón espectacular, com ens té acostumats, aquest tio.
A mi és un tio que em xifla.
O sigui, si m'hagués quedat amb un actor d'aquesta generació intermedia i tal,
ara mateix, diguem, d'aquests actors americans,
que a més sempre fan papers de l'Amèrica profunda i tal,
em quedava amb John Hawks.
És aquell tio que vam veure a Wintersbon, que va estar nominat per l'Òscar,
que han nominat per alguns premis, no per l'Òscar,
per aquesta Marta Masey Mermerlin,
i no he dit bé el títol, però bueno.
I que jo conec des de les èpoques de Deadwood.
I, per cert, surt un altre personatge de Deadwood que és Sarah Paulson,
si no m'equivoco, és que n'hi havia dues, Sarah Paulson i Paula Malcolmson.
La que no sé...
Les confoníem.
Bé, doncs una d'elles dues, que vam veure d'Espírit, per cert,
doncs surt en aquesta pel·lícula, és la germana gran de l'Elisabet Olsen,
i també ho fa prou bé, és una tia que a mi m'agrada veure.
Sí, sí, sí.
D'aquelles actrius de... com peso, de raza.
Sí, ja dic, la pel·li, prepareu-se perquè desmunta, eh?
La pel·li desmunta.
Si voleu anar una mica més enllà, et fa reflexionar bastant,
i et fa reflexionar una mica en com està la situació,
i tot partent d'una excusa gairebé de...
de Chichinabo, puré duro peliculero, eh?
Bé, doncs si voleu veure una pel·lícula que us desmunti, On the Bounty,
i us deixi una mica Chichinabicos,
doncs aneu a veure aquesta Marta Macy May Marlin,
que s'estrena demà i que us recomanem con el sello Garantia Fluzo.
Fuisteis creados...
...para ser gobernados.
Al final...
...cada cual irá por su cuenta.
¿Qué hacemos?
Prepararnos.
Tuvimos la idea
de reunir
a un grupo de personas excepcionales.
Y cuando las necesitáramos
podrían librar las batallas...
Bueno, creo que ya...
Més o menys ya veiem per on van els tiros, oi?
No te mejor dicho, ¿no?
Sí, es que, a veure,
allò que us deia
i d'escarbar,
i de buscar,
no os quedeis en lo comercial,
etcètera, etcètera,
i s'ha estrenat Los Vengadores.
Bueno.
És complicat, eh?
És complicat recomanar una pel·li d'autor
hindi totalmente
estrenant-se Los Vengadores.
En fi.
Bueno, nosaltres som eclèctics, en el fons.
Sabeu que ens agrada recomanar una mica
les coses més invisibles,
les coses que passen més desaparegudes,
però escolta, mira,
també tenim les nostres debilitats.
Jo, personalment,
de veritat, demà és el dia
cumbre de la meva vida.
Demà que s'estrena Los Vengadores,
és...
O sigui, la meva vida
s'ha enfocat en aquest moment.
A més, s'estrena...
Estem escoltant Batman de fondo?
Ah.
Perquè s'estrena, com a mínim,
als Estats Units, aquí ja veurem,
amb un tràiler de Batman.
O sigui, que lo mismo...
Lo mismo,
tenemos esta suerte
y a banda dels 142 minutacos
de Los Vengadores
tenim tres meses de Batman
El Caballero Oscuro,
La Leyenda, lo que sea.
Sí, doble ración de...
Sí, sí, sí.
Bueno...
En fi, ens posem seriosos.
Arriban Los Vengadores.
Què són Los Vengadores?
Què són Los Vengadores?
És l'equip de superherois
de la Marvel,
més o menys tots,
tret d'Espiderman,
perquè Espiderman ja llegarà
massa adelante.
Alto, alto.
Tu no estàs al dia
de Los Vengadores, no?
Perquè...
Perquè Espiderman és un vengador, tio.
Bueno, ja, però diga la pel·li.
Ah, la pel·lícula, vale.
Clar, home,
perquè acabo de dir
que Espiderman arribarà més tard.
No, no, no.
A veure, que això t'ho dit,
però que això ja de nivell,
la van fer.
No, no tenies per què saber-ho, eh?
No, però fins i tot
a la Civil War ja ho tentaven,
imagino, eh?
Bueno, vull que ja surt ja.
No sé, pot ser, pot ser.
Eh, no tenia ni puta idea, eh?
Perdó.
No, no, no.
A veure, no era
per deixar-te malament a tu.
Era per dir que
hasta el Spiderman
ha passat per Los Vengadores.
Tothom.
Tothom.
Reed Richards i Sue Richards
han sigut vengadores
en algun moment de la seva carrera.
De veritat.
Que lo mismo alguno
hace un cameo en la pel·li.
Bueno, no ho d'escarre.
No ho sabem, no ho sabem.
que aquí a la pel·li
sabem segur que surt en Hulk,
que surt Iron Man,
que surt Thor,
que surt l'avió de negra,
que surt el Nick Fury,
que surt el Capitán América.
Falta algú i tot?
Surt Loki, surt Thor?
Ara creu que ja està.
Sí, pot ser, pot ser que ja estigui.
I què són tots aquests?
Doncs, bueno,
el que hem anat veient
cinematogràficament
en els últims anys,
totes aquestes pel·lícules
estaven preparant
aquest macroplan
per anar coincidir
en aquest mega crossover
que com és mega
en tots els sentits,
ja ho hem dit,
dura dues hores
i mitja llargues.
Sí, sí.
Qualcosa a mi ja
m'ha esborrat
de la llista
de veure la demà,
jo demano la nèria a veure.
Contra Save Me Bar
i també surt Maria Hill
a los vengadores.
Ah, exacte,
surt Maria Hill
que és la Coby Smulders.
Fa de Maria Hill
que és una de les integrants
de S.H.I.E.L.D.
De Como Conocí a Vuestra Madre,
l'actriu.
Fa de Robin
a Como Conocí a Vuestra Madre.
Dirigeix Joss Whedon
que com a director
de moment
encara té molta cosa a dir
però com a guionista de còmics
per aquí
me conozco a uno
que li agrada.
Sí, jo soc molt fan
del Whedon.
Bé, jo vaig llegir
The Renewish
i també em va fer molta gràcia.
Sí, i la seva etapa
als X-Men
és antològica.
I bé, doncs
tot això,
totes aquestes
pseudo decepcions,
pseudo, bueno,
falta algo más,
aquestes presentacions
de personatge
que hem estat veient
en Iron Man,
no, en Iron Man no,
però en Thor,
en Capitán Amèrica i tal,
teòricament...
Bueno, Iron Man també tenia...
Sí, però Iron Man molava.
Ah, bueno.
Teòricament tot això
té sentit
a partir de la peli
que veurem demà,
Los Vengadores.
Què més hem de dir?
Hi ha molts misteris
encara per saber.
Sabem més o menys
que anirà
sobre una amenaza
intergalàctica
que viene a cargarse
el mundo,
que ninguno de ellos
puede por separado
i que tendran que reunirse.
Ja es coneix,
l'amenaça intergalàctica,
per cert?
Sí, els molt friquis
la coneixen.
És una raça
que va sortir
en un moment determinat.
O sigui, no són els escals?
No, no, no,
no són els...
No sé com es diguin.
Escral.
Escral.
No, no,
és una raça
que va sortir
en un moment,
em sembla que dels anys 90.
Ah, ah, ah.
Però...
Bueno,
pinta divertida,
pinta espectacular,
pinta en 3D,
me cago en la puta.
Però bueno,
aneu a veure
què voleu que us diem.
Són Los Vengadores,
és el momento
que todos estábamos esperando
i a partir d'aquí
prepara'ns-a
perquè si té èxit
la cosa,
esto no s'acabarà aquí.
Vengadores 3,
Vengadores 2,
Vengadores 3,
4
i hasta donde
lleguen los números,
no?
Sí, sí, sí.
Bueno,
teniu en compte
que hi haurà
Iron Man 2,
no,
Iron Man 4,
no,
Iron Man 3,
que ja no sé
ni per on anem.
Per cert,
molt important,
no han fet passe
a Barcelona,
per això no us podem dir
res més,
gràcies Disney,
però la fan
en versió original
als Icaria,
que això és molt important.
Sí.
Icaria,
versió original 3D.
Si voleu anar
a veure-la en condicions,
aneu a veure-la allà.
Sempre,
això sempre.
Alguna cosa
més de Los Vengadores?
No,
que va molar un huevo.
Vale.
Doncs,
sí, eh?
Què et sembla
si parlem de Los Vengadores?
Una estona més.
Oh!
Us heu currat aquí, eh?
Sí, exacte.
Teníem preparat
més coses de Los Vengadores,
com que s'estrena demà la pel·lícula,
o sigui,
no parlem més de Los Vengadores,
de la pel·lícula.
Però sí que podríem fer,
si et sembla,
un petit repàs,
tots aquells a qui no us agradi
el gènere superheròic
que els còmics
que desconnectin,
perquè podríem fer
un petit repàs
del que s'està cuent
ara mateix
en el mercat comiquero.
Ah,
per això deia...
Nacional.
Sí, sí, exacte.
I, si us sembla,
us ho expliquem,
perquè, clar,
ara Panini està aprofitant,
doncs,
per publicar
tot el que tenen
tot el fondo de catàlgo
de Los Vengadores,
una locura,
el que estan...
No, de veritat,
o sigui,
hi ha una quantitat de material
que està publicant Panini
de Los Vengadores
que és que fa ràbia i tot.
I hem pensat,
bueno, doncs,
farem una petita selecció
i direm una miqueta
les coses importants que hi ha.
Em permetreu que ho tinc
tot apuntat en un guió.
És complicat.
Jo sé algunes coses de memòria,
però no tot.
De memòria us puc dir
que si no us fa el pes
el còmic de superherois actual,
hi ha bastantes coses antigues
de tots els hérois,
per descomptat,
de tots els herois Marvel i DC,
però dels Vengadores
hi ha coses molt interessants.
Vull dir que,
si totes aquestes novetats
no us tiren,
sempre us podeu encomendar
a les biblioteques Marvel,
que són aquells comiquets petits
que recopilaven material clàssic
des de gairebé
de tots els superherois,
des de gairebé
al principi de les seves carreres...
Són aquests
que posa edició en de bolsillo
a la portada?
No.
Ah, vale, vale, uf.
És que aquest sembla puta ràbia.
Ah, no, no,
tu dius uns que diu bestsellers, no?
Esto, esto, esto.
No, no, no,
no són aquests, són aquests.
Això, no, no,
són uns llibrats petits,
són de la mateixa mida,
són de bolsillo,
però no ho posen a la portada,
que recopilan ingente cantidad
de material antiguo
des del número 1
de los Vengadores,
que és aquell moment
en què l'any 63,
si no recordo malament,
el Jack Kirby
i el Stan Lee,
els dos popes de Marvel,
que es van inventar
tants i tants superherois,
doncs van decidir
ajuntar uns quants
que ja tenien creats por ahí,
van ajuntar, doncs,
Iron Man,
joder, el Conce,
no recordo malament,
ja està a la primera formació,
l'Hombre Gigante,
l'Avispa,
i tal,
els van anar a buscar
el Capitán Amèrica,
que estava congelat
en un bloc de gel
i van fundar els Vengadores,
vull dir,
a saco, saps?
Venga,
un monton de superherois,
si mola uno,
no van a molar cinc cop,
doncs venga,
metelos a tots dos.
A partir d'aquí van començar
a fer història,
doncs tot això ho teniu.
I també teniu
aquells
Best of Marvel Essentials
que recopilaven
algunes sagues
una miqueta antigues
dels 90,
dels 80,
amb cara dura,
ai,
amb tapadura,
això,
que,
que,
que,
bueno,
que els podeu trobar
i és material guai,
una miqueta car,
però,
bueno.
El que té la tapadura
en el còmic, eh?
Eh?
El que té la tapadura
en el còmic.
Sí,
no,
aquestes rústiques,
tio,
és que són una locura.
Sí, sí, sí.
Són rústiques,
però són preciòria de...
Bueno,
en fi,
a part d'això,
doncs,
tenim les sèries regulars
de los vengadores,
que si la Academia Vengadores,
que si els jóvenes vengadores,
los nuevos vengadores,
los pedrosos vengadores,
vengadores oscuros,
vengadores secretos,
tot això està al mercat
ara mateix
i es pot trobar
i són sèries regulars.
O sigui, tu...
Cadascuna per separat, eh?
Per separat.
Et podries comprar
aquestes sèries cada mes.
Et deixarés la pasta,
però, a més,
et deixarés la salut mental.
O sigui,
totes aquestes són històries
actuals que s'estan publicant ara,
no han acabat ni què.
Perdó, perdó.
Sí, sí,
són sèries obertes,
sèries obertes que van sortint.
Jo, sincerament,
personalment,
no en segueixo ni una.
Però hi ha coses...
No,
hi ha coses que sí que m'interessen.
I em semblen coses...
No, no, no.
És que a mi,
los vengadores,
hi ha etapes que m'agraden
i hi ha etapes que no hi ha
ara mateix.
No m'atravo especialment,
però, bueno,
tiren molt de públic.
Però sí que hi ha coses
que podeu trobar interessants,
com ara
l'última història
de los vengadores,
que és una mena de what if,
un què passaria si...
al final de los vengadores,
que escriu el mític
i llegendari Peter David,
aquell tio que va fer història
a Hulk,
a la sèrie regular de Hulk.
Què més podeu trobar?
Doncs,
Marvel Deluxe
de Los Poderosos Vengadores,
del Bendis,
uns quants tomos
d'aquests
Made in Bendis.
Qui sàpiga
que hi hagi llegit
algú de Brian Michael Bendis
ja sabrà per on van els tiros.
Canyero.
Què vols dir, canyero?
Doncs que mola,
que és així molt de...
Vinga, vinga.
Sí, bueno,
sí,
és molt diàleg, també.
Té molt de diàleg.
El Bendis el que té
és que tira diàlegs
molt, molt, molt llargs.
O sigui,
vinyetes, vinyetes, vinyetes
i globus i globus.
Però de cop i volta
fa cada cosa que no veus, no?
Sí, bueno,
li mola,
li mola tant en tant
fotre bastanta canya.
Però als seus detractors
li recriminen una mica això,
tio,
que és això com una mala cosa
perquè és això,
comencen a parlar i parlar.
Però sí,
no, no, no,
però el tio sap oscilar bastant
entre això i la canya pura i dura.
I fa poc es va recetejar
Los Vengadores
amb tota una nova tanda
de Ultimates.
Ultimates és aquesta estratègia
que segueix Marvel
per rejuvenir els seus superherois.
Bueno,
doncs es va tornar a fer
una altra operació
i Ultimates
i Los Vengadores
també van tenir
el seu lavador de cara.
Va començar molt,
molt, molt, molt bé
amb uns primers números
que a mi em van agradar molt
i després, bueno,
el Mark Miller,
em sembla que va ser,
que va prendre les regnes
i se'n va anar
tot una mica a no risc.
Això va ser quan el Capitán
el Nick Fury
es va fer Samuel L. Jackson
als còmics, o no?
No, això ve abans.
Això ve abans.
Jo estic parlant
de fa un any i pico,
o sigui que hi ha una altra més.
Sí, sí, sí,
hi ha una altra tanda
de ultimatització.
Perdó,
intento situar-me.
Sí, home, no, no,
fas bé, fas bé, fas bé.
I ara entrem ja a lo más.
Si teniu 40 euros
soltos por ahí
o 35 o 37 i pico,
em sembla que val.
podeu anar
a la vostra llibreria
especialitzada
més propera
i fer-vos amb un Marvel Gold
de Los Poderosos Vengadores
que reuneix
lo mejor de lo mejor
en un totxal gegant,
no, no, no,
és veritat,
és un totxo molt bèstia.
Home, sí.
Sí, sí, sí,
això és així.
Bueno, és el que té,
vull dir, és car,
doncs, escolta,
és el que hi ha.
Que reuneix...
40 euros.
Sí, sí, 40 euros.
Que reuneix, em sembla,
que del número 40
fins al número 60
de la sèrie regular,
o sigui, és ja l'època
en què va la cosa
a eclosionar
i va donar
els millors fruits
de Los Vengadores,
abans de l'etapa
del 70-80
que va tenir també
una gran sortida,
doncs, ho podeu trobar
en un totxal.
Vaig a llegeure una mica.
I després,
uns altres Marvel Gold
més petitets
que reuneixen
algunes etapes
del Roger Stern,
del Roy Thomas
i de l'Stif Engelhard,
que aquests tres noms
jo diria que són
l'homes de l'homes
amb Vengadores,
són els tres autors
claus
a la història
de Los Vengadores
i que recopilen
algunes etapes
mítiques
de Los Vengadores
que tots fan
del supergrupo
ha d'haver llegit
com ara
la caída
de Jaqueta Amarilla,
la Guerra Criscral
mítica,
la Bruja Escarla
Televisión,
què més ho tinc
per aquí apuntat,
la saga de la Corona Serpiente,
la saga de Corbach,
el Conde Nefaria,
tot això,
tot són una sèrie
de sagues
supermítiques
dels anys 70
que són brutals
i de rexupete,
són nomes
en gènere superheroic
que les podeu trobar
en petits tomos
d'uns 15-20 euros.
Ben.
Sí, sí,
bastant assequible
i a més és còmic
molt xulo.
A part d'això,
ah,
un parell d'edicions
de la col·lecció
Extra Superheroes
que recopilen
dues etapes
del Curbius Sec,
que jo crec que és
l'últim millor
que s'ha fet
de Vengadores,
fa uns 10 anys
una coseta així,
12 anys,
em sembla que va ser
cap a l'any 99-2000,
el Curbius Sec,
que és un dels grans,
es va ajuntar
amb el Jors Pérez
per fer
Una vez Vengador,
exacte,
un gran també,
i amb el Carlos Pacheco
que és aquest dibuixant
andalús
per fer
Sempre Vengadores,
dues de les millors sagues
recents
de los Vengadores
que podeu trobar,
les podeu trobar al quiosc
en 102 tomos
molt fàcils
i molt manejables.
Alguna cosa més?
No,
m'he quedat a tu,
ja està.
Sí?
Sí.
Vale.
Vale,
anava a dir,
Marc,
tu mateix?
Gràcies.
Ara falta trobar
a la pàgina del guió,
eh?
I aquí la tenim.
Oh,
toca parlar de cinema
una altra vegada.
Será que serà l'último tema
que havia previsto
per a la tarda?
Sí, amigos,
tornem a parlar de cinema.
I és que,
si no heu,
bueno,
si heu anat
al festival d'autor
i us heu quedat amb ganes,
si heu vist
Marta,
Marc,
Imei i Marlín,
aneu a veure aquesta pel·li
i us heu quedat amb ganes.
Si heu vist
Los Vengadores,
les dues hores i mitja
de Los Vengadores
i encara teniu ganes
de més cinema,
aneu al cinema Nàpols.
Als cinemes Nàpols.
Per què?
Perquè a partir de demà
i fins als 3 de maig
fan una revisió
en clau alta definició,
imagino,
crec que sí,
les han recuperades
totes en alta definició,
una selecció de pel·lícules
entre clàssiques
i clàssicos antigos
i clàssicos nuevos
de les quals
com a mínim
el 95%
són imperdibles.
Després hi ha una
que jo tinc més dures
i ara et preguntaré,
però hi ha algunes?
Jo què sé,
doncs per exemple,
des d'aquest divendres,
hòstia, m'he equivocat,
no és fins al 10 de maig,
és fins al 31 de maig,
és tot el mes,
tot el mes.
Que m'he liat.
Del 27 d'abril
al 31 de maig
fan aquesta revisió
de clàssics,
sí?
Sí.
El que passa
és que ho van intercalant.
Vale.
Sí, per exemple,
del 27 d'abril
al 3 de maig
fan una cara d'Àngel,
una cara con Àngel
i xerada
de l'Stan li donen.
Home,
que...
Molt grans, home.
Sí, sí, sí, sí,
imprescindibles.
Vale.
Després s'acaba això,
si no l'heu vist,
os jodeis,
perquè del 4 al 10 de maig
canvien i fan
Canción de cuna
per a un cadàver
del Robert Aldrich
i Suspense
del Jack Clayton,
que també...
Bueno,
lo de os jodeis
és literal,
perquè passem
d'una cara con Àngel i xerada,
que són dues pel·lis
de considerable bon rotllo,
a Canción de cuna
per a un cadàver
i Suspense,
que són, per mi,
dos pel·liculons brutals,
però brutals,
a qual millor,
dels anys 60,
que, bueno,
que són pa cortes
de les venes,
poc o más,
vull dir que...
Divertida, sí, sí,
pura comèdia, eh?
Correcte.
Bueno,
si no us heu tallat les venes,
a partir de l'11 de maig
i fins al 17,
teniu La oïda
de Sant Péquim Pa,
ahir és nada,
i la que a mi
em genera certs dubtes
que és Thelma i Luis
del Ripley Scott.
Estem d'acord?
Que et genera certs dubtes?
Sí, estic molt d'acord,
em genera molts dubtes.
A tu no,
a tu et trobes una obra mestra?
No, no,
és una pel·lícula
que també em genera dubtes.
No, no,
jo soc més de la pastada
que no m'agrada gaire
Thelma i Luis.
Oi que no?
A mi personalment no,
però bueno,
és una pel·li molt de prestigi,
vull dir,
agrada a molta gent.
A mi no em pinta gaire,
però bueno,
tot segueix per escafar motors
d'abans de Prometeus,
jo que sé.
Sí, sí, sí.
Bueno, veig que és una mica temàtic
també, no?
Sí, sí, sí.
No, està clar, està clar.
Aquesta tercera setmana,
si la segona setmana
serien mal rotllos,
a la tercera són cotxes,
són escapades en cotxe, no?
Aquesta la oïda de Sant Péquim Pa.
La coincidència acaba aquí,
més o menys.
Hi ha alguna escapada de cotxe
aquí i allà,
però ja està,
perquè Thelma i Luis
i la oïda són com...
Bueno, no sé.
Bueno, sí, sí, sí,
no, no,
no tenen gaire a veure.
La oïda és una pel·li
bastant xula, per cert,
amb l'Estiv McQueen.
A mi, bueno,
és de les que m'agrada menys
del Péquim Pa,
però bueno,
això tampoc.
Hòstia, però mola, tio,
veure si anem a això
a fer un sublimó.
No, no, no, i tant.
I tant, i tant, i tant.
I després,
bueno, si després
no aneu a veure't
el Ma i Luis,
diuen, hòstia,
doncs va,
voy a ressarcir-me
i a partir del 18 de maig
i fins al 24
veieu
La invasión
de los ladrones de cuerpos,
que aquesta és fonamental
per tots els amants
de la ciència-ficció.
Home, i tant.
És la versió del 56,
o així,
del Drone Sigel.
Molt bé.
Crec que és del 56,
del Drone Sigel.
Sí, a mi em sembla
que sigui del 56, sí.
I què fue
de Baby Jane
del Robert Aldrich?
Bueno,
que seria,
per mi,
un complement perfecte
a Canción de Cunada
per un càlvar,
vull dir que
està guai,
pots anar a veure
una setmana
Canción de Cunada
i l'altra
que fue de Baby Jane
que tenen
unes certes similituds.
I la que per mi
és una de les platos fuertes
és aquesta que sona ara.
Continuem amb el rotllo.
Aquest mes de recuperacions
acaba amb
El otro de Robert Mulligan
i La semilla del diablo
de Roman Polanski,
que, bueno,
potser,
per mi,
és un broche d'oro
que lo flipes.
Jo no hagués escollit
aquesta com a última
pel·lícula gran clàssica
i tal,
però sí que és veritat
que és una obra mestra
que ha de veure tothom.
Així que ens han fet un favor.
Sí, sí,
i tant, i tant.
Ens han fet un favor,
també,
precio d'entrada normal,
dia de l'espectador
que no sé quin és,
4 euros,
descomptes de la FNAC
de la biblioteca i tal.
Ho teniu allà,
tot el mes de maig
i començant a partir de demà.
Bueno,
doncs una setmana més
el Condé de Fluso
us ha organitzat l'agenda.
Hòstia,
molta feina, eh?
Sí, sí,
Déu-n'hi-do,
ho heu de fer tot.
La setmana que ve
passarem llista
i preguntarem, eh?
Exàmens,
farem els examens superse
i preguntem.
Guai,
molt,
molt.
Vale?