Fluzo
Transcribed podcasts: 132
Time transcribed: 5d 16h 57m 54s
Time transcribed: 5d 16h 57m 54s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, bona tarda a tothom a les 8 i 2 minuts
del vespre
Ai, anava a dir un altre nom
de programa
Fluzo, un programa amb cultura
on parlem de còmics
Ai, ostres, saps què m'ha passat, Marc?
Avui informo a l'audiència
que per fi tinc xat, tinc aquí un xat habilitat
gràcies al Marc que m'ha deixat el seu ordinador
i resulta que no li he baixat el volum a l'ordinador
Espera't, a veure, hola, hola, hola
Bueno, m'estic solabant a mi mateix
amb el volum de l'ordinador, tio, és una locura
Eh?
No em parlis, Marc, no em parlis
perquè llavors em callo i em diuen a casa
No se sap què passa que et quedes callat
i ningú sap què passa
Doncs això, la qüestió de tot això és que tinc xat
Puc estar amb vosaltres
quan estigui parlant no
perquè encara no soc multitask
i no puc escriure i parlar al mateix temps
però durant les musiquetes
doncs alguna cosa us puc dir
O sigui que endavant
digueu-me el que vulgueu
comenteu-nos qualsevol cosa
recomanacions
el que us vingui de gust
de qualsevol dels temes que entren en el programa
que són bàsicament temes culturals
com, no sé, què sé jo
còmics o llibres o cinema
o música
o cosetes d'aquestes
o una cosa
que és televisió
que
bueno, tenim un convidat especial
que us vindrà a parlar d'aquesta història
tema de sèries i tal
jo us vaig avançar la setmana passada
però
però bueno
ja ens ho trobarem
quan arribem al seu moment
de moment
parlem d'algunes altres cosetes
car Behande
continuïps
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
Bé, doncs, com us dèiem,
comencem el programa, però d'abans
una altra cosa que m'he oblidat de fer al principi,
com em passa sempre, i és que
ja us deia la setmana passada que si no hi ha el Carlos
i jo aquestes coses no les he fet solet,
però encara ha de créixer. Teniu unes quantes
vies de contacte per parlar amb nosaltres,
a part de la ja citada
via internetera,
el www.radiobesvern.com
teniu aquest xat on us podeu donar d'alta,
o no, em sembla que si no us doneu d'alta,
Marc, tu saps, si no us donen d'alta
poden parlar igualment, no s'han de donar d'alta,
però és igual, és gratis, és un moment, són 5 segons,
i ens dieu el que vulgueu,
i doncs esteu aquí amb els nostres
oients habituals, avui tenim la Lastiguel,
a la Sinisara Ripley, hola noies, què tal?
Moltíssimes gràcies per ser aquí, em feu molt feliç.
A part del xat, doncs, ens podeu trucar
al 93 372 3661,
93 372 3661,
que és la via més directa,
en la qual entreu hasta la cocina mismo
del Fluzo, i això doncs,
ens dieu el que vulgueu, ens feliciteu,
o, no sé, ens dieu
piropos, o, no sé,
ens dieu que no podeu ir sense nosaltres.
Més cosetes,
xat, projectafluzo
arroba gmail.com,
xat, he dit xat, no volia dir correu electrònic,
correu electrònic, projectafluzo arroba gmail.com,
estem les 24 hores del dia
amb el correu obert,
i a part d'això, doncs,
al Facebook, i tenim un Twitter per ahir, al qual no li donem
molta sortida, però, escolta, si ens voleu buscar
via Twitter, doncs, projectafluzo,
també ens trobareu. Dit tot això,
tota aquesta reta il·la de tonteries,
comencem amb temes de còmics,
perquè la setmana passada
ja vam estar una mica fent
resum del que havia passat a l'estiu,
i aquesta setmana una mica
també seguim, no només en tema de còmics,
perquè ja us dic que en tema de tele
també hi haurà una miqueta
d'això, no?, d'eixar la vista atràs
i veure què ens ha deixat de bo
o de no tan bo tota la producció cultural.
En el cas dels còmics,
doncs, hi ha unes quantes coses
de l'editorial ECC
que consideràvem que eren importants,
que no es quedessin,
no se perdieran en la noche de los tiempos,
no es quedessin en el tintero,
i és d'això,
de les cosetes que us parlarem avui,
ara farem un parell de seccions de còmics,
dues recomanacions a cada secció,
la primera de les quals
és una cosa que es diu
Batman Inc.
Suposo que deu venir de
Batman Incorporated,
és a dir, Batman S.A.
Sí, avui la cosa va de superhéroes,
un altre cop.
Si us agraden els superhéroes,
doncs mira,
avui és vostre dia,
i si no,
doncs això que us llevois.
No t'acostarà sense saber alguna cosa,
perquè Grant Morrison i Chris Burnham
estan tirant endavant una iniciativa
que es diu Batman Inc.
Grant Morrison és aquest autor escocès
que va arribar als Estats Units,
com tants altres autors escocèsos i anglesos,
doncs per una mica,
per posar-lo tot pates arriba
i per donar la volta
a tot el panorama mainstream comiquero,
amb les seves idees bizarres
i amb les seves sortides de to
i amb les seves coses una mica lisèrgiques
i, bueno,
doncs des dels anys 80
que aquest senyor va estar fent,
doncs això,
metiendo mano a su buena manera
en tots aquests panorames
i va arribar a coses tan interessants
com l'Animal Man per DC
o per la competència per Marvel
va fer una etapa molt xula de New X-Men.
i ara mateix, doncs,
ja fa uns quants anyets
que està al capdavant de Batman,
d'una de les capçaleres del Batman
i aquest senyor el que ha fet
és fer un gran masterplan,
un, diguem,
un gran tapiz enorme argumental
que ha dividit,
podríem dir,
en tres actes
en el qual s'inclou coses
com la mort del Batman,
no estic fent cap spoiler,
perquè això ja va sortir
fa uns quants mesos,
va morir el Bruce Wayne
i el llegat del Batman
el van haver de seguir altres personatges.
Sí, Marc, ho sento,
t'he xafat a la sorpresa.
És que el Marc
ara m'està posant cara
de Kevin McAllister
a solo en casa.
És el que, ai,
Marc, això va sortir
fa molts mesos al mercat.
Si no estàs atento,
doncs no estàs atento.
No em posis aquesta cara,
Marc,
que em trenques el cor.
Has ressuscitat ara
el Bruce Wayne.
Vale.
Hòstia,
això és un altre spoiler, no?
Hauríem de fer una etiqueta
d'espoiler alert, eh, Batman?
Ai, Batman,
ara t'he dit Batman.
Eh, Marc?
Bat-Marc?
Doncs,
espòiler alert,
Batman,
en Bruce Wayne va morir
i va ressuscitar.
Un cop ressuscita,
el que va fer aquest senyor
va ser tirant davant
una iniciativa
que es deia Batman Inc,
que era una mena
de cooperativa de Batmans
around the world,
una Bat-família,
una nova Bat-família
que incloia
tot de,
doncs això,
tot de representants
de tot el món
que sent fondament
en el traje de Batman.
I en això està,
en això està la cosa.
Doncs,
ultimant aquesta mena
de tercer acte
de tota aquesta història
i la veritat
és que és bastant xulo.
Segueix una mica
les línies visuals
que va marcar
el que podria ser
el segon acte
del Batman i Robin
que va treballar
el Grant Morrison
amb Frank Whiteley
que és un senyor...
Tu has llegit, Marc?
Superman All Star?
Marc,
recordo que pots entrar
en antena quan vulguis.
Pots sortir del meu cap?
Deixa de ser la veu
que hi ha dins del meu cap
i entrar en antena.
Tens l'oportunitat?
Ara.
Anéssim a l'oportunitat.
A veure?
No.
El que fas amb el cap
tampoc se sent,
per antena.
Bé,
Escolta,
un dia acabaràs
d'entrar a l'antena.
Sisplau,
feu pressió
perquè el Marc
entri en antena
i per sentir
la seva harmoniósíssima veu.
És molt maca
la veu,
és molt maca
la teva veu, Marc.
Bé,
doncs ja no sé
què estava dient.
Sí,
Superman All Star
havien treballat
Grant Morrison
i Frank Whiteley
i ara aquest
Chris Markham
segueix una miqueta
la línia
estranya,
estrambòtica,
bizarra
del Frank Whiteley
i,
bé,
imprimeix
un to
bastant xulo
en aquest
Batman Inc
que ara mateix
treu el segon volum
de tres,
es dividirà en tres tomos
tota aquesta gran part
abans de la despedida
del comiat
de Grant Morrison,
uns tomos
que tenen quatre
numeros cadascun,
o sigui que sempre
podeu anar al quiosc
a pillar-vos
o a la llibreria
especialitzada
a pillar-vos el primer volum
ara aquest segon
que va sortir aquest estiu
i jo creu que us molarà
si us agrada
una mica trencar
les línies tradicionals
del Batman
i tot el que ha significat
el Batman
i fer-ho tot
una mica,
bueno,
tastar aquest Batman
més estrambòtic
i més psicodèlic
doncs
el teniu
a totes les llibreries.
i bueno,
seguim amb ECC
va, una cosa encara
més estrambòtica
si voleu que el Batman Inc
si és que és possible
és una cosa
que es diu
Dial H
o Dial H
segons es pronunciï
encara acaba de treure
un primer volum
recopilatori
que es diu
Dentro de Ti
que agrupa
els primers
números d'aquesta sèrie
estranyíssima
que escriu
que escriu
que escriu
China Mieville
que és un escriptor
britànic
bastant fogueado
en el tema
de la fantasia
literària
més que comiquera
i dibuixava
Mateus Santolouco
que és un tio
que ara mateix
està d'actualitat
perquè
o de semi-actualitat
una mica de rasquis
perquè estrena al cinema
aquesta pel·li
que es diu
Tugans
aquesta pel·li
amb el Denzel Washington
i el Mark Wahlberg
que està basada
en un còmic
que dibuixava aquest tio
tot està lligat
Mateus Santolouco
de totes maneres
no parlem de Tugans
sinó que parlem
d'aquest Dial H
que és una sèrie
marcada
igual que el Batman Inc
en el nou universo DC
aquesta mena de reset
que ha fet DC
l'editorial DC
per posar
per renovar
tots els seus personatges
i llavors
una de les noves sèries
que va arribar
és aquesta Dial H
que és una cosa
molt estranya
és una
bueno
una bizarrada
també de superhéroes
en la qual
un pobre nano
bastant inútil
i bastant
zopenco en general
un tio
doncs
gordo
i torpon
marca un número
en una cabina telefònica
i el Dial de la cabina
el converteix
en una sèrie
de superherois
a qual
més estranyo
i més estrambòtico
és una sèrie
doncs
que de primera
es sorprèn
de segones
doncs
segueix sorprenent
i de tercera
es enganxa
potser costa una miqueta
que t'enganxi
però
però no està mal
a poc a poc
li vas entrant
en aquest mundillo
i li vas entrant
vas entrant
en el rotllo
doncs
també una mica
de trip
i de paranoia
total
et fiques en aquests
dibuixos bruts
i en aquest
trast tan xungo
que té
el Santoloco
i a poc a poc
et vas enganxant
a aquesta sèrie
de la qual
jo estic esperant
ja
noves entregues
perquè
no sé
què passa
amb tota aquesta tropa
amb aquesta mena
de gran batalla
entre el bien
i el mal
el cielo
i l'infierno
portat a uns
extrems
loquísimos
i xiflados
que es caracteritzen
doncs
bàsicament
per això
per veure
a cada pàgina
cada pàgina
que gires
quin superhéroe
més estrany
i quina cosa
més xunga
que s'han tret
de la xistera
aquests dos personatges
ara mateix
és una de les sèries
més ben valorades
per crítica
bàsicament
per aquest tema
de l'originalitat total
perquè potser
algunes de les sèries
del nou universo DC
no han funcionat
a nivell creatiu
tot el bé
que es podia haver esperat
també hi ha algunes
que han funcionat
francament bé
però bueno
aquesta és una
que jo crec
que no dona temps
ni de pensar
si funciona bé
o malament
funciona bé
però per descomptat
no acabes de saber
ben bé
com prendre-t'ho
i això
jo penso que
a nivell comiquero
la sorpresa
sempre és bona
Dentro de ti
és el nom
com us diem
d'aquest recubilatori
de Die L'Age
del qual
no sé si tenen preparades
noves entregues
suposo que sí
però jo personalment
ja us dic
que estaré esperant
amb Canaletes
Marc
a Canaletes
ho estaré esperant
a Canaletes
a la font
vinga tira
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una història molt trista
amb un final feliç
que en realitat
dona peu a una història molt feliç
amb un final molt trist. Això no estava preparat
però ho heu de pensar i és maco, és poètic.
La història trista és que
Steve Tessich va morir l'any
1996
i va deixar escrit un llibre que va passar
a Simpena ni Glòria, que es va publicar
als Estats Units dos anys després
que es morís ell, que es deia
Caru, i en fi
va quedar allò
relegado a l'olvido de les
arques literàries. Uns quants anys després
quins anys després, una editorial francesa
resulta que va rescatar aquest llibre
torno a dir, es diu Caru
i va ser un excitàs
de vendes i de
crítiques, especialment de crítica. Va ser
considerat com un dels grans llibres
dels darrers anys de novel·la americana
i l'Estip Tessich
com us dic, ja ha mort des de l'any
96, va ser considerat com a un
dels grans escriptors
de gran novel·la americana
anava a dir vius, però clar, és que està mort.
En fi, ara arriba a Espanya
aquest Caru de la mà de Seix Barral
i penso que és un aconteciment, un esdeveniment literari de primer ordre. Per què? Perquè és un llibre boníssim, és un pedazo de llibre, però com us dic, també és un llibre que una mica enganya. Ja us deia que és una història bonica, una història alegre que acaba com una tragèdia grega, no, però gairebé. No us creieu a tota aquesta gent que diu que aquest llibre és hilarante i descojonciente, perquè hi ha molta gent que ho diu, i és absolutament mentida. Es tracta de la història de Caru, d'aquest senyor.
que dóna títol a la novel·la, que és un senyor que es dedica a revisar guions, és un analista de guions de Hollywood, una d'aquelles persones que decideix si un guió es portarà a la pantalla o no i si li canvia molt el contingut i, bueno, pot ser que gràcies als seus canvis les obres triomfin o s'enfonsin.
És a dir, un senyor que diu que no té cap mena de talent, excepte el talent de fer que els altres tinguin talent, i això d'entrada mola bastant.
Comença la novel·la com a una cosa, doncs, ja us dic, bastant divertida, bastant hilarant, sí que és veritat que fa molta gràcia al principi, perquè retrata una miqueta les classes benestants del Nova York dels anys 80 i 90,
i, sobretot, perquè se centra en aquest personatge, que és una absoluta genialitat.
És un senyor que, entre altres peculiaritats, a part de ser un hipocondríac i un cínic, té la peculiaritat, com us dic, que no s'emborratja.
És un tio que beu moltíssim i és incapaç d'emborratxar-se per molt que begui.
Llavors, el pobre home, el que ha de fer, per no sentir-se rebutjat a les seves festes d'alta alcúrnia d'esnob,
doncs, és fer-se el borratxo, però el senyor està totalment lúcid.
Aquest personatge és el que guia tota aquesta narració,
i de qui anem coneixent a poc a poc les seves mogudes internes i tots els seus llaços familiars.
Uns llaços familiars que, a més, el portaran cap a llocs insospitats
quan descobreixi una persona que va ser molt important a la seva vida,
i especialment a la vida del seu fill.
No vull desvallar molta cosa, però sí que vull fer un petit avís.
És el que us deia, al principi la novel·la comença molt bé,
però mitja novel·la encara es fa millor, però també es fa molt més fosca.
Fa un gir de 180 graus, la cosa es torna una història sombria de desesperació humana,
i bé, la veritat és que descoloca una miqueta.
Però sí que és veritat que és una d'aquelles novel·les
que es llegeixen de manera apassionada des del principi fins al final,
precisament per això, perquè fa aquesta visió de conjunt de tota una societat,
però sobretot perquè se centra en un personatge absolutament carismàtic,
i un d'aquells personatges que jo crec que, si se li hagués donat l'oportunitat,
i si hagués tingut èxit en el seu moment,
s'hagués convertit en un personatge central de la cultura popular dels darrers anys.
Una llàstima que, com us dic, va venir a arreglar aquesta editorial francesa,
i que ara mateix, doncs, Seix Barral publica a Espanya amb un tomo,
que jo penso que un llibre que és un d'aquells imprescindibles que ens deixa a l'estiu també,
ja us dèiem que estem fent una miqueta rapes,
i que durarà bastants anys perquè és un d'aquests que es queda
i jo diria que fins i tot es pot convertir en un llibre de capçalera.
Jo el recomano, sincerament,
qui no vulgui, doncs, això, entrar en terrenys una mica fosquets,
doncs, que tampoc s'atreveixi molt, no?
Però en qualsevol cas és un llibre estupendo d'un personatge que esperem
que, per fi, d'una vegada per totes, marxi de l'oblit.
Bé, és una mica raro passar de la música que estem sentint,
que era els Fuck Buttons, que han fet un disc absolutament brutal.
a un dels meus ídols personals, que és el Bill Callaghan,
que ara mateix treu un altre disc en solitari,
que es diu Dream River,
després de la seva aventura ja llunyíssima davant de Smog.
Ara fa uns quants d'àlbums que va en solitari
i cada àlbum és millor que l'anterior.
Ja us dic, Dream River és una autèntica meravella
i conté clàssics instantaners com aquest Winter Road.
Pretty and white
Tire spinning on snow
World's spinning heavy and slow
And I'm headed home
Time itself means nothing
The time spent with you
A Donald Sutherland interview
Comes on the truck radio
He apologizes
To all his love and sight
Long shot of my face
Oh, I have learned
When things are beautiful
To just keep on
Just keep on
The blinding lights
Oh, the kingdom
Can make you weep
Can make you weep
Oh, I have learned
Oh, I have learned
When things are beautiful
To just keep on
Oh, I have learned
Just keep on
Just keep on
Oh, I have learned
When things are beautiful
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Ahí vamos
Vale, dejémoslo así porque además es que mira, se me ha corrido un nombre estupendo para la sección que va ligado a eso, pero luego al final te lo digo
¿Qué hacemos? ¿Hacemos un poquito de repaso de lo que ha dado de Silvera, por ejemplo? ¿Qué te parece?
Me parece bien, sabemos que tal se ha portado el verano con las series nuevas
Estupendo, antes que empieces, dime si te dice algo esta musiquilla
Bona nit
Bona nit
Que está empezando ahora me parece, ¿no? Ha sido un poco sorpresón de las últimas dos temporadas
Y quiero decir, el Netflix como cadena, como productora de series
Y esta dices que es la mejor de todas, ¿no?
Sin duda, sí
O sea, House of Cards la vendieron como el gran boom
Pero ha llegado Orange y se la ha cepillado
Se la ha merendado
Recordemos que es una serie sobre una cárcel y una cárcel femenina
Y una chica que entra un poco, bueno, pues sin pertenecer mucho a ese lugar
Y de cómo se va un poco asentando, ¿no?
En todo aquel caldo de cultivo tan carcelario y tan patigolario casi
Eso es, que viene creada, es la creadora de Wits
La serie sobre la marihuana, protagonizada por, ahí no me sale el nombre
Mary Louise Parker
Esa misma
Y aquí ha conseguido uno de los Cards femeninos
Es increíble
O sea, son muchas caras nuevas
Actrices que no han tenido casi otros papeles
Y están brillantes
Yo creo que el año que viene, los Emmy, va a arrasar con todo
Va a arrasar en todas las categorías, por lo menos, de interpretación
Seguramente también otras categorías
Pero tu opuesta es especialmente las de interpretación
Vale, y ahora sí, ya puedes decir lo que tenías preparado
Perdona por esta pequeña salida de tono
Pero, ¿qué nos decías del verano?
¿Qué ha pasado? ¿Qué ha habido?
¿Qué cosas nos ha dejado?
¿Qué regalos nos ha dejado este verano?
Ha sido un verano bastante triste
No porque ayer no haya habido ofertas
Sino, no sé, ninguna termina de funcionar
Teníamos The Brit
Que era la versión, el remake de la noruego
La serie danesa, danesa noruega, noruega danesa
Daneso noruego, sí
Eso es, Brom Broen
Sí
Que ha sido un hitazo y ahora la están acoplando en todos los países
Y la verdad es que es tan copia
Que incluso teniéndola situada entre México y Estados Unidos
Los cambios son minucios
O sea, no cambian nada la esencia de la serie
Sí, incluso
O sea, es una copia impersonal
Incluso
Va para la segunda temporada, pero
¿Va para la segunda temporada, sí?
Sí
Sí
Y por suerte
Se verán obligados a buscar historias nuevas
A ver, ahí es donde los guionistas tendrán que dar la talla
Y tendrán que dar un poco lo mejor de sí mismos, ¿no?
A la hora de inventarse cosas nuevas
Como un poco pasó con Dexter, por ejemplo
Que recuerdo
Diría que la primera temporada
Incluso la segunda
Se basaban en los libros
Y luego a partir de ahí, pues, bueno
La serie pasó lo que pasó, ¿no?
¿Has visto el final de Dexter, por cierto?
Lo he visto en fotos
En fotos
Que suena raro
Sí
No sé si suena tan raro como haber visto el final de Dexter
Sin haber visto las anteriores cuatro temporadas
Que es lo que he hecho yo, ¿eh?
Me puse directamente a pelo
Yo también me quedé en la quinta
Yo en la cuarta
Ay, pero
Pues mira, yo todavía es más raro lo mío
Porque las últimas cuatro temporadas no las vi
Sin embargo, el último capítulo me lo pasé el otro día a ver qué pasaba
Y, bueno, me arrepiento un poquito
Sí, sí, bastante, la verdad es que sí
Horrible
Bueno, ¿qué más? ¿Qué más ha habido?
Luego hemos tenido Camp
Que fue una serie que ha presentado la NDC
Es low cost total
La mitad de los actores son australianos
En un lago
Que no es ni bonito
Y es la típica serie sobre
Jóvenes en un campamento
De verano
Y sorprendentemente es divertida
Y tiene mucho corazón
Y se pasa volando
Y se disfruta mucho
Oye, pues eso está bien
Porque
A mí personalmente
El género
Campamentos de verano
El género un poco
Institutos y todo este tema
A mí me tira bastante
Y sé que a ti también
Con lo cual
Pues una apuesta de este tipo
Y si tiene
Si está bien hecha
Y bueno
Y es divertida
Y emociona
No tiene nada
Pero tiene corazón
Y es suficiente
Eso ya es
Es una cualidad
Un don bastante raro
De encontrar hoy día
En algunas series
Que tengan corazón
Tripas y alma
Y esta la tiene Camp
¿Qué más?
¿Alguna cosa más?
De momento
A ver
Está guay lo que has dicho
Pero bueno
The Bridge
Pues justita
Camp bien
Pero tampoco es una serie
Que lo vaya a petar
¿No?
¿Cuál sí?
Por favor
Que hemos visto este verano
Que nos haya flipado
Que nos haya dejado
Con el culo torcido
Pues ahí ya me pillas
Yo me quedo con Orange
Pues nada ¿No?
Orange
Sí, Orange
Sin duda
Pues oye
Lo dejamos con Orange
Recomendación que lanzamos
Desde aquí
Verano, invierno
Da igual
Siempre se puede ver Orange
Siempre se puede ver Orange
Pero bueno
Ahora en septiembre
Pues cosas habrán interesantes
¿No?
Por ejemplo
No sé
La nueva serie de Seth MacFarlane
O cosas así
Sí
La mejor serie que ha emitido
La Fox en toda su vida
Bueno supongo que has visto
El piloto ¿No?
Sí
Vale
Ahora llevo todos los pilotos vistos
Vale
Pues ¿Qué te parece
Si lo dejamos para
Para la semana que viene
Si te parece bien
¿Te ha quedado algo más
En el tintero
De tipo de verano?
Digo por hacer la semana que viene
Un poco más de repaso del verano
O no
O nos lanzamos ya directamente
Hacia los estrenos de septiembre
Pues el verano es que
No
No había
No ha dado de sí
Vale pues mira
La semana que viene hacemos esto
Empóllate todos los pilotos
Que sé que lo has hecho ya
Y nos hablas un poco
De cómo está
Cómo está el tema
Durante el programa
De la semana que viene
Y si quieres utilizar
El siguiente pues lo mismo
Y damos un poco de pistas
En toda esta especie
De vorágine bestial
De minutos y más minutos
De televisión
Que nos tenemos que tragar
Pues mira
Nuestros oyentes
Aquí al Amig Save Me Barry
Porque él siempre acierta
Esto es así
Entonces
Hacemos una cosa
Te cito ya
Para la semana que viene
Hablaremos
Seguiremos con este tema
Y me he pensado
Un nombre súper gracioso
Es divertidísimo
Ya te aviso desde aquí
Es Jendal Barry
Es una serie
Que hacían en TV3
Hace muchísimos años
Que tú no conocerás
Se llamaba Eastenders
Seguro que te suena
Por su nombre inglés
La hacían por aquí
Y digo mira
Pues oye
Como es la sección de Barry
Y seguro que empezará
A llamar mogollón de gente
Para pues preguntarte cosas
Y para pedirnos
Tus opiniones
Claro
Pues pensé
Oye
Llamemos a esta sección
Jendal Barry
Y hasta aquí
La sección de esta semana
¿Te lo has pasado bien?
Muy bien
Vale
Así me acuerdo
Bueno luego
Cuando hablemos en privado
Pues ya me dices
Si me has odiado mucho
Y si
Y la nómina
La nómina
Y la nómina
Exacto
Bueno esto ya
Ya te mandaré
A unos amigos que tengo
Que son ellos
Los que te pagarán
Seis mi Barry
Barry
Iñaki
Muchísimas gracias
Hasta la semana que viene
Buen fin de semana
Adiós
Muchas gracias
Adiós
Adiós
Bueno doncs
Mientras acabem
De despadir
Aquí al amic Barry
Sentim una miqueta més de música
Charges
Que treuen finalment
El seu esperadíssim disc
Que resulta dir-se
The Bones of What You Believe
I que conté aquest single meravellós
Que ja vam sentir fa uns mesos
Però és que no
Jo no em canso encara de sentir-lo
Ho sentim una estoneta
Va
¿Vean you be my comfort?
¿Or it can be your girl?
¿Or we can just leave it here?
So can you never
Choose any color?
I've got the answer
Open me and follow
I'll give you one more
Just say
We can change
Our
Our
We
Can you take
What
You
Need
You don't
Need
Me
I'll give you one more
Just say
We can change
Our
Our
We
Can you take
What
You
Need
And you know
You
Don't
Need
Me
Blow
By
Blow
Honest
In every
Way
I
Know
You
Are
Here
To face
A decision
I know
You
Fear
And if I
Recover
Will you be my comfort?
Or it can be over
Or we can just leave it here
So can you never
Choose any color?
I've got the answer
Open me and follow
I'll give you one more
Just say
We can change
Our
Heart
Wait
And you
Take
What
You
Need
And you
Don't
Need
Me
I'll give you one more
Just say
You can change
Our
Own
Wait
And you
Take
What
You
Need
And you
Know
You
Don't
Need
Me
And if I recover
Will you be my comfort?
I
Or what
You
Is
Can
You
Can
Me
Write
Your
Life
And you
Know
But
Really
Fins demà!
Bé, doncs té molt de xurxes que es diu Recover, ja us dic que fa uns mesos que el havíem sentit, però bé, és molt xulo i és un d'aquests temes que queden.
I la resta de temes d'aquest The Bones of What You Believe estan una mica en la línia, que està en línia de Tecnopoc, doncs així un punt retro, però que és molt guai.
Jo estic molt enganxat als xurxes i a veure si vinguessin en concert o alguna cosa, no estaria mal.
Bé, abans de parlar una miqueta més de còmics, tornem a fer-nos els passats i recordem de nou les vies de contacte habituals,
que ja sabeu que són a banda del xat, que teniu a www.radiodesvern.com i que estem tots aquí una mica parlant i dient les nostres cosetes.
El telèfon 93-372-3661, línia directa amb nosaltres, no hi ha se les d'espera, no os harem a esperar, entraix en directe ara mateix totes les línies, 8 línies abiertes per a ti, 30.000 euros en juego.
A part d'això, al correu projectafluzo.blogspot.com, tenim el blog del programa projectafluzo.blogspot.com, on per cert, això estaria bé dir-ho, pengem els podcasts del Carlos com a productor executiu cada dijous, cada divendres, no sé quin diu fa, però ho fa puntualment.
Penja el podcast del programa, perquè sentiu la nostra veu, bueno, la meva veu i el nostre buen hacer, totes les vegades que vulgueu, una i una altra vegada, rotllo psicòpata de pel·lícula,
us el poseu en loop i vinga així fins les setmanes de següent, fins el dijous de següent, i ja està, i us convertireu en persones perfectament sanes i equilibrades.
Repeteixo el telèfon, 372-3661, amb el 93 d'abans, si truqueu des de Barcelona i si truqueu des de fora també. Sisplau, truqueu-nos, va, digueu alguna cosa, però ja.
Ara, dit això, còmics, puja una mica la música que agafo una mica d'aire.
Ai, alegria, alegria. El xat ens diu El Estiguel que la setmana que ve trucarà i parlarà de Breaking Bad.
Por favor, hazlo, El Estiguel, hazlo, perquè, ademais, la setmana que ve, si no em descompto, ja s'haurà acabat la sèrie?
Si s'haurà anemès l'últim capítol, clar, sí, perquè és aquest diumenge que el fan.
Bé, doncs la setmana que ve podríem parlar de Breaking Bad, el barri farà la seva, el seu sent del barri,
i de pas, doncs també podríem parlar una mica de Breaking Bad.
Així que si quieres llamar El Estiguel, sabes que les línies són totes tuyes.
Bé, dit això, va, parlem una mica més de còmics, una mica més d'ECC, una mica més de les novetats que ens han deixat aquest estiu,
l'editorial ECC, l'editorial que aporta, entre altres coses, DC, o que aporta Vèrtigo.
I el títol del qual us parlem ara no és Vèrtigo, o més ben dit, us parlarem d'una cosa que no és Vèrtigo,
i després d'una cosa que sí, la que no és Vèrtigo, podria ser-ho, perquè Vèrtigo, recordem,
és aquella filial de DC que aporta un còmic una mica més pujat de data, una mica més per adults,
una mica més violent, més ple de marranades i de paraulotes,
però això no ha entrat en aquesta línia, sinó que s'ha quedat a la línia mare, a DC,
però jo penso que pel to que té podria haver entrat perfectament,
perquè és una cosa que es diu Lot 13, Terreno Maldito,
que escriu Steve Niles i dibuixa Glenn Fabry,
i que és una cosa molt cafre, molt xunga, molt divertida també,
sempre amb un sentit d'humor molt negre,
però bàsicament core i bàsicament fastiguseta.
És una historieta, és una sèrie de terror bastant canònica,
un terror de tota la vida,
que no fuig ni de llocs comuns ni de coses que hi hem vist en el gènere,
al contrari, els potencia,
que podria barzar-se una mica, podria tenir la seva gran font d'inspiració en El Resplandor,
la pel·lícula del Kubrick i el llibre de l'Stefan King,
i que parla d'una família que en plena mudança van aparar una casa plena d'esperits,
en plena transmigració, i de sers que habiten en bos mundos,
i que acaben en una espiral de violència i de transmigració d'ànimes,
i de fastigositats bastant important,
però, com us dic, molt entretinguda, molt divertida,
és una història a la qual no faria fàstics,
sempre m'ha donat aquesta sensació,
el Clive Barker, el director de Hellraiser,
i autor d'una ingent quantitat de literatura terrorífica,
i a la qual tampoc faria fàstics els clàssics,
el mateix Lovecraft jo crec que es veuria bastant,
se sentiria bastant satisfet amb aquesta història,
que com us dic és una sèrie oberta,
que no sé si té continuació ara mateix,
la veritat és que jo diria que no s'ha editat res més als Estats Units,
però val la pena per això,
sobretot pels amants del terror,
també per la gent que vulgui llançar-se
i llegir cosetes diferents,
i bàsicament val la pena,
no per altra cosa que pels dibuixos del Glenn Fabry,
que el Glenn Fabry és aquest senyor
que es va fer bastant famós dibuixant les portades de predicador,
sí, un dibuixant de portades,
que, bueno, em sembla que ja havíem parlat la setmana passada,
diré que havíem parlat també d'un altre portadista,
bueno, doncs, Glenn Fabry també es va fer famós per fer portades,
unes portades molt impactants,
bastant, amb un estil de dibuix, bastant pictòric,
i que aquí, doncs,
es passa una mica el llenguatge seqüencial
i fa pura vinyeta,
però, bueno, l'impacte visual és potent,
i, doncs,
en Volcà hi ha una història
que enganxa, que diverteix
i que t'ho passes bé amb tota la quantitat
d'avorrades que se li acudeixen al Steve Niles,
altra menys conegut com a l'escriptor,
el creador de 30 dies de noix.
i última noietat d'ECC que us portem avui,
i jo diria que la millor de les quatre,
si us heu de declinar per una d'aquestes quatre,
només per una, si poden ser més,
només pot ser una que sigui
Punk Rock Jesus,
o Jesús del Punk Rock,
que és el debut de Sean Murphy al guió,
un senyor que fins ara només havia estat
en tasques de dibuixant,
i que ara es llança amb una petita minissèrie
de sis números que estan recopilades en aquest tomo,
que sí que és Vèrtigo,
i que és una història absolutament transgressora
i provocativa,
que ens situen en un futur distòpic
on una gent,
els amos d'una cadena de televisió,
no han tingut idea millor
que agafar el Santo Sudario
i clonar el bon senyor Jesucrist
per ficar-lo en un reality show,
en una mena de show de Truman,
protagonitzat per Jesús.
Però què passa?
que aquest Jesús no és el mateix Jesús,
el mateix Jesucrist,
que tots recordem,
bàsicament de la pel·li de Jesucristo Superstar,
sinó que és un senyor,
un xaval rebel, punky,
que a més es munta un grup de Punk Rock
i que bàsicament ho envia tot a prendre pel sac.
Amb això,
el Sean Murphy construeix
aquesta mena de fàbula distòpica,
molt satírica,
molt sagnant,
molt salvatge,
molt directa,
i bueno,
aprofita per fer un petit retrat
sobre tota la porqueria
de la nostra societat,
que n'hi ha molta,
la que rodeja,
doncs això,
té la irrealitat,
totes aquestes històries,
i també els grups catòlics radicals,
i totes aquestes històries.
És un llibre molt xulo,
que a més ha estat dibuixat exquisitament,
perquè aquest senyor és un autèntic mestre del Blanqui Negre,
i d'aquest dibuix amb un to,
jo diria,
ciberpunk gairebé a mi,
en alguns moments,
salvant moltíssim les distàncies,
em recorda una mica el que va fer l'Otomo Akira.
És un d'aquells llibres que voldries que no s'acabés mai,
que te l'acabes i te'l voldries tornar a llegir,
perquè enganxa,
perquè és al·lucinant a nivell visual,
i perquè al cap i a la fi explica una història
d'aquelles superatractives
que en el fons tots ens veiem una mica reconeguts
en aquesta rebeldia,
en aquesta crítica cap a l'estableixement
i en aquesta manera de veure la vida,
que consisteix bàsicament en caixar-nos de tot el que es mou
i tirar la pedra i amb la mà.
i tirar la pedra i amb la mà.
i tirar la pedra i amb la mà.
El Marc vol que parli ja,
que talli la cançó i per això m'està putejant.
Però no tinc res a dir, Marc, sobre cine aquesta setmana.
Tinc poques coses a dir.
És que hi ha dues estrenes més o menys destacables,
més o menys.
i, bueno, vale, va, presentarem primer la cançó.
Però mira, ja m'has fet perdre.
És Watched Out.
Els Watched Out han tornat d'aquest,
després d'aquell meravellós disc que van treure fa un parell d'anys,
amb una altra cosa que es diu Paracosm,
que no mola tant, però també mola bastant.
Sí, no, i té cançons tan xules,
com aquesta que no m'has deixat que soni, Marc.
És que no m'has deixat que soni.
Hola i nou.
Va, deixem una estoneta més.
Vinga, tira.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
El Marc, la meva veu interna,
la senyora gran que tinc en el meu cap
i que de vegades es treu els sostens,
m'ha lanzat un reto doble
que m'ha dit que, digui sense llegir el paper
i d'un sol tiron,
boi, eh, Marc?
Ho estàs gravant, això, no?
Les Bruxes de Zugarramurdi.
Què?
Com te quedes?
Tens algun...
Sí, no?
Està ben dit.
Les Bruxes de Zugarramurdi.
Ai!
És la nova pel·lícula de l'Àlex de la Iglesia
que s'estrena demà mateix,
que no he pogut veure,
per tant, parlaré des de la desconeixença,
però us he de dir que ganes n'hi ha.
Suposo que qui tingui les mateixes ganes que jo
no necessitarà saber que és,
doncs això, com us dic,
l'última pel·li de l'Àlex de la Iglesia,
després de l'anterior,
molt descolorida,
La xispa de la vida,
que era una mica rollete,
amb el José Mota i aquella...
Era una mica rotllo, aquella pel·li.
Bé, doncs torna amb tota la força que el caracteritza,
espero,
amb un relat que suposo que
enfoca una mica cap al Dia de la Bèstia.
Si s'ha d'assemblar alguna pel·li,
suposo que s'assemblarà al Dia de la Bèstia,
però té entre les seves files
a la Carmen Maura de la Comunitat.
Bueno, hi ha tantes altres pel·lícules,
però vull dir que amb ell
havia coincidit a la Comunitat.
Una Carmen Maura que, a més,
està ara pletòrica,
perquè acaba de rebre el Premi Adonòstia,
el festival,
amb la qual cosa,
doncs mira,
si us heu encarinyat una mica
amb la Carmen Maura aquests dies,
arran d'aquesta història,
doncs la podeu veure demà mateix
a les Bruxes de Zugarramurdi,
que és una història, doncs,
tipus Àlex de l'Eglésia,
amb tiros i amb bruixes
i amb coses d'aquestes.
Diu l'Àlex de l'Eglésia
que volia rodar a Zugarramurdi
des de feia temps.
Zugarramurdi és una localitat de Pamplona.
Diu que volia rodar allà
des de feia temps
perquè diu que és la cuna de la brujeria,
tal com nosaltres la conocemos.
Bueno, jo suposo que demà mateix
aniré a veure-la,
perquè li tinc bastantes ganes.
Els experts diuen
que perd una mica de gas al final,
però, bueno, escolta,
és Àlex de l'Eglésia,
segur que ha fet alguna cosa bo.
Però, a part d'això,
hi ha una altra estrena
que sí que hem pogut catar,
que és l'última pel·lícula
del Michel Gondry,
que es diu
La espuma de los días,
es diu igual
que un llibre del Boris Vian.
Per què?
Doncs perquè adapta
aquest llibre del Boris Vian.
És el que té.
És una pel·lícula
amb Audrey Tatou
alias
No me podré quitar nunca
d'encima
a la maldita Amélie
i és veritat,
en aquesta pel·li
torna a fer d'Amélie
una miqueta
i Romèn Durís.
Junts fan una parella
molt maca,
molt ensucrada,
molt romanticona,
en una pel·lícula
que és puro
Michel Gondry,
és a dir,
invents raros,
trucs de càmera
estranys,
tradicionals,
coses d'aquestes,
però que en un cert punt
de la pel·lícula
fa un petit gir
i tot comença a tenir
bastant més significat
del que semblava.
La reacció inicial,
si no sou fans
del Gondry,
és d'una mala hòstia
absolutament bestial,
però,
jo diria que
si us passa això,
si teniu aquesta reacció,
us quedeu una estoneta
més al cine
perquè la cosa canvia.
Sí que és veritat,
al principi
està una mica
extremat,
està el tio
sortit de mare,
colant coses rares,
colant efectes,
colant sorollets,
colant maquinetes,
però ja us dic
que al final
tot té un sentit
i acaba fent
una adaptació
del Dian
bastant xula.
Jo crec que
si algú podia
adaptar el Boris Dian
era el propi
Gondry
i acaba convertint
la seva pel·lícula
en una experiència
bastant satisfactòria
i fins i tot
emocionant.
Jo al final
de la pel·lícula
em vaig emocionar molt,
no diré
en quin sentit,
però em vaig emocionar,
de manera que
us recomano
que sisplau aguanteu.
A casa meva
vam estar a punt
de treure la pel·lícula,
vam pensar
què fem,
la traiem o què fem?
No, va,
aguantem
i al final
la cosa
acaba sent
molt xula.
Jo quasi que diria
que és l'última
recomanació del mes,
de la setmana,
i del mes també,
la setmana que ve
ja és octubre,
però sí,
l'última recomanació
del mes de setembre,
l'espuma de los días
que arriba demà mateix
al cine.
Sí,
tira un altre tema,
Marc.
Ah,
hi està.
Amb aquest tema
ens acomiadarem
la Julia Holter,
que és una altra
de les persones
que ha tornat
amb disc sota el braç,
l'Out City Song,
que jo diria
que sona una miqueta
més accessible
que l'anterior
Éxtasis,
que era un disc
una mica d'antipàtic,
però era molt xulo.
Amb ell ens acomiadem,
va,
sisplau,
la setmana que ve,
de la setmana que ve,
que no passi,
que truqueu tots
i ens feu recomanacions.
Marc Pere Arnau,
els controls,
el Carlos Jacomeli,
a la producció
no sé què,
executiva,
no sé quantos més,
està també al xat.
Moltíssimes gràcies
a totes les persones
que esteu a l'altra banda
parlant viatjat
o no parlant,
simplement escoltant-nos,
sentim,
sentim-vos vostro calor.
Jo que em dic Xavi Roldán
us ho agraeixo
molt,
molt,
molt profundament.
Gràcies a tothom,
fins la setmana que ve,
a les 8.
Adeu!
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
a Babilònia
per tornar a encerrar
aquest món de la cultura
que tant ens agrada
i que avui,
doncs,
compartirem
amb la Rosa,
amb el David
i amb el Jaume.
Com esteu,
companys?
I tu mateix,
fantàstic!
Sí, molt bé, ja va el Gesco Ramos.
Esteu tots bé?
Em pensava que et quedaries amb la presentació i ja està, però no.
No, una miqueta més. Ara, ara.
És que veus, jo estava parlant i estava pendent de 50 botons,
perquè a part de, clar, jo estic superexplotat.
T'han canviat el canal, ja no saps per on parla.
I sí, i em sentia com allò, com que no em sento, no? Bàsicament.
L'any que ve et farem contractes.
Vale, vale, exacte, ja tocaria, ja tocaria.
I pugem de categoria, també.
Ara t'ha complica l'oïda.
El que dèiem abans, no? A veure si, bueno, a veure, no ho dic per res,
però no sé, algun espònsor que ens pagui, insisteixo,
perquè així ens pagaran directament, no?
Perquè si no, no, no.
Aquí no hi ha diners, no?
Anem aquí, eh?
Però bé, ho fem per amor a l'arte, que es diu en castellà.
Si us ho pelany.
Ai, no, que no.
Ai, ai, callem, callem, que és un programa cultural.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, bona tarda a tothom a les 8 i 2 minuts
del vespre
Ai, anava a dir un altre nom
de programa
Fluzo, un programa amb cultura
on parlem de còmics
Ai, ostres, saps què m'ha passat, Marc?
Avui informo a l'audiència
que per fi tinc xat, tinc aquí un xat habilitat
gràcies al Marc que m'ha deixat el seu ordinador
i resulta que no li he baixat el volum a l'ordinador
Espera't, a veure, hola, hola, hola
Bueno, m'estic solabant a mi mateix
amb el volum de l'ordinador, tio, és una locura
Eh?
No em parlis, Marc, no em parlis
perquè llavors em callo i em diuen a casa
No se sap què passa que et quedes callat
i ningú sap què passa
Doncs això, la qüestió de tot això és que tinc xat
Puc estar amb vosaltres
quan estigui parlant no
perquè encara no soc multitask
i no puc escriure i parlar al mateix temps
però durant les musiquetes
doncs alguna cosa us puc dir
O sigui que endavant
digueu-me el que vulgueu
comenteu-nos qualsevol cosa
recomanacions
el que us vingui de gust
de qualsevol dels temes que entren en el programa
que són bàsicament temes culturals
com, no sé, què sé jo
còmics o llibres o cinema
o música
o cosetes d'aquestes
o una cosa
que és televisió
que
bueno, tenim un convidat especial
que us vindrà a parlar d'aquesta història
tema de sèries i tal
jo us vaig avançar la setmana passada
però
però bueno
ja ens ho trobarem
quan arribem al seu moment
de moment
parlem d'algunes altres cosetes
car Behande
continuïps
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
accepter
Bé, doncs, com us dèiem,
comencem el programa, però d'abans
una altra cosa que m'he oblidat de fer al principi,
com em passa sempre, i és que
ja us deia la setmana passada que si no hi ha el Carlos
i jo aquestes coses no les he fet solet,
però encara ha de créixer. Teniu unes quantes
vies de contacte per parlar amb nosaltres,
a part de la ja citada
via internetera,
el www.radiobesvern.com
teniu aquest xat on us podeu donar d'alta,
o no, em sembla que si no us doneu d'alta,
Marc, tu saps, si no us donen d'alta
poden parlar igualment, no s'han de donar d'alta,
però és igual, és gratis, és un moment, són 5 segons,
i ens dieu el que vulgueu,
i doncs esteu aquí amb els nostres
oients habituals, avui tenim la Lastiguel,
a la Sinisara Ripley, hola noies, què tal?
Moltíssimes gràcies per ser aquí, em feu molt feliç.
A part del xat, doncs, ens podeu trucar
al 93 372 3661,
93 372 3661,
que és la via més directa,
en la qual entreu hasta la cocina mismo
del Fluzo, i això doncs,
ens dieu el que vulgueu, ens feliciteu,
o, no sé, ens dieu
piropos, o, no sé,
ens dieu que no podeu ir sense nosaltres.
Més cosetes,
xat, projectafluzo
arroba gmail.com,
xat, he dit xat, no volia dir correu electrònic,
correu electrònic, projectafluzo arroba gmail.com,
estem les 24 hores del dia
amb el correu obert,
i a part d'això, doncs,
al Facebook, i tenim un Twitter per ahir, al qual no li donem
molta sortida, però, escolta, si ens voleu buscar
via Twitter, doncs, projectafluzo,
també ens trobareu. Dit tot això,
tota aquesta reta il·la de tonteries,
comencem amb temes de còmics,
perquè la setmana passada
ja vam estar una mica fent
resum del que havia passat a l'estiu,
i aquesta setmana una mica
també seguim, no només en tema de còmics,
perquè ja us dic que en tema de tele
també hi haurà una miqueta
d'això, no?, d'eixar la vista atràs
i veure què ens ha deixat de bo
o de no tan bo tota la producció cultural.
En el cas dels còmics,
doncs, hi ha unes quantes coses
de l'editorial ECC
que consideràvem que eren importants,
que no es quedessin,
no se perdieran en la noche de los tiempos,
no es quedessin en el tintero,
i és d'això,
de les cosetes que us parlarem avui,
ara farem un parell de seccions de còmics,
dues recomanacions a cada secció,
la primera de les quals
és una cosa que es diu
Batman Inc.
Suposo que deu venir de
Batman Incorporated,
és a dir, Batman S.A.
Sí, avui la cosa va de superhéroes,
un altre cop.
Si us agraden els superhéroes,
doncs mira,
avui és vostre dia,
i si no,
doncs això que us llevois.
No t'acostarà sense saber alguna cosa,
perquè Grant Morrison i Chris Burnham
estan tirant endavant una iniciativa
que es diu Batman Inc.
Grant Morrison és aquest autor escocès
que va arribar als Estats Units,
com tants altres autors escocèsos i anglesos,
doncs per una mica,
per posar-lo tot pates arriba
i per donar la volta
a tot el panorama mainstream comiquero,
amb les seves idees bizarres
i amb les seves sortides de to
i amb les seves coses una mica lisèrgiques
i, bueno,
doncs des dels anys 80
que aquest senyor va estar fent,
doncs això,
metiendo mano a su buena manera
en tots aquests panorames
i va arribar a coses tan interessants
com l'Animal Man per DC
o per la competència per Marvel
va fer una etapa molt xula de New X-Men.
i ara mateix, doncs,
ja fa uns quants anyets
que està al capdavant de Batman,
d'una de les capçaleres del Batman
i aquest senyor el que ha fet
és fer un gran masterplan,
un, diguem,
un gran tapiz enorme argumental
que ha dividit,
podríem dir,
en tres actes
en el qual s'inclou coses
com la mort del Batman,
no estic fent cap spoiler,
perquè això ja va sortir
fa uns quants mesos,
va morir el Bruce Wayne
i el llegat del Batman
el van haver de seguir altres personatges.
Sí, Marc, ho sento,
t'he xafat a la sorpresa.
És que el Marc
ara m'està posant cara
de Kevin McAllister
a solo en casa.
És el que, ai,
Marc, això va sortir
fa molts mesos al mercat.
Si no estàs atento,
doncs no estàs atento.
No em posis aquesta cara,
Marc,
que em trenques el cor.
Has ressuscitat ara
el Bruce Wayne.
Vale.
Hòstia,
això és un altre spoiler, no?
Hauríem de fer una etiqueta
d'espoiler alert, eh, Batman?
Ai, Batman,
ara t'he dit Batman.
Eh, Marc?
Bat-Marc?
Doncs,
espòiler alert,
Batman,
en Bruce Wayne va morir
i va ressuscitar.
Un cop ressuscita,
el que va fer aquest senyor
va ser tirant davant
una iniciativa
que es deia Batman Inc,
que era una mena
de cooperativa de Batmans
around the world,
una Bat-família,
una nova Bat-família
que incloia
tot de,
doncs això,
tot de representants
de tot el món
que sent fondament
en el traje de Batman.
I en això està,
en això està la cosa.
Doncs,
ultimant aquesta mena
de tercer acte
de tota aquesta història
i la veritat
és que és bastant xulo.
Segueix una mica
les línies visuals
que va marcar
el que podria ser
el segon acte
del Batman i Robin
que va treballar
el Grant Morrison
amb Frank Whiteley
que és un senyor...
Tu has llegit, Marc?
Superman All Star?
Marc,
recordo que pots entrar
en antena quan vulguis.
Pots sortir del meu cap?
Deixa de ser la veu
que hi ha dins del meu cap
i entrar en antena.
Tens l'oportunitat?
Ara.
Anéssim a l'oportunitat.
A veure?
No.
El que fas amb el cap
tampoc se sent,
per antena.
Bé,
Escolta,
un dia acabaràs
d'entrar a l'antena.
Sisplau,
feu pressió
perquè el Marc
entri en antena
i per sentir
la seva harmoniósíssima veu.
És molt maca
la veu,
és molt maca
la teva veu, Marc.
Bé,
doncs ja no sé
què estava dient.
Sí,
Superman All Star
havien treballat
Grant Morrison
i Frank Whiteley
i ara aquest
Chris Markham
segueix una miqueta
la línia
estranya,
estrambòtica,
bizarra
del Frank Whiteley
i,
bé,
imprimeix
un to
bastant xulo
en aquest
Batman Inc
que ara mateix
treu el segon volum
de tres,
es dividirà en tres tomos
tota aquesta gran part
abans de la despedida
del comiat
de Grant Morrison,
uns tomos
que tenen quatre
numeros cadascun,
o sigui que sempre
podeu anar al quiosc
a pillar-vos
o a la llibreria
especialitzada
a pillar-vos el primer volum
ara aquest segon
que va sortir aquest estiu
i jo creu que us molarà
si us agrada
una mica trencar
les línies tradicionals
del Batman
i tot el que ha significat
el Batman
i fer-ho tot
una mica,
bueno,
tastar aquest Batman
més estrambòtic
i més psicodèlic
doncs
el teniu
a totes les llibreries.
i bueno,
seguim amb ECC
va, una cosa encara
més estrambòtica
si voleu que el Batman Inc
si és que és possible
és una cosa
que es diu
Dial H
o Dial H
segons es pronunciï
encara acaba de treure
un primer volum
recopilatori
que es diu
Dentro de Ti
que agrupa
els primers
números d'aquesta sèrie
estranyíssima
que escriu
que escriu
que escriu
China Mieville
que és un escriptor
britànic
bastant fogueado
en el tema
de la fantasia
literària
més que comiquera
i dibuixava
Mateus Santolouco
que és un tio
que ara mateix
està d'actualitat
perquè
o de semi-actualitat
una mica de rasquis
perquè estrena al cinema
aquesta pel·li
que es diu
Tugans
aquesta pel·li
amb el Denzel Washington
i el Mark Wahlberg
que està basada
en un còmic
que dibuixava aquest tio
tot està lligat
Mateus Santolouco
de totes maneres
no parlem de Tugans
sinó que parlem
d'aquest Dial H
que és una sèrie
marcada
igual que el Batman Inc
en el nou universo DC
aquesta mena de reset
que ha fet DC
l'editorial DC
per posar
per renovar
tots els seus personatges
i llavors
una de les noves sèries
que va arribar
és aquesta Dial H
que és una cosa
molt estranya
és una
bueno
una bizarrada
també de superhéroes
en la qual
un pobre nano
bastant inútil
i bastant
zopenco en general
un tio
doncs
gordo
i torpon
marca un número
en una cabina telefònica
i el Dial de la cabina
el converteix
en una sèrie
de superherois
a qual
més estranyo
i més estrambòtico
és una sèrie
doncs
que de primera
es sorprèn
de segones
doncs
segueix sorprenent
i de tercera
es enganxa
potser costa una miqueta
que t'enganxi
però
però no està mal
a poc a poc
li vas entrant
en aquest mundillo
i li vas entrant
vas entrant
en el rotllo
doncs
també una mica
de trip
i de paranoia
total
et fiques en aquests
dibuixos bruts
i en aquest
trast tan xungo
que té
el Santoloco
i a poc a poc
et vas enganxant
a aquesta sèrie
de la qual
jo estic esperant
ja
noves entregues
perquè
no sé
què passa
amb tota aquesta tropa
amb aquesta mena
de gran batalla
entre el bien
i el mal
el cielo
i l'infierno
portat a uns
extrems
loquísimos
i xiflados
que es caracteritzen
doncs
bàsicament
per això
per veure
a cada pàgina
cada pàgina
que gires
quin superhéroe
més estrany
i quina cosa
més xunga
que s'han tret
de la xistera
aquests dos personatges
ara mateix
és una de les sèries
més ben valorades
per crítica
bàsicament
per aquest tema
de l'originalitat total
perquè potser
algunes de les sèries
del nou universo DC
no han funcionat
a nivell creatiu
tot el bé
que es podia haver esperat
també hi ha algunes
que han funcionat
francament bé
però bueno
aquesta és una
que jo crec
que no dona temps
ni de pensar
si funciona bé
o malament
funciona bé
però per descomptat
no acabes de saber
ben bé
com prendre-t'ho
i això
jo penso que
a nivell comiquero
la sorpresa
sempre és bona
Dentro de ti
és el nom
com us diem
d'aquest recubilatori
de Die L'Age
del qual
no sé si tenen preparades
noves entregues
suposo que sí
però jo personalment
ja us dic
que estaré esperant
amb Canaletes
Marc
a Canaletes
ho estaré esperant
a Canaletes
a la font
vinga tira
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una història molt trista
amb un final feliç
que en realitat
dona peu a una història molt feliç
amb un final molt trist. Això no estava preparat
però ho heu de pensar i és maco, és poètic.
La història trista és que
Steve Tessich va morir l'any
1996
i va deixar escrit un llibre que va passar
a Simpena ni Glòria, que es va publicar
als Estats Units dos anys després
que es morís ell, que es deia
Caru, i en fi
va quedar allò
relegado a l'olvido de les
arques literàries. Uns quants anys després
quins anys després, una editorial francesa
resulta que va rescatar aquest llibre
torno a dir, es diu Caru
i va ser un excitàs
de vendes i de
crítiques, especialment de crítica. Va ser
considerat com un dels grans llibres
dels darrers anys de novel·la americana
i l'Estip Tessich
com us dic, ja ha mort des de l'any
96, va ser considerat com a un
dels grans escriptors
de gran novel·la americana
anava a dir vius, però clar, és que està mort.
En fi, ara arriba a Espanya
aquest Caru de la mà de Seix Barral
i penso que és un aconteciment, un esdeveniment literari de primer ordre. Per què? Perquè és un llibre boníssim, és un pedazo de llibre, però com us dic, també és un llibre que una mica enganya. Ja us deia que és una història bonica, una història alegre que acaba com una tragèdia grega, no, però gairebé. No us creieu a tota aquesta gent que diu que aquest llibre és hilarante i descojonciente, perquè hi ha molta gent que ho diu, i és absolutament mentida. Es tracta de la història de Caru, d'aquest senyor.
que dóna títol a la novel·la, que és un senyor que es dedica a revisar guions, és un analista de guions de Hollywood, una d'aquelles persones que decideix si un guió es portarà a la pantalla o no i si li canvia molt el contingut i, bueno, pot ser que gràcies als seus canvis les obres triomfin o s'enfonsin.
És a dir, un senyor que diu que no té cap mena de talent, excepte el talent de fer que els altres tinguin talent, i això d'entrada mola bastant.
Comença la novel·la com a una cosa, doncs, ja us dic, bastant divertida, bastant hilarant, sí que és veritat que fa molta gràcia al principi, perquè retrata una miqueta les classes benestants del Nova York dels anys 80 i 90,
i, sobretot, perquè se centra en aquest personatge, que és una absoluta genialitat.
És un senyor que, entre altres peculiaritats, a part de ser un hipocondríac i un cínic, té la peculiaritat, com us dic, que no s'emborratja.
És un tio que beu moltíssim i és incapaç d'emborratxar-se per molt que begui.
Llavors, el pobre home, el que ha de fer, per no sentir-se rebutjat a les seves festes d'alta alcúrnia d'esnob,
doncs, és fer-se el borratxo, però el senyor està totalment lúcid.
Aquest personatge és el que guia tota aquesta narració,
i de qui anem coneixent a poc a poc les seves mogudes internes i tots els seus llaços familiars.
Uns llaços familiars que, a més, el portaran cap a llocs insospitats
quan descobreixi una persona que va ser molt important a la seva vida,
i especialment a la vida del seu fill.
No vull desvallar molta cosa, però sí que vull fer un petit avís.
És el que us deia, al principi la novel·la comença molt bé,
però mitja novel·la encara es fa millor, però també es fa molt més fosca.
Fa un gir de 180 graus, la cosa es torna una història sombria de desesperació humana,
i bé, la veritat és que descoloca una miqueta.
Però sí que és veritat que és una d'aquelles novel·les
que es llegeixen de manera apassionada des del principi fins al final,
precisament per això, perquè fa aquesta visió de conjunt de tota una societat,
però sobretot perquè se centra en un personatge absolutament carismàtic,
i un d'aquells personatges que jo crec que, si se li hagués donat l'oportunitat,
i si hagués tingut èxit en el seu moment,
s'hagués convertit en un personatge central de la cultura popular dels darrers anys.
Una llàstima que, com us dic, va venir a arreglar aquesta editorial francesa,
i que ara mateix, doncs, Seix Barral publica a Espanya amb un tomo,
que jo penso que un llibre que és un d'aquells imprescindibles que ens deixa a l'estiu també,
ja us dèiem que estem fent una miqueta rapes,
i que durarà bastants anys perquè és un d'aquests que es queda
i jo diria que fins i tot es pot convertir en un llibre de capçalera.
Jo el recomano, sincerament,
qui no vulgui, doncs, això, entrar en terrenys una mica fosquets,
doncs, que tampoc s'atreveixi molt, no?
Però en qualsevol cas és un llibre estupendo d'un personatge que esperem
que, per fi, d'una vegada per totes, marxi de l'oblit.
Bé, és una mica raro passar de la música que estem sentint,
que era els Fuck Buttons, que han fet un disc absolutament brutal.
a un dels meus ídols personals, que és el Bill Callaghan,
que ara mateix treu un altre disc en solitari,
que es diu Dream River,
després de la seva aventura ja llunyíssima davant de Smog.
Ara fa uns quants d'àlbums que va en solitari
i cada àlbum és millor que l'anterior.
Ja us dic, Dream River és una autèntica meravella
i conté clàssics instantaners com aquest Winter Road.
Pretty and white
Tire spinning on snow
World's spinning heavy and slow
And I'm headed home
Time itself means nothing
The time spent with you
A Donald Sutherland interview
Comes on the truck radio
He apologizes
To all his love and sight
Long shot of my face
Oh, I have learned
When things are beautiful
To just keep on
Just keep on
The blinding lights
Oh, the kingdom
Can make you weep
Can make you weep
Oh, I have learned
Oh, I have learned
When things are beautiful
To just keep on
Oh, I have learned
Just keep on
Just keep on
Oh, I have learned
When things are beautiful
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Ahí vamos
Vale, dejémoslo así porque además es que mira, se me ha corrido un nombre estupendo para la sección que va ligado a eso, pero luego al final te lo digo
¿Qué hacemos? ¿Hacemos un poquito de repaso de lo que ha dado de Silvera, por ejemplo? ¿Qué te parece?
Me parece bien, sabemos que tal se ha portado el verano con las series nuevas
Estupendo, antes que empieces, dime si te dice algo esta musiquilla
Bona nit
Bona nit
Que está empezando ahora me parece, ¿no? Ha sido un poco sorpresón de las últimas dos temporadas
Y quiero decir, el Netflix como cadena, como productora de series
Y esta dices que es la mejor de todas, ¿no?
Sin duda, sí
O sea, House of Cards la vendieron como el gran boom
Pero ha llegado Orange y se la ha cepillado
Se la ha merendado
Recordemos que es una serie sobre una cárcel y una cárcel femenina
Y una chica que entra un poco, bueno, pues sin pertenecer mucho a ese lugar
Y de cómo se va un poco asentando, ¿no?
En todo aquel caldo de cultivo tan carcelario y tan patigolario casi
Eso es, que viene creada, es la creadora de Wits
La serie sobre la marihuana, protagonizada por, ahí no me sale el nombre
Mary Louise Parker
Esa misma
Y aquí ha conseguido uno de los Cards femeninos
Es increíble
O sea, son muchas caras nuevas
Actrices que no han tenido casi otros papeles
Y están brillantes
Yo creo que el año que viene, los Emmy, va a arrasar con todo
Va a arrasar en todas las categorías, por lo menos, de interpretación
Seguramente también otras categorías
Pero tu opuesta es especialmente las de interpretación
Vale, y ahora sí, ya puedes decir lo que tenías preparado
Perdona por esta pequeña salida de tono
Pero, ¿qué nos decías del verano?
¿Qué ha pasado? ¿Qué ha habido?
¿Qué cosas nos ha dejado?
¿Qué regalos nos ha dejado este verano?
Ha sido un verano bastante triste
No porque ayer no haya habido ofertas
Sino, no sé, ninguna termina de funcionar
Teníamos The Brit
Que era la versión, el remake de la noruego
La serie danesa, danesa noruega, noruega danesa
Daneso noruego, sí
Eso es, Brom Broen
Sí
Que ha sido un hitazo y ahora la están acoplando en todos los países
Y la verdad es que es tan copia
Que incluso teniéndola situada entre México y Estados Unidos
Los cambios son minucios
O sea, no cambian nada la esencia de la serie
Sí, incluso
O sea, es una copia impersonal
Incluso
Va para la segunda temporada, pero
¿Va para la segunda temporada, sí?
Sí
Sí
Y por suerte
Se verán obligados a buscar historias nuevas
A ver, ahí es donde los guionistas tendrán que dar la talla
Y tendrán que dar un poco lo mejor de sí mismos, ¿no?
A la hora de inventarse cosas nuevas
Como un poco pasó con Dexter, por ejemplo
Que recuerdo
Diría que la primera temporada
Incluso la segunda
Se basaban en los libros
Y luego a partir de ahí, pues, bueno
La serie pasó lo que pasó, ¿no?
¿Has visto el final de Dexter, por cierto?
Lo he visto en fotos
En fotos
Que suena raro
Sí
No sé si suena tan raro como haber visto el final de Dexter
Sin haber visto las anteriores cuatro temporadas
Que es lo que he hecho yo, ¿eh?
Me puse directamente a pelo
Yo también me quedé en la quinta
Yo en la cuarta
Ay, pero
Pues mira, yo todavía es más raro lo mío
Porque las últimas cuatro temporadas no las vi
Sin embargo, el último capítulo me lo pasé el otro día a ver qué pasaba
Y, bueno, me arrepiento un poquito
Sí, sí, bastante, la verdad es que sí
Horrible
Bueno, ¿qué más? ¿Qué más ha habido?
Luego hemos tenido Camp
Que fue una serie que ha presentado la NDC
Es low cost total
La mitad de los actores son australianos
En un lago
Que no es ni bonito
Y es la típica serie sobre
Jóvenes en un campamento
De verano
Y sorprendentemente es divertida
Y tiene mucho corazón
Y se pasa volando
Y se disfruta mucho
Oye, pues eso está bien
Porque
A mí personalmente
El género
Campamentos de verano
El género un poco
Institutos y todo este tema
A mí me tira bastante
Y sé que a ti también
Con lo cual
Pues una apuesta de este tipo
Y si tiene
Si está bien hecha
Y bueno
Y es divertida
Y emociona
No tiene nada
Pero tiene corazón
Y es suficiente
Eso ya es
Es una cualidad
Un don bastante raro
De encontrar hoy día
En algunas series
Que tengan corazón
Tripas y alma
Y esta la tiene Camp
¿Qué más?
¿Alguna cosa más?
De momento
A ver
Está guay lo que has dicho
Pero bueno
The Bridge
Pues justita
Camp bien
Pero tampoco es una serie
Que lo vaya a petar
¿No?
¿Cuál sí?
Por favor
Que hemos visto este verano
Que nos haya flipado
Que nos haya dejado
Con el culo torcido
Pues ahí ya me pillas
Yo me quedo con Orange
Pues nada ¿No?
Orange
Sí, Orange
Sin duda
Pues oye
Lo dejamos con Orange
Recomendación que lanzamos
Desde aquí
Verano, invierno
Da igual
Siempre se puede ver Orange
Siempre se puede ver Orange
Pero bueno
Ahora en septiembre
Pues cosas habrán interesantes
¿No?
Por ejemplo
No sé
La nueva serie de Seth MacFarlane
O cosas así
Sí
La mejor serie que ha emitido
La Fox en toda su vida
Bueno supongo que has visto
El piloto ¿No?
Sí
Vale
Ahora llevo todos los pilotos vistos
Vale
Pues ¿Qué te parece
Si lo dejamos para
Para la semana que viene
Si te parece bien
¿Te ha quedado algo más
En el tintero
De tipo de verano?
Digo por hacer la semana que viene
Un poco más de repaso del verano
O no
O nos lanzamos ya directamente
Hacia los estrenos de septiembre
Pues el verano es que
No
No había
No ha dado de sí
Vale pues mira
La semana que viene hacemos esto
Empóllate todos los pilotos
Que sé que lo has hecho ya
Y nos hablas un poco
De cómo está
Cómo está el tema
Durante el programa
De la semana que viene
Y si quieres utilizar
El siguiente pues lo mismo
Y damos un poco de pistas
En toda esta especie
De vorágine bestial
De minutos y más minutos
De televisión
Que nos tenemos que tragar
Pues mira
Nuestros oyentes
Aquí al Amig Save Me Barry
Porque él siempre acierta
Esto es así
Entonces
Hacemos una cosa
Te cito ya
Para la semana que viene
Hablaremos
Seguiremos con este tema
Y me he pensado
Un nombre súper gracioso
Es divertidísimo
Ya te aviso desde aquí
Es Jendal Barry
Es una serie
Que hacían en TV3
Hace muchísimos años
Que tú no conocerás
Se llamaba Eastenders
Seguro que te suena
Por su nombre inglés
La hacían por aquí
Y digo mira
Pues oye
Como es la sección de Barry
Y seguro que empezará
A llamar mogollón de gente
Para pues preguntarte cosas
Y para pedirnos
Tus opiniones
Claro
Pues pensé
Oye
Llamemos a esta sección
Jendal Barry
Y hasta aquí
La sección de esta semana
¿Te lo has pasado bien?
Muy bien
Vale
Así me acuerdo
Bueno luego
Cuando hablemos en privado
Pues ya me dices
Si me has odiado mucho
Y si
Y la nómina
La nómina
Y la nómina
Exacto
Bueno esto ya
Ya te mandaré
A unos amigos que tengo
Que son ellos
Los que te pagarán
Seis mi Barry
Barry
Iñaki
Muchísimas gracias
Hasta la semana que viene
Buen fin de semana
Adiós
Muchas gracias
Adiós
Adiós
Bueno doncs
Mientras acabem
De despadir
Aquí al amic Barry
Sentim una miqueta més de música
Charges
Que treuen finalment
El seu esperadíssim disc
Que resulta dir-se
The Bones of What You Believe
I que conté aquest single meravellós
Que ja vam sentir fa uns mesos
Però és que no
Jo no em canso encara de sentir-lo
Ho sentim una estoneta
Va
¿Vean you be my comfort?
¿Or it can be your girl?
¿Or we can just leave it here?
So can you never
Choose any color?
I've got the answer
Open me and follow
I'll give you one more
Just say
We can change
Our
Our
We
Can you take
What
You
Need
You don't
Need
Me
I'll give you one more
Just say
We can change
Our
Our
We
Can you take
What
You
Need
And you know
You
Don't
Need
Me
Blow
By
Blow
Honest
In every
Way
I
Know
You
Are
Here
To face
A decision
I know
You
Fear
And if I
Recover
Will you be my comfort?
Or it can be over
Or we can just leave it here
So can you never
Choose any color?
I've got the answer
Open me and follow
I'll give you one more
Just say
We can change
Our
Heart
Wait
And you
Take
What
You
Need
And you
Don't
Need
Me
I'll give you one more
Just say
You can change
Our
Own
Wait
And you
Take
What
You
Need
And you
Know
You
Don't
Need
Me
And if I recover
Will you be my comfort?
I
Or what
You
Is
Can
You
Can
Me
Write
Your
Life
And you
Know
But
Really
Fins demà!
Bé, doncs té molt de xurxes que es diu Recover, ja us dic que fa uns mesos que el havíem sentit, però bé, és molt xulo i és un d'aquests temes que queden.
I la resta de temes d'aquest The Bones of What You Believe estan una mica en la línia, que està en línia de Tecnopoc, doncs així un punt retro, però que és molt guai.
Jo estic molt enganxat als xurxes i a veure si vinguessin en concert o alguna cosa, no estaria mal.
Bé, abans de parlar una miqueta més de còmics, tornem a fer-nos els passats i recordem de nou les vies de contacte habituals,
que ja sabeu que són a banda del xat, que teniu a www.radiodesvern.com i que estem tots aquí una mica parlant i dient les nostres cosetes.
El telèfon 93-372-3661, línia directa amb nosaltres, no hi ha se les d'espera, no os harem a esperar, entraix en directe ara mateix totes les línies, 8 línies abiertes per a ti, 30.000 euros en juego.
A part d'això, al correu projectafluzo.blogspot.com, tenim el blog del programa projectafluzo.blogspot.com, on per cert, això estaria bé dir-ho, pengem els podcasts del Carlos com a productor executiu cada dijous, cada divendres, no sé quin diu fa, però ho fa puntualment.
Penja el podcast del programa, perquè sentiu la nostra veu, bueno, la meva veu i el nostre buen hacer, totes les vegades que vulgueu, una i una altra vegada, rotllo psicòpata de pel·lícula,
us el poseu en loop i vinga així fins les setmanes de següent, fins el dijous de següent, i ja està, i us convertireu en persones perfectament sanes i equilibrades.
Repeteixo el telèfon, 372-3661, amb el 93 d'abans, si truqueu des de Barcelona i si truqueu des de fora també. Sisplau, truqueu-nos, va, digueu alguna cosa, però ja.
Ara, dit això, còmics, puja una mica la música que agafo una mica d'aire.
Ai, alegria, alegria. El xat ens diu El Estiguel que la setmana que ve trucarà i parlarà de Breaking Bad.
Por favor, hazlo, El Estiguel, hazlo, perquè, ademais, la setmana que ve, si no em descompto, ja s'haurà acabat la sèrie?
Si s'haurà anemès l'últim capítol, clar, sí, perquè és aquest diumenge que el fan.
Bé, doncs la setmana que ve podríem parlar de Breaking Bad, el barri farà la seva, el seu sent del barri,
i de pas, doncs també podríem parlar una mica de Breaking Bad.
Així que si quieres llamar El Estiguel, sabes que les línies són totes tuyes.
Bé, dit això, va, parlem una mica més de còmics, una mica més d'ECC, una mica més de les novetats que ens han deixat aquest estiu,
l'editorial ECC, l'editorial que aporta, entre altres coses, DC, o que aporta Vèrtigo.
I el títol del qual us parlem ara no és Vèrtigo, o més ben dit, us parlarem d'una cosa que no és Vèrtigo,
i després d'una cosa que sí, la que no és Vèrtigo, podria ser-ho, perquè Vèrtigo, recordem,
és aquella filial de DC que aporta un còmic una mica més pujat de data, una mica més per adults,
una mica més violent, més ple de marranades i de paraulotes,
però això no ha entrat en aquesta línia, sinó que s'ha quedat a la línia mare, a DC,
però jo penso que pel to que té podria haver entrat perfectament,
perquè és una cosa que es diu Lot 13, Terreno Maldito,
que escriu Steve Niles i dibuixa Glenn Fabry,
i que és una cosa molt cafre, molt xunga, molt divertida també,
sempre amb un sentit d'humor molt negre,
però bàsicament core i bàsicament fastiguseta.
És una historieta, és una sèrie de terror bastant canònica,
un terror de tota la vida,
que no fuig ni de llocs comuns ni de coses que hi hem vist en el gènere,
al contrari, els potencia,
que podria barzar-se una mica, podria tenir la seva gran font d'inspiració en El Resplandor,
la pel·lícula del Kubrick i el llibre de l'Stefan King,
i que parla d'una família que en plena mudança van aparar una casa plena d'esperits,
en plena transmigració, i de sers que habiten en bos mundos,
i que acaben en una espiral de violència i de transmigració d'ànimes,
i de fastigositats bastant important,
però, com us dic, molt entretinguda, molt divertida,
és una història a la qual no faria fàstics,
sempre m'ha donat aquesta sensació,
el Clive Barker, el director de Hellraiser,
i autor d'una ingent quantitat de literatura terrorífica,
i a la qual tampoc faria fàstics els clàssics,
el mateix Lovecraft jo crec que es veuria bastant,
se sentiria bastant satisfet amb aquesta història,
que com us dic és una sèrie oberta,
que no sé si té continuació ara mateix,
la veritat és que jo diria que no s'ha editat res més als Estats Units,
però val la pena per això,
sobretot pels amants del terror,
també per la gent que vulgui llançar-se
i llegir cosetes diferents,
i bàsicament val la pena,
no per altra cosa que pels dibuixos del Glenn Fabry,
que el Glenn Fabry és aquest senyor
que es va fer bastant famós dibuixant les portades de predicador,
sí, un dibuixant de portades,
que, bueno, em sembla que ja havíem parlat la setmana passada,
diré que havíem parlat també d'un altre portadista,
bueno, doncs, Glenn Fabry també es va fer famós per fer portades,
unes portades molt impactants,
bastant, amb un estil de dibuix, bastant pictòric,
i que aquí, doncs,
es passa una mica el llenguatge seqüencial
i fa pura vinyeta,
però, bueno, l'impacte visual és potent,
i, doncs,
en Volcà hi ha una història
que enganxa, que diverteix
i que t'ho passes bé amb tota la quantitat
d'avorrades que se li acudeixen al Steve Niles,
altra menys conegut com a l'escriptor,
el creador de 30 dies de noix.
i última noietat d'ECC que us portem avui,
i jo diria que la millor de les quatre,
si us heu de declinar per una d'aquestes quatre,
només per una, si poden ser més,
només pot ser una que sigui
Punk Rock Jesus,
o Jesús del Punk Rock,
que és el debut de Sean Murphy al guió,
un senyor que fins ara només havia estat
en tasques de dibuixant,
i que ara es llança amb una petita minissèrie
de sis números que estan recopilades en aquest tomo,
que sí que és Vèrtigo,
i que és una història absolutament transgressora
i provocativa,
que ens situen en un futur distòpic
on una gent,
els amos d'una cadena de televisió,
no han tingut idea millor
que agafar el Santo Sudario
i clonar el bon senyor Jesucrist
per ficar-lo en un reality show,
en una mena de show de Truman,
protagonitzat per Jesús.
Però què passa?
que aquest Jesús no és el mateix Jesús,
el mateix Jesucrist,
que tots recordem,
bàsicament de la pel·li de Jesucristo Superstar,
sinó que és un senyor,
un xaval rebel, punky,
que a més es munta un grup de Punk Rock
i que bàsicament ho envia tot a prendre pel sac.
Amb això,
el Sean Murphy construeix
aquesta mena de fàbula distòpica,
molt satírica,
molt sagnant,
molt salvatge,
molt directa,
i bueno,
aprofita per fer un petit retrat
sobre tota la porqueria
de la nostra societat,
que n'hi ha molta,
la que rodeja,
doncs això,
té la irrealitat,
totes aquestes històries,
i també els grups catòlics radicals,
i totes aquestes històries.
És un llibre molt xulo,
que a més ha estat dibuixat exquisitament,
perquè aquest senyor és un autèntic mestre del Blanqui Negre,
i d'aquest dibuix amb un to,
jo diria,
ciberpunk gairebé a mi,
en alguns moments,
salvant moltíssim les distàncies,
em recorda una mica el que va fer l'Otomo Akira.
És un d'aquells llibres que voldries que no s'acabés mai,
que te l'acabes i te'l voldries tornar a llegir,
perquè enganxa,
perquè és al·lucinant a nivell visual,
i perquè al cap i a la fi explica una història
d'aquelles superatractives
que en el fons tots ens veiem una mica reconeguts
en aquesta rebeldia,
en aquesta crítica cap a l'estableixement
i en aquesta manera de veure la vida,
que consisteix bàsicament en caixar-nos de tot el que es mou
i tirar la pedra i amb la mà.
i tirar la pedra i amb la mà.
i tirar la pedra i amb la mà.
El Marc vol que parli ja,
que talli la cançó i per això m'està putejant.
Però no tinc res a dir, Marc, sobre cine aquesta setmana.
Tinc poques coses a dir.
És que hi ha dues estrenes més o menys destacables,
més o menys.
i, bueno, vale, va, presentarem primer la cançó.
Però mira, ja m'has fet perdre.
És Watched Out.
Els Watched Out han tornat d'aquest,
després d'aquell meravellós disc que van treure fa un parell d'anys,
amb una altra cosa que es diu Paracosm,
que no mola tant, però també mola bastant.
Sí, no, i té cançons tan xules,
com aquesta que no m'has deixat que soni, Marc.
És que no m'has deixat que soni.
Hola i nou.
Va, deixem una estoneta més.
Vinga, tira.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
Toc.
El Marc, la meva veu interna,
la senyora gran que tinc en el meu cap
i que de vegades es treu els sostens,
m'ha lanzat un reto doble
que m'ha dit que, digui sense llegir el paper
i d'un sol tiron,
boi, eh, Marc?
Ho estàs gravant, això, no?
Les Bruxes de Zugarramurdi.
Què?
Com te quedes?
Tens algun...
Sí, no?
Està ben dit.
Les Bruxes de Zugarramurdi.
Ai!
És la nova pel·lícula de l'Àlex de la Iglesia
que s'estrena demà mateix,
que no he pogut veure,
per tant, parlaré des de la desconeixença,
però us he de dir que ganes n'hi ha.
Suposo que qui tingui les mateixes ganes que jo
no necessitarà saber que és,
doncs això, com us dic,
l'última pel·li de l'Àlex de la Iglesia,
després de l'anterior,
molt descolorida,
La xispa de la vida,
que era una mica rollete,
amb el José Mota i aquella...
Era una mica rotllo, aquella pel·li.
Bé, doncs torna amb tota la força que el caracteritza,
espero,
amb un relat que suposo que
enfoca una mica cap al Dia de la Bèstia.
Si s'ha d'assemblar alguna pel·li,
suposo que s'assemblarà al Dia de la Bèstia,
però té entre les seves files
a la Carmen Maura de la Comunitat.
Bueno, hi ha tantes altres pel·lícules,
però vull dir que amb ell
havia coincidit a la Comunitat.
Una Carmen Maura que, a més,
està ara pletòrica,
perquè acaba de rebre el Premi Adonòstia,
el festival,
amb la qual cosa,
doncs mira,
si us heu encarinyat una mica
amb la Carmen Maura aquests dies,
arran d'aquesta història,
doncs la podeu veure demà mateix
a les Bruxes de Zugarramurdi,
que és una història, doncs,
tipus Àlex de l'Eglésia,
amb tiros i amb bruixes
i amb coses d'aquestes.
Diu l'Àlex de l'Eglésia
que volia rodar a Zugarramurdi
des de feia temps.
Zugarramurdi és una localitat de Pamplona.
Diu que volia rodar allà
des de feia temps
perquè diu que és la cuna de la brujeria,
tal com nosaltres la conocemos.
Bueno, jo suposo que demà mateix
aniré a veure-la,
perquè li tinc bastantes ganes.
Els experts diuen
que perd una mica de gas al final,
però, bueno, escolta,
és Àlex de l'Eglésia,
segur que ha fet alguna cosa bo.
Però, a part d'això,
hi ha una altra estrena
que sí que hem pogut catar,
que és l'última pel·lícula
del Michel Gondry,
que es diu
La espuma de los días,
es diu igual
que un llibre del Boris Vian.
Per què?
Doncs perquè adapta
aquest llibre del Boris Vian.
És el que té.
És una pel·lícula
amb Audrey Tatou
alias
No me podré quitar nunca
d'encima
a la maldita Amélie
i és veritat,
en aquesta pel·li
torna a fer d'Amélie
una miqueta
i Romèn Durís.
Junts fan una parella
molt maca,
molt ensucrada,
molt romanticona,
en una pel·lícula
que és puro
Michel Gondry,
és a dir,
invents raros,
trucs de càmera
estranys,
tradicionals,
coses d'aquestes,
però que en un cert punt
de la pel·lícula
fa un petit gir
i tot comença a tenir
bastant més significat
del que semblava.
La reacció inicial,
si no sou fans
del Gondry,
és d'una mala hòstia
absolutament bestial,
però,
jo diria que
si us passa això,
si teniu aquesta reacció,
us quedeu una estoneta
més al cine
perquè la cosa canvia.
Sí que és veritat,
al principi
està una mica
extremat,
està el tio
sortit de mare,
colant coses rares,
colant efectes,
colant sorollets,
colant maquinetes,
però ja us dic
que al final
tot té un sentit
i acaba fent
una adaptació
del Dian
bastant xula.
Jo crec que
si algú podia
adaptar el Boris Dian
era el propi
Gondry
i acaba convertint
la seva pel·lícula
en una experiència
bastant satisfactòria
i fins i tot
emocionant.
Jo al final
de la pel·lícula
em vaig emocionar molt,
no diré
en quin sentit,
però em vaig emocionar,
de manera que
us recomano
que sisplau aguanteu.
A casa meva
vam estar a punt
de treure la pel·lícula,
vam pensar
què fem,
la traiem o què fem?
No, va,
aguantem
i al final
la cosa
acaba sent
molt xula.
Jo quasi que diria
que és l'última
recomanació del mes,
de la setmana,
i del mes també,
la setmana que ve
ja és octubre,
però sí,
l'última recomanació
del mes de setembre,
l'espuma de los días
que arriba demà mateix
al cine.
Sí,
tira un altre tema,
Marc.
Ah,
hi està.
Amb aquest tema
ens acomiadarem
la Julia Holter,
que és una altra
de les persones
que ha tornat
amb disc sota el braç,
l'Out City Song,
que jo diria
que sona una miqueta
més accessible
que l'anterior
Éxtasis,
que era un disc
una mica d'antipàtic,
però era molt xulo.
Amb ell ens acomiadem,
va,
sisplau,
la setmana que ve,
de la setmana que ve,
que no passi,
que truqueu tots
i ens feu recomanacions.
Marc Pere Arnau,
els controls,
el Carlos Jacomeli,
a la producció
no sé què,
executiva,
no sé quantos més,
està també al xat.
Moltíssimes gràcies
a totes les persones
que esteu a l'altra banda
parlant viatjat
o no parlant,
simplement escoltant-nos,
sentim,
sentim-vos vostro calor.
Jo que em dic Xavi Roldán
us ho agraeixo
molt,
molt,
molt profundament.
Gràcies a tothom,
fins la setmana que ve,
a les 8.
Adeu!
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
a Babilònia
per tornar a encerrar
aquest món de la cultura
que tant ens agrada
i que avui,
doncs,
compartirem
amb la Rosa,
amb el David
i amb el Jaume.
Com esteu,
companys?
I tu mateix,
fantàstic!
Sí, molt bé, ja va el Gesco Ramos.
Esteu tots bé?
Em pensava que et quedaries amb la presentació i ja està, però no.
No, una miqueta més. Ara, ara.
És que veus, jo estava parlant i estava pendent de 50 botons,
perquè a part de, clar, jo estic superexplotat.
T'han canviat el canal, ja no saps per on parla.
I sí, i em sentia com allò, com que no em sento, no? Bàsicament.
L'any que ve et farem contractes.
Vale, vale, exacte, ja tocaria, ja tocaria.
I pugem de categoria, també.
Ara t'ha complica l'oïda.
El que dèiem abans, no? A veure si, bueno, a veure, no ho dic per res,
però no sé, algun espònsor que ens pagui, insisteixo,
perquè així ens pagaran directament, no?
Perquè si no, no, no.
Aquí no hi ha diners, no?
Anem aquí, eh?
Però bé, ho fem per amor a l'arte, que es diu en castellà.
Si us ho pelany.
Ai, no, que no.
Ai, ai, callem, callem, que és un programa cultural.