Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tens un doppelganger por ahí donant voltes i escopint a la gent
o ets una mica malparidet,
ja t'ho dic, perquè va ser
molt lletge allò que em vas fer. Però bueno, va,
començant aquest programa. Aprofito
i saludo l'Estiguel, per cert, que ha estat la primera
a arribar. Sí, està aquí, hola, l'Estiguel,
pobrecet, està aquí, està aquí sola.
No, perquè hi ha un tel Sergi.
Hola, Sergi. No, aquest estava d'abans.
No, ja és del programa, ve del programa d'abans.
Però bueno,
l'Estiguel, tu ve hablando y nosotros te leeremos.
De vegades esteu al xat
i podeu explicar-nos el que vulgueu i nosaltres
no us contestem, però us llegim, això sempre, segur, segur
us llegim. No, de veritat, és veritat.
Som-hi, Marc. Vols, vols
improvisar-te algun convidat a la setmana, ja que no tenim
a ningú? Ah, no,
et parlava tu, Carlos, és que t'he mirat i no...
Ah, estàs mirant.
Sí, perquè al Marc li he fet un senyal secret.
Carlos, o Marc,
va, pots recomanar algú si vols.
No? El Marc no vol. Vale, i tu, Carlos?
Uf, s'ha mort tanta gent
que no sé si he dedicat a aquest programa.
Bueno, todos los fallecidos
de Sobre la faz de la Tierra
Sí, és que s'acaba de morir ara el Fernando Guillén, no?
Sí. Fa, re, fa...
Fernando Guillén.
Mitzora.
S'ha morir ahí el Nagui Soshim, el directo...
Ay, ja he dit un directo que no coneix la gent.
Se llama así el del Imperio de los Sentidos.
Vale, ah, es veritat.
Pajilleros del Mundo.
Tira, Marc, tira la música, va.
Tira, Marc, tira la música, va.
Tira, Marc, tira la música, va.
Tira, Marc, tira la música, va.
Bueno, va, va, sumi, sumi, una mica de xitxa.
Parlem de...
Còmics.
Avui parlarem de còmics, diguem...
Bueno, saps que hi ha els còmics d'autor?
I els còmics que no són d'autor.
Són, diguem, més comercialots.
Portem una temporada d'autor?
I ara toca?
Sí, portàvem una temporada d'autor.
És possible...
Sí, potser no me'n recordo.
És que jo faig un reset cada dilluns.
Sí, també, és una cosa...
Jo cada divendres.
No, no, no, espera, és que no acaba la frase.
Cada dilluns, després cada dimarts, després cada dimarts...
I així.
Doncs, sí, avui tocarà parlar una miqueta de còmic de superhéroes, per dir-ho d'alguna manera.
Bien!
Ja sé, ja sé que tu el tema autoral, doncs, a vegades et resulta una mica feixuc, però ens consta que no.
Saps que molts dels nostres oients després ens escriuen pel correu i ens diuen que estan contents amb aquesta secció.
Què vols? Què faig?
Jo què sé, tenim...
Bueno, doncs tenim l'èxit que tenim.
Però, de vegades, també toca una mica, doncs, parlar de còmics de superhéroes, perquè, personalment, jo he crescut amb aquesta mena de còmics.
Tu també, tots, bé, la meitat de la gent.
Així que toca fer una miqueta d'alto en les novetats de Panini d'aquest mes, perquè, com sempre, doncs, hi ha algunes d'interessants, hi ha algunes de molt interessants.
I aquestes molt interessants són les que nosaltres ens fem ressò avui, concretament dues.
La primera, la segona, us en parlarem després.
De moment us parlem d'una història que es diu Nick Fury vs. S.H.I.L.D.
El títol pinta, no?
El títol pinta bé.
Nick Fury, a més, últimament està, doncs, home, no diré de moda, però se'l coneix.
Ara ja, abans deies Nick Fury, sorties al garrer deies Nick Fury i la gent et mirava malament.
Ara, com a mínim, diuen, ah, Los Vengadores.
Sí.
Samuel L. Jackson.
Bueno, abans deien, com has dit aquell, De Vigilantes de la Playa?
Sí, Migs Bucanan.
Exacte.
Vale.
Gràcies.
No, volies dir alguna cosa?
No, no, ja està, està aquí.
Sí?
Sí.
Doncs, Nick Fury, últimament interpretat per Samuel L. Jackson en una mena de reinterpretació i ultimate del personatge.
En realitat, és un personatge que no per res, jo ho dic, vull dir que les coses són com són i de vegades són d'una manera i de vegades són d'una altra.
Nick Fury era blanc de tota la vida, havia sigut un personatge blanc.
Després va venir el Mark Miller i el va reinterpretar amb Claude Ultimate i el va fer negre i el va fer amb aquesta cara de Samuel L. Jackson i d'aquí que el Samuel L. Jackson l'hagi encarnat, el personatge, a les adaptacions cinematogràfiques.
Però, en fi, el Nick Fury abans era blanc, tampoc és que tingui molta rellevància, però jo ho dic, el parxer sempre l'ha tingut.
Llavors, què ens presenten ara els amics de Panini?
Aquest Nick Fury vs. S.H.I.E.L.D., que és un còmic recuperació, és una història dels 80, que es va publicar entre juny i novembre de l'any 88.
És a dir, que és una recuperació de material clàssic que sempre està bé, sempre ens agrada, jo.
Quan cada mes surten les novetats de Panini, una de les coses que més em tiran són aquestes reedicions de material que potser ja estaven editats, potser algun no estava editat,
però que sempre va bé ni que sigui per renovar.
I aquest més concretament, per cert, hi ha una reedició d'un material de Spiderman que és canelita fina.
A més, és un totxal d'aquests gruixuts.
Igual us en parlem algun dia d'aquests.
De l'etapa del Roger Stern i el John Romita, que és l'Homás.
Que ja que m'ho dius ara, potser faci els deures i me'n llegeixi per la setmana vinent.
No!
Bé, doncs no, doncs tu t'ho perds.
Tu perds 700 pàgines de qualitat.
Per això ho deia, que per la setmana vinent no.
Bé, bé.
No sé, és un totxal important perquè recopila tota aquesta etapa, que és imprescindible, és de les bones del trepamuros.
Però ara no us parlem de xarxes, parlem d'aquest còmic que va escriure en el seu moment Bob Harris i va dibuixar Paul Niri.
I és un còmic força curiós, una mica la línia de Nick Fury tradicional, que és una línia menys superheroica i potser més d'espionatge i més d'organitzacions així ultra secretes i de gent que quiere dominar el mundo.
I el Nick Fury, que és un tio que no té poders, com sabeu, és el jefe de S.H.I.E.L.D., aquesta agència que aglutina herois de tot l'univers Marvel.
Escudo.
Escudo, exacte. Sí, sí, sí, és veritat, abans ho traduïm com a Escudo.
i és el capítol este de S.H.I.E.L.D., i en aquesta ocasió es fica a la tessitura d'una mena de gran complot que comença amb la persecució del Nick Fury.
De cop el comencen a perseguir aquest home, diuen que ha fet algú que no sap ben bé què ha fet i s'intueix tota una conspiració darrere
i el tio es va obligat a marxar, a salir por patats de S.H.I.L.D. i a refugiar-se on pot i una mica contra tot, no?,
perquè la pròpia S.H.I.L.D. les posa en contra d'ell, a més, requereixen la presència de los Vengadores també per a dar-li caza i captura
i a partir d'aquí, doncs, això, comença tota una aventura d'espionatge, de conspiracions, de mogudes d'aquestes
que una mica té l'ull posat en les històries de James Bond, no?, amb aquest toque així com de gentes secretos, espies i catxivatges i mogudes d'aquestes
i que és bastant xulo.
L'escriu el Bob Harris, que és un senyor que ha fet més de capitoste que de guionista, és un tio.
És veritat, va començar, em sembla, va entrar directament, podria ser que entrés directament com a editor-assistent de Marvel
i al final es va acabar convertint-ne en editor, en cap.
O sigui que em sembla, em consta, que no és un d'aquells autors que té una bíblia, saps, una obra extensíssima,
sinó que té poquetes coses. Aquesta és una d'elles.
I dibuixa Paul Neary, que és un d'aquests també dels de Marvel de tota la vida,
que, bueno, ha fet, doncs, moltes cosetes, des de còmics del Doctor Who,
fins a coses dels Outsiders i del Capitán América,
i sobretot el coneix en aquest tio més que per la seva faceta de dibuixar,
per la seva faceta d'entintador.
És el tio, és el senyor, que va entintar el Hitch dels Ultimates.
Te'n recordes? Mira, ara que vam decidir els Ultimates, és el que va fer el Mark Miller i tal,
dibuixar Brian Hitch i l'il·lustrador, l'entintador de tota aquella història, era Paul Neary.
Paul Neary va dibuixar als anys 80 aquest Nick Fury vs. S.H.I.E.L.D.,
que és això, que és un còmic una miqueta ja més fosc,
perquè ja estem parlant d'una etapa post-Miller,
la reinterpretació que va fer el Miller dels superherois,
tenia aquest poso de pessimisme i de xunguesa i de foscor generalitzada,
que una mica es nota.
La part gràfica és bastant solvent,
com us dic aquest Paul Neary que compleix bastant bé,
té unes planificacions molt classicotes,
no se surten de la regla,
però també té moments de bastanta lucidesa i de bastant de dinamisme,
perquè és una història que requereix això,
requereix dinamisme i a més requereix línies narratives paral·leles.
hi ha moments que combina el sociego,
aquells moments de despatx i de conspiració,
amb altres de pura Nick Fury a la carrera.
És un còmic, com us dic, molt xuló,
és molt l'oixentero,
qui li agradi recuperar aquestes essències està molt recomanat.
A mi m'agrada molt el còmic dels 80,
m'encanta, sóc superfan del còmic dels 80,
i és un bon còmic, jo diria fins i tot per l'estiu.
A mi és que m'entren molt,
aquestes recuperacions no sé per què m'entren molt a l'estiu.
Encara falta un temps,
però el que podeu fer és comprar-lo ara
i us el guardeu allà a l'estanteria
i un dia d'aquells de platja tontos,
a veure, és gruixodet,
perquè són sis números llarguets,
però entren molt bé,
a mi mola aquest rotllo.
No ho sé, potser és una cosa molt personal,
molt Madalena de Proust,
però venen molts records i moltes històries.
Hòstia, a mi estàs molt llegeret, no?
Que si penses a l'estiu,
que si cançons de Black Sabbath...
Estàs ahí?
Sí, no, és que el tema de Black Sabbath
és graciós perquè és el clàssic paranoït.
A mi Black Sabbath és un grup
que mai m'ha dit massa res,
però bueno, era paranoït i ja anàvem a això.
Ah, però ja has començat amb els vestibons,
vas a ser així...
No, no, cuida, cuida,
hem posat un tema que es deia Saboteix,
un que es deia Vitray,
i aquest que es diu Paranoït.
Va molt amb la línia d'aquest còmic,
d'aquest Nick Fury vs. S.H.I.L.
que, bueno, perdona la queda d'aquests temes
i...
Ahir no tenen ells.
Vull dir, escolta, no,
tens algun problema amb la meva selecció musical?
No, no, no.
És estrany, jo sé que posar Vistibois
després Minor Trade
i després Black Sabbath
és una mica raro,
però mira, ha quedat xulo, no?
Sí, sí, i a més mola per l'estiu, tu.
Doncs va, tira Marc, una altra cosa.
Vistibois
Bé, això era un tema de Taixigal
que volíem...
Bé, l'he posat, l'he col·locat a l'escalet de l'últim
i volíem acomiadar el programa amb aquest tema
així amb una mica de mal rotllo,
però se'ns ha colat.
Si tirem l'altra, el que ja havia preparat per ara,
que pot quedar...
No em pot quedar molt xapuzero, no?
Doncs va, tira l'altra.
Ei, ahí està, això molt millor,
els de la Mama Shakespeare.
Hold on, va, deixa-ho.
Bless my heart
Bless my soul
Didn't think I'd make it
To 22 years old
There must be someone
Of a more
Sayin' come on with me
You got to come on
You got to hold on
Yeah, you got to hold on
So, bless my heart
And bless yours too
I don't know where I'm gonna go
Don't know what I'm gonna do
Well, must be somebody
Of a more
Sayin' come on, Brittany
You got to come on
You got to hold on
You got to hold on
Yeah, you got to hold on
Yeah, you got to hold on
So, girl
Yeah, you got to hold on
Yeah, you got to wait
Yeah, you got to wait
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Jango
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit