Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, vivim-se'n just en directe, cada matí de 10 a 1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa un mes m'encantava passejar, ara també.
Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele, ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual.
Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Obertament.org
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell.
Que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern, la Ràdio de Sant Just, 98.1.
Ah, mira, ja estàvem en antena.
Ei, què tal?
A les 8 i 4 minuts del vespre, em sembla.
Bona tarda a tot, amb el Conde Salle de Fluzó, des de Ràdio d'Esvern.
Un programa que té traducció simultània en la pau, per qui no entengui el català.
Sí, el que passa és que ara estan tasques de manteniment, de traducció simultània.
Sí, bueno, escolta, no sé.
Però, bueno, doncs, qui no entengui el català, que ens ho faci saber i nosaltres li traduïm simultàniament en la pau.
que, bona tarda a tothom, Carlos Giacomelli.
Què tal, Xavi Roldán?
Doncs molt bé, i avui amb un tècnic molt especial.
Home, el Marc.
Què et passa, Marc? No sé si voldrà que diguem el seu nom.
Podem. El vols dir tu, en antena?
Va, ja que no entra mai el Marc, tu sí que pots entrar.
Em sembla que li fa vergonya parlar en antena.
Sí, ui, no, sí, sí.
Bueno, va, tècnica, sisplau, saluda.
Bona tarda.
Home, Carme Berdoi, àlies Carme de la Ràdio.
Gràcies per fer-nos la tècnica d'aquesta manera tan desinteressada.
Què passa, és veritat?
La Carme de la Ràdio, és veritat, és que ens la coneixem.
Hauries de canviar el Twitter i tot això.
Sí, no? Seria més reconeixible.
Doncs sí, la veritat és que sí.
Pots entrar en el moment que vulguis, Carme.
Molt bé.
Ho diem perquè el Marc és això.
L'estirem, l'estirem i no hi ha manera.
Sempre es fa...
Alguna vegada ha entrat amb vosaltres?
Sí.
I no entra a cap programa, eh?
Sí?
O sigui, teniu bastant l'exclusiva.
Home, que guai.
Això va ser la nit aquella que li vaig prometre...
Calla, home.
Sí.
Sí, bueno, un cop va entrar i va dir, calleu-vos o alguna cosa així.
Sí, que voleu.
Que voleu, i ja està.
Bueno, escolta, diem perquè el Marc no hi és o no?
No, això ho dirà ell, no ho sé.
Ja s'ha dit, eh?
Ja s'ha dit a la ràdio.
Bueno.
El Marc és pare, també.
Ah, que mono.
Ja s'ho he dit jo, maldita sea.
És una plaga, ara de pares tenim una plaga.
Tothom s'apunta al carro perquè...
No teniu res més a fer.
Com que hi ha ajudes, que després no és veritat.
Molt bé.
Encara les estic esperant, doncs tothom s'apunta al carro.
Bueno, va, comencem el programa.
Vinga, tira alguna coseta, va.
Sí.
I començo a parlar, per no allargar aquest incòmode silenci,
perquè he estat a punt de dir-li Marta a la Carme,
i després, per corregir Marta, he estat a punt de dir Marga.
No sé per què.
Hola, Marga.
Estan sortint coses del passat?
Oh!
No ho sé.
Potser sí, alguna cosa que tingui amagada en el subconscient.
Espero que no.
Pel meu bé i per la vida aquí estigui sentint aquest programa.
Que fem una cosa, va.
Una cosa diferent.
Parlem de còmics.
Oh!
Sí.
Que original.
Avui estàs...
Estic en brau.
T'has quitat les ales.
Sí, és veritat.
Tu no estàs com més tranquil amb la Carme aquí?
Sí.
T'ho juro, eh?
Sí.
Sabem que no passarà res dolent.
Sí, amb el Marc és una cosa d'aquelles de...
Bueno, guai, bé, ho fa molt bé, és el tècnic.
Tampoc tant, eh?
Còmics, va, vinga.
La infància d'Alan, Emmanuel Guibert,
que és una de les novetats interessants a nivell còmic cultural,
còmic europeu de l'any, gairebé diria jo.
Ja sé que cada setmana portem novetats interessants de l'any,
però aquesta també.
I a més, sempre dic que sempre faig aquesta reflexió,
m'és igual.
Què passa?
El programa és nostre i fem amb ell el que ens rota.
Això és així.
La infància d'Alan.
Qui estigui més posat en tema de còmic autoral i de còmic europeu i tal,
igual li sona això de la infància d'Alan, igual li sona això de l'Alan i de l'Emmanuel Guibert,
perquè fa uns quants anyets es va publicar per aquí una cosa que es deia La Guerra d'Alan,
que va ser un còmic dividit en tres volums,
que va tenir molt, molt, molt de ressò.
Fins i tot es va...
Bueno, es va colar les llistes una mica de lo mejor de los años 2000s,
totes aquestes llistes que es van elaborar.
Aquestes gent que fa llistes quan s'acaben els anys, saps?
Que tontos.
Que tontos.
Doncs van colar la Guerra d'Alan
i es va convertir per menys propis en un clàssic de...
Ai, perdona, estic xafant a la rata.
No, estaves esperant a veure si s'anima algú,
i entra al xat, radiodesvern.com, estem en directe.
És veritat, no hem recordat les vies habituals de contacte.
Sí.
Teniu aquest xat que sempre està apinyadíssim de gent.
En webcam.
Jo ahir vaig anar al gimnàs.
Tinc els musculos ahir en tensió,
no ho dic per si voleu entrar ara a la webcam.
Hi ha alguna manera?
Hi ha algun plan o algun món,
algun planeta en el qual això que acabes de dir no soni malament?
No.
No, oi?
Vale, melotemia.
Doncs, en fi, va, deixa'm parlar de la infància d'Alan.
És una mena de precoela, com si diguéssim,
d'aquell de la Guerra d'Alan
que documentava les vivències d'Alan Ingram Cope,
que era un senyor que se'n va a la guerra,
i un altre senyor que es deia Emmanuel Givert
va anar i li va fer una mena d'entrevista
i va documentar totes aquestes vivències de la guerra.
Uns quants anys després, el Givert ha tornat
i li ha demanat al Cope
que li expliqui una mica la seva infància,
les seves vivències de nen des que va néixer als anys 20 als Estats Units
i de com van a creixer i es va començar a enfrontar als rebecers de la vida.
I per aquí va la història. Com us dic, és una cosa d'Emmanuel Givert,
que és un senyor d'aquests...
Bé, un autor d'aquests francesos que orbiten una mica tota aquesta...
Bé, tota aquesta galàxia d'autos de novel BD,
que es diu un nou còmic francès d'autor,
i fins i tot ha treballat amb David Bé, per exemple,
un dels clàssics, l'autor de l'extensió del Gran Mal,
va fer el Capitán Escarlata,
o va fer amb Joan Esfard, les Olives Negres i la hija del professor.
I a més, sobretot, és conegut, a part de la Guerra d'Alan,
per el fotògrafo, aquella magna obra,
també entre els volums,
que documentava aquella expedició de Mèdicos sin fronteres a Afganistan
i que posa els pèls de punter.
Me'n recordo.
De quan vas estar a Afganistan?
Sí.
Vale.
Doncs, Malu Elkivert, que, com diem,
no és un nom molt conegut,
però, o diguem, molt mediàtic,
en el mundillo del còmic,
però és un tio molt, molt respectat,
doncs que ara torna'm a aquesta història
que ha de ser una mica sobre la memòria,
sobre els records,
sobre la recuperació del passat,
sobre, bueno,
sobre fer-se gran al cap i a la fi,
sobre ser un nen
i començar-se a trobar amb les històries
que et reserva la vida,
doncs, el de sempre, coses alegres,
coses més tristes,
coses molt profundes
i coses que et canvien la vida per sempre.
Per aquí va una miqueta aquest còmic
que, de nou,
torna, doncs,
a fugir del concepte de vinyeta clàssic,
fa composicions de pàgina,
fa textos il·lustrats,
fa una mica de tot,
amb aquest estil tan sòbri que té ell,
amb aquest traç una mica
que sembla descuidat
però que és absolutament precís
i que transmet una quantitat d'emocions
bastant, bastant considerable, eh?
És un d'aquells còmics
que vas llegint
i et vas ficant en aquest rotllo,
a part de que aprens una miqueta,
no diré història d'Amèrica,
però sí l'estil de vida
dels inicis de l'American Way of Life
i tota aquesta història,
doncs, que a part de tot això
arriba a colpir realment
i té un final absolutament
bestial a nivell emocional
i a nivell emotiu.
En fi,
bueno,
és una de les novetats del mes,
la porta
Sin Sentido
que està ja
curtida.
Sin Sentido?
Cada cop, eh?
Sí, sí, sí.
Jo em repeteixo,
però tu també, eh?
És mi aportació en els còmics.
Sin Sentido.
Doncs,
Sin Sentido
ens porta aquest,
La infància de Alan,
que és des de ja
un absoluto clàssico.
Sous-titrage ST' 501
Bé, avui,
per demostrar que m'he preparat el guió,
comencem amb una cançó
que es diu
London Calling
i acabem amb Breakfast in America.
Ah,
part, part...
Oh,
tota una paràbola
anglosajona
sobre el món de...
No, no va venir, no.
No, va perquè la BBC
va fer...
Va començar fa uns anys
la seva cadena BBC America.
Bueno, fa uns anys,
fa dos,
no sé quants,
tovall,
ja gaire...
No gaire més.
O més aviat
va començar
la seva producció
nord-americana.
En fi,
va començar fa uns anys
amb Copper,
aquella sèrie
que ja va parlar
la temporada passada
sobre un western policia
que ja vam descartar
el segon episodi.
I aquest any
presenta la seva segona sèrie
de producció pròpia.
Ara ja ho diré bé.
la BBC America,
però fins ara
havia fet
reposicions
de les coses britàniques
i ara fa
producions pròpies.
Aquesta és la segona.
Es diu
Orphan Black
i...
i sí,
i bueno,
teníem...
Bé, sempre...
Va ser la primera?
Copper, Copper.
Copper, ah.
Sí.
Sempre hi ha
com un mínim
d'interès.
Per què?
Perquè tot el que surt
a la BBC British
és obligatori
i llavors,
doncs,
alguna vegada...
Menos, menos,
menos drames d'època, eh?
Basta.
Brou, ja.
Basta drames d'època.
senyor B o C.
Prou de...
de drames d'època.
Sí.
Prou i d'adaptacions
de Jean Austen.
Hombre,
i de l'hermana Esbron T.
Ah, vale, ja, no?
Sí, la veritat és que sí,
estem una mica farts.
Però bueno,
realment,
tot i així,
tindran més qualitat
que qualsevol altra estrena
nord-americana.
Això és així.
Per això diem,
hòstia,
doncs la BBC America,
a veure què ens pot aportar.
Doncs poca cosa.
Orphan Black
és la seva segona.
A veure,
es posa una mica
en situació.
els creadors són el John Fawcett,
que va dirigir
alguns capítols d'escena.
Hombre,
John Fawcett.
Res a veure amb Ferra Fawcett?
No.
No?
Vale.
O sí?
Jo crec que no,
però bueno,
era per dir una tonteria.
Vale, guai.
Ah, vale,
ara toca tu.
Clar,
és veritat.
Sí.
Jo què sé,
John Fawcett,
Ferra Fawcett.
Podria ser.
Aquest tio va dirigir
episodis de escena,
de Queer Asfolk,
de Queer Asfac,
d'Aspartacus,
en fi,
un tio bastant ficat,
no?,
el món de la petita pantalla.
No diguis que eres Folk
i després diguis ficat, eh?
Delicat.
Vale,
tira't.
Introduït.
Bueno,
aquest és un dels tres creadors.
L'altre és el T.J. Scott,
que igual va fer capítols de Xena,
d'Aspartacus,
fins i tot de la recent
Hemlock Grove,
que us vam parlar
quan encara fèiem el programa setmanalment.
Sí.
I un altre,
el tercer discòrdia,
és el Grim Manson,
que és el guionista de Cube,
aquella pel·li de ciència-ficció
del Vincenzo Natali,
que sense fer,
sense tenir ni un euro de pressupost,
doncs va acabar sent
una de les pel·lis de culte
del sci-fi recent.
Vale, guai,
pintar molt bé
i a més,
bueno,
doncs tenia un càsting
més o menys interessant,
protagonitzada per la Tatiana Malsain,
que la van veure
en Mundo Sinfín
i amb un tio
que a mi em fa molta gràcia,
això és una fricada,
el Dylan Bruce.
Dius,
qui és el Dylan Bruce?
Qui és el Dylan Bruce?
Aquest tio va fer 24,
però no 24 a la sèrie
del Kiefer Saddam,
etcètera, etcètera.
Oh, 24,
com es deia,
allò?
Conspire, sí.
Conspire, sí.
Minutos.
Molt bo.
Això era molt bo.
Jo la vaig veure, tu.
Això era molt bo.
Jo vaig veure els primers capítols,
també,
i eren...
Bueno,
l'explica de què anava.
Sí, no, no, no,
no me'n recordo de què anava,
però era...
En què consistia?
Eren 24 capítols de 24...
O sigui,
era com 24,
però en lloc de durar una hora,
durava un minut.
Exacte.
Llavors,
recordo que estaven obligats
a fer un gir...
A cada minut.
Un cliffhanger a cada minut.
Llavors,
al minut 1,
ja et presentaven els personatges
i es veien forçats
a, en aquest minut 1,
ja donar un gir,
que si no he tingut temps
ni de conèixer els personatges,
i ja,
hola, vinga,
era en plan,
¿cómo te llames?
Mike?
Mike?
¿Cómo que Mike?
Ja està.
Però,
això no fa cliffhanger ni fa res.
A més,
és una sèrie que semblava
feta realment
a l'oficina
de qualsevol treballador.
Sí, sí, és veritat,
és veritat.
Com suplanta...
Se suposava que allò era el...
Sí, senyor,
jo me'n recordo també
d'aquella planta.
Sí,
perquè és com la que anem
aquí darrere,
a l'OiCom es veurà.
Sí, és veritat.
Se suposava que era
el quartel general
del...
Com es deia,
no?
De la CTU.
De la UAT.
Sí.
Però hi havia una planta per allà
i un quadre...
I eren els típicos cubículos
de les oficines
de mitjans de poca monta.
És veritat, és veritat.
Doncs d'allà va sortir
el tal Dylan Bruce,
com es digui,
Dylan Bruce,
que és el protagonista masculí
d'aquesta sèrie.
En fi,
que me voy
por los terros de Ovedad.
De què va aquesta sèrie?
Doncs d'una tia
que...
Que bonita metàfera.
Arriba des del Regne Unit
a Amèrica.
I tal com arriba,
es troba una parada de metro
amb una noia
que se suïcida
llençant les vies del tren.
Com el panda cada dia
en la de Amèrica.
Sí, és lo típic.
I llavors,
doncs,
ella s'hi apropa,
la fisgona de turno
i descobreix
que la tia és exactament igual,
però clavada,
clavada amb ella.
Ah.
Són gairebé clons.
Però clar,
ella té una altra vida,
una altra vida
de la que
la protagonista inicial
doncs diu
oye,
si esta tia se ha muerto
i no la va a utilizar
i somos iguales,
doncs jo li roubo el bolso
i a partir d'ara
faig com si fos ella.
Ajá.
De la noche a la mañana
ella creu que
esto es así, ¿no?
I hòstia, mira,
tinc parella.
Ah, pues molt guai.
doncs no es lo beneficiaremos
la primera noche.
Sí.
Sí, sí, sí.
Clar,
però què passa?
Que aquesta tia
doncs tenia
algunes obligacions.
En concret,
aquesta tia era una detectiva
que havia de testificar
un crim
on havia mort
una persona,
una persona del carrer
inocent
i ella havia de
mullar-se
i declarar
a més a saber què.
I a tot això
es veu en bloc
d'aquesta tia
per robar el bolso
i dir
esto es tan fàcil
com doblar,
suplantar la identitat
i santes pasques.
Jo t'ho he de dir
que no entenc res.
Ja, ja, ja,
és que va d'això,
va d'això
perquè a més ja...
Va de mi
no entenent res.
Sí,
perquè a més va d'això
i d'un gir més
que és que al final
de l'episodi
es troba amb un altre
diguéssim clon
d'ella mateixa
però aquesta vegada
és com
amb el cabell roig
i parlar
amb un accent rus.
I us dir
què cojones va
tot això?
Com perdó.
Doncs sí,
la sèrie va d'això,
de clones,
d'ella mateixa.
Ah, vale, vale, vale.
I ja està.
I ja està?
I són les desventures
de los clones?
Sí, i ja està.
I a més,
pel que m'han dit,
és una sèrie
que jo vaig començar...
Bueno,
va fa unes setmanes
que va començar
i fa unes setmanes
que us volíem parlar
però vam dir
li donarem alguna oportunitat
veurem dos episodis.
I què ha l'experiència?
Hem vist dos episodis
i ja no me'n recordo
d'absolutament res més.
És una sèrie
bastant...
Sí,
ha segut bastant...
Màia perspectiva.
Sí,
bastant...
Orphan Black.
Bastant xunguilla.
A més,
comença molt bé
i dius
té estos giros
tipus perdidos
i ves a saber,
potser porta a algun lloc.
No porta en lloc.
És una sèrie
que a més està...
És tan hortera visualment
com Copper,
que era una cosa
que jo li trobava
molt a faltar
a la BBC Amèrica,
que era una espècie
d'estil
molt xungo,
molt desfassat
i molt com pobra.
I aquesta sèrie
és encara més pobra.
Personatges...
Diuen pel xat
que no és hortera, eh?
Jo, si no.
Pues xato.
Xato,
save me barry.
Com sé que ets tu,
no estic llegint el xat,
però segur que ho has dit.
Sí, exacte, ets tu.
La sèrie és molt hortera
i és molt feta
gairebé
a nivell amatorial.
Home,
és que diu
no és hortera
i després diu
pinta canadiense.
Hombre,
vamos a ver.
I és no hortera?
Claro, tio,
si no...
Aclarem-nos, hombre.
El sum de l'hortera.
faixa d'estrenes televisives.
Que bé,
segurament aquesta
doncs podria estar
entre les tres millors.
Clar,
si l'alternativa
és tot això
que s'està estrenant últimament...
Sí, sí.
Nivel 1.
Un dia, per cert,
hauríem de parlar
de sèries canadienses
i de sèries australianes.
Jo soc molt fan.
Ara mateix
se n'estan fent
algunes de bones,
tant canadenques
com australianes.
Però ha de fer un temps
en que no.
I aquestes són
les que m'agrada a mi.
Aquesta és la que hem de...
D'això hem de parlar, tio.
Perquè els canadencs
i els australians
el que tenen
és que fan
com una mena de sèries
com si fossin americanes
i tu et creus
que són americanes.
Tu les veus i dius
sí, són com americanes,
però alguna cosa falla.
Saps?
Com a...
Bueno, alguna cosa falla.
M'han suplantat aquí
el...
Saps?
Sí, però això passa
també una mica...
Ara una mica menys,
però això també passa
a nivell cinematogràfic.
Van de grandes producciones
norteamericanas
i després dius
oye, a ver,
el cocodrilo este de pega
que me has puesto gigante
en Australia
no acaba de colar.
Bueno, això també és veritat.
Però, bueno,
tema para darles de comer aparte
a los canadenses
y a los australianos.
Vale, i els de la BBC Amèrica
de moment també
és para darles de comer aparte
perquè porten 0 de 2,
porten un rosco
força interessant
i a més estan...
Bueno, aquesta no ho sé,
però Coper, per exemple,
la van renovar.
És a dir,
no aneu bé
si a sobreposteu
sobre coses
que no acaben de molar
per no dir
que no molen absolutament res.
Ja dic,
aquesta té, a més,
una mica de tot.
Perseguent aquesta línia
de vulgaritat absoluta,
doncs,
una mica de sexe,
una mica de violència,
però mai sense passar
aquella ratlla
de correcció total
i absoluta.
En fi,
comences 10 minuts molt bé,
vas adormint,
despertes
i veus que hi ha
dues ties iguals,
tornes a dormir
i ja la descartes
com tantes altres sèries
d'aquesta temporada.
Pues re,
el fan blag
si algú tenia
alguna mena d'expectativa
que abandone
tota esperança.
Donem la benvinguda
a la gent
que s'està incorporant al xat.
Hola, Albert,
què tal?
Vosaltres també podeu ser
com l'Albert
i incorporar-vos
al xat de Radio d'Esvern
en el www.radiodesvern.com.
El que us doni la gana
i si voleu recomanar-nos
alguna cosa
ho feu
via xat o via telèfon.
Exacte, exacte.
Podeu trucar
al 93
372
Continua.
36
Sí,
6-1.
Molt bé.
Volia fer mitges.
93
372
36
6
1.
Vale.
Doncs truqueu en aquest telèfon,
ens dieu el que vulgueu
des del respecte
o no,
no cal.
I ja està.
I així fem un programa
una mica més interactiu,
que si no se'ns resseca tot.
Hem pensat que entre altres coses
el que podríeu fer
és trucar
per veure si endevineu
el clip secreto
del concursador de Fluzo.
Ja sabeu
que cada setmana
posem un parell de clips,
heu d'endevinar la peli.
Esperem que la nostra tècnica
ho tingui tot a punt.
Pots tirar el clip?
No?
Que sí!
Que sí, que sí.
A veure,
segon intent.
Clip 1.
No passa nada,
cosa és el director?
Pobre càrrec.
Ara, ara.
Ara sí.
Ara sí.
Well, then.
Now,
I'll begin at the beginning.
A fine,
soft day
in the spring it was
when the train
pulled into Castletown
three hours late
as usual
and himself got off.
He didn't have
the look of an American
tourist at all
about him.
Not a camera on him.
And what was worse,
not even a fishing rod.
Castletown?
Castletown?
Castletown?
Castletown?
Castletown?
Could you tell me
the way to
Inishfree?
Inishfree?
Ah,
five miles
and maybe a half more.
Do you see
that road over there?
Yeah.
Well,
don't take that one.
It'll do you no good.
No,
the best road to Inishfree
and many to Tomorca
Ah,
it's Inishfree you want.
Be saving your breath,
Mr. Maloney.
Let me direct
to the gentleman.
How can you know
the way to Nakanor?
Nakanor?
If you knew
the way to Nakanor,
would you be asking
the way to Inishfree?
Bueno,
pues nada.
Doncs ja està.
Ya ho tendríamos.
Jo anava a dir
hi ha una paraula clau
en tot aquest speech,
tal,
no sé què,
que sona unes quantes vegades,
però bueno,
ja està endevinat.
Doncs viatja,
ens acaben d'endevinar.
Minipunto paral·lelàstica
és The Quiet Man.
Al principi era complicat,
però després,
quan comences a sentir
la veu del John Wayne
i els accents aquests
tan de poble,
doncs anava...
És que la volia treure
perquè a més ha sortit
amb Blu-ray
una nova versió,
aquest mateix mes,
que ho sapigueu,
amb una edició
totalment remasteritzada
que pinta prou bé.
Ho sé.
Ja està,
ja podem tirar
un tema de música.
Sí?
Sí.
Ah, mira que bé que sona aquest.
Vale, deixa'l una estona,
Carme, sisplau.
Exact.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tranquilos
Todos se han d'anar
Todos se hablará
Bueno, doncs después de Lucía
Algum dia parlarem d'aquesta pel·lícula
Que val la pena
Continua
Ah, sí, és veritat
Lo bo és que jo sabia
Que tu, calla
No baixem el nivell
Tu callas
No, que no ho deia per això
Que no baixem el nivell de novetats comiqueras
Perquè si abans us parlàvem d'una important
Ara us parlem d'una doblemente important
Bé, doblemente tampoc
Però molt important també
Que és l'última locura de Charles Barnes
Aquest loco, valga la redundància
Que està, bueno, que des de fa uns quants anys
S'ha erigit una mica com a pope del comic underground nord-americà
I està donant, perdó
Una miqueta pel sac a tothom
Amb els seus còmics
No, no, però en el bon sentit, eh
Amb els seus còmics hiperincòmodes
Hipermalaltissos, absolutament bizarros
Si no us agraden les coses que us fan sentir una mica malament
Una mica xumos i una mica raros
Amb vosaltres mateixos
Quasi que ni llegiu res del Charles Barnes
Començant per Agujero Negro
I seguint, doncs, per El Borba
O qualsevol altra de les animalades que fa aquest tio
Però, bueno, qui us moli una mica
Doncs aquesta mena d'universos pertorbadors
Hiperpersonals i tal
Teniu La Colmena
Que no és, sinó la segona part d'una mena de trilogia
Que ha iniciat el senyor Barnes
Primer va fer una cosa que es deia Tóxico
I ara que ha fet La Colmena
S'acaba de publicar ara via Mondadori
Tindrà una tercera part
I a mi ja em fa mal rotllo
Pensant la tercera part
Perquè aquest senyor, doncs, una mica reprèn la seva línia xunga
D'històries bizarres, estranyes
Fins i tot poc narratives
Hi ha moments que estàs llegint el còmic
I no saps ben bé de què va
Però el que té aquest senyor
És que encara que no sàpigues ben bé de què va
Com podria fer un Lynch, per exemple
T'atrapa
No pots treure, no pots apartar la vista
D'aquestes vinyetes absolutament recargolades
D'entrada
Perquè les vinyetes en si
Bueno, no són especialment agressives
Aquest senyor té un dibuix
Té un estil molt proper als anys 50
I sempre toca ambients adolescents
I aquestes històries
I a poc a poc va deixant caure notes de mal rotllo
O de perversitat
O de pertorbament
En els seus personatgets
Personatges que sempre acaben
Erigent-se com a metàfores
De les coses
Una mica desagradables
Però també reals
Que et pots trobar a la vida
Per exemple, dèiem Agujero Negro
En el fons, és veritat
Dintre tot aquell vórtice de mal rotllo
En realitat, tot allò era una gran metàfora
De l'adolescència, de la sexualitat
I al cap i a la fi també
De les malalties de transmissió
Perdona, no el sents ara mateix
Però el Marcel Forès
Ens està escoltant ara mateix
I està mojant de los pantalones
Marcel Forès és molt fan de Charles Barnes
Com deixava ben clarinet
La seva pel·lícula Animals
Sí, no deixava de repetir
Que li molava Agujero Negro
Sí, només aquest, eh?
No hi ha més còmics
No, ho citava molts còmics
Sí, a la peli també?
No me'n recordo jo
No, no, no
L'únic que no eren cites explícites
Ja, ja, això sí
És que és molt indir
Sí, explícitament
Citava molt aquest còmic
Però bueno
En qualsevol cas
Això, el Charles Barnes
Doncs és una mena de David Lynch dels còmics
També podria ser una mena de David Cronenberg dels còmics
En tant això, no?
Que surten personatges estrambòtics
Que surten
Ja dic, entre amig de tota aquesta fauna
Tan American Way of Life
I tan corrent
I tan normaleta
Sempre deixa gaure algun
Ser de forme
O algun
És com el Vistral, no?
També
Sí, exacte
Poc a poc sí
Poc a poc va
Doncs això, com dic
Va donant pas al mal rotllo
I a la fastiducitat gairebé física
I doncs et fot aquesta
Bueno, aquest mal cos
Que dóna gust
Però la veritat és que la narrativa d'aquest tio
És absolutament brillant
És un senyor que
Explica les coses com ningú
El problema és que de vegades no explica coses
O explica coses que només entén ell
Però les explica molt bé
I aquest còmic no és una excepció
Ni en això
Ni en les teràtiques que toca
Que són un altre cop relacionades amb la incomunicació
Amb la soledat
Amb la gent estranya
Amb les...
Bueno, amb totes aquestes històries
Que ja us dic
No sé ben bé de què va
Però...
Però mola molt
Sí, no, és veritat
Mola molt això
I mola molt les càrregues tan crítiques i tan xungues
Cap al còmic de tota la vida
Que fa no sé ben bé per què
Però li ha agafat mania al Tintín
Es veu
Bueno, li ha agafat mania
O l'està homenatjant
A la seva bona
I personal manera
Però sí, no sé per què
Adopta alguns tics formals
I de dibuix de Tintín
I els hi dona la volta
Totalment fins a límits espectaculars
Ja us dic
Si heu de començar per algun lloc
Que sigui per Tóxico
Però després podeu seguir per aquest
La Colmena
Que és aquesta segona part
De la trilogia bizarrada
Del Charles Barnes
Que acaba de sortir editada
Ara mateix
Per part del món de la vida
És la trilogia més bizarra
Sí, en realitat sí
És que ja és gairebé una redundància
Del Charles Barnes
Una trilogia bizarra
Esto va
Una mica de via
Exacte
Bueno, doncs ara parlem una mica de cine
I veig que no parlem de la mula
Sí, no, no
No parlem de la mula
Perquè ha sigut una entrada d'últimíssima hora
Però si vols parlar
Pots parlar
No, bueno
És que l'he vista aquest matí
Doncs parla
Perquè és una cosa
Espera
Que primer explico
El nostre univers
I la nostra relació amb la mula
Vam fer una entrevista
Fa molts anys
A Seconde la Rosa
Bueno, fa molts anys
Fa dos
O tres
Tres
Jo anava a dir tres
No són molts
Bueno, que no som tan grans
Madre mia
Tres anys
Vam parlant
A Seconde la Rosa
El que estrenava
No recordo quina peli
Ah, no control
No controles
I ens va dir
Hòstia, sí
Pues mis próximos proyectos tal
I mis proyectos passados
I un d'aquests projectes passats
Era la mula
Que ja havia rodat
I que estava esperant d'estrenar-se
No hi havia manera
De que ningú la comprens
Estava en la nevera
Era una terri
No, no, no era això
No era això
Era que l'havien coproduït dues productores
Una espanyola i una britànica
I tenien litigis
No es posaven d'acord
O sigui, no és que no hi hagués qui la comprés
Sino que no es posaven d'acord
En quines havien de ser les condicions
De producció
I de postproducció
I d'estrena
Doncs mireu si fa anys de tot això
Que va ser la pel·li
On es van conèixer
Mario Casas i Maria Valverde
Que són com la parella
Ja des de fa anys
Com la mà assentada
De l'estrellat espanyol actual
Sí, és veritat
I res, no
I ens va caure molt bé aquesta pel·li
I a més ens van enviar
Un material en exclusiva
I tal
Ai, miravem les fotos de rodatge
I tal
Bueno, finalment s'ha estrenat la mula
Sí
Bueno, s'estrena demà
Sí, exacte
S'estrena demà
És una pel·li del Michael Radford
Si no m'equivoco
Michael Radford
Bueno, o no
Perquè aquí la història
És que Michael Radford
Quatre dies abans de finalitzar el rodatge
Va dir
Plego
No sé ben bé per què
Però el tio va dir
Tu que me'n vaig
Me'n vaig
Us deixo
Que això no m'agrada
Això no m'agrada gens
Això no m'agrada
Se'n va anar
Va acabar el rodatge
Un director
Que venia enfondat en un passamuntanyes
Això és així
És veritat
Els últims quatre dies de rodatge
Va venir un personatge desconegut
En un passamuntanyes del cap
Ningú ha dit que fos el Michael Radford
Amb la qual cosa
Podria ser ell
No, no, al contrari
O sigui, clar, tu penses
Bé, doncs havia de ser el Michael Radford
Que es va posar
Però ningú ha dit que fos ell
És que podia ser
Què, qui?
El nano del Devil Inch
No, no, no
Aquell rus que va
Que va fer el remake
De qui hem pogut matar un niño
Hombre
Makinov
Makinov
Makinov
Podria ser
Podria ser Makinov
Doncs
Així va anar la cosa
Michael Radford fins al punt
Es va desvincular de la pel·lícula
Fins al punt
Que en els crèdits surt anònim
Dirigida por anònim
Sí, sí, sí
Que ho he escrit a por anònim
Molt bon roll
Sí, sí, sí
Això va així
I, en fi, la pel·li
Doncs és un autèntic desastre
Sincerament
No, és veritat
És veritat
És un desastre
Però
És un desastre per això
Perquè se li nota que
Bueno, que ha tingut problemes
Jo no entenc com l'estrenen
De veritat
No entenc com poden
Entre cometes
Entre moltes cometes
Enganyar la gent d'aquesta manera
I dir-los
Eh, veniu al cine a veure
A pagar 8 euros
Per veure aquesta bazòfia
Desprupost
I de veritat
No perquè sigui molt dolenta la pel·lícula
Perquè els actors estan molt bé
Fins i tot Mario Casas
Està molt bé
Que ha guanyat recentment
El festival de Màlaga
Ha guanyat la Viznaga de Plata Màlaga
Nada más y nada menos
Mario Casas
¿Qué está pasando?
Somos el grupo 7 en
Pues este
Pues aquí
Pues ho fa bastant bé
Bastant bé
Els actors
Bueno, estan bé
La pel·li, el guió
No és que meravella
Però tampoc és un desastre
Però és que
És indignant
La qualitat tècnica final
L'ha acabat
La postproducció
És lamentable
Això unit al fet
Que avui al passej de premsa
Hi havia un rumor
Que podia ser un VHS
El que ens està passant mínim
Perquè era lamentable
Absolutament
Jo després pensant
Jo diria que no és un VHS
És simplement
Que no ha tingut
Cap mena de postproducció
Les imatges
I llavors
Estan brutes
Estan borroses
Es veuen fatal
És un desastre
O sigui
No és un desastre tal
Que puguis entrar al cine
I dir
Però això què és
Però a poc a poc
Vas veient i vas dir
No, home, per això no pot ser
No poden fer una
Una percepció així
Podria ser que les imatges
De rodatge
Que vam rebre
En realitat fossin
De la pel·li directament
Podrien ser
Podrien ser
Perquè
Té molta tela
Hi ha fallos de ràcord
El muntatge està fet
Amb la punta d'allò
Hi ha una seqüència
Hi ha una escena
Muntada en paral·lel
En paral·lel
Que en un lloc
És de nit
I al costat
És de dia
Hòstia, sembla
Edgud
Sí, sí
Edgud ha vuelto
Edgudiense
A la preguerra espanyola
De què va?
A la guerra
Passa durant la guerra
Passa durant la guerra
En el bàndol
En el bàndol
Dels nacionals
Per la qual cosa
La pel·li també ha rebut
Moltes crítiques
Abans d'haver-se estrenat
De que feia apologia
Del franquisme
És mentida
Simplement
Passen el bàndol
Dels nacionals
Però ningú
No hi ha cap mena
D'enaltiment
Del sentiment franquista
Vull dir
Però bueno
Ja també
L'han hecho
L'enya de l'arbor caído
I va d'aventurilles
D'un noi
Que troba una mula
I l'adopta
I a més
S'ha enamorat
De Maria Valverde
Que està molt fluixa
Com sempre
Bueno, sí
Però aquesta havia de ser
La seva
No
Bueno, no
No havia de ser
Però vull dir
Podries esperar
Que fos un lanzament
Toda regla de l'actrici
No, no, no
En fi
Pot ser hipertaquillera
Home, no
Tal com està el cine espanyol
No, la gent no va al cine
Però podria ser una bona estrena
De cine espanyol
A nivell de taquilla
Només pel fet que hi hagi
Aquests dos
Mario Cassas i Maria Valverde
Que tiren bastant cap al cine
I a més
Com que estan
Enrotllats
Però
Com a pel·lícula
Dius
Mira, fa una miqueta de pena
Com a operació comercial
És execrable
I ara ja pots
Prosseguir amb la secció
Gràcies
Vinga, adeu
Sí, de res
Jo volia començar només
Amb una estrena
De la setmana passada
Perquè no vam fer programa
I es va estrenar
Una de les millors pel·lis
Segurament
Com a mínim
El món
La podíem deixar enrere
I es diu Tom Boy
I és una pel·li
D'una hora i quart
O sigui que
No trigueu res
Neu a veure-la
Que no passa nada
No veus a invertir
Mucho temps allà
És una pel·li francesa
Dirigeix la
Celine Shaman
Dirigeix Escriu
Hòstia, no em coneixes
No, no
Ja he vist que m'estaves
Pel reu Jillo
M'estaves mirant
Dic, no
Que tiri, que tiri
I protagonitza
La Zoe Eran
Bé
Bé, vale
Que bien
Dos de dos
En fi
De què va Tom Boy
Doncs d'una família
Que
Bueno
Arriba a un nou lloc
S'ha mudat recentment
Té una nova casa
I la nena més gran
Que té uns 10 anys
Surte
I fa amistats
I ja està
I no va de res més
Però hi ha una peculiaritat
I és que la nena
Es presenta com a nen
I realment
Tu no hi causen
Que sigui un nen o una nena
Fins ben entrada a la pel·li
Perquè és un actor
Bueno, un actriu
Està molt ben buscada
Francament
Del pego como niño
Del pego como niña
Bueno, aquestes edats
No?
Sí, per això
Moltes nenes podrien ser
En plan nens
I molts nens nenes
Exacte
Segons com els italians
Els cabells
Exacte
De fet
És d'això més o menys
Del que va a la pel·li
I
I a veure
No estem fent cap espòlera
Ojo
El minut dos
Ja està tot el pescador
La pel·li va d'això
Ben dit
I la pel·li va d'això
D'aquesta relació
De la nena
Amb si mateixa primer
Amb els seus amics
Amb els seus pares
Amb la seva germana petita
La seva germana petita
No té cap problema
En aquest sentit
Evidentment
I és una pel·li
I és una pel·li
Doncs que simplement
Semblaria com si
La directora
Hauria dit
Jo puc la càmera aquí
Al lado destos niños
Perquè la càmera està sempre
Com a un plano
Gairebé a l'alçada dels nens
És una pel·li
Et sembla
Sembla que siguis
Un nen més
Mirant aquesta pel·li
Mirant com juguen
Mirant com juguen a futbol
Com la nena
Juga a futbol
Com qualsevol altre
I sé
Molt senzilleta
Però molt autèntica
Molt real
Molt naturalista
Sí, molt naturalista
Molt plena de sentiments
És una pel·li
Que sense voler
Fer res
Absolutament res
Mínimament
Lacrimógeno
Ni res del estil
Doncs acaba
Quallant molt més
Que d'altres
D'aquelles que
Cau bé
Que
Hòstia tu
Doncs és una pel·li
Que fa goig veure
I bé
Es va estrenar
Fa això
Fa uns dies
Però com no vam fer programa
La volíem recomanar
Bueno
No podia quedar
En el tintero
Sí
Següent cosa
El impostor
Aquesta és una estrena
D'aquestes setmanes
Si
Tot va bé
Perquè són d'aquestes pel·lis
Que de cop i volta
Desapareixen a l'última hora
Però després també
Aquestes són el típic slipper
Aquesta és la típica pel·li
Que boca a oreja
Funciona
De fet
Jo et diré que aquesta
Però no m'estrenaria gens
Sí
D'aquelles de
Hòstia
Hi ha una pel·li i tal
Ah, doncs mira
Mirem
Home, jo
Per part meva
Jo ho estic intentant
Ja he parlat a tothom
D'aquesta pel·li
Perquè realment
M'ha sorprès molt
I és per mi
L'estrena d'aquesta setmana
Si ja ho té pronta
Sí, és l'estrena d'aquesta setmana
Hola mula
I què és l'impostor?
Doncs un documental
I ara l'audiència
Baja en el 50%
No, amics
És un documental
Però molt, molt, molt guai
Es va estrenar el 2012
Al Regne Unit
I va guanyar el BAFTA
El millor debut
I això
Pot ser interessant
Va d'un nen
Que el 1994
Va desaparèixer
A Texas
I el 1997
Des de Linares
Reban a Texas
Una trucada
Linares
Hogar
De Rebeca Linares
De Rebeca Linares
Sí
Sí, en fi
Reban la trucada
De la
No sé qui és Rebeca Linares
Amb de Ceps
Sí, no
Sí que sé
Ah, vale
I sé qui és la Rebeca Linares
D'entres de l'operació
I després de l'operació
Vale, vale
Tu també veig que estàs al dia, eh
Esto de tener hijos
És muy malo
No, no, no
És perquè conec el guionista
D'un documental
Que se l'hi va fer
I ja està
Ah, vale, vale
En fi
Tres anys després
El nen va desaparèixer
Tres anys després
Des de Linares
Reben una trucada
A els Estats Units
Oye, que hemos recibido aquí
Un niño perdido
Que es diu tal
I és el vostre fill
Veniu a buscar-lo
Veniu a buscar-lo
Buscar-lo, ja ho diré
Què passa?
Que el nen ha canviat una mica
No us espanteu, eh
En comptes de ser rosa
Ara és moreno
I té un accent francès
Però és el vostre fill
Però vamos
Que es lo mismo
No passa nada
No passa nada
I d'això va la peli
Doncs d'aquest nen
Que torna a casa
Tres anys després
D'haver estat segrestat
És una peli que parteix
De les declaracions
Del propi nen
Ja actuals
Del 2010 o 2012
No sé quan s'haurà fet
Però vaja
Molts més recents
I que dramatitza
Amb aquest actor
Ja ha entrado en anys
Tot el seu procés
De tornar a casa
De retrobament amb la família
Amb la mare
La mare desesperada
El germà de la mare
Etc, etc
És una peli plena de gir
És un documental
Però semblaria
Que era bé una peli de Hitchcock
És el Hitchcock de los documentales
Ara mateix
L'Impostor
És una peli que a mi em recorda
Fins i tot el Catfish
Aquell documental
Recentment estrenat en DVD
Que també anava una mica
De dobles identitats
De realitats que no són
De possibles interpretacions
De gir
En fi
És un documental
Que t'acaba enganxant
T'acaba enganxant molt
I realment
Al final estàs
Doncs
Volem
Desitjant veure què passa
I amb un malcos interessant
Perquè
Molts dels giros que fa
Doncs són xonguillos
Són xonguillos
I proposa certes coses
I la realitat
Qual és exactament
Et deixa amb un mal rotllo al cos
Hi ha una escena final
Que et diu
Ja està aquí
Puedo leer
Molt guai
Per mi és l'estrena
D'aquesta setmana
Ja dic
És el que recomano
Amb més
Bé mentida
Sí, sí, sí
Doncs acceptar de l'impostor
Com a estrena de la setmana
I una petita reflexió
És un documental
Que arriba aquí
I s'estrena
I a més
Penso que és prova
Bé, no
Prova no
No pot ser
No, no
Però que
En qualsevol cas
És el segon documental
Que arriba
S'estrena en sales
I
Diguem que té una qualitat
Bastant important
I una capacitat d'enganxe
Molt gran
L'altre podria ser
Searching for Superman
Bé
Sempre cada any
Es fan molts documentals interessants
Molt xulos
Molt guais
I amb molta capacitat d'enganxe
Però mai arriben a les sales
Ara
En pocs mesos
N'han arribat un parell
No està mal
A veure si
Bueno, i va estrenar-se Mapa fa poc
Que, vale
No la vau veure ningú
Sí, però no la vau veure ningú
No, no, que sí, eh
A veure, documentals van arribant
Més o menys pràcticament
Però
Dic que aquests documentals
Doncs, bueno
Sí, que se'n parla més de lo normal
Potser Mapa no arriba a tant a nivell
Exacte
Més una mica tipus fenomeno
Doncs està guai
És signe de
No, no, no signe de res
Però, bueno
Que està bé
Que arribin
Vale, més coses
Hi ha més coses
Aquesta la recomanem ja
Amb una mica menys d'entusiasme
Es diu Rebelde
I va estar nominada als Oscars
Els Oscars
S'acordes d'això?
Sí, aquella cosa
Allà pel 2012
Que és quan es va estrenar
A més a Sitges
Bé, imagino que
Pretén ser
El nou efecte
Bèsties del surcervaje
És a dir
Una pel·li molt petitona
Protagonitzada per una nena
Amb molta denúncia social
En aquest cas
Va d'una
Protagonitzada per una nena
Que es diu Quim
Encuient
I que ho fa francament bé
És una nena de 14 anys
Que està a punt de parir
I poc abans
De Daralud
Doncs explica al seu fill
Oi, aquesta és mi història
Des del moment
Dos anys abans
En què la va segrestar
A l'exèrcit
Rebel
Diguéssim
I res
A poner-se a matar
Africanos
I ja està
Però l'exèrcit rebel
Això no va d'Star Wars
Ni res, no?
No, no, no
Això no va d'Star Wars
Això va de la realitat
De l'Àfrica subsahariana
Ah, vale, vale
Sí, però
Dic realitat
Però té molts moments
D'ensoñacions
Xungo
Amb fins i tot
Una mena d'espectres
Que, bueno
Pretenen simbolitzar
Les baixes de la guerra
I les atrocitats de la guerra
Etcètera, etcètera
És una pel·li que està bé
Però que peca de massa
Factisme
Per dir-ho d'alguna manera
Pretén arribar massa ràpid
A on vol arribar
I a on arribarà segurament
A tots aquells espectadors
Que
Quan van al cine
I passen alguna cosa
Mínimament xunga
Fan
Saps allò que se sent de vegades
Ai, no, no
Sí
Doncs això
Per aquest tipus de públic
La pel·li segurament els encantarà
Perquè a més té molts recursos
Està molt trufada
D'artificis propis
Per arribar a més
Doncs això
Molt més profund
D'on en realitat arriba
En tot cas
La pel·li està prou bé
Següent
Stoker
Stoker
Stoker
Ai
La pel·li del Park Chan-Wook
La seva estrena
Esto
Parlada en anglès
Per dir-ho d'alguna manera
Sí
Digue'm
És la seva estrena
Parlada en anglès
D'alguna manera
Sí, no
Del Park Chan-Wook
Ja està
No, home, no
Va, digues alguna cosa
Nicole Kidman
Nicole Kidman
La Mia Wasikowska
Mia Wasikowska
Va, digues
Està agrada o no?
Va, va
Sí, està bé
Està guai aquesta pel·lícula
Que escriu a Wendorf Miller
Per cert
Sí
Va, flipar
Sí, sí
La veritat és que jo també
L'actora de Prison Break
Vaig dir
Hòstia, això què és?
Sí, la veritat és que el guió
És la part més fluixeta de la pel·lícula
Tot i que està bé
El guió està molt bé
Però el que mola d'aquesta pel·lícula
És la capacitat que té el Park Chan-Wook
Per construir atmosferes enrarides
I, bueno
Una escalada d'angoixa i de suspens
No molt heavy
Perquè no és una pel·lícula
Que t'ho faci passar molt malament
Però sí que et va deixant també mal cos
Bueno, és la història d'una família
Que perden el pare
Es queden la mare i la filla
Que són la Nicole Kidman i la Mia Wazikowska
Guai
Cada dia mola més aquesta noia
I ja mola des del principi
No, sabrías a quién elegir de las dos
Sí, exacte
I llavors
Jo sí
Los amantes de la Linares
No s'haurà entendido
Ah, exacte
Un bon dia
Doncs arriba
Després de la mort del pare
Arriba un tal tío Charlie
Misterioso tío Charlie
I lo pone tot un patat
S'arriba
Potser a algú
Això li sona
No ho sé
A mi sí
Em sona
És
La sombra d'una deuda
Però no és
No és un remake
De La sombra d'una deuda
Tot i que té
Punts en comú
Sinó que és una pel·lícula
Doncs això
Una mica onírica
Una mica
Estranya
Una mica estrambòtica
Però bueno
Que té lligams amb el terror
Una mica
Horror gòtico
Una mica victorià
I una mica
Tota aquesta història
Tot i que passa en una època actual
I que bueno
Doncs això
Que és una pel·lícula
Bonita de ver
Sí
I a dir que el guió
Doncs es podria millorar
Però el còmput global
De la pel·li
És bastant immillorable
Bueno
Com sempre en el cas del Park Chan-wok
És un tio que fa
Unes pel·lis que lo flipes
Altra cosa és que després
Els guió ens acompanyin o no
Això ja
Bueno
Això passa una mica molt bo
I que el guió era una mica
Doncs tonto
Però
Sí home
El guió era una mica
Focet
Sí
Tot i així
Però l'aparado formal
Era
T'anava a dir una altra
Que jo l'haves trobant
Encara més horrorosa
Però segurament
Sí
Mister
Bueno
En fi
Recomanada Stoker
Pels amants del Cangelo
Del Suspens
I
De les històries
Ben explicades
I explicades bonito
Vale
Doncs queda una altra pel·li més
Per parlar
Tot i que aquesta pel·li
Ja no sé com la veurem
Perquè va guanyar
El festival de Filmin
Sí
I es diu
Després de Lucia
Ah
Clar
Això
Em parlaríem la setmana
La setmana passada
Que va ser quan va acabar el festival
Però bueno
En parlem breument
Perquè és una pel·li
Que no deixen diferent
És una
Dirigida pel
Michel Franco
Amb una actriu que es diu
Tessa ja
Que és la hòstia
És una nena de 15 anys
I la pel·li de què va
Doncs d'un pare i una filla
Que s'han de mudar també
Perquè han viscut una pèrdua
Molt greu a casa
I volen recomençar
A partir d'aquí
Doncs d'una banda ja
Aquest front obert
I de l'altra
Doncs una relació
Que es complica
De seguida
De la filla
Amb els seus companys de classe
La pel·li és molt senzilla
També
És una d'aquestes pel·lis
Fetes amb quatre duros
Es veu feta amb cambra digital
Pràcticament
Com qui diu
Però escolta
A poc a poc
Va traient
Una sèrie d'arguments
Brutals
Va traient
Una intensitat
Dramàtica
Et fa sentir
Ràbia
Per l'ésser humà
Et fa sentir
Pena per aquesta família
Per aquest home
Que no acaba de superar
Una pèrdua tan greu
Per aquesta
Filla
Que intenta ser
El punt positiu
De la família
Destruïda
I que després
Viu tot el que viu
Una pel·li
Que a més
Juga una mica
Amb tu al final
Et fa
Et fa pensar
Et fa dir
Què faries tu
Ai mira
Ens estan dient alguna cosa
Va venga
Entra
Entra
Entra
Entra
Entra
Entra
Ens han deixat una nota
Ara mateix
Va
Entra
Entra
Ens diuen
Es fan de rogar
Com els agrada
Aquesta gent
Ah mira
Sí que entra
Entra
Entra
Hola
Agafa un micro
Hola
Benvinguda
En aquesta sauna maldita
Sí
Què tal
Ai t'hauràs d'enxufar això
No t'estic dient res
Tampoc cal
És literal
Parlem de ogell oscura
Hola
Què tal
Com estàs
Molt bé
Soc una espontània
Que havia parlat
Després de Lucía
Molt bé
Exacte
Ah després de Lucía
Ah que bé
Espera
Jo no he arribat a llegir
Qui ets
No jo tampoc
Per asentar sisplau
Vinga
Hola
Hola
Hola Clàudia
Soc la que ve després de vosaltres
A Canxiqui Pugui
I he vist que està parlant
Després de Lucía
I he pensat
No pot ser
No pot ser
Estaves així
Rascant la taula
Dic he pensat
No estaran dient que és bona
No ho poden dir això
Vinga
Tu minuto de gloria
Per demostrar que
Després de Lucía
No és bona
És física o química
És com si compartíssim
Física o química
En una pel·lícula
I després facim que guanyis premis
Però és dolenta
Per què
És molt dolenta
Perquè la història no té juego
És molt simple i molt banal
I no és bona
I les actuacions són pèssimes
Dels actors
És molt
Home
Jo crec que la història
No és que sigui bona o dolenta
La història és una realitat
Com qualsevol altra
La realitat del bullying escolar
I de qualsevol pèrdua
En una família existeix
Com és tractada?
Física o química?
Bueno, perquè és una classe de nens
Però jo crec que no
Física o química
Tira enseguida
De seguida
Bueno, el que sé de física o química
Que tampoc
Sé que física o química
Física o química
Claro, claro
Física o química
Se reducen foc
I foc s'assembla molt a fuck
Llavors ja no vull saber res
M'està física o química
No, però realment
Després de Lucía
És com
No ho sé
És una paròdia
O sigui
No és que sigui una paròdia
Però de la manera que ho parlen
I de la manera que ho tracten
És com molt banal tot
Ho banalitzen tot
I no t'arriba el missatge del bullying
I l'última escena
Que no la desvalarem
Per fer
No més spoilers
Però és molt pèssima
És com
Com pot acabar així una pel·lícula
Doncs
Puc incidir?
Sí
No és una pel·lícula sobre el bullying
El bullying és només un MacGuffin
No, no
Per mi, eh
Sí, sí, sí
Per mi el bullying és un MacGuffin
És una cosa col·lateral
Òbviament
Parlar del bullying
Fa una petita radiografia
Sobre la programàtica del bullying
Però no aprofundeix
Perquè no li interessa
El que li interessa
És parlar sobre el dolor i la pèrdua
I la pel·lícula va sobre això
Per mi, eh
No, si tens raó
Llavors
Bueno
És un efecte col·lateral
Si vols
Podria ser gairebé un guímic comercial
Per enganxar la gent
Però al cap i a la fi
No deixa de ser una conseqüència
De molidora
D'aquestes persones
Que han tingut aquesta
Experiència traumàtica
Llavors
Vista des del punt de vista
Del tractament del dolor
Per mi
És una gran pel·lícula
Des del punt de vista de bullying
Doncs
És un altre rotllo
I ara
Som dos contra un i em sap fatal
No molt a gens, això
És que la vaig veure i vaig pensant
No pot ser
Dicho lo cual, Carlos
No, no, és que ara em sento malament
És una pel·lícula molt dolenta
Segui-ho, ja podeu seguir-ho
Vale, jo crec que no, que no és una pel·li molt dolenta
I a més perquè té els ous d'anar a la seva
Els ous, perdó
D'anar a la seva bola
En un sentit que
Per exemple
Físico-química
O qualsevol altra pel·li nord-americana
Que tracti un tema de la pèrdua
O del bullying, si vols
No ho fa
Que és abusar de silencis i de mirades
Hi ha moments que com a espectador
Sents ràbia perquè dius
Què collons, feu alguna cosa
Això d'una banda
I d'altra banda
Sents una tristesa infinita
Per això que diu el Xavi
Per veure una situació que no acaba de millorar
És una pèrdua molt bèstia
Jo crec que sentint de parlar tu
T'esperes en un pel·lículon de l'hòstia
I vas al cine i et decepcions
Sí, amics, ullens del condensador de fluzo
Relativitza-vos sempre a les nostres paraules
Pot ser que ens equivoquem
És veritat
Bueno, la nostra opinió
Per mi és un pel·lículon de l'hòstia
Per mi és un pel·lículon de l'hòstia
Perquè és d'aquelles pel·lis
No, no, no
És d'aquelles pel·lícules que t'han dit
Si parla de les profunditats
De no sé què
Arribes i dius
No
Bueno, a mi no m'havien dit res
Quan la vaig anar a veure
I vaig sortir pensant
Què ha passat?
Si ha colat física o química aquí
A la gran pantalla
Estan a les vostres mans decidir
Si és bona o no és bona
És més
Podríeu trucar
Controvèrsia, controvèrsia
No, no, està guai
La setmana vinent
Truqueu tant al condensador de Fuzo
Com a Kanji Kipugi
I així fem dues hores de programa
I n'encerram de després de l'hòstia
Una pel·li que no veurà ningú
Perquè no s'estrenarà
És veritat
És veritat
És que al final total no la veurà ningú
Bueno, en fi, doncs
Ara ja et quedes
Sí, sí, bueno, ara ja
Però et dono les gràcies igualment
Donem les gràcies per la teva contribució
I després ja en pararem a fora
Encantada
Sí, jo ja vaig sacant el mòbil
Per gravar nuestro pooling hacia ella
Exactament
Bueno, no, espera
Espera, que t'he tallat
Vols dir alguna cosa més?
No, no, no
Em vaig a...
Vas a treballar
No, no
Em vaig a escoltar les vostres crítiques
Que per les altres pel·lícules
Et pots quedar aquí si vols
I tant
Encantada
Què més?
Alguna pel·li més?
No, s'han acabat les pel·li
No, conya
Tira la música, Carme, sisplau
Oh, canta tu a capella
Que també estaria bé
A veure què toca
Hombre, tori, moi
Do, do, do, do, do, re, re, mi, mi, mi
Per evitar aquest moment
Si vols pots anar parlant
De què?
De còmics?
No, no, vull sentir una mica de música
Bye
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jonathan Hickman és un senyor de qui ens heu sentit parlar bastant sovint últimament
perquè està...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'ha offen dar-te'l both of them allà!
No, no, no, no!
Això és història paral·lela, història coneguda però que ha anat d'una altra manera com va anar realment.
En aquest cas, los proyectos Manhattan, el proyecto Manhattan de la vida real va ser el projecte per bombardear Hiroshima amb la bomba atòmica!
No, doncs, en aquest cas, és una tapadera, tot això, per fer coses más gordas com pactar amb nazis,
com parlar amb entitats alienígenes i com tota aquesta mandanga una mica expediente equis que era.
és una autèntica bizarrada
és una bogeria, surt un mogollón de gent famosa
tots fent de dolents i de bojos
com Einstein, com Oppenheimer, com Roosevelt
com Richard Feynman
físics i presidents dels Estats Units
i tots estan pillats
perquè el que volen és
sí, sí, ja estem acabant
el que volen és, doncs, no sé ben bé què
però ho converteixen tot en una sèrie addictiva
estrambòtica, fringes
i totalment bizarra, una delícia per la ciència-ficció
amb la qual cosa ens despedim
fes la setmana que ve
amb el Carlos Giacomelli, Xavi Roldán
i amb la Carme, moltíssimes gràcies Carme Ardoi
per estar a l'altra banda i a tots vosaltres
per sentir-nos, adeu
Ara escoltes
Ràdio d'Esfern
Sintonitzes
Ràdio d'Esfern
La Ràdio de
Sant Junts
98.1
El Just a la Fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
400 pisos per vendre
Si se l'ha pagat de la seva butxaca
ningú li pot dir
Busco sempre
aquella notícia una mica positiva
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa
hi ha moltes oportunitats, molts festivals
Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid
pots quedar crucificat a per vida
Tot se solucionarà
Amb el temps tot se soluciona
Just a la Fusta
Vivim Sant Just en directe
Cada matí
de 10 a 1