Música
Hola a tothom, són les 8 del vespre.
Em sembla que mai havíem entrat tan aviat, no?, les 8, 0-0-0-0-0.
De fet, no hi ha ningú, has posat un hola en el xat i s'ha quedat allà.
I ningú contesta.
Vale, fem una cosa, aquí tenim l'ordinador, el tenim online, no sé, llavors, bueno, en fi, no sabem si ens esteu veient o no.
El tècnic d'això ens està dient, no, no, no.
Em sembla que no ens veu ningú.
No, no, no, la web està, la web parpadea, esto es una mierda.
Sí, sí, sí, és veritat, la webcam està parpallejant.
I Sergi Barri confirma que ni se ve ni s'escucha.
Bé, en fi, doncs, els que ens esteu sentint per la ràdio va per vosaltres, muntatxos.
I els que no ens sentiu per internet, doncs, sàpigueu, tingueu molt en compte,
que ens podreu sentir d'aquí uns dies quan pengem el programa en el blog del programa,
que és projectafluzo.wordpress.com, ja aquesta mos lo digo.
i, en fi, bueno, nada, fem el programa igualment, no?
Hi haurà algú que ens estarà escoltant des de casa, no?
Sí, home, jo crec que sí, no?
Home, ha arribat a aquest punt, eh, de l'evolució dels mitjans de comunicació,
que no teníem en compte, diguem, la manera tradicional d'arribar a aquest programa
de la gent que és per la ràdio normal de tota la vida.
Però la pregunta és, ràdio d'Esvern s'escolta a gent de l'internet?
S'ha sent ràdio d'Esvern en algun lloc?
Bueno, fem una cosa, també, si ens estem escoltant ni que sigui per la ràdio,
sisplau, sisplau, sisplau, ni que sigui una persona,
truqueu al 93-372-3661 i ens confirmeu que, com a mínim,
per la ràdio s'està sentint, perquè pel xat i...
Ah, per internet, també.
Bueno...
Ah, vale, vale, vale.
Bueno, en fi, si algú ens escolta en algun lloc remot del món,
que ens truqui, sisplau, al 93-372-3661 i ens digui
ei, esteu parlant i hi ha algú a l'altre lado.
Que no s'ha de perdre.
Sí, ens fa una perdona, que sí, si no s'atreveix.
a trucar, si li fa vergonya entrar en directe.
Jo ho entenc, perquè, clar, amb dos jogants de la comunicació com nosaltres,
doncs, és normal que la gent, doncs, s'acoquine una miqueta.
Ja, s'acol·lapse un poquit.
Bueno, dit tota aquesta retagra de tot, Darias,
et dono la benvinguda al programa, a Carlos Giacomelli.
I jo també a tu, Xavi Rodan.
Molt bé, moltes gràcies.
I al Marc, al nostre tècnic, doncs no.
No, li donaríem si ens estigués escoltant,
però, com sempre, no ens està escoltant.
I, bueno, comencem ja el programa,
perquè s'està a punt d'acabar aquest tema,
que no volia que passés,
perquè són els Vistibois, estan sonant els Vistibois,
i són els que ens han d'il·lustrar el nostre personatge de la setmana,
que, doncs, és un d'aquells personatges
que no ens agradaria haver d'anomenar com a tals,
però que...
Com a mínim no per això, no?
No, exacte, no per aquest tema.
Bueno, qui estigueu una mica posats en el tema de música independent,
i especialment de rap i hip-hop,
doncs sabreu que l'altre dia, aquest cap de setmana mateix,
va traspassar Adam Lloig, més conegut com a MCA i MCA dels Vistibois,
un dels tres Vistibois,
que havien estat al grup des dels seus inicis als anys 80,
i que, bé, en fi, ja no són tres, ara són dos.
Sí, és que ara m'he despistat, perquè ja de funció.
Sembla que ja tenim imatge.
Hola a tothom.
Hola.
Bé, doncs, ara més de sentir-nos per la ràdio,
ens podeu sentir al www.radiodesvern.com.
i aquí estarem mos.
Bueno, doncs, com deia, Adam Lloig, MCA, ens ha deixat.
Ha deixat un forat molt, molt, molt heavy al món de la música.
I no només, no?, perquè també va produir alguna pel·li i tal.
Sí, exacte, tenia una faceta una mica de productor i tal.
Bàsicament era un Vistiboi, però, bueno, també tenia altres cosetes.
Casualitats de la vida.
Hem fet, diguem, dos personatges de la setmana.
Han mort dues persones només aquesta.
Casualitats de la vida.
Adam Lloig havia produït una de les seves pel·lícules
per a Oscilloscope Industries.
Em sembla que es deien Oscilloscope...
Això no ho té guió, eh?
Això s'ho sap.
No, no, això m'ho sé de tota memòria.
Era la productora de l'Adam Lloig.
No, es deien Oscilloscope Science o alguna cosa així.
Havien produït una pel·lícula
que era un documental sobre el nostre segon personatge de la setmana,
que era...
era Maurice Sendak.
Que és...
Qui és Maurice Sendak?
Qui és Maurice Sendak?
Era el creador...
Tu saps qui és Maurice Sendak, Carlos, digues.
Perquè jo he vist la pel·li que es basa en un dels contes de Maurice Sendak.
Per això sé quién és.
És l'autor de Dónde viven els monstruos, entre otras coses.
Correcte.
Correcte, que ara mateix Seis Mibarri ens està dient pel xat.
Seis Mibarri, que és un abezado,
està sempre a la cabeza de la informació.
Seis Mibarri, ¿cómo lo haces?
Porque nosotros nos dedicamos a esto, pero tú no.
y siempre lo sabes todo.
Gracias, Seis Mibarri, pero ya lo teníamos.
Exacto.
Búscate una novia, eso también.
Ya lo tenemos en el guión.
Maurice Sendak, creador de Dónde viven los monstruos,
molt influent il·lustrador i escriptor de contes infantils,
doncs també ha mort aquesta setmana.
I ha dit que és una casualitat una mica nefasta i fonesta,
que l'Adam Lloig havia produït aquesta pel·lícula,
que també sortia Spike Jonze,
perquè Spike Jonze era el director de Dónde viven los monstruos,
el conte de Maurice Sendak,
i en fi, estaven tots una mica a òrbita Spike Jonze,
amb la qual cosa jo crec que té una mica agafe, no?
S'ha quedat gafana doble.
Sí, no, no, i que no sigui una mica agafe aquest senyor.
Sofia Còpola, ex d'Espec Jonze,
cuidadín, que potser te pot tocar a dir.
Bé, doncs, aquests dos personatges precediran el nostre programa d'avui.
Aquesta setmana tenim el doble de personatges de la setmana de lo normal
i estaran el doble de callats que de costum.
Sí, seria una mica aquesta la regla de 3.
Sembla bé?
Sí, sí.
Doncs va, sumi.
Tira.
Bé, no sabia si deixar-la tota sencera,
però millor tallem que això és un programa teòricament seriós.
Simi Barri diu Game of Thrones amb 16 bits.
Ui!
Ai, la meitat.
És amb 8 bits.
Game of... Alex Kids.
Exacte.
Parlem de Game of Thrones,
però no sentim exactament la melodia de la sèrie
perquè no parlem de la sèrie,
que és el que està en boca de todos,
sinó que parlem del llibre.
O sigui, estàs dient que el llibre vindria a ser una versió d'8 bits de la sèrie?
No, això ho has dit tu.
No, no, això ho has dit tu.
Això ho has implicat tu.
Això ho has insinuat.
Jo he implicat que eren diferents.
Que el percentatge de gaudiment entre sèrie i llibre sea aquest,
això ja...
Això ja no ho haremos.
El cas és que parlem del llibre.
Com sabran alguns, que no tots,
Game of Thrones està basat en un llibre.
De fet, en 5 llibres, de canció de lliure i fuego,
i tots aquests llibres els escriu George R. R. Martin,
que afortunadament segueix viu.
Jo tinc la meva teoria,
i és que aquest tio morirà abans que s'acabi la saga literària,
però, bueno, és una cosa mia.
Bueno, a menys que hagi fet alguna mena de sorte legio fantástico o mítico,
i aquest tio hagi mort des de fa temps,
però segueixi mantenint-se per, no sé, per màgia negra.
Podria ser.
Podria ser.
Jo, la cara que li he vist...
Aquest senyor no fa molt bona cara, eh?
No, és un tio que està molt grossonet.
Està ovest, sí.
Té moltes canes.
Sí.
I té una barba que no s'ha fet tan nunca.
I això és símptoma de salubrida dudosa.
Sí, exacte.
Jo me'l trobo pel carrer i li dono un euro, eh?
Sí, sí, sí.
Això és així.
I, a més, és que el tio triga molt,
perquè va començar el 1996 la saga aquesta,
la cançó de Jo el Fuego, amb Juego de Tronos,
i ara és el 2011 i per fi publica...
2012 i per fi publica Dansa amb Drax.
I, clar, en queden dos,
però a este ritmo llegamos al 2030,
i al 2030 este hombre no llega.
què és Dansa amb Drax?
És el cinquè llibre d'aquesta saga,
i per què en parlem d'això?
Perquè encara que a Espanya encara no se sàpiga quan surt,
diuen que a mediados de junio, a mediados de julio,
ja ho veurem,
en català s'ha dit aquest dimecres.
Ah, aquest mateix dimecres?
El dimecres que ve s'ha dit...
El dimecres que ve és 16 de maig, encara que...
Bueno...
Me llevo dos...
Sí, dimecres, va, posem...
Dimecres.
Per què no dius el 16 de maig i que vas al...
El 16 de maig.
El 16 de maig...
El 16 de maig...
Es publica una dansa amb...
No, en dansa de dracs.
Dansa amb dracs, sí.
I és...
Hòstia, a mi em fa...
Em fa gràcia que a Catalunya,
que es va editar tota la saga,
fa relativament poc, en català,
doncs ara s'han avançat els espanyols.
Esto...
Patada en las pelotas,
que me sienta muy bien.
I cal dir que nosaltres...
O sigui, et senta bé una patada a las pelotas?
Sí, cuando es externa, sí.
Ah, vale, vale.
Claro.
Vale, vale.
Claro, claro.
És a dir que nosaltres, catalans,
ja podem gaudir del llibre abans que ningú...
i, de fet, alguns dels miembros del Condensador de Fluso
ja l'han llegit, aquest llibre.
Sí, concretament, més de...
Bueno, més de...
La meitat de membres d'aquest equip,
de l'equip, diguem, de redacció,
després hi ha l'equip tècnic,
ha llegit, ha llegit...
El juego, la canción de...
Bueno, Los Dragones.
Los Dragones.
Feu-nos cas.
Si la meitat d'integrants d'aquest equip l'ha llegit,
és que això ha de ser bo.
O no.
Bueno, o no, en fi.
Aquest fenomen que comentes que s'hagi editat en català
no és la primera vegada que ha passat a tu.
Jo ja havia sentit d'aquestes coses,
que publicen abans els llibres en català
que no pas en castellà.
És curiós, això.
Que grande.
Clar, però és que en aquest cas estem parlant
d'una saga que en castellà es va editar
fa uns buenos años.
Sí.
I en català ha arribat aquest any tot.
Bueno, es van posar les piles.
Sí, sí, sí.
Vinga, vinga.
No, però a mi em sembla una bona manera
de fomentar la cultura en català.
Hi haurà molta gent que se la comprarà directament.
Qui no vulgui, doncs, que s'esperi una miqueta
i ja està.
Vull dir, a mi no em sembla una mala decisió.
A mi em va passar quan volia llegir
un còmic de Daniel Clouse, el Wilson,
que el van editar abans en català que en castellà.
I, sincerament, jo estic acostumat a llegir còmics en castellà
i llavors se'm va fer una mica raro.
Però, bueno, em sembla una bona manera.
I pots proseguir, sisplau, després de la meva suflama.
Un altre punt a favor és que l'edició en català
respecta molt més el lector
perquè no fa cap espòiler a la portada.
I és que l'edició en castellà té un espòiler
que lo flipas en la portada.
Que lo flipas.
Sí, em sembla que l'he vist a la portada
de l'edició en castellà.
Per no dir res, surten uns drags, oi?
A la portada.
Sí, sí, sí.
Doncs saps allò que portes esperant 5 llibres
i dius a veure si ara sí?
Doncs a la portada ja te lo dic.
A la portada.
Maravilloso.
Molt bé.
En fi, ha dit el Faguara juvenil
a un preu muy agradable de 30 euros.
Però clar, són 30 euros, però són 1.200 pàgines.
¿Y qué es lo bueno de todo esto?
Que ya lo hemos leído.
Así que podemos hacer una crítica
maravillosa sobre el libro.
I bé, com dir-ho en paraules així pobres?
Recordeu que el quart llibre
va ser una mica una decepció, no?
Perquè ell mateix...
Home, una mica, una mica...
Va ser una decepció total absoluta.
Eufemismo de l'any, eh?
Una mica una decepció.
Eufemismo de l'any.
Va ser un pal de cuidado, no?
Sí, va ser un rollo.
I tan pal que a l'última pàgina del llibre
era una justificació del George R. R. Martin
dient, tranquilos, todo esto está pensado
perquè he ajuntat tots els personatges
que no importen...
Sí, era una mica...
Hola, querido Héctor.
Sí, sí, sí.
Te he tomado el pelo.
Sé que te he tomado el pelo
y sé que estás enfadado conmigo,
pero voy a postergar tu enfado
y te voy a prometer nuevas cosas
que probablemente no se cumplen.
Exacto.
Efectivamente, es compleixen,
però molt, molt, molt tard.
És a dir, qui vagi amb unes ganes increïbles
pensant, bueno, esto va ser de traca,
va ser lo mejor del tercero,
recordeu que Boca era el tercer llibre,
el Tormenta d'Espades,
doncs no, que es carregui de paciència
perquè les primeres 700 pàgines
són un tostón
que molt, poc a poc, molt, poc a poc
va agafant el ritme,
molt, poc a poc van començant a sortir
i a fer coses,
que és molt important que facin coses,
els personatges mítics de la saga,
però, clar, no acaben de fer res realment
rellevant fins a falta de 200, 250 pàgines.
Home, home, 200, 250 pàgines
de 1.200?
Sí.
Madre de Dios.
Però, clar, és un llibre.
250 ja és un llibre, també.
I és un llibre de per si.
Jo tinc una pregunta.
A mi una de les coses
que no em van agradar del quart llibre,
a part que no passava res,
és que, bueno,
hi havia tot un seguit de personatges
que no coneixíem,
que sortien o de nou
o que havien sortit potser abans,
però eren molt poc importants.
Era una mica la justificació
que feia el senyor Martin,
que deia, bueno,
els personatges importants
els he deixat pel següent llibre,
no sé, bueno,
sortien un munt de personatges
amb qui jo ni m'identificava
ni m'importaven.
Ni m'importaven.
Carall, segueix passant això?
Surten més personatges nous amb aquest...?
No són nous,
però sí que són una mica
part del quart,
que dius
me siguen importando
exactamente zero.
I, clar,
i a més,
el cinquè llibre
comença
a l'hora
en què comença el quart,
perquè és la història paral·lela
que va a rejuntar-se
en aquestes últimes 200 pàgines.
És a dir,
les primeres 700
és una història
que ja sabem,
però des d'un altre punt de vista,
amb més personatges barrejats,
i sí, sí,
on surten els de sempre,
la d'Enerys,
la Cersei i tot aquests,
surten, però...
I els sortien en l'anterior
i teníem el mono
de saber què passava amb ells.
Exacte.
Doncs fan molt poquetes coses
fins a falta d'aquestes 250 pàgines.
Ah, no, no, no.
Aquí hi ha gent,
la Cindy Sarah Ripley,
per exemple,
hola,
benvinguda,
diu que
se llegirà directament
les 250 últimes.
Jo no descarto,
també,
comptar per aquesta tècnica, eh?
Home,
si ho voleu fer així,
espereu que
ojeu el llibre
i veu d'on passa lo gordo
i ja us ho dic,
perquè passa una cosa realment...
És a dir,
tot això que estava dient
és un pal,
és un pal,
però les últimes 250 pàgines
realment,
quan coge carrerilla,
és el millor,
potser un dels punts
més àlgids de tota la saga, eh?
Bueno, està bé, està bé.
De totes maneres,
agraeixo que t'hagis ofert
d'aquesta manera
a fer uns resums setmanals
del que ha passat llibre
i penjar-los en el
bloc del programa,
perquè així podem
anar seguint sense llegir.
A veure, a veure,
espera, espera.
Té honra.
Sí, no, això és el que diu.
Espera, jo vaig llegir el llibre
tal com va sortir a Anglaterra
o on fos en anglès.
I d'això fa molts mesos.
I t'he dit ja
que no m'importava res
del que passava
durant les primeres 700 pàgines?
Em sembla que no ho has dit,
però ho he intuitat
d'alguna subtil manera.
Bueno, doncs,
en fi,
no ho sé,
cadascú agafa el que vulgui.
Jo m'ho estic pensant.
M'estic parallant amb la idea.
Sí, jo,
si realment no passés allò
que passa al final
i a més passa una cosa molt gorda,
no molt gorda, no,
molt gorda,
no ho faria.
Ja desaconsellaria directament
perquè tot és com
una gran presentació
de situacions,
de descripció,
que dius,
ja portem quatre llibres,
igual, ja no cal describir.
O sigui,
vés a port xixa.
I tot és com esperar
perquè passi alguna cosa.
No acaba de passar,
no acaba de passar,
però clar,
quan passa, doncs...
Bueno,
són una mica
els nostres peors temors
que s'han complit,
perquè a mi és una de les coses
que em feia més patir
amb el Martín
quan llegia la saga
i és que sempre em donava xixa
llavors totes aquelles
descripcions rimbombantes
i aquella toda soberbia
que té
doncs sempre es corresponia
amb una mica
diguem
de text,
no,
puro i duro.
Si ja l'únic que té
és carcassa,
si l'únic que té
és mirar
per encima de l'ombro,
que és una mica
el que sempre ha caracteritzat
aquesta saga,
no,
aquesta cosa de
eh,
cuidado,
que no,
que soy novel·la fantástica
però no soy como el resto
del populatxo
de novel·la fantástica,
home,
doncs es per pensar-ho
una miqueta.
Però bueno,
en fi...
A veure,
ja et dic que no és tan terrible
però és això,
és un tostonazo,
és un tostonazo.
Bueno,
doncs ja acabes d'aquí
la nostra recomanació
de la setmana.
M'estam demanant
que faci l'espoiler
però en privado.
No,
ho faré,
tu m'ho faré.
Som anti-espoileros.
Bueno,
tot això ens ho estan dient
pel xat,
que us recordo
per anésima vegada
que entreu
i compartiu
les vostres historietes
amb nosaltres
i amb l'altra gent del xat
que estan aquí
fent xarinola
com cada setmana
i s'ho passen molt bé
i tinc constància
que ja queden
i fins i tot
s'han creat parelles
sentimentals
entre la gent del xat.
Ja tenim el xurumbel?
No,
encara no,
però estan en allò.
Hi ha una parella
molt estimada
per nosaltres
que,
bueno,
s'ha conegut pel xat.
Ara han anat a fer
una volta al món.
Els hi hem dit
que els hi paguem nosaltres
una mena de volta al món
de novis.
O sigui que,
sisplau,
animeu-vos
perquè us pot passar això,
que us trobeu
l'amor de por vida.
i si no,
doncs ens podeu trobar
per telèfon
al 93-372-366-1
sempre.
Sisplau,
és que,
truqueu-nos,
sisplau.
Que per cert,
l'última vegada
que em vaig cagar
en una saga així
de grandes fantasies
em van posar caldo.
És veritat.
M'estic cagant
d'un Juego de Tronos.
Hola.
Hello.
Hola.
Fans de Juego de Tronos.
No hi surte.
No.
Vale,
doncs dit això,
va,
seguim tirant milles
i fem una mica més de programa
que queda molta estona encara.
Acompáñame,
te sorprenderás,
una noche con tantas sorpresas
que no olvidarás jamás.
Acompáñame,
una noche más,
qué sorpresas,
sorpresas,
sorpresas.
Oh, oh, impactant.
Això no estava en el guió.
Jo estic flipant, eh?
O sigui,
ara mateix,
bueno,
ja ho veieu,
els que ens esteu veient
pel xat,
doncs ho esteu veient
per la webcam.
Qui ens esteu sentint per casa,
ara mateix,
tocava un tema
de...
de...
de...
Wistom Tooth
i el Marc ha tirat
sorpresa, sorpresa.
Això ja ho sentiu,
però el que no veus
és que ha entrat
en un ram de flors
per aquesta porta
que té un preciós sobre
que diu
Carlos Giacomeli,
Ràdio d'Esvern.
és que...
O sigui,
sorpresa, sorpresa,
també és una mica
putada per mi
perquè aquí som dos
i només té el nom
d'un dels dos.
Vull dir,
sisplau,
Carlos Giacomeli,
receptora d'aquest
fantàstic ram de flors
grogues,
explica't ara mateix.
Penso que...
Què està passant?
Explica-ho, va.
Vinga,
los micros están abiertos.
Vinga.
No sé si hauria de fer-ho, eh?
És a estu càmera.
Ho he de fer?
Sí, home, i tant.
És en cold.
Home, t'acaba d'entrar...
Has vist qui ha firmat?
No, no, jo no sé res.
T'acaba d'entrar un ram de flors
per la porta.
No és el teu universari,
que jo sàpiga no.
No és el teu universari,
no és el teu sound, em sembla.
Explica't, sisplau.
Vinga.
Adelante.
A veure,
fa unes setmanes
una persona
que, de fet,
no conec de res.
Ui, ui, ui,
això és molt interessant.
Sí, una persona per internet,
la Valia Parda,
una web,
que no puc dir
per motius de seguretat
de mi persona.
La Valia Parda,
això sona...
Ui...
Un rotllo...
Bueno, no amb tu,
perquè tu estàs ja aparellat,
però bueno,
sona amarro.
Això l'hauries de preguntar amb ella,
que me consta
que no soy el únic
que recibe
sus mensajes privados.
Vale.
Bueno,
demanan pel chat
si todo esto...
Están pasando de verdad.
Sí.
Están pasando de verdad.
Son de verdad las flores.
Es todo de verdad.
Es verídico.
Carlos está flipando en serio.
Sí, no está preparat, eh.
Vale, perdona, continuo.
Sí, ¿no?
Y desde las horas,
yo les diré
que hasta aquí hemos llegado
y, bueno,
vol demanar perdó
y aquesta es una de las seves formas.
Hasta aquí puedo leer.
Sinceramente,
yo es un tema
que voy a traure
a la meva vida.
Bueno, bueno, bueno, bueno.
Pues nuestra amiga secreta
está pidiendo perdón
a Carlos Giacomelli
con un fabuloso ramo...
Al Marc me ha estado
demanando perdón.
No, a ver, Marc,
a tú te agradezco
y todo això.
Me ha fet molta ilusión,
pero claro,
luego ha sido leer la tarjeta
y quedarme lili, forza.
Sí, sí, sí, es verdad.
Yo esperaba que fos
que fos al Safe Mi Barri.
Safe Mi Barri, tío.
Sí, Safe Mi Barri.
Habíamos pedido
que me darías
regalitos privados.
Bueno,
un fabuloso ramo
de flores amarillas
para Carlos Giacomelli.
La semana que viene
sabremos
qué le ha dicho Carlos
a su admiradora secreta.
Marc, gracias, ¿eh?
No iba en contra tu
ja tot això.
No, no,
per descomptat,
no m'ho esperava.
Jo tampoc sabia res,
ningú em sabia res.
Bueno, en fi,
doncs un moment
d'aquells impactants
sentimentalment parlant.
Voy a llorar
con mi camiseta original
de Atlético de Madrid.
No, no estàs plorant,
Carlos, estàs suvant,
no t'equivoquis.
I què fem, Marc?
Podem tirar
o tenim més regals?
Va.
Tic dintra?
Ara sí que estic dintra.
Vale, vale.
És que no s'ensenia la llumeta, Marc.
Jo sóc així de simple.
Si no hi luz, no...
Bé, doncs farem
fer aquest programa
de la manera
més ordenada possible
i parlar una miqueta
de què podem parlar,
de còmics, per exemple.
Sí, parla tu, parla tu.
Sí, per sortir una mica
parlant de gent.
Va, parlo jo.
No, no, no,
tranquil, tranquil.
Ja parlo jo de còmics.
No t'emuinis.
No, no, no, Carlos,
ja ho faig jo.
No, em va bé
perquè és la sexa més m'interessa
i així puc escoltar
i me...
Vale, perfecte.
Doncs va, parlem una miqueta
de còmics
perquè hi ha hagut
el saló del còmic
aquest cap de setmana,
ja ho sabeu.
Com?
Sí, us en vam parlar
una miqueta la setmana passada.
Per cert,
el conagall
bajo, bajo el tio.
Sí, un tio...
Majo, eh?
Sí.
Està la va liada,
però otro que la li va parlar.
Bueno, bueno,
això és otro tema.
Conagall.
Un tio con unes
grandes conagalls.
Doncs us parlem
d'un tema
que, bueno,
com que ha sigut
el saló del còmic,
s'han, diguem,
les editorials
com cada any
han aprofitat
per fer presentacions
de material
de qualitat
i amb abundància
i una de les novetats
que ha presentat
Planeta
per aquest maig
és un recopilatori
que es diu
Històries Cortes
de Satoshi Kon
que no són,
sinó,
ojo, eh?
Històries Cortes
del Satoshi Kon.
Cuidao.
No, té el seu, eh?
Llavors,
bueno,
és un petit buit
que han intentat
omplir la gent de Planeta
perquè
era un material
que no estava
deitat aquí
que són,
doncs, això, no?
Algunes de les històries
breus
que va publicar
Satoshi Kon
en vida
que és aquest,
diguem,
aquest mangà,
aquest auto de manga
que havia fet
algunes historiades
per manga
però sobretot
s'havia prodigat
molt a l'anime
havia fet
molta animació.
Segur que
potser per Satoshi Kon
no és bien en nada
però segurament
si us dic
algun dels temes
que va fer
ja l'identifico més.
Per exemple,
Perfect Blue.
No sé si et sonarà.
Home,
i tant,
un thriller.
Exacte,
Millennium Act 3,
Tokyo Godfathers,
Paranoia Agent
i Pàprica
són les seves obres.
Pàprica
va arribar
a denunciar
Christopher Nolan
o no?
Ah,
doncs no ho sé.
No ho sé,
però ho investigarem.
I si no,
doncs si ens està sentint
Christopher Nolan
que ens consta
que és seguidor
d'aquest programa
que ens truqui
i ens ho digui,
ens ho expliqui ell mateix.
Paranoia Agent
recordo que
va tenir un cert
en el seu moment boom.
O sigui,
era aquesta sèrie...
Sí,
amb el nen aquell
i la maza de críquet
o el que sé què era.
Passejava amb aquella cosa.
Sí,
sí,
una sèrie,
bueno,
canyera,
però està guai.
Sí,
sí,
sí.
I ara,
doncs,
ja et dic,
s'han editat
aquestes breus historietes
en un volum
bastant molt luminós
que són,
valga més,
la Red Room d'anciens,
que són 400 planes
amb portada tapadura
i tal,
molt guai,
és molt maco de veure més,
eh?
i que recopila unes historietes
que van sortir
entre l'any 85 i 89
en el,
diguem,
a Japó.
Són 15 en total,
hi ha algunes que fins i tot
són molt rares,
no s'han pogut trobar
els originals
i han hagut de posar,
ho ha dit,
ho indiquen,
eh?
La gent de Planeta
indiquen a un costadet
de la pàgina,
no hem os podido encontrar
els originales
i hem publicat reproduccions
de les revistes
on s'havien publicat
aquestes historietes,
n'hi ha un parell o tres
que són així.
i és això,
doncs,
una recopilació
d'aquestes històries
que són molt eclèctiques,
no tenen massa a veure
les unes amb les altres
a nivell temàtic
perquè podem trobar,
doncs,
tant històries de ciència-ficció
com alguna,
amb un toque una mica terrorífic,
com comèdies costumistes,
sí,
de veritat,
i fins i tot,
doncs,
alguna cosa una mica de romàntica,
una mica així,
fantasia,
o sigui,
una mica de tot,
allà en plan Baty Borrillo,
però que té una certa coherència,
òbviament,
perquè el Sato Shikon,
doncs,
era un tio que tenia les coses molt clares,
i que,
a més,
a nivell,
diguem,
gràfic,
doncs,
té molt de tiró,
perquè és un tio
que havia treballat
ni més ni menys que
amb Katsugiro Tomo.
Maestro,
entre els maestres.
Maestro Tomo.
Ah, vols?
No, perdona,
és que em demanen si és veritat o no,
és que acaba d'arribar
la pèrida festival
que viene siendo mi senyora esposa.
Ah, hola, sí,
senyora esposa.
Suntubi.
Jo, jo...
És veritat,
sí,
proposo que el posis d'aquí damunt de la taula
i el deixis.
És que està mullat.
Ah, vale, vale, vale.
Doncs ensenya-ho la càmera.
No, aquí, coño.
Si creamos un cortocircuito,
que sea lo grande.
Ahí está.
Ahí está.
Ya me he cargado el teléfono.
Ya no poden trucar.
Bueno, en fi,
l'has posat amb el cul cap enfora,
però bueno.
Bueno,
és igual,
està bé,
està bé,
està bé,
continua parlant de l'Otomo
i de...
Sato Shikon,
Sato Shikon va treballar,
doncs,
com deia,
fent manga,
i va col·laborar molt
amb Katsugiro Tomo.
De fet,
va fer una pel·lícula
que es deia
Rugin Z,
era part de l'equip
de guionistes
de Rugin Z,
que era també,
partia d'unes historietes
d'uns presentes
de l'Otomo,
que a mi em va agradar
bastant aquella pel·lícula
en el seu moment
i que té un cert paral·leisme
amb una de les historietes
també de contingudes
al Nacat Rehabilitatori
d'Històries Cortes
i no és l'única,
una mica,
que té potser
alguns lligams
amb Akira
i amb les històries
de Katsugiro Tomo
perquè hi ha alguna historieta
així una mica de...
Bueno,
te'n recordes Akira,
no?,
com anava a les experiments
amb nanos i tal.
Bueno,
doncs hi ha una mica de...
Me'n recordo de Akira,
no me'n recordo de què anava,
però...
Bueno,
te'n recordes de Akira.
Bueno,
el Marc està fent un primer pla
via webcam
en el ram de...
Quin tipus de flor és això?
Algú ho sap?
Són unes flors grogues.
Són...
Bueno,
no ho sé.
Dientes de León.
Dientes de León.
Bueno,
si algú sap...
Unes piquen i altres no.
Exacte.
si algú sap quines flors són aquestes,
que ens ho digui via chat
o via telèfon.
Hòstia,
em diu,
em parece que s'ha mort
alguien del Atleti.
No,
no,
no,
no,
no.
No,
no,
no.
Ui,
ui,
ui,
ui,
estem començant a liar bé,
eh?
Bueno,
doncs això,
tu,
que són unes històries molt xules,
algunes molt trepidants,
algunes més suavetes,
diguem,
amb un domini que té aquest tio del tempo,
tenia,
perquè es va morir l'any 2010,
un domini del tempo impecable.
Algunes tenen un ritme una mica estrany,
un ritme narratiu una mica raro,
però que quan t'introdueixes,
doncs,
t'enxampen i t'agafen,
i jo penso que s'ha dit bastant que,
o com a mínim,
bueno,
si no s'ha dit,
ho dic jo,
ha sigut un dels plats forts de les novedats del Saló.
El tens?
Sí,
sí,
sí,
el tenim.
Sí,
home,
i tant i tant,
els amics de Planeta ens van enviar una còpia,
ho fan sovint,
eh?
S'ha de dir que,
hòstia,
s'ho corren.
Sí,
sí,
s'ho corren molt,
tio,
els demanes i,
bueno,
és per fer un programa,
escolta,
estem treballant al fons,
però des d'aquí,
mira,
ja que som,
aprofito i els agraïm.
Gràcies,
amics de Planeta,
per les vostres mostres.
Dit això,
correu tots a la llibreria
i feu-vos amb un exemplar d'aquest
Històries Cortes de Satoshi Kon.
S'ha de dir que en mi casa las cosas se acuerden,
vigentes,
ahora me entienden,
son enlutivianas,
hasta el microondas,
lo hace mejor que ella,
no trae a sus cenas y son precocitadas,
te espero en la cama,
mejor sin el pijama,
en cuenta las ganas,
no te sientas obligada.
Sé que tus brazos dejaron de ser tu gran seguro ahora,
traen las tormentas y las playas,
de hombres casados,
borrachos en la rama,
traigaste la lama y te quedaste embarazada,
te han visto en Ikea,
solo hay mejor nada,
inventando los nombres,
desde tu sopa escala.
Solo piensas en mí,
cuando no tienes con quién dormir,
vamos a acelerar,
que no nos soportamos más.
Solo piensas en mí,
cuando no tienes con quién dormir,
vamos a celebrar,
que no nos soportamos más.
Eres tan bueno en mis sueños,
siempre que apareces con las instrucciones,
para aumentar de tamaño en la primera cita,
los rascacielos nos llegan por las rodillas,
lo destruiremos todo,
con tanto cuidado,
será como romper un dos con uno pasado,
y habrá mundo suficiente
para llevarnos bien.
que no nos soportamos más.
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
Manos de Topo
els tindrem
aquest cap de setmana
en una cosa
que us anirem parlant
al llarg d'aquest programa,
que és una mena de minifestival
que organitzen el Mare Mànglum,
del qual us en vam parlar
la setmana passada,
perquè venen Antoni Font,
venien aquesta nit,
oh, ya no esteu atents a...
Calla, calla, calla.
No, no, no, no, no,
ja està.
Entrades esgotades.
Sí.
És gratis, no?
Gratis, sí.
Però, bueno,
no aneu a veure els Antoni Font
i aneu a veure, per exemple,
els Manos de Topo
que els tindreu demà
a les 8 i 10 de la tarda
al Mare Mànglum
en aquest festival
que es diu la plaça Odissia.
Un moment,
estan parlant pel xat
d'altres sèries,
ja en parlarem després.
Vaya por delante,
estan parlant de Girls,
m'encanta Girls,
ja està.
No, no, no, no,
No, no, no, Carlos, no.
No?
M'encanta Girls.
No, no, no, no, no, no.
No, no, no.
M'apassiona Girls.
No, no, no, no.
M'encanta Girls.
És la millor sèrie del moment?
És la millor sèrie del moment.
Vale, ja podem seguir.
Je te promets
le sel
au baiser de ma bouche
Je te promets
le miel
a ma main
qui te touche
Je te promets
le ciel
au-dessus
de ta couche
des fleurs
et des dentelles
pour que tes nuits
soient doux.
Bé, durant aquestes últimes
setmanes
hem parlat
d'un festival
de cinema
d'autor
a Barcelona
el dà aquest famós
que no sé
ni sé
ni m'importa
com haurà ido
a nivell d'audiència
però el positiu
és que
l'important
és que
alguna d'aquelles
pel·lícules
que es van mostrar
comencen a arribar
a les nostres
cartelleres.
La primera
a fer-ho
és
Un amor de genès
ja pronuncio bien
has visto?
Al final ja
Un amor de genès
ja està
pronuncia
como te lo imaginarías
pero con acento español
pues ahí lo llevas
Un amor de genès
sí
pues molt bé
pues ara
primer amor
li diuen aquí
en castellà
és la nova pel·li
de la Mia Hansen Love
és una mica
spoiling
el subtítol
siguen lleugerament
spoiling
però ho és
dan por saco
aquestes coses
sí
dan por saco
basta
prou
prou
dejadnos en paz
si el vos te doy
tradues literalment
no costa res
i menys en aquesta pel·li
va a importar lo mismo
si le pongas el tú
lo que le pongas
sí, es veritat
que aquí costa
dir-li un amor de joventud
i ja està
i si no
un amor de genès
i ja està
i ja està
a més té el seu públic
si ja ho sabem
ja
sí, és veritat
l'aniré a veure
qui ja coneix
la Mia Hansen Love
que ja ha vist
todo está perdonado
el padre de mis hijos
i ja està
i no hay más
en fi
l'amor de genès
una història
aparentment molt simplota
sobre dos nois
de 15 anys
si no m'equivoco
que s'enamoren
típico
primer amor
i a partir d'aquí
una mica
com va evolucionant
i com va marcant
aquesta relació
a les seves vides
ja està
no hi ha gaire més
a l'argument
no hi ha gaire més
no, no, és molt
és història mínima
sí, hi ha més personatges
van
entren i surtin més
la vida passa
eso que tiene
doncs així
així
de minimalista
i d'aparentment ximplona
i de natural
i de com la vida misma
és el
què fas, Xavi?
ah, vale, estàs baixant
la persiana
és que digo
tio, t'escucho con los comis
i tu te vas
a veure que hablo de pelis
no, no, no
tinc una ni empleada
vale, vale
el Marc em diu
que no va així
el Marc diu
que no va així la persiana
que ella
ah, que ja era
no, Marc
és que ho faig
perquè reflecteix
a la...
no, no, tira, tira
et deixes
vale, vale
estic pluriempleador
de xarxa de la peli
puc parlar de la peli?
sí
mentrestant?
vale
doncs els protagonistes
són la Lola Cretón
i el Sebastián Urzendowski
que és algo així
i com deia
la baza
a la que juga
aquesta directora
a la que ja coneixíem
perquè de fet
el 2009
va ganar
una certa mirada
al Kant
a Kant
i amb el padre
de mis hijos
i abans
ja havia dado
que hablar
con su debut
doncs aposta
por cómo sería
la vida
i amb dos personatges
tractats realment
com si gairebé
fos un biòpic
sin mucho que contar
perdoneu, eh?
però és que m'estic liant molt
ja amb el moviment aquí
això no és un programassario
ni res
està la puerta abierta
esto no es tan sonorizado
prou
hombre ya
por favor
no a més estan aquí
al costat
els del teletienda
fent un teletienda
d'un dominador
hòstia
i el compte
no es pot fer res
aquí
a l'altra banda
bueno i aquí
bueno uns polítics
aquí fent un mític
vale tira va
en fi
que tota aquesta aparent simpleza
com dic
el que provoca
és que des del primer moment
doncs et sentis identificat
quin ha tingut
aquest amor
en la joventut
que després
de vegades
pues eixes la vista atràs
dius
ay
que fue de aquella
ay
bueno pues eso
ay
que
ay
que hay gente
que nos está escuchando
por la radio
no no
m'he posat en tu piel
ah sí
ah vale
o sigui
ara m'ho
no estàs contant
al teu programa
no no
bueno va tira
la gent no sap qui és la veia
i realment
com que no quiere la cosa
doncs acaba
quallant perfectament
realment és una pel·li
que es passa molt bé
són 90 minuts
em penso
realment
molt ben fets
amb molt gust
amb molt de tacte
amb molta subtilesa
i a mi
m'interessa especialment
com tracta el temps
aquesta noia
com va tirant
doncs
hi ha moments que dius
hòstia
ha pasado esto
o no ha pasado ya esto
i dius
pues mira
es como todas
pero es diferente
és una bona pel·li
té moltes més coses
d'aquest que sembla
aquest és un exemple
és que tampoc vull dir gaire més
de l'argument
perquè és una llàstima
sí
no no
dir res més
clar
en el cine d'autor
sempre dius allà
l'argument és el de menys
però
no és veritat
és important saber
sí sí
és interessant
anar una mica
versa d'informació al cine
sí sí
és veritat
més coses
l'actriu
l'actriu
és una pedazo d'actriz
a mi em va encantar
la Lola Cretón
no la coneixia d'abans
però a partir d'ara
ja la tinc ahir marcada
no sé què farà després
marcada
vigila el vocabulari
que utilitzis
perquè si pot induir
a
bueno va
què
en fi
i
bueno de fet ja està
vols dir alguna cosa més
no
que
estic amb tu
que és una gran pel·lícula
i que
per mi
el que
fa aquesta pel·lícula
és
ensenyar
bueno
ensenyar
descobrir-nos a una
a una persona
que està interessada
en un tema
concret
que és la pèrdua
vale sí
potser estic parlant
més del conte
és veritat
però és que sempre
totes les seves pel·lícules
parlen d'això
ah sí
de la pèrdua
d'una persona
ui
estic parlant massa
no
ara no
sí
estic parlant massa
bueno en fi
a la seva anterior pel·lícula
el padre de més hijos
doncs anava d'això
d'una família
que cada cop
el pare
el cap de família
doncs moria
i de com s'havia de manegar
aquesta senyora
que es quedava
sense la parella
en aquest sentit
és diferent
la història
no té res a veure
però bueno
també
sí que té alguna coseta
sí
va una mica per aquí
i penso que
és molt interessant
que una persona tan jove
com la Mia Hanselor
que em sembla que
va néixer el 81
el 81
correcte
sí sí
doncs
parria d'aquests temes
i amb aquesta maduresa
i amb aquesta serenor
que sap imprimir
a la pel·lícula
sí sí sí
molt recomanable
sí senyor
la estrena de la setmana
sí
sin ir més lejos
que més ja
home ja la del Tim Burton
au tira la següent
i can't seem to face
deia que és l'estrena
de la setmana
perquè una altra
de les interessants
Tim Burton
no és interessant ja
vale
dejó d'interessar
després de Sleepy Hollow
després d'Eduard
o monos tijeras
no
Mars Attacks
bueno vale
Mars Attacks
en fi
una de les
de les escenes
que com a mínim
sobre el paper
era molt interessant
és l'última
de Pablo Sorrentino
que és el director italià
sobre el que pesa
el futur de la cine italiana
més o menys
perquè ara mateix
hi ha una nul·lidat
pràcticament total
hi ha excepcions
però aquest és el més estimulant
i de fet
les dues pel·lis
que ens han arribat
que són
les conseqüències
de l'amor
i el divo
tenien
tenien su peso
tenien su peso
doncs ara
debuta
a l'extranger
entre cometes
la pel·lis italiana
però està protagonitzada
pel Sean Penn
la Frances McDormand
el Harry Dean Stengton
i algú més
que es diu
Un lugar donde quedarse
This must be the place
no confundir
con Un lugar donde quedarse
Away we go
que és una pel·li
que es va estrenar
l'any passat
otra vez
les traducciones
home l'any passat
no es va estrenar
bueno fa més
però sí
és veritat
però no més de dos anys
però
cal?
bueno va
és igual
deixem-nos estar
perquè és que ens farem
mala sang Carlos
ens farem mala sang
sí
sí
estúpido
estúpido velo
estúpidos traductores
en aquest cas
doncs aquesta pel·li
proposa al Sean Penn
com a una suerte
de Robert Smith
desfasado
és un ex-rockero
que es diu Cheyenne
està ple de problemes
de fet
o sea Osborne també
també
sí sí
bueno però jo
ja ho dic a la crítica
a mi em recorda molt
a l'Alaska
però esto no lo puedo decir
porque
si no el Sorrentino
que es de Nàpoles
no me puede meter en problemas
sí
bueno
perdono el xiste racista
perquè tu també ets de Dalia
llavors
exacte
no és racista
és fraternal
del ramo
del ajo
exacte
doncs aquest Sean Penn
és aquest ex-rockero
que ja està retirat
està carregat de punyetes
recordaria fins i tot
una mica
l'Ignatius Reilly
de La conjura de los necios
que casualmente
he acabado de leer esta mañana
quines coses
que té la vida
les caramboles
el mundo gira
d'una manera
i és un home
que rep la trucada
del seu germà
dient que el seu pare
acaba de morir
i
durant el velatòrio
o el que sigui
troba una llibreta
on es nota
on descobreix
que el seu pare
estava molt obsessionat
amb un nazi
nazista
com se diga
nazista
un nazi
un nazista
que l'humiliava una mica
coses de nazis
ja sabemos
sí
tenien els nazis
i llavors decideixen
prendre una mena
de road movie
per donar
a aquest tio
que dius
tio
per què has de fer
aquesta road movie
i parar-te en cada sitio
sempre són igual
totes aquestes
pel·lícules
en fin
aquesta és
de fet
a mi em recorda molt
la pel·li
una història verdadera
del David Lean
que són com
que vamos a cruzar
tot a Estados Unidos
i pararem
i trobarem gent
amb problemes
i parlarem amb ells
i direm algun missatge transcendental
a mi per la descripció
em recorda potser
també una mica
a Bill Benders
sí
també
Bill Benders
potser hauria fet una pel·li
així
més si surt el Harry D'Instanton
i és això
vendiriano
per cert
el Harry D'Instanton
que també surt
a una història verdadera
ja l'ho he puesto ahí
surt a una història verdadera
el Harry D'Instanton
qui era el germà
de l'Alvin
és el germà
ah mira
no me'n recordava
sí sí sí
i aquí fa més o menys
el mateix paper
és com si l'haguessin trobat allà
i diu
ei ha venit allà tu hermano
sí sí
però he dicho que hola
el Harry D'Instanton
és molt gran aquest home
és viu
és viu encara
és viu però veus la pel·li
i dius
ai
ai ai
Harry D'In
Harry D'In
en fi
la pel·li està molt ben feta
a nivell tècnic
és a dir
a qui l'interessi
les brigaries que fa aquest home
amb la càmera
aquí
ho fliparà de lo lindo
hi ha uns travelings
uns planos
contrapicados
bueno
socurra molt
socurra molt
però la història
no acompanya
són gairebé dues hores
molt llargues
de coses que ja hem vist
i que
té moments interessants
altres menys
en fi
una mica erràtica
la recomanem
pels amants d'això
de com es fa una pel·li
de veure com es pot parlar
amb una càmera
toma
toma
com es pot parlar
amb una càmera
sí
perquè en aquest sentit
realment
al Sorrentino se li veu
de fet
de vegades fins i tot es passa
es veu que es diverteix
sembla que s'ho passi bé
de debò
i prova coses
dius
ara vull a poner un plano
por debajo d'un camión
dius
hòstia
bueno por lo menos una persona
en todo esto se lo ha pasado bien
sí exacte
llavors això
la recomanem?
sí per què?
perquè és interessant
i és així en rotllo cultureta
i és una classe magistral
de dirigir pel·lícules
dit això és una mica tostonete
en palabras del poble
ja està
ja pots tirar
ja està
vale va
més còmics
aquesta va
una mica rapideta
perquè anem
pilladíssims
de temps
quedem benvenuts
sí
per això
no?
no tenim bastantes coses
a parlar
no?
no tenim cosetes
encara
sí
sí
tenim coses pendents
com per exemple
que ens podeu parlar
pel xat
esteu convidadíssims
us estem llegint
us estem llegint
us ho llegim tot
potser no us en parlem gaire
però us estem llegint
save my barri
perdó
save my barri
ponte ya tercio per azul
i ponte ya
mulho land drive
sí
és que jo em pensava que la gent
ja havia nascut
havent vist
tercio pel azul
es veu que no?
bueno
el astiguel
diu que és la seva favorita
nosaltres ho podríem
sí
jo és la meva preferida
del David Lynch
només que mulho land drive
em va marcar molt més
bueno
sí
clar
jo és que quan vaig començar
a veure l'inch
encara no ho havien fet
mulho land drive
clar
doncs
sí
tercio pel azul
és un gran
de hecho
te envidio barri
por no haberla visto
porque ahora la puedes ver
por primera vez
que bonita esta frase
bueno
dit aquesta xorrada
doncs
parlem una mica de còmics
perquè arriba una de les altres
novetats destacades
per part de Planeta
que
és
el gran muerto
i
què és el gran muerto?
doncs
què?
els personatges de la setmana
ara s'estan indignant una mica
home no
tu
ningú havia fet aquesta successió
la gent ja havia
els havia posat en un plànol de respecte
i ningú havia associat ara
els personatges de la setmana
amb el gran muerto
bueno
eren grans
i estan morts
però no
fixa't que encara no has fet cap secció
on hi hagi gent viva
no?
no
bueno
home
ja
ja és veritat
bueno
doncs
en fi
la mort és el final de la vida
i s'ha d'acceptar
ho accepten els personatges
del gran muerto
que és
la darrera història
de l'oasel
d'aquest autor francès
que bé
és un d'aquells personatges
que no és que tingui una obra molt extensa
però té una cosa en concret
que va marcar bastant el món de la BD
que és el còmic francès
en el seu moment
que va ser Peter Pan
l'adaptació de la clàssica estèvia
potser ho hem citat algun cop
no sé si heu arribat a...
una recomanació del millor de l'any
alguna cosa
podria ser
sí, podria ser
sí, sí, sí
perquè va aparèixer l'any passat
un altre cop
el van reeditar
i realment valia molt la pena
ara tornar a l'oasel
després d'unes altres coses
que va estar fent
i en qualitat de guionista
no de dibuixant
perquè els dibuixos els fa
Maillé
però sincerament
a mi m'ha costat
veure que els dibuixos
no els veia l'oasel
perquè és un estil molt l'oaseliano
el que proposa Maillé
en aquest El Gran Muerto
que és una saga
que ara ve recopilada
els seus tres primers volums
per Planeta
suposo que seguiran
a partir d'aquí
i és una mena de història fantàstica
amb tocs com de fantasia cèlptica
gairebé
d'un personatge
que és una noia
una pija de París
que arriba a la campiña francesa
se li espalla el cotxe
i coneix a un noi
que l'ajuda
que passa per allà
i junts tenen una aventura
fantàstica
que transgrede realidades
acaben en un món paral·lel
ui sí
un altre cop
mons paral·lels
sí, sí
cada setmana
és el que hi ha
i sí que cada setmana
la setmana que ve també
sí, també
també
bueno, ja arribarem
però bueno
farem de mons paral·lels
però no en clau de ciència-ficció
sinó en clau
diguem de
bueno, doncs de fantasia
una mica més tradicional
a partir d'aquí
s'estableix
doncs una
bueno, tampoc és que
no vull desvallar
molta història
però un petit conflicte
entre els dos mons
que
bueno
els personatges en qüestió
doncs han de solucionar
d'alguna o altra manera
la veritat és que
ja dic
són aquests tres primers volums
que deixen bastant
com ganes de mas
no t'acaben d'explicar
molta cosa
a veure què ha de passar
però
és molt xulo
la veritat és que
s'agraeix molt
el dibuix és meravellós
ja dic que no
no és de l'oesel
però és molt
tira molt a l'estil l'oesel
que és aquest estil
molt voluptuós
amb aquestes cares
molt treballades
fins i tot amb un toque Disney
i amb
doncs
amb aquest color
reventó
vibaracho
allò que dius
hòstia
t'enganxa per la vista
però a més
el guió de l'oesel
doncs
doncs
és estupendo
és ja dic
una altra
de les novetats de Planeta
que es publica en aquest mes
i que
si ens creieu
i us feu amb ella
segur
segur que no us empenediu
vale
no espera espera
no canvis
no canvis
per aquí diuen
Bluto no vayas de listo
sí
que jo veia
les pel·lícules
de David Lynch
cuando se van estrenando
en cines
bueno
primero
yo siempre voy de listo
esto es así
no soy listo
pero voy de ello
vale
vull dir que
sí
podeu tirar totes les pedres
que vulgueu
i segon
jo he vist pel·lícules
al cine de David Lynch
molt holandrà
molt holandrà
i la vaig veure al cine
una història verdadera
si vaig veure una història verdadera
al cine
és veritat
però
bueno
i alguna més
em sembla que he vist al cine
també
i a la filmotèca
metge un artor
d'un artor
de vera Lynch
però no
mentre salien
és que aquí
és veritat
és veritat
mira
cadascú té la que té
no no
vull dir
no
esto es una
esto es una realitat
espera espera
voy enviando las flores
aquí
aquí tens el cementiri
aquí al costat del coler
de l'escola Montseny
doncs
sí
no no
és veritat
és veritat
tu escolta
jo
hauria matat
per veure pel·lícules del Lynch
en estrena
a Eraserhead
imagina't el dia de l'estrena
al cine
i ser l'únic
a qui li hagués molat
estirando unos de los peros
sí
exacte
no
passa a les pel·lícules del Lynch
que ets l'única persona
de la sala
a qui li molen
a mi em va passar
a Mulholland Drive
em va parar
del Lynch i del Lantimos
que per mi va ser el nuevo Lynch
al final
sí
del Lantimos també ha passat
amb el director aquest
Greg
també m'ha passat
de ser l'única
que li ha molant
és lo que tiene
guajes de l'oficio
i ja està
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
de ser l'oficio
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit