logo

Fluzo


Transcribed podcasts: 132
Time transcribed: 5d 16h 57m 54s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quins demà!
Fins demà!
Què fas?
Però deixa'm en pau, deixa'm parlar.
Ens està sentint tothom?
Mira, fem una cosa,
com que ja no sé si ens està prenent el pèl
el Marc
i no sé si estem sortint en directe
en l'aire,
si estem sortint en l'aire,
truqueu-vos per telèfon.
Si algú sent aquesta crida, sisplau,
que truqui per telèfon al 93-372-3661
i simplement digui
si us estem sentint i ja està.
Bueno, i després si ens vol explicar més coses, més coses.
I després que es quedi amb nosaltres tota l'estona que vulgui.
Però, com a mínim, sisplau,
algun ànima caritativa
que ens truqui i ens digui
sí, esteu sortint en l'antena.
I resem perquè no senti tot això el director de la ràdio
perquè llavors dirà
però este cachondeo què és.
No, este cachondeo és, senyor director de la ràdio,
també conocido como Jordi Domènech,
posa una puta llum que funcioni, collons.
A veure, senyor Carlos Jacomeli,
estàs aquí de convidar, no?, en funció del programa, sisplau.
Bona tarda.
Bueno, si ens esteu sentint, doncs us donem la benvinguda
el fluzo a les 8 i 3 minuts del vespre.
Això, de dir l'hora cada 2 per 3
es fa per corroborar que estàvem en directe.
És una cosa que sempre m'ha fet molta risa.
Vale, vas en directe, i què?
Oh, big deal.
Com si no hi ha nessis.
No, exacte, jo què sé.
Què va passar? No cogemos las llamadas?
No, exacte, exacte.
Doncs això, mira, ja...
Podríem tenir una trucada.
Sí, és que nosaltres no tenim ni ordinador avui un altre cop
i, bueno, anem una mica perduts.
Però ja us estava dient això,
que tenim convidat el Carlos, el nostre analista en Òscars,
i sembla que tenim una trucada.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, com estem?
Molt bé, Ivos.
Molt bé.
El seu nom, sisplau.
Daniel Martínez.
Ui, jo no la conec, aquesta.
Has de conèixer tot el poble?
Pregunto, eh?
No, no, no, no.
Bé, què ens vols dir, sisplau?
Jo, doncs, mira, és que...
Jo sóc un gran fan de Ràdio d'Esbem,
a part que faig una petita secció, no?,
a la Penya del Morro,
també he parlat als cars i moltes coses,
però ho sento bastant els diumenges,
i els dijous, perdó, es diu.
I he sentit aquesta crida i he dit,
vai, a trucar al condensador de flufo.
Oh, que bé, que bé, que bé, molt bé.
O sigui que ara se'ns assent, eh?
Funcionem.
Funcionem, estem sortint a l'aire.
El de la llum s'he sentit tot, tot, tot, tot.
Ah, doncs mira, si fas un programa aquí,
que ho sàpigues, la pròxima vegada
no sabràs si estàs a l'aire o no.
Exacte.
O sigui, cuidadin com ho he dit, eh?
A la Penya del Morro, o sigui que...
Quin dia estàs a la Penya del Morro, perdona?
Jo els divendres, els divendres de 5 i 20 a 5 i 40
amb els Gunnis de Sant Just.
Amb els Gunnis, hòstia, que guai.
Ah, mire.
Com la pel·lícula, mira, ja que tracteu de pel·lícules
i de tot aquest tema...
Home, i nosaltres, que som uns fans acérrimos
de los Gunnis i del cine dels anys 80,
doncs escolta, ens ha caigut bé d'entrada.
Una persona que ens truca i encén, eh, també,
perquè sap de què parlem.
Això està molt bé, moltes gràcies.
Potser és perquè abans he editat un programa de cine.
No, no ho he dit.
Ah, mira, mira, és veritat.
Escolta, doncs, moltíssimes gràcies per trucar-nos,
per donar un senyal de vida.
I a partir d'ara...
De què va la secció, perdona, que no t'he preguntat?
De moltes coses, però més o menys...
Últimament va més encarada per joves, adolescents,
però també fem entrevistes, parlem de cuina,
fem una mica de tot.
És un magasín, és un magasín, per dir-ho d'alguna manera.
Vale, doncs, em dóna la sensació que feu el programa
que nosaltres no fem.
És a dir, fer un programa amb tanta cara i ulls
com nosaltres no fem.
Amb contingut.
Amb contingut, amb assistes, amb seccions, està molt bé això.
Vale, doncs, ja està, tu, ja teniu dos seguidors més per part nostre,
ja us sentirem.
Si em creu no conèixeu-vos d'entrada,
però és que no coneixem tota la programació de Rèves d'Esvern.
Però, escolta, moltíssimes gràcies per trucar,
per haver donat un senyal de vida.
De res, home.
A vosaltres, per fer aquest programa.
Vale, i truca sempre que vulguis, vale?
Exacte, truca, truca.
Gràcies, gràcies.
Ampa, una abraçada.
Adéu.
Vale, fem una cosa.
Que guai, eh?
Que guai, sí, sí.
Quina trucada més xula.
Fem una cosa, Marc.
Fem algun llenguatge en clau o algun code o alguna cosa
per saber quan estem en l'aire i quan no,
perquè si ens puguis putejar bé.
Saps?
O sigui, si fas així,
quan Marc li vante la mano,
nosaltres parlarem.
I quan fas així,
vol dir que no estem punxats.
I a partir d'aquí,
tu ja decideixes si ens fas putades o no.
Et sembla bé?
Vale.
Bueno, Carlos, què dèiem?
De què va això?
De què va què?
Aquest programa.
Per la gent que ens està escoltant ara.
Ah, bueno...
És que no ho hem dit, crec, eh?
És veritat.
No, no, no.
És que hem tingut un inici una mica accidentat
i quan no, també.
Sí, m'alegro que em faci aquesta pregunta.
De res, home.
És un programa, doncs, com ja sabeu,
de cultura,
de recomanacions culturals,
on entra cinema,
on entren còmics,
on entren sèries,
on entren llibres,
on entra música
i on entra...
Bueno, una mica el que surja.
Aquesta setmana, però,
estem una mica centrats
en el gran esdeveniment...
És que no sé si m'atreveixo
dir-li cultural,
el gran esdeveniment
d'espectacle,
del món de l'espectacle...
Mediàtic.
Mediàtic.
Del mes,
que és la cerimònia d'entrega dels Òscars.
Per això hem portat aquí
el nostre senyor productor executiu,
que és expert en moltes matèries,
i una d'aquestes matèries...
Totes inventades.
Sí, sí, sí,
per descomptat,
per descomptat.
I ens va dir
soc expert oscariològico.
i vaig dir,
perfecte,
vine cap al programa.
I parlarem una miqueta
de com vas presentar
a la gala dels Òscars,
quins són els nominats
i quines són
les nostres apostes
i tot això.
Guai, moltes ganes.
De res.
No, ganes, eh?
Ah, vale, vale, perdona.
I què anem a dir?
Així que ja sabeu,
si vosaltres també teniu
els vostres candidats,
les vostres coses
i d'allò,
ens podeu trucar.
Podríem fer una porra?
Sí.
Una porra així en directe?
Vale.
Tots els que ens truquin?
Sorteixem alguna cosa?
Sorteixem alguna cosa.
Vale, alguna pel·li o alguna cosa.
El que encerti més categories?
Sí.
De les principals.
Ah, de les quatre principals.
Vinga, millor pel·lícula,
millor director,
millor actor i millor actriu
i millor guió.
No, guió no,
que n'hi ha dos
i és una mica pollo.
Vale.
Pel·lícula, director, actor i actriu.
Truqueu-nos,
expresseu les vostres preferències
i si sou els que encerteu més
categories de totes,
no sé si m'estic explicant bé.
Doncs això, guanyeu alguna pel·li o alguna cosa?
Dispongo de barcos.
Oh, dispones de barcos
i regalaràs un dels teus llates
a qui ens senti?
No me has entendido.
No, no t'he entendido.
Vale, la pel·lícula Dispongo de barcos,
una de les pel·lícules més interessants.
Jo crec que sí.
Interessants, deixeu-me'n interessants.
Mira la cara del tècnic.
Del recent cine espanyol.
Què fa el tècnic?
L'està fent com un...
Fiar-nos d'estos xicos.
Tu l'has vist a Dispongo de barcos?
Sí, claro.
Amb Antonio de la Torre.
Tot el que faci Antonio de la Torre
s'ha de veure, teòricament, no?
Sí, sí, sí.
Protagonitzada per l'Antonio de la Torre.
Doncs escolta, si us volem portar
una fabulosa còpia de Dispongo de barcos,
truqueu-nos, ens dieu els vostres candidats
i, clar, és que si només ens truca una persona
ja tindrà el premi assegurat.
Sí, t'ho anava a dir, però...
T'has envolat ahir tu sols.
Sí, ja, és que també una altra opció seria
que no ens truqués cap persona.
Millor, això em quedo jo a la pel·li.
Sí?
Esto es así.
Vale.
Bueno, doncs, qui truqui
i proposi la seva porra dels Òscars
i, en cert, i la major quantitat de categories
d'entre aquestes quatre principals,
dir quatre, per no complicar-ho molt,
doncs se'n portarà aquesta pel·lícula.
Podríem dir els candidats ja, els nominats, no?
Per començar.
Per començar?
Sí, home, així que la gent ja s'ho vagi pensant.
Vinga, tu mateix, va.
A veure, millor pel·lícula.
No, deixa'm dir jo el títol
i llavors tu dius la cosa.
Uf, que grande.
Mejor pel·lícula.
Doce años de esclavitud,
Capitán Phillips,
Gravity,
Filomena,
La gran estafa americana,
Her,
Nebraska,
El lobo de Wall Street,
Apunteo,
El lobo de Wall Street,
perdó,
y Dallas Buyers Club.
Mejor director.
Alfonso Cuarón,
Par Gravity,
Steve McQueen,
Par 12 años de esclavitud,
Alexander Payne,
Par Nebraska,
David O'Russell,
la OSD Overrated,
Por la gran estafa americana,
y Martin Scorsese,
Por el lobo de Wall Street.
Mejor actor.
Al de 12...
Queda, queda auténtica.
Al de 12 años de esclavitud,
Matthew McConaughey,
Par Dallas Buyers Club,
Christian Bates,
Par la gran estafa americana,
Bruce Dern,
Par Nebraska,
y Leonardo DiCaprio,
Leonardo DiCaprio,
Leonardo DiCaprio,
per El lobo de Wall Street.
Mejor actriz.
Cate Blanchett per Blue Jasmine,
y meres comparsas,
com ara Sandra Bullock per Gravity,
Judy Dance per Filomena,
Amy Adams per la gran estafa americana,
y Meryl Streep per Agosto.
Bueno, doncs aquesta és la llista
gens tendenciosa...
En absolut.
...dels nominants principals.
Tal i com estan les coses,
ara mateix podeu trucar i dir
Mejor pel·lícula,
yo hice a Rocketer Zero,
i guanyareu la pel·li,
perquè de moment no hi ha ningú,
llavors primer que truqui.
Si després no truca ningú més,
ja la pel·li va per aquesta persona.
Si acierta és zero,
però nadie más acierta...
Exactament.
Ahí está, el pròxim justo.
Exactament.
Doncs, bueno, tirem via...
Sí.
No, digues.
Ah, no, volia dir una cosa.
Fem un petit...
Lo sentimos mucho por Harold Ramis
y Paco de los días.
Ah, és veritat, és veritat.
Cada setmana penso...
No m'agrada fer necrològiques,
però penso...
Aquesta s'ha de dir.
Se'm va passar el Philip Sirmu Hoffman.
Se'm va passar...
I ara no vull que se'm passi Harold Ramis.
Sí, perquè a més ningú està dient
que és un puto crac,
i és un puto crac i ja està.
És lo que és.
Vale, doncs un record cap a Harold Ramis
i sentim una mica de música.
Va, Marc?
Estic dintre o sí?
És un catxó, és un catxó.
Jo estava cantant ara, espero que no...
No, jo crec que no s'ha de dir.
Jo crec que em sembla que hem entrat
des que he dit que estem dintre.
Abans d'entrar en cine
i abans d'entrar en totes aquestes històries,
també, per cert, tenim el barri.
No he fet el...
Bueno, podia haver adelantat una mica.
Bueno, tenim el barri.
Després parlarem de sèries i les seves històries
fent la seva secció de gent del barri.
Deixem que us parli de còmics una mica,
perquè la setmana passada us vam parlar
d'una de les novetats de la cúpula
i pensàvem parlar-vos de dues novetats.
Però se'ns va tirar el temps a sobre
i no vam poder, de manera que de soma,
ni que sigui molt ràpidet,
fer esment a aquesta altra novetat de la cúpula,
que jo penso que és molt interessant,
tot i que és també bastant delicada,
perquè és una opció autoral molt...
Bueno, complicada.
Diguem que és més que un còmic,
més que una història de ficció,
més que un TVU pròpiament dit,
és gairebé un reportatge dibuixat,
un reportatge fet en format còmic.
és la història gairebé autobiogràfica
del senyor de Baudó,
que és l'autor d'aquest còmic,
anant-se'n a una zona rural de França
a documentar una mica la vida d'aquelles persones
que s'han adaptat en el món rural.
Rural és com es diu el còmic.
Rural, Crónica de un Conflicto.
És un còmic, com us dic,
d'Etienne de Baudó,
que va fer això.
Se'n va anar,
va començar a documentar
com vivien aquesta gent,
i es va adonar que el que estava a punt de passar
és que en aquesta gent,
que són dos nuclis familiars,
que estan ja perfectament integrats,
se'ls comunica que molt aviat
els passarà una autopista per damunt
i acabarà amb totes les seves històries.
És a dir, esteu bé aquí al camp, no?
Us ho passeu bé,
teniu les vostres baquetes i les vostres coses,
doncs no us acostumeu molt.
A la merda.
Perquè us posarem una carretera per damunt
i us haureu de buscar la vida d'alguna altra manera.
Tot això està explicat, com us dic,
des d'un punt de vista molt objectiu,
molt de reportatge,
i d'entrada potser costa una miqueta.
Jo he de reconèixer que,
tot i que m'agrada molt aquest senyor,
el còmic d'entrada, de bones a primeres,
costa una miqueta per això, no?
Per aquest to tan radiogràfic
que imprimeix el senyor de Bodo.
De Bodo, per cert, té en de Bodo.
Perdoneu que vagi així una mica desordenat,
però penso que és important dir
que és el responsable de còmics
tan importants pel TVE
o diguem europeu dels darrers anys
com l'Ulu Mujer Desnuda
o com los Ignorantes.
Són dues de les seves darreres obres
publicades en el nostre país.
I ara el que fa la cúpula
és recuperar des de 2001 aquest rural,
que comença com una mena de reportatge
una mica fred, una mica objectiu,
però a poc a poc et vas ficant
a la vida d'aquestes persones
i vas empatitzant amb elles
i a mesura que et va explicant
la seva vida, els seus costums
i les seves maneres de fer,
et fa més mal pensar en com acabarà tot això.
Bé, té una part de crítica cap a tot això,
cap a l'urbanització tan salvatge,
però no deixa de ser un testimoni
bastant fidedigne de tot això.
Una mica el que feia el Josaco,
l'únic en lloc d'anar-se'n a un lloc bèl·lic
i en un lloc de context de guerra i tot això,
se'n va a un lloc molt més quotidià,
molt més proper i també molt més identificable.
recordo, us diu Rural, Crónica d'un Conflicto,
és una de les novetats de la cúpula
i jo crec que tindrà el seu públic,
crec que mereix un cop d'ull, com a mínim.
És com l'alternativa a Valscombaixir,
però del revés.
Valscombaixir era aquell documental animat
que va sortir i que es va estrenar fa poc.
Sí, sí, sí, recordo la peli.
Un documental convertit en còmic.
Un documental convertit en còmic?
És igual.
I què era Valscombaixir?
Hòstia, perdona, perdona.
Valscombaixir, no te'n recordes?
Era un documental, però animat.
Ah, però era un documental, no era ficció?
Era documental.
Després se li va a la oia,
però es venia com a documental.
Ah, ah, ah, vale, vale.
Sí, sí, sí.
En aquell cas era un documental
que s'havia passat al format animat
i en aquell cas és un documental
escrit en còmic.
Ahí està.
No, no, perdona, perdona, estic lluny.
Pero los amigos oyentes.
Marc, treu-me aquesta tondaria
amb alguna cançó xula.
Tens Angel Olsen, d'entens?
Ah, vale, deixaràs una mà.

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
David David
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit