Els accidents són per a tota la vida.
El volant, risc zero.
Generalitat de Catalunya.
El volant, risc zero.
Sí, sí, sí.
Perquè la setmana que ve és el nostre últim dia.
Ah, i ens donen les notes.
Esta es la preparación para la season finale más floja de toda la historia.
Sí, probablement, probablement.
A les sèries el penúltim capítol sempre té un punt allò al ritmo,
perquè et prepares per la season finale.
Però nosaltres no és el cas.
Farem un dels programes potser més lamentables de tota la història del flujo.
I ja en portarem dos.
Ja en portarem dos, exacte.
Com dic això, la propera setmana és el nostre últim dia de classe,
ens donaran les notes.
és la primera vegada de la meva vida que espero repetir curs,
perquè això vol dir que l'any que ve estarem aquí.
Però el senyor del Bernat encara ens va dir
tu no ho saps si estaràs aquí?
Jo no sé si ho vull repetir, ho vull passar.
Home, amb unes copioses vacaciones entre mig,
jo crec que podrem descansar ahí,
podrem agafar forces per la campanya de l'any que viene.
A ver, técnico de sonido, ¿cuántas son nuestras vacaciones?
Sí, pagades.
Dos dies.
Dos mesos?
Dues setmanes.
Dues setmanes?
Tres mesos?
Quasi bé tres mesos.
Tres mesos pagats, eh?
Bueno, doncs farem algun viatjat al Caribe o a Can Mèl·lic.
Bueno, doncs hem donat la benvinguda als nostres...
No, a totes les estes.
A tot això?
Mira, són les 8 i 8.
Bueno, doncs, va, dóna-la tu, sisplau.
Bona tarda a tothom en aquest dijous
matemàticament en directo i rigorosament en vivo.
Xavi Raldán, bona tarda.
Bona tarda, Carlos Giacomelli.
Marc Perarnau, el nostre tècnic de son.
Oh, estimadíssim Marc Perarnau,
que s'ha posat silicona als llavis.
Sí, no sé per què ho he fet.
Estàs guapo, eh?
Però abans estàs més guapo encara.
Tira la següent, va.
Bé, significa el trolololo en un indret de les zones argianes
a les que no teniu accés.
Si esteu mirant la webcam, no hi som allà.
Ens podeu sentir, però no ens podeu veure.
Si ens veiéssiu, ens veuríeu interpretant el trolololo,
com a un sincer i emotiu homenatge
al nostre personatge de la setmana.
És que és dur de dir, eh?
Sí, acostumem a...
Ja ho sabeu que cada setmana tenim un personatge de la setmana
i acostumem a agafar personatges influents
per la cultura...
per la cultura en general d'àmbit mundial.
I aquesta setmana, doncs, no se'ns podia escapar
que ha traspassat, ha passat a millor vida
el nostre estimat...
Ja ho diré.
Eduard Hill.
Sí.
Que és l'intèrpret, doncs, que cantava...
M'estic posant a peça d'ombrado, eh?
Has vist?
Oi que sí?
Que cantava aquest fabulós i emotiu tema
que es deia trololololo.
De veritat, és veritat, això, eh?
Va traspassar fa uns dies, va morir aquest senyor en un hospital.
Dilluns va ser?
Entre dilluns i dilluns.
Sí, exacte.
Fa molts dies ja.
Bé, dilluns a Rússia, diumenge aquí.
Sí, va morir abans a Rússia que aquí.
Sí, sí.
Bueno, és igual.
Doncs, el senyor estava en coma en un hospital
i va morir i vam dir, hòstia,
a aquest senyor li hem de rebre un sincer homenatge
i aquí està la cosa.
El senyor Trolololo ens està sentint segur
des d'allà on sigui
perquè sé que té una connexió especial
amb el condensador de flusso
i l'hem nomenat personatge de la setmana.
Exacte.
L'hem nomenat personatge de la setmana
perquè l'alternativa era...
Tu no ho saps, Carlos, però jo m'he pensat
de l'alternativa, que era...
Bueno, allò que vam dir,
te'n recordes com que vam dir,
podríem fer en lloc de personatge de la setmana
gilipolles de la setmana.
Sí, espera, espera.
Tanquem que han petatrolololo,
en paz descanse,
i gràcies a ell
existen totes les pàgines web
de tumblers i demà merdes.
Ah, exacte.
Ara, el gilipolles de la setmana.
Sí, l'inventor moral de los meme.
No confundamos.
I ara, sí, el gilipolles de la setmana
podria ser, si et sembla,
en Taquesi Kitano.
Saps què ha dit?
En Taquesi Kitano.
No, però aquest tio el respectem.
Com que el gilipolles?
El respectem, el respectem.
Jo el respecto fins a cert punt
com a cineasta,
com a creador de pel·lícules
i programes on hi ha en sinos
que es foten tonyes.
Com a persona,
ja ho poso més en dubte,
perquè ha dit al tio,
en un programa de la tele japonesa,
que, bueno,
li van contar
que li semblava la notícia
que Barack Obama
aprovés els matrimonis homosexuals
i va dir a algú com
¿Qué será lo próximo?
Caçar personas con animales
o algo así.
Vale, llavors,
aquestes declaracions
que per mi signifiquen
un jarro d'aigua fria
perquè en aquest tio
jo el respectava.
Vale que últimament
se l'està veient
a su nipona,
a Xaveta,
bastant amb les pel·lícules
que està fent.
L'última que va fer
jo era
vaig veure a Sitges el 2010
i era seriosa.
La de la tortuga.
Sí, ha vuelto.
No, no, no, no,
no sé com es deia.
Era una de Yakuza,
no?
Sí, sí.
No me'n recordo com es deia.
Era com seriosa.
Mira, ha vuelto.
Ha vuelto,
el Takeshi serio.
doncs, bueno,
no ho sé,
però està fotent gambades
allà on va,
perquè tio,
això no ho sé.
Però,
¿qué será lo próximo?
¿Casará gente con media cara?
Aquest té la paralisia.
Què?
Ah, ah, ah,
vale, vale,
sí,
té una paralisia.
Jódete.
Sí,
és verda.
Podries haver trucat
aquell dia a Osaka.
El tècnic de Saldre
que et censurarà això
quan editi el poc.
Sí, sí,
tot això es talla
i queda fora, no, Marc?
Sí, vale.
Bueno, doncs,
Trolololo,
el senyor Trolololo,
l'Edward Hill,
el personatge de la setmana
i imbècil de la setmana
també,
Taka Shikitano,
gran cineasta
i estúpida persona.
I peor persona.
Vale.
de la setmana
i estúpida persona.
de la setmana
i estúpida persona.

amb la diferència
que no és cap merda,
però vull dir,
és una manera de parlar.
Us parlem de còmics
cada setmana
més o menys a aquesta hora
i portem aquesta setmana
un parell de novetats
de l'editorial
Sin Sentido.
Ja sabeu que, bueno,
són uns habituals
d'aquesta secció
perquè sempre, bueno,
treuen coses guais.
Escolta,
que menys que parlar-ne
una miqueta.
una de les
que us portem avui
és una cosa
que es diu
Breve Encuentro
i que no és
sinó una mena
de biografia.
No, no, no.
En principi,
d'entrada,
no té res a veure
amb la pel·li del David Lin,
però sí que té guinyos
a la pel·li del David Lin.
Però no és cap adaptació.
A veure,
és la història,
la posada en vinyetes
de la vida
d'un poeta gallec
molt important
que es diu
Lois Pereiro
o que es deia
Lois Pereiro.
Un senyor
que va viure
diguem
la moguda cultural
dels anys
70 i 80
i es va morir
als anys 90
perquè era
un d'aquests poetes
malditos
que li fotia
bastant a les substàncies
i que va viure
una vida
d'aquelles ràpides
i plenes
d'accessos
i de mala vida.
Un tio que a més
es va enganxar
a la heroïna
a part de les substàncies
habituals
i l'alcoholisme
i tota aquesta història
però que no obstant
va deixar un llegat
a la cultura espanyola
i concretament
al panorama
de literatura
i poesia
gallec
de valor incalculable.
Un tio
que va
estar present
en tota aquesta
moguda
molt lligat
a això
com dic
a tota aquesta cultura
underground
bastant punky
amb una ideologia
bastant
potatilla
era el típic
anarco comunista
d'aquests així
canyeros
canyeros
un tio
bona persona
bona persona
i
mira si és bona persona
home segur que era
molt bona persona
però era un tio
potentillo
i ja et dic
molt lligat al punk
i que es mereixia
un homenatge
però ja
vull dir ja
és un tio reconegut
però potser no
és un tio que
ha arribat a les grans masses
no és un tio
que puguis parlar
puguis sortir al carrer
i dir
quin era Eloís Pereiro
i la primera maruja
que estigui comprant
a la ternera
dir
mira era un poeta
gallego
per cert
aquest senyor
va néixer
l'any 58
i es va morir
el 96
perquè us feu una idea
una mica
de quina va ser
la seva
bueno en fi
el que deia
és un tio
que es mereixia
un reconeixement
és curiós
com a reconeixement
un còmic
un còmic
sí
podria haver sigut
no ho sé
una biografia
escrita
normal
un documental
per a TV1
podria haver sigut
un documental
és veritat
pot ser
que hi hagi
algun documental
dedicat a la figura
de Eloís Pereiro
no no
és que
terreto
és més
terreto dos veces
que em trobis un tema
que no hagi tractat
documental
hi queda això
la setmana que ve
en parlarem
que són molts anys
d'història
de documental
i tant
bueno en fi
doncs ha hagut de venir
aquest Jacobo Fernández Serrano
que és l'autor
d'aquest còmic
que és un jove
gallec
va néixer a Vigo
l'any 71
que bueno
estava començant
això
en esto del mundo
del cómic
havia fet
il·lustració infantil
i tal
i ha agafat
aquesta figura
d'Eloís Pereiro
i li ha dedicat
aquesta biografia
que és
jo intueixo
una mica
com la seva pròpia
persona
com la seva personalitat
una biografia
bastant
bastant
anàrquica
bastant
molt lliure
a nivell de forma
i que
en fi
que és imprevisible
i que té
multitud
de fronts
inclou
poemes
del propi Pereiro
inclou
sketchos
de la seva vida
inclou
metàfores
inclou
passatges
totalment poètics
símbols
inclou una mica
de tot
i doncs
explicar la història
d'aquest poeta
explica una miqueta
també la història
de l'Espanya
de l'època
fa referències
als successos
que van passar
en aquella època
concretament a Galícia
però també a tota
la geografia espanyola
te'n recordes
allò de l'aceite de colza
te'n recordes
aquella història
l'aceite de colza
no
saps per què no me'n recordo
perquè jo no he llegit el còmic
perquè sé perfectament
que tu abans de llegir el còmic
tampoc sabies
el què?
lo de l'aceite de colza?
sí
home
sí
sí
va listo
cuéntale
bueno
són unes partides d'oli
que no havien estat tractades
segons les normes
de sanitat correctes
i van afectar
bastants milers de persones
i van morir bastants milers de persones
a causa d'aquest oli
sí, sí, sí
jo no havia sentit a parlar
després te'n metió tu
en este verenginal
podries haver dit
sí, sí, por supuesto
l'aceite de colza
jo estic de l'aceite de italiana
a mi me da igual
no m'afecta
bueno, doncs
l'aceite de colza
ara
ara sí, eh
ara sí
bé, doncs
també
és un incident
que està present
en aquest còmic
era un exemple
era un pur exemple
i a partir d'aquí
doncs
també
fa una mena de
petita anàlisi
sobre els referents
d'Elois Pereiro
surten poemes
de Ties Elliot
surten fragments
de
Raymond Carver
surt algun fragment
de
de L'Urrit
surt el L'Urrit
amb una vinyeta dibuixat
vull dir
tot aquest món
diguem
cultural
dels anys
80
dels anys 70
80 i 90
tota aquesta gent
una mica
que anava
doncs
bastant
a la seva bola
tothom està
present en aquest
en aquest llibre
que a més
a part del còmic
també és interessant dir
que inclou una sèrie d'extres
un parell d'extres
bastant interessants
com ara un text
de Manuel Ribas
que va ser
amic
d'Elois Pereiro
en el moment
i a part
un
diguem
un anex final
que inclou
alguns poemes
del Pereiro
encara
la llengua original
amb la qual cosa
això
li afegi un plus
d'interès
en un còmic
que ja de per si
és molt interessant
perquè
doncs això no
perquè
com dic
és molt apassionant
en la seva llibertat
i en la seva
imprevisibilitat
gairebé
és un còmic
que a cada pàgina
és diferent
de l'anterior
algú més a dir
se t'ha acudit
algú més a preguntar
sí
en color en blanco i negro
és en blanco i negro
és muy gordo
o es muy fino
és medio
¿cuánto vale?
medio
doncs
no ho sé
vam quedar
que la cultura
no té preu
tio
a la cultura
no se li pot posar preu
me dejarás
a ver tu
i comprar
jo ho sé
jo sé quan costa
però no ho vull dir
ja te'l passaré
i si voleu passar per la ràdio
doncs
us el puc deixar també
si voleu
si ho vulgui
que es posi en fila
després del Carlos
i al Carlos
li passarà el còmic
no després no
muzyka
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Vale!

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...

...


...



...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
N'hiro!
N'hiro!
Eh...
Bueno...
Recuperar!
Estan allà els programes penjats i desglossats.
Hi ha uns desgloses que es diuen The Pit.
Allà podeu trobar tota la informació que us oferim cada tarda.
us oferim cada tarda.
Por si nos vamos mucho por las rames, básicamente, ¿no?
Sí, básicamente, és aquesta la idea, és aquesta.
Bueno, m'alegro que em treguis el tema de
Sin Sentido, perquè...
Sí, espera, espera. Cada vez tienes
menos sentido, Xavi. Ai, porque esto
és un Sin Sentido. Vale, gràcies per introduirem
el següent tema, i és una
altra de les novetats
de l'editorial Comiquera, que
es diu Charanga. És la
darrera obra d'Hot Picot, que
és una
autora francesa bastant jove, va néixer
l'any 79.
Bueno, potser...
Potser ja no és tan jove. És jove, va, sí.
Entra, entra en el...
Sí, entra dintre la categoria
de joves, que va debutar
oficialment l'any 2005
amb unes històries que es deia
Rollos Míos, que va editar també Sin Sentido,
i que des de llavors li ha anat editant totes les seves...
O diria que gairebé totes les seves
obres, com ara, doncs, la continuació
de Rollos Míos, que era Mas Rollos Míos.
Una papa
i una cosa que es deia travessia.
Ara, doncs,
sortim amb aquest Charanga
que torna
una mica a agafar les constants de l'autora,
que són, doncs, les... bueno,
aquestes preocupacions i aquestes cosetes
de l'edat que és...
bueno, de la gent que se situa en aquesta edat
entre la joventut i l'edat adulta,
saps? El traspassi aquell de los
trenta i pocos, veintitantos...
La crisi de los veintitantos.
La crisi de los veintitantos.
De la trenta i pocos.
Sí, cada període d'edat té la seva pròpia crisi, no?
Clar.
Bé, llavors...
Què?
És que tampoc té gaire sentit.
En la crisi de los 40.
Los 40 son los nuevos 30.
Es la crisi de los 30.
Prou ja, prou ja.
Prou ja.
Prou ja.
Prou ja.
Prou ja.
Prou ja.
Doncs si esteu una mica en crisi, així en general,
podeu llegir aquest xaranga,
perquè us sentireu mig identificats,
mig reconfortats,
perquè això explica la història,
se centra una miqueta en el món de les xarangues,
és a dir, de les bandes així més o menys improvisades
de músics que van de festa major en festa major
i que fan combates de xarangues, no?
Que fan allò...
Oco wave.
Bé, combates, no lluiten físicament, eh?
No, ja, però com un rei de la pista, no?
Bé, sí, molt bé, no,
estan tots allà, i van fent,
i es piquen entre ells, i van tocant.
Fem una cosa, a partir d'ara,
que hi queden molts programes,
em passes als còmics,
que així los leo antes del programa i així no...
Què et sembla?
D'ara, endavant, ens passaré tots els còmics...
Bé, la setmana vinent no,
però a partir de la següent ja sí,
perquè no m'he vingut.
Ah, perquè la setmana vinent volia ressenyar 17 còmics.
No, però a partir de la següent ja sí.
Vale, vale.
Doncs, no, ja et passaré a tots els que sortim de cara a setembre,
que en seran uns quants.
Doncs...
Ah, no haveria hablado.
Bé, ara no toca això.
Ara toca parlar de xaranga,
que és un petit còmic,
doncs, això,
que juga bastant a la d'identificació,
perquè, com dic, són aquestes xarangues
que en el fons no són, sinó,
doncs, uns grups de persones,
a la vintena,
que l'únic que volen és fer farra i juerga.
Bàsicament se centra en borratxeres, aquest còmic.
Són penya, que va a tocar,
toquen quatre coses
i s'emborratxen fins a les tranques.
Sí, sí, sí,
vull dir, després,
doncs, ja et ve el que ve,
les gomiteres,
te quiero un mojollón
i, què me pasa,
què me pasa,
me estoy cayendo.
Però, bueno,
molta gent se sent,
dic jo,
se sent identificada amb tot aquest rotllo.
No és el meu cas,
però, bueno,
sí que es detecta un cert customisme
i una certa...
doncs, un cert lligam
amb la juguetud mundial.
M'estic liant de mala manera, eh?
Sí, sí, m'estic liant.
És que després la meva mare sent el programa
i diu,
però com és això d'aquests identificats
amb gent que s'emborratxa, no?
És veritat, jo no m'emborratxo,
però és igual,
cadascú fa el que fa amb la seva vida.
Carlos, no em miris amb aquesta cara.
Charanga, Carlos,
Charanga, Charanga.
Digues com és el dibuix,
jo què sé,
volve, volve el lío,
volve el lío.
Sí, sempre em preguntes el mateix,
t'has fixat.
Com és el dibuix?
No, però ho dic perquè...
No tens grans inquietuds artístiques.
És com la piedra pilar
sobre la que volves,
miliar sobre la que volves.
Sí, exacte.
La pilarica.
Piedra biliar, també, no?
Sí, també.
No, piedra biliar.
Bueno,
la piedra biliar
és un dibuix molt expressiu,
amb un ras molt suelto
i que, bueno,
que tira d'uns colors així
com a aquarel·la
molt vius
i molt expressius
i que, bueno,
és com a mono,
és com a mojo,
saps?
No, és veritat,
és així com,
hòstia, que guai,
és un dibuix molt xulo,
molt agradable,
que entra molt per la vista
i que amaga
dins de tot aquest bon rollo,
aquesta juerga,
aquesta fiesta ferrà contínua,
una sèrie de problemàtiques
i de sentiments
una mica més foscots,
com aquests de,
que sigui l'absència,
que sigui la soledat,
una mica el que passa a tothom.
Lo que hagamos,
lo que hagamos,
prendre alcohol.
És que al final és això.
al final parla d'això
d'una manera, doncs,
bastant xula,
un tema, si vols,
bastant universal,
però de manera xula,
encertada
i que es fa molt maco de llegir
i jo crec que és un dels còmics
ideals per aquesta primavera,
etapa de primavera-verano
que se'n es veu de encima.
Passem abans aquest.
Què?
Aquell del poeta gallec.
Sí?
Perquè...
Eh.
Bueno, són diferents...
Perspectives.
Sí, diferents perspectives de la vida.
Jo te'ls passo tots dos
i tu després em fas el que vulguis
mentre em tornem.
Ah, vale.
Vale?
Vinga.
Jo no querré demostrarte,
mi amor,
que hay algo extraño.
Lo simple puede serte fiel,
sin dudar.
Si al final llegarán otros besos clandestinos,
para mostrar que nunca habrá otro igual.
y tú y yo nos reiremos de todo cuando acabe.
Mi amor, esta historia sobre un beso fulgán
que se'n escapó,
que se'n escapó,
que nos huvió,
sin pensar,
que se'n escapó,
que nos huvió.
Yo no querré demostrarte,
mi amor,
que hay algo extraño.
Lo simple puede serte fiel,
sin dudar.
Si al final llegarán otros besos clandestinos,
para mostrar que nunca habrá otro igual.
Y tú y yo nos reiremos de todo cuando acabe.
Mi amor, esta historia sobre un beso fulgán
que se'n escapó,
que nos huvió,
sin pensar,
que se'n escapó,
que nos huvió,
sin pensar.
El belga,
amb aquest tema que es deia
Todes les coses,
sonant des del seu disc 1971,
es deia que el disc no és que sigui d'aquest any,
va sortir fa dos o tres anys,
és un dels altres grups que ve en directe
a tocar a Barcelona aquest cap de setmana,
el dia diumenge,
que de cognom 10,
l'Apollo 2.
Molt bé.
L'Apollo 1,
no l'Apollo 13,
l'Apollo 2.
Per 15 pavos.
Doce anticipada.
Exacte.
És que m'he anticipat a tu.
Sí, sí, és veritat,
molt bé, molt bé.
Sí, sí, sí,
és un gag metató.
Ara mateix el nostre director està flipant,
sí, sí, sí.
Bueno, el belga treu,
el belga treu un disc un nou,
però aquest era un tema recuperat de l'antic,
que segurament tocaran
i intercalaran, doncs, això,
temes de presentació del disc un nou,
digui jo.
Ho sabrem aquest diumenge a l'Apollo.
Ens posem seriosos.
And who are you?
The proud Lord said
That I must bow so low
Only a cat of a different coat
That's all the truth I know
And a coat of gold
A coat of red
A lion still has claws
And mine are long
And sharp, my lord
As long and sharp as yours
No ho veieu, perquè la webcam està desconnectada
per problemes tècnics,
ja més ser problemes tècnics,
ja més ser que estem endiferida,
però ens estem...
ens estem tocant.
Sí?
Sí.
Mútuament o cadascú lo seu?
Això ho deixem a la imaginació de l'oient.
De quin oient en concret?
No, no, és que la ment de cada dient...
Que no s'envien flores.
No m'he tirat de la llengua,
perquè la lío
i ens posem seriosos
i ja està molt bé liant-la.
Quan no et tiro de la llengua,
ja la lies,
imagina't quan t'estiro.
Vale, va.
Estem escoltant
The Range of Customer.
Hola.
Què vol dir això?
Aquesta és una cançó
que sonava, entre cometes,
al llibre de George R. R. Martin,
Choque de Reyes,
i que han adaptat per la sèrie.
Per quina sèrie?
No hi ha cap sèrie que es digui
Choque de Reyes, tot taco.
Per la sèrie de Juego de Tronos temporada 2.
Ah, vale, vale.
Que ràbia d'això, eh?
Perdó.
Però bueno.
Bueno, una de les llibertats
més que s'ha pres aquesta sèrie
a lo largo de los dos años
que ja lleva,
perquè Juego de Tronos,
Juego de Tronos va acabar,
va acabar ja fa cinc dies.
Aquesta sèrie acaba més
que no comença.
O sigui, sempre és...
Ah, ja ha tornat a acabar.
Sí.
És com...
Ah, ja, ja, ja.
Ja està.
Clar, és que la primera temporada...
Ah, vuit mesos.
Ah, haurem d'esperar vuit mesos.
Ah, ja, ja, ja.
Pum, ja s'ha acabat.
Dos mesos de res,
tres mesos de res i fora.
I a més, el primer llibre,
encara, perquè és un introductorio,
tal, diec episodis, vale.
De poc a poc els llibres van creixent
en volumen,
o sigui, físicament van creixent,
i els capítols no,
els queden allà en deu.
Sí.
Bueno.
Bueno, potser la temporada que ve en fan onze.
No, bueno,
que l'últim capítol
de la segona temporada
de Juego de Tronos
dura una hora i cinc, ja.
Ah, esplèndidos.
En fi, ha acabat la sèrie
i ha confirmat
les excel·lents sensacions
que ha anat deixant
durant tota la segona temporada,
a la meva opinió.
Sí.
Jo crec que...
La primera reconec,
i ho vaig dir aquí al Fluzo, per cert,
que em va deixar una mica fredot
amb masses llibertats.
Es prenia unes llibertats
que de vegades dius
bueno, esto ya duele un poco.
assumiéndolo
i tenint vuit mesos per recapacitar,
ja en fontes de la segona temporada
pensaran en aquestes llibertats
que efectivament continuen,
però en aquest cas ajuden.
Per què?
Perquè el llibre es va expandint.
Van creixent els personatges,
van sortint personatges
de debajo de las piedras
i l'epílogo amb els noms
ja sobrepassa
les ciento y pico pàgines.
A la sèrie
tallen de lo lindo,
agafen els personatges principals,
als secundaris els donen
un pes més o menys relatiu,
reconeixes la seva cara,
no saps ben bé qui és,
tampoc ho importa,
és molt més condensada
i per sort
han reduït tot
en 10 episodis
francament potents,
francament potents,
en especial aquesta sísima final
que s'han currat
des del capítol 9
i el capítol 10,
que bueno,
jo ja vaig posar
en mi perfil de Facebook,
podies seguir-me,
amigues?
Oh, tens Facebook?
Uala, tio,
ets supermodern.
Encara no tinc Twitter,
ja llegará,
todo llega,
todo llega.
Tu renegaves de Twitter
fins fa...
Sí, sí, sí, sí.
Ah, Twitter,
Twitter no.
S'ha de ser sense entendre
el Twitter.
Jo sí que tinc Twitter
i tampoc l'entenc.
Ah, tens Twitter,
que modern,
a veure,
és molt hipster.
Això és molt mainstream per a mi.
Sí, no,
jo sóc ultra hipster.
Que no sé què estic dir.
Amb que m'era el nom
i em diré Xavipster.
Aquest és un personatge
de Juego de Trones.
Veus?
Xavipster.
És un septo, no?
Sí.
Sí.
En fi,
parlàvem de Juego de Trones
perquè ho deia
al meu Facebook,
el capítol 9
per a mi té
alguns dels millors moments
que he vist
potser a la meva vida
a la tele.
O sigui,
té moments de subidó
impressionants
que a més van veure
el nou nou capítol
després de veure
una pel·lícula sobre batalles
que es deia Blancanieves
al cine
i van dir
Tio,
si mola més la pantalla
pequeña que la pantalla
grande.
Què passa?
Que és HBO
i que estan fent
les coses bé.
Perdona,
ja no és la pantalla
pequeña.
Ara és una
apreciació
que vaig així tonta.
No,
algú apuntava
l'altre dia
que ja la tele
és la pantalla
mediana,
la pantalla pequeña
és la de l'esmartphone.
Cuidado.
Ah, vale,
pensava que deies
que vas a fer
el teu projector.
Sí,
ara,
són de sus mismas condicions.
Aquestes coses
les fas tu,
no jo.
Bueno,
en aquest cas
tenim el mateix projector.
Ho veus?
Ho has fet tu
un altre cop.
En casas separadas
no somos gays.
No.
Però los respetamos.
Però sí.
Marc,
no ens miris amb aquesta cara.
Jo tinc molts amics
que són gays.
Bueno,
jo tinc amics negras.
Hòstia,
hòstia.
Tornem a
Juego de Tronos.
Vale, va.
Hi ha hagut canvis
en relació al llibre.
Hi ha hagut canvis
que hagi llegit el llibre,
recordarà molt poc del llibre
si l'ha llegit en el seu dia
fa molts anys,
però recordarà
alguns detalls
molt bèsties
que han hagut de limitar,
igual que van limitar
al final de la primera temporada
sense anar més lluny.
Però bueno,
ha sortit molt bé,
ha sortit molt bé
perquè han anat creixent
en pes
molts personatges
com ara
el de l'Anna Heddey,
el de la
Cersei Lannister,
per mi és el personatge
d'aquesta segona temporada
por encima de l'Anno,
que hasta ahora era...
Tengo amigos i nanos.
Por encima de l'Anno.
O sigui,
hòstia...
El dia,
recordarem el dia
que no fotis
una gambada
en 10 minuts seguits.
Ha crescut
en pes
el Tyrion Lannister,
el Tyrion Lannister
té uns minuts
impressionants
al capítol,
uns segons
impressionants
al capítol nové,
però clar,
això vol dir
que potser
no recordes
exactament
el mateix
que llegies,
doncs han canviat
bastant drastícament.
En tot cas,
com a sèrie tal qual,
el final és
dels millors finals
que hem vist
a aquesta temporada segur.
Té un cliffhanger
potente,
potente,
que jo no recordava
del llibre,
però tampoc
és que m'importa
demasiado
acordar-me del llibre,
del llibre.
I bé,
què més a dir?
És que realment
és la sèrie de la temporada
i és la sèrie
que hauria de guanyar-ho tot.
Fins i tot
fa una mica de ràbia
que ara tothom
estigui enganxat
al fenomen
en un Juego de Tronos,
ja comença a ser això...
Ah,
i tu parlaves
de hipsters,
eh?
Sí.
Anda que no,
anda que no,
pedazo de snob.
Sí,
però és el que té,
o sigui,
realment...
Ara mateix
no m'imagino
una altra sèrie
capaç d'igualar
des de lejos
la qualitat
tècnica i artística
d'aquesta...
Sí,
i a més,
a més,
s'ha de tenir en compte,
sembla una tonteria,
però és veritat,
s'ha de tenir en compte
que està arrasant
a nivell de...
no només de crítica
sinó també de públic,
està agradant a tothom,
amb la qual cosa
ja és ferma candidata
per emportar-se de premis,
perquè la quantitat
de sèries
que han sigut elevades
per la crítica
però després el públic
les ha maltractat
i en conseqüència
no els han emportat
cap premi
ni cap reconeixement
ni cap història
fa por,
no?
Ara podria canviar,
no?
Exacte,
de fet ja ha començat
la temporada passada
ja va guanyar alguns premis
el propi Tyrion Lannister
el Peter Dinklage
va guanyar
si no recordo malament
l'Emi
o el Globos d'Or
el Globos d'Or
el Globos d'Or
el millor secundari
el millor secundari masculí,
no?
Amb la qual cosa
jo crec que
aquesta sèrie està
destinada una mica
a marcar història
independentment
que et pugui agradar
més o menys
ja té detractors
i hi ha gent que no li agrada
ho respecto,
tothom es pot equivocar
no existeixen
però no existeixen
són los padres
però bueno
en qualsevol cas
hi ha bastant d'aquarum
amb Jove de Tronos
i crec que té la virtut
aquesta sèrie
de seguir
bueno
confirmant
el seu bon estat de salut
després de dues temporades
molt molt molt intenses
a més hi ha una cosa
que a mi m'encanta
i que ho diu
precisament de pel·lis
com Blancanieves
o sèries com Lost
sí
m'acabo de cagar en Lost
així com que no cregui la cosa
també és hipster això
però no
a mi els m'encantava
però és que
ells agafen
escenaris reals
i després
els toquen amb l'ordinador
i la sensació
de presència física
que té aquesta sèrie
no la té
cap altra pel·lícula
o demà
és fantàstica
senyor de los anillos
aparte
sí sí
per descomptat
HBO
sempre era
la cadena
que no feia
televisió
sinó que feia HBO
Homebox
Homebox
sempre
sempre havia estat
per damunt
de totes les altres sèries
això s'haurien de totes les altres sèries
això s'haurien de dir
però
sí que dóna la sensació
veient aquesta
season finale
de
bueno
tota la temporada
no?
de Juego de Tronos
que ja no està per sobre
de les altres sèries
està per sobre
de moltes pel·lícules
potser
hi ha un acabat formal
que no pot superar
una pel·lícula d'alt
per supost
però jo crec que
en general
sí que
està ahir
sí que pots veure
pel·lícules al cine
que no siguin
ni la meitat
d'espectaculars
ni la meitat
de ben treballades
a nivell formal
que està
que està
Juego de Tronos
que a més
té l'avantatge
de
s'ha colat
ah mira
s'ha colat
s'ha colat
en antena
sí
hòstia
podeu tornar-ho a fer
a veure
eh que l'està quitant
de seguretat
sí sí
l'està quitant de seguretat
això
això sempre rompe
Carme
torna a connectar
la impressora
Carme
fum-li
no
ara ja no funciona
quan estiguem parlant
al punt més àlgid
del nostre speech
tornarà
mira ara
el seu té un clic
lo més bo de tot
és que això
no s'estigui colant
a la gravació
i llavors estiguem aquí
parlant com a tontos
ens ho posen difícil
bueno
què estava dient
tio
que té la qualitat
més alta
sí sí
això
veient això
veient
aquest final de temporada
es col·loca
per damunt
de molts productes
cineautogràfics
ah sí
això anava a dir
i que a més
en contrapartida
té
l'elemento serializado
no
de qualsevol sèrie
de poder
desenvolupar trames
al llarg termini
bueno
jo és que aquí
tinc molta por
ah
sí
és que
ara arribarà
la tercera temporada
sí
al gener
més o menys
arribarà
la tercera temporada
sí
em sembla que s'estrena
al gener
o no
aquesta no
aquesta es va estrenar
a l'abril
doncs a l'abril
és igual
s'estrena el 2013
correspon al tercer llibre
s'acaba la temporada
l'any vinent
correspondrà
el 2014
al quart llibre
l'any següent
al cinquè llibre
i després no hi ha més llibres
oh
qui t'ha dit
que no hi ha més llibres
Martín
per favor
no, jo crec
aquest senyor
el que farà
és posar a treballar
tot el seu exèrcit
de negres
i li trauran
entre tots
li trauran
li tiraran endavant
un parell d'altres
vols dir que arribaràs
que a mi em fa poc
i de cop i volta
puguem estar dos anys
sense jugar el tren
no, a veure
sí, hi ha diferents escenaris
possibles
el primer escenari
és que realment
enganxi la sèrie
al llibre
que podria ser
i ens hagin d'esperar
un parell d'anys
sí, sí, sí
no ho seria la primera vegada
ha passat amb algunes sèries
que han hagut de saltar
alguns anys
i en sèries que porten
en antena més anys
que temporades tenen
perquè s'han hagut d'esperar
des d'ajustes d'aquests
amb Mad Men ha passat
per exemple
i amb 24 també
una temporada
24 també va passar
si en sèries recents
lo soprano
diré que també va passar
en fi
un escenari possible
és aquest
un altre escenari possible
és que la gent
s'encansi de la sèrie
i sent una sèrie tan cara
l'HBO
tot i que porta aquest rotllo de
no, és que nosaltres
les audiències
no les mirem i tal
però bueno
sí que les miren
però les relativitzen molt
sí que és veritat
però en fi
s'ha d'amortitzar tot això
està clar que una sèrie
tan absolutament cara
com podria ser
Juego del Tronos
s'ha d'amortitzar
i podria córrer
la mateixa sort
que va córrer Roma
per exemple
que és una sèrie
que de tan cara que era
van haver de prescindir d'ella
i al cap de dues temporades
la van xapar
també va passar amb Carnival
una sèrie molt bona
molt cara
i que estava planejada
per 6 temporades
i que la tercera
va fer caput
sí però aquesta és una bona
arribada a tenir
aquest despliegue mediàtico
internacional
que està tenint Juego del Tronos
des del principi
és veritat
i apostes sobre seguro
i a més aquesta segona temporada
s'han gastat molts més els quartos
molt més encara
sí
es nota
una invasió de diners
bastant important
una altra opció possible
jo crec que és la que passarà
que la sèrie seguirà tirant
a su ritmo
i el Martín dirà
hòstia
he de fer córrer més
al meu equip
cal dir
que a veure com tracta l'audiència
la quarta i cinquena temporada
o sigui
ara
quan jo he dit
que una opció
és que la
ara que m'ho dius
ara dius que no
ara ja no
ojo
perquè recordem
el bajón que pega
la sèrie de llibres
ah
bueno
això potser és relatiu
bé
la gent
jo crec que la gent
és molt més capritxosa
que tot això
la massa
penso que és més capritxosa
si de cop
deixa de molar la sèrie
i li deixa d'agradar
encara que sigui millor
doncs
ha tomat pols
saps
i a la inversa
si resulta que la sèrie
es fa més avorrida
perquè realment
el llibre
bueno
la saga
literària
es fa una mica avorrida
la part central
bueno
però si la sèrie
sigue caient d'un gracia
jo crec que la gent
seguirà
donant el seu favor
l'important és que seguissin així
condensant com condensen
que van retallant
a lo bruto
o sigui
realment
esto es paga
bueno
ja és normal
ja mola
per això t'ho dic
qualsevol cas
jo penso que passarà això
sincerament
sincerament
el George R.R. Martin
aquest
el George R.R. Martin
correrà
bueno
sí
li diran al seu equip
que es posi les piles
i ja està
i vinga
a escribir
com animals
todos
i ja està
per cert
si ens estàs escoltant
em vas dir que hi havia
un canvi molt dràstic
en relació al capítol 9
amb el llibre
envia'ns un e-mail
a projectafluzorobagmail.com
i explica'ns-ho
sisplau
perquè realment
no ho recordo
a la batalla
a la batalla
a la batalla
a la batalla
gràcies
vale
doncs
els que no haguéssiu arribat
sabeu que al capítol 9
hi ha una batalla
ja es diu Blackwater
tampoc és que
no no
tampoc estem destripant
no destripem res
tranquil
no destripem absolutament res
exacte
és un capítol
amb una batalla
jo
bueno
ja està
que per cert
avui han tratat
a una pàgina d'aquestes
de memes i mames
o jonquiblogs
o el que sea
i han posat en gif
ja l'escena final
de Juego de Tronos
temporada 2
o sea
ten cuidado
porque ahora el gif
s'expande
esto del gif
es como la polva
es la nueva polva
bueno en fi
Juego de Tronos
temporada 2
acaba d'acabar
ara mateix
balanç molt positiu
la millor temporada
que he vist jo
aquesta temporada
la millor temporada
que has vist
aquesta temporada
de qualsevol sèrie
sí
i
bueno
podria estar
bastant d'acord
i
posa les coses
inmejorables
per la tercera temporada
que veurem
no sabem quan
alguna cosa més
fer Juego de Tronos
Valar Morghulis
Valar Morghulis
misil
calor
misil
me voy a l'interior
seríem parlant de fèries
Xavi
és el penúltim programa
no, no, per favor
no m'agasesto
no m'agasesto
però si t'agrada
tot el rato
quina pantomima
cada setmana
el mateix
et toca fer això
no, no ho facis
és un clàssico
sí, sí, sí
bueno va
ja et dic una cosa
els nostres oients
trobaran a asfaltar
aquest xascarrillo
semanal
si no
no sé
bueno doncs
no sé
si voleu
fem una llista de correu
i cada setmana
fem un xascarrillo
semblant
i us l'envieu
us l'enviem
amb newsletter
podríem fer-ho
podríem fer-ho
ens envieu correus
a projectafluzo.com
i fem una llista de correu
amb la promesa
a canvi
de que ens han tigut
la temporada que ve
i així captem adeptes
o alguna cosa
però estem segons
de què farem temporada que ve
és que estàs vendiendo
la piel de los ochatos
no, bueno
bueno
ja ho veurem
ja ho veurem
no ho sé
que no t'escapis
però alguna cosa farem
la temporada que ve
si no és a la ràdio
és en otro tipo de
ahir estarem
vull dir
segur
seguríssim
i podreu sentir
xercarrillos
com aquest
que consisteix
en que el Carlos
em fa dir
cada setmana
una sèrie
que no esteu mirant
i que us hauríeu
d'estirar dels pèls
i que cremareu
a l'infern
com si estiguéssiu
fets de sebo
per culpa
de no estar mirant
aquesta sèrie
exactament
aquesta setmana
tot i que el Marc
acaba de marxar
de la passera
suposo que la cosa
va tirant
espero que hagi deixat
un pajarillo
d'aquests
que beuen aigua
i que van apretant
la tecla
mira
ens treu un micro
ai no
no
bueno
hòstia
sí
o sigui
ens estan retallant
en directe
és acollonant
jo ara ja no et sento
no sé si et sents
a tu mateix
però jo a tu
no et sento
estàs parlant
pel micro
i jo no et sento
vale
de veritat
en serió
pot ser que estigui
esperant
i no estigui
no s'estigui
gravant
va
en fi
fem una cosa
apropo el micro
per tots dos
per ser de cas
vale
tenim el dubte
a veure si se sent el Carlos
ara
Marc
no se'l sent el Carlos
molt bé
el Marc ha tocat algú
i ara no se sent el Carlos
bueno
bienvenidos a la hora
con Xavi
que soy yo
es una hora en directo
con vosotros
hablando de mi a tu
recomanar la sèrie
Xavi
sí vale
doncs avui us porto
una sèrie que es diu
això ja és surrealista
que es diu
Missis Browns Boys
vale
això no
oi oi
escolta
escolta
això no és sèrio
tios
no podem fer un programa així
no?
o sigui
podem fer un programa així?
bueno
l'estem fent de fet
a veure
Carlos parla?
no
encara no se'l sent
vale
jo vaig parlant
us porto una sèrie que es diu
Missis Browns Boys
que és una
cosa estranya
és un omni
un objecte
visionador
no identificador
que és una sitcom
que protagonitza
crea
escriu
i ho fa tot
un tal
Brendan O'Carroll
que és un còmic irlandès
Carlos
fumli
fumli fort
ai està
estira
enxufa i això
enxufa el micro
met el micro
met el micro
ara
ara no se'l sent a mi
ara se'l sent a mi
tu sí
això és un catxo
un actor còmic irlandès
ai quina gràcia
que fa el Marc
ai quina gràcia que fa el Marc
aaaah
aaaah
vale
és un actor còmic irlandès
que es diu
Brendan O'Carroll
Brendan O'Carroll
no és que estigui
o Brendan O'Carroll
és que es diu
Brendan O'Carroll
com tots els irlandèsos
tots es diuen
o algo
o lo que sea
sí
doncs que
interfeta
Missis Brown
que és una senyora
sí una senyora
sí
què ens estàs recomanant
Xavi
Missis Brown Boys
una sèrie
que es diu
Missis Brown Boys
que fa la BBC
ara mateix
a més dues temporades
de 13 capítols
és tot lo fácil
lo difícil
és explicar-ho
és una sitcom
protagonitzada
de Marc
que es transvesteix
en aquesta senyora
Missis Brown
que és mare de família
i parla molt malament
diu molts cops fucking
i trenca el quarto muro
què vol dir
que trenca el quarto muro
doncs que parla
interpel·la l'espectador
directament
sí
a l'audiència
que hi ha en directe
molt bé
sí
tot sovint
es veu l'audiència
allà
o sigui
es veuen les càmeres
es veu el públic
aplaudint i rient
hi ha un moment
per exemple
com a botó
de muestra
en el primer capítol
cuidao
ahi és nada
la primera al frente
hi ha un moment
que diu
el sombrero
no sé què li diuen
què sombrero
diu
mierda me l'olbideu
surt corrents
a l'altre set
vale
mismo plató
però diferent set
i surt corrents
i òbviament
doncs es veu
com canvia
d'un set a l'altre
i agafa el sombrero
i torna
bueno
és en aquest rotllo
és molt cafè
és molt
bueno
molt cafè
és molt anàrquica
és una sèrie
superanàrquica
super salvatge
i que
dius
esto de que vam
estan prenent el pèl
o de que no em fa
ni punyetera gràcia
i això és el que
fa gràcia
com tantes coses
que recomanem nosaltres
que no fan gràcia
i
por coincidente
fan gràcia
us recordo
estiu
Mississ Browns Boys
la
fa la BBC
es basa per ser
en un personatge
que té un recorregut
bastant llarg
van fer
unes
bueno
una ràdionovella
al principi
era un personatge
de ràdio
després va protagonitzar
alguns llibres
fins i tot ha protagonitzat
alguna pel·lícula
em sembla que
interpretada per l'Angélica Houston
si no m'equivoco
i ara
la protagonitza
aquest Brenda Nocarrol
que jo li seguiré
a la pista de prop
l'he conegut ara
és un tio gran
ja és un senyor
talludito
que porta bastants anys
en esto de las cosas
de la risa
i que bueno
ahí está la cosa
seguramente
recomendada queda
recomendada
sí
sí
bueno
queda un minut i mig
més o menys
de programa
sí
oi que sí Marc
sí no
minut i mig
parlem d'un altre
tema de cinema
així molt breument
comença la vintena mostra internacional
de cinema de dones. Ah, molt bé, molt bé.
Com que cinema de dones, ja ho deixem pel final
i li dediquem a l'últim minut i mig.
No, perdona, l'hi volíem dedicar més...
No, perquè el feminisme ara està de cap a caïda.
S'ha de recolzar els valors...
És que és molt poc menys.
És hipster? No, tampoc.
Bé, doncs llavors no. És l'úsel.
Que no, eh, però bueno.
Comença avui mateix, dijous 7 de juny,
us ho recordo, a les 10.
Sortiu de veure Fluzo i aneu corrents a veure
Siempre Feliz, que és la pel·li de la
Anne Sevitsky, eh, una noruega
del 2010, sobre una noia
que creu que és molt feliç, fins que troba uns
veïns nous que són encara més feliços que ella.
On tindrà lloc això? A la filmoteca,
a diversos llocs, eh. També,
per exemple, doncs a...
Com es deia, el cinema a l'aire lliure, a la plaça Virreina de Gràcia,
és a dir, van canviant els llocs.
Hi ha un pifòstio de sèries
curts, documentals,
antologies, tal?
Entreu a
mostracinemadones.com i mireu vosaltres mateixos
la programació, perquè és un lío.
I se m'acut que també ha sortit la programació de la Sala Montjuïc,
saps què és la Sala Montjuïc? Ah, ja ha sortit?
Sí, home. I cada any de 7 més la programació
de la Sala Montjuïc. La podem comentar
la setmana que ve, si em sembla? Quan comença la Sala Montjuïc?
Doncs, no ho sé, aquest mes, ja.
Vale, doncs sí, comentem la setmana que ve,
últim programa de la temporada, Marc Adeu.
Carlo Jacomele, bona tarda.
Xavi Roldán, bona nit.
Ens trobem la setmana que ve, dijous,
a les 8 de l'espre, a Radio Aspera.
En directe.
Adéu.
Bona nit
Bona nit