Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Ràdio de Sant Just.
Hola, 8000 del vespre.
El dia que tenim el guió més minimalista és el dia que entrem més d'hora.
Sí, és un guió minimalista, és només una pàgina, però perquè avui tenim la col·laboració del barri i la col·laboració del Pau.
El Pau fa el seu juzgat de Pau i dic, bueno, doncs mira, ja ens fan ells mig programa, oi, qual cosa, això que no ens agafem.
Sí, podríem deixar que el Jordi deixés punxat i llavors que entrin ells dos.
És més, que parlin, que conversin entre ells i ja està, i s'expliquin una mica la vida.
Però, bueno, no ens hi farem això. Tenim un deure cap a aquest poble, cap a aquesta petita nació que som els Sant Justencs.
Poble i ciutat.
I cap a aquesta ràdio.
Sí.
Poble i ciutat. Que és quedar-nos, bàsicament quedar-nos i fer un programet durant la següent hora, en el qual parlarem, doncs, de què toca parlar avui, Carlos?
Un parell de pel·lis.
Sí, alguna pel·li, algun llibre, potser...
Sí, per cert, n'he acabat un ara mateix, de llibres. Ara mateix, o sigui, mentre venia m'he acabat un llibre.
Què dius, ara?
Sí, sí, molt bé.
Al darrer del palà, jo, tu.
Vols que en parlem la setmana que ve?
Eh, no cal.
Vols que en parlem avui?
Si anem sense guió, ja en parlarem, i si no, no en parlem mai.
Només una cosa, està bé o no està bé?
Eh, divertit.
Ensulínia?
Ensulínia, en línia picmeo, saps? En plan, niños pequeños de promedio.
Esto siempre mola.
Bueno, segons l'enfocament, i l'enfocament del palà, no acostuma a ser molt net, com que diguéssim.
Puc dir només una frase i ja puc començar.
Jo, i tant, i tant, i dues.
Una cosa va ser d'una niña que se muere i entonces abre un bloc.
Com, a veure, a veure? Es mor i...
I llavors s'obra un bloc.
Des de l'Uber Vida?
Sí, exacte, exacte.
Des del més enllà?
Sí.
Bueno.
Des de la Postalife, se llama Postalife.
Bueno.
Postvida, està postviva.
D'aquí pot sortir un llibre del Palàniuc o pot sortir una sèrie de CW.
Exacte, correcte.
De aquestes que li agraden tan al barri.
Parlando de barri.
Oh, qué gran.
Barri.
Hola, buenas.
Buenas tardes, ¿qué tal?
Muy bien.
Oye, tú verías una sèrie así, protagonista, una chica que se muere...
De 11 años, eh?
De 11 años, y desde la otra vida hace un bloc.
Eh, tenemos una joven zombie que trabaja en una morgue y se come cerebros de sus víctimas
para terminar los casos criminales.
Bueno, no, tampoco hemos desacertado tanto.
¿De qué cadena es esto?
Eh, CW.
CW, ah, no, no, eh, has visto.
Como si estuviera preparado tú.
¿Y zombie?
¿Cuándo se estrena esto?
Eh, no lo sé, abril o así.
Ah, ¿y pinta bien o qué?
Porque...
No, no, y el creador es Ross Thomas, el creador de Verónica Mars, pero...
Uf.
Pero no opinión.
Es una adaptación de un cómic, pero adaptación más libre que libre.
Vale.
Bueno, pues buenas tardes, más que nada, porque tampoco te habíamos saludado.
Estaremos pendientes de iZombie.
¿Qué nos traes hoy?
Vamos a hablar de unos de los grandes estrenos así de la televisión británica en un tiempo.
Es Fortitude.
Es una coproducción entre Sky Atlantic, que Sky Atlantic ha tenido pocas series hasta
el momento, todas canceladas, que eran Hit and Miss, Tunnel, la versión inglesa y francesa
de Brom Broen, y luego creo que también tuvo una de Bomberos, de Smoke, pero todas
han terminado canceladas.
Vaya, pues no es muy buena señal, ¿no?
Así de entrada no son muy buenas credenciales.
Estos estaban bien, pero ninguno ha conseguido pasar de la primera temporada.
Y esta vez es una coproducción entre Sky Atlantic, por la parte británica, y Pivot,
una serie que ha empezado...
Uy, una serie.
Un canal que ha empezado en Estados Unidos hace poco emitiendo Buffy en versión HD.
Necesarísimo.
Y están metiendo unas patilladas con la emisión de Buffy.
¿Pero qué han hecho?
¿Cómo haces?
O sea, Buffy está grabada en...
Por eso digo.
El formato de grabación cuadrado esté desde los 90.
En 4 tercios, sí.
Eso es.
Pues Buffy está grabado en eso y estos lo están emitiendo en panorámico.
¿Qué han hecho?
Recortar, claro.
Zoom.
Madre mía.
Joder.
Recortar.
En muchos casos Zoom y en otros.
Han abierto planos y han metido digitalmente...
No sé.
Es una locura.
Uy, uy, uy.
Qué mal rollo.
Sí, sí.
Esto...
¿Jos Lucas tenía algo que ver?
Jos Lucas podría estar por ahí.
Esto...
Creo que el HBO piensa hacer algo parecido con The Wire.
Uf.
Ya, pero me imagino que tendrán bastante más cuidado porque...
Seguro, seguro.
Seguro.
Te lo digo.
O sea, hay blogs en internet que comparan las escenas originales con las de Pivot.
O sea, son de vergüenza.
No, claro.
Pierdes información.
Cuando estén bocata al lado de las cámaras es terrible.
Ah, porque recuperan los másters, claro.
Entonces, eh...
En algunos casos hacen los zooms que pierdes un 80% de la imagen.
Recordas información, claro.
Y en otros, pues tienes ahí al equipo de cámara.
Claro, claro.
Abren, digamos...
Es meta, es meta.
Recuperan el máster y a partir de ahí lo hacen.
Eso es.
Claro, habrá casos que se podrá hacer, pero otros...
Pasará lo que dices tú, ¿no?
Que sale el equipo por ahí, pues, pululando.
No, es horrible.
O sea, es vergüenza.
Pero bueno, Pivot, dentro de lo que cabe, Fortitude les ha salido muy bien.
O sea, es una serie bonita.
O sea, tú la ves y dices qué bonito es todo, qué paisajes y qué frío más gustoso.
Sí, porque es una serie que transcurre en Islandia, ¿verdad?
En un pueblo llamado Fortitude.
¿Qué está dónde?
¿En Islandia?
No sé si es Noruega o Islandia.
Bueno, por ahí arriba.
Las localizaciones reales son en Islandia, eso sí que lo sé.
Pero la nacionalidad del pueblo no la tengo muy clara.
Pero bueno, diremos que es muy ahí por arriba...
Hacia arriba antes de llegar al pueblo norte, digamos.
Un poco antes, por ahí.
Sí.
Creo que Fortitude es un pequeño pueblo en el que no existe la pobreza.
O sea, o se intentan vendernos.
La poca gente que vive ahí viven en estatus todos bastante parecidos.
O bien están trabajando en una mina de carbón o trabajan como científicos.
Pero bueno, han intentado crear una especie de microcosmos en lo que todo es tranquilidad
y no se cometen delitos.
Y tendrán un Ikea por ahí también, supongo, ¿no?
Seguramente.
Dices que es muy bonito.
A mí me pareció precioso.
O sea, visualmente es alucinante.
O sea, compras la serie ya nada más por lo visual.
Y yo no soy muy de que me compren por la vista, digamos.
Si luego la serie es una mierda, pues oye, es una mierda bonita.
En este caso, es que realmente ves la serie y dices,
hostia, esta serie es alucinante.
Tiene unos paisajes, unos planos generales que cortan la respiración, realmente.
Y de verdad, no creo que hayan saturado mucho la imagen a filtros ni nada.
No, no, no lo parece, no.
Es muy realista.
Sí, parece que esto sea así, que han puesto ahí unas cámaras.
Obviamente han tratado la imagen, pero sí, sí, es lo que tú dices.
Es como muy naturalista.
¿Y la trama qué cuenta?
Pues la trama, un pueblo en el que no hay crímenes ni nada,
pues sería un poco coñazo.
Entonces, en este primer episodio de Hora y Media,
que es Hora y Media,
te presentan muy bien a todos los personajes
y empiezan a sembrar esa duda de
todo es tranquilidad, pero todos guardamos un secreto oculto,
no sé qué, tal cual.
Y ocurre el primer crimen en la historia de Fortitude.
Entonces, tenemos como una especie de salto en el tiempo,
no sabemos qué ha pasado durante esa noche,
no sabemos quién ha hecho qué,
todos son sospechosos,
y me imagino que durante el resto de episodios
iremos descubriendo qué se oculta en ese pueblo.
Vale, ¿cuántos capítulos son?
Pues no lo sé, pero me imagino que rondarán los 10,
no creo que sean más.
Sí, sí, creo que va por ahí, ¿eh?
Sí, sí, estas temporadas británicas son 6, 8, 10 o 12,
no creo que pasen de ahí.
No, no, yo me refería al revés,
que no es tanto 6 como 10,
quiero decir que no tiraba por alto, tiraba por bajo
y creo que no son 6 capítulos,
que estaría muy bien, sería muy cuca,
sino que se va a los 10, ya veremos cómo se desarrolla.
Sí, por ahí andará.
Vale.
Yo, si te puedo decir mi opinión,
me gustó mucho la serie, como digo, a nivel visual y tal,
pero luego me faltó un poco de personajes, ¿eh?
Pues mira que la serie, o sea,
el piloto no tiene grandes tramas ni nada,
o sea, se curran mucho los personajes.
Que funcionen o no ya es otra cosa.
Bueno, no, no, a ver,
es toda descripción de personajes.
Pero a la hora y media es presentación de personajes,
una hora, por lo menos, es presentación de personajes.
Sí, pero ¿hubo alguno que te interesara de verdad?
Sí, mira, sí.
O sea, llegado a un punto de la trama
en el que todo ya se tuerce un poco,
dije, jo, qué pena, o sea,
me hubiese gustado ver la vida tranquila
de este muchacho en su nueva vida.
Bueno, ¿qué más, qué más podemos hablar de esta serie?
¿Quién hay? ¿Quién trabaja?
Tenemos actores favoritos,
tenemos a Michael Gammon,
Stanley Tucci,
Christopher Eccleston,
Sienna Guilori,
y tenemos a la protagonista de The Killing...
¿Danesa era o no?
Ah, de la The Killing original.
Eso es.
¿Ah, sí?
Tenemos a la protagonista...
Ah, mira, no, no sabía esto.
Sí, es la jefa.
Vale.
No sé qué título tiene.
O sea, digamos la que es como una especie de alcaldesa.
Sí, la alcaldesa de Fortitude.
Vale, esta era la protagonista de The Killing
versión original, digamos.
Ah, vale, vale, vale.
Y luego está esta chica española,
¿cómo se llama?
Verónica Echegui.
Sí, señor, Verónica Echegui.
O sea, a mí me sorprendió mucho encontrármela ahí
y dije, jo, me alegro, o sea...
Estás la juana, ¿no?
Han creado un cast muy internacional
y, oye, ahí está.
Están un personaje que apunta a ser bastante...
Lo más.
Principal.
¿Apunta a ser lo más?
Es que no os acordáis de esto, ¿no?
Yo soy la Juani, después del título ponía...
La Juani es lo más escrito con el símbolo.
Lo más.
Ah, sí, esto era el cartel de la Juani.
A ver, o sea, tenemos que admirar
que Verónica Echegui se presentara
con Yo soy la Juani
y mira todo lo que ha cambiado, ¿eh?
No, bueno, pero hizo aquella de la ciega,
¿te acuerdas aquella cosa...?
Hizo de ciega, hizo de...
Hizo de como misionera en Nepal.
Hizo de...
Hizo de...
Se hizo muchas cosas.
Bueno, he hecho unas cuantas cosas.
No, no, no, no, no, no, no.
O sea, lo que digo...
Pero partiendo de...
Sí, exacto, que empezó haciendo de Choni
y que cualquiera hubiera dicho
que terminaría en una producción internacional
que ya veremos si es realmente muy buena o no,
pero bueno, que tiene caché y tiene...
Tiene pedigree.
O sea, con esos agricultores...
A nivel técnico, las series británicas
siempre son excepcionales.
Ajá.
Y esta no se queda atrás.
Bueno, Carlos acaba de encontrar
Fortitude en IMD.
Y ya la he descartado.
Y ya la he descartado.
Doce capítulos, ¿eh?
¿Doce?
Sí, eso dice aquí.
Doce capítulos.
Es que al ser también pivot, o sea...
Contaminan un poco.
¿Cómo que contaminan?
Ah, que cogen un poco el modelo americano también, ¿no?
Eso es.
Está un poco ahí a medio camino de todo.
Bueno, yo me espero, ¿eh?
A que me digáis cuando hayan pasado los doce.
Ya tuve mi experiencia Fargo.
Yo ya estoy.
¿Tiene algo que ver con Fargo?
Nada, nada.
El creador de esta es el creador de Hello Winter Sun.
Pero la versión británica no es el remake que hizo AMC.
¿Hubo un remake de Hello Winter Sun en América?
Sí, sí, sí.
En IMC.
Ah, ¿sí?
Sí.
Primera noticia que hay que cancelar.
Una temporada y cancelado.
¿Y la británica funcionó a nivel crítica?
Funcionó solo a medias, ¿eh?
Yo te digo que, o sea, no recuerdo esa serie.
O sea, recuerdo el remake, pero la original no.
Bueno, es que un poco se mezclan todas estas series de crímenes.
Así como feel bad series inglesas.
Se mezclan todas un poco, ¿eh?
Son tasas un poco iguales.
No, pero eso.
Lo curioso de Fortitude es que han intentado traer...
Últimamente la televisión británica se alimenta de productos nórdicos.
Ya sean Brombroughen, Frostbijdelsen, Borgen...
Y han querido crear el propio suyo y eso es lo que les ha salido.
A mí una cosa que me descolocó mucho durante el primer episodio
es que hay un tono de...
No sé si sobrenatural, pero una intriga con esos restos congelados
que aparecen en medio de la nieve que me descolocó mucho.
No sé si te pasó a ti también o...
Sí, sí, sí, tiene este punto, sí, como sobrenatural, sí, sí, sí.
O sea, no es sobrenatural la serie, pero tiene este punto casi expediente que es la película
cuando se van ahí y encuentran cosas raras entre el hielo.
Y ese niño con esa especie de enfermedad extraña...
Sí, sí.
Tiene un punto muy, muy...
Sí que es cierto.
Y la pueden cagar mucho, ¿eh?
Si van mucho por aquí.
Pero también les puede quedar muy bien si realmente no se les va a dar el bono.
Es lo que más me sacó del primer episodio.
No sé, es una salida de tono.
Se la respeto porque no sé lo que me van a querer contar,
pero de primeras me chocó.
Bueno, pues ahí queda Fortitude,
que es esta serie de la que además está empezando a hablar ya bastante.
Tengo que decirte que no entra mucho con este frío que hace,
porque el otro día vi el piloto de Fortitude
y además vi uno de los capítulos de Heavy Water War,
que creo que no hemos hablado de esta serie, ¿no?
No.
Todavía no me he puesto con ella.
Pues ponte con ella y un día hablamos de ella.
Hay un capítulo que pasa en la nieve.
Bueno, hay mucha nieve también en esta serie.
Y la verdad es que me cogió un frío de cojones y pensé,
hostia, voy a cambiar de...
Tengo que cambiar de camello de series o algo,
porque con el fríaco que pega afuera, no sé, no entran mucho.
Pero bueno, ahí están.
A mí al revés.
O sea, yo estaba viendo Fortitude y no me daba por nada.
Era como, ¡buah!
O sea, mejor manera de meterme en el episodio.
Sí, sí, es como cine en 4D, ¿no?
Pero, no sé, me da un poco de perecilla, pero bueno.
Pero nada, ahí está.
Sería que de momento...
Te puedes poner Hawái 5.0.
Exacto.
Donde siempre es verano.
Exacto.
Y si no pones TV3, seguro que ponen esa serie de...
En TV3 ponían hace años una serie que seguro que todavía la reponen.
La de los polis en bici.
Los polis en bici.
¡Ay, ay, ay!
En bici y en...
¡Pacific Blue!
Sí, señor, sí, señor, Pacific Blue.
Aquí la he chavala de TV.
Bueno, es una serie que yo creo que los creadores cuando la rodaron dijeron,
esta serie va a ir a las autonómicas.
O sea, no va a pasar ni por las networks americanas.
Va a ir a las cadenas autonómicas.
Yo soy fanático de esa serie, ¿eh?
Yo era fanático de esta cosa, de que se iban a perseguir un ladrón
y el ladrón corría más a pie que ellos en patines.
O sea...
Pero ellos siempre saltaban.
O sea, siempre había un obstáculo y el salto ahí con la cámara desde abajo.
Cierto, cierto.
El truco, el viejo truco.
Y luego había el rollo este de meter una bicicleta por unos sitios imposibles peatonales
que decían, déjala y baja andando.
Exacto.
Para ir en bicicleta vas andando.
O meterse por un tubo de estos como de alcantarilla.
Sí, sí.
Qué maravilla.
Sí.
Qué sería de nuestra infancia sin esa serie.
No lo sé.
O sea, habría sido mejor.
Pero habría sido distinta.
Yo mis desayunos con Spider-Man, Pacific Blue y Vigilantes de la Playa.
y Rex, ¿no?
Ahí están, ¿eh?
Estas series alemanas.
Un día deberíamos hablar de estas series alemanas, Barry.
Rex, es verdad.
Estas series alemanas que pretenden como ir de americanas.
O sea, es muy gracioso.
Entonces, tú la ves...
Alerta Cobra, o sea...
Alerta Cobra, sí, señor, sí, señor.
Carne de TV3.
Yo creo que Michael Bay aprendió todo lo que sabe con Alerta Cobra.
¿Quién, quién, perdona?
Michael Bay.
Alerta Cobra es la principal influencia de Michael Bay, según tú, ¿eh?
Efectivamente.
De Michael Bay.
Le faltan los filtros estos ahí naranjas.
Exacto.
Michael Baywatch.
Michael Baywatch.
Cumberwatch.
Oye, pues...
¿Quieres hablar de algo más o despedimos la sección con esta mierda reflexiones?
No sé si hemos hablado de cúmber y de banana.
Creo que no, ¿no?
Me has dado tanto la chapa que ahora no sé si hemos hablado en directo.
Carlos, ¿a ti te suena?
A mí no me suena de nada.
Ni cúmber ni banana, ¿no?
Adelante.
No, pero si Carlos tampoco me hace mucho caso.
Las metemos ahí rápido y ya está.
El micrófono es tuyo, venga.
Russell T. Davis, el creador de la nueva versión de Doctor Who, que luego también hizo Totswood
y en su día hizo el Queer as Folk británico.
Sí.
Ha pasado una gran temporada sin hacer nada y ha vuelto a la televisión británica con esta multiserie que es Cúmber, Banana y Tofu.
Son tres series, bueno, dos series y un medio docu-reality, que se emiten Cúmber en Channel 4, Banana en E4 y Tofu en Foro UD, que es como la versión de internet de Channel 4.
Vale, o sea, en la versión, digamos, adulta, en la versión adolescente y en la versión online.
Eso es.
En las tres, bueno, en las tres versiones de Channel 4.
Entonces, sí.
La premisa de estas tres series para Russell T. Davis es el amor sin barreras.
¿Qué tenemos?
Vale.
Tres dramas homosexuales.
En Cúmber tenemos a una pareja de avanzada edad con una crisis de pareja.
y vemos como los deseos de rejuvenecer y ese síndrome de Peter Pan en una pareja de 10 años.
Semana a semana seguimos a los mismos personajes, mientras que en Banana tenemos un personaje por semana.
Ajá.
Estos personajes siempre aparecen en el mundo de Cúmber, o sea, los vemos pasar por ahí, tienen pequeños papeles.
Entonces, semana a semana vamos conociendo a un personaje diferente.
Es un rollo skins o dates, que también se veían ese tipo de...
O perdona, o citas.
O citas.
Que es la serie que ve para TV3 inspirada en dates.
Efectivamente.
O citas.
Sí.
Vale, vale, es decir, Cúmber es una serie de un personaje fijo, digamos.
Eso es.
Banana, personaje semanal.
Siempre queéis por eso.
Y están cruzadas.
Eso es, sí, sí.
Y siempre...
Vemos a los personajes, cuando se emiten primero Cúmber y luego Banana, generalmente en el episodio de Cúmber vemos pasar por ahí al personaje que luego será el protagonista semanal.
Vale, vale.
Y entonces puedes jugar a adivinar, ¿no?
Casi.
Mira, este de extra seguro que es el protagonista.
¿Qué te iba a decir?
Y entonces, ¿todo es temática LGBT?
Sí, sí.
Por ahora sí.
O sea, no sé si todos los episodios seguirán así, pero Cúmber, por ejemplo, sí.
Vale, o sea, ¿un nuevo Queer as Folk un poco o Queer as Fuck?
El Tofu en su versión original también tiene forma fálica o no?
No, creo que es cuadrado.
Bueno, esta pregunta es pertinente porque, según explica Russell T. Davis, los títulos de las series responden a...
A ver cómo lo explico esto.
El estado de...
Exacto, al estado del miembro masculino, ¿no?
O sea...
Efectivamente, empieza por Tofu, sigue por banana pelada, pasa a banana y se convierte como culmén en el Cúmber.
El pepino.
Que es pepino.
Vale, siempre es verano con el Cúmber en la mano.
Exacto.
El club del Cúmber.
Pues, ¿y qué?
¿Pero está bien la serie o no?
No sé, a ver, Cúmber cuesta un poco meterse en ella, o sea...
Para, no vayas por ahí, no vayas por ahí.
O sea, de entre todos los verbos, ¿eh?
No, a ver, no, es una serie, o sea, me parece que tiene un guión brutal, o sea, está muy bien escrita, pero sí que, no sé, tiene bajadas de ritmo siempre en el tramo general, pega el pelón y te deja con buenas sensaciones, pero no sé si funciona del todo.
Pero, banana, en cambio, tiene un primer episodio que es bastante... o sea, no me dice gran cosa.
Te perdemos, te perdemos, amigo.
¿Me escucháis?
Ahora sí.
Vale, digo que banana, el primer episodio, no era gran cosa, pero el segundo, un episodio tan bueno, o sea, que a mí me dejó encantado.
¿Cuántos llevan ya?
Dos.
Dos, vale.
Dos.
O sea, era puro skins, o sea, la mejor esencia de los personajes de skins en banana.
Está en banana.
Bueno, pues, a los fans de las series británicas que quieran probar nuevas experiencias, a los fans de skins en concreto, y un poco a quien le guste la temática homosexual, pues que se anime...
Bueno, a quien no le guste la temática homosexual, pero le gustan las...
No, no, no, es lo que...
No, no, Maudic, para que ya...
No, sí que hay un mercado de audiovisual dirigido al público homosexual, lo digo por eso.
No hace falta que lo seas para que te guste la serie, supongo.
Pero, en fin, que...
Te lo tuviste, digo, el chorro.
A ver, no, nos ponemos a pensar y ya tenemos.
Look in, please like me, Cucumber Banana...
¿Mercado tienen?
Sí, sí, sí, ahí está la cosa.
Bueno, pues oye, esto, a quien se quiera animar, ahí tiene estas dos series y media, casi, que acaban de empezar, todavía estamos a tiempo de engancharlas.
Con eso lo dejamos, si te parece.
¿Eh?
Que con eso lo dejamos yo por mi parte.
Por tus partes.
Por tus partes, pues...
Pues vale, pues dejémoslo aquí.
¿Seguro que no quieres añadir alguna última cosa?
¿Puedes introducirla?
Ayer se estrenó Freeze of the Boat, que es la nueva serie de la creación de Don't Trust the Bitch in the Apartment 23.
Y es una especie, no la he visto todavía, pero las primeras críticas apuntan que es una especie de todo el mundo de actriz, aquella serie con Terry Crews, que era...
O sea, yo me reía mucho.
Sí.
Pero en versión asiática.
Vale, bueno, pues...
O sea, una familia de asiáticos que se traslada a Estados Unidos y, pues eso, lo que hizo Black East esta temporada con los negros judíos, pues ellos con los asiáticos.
Vale, pues está bien. Mientras Seth MacFarlane se mantenga alejado, la cosa puede ir bien.
No, digo...
Sí, sí.
Bueno, Barry, tío, pues no sé, ve esta serie y nos cuentas la semana que viene a ver qué tal.
Me pongo con ella.
¿Vale?
Hasta luego.
Un abrazo fuerte.
Nos vemos mañana.
Chao.
Chao.
No, thank you.
Un abrazo fuerte.
Un abrazo fuerte.
Un abrazo fuerte.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, en Sebastián ha tornat amb un disc que es diu Girls in Peace Time Want To Dance i que tira una mica cap a ara, ho estàvem parlant aquí fora d'antena.
Ai, si escolteu-ho!
Un dia hauríem de gravar tot el que passa fora d'antena i fer una mena de...
Sí, sí, podríem...
Algú ho farem.
No és que anava a dir una cosa.
Que, escolta'm, no, que estàvem dient això, que han tornat una mica més discotequeros.
Sí.
Però, bueno, en Solínia Bell en Sebastián era, sí, festivos, escoltà.
Dura una mica sensació aquest disc de... Té aquest puntet una mica amarg, de Bell en Sebastián de sempre, no? Com es diu això? Agridulce.
I té aquest punt d'intentar passar les penes amb alegria, no?
Però que...
Pots posar-hi alegria, però sí, sempre hi ha penes, no?
Què anava a dir? Dit això, saludem el Pau ja o què? No sé si el tenim. El tenim a l'altra banda del fil? És caifònic?
Ja s'ha llevat. Oh!
Acaba de marxar. Ah, no hi és.
Hola, Pau.
Hola. A veure, ara. O sigui, si saludes així amb la mà, està bé per nosaltres, però els oients no senten.
Què tal, Pau?
Molt bé. Em sentiu?
Sí, home, i tant. I tu?
Ah, perfecte.
Sí, sí, sí.
Mira. Què tal a Nova York?
Bueno, molt bé.
Sí, se t'ha posat veu com una mica de tíata, no? No li notes una veu rara, Carlos?
Com de tíata?
Sí, ara, ara. Parles com així una mica.
És per l'Skype, com la tíata que viu a Nova York, no?
Ah, exacte. Entre tíata i Stephen Hawking, també, eh?
Saps, saps? Oh, dius mio. Una mica.
Gràcies.
Què tal? Escolta, ha passat ja el temporal o no?
Sí, aquell temps gran de la setmana passada ja va passar, i ara, ara hi ha un temporal de fred i de vent, que és una merda, perquè, bueno, o sigui, no sé, es posarà a fer fred, a lo bèstia.
Doncs com aquí, què te creus?
I ara hi ens estem preparant.
Bueno.
En plan de menys 15, coses d'aquestes borrals, així.
Ah, molt bé, molt bé.
Però, bueno, com que és un temporal, no durarà gaire temps.
Ah!
Bueno, doncs, si el de la setmana passada ja ha passat, sàpigues que ens l'heu enviat cap aquí, eh? Perquè fa un ferat del caràcter.
Ah, ja ho diré, és que està com nevant, no?
Nevant, nevant, nevant.
Nevant, nevant. A Sant Jus encara no ha arribat.
A Sant Jus poble, però per les muntanyes sí que es veia neu ahi al matí.
Jo vaig fer muñecos de nieve a la feina.
Oh!
Sí.
Que maco.
I et paguen per això?
Sincerament no sé per què em paguen.
No, la pregunta és, et paguen?
Sí, pagar-me han pagat.
Què dius, que et vas fer muñecos de nieve, eh?
Sí, perquè en Cugat sí que va nevar, però de valent.
Però no hi havia com dos centímetres, no.
Suficient per fer muñecos de nieve.
Bueno, no fas ni tu.
Queden una mica parduzcos.
Saps?
Així com marronetes.
El guatxirri d'aquestes.
El guatxirri, no?
Però van aguantar, van aguantar.
Bueno.
I una mica petits.
Tipo matriusques d'aquestes, no?
Tipo...
Medida de xinos.
I no teniu medida de xinos.
Bueno, molt bé, Pau.
I a part de passar fred, has fet alguna cosa aquests dies?
Tens algun pla, alguna recomanació, alguna història?
Ah, bueno, sí.
La setmana passada us vaig dir que...
que volia anar al concert aquest del One Palace.
Sí.
I re, hi vaig anar.
I què tal?
Hi vaig anar.
Pues superbé, molt bé, molt bé.
Quina pena que us el perdéssiu.
Sí, quina pena.
Vete la mierda, sí.
Sí.
En aquesta...
Molt de fàstic.
O sigui, jo aquestes recomanacions,
se les estic fent a gent de Sant Just que visqui a Nueva York.
Sí.
Com va això?
A tu.
No, no, no.
La qüestió...
Clar, clar, clar.
La idea és que facis...
Que aquesta secció la dediquis a la gent que corre per allà.
Zona Nueva York i zona una mica perifèria, no?
Clar.
A través del canal internacional, no?
Ens intenten?
No, a través de www.radiodesverb.com.
Clar.
Clar.
Un taco.
Eh...
Llavors, no, la segona part de la teva secció consisteix a fer propaganda per allà.
Tot el gueto català que tinguis per allà pròp, digues, escolta, els dijous a les 8 del vespre,
sentiu el programa www.radiodesverb.com.
És que no ho estàs fent?
No li vas dir al Manel l'altre dia?
Sí, ho estic fent.
De fet, estic parlant des de l'oficina.
Sí.
Hi ha aquí gent treballant, no sé si ho podeu veure.
Ah, sí, mira-la, mira-la.
Aquesta estava la setmana passada, també.
A veure, a veure.
Hi ha gent aquí currant i...
Ens el pots enfocar?
Pau, ens pots enfocar al senyor, sisplau?
Recordeu que la ràdio no ve...
Enfoca-nos al senyor treballador i ara li crides l'atenció i que es trobi a dos personatges així saludant-lo.
I tant.
A veure.
Carlos, saluda.
Saluda, aquest senyor.
Vale.
Molt bé.
L'hem fet famós.
He tingut els seus 15 minuts guarjolianos, eh?
Sí, sí, sí.
Aquest senyor.
Quin programa.
Sí.
Què dius, Pau?
Perdona.
No, no, res.
No ho deus ningú més que vosaltres.
Vale.
Escolta, no, Pau, de veritat, has de fer propaganda perquè, si no, quin sentit té que facis-vos una recomanació del que passa a Nova York?
Sí que em faig de propaganda, però em sembla que us ho vaig dir l'altre dia, que és que no conec catalans d'aquelles ciutats.
no, home, que t'estem pagant aquesta connexió directa.
Clar, però és que no, no és que hi hagi, no sé, no sé on trobar-los. O sigui, on els trobo, aquesta gent?
Que vaig al...
No, no sé.
No sé.
Busca bancs al voltant dels bancs, per exemple. Som catalans, no? O busca, no sé, gent que s'estigui queixant tot el dia. Aquest segur que són catalans.
Clar.
Gent buscant monedes pel Central Park.
Ha vist que mirin obres.
Ha vist que mirin obres, exacte, segur.
Segur, segur.
Bueno, no sé, busca això, no? Penso.
Bueno, sí, algun...
Algú ni deu haver.
Vale.
Bueno, llavors, què va passar al concert de la Web & Pallet? Va passar una anècdota superxula, no?
Que ens volies explicar.
Bueno, l'anècdota...
No, no tinc anècdotes. Va ser un concert al·lucinant. Va ser espectacular. O sigui, jo aprofito per dir això, que si passa per Espanya...
No sé si vindrà el primaver, algú, si no ho he comprovat.
No, no, no.
Però si passés per Espanya no us el perdeu, perquè és un crac.
És que ja ha passat, ja va passar per aquí.
Sí.
Va passar fa unes setmanes, no crec que torni a passar.
Mira, ara s'ha enfadat el Pau i se n'ha anat.
Hola, Pau.
Hola.
No, no, que ja ha passat a la Web & Pallet.
Però bueno, tornarà a passar.
I si torna a passar, què? No ens l'hem de perdre perquè fa un concertazo de conya.
Porta músics.
És que és un violinista...
Jo és que el que no sabia és que...
Sabia que tocava el violí, però pensava que eren tots samples seus, saps?
Sí.
Pensava que el tio estaria allà amb una taula d'electrònica i fent les seves coses.
Però no, el tio va sol amb el seu violí i té una màquina d'aquestes de fer-ho.
Un pedal, no?
I aleshores es van construint les cançons i és espectacular, és al·lucinant.
Sí, sí, sí.
Jo això ho he vist amb un senyor que es deia Andrew Baird.
Sí.
Que feia uns anys...
També feia una mica això, tocava el violí i el tio anava amb un pedal de felux i vinga,
ve capes de...
Saps on toca aquest tio?
L'Andrew Baird?
Sí.
Festival Vida de Vilanova i la Geltrú el proper estiu.
Ah, però ja té cartell, això, del Festival Vida?
Han sortit alguns i ja està aquest.
Ah, quin és ja?
Allí va ser el primer.
A Vilanova i la Geltrú?
Sí, sí, sí.
L'any passat va començar aquest festival que es diu Vida.
Abans era...
Abans el feien amb...
Ja està aquí.
No, ara sí que no ho recordaré.
Ni de conya ho recordo.
O sigui.
Però bueno, el van remozar una mica, l'han posat a una masia que es diu Can Cabanyes,
que està al mig de la muntanya, o sigui, s'ha d'anar amb un autobús que posen especial,
i allà, tot a l'aire libre, con sus pinos, con sus vides i demás,
doncs han posat tres escenaris rotllo estrella, saps aquests media pelota,
o sigui, pelota zero estrella, i altres escenaris una mica més petitons,
i doncs escolta, aquest any faran el segon, el primer any, va ser força guai,
va venir molta gent, des del reclamo l'Anna del Rei, al Senyor Xenarro,
passando por...
Das Punk, no.
Què dius, Das Punk?
Ah, no?
No, no, no.
Però què va passar?
Ostia, ara no me'n recordo.
Mira, The War on Drugs venen aquest any.
The War on Drugs, exacte aquest any, sí.
Andrew Bert, com...
També vaig veure la Sílvia Pérez Cruz l'any passat.
I ja està, i ja no hi ha ningú més, però això què és?
Hi havia alguna cosa més, eh?
Cartel.
Anem a veure el cartel.
Veieu que aquest programa ens el preverem d'antemano.
Sí.
Bueno, ha sortit ara.
No sé, jo ho recomano, eh?
Va ser un festival molt estrany, molt diferent, molt xulo, de molt buen rollito, saps?
A la silla de...
Ara no me apetece, pues me duermo en un pino, ¿sabes?
Tu duermes en un pino?
És de puta mare.
A més, sense presses, pots arribar...
Anda, mira, acaben de confirmar el Grupo Desperto Sol y Nieve, el Dida.
Bueno, Grupo Desperto Sol y Nieve, el Dida.
Grupo Desperto Sol y Nieve, Frayers...
Sí.
Murn, que està molt bé, el Don Miquel Orebe, que està a tot arreu.
Hines, bueno, Nacho Velas, Nuevo Volcano, no està mal.
Senyori del Col Brutal, The War on Drugs i Boots.
Són de moment els confirmats.
No està mal.
No està mal.
Sí, bueno.
Jo la tengo l'any passat d'estar.
Exacte.
I el Andrew Car...
Ah, no me'n recordo més d'allà, no.
Bueno.
Ah, mira, s'ha perdut el Pau.
S'ha avorrit.
No, no, no, estic aquí, estic aquí.
Ah, simplement apaga la càmera.
Vale, vale.
Pues això, vida, aneu-hi.
Vale.
Ja està.
Me quedo mejor que otros festivals.
Quan és això, el juliol?
Mhm.
Vale, bueno, doncs mira.
A més, costa poquet, que costa uns 30 euros, 30-40 euros.
Saps aquests festivals del pequeño nivel i, bueno, mira, pues està ben.
Bueno, pues estarem al loro.
Escolta, Pau, per allà a Nova York teniu algun festival xulo, no?, parlant del tema?
Sí, són tots a l'estiu, em sembla.
Bé, no, ho dic perquè, ho dic perquè, que recomanis un concert de l'Owen Palet que ha passat,
doncs, doncs està bé, però, ostres, no, i això, recomanem a algú que falti temps
perquè la gent pugui dir, ostres, mira, aquest festival és xulo i tinc un deute pendent amb Nova York.
Clar, és que el problema és que a la ciutat no hi ha gaire espai, saps?
I aleshores, doncs, hi ha com unes illes que rodegen Manhattan, que normalment, no sé, sempre es fan coses.
I el festival aquest més famós és un que es diu Governors Ball, que em sembla que és cap al cau com cap al 10 de juny o alguna cosa així.
Sí.
I, bueno, jo hi vaig anar l'any passat i va estar superbé. El que passa és que aquest any, no sé, m'ha decebut molt el cartell.
Ah.
M'ha decebut, sobretot, perquè no conec a ningú, la qual cosa vol dir que no estic posat en música.
i, per tant, saps? És una decepció.
La decepció és segura.
És una auto-decepció.
Exacte.
És una decepció doble perquè et decepa el cartell i et deceps a tu mateix.
Tens un autoestany.
Exacte.
És una super decepció i aleshores ja no hi vaig.
Bueno, i...
Ah, no hi vas. Has decidit que no hi vas, eh?
No crec que hi vagi, no crec que hi vagi.
No crec que hi vagi, perquè és que precisament coincidís aquell cap de setmana, el dia 10,
que hi ha un concert d'haver l'en Sebastián al Radio City Music Hall,
que és aquest, bueno, aquest lloc super emblemàtic de...
de... no sé, bueno, no sé com descriure'l, però bueno.
Els ve l'en Sebastián el dia 10.
Això queda a prop de Times Square, no? Si no m'ho explico?
Sí, està com cap a la 42, així.
Ah, exacte.
Més o menys.
I res, i volia anar a veure els ve l'en Sebastián,
perquè han tret l'últim disc i m'ha agradat moltíssim.
Sí, ara sentíem un tema, mira, si haguessis sentit el programa, haguessis sentit el...
No, no, jo ho dic.
No, no, escolta, és tot així.
És tot així.
Si ja no ens escolten ni els col·laboradors, tio, t'enem el seu problema, eh?
Sí.
Mira, l'Anna del Rei.
Drake, The Black Keys, Deathmobile, l'Anna del Rei, Florence and the Machine,
My Morning Jacket, no està mal, Pau, Bjork.
Bjork, Ryan Adams, eh?
Cromeo.
Això és el govern no es vol?
Això és el govern no es vol.
Venen en Cromeo, també.
Duel Gallagher.
Sí, sí, que està bé.
Ve...
Taming Pada, Decembris, no està mal.
Saint Vincent, home, World Rack.
Sí, que els conec.
Sí, que els conec, però és que no me'ls conec.
Conor Everts.
Parla, parla.
Hi ha alguna pel·li?
Future Islands.
No sé.
Hola.
Flying Lotus.
Hola.
Ah, mira, ja s'ha cansat i ha marxat.
Pau, està molt bé el govern no es vol, hombre.
Sí.
Sí.
Estimats oients, el Pau no vol anar al govern no es vol.
Si voleu un festival xulo a Nova York cap a principis de juny,
teniu el govern no es vol?
Sarun Beníten?
Sí, escolta, i si van al...
En bus en Juliastona.
Si hi ha gent que vagi als Estats Units al juny, que vagi al Bonarú, que és el mateix cap de setmana,
i és a Tennessee.
Ah.
O sigui, en un cap de setmana...
Més cap al sud, i em sembla que el cartell és més guai.
I a més, és un festival d'aquests de vieja escola, saps?
Que vas allà i a campes i tal, i et quedes uns quants dies.
Ah, com un bus toc, eh?
Bueno, doncs mira, escolta, aquest primer cap de setmana de juny,
te'n vas als Estats Units, passes pel Bonarú de Tennessee,
i després pel Governors Bowl de Nova York, i escolta...
Sí, he gastat 1.000 dólares.
De festivales, eh?
Bueno, no, escolta, però tens uns mesos per estar allà, tu.
Sí, sí, sí.
Vale, doncs no està mal.
Molt bé.
T'hem una mica construït nosaltres la secció, eh?
T'he de dir?
No.
Sí.
Per la setmana que ve, un llibre, una pel·li, una sèrie...
Tot això ja ho havíem parlat.
Mmm...
Bueno...
Quan vas a veure el Flight of the Concourse?
El Flight of the Concourse?
És que no han anunciat dates ni res, ni concerts.
Em sembla que era...
No sé si s'ho van inventar o...
A que veu jo l'encuentro.
Mmm...
Busca-ho, Carlos, si vols, vinga.
De moment...
Heu vist que hi ha anunciació alguna cosa?
No, no, no, no sé, no sé.
De moment va quedar la cosa una mica a l'aire, però...
Escolta, d'això fa una setmana ja, en una setmana poden passar moltes coses.
Ah...
Bueno, doncs, Pau, si et sembla...
T'acomidem fins la setmana que ve, aquest juzgat de Pau, 8 de contingut totalment.
Però escolta, ha sigut un plaer tenir-te amb nosaltres, fent-nos companyia una estoneta.
Sí.
Molt bé.
Parlem la setmana que ve i...
La setmana que ve s'estrena 50 sembles de Grey.
Sí, és veritat.
Pau, fes els deures.
Exacte, que nosaltres no volem anar-hi.
Però s'ha de parlar d'aquesta pel·li, perquè clar, s'ha de parlar.
Vale, Pau?
Molt bé.
Molt bé.
Cuida't molt.
Adéu.
Bé, doncs...
Això mateix, el...
El Pau.
El Pau.
El Pau.
El viejo Pau.
Sí, jo havia pensat...
Escolta, potser s'ha preparat alguna cosa per la secció...
No.
No sé per què.
No, no, no.
Com em puc equivocar d'aquesta manera tan estrepitosa.
Sí.
Alguna cançoneta, Jordi?
Pues va, tia.
I remember you told me you'd love me only and now you've gone and treated me like a fool.
You never see where you're going.
Stay out into the morning.
And I know you have been treating me like a fool.
All the lovin' that I made, all the promises that I gave, then you let me down.
And every story, and every lie, it won't save you from me saying goodbye.
So tonight when you're out, you'll come back to an empty house.
Good and no, so insincerely, you're a fool.
10pss.
3.
2
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Natali Pras, una noia que acaba de treure un disc ara mateix, un disc omònim, que ja està coronant les llistes dels millors discos que estan sortint aquest any.
Jo és una maniqueta que tinc, sempre estic mirant llistes d'aquestes, ni que estigui amb el Fabré, però ja estic mirant a veure.
I aquest disc està agradant molt a tota la crítica i amb raó, perquè és molt xulo.
Fa aquesta mena de pop de càmera, una mica, amb arranjaments i aquesta cosa.
I és molt bonic, és un disc molt xulo.
Foxcatcher no és molt bonica.
Sí, no, no, ojo, bonica és.
Bueno, bonica de veure, estèticament.
Molt ben feta, és bonica, està molt ben feta.
És una de les estrenes que arriba aquest divendres.
Sí, hi ha moltes, bé, moltes no, com a mínim un parell de nominades, no?
Foxcatcher i Timbuktu, crec, no?
Són les dues així nominades.
Sí.
I Foxcatcher és aquesta del Steve Carell fent de Jean Dupont, crec que es deia,
que era aquest multimillonari excèntrico que va agafar un campió del wrestling i el va convertir encara més campió.
Bueno, wrestling, no, no?
Wrestling.
Wrestling no és precincatx?
No.
Es diu wrestling.
Ah, sí.
Crec, jo és que els pots de lucha, jo pensava que era grecorromano fins que vi que no.
No, exacte, exacte.
I llavors el precincatx com es diu?
No es diu wrestling?
Bueno, Jordi, tu que saps d'aquestes coses de contacto cuerpo a cuerpo entre hombres.
Wrestling, què és el wrestling?
Wrestling.
Wrestling.
W-R-E-S-T-L-I-N-G.
Gràcies.
Doncs, i la segona estrena que tenim per aquesta setmana?
Era això o no?
Sí, però què és?
La primera vegada que es va utilitzar va ser el combat americà, cosa, cosa, el 1960.
Jo no sé, jo què sé.
Eh, però podria ser, jo què sé.
Ha disparat la seva ue.
Sí, però podria ben sentat.
Ens callem i ningú us queixa.
Vols que busquem a Wikipedia?
No, doncs ens a buscar, podem buscar a nosaltres, però és per si ho sabies.
Igual ho sap.
Per què?
O sigui, el precincatx com es diu?
W-W-F.
The World Way...
W-W-W-F.
A W-W-F és allò dels animals, no?
W-W-W-W-F.
Bé, és igual, és igual.
No ho sé, gràcies, Jordi.
Gràcies, Jordi.
Un és panda lluitant contra un altre, això em interessa.
Exacte, això és W-W-F, no?
Atena.
Sí, sí, sí.
Amb una mica de fang i tal.
No ho sé.
Joder.
M-W-F.
Per què el deixes entrar en directe?
Cage match.
No el deixes d'entrar.
No ho sé, perquè...
Tinc tot de coses a dir i fa 45 minuts que s'ha de...
Exacte, i fa pena.
Veus que s'està com mossecant la llengua.
La què?
La llengua.
Cucumber.
També, també.
I vol entrar i no pot entrar i...
Bueno, no ho sé.
Pues, la frase, eh, Emil?
No, em busco sobre W-W-W-W-W-W-W-W-W-IS.
Westling 2014, Westling Hispano,
Westling Revolution,
Westling Barcelona.
Això, o sigui, fan a Barcelona, això.
Què està passant? Vaig a buscar a Barcelona.
Deu fer algun lloc que van fer
en carrera de galgos.
O alguna carrera...
Ilegal, pur ilegal, vamos a tirar...
Bueno, doncs...
Això, mentre tu busques...
Foxcatcher. És la nova pèrdua del Bennett Miller.
Aquest tio que va fer Truman Capote.
Capote en el resto del món.
Aquí Truman Capote, no vayamos a ser gilipolles.
i que va fer guanyar...
Total, la gent d'aquí tampoc sap qui era el Truman Capote.
No, no, le pones Trump Capote
i així la gent...
Que no ho digues inigual,
és que la gent se crea que és una pel·li de toreros.
Sí, exacte.
Con un rubio gordo.
Bueno, en fin.
I ara ha muerto.
Philips de Bullhopper.
Doncs aquest tio va fer Truman Capote,
després va fer Moneyball,
que era aquella tres horas amb el Brad Pitt i el Jonah Hill
pegándose gritos para ver quién ganaba más pasta en el béisbol.
i ara fa Fox Carcher.
És la millor definició de Moneyball que he sentit mai, eh?
És que sí.
Vull dir que en sèrio.
No recordo ni mitja paraula d'aquella pel·li.
No, jo tampoc.
No sé si cridàvem gaire, però crec que sí, no?
Bueno, segurament, sí.
Però bueno, sempre han nominat actors de les pel·lis del Bennett Miller
i aquesta vegada no és excepció.
Tant el Steve Carell com el Ruffalo,
com el Marc Ruffalo,
estan nominats el millor actor i millor actor secundària
en una pel·li que està molt bé, està molt ben feta,
sobretot està molt ben escrita,
presenta un personatge increïblement xungo
que és l'Steve Carell en el paper de la seva vida fins ara, jo crec.
Traient Michael Scott.
Traient Michael Scott a la gran pantalla.
És el paper de sa vida.
I realment el tio...
Traient les pel·lícules que va fer Michael Scott per la gran pantalla.
No, és veritat.
A la sèrie de The Office tenia com un personatge que feia pel·lícules,
te'n recordes?
Era com un poli.
Sí, però...
Bueno, vale, que eren les grans pantalles de la imaginació, però...
Exacte, aquí la gran pantalla com a mínim la veiem nosaltres.
Com es deia el poli que interpretava Michael Scott a The Office?
El poli?
Sí, bueno, tenia com un personatge que era un poli
i escrivia els seus guions i les seves històries.
No, no me'n recordo.
Mai, hombre.
En tot cas, la pel·li és...
Guion és sutilesa,
és un personatge al que anirem descobrint poquet a poquet
durant tota la pel·li,
que són més de dues hores,
poc més de dues hores,
i ja està.
O sigui, que està molt bé, que està molt bé,
de debò, està molt bé i és molt elegant
i està molt ben feta i està molt ben interpretada
i està molt ben escrit els personatges.
És un poc ladrillo, no?
Vale, he trobat coses jo, eh?
Mira, a veure, a veure, a veure.
Digas, digas, sácame, sácame, sácame.
Sí, venga.
A veure, hi ha entrà aquest dissabte 7 de febrer.
Sí.
Hi ha una cosa a Barcelona.
De Ratsling, eh?
Diu, buen lunes a tots.
Bueno, és un poc d'afons díaz.
Sí.
Diu, este sábado 7 de febrero,
nuestro luchador Axel Salazar
se verà las caras...
Hombre, Axel Salazar.
...en el cuadrilátero de la RCW
con Bete, Gann y la pulga.
La pulga perdrà, eh?
Ja te he dit, gana.
Home, va a qué tal.
En un combate en el que estará en juego
el campeonato de dicha empresa.
Esperamos que asistáis al show.
Toda la información en su página.
También recordamos que el mismo sábado
por la mañana, Hikaru Shida,
luchadora japonesa...
Ah, luchadora.
...que está triunfando allá donde va.
Ajá.
Maravola que esta frase.
Home, eso está al carré, eh?
Está triunfando allá donde va.
Eso está al carré, preguntas para Hiroki Shida.
Sí, sí.
No, no, le pondré a ella.
Soy Hikaru Shida.
Yo triunfo donde voy.
Vale, te realizará un campus de entrenamiento
y por la tarde podréis verla frente a frente
con Lea Owens.
Home, bueno, bueno.
Realizará un campus de entrenamiento, has dit.
O sea, tú puedes ir allá y te entrena,
que está en esta zona.
Perdón, Carré Sardeña, 401, eh?
Con la presencia especial de Santo Luchador de Plata.
Sí, sí, perdón, això té muy buena pinta, eh?
Y el Borba.
Sí.
I Borba también.
¿Va a ser el casino aquella Sardeña cantonada, sabes?
Abans corria en Galgos, ¿no, ya?
De todas maneras, tío, combate, título,
primer aniversario.
I això fa un año que están, eh?
Bueno.
Tanta, bueno, en fi, això per una banda a Barcelona.
Vale.
Que veig que t'adresa.
I llavors he buscat també el tema del wrestling,
com està en general.
Sí.
I llavors he trobat una cosa molt curiosa,
i és que es World Wrestling Entertainment,
¿vale?
Que és la doble B, doble B, E.
Aquesta és el precincal.
Vale, que és entertainment.
Exacte.
És una empresa d'entretenimiento deportivo
propietaria d'una sèrie d'elementos multimèdia
relacionados con la promoción de lucha libre profesional.
La mayor parte de sus ingreses
pues vienen a licencia, bla, bla, bla,
bueno, que fan marketing i tot això.
Ah, exacte.
Però lo bo, en un principio recibió
varias denominaciones, ¿vale?
Sí.
Això pot ser que tenim la feina de la peça un liu.
A veure.
Capital Wrestling Corporation.
Capital Wrestling Corporation.
Tiden Sports.
World Wrestling Federal Entertainment.
World Wrestling Federation Entertainment.
I World Wrestling Entertainment.
O sigui, com 17 noms
i cap d'ells és Pressing Catch,
que és el nom que li posem tots nosaltres.
Correcte.
I Pressing Catch,
bueno,
Catch Wrestling,
Catch Wrestling existeix i tal,
però bueno,
Pressing Catch no...
En fi.
Bueno, molt bé.
M'he fet una espera ara, si voleu.
Ja ho veig.
No, però aquest,
el que diu el Jordi
és el del Batista,
el de Batista,
el John Cena,
saps?
Tot aquests fortudos,
el Hulk Hogan,
tot aquestes gent.
Clar, clar,
jo és que m'haig quedat
Hulk Hogan,
los sacamanteques
i el poli loco.
Exacto.
de vero americano...
Pressing Catch també funciona,
és la web de referència de Westlink.
És el que diuen ells.
No és mal.
Pressingiocatch.com
Resultats de la Royal Rumble 2015.
Bueno,
en fi,
bueno,
pressingiocatch.com
és una pàgina espanyola?
Sí, sí, sí.
Bueno,
pressingiocatch.com
Aquí està.
No està mal,
no està mal.
Quien ganarà la Royal Rumble 2015?
Qui quina escriure aquesta pàgina?
Fa'm preguntes.
Els locutus,
aquells.
El repulsa del rinene.
No, no, no,
això és veritat,
jo tinc un amic
que es creu que tot és real.
Però s'inventen.
A Itàlia,
el tio ha estat tocado,
eh?
I fa la mili,
seré un poc...
Però no he vist la pel·li aquella,
del...
No,
del Mickey Rourke.
Sí, això.
Mickey Rourke.
Mickey Rourke.
No?
Però a més,
és que els locutus s'inventen,
o sigui,
no hi ha guiones,
els locutus també improvisen.
Està fent un torní...
S'inventen.
O sigui,
el guió ve...
Clar,
el guió ve marcat pels actors,
la interpretació,
i els locutus.
I l'àrbitre també.
perquè els àrbitres
que també tenen lo seu,
jo és que som molt partidari
d'aquells àrbitres
que es tiren a terra
quan els donen una amb la cadira,
t'acord que és aquell ruptus?
Clar, clar, clar.
Hòstia,
això és molt bo.
Això està molt bé.
L'està fent la cobra en el pie.
T'estàs inventant,
això no existeix.
El martillo pilón.
Clar,
això és mentida.
Tu busques martillo pilón?
No,
no existeix.
Bueno,
en fi.
Bueno,
doncs,
molt bé,
fins aquí la secció habitual.
Però això és l'entertaining,
l'entertaining,
vull dir que després ja la serie
que se ganen medalles
i, hòstia,
és que és de lo que va la pel·li,
eh?
La seriosa és la de les medalles,
la de les olimpiades,
la grecorromana,
tot això.
Perdona,
que vaig jo aquí
xafardejant per la web
i hi ha un article
molt interessant
dins el pressingcatch.com
perquè a més,
o sigui,
té una web que és
inicio, noticias,
foro,
artículos,
resultats,
història,
staff,
xat,
entretenir,
xat,
aquí és un frello
d'espesco del programa,
entretenimiento,
pocas,
i hi ha una cosa
que és,
hi ha un article aquí destacado
que a mi m'agrada molt
que diu
ascenso i caída
de la WCW
1988-1996
i llavors
és un,
bueno,
un pdf
que segur interessa
que t'explica
això és molt bo,
l'ascenso i la caída
jo sempre em pensava
que sempre anava cap avall
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
és un pdf
que podem penjar
al nostre blog
per tots els interessats
del tema,
no,
de l'ascenso i caída
del 1988-1996
al meu company italian
li diré
no,
digue-li
que estigui interessat
en el que va passar
a partir de 1997
fins a 2001
que no ho busqui
perquè no hi és
hi ha molta gent
interessada
en aquest període
del wrestling
però no
i només
acabo amb una frase
del filòsof
crujeto de s'ayuno
filòsof
el
Frosty
de Rotterdam
soc molt fan
molt bé
doncs
dit això
això
tanquem la nostra
secció setmanal
de wrestling
la setmana que ve
més
la setmana que ve
què tindrem la setmana que ve
quins continguts tindrem
bé
parlarem d'altres qüestions
per exemple
el tercer dia de tours
de Sunrise Tour 2015
home és que ja tocava
hi ha un tour
que es diu
Sunrise Tour
però són dius que es fotòstia
si es diu Sunrise Tour
bueno en fi
són aquestes
coses que m'apassionen
del wrestling
per exemple
ho sabem
ho sabem
també bueno
farem resultats
i us preguntarem
us preguntarem
qui creieu que guanyarà
la Royal Rumble
2015
Daniel Bryan
Roman
Randy Orton
Donald Seager
no perdona
Raibach
o otro
projecte
fluto.com
i ens dieu
qui guanyarà
la tercera ronda
si guanyarà
algun d'aquests
o otro
el premi
era un combat amb mi
exacte
aquí a cada dia
en fang
agafarem una manguera
tirarem una mica
d'aigua a la sorra
i muntarem una xarxa
la setmana que veur
espero
aquest espai
exactament
vale
doncs
dit tot això
dit això
Foxcatcher
aneu a veure-la
si us interessen els guions
si no
no
ja està
bueno
és una pel·li sèria
és una pel·li d'aquelles
molt sèria
sèria
fa una mirada
de la societat americana
profunda
i bastant
desesperançada
sobre aquesta
sí
bueno
el tio us diu
és francès
vull dir
sí
però és com
la societat americana
està a cierto punto
però bueno
sí
però una mica
parla d'aquesta gent
que controla la societat
des de
des de la sombra
aquest senyor
hiperpoderoso
multimilionari
que a més té
contactes amb els militars
té contactes amb no sé què
li agrada amb les armes
és com un il·luminat
i una mica el tio
que agafa
ensorres
aquests dos pobres nanos
aquests dos lluitadors
sí
i a base de talonario
els germans xuls
o algo així es deien
no?
no sé
sí
algo així
surts
o sí
algo per l'estil
que van existir
a la vida real
també
i a golpe de talonario
compra les seves vides
una mica una visió
molt desesperançada
de la condició humana
però és només
una de les estrenes
interessants
que hi ha
en aquesta setmana
n'hi ha més?
sí
i la reivindiquem
vinga
perquè no
perquè l'han posat a parir
s'estrena per fi
la pel·lícula
que nadie aquí
so que vieras
i que amenazó
con la tercera guerra mundial
d'interviu
això falta saber
si és veritat o no al final
si has hagut tota una gran campanya
una campanya orquestrata
la fia
tot és culpa de la fia
ha sortit bé
perquè se n'ha parlat molt
d'aquesta pel·li
ha sortit malament
en quant a que s'ha generat
un hype increïble
per una pel·li
que al final
és una comèdia
normal
ja està
és una comèdia
sense cap mena de mala bava
com es podia esperar
bueno una mica té
però veia
la mala bava
però l'habitual
dels dos creadors
que són el James Franco
i el Seth Rogen
sempre posen mala bava
però està a cert apunt
mai
se pasan de la raya
realmente pasándose de la raya
bueno és una mala bava
una mica que no enlloc
és aquesta cosa
sóc molt irreverent
i sóc molt marrano
i tot això
però en realitat
en aquest cas
que és la història
de dos personatges
que se'n van a Corea del Nord
a entrevistar el Kim Jong-un
i els encarreguen
que se'n calmatin
va d'això a la pel·li
doncs aquesta mala bava
la podrien haver enfocat
una mica més cap aquí
i haver fet una cosa
com molt més salvatge
del que al final és
al final
van a la xorra
com sempre
és salvatge
bueno és deslenguada
però en tant que
pues això
fan marranades
i fan xistes de pedos
sí
i se meten drogues
i salen con el Kim Jong-un de fiesta
i van de putes
doncs vale
vale
previsió
esperable
vull dir
al final
quan li va embarazoso
també passava una cosa així
vull dir
no és ceba
però vaja
superfumado
sé que és ceba
i també anava del mateix
i jugar gasta el fin
més o menys en el fons també
però bueno
és molt menys sanguinós
del que podia haver estat
però és divertida
és xorra
té gags
força aconseguits
a mi el tema de la Katy Perry
me tiene en sí misma
els cameos
són força antològics
alguns d'ells
és una comèdia d'aquest estil
que us agradarà
si us agrada
tot el que facin aquesta gent
són col·legues
al final és una reunió
entre col·legues
i ho dic també
per part dels espectadors
ja els coneixem
els hem seguit
i els seguim seguint
amb aquesta nova pel·li
és una més
no trascendrà
però la reivindico
perquè tu passes bé
sí
no trascendrà
no trascendrà
ni el gran públic
ni els fans
d'aquesta parella
perquè realment
és el que dius tu
tenen pel·lis molt millors
que aquesta
però bueno
escolta
sempre ve d'agost
jo m'ho he passat bastant bé
de vegades em vaig riure realment
en plan
sorprenentment
vull dir
no esperava riure'n tant
en algunes escenes
i doncs mira
ja està
exacte
bueno doncs
d'interviu
aquesta pel·li
que ve rodejada
polèmica
una mica de
polvora mojada
però bueno
hi està
escolta
parafanes
i nosaltres ho som
així que
ahí queda la cosa
de moment
Stalin
també déu-n'hi-do
sí
sí
té
ja gags
té coses ben trobades
sí que és veritat
bueno doncs
d'interviu
amb Fox Katzer
les dues pel·lícules
recomanades
per aquesta setmana
ens anem a
i al wrestling
al wrestling
a Barcelona
no us oblideu
al sardenya
4-4-1
al carrer sardenya
wrestling
estarà el Jordi
allà cobrint
l'esdeveniment
si aneu al Jordi
li dieu que veniu
de part del condensador
de fluzo
podreu tenir
un combat
cosa a cosa
amb ell gratis
el primer és gratis
després ja no
i
després paga ell
i després paga el Jordi
i ja està
i a part d'això
doncs la s'han d'acabar
la secció vitral
molt bé
moltíssimes gràcies per ser d'altra banda
escoltant-nos
parlant-nos pel xat
d'aquesta conversa tan interessant
que s'ha generat
tornem l'estandar que ve dijous
a les 8 del vespre
a Ràdio d'Esvern
Carlos
Jacko
moltes gràcies
s'havia realtat
no no no
Jordi
Domènech
apa adéu eh
vagi bé
adéu-vos
adéu-vos
l'estandar-nos
l'estandar-nos
d'aquí bé
a l'estandar-nos
a l'estandar-nos
a l'estandar-nos
a l'estandar-nos
Bona tarda, benvinguts un dia més a Babilònia
i avui estem, bueno, doncs la Rosa, com sempre, tenim per aquí, hola.