Fluzo
Transcribed podcasts: 132
Time transcribed: 5d 16h 57m 54s
Time transcribed: 5d 16h 57m 54s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, hola, 8 i 3 minuts de la tarda.
Sí, hem agafat una tribu de barrufets.
Els hem posat de MDMA hasta el culo i els hem fet cantar els meus likes inspirits.
Jo pensava que anavàs a dir, el dia en què el condensador de fluzo se convirtió en angry birds.
Sí que és una mica angry birds també, és veritat.
Hola a tothom, què tal?
Què tal?
Benvinguts al condensador de fluzo, un programa de cultura i tal.
Digue-li cultura, digue-li consum.
Jo estava esperant algun dia, digue-li consum, ja, que una és la diferència ja a dia d'avui.
Jo estava esperant un dia d'aquest fer la típica broma estúpida de
el programa líder d'audiència a la franja de 8 a 9 del vespre els dijous a Ràdio d'Esvern.
Saps el típic?
Sí.
Però és que ara ho puc dir de veritat.
Però no cal que sigui de 8 a 9.
No, no, no.
Es veu que no.
Ens acaben de donar la notícia que gràcies a tots vosaltres...
Perdó, eh?
A veure.
Bueno, escolta, Marc.
Ja està el Marc puntual.
Marc, si tens alguna cosa a dir, la pots dir d'antena.
Si no, no, no rompes nuestro sueño.
Entres i la dius que, bueno, som el programa líder de la ràdio amb descàrregues d'internet.
I jo que sé què més, alguna cosa més que he dit que no l'he sentit.
Sí, jo estava passant d'ell, però bueno, és igual que...
Som els líders, punto.
Sí, som el programa amb més audiència i ja està.
Ràdio d'Esvern és nostra i s'acabó.
I ja està.
I no uns xistes que te'n vas fora, eh?
I si tens algun problema, doncs se lo dices a mi puny a dretxo i a mi puny a esquerda.
Exacte.
Bueno, tot això és, sobretot, gràcies a...
Bueno, sobretot, no, 100% gràcies a vosaltres, perquè si no hi fossiu, doncs no hagués passat això.
Però, bueno, que som un equip de tres persones que fem el que podem.
I mira, doncs...
Bueno, ara ja som cinc.
Bueno, sí.
Perquè hi ha una altra notícia.
Ah, bueno, ara, és veritat, és veritat.
És que avui es reincorpora el Marc.
Érem quatre fins l'altre dia, avui es reincorpora el Marc.
I porta un retoño bajo el brazo.
Sí.
Bueno, note aquí, perquè el nen encara...
És maco perquè el Marc porta un retoño bajo el brazo
i el bebè lleva un pan bajo el brazo.
O sigui, cadascú el porta una...
I a tu qui et porta a tu sota el braç?
Marc.
Vinga, pots dir-ho.
Vale.
Inception.
Inception.
No ho sé.
En fi, dit tot això, Xavi Roldán, alguna cosa més a dir?
Doncs no, Carlos Giacomelli, res més a dir.
Sí, ja no cal, sí que som líders.
És veritat, que els coneix tothom.
L'altra persona que hi ha a l'altra banda del vidre es diu Marc.
Pere... no sé què, no?
Pere Nou.
Pere Nou, com el compte.
Vale, doncs, comencem, va, tira, Marc.
Fins demà!
Bé, anem començant, però abans, una data que també hauríeu de saber de memòria,
però per si de cas us la tornem a repetir.
Ens podeu dir el que us doni la santa gana trucant al 93-372-3661.
93-372-3661.
Ho dic en internacional perquè sabem que tenim...
En belga, ho sabes decir?
En belga?
Sí.
Però no diré part d'això.
No, no, no, no, tampoc.
No perdrem el temps en dir tots els números en tots els idiomes del món.
Ah, exacte.
Sí, truqueu-nos, sisplau, i ens feliciteu, per exemple.
Exacte.
O això, o ens recomaneu el de sempre.
de sèries, còmics, llibres, pel·lis, obres de teatre, monòlegs...
Performances al carrer, actuacions de polítics al Parlament, el que vulgueu.
Qualsevol cosa que sigui pura ficció, doncs estem oberts a rebre-la.
Per exemple, volies dir alguna cosa més?
No, no, ja està.
Per exemple, còmics.
Ah, vale.
No, no, és que...
Còmics com l'Aznar.
Sí, no, no, clar.
Jo és que anava a dir just això, anava a dir, he previsualitzat una pel·lícula de terror al meu cap
amb tot aquest tema de l'Aznar, eh?
Sí, no?
Tu t'imagines?
No, no, ara, en sèrio.
Tu t'imagines que tornés?
Perquè jo tinc un...
A mi ja saps que el futbol no m'agrada, però tinc un gran pes a sobre que és que hagi marxat el Mourinho.
Perquè el Mourinho és el villano ideal.
Sí, sí, és com el Hamilton de la Fórmula 1.
Tiene que haber un villano, Mourinho, sí.
Exacte, vale, doncs com a villano és perfecte.
L'ha escrit el millor guionista del món.
Ara marxa el Mourinho i, hòstia, si torna a l'Aznar, a mi em molaria, tio, t'ho juro.
Em molaria si després no fos president, clar.
No, el que mola és com torna...
O sigui, que torni a l'Aznar fins a ser punt esperable.
Perquè els polítics ja se sap, esto que viene y va...
No saben ni con agua caliente.
La cosa és que torna en plan héroe.
No, no.
Tranquilos, que ho salvo jo.
Vengo, salvo jo.
Hòstia.
I la gent s'ho creu.
Això és lo bo, és el típico antihéroe que arriba aquí com a superheroi, que tima tot el...
És brutal, és brutal.
Sí, sí, sí, ja ha fet el primer pas en su estrategia de dominació mundial, que ha sigut Rajà del Rajoy.
Ja venia en el seu nom, Rajà de Rajoy.
Ui.
I ha dit...
Què?
Què ensinues amb això?
El Rajoy de Rajà?
I per això són líders d'agúncia.
Com que l'altre diu, això és un xiste d'extremat mal gust, doncs mira.
Sí.
Mira, he perdut un oient.
Adéu, oient.
Ens podeu veure en directe, per cert.
www.radiodesbert.com
Tenim un xat, ens podeu parlar per allà, també us respondrem amb...
Mira, ja ens parla algú.
Hello, hola a la pel·li del festival.
Hola, què tal?
Ens estem columpiant molt.
Sí, sí, continua.
I havíem ja començat la secció, eh?
Sí, sí, sí, perdó, perdó.
Sí, no, no.
Mira, ja que estem parlant de coses de terror.
Parlem d'una novetat comiquera, que ve, arriba de la mà de FCC, els amics que porten
a tot el tema de DC, FCC, DC, DC, DC, DC, DC, còmics, que posen en marxa aquest mes...
Han fet una mena de, podríem dir, el més mas terrorífico, perquè han posat en marxa
una sèrie de mogudes que totes tirant bastant cap al còmic de terror.
Per exemple, una de les coses que han fet és agafar les dues sèries terrorífiques
per excel·lència de DC, des del nuevo estallido del nuevo 52 i tot això, que són Animal Man
i La cosa del pantano, i les han ajuntat en unes, perquè són dues sèries que van molt
lligades, van molt lligades les dues sèries a nivell temàtic i estilístic, i a més
és que hi ha gairebé crossovers.
I han fet un tomo, que es diu L'Oscuridad de año 1, que li dona...
Ai, no, perdó, Mundo Putrefacto, que li dona sortida a aquestes dues sèries
combinant-les ja en el crossover definitivo.
És molt guai, és molt xulo.
Una altra cosa que també està una mica en aquest àmbit del terror, tot i que després
la veritat és que se'n va cap a altres terrenys, és la novetat que us portem avui,
que és Frankenstein a gente de Shade, un tomo que es diu La Guerra de los Monstruos,
que està protagonitzat per Frankenstein.
¿Quién? ¿Quién? ¿Frankenstein? Sí, Frankenstein.
Tu el coneixes.
Fem de Nick Fury alguna cosa d'aquestes?
Sí, podria ser. Shade podria ser una mena de shield, tot i que s'assembla més
a una mena d'AIDP, que és aquella organització d'investigació paranormal
on hi ha el Hellboy i on hi ha tota aquesta Ape Sapien i tota aquesta tropa.
Doncs aquest Shade, aquesta mena d'acrupació, una mica opera en els mateixos llindes
de la cordura i investiga també casos paranormals més relacionats amb la ciència
que potser amb la màgia, podríem dir-ho així.
Llavors, un d'aquests agents és el Frankenstein.
Frankenstein és, per qui no ho sàpiga, doncs un senyor que està fet d'altres persones.
Ja està, és el mateix Frankenstein, el de tota la vida, el de Mary Shelley,
l'únic que una mica remozado, perquè està convertit en un...
físicament sembla gairebé un Hulk.
Partint, diria jo, bastant de la visió que va donar el gran Morrison,
ara fa uns anys, amb aquella sèrie que es deia Los Cites Soldados de la Victòria,
que ja va sortir en aquesta secció.
És per on deies, tu el coneixes? Sí, efectivament.
Ah, hi està.
Ah, hi està. Tu vas llegir aquesta minissèrie de quatre números?
Doncs, sí, la vas llegir, no?
Sí, sí, sí.
Perdons.
Bé, doncs és el mateix personatge que l'han rescatat, l'ha rescatat el Jeffrey Meyer,
qui porta l'Animal Man, precisament, un senyor que també ha fet Essex County, per exemple,
ha rescatat aquest personatge i l'ha posat, doncs, això, en una mena d'esquadron d'investigació paranormal
que, bueno, tira, si voleu, cap al còmic terrorífic, com us deia al principi,
però, en realitat, és tota una gran comèdia d'acció super-hiperdisparatada,
bastant salvatge a nivell de tonyes, per dir-ho de manera planera, perquè ens enganyarem,
i que ofereix unes pàgines, doncs, això, super-entretingudes, molt divertides,
que es corren molt cap a la sèrie B, que fan homenatges als monstros clàssics de tota la vida,
perquè aquest grup d'agentes de Shade no només és el Frankenstein, sinó que, a més,
tenen un nombre logo, tenen una mena de vampiro, tot passat pel filtre postmoderno hipertrofiado, eh?
Per supuesto.
Que no falte.
Si no, no ens agradaria.
Que no falte. Una mòmia i la senyora, exsenyora de Frankenstein, la Miss Frankenstein,
la nòvia de Frankenstein, amb un look totalment diferent del que coneixem,
però, bueno, vindria a ser aquest personatge.
Llavors, doncs, una mica d'això, el Jeffrey Mayer i els, amb l'Alberto Ponticelli i els llàpisos,
doncs, construeixen aquestes aventures esbojarrades molt bèsties, molt salvatges,
no aptes per a públic o joven, però molt divertides per a qui en sea mayor de 13 anys.
Bé, deixem-ho així.
No, va, clar, tampoc acotarem tant el terreny.
Recorda una mica Minyola, si vols.
Recorda, doncs, com us deia, el Hellboy, aquest esparit esbojarrat,
amb toques gairebé Lovecraftianos i...
Perdó, Lovecraftianos, no era?
Lovecraft, i tant.
Lovecraftianos.
I és un autèntic desparrament trufat d'humor salvatge, sense cap mena de sutilesa,
amb monstres pertot arreu, amb grans dobles pàgines a todo color, molt salvatges.
Últimament estem parlant de molts còmics que van d'aquest palet.
Sí.
Grandes dobles pàgines.
Sí, però és casualitat, no sé per què, però és així.
T'has cansat allò del BD i totes aquestes coses, o què?
Cada cosa en su tiempo, amigo, cada cosa en su tiempo.
I ara sembla ser el tiempo de Frankenstein, que van fer aquesta sèrie que ja ha estat cancel·lada,
amb la qual cosa, doncs, vale, no tiene mucho futuro, però tiene una fecha.
Llavors, aquest volum que us portem avui, que es diu La Guerra dels Monstros, recull dos dels arcs argumentals.
Té final, per això?
Això ja no ho sé, suposo que sí, que li devien donar un final al Jeff Lemire, escriu els primers números,
i després agafar el relleu en una altra sèrie de la qual inclou un número que es deia Man of War,
doncs, el Matt King.
Matt King agafa el relleu de Jeff Lemire amb aquesta nova sèrie Man of War que segueix les endances de Frankenstein
i que està inclòs en aquest tomo, igual que un altre numerito suelto de crossover que dius
hòstia, és que si no l'Oleo no lo puc entendre, no t'amoïnes, està aquí ficat.
En resum, 8 números de Frankenstein, un número de...
o Mac, un número de Man of War, tot en un tomito de 10 números, que és molt guai, molt xulo.
Llegeix superbé i et fa passar un rato bastant pipa.
Sobretot si t'agrada aquest rotllo, clar, això, si t'agrada, no?
És que jo solo l'Oleo a... jo què sé, a...
Va, va, que me tienes...
A Bastien Bebés, pues.
Des de que has dit Frankenstein me tienes babeando, no digues tonteries.
És que sé lo que te gusta.
Sé lo que te gusta a ti y sé lo que les puede gustar al nuestro público
que tenen que agafar aquesta recomanació com un imprescindible de la setmana.
Els que les fan fer líders.
Sí, aquests públics.
No repetirem mai més, eh, això?
No, no, no, som líders.
Vinga, tira alguna cançó, va.
De líders, eh? Una cançó de líders.
Bé, ens ponem així una mica altibos.
Sí, la pel·le del festival diu Merda, Merda, Plugins.
És algo porno, això?
Bueno, si va dirigit a mi, segurament sí, perquè és la nostra paraula de...
Eh, he de parar.
Ah, el password, no?
Paramos.
Sí, sí, sí, sí.
El safe word.
Però si no estic fent res, eh?
Jo.
Bueno, ja parlarem al super.
Hauràs de ser més comedido.
En fi, parlem una mica de cine.
I parlem de cine i parlem d'una pel·li que segur que a tu t'agrada.
Oh, per què?
Segur?
Perquè abans, com has dit...
Perquè halen la pel·lícula.
He crecido Frankenstein un poquet de mola,
doncs ara jo agafo The Trip, perquè sé que et molarà.
Veus?
The Trip.
Hombre, sí, estupenda pel·lícula dels anys 60, de Roger Corman.
És veritat, eh?
Hi ha una pel·li dels anys 60, de Roger Corman, que era un trip.
Un tio que es fotia un trip.
Sí.
Ja està, i tota la pel·li era un trip.
Em sembla que la vas veure tu.
No sé si que vam veure junts.
Ah, doncs.
En alguna d'estes sessiós.
Totalment, totalment.
Es fotia un trip.
Era una locura, aquella pel·li.
Era un trip.
Roger Corman.
Ja està, Roger Corman.
Encara és viu, eh?
El viejo Roger.
Hombre, i tant.
I tant que és viu.
En fi, no parlem d'aquest trip, parlem d'una altra trip que arriba aquest divendres,
sorprenentment arriba aquest divendres.
És la nova, entre cometes, pel·li del Michael Winterbottom.
Ah.
Nova, entre cometes, perquè és la nova que ens arriba a nosaltres.
Però ell ja en té tres més.
O sigui, aquesta pel·li és del 2010.
Des de llavors n'ha fet tres més.
Tres més.
De fet, una d'elles ja es va poder veure, no sé si al Festival d'Autor o a l'altra.
Sí, sí.
Sí, sí.
I bé, doncs aquesta és una proposta seva, que ja ni comptàvem amb ella, perquè a més
és una cosa super estranya.
Aquesta, jo la vull recomanar perquè la vaig trobar una passada, però si em voleu venir
el dijous vinent a pagar, doncs guai, perquè no hi seré, però...
Quina de trip?
Estem parlant de de trip?
Sí, sí, sí.
Estem parlant de de trip.
Com que no hi seràs dijous que ve?
Per si acaso, per si m'hi vinen a pegar.
Ah.
Tendré un holograma.
Però per què?
Ho dius com si fos una aposta arriscada.
Sí, és molt estranya.
Jo crec que és molt estranya.
A veure, la cosa...
En principi va...
De l'Steve Coogan, l'actor que de fet és un dels habituals del Michael Winterbottom,
el vam veure a la història Tristam Shandy, que era l'anterior que ens va arribar,
i del Rob Brydon.
I també a...
Tot the poor hour party people, que és una de les que més m'agraden d'aquest director,
per cert.
Sí, sí, senyor.
Amb tu, però vamos.
Sí, oi?
500%.
M'agrada també Nine Songs, però ja en parlarem d'aquesta.
O no.
O en horari d'adulto.
En fi.
T'agrada per la música, no?
Per les cançons.
Sí, perquè s'ha de Trans Ferdinand.
Sí, sí.
Farem Ascrim...
Sí, per això.
Ah, per cert, no estem al Primer Verde Sound, eh?
Jo només ho dic.
No, és veritat.
Si ens voleu trobar a Primer Verde Sound, crec que avui està tocant Blur, ara mateix.
Doncs ja els hi deu hola.
Vaja, diners a l'Orius, Blur.
No, no, no estem al Primer Verde Sound perquè no ens han acreditat, simplement.
Ja, ves.
Vam dir, mira, escolta que som el programa líder de Ràdio d'Esvern, que si ens acrediteu...
I ens van dir, eh, naranjas.
Ràdio què?
Ràdio què?
I em van dir, no, és que estem massa ocupats acreditant a 17 persones que no fotran res per altres mitjans.
Nosaltres ens ho haguéssim currat, però és igual, vosaltres mateixos.
En fi, parlem d'això, de The Trip, Michael Winterbottom, director Steve Coogan i Rob Brydon, que també és un altre dels habituals.
Doncs aquests dos, fent de si mateixos, més o menys, han de fer, a nom de The Observer, que és una revista, o un noticiari, o un diari,
han de fer una volta per tot el Regne Unit buscant els millors restaurants del país.
I és el que fan, doncs, viatgen, mengen, dormen, es lleven, mengen, sopen, dormen...
Bueno, dormen abans de sopar?
Bueno, no sé, jo arribo a un punt que ja no sé quan mengen i quan dormen i quan...
I ingleses.
Sí, estos ingleses.
I ja està, bàsicament és això, i la càmera es limita, entre cometes, és una pel·li, està ben feta, i té en Teresa, i és un director que ens agrada.
Però, bàsicament, a seguir d'aquests dos, doncs, parlant de les seves vides, de les seves històries, fent imitacions acollonants, per cert, d'alguns actors,
com del Michael Caine o de l'Al Pacino o del Robert De Niro...
La del Michael Caine és com... brillant, o sigui...
És acollonant.
Va bé que el Michael Caine és el senyor més imitat a Gran Bretanya, tothom l'imita, però és que és molt acollonant, és veritat.
Sí, però oi, aquí fan una imitació des del Michael Caine dels anys 60 fins al Michael Caine d'ara.
I va dient, mira, mira, mira com a poc a poc va caient la veu, i va caient el ritme, i es va fent més gangós.
En fi, és acollonant.
Són dos mestres de la comèdia, a mi m'encanten tots dos.
Tinc especial d'evoció per a l'Steve Cugan, per cert, però bueno, són dos cracs,
i la major part de la pel·li, jo diria, vaja, jo diria, no, està tope d'improvisada.
Sí, per què enganyar-nos?
Clar, té unes bases, no?
Escolta, Steve Cugan, tu, amb tant bon humor i tant bon rotllito,
has d'anar deixant caure una imatge de tu una mica més àcida, per dir-ho d'alguna manera.
Tu no ets tan feliç com sembla.
L'altre, per exemple, ha de ser la figura que fa una mica de contrapès d'aquest actor que es creu brillant,
però que no acaba de tenir sort.
És a dir, la pel·li va tenint els seus matisos, té el seu guion,
i té un guió que és, això és, de vegades toca el drama, de vegades.
Però bé, enmig, doncs hi ha tota aquesta improvisació d'aquests actors,
i es converteix en una pel·li estranya, una mica regular, de vegades, de ritme, per mi,
però collonant, perquè és una pel·li que va a la seva bola,
que no té res a veure amb tot el que hem vist fins ara,
que sembla feta pels dos actors, i els dos actors semblen fets per aquest director.
Saps aquestes simbiosis que es creen de vegades al cine,
que dius que gran és el cine, quan poden fer-se aquestes bromes i salen tan bé.
Doncs això és de trip, bàsicament, no sé...
Sí, sí, sí, no hi ha res més a dir.
Sí.
Excepte potser una petitíssima reflexió, i és que l'Steve Coogan no és la primera vegada que fa mogudes aquestes.
Ah, no, no.
Fa experiments raros.
És un tio que li mola, aquesta.
Sí, bueno, i de fet, perdó, eh, la prestació a diria era una mica això,
era un cine dins de cine.
Exacte, un metacine, i era...
L'Steve Coogan és un tio que, jo, sincerament, em sembla que no l'he vist mai a cap pel·lícula,
bueno, si en algunes sí,
però el que sigui, diguem, un paper normal de ficció d'un personatge interpretat,
i ja està, n'ha fet uns quants, La Vuelta al Mundo,
i les 80 dies, i aquestes coses.
Però recordo, el Tontifore Party People, que era una mena d'ocuficció sobre la moguda de Manchester,
que no Manchester.
Bueno, Manchester anys, finals dels 80.
El Tristram Shandy, que també era una mena de cosa rara.
Això que fa aquí també ho feia una mica a Coffee and Cigarrens,
Sí, exacte, exacte.
Aquell segment...
Exacte, la pell allà del Gingermus, amb l'Alfred Molina,
que li deia Albert.
Li deia Albert i deia només a Alfred.
Vale, gràcies.
Sí, és que el vaig reveure fa poc.
Ah, sí, que també anava molt d'aquest palo, de gent que parla amb un cafè...
Sí, i a més també feia una mica de personatge despreciable, feia de si mateix una mica despreciable.
I després també he fet de l'Ampartridge, aquest personatge tan estimat a Gran Bretanya,
que també fa una mena de barreja entre ficció documental, tota aquesta història.
Vull dir, que és un tio que sempre està molt avançat en aquestes mogudes.
És que fins i tot quan fa de gilipolles, com a...
Perdó, gilipolles en el bon sentit, ojo.
Aquella, Tropic Thunder, te'n recordes?
Fins i tot allà fa de com de director, i dius, mira, hasta aquí haces de meta.
És que és brutal.
És veritat, no me'n recordava.
Sí, sí, sí.
Doncs mira, una persona que ha estat a la millor comèdia americana dels últims 20 anys...
Exacte.
...ha de ser bo.
Per tant, aneu a veure aquesta pel·li.
I si no, aneu a veure una que jo no he pogut veure perquè no he tingut temps,
que es diu en otro país, la nova del Hong San Su,
que una altra vegada no és l'última pel·li del Hong San Su.
Potser és la darrera que ens arriba, en queden moltes per arribar,
com de Day He Arrive, encara no ha arribat, es va estrenar a Sitges,
però no l'hem tornat a veure després.
Day He Arrive es va estrenar a Sitges?
Sí, sí, sí.
Jo la vaig veure al festival... al Gandules.
Imagina't, saps que és un festival d'aquest nom, que es diu Gandules?
Doncs allà, allà van passar a Day He Arrive, i que és una pel·li brillantíssima.
Sí, és curiós, a més és un director que acostuma a tenir molta sort a Cannes,
als festivals de renom i tal, i arriba aquí i diu,
Juan Kung-kien, el director coreano és...
En fi, penis diferent.
Avui sembla que s'estrena aquesta pel·li, jo sé que la dirigeix ell,
jo sé que surt l'Isabel Rupert, que per mi ja és motiu més que de sobre per agradar-la.
Tia, de qualitat.
I què tal? Perquè no he volgut saber massa de l'argument.
Doncs, per què? Per saber-lo ara?
No, perquè si em callo, llavors no t'ho explico.
Per deixar-te tu el protagonisme.
Sí, és una pel·lícula...
Bueno, és d'aquelles pel·lícules estranyes,
perquè la veus i dius, hòstia, és com molt normal,
però alhora és estranya.
És com una comèdia lleugereta,
però alhora fa una petita reflexió sobre el propi llenguatge.
Són tres historietes que en realitat són una mateixa amb repeticions.
És la història d'una noia estrangera que arriba a Corea
i les relacions que estableix amb uns personatges que ja hem parlat,
que una mica van canviant.
Hi ha un que es fixa, que és el Salvavides,
un lifeguard, un senyor castellà,
que sembla l'únic que té una mica de sentit comú,
tot i que és també bastant friki.
És una pel·li plena de fricadetes petites, bastant amable.
Ui, s'ha caigut al xat.
Ah, pua, pua, pua, pua...
S'ha tenjat.
Jo segueixo parlant.
Sí, sí.
Però que està molt bé, que és molt xula,
i que a poc a poc deixa caure algunes reflexions,
com sempre fa el Hong Sang-sou.
Però jo diria sobretot això,
que és una pel·lícula que a qui li agradi el cine d'autor
la d'anar a veure, però a qui no li agradi,
també la pot anar a veure,
perquè és una pel·lícula que entra molt bé
i és molt amable.
En el fons és una pel·lícula que es veu de manera molt amable.
Una altra cosa és els temes que et deixen caure, eh?
Però bueno.
I podria ser com una bona primera toma de contacte amb el director,
si no saps res d'ell,
per posar en situació.
Sí, jo soc de pensar que qualsevol pel·lícula
de qualsevol director,
potser ara queda una mica bé,
però és bona presa de contacte.
Vull dir que si una pel·lícula és d'un director,
està bé que la vegis.
Per què no?
Ara, sí, potser és més accessible que qualsevol altre
que hagi fet ell,
de les que he vist jo, com a mínim,
que les he pogut veure, per cert,
via PAC en DVD,
que no vull dir que dic això,
però que tampoc és el que deies tu,
que no s'ha estrenat res.
Menos mal que va caure aquell PAC d'intermedio.
Doncs, sí, potser és de les més accessibles
i de les més potables per les grans sales.
Molt bé, doncs ja en tenim dues.
Mig, recomanem una tercera,
que es diu Un Amigo of Parafran.
Jo no la recomano.
A mi m'ha costat.
A mi m'ha costat.
Si la vas posar molt bé, la crítica.
No.
L'hi vas posar un sis, un sis i mig.
Bueno, doncs per això.
Déu-n'hi-do, per això dic que la mig recomanem.
En fi, serà la sensació indie de la temporada,
si ho voleu saber breument.
És la peli...
És un debut d'un director que es diu...
Ojo, ojo, dic que no la recomano,
però que està molt bé que en parlis, eh?
Sí, bueno...
Parla tot el que vulguis.
Tiene cabida.
Ara veuràs com tanco la secció.
Però de moment,
mi us recomano aquesta.
És una, ja dic, peli indie,
a més, típica peli indie d'aquestes,
que en realitat no és indie,
perquè només amb els sous que haurà pagat els actors ja
és una peli de primera categoria,
amb el Frank Langell,
el James Martin,
la Liv Tyler i la Susan Sarandon.
És una peli que van veure Sitges
i fins i tot no sé si va arribar a guanyar
algun premi i rotllo públic o així,
o va estar a punt.
Però bueno, per què?
Va sonar bastant i no sé si...
Potser al final no,
però va estar...
No ho sé,
però sí que està per allà.
I la cosa de què va,
doncs,
d'un home que en plena...
en plena ocasió de su vida
ja no es pot...
Diguéssim que cada cop ho té més complicat
i els seus fills,
com no tenen temps,
per cuidar-lo i per estar amb ell,
doncs li compren un robot autòmata
que li fa...
li cuina,
li corda les sabates
o li fa el que facin els robots autòmata
d'hoy en dia.
La relació comença una mica freda,
ell no se'n refia gaire,
és el típic anciano, tal,
però després diu
«Cony, aquest tio és intel·ligent,
em pot valer per fer la meva feina d'abans,
que era Ladrón de Jollas?»
Ah, sí, anava a baixar la pel·li?
Sí, sí, sí, sí.
És veritat?
Hòstia, sí.
Ara que ho dius?
Que me'n recordi més jo,
que estava més pendent d'un Madrid-Barça
que feia en aquell mateix dia.
Ai, doncs té delicte.
De fet, ho fem amb conya,
però és el problema que té.
És una pel·li que la veus
i, vale, sí,
és una comedieta entranyable
d'aquestes que es pot veure molt fàcilment
i que si l'has d'anar a veure
amb bastanta facilitat.
És una pel·li d'aquestes
d'usar i tirar,
però, vamos,
por definición.
I, a més,
és d'aquestes d'usar i tirar
del cine indie,
que n'hi ha moltes d'aquestes.
Aquesta és una més.
Però, clar,
sí, la recomanem
perquè és curiosa,
és entretingudeta
i és d'aquestes
que pots anar a veure
amb tota la família.
Dit això,
com vull tancar jo la secció
abans de passar amb el clip secreto?
Ai, me la tienes en asco.
Sí, sí, ja ho saps.
M'agrada que tanquis coses.
A tomar por cul el cine autor,
a tomar por cul el cine coreano,
jo vull recomandar
Fast and Furious 6.
Pues ahí está.
Pues ja està,
recomano Fast and Furious 6.
La cosa aquella
dels canis i les xonis.
Canis i xonis.
Aquella que, a més,
dura 130 minuts
i que dura 90 minuts
és una mierda.
Sí, sí, sí.
Els últims 40
són els únics
que valen la pena, no?
I valen molt.
I valen molt la pena.
Doncs, escolta,
tomar por sac o tot,
aneu a veure Fast and Furious.
Si us deixen entrar al cine
els últims 40 minuts,
doncs també estaria guai.
Mira, aneu a veure
The Trip,
o que dura 100
o en otro,
com es diu,
en otro país
que és de 89 minuts
i després entreu
els últims 40 minuts.
Exacte, sortiu d'una sala
i feu com abans,
com quan érem peques
que sortíem d'una sala
i ens ficàvem en l'altra
o, fins i tot,
ens quedàvem a la mateixa sala
per veure la següent sessió
de la mateixa pel·li.
Tu això ho has fet o no?
Jo no,
jo el que havia fet
era colar-me,
pagar per Una Nueva Esperanza
quan les van remasteritzar
i colar-me
a l'Imperi Contrataga
i al Retorn al Jedi.
Això sí.
Ah.
El cine de Sant Feliu
que ja no existeix.
Com es deia?
No me'n recordo
com es deia.
Bueno,
en aquell cine.
Com es deia Guinard?
El Guinard,
ah, clar,
el Guinard.
Bueno,
ja no existeix com a tal,
ara el van salvar
els veïns
i no sé què pollas,
però
quan demolava
era quan feien aquestes coses,
quan podies colar-te
qualsevol cosa.
Doncs això,
dit això,
pareu l'orella
perquè ara posem
el clip secreto.
Oh, no, no.
Sí,
heu d'encertar.
A quina pel·li es correspon?
Ai,
que nervios.
posa, posa,
que marca.
Sí, marca.
Oh,
that feels warm.
I like your sweater.
Does that come in a vina?
If she starts doing his pubes,
I'm out of here.
You don't look good
after this, man.
Thanks, man.
So, ready?
Yeah.
It's
me
some
Oh,
you
fucker!
Oh,
I'm sorry,
I'm sorry.
That's just your job.
Can I stop that?
No, no, no, no.
That's okay.
Let's do another.
That one little patch
looks sexy, though.
Does it look good?
Yeah,
it looks really good.
Ooh.
It looks mantastic.
Ooh.
Okay.
Ooh.
Wow.
I didn't expect that at all.
I really didn't expect that.
You got it.
Wow.
The first one's the only one that hurts.
Yeah.
Well, those hairs are pretty deep.
Okay.
You ready?
Yep.
It's me.
God!
Suck it, motherfucker!
You shit it!
Oh, I hate you!
I hate you!
So much!
That one hurts!
Bueno, una pista.
Abans hem dit que Tropic Thunder
era la millor peli dels últims 20 anys,
la millor comèdia dels últims 20 anys,
nord-americana.
Aquesta li iria a la saga.
Aquesta és la segona.
Bueno, és una bona pista, bona pista.
Sí, encara no hem dit res.
Que tirem una...
Sí, sí, sí.
Si us ho voleu pensar,
tirem una cançó.
Com que, bueno,
no hem anat al primer graçal,
ni estem enfadats,
però bueno, no tant.
Hem triat tres cançonetes
dels imperdibles
d'aquest any del festival,
de tres bandes
que ningú que li agraïa la música indie
es pot perdre.
Per exemple, els suons.
Sous-titrage ST' 501
I know he'd release it
Like a bird to the sky
Now you are the warrior
Who will conquer this land
On a horse made of clouds
That you scatter the sands
Some people say
God is long dead
But I heard something inside you
With my head to your chest
Oh, them
All the wrong
All the wrong
They say
I have done
I have done
Their lies
A sea
A sea
A million more
Just waiting to come
Send them home
Send them home
Send them home
Send them home
Send them home
Use your sword
Use your voice
And destroy
And destroy
Then begin again
Song for a Warrior
dels Suons
Una de les cançons que potser toquin en aquest festival
No crec amb la veu de Karen Owe
Que és qui cantava
Però bueno, Suons per mi
Si hi ha un grup que volia veure en aquest festival
Eren Suons
En fi, res
Em quedo amb les ganes
Tira alguna altra cosa, Marc
Sí, nenos
Esto sona fort
Perquè parlem un tema fort
Ens posem una mica al dia
Amb les novetats que ens ofereixen
Un altre cop parlant de còmics
Els amics de Fulgencio Pimentel
Que
Jo puc dir moltes coses de molts còmics
Sempre puc parlar d'aquest còmic
És un imprescindible i tal
Però hi ha un editorial de còmics
Que sempre, sempre he dit
Este editorial de còmics
Tiene un catàlogo impoluto
I aquesta és Fulgencio Pimentel
Sempre ho he dit
I sempre ho diré
I lo siguen demostrando
Perquè
A tan orde
De les dues novetats més recents
Doncs
El pabelló en sigue altísimo
A base d'això
D'imprescindibles
Del còmic actual
O fins i tot de rescats
Que és el que us portem ara
Un material que han rescatat ara mateix
I que té uns quants anyats
Però comencem
Per una altra cosa
Comencem per la cosa xunga
Johnny Ryan
Podridero
Amb aquest nom
Què t'hi podes esperar tu?
Què t'espera si jo et dic
Podridero
Una comèdia romàntica
Fotobritada per Tom Cruise
En certa manera
Podria ser la comèdia romàntica
Més bizarra i salvatge de la història
Bueno, tot depèn de con los ojos que se mire
Però en principi no
En principi és
Una cosa
Per dir-ho d'alguna manera
Una cosa
Que escriu Johnny Ryan
Com ho explico esto?
Que és una compilació
De barrabassades absoluta
Que se centra en un personatge
Que està en un món indefinit
Una mena d'infern
Aquest Podridero
Que en anglès es diu
Prison Pit
I que s'enfronta
Amb tota mena de monstres
I el de tota mena
Entenguis en el sentit més ampli
Perquè són monstres
Fastigosos
Són monstres
Horripilants
Són mutants
Són bèsties
Són coses
Seres salidos de l'averno
I ja està
I és aquest personatge
Que se hòstia con todo el mundo
Portem 400 pàgines d'això
Perquè Fulgesio Pimentel
Editen ara el segon volum
Un segon volum
Que recopila els llibres originals
3 i 4
Em sembla que són 6
Si no me'n recordo
Si no recordo malament
6 llibres de Podridero
I portem 400 pàgines d'això
De sang i fetge a punta pala
Gran guiñolesco
A saco
És a dir
Sí, no, no, és veritat
Però és que és tan salvatge
Que és purament humorístic
Ara que tampoc ningú s'espanti
Bueno, sí, espanteu-vos tots
Però no estem tampoc fent una apologia de la violència
És una cosa d'humor negre
Bizarro, salvatge
I absolutament
No sé, és que no sé com qualificar-ho
Doncs d'això
D'un senyor
Que va enfrontant-se amb monstres
Que pateix mutacions horripilants
Mutilacions de tota mena
I salvatgismes
De todo pelaje
Però bueno, en el fons
El que fa el Johnny Ryan
És mostrar l'absurd
De la nostra vida quotidiana
Gairebé diria jo
Tot i que de quotidiana no en té res
Però és que és tan absurd
És tan salvatge
Que et crea un estat
D'estupor
I entre el mal rotllo
I el disfrute total
Que et posa les neurones
Alerta d'alguna manera
O d'una altra
És un blanc i negre
Molt brut
Amb un traç
Gairebé
És que no sé si qualificar-lo
D'adolescent
En el sentit que
Jo això
Aquests dibuixets
Els he vist pintats en taules
Als instituts
O sigui, saps el típic
Que s'havia dibuixat a la classe
I pintava a les taules
Unes coses
Unes guarrades hiperxungues
Doncs això
Perquè té més un punt d'escatològic
Tot això
No és només sang
També hi ha molta
Molta xitxa de tot
De tot tipus
Sí, sí, sí
Ara quan sortim
M'allences de tu tercer piscador
No, jo venia pensant
No sé per què no li he deixat això al Carlos
Cuando es puro él
Porque no me dejas nunca nada
No, claro, claro
Bum
Bulla
Bueno, no parlem aquí
D'això aquí
El Marc Fensudokus
Ha assegat les celles
En plan
Dios
Sí, no, no, no
Bueno, digues Marc
Vinga, és el teu moment de dir alguna cosa
Ja està aquí
Ho he dit amb la mirada
Doncs
Pudridero
Johnny Ryan
No és per a
Todos los paladares
No és per a estómagos débiles
Pero sí per a todos los públicos
Pero sí per a todos los públicos
És per a qui vulgui passar un rato salvatge bèstia
I passar-s'ho molt bé
És molt, molt, molt divertit
És molt transgressor
Molt salvatge
Molt arriscat
I és una de les recomanacions que ho fem des d'aquest editorial
De totes maneres
Si voleu
Doncs alguna cosa una mica més tranquil·let
Una mica més
Que vaja por cauces de la normalitat
Tenim una altra de les novetats
Que es diu Rocky
Que és
Menos mal
Què?
No, home, que ja hi va sent a veure
Que el Sylvester Stallone
Tingués encara més vida
En forma de còmics
Ah, clar, clar
Que fàcil, eh
Oh, molt fàcil, eh
Podries haver parlat de Rocky Bullwinkle
Podries haver parlat de Rocky Horror Picture Show
Podries haver parlat de...
No, no
Has hagut de dir Rocky 6 contra Mr. T
Rocky encara no és hipster
No, jo crec que ara ja sí és hipster
Amb quina peli s'enfrontava el Mr. T a la 4, no?
Sí, podria ser
A 3 a la 4, sí, sí
Doncs no, no és aquest Rocky
Aquest Rocky és una Rocky
És el personatge que capitalitza unes historietes
Escrites per Jaime Hernández
O Jaime Hernández, més aviat
Un imprescindible del qual us hem parlat moltes vegades
Un d'aquests senyors que ha donat forma al còmic underground nord-americà
De les últimes dècades
Sí, otra vez, el mismo tema, però és veritat
L'autor de Locas, l'autor de Penny Century
Aquell senyor que va fundar amb els seus germans
La revista Love and Rockets
Que recopilava un munt de còmics de...
Ja va sortir alguna vegada per aquí
I tant, més d'una i més de dues
I més de tres segur
Bueno, doncs ara ens tornem a trobar el Jaime
Jaime, Jaime Hernández
Jaime
Te'n recordes quan llegien?
Perdó, eh, ja paro
Sí, no, ara no paris
Cada cop que llegís un Jaime per allà
Recordo quan llegia Juego de Tronos abans de fer sa sèrie
Sí
Per mi era el Jaime Lannister
Jaime Lannister, és veritat
I després veiem la sèrie i dius
Però quin és este tío?
Jaime
Jaime
Tiene nombre de mujer?
Total, total
Sí, amigos
Ai, qué cosa
Jaime Lannister
Doncs, el que es recopila aquí
Són unes historietes escrites als anys 80
En plena pojera de Love and Rockets
Quan estaven els hermanos fotent-li canya
A totes aquestes loques
I a tots aquests personatges
Aquests personatges que eren disconformes
I aquestes noies joves rebels
Que es revelaven
Doncs, contra aquesta societat
Ja capitalista
I
Lligada dintre d'uns marges
De la burguesia
Però el que fa
El contrari que a Loques
Si a Loques era una mena de comèdia
De situació dramàtica
O un
Digue-li com vulguis
Amb puntets de ciència-ficció
Això és una història de ciència-ficció
Amb escapés quotidians
O més aviat
És una història quotidiana
Ambientada en una mena de futur
On la gent doncs va a l'espai
I té robots
De fet, la pròpia Rocky té un robot
Que es diu
Patoso
Sí, és
Bé, és graciós
I junts viuen aventures
És patós
Eh?
És un patós, no?
Hòstia, sí, tu
Has vist-ho?
Mira
Està ben trobat llavors, no?
Ja, tu
Quina casualitat
Doncs el que fan junts
És tenir aventures
Amb una
Arrel molt clàssica
Gairebé de
Jo diria
Marc Twain
Gairebé
Fins i tot Jack London
En alguns moments
Però que són
Doncs passades pel filtre
Jaime Hernández
Que és doncs
Com us diem, no?
Aquest filtre
De preocupacions juvenils
De les ganes
De sortir d'aquest món
D'escapar-se
De marxar dels adults
I de fer-se la seva pròpia vida
Tot doncs això
En un context d'espai
De nous espacials
De robots
De civilitzacions estranyes
I tota aquesta moguda
Sona raro
Bueno, sí
Una miqueta raro
Sí és
Però
Però mola
Sí, mola bastant
Els fans del
Jaime
Jaime Hernández
No se'l poden perdre
Però ni de conya
I els qui
Els agradi el
Comic Underground
Nord-America dels anys 80
Doncs tampoc
La resta de mortals
Tampoc
Que narices
Són dues de les novedades
Totes imprescindibles
No, totes imprescindibles
Tot, tot, tot
En aquesta hora
O sigui
Vosaltres
Compteu
Que des de les 8
Fins a les 9
Tot el que us diem
És imprescindible
I si no
Ho sentiu
O llegiu
O mireu
Sou uns pàries
Amb carinyo
No, és mentida
Però
Que bueno
Que si voleu un bon còmic
Teniu
Reción de Fulgencio Pimentel
Por partida doble
Podridero
Número 2
Hi ha un número 1
Por ahí a la venda
Des de fa temps
I aquest Rocky
De Jaime Hernández
I bueno
Us parlàvem
Imprescindibles
Del Primera Sound
Tot i que no va fer
Un concert especialment memorable
Fa un parell d'edicions
Si no recordo malament
El James Blake
Ara ha tornat amb un disco
Que ja és
Dels destacats de l'any
Que es diu
Overground
I que sona
Amb un single
Que es diu Retrogate
Ja us dic
Ara sí que s'ha convertit
En un dels imprescindibles
Del festival d'aquest any
A coupe-y
A-zot-i-s��
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
del tipus de còpola que es vulgui fer
James Blake
per cert
espera, James Blake
primavera sound, imprescindible
anaves a dir això, oi que sí?
no, jo ho he dit abans
doncs encara no heu encertat
el clip secret abans
hi ha algú que diu, reconec la veu però no sé exactament
qui és, a veure si
amb l'entradita de la nova secció
que fem ara
calleu una mica amb qui és l'actor
això vol dir que ho tiri
a veure
Bé, sabeu qui és l'actor
ara ja o no?
Espectàculo, lamentable espectàculo
En fi, sí, efectivament
parlem de sèries
i parlem de The Office
Per què? Perquè 9 anys després
l'oficina ha fet el cierre
No!
Sí, bueno, no, de fet
de fet no, d'Andret Mifflin
no ha tancat ni molt menys
però la sèrie en si sí
Ah, vale, però podem seguir anant Scranton
a l'estiu a fer entrenatges
a l'oficina
Allà tu, fins i tot et podries quedar un cap de setmana
a la granja del Dwight
La granja de Remmelanches
En fi, la sèrie, The Office
durant molt de temps va estar considerada
la millor comèdia en absolut
de tota la història de la televisió
Estò és així?
Bueno, sí, venga, hipergoles
Sí, exacte, va tenir moments absolutament brillants
després va anar baixant una mica l'histònia
cap a la cinquè, sisè, la temporada
i va ser on em vaig quedar jo
però espera, espera
i va seguir l'Estiv Carell
que era el protagonista de la sèrie
va acabar deixant-la
van haver-hi una mica de pifostios
i ara finalment a la novena temporada
han dit
hasta aquí hemos llegado
cerramos como Dios manda
amb un capítol doble
i Carlos ha dit
on et vas quedar?
Al cinquè de la cinquena temporada
moment de luxe per veure l'últim episodio
És que vas veure ni la meitat de la sèrie llavors
No, sí, no, la meitat sí
perquè són nou temporades
n'he vist cinc i poc
No, no, no, perdona, perdona
n'has vist quatre i poc
No, no, cinc-cinc
Home, si has vist el cinquè de la cinquena
has vist quatre temporades senceres
i cinc capítols
Hòstia, clar
Marendida sea
Sí, amigos
Bé
Per cert, us esteu liant
El protagonista del clip d'abans
és l'Steve Carell
Protagonista de The Office
versió americana
En fi, parlem primer de...
Què vols fer?
Parlem una mica de com ha anat la novena temporada
Vols fer...
Vols el que vulguis
Perquè jo si no comento...
Bueno, sí, no, no
A veure
Fem una mica d'història vital de The Office
Vas deixar la sèrie en el millor moment
O sigui, en el moment la cúspide
Exacte
I a partir d'aquell moment van anar cap a baix
Sincerament, el nivell de la segona, tercera i quarta temporada
mai es va superar
Però ni de bon tros
És que era molt alt aquell nivell
Era molt alt
Vam fer una cinquena temporada que estava bé
Vam fer una sisena que ja no estava tan bé
Vam fer una setena que ja no estava tan bé
I vam fer una vuitena que ja feia pena
Per entremig van passar moltes coses
Suposo que no cal avisar d'espoiler alerts
ni història
Suposo que qui la vulgui veure ja l'haurà vista més o menys
Però bueno, va marxar Michael Scott, Steve Carell
A la sisena, setena temporada, ni me'n recordo
I des de llavors han passat moltes coses
Van buscar jefes nous
Va passar per aquí el James Spader
Fent com una mena de jefe
En un paper bastant memorable
Deien que buscarien el, hòstia, com es deia
El teniente corrupto
Ai, madre mía
Harvey Keitel
Harvey Keitel, gràcies
Deien que seria el substitut
Ah, doncs no, no, no va acabar sent
Mira que va passar gent
Va passar fins i tot el Jim Carrey fent un cameo
Intentant fer de jefe
Després van provar sort posant el personatge de l'Andy
Tampoc
Tampoc
Sí, es va fer jefe
Va ser el jefe durant bastant de temps
Gaire fins al final
Però no va quallar
De fet, jo soc dels que
Jo soc de pensar que
Quan va desapareixer l'Andy de la sèrie
Durant uns bastants capítols
La cosa va millorar bastant
Va passar una mica de tot
I res bo
No sé, no va perdre
No va perdre el rom
No va trobar la seva
Xispa
El seu geni
La seva cosa que tenia
I estava divagant
Però de manera
Estrapitosa
Jo penso que
Que es va malograr molt la sèrie
Tot i així
Jo la vaig seguir veient
Tots els capítols
Religiosament cada setmana
Però
Però en fi
No sé
I saps quin és el senyal
Que les coses no anaven bé
Que Jimmy Pam
La parella central de la sèrie
Queien fatal
Jo
Va haver un moment
Que em queien fatal
Les putades que li feia
El Jiménez al Dwight
Et posaves del costat del Dwight
I pensaves
Prou ja
De tanta tonteria
Treballa una mica
Ven una mica de papers
I deixa en pau
El Dwight
Que té més potencial que tu
Queien malament
Uh, que xungo
Es van casar
Van tenir fills
No sé
Bé
T'ha plegat un desastre
La gràcia de tota manera
Era que realment
Anaven tenint els fills
A veure, no l'actriu en realitat
Imagino
Però
S'anava fent tot
Com a temps real
Aquesta seria
Tenia aquest puntito
De dir
Ara nos casamos
Ara tenemos el hijo
Ara el otro
Mira, sí, realment
Sí, sí
Una mica eren de la família
Jo també per això ho veia
Perquè també em feia pena
Deixar tots aquests personatges
Perquè
Tampoc és que fos una sèrie dolenta
En tant que
La veiessis
I diguessis
Això és infomable
Sinó que era dolenta
En comparació
Amb com havia sigut
Era d'aquells moments
Que ho veies
I deies
Uff, és que ja no és
Ha perdut la xispa
Ha perdut l'enginy
Ha perdut tot
Però tot i així
Tampoc era una sèrie dolenta
Tampoc era una sèrie que diguessis
Mira, està mal escrita
Està mal interpretada
No, no, no
Els guions, doncs
Mira, tenien poca gràcia
Però estaven ben construïts
Els personatges
Anaven
Mai estraien a si mateixos
I tota
Tota aquesta història, no?
Sí
I ara hem arribat a un final de sèrie
I endavant
No, res
Jo, mira
El final de sèrie
El vas trobar
Tranquil·lament
Com un dels 3 o 4 millors finals de sèrie
Que he vist mai
Ah
Ja t'ho dic ara
Bueno
Sí, sí, sí
Van fer una cosa molt interessant per mi
Que va ser
Dedicar
Bueno, fem un mínim
Bueno, tampoc és spoiler, no?
Dir de què va l'argument
Del capítol final o què?
No, no, no
Es pot dir de què va
Però no
Ojo, ojo
Va d'un retorn
Quan el documental
Ja s'ha acabat
Doncs ells tornen un any després
A veure què ha passat en Scranton
Sí, recordem que tot és un fals documental
O sigui que se suposa que el que tu veus a la sèrie
És un equip de rodatge que els està filmant
Que ells parlant a càmera
Tot això
Feia uns quants capítols que ja anaven una mica d'aquest rotllo meta
Ja fins i tot havia sortit un dels
El càmera
Que se suposa que és el càmera que estava des del primer moment
Sí, sí
I llavors hi ha un moment
Durant la sèrie
Durant la novena temporada
Que la Pam té un baixón
I el càmera diu
Parat, parat, parat
Parat de rodar
No sé què
I llavors entra ell al plano i la calma
I veus que tenen una certa complicitat
Perquè clar, han sigut nou anys
Amb aquest equip que mai hem vist
Exacte
Ja està, perdona
I que a més també ja anaven anant
Pullites del palo de
Però si, quin bé esto ja
Quin l'interessa ja esto
Ja es començava a veure una mica
Autoparòdic
S'anava preparant tot, no?
Llavors imagino que el documental va acabar
I amb aquest capítol final de 50 minuts
Perquè és doble
Doncs diuen
Què passa un any i mig i després
Però és que això ja d'entrada cau bé
Perquè recorda una mica
Els extras de la versió anglesa
Quan va acabar The Office Anglesa
Van fer un o dos especials
Dos, no?
De Christmas
De Nadal, sí
Em sembla que van fer dos, no?
Que era com un retorn
Diguéssim més o menys
De vinga, vamos a ver
Que se cuenta esta gente
Doncs aquí comencen una mica el mateix
L'escriu el Greg Daniels
Que ja és el creador de la sèrie
Que això també diu molt
I doncs
De què va?
I que és un tio
Perdona, eh?
Que té les coses molt clares amb la sèrie
Després van fer un especial
Van emetre aquest capítol doble
I després van fer un especial
I el tio sortia parlant
I és un tio que té molt clar
L'esperit de la sèrie
És un tio que sap molt bé
Per on han de tirar les coses
I que fa pena
Que no hagin confiat més en ell
Que no s'hagi prodigat més en els guions
Que en va escriure un munt, eh?
Però bueno
No hauria estat malament
Que els escrigués tots
Però bueno, sí, sí
Doncs bé
El cas és que ha escrit l'últim
I l'ha escrit amb molta
Molt, molt, molt, molt bon gust
No sabia què anava a dir
Bon gust
Per què?
Doncs perquè la sèrie
Realment no cal
A veure vist
Fins i tot sembla
Que hagin pensat en la gent
Que com jo
Va deixar la sèrie en algun punt
I ha dit
Vinga, va
El capítol final
Lo vemos
Pues respeto
Lo que ha sido
És un capítol
Que pots veure
Sense saber gaire cosa
Tenint més o menys clar
Qui és cada personatge
Molts personatges
Han canviat
En aquest any i mig
Que ha passat
Des del final del documental
Aquest especial retorn
És a dir
Hi ha coses
Que no s'expliquen
Però que tampoc
Tampoc s'explicaven abans
Hi ha moltes pistes
Del que
Podria ser
Que hagués passat
Que t'enganxen
Com a espectador
Si has deixat de veure
La sèrie a mitges
De cop i volta
Vas veient
Dius
Hòstia, està molt
Això m'agradaria veure
Com ha passat
Sense necessitat
De tenir mai la sensació
Aquesta
A dir
Me estoy perdiendo
Si veiessis el capítol final
De Fringe
Sense haver vist
La temporada d'abans
No, no, clar
Tendries un carajo
Aquí ho pots fer
I et trobes amb 50 minuts
De pura comèdia
Al principi
La comèdia de tot
A més, eh
Això m'agrada molt
Torna
Repren una
Aquella comèdia
Tan negra
I tan
Fins i tot políticament
Incorrecta
Dels inicis, eh
Sí, sí
Hi ha una seqüència
Amb un stripper
Que
Sí
Que té tela, eh
Sí, i a més
Cada personatge
Recupera el seu
Espèrit original
Com a mínim
Si és que alguns
Imagino que l'havien perdut
Si m'havies dit
Que el Jim i la Pam
Quellen malament
Si el Steve Carey
L'havia desaparegut, de fet
Sí, sí
Una mica
Són capaços de recuperar
Tota l'essència
De cada personatge
Fins i tot
D'un dels cameos
Que torna amb la frase
Més antològica
De su historia
I la torna a dir
I quan la sents
Et pisses de riure
Però després dius
Hòstia, que entranyable
Ja se't posen
Los pelos de punta
Jo vaig plorar
Sí o què?
Així com te lo digo
Hòstia, jo em vaig emocionar bastant
I mira, jo
Jo vaig plorar, tio
Com una madalena
En aquell moment
Vaig dir
Ja està
Ja està
No puc
Obro les comportes
És que quan fan
Quan fan aquell moment
És el punt més àlgid del capítol
I és realment acollonant
Hiper emotiu
I a part de tot això
Que estàs explicant
Dels personatges i tal
Que igual és
On volies anar a parar tu
El que mola
És que tots els donen
Un final a cor
Sí, també
Amb el que han sigut
O sigui, no només
Recuperen el que sempre han sigut
Sinó que a més
Els donen aquest final
A cadascun
Una mica
El final que es mereix
I fins i tot
El seu moment de glòria
Perquè hi ha molts personatges
Que diuen la seva
De cara a la càmera
És a dir
Que són finals realment
Preparats
Pensats
I sí, sí
Tens molta raó
En el que dius
I de fet
On volia jo anar a parar
És que comença amb aquesta paròdia
Comença amb pur humor
I a poc a poc
A més amb una cosa
Molt divertida
Que és un meta
Dentro del meta
És a dir
Els actors del documental
Que ja és fals
Estan fent un punt
No és gaire espòilers
Tampoc
Estan fent com una mena
De col·loqui
I dius
Hòstia, esto que és
¿Dónde estamos?
Dentro de qué universo estamos
Però a poc a poc
Això
Va tirant
I quan surt el cameo aquest
Ja és evident
Cap a l'emoció
I aconsegueix emocionar
Aconsegueix fer un final
Molt acorde
La gent diu
És que en els últims 20 minuts
No te ries
Ja, però és que busca això
Busca això també
És un final molt emotiu
És un final molt conscient
Molt conscient de tot el que ha estat
De tots els pros
I tots els contres
Que ha tingut la sèrie
És molt conscient
D'haver-ho fet malament
I això és el que em sembla bé
Per mi és un final
Molt honest
És molt honest
Sí, és veritat
Un dels grans finals dels últims anys
Jo estic totalment d'acord
Molt bé
Tenim alguna sèrie més o què?
O vols acabar de rematar The Office?
No, bueno
Queden 3 minuts
Si vols escoltem directament
Ja han encertat per ser l'elàstica
L'han encertat la peli
Era Virgen a los 40
Hombre
Peliculote
Os ha costat
Si vols ho deixem en Daniel Johnson
No vols fer l'última?
Bueno, vale
Sí
És que unes que acaben
I unes que empiecen
Una sèrie molt semblant
Si no vols la deixem per la setmana que ve
Sí, perquè ja m'han parlat la temporada passada
Ha tornat
La deixem per la setmana que ve
No?
Que es queden així una mica mal d'allò
No?
No
Sí, vale
Va
Sentim el Daniel Johnson
La setmana que ve
Tindrem una sèrie cortesia de Carlos
Que ha tornat
I sembla ser que val la pena
Mentrestant
Ens acomiadem
En aquest
Daniel Johnson
Cap de setmana
Sense primavera Sounds
Amb Daniel Johnson
Life in vain
Un temazo hiperclàssic
Que hem sentit
I alguna vegada per aquí
Però que el vull recuperar
Perquè és brillant
Preciós
I una autèntica meravella
Amb ell
Ens acomiadem
Fins la setmana que ve
Carlos Giacomelli
Xaver Oltan
I Marc Pere Arnau
Líder
Mà sombre que nunca
Fins la setmana que ve
Fins dijous
Gràcies
Adéu, gràcies
It's so tough just to be alive
When I feel like the living dead
I'm giving it up so plain
I'm living my life in vain
And where am I going to
I gotta really try
Try so hard to get by
And where am I going to
I don't know where is up or down
And there ain't any love left around
Everybody
Everybody wearing a frown
Waiting for Santa to come to town
You're giving it up so plain
You're living your lives in vain
And where are you going to
And where are you going to
You gotta really try
Try so hard to get by
And where are you going to
Flip on your TV
And try to make sense out of that
If we were all in the movies
Maybe we wouldn't be so bored
I don't know where are you going to
I don't know where are you going to
I don't know where are you going to
Radio Despert
La Ràdio de Sant Just
98.1
Radio Despert
98.1
Radio Despert
98.1
Clara Aguilar
Com sempre, el combat que avui us discutireu
sobre si... Adrià Calvo
Una salutació, tant si ens escoltes a través del 98.1
de la freqüència modulada, com si...
I Manol López
Sí, he fet un recull dels millors tuits de la setmana
De fet, algun em sembla que...
Clàudia Barberà
Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa
per transmetre-la a l'Ajuntament
Començo jo
Estàs escoltant?
Canji qui pugui!
No marxis! Fins les 10
Canji qui pugui a Ràdio d'Esvern
S'enjustencs i s'enjustenques
Ha arribat el vostre moment
Ja no hi excuses
Que ningú es...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, hola, 8 i 3 minuts de la tarda.
Sí, hem agafat una tribu de barrufets.
Els hem posat de MDMA hasta el culo i els hem fet cantar els meus likes inspirits.
Jo pensava que anavàs a dir, el dia en què el condensador de fluzo se convirtió en angry birds.
Sí que és una mica angry birds també, és veritat.
Hola a tothom, què tal?
Què tal?
Benvinguts al condensador de fluzo, un programa de cultura i tal.
Digue-li cultura, digue-li consum.
Jo estava esperant algun dia, digue-li consum, ja, que una és la diferència ja a dia d'avui.
Jo estava esperant un dia d'aquest fer la típica broma estúpida de
el programa líder d'audiència a la franja de 8 a 9 del vespre els dijous a Ràdio d'Esvern.
Saps el típic?
Sí.
Però és que ara ho puc dir de veritat.
Però no cal que sigui de 8 a 9.
No, no, no.
Es veu que no.
Ens acaben de donar la notícia que gràcies a tots vosaltres...
Perdó, eh?
A veure.
Bueno, escolta, Marc.
Ja està el Marc puntual.
Marc, si tens alguna cosa a dir, la pots dir d'antena.
Si no, no, no rompes nuestro sueño.
Entres i la dius que, bueno, som el programa líder de la ràdio amb descàrregues d'internet.
I jo que sé què més, alguna cosa més que he dit que no l'he sentit.
Sí, jo estava passant d'ell, però bueno, és igual que...
Som els líders, punto.
Sí, som el programa amb més audiència i ja està.
Ràdio d'Esvern és nostra i s'acabó.
I ja està.
I no uns xistes que te'n vas fora, eh?
I si tens algun problema, doncs se lo dices a mi puny a dretxo i a mi puny a esquerda.
Exacte.
Bueno, tot això és, sobretot, gràcies a...
Bueno, sobretot, no, 100% gràcies a vosaltres, perquè si no hi fossiu, doncs no hagués passat això.
Però, bueno, que som un equip de tres persones que fem el que podem.
I mira, doncs...
Bueno, ara ja som cinc.
Bueno, sí.
Perquè hi ha una altra notícia.
Ah, bueno, ara, és veritat, és veritat.
És que avui es reincorpora el Marc.
Érem quatre fins l'altre dia, avui es reincorpora el Marc.
I porta un retoño bajo el brazo.
Sí.
Bueno, note aquí, perquè el nen encara...
És maco perquè el Marc porta un retoño bajo el brazo
i el bebè lleva un pan bajo el brazo.
O sigui, cadascú el porta una...
I a tu qui et porta a tu sota el braç?
Marc.
Vinga, pots dir-ho.
Vale.
Inception.
Inception.
No ho sé.
En fi, dit tot això, Xavi Roldán, alguna cosa més a dir?
Doncs no, Carlos Giacomelli, res més a dir.
Sí, ja no cal, sí que som líders.
És veritat, que els coneix tothom.
L'altra persona que hi ha a l'altra banda del vidre es diu Marc.
Pere... no sé què, no?
Pere Nou.
Pere Nou, com el compte.
Vale, doncs, comencem, va, tira, Marc.
Fins demà!
Bé, anem començant, però abans, una data que també hauríeu de saber de memòria,
però per si de cas us la tornem a repetir.
Ens podeu dir el que us doni la santa gana trucant al 93-372-3661.
93-372-3661.
Ho dic en internacional perquè sabem que tenim...
En belga, ho sabes decir?
En belga?
Sí.
Però no diré part d'això.
No, no, no, no, tampoc.
No perdrem el temps en dir tots els números en tots els idiomes del món.
Ah, exacte.
Sí, truqueu-nos, sisplau, i ens feliciteu, per exemple.
Exacte.
O això, o ens recomaneu el de sempre.
de sèries, còmics, llibres, pel·lis, obres de teatre, monòlegs...
Performances al carrer, actuacions de polítics al Parlament, el que vulgueu.
Qualsevol cosa que sigui pura ficció, doncs estem oberts a rebre-la.
Per exemple, volies dir alguna cosa més?
No, no, ja està.
Per exemple, còmics.
Ah, vale.
No, no, és que...
Còmics com l'Aznar.
Sí, no, no, clar.
Jo és que anava a dir just això, anava a dir, he previsualitzat una pel·lícula de terror al meu cap
amb tot aquest tema de l'Aznar, eh?
Sí, no?
Tu t'imagines?
No, no, ara, en sèrio.
Tu t'imagines que tornés?
Perquè jo tinc un...
A mi ja saps que el futbol no m'agrada, però tinc un gran pes a sobre que és que hagi marxat el Mourinho.
Perquè el Mourinho és el villano ideal.
Sí, sí, és com el Hamilton de la Fórmula 1.
Tiene que haber un villano, Mourinho, sí.
Exacte, vale, doncs com a villano és perfecte.
L'ha escrit el millor guionista del món.
Ara marxa el Mourinho i, hòstia, si torna a l'Aznar, a mi em molaria, tio, t'ho juro.
Em molaria si després no fos president, clar.
No, el que mola és com torna...
O sigui, que torni a l'Aznar fins a ser punt esperable.
Perquè els polítics ja se sap, esto que viene y va...
No saben ni con agua caliente.
La cosa és que torna en plan héroe.
No, no.
Tranquilos, que ho salvo jo.
Vengo, salvo jo.
Hòstia.
I la gent s'ho creu.
Això és lo bo, és el típico antihéroe que arriba aquí com a superheroi, que tima tot el...
És brutal, és brutal.
Sí, sí, sí, ja ha fet el primer pas en su estrategia de dominació mundial, que ha sigut Rajà del Rajoy.
Ja venia en el seu nom, Rajà de Rajoy.
Ui.
I ha dit...
Què?
Què ensinues amb això?
El Rajoy de Rajà?
I per això són líders d'agúncia.
Com que l'altre diu, això és un xiste d'extremat mal gust, doncs mira.
Sí.
Mira, he perdut un oient.
Adéu, oient.
Ens podeu veure en directe, per cert.
www.radiodesbert.com
Tenim un xat, ens podeu parlar per allà, també us respondrem amb...
Mira, ja ens parla algú.
Hello, hola a la pel·li del festival.
Hola, què tal?
Ens estem columpiant molt.
Sí, sí, continua.
I havíem ja començat la secció, eh?
Sí, sí, sí, perdó, perdó.
Sí, no, no.
Mira, ja que estem parlant de coses de terror.
Parlem d'una novetat comiquera, que ve, arriba de la mà de FCC, els amics que porten
a tot el tema de DC, FCC, DC, DC, DC, DC, DC, còmics, que posen en marxa aquest mes...
Han fet una mena de, podríem dir, el més mas terrorífico, perquè han posat en marxa
una sèrie de mogudes que totes tirant bastant cap al còmic de terror.
Per exemple, una de les coses que han fet és agafar les dues sèries terrorífiques
per excel·lència de DC, des del nuevo estallido del nuevo 52 i tot això, que són Animal Man
i La cosa del pantano, i les han ajuntat en unes, perquè són dues sèries que van molt
lligades, van molt lligades les dues sèries a nivell temàtic i estilístic, i a més
és que hi ha gairebé crossovers.
I han fet un tomo, que es diu L'Oscuridad de año 1, que li dona...
Ai, no, perdó, Mundo Putrefacto, que li dona sortida a aquestes dues sèries
combinant-les ja en el crossover definitivo.
És molt guai, és molt xulo.
Una altra cosa que també està una mica en aquest àmbit del terror, tot i que després
la veritat és que se'n va cap a altres terrenys, és la novetat que us portem avui,
que és Frankenstein a gente de Shade, un tomo que es diu La Guerra de los Monstruos,
que està protagonitzat per Frankenstein.
¿Quién? ¿Quién? ¿Frankenstein? Sí, Frankenstein.
Tu el coneixes.
Fem de Nick Fury alguna cosa d'aquestes?
Sí, podria ser. Shade podria ser una mena de shield, tot i que s'assembla més
a una mena d'AIDP, que és aquella organització d'investigació paranormal
on hi ha el Hellboy i on hi ha tota aquesta Ape Sapien i tota aquesta tropa.
Doncs aquest Shade, aquesta mena d'acrupació, una mica opera en els mateixos llindes
de la cordura i investiga també casos paranormals més relacionats amb la ciència
que potser amb la màgia, podríem dir-ho així.
Llavors, un d'aquests agents és el Frankenstein.
Frankenstein és, per qui no ho sàpiga, doncs un senyor que està fet d'altres persones.
Ja està, és el mateix Frankenstein, el de tota la vida, el de Mary Shelley,
l'únic que una mica remozado, perquè està convertit en un...
físicament sembla gairebé un Hulk.
Partint, diria jo, bastant de la visió que va donar el gran Morrison,
ara fa uns anys, amb aquella sèrie que es deia Los Cites Soldados de la Victòria,
que ja va sortir en aquesta secció.
És per on deies, tu el coneixes? Sí, efectivament.
Ah, hi està.
Ah, hi està. Tu vas llegir aquesta minissèrie de quatre números?
Doncs, sí, la vas llegir, no?
Sí, sí, sí.
Perdons.
Bé, doncs és el mateix personatge que l'han rescatat, l'ha rescatat el Jeffrey Meyer,
qui porta l'Animal Man, precisament, un senyor que també ha fet Essex County, per exemple,
ha rescatat aquest personatge i l'ha posat, doncs, això, en una mena d'esquadron d'investigació paranormal
que, bueno, tira, si voleu, cap al còmic terrorífic, com us deia al principi,
però, en realitat, és tota una gran comèdia d'acció super-hiperdisparatada,
bastant salvatge a nivell de tonyes, per dir-ho de manera planera, perquè ens enganyarem,
i que ofereix unes pàgines, doncs, això, super-entretingudes, molt divertides,
que es corren molt cap a la sèrie B, que fan homenatges als monstros clàssics de tota la vida,
perquè aquest grup d'agentes de Shade no només és el Frankenstein, sinó que, a més,
tenen un nombre logo, tenen una mena de vampiro, tot passat pel filtre postmoderno hipertrofiado, eh?
Per supuesto.
Que no falte.
Si no, no ens agradaria.
Que no falte. Una mòmia i la senyora, exsenyora de Frankenstein, la Miss Frankenstein,
la nòvia de Frankenstein, amb un look totalment diferent del que coneixem,
però, bueno, vindria a ser aquest personatge.
Llavors, doncs, una mica d'això, el Jeffrey Mayer i els, amb l'Alberto Ponticelli i els llàpisos,
doncs, construeixen aquestes aventures esbojarrades molt bèsties, molt salvatges,
no aptes per a públic o joven, però molt divertides per a qui en sea mayor de 13 anys.
Bé, deixem-ho així.
No, va, clar, tampoc acotarem tant el terreny.
Recorda una mica Minyola, si vols.
Recorda, doncs, com us deia, el Hellboy, aquest esparit esbojarrat,
amb toques gairebé Lovecraftianos i...
Perdó, Lovecraftianos, no era?
Lovecraft, i tant.
Lovecraftianos.
I és un autèntic desparrament trufat d'humor salvatge, sense cap mena de sutilesa,
amb monstres pertot arreu, amb grans dobles pàgines a todo color, molt salvatges.
Últimament estem parlant de molts còmics que van d'aquest palet.
Sí.
Grandes dobles pàgines.
Sí, però és casualitat, no sé per què, però és així.
T'has cansat allò del BD i totes aquestes coses, o què?
Cada cosa en su tiempo, amigo, cada cosa en su tiempo.
I ara sembla ser el tiempo de Frankenstein, que van fer aquesta sèrie que ja ha estat cancel·lada,
amb la qual cosa, doncs, vale, no tiene mucho futuro, però tiene una fecha.
Llavors, aquest volum que us portem avui, que es diu La Guerra dels Monstros, recull dos dels arcs argumentals.
Té final, per això?
Això ja no ho sé, suposo que sí, que li devien donar un final al Jeff Lemire, escriu els primers números,
i després agafar el relleu en una altra sèrie de la qual inclou un número que es deia Man of War,
doncs, el Matt King.
Matt King agafa el relleu de Jeff Lemire amb aquesta nova sèrie Man of War que segueix les endances de Frankenstein
i que està inclòs en aquest tomo, igual que un altre numerito suelto de crossover que dius
hòstia, és que si no l'Oleo no lo puc entendre, no t'amoïnes, està aquí ficat.
En resum, 8 números de Frankenstein, un número de...
o Mac, un número de Man of War, tot en un tomito de 10 números, que és molt guai, molt xulo.
Llegeix superbé i et fa passar un rato bastant pipa.
Sobretot si t'agrada aquest rotllo, clar, això, si t'agrada, no?
És que jo solo l'Oleo a... jo què sé, a...
Va, va, que me tienes...
A Bastien Bebés, pues.
Des de que has dit Frankenstein me tienes babeando, no digues tonteries.
És que sé lo que te gusta.
Sé lo que te gusta a ti y sé lo que les puede gustar al nuestro público
que tenen que agafar aquesta recomanació com un imprescindible de la setmana.
Els que les fan fer líders.
Sí, aquests públics.
No repetirem mai més, eh, això?
No, no, no, som líders.
Vinga, tira alguna cançó, va.
De líders, eh? Una cançó de líders.
Bé, ens ponem així una mica altibos.
Sí, la pel·le del festival diu Merda, Merda, Plugins.
És algo porno, això?
Bueno, si va dirigit a mi, segurament sí, perquè és la nostra paraula de...
Eh, he de parar.
Ah, el password, no?
Paramos.
Sí, sí, sí, sí.
El safe word.
Però si no estic fent res, eh?
Jo.
Bueno, ja parlarem al super.
Hauràs de ser més comedido.
En fi, parlem una mica de cine.
I parlem de cine i parlem d'una pel·li que segur que a tu t'agrada.
Oh, per què?
Segur?
Perquè abans, com has dit...
Perquè halen la pel·lícula.
He crecido Frankenstein un poquet de mola,
doncs ara jo agafo The Trip, perquè sé que et molarà.
Veus?
The Trip.
Hombre, sí, estupenda pel·lícula dels anys 60, de Roger Corman.
És veritat, eh?
Hi ha una pel·li dels anys 60, de Roger Corman, que era un trip.
Un tio que es fotia un trip.
Sí.
Ja està, i tota la pel·li era un trip.
Em sembla que la vas veure tu.
No sé si que vam veure junts.
Ah, doncs.
En alguna d'estes sessiós.
Totalment, totalment.
Es fotia un trip.
Era una locura, aquella pel·li.
Era un trip.
Roger Corman.
Ja està, Roger Corman.
Encara és viu, eh?
El viejo Roger.
Hombre, i tant.
I tant que és viu.
En fi, no parlem d'aquest trip, parlem d'una altra trip que arriba aquest divendres,
sorprenentment arriba aquest divendres.
És la nova, entre cometes, pel·li del Michael Winterbottom.
Ah.
Nova, entre cometes, perquè és la nova que ens arriba a nosaltres.
Però ell ja en té tres més.
O sigui, aquesta pel·li és del 2010.
Des de llavors n'ha fet tres més.
Tres més.
De fet, una d'elles ja es va poder veure, no sé si al Festival d'Autor o a l'altra.
Sí, sí.
Sí, sí.
I bé, doncs aquesta és una proposta seva, que ja ni comptàvem amb ella, perquè a més
és una cosa super estranya.
Aquesta, jo la vull recomanar perquè la vaig trobar una passada, però si em voleu venir
el dijous vinent a pagar, doncs guai, perquè no hi seré, però...
Quina de trip?
Estem parlant de de trip?
Sí, sí, sí.
Estem parlant de de trip.
Com que no hi seràs dijous que ve?
Per si acaso, per si m'hi vinen a pegar.
Ah.
Tendré un holograma.
Però per què?
Ho dius com si fos una aposta arriscada.
Sí, és molt estranya.
Jo crec que és molt estranya.
A veure, la cosa...
En principi va...
De l'Steve Coogan, l'actor que de fet és un dels habituals del Michael Winterbottom,
el vam veure a la història Tristam Shandy, que era l'anterior que ens va arribar,
i del Rob Brydon.
I també a...
Tot the poor hour party people, que és una de les que més m'agraden d'aquest director,
per cert.
Sí, sí, senyor.
Amb tu, però vamos.
Sí, oi?
500%.
M'agrada també Nine Songs, però ja en parlarem d'aquesta.
O no.
O en horari d'adulto.
En fi.
T'agrada per la música, no?
Per les cançons.
Sí, perquè s'ha de Trans Ferdinand.
Sí, sí.
Farem Ascrim...
Sí, per això.
Ah, per cert, no estem al Primer Verde Sound, eh?
Jo només ho dic.
No, és veritat.
Si ens voleu trobar a Primer Verde Sound, crec que avui està tocant Blur, ara mateix.
Doncs ja els hi deu hola.
Vaja, diners a l'Orius, Blur.
No, no, no estem al Primer Verde Sound perquè no ens han acreditat, simplement.
Ja, ves.
Vam dir, mira, escolta que som el programa líder de Ràdio d'Esvern, que si ens acrediteu...
I ens van dir, eh, naranjas.
Ràdio què?
Ràdio què?
I em van dir, no, és que estem massa ocupats acreditant a 17 persones que no fotran res per altres mitjans.
Nosaltres ens ho haguéssim currat, però és igual, vosaltres mateixos.
En fi, parlem d'això, de The Trip, Michael Winterbottom, director Steve Coogan i Rob Brydon, que també és un altre dels habituals.
Doncs aquests dos, fent de si mateixos, més o menys, han de fer, a nom de The Observer, que és una revista, o un noticiari, o un diari,
han de fer una volta per tot el Regne Unit buscant els millors restaurants del país.
I és el que fan, doncs, viatgen, mengen, dormen, es lleven, mengen, sopen, dormen...
Bueno, dormen abans de sopar?
Bueno, no sé, jo arribo a un punt que ja no sé quan mengen i quan dormen i quan...
I ingleses.
Sí, estos ingleses.
I ja està, bàsicament és això, i la càmera es limita, entre cometes, és una pel·li, està ben feta, i té en Teresa, i és un director que ens agrada.
Però, bàsicament, a seguir d'aquests dos, doncs, parlant de les seves vides, de les seves històries, fent imitacions acollonants, per cert, d'alguns actors,
com del Michael Caine o de l'Al Pacino o del Robert De Niro...
La del Michael Caine és com... brillant, o sigui...
És acollonant.
Va bé que el Michael Caine és el senyor més imitat a Gran Bretanya, tothom l'imita, però és que és molt acollonant, és veritat.
Sí, però oi, aquí fan una imitació des del Michael Caine dels anys 60 fins al Michael Caine d'ara.
I va dient, mira, mira, mira com a poc a poc va caient la veu, i va caient el ritme, i es va fent més gangós.
En fi, és acollonant.
Són dos mestres de la comèdia, a mi m'encanten tots dos.
Tinc especial d'evoció per a l'Steve Cugan, per cert, però bueno, són dos cracs,
i la major part de la pel·li, jo diria, vaja, jo diria, no, està tope d'improvisada.
Sí, per què enganyar-nos?
Clar, té unes bases, no?
Escolta, Steve Cugan, tu, amb tant bon humor i tant bon rotllito,
has d'anar deixant caure una imatge de tu una mica més àcida, per dir-ho d'alguna manera.
Tu no ets tan feliç com sembla.
L'altre, per exemple, ha de ser la figura que fa una mica de contrapès d'aquest actor que es creu brillant,
però que no acaba de tenir sort.
És a dir, la pel·li va tenint els seus matisos, té el seu guion,
i té un guió que és, això és, de vegades toca el drama, de vegades.
Però bé, enmig, doncs hi ha tota aquesta improvisació d'aquests actors,
i es converteix en una pel·li estranya, una mica regular, de vegades, de ritme, per mi,
però collonant, perquè és una pel·li que va a la seva bola,
que no té res a veure amb tot el que hem vist fins ara,
que sembla feta pels dos actors, i els dos actors semblen fets per aquest director.
Saps aquestes simbiosis que es creen de vegades al cine,
que dius que gran és el cine, quan poden fer-se aquestes bromes i salen tan bé.
Doncs això és de trip, bàsicament, no sé...
Sí, sí, sí, no hi ha res més a dir.
Sí.
Excepte potser una petitíssima reflexió, i és que l'Steve Coogan no és la primera vegada que fa mogudes aquestes.
Ah, no, no.
Fa experiments raros.
És un tio que li mola, aquesta.
Sí, bueno, i de fet, perdó, eh, la prestació a diria era una mica això,
era un cine dins de cine.
Exacte, un metacine, i era...
L'Steve Coogan és un tio que, jo, sincerament, em sembla que no l'he vist mai a cap pel·lícula,
bueno, si en algunes sí,
però el que sigui, diguem, un paper normal de ficció d'un personatge interpretat,
i ja està, n'ha fet uns quants, La Vuelta al Mundo,
i les 80 dies, i aquestes coses.
Però recordo, el Tontifore Party People, que era una mena d'ocuficció sobre la moguda de Manchester,
que no Manchester.
Bueno, Manchester anys, finals dels 80.
El Tristram Shandy, que també era una mena de cosa rara.
Això que fa aquí també ho feia una mica a Coffee and Cigarrens,
Sí, exacte, exacte.
Aquell segment...
Exacte, la pell allà del Gingermus, amb l'Alfred Molina,
que li deia Albert.
Li deia Albert i deia només a Alfred.
Vale, gràcies.
Sí, és que el vaig reveure fa poc.
Ah, sí, que també anava molt d'aquest palo, de gent que parla amb un cafè...
Sí, i a més també feia una mica de personatge despreciable, feia de si mateix una mica despreciable.
I després també he fet de l'Ampartridge, aquest personatge tan estimat a Gran Bretanya,
que també fa una mena de barreja entre ficció documental, tota aquesta història.
Vull dir, que és un tio que sempre està molt avançat en aquestes mogudes.
És que fins i tot quan fa de gilipolles, com a...
Perdó, gilipolles en el bon sentit, ojo.
Aquella, Tropic Thunder, te'n recordes?
Fins i tot allà fa de com de director, i dius, mira, hasta aquí haces de meta.
És que és brutal.
És veritat, no me'n recordava.
Sí, sí, sí.
Doncs mira, una persona que ha estat a la millor comèdia americana dels últims 20 anys...
Exacte.
...ha de ser bo.
Per tant, aneu a veure aquesta pel·li.
I si no, aneu a veure una que jo no he pogut veure perquè no he tingut temps,
que es diu en otro país, la nova del Hong San Su,
que una altra vegada no és l'última pel·li del Hong San Su.
Potser és la darrera que ens arriba, en queden moltes per arribar,
com de Day He Arrive, encara no ha arribat, es va estrenar a Sitges,
però no l'hem tornat a veure després.
Day He Arrive es va estrenar a Sitges?
Sí, sí, sí.
Jo la vaig veure al festival... al Gandules.
Imagina't, saps que és un festival d'aquest nom, que es diu Gandules?
Doncs allà, allà van passar a Day He Arrive, i que és una pel·li brillantíssima.
Sí, és curiós, a més és un director que acostuma a tenir molta sort a Cannes,
als festivals de renom i tal, i arriba aquí i diu,
Juan Kung-kien, el director coreano és...
En fi, penis diferent.
Avui sembla que s'estrena aquesta pel·li, jo sé que la dirigeix ell,
jo sé que surt l'Isabel Rupert, que per mi ja és motiu més que de sobre per agradar-la.
Tia, de qualitat.
I què tal? Perquè no he volgut saber massa de l'argument.
Doncs, per què? Per saber-lo ara?
No, perquè si em callo, llavors no t'ho explico.
Per deixar-te tu el protagonisme.
Sí, és una pel·lícula...
Bueno, és d'aquelles pel·lícules estranyes,
perquè la veus i dius, hòstia, és com molt normal,
però alhora és estranya.
És com una comèdia lleugereta,
però alhora fa una petita reflexió sobre el propi llenguatge.
Són tres historietes que en realitat són una mateixa amb repeticions.
És la història d'una noia estrangera que arriba a Corea
i les relacions que estableix amb uns personatges que ja hem parlat,
que una mica van canviant.
Hi ha un que es fixa, que és el Salvavides,
un lifeguard, un senyor castellà,
que sembla l'únic que té una mica de sentit comú,
tot i que és també bastant friki.
És una pel·li plena de fricadetes petites, bastant amable.
Ui, s'ha caigut al xat.
Ah, pua, pua, pua, pua...
S'ha tenjat.
Jo segueixo parlant.
Sí, sí.
Però que està molt bé, que és molt xula,
i que a poc a poc deixa caure algunes reflexions,
com sempre fa el Hong Sang-sou.
Però jo diria sobretot això,
que és una pel·lícula que a qui li agradi el cine d'autor
la d'anar a veure, però a qui no li agradi,
també la pot anar a veure,
perquè és una pel·lícula que entra molt bé
i és molt amable.
En el fons és una pel·lícula que es veu de manera molt amable.
Una altra cosa és els temes que et deixen caure, eh?
Però bueno.
I podria ser com una bona primera toma de contacte amb el director,
si no saps res d'ell,
per posar en situació.
Sí, jo soc de pensar que qualsevol pel·lícula
de qualsevol director,
potser ara queda una mica bé,
però és bona presa de contacte.
Vull dir que si una pel·lícula és d'un director,
està bé que la vegis.
Per què no?
Ara, sí, potser és més accessible que qualsevol altre
que hagi fet ell,
de les que he vist jo, com a mínim,
que les he pogut veure, per cert,
via PAC en DVD,
que no vull dir que dic això,
però que tampoc és el que deies tu,
que no s'ha estrenat res.
Menos mal que va caure aquell PAC d'intermedio.
Doncs, sí, potser és de les més accessibles
i de les més potables per les grans sales.
Molt bé, doncs ja en tenim dues.
Mig, recomanem una tercera,
que es diu Un Amigo of Parafran.
Jo no la recomano.
A mi m'ha costat.
A mi m'ha costat.
Si la vas posar molt bé, la crítica.
No.
L'hi vas posar un sis, un sis i mig.
Bueno, doncs per això.
Déu-n'hi-do, per això dic que la mig recomanem.
En fi, serà la sensació indie de la temporada,
si ho voleu saber breument.
És la peli...
És un debut d'un director que es diu...
Ojo, ojo, dic que no la recomano,
però que està molt bé que en parlis, eh?
Sí, bueno...
Parla tot el que vulguis.
Tiene cabida.
Ara veuràs com tanco la secció.
Però de moment,
mi us recomano aquesta.
És una, ja dic, peli indie,
a més, típica peli indie d'aquestes,
que en realitat no és indie,
perquè només amb els sous que haurà pagat els actors ja
és una peli de primera categoria,
amb el Frank Langell,
el James Martin,
la Liv Tyler i la Susan Sarandon.
És una peli que van veure Sitges
i fins i tot no sé si va arribar a guanyar
algun premi i rotllo públic o així,
o va estar a punt.
Però bueno, per què?
Va sonar bastant i no sé si...
Potser al final no,
però va estar...
No ho sé,
però sí que està per allà.
I la cosa de què va,
doncs,
d'un home que en plena...
en plena ocasió de su vida
ja no es pot...
Diguéssim que cada cop ho té més complicat
i els seus fills,
com no tenen temps,
per cuidar-lo i per estar amb ell,
doncs li compren un robot autòmata
que li fa...
li cuina,
li corda les sabates
o li fa el que facin els robots autòmata
d'hoy en dia.
La relació comença una mica freda,
ell no se'n refia gaire,
és el típic anciano, tal,
però després diu
«Cony, aquest tio és intel·ligent,
em pot valer per fer la meva feina d'abans,
que era Ladrón de Jollas?»
Ah, sí, anava a baixar la pel·li?
Sí, sí, sí, sí.
És veritat?
Hòstia, sí.
Ara que ho dius?
Que me'n recordi més jo,
que estava més pendent d'un Madrid-Barça
que feia en aquell mateix dia.
Ai, doncs té delicte.
De fet, ho fem amb conya,
però és el problema que té.
És una pel·li que la veus
i, vale, sí,
és una comedieta entranyable
d'aquestes que es pot veure molt fàcilment
i que si l'has d'anar a veure
amb bastanta facilitat.
És una pel·li d'aquestes
d'usar i tirar,
però, vamos,
por definición.
I, a més,
és d'aquestes d'usar i tirar
del cine indie,
que n'hi ha moltes d'aquestes.
Aquesta és una més.
Però, clar,
sí, la recomanem
perquè és curiosa,
és entretingudeta
i és d'aquestes
que pots anar a veure
amb tota la família.
Dit això,
com vull tancar jo la secció
abans de passar amb el clip secreto?
Ai, me la tienes en asco.
Sí, sí, ja ho saps.
M'agrada que tanquis coses.
A tomar por cul el cine autor,
a tomar por cul el cine coreano,
jo vull recomandar
Fast and Furious 6.
Pues ahí está.
Pues ja està,
recomano Fast and Furious 6.
La cosa aquella
dels canis i les xonis.
Canis i xonis.
Aquella que, a més,
dura 130 minuts
i que dura 90 minuts
és una mierda.
Sí, sí, sí.
Els últims 40
són els únics
que valen la pena, no?
I valen molt.
I valen molt la pena.
Doncs, escolta,
tomar por sac o tot,
aneu a veure Fast and Furious.
Si us deixen entrar al cine
els últims 40 minuts,
doncs també estaria guai.
Mira, aneu a veure
The Trip,
o que dura 100
o en otro,
com es diu,
en otro país
que és de 89 minuts
i després entreu
els últims 40 minuts.
Exacte, sortiu d'una sala
i feu com abans,
com quan érem peques
que sortíem d'una sala
i ens ficàvem en l'altra
o, fins i tot,
ens quedàvem a la mateixa sala
per veure la següent sessió
de la mateixa pel·li.
Tu això ho has fet o no?
Jo no,
jo el que havia fet
era colar-me,
pagar per Una Nueva Esperanza
quan les van remasteritzar
i colar-me
a l'Imperi Contrataga
i al Retorn al Jedi.
Això sí.
Ah.
El cine de Sant Feliu
que ja no existeix.
Com es deia?
No me'n recordo
com es deia.
Bueno,
en aquell cine.
Com es deia Guinard?
El Guinard,
ah, clar,
el Guinard.
Bueno,
ja no existeix com a tal,
ara el van salvar
els veïns
i no sé què pollas,
però
quan demolava
era quan feien aquestes coses,
quan podies colar-te
qualsevol cosa.
Doncs això,
dit això,
pareu l'orella
perquè ara posem
el clip secreto.
Oh, no, no.
Sí,
heu d'encertar.
A quina pel·li es correspon?
Ai,
que nervios.
posa, posa,
que marca.
Sí, marca.
Oh,
that feels warm.
I like your sweater.
Does that come in a vina?
If she starts doing his pubes,
I'm out of here.
You don't look good
after this, man.
Thanks, man.
So, ready?
Yeah.
It's
me
some
Oh,
you
fucker!
Oh,
I'm sorry,
I'm sorry.
That's just your job.
Can I stop that?
No, no, no, no.
That's okay.
Let's do another.
That one little patch
looks sexy, though.
Does it look good?
Yeah,
it looks really good.
Ooh.
It looks mantastic.
Ooh.
Okay.
Ooh.
Wow.
I didn't expect that at all.
I really didn't expect that.
You got it.
Wow.
The first one's the only one that hurts.
Yeah.
Well, those hairs are pretty deep.
Okay.
You ready?
Yep.
It's me.
God!
Suck it, motherfucker!
You shit it!
Oh, I hate you!
I hate you!
So much!
That one hurts!
Bueno, una pista.
Abans hem dit que Tropic Thunder
era la millor peli dels últims 20 anys,
la millor comèdia dels últims 20 anys,
nord-americana.
Aquesta li iria a la saga.
Aquesta és la segona.
Bueno, és una bona pista, bona pista.
Sí, encara no hem dit res.
Que tirem una...
Sí, sí, sí.
Si us ho voleu pensar,
tirem una cançó.
Com que, bueno,
no hem anat al primer graçal,
ni estem enfadats,
però bueno, no tant.
Hem triat tres cançonetes
dels imperdibles
d'aquest any del festival,
de tres bandes
que ningú que li agraïa la música indie
es pot perdre.
Per exemple, els suons.
Sous-titrage ST' 501
I know he'd release it
Like a bird to the sky
Now you are the warrior
Who will conquer this land
On a horse made of clouds
That you scatter the sands
Some people say
God is long dead
But I heard something inside you
With my head to your chest
Oh, them
All the wrong
All the wrong
They say
I have done
I have done
Their lies
A sea
A sea
A million more
Just waiting to come
Send them home
Send them home
Send them home
Send them home
Send them home
Use your sword
Use your voice
And destroy
And destroy
Then begin again
Song for a Warrior
dels Suons
Una de les cançons que potser toquin en aquest festival
No crec amb la veu de Karen Owe
Que és qui cantava
Però bueno, Suons per mi
Si hi ha un grup que volia veure en aquest festival
Eren Suons
En fi, res
Em quedo amb les ganes
Tira alguna altra cosa, Marc
Sí, nenos
Esto sona fort
Perquè parlem un tema fort
Ens posem una mica al dia
Amb les novetats que ens ofereixen
Un altre cop parlant de còmics
Els amics de Fulgencio Pimentel
Que
Jo puc dir moltes coses de molts còmics
Sempre puc parlar d'aquest còmic
És un imprescindible i tal
Però hi ha un editorial de còmics
Que sempre, sempre he dit
Este editorial de còmics
Tiene un catàlogo impoluto
I aquesta és Fulgencio Pimentel
Sempre ho he dit
I sempre ho diré
I lo siguen demostrando
Perquè
A tan orde
De les dues novetats més recents
Doncs
El pabelló en sigue altísimo
A base d'això
D'imprescindibles
Del còmic actual
O fins i tot de rescats
Que és el que us portem ara
Un material que han rescatat ara mateix
I que té uns quants anyats
Però comencem
Per una altra cosa
Comencem per la cosa xunga
Johnny Ryan
Podridero
Amb aquest nom
Què t'hi podes esperar tu?
Què t'espera si jo et dic
Podridero
Una comèdia romàntica
Fotobritada per Tom Cruise
En certa manera
Podria ser la comèdia romàntica
Més bizarra i salvatge de la història
Bueno, tot depèn de con los ojos que se mire
Però en principi no
En principi és
Una cosa
Per dir-ho d'alguna manera
Una cosa
Que escriu Johnny Ryan
Com ho explico esto?
Que és una compilació
De barrabassades absoluta
Que se centra en un personatge
Que està en un món indefinit
Una mena d'infern
Aquest Podridero
Que en anglès es diu
Prison Pit
I que s'enfronta
Amb tota mena de monstres
I el de tota mena
Entenguis en el sentit més ampli
Perquè són monstres
Fastigosos
Són monstres
Horripilants
Són mutants
Són bèsties
Són coses
Seres salidos de l'averno
I ja està
I és aquest personatge
Que se hòstia con todo el mundo
Portem 400 pàgines d'això
Perquè Fulgesio Pimentel
Editen ara el segon volum
Un segon volum
Que recopila els llibres originals
3 i 4
Em sembla que són 6
Si no me'n recordo
Si no recordo malament
6 llibres de Podridero
I portem 400 pàgines d'això
De sang i fetge a punta pala
Gran guiñolesco
A saco
És a dir
Sí, no, no, és veritat
Però és que és tan salvatge
Que és purament humorístic
Ara que tampoc ningú s'espanti
Bueno, sí, espanteu-vos tots
Però no estem tampoc fent una apologia de la violència
És una cosa d'humor negre
Bizarro, salvatge
I absolutament
No sé, és que no sé com qualificar-ho
Doncs d'això
D'un senyor
Que va enfrontant-se amb monstres
Que pateix mutacions horripilants
Mutilacions de tota mena
I salvatgismes
De todo pelaje
Però bueno, en el fons
El que fa el Johnny Ryan
És mostrar l'absurd
De la nostra vida quotidiana
Gairebé diria jo
Tot i que de quotidiana no en té res
Però és que és tan absurd
És tan salvatge
Que et crea un estat
D'estupor
I entre el mal rotllo
I el disfrute total
Que et posa les neurones
Alerta d'alguna manera
O d'una altra
És un blanc i negre
Molt brut
Amb un traç
Gairebé
És que no sé si qualificar-lo
D'adolescent
En el sentit que
Jo això
Aquests dibuixets
Els he vist pintats en taules
Als instituts
O sigui, saps el típic
Que s'havia dibuixat a la classe
I pintava a les taules
Unes coses
Unes guarrades hiperxungues
Doncs això
Perquè té més un punt d'escatològic
Tot això
No és només sang
També hi ha molta
Molta xitxa de tot
De tot tipus
Sí, sí, sí
Ara quan sortim
M'allences de tu tercer piscador
No, jo venia pensant
No sé per què no li he deixat això al Carlos
Cuando es puro él
Porque no me dejas nunca nada
No, claro, claro
Bum
Bulla
Bueno, no parlem aquí
D'això aquí
El Marc Fensudokus
Ha assegat les celles
En plan
Dios
Sí, no, no, no
Bueno, digues Marc
Vinga, és el teu moment de dir alguna cosa
Ja està aquí
Ho he dit amb la mirada
Doncs
Pudridero
Johnny Ryan
No és per a
Todos los paladares
No és per a estómagos débiles
Pero sí per a todos los públicos
Pero sí per a todos los públicos
És per a qui vulgui passar un rato salvatge bèstia
I passar-s'ho molt bé
És molt, molt, molt divertit
És molt transgressor
Molt salvatge
Molt arriscat
I és una de les recomanacions que ho fem des d'aquest editorial
De totes maneres
Si voleu
Doncs alguna cosa una mica més tranquil·let
Una mica més
Que vaja por cauces de la normalitat
Tenim una altra de les novetats
Que es diu Rocky
Que és
Menos mal
Què?
No, home, que ja hi va sent a veure
Que el Sylvester Stallone
Tingués encara més vida
En forma de còmics
Ah, clar, clar
Que fàcil, eh
Oh, molt fàcil, eh
Podries haver parlat de Rocky Bullwinkle
Podries haver parlat de Rocky Horror Picture Show
Podries haver parlat de...
No, no
Has hagut de dir Rocky 6 contra Mr. T
Rocky encara no és hipster
No, jo crec que ara ja sí és hipster
Amb quina peli s'enfrontava el Mr. T a la 4, no?
Sí, podria ser
A 3 a la 4, sí, sí
Doncs no, no és aquest Rocky
Aquest Rocky és una Rocky
És el personatge que capitalitza unes historietes
Escrites per Jaime Hernández
O Jaime Hernández, més aviat
Un imprescindible del qual us hem parlat moltes vegades
Un d'aquests senyors que ha donat forma al còmic underground nord-americà
De les últimes dècades
Sí, otra vez, el mismo tema, però és veritat
L'autor de Locas, l'autor de Penny Century
Aquell senyor que va fundar amb els seus germans
La revista Love and Rockets
Que recopilava un munt de còmics de...
Ja va sortir alguna vegada per aquí
I tant, més d'una i més de dues
I més de tres segur
Bueno, doncs ara ens tornem a trobar el Jaime
Jaime, Jaime Hernández
Jaime
Te'n recordes quan llegien?
Perdó, eh, ja paro
Sí, no, ara no paris
Cada cop que llegís un Jaime per allà
Recordo quan llegia Juego de Tronos abans de fer sa sèrie
Sí
Per mi era el Jaime Lannister
Jaime Lannister, és veritat
I després veiem la sèrie i dius
Però quin és este tío?
Jaime
Jaime
Tiene nombre de mujer?
Total, total
Sí, amigos
Ai, qué cosa
Jaime Lannister
Doncs, el que es recopila aquí
Són unes historietes escrites als anys 80
En plena pojera de Love and Rockets
Quan estaven els hermanos fotent-li canya
A totes aquestes loques
I a tots aquests personatges
Aquests personatges que eren disconformes
I aquestes noies joves rebels
Que es revelaven
Doncs, contra aquesta societat
Ja capitalista
I
Lligada dintre d'uns marges
De la burguesia
Però el que fa
El contrari que a Loques
Si a Loques era una mena de comèdia
De situació dramàtica
O un
Digue-li com vulguis
Amb puntets de ciència-ficció
Això és una història de ciència-ficció
Amb escapés quotidians
O més aviat
És una història quotidiana
Ambientada en una mena de futur
On la gent doncs va a l'espai
I té robots
De fet, la pròpia Rocky té un robot
Que es diu
Patoso
Sí, és
Bé, és graciós
I junts viuen aventures
És patós
Eh?
És un patós, no?
Hòstia, sí, tu
Has vist-ho?
Mira
Està ben trobat llavors, no?
Ja, tu
Quina casualitat
Doncs el que fan junts
És tenir aventures
Amb una
Arrel molt clàssica
Gairebé de
Jo diria
Marc Twain
Gairebé
Fins i tot Jack London
En alguns moments
Però que són
Doncs passades pel filtre
Jaime Hernández
Que és doncs
Com us diem, no?
Aquest filtre
De preocupacions juvenils
De les ganes
De sortir d'aquest món
D'escapar-se
De marxar dels adults
I de fer-se la seva pròpia vida
Tot doncs això
En un context d'espai
De nous espacials
De robots
De civilitzacions estranyes
I tota aquesta moguda
Sona raro
Bueno, sí
Una miqueta raro
Sí és
Però
Però mola
Sí, mola bastant
Els fans del
Jaime
Jaime Hernández
No se'l poden perdre
Però ni de conya
I els qui
Els agradi el
Comic Underground
Nord-America dels anys 80
Doncs tampoc
La resta de mortals
Tampoc
Que narices
Són dues de les novedades
Totes imprescindibles
No, totes imprescindibles
Tot, tot, tot
En aquesta hora
O sigui
Vosaltres
Compteu
Que des de les 8
Fins a les 9
Tot el que us diem
És imprescindible
I si no
Ho sentiu
O llegiu
O mireu
Sou uns pàries
Amb carinyo
No, és mentida
Però
Que bueno
Que si voleu un bon còmic
Teniu
Reción de Fulgencio Pimentel
Por partida doble
Podridero
Número 2
Hi ha un número 1
Por ahí a la venda
Des de fa temps
I aquest Rocky
De Jaime Hernández
I bueno
Us parlàvem
Imprescindibles
Del Primera Sound
Tot i que no va fer
Un concert especialment memorable
Fa un parell d'edicions
Si no recordo malament
El James Blake
Ara ha tornat amb un disco
Que ja és
Dels destacats de l'any
Que es diu
Overground
I que sona
Amb un single
Que es diu Retrogate
Ja us dic
Ara sí que s'ha convertit
En un dels imprescindibles
Del festival d'aquest any
A coupe-y
A-zot-i-s��
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
del tipus de còpola que es vulgui fer
James Blake
per cert
espera, James Blake
primavera sound, imprescindible
anaves a dir això, oi que sí?
no, jo ho he dit abans
doncs encara no heu encertat
el clip secret abans
hi ha algú que diu, reconec la veu però no sé exactament
qui és, a veure si
amb l'entradita de la nova secció
que fem ara
calleu una mica amb qui és l'actor
això vol dir que ho tiri
a veure
Bé, sabeu qui és l'actor
ara ja o no?
Espectàculo, lamentable espectàculo
En fi, sí, efectivament
parlem de sèries
i parlem de The Office
Per què? Perquè 9 anys després
l'oficina ha fet el cierre
No!
Sí, bueno, no, de fet
de fet no, d'Andret Mifflin
no ha tancat ni molt menys
però la sèrie en si sí
Ah, vale, però podem seguir anant Scranton
a l'estiu a fer entrenatges
a l'oficina
Allà tu, fins i tot et podries quedar un cap de setmana
a la granja del Dwight
La granja de Remmelanches
En fi, la sèrie, The Office
durant molt de temps va estar considerada
la millor comèdia en absolut
de tota la història de la televisió
Estò és així?
Bueno, sí, venga, hipergoles
Sí, exacte, va tenir moments absolutament brillants
després va anar baixant una mica l'histònia
cap a la cinquè, sisè, la temporada
i va ser on em vaig quedar jo
però espera, espera
i va seguir l'Estiv Carell
que era el protagonista de la sèrie
va acabar deixant-la
van haver-hi una mica de pifostios
i ara finalment a la novena temporada
han dit
hasta aquí hemos llegado
cerramos como Dios manda
amb un capítol doble
i Carlos ha dit
on et vas quedar?
Al cinquè de la cinquena temporada
moment de luxe per veure l'últim episodio
És que vas veure ni la meitat de la sèrie llavors
No, sí, no, la meitat sí
perquè són nou temporades
n'he vist cinc i poc
No, no, no, perdona, perdona
n'has vist quatre i poc
No, no, cinc-cinc
Home, si has vist el cinquè de la cinquena
has vist quatre temporades senceres
i cinc capítols
Hòstia, clar
Marendida sea
Sí, amigos
Bé
Per cert, us esteu liant
El protagonista del clip d'abans
és l'Steve Carell
Protagonista de The Office
versió americana
En fi, parlem primer de...
Què vols fer?
Parlem una mica de com ha anat la novena temporada
Vols fer...
Vols el que vulguis
Perquè jo si no comento...
Bueno, sí, no, no
A veure
Fem una mica d'història vital de The Office
Vas deixar la sèrie en el millor moment
O sigui, en el moment la cúspide
Exacte
I a partir d'aquell moment van anar cap a baix
Sincerament, el nivell de la segona, tercera i quarta temporada
mai es va superar
Però ni de bon tros
És que era molt alt aquell nivell
Era molt alt
Vam fer una cinquena temporada que estava bé
Vam fer una sisena que ja no estava tan bé
Vam fer una setena que ja no estava tan bé
I vam fer una vuitena que ja feia pena
Per entremig van passar moltes coses
Suposo que no cal avisar d'espoiler alerts
ni història
Suposo que qui la vulgui veure ja l'haurà vista més o menys
Però bueno, va marxar Michael Scott, Steve Carell
A la sisena, setena temporada, ni me'n recordo
I des de llavors han passat moltes coses
Van buscar jefes nous
Va passar per aquí el James Spader
Fent com una mena de jefe
En un paper bastant memorable
Deien que buscarien el, hòstia, com es deia
El teniente corrupto
Ai, madre mía
Harvey Keitel
Harvey Keitel, gràcies
Deien que seria el substitut
Ah, doncs no, no, no va acabar sent
Mira que va passar gent
Va passar fins i tot el Jim Carrey fent un cameo
Intentant fer de jefe
Després van provar sort posant el personatge de l'Andy
Tampoc
Tampoc
Sí, es va fer jefe
Va ser el jefe durant bastant de temps
Gaire fins al final
Però no va quallar
De fet, jo soc dels que
Jo soc de pensar que
Quan va desapareixer l'Andy de la sèrie
Durant uns bastants capítols
La cosa va millorar bastant
Va passar una mica de tot
I res bo
No sé, no va perdre
No va perdre el rom
No va trobar la seva
Xispa
El seu geni
La seva cosa que tenia
I estava divagant
Però de manera
Estrapitosa
Jo penso que
Que es va malograr molt la sèrie
Tot i així
Jo la vaig seguir veient
Tots els capítols
Religiosament cada setmana
Però
Però en fi
No sé
I saps quin és el senyal
Que les coses no anaven bé
Que Jimmy Pam
La parella central de la sèrie
Queien fatal
Jo
Va haver un moment
Que em queien fatal
Les putades que li feia
El Jiménez al Dwight
Et posaves del costat del Dwight
I pensaves
Prou ja
De tanta tonteria
Treballa una mica
Ven una mica de papers
I deixa en pau
El Dwight
Que té més potencial que tu
Queien malament
Uh, que xungo
Es van casar
Van tenir fills
No sé
Bé
T'ha plegat un desastre
La gràcia de tota manera
Era que realment
Anaven tenint els fills
A veure, no l'actriu en realitat
Imagino
Però
S'anava fent tot
Com a temps real
Aquesta seria
Tenia aquest puntito
De dir
Ara nos casamos
Ara tenemos el hijo
Ara el otro
Mira, sí, realment
Sí, sí
Una mica eren de la família
Jo també per això ho veia
Perquè també em feia pena
Deixar tots aquests personatges
Perquè
Tampoc és que fos una sèrie dolenta
En tant que
La veiessis
I diguessis
Això és infomable
Sinó que era dolenta
En comparació
Amb com havia sigut
Era d'aquells moments
Que ho veies
I deies
Uff, és que ja no és
Ha perdut la xispa
Ha perdut l'enginy
Ha perdut tot
Però tot i així
Tampoc era una sèrie dolenta
Tampoc era una sèrie que diguessis
Mira, està mal escrita
Està mal interpretada
No, no, no
Els guions, doncs
Mira, tenien poca gràcia
Però estaven ben construïts
Els personatges
Anaven
Mai estraien a si mateixos
I tota
Tota aquesta història, no?
Sí
I ara hem arribat a un final de sèrie
I endavant
No, res
Jo, mira
El final de sèrie
El vas trobar
Tranquil·lament
Com un dels 3 o 4 millors finals de sèrie
Que he vist mai
Ah
Ja t'ho dic ara
Bueno
Sí, sí, sí
Van fer una cosa molt interessant per mi
Que va ser
Dedicar
Bueno, fem un mínim
Bueno, tampoc és spoiler, no?
Dir de què va l'argument
Del capítol final o què?
No, no, no
Es pot dir de què va
Però no
Ojo, ojo
Va d'un retorn
Quan el documental
Ja s'ha acabat
Doncs ells tornen un any després
A veure què ha passat en Scranton
Sí, recordem que tot és un fals documental
O sigui que se suposa que el que tu veus a la sèrie
És un equip de rodatge que els està filmant
Que ells parlant a càmera
Tot això
Feia uns quants capítols que ja anaven una mica d'aquest rotllo meta
Ja fins i tot havia sortit un dels
El càmera
Que se suposa que és el càmera que estava des del primer moment
Sí, sí
I llavors hi ha un moment
Durant la sèrie
Durant la novena temporada
Que la Pam té un baixón
I el càmera diu
Parat, parat, parat
Parat de rodar
No sé què
I llavors entra ell al plano i la calma
I veus que tenen una certa complicitat
Perquè clar, han sigut nou anys
Amb aquest equip que mai hem vist
Exacte
Ja està, perdona
I que a més també ja anaven anant
Pullites del palo de
Però si, quin bé esto ja
Quin l'interessa ja esto
Ja es començava a veure una mica
Autoparòdic
S'anava preparant tot, no?
Llavors imagino que el documental va acabar
I amb aquest capítol final de 50 minuts
Perquè és doble
Doncs diuen
Què passa un any i mig i després
Però és que això ja d'entrada cau bé
Perquè recorda una mica
Els extras de la versió anglesa
Quan va acabar The Office Anglesa
Van fer un o dos especials
Dos, no?
De Christmas
De Nadal, sí
Em sembla que van fer dos, no?
Que era com un retorn
Diguéssim més o menys
De vinga, vamos a ver
Que se cuenta esta gente
Doncs aquí comencen una mica el mateix
L'escriu el Greg Daniels
Que ja és el creador de la sèrie
Que això també diu molt
I doncs
De què va?
I que és un tio
Perdona, eh?
Que té les coses molt clares amb la sèrie
Després van fer un especial
Van emetre aquest capítol doble
I després van fer un especial
I el tio sortia parlant
I és un tio que té molt clar
L'esperit de la sèrie
És un tio que sap molt bé
Per on han de tirar les coses
I que fa pena
Que no hagin confiat més en ell
Que no s'hagi prodigat més en els guions
Que en va escriure un munt, eh?
Però bueno
No hauria estat malament
Que els escrigués tots
Però bueno, sí, sí
Doncs bé
El cas és que ha escrit l'últim
I l'ha escrit amb molta
Molt, molt, molt, molt bon gust
No sabia què anava a dir
Bon gust
Per què?
Doncs perquè la sèrie
Realment no cal
A veure vist
Fins i tot sembla
Que hagin pensat en la gent
Que com jo
Va deixar la sèrie en algun punt
I ha dit
Vinga, va
El capítol final
Lo vemos
Pues respeto
Lo que ha sido
És un capítol
Que pots veure
Sense saber gaire cosa
Tenint més o menys clar
Qui és cada personatge
Molts personatges
Han canviat
En aquest any i mig
Que ha passat
Des del final del documental
Aquest especial retorn
És a dir
Hi ha coses
Que no s'expliquen
Però que tampoc
Tampoc s'explicaven abans
Hi ha moltes pistes
Del que
Podria ser
Que hagués passat
Que t'enganxen
Com a espectador
Si has deixat de veure
La sèrie a mitges
De cop i volta
Vas veient
Dius
Hòstia, està molt
Això m'agradaria veure
Com ha passat
Sense necessitat
De tenir mai la sensació
Aquesta
A dir
Me estoy perdiendo
Si veiessis el capítol final
De Fringe
Sense haver vist
La temporada d'abans
No, no, clar
Tendries un carajo
Aquí ho pots fer
I et trobes amb 50 minuts
De pura comèdia
Al principi
La comèdia de tot
A més, eh
Això m'agrada molt
Torna
Repren una
Aquella comèdia
Tan negra
I tan
Fins i tot políticament
Incorrecta
Dels inicis, eh
Sí, sí
Hi ha una seqüència
Amb un stripper
Que
Sí
Que té tela, eh
Sí, i a més
Cada personatge
Recupera el seu
Espèrit original
Com a mínim
Si és que alguns
Imagino que l'havien perdut
Si m'havies dit
Que el Jim i la Pam
Quellen malament
Si el Steve Carey
L'havia desaparegut, de fet
Sí, sí
Una mica
Són capaços de recuperar
Tota l'essència
De cada personatge
Fins i tot
D'un dels cameos
Que torna amb la frase
Més antològica
De su historia
I la torna a dir
I quan la sents
Et pisses de riure
Però després dius
Hòstia, que entranyable
Ja se't posen
Los pelos de punta
Jo vaig plorar
Sí o què?
Així com te lo digo
Hòstia, jo em vaig emocionar bastant
I mira, jo
Jo vaig plorar, tio
Com una madalena
En aquell moment
Vaig dir
Ja està
Ja està
No puc
Obro les comportes
És que quan fan
Quan fan aquell moment
És el punt més àlgid del capítol
I és realment acollonant
Hiper emotiu
I a part de tot això
Que estàs explicant
Dels personatges i tal
Que igual és
On volies anar a parar tu
El que mola
És que tots els donen
Un final a cor
Sí, també
Amb el que han sigut
O sigui, no només
Recuperen el que sempre han sigut
Sinó que a més
Els donen aquest final
A cadascun
Una mica
El final que es mereix
I fins i tot
El seu moment de glòria
Perquè hi ha molts personatges
Que diuen la seva
De cara a la càmera
És a dir
Que són finals realment
Preparats
Pensats
I sí, sí
Tens molta raó
En el que dius
I de fet
On volia jo anar a parar
És que comença amb aquesta paròdia
Comença amb pur humor
I a poc a poc
A més amb una cosa
Molt divertida
Que és un meta
Dentro del meta
És a dir
Els actors del documental
Que ja és fals
Estan fent un punt
No és gaire espòilers
Tampoc
Estan fent com una mena
De col·loqui
I dius
Hòstia, esto que és
¿Dónde estamos?
Dentro de qué universo estamos
Però a poc a poc
Això
Va tirant
I quan surt el cameo aquest
Ja és evident
Cap a l'emoció
I aconsegueix emocionar
Aconsegueix fer un final
Molt acorde
La gent diu
És que en els últims 20 minuts
No te ries
Ja, però és que busca això
Busca això també
És un final molt emotiu
És un final molt conscient
Molt conscient de tot el que ha estat
De tots els pros
I tots els contres
Que ha tingut la sèrie
És molt conscient
D'haver-ho fet malament
I això és el que em sembla bé
Per mi és un final
Molt honest
És molt honest
Sí, és veritat
Un dels grans finals dels últims anys
Jo estic totalment d'acord
Molt bé
Tenim alguna sèrie més o què?
O vols acabar de rematar The Office?
No, bueno
Queden 3 minuts
Si vols escoltem directament
Ja han encertat per ser l'elàstica
L'han encertat la peli
Era Virgen a los 40
Hombre
Peliculote
Os ha costat
Si vols ho deixem en Daniel Johnson
No vols fer l'última?
Bueno, vale
Sí
És que unes que acaben
I unes que empiecen
Una sèrie molt semblant
Si no vols la deixem per la setmana que ve
Sí, perquè ja m'han parlat la temporada passada
Ha tornat
La deixem per la setmana que ve
No?
Que es queden així una mica mal d'allò
No?
No
Sí, vale
Va
Sentim el Daniel Johnson
La setmana que ve
Tindrem una sèrie cortesia de Carlos
Que ha tornat
I sembla ser que val la pena
Mentrestant
Ens acomiadem
En aquest
Daniel Johnson
Cap de setmana
Sense primavera Sounds
Amb Daniel Johnson
Life in vain
Un temazo hiperclàssic
Que hem sentit
I alguna vegada per aquí
Però que el vull recuperar
Perquè és brillant
Preciós
I una autèntica meravella
Amb ell
Ens acomiadem
Fins la setmana que ve
Carlos Giacomelli
Xaver Oltan
I Marc Pere Arnau
Líder
Mà sombre que nunca
Fins la setmana que ve
Fins dijous
Gràcies
Adéu, gràcies
It's so tough just to be alive
When I feel like the living dead
I'm giving it up so plain
I'm living my life in vain
And where am I going to
I gotta really try
Try so hard to get by
And where am I going to
I don't know where is up or down
And there ain't any love left around
Everybody
Everybody wearing a frown
Waiting for Santa to come to town
You're giving it up so plain
You're living your lives in vain
And where are you going to
And where are you going to
You gotta really try
Try so hard to get by
And where are you going to
Flip on your TV
And try to make sense out of that
If we were all in the movies
Maybe we wouldn't be so bored
I don't know where are you going to
I don't know where are you going to
I don't know where are you going to
Radio Despert
La Ràdio de Sant Just
98.1
Radio Despert
98.1
Radio Despert
98.1
Clara Aguilar
Com sempre, el combat que avui us discutireu
sobre si... Adrià Calvo
Una salutació, tant si ens escoltes a través del 98.1
de la freqüència modulada, com si...
I Manol López
Sí, he fet un recull dels millors tuits de la setmana
De fet, algun em sembla que...
Clàudia Barberà
Avui us demanaria que em diguéssiu la vostra queixa
per transmetre-la a l'Ajuntament
Començo jo
Estàs escoltant?
Canji qui pugui!
No marxis! Fins les 10
Canji qui pugui a Ràdio d'Esvern
S'enjustencs i s'enjustenques
Ha arribat el vostre moment
Ja no hi excuses
Que ningú es...