Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal?
I tant, ha estat un encert.
Sí? Per què?
Perquè puc entrenar amb el millor del millor.
La sala de fitness és totalment nova,
amb equipaments de darrera generació.
Sí, això està molt bé,
però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música.
També n'hi ha.
El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning...
I què he de fer per apuntar-m'hi?
Només has de trucar al 93 473 96 71.
I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi?
Exacte, Club Ciutat Diagonal.

A les 8 i 2 minuts
a Ràdio d'Esbem comença aquest programa
que es diu Fluzo
i on us parlem com cada setmana, ja ho sabeu
de recomanacions culturals diverses
i avui anem tan pillats
de temps que no ens ha donat temps
d'agafar l'ordinador. Jo ara mateix no us puc
veure ni us puc llegir, però
d'aquí un momentet la meva assistenta personal
em sembla que em portarà
l'ordinador i llavors ja us veuré.
Mentrestant, si voleu, el que podeu fer
és veure'ns
en directe al xat, en aquest xat
al qual, insisteixo, encara no tinc accés
però serà un momentet
que trobareu al www.radiodesbem.com
un xat al xat de la ràdio
on ens podeu dir el que
vulgueu via cibernàutica
i ja està, ens feu recomanacions
o si més no, ens feu una miqueta
de companyia que ens sentirem més acompanyats
tant jo com el Marc Pere Arnau.
Què més?
A part d'això, ens podeu contactar
com sempre, ja ho sabeu, via telefònica
al 93 372
3661 i entreu
en directe per dir-nos el que vulgueu
i si no, doncs, via Facebook
via Twitter
i via el que vulgueu
ens podeu enviar correus electrònica
projectafluzo.com
que és la nostra adreça electrònica
i si no, doncs, el blog
ens podeu dir també el que us vingui de gust
projectafluzo.blogspot.com
a més, en el blog
el nostre productor executiu
el senyor
molt honorablíssim
senyor
Carlos Giacomelli
doncs s'encarrega cada setmana
de
de
de penjar
els podcasts del programa
perquè els torneu a sentir
si us ve de gust
mira el Marc
hola Marc
pots fer més soroll?
sisplau
acaba d'entrar el Marc
ei, vigila
que em tires el mòbil
gràcies Marc
el Marc
m'està instal·lant
ara mateix l'ordinador
aquestes coses
em fa molta gràcia
perquè la gent que està a casa
i que no
que li importa un carajo
tot això de l'internet
està pensant
va, tu avança
això
si vols ho diu també
l'aigua per damunt dels micros
que va molt bé pels micros
doncs
tota aquesta escandalera
que heu sentit
respon a que el Marc
moltíssim amablement
doncs m'acaba d'entrar
a l'ordinador
perquè pugui parlar
amb vosaltres
això que us ho estava dient
doncs
teniu totes aquestes vies de contacte
perquè
ens feu les recomanacions
que vulgueu
com cada setmana
i si no
mentrestant
mentre no ens dieu res
nosaltres començarem
aquest programa
que ja us dic
conté una miqueta de còmics
conté una miqueta de música
conté una miqueta de cine
i tindrem les nostres seccions habituals
el juzgat de Pau
des de Nova York
en directe
bueno
en semi directe
i el barri
que fa la seva
gent del barri
que és aquesta secció de sèries
i de televisió
i fa les seves recomanacions
i les seves cosetes
doncs
tots estarem aquí
durant aquesta hora
que comença
ara mateix
i que
Marc
pots venir un moment
sisplau
vale
Marc no vol venir
i que
us acompanyarem
fins a les
tocades a les 9 del vespre
aquí a Ràdio d'Esvern
com que
no era el Marc
que li volia demanar una miqueta de música
doncs jo vaig fent via ja
perquè
una de les coses que
tranquil Marc
no t'amoïnis pobra
anem una mica de bòlit
avui
ja ens veieu
és perquè és dijous
i els dijous
són una mica complicats
bueno
cada dia és complicat
però si més no
jo vaig fent ja una miqueta de via
perquè tenim algunes novetats comiqueres
que són interessants
com cada setmana
ja ho sabeu
i aquesta setmana
toca una mica de coseta
no sé si dir-li comercial
no sé si dir-li mainstream
però no necessàriament pitjor
que el còmic d'autor
ja sabeu que el còmic d'autor
ens agrada molt
però també ens agrada molt
el còmic una mica més comercial
una mica més d'acció
i de superhéroes
i de totes aquestes històries
avui
tenim amb nosaltres
algunes de les novetats
que ens portarà Panini
o que ens ha portat Panini
en les últimes setmanes
unes coses que han semblat
molt interessants
i una cosa que ens sembla
absolutament essencial
de la qual us parlarem després
i respon una mica
a totes les peticions
que ens heu fet
via correu electrònic
que ens heu dit
ostres parleu d'això
que està molt xulo
i que la gent vol saber una mica
per on començar
però això
us ho explicarem
quan acabi d'explicar-vos
tot el que us vull dir primer
que és que Panini
l'editorial que més porta Marvel
ja ho sabeu
doncs ha rescatat ara
l'univers Valiant
què és l'univers Valiant?
doncs és l'univers
que es va crear
a partir del naixement
d'una nova editorial
que va sorgir
a principis de
finals dels anys 80
a principis dels 90
per part del senyor
Jim Shooter
un pez gordo
de Marvel
i que
doncs es va intentar
sentir una miqueta
de l'editorial
de la Casa de les Idees
per fer còmics
una miqueta més
bé
doncs més adults
una miqueta més canyeros
és un univers
que va
doncs
això
que va durar
que va
estar present
durant els anys 90
va donar algunes sèries
més o menys interessants
i després
va desaparèixer
una mica
del mapa
però ara últimament
en els darrers mesos
doncs s'ha revitalitzat
i el que han fet
aquesta gent
és tornar-ho a posar en marxa
i agafar aquelles
algunes d'aquelles sèries antigues
i doncs
fer una mica
d'any o cero
i començar
un altre cop
de vell nou
per actualitzar
tots aquells personatges
i totes aquelles històries
bé doncs ara Panini
com us diem
el que ha fet
és donar sortida
al mercat espanyol
a tota aquesta
tota aquesta tropa
d'autors
i de sèries
seminoves
i ens arriben ara
amb una proposta
bastant atractiva
bastant xula
de moment són tres
els títols
que han sortit
al nostre país
tres les sèries
que s'estan
començant a obrir pas
en el nostre mercat
i n'hi haurà més
properament
doncs hi haurà una
que es diu
Archer & Armstrong
que sincerament
li tenim bastantes ganes
però de moment
el que tenim entre nosaltres
és
doncs primer una cosa
que es diu
Exo Manowar
que és una cosa
que escriu
Robert Benditi
aquell senyor
que es va inventar
aquella cosa
que es deia
Surrogates
que fins i tot
va conèixer
una adaptació cinematogràfica
i dibuixa
Kerry North
això és
doncs una història
una miqueta bizarra
amb un puntet
de sèrie B
que
doncs
ja us dic
que actualitza
alguns conceptes
creats per Jim Shooter
i també per Bob Layton
en aquells
anys 90
i concretament
és la història
una història que passa
al segle V
abans de Crist
en les plenes batalles
entre romans
i
visigots
en aquest
context
més o menys
fidel a la realitat
si podem dir-li així
més o menys
historicista
el que
plantegen els autors
és la història
d'un exèrcit
cada cop es troba
amb uns extraterrestres
ja us he dit
que la cosa
va una mica
per la sèrie B
va una mica
per la
ciència-ficció
disparatada
però és que és xulo
la veritat és que
veure uns visigots
en un context
de ciència-ficció
té la seva gràcia
són abduïts
uns guerrers visigots
i es troben
una mena d'armadura
que té
poders
alienígenes
i que
presumiblement
els ajudarà
a vèncer
els exèrcits
de Roma
és una sèrie
molt divertida
desprejuiciada
d'aquestes
que
fa passar una bona estona
sense necessitat
de donar-li
moltes voltes a res
però que tampoc
et tracta
com un tonto
es diu
X.O. Manowar
i aquest primer volum
que ens arriba ara
es titula
Por l'Espada
i conté
quatre numerets
La noche pasada
soñé
Tu eres
És que
al pobre Marc
li he deixat
sense una pàgina
del guió
perquè no sé què ha passat
em sembla que se l'ha menjat
la impressora
i li he donat
unes instruccions
equívoques
volia que pujessis
així a la música
T'he fet el gest
justo molinero
A veure
A veure un altre cop
Però ara no ha quedat bé
perquè ara s'acaba la cançó
Bueno va
doncs seguim
va
més coses de l'univers
Valiant
que ens porta
Panini
a part d'aquest
X.O. Manowar
o
X.O. Manowar
una altra cosa
que es diu
Harbinger
que també coneix
aquest volum 1
que es recopila
quatre números
en aquest cas
es diu
El Nacimiento
T.O.D. Omega
que ens parla
ens presenta la història
de Peter Stanchek
un jove telequinètic
amb poders mentals
telequinètics
i psicopàticos
d'aquests
de llegir la ment
de les persones
més aviat
més que telequinesi
és
doncs això
lectura dels pensaments
una mica
imbècil
i una mica
adolescent
que acaba
a les mans
d'una mena
de corporació
doncs que pretén
explotar
els seus dons
hi ha un senyor
darrere
molt poderós
que també
és mentalista
i que veu
un potencial
molt heavy
en aquest nen
i pretén
explotar-lo
l'únic que aquest nen
doncs és
com us diem
una mica rebel
una mica
vala perduda
i no es resistirà
tan fàcilment
és la història
doncs això
d'un xaval
que està perdut
pel món
que no té
no té gaire bé
amics
només té un
un pobre diàolo
que és el seu amic
tampoc té nòvia
tot i que
doncs manipula
mentalment
una noia
perquè
vagi amb ell
i
bàsicament
és una història
que té
aquests
punts de partida
de còmic
superheròic
iniciàtic
de
bueno
doncs
d'adolescent
que comença
a descobrir uns poders
o que comença
a explotar uns poders
però
de seguida
se'n va
doncs una mica
com la sèrie
que us parlàvem abans
cap a
aquesta
bueno
aquesta mena
de sèries
de diversió pura
sense gaire
complicacions
a part d'això
té un puntet
de misticisme
té un puntet
de
bueno
de conspiranoia
i
i té
alguns personatges
una mica bizarros
però bàsicament
el que és
és una sèrie
doncs això
de passar el rato
i de
de tornar
a enfrontar-nos
una mica
a aquests principis
tan bàsics
del còmic
superheròic
que relacionen
doncs
el despertar
dels poders
una mica
amb l'arribada
a l'edat adulta
des de l'adolescència
ara sí
marc
el gest
i última sèrie
de l'univers
valiant
que ens portava
nini
una cosa que es diu
bloodshot
i que
té un primer volum
que es diu
incendiar el mundo
que és una cosa
doncs
de nou
purament
entretinguda
purament
de desconnexió
d'evasió
però també
és una cosa
que val molt
la pena
i està molt bé
que la tinguem
en compte
perquè és una
sèrie
bastant macarra
bastant
fiera
bastant heavy
una miqueta
jo diria
en la línia
d'un Garcenis
és a dir
una cosa
bastant destroyer
que ens parla
d'un senyor
que se suposa
que és un soldat
un agent
de les fuerces
de l'òrden
que de cop
descobreix
que
la seva família
podria ser
un record implantat
una mica
una mena
de born
del cassoborn
però
a la inversa
perquè
aquest senyor
el que descobreix
és que
no només té
aquesta família implantada
sinó que té
molts altres records
implantats
i pretén
descobrir
realment
qui és
per arribar a descobrir-ho
doncs
què li passarà
que haurà de fugir
per descomptat
de l'organització
que el pretén controlar
i a partir d'aquí
se li harà
la de Dios es Cristo
és un
com us dic
un supersoldat
que a més té
una característica
física
que és
l'autocuració
una mica
com si fos
una mena
de lobet
és a dir
que no el poden farir
i a partir d'aquí
es desata això
el que us dic
una història
bastant violenta
bastant xunga
bastant espídica
però que
té unes dosis
d'acció
vieja escola
bastant xules
i bastant divertides
i un to
també
de paranoia
corporativa
doncs
que
crec que funciona
bastant
de moment
ja us dic
l'univers valiant
no apunta
maneres
com a
com a
algú sòlid
on desenvolupar
històries molt cerebrals
però sí que és veritat
que s'està
fent un petit lloc
en aquest àmbit
de còmic
d'entreteniment
que és una mica
el que està fent
Marvel
ara mateix
també
eh que sí
Marc
és que ara
el Marc m'està mirant
i ara em sento
cohibit
al cap i l'he fet
Marvel i DC
ara mateix estan
tirant molt
el còmic
cap a la indústria
de l'entreteniment
puro i duro
amb aquestes
adaptacions cinematogràfiques
que fan
por doquier
doncs escolta
valiant
jo penso que és una opció
una mica al marge
dels dos gegants
i que pot oferir
dosis de diversió
bastant importants
ja us dic que
d'aquí en endavant
doncs
Panini
publicarà
donarà sortida
a aquestes sèries
que acaba de llançar
ara i en publicarà
alguna de més nova
que
bueno
en el seu moment
doncs ja
ja us en parlarem
i ja us recomanarem
per descomptat
ara sí
la noche pasada
soñé
que Murcia
iba a desaparecer
la noche pasada
soñé
que Murcia
iba a desaparecer
la noche pasada
soñé
Granada
ya no existía
ni el rastro
d'Almería
la noche pasada
soñé
no
no sé
para qué
no sé
para qué
me desperté
tu voz
me sacaba
del calle
me decía
que fuera
tu voz
me sacaba
del calle
y otra vez
abalicante
y siquiera
subiera
adelante
cómo sería
mi espada
más va vieja
que yo
aquí no hay
más va vieja
que yo
aquí no hay
más va vieja
que yo
aquí no hay
mi espada
era tizona
y mi caballo
va vieja
mi espada
era tizona
tú eras
doña
Jimena
crucé
un desierto
de pena
que parecía
era una tierra
de infieles
de muchos
gitanos
y parrios
era una tierra
de infieles
la que vía
lomos de mi caballo
era una tira
de pieles
para hacer
de mi capa
un salio
más va vieja
que yo
aquí no hay
era una tierra
de infieles
de muchos
de muchos
gitanos
y parrios
era una tierra
de infieles
la que vía
lomos
de mi caballo
era la tira
de pieles
para hacer
de mi capa
un salio
más va vieja
que yo
aquí no hay
más va vieja
que yo
aquí no hay
más va vieja
que yo
aquí no hay
no hay
más va vieja
que aquí no hay
que yo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bueno!
Oye!
A ver!
Hace tiempo que sé que estás un poco enganchado a este tema, pero no me deja de sorprender,
y la verdad es que lo pintas curioso, cuanto menos!
Otra preguntilla!
¿Los concursantes se repiten?
Semana a semana son los mismos?
Es decir, es lo que decía yo, una especie de operación triunfo?
Sí, eh!
O sea, tú...
Cada temporada son un grupo de concursantes, cada semana van eliminando a uno.
Vale!
Hasta llegar a la final, y la última temporada, la número 5, ha cambiado un poco la estrategia,
y ha tenido a concursantes veteranos, de otras ediciones, contra nuevos.
Ah!
Y el premio final, que es un orco o qué es?
Eh!
Creo que es dinero, un corte, y un curso en un estudio de maquillaje.
De maquillaje.
Ah!
Bueno.
Pero luego, durante las semanas, uno de los retos era crear un personaje de cómic.
Sí.
Y ese personaje aparecía luego en una línea de cómics de DC, creo que era.
Ah!
O sea, tienen diferentes incentivos relacionados con las películas que aprovechan el programa
para promocionarse también.
Curioso, oye!
Me resulta, francamente, curioso, eh!
De verdad!
Ah!
De todos modos, dices que es el único que te mola?
Todos los demás son cutres, porque algo más habrá, ¿no?
Finalities?
Tiene Survivor, tiene So You Think You Can Dance, pero esos son más de...
Bueno, pero estas son las franquicias estas que se venden a todas partes, y el Mira Quién
Baila, y el Supervivientes, y toda esta movida que...
Como cosas curiosas, Syfy también tiene otro derivado de Face Off, pero que se dedica
exclusivamente a pintar cuerpos.
Ah!
Body Painting de este.
Naked Vegas, creo que se llama.
¿Cómo se llama?
Perdona.
Naked Vegas.
Con ese nombre ya mola, eh!
Es nombre un poco de...
No sé, de artista...
Y uno que sí que es realmente curioso, es uno que estrenó AMC, y se desgace AMC estrenando
un reality.
Sí.
Que era sobre concursantes que elaboraban obras de arte a base de insectos o animales
bisecados.
No...
¿De verdad?
Sí.
Hostia, pero...
De verdad.
Esto ya es un poco grimoso, eh!
Una de las cosas más raras que he visto en mi vida.
Eh...
Yo...
A mí...
Sin haberlo visto, eh!
Me da que tiene que ser un poco grimoso, porque claro, una cosa son maquillajes, y otra
cosa son animales e insectos.
Hombre, por favor, no sé, la peta si tendrá algo que decir en todo esto.
Pero, en fin...
Eh...
¿A dónde vamos a llegar con los realities?
Un día podríamos hacer una pequeña...
Bueno, una reflexión sobre dónde va el mundo del reality, pero no será hoy.
Porque daría minutos de programa muy aburridos.
Eh...
Bueno...
Una última recomendación en el tema de realities.
Sí.
Adelante.
Es un reality propiamente dicho, es más como si fuera un documental...
Un documentarino, porque no es ficción, es real.
Sí.
Y se trata de Comic Bookman.
Comic Bookman.
Esto es una cosa que tiene a Kevin Smith relacionada...
Efectivamente.
Ah, amigo.
Se centra en los propietarios de la tienda de Kevin Smith en...
No sé en dónde está, si está en Nueva York.
Vale.
Vamos a ver, vamos a ver.
Kevin Smith tiene una tienda...
De cómics.
De cómics.
De cómics.
Y está regentada por un agente.
Entonces, ¿esto es un documental sobre esta gente?
Esta gente batiendo, haciendo payasadas y siendo ellos mismos.
La gente de las tiendas de cómics, como todos conocemos, son bastante peculares
y dan para ir con todos ellos.
O sea, ¿esto podría ser la secuela de Clerks que nunca tuvimos?
Es posible.
Mark se está enfadando porque es muy fan de Clerks 2.
Bueno, pues esto podría ser una especie de...
Que te pongas a Comic Bookman.
Vale, pongas a Comic Bookman, Mark, que te agradará.
Pero yo es que había oído, ahora que lo dices, había oído hablar de un reality que
puso en marcha Kevin Smith, que no sé si se llegó a hacer, yo creo que sí, que también
estaba relacionado con los superhéroes, pero era algo así como, sea un superhéroe.
Entonces, los participantes tenían que ser superhéroes.
Y quien era mejor superhéroe, pues ganaba el reality.
¿Tienes constancia de esto o me lo estoy sacando de la manga?
Yo hasta ese punto no he llegado.
No te suena, ¿no?
Hay un reality que trata sobre unas olimpiadas geeks, pero...
Pero...
Bueno, tampoco estaría muy alejado de este concepto.
No, yo lo que digo es, pues tú te vistes de superhéroe y te dedicas a ir por la calle,
seguido por una cámara.
Entonces, a lo mejor el equipo técnico te pone un gato en una rama de un árbol.
Entonces, tú si pasas de largo, pues obviamente te resta puntos.
Sin embargo, si te subes al árbol y rescatas al gatito, pues entonces te da más puntos
para ganar el programa.
Algo así había oído hablar, pero en fin, igual me lo estoy inventando.
Si es el caso, voy a correr al registro de la propiedad intelectual ahora mismo y lo
registro y me hago rico, porque esto puede molar.
Ahora mismo lo que estás.
Y lo vendo a sci-fi.
Pues vale, pues oye, recomendación al canto y me gusta que haga recomendaciones distintas
porque yo creo que nadie más hace este tipo de recomendaciones y está guay y aquí
es donde un experto en televisión se destaca y aprended el resto de programas.
Vosotros tenemos a Save Me Barry y vosotros no.
Y tenemos a gente que recomienda realities.
Casi que no te pregunto los canales por los cuales conseguir esta serie, pero bueno,
los canales habituales.
La gente ya sabe de dónde recurrir para ver Face Off, que es el reality de sci-fi.
Barry, ¿alguna cosilla más o qué?
Nada, una breve recomendación.
Sí.
Para terminar hoy por lo alto, una serie australiana.
Bueno, nos sobra el tiempo por otras partes para ver series adelante.
Pues eso, una serie australiana.
Sí.
Es un mockumentary.
Mockumentary para...
Para que no lo sepa, perdona, perdona.
Porque hay gente que...
No puedo explicarlo.
Exacto.
Un mockumentary es un falso documental.
Algo que parece un documental, pero en realidad está hecho con actores.
Radio The Office o Parks and Recreation.
Ahí está, justamente.
¿Y qué pasa?
¿Es un mockumentary australiano?
Esto pinta bien, ¿eh?
Eso es, que se titula Jamie Private School Girl.
Ah, sé de lo que me hablas.
¿Esto se ha estrenado hace poquito en HBO?
Efectivamente.
Vale.
Se ha estrenado hace un tiempo en Australia, pero ahora la HBO ha aprovechado el tirón.
Vale.
Y ha estrenado la serie.
¿La has visto?
Entiendo que sí, ¿no?
El primer episodio.
¿Y qué?
Bien.
Increíble.
Genial.
Me...
La tengo esperándome.
Me he conocido esta serie porque los gifs de esta serie se mueven por todo internet.
Sí, ¿eh?
Y no conseguía saber de qué serie se trataba.
Y ahora por fin me he conseguido.
Lo has identificado.
Si no me equivoco, es una secuela o una especie de continuación de otra serie que hicieron hace un tiempo que no me acuerdo cómo se llamaba, perdona.
Summer Hates Hyde.
Ah, Summer Hates Hyde.
Correcto.
Es la secuela de esta...
O una especie de secuela de esta serie.
Y la otra creo que está más centrada en los chicos de la serie.
Sí.
Y este caso es la parte femenina.
Vale.
Interpretada por el mismo protagonista.
Por el mismo tío.
Por un señor.
Por un actor masculino haciendo de chicas.
Un señor.
Vale, exacto.
Llamado Chris Lilley.
Sí.
Y consigue interpretar a un adolescente de la manera más realista y grimosa que he visto yo en la televisión.
Es increíble.
Vale, pues oye, queda muy apuntada porque yo ya te digo que la tenía ahí en la parrilla de salida.
Y no me animaba pero ahora sí.
Solo una preguntita.
HBO la ha comprado y la emite pero no ha hecho una versión nueva.
O sea, es la misma.
Eso es.
Es decir, ha emitido el primer capítulo pero los tenemos todos a nuestra disposición.
Eso es.
Vale, perfecto.
Oye, pues con esta recomendación final nos despedimos hasta la semana que viene si te parece bien.
Hasta la semana que viene.
Y oye, pues más cosas a seguir bien y que pases buen fin de semana.
Sobre todo, cuídate que hace frío, tápate bien.
Igualmente.
Vale.
Venga, hasta luego.
Vale, adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vull dir, tu la temperatura del programa
la veus bé, no? O sigui, el color del programa
està bé. Una mica ensopit.
Una miqueta.
Sí? Però aquesta cançó que hem sentit ara
ha sigut una mica vigoritzante, no?
Mal de cap. El Marc es troba malament
pobrissat. L'hi he traspassat.
Bé, doncs Marc, recupera't
amb allò que us deia al principi del programa,
que és una altra de les novetats
de còmics que ens planteja
Panini, i recordeu
que us deia exactament això, que la gent
es va quedar bastant pillada amb una cosa que vam dir
fa poc. Bé, pillada.
Li va molar bastant un recopilatori
que vam presentar del Thor
en format
Marvel Gold, que són uns
llibres gruixuts que el que fan
és recopilar les millors
etapes d'alguns dels personatges de Marvel.
I amb això el que està fent Panini
és documentar,
posar, diguem,
en ordre, tota
una sèrie de material imprescindible per entendre
la història de Marvel i, per extensió,
la història del còmic. I, com us deia,
per correu, la gent
ja van, hem rebut algunes
persones que ens han dit, escolta, doncs parleu més
d'aquestes coses perquè
perquè Panini gairebé cada mes
edita material d'aquest imprescindible
i el que ha fet darrerament és
editar una cosa de Spiderman,
que és un volum al qual han titulat
Por fin desenmascarado, que és el tercer volum
de la recopilació
d'aquest personatge, després d'una
que es deia Dias de Glòria i una altra
que es deia Crisis en el campus, i que
aplega totes les històries
de l'Stan Lee
quan es va ajuntar amb el John Romita,
quan ja va sortir de l'equació
Steve Ditko, que, ostres, Marc, tio,
no em poses aquesta cara, sisplau, que em
desinspiro. Pobre Marc, està molt
fet caldo. Et passaré aquest còmic, Marc?
A veure si t'animes una mica. Què et sembla?
Vale?
Doncs això que us deia, la tapa d'aura
del personatge, si traiem
la fundacional de l'Stif Ditko,
és la que van compartir el guionista Stan Lee
i co-creador amb el John Romita,
que va ser una mica qui va començar
a disparar la sèrie per cotes
estratosfèriques. Doncs aquest volum recull
algunes de les històries del John Romita,
recull algunes històries dibuixades
també per John Busquema, i recull
també l'entrada de Gil Kane,
que és un altre dels autors,
dels dibuixants imprescindibles del personatge,
concretament. Això aplega els números
78 a 99
de la sèrie Amazing Spider-Man,
que es va desenvolupar des de novembre
del 69 fins a agost del 71.
Un any i pico d'aventures
d'altíssim nivell,
que tenen alguns dels moments
més importants de la història dels personatges,
com ara una mort, que no us direm
quina és, però una mort
d'un dels personatges propers a l'Spiderman,
que va forjar bastant
el caràcter del personatge i que el va
encaminar cap a vies una mica
més profundes i una mica més obscures.
Això, o fins i tot
una cosa encara més
bé, més delicada,
que és una saga relacionada
amb les drogues.
És una saga
que
que va
sorgir,
bé, més que una saga són tres números,
una petita història,
un arc argumental en tres números,
que va sorgir de la necessitat
de les autoritats
per fer arribar
al públic juvenil
una mica la problemàtica
de les drogues.
L'Stanley,
que en aquell moment
era el jefazo màxim
de Marvel,
doncs va acceptar
i va dir, mira,
integraré
tota aquesta
problemàtica
relacionada amb les drogues
en un arc argumental
de l'Spiderman.
I a partir d'aquí,
arran d'això,
va néixer
doncs aquesta història
en la qual
l'amic Osborn,
el Harry Osborn,
doncs acaba una mica
enganxat
per
los estupefacientes.
Doncs això també
està condingut
en aquest còmic
i això, a més,
aquest arc argumental
va servir
per trencar
uns quants corsers
en els quals
està ficat
el còmic superheroi
que no sortia
d'uns paràmetres
potser més infantils
i va tocar
terrenys més fosquets
i a partir d'aquest moment
va servir
per apropar
problemàtiques
més xungues
al públic
del moment.
Aquest
Omnigold,
que us recordo,
us diu
per fin
desenmascarador,
doncs inclou
també l'aparició
de nous villanos
de l'univers
d'Spiderman,
com el merodeador,
o la reaparició
d'altres,
com l'Electro,
que ara està tan de moda,
perquè ara sortirà,
serà un dels dolents
de la segona part
de les noves aventures
d'Spiderman al cinema,
de la qual,
per ser,
avui hem vist el tràiler,
ha sortit ja
un primer tràiler,
doncs en aquest volum
també torna
un elèctro
que havia estat desaparegut
i altres personatges
de l'Spiderverso
com ara
l'avió de negra,
com el doctor Octopus
i per descomptat
tota la plana major
d'aquest univers
com ara
la Gwen Stacy,
la Mary Jane,
el Harry Osborn,
tota aquesta trupa.
Tot això
conforma un volum
absolutament
imprescindible
per fans
del còmic superheròic,
per descomptat
de l'Spiderman,
probablement
són números
que molts de vosaltres,
si sou fans
de l'Spiderman,
doncs ja tindreu,
però la veritat
és que estan aplegats
d'una manera
excepcional
amb una exquisitesa
bastant important,
amb una tapadura
xula
i acompanyats
d'una sèrie
d'extres
que jo penso
que tenen
molt de valor.
En total
són 480 pàgines
de les quals
les 20 finals
són aquests
extras
que tenen
reflexions
del Raymond Fonseca,
l'expert
de Marvel,
esbossos,
pàgines originals,
pin-ups,
totes aquestes històries
que com us dic
donen forma final
en aquest
Spiderman
per fin
desmascarador
que ens porta
a Panini
amb aquest gust
que els caracteritza.
Cromàtics
han tret material
aquest any
també
Looking for Love
és la cançó
que forma part
del recopilatori
de la discogràfica
Italiens
Do It Better
que porta el nom
d'After Dark
volum 2.
Sona també
com així.
Looking for love

I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
I Pau Roldán des de Nova York.
Bé, vull que de cara a l'any que ve t'enteris exactament de què van farcits els galls d'indí d'Acción de Gràcies.
I ens ho expliquis, perquè clar...
Sí, em sembla que van farcits de més gall d'indí.
De més gall d'indí.
És un inception de gall d'indí.
Ah, exacte.
Una mica filosofia serpiente con sorpresa, però en versió gall d'indí.
Exacte.
Seria una mica això.
Vale, molt bé.
Escolta, però no has vingut aquí a parlar-nos de galls d'indí i altres animants de corral, espero, no?
No, no, només no.
Vale, vale, vale.
Doncs porta abierta per a tus propostes culturales des de la Gran Mansana.
A veure què ens portes, va.
Mira, doncs fa un parell de setmanes vaig anar a veure l'última pel·lícula del Michel Gondry.
Sí.
I em agrada molt...
Sí, no sé quan...
No sé si s'estrenarà aviat, la veritat és que no ho vaig mirar.
Però, però, quina és l'última pel·lícula?
Però és una...
Perquè, clar...
L'última pel·lícula del...
És...
L'última pel·lícula del Gondry és una mena de...
És una entrevista que va fer amb el noam Chomsky.
Amb el noam Chomsky.
L'última pel·lícula del Gondry és un lingüista que ja es deu haver retirat perquè té la tira d'anys.
I res, és una entrevista que ell va fer, són...
No sé si va gravar com sis hores o així.
Al final la pel·lícula és una hora i mitja d'aquesta entrevista.
Sí.
I aleshores el que va fer va ser animar-la.
Ajà.
És a dir, va fer unes animacions, uns dibuixos, superar-la.
És a dir, com que va fer ell mateix, ho va animar, i res, la pel·lícula és simplement això.
És l'entrevista, el que va dir el noam Chomsky.
I animacions d'aquestes, exacte, animacions d'aquestes tipus Gondry, que són aquestes animacions bàsicament hipster, que li agrada tant fer, no?
Que és una mica el que caracteritza el cinema del Gondry, aquesta mena d'esperit homemade hecho en casa, que fa ell amb animacions i amb stop motions i amb aquesta mena de...
Però aquesta pel·lícula sí que és totalment... és com 100% seva, perquè se l'ha de fer ell mateix.
O sigui, ell l'explica fins i tot, dins de la pròpia pel·li, ell explica que ell arribava del rodatge de la seva anterior pel·li, que és la Green Corner.
Sí.
I arribava, i els caps de setmana, per exemple, quan tenia una mica de temps lliure, doncs se'ls passava dibuixant.
D'acord.
I anava sentint el que havia estat parlant amb el nom Chomsky, i re, i anava bussant el que li inspirava.
Vale, vale, però llavors entenc que no hi ha imatges d'en Chomsky, o sigui, de la conversa que van tenir ells?
És tot una...
Sí que hi ha, sí que hi ha, el que faig és que la conversa que van tenir en una sala, em sembla, que són com dues o tres sessions, i aleshores, va, les imatges aquestes no tenen molt de xixa.
Que és una imatge del nom Chomsky, i aleshores, sí que les animacions interactuen una mica amb la imatge real, però bàsicament el 95% de la pel·li són animacions.
Vale, vale, vale. Sàpigues que et sentim fatal, no em preguntis per què, però probablement perquè estiguis a 7.000 quilòmetres d'aquí, però ja queda xulo perquè estàs parlant del gondri i llavors se senten com interrupcions d'aquestes així, com pixelades, i llavors queda xulo.
És una excusa barata que poso per decarar els nostres oients. Escolta, què anava a dir? I llavors, què passa? Vas a veure aquesta pel·li, què? La fan allà al cine, normal, o com és això?
Es diu IFC, eh? Senta? Sí.
I fan moltes... No sé, fan pel·lis de tot tipus, però molt de cinema independent i tal. Aleshores van fer com l'estrena...
Bueno, de fet, IFC en si mateix... Perdona, que talli. IFC en si mateix és una productora de cinema independent i ara s'està ficant bastant en televisió i tot això.
Sí, sí, sí. Ja hi ha una mica per aquí. Sí, sí, sí. Aleshores l'estrena americana de la pel·li va ser, diguem, com la gran estrena als Estats Units, sembla que va ser aquí a Nueva York.
Sí.
El d'aquest cinema i aleshores fins i tot la projecció en què jo vaig anar, estava allà el Michel Dondré i també vaig fer una bona introducció.
Ah, mira, està mal. I el Chomsky no hi era?
El Chomsky no hi era.
Hauria sigut un espectacle també, eh? Veure aquell senyor venerable en aquest ambient, tot ple de gent amb barbes i amb ulleres de pasta i bevent mate.
Això hauria sigut guai, eh?
Escolta, estàs anant una mica de guais, m'he cudejat amb el Gondrí i tal, però encara no has dit el títol de la pel·li, eh? Et recordo.
Ah, la pel·li es diu... Aquest matí està pensant com traduir-ho. La traducció exacta, em sembla, el català seria algú així com...
És l'home al feliç. Una cosa així.
És que sona raro, la construcció de la frase.
Sí, pots intentar reformular la frase com si no semblessis un, no sé, un terat?
No, no, és que el títol de la pel·li, jo crec, l'exacte, el títol exacte seria...
És l'home al feliç i és estrany que feliç sigui l'última paraula, com que la construcció de la frase és estranya,
però això a la mateixa pel·li s'explica, perquè hi ha una secció en què parlen de llengua, parlen de les diverses construccions de la frase
i aleshores parlen d'aquesta frase. El Michel Gondry li suggereix aquesta frase i el nom Chomsky és com que la deconstrueix, reconstrueix, posen les rodes a diferents llocs...
Escolta, el que sembla, perdona, el que sembla de reconstruït i de construït és tot això que estàs dient, que ho sàpigues.
Sembles el Talkit. Te'n recordes el Talkit, aquell programa que, saps, que escrivies paraules i semblava que et fes el puzzle ell?
Doncs ara mateix sembla una mica això, però per el que estic reconstruint jo de tot el que estàs dient, em sembla que t'entenc.
Perdona, pots prosseguir quan vulguis?
Això, això, que el títol de la pel·li en anglès em sembla que és... que no ho recordo ja, és igual, però l'he traduït aquest matí, em sembla que és la traducció més exacta que he pogut tenir.
I sí, no, no, sí, superrecomantable la pel·li, quan la he de poder veure...
Em sembla que jo les últimes pel·lis del Gondrina les havia vist, però tu m'havies dit que havia anat una mica cap a caiguda,
que el tio estava perdent una mica el seu, no sé, el seu rumour...
Bueno, ha fet una carrera una mica erràtica últimament, va fer aquella pel·lícula que has citat tu del Green Hornet, de l'Avis Pont Verde,
que era una pel·lícula comercial que perdia bastant el seu toc, i després va fer una cosa que no tenia res a veure,
i últimament havia fet aquella pel·lícula que es deia L'espuma de los días, que adaptava el Boris Vian, l'escriptor,
i era una pel·lícula purament gondriana, era molt, molt, molt gondriana, no sé si una mica repetida.
Penso que potser amb aquesta història del Chomsky es pot haver renovat el tio sense haver deixat el seu univers personal de banda, no?
Sí, sí, aquesta pel·lícula és una pel·li totalment personal, a més se l'ha fet ell mateix,
i és una mena de joc que s'ha fet ell mateix, un experiment que ha fet totalment lliure de productores, d'expectatives, de tot.
Bé, molt bé.
I li ha sortit una cosa superinteressant, perquè a més l'entrevista és superinteressant, el que diu el Dom Chomsky,
tot i tenir 80 anys, el tio està superlucid i diu coses interessantíssimes.
Vamos, que sí, que és superrecomanable.
Vale, molt bé, molt bé. I l'experiència en directe, llavors bé, no?
La gent va reaccionar bé, van aplaudir, o van ser allò de típics punyeteros de
Ah, doncs com que ara està aquí el director, li farem la quitsa i no aplaudirem.
No, no, no, no, van bé, sí, sí, sí.
A més, fa molta gràcia el Michel Dondry perquè és un tio superalternatiu, que a més té un anglès molt patatero.
Sí.
I té un accent aquest francès a saco.
Jo crec que el força una mica, eh, aquest accent.
també, ell se'n riu a la pel·li d'això, també. Diu que, diu, diu, hi ha seccions que diu, hosti, és que jo li volia preguntar alguna cosa al nom de Chomsky, però no trobava les paraules i em va sortir, no sé què.
No sé, no sé, és interessant perquè per si la pel·li va del llenguatge. I no sé, hi ha com un xoc entre tots dos, que és molt interessant.
D'acord, molt bé, doncs, escolta, sembla molt interessant. Ja, si et sembla, anem deixant-ho aquí perquè se'ns tira el temps a sobre, però, bueno, queda dit.
Aquesta pel·lícula del Michel Dondry, una entrevista al nom Chomsky, que té un títol misteriós que encara no acabem de conèixer, però, bueno, que es pot traduir com l'home alto o feliz, no sé què més.
Ah, d'acord, perfecte. De totes maneres, ara ho buscaré i ho tornaré a dir durant el transcurso del programa, perquè no sé si ha quedat molt clar.
El teu juzgat de Pau, llavors, és positiu, eh, en aquest cas?
Positiu.
Positiu. Estupendo. Doncs molt bé, Pau, escolta, des de Nova York, assegura't que tot vagi molt bé per allà i que vagin preparant el Nadal i vagin posant aquell arbre, que s'han de fer moltes pel·lícules encara.
D'acord, i ens tornem a trobar la setmana que ve.
Perfecte.
D'acord, vinga, una abraçada, eh?
No m'agradaria marxar d'aquí sense recomanar-vos un parell de novetats cinematogràfiques.
És que ja acabem, queden tres minutets perquè s'acabi això.
Però, ja us dic, hi ha dues novetats de cine, hi ha setmanes que no ens arriba res absolutament potable,
però aquesta setmana arriben dues coses que jo penso que una és molt, molt, molt, molt important i l'altra és bastant important, també.
Són dues pel·lícules autorals que jo penso que tot i ser autorals poden aplegar molta gent davant de les pantalles.
Una es diu La gran belleza, que és la darrera producció, la darrera proposta de Paolo Sorrentino,
que és per mi un dels directors italiens clau ara mateix en el cinema italià i gairebé europeu.
Com a mínim, l'autoral és el director de les conseqüències de l'amor d'Ildivo i d'Un lugar donde quedar-se.
I que ara torna, doncs, amb aquesta La gran belleza, que el torna a reunir amb el seu actor,
jo diria ja fetitxe, que és el Toni Servillo, que fa, en aquest cas, un paper com d'una mena de Marcello Mastroianni.
Els nostres oients cinèfils, doncs, recordant el paper que feia el Marcello Mastroianni i la Dolce Vita,
doncs és una mica semblant al que fa el Toni Servillo.
Es passeja per tota Roma observant el comportament de la burguesia romana i ja està.
No va massa de res més.
No és una pel·lícula que tingui un argument molt potent,
però sí que és una pel·lícula que juga molt a les sensacions i molt, diguem,
a la representació d'una sèrie d'ítems culturals
i que aconsegueix conjugar i barrejar alta i baixa cultura,
trencant una mica les diferències entre una i altra
i posant en crisi el que vindrien a ser, doncs, els valors d'una i altra.
És una pel·lícula difícil d'explicar, però que es diu molt.
És una d'aquelles pel·lícules que suposa una experiència immersiva
perquè visual i sonorament està tractada amb una exquisitesa brutal.
És una pel·lícula molt irònica, molt sarcàstica
i que tracta de la crisi d'identitat
i que planteja una Roma que funciona com a escenari d'aquells
que ja és un personatge en si mateix.
Aquesta és una.
I l'altra és una cosa que es diu Le Weekend,
que és un drama o una comèdia dramàtica
o un drama còmic, no sé ben bé com definir-la,
de dues persones d'edat avançada, un matrimoni,
que se'n van a celebrar el seu aniversari a França
i que les coses no acaben tan bé com podríem pensar.
Se'n van a París, a la Ciutat de l'Amor,
però és una gent que ja porta molt de temps junts
i que donen peu a una sèrie de situacions
entre la comèdia i el drama bastant àcides,
bastant puntiagudes i bastant sarcàstiques.
Són dues recomanacions que us fem des d'aquí
i que jo crec que no us sabran,
amb les quals ens acomiadem ja fins la setmana que ve,
dijous a la mateixa hora, a les 8 del vespre,
a la Ràdio d'Esvern.
Estarem aquí amb vosaltres.
Moltíssimes gràcies per ser allà
i gràcies a tu, Marc Bernou,
per haver estat malalt i haver vingut igualment.
Adeu!
No és un dijous més,
comencem aquí el programa,
al Babilònia,
i la intenció és,
com sempre,
com cada setmana,
intentar explicar una miqueta
això del món de la cultura com va,
que a vegades la cultura no és tan fàcil trobar-la
com es creu,
perquè cada vegada més les ofertes,
home,
estan bé,
però hi ha ofertes bastant xungues.
Ja us sé el que em dic,
ja us explicaré després
de què va aquest tema.
Estem amb la Rosa.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Molt bé.
I amb el Jaume.
Què tal? Bona tarda.
Molt bé, i jo el Xesco,
que està aquí al costat de la Peixera,
ens falta el David,
ens falta la Lourdes.
Bé, vull dir,
el dia que fem un ple,
serà el ple al 15,
jo que es feia abans de les travesses,
i a veure si aconseguim abans
de marxa de vacances,
perquè hi haurà un període de dies
que no coincidirà
per temes de festes, no?
Sí, pel que pinta, sí.
El dia 18 estarem tots aquí.
El 18 farem aquí un comiat, eh?
Posarem fins i tot allò Nadales.
Vinga, no?
Allò que arriba el Nadal, no?
Sí, sí.
A mi que no m'agraden gens ni mica,
però bueno.
No t'agraden les Nadals.
Bueno, depèn.
Depèn.
Coses més elaborades,
però les típiques així,
les Nadales de tota la vida,
Déu Senyor,
doncs com no ho sé,
no m'acaben de convèncer,
no ho sé, mira...
L'alegria i tot allò.
Sí, bueno, sí.
Potser les catalanes, sí.
No per res.
Bueno, i la Mari Morena
també té la seva gràcia,
però és que a casa és curiós.
Intercultural, no?
Que es diu.
Sí, sí, sí.
I mira que a casa, vull dir,
família andalusa i tal.
I mai hem estat de cantar
Villancicos i Nadales.
És curiós, eh?
Les hem escoltat, eh?
Vull dir, amb toca discos i tal,
però no, és curiós.
Mira, cadascú a casa seva, doncs, mira.
Sí, home,
es passa per etapes també, no?
Sí, sí, sí.
Però bé, és Nadal,
s'han escoltat a Nadal.
Són petits, potser els dediquem més.
S'ha de consumir,
s'ha de fer menjar, eh?
Vull dir, és el que...
És el solstici d'hivern.
Clar, exacte.
Vull dir,
que cadascú que celebri el que vulgui.
Això, això.
Molt bé, doncs avui
celebrem que també
ha començat la temporada
a l'auditori, no, Rosa?
Sí, bueno, ja fa dies,
però pels que tenim aquest abonament
dels concerts espectaculars,
doncs és el primer concert.
Fantàstic.
Doncs es parlarà després
de l'Orquestra de Barcelona,
doncs, els planetes de Holst,
a l'auditori.
Al teatre, el Jaume es parlarà
d'una mena de barreja
de teatre i màgia,
que es deia el Perro Verde.
Sí, sí, és això, de fet.
És això, eh?
Molt bé.
Seguirà després parlant-nos també
a la part una mica més literària
de tres paraules
que jo, et tinc, que ser sincer,
mai havia escoltat en ma vida, eh?
Alancems, Manyaga i,
això diré malament, eh?
Indesinenter.
No sé si...
Sí.
Indesinenter, no?
Sí, espera que...
Bueno, indesinenter,
dona igual.
Indesinenter, sí.
Això, ja ho explicaràs després,
perquè això sí que és la cosa
més rara que he sentit
de fa molts anys, no?
És molt interessant, eh?
De la manera que el senyor
Carles Duarte, doncs...
Ho explica, no?
Ho explica, sí.
Doncs ara ens ho dirà, Jaume,
que ens agradarà moltíssim.
Tot això té a veure
amb el senyor Espriu, eh?
Ajà, fantàstic.
I pel tema de cinema,
doncs, començarem
i acabarem potents,
perquè començarem
amb l'últim exorcisme,
un i dos, eh?
Les dues, perquè he vist les dues.
Però té comentari,
aquestes pel·lules, sí.
Doncs sí, sorprenent.
No, no, no, de debò, de debò.
I l'última atracció fatal
de l'Adrien Line.
Toma, Castanya.
Un i dos, sí.
Això sí, moralment...
Sí, sí, sí.
Home, té una moraleja.
Té, i tant i tant.
I al mig,
com som així de xulos
i sabem de tot en aquesta vida,
farem un especial de cinema oriental.
I parlarem de Tal per a Tal fill,
parlarem del sabor del sake,
de Yatsuhiro Otsu,
El Viento Nos Llevará,
de Abasque Arostami
i Sorbo Rojo, de Zangimú.
Per tant, farem un especial
de cinema oriental
que a mi a tant en quant va bé.
I tant.
Tindrem de fons
el Roy Orbison,
avui fa 25 anys,
que va morir aquest senyor
de veu meravellosa.
Té una veu de tenor espectacular,
no?
I dins d'aquesta línia
més pop i rock, no?
I ja estima que ens vam donar bastant...
Bueno, tenia una edat,
però en refereixo que va triomfar
en una edat.
És curiós,
perquè això costuma ser
doncs raro, no?
Que la gent amb 50 anys
doncs realment trobi
el que seria l'èxit
dins del món de la música.
Estic parlant.
I també tindrem un moment
per escoltar
una de les peces
més llapades,
com es diu
correctament en català,
del disc
de la solidaritat
no de gènere,
de la Marató,
de les seves malalties
neuro...
Uf,
estic que no ho sent ni parlar, eh?
Neurodegeneratives
amb la estrella Morente
i el Lluís Llach
i el tema vida.
Doncs vida!
Vinga!
Comença!
Comença!
Vinga!
Doncs bé,
el concert
que es va fer
a l'Auditori
la setmana passada,
són concerts
que es fan...
El que és la programació
fan el mateix concert
els divendres,
ho fan a dos quarts de nou,
per si algú estava interessat
i en algun d'aquests horaris
se'ls interessa.
A dissabte
el tornen a fer
a les set de la tarda
i els diumenges
a les onze,
al migdia, eh?
Onze o dotze,
depèn una miqueta del dia,
però sobretot a les onze,
perquè si ja saps
que acabes a la una,
ja s'ha acabat
i agafé el vermut
i a dinar.
Doncs bé,
nosaltres tenim
aquest agonament
que és per fer
per assistir als concerts
que diuen ells espectaculars.
Llavors t'assegures
que seran concerts
molt agraïts,
concerts que t'atrapen,
que t'enganxen
des del primer moment.
No per això
de música
més senzilla
ni més popular,
no, no,
senzillament són espectaculars
per la envergadura
que pot tenir
aquell concert,
per la dificultat,
perquè hi ha
solistes
de prestigi,
perquè són,
el fet que hi hagi
un solo,
un solista,
un instrument solista
amb l'orquestra,
doncs té la seva dificultat
i té una,
doncs això,
un valor superior,
afegit,
i tant,
o perquè intervenen
doncs cors,
no,
que això a mi,
per exemple,
m'encanten,
personalment m'encanten
quan el cor...
Però experimental
més aviat no,
pel que expliques,
oi?
Jo a l'experimental,
de fet,
mira,
el concert eren
tres peces,
la primera part
hi havia
el Dance Figures,
Dance Figures,
és en grés
del George Benjamin,
aquest compositor
ha nascut a Londres
el 1960,
és un compositor viu,
clar,
és un compositor contemporani
que és el que diu
el Jaume,
no,
jo encara no sé
entrar en aquest tipus
de música,
perquè juguen
una miqueta
amb les notes,
amb els colors,
a barrejar-los,
a no sé què,
i jo la veritat,
sort que són peces
cortetes,
normalment,
no,
però si no,
és que jo no,
no s'entrar-hi,
no,
no s'entrar-hi,
no,
no és que ni m'agrada,
no m'agrada,
és que no s'entrar-hi,
ho trobo una mica
tot com inconexa,
no sé,
no li veig jo la...
Clar,
no li sé.
És peculiar,
és que és un tipus
de música
que has d'entrar-hi o no,
no,
vull dir,
això,
un dels primers va ser
John Keish,
que va experimentar.