Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No tinc temps per pensar que no tinc
No tinc temps per pensar que no tinc
No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
No tinc temps per pensar que no tinc temps...
La diuda esvern, la ràdio de Sant Just
No tinc temps per pensar que no tinc temps...
No tinc temps per pensar...
No tinc temps per pensar...
No tinc temps per pensar...
No tinc temps per pensar...
No tinc temps per pensar...
No tinc temps per pensar...
Hola, tot amb 8 i...
No, avui no diríem l'hora, va!
Què et sembla si entrem sense dir l'hora?
Per fer-ho com superpunqui, superrevolucionari
La gent pensarà que estem en diferit
Sí, bueno, també és...
No, però és que no vull fer a la gent esclaus del temps
És un dels pitjors esclavatges que existeixen
Hòstia, mira que curiós!
Acabo d'obrir el webcam i surten dues...
Sí, un retras en el nostre webcam
No sé si el de tothom
Si teniu un retras en el webcam i surten dues mosses
Dues noies en un portàtil
Podríem ser nosaltres perfectament
Exacte, però no ho som
No hem...
No hem patit cap canvi estrany a la nostra fisionomia
En fi, si hi ha algú...
Perdó, eh?
Si hi ha algú que comença avui amb el condensador de Fluzo
Que podria ser, falten 3 programes, però és igual
Estem parlant d'un xat que podeu veure a radiodesvern.com
Hi ha una webcam amb un xat
I allà ens podeu veure si no ens sentiu des de la 98.1 FM
O ens sentiu malament
Correctament
Ja ho he dit
No, bé, doncs molt bé
I què es pot fer al xat?
Chatejar i demanar-nos coses i recomanar coses
I dir, parleu d'això, parleu d'allò altre
Exacte, sisplau, una miqueta de feedback
Una miqueta d'interacció amb nosaltres
Digueu-nos el que vulgueu
El que us doni és tanta gana, com sempre
Però digueu-nos coses, sisplau
Llama-me com ho quieras, però llama-me
Per cert, et dius Xavi Roldán?
Gràcies, tu et dius Carlos Giacomelli
Exacte, i mira, el nostre tècnic està llegint Festim de Cuervos
Jo ja li he dit que és una merda
Si voleu trucar al 93-372-3661
Per confirmar que Festim de Cuervos és una merda
Exacte
Podeu trucar-nos
Jo prefereixo la versió porno, que és Festim de Cuervos
Vale
M'ho acabo d'improvisar ara mateix
Bé, si voleu defensar Festim de Cuervos
Doncs allà vosaltres ho podeu fer
Viatxat o via telefònica
Dit això, podríem, no sé
Començar el programa o alguna cosa?
Sí, de què parlem avui?
Ja veuràs, és una sorpresa
No, és mentida, doi lo mateix que cada setmana
Tira, Marc
Gràcies, Bill Callaghan
Has cantat la cançó que esperava que cantessis, Amèrica
Perquè parlem de còmics
Home, quina novetat
Sí, novetat
I precisament parlem d'una novetat a Panini
Relacionada amb Capitán Amèrica
Que, bueno, és novetat perquè és nova
Però és una cosa que està en marxa, en cursa en aquest moment
Que és la recuperació d'aquells números que va escriure
L'Ed Brubaker
De la sèrie del primer
Del primer vengador
Del centinela
Del Capitán Amèrica
Que ha viscut una de les seves millors etapes recentment
Que és aquesta que us comentem ara
De l'Ed Brubaker
Que va començar fa uns anyets
I que tot just ara plegava
Fa dos, tres, quatre mesos
No recordo ben bé
Tancava, marxava l'Ed Brubaker de la sèrie
I ens deixava una mica orfos a tots
Tot i que ara la sèrie ha tornat a començar amb uns altres autors
I no està del tot malament
Entre d'altres amb el John Romita Júnior
A Los Lápices
Un John Romita Júnior una miqueta recuperat
Després dels sotracs que ha patit últimament
Amb algunes entregues una miqueta, pel meu gust, fluixes
Però, bueno, ara no estem parlant d'això
Sinó que parlem d'Ed Brubaker
Com us diem, autor artífex
D'una de les millors etapes
De l'època
De l'etapa recent del Capitán Amèrica
Que, doncs, això va començar fa uns anyets
I que es va publicant al seu moment en format grapa
Òbviament, com sempre
I ara Més Panini els està recuperant
També en format Marvel Deluxe
Que és aquesta col·lecció que tenen ells
De Tomitos, Tapadura i L'Homo Negro
Que recupera algunes de les etapes més celebrades
Dels superhéroes
Va recuperar, per exemple
Per mi una de les millors coses que ha recuperat Marvel Deluxe
És l'etapa del Joss Whedon
Dels X-Men
Amb el John Cassidy
Doncs aquesta mateixa col·lecció
Què?
Sí, sí
Sí, sí, tu ve hablando
No, no, eh, tens raó
Vale, gràcies
De res
No, no, si no la tinc, no la tinc, eh
M'ho pots dir
Seguim parlant de còmics?
Sí, encara estem parlant de sexe
Ai, de còmics
Capitán Amèrica
Marvel Deluxe
Has recopilar, doncs aquesta etapa
I ara mateix surt un dels volums
El que correspon als números 43 a 48
De l'edició americana
Del volum 5 de l'edició americana
Però aquí és el tomo número 8
Sí, és un cacau de números
Però és igual
Feu-nos cas
És guai
Ja està, se n'ha de llegir i punt
En aquest cas
Estem en aquella etapa
On el Capitán Amèrica ja és mort
No estic fent cap spoiler
Va sortir en tots els diaris del món mundial
Sí
A La Vanguardia fins i tot
A La Vanguardia també?
Sí
Hòstia, que fort
Bueno, La Vanguardia un mitjà sempre
Intercedint pel món del còmic
Però vamos
Però vamos
Bé, doncs tots els mitjans
Inclús a La Vanguardia
Es van fer ressò en aquell moment
De la mort del Capitán Amèrica
I després van
Bé, quan va passar l'Escup i el boom
Doncs se'n van oblidar
Però el que va passar després és que
Bucky Barnes
Antic
Amigo
Pupilo
Sightkick del Capitán Amèrica
Durant la segona càrrega mundial
El que sortia a la peli
Sortia a la peli?
Feia un camelló
Sí?
Ah, pot ser, pot ser, és possible
Bucky Barnes, després de ser company del Capi
El van ressuscitar
I el van convertir en Soldado d'Invierno
Que era una mena de gente
Ultra Secreto
Entrenat pel KGB mortal
I un tio
Mala hierba, mala hierba
Però després es va reformar
I es va convertir, doncs, en un
En un bon tio
Més dalt
De la tola plantilla Marvel
Que sortira encara més
El Capitán Amèrica 2
A la peli, no?
Exactament
De fet, el subtítol
De Capitán Amèrica 2
De la pel·lícula
És El Soldado d'Invierno
Era, no sé si l'han canviat
Em sembla que el volien canviar
Però diria que al final
S'ha quedat
El Soldado d'Invierno
O sigui que sortirà aquest
Bucky Barnes
A la segona pel·lícula
De Capitán Amèrica
Si voleu saber qui és
Doncs mira, teniu el còmic
I de fet ja us vam parlar
D'aquest personatge
Quan fa unes setmanes
Us portàvem una de les novetats
També de Panini
Que era, doncs, això
Un tomo del Soldado d'Invierno
També guionitzat
Per Ed Brubaker
O sigui, l'Ed Brubaker
Està haciéndose
Com tot el Cotarro Capitán Amèriqueico
O si va fer
Ara ja
Repeteix això
Cotarro Capitán Amèriqueico
Sonar com Otaku, no?
És que no ho has com
Amèriqueico
És que no ho has de fer
Doncs això
I vam rebre algunes trucades
I algunes històries
Alguns correus
Demanant-nos més material
D'aquesta corda
I mira, doncs, ara és el moment
Es publica aquest
Aquest buitet homo
Del Capitán Amèrica
Que es pot agafar una mica
Si voleu
Per lliure
Jo us recomano
Que agafeu des del primer moment
Si és que no us ho veu llegint
En el seu moment
Des del primer volum
Doncs tota la sèrie
Del Brubaker
Però si no és igual
Us podeu agafar aquest tomo
Que és una
Tota una sèrie
Bé, tot un arc argumental
Gairebé independent
Que es disfruta
Que fa guinyos al passat
Que segueix una història
Amb flashbacks
Que s'inicia a la Segona Guerra Mundial
Amb la relació del Bucky Barnes
El nou Capitán Amèrica
Amb un noi xino
I que després s'acaba
Com el resobre de l'hora
No us explicarem exactament què
I fa una sèrie també d'homenatges
A alguns personatges clàssics
Tipo Namor
Tipo
L'antiga entorxa humana
Aquella primera entorxa humana
És a dir, una mica de material
D'aquest amb nostàlgia
Però també amb qualitat de còmic
Una mica actual
I amb força i amb frescura
Ja ho sabeu
No ho sé
Jo
Sempre us recomano els còmics
Que parlem aquí
Si no, no en parlaríem
Però aquest
A nivell supers
A nivell pijamero
I a nivell còmic així
Fresquito i guai
És
De lo bastant xulo
Que està publicant ara Marvel
Mola
Compro
Compres?
Sí, és que a mi
Les Marvels m'emmolen
Hombre, Marvel
És que Marvel mola
Però de l'abans de los Vengadores
Ja, claro, claro
Sí, no, no
Perquè ara s'ha de dir tot
Clar, te molen les Marvels
Com a les 2.000 milions de persones
Que han vist a los Vengadores
No
Em m'emmolava abans
Bueno, doncs
Creieu-vos al Carlos
Que té garantia de genuïditat
I feu-vos amb aquest
Rubik
Tira una cançó, Marc
Fins demà
Me condenaron
A 20 años
De astilló
O intentaron
Cambiar el sistema
Desde dentro
Ahora
Vengo a desquitarme
Dinero
Conquitaremos
Conquitaremos
De ti
Guía la señal
En el cielo
Guía la marca
De mi piel
Guía la belleza
En nuestra alma
Dímelo
Conquitaremos
Mata
Que el hueco
Que el hueco
Que el hueco
Quistaremos
De ti
Que el hueco
Que el hueco
Quisiera estar siempre contigo
Que el hueco
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
D'aquestes!
No!
A mi no!
És el tio que va fer això, va fer El jardinero fiel, va fer Aciegas i ara fa 360.
És l'adaptació de La ronda, una obra del 1900, i que proposa, doncs, diverses històries lligades entre si, a diversos punts d'Europa i dels Estats Units, una mica.
Lligades entre si, doncs, per temes, que si l'amor, el desamor, els cuernos, els drames quotidians, els drames, hi ha la prostituta d'Europa de l'Este, hi ha l'home que ha perdut la filla, hi ha la dona que li posa les banyes al marit i no sé què, no sé quantos, en fi, una mica, doncs, un lienzo amb diverses històries, totes elles lligades entre si, amb actors de primera com l'Anthony Hopkins, la Rachel Weiss o el Jude Law, o un que és el Ben Foster, que és un tio al que no veiem massa i per mi és un pedazo d'actor.
És el tio que va estar nominat a l'Òscar, si no m'equivoco, o només el Globus d'or, per The Messenger, te'n recordes?
Ah, sí, home, sí, home, clar, aquest noi jove, sí, el que sortia a Freaks and Geeks, dient, I'm special.
Exacte, i aquí fa un paper bastant especial.
No hi queia, de veritat.
Clar, per això, perquè ningú no sap on és aquest tio, i fa coses molt interessants, aquesta, la seva interpretació és el millor d'aquesta pel·li.
Sí, en fi, una pel·li 100% Meirelles, un Meirelles contingut, però que tot i així no pot evitar les seves floritures, en plan, ei, como, molo, utilizo un Instagram azul.
Clar, això vol dir que als fans de Meirelles els encantarà, i fa un efecte, per exemple, un tio s'adorme al cotxe, i fa un efecte com burrós d'aquests amb ralentís, però no, aquestes coses de Meirelles.
Però bé, tot plegat, són 110 minuts, avorridots, però no tant, emotius, però no tant, en fi, un mig i mig, però que es pot veure, es pot veure, està ben interpretat, està fet amb elegància, amb bastanta sutilesa i bastant emotiva.
Bueno, molt bé, pinta normalet.
Sí, és normalet, és a dir, que és l'única amb la sensació de no perdre els calés quan vas al cine.
Bueno, no està mal.
El Marc ens està fent senyors rares, què estàs fent, el símbolo del Neymar?
Què passa? Ah, que teniu una trucada!
No, no m'ho puc creure.
Ai, que bé, molt bé, com us estimem quan ens truqueu? Més que de normal, eh?
Normalment us estimem normal, i quan ens truqueu, ens posem més pelotes.
És amor pelotes, sí.
És tociervo.
Tu mateix, endavant, Carlos.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Qui ets?
Albert.
Hombre, Albert, què tal?
Què tal, com anem?
Molt bé.
Què tal, per aquesta banda del món?
Eh?
Que com va tot?
Bé, molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé. Truques per...
Jo crec que sé perquè truca.
perquè l'acabo de llegir al xat.
Ets l'Albert del xat?
Sí.
Acabas de dir, aneu a veure fil de caïn just quan jo he dit que és una merda i mèdia?
Podria ser, no?
Ets una mica d'estrella, Carlos.
Doncs si vols que et digui la veritat, a mi em va agradar molt.
Veus? Ja ho sabia que trucaves per això.
Bé.
Eh?
Sí, et va agradar? Per què? Per què? Digue'ns-ho una mica.
És la pel·li aquesta, per qui no ho sàpiga.
Explica't, vinga.
És la de José Coronado. Està ambientada o produïda?
És de José Coronado perquè surt el José Coronado i perquè surt el seu careto gegantesc al pòster,
però no és ell el protagonista.
No, exacte, exacte.
Té més protagonista.
Bé, tu mateix, Albert, va, explica'l'hi.
El protagonista és, bueno, si més no, us vull dir que vaig, vaig estar a l'estrena de, a la preestrena de Tarragona.
Sí.
I bueno, allí hi havia tots els actors i tal.
Home, ambientillo, no?
Sí, ambientillo. I el José Coronado també hi era, o sigui...
Ah, mira, mira.
Sí, aquest últimament viu molt bé, eh? A l'octubre van veure Sitges presentant un parell de pel·lis, en plan,
no, si la pel·lis és mala, però jo vengo, però per què?
Sí, un amic li va dir, oye, verané ahir en la costa d'Orada, aquesta, i que s'està movient ahir.
I va dir, bueno, me voy a buscar una pel·li, i va trobar aquesta, i llavors ha estat a la costa d'Orada.
I què, i què tal llavors la pel·li?
Molt bé, bueno, m'entén bastant en suspens.
Sí.
Sobretot perquè hi ha un nen que és una mica cabron.
Ah, és una història, per qui no sàpiga, sobre l'escac, no? Els escacs o alguna cosa d'aquestes.
És, bueno, sí, un noi que està obsessionat molt amb els escacs, i que, bueno, l'actor és el David Solans,
i mitjançant un psicòleg, que és el Julio Manrique, l'ajuda a sortir de la teràpia,
perquè el nen es revoluciona contra José Coronado, que és un pare.
Ah, vale, vale, exacte. És com una mena d'història d'hijo malvado, eh?
O sigui, José Coronado és una mica l'actor del pedigrí, no? En plan, oye, que sapéis que està de padre José Coronado, eh?
Sí, exacte.
Sí, bueno, però si li llegeixis el llibre...
Ah, que hi ha llibre!
Ah, ah, ah.
Sí, hi ha llibre, hi ha llibre.
Vale, vale, vale.
Tu l'has llegit, tu, el llibre?
Estoy en ello.
Ah, molt bé, molt bé. I què tal? Què tal és? És fidel, la pel·lícula, o no?
Sí, és bastant fidel.
Ah, bueno, està bé.
El que passa que, el que dieu vosaltres, el José Coronado...
Sí.
Dieu que no fa un paper estelar.
Exacte.
Exacte.
És a corde, doncs.
Sí, sí, sí, és una mica el reclam per la pel·lícula. El posen, ja et dic, el cartell de la pel·lícula és la cara gegant del José Coronado, i ja està.
I el Julio Manrique ni tan sols surt en el pòster, eh?
No, no surt.
Pobre, home, el tenen... Bueno, doncs molt bé, queda...
Us volia dir una cosa.
Sí, home, i tant, endavant.
Bueno, jo ara faré un temps estudiat audiovisuals.
Sí.
I quatre vegades ha vingut al mateix institut a fer-nos unes xerrades al propi Jesús Montlleu.
Ah, o sigui, que a part de ser director, diguem, debutant, també es dedica a fer una mica de, bueno, de tasca didàctica, no?, d'anar pels puestos a ensenyar coses.
Sí, sí, sobretot a la gent, bueno, els estudiants que estan fent cinema i així.
Bueno, això està molt bé, això està molt bé, això s'agraeix molt, perquè així tens, bueno, les experiències dels professionals del mediu.
De primera plana, tu.
Exacte.
Molt bé, bueno, doncs queda d'editar aquesta recomanació de l'Albert.
Si voleu una pel·lícula de suspens amb escacs i amb un nen una mica psicòpata...
Cabroncet, eh?
I amb les coses...
Cabroncet, eh?
Exacte, i amb les coses que som el que semblen...
Anem a veure-la. Gràcies, Albert.
Gràcies, Albert.
Cuida't.
Apa, adeu.
Bé, doncs, dit això, recomanada Fits de Caïn pels nostres oients, que no per nosaltres.
No, no, és així, les coses com són...
Sí, no, no, és veritat.
A mi no m'agradar, ja no.
Però, bueno, escolta, hi ha opinions per tot i jo crec que és una pel·lícula que tindrà certa acceptació
i fins i tot diria que després els Gaudí tindrà presència segur.
Això és com El Cuervo, que al final va triomfar que no vegis.
Sí, exacte.
No ens va agradar, però ja està, hi ha gent que sí, que no...
De vegades ens equivoquem.
En fi, dit això, jo la que recomano és 360, us ho recordo, la nova pel·li del Fernando Merelles.
Sí, però la recomano d'aquella manera, eh?
Si voleu anar a veure alguna escena, aneu a veure aquesta.
Vale, jo quasi recomano que agafeu i us poseu la versió del Maxòfols, que segurament...
Vinga.
No he vist aquesta, però segurament és infinitament millor.
Segurament.
Clàssicazo absolut del cine europeu del segle XX.
O sigui que ja està, la ronda del Maxòfols, i punto.
Gràcies per recomanar-nos la ronda del Maxòfols.
Marc, tira...
Espera, no, perquè ara tirem el clip secret.
Ja que va entrant la gent, ja tenim déu i ens al xat, i segurament milers i milers
de persones a l'altra banda de la ràdio.
Tirem el clip secret.
Heu d'endevinar a quina pel·lícula correspon al que sonarà ara.
Si ho sabeu, o ens ho dieu per xat, o truqueu al 93 372 3661.
Ea, tira marc.
El poli!
C'mon, let's go!
C'mon, let's go!
Ens ha dit, fins i tot el nostre tècnic, que no ens escolta mai, no ens escolta mai,
això és així.
Ha dit, hòstia, està-la si està jo.
Vale, doncs ho sento, efectivament.
L'Albert ha sigut penjar el telèfon i dir, si l'encerto, endevino, pues toma l'aranja mecànica.
Efectivament, minipunto per a l'Albert.
Molt bé.
Imprescindible del cinema també del segle lo que sea.
Del segle lo que sea.
El cinema segles tinc problemes.
I bé, ja està, ja m'heu cremat part de la secció, perquè hi havia un segon clip més endavant
que ja no el tirarem.
Em sembla... Mai hem arribat al segon clip?
Sí, la setmana passada, amb Virgen a les 40.
Ah, és veritat, és veritat.
Crec, eh?
Crec que sí.
Pues va, tira una mica de electro, Marc.
Venga.
Bé, a mi em flipa Drexilla i deixaria tot el tema tirant, però em consta que potser hi ha gent que no li agrada tant.
El deixem de fons mentre parlem una miqueta més de còmics.
Jo vaig fent...
Calla, que tinc el guió dividit en dues païnes.
Jo vaig ballar en una mica.
Ei, pues encara t'ho he arrecat una mica, eh?
Perquè abans sortia el títol del còmic, posava Barcelona 55 i la resta...
Ah, mira, no, però és una qüestió de formats.
Havia deixat tot això a sota.
Claro, claro, pues no, estava malament.
Malditos, malditos formatos.
Maldito Marc.
Deixa d'utilitzar...
Ai, Marc.
Volia dir Marc.
I m'ha sortit Marc.
Per què serà?
Ai, el subconsciente.
Com us diem, parlem de còmics una miqueta més, va.
I canviem el terci totalment, perquè ara parlem de còmic més underground, més alternatiu,
i espanyol, o fins i tot diria català, perquè parlem d'una novetat de la cúpula,
que és novetat perquè s'haurà ara, també.
Però recopila material antic.
Em sembla que he dit el mateix abans, no?
He fet com aquesta mena de reflexos cúpides abans.
i cada setmana, no?
Vale, doncs què més dóna?
És igual.
Però t'estimem.
Matarell antic, de Martí Riera, nada menos, un dels popes del còmic underground espanyol,
deixem-ho així, que es va prodigar bastant al víbora.
És un senyor que va néixer a Barcelona l'any 55, per a més datos, vull dir que us podeu imaginar,
però va començar molt jove.
Em sembla que va fer disseny gràfic i va fer mudes d'aquestes,
però és en el terreny del còmic on ha destacat i on se'l coneix gràcies a obres com Doctor Vertigo
o com Taxista.
I és un senyor que, visto lo visto, ara, jo he de reconèixer que no havia llegit res d'ell
fins ara mateix, perquè jo tota l'etapa del víbora i tot això no n'ho vaig viure,
em va pillar una mica petit.
Però ara estic podent recuperar alguns documents
i un és aquest, aquest Atajos,
que és com es diu aquesta recopil·lació d'historiades curtes del Martí Riera,
que són historiades absolutament negres i xungues i claustrofòbiques
basades en una societat que és la societat d'aquell moment,
dels anys 70 i 80 de després,
que era una societat que sortia d'una descomposició
i encara s'estava intentant arreglar d'alguna manera
i transmet tota aquesta sordidesa d'aquest submón de drogues, d'assassinats,
gairebé una mena de crònica negra d'Espanya
que funcionava com a crítica furibunda i absoluta
cap als estaments i cap al govern i cap a tot el que se moviera, bàsicament.
I, per altra banda, aquest senyor el que fa és parlar de tot això
de manera molt directa però també d'una mica de manera alegòrica
a través d'històries molt atmosfèriques, molt xungues, molt fosques,
ambients d'aquests així bizarros i opressius.
Una mica, jo diria, David Lynch.
Per mi és una mena de barreja en format còmic
del que podria ser un David Lynch i un Eloi de la Iglesia,
el director dels anys 70 i 80, que ja es va morir.
No, no, que toma ja.
Sí, no, no, és veritat, és que fa una mena de retrat
de tots aquests ambients que parlava l'Eloi de la Iglesia,
el Pico i a Navajeros i a totes aquelles pel·lis tan guais
que jo crec que s'han de reivindicar,
especialment una que es deia La setmana de l'Assasino.
Apunta això, senyorita.
Sí, senyora.
La setmana de l'Assasino.
Una pel·lícula absolutament reivindicable,
com tota la filmografia de l'Eloi de la Iglesia,
però no estem parlant de cine.
Estem parlant de Martí.
Ja parlarem després, ens hem ventilat mig guió
a mig hores del programa.
Ui, és veritat.
Sí, ja parlarem de cine després.
Anem una mica massa per...
Ah, tranqui, tranqui, parla.
Ja ens enrotllarem després.
Sí, i tant.
Doncs això que fa com mal Eloi de la Iglesia...
Això d'Eloi de la Iglesia és un referent que m'he buscat jo,
però a saber, eh?
Perquè realment el que recorda,
quan llegeixes les pàgines del Martí,
és una mica el còmic underground americà
que després evolucionaria amb Barnes
un altre cop ell.
Un altre cop.
Sí, bueno, és el que hi ha.
Un altre cop al purés por ahí tocando-se.
Sí.
Marçal, Marçal, Marçal, marxa d'aquí, home.
Pobre Marçal.
Treu-te les mans.
Les mans?
Donde pueda verlas.
Doncs sí, sí, és una mica això.
És una mica el mateix...
El mateix grau de sortidesa.
I a més, a nivell gràfic, doncs, també...
També recorda.
També recorda una mica el Barnes
o el que després faria un Ángel Martín
o tota aquesta tropa de locos peligrosos.
peligrosos.
Són historietes, ja us dic, bastant curtes,
d'aquelles que també t'esperes una mica
que tinguin un cert humor negre
i algunes no el tenen, eh?
Què busques?
L'aire condicionat, tio.
Ah, és veritat.
Sí.
Ens està matant, al març.
El nostre tècnic de sort.
El vol bullir.
Com l'hem dit, que el quarto libro
és una mierda de Festín de Cuervos
no ens posa l'aire condicionat.
Mira, li està agradant.
Li està agradant.
L'ha portat deu pàgines.
Aquí no li agradava com portàvem deu pàgines.
Per portar-nos la contrària, en realitat.
Aquí no li agradava.
Portarà mil pàgines d'agonia literària
i ens seguirà dient
m'estan cantant.
Com a la gota.
Oh, ens han posat l'aire.
Espero que sigui el fred i no el calent.
Gràcies, Marc.
El mando, deixa'l aquí el mando, Marc,
per si de cas.
No, no, és broma.
Doncs això, són històries molt dures,
molt xungues,
però també és veritat
que no els hi falta un cert lirisme
d'aquest brut
i d'aquesta mena d'un irisme poètic
bastant xungo,
però que enganxa
i que recorre solucions visuals
per l'època molt agosarades
a temàtiques molt salvatges,
molt punquis
i que jo penso
que qui li agradi recuperar el material
de la història del còmic espanyol
més paral·lel,
més de la cuneta
i més de totes aquestes zones
on no arriba la llum
pot recórrer aquest Atajos
que us recordem
ha dit ara mateix la cúpula
de Martí Riera.
Bueno, va, sentim una miqueta més de musiqueta
perquè The National, els The National,
els The Nacionals de tota la vida,
els The National de tota la vida
tornen amb un disc nou,
sí?
Sí, surten sovint.
Ah, doncs mira,
doncs ara tenen Madrid el nou
que presenten amb un tema
que és el seu primer single
que es diu Sea of Love.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada




Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
¿Hay que hacer repag, repag, repag hasta arriba y todo?
Sí, sí, sí. No ens fan ni que...
Doncs parlem de sèries, parlem de sèries i parlem de l'estrena que jo personalment era la que més esperava.
I a més amb bastanta diferència.
I a més durant anys, eh?
Sí.
O sigui, no és en plan, quina és la sèrie que més esperes d'aquesta temporada?
No, mira, d'aquesta temporada no, de les últimes vuit temporades.
Sí, podria ser, podria ser, perquè...
Bueno, a veure, vuit no, perquè jo no la vaig veure al dia amb els Estats Units.
També reconoceré que la vaig veure una mica més tard.
Ah, no, no, he dit vuit per dir un número, però vuit.
Per exagerar, però vamos, que sí.
Ah, exacte. Parlem d'Arrested Development.
Arrested Development és una sèrie que va començar el 2003, si no m'equivoco, a la Fox.
I bé, va ser una temporada d'una comèdia, de 20 minuts,
en presentaven una família, doncs una mica...
Sabeu políticament el correcte? Pues lo contrario.
Era una sèrie que no va funcionar gaire bé d'audiència mai,
va arribar fins a una tercera temporada, ja més curta que les anteriors.
no va acabar de trobar el seu lloc i finalment van dir, oye, pues chapamos.
I és una llàstima, perquè segurament és, si no és la millor comèdia de la televisió,
com a mínim de la televisió moderna, serà una de les, què, tres millors, posem?
Sí, per exemple.
Per mi sí.
Per exemple.
Fem un lapso de 20 anys, d'aquí a des d'avui fins fa 20 anys,
jo crec que és de les tres millors comèdies que s'han fet a la TV amb facilitat, sí.
I a més és una cosa que...
Cinc.
Deu.
Deu.
Ah, no, no, cinc, cinc.
Cinc, cinc.
Bé, va, de les americanes...
Bé, és igual, és una de les millors comèdies que s'han fet recentment, això sí.
I, però bé, va tenir aquesta mala sort, i a més tenia molts actors que ara sí que es coneixen,
però que en el seu dia encara no havien acabat d'explotar, com ara el Michael Cera,
que quan sortia Rested Development encara era un nen.
Com es diu, el Jason Bateman ja havia fet coses abans, però és ara quan tothom el coneix,
el Jason Bateman tothom sap què és el Jason Bateman.
Oh, no, home no, el Jason Bateman era un ídolo juvenil, tiu,
estava a totes les carpetes del món mundial.
És el que et deia, i de pelu en petxadors i tot el que tu quieras,
però després, ara mateix has explotat com a puro còmic,
ara surt a totes les comèdies que et puguis imaginar, absolutament a totes.
O sigui, ara, si et diuen, s'estrena una comèdia en la tele amb el Jason Bateman,
dius, hòstia, vale, amb el Jason Bateman, que guai.
Abans, doncs, si estaves una mica perdut i tal, doncs no sabries ben bé...
Et sonaria el nom, potser, o diries, hòstia, sí, aquell,
però no és el mateix que ara. Bueno, no sé, aquestes són les meves teories.
En fi, el Jason Bateman era un pare, amb un viudo, vaja,
amb un fill que vivia molt a prop de, o de vegades a la seva mateixa casa,
de vegades no, dels seus pares, el Jeffrey Tambor i la, ja ho diré, Jessica Walter,
amb el seu germà, el Will Arnett, que també abans no se sabia gaire bé qui era
i ara ja més o menys tothom el coneix, el té més o menys reconegut.
La Portia de Rossi, la seva germana, que alhora estava casada amb el David Cross.
En fi, una família sencera i els seus problemes econòmics,
els seus problemes socials, els seus problemes morals i els seus problemes sexuals, fins i tot.
Aquesta sèrie va acabar i aquesta sèrie va tornar a començar.
Tu dius que va acabar per qüestions d'audiència,
però jo tinc també una altra teoria, és que era massa caustica,
que no, que sí, eh?
Sí, no, no, no, i tant.
Però era massa caustica aquesta sèrie per un canal tan reaccionari o podríem dir com la Fox.
Clar, jo crec que va ser l'excusa perfecta, és a dir, amb audiència no va funcionar gaire bé,
però vaja, les comèdies no sempre funcionen bé i tot i així aguanten fins a un punt de temporades.
I més en el seu dia, que no es feien tantes sèries com ara.
Però sí, la Fox és com és, i la Fox va dir,
ah, no funciona bé i en cima és una cosa que no ens gusta, doncs farà, evidentment.
Bàsicament atemptava contra el concepte tradicional de família.
Sí, i contra el somni americà i totes aquestes coses, sí, sí, sí.
I a més, atemptava bastant a saco, o sigui, no és una sèrie d'aquelles de,
bueno, sí, modern family, no, no, no.
A saco, però subtilment, eh, això també s'ha de dir.
No és un padre de família que dius, que, bueno, és quasi inexplicable en la Fox,
que encara aguanti una sèrie tan absolutament punca i salvatge.
Perquè és massa.
És tant que es trenca la rosca.
Arrested no, Arrested era una sèrie que mai va deixar de tenir una classe còmica molt brutal, eh?
Sí, sí, exacte, exacte.
Vull dir que feia, que destruïa, però sense que te n'adonessis.
Però potser és perillós, per això, potser potser és perillós, saps?
Perquè realment destruïa i ho feia des del raciocínio.
Sí.
Total, que ara la Netflix, aquesta cadena a la que, bueno, estem esperant encara que arribi,
aquesta cadena de pedir bajo demanda, com es digui, vídeo on demanda, alguna cosa així.
Sí, que ara està que l'ho peta.
Que està que l'ho peta als Estats Units.
Crec que podríem fer un eslògan, Netflix, que fos, it's not HBO, it's Netflix.
Eh?
Això m'ho diria.
M'ho diria, sí, sí, sí.
És una cadena, bueno, bàsicament és això, tu pagues i jogues, entre cometes, per internet
i descarregues per streaming, el que vulguis veure.
Sèries de producció pròpia, ja us hem parlat d'un parell, ja us vam parlar de House of Cards,
us vam parlar de Hemlock Groove, aquella sèrie que vaig deixar de veure i no m'importa absolutament res
del que hagi passat amb els hombres lobos.
I ara fan Arrested Development, amb el Mitchell Hurwitz una altra vegada com a creador,
amb tot l'equip protagonista, amb el Ron Howard una altra vegada fent de voz en off
de tot el que va passant a la sèrie, i amb 15 episodis, que ja es van estrenar tots alhora.
Nosaltres n'hem vist un parell o tres, jo n'he vist dos. Tu potser n'has vist algun més?
No, no, dos també.
Dos també.
Els dos primers.
I hem vist només dos, entre altres coses, perquè a mi m'ha deixat molt fred aquest començament.
Sí, sí, a mi també.
La veritat té els seus moments d'humor, té algun gag mitjanament aconseguit, té un fotiment
de cameos, que això mola bastant, això tal com comença, amb un parell de cameos absolutament
gloriosos, ja dius, hòstia, que bé, ja empezamos bien. Però després es va apagant, es va apagant
i a més són capítols més llargs, ja no són 20 minuts, ara són 30 minuts.
Crec que això és un fallo, eh?
Oi que sí?
Jo crec que sí. Jo crec que es ressenteix la sèrie d'aquest petit canvi de format,
que sembla una tonteria, però és una tercera part més llarg, és un 30% més llarg.
Sí, si no hi ha inspiració, no hi ha inspiració, i si hi ha talent, hi ha talent, duri el
que duri. Però bueno, aquests formats estan molt calculats i que una sèrie que a les
tres primeres temporades va durar 20 minuts, ara en duri 30, és perillós.
És que et diré, fins i tot l'espectador espera que surti aquell On the Next, Arrested
de Verlum, que era com acabava cada episodi, i encara no, encara queden 10 minuts
més. És complicat. Per mi aquest és un problema, i l'altre problema per mi, tot
i que la idea la trobo brillant, és el seu guió. El seu guió està fet de manera, al
menys de moment, d'anar explicant la mateixa història des de diversos punts de
vista. Llavors, la idea està molt bé, però això també implica un plus de complexitat
que pensen massa en el guió, una mica massa més en el guió del que haurien de pensar,
com a mínim el guió, argumentar el dia, no quiero liar-me en aquest sentit. I jo crec que a
final, doncs això, és una mica massa cerebral, una mica massa, més del que hagués
estat el concepte natural d'aquesta sèrie, que era simplement ir passant de A a B, de
B a C, amb algun flashback, però algun flashback... No, no estic d'acord. A tu t'agrada
A tu t'agrada? Avui estic rebel. Sí que estic d'acord amb tu, però per mi, si en
algú es caracteritzava Rested Development és perquè tenia uns guions brillants en
estructura. Tenia unes estructures hiper, hiper, mega complexes de guió. I el problema
per mi és que en aquest cas han centrat aquesta complexitat en una cosa diferent, no en l'estructura
de cada un dels guions per separat, sinó que potser és el que volia dir. Sí, sí, sí.
Exacte. En aconseguir aquesta mena de gran xarxa que aglutina tots els capítols, que a mi
em sembla una brillant idea, o un... Bueno, brillant tampoc perquè ja s'ha fet abans, però
molt bona idea per part d'ells, però no tenen aquella complexitat els capítols, són molt
més lineals, són molt més... Bueno... Sí, jo el que voldria dir era això, que es basen una
mica massa en fer-ho lligar tot... Sí, exacte. I tampoc cal, tampoc cal, perquè els capítols,
és el que tu dius, eren molt complexes els originals, però això, al final hi havia
una història que continuava i ja està. Aquí és tota l'estona, anar i tornar i no
acaba de trobar. Com a mínim, de moment, jo espero, tinc certes esperances, espero que
millori això. Sí, tenim... Tu i jo tenim 13 capítols per endavant, vull dir que... Sí, i a més
hi ha dos factors que poden potenciar molt aquesta història. La primera és potenciar el
David Cross, que encara no ha sortit, i la segona, el tovall és Fionkey, i la segona
és potenciar el Will Arnett, que tampoc ha sortit gaire. Jo crec que això acabarà...
Sí, eren dos dels piles còmics de la sèrie, eh? Tant Will Arnett com David
Cross. Però sí, el problema, saps què passa? Que jo, de moment, ric més amb els
flashbacks, quan tornen a la sèrie original, quan fan un flashback dels
capítols de les primeres tres temporades, llavors ric de...
Sí, sí, és una mica una putada. Significatiu. Però bueno, seguirem. Jo me'ls penso
tragar tots 15, eh? I si resulta que els 14 primers són un rotllo, el 15
igualment el veuré, perquè és el rest de TV, l'homement. Vull dir, estàs així.
Sí, sí, se li veu. I a més, bueno, van veure alguns tràilers i apuntaven
algunes cosetes que encara no hem vist, que pot anar recuperant el to, pot anar
recuperant el to. També és cert, tu deies ahir abans de veure Star Trek, sí, hem vist
Star Trek, ho recordo, que fins ara no hi havia hagut mai, mai, mai un capítol
dolent. Tots eren bons. Mira, si ara han coincidit dos de dolents, doncs pot ser, pot ser, qui sap.
En tot cas, podem anar aliviant les nostres penes amb una comèdia que també ha tornat
aquesta temporada, però que està perquè serveix l'ordre normal. Calen comèdies.
Calen comèdies. Sí, calen comèdies i calen comèdies com aquesta, VIP, la història
de la HBO sobre la vicepresidenta dels Estats Units, que ja us en vam parlar la temporada
passada, però segurament no ens vau fer gaire cas, tot i que és una sèrie que...
Per variar. Sí, perquè vaig dir, són sis episodis, ui, sí, ja sí, això, ja sí, això.
És una sèrie que ara ha sortit la primera temporada en DVD a Espanya, és a dir, que alguna
mena d'èxit ho haurà tingut, no sé. En fi, als Estats Units ha tornat ja a la segona
i, de fet, ja s'està acabant, si és que no s'ha acabat, vaig una mica perdut. És una sèrie
creada per l'Armando Iannucci, que abans s'ho havia carregat tot al UK fent una sèrie
que es deia The Fico Beat i una posteriore peli que es deia Into the Loop, i que juguen
una mica les mateixes cartes, que és a dir, fotre's amb els polítics, tots els polítics
són gilipolles, com més amunt estiguin en l'escalafó de la política, més gilipolles
encara. Sí, realisme puro i duro, no? Sí, sí, per això dic que calen aquestes sèries.
I aquesta sí que té un format de 30 minuts una altra vegada, però aquesta
sí que necessita aquests 30 minuts, perquè aquí és tot tan embolicat i va
tot a pinyon fijo i tot... És una sèrie trepidant en el sentit que no deixen de
xerrar i no deixen de passar minicoses, però constantment, te les van llançant a la
cara. A mi em recorda fins i tot el... Ui, que blanco he tenido. Ui, com es diu?
El guionista de la red social, ¿verdad?
Ai. No t'ho diré. Deixaré que et consumessis en la teva... el creador de la
vostè. Sí, exacte. I et puc donar dades, si vols, però no penso dir el seu nom.
Deixaré que et consumessis. No, no, Xavi, sisplau.
Que ens truqui algú per telèfon i ens ho digui. Gràcies. No, no, David Pinchel és el
director. Jo dic el guionista, el guionista de la red social. Sí, home.
Aaron Sorkin, gràcies. Ai, gràcies. És que no podia estar-me.
Oh, que mala. Gràcies. Doncs això, recorda una mica l'Aron Sorkin en aquesta
velocitat i m'enté a la folla, amb totes les lletres, de l'Armando
Janucci. És una sèrie amb molta mala llet, és molt irònica, és molt... Bueno,
ho crema tot, absolutament tot. La protagonista, que és la Julia Louis-Dreyfus.
Hombre. Elaine. Exacte. Elaine Marie Benes. Doncs, bueno, ja se sap qui és aquesta
noia. Ja sabem que és una experta en comèdia i que a aquesta no li importa fer el que
ha de fer. La deixant gairebé de son normal per arriba. I el seu equip, el seu
sèquit, està compost per el Tony Hale, que és el... Precisament, Tony Hale,
mira. Repeteix avui. Sí, sortia a Rested Development, surt a Rested
Development i surt també a VIP. O la Anna Chumsley, aquesta noia de mi xica.
Hola. T'acordes? Home, i tant, i tant. Sí, sí, sí. Pobre noia. Pobre noia.
S'enrotllava, primer s'enrotllava amb el Macaul i Culkin, com si no tingués. I
després, a sobre, el Macaul i Culkin es moria. Xxxt, no diguis allò, home. I por
avispes, que és encara pitjor, tio. I por avispes. Picada de vispes. Doncs això, de
moment, VIP ha tornat amb el seu... amb la seva qualitat habitual. Aquesta sí
que no ha baixat un àpice la seva dosi d'humor setmanal, la seva dosi de crítica
social. Jo la recomano ara mateix com... Ara mateix, la millor comèdia de la
temporada. Espero que Rested Development li tregui... Li tregui l'això on se
desagra. Bé, jo no l'estava veient perquè em fa una mandra tremenda. Sí, també ho fa,
això, fa una mandra. Però bé, a partir d'ara, si la recomanes, la veuré.
Vale, doncs queda apuntada també VIP. Amb dos S, eh? V-E-E-P. Vale.
Això no, ho dic perquè les fes diuen, eh, si no se ve nada de VIP. D-U-V-D-V-I-P. No, no, no.
D-U-V-D-V. Estàs equivocando. Madre dius. Estàs equivocando. Vale, molt bé. Doncs amb això
matarem el tema de sèries. Tenim alguna cosa de més per avui o què? Sí, perquè
queden deu minuts, no? Deu minuts per davant. Què parlem? De l'exposició del CCCB de...
Bueno, no ho sé, potser quan... Podem parlar d'això? Podem parlar del tancament
del Sine Urgell, que jo ho trobo una lossa més. Hi ha una certa concentració de protesta
pel tancament del Sine Urgell, el mateix Sine Urgell, em sembla que avui pot ser?
Podria ser, jo he vist alguna foto, sí, però pensava que era de... com es diu, improvisar
totalment, no sabia que hi hagués algun mínim de protesta. Que això, de fet, ha funcionat
a alguns llocs, eh? Ah, sí? Han protestat i el Wolves hi ha fet cas. Han salvat alguns
cines. Bueno, el histórico caso del cine de Sant Ferriu. Ah, bueno. Madre dius, ens
posem localistes, ja. Hi havia una altra per... No, hi havia una altra per Menorca o així,
que els segueixo per Twitter, no sé per què. En fi, en tot cas, si l'aconsegueixen
salvar, vale guai, però això no treu que estem en una situació cada cop pitjor, eh?
Sí, nos vamos al Garete. Molt malament, eh? Si salven un cine, serà una notícia
brutal i fantàstica, però, bueno, sí, sí que és veritat. De fet. I els rumors que
se sentien ahir ja es poden fer oficials o no? O els fem oficials
nosaltres? Quins són els rumors que se sentien? Aquells d'una altra cine que
també n'estaria en les últimes. Ah, bueno, això és un rumor que ocorre des de fa
temps. Sí. No ho sé, si ho vols dir, digue-ho, però jo no contribuiré a la
desinformació. En qualsevol... Bueno, si vols fer, fes-ho, eh? No, no, ja està. Però
bueno, hi ha rumors de tancaments de cines, hi ha... Bueno, això s'està
anant al Garete. Sí. Total, que els que... ens agrada veure el cine en sala,
doncs... Doncs no podrem, ens n'haurem d'anar a Perpinyal com abans. Sí, perquè
entre això i que han anat tancant productores com Alta Vista, que ens
portaven pel·lis més o menys de qualitat, vale, sí, per haver fas tan furios
podrem-nos veure-la aquí, d'acord, guai. Però alguna altra cosa també voldríem
veure, no? Sí, potser ens podríem mirar a les cartelleres de Perpinyal, ara t'ho
dic en serio jo. Sí, no, no. Potser faré això i miraré, a veure, el dia que s'estrenin unes
quantes pel·lis interessants a França, et fas un planning, mira, a les 4 vaig
veure aquesta, a les 6 aquesta i a les 8 aquesta. Perdona, ja ho pots fer ara, eh?
Ja ho pots fer amb The Place Beyond the Pines, com es diu aquesta? Sí. Un lugar, com
es deia aquí en castellà? No sé, Cruce de Caminos. Cruce de Caminos.
Alguna tontrea. Que és la nova del director de Blue Valentine. Sí, a mi em va
de saber aquesta pel·lícula. Bueno, però tot i així és interessant, és una pel·lícula
interessant i alternativa. Sí, home, i tant, i tant. És una pel·lícula que s'ha de
veure, s'ha de veure. Aquesta d'una banda i després veus la de Bertolucci, per
exemple. Sí, també. A França, una després d'altra. Aquí no. Aquí ve sempre. Mira, l'Albertolucci
està bé. Sí? Sí, em va agradar. L'Albertolucci, I o E té, i em sembla que aquesta
en principi s'ha d'estrenar. S'hauria d'estrenar. S'hauria d'estrenar. Però
vés a saber, eh? Però bueno, The Place Beyond the Pines no sé si té distribució. Sí, també
en té. Sí. I és de Planeta, sé que s'estrenarà. Vale. Ja en parlarem, imagino.
O no, perquè potser posposen l'estrena. En fi. Bueno, ja veurem. Una que sí que s'ha d'anar
a veure, i que jo crec que sí que... Bueno, el 80%, el 90%, el 95% segur que s'estrena,
és... Això vol dir que no s'estrena. Antes de l'Anochecer. No, que sí, antes de l'Anochecer.
Vaig veure l'altre dia, la tercera part de la trilogia del... trilogia romàntica, si voleu
dir-ho, sí, del Richard Linklater. Sí. Aquesta cosa... Antes de l'Amanecer, antes de l'Amanecer. Exacte.
En 94 es va estrenar antes de l'Amanecer. L'any 2004, em sembla que era, es va estrenar
antes de l'Amanecer, i ara arriba antes de l'Anochecer, que torna a retrobar-se
amb els mateixos personatges de la primera i de la segona, que són l'Ethan Hawk i la
Julie Delpy. L'Ethan Hawk segueix viu. Sí, a més, en plena forma. I a més, és un tio
que és solvent, davant de la càmera. És un bon actor. Que... Bueno, doncs, la història
és que la primera pel·lícula es trobaven per casualitat a Viena, la segona es retrobaven
a París, i ara, en aquesta tercera, ja som parella, no és un espòiler, ja ho sabem, ja som
parella, i estan a Grècia. És un tros de pel·lícula, és una pel·lícula molt
bona. Mira, ho dic perquè segurament s'estrenarà també quan hi estiguem
d'algances, no? Podria ser. Ja que estem postos en pel·lícules que encara no
s'han estrenat, doncs mira, som-hi. És una gran pel·lícula que, bueno, fa una
petita radiografia de les relacions humanes, sobretot del... No del matrimoni, perquè
no estan casats, però de les persones que porten un temps junts. Estan entrant un
fotiment de gent a la ràdio. Sí. Nostres fans. Luego firmamos autógrafos. Sí, després
de la sortida. Fotos no, eh? Exacte. Doncs això, és una pel·lícula construïda, igual
que les altres dues, bàsicament, a base de diàlegs, i en aquest sentit és esplèndida,
perquè, bueno, fa una construcció de personatges exemplar i un disseny de diàlegs
impressionant, amb una mesura del subtext i amb una mesura del que es diu i del que no es
diu, molt, molt, molt espectacular. I amb un domini del clímax dramàtic i de
l'escalada d'intensitat dramàtica vehiculada, bàsicament, a través dels diàlegs, que
queda a vèrtigo. És un pel·liculoté. Doncs ara diga, en canvi, per què no funciona res
com 3? No era tan difícil, no? Que funcionés? Bueno, és que havia de funcionar, però
si li posaven ganes a ells, no li han posat ganes. Ja, però això ja ho van fer a la
segona, no? La segona va ser, vale, fem res com una altra vegada, 5 ganes. Però la
tercera ho canviarà tot, no? Era la idea, no? M'han enganyat una mica. Era en
plan, esta es la buena, esta es la que pone fin, esta es la que... A més, ho van
promocionar així, eh? Dient, no? La que acabarà de posar...
Everything else. Exacte. Tornarà a posar la franquícia
Ressacón en lo más alto de l'Olimpo de las franquicias. I la veritat és que no és
que sigui dolenta, o no és que sigui només dolenta, és que és una pel·lícula
absolutament, per a mi, desganada. És una pel·lícula que s'ha fet amb, bueno, amb
la punta del que no sona, que no té cap mena de gràcia perquè no s'han
escarrassat a pensar-se bons gags, simplement van posant els gags que se'ls hi ha passat
primer pel cap i, en conseqüència, se't passen a tu també pel cap. Com a espectador
estàs allà i dius, ara passarà això, pum, va, passa això. Ara, d'aquí 10 minuts
passarà això altre. I també, al cap de 10 minuts passa això altre. Sí, sí, la veritat és
que és molt lamentable no que es faci una mala pel·lícula, sinó que es faci una
pel·lícula d'aquesta manera. I a nivell d'acció, clar, el que hauries d'esperar
és que, ja que la segona se'n van anar a Tailàndia, era Tailàndia, no? Si no recordo
malament. En aquesta tercera, doncs, ja fessin alguna cara més salvatge i més, no
sé, on poden anar? Jo què sé. Els Estats Units, per exemple. Pues sí, van als Estats
Units. Llavors diu, home, no, no, no és això, tu. No està pensada, no està fet amb
carinyo, no està fet amb, no sé, no sé què li falta. I és estrany, eh? Perquè el plan
estava allà des del principi, és a dir, ningú no els va obligar a fer res d'això.
No, no. Des del primer moment, tot Phillips, que és el director, va dir, oi, que hi ha
trilogia, eh? Tranquilos, que jo esto lo tengo. Doncs no tens res, tio. No, no, no, no
tens absolutament res. Jo crec que fins i tot hem de, això ha de reconsiderar una
mica la trilogia, perquè, bueno, la trilogia, la saga, no? Sí. En principi era, hòstia,
res sacón en Las Vegas, peliculón, gran comèdia, una de les millors comèdies
dels últims anys, vale. Va tenir una segona part, ui, bastant més fluixa, però bueno, mira,
ja està la primera, encara es pot salvar, tal, no sé què. No, no, no, no. Ara són de
tres pel·lícules, una és molt bona i les altres dues, caca, de vaca, flaca.
Passant-ho, passant-ho, passant-ho mil. A part de tot això, no sé, hi ha alguna
pel·lícula més, així que estigui menys pendent d'estrena, d'alguna cosa?
No, jo és que saps què passa, que aquesta setmana he vist moltes peries en DVD, i estrenes
en DVD, que ja fa molt que no en parlem. Bueno.
Però no, això vol dir que no he vist res a com, per això, estava ocupado viendo
Jesucristo Superstar. Hombre. És lo que hay, Jesucristo Superstar
fa 40 anys, i la reediten en un Blu-ray, que lo flipas,
amb una qualitat que lo flipas, i ara vaig veure per primera vegada
a la meva vida, i ho vaig flipar, no me l'esperava en absolutament així.
Ah, no l'has vist fins ara? No, no, no, no. Ah.
Sí, sí. Bueno, sí, és una pel·li, a mi m'agrada, és una pel·li molt camp,
però que a mi m'agrada. Absolutament, eh? Molt guai, a més amb unes cançons
que, hòstia, Los Miserables, no sois nadie, d'acord? Això ja...
No, no, és veritat, és veritat, és aquell cine musical dels anys 70
que em molava, i que tornes a veure les pel·lis, i si les veus,
ni que les vegis per segona vegada ja en saps les cançons.
Exacte. Passa amb aquesta, a mi em passa amb Her, per exemple,
és una pel·li que la torno a veure i em torna a molar,
i les cançons ja te les coneixes. Sí, i en canvi, mira, també en vaig veure una altra
que, a més de... Tomi, Tomi és molt bona. Tuf, Tomi, no sé, aquesta ja ho vaig intentar, eh?
A mi m'agrada, Tomi. No sé, ja ho intentaré una altra vegada.
I una altra que vaig veure, que gairebé se m'han oblidat, mira.
Ai, so de dèbil, m'encontré el diablo. Aquesta és una pel·li que el 2010 es va estrenar a Sitges,
i va ser hiperaplaudida, és una pel·li coreana, d'aquestes de venjança,
la típica pel·li coreana de venjança, però saps quan diuen
sí, sí, aquesta serà supersalida de madre, i no ho és mai, i sempre t'acaba de sabent?
Doncs aquesta no. Ah, mira. Aquesta realment està absolutament...
Però vamos, però vamos, és una bogeria, és una bogeria hiperviolenta,
hiper-sàdica, hiper-desagradable a nivell visual,
i alhora és una pel·li com el Buen Tiner Acció en coreano.
Està feta amb una qualitat acollonant,
està feta amb un director darrere que sap perfectament el que s'està fent.
Qui és el director, perdona, si no ho has dit, no...
És que no me'n recordo, no, perquè el coreano...
Ah, perdona, perdona, sí, un director coreano...
És un d'aquests que cada any estrena dues pel·lis més.
Sí, sí, un d'aquests.
Ah, mira, oh, és aquesta.
Nombre de recursos, sí senyor.
Sí, és el Kim Ji Won.
Ah, bre, Kim Ji Won, el que ara ha dirigit una pel·li amb el Schwarzenegger, no?
Sí, exacte, l'último de Sofio.
Ah, exacte.
Bueno, doncs amb el Kim Ji Won, l'último de Sofio,
de ruts que estan sonant de fons.
Valleu-la, que estàs, fans del cine oriental, velleu-la, en sèrio.
Si només heu de veure una, velleu-la, recen editada.
Sí, la teniu amb DVD estupendament.
Gràcies a tots per ser l'altra banda.
Com sempre, ens veiem la setmana que ve, ens sentim la setmana que ve.
Exacte.
Carlos Jacomeni i Marc Pérez Arnau, gràcies moltíssimes.
Gràcies a tots.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Adéu-s'ha.
Adéu-s'ha.
Adéu-s'ha.
Adéu-s'ha.
Ara escoltes Ràdio d'Esfern.
Sintonitzes Ràdio d'Esfern.
La Ràdio de Sant Junts.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys.
El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre, quasi.
Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa.
Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser.
Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya.
Fa un mes tenia dos fills.
Ara també.
Fa un mes m'encantava passejar.
Ara també.
Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele.
Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara.
Però tu?