Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i la resta, doncs, ordenador
Bueno, o sigui, a Los Soprano ho van fer prou bé
i a Los Soprano és un producte televisiu
de fa ja uns quants anys
Sí, però a Tron Legacy no ho van fer tan bé
el tema de posar el Jeff Bridges joven
Jeff Bridges jovenet
que dius, a fer un altre actu que s'assembli
El trailer de Spencer Hole
crec que surt una escena del Philip Seymour
fa un ordenador perquè hi ha un moment
de cerrar los ojos i parpadear
dius, ui, que s'ho ha actuado
No és un parpadeu, és un glitch
És un error de la codificació
de les imatges
En fi, bona tarda a tots
Queda una setmana i un dia per això
però bueno, de moment estem a dijous
d'aquest dijous, el que vindria a ser aquest
el d'aquesta setmana
i bé, tenim per davant una hora de programa
ja serà, amb una mica de cinema
una mica de música i una mica d'altres cosetes
entre les quals no sé si podrem comptar
tele, perquè el barri
no podia avui
diplomàticament diguem que
no podia, tenia altres coses a fer
Ha sudat de la teva cara, no?
No, no, no, tenia una història
Una història?
Barri, tens històries?
Bueno, m'ha dit que tenia una cosa
i no podrà ser amb nosaltres
no sé, si ens quedem una mica curts de tema
Sí?
Què vols dir?
Que estava a dormir, no?
Havia de fer la siesta
Ah, és això el que vols dir
Vale, doncs
Benvinguts a un programa
per totes les edats
A veure, això
Pots fer una seqüència narrativa?
No, no, però primer una cosa
després d'altra
Això és
Leslie Nilsen degustat d'això
Sí, exacte
Leslie Nilsen aprof
Bé, doncs
No es pot així, eh?
No
Què anava a dir?
Encara no has dit
Has dit que va el programa
però encara no has dit
No, anava a dir que si ens quedem curts de temps
podem parlar una mica de sèries
però bueno, no, que ja no contrarems tampoc, no?
Bueno
Què parlarem, de los tontos muy tontos?
Una de les estrenes d'aquesta
Ai, mira
Tenim en marxa un concurs
d'aquí fins a final de temporada
perquè, bueno, en funció de l'èxit
que, en virtud de l'èxit que ha tingut aquest concurs
potser el podríem allargar uns
uns programes més, no?
D'aquí a final
A veure, torneu a posar
No, fem una cosa, Jordi
Cada setmana posarem 5 segons més
No, 5 no, és massa
3 segons més
2 segons més
Va, tira 2 segons de
Aquest concurs de merda
Perdó, eh?
No sé si es pot dir aquesta paraula
Però, en aquestes hores, vull dir
Però aquest
Perdoneu
The Walking Dead
Sí
Ja tenim un que falla
Sí, no és The Walking Dead
Ja tenim una pista
T'has quedat sense birra
Bueno
El nostre
El pitjor concurs de la història de la ràdio
Podeu participar
És que és tan tonto com això
Això és com
Convidem una canya, no?
Què era?
Unes patates braves
Unes patates braves
No, fem una cosa
Una canya i unes patates braves
Vinga
Aquesta setmana anem a augmentar el premi
No, no, no
Perquè adivini
Perquè adivini la procedència d'aquesta sintonia
De quina sèrie és aquesta sintonia
En sèrie, eh?
O sigui, no hi truco
És així de fàcil
És tu ser d'a
Exacte
És que és el pitjor concurs de la història
Doncs truqueu-nos al 93-372-3661
93-372-3661
Molt bé
I ens dieu a quina sèrie pertanya
El tècnic vol donar una pista
Que no sigui prou fàcil, eh?
Bé, ja tenim una pista
No és The Walking Dead
Ah, mira
A veure
Bé, és una altra pista
Per si calia
Bé, doncs
Dit tot això
Us donem la benvinguda a aquest programa
Què anàvem a dir?
Ah, sí
Tenim un tema a comentar
És que hi ha una cosa
Que han passat dues coses avui importants
Entre ahir i avui, no?
Primer, ha sortit el cap de cartell de Primavera Sound 2015
Ah, sí
Madre mía
I després ha sortit una altra gran estrena d'aquestes èpoques
Com venia ser l'anunci de la Navidad
Vale, però on vols començar?
És que saps què passa?
Que jo ja he vist el primer mashup d'ambes coses
Ah, com d'ambes coses?
Sí, he vist
Entregant-le el sobrecito de l'anunci
Obrint el sobrecito i sent una entrada al Primavera Sound
Ah, espera, mira
Ja està aquí la Navidad
En fi, ha sortit l'anunci
Escolta, es pot parlar perquè és com cinematogràfic això, no?
Perquè ho ha dirigit un tio amb cara lluys
El Sanú
El Sanú que havia dirigit a la crana enamorada
És l'última pel·lícula
I ara, doncs, ha fet això
De l'anunci de la Navidad
Ella està triomfant, eh?
Li està agradant a tothom
Tothom està dient aquest any sí
No seré el típic poll, però...
Vull dir que si li està agradant a tothom
Escolta, està bé
Jo posaria a tothom a jugar a les 7 diferencias
Entre l'anunci de estas Navidades
I en estas Navidades turrón de chocolate
Vuelve a casa, vuelve
I qualsevol altra
És veritat, és veritat
Sí, sí, sí
Sí que és una mica en aquesta línia
Sí que és...
També és veritat que no té el poder icònic que tenia l'anterior
Perquè és veritat
L'anterior tenia...
Doncs tothom es va una mica cagant a ell
Em perdó, però...
Mira, va calant a l'insubconscient col·lectiu
I perdona
I es va convertint en un...
Bueno...
I qualsevol que deia
Hòstia, ja viene el frío, ja està aquí la Navidad
Tothom feia de manera automàtica
El que he fet jo abans
Que imiten ara Montserrat
Vull dir...
Perdó, puc dir una cosa?
Sí, home, i tant
No, jo només volia fer la reflexió
Que qualsevol anuncia que haguéssim fet aquest any
La gent li hauria agradat molt més que el de l'any passat, segur
També és veritat
Llavors partia amb molt d'avantatge
També és veritat
Fins aquí el comentari, gràcies
Molt bé
De res
Torna a trucar quan vulguis
No, de fet, té raó
I de fet, precisament per això
Doncs curre't una mica més, no?
O sigui, no balles de lo fàcil
Sí, exacte
I és molt fàcil
És que és el més fàcil que existe
És molt fàcil
Té una certa factura visual
Bueno, però bueno
O no
Normal, està ben fet
Però bueno, sí, sí, és fàcil
Sí
Vale, molt bé
I l'altre tema?
Primavera Sound
Primavera Sounders
Jo he de reconèixer una cosa
Sí
Que jo m'he flipat
Amb què has flipat?
Amb que siguin els strokes
Ja sé que
Jo m'he flipat també, però donant
Ja, tu para mal
Jo feia fa 15 anys que els strokes ja no existeix
Ani arriba, any abaixo
Sí
Però jo no els he pogut veure mai de la vida
O sigui
I?
Pues que
I jo no
Jo n'he vist un cop, però per això et dic
I jo no he pogut anar mai al Primavera Sound
Llavors ha sigut com una espècie de senyal
Vienen los strokes
I vienen al Primavera Sound
És com
Oh, diràs per primera vegada al Primavera Sound a la teva vida
Per què venen els strokes?
Per bé, sí
Ho sé, ho sé, ho sé
És lamentable
Ja, pel que tinguis mai
És lamentable
M'és igual
Gràcies
Vale, això va bé
És que és una qüestió de justícia divina
Perquè un dia vaig anar a un concert pensant que anava a veure els strokes
Quan encara em volaven els strokes
No, no és una qüestió de justícia divina
És una qüestió de 150 euros
Perdona
145
Sí
145
A partir de demà 160 ja, eh?
Això no és justícia divina
No, però en sèrio
Jo vaig anar a un concert
I no em vaig assabentar que no havia pagat per l'entrada dels strokes
Fins que no va començar el concert
I van començar amb
Are we human or are we dancer?
I vaig dir
Això no són els strokes?
No, això no són els strokes
Això no són els strokes
O sigui, tu et vas posar en un concert dels strokes
Sense saber que no era un concert dels strokes
Ah, exacte
Eren The Killers
Va, estupendo
Estupendo
Ara com a mínim no m'equivocaré
Perquè està tot a Barcelona
Forrada
Solució
Solució
Gasta 150 paus en els strokes
Sí, home, no, no
Espero que sortiran més concerts que m'interessin
En el Primavera Sound
Digo jo
Sense saber ni un sol dels strokes
Tu sí que estaràs content
Que havien de venir
Però
No, jo els caps de cartell del Primavera Sound
No t'interessen mai, no?
No, no
Bueno
Tampoc és ara per anar de guai, no?
Però
Però no
No
Hem passat ja ben els Arcade Fire
Que a mi personalment tampoc em d'allò
Però bueno
No, no, estem aquí per parlar de mi
Sinó per parlar d'altres coses
De les quals començarem
No, vols acabar de dir alguna cosa?
Ah, no, ja està
Viva los strokes
Però tu ets conscient que pagaràs 150 paus
Per veure un grup
Que potser tenen 8 temes bons?
O 6?
Clar, però sí, sí
A veure, he pagat 150 paus pensant que
Aunque hi hagi 4 concerts més
Ja s'amortitzaran
I 4 concerts més
El Primavera Sound
I seran
Això mai tant
Ah, doncs ja està
4 i 30
Però
Doncs per això, per això t'ho dic
Vale
Vale, bueno
Doncs molt bé
Ja està, fins aquí
Fins aquí la portació de
José González també, no?
Està bé
José González?
Sí
Sortirà també per ahí
Ah, sí?
Sí
Mira, els strokes
I don't even
No, no
No, no
Molt bé
Ja està
Jo em faré un això
O estaré content
Mira, aquesta és la part que m'agrada
Gràcies
Tenim el Jamie Tee
Por ahí
Jordi
El pots fer passar
I que toqui algun tema
Que no s'emocioni gaire
Que tampoc sabem
Si podrem passar
Vale
Vinga Jamie
Canta una miqueta
Mejora-lo
Mejora-lo
Mejora-lo
Mejora-lo
Mejora-lo
Mejora-lo
Mejora-lo
Mejora-lo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
bones crítiques, i val la pena
això, no?
Que ens sacrifiquem pel nostre espectador,
el nostre oient, està bé.
Dic que sí.
En virtut de la, no sé, de la
actualitat, de qualitat.
Per cert, no hem parlat de les llaves de contacte,
encara, portem un quart d'hora del programa
i encara no hem dit com podeu contactar amb nosaltres,
a part de telefònicament, 93-372,
apunteu-vos a això,
3661.
Línies col·laborades. Recordeu, us convidem
a un bermutillo,
si encerteu, una melodia que sonat abans.
Sí, què hem dit al final? Braves i
canya. Braves i canya.
Vermut casalà. Home, no està mal, això.
Mira, ja estan trucant, eh?
Estan trucant amb un telèfon d'aquests.
Jo crec que s'ha trucat amb el que ja ha fallat, eh?
Oh, tenim una trucada?
No, ja ho sé.
Ja sé que era un efecte de sol, jo ho dir.
Però bueno, jo he seguit una mica la broma.
Aquesta era la melodia. Aquesta, ens la tira
com sense avisar més, saps? Llavors hem d'anar
nosaltres darrere dient, eh, això és el programa.
Preparats? Uno, dos i...
I aquí acaben.
En fi. Sona telèfon d'aquests
antics i jo corre per internet
un vídeo d'unes, no sé si l'has vist,
d'unes adolescents intentant fer-ne un telèfon d'aquests antics.
I també intentant fer-ne una Gameboy
i posant un disco, un floppy disk a un CD.
Però són les mateixes?
Van fent, van fent.
És un comú còmic.
No, no, no són les mateixes. Van fent proves
amb nens i coses també. És molt guai.
Ah, bueno, Kid React.
Sí, exacte. Ah, bueno, sí, sí, això també.
Això també. No, no, jo et dic un vídeo
gravat per una noia amb el seu mòbil.
Sí, sí, sí.
I dient, oh, tia, to com funciona, no?
És veritat, a més que són així com xonis.
Doncs...
Còmics. No, no, no, no.
Vies de contacte.
Calla, vies de contacte.
Projectafluz arroba gmail punt com
per escriure'ns el que vulgueu.
Cada 5 minuts estem a F5, a veure què ens...
Sí, però no responeu via e-mail al concurs.
Heu de trucar.
Heu d'entrar en directe, està a la cocina,
i dir-nos a quina sèrie pertany aquesta sintonia.
És molt difícil, eh?
Em fa rissa.
Sí, no, no, és que m'encanta...
Bueno, m'encanta aquest concepte de concurs de merda.
No, no, és veritat, és veritat.
Vaya concurs de merda.
Sí, podríem portar aquesta sintonia.
Via xat, 3b2.radio.esbert.com
Doncs tenim el xat tot i que no ens tenim.
Nosaltres no tenim ordinador,
però bueno, està allà el tècnic que ens diu coses,
si hi ha algun xat.
Com està el tema xat?
Enviat especial a les xarxes socials.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, enviat especial.
A aquesta hora podem confirmar que ningú ha escrit res
i que només hi ha una persona mirant el...
Que no serà el tècnic, que ets tu.
Jo no hi ha una persona.
Ets tu una persona, no?
Sí, possiblement.
Vale.
Doncs...
Escolta, aquest programa, el d'avui, enviau-lo als Ondes, please.
Escolta, que després ens consta que la gent es baixa molt a aquest programa.
Sí, és veritat, és un dels que té més baixades de podcast.
Baixades de podcast.
Doncs...
I altres coses també.
No, és veritat, és veritat.
Després, mira, la gent ens escolta en diferents llibres.
Puc marxar cap a la mà de cambra fosca?
Sí.
Sí, sisplau.
I tant, sisplau.
Adeu.
Vale.
Quina risa.
No heu vist a les vostres cases, però a nosaltres hem vist el Jordi fent gest així com de picar-piedres.
Escolta, què tal si parlem de còmics?
Vinga, parlem de còmics.
Parlem d'un còmic en concret.
Vinga.
Pujem això, sisplau.
Què?
Pujem això.
Vols dir que podem?
Jo crec que sí.
Si parles tu, sí.
Vinga, va.
Còmic.
Mira, parla't un moment que he d'agafar una mica d'aigua.
Vaja, doncs ara parlem de còmics que són una mena de llibres i...
Ja està, ja està.
No, no, no.
Ja està.
No, no, no.
He de prendre una garrafa sincera.
Que parlem d'un còmic que a part de ser molt bo i a part d'estar molt bé i tot això,
és especial perquè ha guanyat un premi.
Ah, va bé, ja està.
Sí, home, la garantia Fluso, doncs, ja és prou, no?
Crec que té prou entitat, però aquest en concret ve avalat, doncs, per un premi, que és
el setè Premi Internacional de Novel·la Gràfica Fnac Salamandra Gràfic, que, si no m'equivoco,
deu ser el Premi Fnac Sin Sentido de tota la vida, que ara es diu Salamandra Gràfic.
Ja sabeu aquesta nova editorial comiquera de la qual us hem parlat ja uns quants cops i
i sempre hem dit una mica el mateix, em sembla que és algo així com que han editat
moltes coses i, de moment, totes són bones.
Vale.
No han fallat, no, vull dir, no, és veritat, ara, no ens enganyem, d'aquí cinc anys
haurà editat tantes coses que algunes seran dolentes, però, de moment, totes són bones.
I una d'aquestes és aquest còmic que ha guanyat aquest premi, un premi que ja comença
a ser una mica prestigiós en aquest país, en el món del còmic, i que es diu Inercia,
l'escriu un noi que es diu Antonio Hitos, que és molt jovenet, va néixer l'any 80,
bueno, no és molt jovenet, va l'any 85 a Vuelva.
És de la meva edat, a veure què diràs, ara.
Sí, any 85, ja...
Jovencito, jovencito.
No, ella està bé perquè ella...
Jovencito.
No, és jovencito, però està bé perquè, any 85, ja ha fet un còmic que ha guanyat
un premi.
Està bé.
Què has fet tu?
Un programa de ràdio que va guanyant premi.
Vale.
Jo soc més gran que tu i he fet menys coses que tu.
Toma, ja.
No, no, no.
És l'òpera prima d'aquest noi, o sigui, que ha sigut Llegar i ves en el santo.
Què?
Què digas?
No, digas.
No, home, si et poses així...
Res, res.
Vale.
Llavors, aquest noi, què?
Que no, que fas lluita còmics.
És que, pas, és que, jo et diré una cosa.
Estic parlant i fas com...
Saps?
I llavors dic, ai, que ha de dir alguna cosa.
No, ah, pues no, calla, calla.
És per demostrar-te que estic atent.
Vale, no, ja sé que vas atent.
Sí, sí, sí, sí.
Antonio y tú.
És l'òpera prima d'aquest noi andalús.
I la veritat és que no sembla una ópera prima, perquè el tio domina les eines narratives d'una manera espectacular.
He vist poques óperes primes, pocs debuts en el món del còmic tan, diguem, tan segurs que desprenen aquesta mena de seguretat en si mateix i de domini, com és aquest cas.
És una història, si vols, amb un punt de partida una mica típic, perquè va de dos adolescents que es plantegen la seva vida, ja està, són dos jovenets que, bueno, que tenen els seus problemes sentimentals, els seus problemes laborals i totes aquestes històries.
Però l'enfocament és totalment, home, totalment diferent no, però té un punt diferent molt xulo, perquè aquest noi treballa molt amb, diguem, amb el surrealisme i amb el simbolisme.
És un còmic com molt quotidià, molt del carrer, però alhora molt simbòlic.
Està ple de recursos metafòrics i de coses que una mica ajuden a portar la idea a terme, però d'una manera diferent, d'una manera menys directa, una mica més lírica, si vols.
Llavors, bàsicament, és la història d'aquests dos nois i de les coses que els hi passen i de les seves inseguretats i les seves frustracions i de la seva inèrcia, és a dir, la seva rutina diària.
Transmet una mica, doncs, aquesta idea, no?, de que la dura essència és aquell moment on es pot ajuntar l'excitació més absoluta, però també la rutina més plasta del món, segons la persona.
Tenies una dura essència molt rutinària?
Sí.
Clar, jo és que estic parlant i anava a dir, que jo ho sento superidentificat amb això de la rutina.
La meva era una passada, cada dia era una aventura diferent.
L'aventura del quotidiano.
Sí.
L'aventura d'avui, i el bus arribarà a l'hora?
Ei, doncs, en sèrio, jo quan he d'agafar el bus, al meu cap sona la melodia de 24, aquesta, pip, pip, pip, pip, pip, pip, pip, i vaig corrents i tal.
I dius, Lion, Carlos, live, ahir no vaig agafar el bus, que ja serà alguna cosa.
I de vegades surt, és la cançó d'Espit, sí, la cançó d'Espit, de vegades també surt.
Quan ja has pujat el bus.
No, no, quan estic allà i veig el bus al semàfor i dic, no, he de córrer per arribar a la parada, que està just després del semàforo.
I llavors, llavors, puixes el bus i ja la música que sents al teu cap és una d'aquestes músiques de sala d'espera.
No, és un silenci d'autors, saps?
Silenci d'autors. Ah, vale, vale.
Com si tu ets Dardent. De cop i volta, la meva pel·li passa a ser dels Dardents, saps?
Sí, passa a ser de Jean de Bond a Dardent.
A Dardent.
És una mica el teu recorregut vital.
De cop i volta, sóc Marion Cotillard.
Vale.
I tot això, què té a veure amb el que estem parlant?
No sé, m'has tret tu, Cotillard Fum y Adolescencia, perquè l'adolescencia d'aquí funciona molt per inèrcia.
Sí, perquè són...
D'aquests dos protagonistes, eh?
Sí, aquests pobres són...
No és que t'escolt tu.
Sí, no, no, ja ho sé que m'escoltes, ja ho sé que m'escoltes.
Aquests dos pobres nois, especialment un en el qual se centra la història, doncs té una relació amb la rutina una mica estranya.
Se li apareixen cucaratges i globus oculars gegants.
És un còmic, bueno, és el que us dic, és un còmic com molt ple de simbolismes i ple d'aquestes històries.
I a més, visualment és al·lucinant, té un domini de la línia, del traç i tot això impressionant.
És una d'aquestes persones que veus els dibuixos i dius, aquest tio ha dibuixat just el que volia.
I sembla una tonteria això que estic dient, però...
Però bueno, saps això quan veus uns dibuixos precisos, mil·limètrics?
Doncs és una mica aquesta història, sobretot en alguns moments en els quals fa un alto a la narració i comença a dibuixar finestres i façanes i coses d'aquestes.
Però, sí, és com raro, no? És com una mica lent, però li dona un toque surrealista, llunàtic, bastant interessant.
Tot això amb una combinació de colors entre verds i grocs i roses, no és un còmic que tingui molts colors, però les combinacions són molt impactants i molt visuals.
Un còmic superespacial, superdiferent, que no obstant, no t'expulsa de la narració, per molt diferent que sigui, tampoc és allò que dius, vale, això no va a mi.
No, no, t'atrapa d'alguna estranya manera i de pas t'alimenta.
Inercia, Antonio Itos, un còmic molt esperat, a més, perquè fa temps que se n'està parlant, jo l'esperava com a agua de mayo i, sincerament, no ha de ser.
T'has venut bé?
Sí, no? Ja te'l passaré, perquè a més es llegeixi ràpid.
Sí, exacte, exacte.
Ei, mira, gràcies, gràcies.
És el nostre públic.
Gràcies. Hem de portar públic, eh?
Sí, sí, sí.
Fem l'últim dia de programa abans de Nadal, per exemple.
Fem un programa especial de Nadal.
Que serà la setmana vinent?
És la setmana vinent? No, d'aquí dues setmanes o tres, no?
No, ho tenia d'intentar.
No, colant.
Saps què ens estem perdent avui?
Què ens estem perdent?
La reposició del Gran Lebowski en cines en el Renault a Florida Blanca.
I ara?
Sí.
Oh.
I crec que també alguna altra reposició, jo no recordo.
Apple Fiction, també avui, el Cines a Diagonal.
A veure, a veure, el Renault a Florida Blanca, el Cines a Diagonal, a l'Icària van fer l'Oscar Fantàlmes.
Sí, i abans de l'Espindor, també.
Sí, sí, sí.
Ei, a mi em sembla bé, eh?
Trem una mica de música i parlem d'això després.
Vinga.
Vale, va.
Per exemple, eh? Si vols. Que si no, no, eh?
Si no, cantem nosaltres, eh?
Tècnic.
Ara!
Que xo...
Ida, it's Delilah.
Darling, do you like beige in your coffee, tea a while?
Wild freeze on a day a dawn.
Often need a child.
Smiles at me cause I'm made of yarn.
Dally me a mile.
Trade a dollar for your diamond.
Ida, it's Delilah.
Trolling trees remind me of mine.
Darling, be the diver.
Diver and D was a stare.
A fall, a figure, run.
I made her run away with the steel lung.
Follow me a mile.
Ida, it's Delilah.
Darling, Mr. Delilah.
While you're wasting your days alone.
All your friends are higher.
All your friendships are fading down.
Try to cheat and die.
Don't look the other way.
It can play out wrong.
Are you suicidal?
Are you in denial?
Ida, it's Delilah.
While you're waking to my latest song.
Glad to see you smile.
Glad to see you're so stable.
What's all of these divided by?
The pile of peas on the nape of your dally.
Me and mine, I'll trade a dollar for your diamond.
Thank you.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que era en versió original, juraria que sí.
Però és que hi ha una altra notícia del Cinesa.
I és que el Cinesa que van d'obrir a Sant Cugat,
que segur que hi ha molts oients a Sant Cugat,
el cine de Sant Cugat, el Cinesa Sant Cugat,
l'han fet tot ell en versió original, tio.
I fins ara
era en versió doblada?
Fins ara en doblada.
Ho han canviat tot a versió original.
Però això és un moviment intel·ligent.
Ja ho veurem. A mi em sembla, com a mínim, interessant.
Home, no, i tant. Interessantíssim, però...
Un aplaudiment.
Ai.
Interessantíssim, però...
Però viable, comercialment?
No sé. Pensa que el Sant Cugat té al costat
el centre comercial aquell de l'Eroski,
a un multisalt, no sé què,
i imagino que hauríem fet...
Bona notícia excel·lent, eh?
No dic que no, però...
És que, de fet, hi ha una cosa,
i és que el cine la gent el maltracta,
però perquè el propi cine es maltracta a si mateix.
Has de cuidar els espectadors que volen anar al cine
perquè els agrada el fet d'anar al cine.
I aquests no són els espectadors que van al cine.
Jordi, no tindries una música com triomfalista?
Tipo...
La nova música de la Casablanca o...
No, no, seré molt guai.
Pots tornar?
Aquí.
Vinga, endavant.
Deia que l'espectador maltracta el cinema
però perquè el cinema es maltracta a si mateix.
Estem en un punt en què la gent es baixa tot.
Si vols, ho trobes tot per internet.
I hi ha molta gent que tant se li han fot
veure una pel·li en condicions o no.
La gent veu pel·lis, ja no al portàtil,
ara la gent veu pel·lis directament al tablet,
que són set pausades.
Perquè la gent no té tablet de 10, el té de set.
La tele ja no és la pequena pantalla.
La tele ja no és la pequena, ja és la gran pantalla.
És la mediana.
L'altra, la del cine ja és com...
Mio, això que és...
Ja he de buscar al final?
Sí.
Bé, llavors, el cine...
Però conclusió maximalista, eh?
Ha de respectar...
No, el cine ha de respectar l'espectador
que vol anar al cine
i que sempre ha anat al cine
i que és fidel al cine
perquè li agrada com a esdeveniment
i com a respecte per l'obra cultural.
I aquest espectador normalment tendeix a ser
el que respecta millor a la pel·lícula.
Per tant, el que va veure el cine en versió original.
Per tant, haurien de sortir més propostes
que busquessin o bé pel·lícules estranyes
o bé pel·lícules més arriscades
o bé pel·lícules en versió original.
Fer una via mitjana,
no fer-ho tot doblat
perquè al final
tots els multisales se comen entre ells
i que de cop i volta surti un multisale
i dic, mira, esto es todo versió original,
doncs escolta, igual que l'esplau el dimarts,
tot l'esplau és versió original.
Hasta aquí mi reportación.
Sí, molt bé.
Sí, senyor.
Gràcies.
Sí, senyor.
Gràcies, amics.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Ens posem dos...
Gràcies.
No, no, no.
No se levanten.
No se levanten.
No se levanten.
Al final he fet una perugrullada
que tothom diu i tothom es queixa
des del 2000, no?
Però bueno, és igual.
Jo crec que hem viscut
el minut de ràdio més gloriós.
Gràcies.
Heroicament gloriós
que hem pogut tenir.
Està en diversió.
Està en diversió.
Mare meva,
un dia que no ve el barri
i us descontrolàis tots,
de veritat, eh?
De veritat.
Quina va dir que barri
és el elemento aglutinador,
que és el elemento de contenció.
Dit això.
Vale.
Parlem d'una pel·li
més o menys arriscada,
en realitat no ho és tant.
Parlem d'una pel·li
que segurament s'estrenin
només en versió original.
Ara se m'està fent avorrit el programa.
Gràcies.
Veus?
No, de veritat.
Després d'aquell...
Un momento de subidón
ho he deixat pel final, no?
Sí, se m'està fent avorrit.
Sí, però...
Tensió, vinga.
Vinga, va, va.
Tensió.
Fó l'edat, va, va.
Mola,
perquè ara parlem d'una pel·li
que no té res a veure amb la tensió,
però bueno, és igual.
Parlem de l'estrena...
De l'estrena més interessant,
de l'única estrena realment interessant
de la setmana, potser, no?
Una setmana una mica fluixota d'estrenes.
Depèn de què entenguis per interessant
i depèn de què et sembli...
Dos tontos, dos tontos...
Todavia més tontos.
Todavia més tontos.
M'agrada molt el títol en anglès.
D'Ambert, tu.
Però tu, tu, però com del verb,
com de verb, no?
Teo.
Sí, sí, sí, sí.
Està bé, a mi em fa molta gràcia.
A mi és l'únic que em fa gràcia, la pel·li.
Bueno, això hi ha alguna escena en concret
que està bé, és francament divertida.
Anem bé, la baixarem.
Dic, no, no, s'ha de respectar el cine.
En fi...
Bueno, pots veure dos tontos,
molt tontos, dos dues vegades seguides,
llavors és com un film mateix,
però més...
O que la reposin, que la reposin.
O que la reposin.
En fi, l'estrena més interessant de la setmana
és I Origins.
Aquí s'estrena com a Orígenes,
tot i que el títol en anglès està molt bé,
perquè no només surt la paraula Orígenes,
Orígenes, Orígenes,
sinó que surt I,
que es pronuncia també com a I el ojo.
Sí, I, una I, diguem.
Una I de jo, jo, orígenes,
però I es pronuncia igual que ojo.
Ojo, orígenes.
Ojo, ojo.
I per què és tan divertit això?
Doncs perquè la pel·li va d'un tio
que vol ja dir que esto de la religió
és un timo.
O sea, amigos, esto de la religió
és un timo.
I lo voy a demostrar
con el último cabo
al que se aferra la religión.
I té a veure,
el tio és un científic
i té a veure amb la formació dels ulls.
Hi ha una...
La religió diu
que els ulls són una mostra divina
i ell vol dir que no.
No us explico més en detall
perquè és una pel·li
que és millor descobrir,
però la premissa és aquesta.
Això diu la religió?
Segons aquesta pel·li, sí.
Ah.
Sí.
Ja ho veureu, ja ho veureu.
És que...
Els ulls són en l'espejo de l'home.
És més...
És una...
Sí.
Per això no direm res més
i ho deixarem aquí.
i llavors amb aquesta premissa
el Mike Cahill
fa una...
Mike Cahill
que a més és guionista d'aquesta pel·li
si no m'equivoco
fa una nova dissertació
sobre ciència versus fe
conflictes de l'ésser humà
la por al buit
versus la necessitat
de creure en alguna cosa
quan les coses no surten
com volguessis que et sortissin
com voldries que et sortissin
en fi...
Bulgueres
Bulgueres
Bulgàries
Bulgàries
i fa una pel·li això
un constant conflicte
on l'espectador
és el primer a rebre
evidentment
les preguntes
les està fent directament
a l'espectador
i li haurà aquests dubtes
perquè després
pugui ell
treure les seves pròpies conclusions
tot això
sona estimulant
sona
força guai
sona també
molt New Age
i de fet
sona també ha conegut
i és que el Mike Cahill
i el Mike Cahill
ja va dirigir una pel·li
que es deia
Otra Tierra
que també tractava temes
més o menys així
enfocats d'un altre plantejament
que era una pel·li
que dirigia la Britt Marling
que és la protagonista secundària
d'aquesta...
¿Què la dirigia?
Protagonitzava
L'escrivia la Britt Marling
perdó
Ah, vale, sí
I protagonitzava
I protagonitzava
que és l'actriu secundària
d'aquesta pel·li
d'I Origins
que ara no s'ocupa
i és que aquesta gent
és un grupito
força guai
que han fet diverses pel·lis
totes d'elles
tirant a pretensioses
que van
tot i que hi havia
un documental abans
la pel·li que els va
per descobrir el món
va ser Otra Tierra
després van venir
quina era?
The Sound of My Voice
The East
i aquesta crec
potser n'hi havia
alguna altra més
per el medi
però...
Bueno, són pel·lis
una mica unides
pel factor Britt Marling
Pel factor Britt Marling
i pel factor
que són directors
que de vegades
fan com a guionista
de vegades fan com a productor
Sí, jo crec que...
El director de The East
i...
Sound of My Voice
i Sound of My Voice
és una mica col·leguilla
és tota una comuna creativa
efectivament
amb Mike Cahill
i amb Mary Marling
Exacte
que a més Mike Cahill
és aquest amb el cabell llarg
molt hippie
o sigui que...
No sé ni quina...
Realment és un rotllo
que es porten
però que...
està força guai
i ha calat força bé
i de fet aquesta pel·li
va guanyar a Sitges
el primer
a la millor pel·li de l'any
una pel·li interessant
una pel·li arriscada
una pel·li exquisita
a nivell visual i formal
molt ben interpretada
per Michael Peet
per cert
i per una noia
gran Michael Peet
Déu-n'hi-do
el hermano bueno
de Brad Peet
Sí
i de Michael Scott
També
Un tio jove
però que ja té un carrer
on els seus espaldes
de molts bons papers
I molts bons directors
perquè ha col·laborat
des d'Escorcese
a Haneke
o sigui que ahí estamos
I si no m'equivoco
amb Cus Bansant
i també ha sortit
a Port Walking Payer
que és una de les grans series
Per això deia
Escorcese
per Port Walking Payer
Ah bueno
clar, clar, clar
Sí, sí
Sí, sí
un tio a més
a mi m'agrada
i va fer Soñadores també
Ah, ha sortit a Soñadores?
Fixa't
O sigui
que ha compartit Plano
i altres coses
amb Eva Green
Sí
Ah, mira
Sí
Doncs aquest tio
és...
Bé, la peli
és un...
Ja dic
és impecable
a nivell formal
interpretatiu
és impecable
Què passa?
Que perd una mica
la màgia d'Otra Tierra
O sigui, no us espereu
al mateix nivell d'Otra Tierra
perquè podeu sortir una mica...
Però jo, mira
Otra Tierra a nivell formal
no em va cridar gens
No
Ara parlo de nivells
que té gent com a espectador
A mi Otra Tierra
em va deixar molt més tocat
que aquesta
per dir-ho d'alguna manera
i en general
pel que vaig mirant
de la gent i tal
l'idea és més o menys comú
A més, Otra Tierra
crec que era molt més subtil
que aquesta
Aquesta és una mica massa
conductista
per dir-ho d'alguna manera
Conductista?
Conductista
Vaja, que et fa...
T'indica quan t'has d'emocionar
i quan has de pensar
És molt demagògica
Sí, de vegades peca d'això
i pot arribar a ser molt irritant
Si no t'irrites
amb aquesta peli
llavors estàs d'enhorabona
perquè la peli
és molt, molt, molt interessant
i molt estimulant
Bé, jo la compro, eh?
Sí, jo crec que tu l'hauries de veure
tot i que després me la tiraràs a la cabeza
perquè jo crec que a tu t'irritarà
Però, bueno, la gràcia també
Exacte, és un repte
És una peli que és una peli repte
A més, és una peli que està feta
no està gaire clar
O sigui, és un guió
que va fent una mica d'esses
Ja dic, eh?
No estic dient res de la peli
perquè s'ha de descobrir
I és com
Ai, però això està ben escrit
o està mal escrit, en veritat?
O sigui, en veritat és un tio gaire
deixant-ho de idees o no?
I si et captiva
Captives?
Existeix això?
Captiva?
Captiva, sí
Captiva
El meu català és cada cop millor
Esto de votar si sí
No té mà
Sí, sí
I això
Si t'atreu i t'atrapa
i tal
doncs tens una de les pelis
més interessants d'aquest any
jo crec
Mira, bueno
Sí, sí, sí
Hi ha orígens en castellà
Orígenes, no?
Orígenes, sí
Aneu a veure l'enversió original
ni què deia
perquè a més surt una actriu catalana
l'Estrit Vergés Frisbee
Sí, Frisbee
Jo soc molt fan d'aquesta noia
per ella
i pel seu nom
Sí, exacte
L'Estrit Vergés Frisbee
Frisbee
Doncs que fa també força bé
i que s'ha de sentir
parlant així en francès
i tal
Bastant de sexy
Vale
Doncs pràcticament
l'única estrena
interessant de la setmana
Hi ha alguna cosa
també és interessant
com d'Esquelet on Twins
per exemple
amb Bill Heider
i Christian Wick
A mi
O sigui, em poses Bill Heider
Dos tios que ja
Ja em desfàig
Em poses Christian Wick
i directament em gratino
Em poses junts
És veritat
Però no l'hem pogut veure
per tant no la recomanem
I tenim por, no?
Que la puguem veure, no?
Sí, ja veurem
Ja veurem si s'estrena
en versió original
Si no s'estrena en versió original
Per a mi estàs muerto
Vull dir, no, és veritat
I ja veurem, no ho sé
Mira, ara s'enganxa el discurs
i acabem així
Sí, vinga, vinga
Tira, tira
Ah, ja
Vinga
Per a ti quedes joven
Si no s'estrena en versió original
d'Esqueleto
Com es deia?
D'Esqueleto Twins
Per a ti estarà muerta
Per a mi estarà muerta
Però és que per tot l'espectador potencial
d'aquesta pel·li estarà muerta
Ningú no anirà a veure aquesta pel·li
com a comèdia normal
perquè d'una banda
ja està dos tontos muy tontos
i d'altra banda
ningú no sap
qui són aquesta gent
Només hi ha un grup de seguidors
d'aquesta gent
i aquesta pel·li va dirigida
als grups
al grup de seguidors
d'aquesta gent
que són els que els coneixen
des de tot el recorregut
que han tingut
i el recorregut
que ens ha arribat
d'aquesta gent
és majoritàriament
en versió original
Luego, señores distribuidores
¿Aún están a tiempo?
Ei, señores
que algun distribuidor
m'atxobra
Poseu-la en versió original
en subtituds
Sortireu guanyant
Aquí
Em faltava
Sí, no, no
Tenia que caer
No, però em faltava
aquest punt final
Aquest punt que
a la rúbrica
Allò que et dispara
ja cap a l'estrellato
del monòleg
Que me gusta
que me hagáis
No, tontos
S'ha de veure un punt
en què
qualsevol cosa
que diguem
es dispararà
Sí
El que era
superalista
que tenia que
Deixa'm provar
Lentejas con chorizo
Es venen baratos
els discursos
Ah, és veritat
Encara no ha trucat
Tenim un concurs en marxa
fins a finals de què?
De l'any o de la temporada?
De l'any, de moment
Ja ho veurem
Extensible
Truqueu-nos al 93
372
3661
Aixins
Sonarà així
Aixins
I digueu-nos
quina sèrie pertany
a aquesta música
Una canya i unes braves
estan en juego
Ah, exactament
Que
Tu, Carlos
Hi ha una altra pel·li
que m'agrada aquesta setmana
Quina?
Diplomàcia
Ah, sí, aquesta
Però l'has vist?
Sí
Que cabron
I per què no has fet la crítica?
Quina crítica?
Aquí no fem crítiques
fem comentaris
Ja, però a la Casa de les Oroles
fem crítiques
Això és un altre tema
Ah
Això no és un tisterme
Home
No, perquè la vaig veure
ahir a altres hores
de la notxa
quan ja havia acabat
tota la meva feinada habitual
i avui no he pogut
I què tal?
Què tal és?
Està bé, està bé
És la darrera proposta
de Volker Schlondorf
que és un tio
que ha dirigit una pel·lícula
que es deia
fa eones
va dirigir una pel·lícula
que es deia
El joventorles
que jo
doncs mira
qualsevol persona
que hagi dirigit
El joventorles
doncs jo el respecto
Tu em dius
Hola, què tal?
Com et dius?
Mira, soc el Hitler
però he dirigit
El joventorles
el respecto
No, no, no
és veritat
el respecte
el que vas fer
va ser molt llig
però cinematogràficament
el respecte
M'estic fotint el merder
Sí
És la història
és la història real
d'un diplomàtic francès
i un general alemany
que es van trobar
perquè el general alemany
havia d'executar
una ordre directa
de Hitler
precisament
bàsicament
per
arrasar París
els plans de conquista
bestial dels nazis
passaven per carregar-se
tot París
inclòs a la Torre Eiffel
inclòs al Louvre
inclòs totes les coses
xules que hi ha ara a París
doncs van estar a punt
de morir
totes aquestes coses
a mans d'un general
alemany
i llavors
explica la història
d'un diplomàtic francès
que intenta convèncer-lo
i
bueno
tenen una sèrie de converses
i intenta convèncer-lo
perquè no
doncs perquè no passi tot això
estic pensant
com no fer l'espoiler
però
passarà o no passarà
com acabarà
com acabarà
ja veurem
a més la peli va passar
amb èxit
per Berlín
i per
no sé
si va passar per algun festival
i va guanyar algun premi
alguna menció
alguna cosa va guanyar
em penso
pot ser
no seria un premi
molt molt molt important
no exacte
però alguna cosa
sí
el que has dit
alguna menció
alguna cosa
és possible
bueno
darrera proposta
de Volker Schroendorf
que és un senyor
el Tamor de Harata
l'autor del Tamor de Harata
és un senyor
que no sempre
tot el que ha fet
ha sigut bo
però ha fet coses
molt molt molt molt bones
no el Tamor de Harata
bueno
és una peli
que està ahí
està bé
i ja està
és una peli
que em resulta inquietant
perquè surt aquesta mena
d'Anthony Hopkins
infantil
oh
és veritat
com un enano joven
no és enano
saps
te corresponde a esa altura
és una cosa estranya
és una peli
que no està del tot malament
però bueno
per mi és més popular
que bona
però bueno
ben fet
ben dit
perfecte
diplomàcia
una de les novetats
bastant interessants
aquesta setmana
musiqueta
sí
venga
musiqueta
if you want to know
a secret
what are you waiting for
if you want to ask me something
I can tell you so much more
if you want to ask me trouble
it's not up to me
I know that there's something missing
does it mean you're leaving me
I can't be a big summer
now that we know it's broken
I can only big so much
you can't say
that you look like a poison
where did it all come wrong
what is this what we've chosen
I can only big so much
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Clar, la gràcia hagués sigut posar...
Hauríem de gravar o alguna cosa.
Sí, sí, sí. Però llavors el dia que ho gravéssim sortirien coses.
Però des de casa.
Sí, ho gravaríem un dimecres al matí i sortirien...
No, no, és que fan un concert. Un dimecres al matí, si us foteu.
Sí.
Però, bueno, doncs mira, no ho vam punxar caribó, ho punxem avui una miqueta tard, però bueno, és un dels discos de l'any, segur.
Perquè és un disc que era molt gravantès.
Això què és, una cinta de caset?
Un Twitter.
Què ha dit? No l'he sentit.
Perdoneu, dic que va molt tard aquest efecte de so.
Ah, vale.
Per la referència que era un programa gravat.
Ah, vale.
Hòstia, bon dia.
Vale, vale.
Què tal, Jordi? Bon dia.
Jo sóc partidari de posar els efectes de so, encara que sigui 10 minuts més tard.
O minuts més tard.
Perquè genera aquest moment d'esconcert. Està guai.
Estava parlant alguna cosa, eh?
Ara generarà un efecte de so de la setmana passada, saps?
Sí, sí, sí.
Que, no sé, caribó.
Caribó, guai. No, no, està bé, està bé. Mola, tia.
Una putada no poder veure-ho per culpa d'aquest programa.
Sí.
Però bueno.
Escolta, tenim algun altre tema de relleno, per no haver de parlar del que volia parlar ara?
No, de fet.
Vols parlar de sèries?
Us parlem de sèries?
Vinga, va.
Això, a veure com... No, això és que no ho podem mirar de cap manera, això, ara.
No, no, no, no.
Algun discurs que vinguis per mi?
No, parla tu de sèries, però sí, amb èpica.
Vas anar a votar?
No, això no és per voltant.
Tu vas anar a votar? No és per voltant.
Jo sí que vaig... Sí, sí, clar, clar. Vaig anar a votar.
Sí, el meu dret democràtic.
A fer el... Vale.
A votar.
Escolta...
Digues.
Bueno, no és un dret perquè era il·legal.
Per això.
Però m'és igual.
Vale.
Com a persona, dret com a persona, home.
Sóc una persona humana, Iti.
Dret a votar.
¿Me entiendes?
Tinc dret a descriure sobre el meu futur com a ciutadà i habitant d'aquest poble.
Habitant d'aquest poble?
Ja està, ja està.
I ciutat.
No, d'aquest poble...
Bravo, bravo.
Gràcies, gràcies.
Bravo.
No, no, poble no entès com a Sant Jus, sinó com a poble, com a comunitat.
Ah, ja.
Parlem d'alguna sèrie?
Vinga.
Quina?
Vols parlar d'Adiapher?
No, n'estàs veient.
Sí, home, i tant.
Què tal? Com va? Com va?
A mi és el que més m'interessa, ara mateix.
Bé, bé, és una sèrie que té un punt argumental que millor no desvetllar,
perquè jo el sabia i m'hauria agradat no saber-lo, vaig veure-la.
Fa un... Bé, utilitza un recurs narratiu que està guai, que és la gràcia de la sèrie,
que és molt xulo i que ens hi queda molt bé, però a part d'això es pot explicar
que és la història d'un senyor casat que se'n va de vacances a un lloc i allà coneix
una noia que també està lligada sentimentalment amb una altra persona i s'enamoren i tenen
un afer. Tenen un afer. Llavors aquestes dues persones són el Dominic West.
Magnalti.
Magnalti, exacte. Jo volia parlar una mica més tècnicament.
Dominic West és aquest acte... No, Magnalti.
Magnalti. El Magnalti de...
Xiiiit.
Vale, no és el que diu això.
No ho deia ell, però bueno, és la sèrie d'on se diu això.
És aquesta sèrie.
De guai.
Pots tornar a fer encara més llarg?
En el moment de tu vas parlant.
No, no, no. Vull que ho facis tan llarg que es produeixi un moment incòmode.
D'aquells de...
Queden tres minuts, ja està parlant de la sèrie.
Vale, vale, vale.
Doncs no, ho farem un altre dia.
Sí, protagonitza...
Magnalti?
Magnalti.
I Ruth Wilson, que és aquesta noia britànica que l'havien vist a Luther.
Era la partenaire del Luther.
Ah, que sortia...
Qui era el protagonista?
Idriselva.
Idriselva.
Protagonista de...
Xiiiit.
Això volia.
Doncs, doncs, doncs...
Magnalti.
I Ruth Wilson.
I Ruth Wilson.
Que a més sortia el genero solitari, no?
Sí senyor.
Sí senyor.
El genero solitari.
i en un remake que van fer d'una sèrie que es deia El prisionero, una sèrie dels anys 60, van fer un remake i sortia allà, pobreceta.
És un tros d'actriu, aquesta dona, però sèrio, eh?
És una noia que ho fa molt, molt, molt, molt bé.
En aquesta sèrie en concret encara ho fa millor perquè es posa més a prova a si mateixa.
Fa molt millor que el Dominic West, que a més un tio que em cau de conya, però, bueno, és una mica més limitadet.
Però Ruth Wilson està extraordinària en aquesta sèrie.
I és una sèrie, doncs, rodada amb un gust exquisit i que parla de temes profuns i sèrius d'una manera molt rigorosa.
Està molt bé.
Jo crec que és una de les estrenes, diguem, de les noves sèries de la temporada.
Ara, quan al final de la temporada també fem, o final de l'any, fem repàs de les millors noves sèries, que el farem, aquesta estrenes.
La faràs tu perquè jo no n'he seguit cap.
Sí, jo sí, que n'he seguit i estic en posició de fer-ho.
Molt bé.
I aquesta serà una d'elles, ja t'ho dic ara.
Queda un minutet.
Alguna cosa que se t'hagi quedat al tindre?
Algun discurs que hagis, tinguis pendent de...
Catalans i catalanes!
No, no, no.
No, prou, prou.
Bé, bé, bé, està.
Xavi Rodan, moltes gràcies per tornar a ser aquí un cop més, com cada setmana.
Gràcies per convidar-me.
Jordi Domènec, gràcies per aplicar aquell punt subrealista al programa que te'n necessita.
Subrealista, eh?
Total.
Subreal.
Subreal.
Amb P, subreal.
Sí, clar.
Vale.
Com ho diries tu, perdona?
Subrealista, però bueno.
No, no, però s'ha de dir...
És la més muda, no?
Clar.
Vale.
No, llavors jo diria subreal, m'agrada més.
M'agrada més la gent que diu, això és subreal.
Com a pitjor que aquella, subreal, subreal tornament.
Exacte.
Va, acaba de...
Re, i Carlos Giacomelli, jo soc jo i no val la pena.
No, no, millor que no.
Ens veiem...
Al contrari, demano disculpes.
Ens veiem dijous vinent, de 8 a 9, ja sabeu on som, a la 98.1 FM.
Ens esperem al telèfon, 93 302 361, truqueu!
Adéu, adéu!
Doncs un dijous més, en aquest cas coincidint amb el dijous 13, que no vol dir que tinguem mala sort, eh?
És els divendres, eh?
Divendres, o dimarts.
O dimarts.
Divendres a la tradició anglo-saxona, no?
I a la mediterrània és dimarts.
A dimarts, exacte.
Però el dijous, no, avui no tindrem mala sort i que no, perquè és el que diem, no?
No, estem bé aquí.
No, estem molt bé tots.
Estem amb la Rosa, què tal?
Hola, molt bé, bona tarda.
Diu, no hi ha per a que hi caigui res, perquè sobre el jardí, què?
Exacte.
Aquesta persona que parla és el Jaume.
Què tal?
Què és Roma, què tal?
Abans de la introducció, ja està.
Sí, sí, sí.
Aquí és que la gent no ho sap, o ho deus saber, però abans de començar el programa ja portem una bona xerrera aquí nosaltres, eh?
Ja l'escalfa amb motors.
Amb motors, per a dir, no?
Estem ambientats.
Molt bé.
I el que us parla, doncs, el Xesco Ramos, que és el que aquest senyor que està darrere...