La ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
La ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern.
La ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern.
La ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern, sintonitzes, la ràdio d'Esfern.
I si queremos ser pareja homosexual, sin ser homosexuals, podem ser-ho.
I ens van dir que no, que era requisit imprescindible, no sé per què.
Però bueno, en qualsevol cas, adoptarem el Marc, que em sembla que es deixa adoptar.
I més per una parella d'ombretones com nosaltres, eh?
És una mica crecidito, no?, el Marc, jo no sé si...
No, no, no, però es deixa, es deixa.
Sí, sí, sí, de vegades, quan arribo aquí a la ràdio, li faig així, cuchi-cuchi, sota la barbeta.
Ah, jo li faig fer el rutet.
Sí, sí, fa el rutet i fa una cara de tonto.
Ai, Marc.
Bé, com que tenim tota aquesta història, hem pensat que, si et sembla, podríem fer-lo personatge a la setmana, el Marc.
Vale.
Ens sembla bé o què?
Quina bona idea estic tu.
Vinga, aquesta setmana el nostre personatge especial és el Marc, que et dirà unes paraules.
Endavant.
Marc.
Som-hi.
Va, digues alguna cosa.
És el teu moment.
Tus 15 minutes de glòria.
Va, Marc, aquest gag del silenci d'estudio ja l'hem fet molts cops, eh?
26 programes i encara no parla.
Encara no.
Bueno, en fi, oi, res, personatge a la setmana mut, per primera vegada a la història del programa, no diràs res.
És el Tom és loco.
I ja, si et sembla, entrem en farina.
Si et sembla, vamos, vols dir alguna coseta més així com per anar presentant la història?
Bé, que et dius Xavi Roldán, que em dic Carlos Giacomelli.
Està bé, jo?
I que això és el Condensador de Plus.
Benvinguts a tots.
A l'allenna.
Bé, que et dius.
Nú, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
Not me.
No, no, no, no, no, no.
Not me.
I don't give a damn about my bad reputations.
You're living in the past, it's a new generation.
And I want to power myself today.
Bé, baixem una miqueta a les revolucions de la música
perquè tampoc és plan que ara ens posem a parlar
de negro sobre blanco
amb aquest punt carra
amb aquest pelotazo de Joan Jet
Bad Reputation
Exacte, Bad Reputation
Parlem d'una història que ha sortit ara fa poquet
i ja hem tingut temps de llegir-la
perquè és una d'aquelles coses que es llegeixen
que no se lents sinó que se devoren
se t'enganxa a les mans i no se't cau
que és el nou disc
el nou llibre d'Emilino Tom
Farà algun llibre de més de 100 pàgines?
És tan ello
Em sembla que intentarà un dia
aprovarà d'ajuntar-los tots
i li sortirà potser un llibre
tamanyo ja una mica més medianito
no tamanyo volsí
com acostuma a fer cada publicació
que està dona
També és veritat que si volgués ajuntar-los tots
no ho tindria difícil
perquè la veritat és que segueixen una certa continuïtat temàtica
sempre a totes les seves obres
perquè per qui no la conegui
recordem que té aquesta mena de doble vessant
per una banda explica històries bastant de ficció
i per una altra banda explica algunes històries
que són de la seva pròpia biografia
són coses que li han passat
i explica una mica la seva vida
és una autora una mica
no diríem ecocèntrica
però li agrada molt explicar la seva vida
i la veritat és que s'ho mereix
perquè té una vida bastant apassionant
és una noia que va néixer l'any 67
a la ciutat japonesa de Kobe
Ah mira, no sabia que fos japonesa
I l'Amelino Tom o el Kobe Bryant?
No, l'Amelino
L'Amelino
És japonesa
És nascuda a Japó
de pares belgues
Ara ho entenc
No Tom
Perdó, perdó, perdó
De pares belgues
No Tom
com tothom sap
és un nom molt belga
tenim amics a Bèlgica
tenim la nostra amiga
El Estiguel
està por ahí voltant per Bèlgica
avui em sembla que no ens acompanya
Que confirmi que l'Amelino Tom
Si no s'està soyendo l'Estiguel
por favor confirma que l'Amelino Tom
és belga
Bé, és Bèlgica de facto
perquè realment
és belga de facto
perquè els seus pares
com dic són belgues
però ella va néixer a Kobe
perquè els seus pares
el seu pare és diplomàtic
o era diplomàtic
no sé si aquest senyor
que no segueix viu
suposo que sí
o potser no
o potser no ho sabem
i doncs estava en missió
en diplomàtica a Bèlgica
perquè això és el que fan els diplomàtics
missiones
missiones diplomàtiques
i era ambaixador em sembla
de Bèlgica a Japó
i allà doncs va néixer l'Amelino Tom
i a partir d'allà
va començar a viure una vida
doncs molt mogudeta
per primer països de l'Àsia
de l'Extrem Oriente
que podríem dir
com ara Japó
com Xina
i després també va viure a la Índia
va viure a un munt de llocs
voltat per tot el món
i a partir d'aquí doncs
aquesta noia ha anat construint
les seves vivències
i la seva pròpia autobiografia
a través d'una bibliografia
que és bastant extensa ja
tot i que va començar fa
tot just 20 anys
aquesta noia
el seu debut
diguem
de posta de largo
va ser a l'any 92
amb aquell
higiene de l'assassinó
que ja va donar
bastant
bastant
que parlar
i en fi
en 20 anys
ha escrit
doncs 20 llibres
si no m'equivoco
és que no m'estranya
llibres llargs
sí
a 5 qualquiera
no?
claro
bueno vale
sí
però
home
però la tia
s'ho curra bastant
lo de todo
que no
que sí que sí
si a més s'agraeix
no tens
per què alargar-lo
inalargable
sí
exacte
exacte
quan no hi ha más
no hi ha más
doncs no n'hi ha
no en res
ha anat construint
ha anat deixant
petites perles
de la seva pròpia
biografia
i
i el llibre
que ara es publica
que es diu
Una forma de vida
doncs també forma
part d'aquesta
d'aquesta
vessant autobiogràfica
de la
de la Nó Tom
que
que bé
se centra una miqueta
en la seva part
diguem
més de contacte
amb els seus fans
aquesta noia
el que fa
és contestar
tots els fans
tu si ets fan d'ella
li pots enviar una carta
i ella
et fa cas
et fa cas
se la llegeix
i
si ho creu convenient
se la
podríem entrevistar-la
te la contesta
sí
enviem una carta
i diem
ei
te entrevistamos
per el condensador de Fruzzo
t'estim deixant molt bé
exacte
bueno
segur que ens contestaria
gracias por vuestras atenciones
no hablo español
si habláis japonés
ja sabem
que no parlarem japonès
si habláis japonés
me decís algo
llavors ens quedaríem
sense entrevistar
a la Nodom
però
bueno
ho podem provar
si vols un dia
què m'estàs dient
que la truquem ara
aquí en directe
no
la truquem no
l'hem d'escriure una carta
no?
ah sí una carta
a Merino Tom
Calle Bélgica
número 5
Bélgica
Bélgica
al costat
al ladito de Yemen
doncs
per aquí al xat
ens diuen
que és una excel·lent manera
d'enguanyar-se la vida
clar
fent llibres curts
i rapidets
i venga
vam estirando
embolsándonos
i aconsexar premios
i crítiques
i pasta
sobretot pasta
sí sí
és una bona manera
ara que dius això del xat
va explica una mica
el xat
què passa
no res
que no ens veiem
però diuen que ells
i que ens veuen nosaltres
és que tot està bé
saludem a la gent del xat
per cert
hi ha qui diu
la Cíndia Sarríplica
és superfan de la Notom
pel que veig
que sempre ha dit
Nozom
bueno
és belga
és belga
és belga
els belgues
els francòfons
no
la T i l'AC
no la pronuncien
que jo sàpiga
però bueno
no sé
no sé
pot ser Nozom
pot ser Nozom
o pot ser Nozom
jo sempre
a Merino Tom
de tota la vida
des que la llegeixo
doncs
la que la pronuncien
Nozom
em fot un mastagot
un cop d'espunya
a los intestinos
i em diu
que lo que mola
es que sean relatos cortos
eh
què?
que jo m'estava una mica
em fotent
oye chata
escribemos largo
i la Cíndia Sarríplica
diu que no
que la gracia
es que sean cortos
sí
que són gairebé
home
no haikus
perquè tenen
senypico pàgines
però bueno
són petites perles
petites
slice of life
com si diguéssim
petites momentos de vida
que es llegeixen superbé
i es devoren molt
de veritat
i aquest últim
una forma de vida
doncs
no és menys
vull dir
també es llegeixen
en una tarda
són cent i escatx pàgines
i de què va?
bueno
doncs d'això
d'explicar una mica
aquesta relació
que té amb els fans
i concretament
la hipotètica
relació
que va establir
amb un fan
pot ser que sigui
tot inventat
per descomptat
és més
jo crec
que deu ser
tot inventat
que li escriu
i li explica
que ell és
soldat
a l'exèrcit
americà
destinat
a Afganistan
o a Irak
perdó
i en fi
no sé fins on explicar
perquè tampoc és plan
que destripi tota l'obra
perquè m'estic
20 segons parlant
i ja t'ho he explicat tot
però bé
en fi
estableix una certa
relació amb aquest soldat
i a partir d'aquí
doncs comença
a parlar una mica
sobre els seus propis fans
explicar el tipus
de personatges
que li escriuen
i bueno
hi ha gent
doncs una mica
friki
hi ha gent molt normal
pel món
per sort
i a partir d'aquí
també comença
doncs una mica
a parlar sobre
la institució
de l'exèrcit nord-americà
fent-ho extensiu
si vols
a la societat nord-americana
fent una miqueta
de crítica així
una mica per damunt
i bueno
doncs parlar
sobre el que
una mica et pots imaginar
que pot parlar
quan es parla
d'un fan així
sobre la soledat
sobre la individualitat
sobre la necessitat
de tenir
alguien a l'autre lado
i també
a més
no explicaré
per on va
però bueno
també fa una mica
de radiografia
del món
de l'art modern
qui vulgui
llegir-ho
ja ho entendrà
quan ho llegeixi
però fa una mica
de crítica
àcida
sobre
tot l'art modern
i les consideracions
artístiques
actuals
i tota aquesta història
a partir d'aquí
quant t'has llegit
quants t'has llegit
ja ho diré
de la Medina Tom
quants m'he llegit
em pensava que anaves a dir
ojo
quants m'he llegit
des que em vaig llegir aquest
han sigut molts eh
sí
em sembla que uns 8 o 10
flipa
doncs en el top 8 o 10
on posaries aquest
no no
dic que me n'he llegit 8 o 10
des de llavors
de la Melina
en concret home
pensava que t'has llegit 8 o 10
a partir d'aquest
de la Melina
ah no no no
en general
en general
fan fatal
no
de la Melina
no tom
sí
em puc haver llegit
també 8 o 10
sí
i aquest què
en quin
en el ranking
en el top
home no sé
no estaria dels primers
però estaria una mica
del mig
sí
és bo
la tia ha recuperat
una mica
la inspiració
que deien
havia perdut
en les seves últimes
obres
que ja
eren una mica
ramblings
divagant
i aquesta
és punyent
és bastant xula
no és
de lo mejor
de lo mejor
de la Melina
no tom
perquè té
grandíssimes obres
com
Biografia de l'Hambre
o com
què sé jo
Metafísica de los Tubos
o
no sé
tantes altres
però està
està
està ahí
molt bé
t'he convençut o què?
sí sí
i tant
100 pàgines tio
sí
em vas convencer amb això
ai escolta
escolta
ara que hi som
esteu
estareu notant
puc fer-ho evident o què
allò que hem parlat abans
vinga va
que estem en plan
sí
estem sense música de fons
és una nova tècnica
estupor i temblores
apunta Cindy Sarah Ripley
exacte
el meu preferit
n'he de dir
estupor i temblores
és el millor
lo mejor de lo mejor
el top
a mi és que
quan em poses
en un bretet d'aquests
digue'm tal
digue'm els millors no sé què
no em ve cap
i a més
contra més
per exemple
em preguntes
Billy Wilder
un dels meus directors preferits
de la història
m'he vist totes les seves pel·lícules
unes quantes vegades
totes
ara no te'n sé de ni una
tio
bueno sí
aquella del
del pare de la Gemini Curtis
i això
però bueno
en fi
no no no
és com un col·lapse que em ve
tio
quan em pilles així
pam
a partir d'ara
em col·lapso
vale molt bé
t'ho agrairé
així ja s'entreno
bueno no
anem a dir que
estem provant una nova tècnica
de parlar sense música de fons
sí
eh
posem una cançoneta
i després ens quedem així
digueu-nos què en penseu
si queda bé
si queda malament
bueno
aquí sembla que està emulant bastant la idea
o sigui que
que si us agrada
ens quedem així
i si no
pues triem un gran desèxitós
com fem cada setmana
sí
l'objectiu és que ens escolteu més
escolteu-nos més sisplau
i
doncs
ens ho podeu dir
i ens dieu
si us agrada més
si us agrada menys
o el que us doni de Santa Gana
via xat
a
www.radiodesvern.cat
via telefònica
al 93
372
3661
372
3661
i més vies
facebook
ja està
ah sí
facebook.com
barra condensador de fluzo
twitter
projecte fluzo
projecte fluzo
twitter.com
barra projecte fluzo
allò que obrim sempre
projecte fluzo
arroba gmail.com
en fi
ens trobeu
ens trobeu
ah exactament
ahi estarem
habla de una vez
quiero que nos lo cuentes
todo
que lo cuente todo
cuéntalo todo
todo
está bien
hablaré
en tercero llevé
una chuleta
al examen
de historia
en cuarto robé
el tupé
de mi tío Max
y me lo pegué
en la cara
para hacer de Moisés
en la función
del colegio
en quinto
tiré a mi hermana
Eddie
escaleras abajo
y eché la culpa
al perro
por eso
mi madre
me mandó
a un campamento
para niños gordos
y un día
a la hora
de comer
me dio la vena
y me puse a tragar
como un loco
pero lo peor
que he hecho
nunca fue
fue una vez
que vomité
en casa
y luego
fui al cine
y me escondí
la vomitona
en la chaqueta
y subí al gallinero
y entonces
empecé a hacer
un ruido así
y luego
la tiré
por encima
de la barandilla
a la gente
de abajo
y entonces
fue horrible
a la gente
empezó a darle asco
y se vomitaban
unos a otros
y nunca lo he pasado
peor
en toda mi vida
mamá
este crío
empieza a caerme bien
ponlo en marcha
no
soy muy joven
no
quiero tocar
el violín
no
la mano
vas a decir
la verdad
no
por favor
me dices
la verdad
bueno
creo que si
Césimo
acierte
en 3, 2, 1
ya
¿qué película es esta?
yo sin palabras
sin palabras
mira yo la he dibujado
a la peli
a lo guío
si sí
disfrutad
si teníamos
una cámara
de alta definición
lo veríamos
no lo vemos
no no
este
a nuestra
técnica de show
enseñarla una amiga
en plan
vais a seguir
l'anyo que viene
sí
¿qué?
¿qué señales
a la cámara?
¿es veu bé?
¿es veu si ensenyo
el dibuix de...
no ens veiem directament
solot
sí
es veu de conya
segur
sí
bueno va
què sentíem
estem parlant
dels gunis
estem parlant dels gunis
perquè
palabras mayores
exacte
ara que hi ha
molts exercis
de revival
en esta vida
que nos ha tocado vivir
que si fenomena
por un lado
que si
pel·lícules
que fan homenatges
evidents
doncs
els Cinesa Diagonal
han tirat
d'oportunismo
i s'han tret
de la màniga
una gira
nacional
vaya
espanyola
internacional
bueno
una gira
per tots els cinemes
siguen los gunis
Spanish Tour
exacto
un Spanish Tour
per tots els cinemes
que tinguin marca
Cinesa Diagonal
per exemple
ahir mateix
la feien
només un dia
a cada cinema
ahir la feien
a Diagonal Mar
hòstia
hemos llegado tarde
os jodeis
i
quin dia era
el 17 d'abril
la fan
al Cinesa
Eron City
que está por Barcelona
Dicen
sí
al barri d'Eron
d'Eron
és allà dalt
a mi això
em sembla
una iniciativa
encomiable
però no té la sensació
de ser com una mica
oportunista
vull dir
sí
bé per nosaltres
perquè podem veure
los gunis en pantalla gran
però sona una mica
com a
espera espera
podem veure l'en pantalla gran
sense passar pels fenòmenes
perquè
què passa
què passa
els fenòmenes
uh si jo t'he contat
puc parlar
dels fenòmenes
no
vale
bueno si vols
ja ho agarrejaràs
no sé
jo m'imagino un tio
trajeao
el senyor Cinesa
dient
va
a veure
amb aquell
com madrileño
vamos a veure
joven mesetario
joven mesetario
què és lo que està tirando
ara mateix
pues mire senyor
li veu un bacari
el bacari friki
que porta
una samarreta
de Night Rider
del coche fantàstico
y diu
senyor
hay una película
de los gunis
bueno
pues póngame
300 gramos
de los gunis
ese
y lo ponemos
por toda España
y nos forramos
me lo distribuye
y nos forramos
es una mica
això
home
furrosa furrosa
no sé
perquè las entradas
valen dos euros
a mi me forran
en tota la resta
tota la mercadotècnia
que acompanya
però les entradas
són dos euros
jo posats a fer
i evidentment
el nostre esperit
indi
i sumament anticomercial
es caga
en tots aquests
exercicis
de treure pasta
però joder
posats a fer-ho
doncs fem-ho bé
fem-ho amb dos euros
i amb pel·lis mítiques
han començat
amb los gunis
ara després
d'Aeron City
van a una altra ciutat
tornaran al maig
em penso
al Tinesa Diagonal
Tinesa Diagonal
los gunis
lo puede petar
sí
vols dir
sí home
la pantalla
ja són molt grans
ah bueno
lo puede petar
en el sentit
que
que
que
que
que
te mueres
no
claro
em penso que deies
petar a nivell d'èxit
ah no no
no crec
no crec
precisament allà
tots els nens pijos
que van al cinema
no entendran
què és això
pregunta d'examen
què veuen els nens pijos
perquè no veuen
està clar que no veuen
els gunis
sí
todos los días de mi vida
todos los días de mi vida
què és això
ho està petant
la comèdia
bueno
drama romàntic
d'una dona
que té un accident
i perd la memòria
llavors el seu marit
cada dia ha d'enamorar-la
per
per reconèixer
perquè ell
ella la reconegui amb ell
amb el Channing Tatum
sur
exacte
això no va dir jo
surt Channing Tatum
que s'assembla
a
slot de los gunis
molt bé
pots proseguir amb los gunis
ara m'has dejado
un poco picueto
en fi
los gunis
no sé si algú
no coneix
aquesta peli
del Richard Donner
el Richard Donner
que ja venia
de fer la profecía
de Superman
i va dir
pues ahora hago los gunis
me voy a poner la tangente
i després va a fer
armaleta
bueno pues venga
una d'aquí
una d'allà
és una de les millors pelis
potser
dels nostres anys
més mozos
i potser de tots
si no l'heu vista
ja heu d'anar
és que ja heu d'anar
i crec que la fan en castellà
en este caso
he de verla en castellà
està permès
està permès
està permès
que la veieu doblada
el xocolat
no sabem com és
no no no
la confessió de Gordi
ha de sentir-se en castellà
i és això
apunteu-vos
el 17 d'abril
al cinés Aeron City
només un dia
i després tornaran al maig
al Diagonal 3D
si un cas ja
ja tornarem a recordar
no?
los 1 i se lo vale
bueno doncs
doncs molt bé
queda dit
a los gunis
com a reposición necesaria
de nuestros días
sí sí
muy básica
exactament
i anirem
i us explicarem
a veure què tal
i tant
va i ara sentim una meca
de musiqueta
que venen en directe
a Barcelona
aquesta nit mateix
vull dir
quan acabi això
podeu anar corrents
cap al
i
cap al
i veure
The Wave Pictures
love John Lennon
forever



but I know
but I know
that someday
I'll
do better
so
don't
don't
kiss me
kiss me
kiss
me
don't
kiss me
kiss me
kiss
me
don't
kiss me
kiss me
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Aquesta mateixa nit al CGB
Per 12
No, 12 és anticipada
Per 16 euros a la taquilla
Els podeu veure i passar-vos-ho tan bé
Com ens ho hem passat nosaltres a un Primavera Sauna
Em sembla que era el de l'any passat
Que van tocar dues vegades
Bueno
En un mateix festival
No queries CGB?
Quotes tafes
Deixem-nos de dir, ja que parlàvem de cinema
Que el xat està una mica mogudet
Aprofitem per saludar també a les últimes incorporacions
El Astiger, el Semibarri
Hola
Us estem demanant
Quina és la vostra peli de Venders favorita
O quines
Les anirem dient
Aneu soltant
Ens les podeu dir pel xat
O al 93, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1
Si us plau, truqueu
Crec que és el número així
Tiene les letres també
Sí, sí, sisplau, truqueu
1-800, sisplau, truqueu
Exacto
Ja
En el último minuto
En 3, en 2
Bueno
I ja els es direm
Quines són les teves pelis de Venders preferides?
Jo és que he vist Paris, Texas encara
Com?
Jo és que he vist Paris, Texas encara
A tu més
Et mola...
Què?
Ah, només has vist...
Ah, vale, vale, perdó, perdó
Ah, bueno, vale
Saps quina m'agrada molt a mi?
Alicia i les Ciudades
És una peli brutal
El dia que t'acsideixis veure una altra peli de Venders
Mira aquesta perquè és boníssima
Vale
I El cielo sobre Berlín per descomptat
What?
No mustard?
Okay, hands up
You guys know the rules
You got five minutes
Half-eaten weenies don't count
May the best man win
Ready?
Set
You got a one thing
Come on, give a hundred percent to it
Come on
Come on
You got a one it
You got a one it
This is your year
You got a one it
Every day
I'm eating more and more hot dogs
Come on
Pace, pace baby
Left
Swallow
Right
Swallow
Thank you Larry
You gotta want it
The stomach's worried Larry
He doesn't want it bad or not
Come on
Think
Bueno, estem sentint un concurs de menjar hot dogs
Seguimos
En la línia
Seguim en la línia
És un tall, un fragment de la gloriosíssima i essencial pel·lícula Meatballs
Que és més conocida entre tots nosaltres com Los Incorregibles albóndigas
La mitiquíssima pel·lícula Bill Murray
I aquesta és aquella de Seqüency on fotien aquell concurs en aquell campament d'estiu de menjar hot dogs, bàsicament
O sigui que parlem de cinema un altre cop?
No, parlem de còmics
Ah, molt bé
Però parlem de còmics que van sobre Campos de Verano
Ah
Estàs ahí, estàs ahí
Sí, perquè els amics de la cúpula acaben de publicar, ara fa poques setmanetes, una història que es diu Patrulla 142
Patrulla 142, que és la darrera obra d'un anglès que està afincat des de fa uns anyets als Estats Units
De fet, em sembla que va néixer a Escòcia, aquest senyor, que es diu Mike Dawson
És un tio que, bueno, és un d'aquells tius de largo recorrido
Que després examines la seva carrera i dius, conyo, si només ha publicat dues novel·les gràfiques, diguem, dues històries llargues
Després tenia altres historietes que han sigut recopilades en antologies i tal
Però històries llargues, novel·les gràfiques, en té dues
Una, Fredillo, que es va editar fa uns anyets
I la que arriba ara, doncs, com dic, de la mà de la cúpula, que és Patrulla 142
Que és una història, doncs, això, de personetes que s'estan formant a si mateixes com a persones en un campamento de vera, no?
Transcorre l'acció als anys 90, mitjans dels 90, l'any 95, concretament
Gran època
Gran època, gran època, exacte
Sí, sí, sí, l'època, no sé, érem allà tots grunts perdidos
Doncs, uns xavals que estan creixent en aquest context, en un campament de New Jersey, si no recordo malament
I allà, doncs, viuen totes les vivències que es tenen en els campaments d'estiu
Que tots hem passat a través de les pel·lícules, per descomptat
Perquè jo ja he fet unes colònies d'aquelles amb l'esplai, però no era el mateix
Però tots coneixem, com si haguéssim viscut en nostres propers carnes, el que passa en els campaments d'estiu
Sí, el típic assassí amb màscara
Sí, exacte, hi ha diferents valses
Aquí podríem fer una anàlisi dels tipus de campaments d'estiu
Hi ha el campamento terrorífico, que és el campamento on els xavals van allà, bàsicament, a sucar el xurro i després morir
Sí
A continuació
I després hi ha...
Escolien a Kevin Bacon, que és una de les primeres víctimes de Jason Burgers
Correcte, Kevin Bacon, fue mojar el bacon i...
I acabó mojant de ser...
Sí, se lo cepillaron
Després hi ha les d'acampaments que els nois van a mullar el xurro, però no són assassinats
Que són les comèdies, podria ser meatballs, una mica, los albóndigas
I després hi ha aquestes, doncs, potser una miqueta més, diguem, rigorosetes a nivell dramàtic i tal
Que són aquelles en les quals la persona va al campament, a créixer com a persona i a fer-se a si mateix i a trobar un lloc en aquest món, no?
Són aquells moments on els adolescents es troben amb l'edat adulta de cara
No sé per què, dius, te n'has d'anar a un campament, doncs, jo què sé, queda't a casa, allà asseguda't al sofà i quan et vingui ja et vindrà
Total, seràs un... és veritat, seràs un bala perduda tota la teva vida, no?
Doncs com a mínim estàs assegut, però bueno, no és el cas
Hosti, digue'm que patrulla 142 és la A o la B
Què vols dir, la A o la B?
O sea, que és o asesino o moja de xurro
No, és la C
Vaya
És l'opció C, un grup de xavalins, doncs, que estan allà
Doncs això, a descobrir-se a si mateixos i a descobrir què és això de ser una miqueta, doncs, encasellat pels rols socials, per les expectatives
És, bueno, doncs, el que passem una mica tots a l'adolescència, no? Aquella mescla entre frustracions, il·lusions, sorpreses agradables, sorpreses desagradables
I molta cosa d'aquesta, doncs, del que la gent espera de nosaltres, no? Del que se suposa que serem quan siguem grans
Ens ho trobem de cara i diem, hòstia, jo podré complir aquestes expectatives o què passa? O seré un lerdo tota la meva vida
Doncs, d'això per la patrulla 142, és aquest relat de maduració que també té parts de comèdia, a veure, no fotem, eh?
Vull dir, no és un dramón, té una miqueta de parts de comèdia, una mica de parts de costumbrismo boy scout
Mítico, a reivindicar sempre
Home, i tant, i tant, i tant, jo els boy scouts és una gent que amo, o sigui, a mi m'encanten els boy scouts
A mi és que m'agradaria ser americà per poder ser boy scout
És l'única cosa que, o sigui, de tota la... no em fan gaire enveja els americans, mentira, em fan una enveja que no veies
Però sobretot el boy scoutisme
El boy scoutisme és l'homàs, o sigui, allò d'haver d'anar a vendre galetes
Sí, sí, sí, hòstia, amb el mocador aquell vermell
Amb el mocador, el saludo de los boy scouts, que el podríem reproduir pels nostres amics davant de les càmeres
Ah, ja està, el saludo de los boy scouts
El Marc se l'ha perdut
El tornem a fer, Marc? Vinga
Ha tornat a marxar
Ha tornat a marxar
Bueno, en fi, ja ho veuràs de la gravació de la webcam
Tot això es va gravant
Doncs, perdoneu
Doncs sí, també parla una miqueta de tot aquest món dels boy scouts
D'aquesta cosa de l'honor d'escout
Aquella cosa de complir amb la tradició de les anteriors generacions d'escouts
I anar a passar nivells, ser un scout millor que l'autre
Exacte, aconseguir medalles, tota aquesta història
Podré usar una navaja
Exacte, podré usar una navaja de verda, sin corxo en la punta
I podré bordar-me mi pròpia insígnia
Oh, hòstia, hi ha algo
No planchar-me o bordar
No, exacte, vull dir
¿Hay algo menos de tipo duro
Que bordarte insignias?
Tio, no sé
Bueno, doncs tot això està contingut a Patrulla 142
Que, per cert, per cert
Un apunt curiós
Es va publicar
Es va editar a nivell online
Es va començar a publicar per internet
Va guanyar un premi Ignatz
Que és una mica...
Els segons premis més importants
No diríem els primers
Els primers serien els Eisner
I després potser...
Bueno, no, després ja haurien els Harvies
Bueno, i després hi ha els Ignatz
Hi ha uns premis
Sí, els premis que es guanyen
Bueno, sí, els còmics online i tal
Doncs va guanyar aquest premi, no?
Són els Òscars dels Òscars dels Òscars dels Òscars dels Òscars del còmic
Sí, t'has deixat un Òscar, por ahí
Per entre mig
Però, bueno, sí, sí, la filosofia és aquesta
Amb la qual cosa, doncs, bueno
Té també una certa garantia
Garantia premis Ignatz
I, cony, garantia fluzo
Que més quieres
Exacte
És un còmic molt xulo
Molt guai de llegir
Que enriqueix molt
Que té un dibuix que potser d'entrada sembla molt funcional
Però que a poc a poc
Doncs el vas veient
I, bueno, li vas pillant aquesta expressivitat
I aquestes emocions
Emocions que estan contingudes
En els petits gestos de l'adolescència
O els grans gestos de l'adolescència
Perquè, al final, molts són grans
Sí, és veritat
N'hi ha un en concret
Puc dir
Petit, una mà, gran, dues mans
És que és la...
Sí, sí, sí, seria això
Seria el rotllo
Bueno, en fi
Tot i aquesta certa de xorrades que estem dient
Doncs és un còmic sèrio
Que es disfruta molt
Que es llegeix molt bé
I que publica la cúpula
Doncs aquests dies
El podeu trobar amb tota mena de facilitat
Garantia fluzo
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
de Caprio!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Vale!
La sèrie és un procedimental proposat a fer!
És un procedimental una mica diferent!
Té girs!
Té tants girs que algun et pilla una mica de sopeton!
Té històries que prometen ser sortides de mare!
I fins i tot visualment!
Visualment fins i tot està sortida de mare!
Està com molt hiper vitaminizada!
És com un CSI llevado a l'extremo quasi de la paròdia!
I a més d'això, un motiu personal pel que jo veig en aquesta sèrie
és perquè té una mitjana de 4,9 a Film Affinity!
Ah sí?
Sí!
L'he vist aquest matí diuen...
No m'ho puc!
La gent de Film Affinity són implacables!
Implacables!
Ara en sèrie!
L'altre dia ho parlàvem!
La sèrie se l'hauran de donar un parell de capítols de marge
per definitivament deixar de veure-ho i perdre l'alegàcia i tal!
Però com a mínim és de les poques que ha començat i que...
I que jolín!
Com a mínim les seguim veient!
Sí!
Invita!
Invita!
La veritat és que...
A mi em sembla una sèrie una mica...
És dolenteta!
Sí!
D'entrada sembla bastant dolenteta!
Però sí que sembla que hagi d'enganxar!
Jo, si l'hagués de descriure d'alguna manera, la descriuré com una mena de suma entre...
Atenció, eh?
És que ho vaig passar ja mentre la veia!
El ala oeste de la Casa Blanca, més daños y prejuicios, més anatomía de Grey!
Seria una mica això!
Menos la seriedad, l'agredibilitat, etcètera, etcètera...
Sí!
Bueno, no!
Agafa una anatomía de Grey!
Sí, sí!
Exacte!
Agafa una cosa de cada lloc i, doncs, ho intenta agalgamar tot!
I el resultat és un Boston League al mezclado con Pride of Practice!
Al final...
Sí, sí!
Exacte!
És una mica així!
Llavors, bueno...
Intenta, doncs...
Té aquest toque Aaron Sorkiniano, amb aquests diàlegs ràpids, amb aquesta història...
Però per tontos!
Sí, sí!
Totalment!
És un quiero y no puedo total!
I, a més, és molt més pigi que West Wing i que daños i prejuicios i tot això!
És com molt pigi!
Estan tots posant, si te fixes i en plan...
Sí, i tal, i tal!
Que només són els protagonistes posant!
Sí, és que és una cosa!
I, a més, van vestits a l'última!
Exacte!
Al Desmond, que tenim acostumat a veure, casi en pelotes, per una isla desierta...
Porta roba!
Surt amb una samarreta, dius, blanco, impoluto!
Però això què és?
Tío, dale al 108!
Però, però, és divertida!
Sí, és divertida!
Bueno, és divertida!
Promet girs inversemblants!
Promet Jeff Perry, que a mi és un tio que em mola bastant!
Sí, també!
I...
Bueno, i té la condició de no prendre'ls en serio des del minuto!
O sea, si ja empiezas en conya tu mismo, bien!
De momento vamos bien!
Sí, sí, exacte!
Tiene aquella frase de...
Somos gladiadores con traje!
Me tiro por la venta!
I la diuen cada cinc minuts!
És genial!
Són de raims!
Són de raims!
Són de raims!
Exacte!
Eh...
Doncs, bueno...
De moment la seguirem!
D'aquí dos o tres epítols ja en tornarem a parlar!
Ja ho concertarem amb l'almoada!
Però, bueno, pot ser que la cosa tiri!
Yes!
She went on!
Él flicutil!
immunización!
Bé, una altra de les novetats
de les darreres setmanes
és Magic City
Se n'ha parlat bastant
o no, no ho sé
Nosaltres n'hem parlat
Era una d'aquelles sèries bastant esperades
una mica per la parròquia més seriòfila
i jo crec que és una de les grans decepcions
del moment
Només s'ha més un capítol
dues vegades, a més
Sí, sí, es va fer una mena de preestrena
i després el van a estrena
i, bueno, intenta una mica
emmirallar-se amb el model Mad Men
Bé, en els darrers anys
sempre ens hem trobat una mica amb aquests fenomenos
amb la sèrie que intenta
semblar-se a una altra sèrie que ha tingut éxit abans
Primer va ser Perdidos
Totes volien ser el nou Perdidos
Ara sembla ser que totes volen ser el nou Mad Men
És un error, eh?
Garrafal, home, Garrafal, Garrafal
Què hem aconseguit amb això?
The Playboy Mansion aquesta?
The Playboy Club?
Que era infumable?
Les azafates?
Que no era infumable però era bastant dolenteta
La de Panam?
Home, doncs ara arriba aquesta Magic City
que d'entrada semblava que tenia les coses una mica més de cara
perquè la produeix Stars
que és la cadena que acull, doncs, Espartacus
És a dir que, bé, doncs, prometia una mica de nivell
Com a mínim, sí, un mínim com per acabar d'eure el capítol
Com a mínim
Sí, exacte, com a mínim això, no?
I, bé, coses que prometia sí que les compleix
com ara, doncs, una factura bastant bona
una ambientació molt cuidada
una, bé, tota una atmosfera bastant lograda
Però la veritat és que les coses més bàsiques
els pilars de la sèrie, els pilars dramàtics de la sèrie
fallen, fan aigües pertot d'arreu
És una sèrie, bé, que parla d'una mena de
Playboy, que té
és milionari, té casinos
i té, bé, té un casino, un hotel casino d'aquests
a Miami, al Miami dels anys 50
a finals dels anys 50
amb totes les connotacions socials i polítiques
que això pot tenir
i que el senyor, bé, doncs, s'intenta guanyar la vida
com bonament te puede
i si ha de fer, doncs, trapis
amb el mafioso de turno, doncs
els haurà d'acabar fent
Té una família, té uns fills i tal
En fi
crec que amb un argument així, doncs, s'esperava
grandes cotes d'epicidat dramàtica, no?
I la veritat és que, de moment, no tira gens la cosa, eh?
Jo ja l'he descartada
Jo ja...
No, jo personalment li donaré també més oportunitats
però, hòstia, de moment...
En fi...
Què t'he de dir?
És que els actors aquests que té fan...
fan aigua.
És que partir...
És que el Jerry Dean Morgan aquest...
Jeffrey Dean Morgan...
Clar, o sigui, intentar fer una mena de...
revisitet de Mad Men
i posar com a Don Draper, com a John Hamm,
posar el Jeffrey Dean Morgan
d'entrada, home, no fotem.
Ja la cares.
És que ja la cares.
Sí, sí, vull dir...
El John Hamm, de per si, és un actor...
Per mi, jo sempre he pensat
que és un actor una mica limitat
però és un tio que clava el seu personatge.
És que...
Personatge, un paper brutal, no?
Per aquest i per la boda de mi millor amiga.
Exacte, exacte.
Tu el veus i dius
Aquest tio és Don Draper.
Ara, el Jerry Dean Morgan, d'entrada el veus
i jo no l'identifico, no?
Amb aquest ambient de la Miami
de finals dels 50, principis dels 60.
No té aquella classe, aquell toque, no?
Aquell savoir-faire que hauria de tenir
amb aquella cara que té de palo de...
de què va ser el Javier Bardem
i ni llego a eso, saps?
Ni a eso, vull dir...
No ho sé, en fi.
Entre això, entre una trama que interessa molt poc,
uns diàlegs que tenen molt poca xitxa.
Hòstia, la veritat és que la cosa
deixa bastant que de ser ara, eh?
Doncs saps què?
Què?
Està renovada per una segona temporada.
Sí, sí, em sembla...
Havia oído campanes i...
En fi, no sé, no sé en quin criteri s'han basat.
No sé si ha tingut, si ha rassat el pilot.
La veritat és que no...
No tinc dades d'audiència, però la veritat és que
ja et dic que només han emès un capítol.
Això és bastant habitual, també, de les sèries per cable
que renoven temporades
havent emès només un capítol de la primera.
Més dura serà la caída.
Sí, exacte.
Escolta, ja que estàs, recomano una de les teves sèries.
Una qualsevol, la que se'n passi pel cap.
Vinga.
Què tal una...
Què tal de pinta una que es pugui dir
Twenty Twelve?
Bueno...
Què et suggereix aquest títol?
Twenty Twelve.
De moment...
2012.
Què et suggereix?
De moment em sona a una peli...
Sí, a Fin del Mundo.
De Roland Emmerich.
Exacte, sona Apocalipteces.
Doncs no és apocalíptic.
Com a mínim a un nivell, diguem,
terràqui.
Potser sí a un nivell burocràtic.
Perquè és una sèrie que és anglesa.
Va començar la temporada passada.
L'any passat van emetre sis capítols
en la millor tradició en BBC.
I aquesta temporada ha tornat.
N'han emès dos.
I és molt recomanable.
De què va la sèrie?
El comitè d'organització...
D'organització...
D'organització...
El comitè?
El comitè.
Un comitè.
De les Olimpiades de Londres de 2012.
Amb la qual cosa, doncs...
Diguem, una mena de comèdia burocràtica,
com podria ser The Office.
La The Office anglesa.
Potser una mica menys sagnant,
una mica menys salvatge.
Però que té aquell toque britànic,
BBC-ero,
aquella classe i aquella elegància british.
Que, en fi,
és molt agradable, és molt guai,
i que està escrita molt bé.
Es creen aquelles situacions absurdes,
gairebé kafkianes, no?,
de la política o dels comportaments,
polítics, no tant de la política en si,
i...
i...
Bé, doncs...
Construeix una sèrie molt recomanable,
que està passant una mica de tapadillo,
perquè no se n'està parlant gaire,
però que...
Jo crec que serà una mica de culto,
d'aquestes de culto.
Es planeja una tercera temporada
de cara a l'any que ve,
per rematar-ho ja,
que suposo que ja serà després dels jocs,
com ha anat tot,
i jo crec que amb això,
més o menys la cosa,
pinta, pinta, pinta, no?
Mola, mola.
Sí.
Què més, per ser?
És que he vist de refil·lo,
i ja m'he despistat.
Hoy he visto
d'un trast de
B in
Apartment 23,
ens diuen pel xat,
no confies en la
EZ
de l'Apartamento 23.
Nosotros también la hemos visto
y la comentaremos la semana que viene.
A mí no m'ha desagradat.
¿Tú l'has vista?
No, no has tingut temps.
És que la van estrenar ahí.
Clar, jo és que encara no,
però he llegit coses
i le daré l'oportunitat també.
Sí, sí, sí.
La veritat és que no és una gran,
gran, gran sèrie,
no pinta gran, gran,
però té el seu què.
Ja en parlarem.
Ja en parlarem.
En parlarem amb calma, sí, sí.
Vinga.
Bé, ens posem una mica malrollistes,
vamos encarando el final del programa
i parlem d'una recomanació del cinema
però aquesta vegada de les estrenes.
Només n'hi ha una que val la pena,
no és Battlesheet.
Sí, te robava el xiste, Xavi.
Lo siento.
No, no, no, és de Patrimoni...
Patrimoni de la humanitat.
Patrimoni fluxo.
El pot utilitzar és d'uso abierto.
Parlem de la...
Per mi la gran estrena de la setmana
que és Alps.
Alps és la nova i segona,
si no m'equivoco,
pel·lícula del Giorgio Slantimos.
Perdona, quina has dit?
Alps.
No, no, ja.
Quin número de pel·lícula és?
La segona.
No, és la tercera.
La tercera, no?
Perdona, és que hi havia alguna cosa...
Sí, sí, sí, em va fer una abans de Canino.
Sí, exacte, una que no va arribar en lloc.
En fi, Canino, l'opetó,
entre tu i entre jo.
No, home, no.
Canino va tenir un públic...
Molt bona acollida crítica.
Molt bona acollida crítica.
Molt dolenta acollida de gran públic.
És a dir, somos fans de Canino,
somos absolutament fans de l'Antimos.
Se puede tirar un pedo a partir de ahora
que lo entrasaremos a la categoria de Dios.
I ara torna amb Alps,
que partés una mica amb els mateixos personatges
i, tot i ser una premissa totalment diferent,
aquesta pel·lícula va d'un grup,
si no m'equivoco, Xavi,
que són contractats...
És una empresa que es fa contractar
per substituir a la gent que acaba de morir
en el seno d'una família.
No?
És una cosa d'aquestes, oi?
Sí, sí, exactament així.
Exactament així.
I són uns inadaptats, són quatre personatges.
Quatre, em sembla que eren.
Sí, que sigui una infermera, que sigui un...
Sí, exacte.
Un doctor d'ambulàncies i, bueno, no me'n recordo ja.
Fa molt de temps que...
Quatre personatges.
Però que es dediquen a això,
a posar-se al servei,
doncs el que has dit tu, no?,
de persones que han perdut un ser querido,
una persona propera i estimada,
i a suplantar-los.
Simplement fan el mateix paper.
I a partir d'aquí, doncs,
m'imagino una comèdia negra
que acaba fent més por que altra cosa,
encara que no sigui directament.
Molt en l'estil Canino.
Una pel·lícula que agradarà només als fanàticos del Verdi,
imagino.
Sí, una mica sí.
I potser ni això, eh?
Perquè està levantant tantes adhesions
com repel·luses.
Sí, és una mica menys sangrant que Canino,
a nivell, diguem, directe.
O sigui, no és un atac tan bèstia com Canino.
Cal dir que Canino té un déu a la Casa de los Horrores, eh?
Ah, és una web de referència, això.
Sí, sí.
És la web de referència.
És la web de referència.
Doncs no és potser tan directe,
és una mica més de soslayo,
tot plegat, no?, de refilón,
però, bueno, té aquella atmosfera malrotllera
i aquella cosa xunga
que va calant a poc a poc.
Comèdia negra, sí.
Drama xungo, també.
Res, tot, alhora, res.
Sí, tot.
És alps, ja està, no té més.
és Jorgos Lántimos.
Nosaltres us recomanem
que avui mateix aneu
a algun dels concerts que ja estan en marxa,
que ja estan en Ellon,
o si no aneu al videoclub...
Us esperen, em sembla?
Exacte.
Si no aneu al videoclub,
us jugueu Canino,
la veieu aquesta nit
i demaneu a veure alps.
Jo lo dejo així.
Home, una mica hardcore, eh?
Sí, sí.
La doble sessió en Lántimos.
Sí, no esteu d'acord amb això,
podeu anar a la sala Utopia demà mateix,
si no m'equivoco,
a les 10 i mitja de la nit,
fan beginners,
la pel·li de guanyadora,
de l'actor secundari
amb el Christopher Palmer,
l'Iwan McGregor
i la Melanie Laurent,
sobre un pare...
Mike Mills,
dirigida per Mike Mills,
dirigida per Mike Mills,
sobre un pare
que als 70 i pic o 80 anys
decideix reconèixer
que és gai amb el seu fill.
Oh, pinta, pinta.
Amb beginners,
doncs ens acomiadem
perquè se'ns està tirant tot.
El temps al damunt,
ens queden què?
10 segons, 9, 8...
No heu trucat,
us quedo amb la reta.
Ens la veiem nosaltres,
la compartirem.
Adeu a tothom,
moltes gràcies.
Adeu, fins la setmana que ve.
Agnes.