Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 38.1.
Ara escoltes ràdio d'Esvern.
Ara escoltes ràdio d'Esvern.
Ara escoltes ràdio d'Esvern.
Ara escoltes ràdio d'Esvern.
Ara escoltes ràdio d'Esvern.
Ara tampoc te'n passes, eh?
No, no, no.
A veure, també és veritat que no...
Tira la que tocava.
Que és puta.
No, és culpa nostra perquè no estava en el guió.
Li he dit així una mica a vua la pluma.
Li he dit, tira aquesta.
En fi, que bona tarda a tothom.
Bona tarda a Carlos.
Hola, Xai, Roldán.
Bueno, doncs, no, ha tirat el tema que tocava pel personatge de la setmana,
perquè com sabeu, cada setmana tenim un convidat especial en aquesta Santa Casa
i avui tenim una persona molt especial, una d'aquelles persones que evita en els nostres cors.
Sí, sí, sí.
I a més, mira que ha sigut difícil escollir el personatge de la setmana, eh?
Sí, ui, molt.
Teníem molts candidats.
A mi hi havia molts candidats.
Fins i tot un que ens ens ha oblidat, un tio que porta tres dies desaparegut del món del cinema,
però bueno, ja en parlarem, el Nick Stol.
Però no, hem portat el Bob Saget.
Oh, sí, Bob Saget.
Moment, què passa amb el Nick Stol?
No ho saps?
Algú vaig llegir l'altre dia, però no em vaig parar.
Vaig llegir alguna cosa com, què fue de Nick Stol?
I vaig pensar, bueno, mira, un d'aquells articles de...
Us acordáis de Nick Stol?
Què passa, que realment ha desaparegut?
Ha desaparegut del tot.
Fa tres dies que ningú sap res d'ell i ha d'estrenar una peli...
Què dius?
Que va sobre la desaparació de la seva dona.
Ui, ui, ui, ui, ui, ui.
Sí, sí, sí, sí.
Se pone interessant.
Bueno, vols que en parlem després una estona o deixem aquí a l'estona que ve?
Mirem com està l'estat de la qüestió?
A les 20.50 d'aquest rellotge ja veurem si en parlem o no d'això.
Vale, depèn de com anem de temps.
Però no hem escollit a Nick Stol com a nostre personatge de la setmana,
sinó a una persona, doncs com us dic, molt més important.
Una d'aquestes persones que jo crec que, si no ha canviat el curs de la televisió,
ha estat a prop de fer-ho.
O no.
O no, o no, eh?
Un tipus molt important.
I és ni més ni menys que Bob Saget.
Sí, amigues.
Un dels nostres actors fetitxe.
conegutíssim per la seva participació en sèries, doncs com ara Padres Forçosos
o Padres Forçosos, o Tantes Altres, o Tantes Altres, o Tantes Altres.
Bob Saget, aquest il·lustre senyor, doncs avui mateix compleix 56 anys, si no me'n evoco.
És el seu aniversari.
Sí, sí, es manté com el primer dia que ho vam conèixer gairebé, eh?
Una mica més gran.
Bueno, una mica més gran, però no gaire més.
Esa línia de pelo la continuo mantenint, eh?
Jo, si em vejo en alguna cosa per Bob Saget, és por su línia de pelo.
Per això, i que per només una sèrie, va aconseguir aparèixer Enturas como artista,
como superestrella invitado haciendo de sí mismo.
Això és veritat, això és veritat.
I, no obstant, el Tío Joey, te'n recordes del Tío Joey?
Sí.
També va fer només una sèrie i no es va saber mai més d'ell.
Vull dir, què ha passat?
Por qué Bob Saget sí, Tío Joey no.
Si ho sabeu, doncs ens podeu trucar al nostre telèfon fijo,
que és el 93-372-3661,
i ens expliqueu por qué Bob Saget triunfo
i, tío, jo avui...
Ens estàs fent penyorada, penso el Marc.
Què passa, Marc?
Ah, no, no.
No estàs d'acord amb la pregunta del dia, el dilema del dia?
Doncs truqueu-nos al telèfon
o ens parla pel xat al www.radiodesvern.com.
Teniu aquí, doncs, ja us dic, un xat
on hi ha gent tan il·lustre com
Sismi Barri, Sidni Sara Ripley o Salvador Sostres.
Que no... Sí, ahí està.
Sí, tenim aquí a Salvador Sostres en el xat.
Em sembla que no està en el nostre programa,
ha estat en el programa anterior i s'ha gravat al loc.
Però, en fi...
Sí, perquè si diu Adeu Penya
és una presentació una mica estranya.
Però, bueno, Salvador Sostres, hola, què tal?
Sí, hola, Salvador Sostres.
Sisplau, vine al nostre programa també a liar-la una mica
com només tu saps liar-la.
Doncs, ja sabeu, podeu compartir la tarda amb nosaltres,
aquesta hora que tenim per davant de Condensador de Fluso,
i, bueno, ser partícips de les nostres tonteries.
Mira, segueix arribant gent.
Hola, Simons. Sí, sí, sí.
Dit això, què? Comencem el programa de l'edat?
Comencem el programa de l'edat?
Sí.
Va, fum-li.
Comencem el programa de l'edat?
And everyone knows what I'm for.
Bueno, bueno, bueno.
Va, comencem una mica de programet.
Fem una mica de còmics.
Hombre.
Sí, sí, sí, sí.
Perquè hi ha moltes novetats últimament
amb el món dels còmics.
En fi, des que vam començar aquest programa,
cada setmana hi ha secció de còmics.
Però últimament n'hi ha com a més.
N'hi ha més novetats, suposo que amb això del...
No diries que es trobes a posar dues sessions de còmics?
No, doncs no me'n recordo.
Prefereixo no mirar-ho.
Prefereixo no mirar-ho.
Ja t'ho trobaràs, sorpresa.
Doncs, bueno, hi ha hagut el Saló recentment
amb la qual cosa totes les editorials
han aprofitat per treure un munt de novetats interessants
i, bueno, doncs nosaltres encara
nos estamos ressintiendo del tema.
I avui, doncs, us parlarem d'un parell de les novetats
que presenta Sin Sentido,
l'editorial Sin Sentido,
com podria ser aquesta primera que tractem ara mateix,
que es diu Tonoharu.
Tonoharu.
Em diu alguna cosa això de Tonoharu?
Sí, home.
Et sona com a...
Com a Japó.
A Japó, eh?
Sí, sí, sí.
És el nom d'un poble japonès...
Mira, eh?
Sí, sí, no, no, anem més bé, anem més bé.
On l'autor Lars Martinson...
Ambiental...
També japonès de pura cepa?
Sí, sí, sí, d'Osaka.
És de Osaka d'adopció.
Lars Martinson.
Lars Martinson.
D'on diries que és aquest noi, Lars Martinson?
De Suècia.
Doncs no, és de Minnesota.
De Cadre de la Lécia.
Sí, sí, sí.
Indueix a Keybooks aquest nom.
Perquè, a mi em va costar també, eh?
Perquè és una obra que té un puntet autobiogràfic
i parla d'un noi americà a Japó.
Llavors, clar, si és autobiogràfic,
el tio es diu Lars Martinson
i el seu protagonista és nord-americà,
dius, hòstia, aquí hi ha un conflicte d'interesses.
Fins que t'adones que Lars Martinson
és un noi americà.
Tot i el nom dels seus pares
devien ser, no ho sé, de Reykjavik.
O suecs, no ho sé.
Però, en fi, el noi és americà.
A més, és un tio bastant jove.
té ara 30, 30 pocs anys, 35 anys.
Amb la qual cosa està tot just començant,
com aquell que diu.
De fet, aquest Tono Haru
diria que és la seva segona obra publicada.
La primera, em sembla,
que no la vam poder llegir en aquest país.
I, en fi, és la seva segona obra,
però la cosa comença a pintar bastant bé.
No sé, aquest tio sí tindrà plans de futur.
Sí, doncs, pensa, està.
Calçant molt de temps aquí en el món del còmic.
Segona i, de moment, última.
Sí, fins de moment.
Ja s'obre, sé que molt llarga no és.
Com?
Que molt llarga no...
No, és que sí, tampoc, no?
No, és que...
A la seva carrera, vols dir?
No, no, aquesta obra no és que sigui de 500 pàgines, no?
Bueno, no, 500 no, però és gruixuteta.
Sí?
Sí, per què?
Ah, no sé.
T'has de sentir que el tio este...
Vale, mola, no?
Ei, què tal?
Soy las Martin Pérez, soy joven i hago cómics.
Has hecho dos cómics, tío.
Ah, bueno.
No, no, coses meves, coses meves.
I què, bueno, escolta, Charles Auto em va dirigir una pel·lícula en tota la seva carrera
i ja veus quina pel·lícula.
Això no, això no vol dir res.
Doncs...
És que em canta malament perquè el tio és suec però és de Minnesota.
I ja per això hi ha l'Automal Brutal.
I acostumes a tenir mania...
A mi també em passa, eh?
Que els tinc bastanta mania a la gent de Minnesota que tenen noms suecs.
Sí, sí.
Bueno, no sé, m'acostuma a passar.
És una mania que tinc des de petit, també, eh?
Però, bueno, escolta, si aquest tio...
Vale, vale, què hi farem?
Què vols fer-hi?
I també és una miqueta d'enveja que li tenim a aquest senyor per haver triomfat.
Però el cas és que ho ha fet.
I ho ha fet amb aquesta obra que, com dic, es diu Tonoharu.
I que és una d'aquelles, diguem...
Slice of life.
Saps allò que diuen slice of life?
Un catxo de la vida.
Una rodaja de vida, exacte.
Un moment, diguem, que pretén reflectir una sèrie d'ítems relacionats amb la joventut
i amb l'edat d'aquest protagonista, que ja et dic que més o menys és semblant a la del Martinson.
Doncs que li passa això, no?
Que se'n va a Japó a fer de professor, bueno, doncs per treballar d'alguna cosa, perquè és jove, ergo no tiene trabajo,
i a fer una miqueta de professor d'anglès amb les dificultats que es podria trobar qualsevol persona quan arriba allà.
Que són, doncs, les dificultats idiomàtiques, òbviament, perquè el tio no en té ni bajolera de japonès.
Es comunica gairebé por senyes, com aquell qui diu, amb els seus companys, excepte els que parlen anglès.
I va tenint una sèrie de vivències i, per altra banda, doncs també té els seus problemes relacionats amb l'edat normal, no?
Que morir és una noia que coneix i que l'atrau, però que resulta que té un nòvio que és una mica macarra.
Lo típico.
Lo típico.
Bueno, lo típico de quan te'n vas a Japó, vamos.
Sí, nòvios macarres en Japón.
Nòvios macarres en Japón, exacte.
Bé, sí que és típic anar a un altre país i una mica fer amistat amb les persones de la teva mateixa nacionalitat, no?
Allò que diuen que fas una mica de guetos, no?, de petits.
Bé, doncs això és el que li passa a aquest senyor, a aquest protagonista de Tonoharu.
I, a part d'això, doncs, a part d'aquesta, diguem, relació de Tonteo, Estiraia-Ronsa,
doncs es troba també una altra sèrie de personatges, personatges autòctons, japonesos,
i personatges que també estan allà fent una mica de...
Algú que podríem definir com turisteo-cultural, no?
Com una sèrie de personatges de l'Alta del Cúrnia,
de mecenas i de, diguem, crítics artístics i tal, que estan allà,
doncs fent una mica de... com t'ho diria?
De picoteo-cultural, no?
Estan allà una mica de...
Coronel Tapioca de la Cultura.
Ja sé que m'explico fatal, però...
Hòstia, tu!
Bueno, més o menys...
Coronel Tapioca de la Cultura, eh?
Cuida't, a punt de la part aquesta l'adoptem.
Bé, és una sèrie de personatges que, doncs això, no?, de l'Alta Estofa,
doncs que estan allà fent una mica l'esnop por esos mundos como más, saps?
Más exóticos, saps aquesta postura com d'anar...
De pedante.
De pedante primer mundista.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs també es troba...
Hugo, perdó, off topic total, te'n recordes de com volíem dir el programa al principi de tot,
abans del condensador de Fluso?
La predicción del primer mundo?
No, l'epedan.
L'epedan, és veritat, és veritat.
Va ser una de les opcions barallades.
Mira, el Marc Dios.
Sí, qué razón.
Va ser una de les opcions barallades.
El Marc està content.
Potser la segona temporada del condensador de Fluso es pot dir el condensador de Fluso dos puntos l'epedan.
L'epedan, podria ser.
Està bé, està bé, va ser una idea del Carlos bastant brillant,
que al final va quedar una mica, doncs, relegada en favor del condensador de Fluso,
que va ser també una altra idea del Carlos.
Ets un atxe en noms de programes brillants.
Sí, no, no miro els guions, però...
Però noms de programes, bueno, vale, doncs, el dia que podem fer noms de programes...
O sigui, programes nous cada setmana, doncs mira.
Vinga.
Bé, doncs, dit això, Tonoharu és una obra molt recomanable,
que es llegeix de manera molt fluida.
que, a més, té un dibuix que és senzillet, que no és molt personal,
però que entra bastant bé per la vista.
Perquè diuen que sí, que els dibuixos són... i els colors són preciosos, diu la sinistra.
Sí, exacte.
Són...
Bueno, ja et dic, no són especialment personals, ni són molt depurats,
ni tenen una tècnica aplastante,
però sí que entren bastant i enganxen bastant i es va llegint allò, pam, pam, pam, pam.
Bueno, en fi, és una de les novetats per aquest més proposades per Sim Sentido,
amb el seu afine habitual.
Em sembla que sempre m'han de dir que el mateix, però és el que hi ha,
que la teniu aquí, que si voleu, doncs, sabeu que us agradarà,
perquè us la recomienda el condensador de flotó.
Ja saltà el primer fan de los Rolling Stones.
Sí, amigos, no vamos a hablar de los Rolling Stones.
No.
I, per cert, tampoc parlarem del Bruce Springsteen.
Qui el busqui, que vagi a un altre lloc.
No és difícil de trobar, eh?
No, ja, siguen el rastre de gente.
Crec que per aquí ronda.
Per aquí per canti d'estar.
No, no, jo abans, quan venia cap aquí a la ràdio, m'he trobat gent fent cua.
Sí, no?
I els he preguntat, què feu?
M'han dit, estem fent cua pel concert del Bruce.
No és aquí, és igual.
No, no, no, que arribàvem fins aquí.
Ah, que arribàvem fins aquí.
Dic, però així és el Palau de Sant Jordi, m'ha dit, sí, és que hi ha molta gent.
I és que pensava que és una moda.
A Barcelona hi ha una moda que és fer cua per un concert del Bruce.
Ahà.
No cal que sigui un lloc ni que hi hagi un concert, però s'ha de fer.
Simplement tu fas cua per un concert del Bruce Springsteen.
Sí, sí.
En fi, parlem de cinema, parlem una mica de cinema.
Costa parlar de cinema aquestes setmanes, sobretot a nivell d'estrenes, perquè hi ha molt poca xitxa.
Però una d'elles és el Professor Lazar, que és una pel·lícula que ve...
Ha fet molt escàndol en forma de passers per festivals, nominacions, va tenir una nominació d'Òscar com a millor per i de parla, no, anglesa.
És la sensació canadenca de l'any.
Tampoc és que hi hagi gaires perils canadenques de l'any com per dir, esta és la...
No.
És la sensació perquè segurament sigui l'única de l'any, de moment.
Bueno, aquesta setmana se n'havia d'estrenar una altra en canadenques.
Sí, però la n'havia d'estrenat dues a l'hora.
Imagina't, ja està, ja llenem el cupo fins al 2015.
Aquesta és la tercera pel·lícula, si no m'equivoco, de...
T'està d'incrapant pel xat, eh, que ho sapigues.
Perquè a Mr. Cometli, si torna a la discussió...
Ja, jo t'ho vaig dir.
Tu vés parlant i jo...
Jo és que ho he fet tres vegades, ja.
Ah, vale, vale.
Però per la moda, eh.
He fet cua tres vegades pel bosc.
Era també per la moda, eh.
Sí, clar, clar.
Ah, vale, vale, vale.
A mi no m'agusta el brus.
No, no, no.
Ets un trendy, tio.
Sí.
Vale, és muy mainstream.
Professor Lazard, dirigida per Philippe Falardot, que és una altra bastant jove, és del 68,
i que ja des de quan va debutar l'any 2000 ja va començar a guanyar coses, sobretot a festivals canadencs.
Dius, vale, sí, Toronto.
Però la millor pel·lícula canadenca torna a ser una mica relatiu.
Quins premis donen a Canadà?
La hoja de arce dorada?
O la cabeza directamente de arce, no?
Ja et donen.
Que l'hemos cazado.
No, vamos a ver.
O la hoja de arce o la cabeza de l'alce.
Son conceptos distintos, eh.
Ai, perdona.
Cuidado.
Bueno, vale, sí, sí, digas.
Bueno, no sé, el león de la hoja de...
No, la palma de...
Bueno.
Vale, va, tira, tira.
Regalan premis a pel·lícules canadencas.
És el que tiene.
Fas un amb carayulls i guanyaràs segur perquè no son gaire gent.
Aquest apèrit té carayulls.
És la història d'un col·le, on no passa res, un col·le normal i corrent, on passa una desgràcia de cop i volta que una mica trastoca la vida de tothom, alumnes, professors, directores, de tot.
I aquesta desgràcia condiciona l'arribada d'un professor substitut, que és aquest professor Lazard, que és un immigrant que arriba d'Algèria, que arriba d'Àfrica.
És que ara no me'n recordo d'on arribava.
Sí, d'Algèria.
D'Algèria, oi? Vale, ja ho he dit.
I aquesta temàtica tan purament francesa, doncs, construeix aquesta pel·li canadenca, que recorda, en moltes pel·lícules franceses, jo recordo la classe cada cop que veig aquesta pel·li, dic, hòstia, mira la classe, mira la classe.
Segurament tu em diràs els altres dos o tres referents, però bueno, aquí... El més immediat per mi és aquest, digue'n tots, va, que t'aguantes.
Ah, no, no, no.
Ah, no? Ah, vale, vale.
Bueno, no, no.
Una altra francesa, Oye Empieza Todo.
Què vols dir? Referents...
Sí, referents de...
D'escoles franceses.
D'educació i cinema, sí, hi havia Oye Empieza Todo, hi havia Seri Tener, eren peris, a més, molt, molt interessants.
Jo penso que són grans pel·lícules, tant Seri Tener com Oye Empieza Todo, són dues grans pel·lícules, i la classe també és una de les grans pel·lícules de cine i educació, si és que existeix aquest gènere, dels últims anys.
Aquestes i mentes pel·ligroses, vamos.
És ja.
Ah, bueno, sí, clar, clar.
Com Cúlio, eh?
Com Cúlio, Michel Pfeiffer, i George Junza, que és un actor... Eh, sí, me'n recordo, sortia el George Junza, és un actor sud-àfricà.
Vale, sortiria de Wired després, no?
No, aquest era blanc.
Ah, vale.
George Junza és un actor blanc, però podria sortir de Wired, perquè també sortia en blanc.
Vale, va, tira.
En fi.
Etre Avoir, Seri Saber, exacte, correcte, Simons, molt bé.
Vale, perquè diuen Oye Empieza Todo, és del Tavernier.
Sí, correcte, és del Tavernier, Oye Empieza Todo.
Sí, sí, sí.
Doncs aquesta està bé, està bé, cal dir-ho.
Per mi és l'aposta més bona de la setmana, d'acord?
Dit això, és molt inferior a aquestes que venim dient.
Per què?
Perquè no pot evitar caure en certes facilitats o comoditats per l'espectador que et porten una mica massa de la mà.
Et fan sentir coses una mica massa excessives i es passa de la ratlla amb calamidades per a totes partes.
Dius, no ha fet falta.
O sigui, el punt de partida està molt bé i té...
Toca molts temes, alguns d'ells molt interessants, molt interessants.
L'immigració, per exemple, ja n'és un d'ells.
Però crec que es passa una mica de facilidades hollywoodienses.
Se li va una mica la mà con el melodrama, eh?
Ja, sí, ja tens el professor que té un passat, el nen que té un passat, l'altre nena que també té un passat.
Hi ha un secret que basteixen una mica com si fos un thriller educacional.
Bueno, hi ha un secret que no direm, però que quan el desveixen dius, pues quizá tampoco calia.
No sé, té una mica de coses que dius, vale, això és una pel·lícula,
que és precisament el que no dius quan veus pel·lis com Ara a la classe o hi empieza tot.
Sí, bueno, és que hem de recordar una mica que els...
A veure, no és per re, però els canadens no són francesos, cuideu.
No, ja, ja, però...
No, no, que aquesta sensibilitat tan gala, penso que en el cine canadenc, bueno, és diferent, és diferent.
I estem parlant de la canadà francòfona, eh?
Vull dir que una pel·lícula com en Sandís, doncs era una pel·lícula que es podria haver fet a França perfectament,
però jo crec que s'hauria fet un punt diferent.
I passa, crec, una mica amb aquesta Messi Lazard, que, bueno, té un toque diferent.
Són americans, els canadens són americans.
Sí, és això, és això.
L'Homster i Short no poden evitar estar al costat dels Estats Units i això ho acaba condicionant.
Vale, però és recomanable o no és recomanable, professor Lazard?
Jo crec que sí, jo crec que sí.
A més, és la típica que agradarà tant que d'aquí dues setmanes ens farà una ràbia que no veus.
És el típic estil intocable, eh?
Tot és molt bonita, tot tal.
Però jo crec que de moment és recomanable.
És recomanable.
I pels amics que s'estiguin preguntant des de les seves cases si té alguna cosa a veure amb el teniente Lazard de l'Academy de Policia?
La resposta és sí o no?
La resposta és sí.
Sí, llavors s'ha d'anar a veure fijísimo.
S'estrena demà divendres, Messi Lazard, professor Lazard, los diners de toda la geografía.
Los Verdi?
Els Verdi?
Perquè no t'ho perdis.
Avui m'ha assabentat que els Renault a les Corts tanquen.
O sigui, que d'entro de poc estic que són los Verdi i ja.
Això és un silenci dramàtic per per meva brutal, eh?
I els d'Alexandra també.
Això, ui, això, això en parlarem la setmana que avui.
Això s'ha de parlar.
Hoy voy a bailar alrededor de esta fuente
Para intentar encontrarte entre la gente
Hoy voy a escalar por la cara noroel
Para intentar esta vez no caer
Soy un animal lleno de deser
Soy un animal que por ti me muere
Y al anochecer
Cuando el sol se va persiguiéndote
Yo me iré de tan extraña forma de vivir
Estar pensando siempre en ti
Extraña forma de morir
Vivir pensando en ti
Hoy voy a cantar
Las canciones de tu vida
Para intentar que no te sientas perdir
Soy el hombre que aún sigue esperando
Soy el hombre que aún sigue soñando
Que al anochecer
Cuando el sol se va persiguiéndome
Tú vendrás detrás
Extraña forma de sentir
Estar pensando siempre en ti
Estranya forma de morir
Vivir pensando en ti
Pues aquí seguim
Ui, perdona, li he fet una...
És que ens han pillat de ser peton
És un final molt com...
Sí, sí, sí, s'acaba una mica així
Avisat, cony?
Sí, McEnroe, avisat, sisplau
McEnroe, McEnroe, la cara noroeste
Des d'aquest disc que acaben d'altra hora
Que es diu
Les orelles
I que és bastant xulo
Tirem cap endavant?
Vinga, va, va
Bueno, mucho hito
Amb el que veia ara
Sobretot els que ens feu cas
Quan us recomanem de tant en tant
Alguns llibres
Més ben dit, reformula la frase
Els que de tant en tant
Ens feu cas quan recomanem
Alguns llibres
Perquè el que ve ara
Té molta, molta, molta tela
I és un llibre
Que s'acaba d'editar
Ara fa poquet
Per Alfa Decai
Que es diu
Memphis Underground
I que escriu un tal
Stuart Holm
Stuart Holm és un
És un paio
Per no...
Perquè, bueno
No se n'ha hagut d'altra manera
De definir-lo
Que paio
Que resulta que és un tio
Com ho explico?
Serà complicat
Això va ser difícil i doloroso
D'entrada perquè és una recomanació
Que és molt delicada de fer
Perquè és una d'aquelles recomanacions
De no se lo recomendaria a nadie
Uh, que bien
Per tant, ho recomano
Espera que me pongo...
És una mica aquella història
Aquest Stuart Holm
És un tio que surt de l'underground londinense
Es defineix a si mateix com a ex-rocker
Vull dir que és un tio que feia rock
I feia punk
I és un tio completament anarquista
En els seus...
No, no, no és anarquista
Perquè té unes certes idees polítiques i filosòfiques
Però és un tio molt, molt, molt incendiari
I molt punk
I és un senyor que es dedica a destruir sistemàticament tot
Començant per la pròpia institució literària
I acabant, doncs, suposo que perquè diners telefòniques
I containers, suposo, no ho sé
No n'estic segur, eh
És un tio ja...
És del 62 aquest senyor
Vull dir que no?
És un tio de 18 anys
Que ho feia, no?
Quan de Woodstock
Quan de Woodstock, eh?
Bueno, sí
Era una mica criu
Però, bueno
Jo crec que ja estava fotent marro
Aquell senyor
Doncs...
En fi
Té un historial bastant delictiu
A nivell, diguem, de comunicació i d'art
I això s'està traduint a la seva obra
Llavors, què passa?
Que aquest senyor va començar fent
Molts, diguem
Molta novel·la de baixa estofa
De molt, molt baixa estofa
Expressament, conscientment
Fent obres molt punks
Molt radicals
I que homenatgeven molt el palp
Tota la moguda del palp
I d'aquesta literatura de baixa qualitat
De baix nivell
I llavors feia obres molt radicals
Bastant pujades de to
Bastant pornogràfiques, bastant explícites
I relacionades amb drogues
Ens han arribat aquestes obres?
Sí, han arribat aquí
Jo diria que no
Diria que aquesta és la primera cosa que es publica d'ell
No estic segur
Pot ser que sí, eh?
Pot ser que hi hagi més cosa d'ell
La veritat és que jo no he tingut contacte
Només he pogut llegir aquesta última
Però, bueno
Fent una mica de recerca
M'he trobat això, no?
Aquest tio és un tio, doncs, multidisciplinar
No és només escriptor
També és director de cine
O de...
De algo con una pantalla
Exacte, d'algú amb una càmera
És assetgista
I és filòsof a la seva manera
És un gran creient del neoisme
Neoisme?
Saps, no?
El neoisme?
De neo, de matrix a tota la vida
De Gido
No, és una filosofia que no sé
No en tinc ni punyetera idea de què va
Ah, d'acord
Bàsicament això
No s'ha dit que sí
Pot ser que sigui inventada
No, no, no ho sé
Pot ser que se l'hagi inventat ell, eh?
El neoisme
Ell mateix diu
En un fragment del llibre
Diu que el neoisme
No és nada perquè són dos
Un sufijo i un prefijo
Neoisme
Vull dir, no té res enmig, no?
Llavors aquest tio
Doncs això
És un tio que sempre ha sigut molt crític
Amb la institució artística
Sempre s'ha dedicat a derribar-lo tot
A carregar-s'ho tot
A lo bèstia
I ara, doncs, ha fet aquest
Memphis Underground
Que és una novel·la molt més depurada
No entra tan a saco
No va tan de cara
No va tan a pinyon
Però, bueno
És molt bèstia
Tot i així és molt bèstia
D'entrada perquè és una novel·la
Que en molts moments
És antinarrativa total
És una d'aquelles coses
Que dius
Però què m'està explicant aquest tio
No m'està explicant res
Amb xitxa
No m'està explicant història
Però el tio la va deixant caure, no?
Va explicant vivències
Va explicant
Mogudes autobiogràfiques
Va explicant
Coses que
Que s'inventa
Coses que li han passat
Les ses relacions amb la indústria
Les ses relacions amb la cultura
Les ses relacions
Amb tot
Amb les drogues
Amb el sexe
Amb tot
I a poc a poc
Va avançant
En aquesta mena de novel·la
Torcida
A base d'hòsties
A base de trompicones
A base d'experimentacions estranyes
Hi ha un moment, per exemple
Que es fa una entrevista a si mateix
Amb mig llibre
Amb la meitat de llibre
S'entrevista a si mateix
Explica les ses postures
Explica com odia
Bàsicament
Tot l'establissement literari
I com
S'ha de tornar una mica
Als orígens
De l'art
Com a arma rojadita
Com a eina d'incomodació
I com a eina
Corrosiva
I per posar la picota
Doncs a tots els poders establerts
I a totes les
Les persones que estan allà
Movint de los hilos
Ell reivindica una mica
Aquesta visió de l'art
Doncs
Bueno
Incendiària
Absolutament
I aquesta novel·la
Doncs fa
Una mica
Es comú
En aquest aspecte
Per altra banda
El tio
És un fanàtic de la música
Havia fet crítica musical
I és un absolut erudit
Però és un absolut erudit
En música
En una certa mena de música
Diu que ara
Hi ha el que no es fa
Hi ha una frase en el llibre
Que diu
No escucho nada
Que se haga ahora
No escucho nada
Moderno
I si escuchara algo
Seria techno
Vull dir
Perquè et fas una idea
Per on va la cosa
El tio és un
Diguem
Un
Bueno
Una apòstada
És un tio
Que li encanta
El northern soul
Aquesta
Bueno
Aquesta mena de soul
Blues
Dels anys 60 i 70
I
El respecte al llibre
Està ple de referències
Doncs de north and soul
I de funk
De discos estranys
I en moments
Es passa pàgines
Només explicant discos
Que ha escoltat
I que li agraden a ell
Vull dir
Així d'incòmoda és
I en moments
Hi ha un pròleg
Del Kiko Amat
En aquest llibre
Que ho diu
És un llibre
Que en alguns moments
És muy avorrido
I és veritat
I hi ha moments
Que dius
Hòstia
Que avorrit
Però què és això
Que m'està explicant
Però això
Tu saps que després
Va a favor de la novel·la
Va a favor de l'obra
Perquè el tio
Si és avorrit
És perquè vol ser avorrit
I perquè et vol incomodar
I perquè vol que en aquell moment
Diguis
Però vale
Ja
No podeu més
No podeu més
Llavors
Quan tu ja no pots més
Per exemple
El tio es fot a parlar
Amb la seva nina inflable
I sí, sí
És així
I després
Acaba parlant amb la mort
En persona
I després
Torna enrere
I es carrega
Uns quants
Diguem
Unes quantes vaques sagrades
De la literatura
Així va
Així d'esquizofrènic
Així d'incomodant
I així de salvatge és
Té una creuada personal
Ara que he dit això
De les vaques sagrades
Amb Salman Rushdie
Aquest tio
Ho dia mort a Salman Rushdie
Ara diràs
Qui és Salman Rushdie?
Bueno
Salman Rushdie és aquest escriptor
L'auto de los versos satánicos
No, no
Si jo ho dic
Per la nostra
Ah, vale, vale
Per la parroquia
Per supuesto que jo sabia
Quien era Salman Rushdie
Salman Rushdie
Tu saps qui és
Perquè és molt amic dels judós
Claro, claro, claro
Es carrega els judós també
Per cert
Sí?
Sí, sí, sí
Sí, Salman Rushdie
Va guanyar el Nobel
Per los versos satánicos
I és un dels
Pobres escriptors exiliats
A causa de
Bueno, de la persecució islàmica
Tot això
Demostra
Que escoltà tanta música
Al final passa factura
Ho dius per mi?
Ho dius pel
No, no
O ho dius pel Salman Rushdie?
Per tu
Ho dic per tots tres
Per mi passa factura
Per què?
Quina factura en el passat?
Bueno, ja t'arribarà
Ja t'arribarà
Ui, ui, ui
Per cert, pregunta important
És molt llarg aquest llibre o no?
En plan mil pàgines?
No, no, no
Són 300 i escall
Perquè aquesta cosa està molt bé
Però jo recordo, per exemple
Quan vaig llegir American Psycho
Que també de cop i volta
Es posa a parlar de música
Ui, es carrega el
Brett Eastonelis
Que d'un gust també
Ben fet
Perquè jo al final passava els capítols
Hòstia, habla de música a fora
Bueno, doncs aquest llibre
Va una mica en aquesta línia
No, però si és més curta
Es pot entendre
Que la pàgina de Cinscentes
Et posi a parlar de Whitney Houston
Com que no
No, bueno
No, no
El que té és que
Es passa igual dues pàgines
Parlen de música
I ja està sense contingut
Però és música guai
I fins i tot
Invita a escoltar-la
Jo hi ha hagut moments del llibre
Que els he llegit
Sentint la música
Que el tio proposava
No és que te la proposi
Però jo penso
Hòstia, m'està agafant el gossanillo
Llavors tu busques per internet
I t'ho poses
I queda bastant guai
Bueno, fa aquesta mena d'així
Vull dir, no són mil pàgines
Són trescentes
Però hi ha moments que té
Bueno, hi ha moment que
Obre unes cometes, per exemple
I les tanca dues pàgines més tard
Fa coses d'aquestes
Experimentacions d'aquestes una mica
Per tocar els nassos
Si voleu que els vostres nassos
Siguin tocats per Stuart Home
Doncs teniu aquest Memphis Underground
Que jo
Vale, sempre estic dient
Proclames d'aquestes maximalistes
Però, de veritat
És el millor llibre de l'any
Fins al moment
Fins al moment
No, de moment encara no ho havia dit
Em sembla que encara
Vaig dir un cop
Aquest és el millor còmic
Que m'he llegit aquest any
Que em referia al Wimbledon Green
De set
I ara parlo del millor llibre
Que he llegit fins l'any
És el meu
La meva opció personal
Hi haurà moltes altres
Però per mi
Memphis Underground
És l'Omas de l'Omas
Puc carregar-me la teva final
De la secció?
Sí, per descomptat
Sisplau
Parlant de les muñeques inxables
És que avui he sentit un Twitter
Que deia
I les muñeques inxables
Per què tenen cara de sorprendides?
Què esperaven?
Una cena con velas?
Tira marc
Bueno, seguim cremant temes
La filosofia de Twitter
Per cert és molt interessant
Sí
La veritat és que són graciosos
Sí
Mira, per cert
Aquí ja m'estan dient
Has sentit un Twitter?
Simons
Eh?
Miquis, miquis, tio
Has tu un programa d'una hora
Cada setmana?
No, no
Vine aquí
Vine aquí?
No, no, no
De veritat
Dijús vinent
Avui de nou
T'esperem
O avui
Encara estàs a temps
Bé, no estàs a temps
Bé, sí
La setmana que ve
Dia, a dia dijous
No sé quant
30 i algo
Sí
L'amig Simons
Estarà aquí amb nosaltres
Acompanyant-nos
Sí
Si no ho fa
És perquè és un rajat
Vale
Ja està
Si no ho fa
Cremem la ràdio
Sí, pot ser que després tingui
Ara, no sé
El proctòlogo o algú
I li estiguen fotent aquí
No, no, no
Que no és important
Tu, Simons, véns aquí
Aquí
Vale
Sí
És un reto
Exacte
I mentrestant recuperem
Una secció que tenim
Bueno, la tenim
Com a la més important
De la ràdio
Sí, sí
Secció de teatre
La deixem per les 8 i 35
Que sabem que és l'hora punta
És el Minuto de Glòria
Sí
Minuto de Glòria, teatro
Ja hem baixat
No, mira, hem pujat
Anda, ho veus?
Funciona
Ja està
Hola, elastis
Què tal?
Parlem de teatre
Perquè avui
Rebuscant una miqueta
Entre les butxacques
I el que fem
I totes aquestes coses
M'he trobat amb l'habitació blava
Que va començar el 29 d'abril
Però encara estem a temps de veure-la
Perquè acaba el 10 de juny
I el fan al teatre Romea
Què és?
Què és l'habitació blava?
Doncs és l'adaptació
D'una obra del David Hare
Que és un dels més importants
Dramaturgs britànics del moment
Hòstia, per cert
Has visitat el guió?
Mira com està
Té com creuetes
Sí, això t'ho he fet jo
Gràcies
Sí, gràcies
Tenia ganes de complicar-te la vida
M'has enviat la teva part del guió
L'he enganxat en el meu Mac
Que guai
I no has reconegut el format
I els accents surten així
Ara em diràs com es diuen els intèrprets
Ah
Doncs es diuen
Nau Albet
El Nau Albet
El Nau Albet de tota la vida
El Nau Albet
I
Hi ha l'Aurea Márquez
La Maria Rodríguez
I el David Selvas
I el sinopsi
Els últims es podien llegir bé
Vale
A veure
David Hare adaptava
Bé, o s'inspirava més bé
A La Ronda
Que és una obra de l'Arthur Schmielzer
Que en el seu dia parlava de la transmissió de la sífilis
Ah
Caga-te
I aquí, doncs, trasllada això a l'actualitat
Proposa una sèrie de personatges
Que crec que són un polític, un policia, una actriu
En fi, un poco de todo de la societat
I els pot acardar
Entre ells
I ja
I d'esto va
I dius
Sí, no
Què més vols?
Dir ja
No es pot dir res més
Sí, sí, no
Ja està
O sea
Ja me tienes
Quanto vale la entrada?
De 17 a 28 euros
La de 28
Que segur que estic més a prop
Vinga
Doncs
I la estructura de l'obra
És això
És una sèrie
Una cadena
D'encuentros sexuales
I
Entremig
Doncs va parlant una mica
De l'actualitat
De la societat
Dels homes
De les dones
Sinc i tot del teatre
Té una mica de metalingüisme
Vinga
Ho té una mica
Meta
Ho té una mica tot
I per això dic
Jolín
Encara estem a temps
Tenim 15 dies per anar al teatre
Doncs anem al teatre
Que fa molt que no
Que no hi anem
Aquesta és
La millor obra de teatre de l'any
Que no hem vist
Pensa que hi ha moltes obres
De teatre que no hem vist
Ja
Però aquesta és la millor de les que no hem vist
En tot el món
Sí, sí
No, no, no
Probablement a Sri Lanka
S'estigui fent una obra de teatre amateur
Que no hem vist
Però no, no, no
I a Costa d'Ibor
Bueno, a Costa d'Ibor
Igual tenen millors coses
En què pensar
Però no sé
Cuidado
Sí, no, no
Cuidado
Bueno, però tu dius
Que és la millor obra de teatre
Que no hem vist
Sí, sí, sí
Dirigeixen per cert
David Selvas
I
No, no, no
I a Martínez
Que ja
Que ja
Que han dit els actors
Teatre Romea
L'habitació Olava
Té algú a veure amb l'habitació vermella
Del David Lynch?
No, no
Ojalá
Bueno, ojalá no sé
No
Jo passaria por, eh
D'anar a veure una obra de l'habitació vermella del David Lynch
Uf
Ui
Bueno, doncs queda a punt de deixar-me a l'habitació Olava
El teatre Romea
Ara, ja està
Últim teatre
Fins al final del flujo
Ja, perquè a este ritmo
Sí
Fins al final del flujo
Molt bé
El Marc entès el meu subtil
La meva manera subtil de donar-hi l'entrada
Ara surts a la
Welcome
Ah, és que em va en retras
Mira, ho he tornat a fer
Doncs va, parlem una miqueta més de còmics
Va, una mica per sobre
Ja ho hem fet un cop
Fem que en segon cop una mica més lleugeret
Per què?
Perquè arriba una de les altres novetats
Que ens té preparades
100 sentidors pel mes de maig
I és una novetat
Molt interessant
Fins i tot una mica millor
Que l'entrador
Si m'hagués de ser
Que d'entra
Tonoharu i Spicklow
Que és aquesta de la paremera
Em quedo amb Spicklow
Perquè és una d'aquelles obres
Que...
Fuf!
Que rativen, eh?
És una d'aquelles obres
Que et deixen
Amb un cos
Maco
Maco
És una història
En la línia
Sí, no, no, no
És un rellot diferent
No et deixen amb mal cosa
Et deixen
Bueno, amb una nostàlgia
Amb un sentiment
D'aquells de...
Bueno, d'aquells que t'acompanyen
I et deixen una mica
Una mica aixafadot
Però també amb molta esperança
A sobre
Com dic, és una obra que es diu
Spicklow
Que suposa el retorn
De Javier Montesol
Que aquest serà de Japó
O alguna cosa d'aquestes
Sí, sí, sí
Aquest teu també
Aquest teu és d'Oquibajara
No, és el pseudonym
De Francisco Javier Ballesteros Guillén
És Montesol
Vull dir
Tinc un nombre de nom a seu a largo
Em vull aponer-me Montesol
Que és un artista
Diguem
Plàstic
D'aquest país
Que portava ja
Bastants anyets
Sense fer còmic
Havia estat
En els inicis
D'algunes de les revistes
Del còmic underground
D'aquest país
I ara feia 20 anys
Uns 20 anys
Que estava retirat el tio
Estava fent les seves coses
I ara ha tornat
Al món del còmic
Amb aquest Spicklow
Que, bueno
No en vano
És una obra
Bastant pictòrica
És una obra
Que utilitza
Bastants recursos pictòrics
A nivell visual
Utilitza
Moltes
Diguem
Molta taca
I
Diria que
Una influència
Bastant expressionista
Fins i tot
Doncs això, no
Per construir una història
Que juga molt més
A l'estat d'ànim
A la construcció
De moods
De sentiments
I de transmissió
D'algunes idees
Que d'una pura
Narració
De successos
A veure, és una història narrativa
Perfectament comprensible
Però juga molt, no
Amb aquest poder de la imatge
I amb aquesta cosa
Que té d'arrossegar-te
Cap a l'interior
Del seu món
De records
Perquè la història
Doncs parla d'això, no
De records
Del dolor
És una història
Bastant dramàtica
Doncs sobre
Diguem
Un succès
Que va passar en el passat
I de com
Una persona
Doncs ha d'afrontar
Aquest succès
I l'ha de
Contraposar una mica
Amb el seu propi passat
Amb els seus propis records
I amb les seves pròpies
Vivències
Ja et dic
Que és una història
Bastant
Forteta
A nivell
De sentiments
I a nivell
Diguem
De motivitat
Et dos emocionat
Això no es pot dir
No es pot dir
Si no ens escolta ningú
Home
No, no ens escolta ningú
No
Tenim una base
No, no
Què passa
No et pots emocionar
Llegint un còmic
O què?
Ja estan els prejudicis
El nostre tècnic de so
S'està fotent
Del xavi big time
Ara, eh?
Sí, clar
Perquè tu t'emociones
Amb Titanic
I amb coses d'aquestes
Però hi ha gent que tenim
Sentiments de veritat
Sentiments autèntics
Que no són de cartró
Com tu
Tu ets un robot
Estàs mort per dins
Ets una màquina
No, no
No s'ha vist el reflex
A per la web cara
Marc, pots tornar a fer-ho?
A veure si es veu el reflex
Del que acabes de fer
A veure
Haurem d'esperar
Uns segons
Bueno, en fi
Sí, és emocionant
És una obra emocionant
És Big Glow
Tu, què vols que us digui?
Un servidor
No és de piedra
Tio
Jo fui tallado de la piedra
Això sí que és veritat
Sí, és veritat
A mi veu a me tallar
D'un bloc de roca
Sóc així de dur
Però després tinc un cor
O sigui, ara mateix
Reinventes l'heregia
Sí
Vale, vale, guai
Totalment
Molt bé, molt bé
Perdó, còmics
Còmics, sí
Estàvem parlant d'un tal Montessol
Sí, de Montessol
De l'Espic Glow
De Montessol
Que és un còmic
Que t'encatxa
I t'atrapa
I te sacude
Hasta que te deja
Finó, finó
Ja dic
És un dels bons
De la temporada
De la primavera
I
Bueno, està rebent reconeixements
Molt, molt merescuts
Crec que
Si teniu ganes
D'emocionar-vos una estoneta
I de pas
Delectar-vos la vista
Perquè la veritat és que
Són xulos
Els dibuixos
I les
Les pintures
Gairebé que fa aquest tio
Amb Vitor
No té molts colors
És tot
Bé, no és blanc i negre
Però com si lo fuera
I doncs aquí teniu aquest
Espic Glow
Que ha editat
Sin Sentidor
Molt bé
L'has deixat molt bé tu
Sí
M'ha entrat ganes
M'has deixat a mi malament
Però jo he deixat
Exacte
No, que per aquí
Ja te s'han defensant
Mira, la Cintia de Ripley
Diu
Si no t'emociona seguir
Llegint còmics
Per què llegir còmics?
Bueno, bona pregunta
Per veure superherois
Hostiándose
Eh?
També em podria ser una resposta
Sí, després hi ha qui diu
Que a mi un còmic
Nunca m'he emocionado
Save me barri, tio
Pues búscate mejores còmics
I perquè hi ha alguns còmics
Que emocionen molt
Com per exemple
Maus
Que és el que apunta
El Estiquel
És un d'aquells còmics
Bueno
Que tothom ha de llegir
És un obligatorio
I realment és un còmic
Muy emocionante
Y bueno
Muy puntiagudo
Sí, sí, sí
En fi
Dit això
Doncs quasi que et direm
Si voleu prendre nota
Doncs ahí està
Bé fatigató
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Oh, quin rotllo multiculti, no?
Sí, sí, sí, estem així, oi?
És lo que estamos.
Sí, és que resulta que...
Això ho fas per demanar una subvenció a la Generalitat.
Sí o no? Sí, Anna.
No, això ho faig perquè són i 49 i si no ja acabem el programa
diuen, aquí he de sacar alguna cosa.
Ah, vale, vale.
La Generalitat? Pagar?
No, no ho sé, no ho sé.
Sempre que poses coses així com de...
No ho sé, d'aquestes...
Gent de Cuscús Medina,
de llocs d'aquests.
No, no, no.
Això ho faig perquè aquesta...
A partir d'avui, de fet, avui, d'aquí
un parell d'hores, a les 10 de la nit
crec que comença, o sigui que aneu, i si ara a les 8
us jodis i no vais,
comença el Festival de Cinema i Drets Humans
que es fa a l'hora, a Barcelona, a París o a Nova York.
Oh, a l'hora, o sigui,
a Nova York ho estan veient a les 3 del matí,
quina putada. No, no, a l'hora...
És que com ho eres, eh?
Has de cuidar el llenguatge, tio.
Parla, dóna corda al català.
Sí. Del 17 al 22 de maig
a la Filmoteca de Catalunya,
al Cinema Girona
i altres llocs com el Museu d'Història de Catalunya
o l'Institut Francès
o fins i tot la FNAC del Triangle,
que s'hi apunta un bon verdeo,
tindrà lloc aquest festival,
Cinema i Drets Humans,
que, entre altres coses,
exposicions, conferències, bla, bla, bla,
té una secció de cinema
amb pel·lícules que encara no hem vist,
alguna d'elles ha tingut
cert ressò internacional,
alguna d'elles potser acabi arribant
als nostres cinemes a nivell comercial,
tenen els seus premis,
Premi a la millor pel·li dels drets de l'any,
doncs, bueno,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
i, de fet,
n'hi ha unes quantes,
en direm només tres,
perquè tampoc coneixem gaire d'aquestes coses,
eh?
és dir un poc ciegas,
perquè són directors de tot arreu,
que si cine de Polònia,
que si cine de tal,
fins a cert punt dominem,
fins a cert altre punt,
doncs,
no,
eh?
Però sí coneixem,
per exemple,
la pel·lícula que inaugura el festival,
que és The Whistleblowers,
o La veritat oculta,
una cosa d'aquestes,
que és la nova pel·lícula
amb la Rachel Bates,
la Mònica Bellucci
i la Vanessa Redgrave,
que dirigeix la Larissa Kondraki,
i que tornes a tractar el tema de Bòsnia,
de les Nacions Unides,
i tot això,
amb un escàndol,
sí,
ja saps,
de Bòsnia i les Nacions Unides,
i tot això.
Bueno,
a veure,
fa dos mesos,
fa dos mesos,
Angelina Jolie va tornar a parlar del mateix,
i dius,
bueno,
ja,
és el mismo tema.
No,
perquè aquí foten un escàndol sexual pel mig,
dius,
ah,
doncs,
pinta bien,
pinta bien.
Té unes crítiques molt bones,
s'ha estrenat,
de moment,
de manera molt limitada,
no sé exactament on,
i MDB consultat,
i té unes crítiques molt bones,
és el plat gran,
la fan avui,
i la faran més endavant,
abans del 22 que s'acabi.
Una altra proposta interessant,
o pots dir alguna cosa?
No.
Ah, no,
vale,
perdona,
no,
és que em semblava que volia dir alguna cosa.
No,
si vol picar algú,
però no em sé.
No,
no,
en principi no.
Una altra cosa,
doncs,
de Brandt,
de la germana Brigitte Maria Bertelle,
és el que té a nivell d'una societat,
la dona que no sap si,
la dona està més avergonyida que una altra cosa,
lo típico,
cuando te violan.
I...
Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui.
Espera.
Sí.
Tira't per atràs.
Sí.
I en recomanem una altra.
Bueno,
després ho ha dit a mi,
això.
Sí,
corta, eh,
no?
Sí, sí.
En recomanem una tercera,
va,
recomanaré una que es diu
Caminando verso,
perquè és italiana,
i dic,
mira,
una italiana,
d'un tal Roberto Cuzzillo
que està bé
perquè és una relació
entre amistat, entre sexual
entre dues dones
una que, bé, a Roma
una que ve de
de Bòsnia també, em penso
que és un emigrant i a més té un passat violent
i l'altra que té
certos atisbos de linfomania
dius, per què la recomanes?
Obre
Hello
Així que ja sabeu
del 17 al 22 de maig
busqueu per internet
Festival de Cinema i Drets Humans
per veure horaris i tal, perquè és un follon
ja et dic que fan a la Filmoteca
els cinemes de Girona i tal
i cada cosa té un preu diferent
però pinta interessant
Molt bé
Vols dir alguna cosa?
Ah, no
No
Que ja està, que sí
No tira'n mà
Que ja està, que sí
queja
Fins demà
Fins demà
merda
Fins demà!
Fins demà!
Que la NBC ha fet temporades curtes de 13 capítols també i, segons com funcioni, les allargaran.
Saps si és el cas de la Fox amb Fringe?
Per favor...
No, no.
Per favor, no?
Esperem que no.
D'acord.
En principi són 13 i 13, i això va més, eh?
En principi sí.
D'acord, molt bona manera.
I, a més, els divendres, no crec que l'allarguin ni res.
Vale.
No?
En fi...
Ja veurem.
Van acabar els vint i pico episodis de la quarta temporada de Fringe, una temporada que va començar prou bé,
hi havia moments que interessaven, el capítol 7 ja va començar a ser molt avorrida,
i després va començar a aliar-se la troca, i jo ja m'he perdut totalment.
O sigui, parlem de sèries, sí.
Parlem de Fringe, per què?
Perquè és el plató fuerte de la setmana perquè s'ha acabat.
Algú ens pot explicar de què va?
Sisplau, ajudeu-nos.
Ens estan dient que no diguem segons quines coses, que algú no ha arribat al final.
No, no, no, tot això és spoiler free, no...
No per res, si no som amics.
No, no, ni que volguéssim podríem fer spoilers.
Si ens esteu sentint, si ens voleu escriure un correu electrònic fins i tot a...
Sí, sisplau, perquè crec que és molt llarg això.
A projectafrufo arroba gmail.com, doncs ens podeu escriure i explicar-nos al final de Fringe.
No, a veure, jo crec que l'he entès, però el que no entenc és per què l'han fet així.
No sé si ho explico.
El que passa, ho entenc, però per què passa això no acabo d'entendre.
Jo no ho veig gens clar.
M'ha semblat a mi un final molt, molt, molt de barbacoa, tio.
Sí, a veure, potser també la culpa sigui que fins fa dos capítols, com qui diu,
literalment no sabien si Fringe continuaria o no.
Havien de fer un poc o tapar agujeros, no?, potser.
Bueno...
És que han deixat, crec que és de les sèries d'Àbrams,
que ja en parlarem de què passa amb les sèries d'Àbrams últimament,
perquè crec que Tigo va tenir dues idees i ja està.
Sí.
De les sèries d'Àbrams és el cliffhanger més merdós de tota la història d'Àbrams com a...
Sí, després de la tercera temporada de Felicity.
És que sabia que treuries el teva Felicity.
Doncs...
Bueno, no ho sé, no ho sé.
A veure, jo és que soc molt, molt relativista amb el tema de XVI d'Àbrams,
jo crec que aquest tio fa...
És que no està a la sèrie, és que no té res a veure allò en la sèrie, home, no fa res.
Aquest tio no fa res a la sèrie.
Aquest tio un dia va dir, tinc una idea brillante,
vamos a hacer una pareja de investigadores de lo paranormal.
I un senyor li va dir, però senyor Àbrams, això ja s'ha dit, calla-te, calla-te, ha fet la sèrie, ha fet-me caso.
I llavors posen el sello de JJ Abrams, que és una llum blanca, que és una llum blanca, i el tio ja no té res a veure.
Llavors, bueno, qui ha fet tot això, doncs, per mi s'ha lluit.
No és l'Àbrams, però, sigui com sigui, hòstia, s'ha lluit, eh?
A més s'ha notat la bajada de qualitat, s'ha notat...
Abans hi havia gent com el Brad Anderson, que dirigia algun capítol, que dius, hòstia, mira, com ho molesta, tio.
Sí, bueno, a la quarta temporada hi ha hagut capítols també del Brad Anderson.
Sí, però aquí hi ha molta importància, sobretot al final, de l'Equiva Goldsman, aquest guionista del Código Da Vinci i tal, que...
Últimament, no sé, potser la culpa és nostra, perquè és una sèrie que exigia potser veure només aquesta sèrie, veure-la seguida i no perdre cap fil.
Potser és això, eh? Jo no descarto, no vol dir haver-la, no descarto que sigui aquest el problema.
Jo m'he quedat molt fred amb aquest final de Fringe.
Sí, jo m'he quedat molt frit, perquè em queda bastant frito amb els capítols de Fringe.
Com la qual cosa potser tampoc seria la millor persona per opinar.
En tot cas, quines ganes de veure la cinquena, eh?
Sí, bona, no ho sé.
No, no, però a veure, que té molts fans i tira, tira endavant.
A veure, és una bona notícia que segueixi endavant Fringe, o sigui que...
Tampoc, ara tampoc, ens hem de passar la trackstone.
Perquè diuen que el final de la segona temporada és su cumbre.
Sí, jo crec que el final de la segona temporada, els principis de la tercera, aquells primers nou capítols de la tercera temporada,
on encara estava a mig resolt les incògnites que havien deixat a la segona temporada,
jo penso que tot allò és la cumbre de Fringe.
Ens diuen, també, algú apunta a Gels, que sí, Gels siguen tot el massacó.
Sí, és molt grande.
He de dir una cosa, he vist Tiny Furniture, la pel·li d'Alena Dunham.
Sí, sí, què tal, l'única pel·li que hem fet.
Bueno, quan s'acabi Gels, podeu veure Tiny Furniture, perquè és Gels...
Ah, que guai.
És el mateix.
Que bé, és el mateix.
Adiós a la nostra ombria.
Per cert, aquí ens acusen de...
Ens hem fotut contra els seguidors de Big Bang Theory, Los Juegos de l'Hambre, Canción de Yellow y Fuego,
i ara Fringe y J.J. Abrams.
Sí, vamos.
Correcte.
És lo que hay.
És lo que hay.
Sí, correcte.
Jo soc fan de Trópico de Càncer.
Vull dir, tot el que ha sortit de Trópico de Càncer, pues no m'agrada, ho sento.
Jo soc fan...
Som Lepedant.
Exacto.
Bueno, Lepedant, un programa que s'acomiada de tots vosaltres, amb aquest desnobisme que ens caracteritza,
totalment infundat.
Carlos Giacomelli, bona tarda, fins l'estat, Marc Bé.
Sabi Roltant, bona nit, perquè se m'ha esperat.
Bon vespre.
I Marc Perenau, moltes gràcies per la teva col·laboració.
Adéu a tothom, gràcies per estar a l'altra banda.
Ens veiem dijous que ve a les 8 del vespre.
Fins de tot, Marevinen.
Adéu.
Adéu.