Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I després d'estar uns quants mesos rondant el primer lloc,
arriba a la primera posició, aquest mes de febrer,
James Blunt i aquest bon Fireheart.
Fins demà!

I el número 1 d'aquest mes de gener és ni més ni menys que Drake amb Magic Jordan.
Això es diu Hold On, We're Going Home.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
24 minuts!
Us donem la benvinguda al condensador de Fluzo!
Fluzo!
Dígale!
Com se li quiera de decir!
Sí!
Entrem una miqueta tard avui!
Sap greu!
I a més!
No és l'única pega que us poso!
Perquè avui és un dia que no tenim ordinador!
Marc!
No tenim ordinador al final no?
O sigui!
Segur!
Vale!
No!
Segur eh!
Vale!
No has mirat sota els calaixos i tot!
problema!
Nosaltres no tenim ordinador però vosaltres segurament tindreu ordinador a les vostres cases
i el xat doncs segueix actiu!
Vull dir que si voleu entrar i explicar-nos el que us vingui de gust serà molt benvingut!
Jo després quan arribi a casa ja m'ho miraré a casa meva a veure què heu dit!
Però vamo!
És que jo no us podré contestar!
No és que no us llegeixi!
És que simplement no us estic llegint!
Però jo us dic!
Teniu el xat al www.radiodesvern.com que és la pàgina de la ràdio i teniu aquest xat
que és obert per tothom que vulgui!
Si no!
Si us ve més de gust parlar de viva veu que no us agrada taclejar, que us sembla molt fred
que sigui!
Doncs teniu una opció que és venir directament a la ràdio i parlar amb nosaltres!
Però si no us voleu desplaçar doncs truqueu-nos al 93 372 3661 i podreu parlar per nosaltres via telefònica
i recomanar-nos alguna qüestió cultural o el que us vingui de gust!
Si heu vist alguna pel·li, si heu llegit algun llibre o si simplement, no sé, no teniu ningú, sou persones solitàries i necessiteu explicar les vostres penes a algú,
doncs feu, truqueu a la ràdio.
A part d'això, Facebook, Twitter i el nostre blog projectefluzo.blogspot.com
que és el lloc on podreu trobar tots els programes endarradits a mesos fins ara, per si us voleu rescatar, per si us voleu tornar a sentir
o per si us heu perdut alguna història, doncs ens podeu sentir aquí.
Dit tot això, Marc, em deixo alguna cosa? No.
Vale, doncs tires una miqueta de música i comencem.
Fins demà!
Fins demà!
Bé, doncs comencem aquest programa.
Fem una mica de resum, perquè no us he dit que tindrem còmics com cada setmana, tindrem una mica de cine,
un parell de propostes, doncs una com més, no sé, més esperable, si voleu, i una altra una mica més inesperada.
I a part d'això, doncs en principi, tindrem la secció del Pau, el juzgat de Pau, i suposo que la del barri se'ns truca.
Ha dit que ens trucaria en directe, no, Marc?
Bueno, doncs ara, barri, si estàs escutxándonos, ja podes llamar-nos.
Ah, això és una trucada?
Mira, ja la tenim dintre.
Hola.
Hola.
Quien eres?
Un desconocido.
Un desconocido.
Vale, vale.
Justo está hablando de ti, tío.
Eres como, no sé, como el diablo que cuando se habla de él se le invoca.
He notado la necesidad, digo, ¿verdad?
¿Cómo, cómo?
Uy, espérate, que no te oigo bien.
A ver, vuelve a hablar, por favor.
¿Me escuchas?
Perfectamente.
Me comenta, Marc, que si quieres te llamamos después.
¿Per qué, Marc?
Ah, bueno, que te podemos llamar...
Ah, claro, que has llamado tú.
Te podemos llamar nosotros, así de espléndidos somos.
Cuelga y te llamamos, ¿vale?
Vale.
Venga, que así no pagas un duro, tío.
Ok.
Bueno, pues ahora, mientras anem trucando al barri que farà la seva secció,
és que ja que no li paguem, pobre home,
a sobre que no pagui ell de la seva factura telefónica,
que després li arriben unes facturaces de Caldeu.
Bueno, doncs, això, mentre anem trucant al barri, ja us dic,
entrarà una mica tota aquesta...
tota la qüestió habitual de cada setmana al programa,
doncs, tema de còmics, tema de cine, la secció del Pau,
i les músiques que us portem aquesta setmana,
una de les recomanacions serà a nivell concert
i les altres seran, doncs, novetats musicals d'aquest 2014,
que ja sabeu que, bueno, gairebé des que vam començar el programa,
doncs, cada setmana us recomanem cosetes de les que estan sortint ara
i d'aquelles que no us podeu perdre,
sobretot en matèria de pop rock, més o menys alternatiu,
ja sabeu que és el que ens agrada a nosaltres.
No espereu, doncs, cap, no sé, cap recomanació d'òpera,
perquè aquí no la trobareu, sap greu.
Però dit això, doncs, bueno, com cada setmana us parlarem
de totes aquestes històries i, insisteixo,
sempre ens podeu contactar i, jo què sé,
ens podeu trucar per telèfon
i si heu vist alguna pel·lícula que us hagi agradat aquesta setmana,
doncs, ens ho dieu.
Si ens voleu insultar perquè la que us vam recomanar la setmana passada
no us ha agradat gens, doncs, també ho podeu fer,
ens podeu trucar.
En fi, o ens parleu viatjat,
o ens parleu via el que sigui.
No sé com tenim el tema barri, Marc, bé?
Fes-me així si el tenim bé.
Estamos en ello.
No sé el barri de què ens parlarà avui,
suposo que de sèries.
En qualsevol cas, el que sí que us puc avançar
és que parlarem una mica de tele, també, amb el Pau.
Traurem un tema una mica estrany, potser, a primera vista,
però jo crec que és important que puguem parlar del tema
perquè, bueno, és un tema xulo que ja veureu.
Jo estic aquí fent una mica de temps.
que no ha marxat.
Ah, no veig, Marc, això que m'has posat aquí.
Podem tenir el barri ja, o no?
A veure què diu?
Què vols, el seu telèfon?
Marc, no veig res, tio.
El públic s'està esperant.
Aquesta gent s'està esperant a casa.
Vale, llamando.
Bueno, pues, d'això lo dicho, que...
Bueno, pues, perquè em volia esperar a fer la primera secció, Marc.
Ja.
Sí, és veritat, podria haver tirat el tema còmics.
Avui estic tontíssim. Avui, abans de començar el programa, ja l'he dit al Marc.
Marc, estic més tonto, i el Marc m'ha dit,
no, estàs igual de tonto que sempre,
però ja us ho dic jo, que estic supertonto.
Ara suposo que m'estareu traient els ulls viatxat.
Us pillaré quan torni a casa, llegiré el xat
i us pillaré, com m'heu tret els ulls.
Què, ja tenim la altra banda d'Alfil, Telefónic, Barry.
Ja he vuelto.
Has visto...
Mira, por hacerte el favor y que no pagues,
que te lo mereces, eh, no digo que no.
Hemos arruinado un poco el directo ahí, la magia.
Bastante, el ritmo ha bajado,
hemos perdido audiencia por un tubo...
Bueno, ha sido tremendo, infumable.
Eh, ¿qué tal? Oye, buenas tardes, tío.
¿Cómo va todo?
Bien, bien, muy bien.
Espero que hayas visto muchísimas series esta semana,
para que nos puedas hacer las recomendaciones pertinentes.
Lo he intentado, lo he intentado.
¿Pero lo has conseguido?
A medias.
A medias.
Bueno, podrás hablar por lo menos de oídas un poco,
como la semana pasada.
Perfectamente, o sea, somos especialistas en eso.
¿En qué?
En hablar de oídas.
Muy bien. Vale, ¿qué has visto?
¿Qué has oído? ¿Qué sabes esta semana?
Pues vamos a recordar un poco de lo que estuvimos hablando la semana pasada.
Que era que Amazon se ha lanzado a producir sus propios pilotos.
Sí.
Lo he intentado los pilotos.
O sea, son pilotos de series que todavía no existen.
Vale. ¿Cuántos hay en total?
Creo que son...
Cinco o seis.
Por ahí. Cinco o seis, ¿no?
Eso es.
Importante, ya veremos si luego funciona alguno.
Es la segunda tanda.
La primera la tuvieron el año pasado en el que sacaron un montón de pilotos
en los que estaba el de Zombieland, por ejemplo.
Vale, eso te iba a decir yo.
¿Funcionó alguno?
Creo que tiene dos.
Uno era Betas y el otro era Alfa House.
Sí.
Alfa House o algo así que tenía John Goodman por ahí.
¿Y estas series prosperaron?
Mmm...
¿Alguien las ha visto?
Bueno, pero la primera pregunta es...
¿Se hicieron, eh?
¿Se produjeron?
Sí, sí, sí.
Estas dos por lo menos llegaron a producirse al completo.
Vale, vale.
Bueno, por lo menos ya salgo.
Porque yo justo te iba a preguntar eso.
Te iba a decir, mira, muchos pilotos han sacado ahora,
pero el año pasado, la temporada pasada, también sacaron un huevo de pilotos
y que yo sepa no han producido ninguno.
Pero bueno, por lo menos esos dos, luego no los vio nadie,
pero por lo menos los produjeron.
El año pasado produjeron demasiados pilotos y sin caras famosas entre esos pilotos.
Entonces es normal que nadie se dé cuenta.
Exacto.
Este año, por lo menos, han intentado mejorar este punto
y sí que han creado pocos pilotos, pero bastante potentes todos ellos.
Potentes a nivel a priori, digamos, ¿eh?
Potentes en reparto, en nombres asociados, todo esto.
Porque luego los resultados...
Yo he visto un par de ellos, pero tampoco han sido muy satisfactorios, ¿no?
Pero bueno, tú eres diferente.
O sea, la mayoría de la gente está bastante contenta con los pilotos.
Por eso te tengo en este programa, para que la gente no me haga caso a mí, sino a ti.
Efectivamente, soy la vena mainstream del flujo.
Ahí está, ahí está.
Vale, bueno, pues...
La semana pasada hablamos de un par.
Están de After y Boss.
Sí.
Y hoy vamos a hablar de las tres sitcoms que han preparado.
Tres sitcoms, nada menos.
Eso es.
Bueno, más que sitcoms son comedias, ¿no?
Comedia...
Sí, comedias de 30 minutos, sitcom de cable, por así decirlo.
Sí, bueno, sí, sí, vale.
Exacto.
Es que no sé cómo calificar estas series que son cortas.
¿Son sitcoms?
¿No son sitcoms?
No, no, no.
Sitcoms no son.
Porque la sitcom tiene un formato muy marcado, que no es este.
La sitcom se hace en un plató, con gente en directo.
Aunque luego se metan risas enlatadas, la gente en directo está...
Las sitcoms son así.
¿Cómo, cómo?
Bueno, esto ya es para otro fluto entero, pero...
Hay sitcoms que son de...
De single camera.
Pero...
Happy endings y demás.
Son situaciones...
Pero no, no son sitcoms.
En ese caso no son sitcoms.
El formato sitcom...
El formato sitcom es...
Pues esto, sería en unos sets...
Tres paredes y...
Exactamente.
Sets muy delimitados, un número de sets muy concreto y público en directo.
Aquí estamos aprendiendo...
Fíjate, es.
Estamos aprendiendo sobre la marcha.
Lo demás...
Bueno, a ver.
Se puede calificar de sitcom.
Bueno, también es comedia.
También es de situación, si quieres.
Pero en principio no se ajusta a los cánones.
No tienen risas, no tienen público.
Y son...
No son con multicámara, sino que son con una sola cámara.
Eh...
Muchas gracias por tu salida.
Y ya está.
Ya está aquí mi momento de gloria televisiva.
Adelante.
¿Puedes proseguir?
De acuerdo.
Pues haremos de estas comedias.
Eh...
La primera de la que podemos hablar es Mozart in the Jungle.
Uh-huh.
Que bajo este peculiar nombre es una serie con Gael García Bernal y Malcolm McDowell
interpretando a... a los directores de la orquesta.
Sí.
en un mundo de música clásica pero con sexo, drogas y...
algo más turbio de lo que nos tiene acostumbrado a la música clásica.
Vale.
Hombre, sexo y drogas ya es bastante más turbio.
Eh...
Sí, sí.
O sea, el póster es...
Sex, drugs and classical music.
Ah, vale, vale, vale.
Haciendo referencia a la...
En la cara.
La famosa canción de Ian Dury.
Eh...
No está mal.
Hombre, de entrada mola.
El eslogan y la premisa mola.
El resultado...
¿Sabes algo de ello?
A mí es que directamente, eh...
Malcolm McDowell es un tío que... que mola, pero mola la primera vez que lo ves.
Ya.
Cuando ya lo has visto en 50 papeles, siempre haciendo lo mismo...
Ya.
Es imposible creerte a este personaje.
Ya, es un tío que mola en teoría, ¿no?
Pero luego a la práctica...
Tiene pedigree, pero...
Exacto.
Pero siempre hace lo mismo, que nunca llega a nada y...
Ahí ha quedado su juventud.
Sí, exacto.
Tiene pedigree, pues eso, por la juventud, por los papeles significativos que hizo durante
los años 70, pero luego sí que se adscribió bastante al mundo de la serie B, casi, eh.
Eh...
Bueno, pues...
La ponemos en cuarentena, si te parece.
Eso es.
Eh...
Como apunte, remarcar que los creadores son Roman Coppola.
Sí.
Y uno muy interesante, Jason Swartzman.
Ah.
Eh...
Bueno, oye, pues mira, me has vuelto a comprar, ha vuelto a subir mi interés por la serie.
Eh...
Roman Coppola es un tío que no me encanta, pero, oye, ahí está.
Juan Swartzman, pues es un tío que me cae muy bien.
A mí, personalmente.
Ahora estoy hablando de mí, no sé por qué, pero...
Sí, es rarico como tú.
Sí, exacto.
Sí, sí, no.
A ver, he hablado de mí.
A mí me encanta y no sé qué.
A la gente le importará un carajo lo que me encanta a mí.
Pero quiero decir que son dos personajes que están muy...
O sea, son interesantes, por lo menos.
Exacto, son interesantes.
Están...
Tienen una visión muy personal del cine y del mundo en general.
Eh...
Son gente que además se les asocia con gente más guay también, como Wes Anderson.
Con lo cual, oye, pues mira, por lo menos...
Esperemos que algo se les haya quedado, ¿no?
Sí, exacto.
A ver si se les ha quedado algo.
Y...
Y bueno, esa curiosidad está ahí.
Vale.
Perfecto.
Apuntada, ¿qué más?
También podemos hablar de The Rebels, que es otro de las comedias.
Sí.
Y esta sí que es una que no me ha convencido.
Del hecho, no puede ni terminar el piloto.
Mmm...
Malo, malo.
Ya malo.
Malo.
¿Por qué?
Eh...
Está protagonizada por Natalie Cea.
Natalie, ¿qué?
¿Me escuchas?
Sí, yo sí.
¿Tú a mí?
Ah, vale.
Perdona, que había escuchado un pitido.
Vale.
Por el cambio de las pilas.
Está protagonizado por Natalie Cea, que es una chica que estuvo en The Following, donde
pasó sin pena ni gloria, pero en Justified sí que tiene un papel muy interesante y que
realmente le sale de sacar partido.
Es una chica bastante interesante.
La típica rubia guapa, pero con algo más.
Me dices como si fuera excepción, oye, hay rubias guapas que tienen más cosas.
Ya podemos hablar de Babilón, ¿no?
Eh...
A ver, a ver.
Espérate, espérate.
¿Hemos cambiado de tema y no me he dado cuenta?
Nada, nada.
Ha sido una broma muy retorcida.
Tanto que no la he entendido ni yo.
Y mira que yo, de bromas retorcidas, tengo la matrancada.
Eh...
No, va, sigamos.
De Rebels.
Una serie sobre una mujer que su marido es el presidente de un equipo de fútbol, fallece
su marido y se pone un equipo de fútbol a su cargo.
Ajá.
Fútbol americano.
¿Pero esto no lo hemos visto ya?
¿Antes?
No.
Que yo lo sepa, ¿no?
Me suena una serie de...
A ver, el concepto mujer que toma las riendas de la empresa de su marido fallecido,
esto está más visto que el TVO.
Y por otro lado, el concepto mujer sofisticada versus tarugos de fútbol.
¿Esto no se ha visto ya en series, no?
¿Alguna psiquiatra?
Eh...
Teníamos...
Sí había una psiquiatra deportiva.
Ah, lo ves, lo ves, lo ves.
¿Pero tú estás casi hablando de la película esta de Blindside?
No, no.
No me refería a eso, no sé.
Me sumaba a alguna serie.
Sí, estaba pensando en eso.
Bueno, es posible, es posible.
Esa película me marcó para mal, pero me marcó.
Eh...
Prosigue, prosigue, por favor.
Pues eso, The Rebels tiene un piloto aburrido.
Recuerda por momentos a Blue Mountain State,
que era una serie de un canal de estos que se ponen a hacer series sin saber por qué.
¿Sí?
No lo recuerdo el nombre.
Como Amazon también, ¿no?
Efectivamente.
Vale, vale.
Pero aquella era una versión American Pie del fútbol americano y esta no llega a nada.
Ni eso.
Eh...
Yo te digo, para que no termine el piloto...
Claro, es que yo me pregunto, a ver, esta gente ahora mismo, luego a lo mejor tienen más trabajo,
pero ahora mismo su trabajo es hacer solo un episodio.
El piloto ya está, cero.
Que se esmeren un poco, ¿no?
Digo, que lo hagan un poco divertido, un poco gracioso.
No...
Y los que se han esmerado de verdad son los que han creado el piloto de Transparent,
que es la tercera serie.
Ajá.
Esta sí, esta sí, que me tiene comprado, pero por completo.
Vale.
Bueno, menos mal.
Esta es la película que se llama Gail Soloway.
Sí.
Que era una de las guionistas de A Dos Metros Bajo Tierra.
Ajá.
Que también ha hecho sus piñitos en el cine.
Sí.
Y que aquí se lanza a una serie sobre tres hermanos y un padre.
Tres hermanos y un padre.
Eso es.
Eso es.
Es una película de Ozu.
Tres hermanos y un padre.
Y todos los problemas, desviaciones sexuales, emocionales...
Vale.
O sea, carnaza...
Como lo explicamos.
Carnaza psicodramática ahí para parar un tren, ¿eh?
Eso es.
Mucha psicología, mucha emoción retorcida y secretos familiares.
Pero secretos no en plan dramáticos de soap opera, sino secretos emocionales de relaciones inestables
y, no sé, llena el alma.
Ajá.
Vale.
¿Alguna cara conocida detrás, o del mejor dicho delante de todo esto?
A Gabi Hoffman, que es una chica que hasta ahora no la conocemos demasiado, pero después
de salir en Girls ha hecho también alguna película medio importante.
Ajá.
Me parece una de las caras a seguir.
Realmente interesante.
Hombre.
Cara a cara.
Precisamente la cara es un poco...
No vamos a seguir por eso.
Delicada.
No, no.
Claro, claro.
Ahora tampoco seremos aquí unos.
Pero, bueno, para más datos, quien siga Girls es la que interpreta a la hermana de
de Adam.
De Adam.
Dami Dumont.
De Adam.
Dami Dumont.
Entonces, está en esta serie
¿Y quién más hay?
Está también Jai Duplas, que es el hermano de Mark
Vale, de los duplas
De toda la vida
Y luego el padre está interpretado
Por Jeffrey Tambor
Este hombre de risa
Tenebrosa
Que no sabes de dónde te suena, pero te suena
De todos lados
Sí, sí, sí, tiene esta cara
Bueno, es Jeffrey Tambor
Lo conoceréis por sus apariciones
En Arrested Development y en otras
Y en la saga Hellboy me parece que salía también por ahí
Vale, bueno, pues
Caras
Que no pueden
No creo que tiren a nadie de primeras
Pero oye, sí que son conocidas de estas
El piloto tampoco busca a grandes matas
O sea, es un piloto muy
Para gafapastas
Por así decirlo
Vale, o sea, un poco cine indie
Toda esta movida
Sí, o sea, visualmente
Ya es muy girls
Muy
Con tonos saturados
Pero en plan
No sé
Es muy Sundance
Vale, muy FC, ¿eh?
Digamos
Efectivamente
Vale, vale, vale
Ya veo por dónde vas
Bueno, pues oye
Esta sí que la apuntamos
Sin ningún tipo de reparo
Así como las otras
Sí que nos has dicho que
Bueno, un poco en stand-by
Con transparent
O sea, estoy deseando
Que la hagan
Que la hagan serie
¿Y esto?
Porque eso
Recordamos
Estos son solo pilotos
Exacto
Oye, se engancharon a serie
Y luego
¿Esto de qué depende entonces?
Supongo que del éxito que tenga
Obviamente
Pero
¿Tú sabes?
¿Conocen los estándares de esto?
O sea
No, la verdad
Porque además
De convertirse en serie
Serían series que van directamente
A rollo Netflix
Exacto
O sea, compra online y todo
Sí
Entonces me imagino
Que se basarán mucho
En las calificaciones de la gente
Sí, pero no los
Yo qué sé
En los foros
Y en estas movidas
No lo sé
No, no, no
O sea, la misma Amazon
Puedes valorar, ¿no?
Cinco estrellas
Cuatro estrellas
Exacto
Y los comentarios de la gente
Me imagino que esto
Afectará bastante
El número de visionados
De los pilotos
Sí
Pero bueno
Esto no deja de ser un foro también
O sea, una manera de cotejar
La opinión de la gente
Que está muy bien
Pero que tampoco
Creo que sea muy fiable
Estamos hablando de Amazon
Amazon no va a ir a
A desarrollar una serie
Que no tenga audiencia
Porque sea buena
Ya
Porque es Amazon
Amazon vende
Claro, claro
Amazon no crea
Claro, claro
Sí, sí, sí
Hacen productos
En ese sentido
Sí que
Me imagino que irán
A lo que más venda
Exacto
Bueno, pues
Por ejemplo, el piloto de Boss
Que no era gran cosa
Tiene todas las papeletas
Para convertirse en serie
Porque a la gente le ha encantado
¿Y el de The After?
No está todo claro
Está ahí pendiente, ¿no?
Porque The After
Sí que ha hecho correr
Un poco ríos de tinta
Especialmente lo que comentábamos
La semana pasada
De su cliffhanger final
Y todo esto
Pero claro
Es lo que te decía
No sé hasta qué punto
Es significativo
Que una panda de internautas
Las series que más éxito
Tienen en Estados Unidos
Son las de las que menos hablamos
Exacto, exacto
Por eso digo
Bueno, ya veremos
Estaremos atentos
A ver si Amazon
Produce las que nos gustan
Y desecha las que no nos gustan
Y a ver
¿Queda algo más en el tintero?
No, ¿no?
Star Crossed
Pero como si pasamos
Tu silencio es
En una versión moderna
De Roswell
Uf
Hablaría tanto de esta serie
Hablarías tanto
Que mejor que no digas nada
Y yo creo que
Sí, lo dejamos
Lo dejamos aquí
Tu silencio ya será suficiente
Que si queréis probar
Bueno
Oye, pues ahora me has tentado
¿Eh?
Ahora me has
Me has retado
La verdad es que
Ni por esas
Ni por esas
Yo era la parte
De Friday Night Lights
Que menos me interesaba
Sinceramente
La parte de la
La veja del entrenador
¿Cómo?
Si la ves aquí
Sí
Es horrible todo
Es horrible todo
Ahí no me interesaba
Pero no era horrible
O sea, aquí ni eso ya
Ni Amy T.Garden
No, no, no
Bueno, pues nada
La naturaleza de Friday Night Lights
¿Dónde quedó?
Pues en
Dillon, Texas
Seguramente
Solo un apunte
O sea, es una serie
Que intenta ser futurista
Oye, oye
Has dicho que no ibas a hablar
De esta serie
Estás hablando
El detalle
No, no
Que yo no tengo ningún problema
Estás aquí para hablar
Pero que
Fíjate que has dicho
Ay, no, no, esta no está
Ahora estás hablando
Me reconcome por dentro
Adelante, adelante
Para hacer un pasillo
De instituto futurista
Ponen un robot
De estos redondos
Que limpian el suelo
Pasando por medio
Con eso te lo digo todo
Pero ese robot
Interpreta a un robot
De la limpieza
O interpreta a otro tipo
De robot
No lo sé
Es que no te lo explican
A lo mejor es el director
A lo mejor es el director
De la escuela
Bueno
Bueno pues
Ya tengo ganas de verla
Que lo sepas
Transparent
Creo que voy a pasar
Porque la has pintado bien
Y voy a ver la mala
Voy a ver Star Crosset
Porque hace pintar
De serie Z
A tope
Ya te contaré
Bueno pues oye
Seis mi barri
Muchísimas gracias
Por tu sección
Jendal Barri
Como cada semana
Enriquecedora
Y bueno
Bien informada
Oye no has podido verlo todo
Pero estás bien informado
Si señor
Así me gusta
Así me gusta
Que trabajen los colaboradores
De este programa
Un abrazo muy grande
¿Vale?
Igualmente
Venga hasta luego
I could not believe what I was seeing
There's no one's seeing
It's badly there
How could we win
Did we forget
Where we came from
Touch the stars
Feel what we're made of
I could not believe what you have said
With all the experience
Was your crown and friend
You were there
You were there
When I first believed it
I first lost it
And I was dreaming
And thought
You were there
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
doncs entreu i parleu pel xat d'entre vosaltres.
Però ara jo el que faré és parlar-vos de còmics,
perquè, com us dic, portem mitja hora de programa
i encara gairebé no hem parlat de res.
I hi ha un tema que m'agradaria fer referència,
que són un parell de novetats de la cúpula.
Ja sabeu com som de fans de més o menys tot el que van traient la cúpula.
I ara han tret dues novetats que són bastant sabroses.
Una d'elles és Planeta Tierra,
que és una novel·la gràfica escrita i dibuixada per Issa Franz,
que és una jove autora alemanya,
que jo personalment acabo de descobrir ara mateix,
i que, de bones a primeres, potser pot tirar una mica cap enrere
el seu estil, la seva proposta visual,
perquè es tracta d'un còmic amb una mena de dibuix
com molt naïf, com molt infantil,
com tan indi que una mica de vegades pot tirar enrere.
Ja us dic que, de bones a primeres, ho vaig veure i vaig pensar
ostres, quina mandra ara,
doncs això, no?,
tornar a aquests mons d'il·lusió i fantasia.
Però això és enganyós,
perquè en realitat aquest estil,
doncs com us dic, naïf i un punt infantil,
en el fons està bastant enmarinat,
perquè la història que explica Planeta Tierra
o les històries que explica Planeta Tierra
són històries bastant profundes i bastant doloroses.
es basa en un petit nucli familiar
composat per una mare i les seves dues filles,
una filla, doncs, més petita,
més propera a l'adolescència,
i una una miqueta més gran
ja acaba de sortir de l'adolescència,
tot i que encara està, podria dir-se, a l'edat del pavó.
I el que fa l'autora, la Aixa Franz,
és seguir les seves històries, les seves aventures,
i fer un retrat, doncs, de la dona
en aquestes tres etapes de la vida, no?
Especialment de dones que estan, doncs,
bastant trencades,
que tenen, bueno, tenen problemes,
tenen pors, tenen històries,
tenen frustracions,
i el que fa l'autora és, doncs, això,
fer una mena de retrat
de la maduració,
de l'etapa en la qual un ja ha madurat,
i de com alguns temes, doncs,
bastant transversals a tota la vida,
doncs, són precisament això,
bastant transversals,
es viuen durant l'adolescència,
però també es viuen a l'edat adulta.
I aquests temes són, doncs, això,
l'edat, la frustració,
i la necessitat de ser algú.
És un còmic, doncs, això,
que a poc a poc va entrant,
que al principi, doncs,
sembla una altra mostra,
una altra tranxa de vi,
que diuen un altre slice of life,
de la vida de persones
més o menys normals,
més o menys corrents,
més o menys imbuïdes
d'una quotidiana,
però que a poc a poc va entrant
un petit element,
doncs, una mica inquietant,
una mica fantàstic,
en alguns dels casos,
doncs, que va definint
les vides d'aquestes tres dones
amb més profunditat
i amb més, bueno,
d'una manera més punyent,
d'una manera més dolorosa.
Ja us dic,
és un còmic, doncs,
que, bueno,
que va calant
i a mi, al final,
la veritat és que
em va enganxar molt
i des de llavors
no me l'he pogut treure
del cap.
I més per una qüestió
purament visual
que és, doncs,
aquest estil
que està fet com a llapis,
com a carbonet,
sembla improvisat gairebé
i això el que aconsegueix
l'Aixa Franz amb això
és conferir-li a tot
doncs un aire
d'enganyosa amabilitat
i d'enganyosa empatia
que encara fa més dolorós
el resultat final.
És una de les novetats
de la cúpula
dels últims mesos,
em sembla que és del febrer,
si no recordo malament,
d'aquest mateix febrer
i si no del més pesant
del gener
i jo penso que es convertirà
en un dels còmics
de referència
com a mínim
en matèria de còmic independent,
en matèria de còmic
més o menys costumista
de cara a finals d'any.
Ja en parlarem,
que ara queda molt de temps
per davant,
però, bueno,
com a mínim
això és una lectura
bastant raonable,
bastant xula
i molt ben treballada
a tots els nivells.
I don't ever want to die
Do you know this arrow
When it arches high
To meet the eagle
In the sky
The eagle flies
Using the river
As a man
A small animal
Bé, ho fem via.
Volia sentir una estoneta més
el Bill Callahan
però, com sempre,
se'ns està tirant el temps al damunt.
Només dir que
ve presentant
el seu darrer
Dream River
el seu àlbum
de l'any passat
doncs dimecres que ve,
dimecres de la setmana que ve
el Barts
acompanyat de Circuit desier
que és un grup
que entra
a tres quarts de nou.
Ell, el senyor Callahan
entra a dos quarts de deu
i penso que
a partir d'aquesta hora
és quan començarà
a fer un dels concerts
si no del més
bé, sí, del més segurament
perquè aquest senyor
és solvent
i fa unes cançons
xulíssimes.
Sentim-ho una estoneta més
però tingueu això en compte.
Dimecres 26
al Barts
en directe.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Dijous
rebem el Pau Roldán
des de Nova York.
Què tal?
Com estàs?
Hola, molt bé.
Ei, com va tot?
Bé, bé, bé.
Sí?
Està fent la rasca
que feia la setmana passada
encara o ja...
No, no, no.
Ha canviat.
Ha canviat una mica.
Ha canviat una mica?
Sí, sí, sí.
Però què vol dir
ha canviat una mica?
Ha fet un giró...
Bueno, ara...
No, ara la temperatura
si menys no
és positiva.
Ja no surts
a beure aigua
a una font
i quan surt l'aigua
de la font
es queda congelada
automàticament, no?
Exacte, exacte.
El que passava abans
és que ells, els americans
com utilitzen l'escala aquesta
del Fahrenheit
doncs aleshores
la temperatura en Fahrenheit
doncs era
era
diguem
humanament possible
saps?
En termes Celsius.
Sí.
No sé si m'explico.
O sigui, si feia
si feia menys 10
en Celsius
doncs aquí en Fahrenheit
feia
doncs 25
20-25
que bueno, que està bé, no?
20-25 positius.
positius.
Exacte, llavors clar
clar, tu deies
mira, estem a 20-25 graus
bueno, no està mal
i ara clar
aquesta setmana
les temperatures
ja són 50-60
i llavors a l'estiu
què marca?
500 o què?
A l'estiu marca
no sé
com 100
així
o 105
va, molt bé
molt bé
estan locos
estos americanos
escolta'm
escolta'm una cosa
jo et volia demanar
ja que estàs
per allà
per el que vindria a ser
aquella zona
hi ha hagut
aquesta setmana
una cosa
que suposo
que per aquí
no n'estarà
gairebé ningú
al tanto
però jo
m'agradaria
trencar una llança
a favor d'això
i és el tema
dels
talk shows
els late nights
els programes
aquests nocturns
que fan
als Estats Units
i que són
una autèntica
institució
cadascun d'ells
doncs
diguem
tota la cultura
popular
suposo que el dia següent
les feines
la gent parla una miqueta
de tot aquest tema
llavors
jo a casa m'ho plantejava
a veure
els late nights
dels Estats Units
aquí no tenen cap mena
de rellevància
no tenen pegada
però
aprofitant un estaveniment
que ara explicarem
jo m'he plantejat
si la gent
no podria pensar-se
una mica
d'apuntar-se a aquest rotllo
perquè
la veritat és que
tots coneixem
molta gent
que és fan de les sèries
molts de nosaltres
som fans de les sèries
i també hi ha gent
que mira els late nights
dels que fan aquí
que bàsicament és un
que és el del Buenafuente
es pot ser una mica
fan de les dues coses
llavors
jo pensava
si ets fan de les dues coses
per què no mirar
els late nights
que fan als Estats Units
que
bueno
es poden trobar
són fàcilment
fàcilment trobables
sí
sí
primer
és molt fàcil trobar-los
perquè estan tots
pensats
a les webs
de les cadenes
em sembla
i
el problema
d'aquest tema
és que
jo crec que n'hi ha masses
o sigui
cada cadena
en té un
i són tots molt bons
saps?
d'una banda
està
el Jay Leno
bueno
el Jay Leno
em sembla que jo no
però
està aquest
està
el Jimmy Fallon
després hi ha
el Craig Ferguson
a la CBS
després està
el Jimmy Kimmel
o sigui
i estan tots
a la mateixa hora
sí
bueno
i el Conan
el Letterman
el Conan
el Letterman
exacte
bueno
jo suposo
suposo que una mica
la qüestió és trobar
el que a tu t'agradi
el que s'ajusti més
a la teva manera
d'entendre la televisió
d'entendre l'humor
d'entendre la informació
i quedar-se una mica
amb aquest
perquè no, no
clar
o sigui
vull dir
tots és impossible
seguir-los
bueno
no sé
si tens totes les hores del dia
doncs les pots seguir tots
però
i a més
els són tots alhora
els fan tots alhora
exacte
però jo
el que volia dir
és que treia una mica
aquest tema
perquè aquesta setmana
ha passat una cosa
i és que ha començat
una de les noves temporades
una de les noves etapes
del Tonight Show
que és el show
que presentava fins ara
el Jay Leno
el Jay Leno
s'ha retirat
i ha cedit la seva cadira
a Jimmy Fallon
que tenia el seu propi
Late Night
el seu propi show
i se n'ha anat
el va deixar
i ara ha passat
el Tonight Show
que és
de l'NBC
i és com el top del top
és l'Homás de l'Homás
ha deixat la seva cadira
a Seth Meyers
que surt de Saturday Night Live
va marxar de Saturday Night Live
el Seth Meyers
i ara ocuparà
el lloc del
Jimmy Fallon
i el Jimmy Fallon
doncs això es posa
al capdavant del Tonight Show
i una de les particularitats
és que
el fan
a Nova York
i d'aquí
que et volia preguntar
com s'ha viscut tot això
no sé si la gent
se n'ha parlat
perquè
jo he vist
els tres programes
emesos fins ara
el de dilluns
el de març
i el de dinecres
i han fet
molt incapient
en aquest rotllo
de Nova York
el públic
estava enloquecido
tot ha sigut
com una orgia
d'alegria
neoyorquina
que feia espantar
sí que és veritat
que està a tot arreu
realment
tu poses la tele
i a l'NBC
l'estan anunciant
tot el dia
sí que sí
i tenen motius
per fer-ho
perquè la veritat
és que
el Jimmy Fallon
és un crac
s'ha muntat un programa
una mica a sumerida
s'ha portat
a la seva banda
habitual
que és The Roots
que és la banda
que estava amb ell
que per mi
és la millor banda
de show en directe
de televisió en directe
que hi ha al món
se l'han portada
i se l'ha instal·lat
allà també
en el seu estudi
de l'NBC
del Rockefeller Center
i la veritat
és que està fent
un programa
bastant xulo
una mica
una mica mainstream
perquè ha convidat
a Lady Gaga
ha convidat a U2
ha convidat a Will Smith
ha convidat a gent
així una mica més
més del populatxo
però la veritat
és que el tio
és un crac
és un todo terreno
i a mi és un fier
és un tio que m'encanta
el Jimmy Fallon
jo no sé
és que no sé
si se'n parla
pel carrer
pel carrer suposo
que no
no estarà tot el dia
la gent
però no sé
no sé si
jo em passo el dia
amb gent molt avorrida
que està molt capficada
en coses
que molen poc
en general
però
sí, sí
el que sí és veritat
és que
és un tema
bastant cantente
el mateix
culturalment
i sí
jo crec que és
una cosa molt positiva
per la ciutat
o sigui
a Nova York
és un lloc
en què tens
una influència
o sigui
com una exposició
contínua
a totes aquestes coses
per exemple
tu et poses un taxi
i els taxis
tenen unes teles
no sé des de fa quant
però
bueno
tenen unes teles
i allà la tele
està posada
la NBC
deuen tenir un conveni
o alguna cosa així
o sigui
a tots la NBC
no hi ha altres canals
només la NBC
em sembla que
em sembla que
l'NBC
jo sempre que pujo
un taxi
i a l'NBC
després
si ho puguis canviar
no ho sé
i aleshores
tenen com un canal
tenen teletaxi
realment
un teletaxi
i una mica de qualitat
eh
exacte
no és que punxin
l'NBC
sinó que tenen
com una mena
de
bueno
sí
com una mena
de recull
de
de tals
de l'NBC
i van posant
anuncis
diguem
i coses notícies
i tal
exacte
com el que vindria a ser
el MOU TV
del metro
que no és
la televisió del Mourinho
sinó que és
la televisió del metro
exacte
que és una tele
però clar
la diferència
és que la tele
aquesta
no està
molt
no sé
està guai
o sigui
tu passes bé
i se't fa el viatge curt
i a canvi
amb això del metro
el metro
almenys l'última vegada
que ho vaig veure
no sé
posar anuncis
de
el tema bé
i coses
una mica
una mica
sosaïna
sí que és veritat
i tot això dels taxis
sempre que no et toqui
un taxi de cascap
clar
perquè
aquesta és una altra
no?
ah també
el concurs aquest
que no sé si encara el fan
que és aquest concurs
que també el van adaptar
a Espanya
que era
doncs això
el concurs que et fiques en un taxi
i resulta que el taxi
té unes càmeres
i té un sistema de so
i de llum
i es converteix
el taxi en un plató
sobre rodes
no?
et fan preguntes
i tu et converteixes
en un concursant
i tu dius
bueno
jo és que queria ir al médico
que me hiciera una radiografia
perquè m'encuentro fatal
bueno
da igual
vostè
concurs
i tal
et fan preguntes
i tot això
sí sí
guanyes pasta
i clar
i amb el premi
doncs pagues el taxi
també
ja perfecte
potser no
potser no eh
potser si no
si no arribes molt lluny
a la ronda de preguntes
potser encara has de pagar diners
pel taxi
i potser has de pagar
un suplement i tot
pel muntatge
exacte
bueno
tornant al tema
del late night
seria molt demanar
que intentessis
colar-te
d'aquí a final de temporada
en un late night
o què?
com està la cosa?
és molt complicat?
que un dia
un dia m'ho haig d'estar mirant
per entrar amb David Letterman
que em sembla que
en aquell moment
era com l'únic talk show
que es feia
a Nova York d'aquests importants
sí
em sembla
i
el David Letterman
és una mica complicat
no sé si funciona així
pels altres talk shows
però amb el David Letterman
hi ha com una loteria
que
tu hi vas
i no sé
compres una bolleta
i després
no sé
és molt improbable
que et toqui
o si et toca
doncs et toca
d'aquí un any i mig
o així
ja
és com una mena
de promunça
de les televisions
sí
exacte
i funciona una mica
igual
amb algunes
certes obres de teatre
a Broadway
hi ha l'obra aquesta
que fa molt de temps
que la vull veure
i que no l'he vist encara
la de The Book of Mormon
dels
saps quina és?
sí
l'obra dels creadors
de South Park
sí
que té un èxit brutal
i
jo tenia entès
que era
dificilíssim entrar
i que també hi havia
un sistema
d'així
de loteria
no sé què
però un amic meu
hi va anar
va fer cua
durant cinc hores
i va entrar
i tenia uns seients
de merda
però bueno
o sigui que potser
sí que hi ha un sistema
que funciona així
amb els talk shows
doncs estaria guai
que t'informares
si pots
i vols
i tens temps
i si tens un momentet
i seria xulo
ara si poguessis anar
a un talk show
ni que fos d'aquí
al final de la temporada
sí
ho miro
o de cara
a la temporada que ve
jo què sé
i ens diguessis
què tal es viu des de dins
tota aquesta història
perquè ja dic que
insisteixo que aquí
no estem molt avançats
en el tema
talk shows
estrangers
jo diria que
gairebé ningú
se'ls mira
però penso que és un món
a descobrir
perquè és molt xulo
i és molt entretingut
i escolta
doncs mira
són tres quarts d'hora
que cada nit
te'ls pots posar
en lloc del
doncs això
del Buenafonte
o de qui sigui
el tapes
amb un talk show
fet per les persones
per la gent
que es van inventar
de veritat
els talk shows
jo bueno
no sé si caurà
en saco roto
aquesta recomanació
però de veritat
mira-vos el
el tonight show
perquè és xulo
mira de fet
ara mateix
m'ho estic mirant
per internet
home això
de nota
poca preparació
de la teva secció
però bueno
a veure què diu
no no
és una pàgina
que ja tenia oberta
la tenia oberta
claro
claro
i no
hi vas aquí
a la pàgina
del tonight show
entre de tíquets
i pots elegir el dia
per exemple
si jo volgués anar
el dia 20
que és avui
no
doncs aquesta nit
doncs si vas aquí
ai no sé com funciona
ara
mira
aquesta nit
mira
si vas aquesta nit
mira
el d'aquesta nit
ja està esgotat
sí
aquesta nit
si no recordo malament
tenen a Michelle Obama
de convidada
o sigui que
hòstia
sí
sí
no m'estranya
que estigui esgotat
sí
sí
no
bueno mira
m'ho estic mirant ara
per la setmana que ve
estan tots esgotats
ja t'ho faràs
ja t'ho muntaràs
bueno
aquesta és la missió
que et posem
i la conclusió
de la secció
el juzgat de pau
doncs
ja no sé ni quina és
no sé ni d'aquestem parlant
ni si tens cap mena de juzgat
sobre alguna qüestió
no
doncs
deixem que et pregunti
sobre alguna altra qüestió
no sé
la política exterior xina
el teu juzgat de pau
és positiu o negatiu?
negatiu
negatiu
sí
sí
estan una mica
massa comunistes
encara
doncs
el juzgat de pau
sobre la política exterior xina
és
xepi xepi
cosa que queda
queda registrat
això va a missa
els analistes
els analistes
sociopolítics
d'arreu del món
doncs
sentiran aquest informe
i
els seus
els seus estudis en això
bueno doncs
Pau Roldan
moltes gràcies
parlem la setmana que ve
a veure si
aviam si vaig colat
a veure si t'has colat
en algun xou
i si no
doncs
no t'amoïnis
va
et donem
fins al final de temporada
vinga
tampoc
tant de pressa
moltes gràcies
una abraçada
des de Sant Just
fins a Nova York
gràcies
fins la setmana que ve
adeu
em té absolutament flipat
el nou disc
de Saint Vincent
que es diu
Saint Vincent
igual
no puc fer res més
en tot el dia
que sentir-lo
bueno no
no és veritat
però em té molt flipat
és molt xulo
però l'haurem de tallar
hem de tallar la pobra
Annie Clark
però el que podem fer
és sentir-la la setmana que ve
perquè total
tenim molts programes
per davant
doncs mira
ja la setmana que ve
ja sentirem un tema
del darrer àlbum
de Saint Vincent sencer
perquè no volia
deixar-me
de recomanar
un parell de pel·lícules
que arriben a les cartelleres
aquesta setmana
una
doncs
ja us comentava
al principi del programa
és una miqueta òbvia
però no per això
és menys
bueno
l'hem de tenir menys en compte
tot al contrari
és una de les estrenes
de l'any
amb tota seguretat
que és
Hair
és la nova proposta
de l'Espai Jones
aquest poper
de l'indi nord-americà
l'autor de pel·lícules
com
como Sergent Malkovich
com Adaptation
o com
Donde Viven Los Monstros
que ara ha tornat
amb aquesta mena
de drama futurista
que transcorren
en un futur
no molt llunyà
on un senyor
que interpreta
el gran
grandíssim
enorme
Joaquim Fènix
s'enamora
de
a veure com ho explico
el seu sistema operatiu
diríem que és un senyor
que té una mica
de problemes personals
acaba de deixar-ho
amb la seva parella
és escriptor
de cartes d'amor
és a dir
hi ha gent
que necessita cartes d'amor
i el tio
els hi escriu
treballa en una empresa
d'això
i un bon dia
s'instal·la un nou sistema operatiu
que està guiat
per una veu femenina
la veu d'una persona
que la interpreta
Scarlett Johansson
i
és una veu
que t'organitza
la teva agenda
de contactes
i totes aquestes històries
les teves tasques
i tot això
i al teu
no se li acut
res més
que enamorar-se
d'ella
i establir
una relació
que no direm
on va a parar
és una pel·lícula
que es mou
entre la ciència-ficció
el drama romàntic
i la comèdia
però
bueno no
comèdia no gaire
ni a poc de comèdia
però sobretot
és un drama romàntic
molt molt molt ben enfocat
amb un estil visual
absolutament bestial
a la línia
del que fa l'Espec Jones
que potser podria tenir
un petit referent
en un curtmetratge
migmetratge
previ que va fer l'Espec Jones
que es deia
I am here
que parlava
de dos robots
que s'enamoraven
que establien
també una relació
afectiva
és una pel·lícula
super delicada
super emotiva
i amb aquest puntet
humorístic
que acaba de rematar
la feina
és una pel·lícula
un punt irònica
un punt àcida
que examina
les relacions
entre les persones
i les
diguem
que les posa
en un context
de
bueno
doncs això
en un context futurista
en el qual
els mitjans
de comunicació
ja s'han apoderat
de les nostres vides
és una recomanació
que us fem
d'aquelles que no tenim
cap mena de dubte
de vegades sí que fem
recomanacions dubtoses
però aquesta
segur que us encantarà
perquè és una pel·lícula
fantàstica
i l'altra recomanació
sí que és una recomanació
més delicada
i que la poso
una miqueta més
en quarantena
jo
si
a les persones
que sé que tenen
el mateix gust
que jo
els hi recomanaré
sense cap mena de dubte
però jo sóc conscient
que és una
recomanació
doncs això
que com us dic
s'ha d'anar una mica
amb peus de plom
però en fi
és una proposta
diferent
radical
totalment
inesperada
que es diu
Two Years It See
que és un documental
o un documental
diferent
dirigit per Ben Rivers
l'any 2011
però que arriba
ara a les nostres
cartelleres
concretament
a una sala
de Barcelona
que és el
Zoomseig
o Zoomzike
o Zoom no sé què
com es digui
la veritat és que
encara no he sabut
com es pronuncia aquest nom
Zoomzike
suposo
si ho sabeu
truqueu-nos
sisplau per telèfon
i ens ho dieu
que és la sala
que estrena
aquesta pel·lícula
que és un
doncs això
és un documental
en blanc i negre
en un blanc i negre
com
amb un tractament
molt curiós
que sembla fins i tot
gairebé
cinema mood
com si fos
cinema mood
com si fos
un d'aquells documentals
de principis de segle
tipus Robert Flaherty
tipus tota aquella gent
tipus tabú
i tot allò
i parla d'un senyor
que està
doncs
viu a la naturalesa
és com una mena
d'aramita
un senyor
que fa
una vida
absolutament ascètica
en el cor de la naturalesa
i ja està
parla d'aquest tio
i la pel·lícula
adopta tots els ritmes
naturals
i els ritmes
diguem
de la parsimònia
i l'espera
que significa
doncs això
viure enmig de la naturalesa
rodejat de
vegetació
i ja està
buscant-se
la vida
com pot
i sense parlar
òbviament
amb ningú
perquè el senyor
està sol
i no fa
massa res
en tot el dia
clar
és una pel·lícula
com us dic
molt arriscada
de recomanar
perquè
bueno
doncs
no és cinema convencional
i a més
no és un cinema
d'aquell que
depara moltes
sorpreses
en forma de molta acció
i molta
molta història
si al contrari
és una pel·lícula
que té plans
molt llargs
i que està construïda
sobretot
a base de temps morts
és gairebé
un cine
gairebé experimental
i no és
de l'agrat
de tothom
però jo penso
que si us voleu
arriscar
i si voleu
provar coses
noves
doncs aquesta
Tu iers et sí
que s'estrena
demà mateix
en aquest cinema
és una opció
bastant
bastant xula
We live on
an equal
Montreira
and
we
and we
make a lot
of noise
because
we love
each other
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon vespre, benvinguts un dijous més al Babilònia.
Aquí estem amb bona companyia, com sempre,
per parlar de les arts, de la cultura, del cinema, del teatre, no?
De sexe no, eh?
Oh, llavors...
Bueno, podem parlar també de sexe, si voleu.
Bueno, doncs pleguem, va.
Perfecte.
També m'allògui.
Rosa, com estàs?
Bé, molt bé, amb la veu ja recuperada.
Sí, la faringitis ja...
Pràcticament, pràcticament recuperada.
Fantàstic, m'ha agradat moltíssim.
Sí.
I el Jaume, que el tenim com sempre aquí.
Sí, com sempre, i espero que per...
Ho he fet un toro?
Ho he fet un toro?
Ho he fet un toro?
Ho he fet un toro, però brau ja.
Un brau.
I el torito brau, que cantava el fari, no?
Que lleva botines i no va descalzo, aquell clàssic de la música...
A mi sempre m'havia agradat la comparació que es feia de bou o de toro.
O de toro, sí, sí.
O de brau.
Jo sempre havia assimilat el toro, eh?
Ai, el...
El bou és mans.
El bou és mans.
És què?
Mans, mans.
Mansó, sí, sí.
Mansó, és dòcil, és per fer, clar, feines, feines, així.
En canvi, l'altre...
L'altre és el caràcter en persona.
Molt bé, escolteu una cosa, ja que parlem d'abraus, és una cosa així molt tonta,
i potser a partir d'ara deixarà alguna gent d'escoltar-nos, no, ho dic en sèrio.
No crec.
Coneixeu el monument de Rafael Casanova?
Sí.
Que va fer el que hi ha al carrer Alibé i cantonarà de Sant Pere.
Cada 11 de setembre hi vaig.
Exacte.
Doncs, hi ha un estudi, i és seriós, l'escoltor es diu Rosent Noves, eh?
Conegut al període, doncs, del modernisme català, i hi va fer una primera obra que es deia Torero Ferit, eh?
L'any 1870 i alguna cosa, no, perdó, 1870 i alguna cosa, que està al Manac de Barcelona,
i llavors és un torero que cau, està fet en bronze i gira el cap cap a dalt amb una cara de patiment, no?,
perquè està, l'han tocat, eh?
L'han tocat, eh?
L'han tocat.
I llavors, què passa?
Que quan es va fer aquest monument que li van encarregar per col·locar al Passeig Lluís Companys,
va agafar la mateixa cara.
I, clar, l'efígie del Rafael Casanovas és l'efígie del Torero Ferit, d'acord?
Ho dic per al tema aquest de...
Mira, és una curiositat, sí, no?
Mira, doncs, al final les cultures conflueixen.
Això és cert.
Ja està.
O sigui, que pateix.
Que pateix.
Al final les cultures...
Però Rosent Noves va agafar...
No està documentat, però si et mires la cara d'aquest torero ferit, que és d'ell mateix,
amb la cara que té el Rafael Casanova a punt de caure, no?,
que va ser ferit a la cama a punt de caure en aquell moment,
doncs és la mateixa cara.
Per tant, té la cara d'un torero.
Mira, aquesta setmana també estem de...
de celebració...
No ho estàs dient com una contradicció.
No, però és un coneixement...
És una conècdota, mira.
No, però pensem a una cosa.
En aquella època, la festa dels toros era una festa absolutament
que no tenia cap connotació espanyolista, eh?
En cap moment, eh?
No ho diré mai, eh?
I aquí a Barcelona era una plaça torera de primera línia.
Evidentment.
I no ho diré del Torí, del Torino, que estava a la Barceloneta, eh?
Que hi havia 14.000 persones allà dins.
Per tant, és un concepte diferent al d'art.
És una mica per fer merder.
Clar, home, i a més amb dues places de braus, de curses.
Sí, sí, sí.
Però teníem així.
A veure, aquesta setmana hem estat també de celebració
de la novel·la del Paco Candel als altres catalans.
Ah, mira.
També.
És l'excursió de cultures, que digui jo.
Per això, per això.
Molt interessant i tant.
Molt bé, doncs avui tenim moltes cosetes.
Hem de seguir parlant.
La setmana passada, com no estava aquí la Rosa,
doncs vam dir que ens faria un petit comentari
de l'enemic del poble, de l'Enric Ibsen,
el Teatre Lliure.
i el Jaume es parlarà de les titelles,
perquè aquí donem espai a tot allò que té a veure amb el món infantil,
que ens agrada moltíssim.
I tant.
Indibusos animats, titelles, clar que sí.
Amb la Sireneta, amb aquesta revisió del conte del Hans Christian Andersen.
Seguirem amb música, amb el festival Rajmaninov,
a l'OBC, que la Rosa va a disfrutar d'aquesta potència rusa.
Allò, directament.
El Jaume es farà un mix entre una conferència del Matthew Trim
i sobre la diferència entre Catalunya i Escòcia,
i també es parlarà d'una d'aquestes paraules magnífiques
que té l'almanac del cordill.
I per últim parlarem de...
És que això del cordill anem malament.
Encara dura, eh, el tema del cordill, eh?
Veus com dèiem això del sexe que va a conèixer?
D'una de sí, d'una de sí.
Ja vam dir que no l'esmentaríem més, el cordill.
D'acord, ho vam dir, eh?
L'almanac.
I llavors, parlarem de cinema, parlarem d'una pel·lícula,
que ja hem parlat, però li farem una revisió, potser musical,
a propòsit del Lwin Davis, que ja sabem pronunciar-ho,
aquest Lewin, que sembla que deien, és Lwin Davis.
Sí.
Dos pel·lícules dels Goya, La ferida,
i la Rosa ens parlarà de Vivir és fàcil con los ojos cerrados,
ara en Guanyadora.
I per últim, si ens queda temps,
perquè com sempre anem a córrer cuita,
parlem de Nebraska i parlem d'una pel·lícula original,
diferenta del Michel Gondry, que és L'espuma de los días.
Tindrem com a convidat de fons a Bob Dylan,
justament un dels convidats en aquesta pel·lícula dels germans Coen,
que apareix al final de la pel·lícula,
tindrem com darrere fons,
i també escoltarem per allà al mig un número 1,
que ara fa 27 anys,
d'aquella cançó dels bons jovis que es deia Living on a Prayer,
que era d'aquells himnes del rock, no?
Però ja fa 27 anys, eh?
Déu-li-do.
Jo recordo com votava amb aquesta cançó, quan ballava jo, eh?
Mare de Déu, senyor.
Que tu ets molt jovenet.
Sí, calla.
Veus, la que a mi m'agradava fa més anys,
la que he comentat abans, no?
Sí.
Que ahir també, ahir feien l'aniversari,
la cançó de Simone and Garfunkel,
Els Sounds of Silence, eh?
Els Sounds del Silenci, també.
Ah, ah.
Si fem memòria, la posem la setmana que ve, d'acord?
Sí.
Vinga, jo ho miraré també de portar-la.
Doncs vinga, Rosa, comencem per en Amic del Poble.
Sí, com no?
A veure, és una obra de teatre,
bueno, ja ho has dit tu, no?
Que és l'autor, és l'Ibsen,
aquest autor norueg, no?
Ho estic dient bé.
Encara s'està representant al Teatre Lliure de Barcelona.
És una...
I un siu menys, oi?
Sí, bueno, de fet, tenien una data d'acabament,
però com que hi ha hagut molta demanda,
han pogut prorrogar una setmana o dues més,
perquè això està molt bé, eh?
És una llàstima, també, quan venen les obres
i amb tan poquet temps en cartellera
i que la gent està esperant
que es vagin venent entrades per poder anar ampliant, no?
Però, bueno, si això també, per una altra banda,
vol dir que hi haurà variació i renovació de programació,
doncs, mira, Déu-n'hi-do, no?
Està...
També és positiu, no?
Bé, doncs, és un...
Bueno, no és un tema,
és que tracta diversos temes.
Ja l'altre dia vau fer una miqueta d'introducció
de què va, l'explicació.
Ho situem de nou ràpidament,
un poble on viuen
tota l'economia del poble pràcticament està basada
o es beneficia de l'existència d'un balneari,
clar, imagineu-vos els comerços, els hotels,
tota la gent, totes les professions
i tota la feina al voltant d'això, no?
De la riquesa que crea aquest balneari.
Llavors, hi ha dos germans en el poble,
un és l'alcalde i l'altre és el metge del balneari, eh?
Aquest metge és el personatge que fa el Pere Arquilloé
i ell fa unes anàlisis amb l'aigua
i, bueno, descobreix i comprova
que aquelles aigües no són bones,
són nocives per la salut humana,
o sigui que això s'ha d'alguna manera
o netejar o tancar
i prendre una sèrie de mesures, no?
Clar, imagineu-vos quan ell ja això ho fa,
o intenta fer públic, no?
Ja primer el seu cercle més proper,
quan ho intenta fer públic, no?
Ja aquí intervenen ja la família,
ostres, vigila, que és la teva,
la nostra font de vida també,
ostres, que tens uns fills,
després les pressions que pot arribar a rebre
també pels mitjans de comunicació,
els periodistes en un primer moment
sí que s'alien amb ells
i, ostres, això és una notició,
això ho hem de dir,
això a la població ho ha de saber,
però de seguida quan arriba
a oir des de l'alcalde,
que és el seu germà,
és l'alcalde,
ostres, doni-do,
ja aquí ja tenim també
el conflicte ja originat, no?
I de seguida també ja apareixen
les forces econòmiques,
que és, doncs, el president
de l'Associació de Comerciats
i tot això també amb molt bones maneres,
però clar que el senyor li va dir,
escolta'm, és el nostre mitjà de vida,
i llavors és aquest enfrontament
que perdura,
és una obra del segle XIX,
però que perdura avui dia
amb una vigència pleníssima, total,
és aquest enfrontament, no?
Que ha de prima més,
que ha de valdrà més,
el bé comú
i la sinceritat i la veritat,
pesi el que pesi
i costi el que costi això,
o, pel contrari,
això s'ha d'amagar,
s'ha de tapar,
s'ha d'ocultar
i hem de continuar vivint
com si no passés res,
perquè aquí hi ha una sèrie
d'interessos econòmics
i socials
i un benestar
que és...
Clar,
la polèmica està servida,
la discussió està servida
i aquí
la gent es pot posicionar
com vulgui, eh?
perquè l'obra no es posiciona.
No,
jo és que precisament pensava
i esperava
i potser és una miqueta
una decepció
que vaig tenir jo,
però, bueno,
també ho entenc perfectament.
Jo pensava que
l'Ibsen
es posicionava més
cap a dir,
escolta'm,
és que aquí
s'ha de prevar
la salut
de les persones,
eh?
Per davant
de qualsevol tipus
d'interès
econòmic,
o ja dic,
o de pressions
o de forces de pressions
o de grups
de lobbies de pressió
o de poder...
I no,
almenys
la representació
i la versió
que s'ha fet
al lliure,
que el director
és el Miguel
del Arco
qui ha fet
aquesta versió,
jo,
no sé,
Jaume,
que tu també
ho vas veure,
jo vaig trobar
que va deixar
una visió
molt oberta,
de dir,
jo exposo
les dues bandes,
uns tenen
la seva raó
per això,
per això,
per això,
i els altres,
els que consideren
que aquests fets
no s'han de
publicar,
no s'han de fer públics,
no cal alarmar
a la població,
anar trampejant
com puguem,
bueno,
doncs també et donava
les seves,
no?
I una miqueta
veus aquest debat,
aquest diàleg,
aquesta demagogia,
fins i tot.