i natural. Les obres han inclòs el soterrament de la línia elèctrica aèria, la renovació de l'asfalt i actuacions per millorar la mobilitat, com la creació d'un espai reservat per vianants i la instal·lació d'elements reductors de velocitat. A més, s'ha dut a terme una nova ordenació de l'aparcament amb l'objectiu d'optimitzar l'ús de l'espai públic i millorar la seguretat viària.
Pel que fa a joventut, el Casal de Joves de Sant Just acollirà el 21 de març a les 10 del matí a la Sala Utopia una intensió de creació en aeris adreçat a joves amb experiència prèvia, una activitat centrada en el desenvolupament artístic i expressiu a partir de tècniques aèries.
El monogràfic se centra en l'exploració creativa amb l'objectiu de construir seqüències i peces pròpies, utilitzant teles i altres elements aeris. La iniciativa busca convertir la tècnica en llenguatge artístic, aprofundint en la vessant expressiva de la disciplina. L'activitat està adreçada a persones d'entre 12 i 40 anys en pràctica prèvia en aeris i té un cost de 7 euros en 70.
I en cultura, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Poesia, que se celebra el 21 de març, el Servei Local de Català de Sant Just ha organitzat una motiva trobada a l'emissora municipal. L'acte ha consistit en la lectura col·lectiva del poema Foc d'Ocell, una de les obres més destacades de l'escriptor mallorquí Blai Bonet. La iniciativa, que ja s'ha convertit en una tradició anual, ha reunit alumnes del nivell bàsic 2 de català, els quals han volgut compartir la riquesa cultural dels seus països d'origen.
La professora del servei local de català, Irene Sabrià, ha estat l'encarregada de contextualitzar l'acte. Segons Sabrià, l'objectiu principal ha estat posar en valor la força verbal i la sensibilitat extrema de l'obra de Bonet, tot utilitzant la poesia com a pont entre diferents cultures. Els participants han llegit el mateix text en diverses llengües, demostrant la musicalitat i la capacitat d'emoció que transmet la literatura més enllà de les fronteres lingüístiques. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elías. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elías i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dijous i ja estem a les portes del divendres. Per tant, a les portes també del cap de setmana, que sé que molts de vosaltres ja l'esteu esperant. Però va, ara sí, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem repassant l'actualitat futbolística amb l'Albert Miranda, seguidament Racons del món amb l'Adrià Hernández i posarem fi amb la vida joc descobrint un nou joc de taula.
Ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El govern de la Generalitat ha aprovat un suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions d'euros per garantir el funcionament dels serveis públics mentre no hi hagi nous pressupostos. La mesura arriba a fruit de l'acord entre Salvador Illa i Oriol Junqueras per retirar els comptes del 2026 i donar més temps a la negociació entre socialistes i republicans.
Aquest suplement no implica endeutament, sinó que permet utilitzar recursos ja recaptats via impostos. Els diners es destinaran, entre altres, a millorar els sous dels docents, dels Mossos, de reforçar la sanitat, la dependència i la despesa farmacèutica, així com impulsar el lloguer social i mantenir les bonificacions del transport públic. Tot i això, encara quedaran més de 3.000 milions d'euros
pendents de cobertura que el govern espera incloure en nous pressupostos. Ara sobre un procés de negociació que no serà gens fàcil, però que tant el Partit Socialista com Esquerra confien en arribar a un acord que permeti aprovar uns pressupostos adaptats al context actual. La formació de Junqueras ja no marca la cessió de l'IRPF com una línia vermella, però sí que exigiran avenços en la qüestió i en millores en l'autonomia econòmica de Catalunya.
Tenint en compte el calendari actual, si s'arriba a un acord, els nous comptes podrien ser provats al Parlament entre el mes de juny i el mes de juliol.
La guerra a l'Orient Mitjà entra en una nova fase amb atacs directes a infraestructures clau de gas i de petroli, que posa en risc el subministrament energètic mundial. El detonant ha estat l'atac d'ahir d'Israel contra el jaziment de gas de South Park, el més gran del món, compartit entre l'Iran i Qatar.
Inicialment es va apuntar a una possible implicació dels Estats Units, però el president Donald Trump ha negat qualsevol participació i ha assegurat que no en tenia coneixement. Malgrat tot, la premsa nord-americana ho contradiu i asseguren que va ser un atac conjunt amb Israel.
Teheran ha respost aquesta matinada atacant instal·lacions energètiques a Qatar, Kuwait, els Emirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita, provocant incendis, afectacions en refineries, en ports i també en dipòsits de combustible. Des de l'Iran asseguren que les represàlies per l'atac encara han de continuar.
Veient la resposta iraní, les pressions dels països del golf pèrsic, aliats, recordem, dels Estats Units, Trump ja ha rectificat. Ha confirmat que Israel no tornarà a atacar el jaciment de South Park.
Aquests atacs ja estan tenint un impacte directe sobre el mercat energètic, amb noves pujades del preu del petroli i del gas. El barril de Brent, de referència a Europa, ja supera els 115 dòlars, acostant-se als màxims registrats el 2022.
mentre que el gas natural frega els 70 euros per megawatt hora. Aquest increment s'ha traslladat també als mercats financers, amb caigudes a les borses asiàtiques i obertures en negatiu a les europees. Els analistes apunten que els mercats no només temen problemes en la distribució, sinó també una possible reducció de la producció.
fet que podria tensionar encara més els preus en els pròxims dies. Segons els experts, l'evolució dependrà de l'afectació a les infraestructures energètiques, ja que els danys més profuns podrien allargar la recuperació dels preus. Davant d'aquest escenari, la Unió Europea ja estudia mesures per contenir l'impacte i reforçar la seva estratègia energètica.
escala.
Malgrat tot, els Estats Units continuen llançant un missatge totalment triomfalista sobre la guerra amb l'Iran. El secretari de Defensa, Peter Hecht, ha afirmat que estan guanyant de manera decisiva i que els objectius militars s'estan complint segons el previst. Segons el Pentàgon, les forces nord-americanes han atacat més de 7.000 objectius i han debilitat significativament la capacitat militar iraniana, especialment el programa de missils i la seva indústria de defensa.
El cap del Pentàgon també ha confirmat la petició d'un pressuport extraordinari de fins a 200.000 milions de dòlars per sostenir l'esforç militar i ha defensat que cal garantir tots els recursos necessaris per a les seves tropes. En aquest context, el secretari general de l'OTAN, Mark Rut, ha defensat l'estratègia nord-americana i també l'israeliana. Ruté també ha remarcat la importància de reobrir l'estret d'Hormuz.
En contra, Antonio Guterres, secretari general de l'ONU, i Caja Calas, l'alta representant d'assumptes exteriors de la Unió Europea, han condemnat la guerra i han demanat una sortida immediata.
El Banc Central Europeu manté els tipus d'interès al 2% per sisena vegada consecutiva. L'organisme admet que el conflicte a l'Orient Mitjà està encarint els combustibles i obliga a revisar les previsions econòmiques. El Banc Central Europeu alerta que la guerra pot fer pujar la inflació i frenar el creixement i ja ha revisat l'alç de les previsions. Preveu una inflació del 2,6% el 2026.
La decisió arriba després que la Reserva Federal dels Estats Units també hagi optat per mantenir els tipus, en el seu cas el 3,5%.
Quart dia de vaga al sector educatiu amb noves mobilitzacions i talls a carreteres a diversos punts del país. Mestres i professors han bloquejat vies com l'AP7 a Girona, la C58 al Vallès i la C32 i l'ENA2 a Mataró, en una jornada amb el suport de pagesos, bombers i altres col·lectius.
A Girona, milers de manifestants han arribat fins a la delegació del govern, mentre que al Vallès i al Maresme s'han produït talls importants i moments de tensió amb els Mossos d'Esquadra. El seguiment de la vaga es situa al voltant del 30%, segons el departament, però els sindicats l'eleven molt per sobre.
Paral·lelament, els metges també estan de vaga aquest dijous i també demà divendres. Segons el Departament de Salut, el seguiment és del 5%, mentre que els sindicats el situen al voltant del 30%. Els professionals denuncien la manca de negociació i reclamen millores en les condicions laborals dels metges.
La setmana de mobilitzacions culminarà demà amb una vaga general del sector educatiu a tot Catalunya, que coincidirà amb la també mobilització del col·lectiu de metges. I ara a la informació de Sant Just anem amb els titulars municipals.
Entra en funcionament la segona fotolinera a Sant Just d'Esvern, a Mas Lluí. La instal·lació, situada al carrer de Maria Montessori, permet carregar fins a quatre vehicles elèctrics i s'integra a la xarxa metropolitana amb energia fotovoltaica i autoconsum compartit.
Completada la millora integral del carrer de la Riera amb nova xarxa d'escenajament, l'actuació incorpora clavegaram, soterrament elèctric i millores en mobilitat, seguretat viària i ordenació de l'aparcament.
Intensiu de creació en aeris per fomentar l'expressió artística al casal de joves. L'activitat, prevista el 21 de març a la sala Utòpia, s'adreça a participants amb experiència prèvia i proposa treballar la creativitat a través de teles i elements aeris.
I ara toca ritme, ara toquen els esports.
El Barça va golejar el Newcastle i ja és equip de quarts de final. Els de Hansi Flick van guanyar per un molt contundent 7-2 gràcies a una segona part extraordinària. Els golejadors van ser Bernal Lewandowski amb un doblet, Fermín Laminllamal i també Rafinha amb un altre doblet, sent així el màxim jugador, el màxim jugador no, el jugador més ben valorat del partit.
La primera part va estar marcada per una màxima igualtat entre els dos conjunts i abans de la mitja hora el marcador ja era de 2 a 2. L'amint, a l'afegit de la primera part, va posar el 3 a 2 per marxar amb bones sensacions als vestuaris. I la segona part, en canvi, va ser un monòleg absolut del Barça, que va passar per sobre d'un Newcastle totalment superat. Amb un inici fulgurant en 15 minuts, el Barça va anotar 3 gols per deixar sentenciada l'eliminatòria.
Rafinyà va culminar la golejada al minut 72. La nota negativa del partit va ser la recaiguda d'Eric Garcia i les molèsties de Joan Garcia, però les proves realitzades aquest matí han descartat lesions i tots dos estaran disponibles pel cap de setmana.
I amb la jornada d'ahir, els quarts de final queden ja totalment definits. El Barça i l'Atlètic de Madrid es tornaran a trobar en un duel que promet ser d'alt voltatge. L'anada es disputarà a Barcelona i la tornada a Madrid. En el mateix quadre, l'Arsenal se les veurà amb l'Sporting de Lisboa. El Madrid, en canvi, s'enfrontarà a un dels rivals més forts, el Bayern de Múnich, amb la tornada a l'Allianz Arena.
I el PSG de Luis Enrique es veurà les cares amb el Liverpool. Els partits d'anada es disputaran els dies 7 i 9 d'abril i la tornada el 14 i 15 d'abril.
I el Futbol Club Barcelona femení ja és a la final de la Copa de la Reina després de superar ahir el Badalona Women per 4 a 1 el Johan Greif. Després d'una primera part molt treballada, Alexia Putelles va obrir el marcador just abans del descans i va ampliar distàncies a la segona meitat des del punt de penal. Quique Nazaret i Eva Pajor van completar la goleixada. El Barça s'enfrontarà a l'Atlètic de Madrid el pròxim 16 de maig a Gran Canària en una final que promet moltes emocions.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui tornem a Catalunya i ens n'anem directament a les Terres de Ponent amb una cançó molt infravalorada d'un dels grups més prometedors de l'escena musical catalana. El tema d'avui té un ritme festiu i també irònic que es retrata amb humor i critica un estereotip molt concret d'una part de la societat barcelonina. La lletra dibuixa el perfil d'un jove de classe alta amb una vida marcada pel consum, les aparències i també per certs privilegis.
Però, a mesura que avança la història, aquest personatge comença a mostrar esquerdes, relacions superficials, manca de motivació i un aboïdor que no pot omplir ni amb diners ni amb imatge. El missatge del tema, per tant, és clar, és una crítica social feta des de l'humor a una manera de viure basada en el consumisme i en les aprenses. També parla del xoc entre diferents realitats socials i de com a vegades sortir de la pròpia bombolla pot fer replantejar-t'ho tot.
Pel que fa al grup, formen part d'una generació d'artistes catalans que combinen música festiva amb lletres plenes de referències culturals. El seu estil barreja pop, electrònica i també influències urbanes, amb una identitat molt marcada i una gran capacitat per connectar amb el públic jove. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la.
La cançó va sortir l'any 2022 i forma part de l'àlbum Retrats. El grup és originari de la ciutat de Lleida i el títol de la cançó té el nom d'un dels barris de classe alta de Barcelona. Què? Com ho tenim això? Doncs va, que soni Serriaboy de Saxeni.
Com un sarria, voy, vull comprar-ho tot, tot. Com un sarria, voy, vull comprar-ho tot, tot. Com un sarria, voy, vull comprar-ho tot, tot. Com un sarria, voy...
Ja vull tornar a anar de beix i al capot i mig de laca Sempre guardarà en secret el que porto a la butxaca Un retrat de Riqui Puig i un bon gint d'ampolla maca Mai es sap quan una tònica et demanarà petaca I al bar sempre que fa amb llet i que no falti la nata Diu la mama que va que era un cop va acariciar una vaca Diu el papa
diu el papa que mai vagi de passeig, que mai vagi de passeig, que allò és tot un niu de ratat. Com un sarrià, boi, boi, comprar-ho tot, tot. Com un sarrià, boi, boi, comprar-ho tot.
Avui m'han presentat aquest xaval, de vell de dalt a baix, conegut els reservats com el boi de Sarrià. Cayetano català, madrilenya amb platgeta, feminista que convida però només per tocar teta. S'interessa quan li dic que tinc cas a la Cerdanya, diu que Pere i la mare un cop acaricià una vaca, diu que ell no ha pogut
No hi ha pujat mai coixerola en sa vida, que per anar a la neu no li calte li cadira.
ja no va a la second house queda a casa sense els pares diu que fan el canet rock que està ple de perros flautes però tampoc fa festa a casa els seus amics són de mentida sol el volen per la farra i a l'estiu per la piscina ja fa una temporada vol canviar d'estil de vida no sap el que li passa però el tenis no el motiva l'ha deixat la novia el govern li ha tret la visa perquè al cabro de son pare li han pillat tot lo de suïssa me l'importo cap al magba perquè
D'aquella nit el boi és una altra persona Ara festa pel rabal, escolta a punt i reflexiona I a l'acaba la nit sempre fa cap a oquina ona Ei, ei, com usaria boi? Bui, cremar-ho tot, tot
Doncs una cançó molt divertida, però també amb una reflexió molt interessant. Estiu atents a aquest grup a Saxeni, perquè tenen molt de futur i estan fent les coses molt i molt bé. I aquest tema, aquesta cançó és un exemple, clar, és una cançó molt, molt i molt bona. Però va, ara sí, passem a l'efemèride del dia.
Avui, 19 de març, és el Dia del Pare, un dia especial per commemorar, recordar i posar en valor aquell referent que ha estat al nostre costat des del primer dia, donant-ho tot per a nosaltres sense demanar res a canvi.
Els pares hi són sempre, ens han acompanyat en els primers dies d'escola, en el nostre primer partit de futbol, de bascat o de tenis, també en la nostra primera esbroncada i, evidentment, en els moments més feliços de la nostra vida. Són un suport incondicional i que ens estimem més que res al món.
I a vegades, potser, aquestes persones, els pares, no ens diuen gaire t'estimo, però ens demostren el seu amor cada dia, amb gestos petits i quotidians com una mirada, un consell, una preocupació constant o una exigència per ser sempre millor. La seva simple presència ens dona seguretat i, sense dubte, la relació pare-fill o pare-filla és una de les formes més pures d'amor que podem trobar.
Ser pare no és només donar vida, és ensenyar a viure-la, és estar-hi quan tot va bé, però sobretot quan tot es complica. És aixecar-te quan caus, és confiar en tu, fins i tot quan tu mateix tens dubtes. És ser refugi, però també impuls. I és veritat que no tothom té un pare, però tots, o gairebé tots, tenim algú que ha fet aquest paper.
Algú que ens ha guiat, que ens ha cuidat, que ens ha ensenyat valors i que ens ha ajudat a créixer. Un avi, un tiet, una mare, un amic o qualsevol altra persona que s'hagi convertit en el nostre referent. Avui, evidentment, també és el seu dia. A vegades, als fills ens costa expressar el que sentim. Ens costa dir t'estimo i m'incloc. Ho pensem, ho sentim, però no sempre ho diem. I potser avui és una excusa perfecta per fer-ho. Per parar un moment, agafar el telèfon, fer una abraçada o simplement...
Mirar als ulls i dir-ho. Perquè el temps passa, i passa molt ràpid, i aquests moments són els que realment importen. Avui donem gràcies, gràcies a tots els pares per tot el que han fet per nosaltres, per les renúncies, pels esforços, pels silencis i per les seves paraules. Per donar-nos la vida, però sobretot per ensenyar-nos a gaudir-la. Perquè al final els pares, en qualsevol de les seves formes, són això, un far, una llum que ens guia en la foscor per acabar arribant a bon port.
Dit això, feliç dia a tots els pares del món i gràcies de tot cor.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb tota l'actualitat futbolística, evidentment amb l'Albert Miranda. Jo no separo la brossa, em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Provem en català.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya. I ara sí, comencem amb les accions. Comencem amb l'actualitat futbolística amb el gran Albert Miranda.
Bona tarda, Albert, què tal, com estàs? Bona tarda, Gemma, què tal, com estàs? Bé, bé, jo, la veritat que molt bé, molt content de tornar-te a tenir aquí, clar que sí. I tu, bé? Jo sí, jo molt content. Content, eh? Això sempre és la meva segona casa. Molt bé, i tant que sí, ja saps que això és casa teva, Albert, rai d'esvern, ja ho pots posar al currículum, eh?
Sí, sí, no, ho posaré, però el primer, el primer ho posaré. Em sembla que ja està ahir tot, potser. Molt bé, Albert, doncs escolta, hem tingut una setmaneta xula, eh?, a nivell esportiva, a nivell de futbol, sobretot, perquè hem tingut la Champions League, que ho hem comentat a les notícies, que ja s'han definit aquests quarts de final que a tots ens engresquen. Si et sembla, Albert, comencem per repassar una mica la jornada d'ahir. De fet, podem comentar la jornada sencera d'aquests vuitens de final, d'aquesta tornada, perquè també recordem van jugar dimarts,
Per tant, si vols, comencem primer pel dimarts, que fa una mica més de temps, no? Sí. I anem amb els partits. Quin et va sorprendre més del dimarts? El dimarts va jugar al Real Madrid, que era una mica el plat fort, el plat contundent. Sí. 1-2 contra el Manchester City i a quarts, escolta, i prou fàcil, no? Sí, bueno, al final l'expulsió del Bernardo Silva és de canta. És clau. Sí, és clau pel partit. Al final ja era una eliminatòria quasi sentenciada, no?, amb el 3-0 del Bernabéu.
I, bé, amb l'expulsió al minut 17 de Bernardo Silva... Ja no hi ha partit. Ja no hi ha partit al final. A part, és un penalti... És expulsió i gol. Exacte, és expulsió i gol, com tu ben dius. I ja el Madrid es fica amb 0-4, diguem, no? I 4 gols amb un menys és molt difícil. Si és molt difícil amb un menys... Un partit que comença 0-0, es remuntar 4 gols és quasi impossible. Exacte.
Exacte, totalment d'acord amb aquesta anàlisi. El Real Madrid t'ha sorprès? Perquè al final crec que ningú s'esperava aquest rendiment, eh? Home, et mentiria si et digués que no, però sí, m'ha sorprès, sí. O sigui, al final, quan va sortir el sorteig del Madrid City... Ningú donava un duro pel Madrid. Ningú donava un duro i ja ningú li va sorprendre un altre cop.
Però al final el City arribava molt millor, té un equipàs, només cal veure el seu plantell. Però sí, el Madrid tenia moltes baixes, molts lacionats, fins i tot 10 lacionats i 10 peces importants dins de l'equip.
I Arbeló, doncs, tàcticament ho ha fet molt bé, els dos partits, sobretot el primer, perquè ja ho hem comentat el segon, però sobretot el primer, home, un 3-0, el partit d'Aida, el City de Guardiola, que no faci ni cap gol. I és reconeixible, a més. Clar, clar, o sigui, a més, Valverde sigui hat-trick, que no és una cosa que passarà tots els dies, ni molt menys, però clar.
No sé, aquell dia va sortir tot i amb un 3-0 al final conserves una mica el partit, el City t'atacarà per diestro siniestro i al final tindràs molts espais que al Madrid això li va molt bé. I al final 1-2 i al Madrid a quarts, clar que sí. Anem a seguir comentant els partits, una mica més ràpid Chelsea-PSG, al final va endavant de l'equip de Luis Enrique, 2-8 en el total, el PSG fa por.
Bueno, semblava que era l'eliminatòria més igualada, no?, del requadre. Sí, traient la del Madrid, sí. Sí, perquè al final era, era un altre cop la final del Mundial de Clubs, o sigui, que igualtat hi havia, segur. Però, bueno, al Camp del París, un pass, un 5-2, crec. O sigui, un resultat molt semblant al del Madrid City. I després, a Stamford Bridge, un 0-3.
que no sé tu, però això a mi em fa por, eh? Sí, sí. O sigui, un 2-8, eh? Sí, sí, va sorprendre a més, perquè al final el Chelsea s'ho jugava tot, esperàvem una molt bona versió del Chelsea i no, 0-3, i escolta, el PSG amb bastanta facilitat ja és a quarts de final i, home, va guanyar la Champions l'any passat i torna a ser un candidat molt, molt.
A part, si el Madrid guanyés, en aquell cas el Bayern, s'enfrontaria el PSG o el Liverpool. El camí d'aquest quadre, el quadre esquerre, podríem dir, és complicat. Anem a seguir amb els partits del dimarts. Sporting 5, Bodo 0. El somni del Bodo s'ha acabat. La il·lusió de molts. M'ha sorprès, em va sorprendre molt.
Sí i no. Jo crec... Però 5-0. Ja, però és que l'esporting a casa... Sí, però venia de guanyar. El Bodo venia de guanyar a l'Inter de Milà. El Josep Meadze. A l'Inter de Milà, al City, al Metropolitano, al Dortmund... Però no, no, s'ha acabat el somni. Però s'ha acabat el somni. De fet, era la il·lusió de molts. Jo m'incloc. Sí, sí, sí. Al final...
doncs fa gràcia, un equip modest, un equip de Noruega, de l'Àrtic, que això no passa mai, i home, que es planti a vuit anys de final, que tinc la possibilitat d'arribar a quarts de final, o sigui, ja és una cosa brutal. Totalment. Però bueno, sí, s'ha acabat la il·lusió, però bueno, al final l'esporting, si ha passat és perquè s'ho ha morescut, i al final un sincero no el fa tots els dies.
Però hem de dir que l'Sporting és una mica la pentafocs d'aquests quarts de final, que de fet s'enfrontarà contra l'Arsenal, que va guanyar l'Heverkusen. L'Arsenal és un dels grans favorits per aquesta Champions League, però sempre hi ha aquesta por de dir que potser l'Arsenal en els moments importants no acaba de brillar tant com hauria.
Exacte, a mi me'n recorda molt el Liverpool de l'any passat, que va quedar primer a la Lliga de Campions també, després sí que és veritat que se'n va fer el PSG als vuitens i va acabar eliminat, però l'Arsenal de moment està tenint un camí fàcil, diguem, a vuitens el Bayern-Reverkusen, ara quarts el Sporting de Portugal…
plantant unes semifinals sense haver-te enfrontat a cap rival. I a semifinal seria o l'Atleti de Madrid o el Barça, que ara parlarem, però l'Arsenal jo crec que després farem pronòstics, però és bastant favorit per mi. I al final és un equipàs, o sigui, té doblades totes les posicions del camp, o sigui que...
El partit Arsenal-Leverkusen, bé, et de sorprendre? No, el que m'esperava, o sigui, al final... 2-0, no? Fàcil, o sigui, ni molt ni poc, saps? El just, o sigui, tampoc hi ha més, el suficient. Barcelona-Newcastle, 7-2, partidars, no? Partidars, el que semblava que la primera part seria una cosa molt justa. Sí, sí, sí.
Home, jo crec que tots els culers estàvem una mica, bueno, cagats en la primera part, perquè vam veure un Newcastle que va fer un partit pràcticament igual que el que va plantejar a St. James Park. Jo vaig tindre la sort de fer la prèvia ahir, pel voltant del Camp Nou, i la gent confiava en un 3-0, però, òbviament, mai després, un 7-2. Algun tenia por de... Deia un 2-1, però, bueno, al final, un 7-2 és...
Jo crec que no reflexa el que ha sigut la eliminatòria. No, no. Crec que no. No, perquè el global és un 8 a 3. Exacte. Però realment hi ha hagut 90 més, 45 més, són 130... Sí, diguem que 3 quarts de la eliminatòria ha estat igualada i després l'últim...
L'últim quart s'han estat desigualtat. Els 135 minuts d'igualtat i 45 de show. Jo crec que la clau està en el penal que xiula al final de la primera part, que és claríssim, que ningú dubti, que és claríssim, inclús es dubta amb la vermella, que més clar impossible.
Però això, al final, un gol abans del descans... Toca molt. Quan ja no pots treure ni la pilota del mig camí i tal, doncs sí, toca molt. De fet, ho va dir l'entrenador, que d'allà no es van reposar. I al final, la segona part no es troba, però el Newcastle està com boig, no sap per on anar. I el Lewandowski... I el Barça surt amb tot. Lewandowski i Fermin fan el 4-2, el 5-2, potser? I el 6-2, també? Sí. Sí.
Sí, amb el 4-2 ja em des un vendaval que allò ja no. Sí, la veritat és que la reacció, jo em quedo amb aquesta eliminatòria, em quedo amb la reacció d'aquesta segona part, les coses estaven una mica complicades i escolta, el Barça va dir prou, s'ha acabat i va sortir el millor joc del Barça, la seva millor versió.
I escolta, quan el Barça està enxufat i fa les coses bé, fa aquestes coses. I això es va unir amb la debilitat del Newcastle a nivell mental, o sigui, ja es veia el partit que... Quan et fan 3 gols en 15 minuts... Exacte, és perquè alguna cosa estàs fent malament, però molt malament. I el Barça, clar, estava molt bé, o sigui, clar, amb espais, si li deixes espais i estan mig fins i tal, doncs ja fan un vent de bali i ja no els pots parar, clar. Total, total.
L'altra eliminatòria d'ahir també va ser Tottenham-Atlètic de Madrid, que d'aquí va sortir el rival del Barça. L'Atlètic de Madrid va perdre, però com venia d'un bon resultat a l'anada, finalment serà equip de quarts. El Tottenham, escolta, va plantar cara, eh?
Sí, jo crec que l'Atlètic de Madrid va patir una mica, no diria molt, perquè al final, en cap moment del partit, el Tottenham va rebaixar la distància de dos gols de l'eliminatòria, o sigui, al final dos gols és un marge bastant gran, però home, quan es fica 1-0 al minut 30, dius, compte, després fica l'Atlètico, fica un altre cop el Tottenham, 2-1, un altre cop allà,
I bueno, després 2-2, 3-2, si al final ja... Sí, el 2-2 va sentenciar el partit. El 3-2 és com... Va, hi va passar el mínim 90, vull dir. Però el 2-2 ja sentenciar el partit, si no estava sentenciada l'eliminatòria. Però bueno, jo crec que l'Atlètic de Madrid és un rival molt dur pel Barça. De fet, ho estàvem parlant venint cap aquí, tu i jo. Sí, sí, sí.
Sí, és un dels grans partits d'aquests quarts, aquest Barça-Atlètic de Madrid, perquè a sobre hi ha una mica de ganes de venjança per part del Barça per aquesta semifinal de la Copa del Rei, que va acabar com va acabar, però serà un partit dur, eh? Home, és que de fet, no sé quants Atlètics-Barça hi haurà en dos mesos o mes i mig, però potser estem parlant de set partits, eh?
O sigui, dos de Copa del Rei, dos de Champions. Ah, vale. Juntant els de Copa del Rei passats. Sí, exacte. Són cinc partits amb Messi mig. Sí, el de Lliga, no va ser? Quan va ser? Sí, va ser el de Lliga, també, no? El de Lliga és... Però dintre de poc, també. Bueno, sí, sí, que hi haurà... Que aquesta temporada tindrem molts Barça-Atlètics. Sí, sí, mínim. A cinc mínim. Això està clar. I, bueno, jo crec que serà un bon partit. Serà un bon partit. Un partit igualat.
La tornada és al Metropolitano. Això fa por, eh? Això fa por. Això fa por, però... Jo crec que la clau del Barça és anar al Metropolitano amb un 2-3-0. Sí, clar, això seria... Això és la clau, és la clau. La sanitat fantàstica. Sí, sí, sí. Al final l'Atlètic va guanyar...
a un equip que va quedar top 4 i recordem que si un equip estava top 4 jugava la tornada dels quarts de final a casa i clar, li treu com a aquest comodí al Tottenham i se'l queda ell i després primer i segon jugant fins a les semifinals a casa que seria el Bayern i l'Arsenal, així que bueno, veurem, jo crec que estarà molt més igual de la que la gent ho diu i a fet tenim el precedent de Copa del Rei
Seguim amb altres partits d'ahir, Liverpool 4, Galatasaray 0, vaig veure el partit, el Galatasaray va aguantar la primera part, però es veia venir, que això acabaria a favor del Liverpool. Bé, el Galatasaray una mica era també una mica la ventafocs d'aquests vuitens, un equip divertit, et diria, amb Oiximent i amb jugadors de aquest estil. Sí, diria anarquic. Sí, també anarquic.
Però bé, el Liverpool és molt més bon equip i estaran als quarts. Sí, no hi ha molt més. Al final, els equips turcs a casa, a Turquia, es fan molt forts. De fet, el Gatsalai ha guanyat el Liverpool, l'empata de l'Atlètic de Madrid, o sigui, ha tret bons resultats.
ha guanyat la lluvia, o sigui que està molt bé, però clar, fora de casa perden molt, o sigui perden molt. Sí, no és el mateix. Exacte, 4-0. I no sé si ho has vist, una anècdota, una cosa que va passar, que el dit de Noah Lach, que s'ha fet una mena d'amputació, el dit, el polze,
i, ostres, li van ficar oxigen i tot. Sí, sí, no, va ser fort. A més, se'l veia molt impactat, evidentment, no? Perquè el Xucà, crec que era amb el cartell publicitari, no? Sí, exacte, sí. Es va mitjamputar un dit. Sí, sí, la veritat és que és fort, és fort. O sigui, si sou aprensius, la imatge no la mireu perquè, uf. I l'últim partit va ser el Bayern 4-Atalanta 1, global de 10 a 2. És flipant, això, eh? A mi el Bayern em fa molta por, eh?
Però fixa-t'hi, eh? El Bayern sempre fa molta por, sempre fa molta por, fins a quarts de final, els semis, però després arriba dels partits grans i tot s'iguala. Pot ser, sí, sí, sí. A veure, s'ha de dir que va jugar contra l'Atalanta, que també era dels rivals fluixos. Sí, o sigui, l'Atalanta al final era l'únic italià que quedava als vuitens de final, i bueno, o sigui, jo crec que la diferència ha sigut abismal, o sigui, al final un 10-2, al Turcam es fiquen 6 gols,
i després a la tornada amb tranquil·litat 4 a 1. Sí, sí, va debutar un noi de 16 anys i el porter també, o sigui que... Sí, sí, no, no, la veritat és que el Bayern fa por, fa por, fa por. Fa por, sí, sí. Però anem a comentar una mica... Al final és la Champions, no? I la Champions tenen els millors equips, o sigui que...
Però la veritat és que marcadors molt adultats, eh? Sí, sí. Perquè jo ho comentàvem, no? L'eliminatòria Chelsea-PSG, 2-8. La del Barça, 8-3. Tot en amb 5-7. Bayern, 10-2. O sigui, marcadors contundents, eh? Aquesta temporada sembla que els marcadors de 1-2, 2-0...
1-0 no ens veurem gaire i de fet el team Premier team la Liga ha guanyat la Liga ha guanyat la Liga crec que era un balanç de 20 gols a favor a 8 en contra i no només això que l'únic que ha sobreviscut ha sigut el Liverpool Liverpool i
i Arsenal, però dos de sis, saps? Que també s'ha anat el Chelsea, que juguen al PSG, el Chelsea, Tottenham, Newcastle i City, o sigui, 4 a 6, que bé, ara als quarts de final, qui porta més equips és la Lliga Espanyola. Sí, és veritat, amb tres, i el dolent, en aquest sentit, és que només quedaran dos com a molt. Però bé, almenys un
Així és veritat, és un factor també bo. Anem a comentar aquests encreuaments. Primer encreuament, PSG-Liverpool, partides... Bueno, tots són partides. Següent encreuament, Real Madrid-Bayern de Múnich. Tercer encreuament, Barça-Atlètic de Madrid. I quart encreuament, Sporting Arsenal. Anem a començar pel més fluixet, l'hem comentat una mica, Sporting Arsenal. Alguna cosa per comentar?
Jo diria molt poc. Al final la tornada és a l'Emirates. Sí que potser a l'anada està més igualada pel tema factor camp, que l'Sporting és bo al seu camp. Però bueno, jo crec que si l'Arsenal no passa seria una catombe molt gran. Sí, l'Sporting està a quarts i està a quarts per mèrits propis, però clar...
s'enfronta a l'Arsenal, que és un candidat número 1 o número 2 per guanyar el títol. Al final... Sí, és el que dèiem al final. L'Arsenal ha tingut aquesta sort de tenir un camí fins a la semifinal teòricament molt fàcil. Que després l'esporting de Lisboa pot sorprendre perquè té un bon equip, evidentment, però sobre el paper...
el marge de probabilitats és molt descompensat. Totalment, no, o sigui... Per mi és un 80% o un 85% que l'Arsen el passa. Sí, jo el mateix, un 85-15, un 80-20, alguna cosa així. Sí, sí. O sigui, no crec que estigui més igualat.
Anem amb la següent, el Paris Saint Germain. Bueno, anem a fer el mateix quadre. Recordem que en el quadre dret està el Barça Atlético i l'esporting Arsenal. Per tant, Barça Atlético ho hem comentat bastant ja. Partit molt complicat. El Barça haurà de tenir la seva millor versió si vol estar als quals de final. Apliquem el mateix per l'equip del Xolo.
ganes d'aquest partit perquè és el que dèiem, hi ha una mica de deutes pendents. Sí, sobretot pel Barça, entenc que voldran retornar-se a l'Atlètic de Madrid, al final queden eliminats de la Copa i bueno, és un títol, la Copa del Rei és un títol i bueno, jo crec que
que veurem un Barça molt actiu, amb moltes ganes. Jo crec que el Barça no tornarà a cometre els errors que pot perdre, però no tornarà a cobrar-ho. O sigui, pot quedar a eliminar. O sigui, tu amb l'Atlètica de Madrid, en partida de dos d'anada i tornada, pots perdre tranquil·lament. O sigui, al final, tu veus el plantell de l'Atlètica de Madrid i dius que és això, saps? Sí, sí, sí. Però el Barça també ho té, un bon equip, un molt bon equip.
però potser la tornada al Metropolitano, jo crec que tot es decidirà allà, a la tornada, o sigui, no crec que cap cosa estigui decidida, on sigui que passi una cosa molt semblant al que va passar a la Copa del Rei, que mira que aniria així, però jo crec que, no diria 50-50, jo crec que el Barça és una miqueta més favorit, li dono jo un percentatge més gran, potser jo li faria un 45-55 pel Barça.
jo faria una mica més faria un 65-35 a favor del Barça sí, sí, sí, confio confio, has d'anar amb els nois de Canseflik anem a passar a l'altre quadre un dels partits més xulos també és el PSG-Liverpool perquè quins dos equips més atractius, més ofensius que segur que ens donaran una eliminatòria plena de gols, bueno, espero
i plena d'emocions i escolta jo si m'he de mullar el PSG parteix com a favorit perquè el Liverpool no està passant pel seu millor en un moment de la temporada però aquí pot passar qualsevol cosa sí, estic d'acord amb tu també la tornada a Anfield perquè el Liverpool va quedar tercer llavors jo penso que el PSG és una miqueta favorit però la veig molt igualada igual que la del Barça Atlètic o sigui
Sí, és veritat que el factor tornada a Liverpool Sí, Anfield l'ha preta molt Encara que el Liverpool aquest any no sigui el Liverpool que va guanyar la Champions, per exemple Sí, però és veritat que la Champions, mira Estan complint la Champions Exacte, és el Liverpool ha fet un mercat d'estiu molt bo
Tenen un equipàs. Tenen un equipàs. S'han gastat molts calés. Sí, sí, 300 milions o més. O sigui que, bueno, el PSG, que no em va dir el PSG, que és Qatar, no? Sí, també. O sigui, bueno, jo crec que estarà molt xula la eliminatòria. Al final, és el mateix partit que hi va haver l'any passat, on el PSG va guanyar la Champions. És veritat. Que va eliminar el todopoderoso Liverpool.
Escolta, doncs venjança, eh. Venjança al Liverpool, que l'eliminatòria es va acabar als penaltis, els penals, o sigui que també va ser ànfil, eh, la tornada. Doncs això, mira, més motius per pensar que serà una eliminatòria xula i igualada, eh. Jo crec que podem agafar les crispetes. I tant, i tant que sí. Escolta, anem amb l'últim, Real Madrid-Bayern de Múnich, també un dels grans partits d'aquest quart de final. Abans ho comentàvem, el Bayern fa bastanta por...
Tu creus que el Madrid pot tornar a carregar-se un gegant? Pot tornar a carregar-se, en aquest cas, el Bayern de Múnich? Jo et diré que si hi ha un equip que ho pot fer és el Madrid. Això és veritat. Al final, o sigui, el Madrid pot estar bé, pot estar pitjor, però tu saps que almenys a la Champions, a les altres competicions, no ho saps, però que la Champions competirà molt i molt bé. Sí, sí, sí. Sobretot el Bernabéu. Bé, el Bernabéu ja fora, però sobretot el Bernabéu, al final, l'estadi, tot el que porta, no?
Llavors, jo crec que des de fa dues setmanes, jo crec que la victòria de Baleidos de l'1-2, crec que va donar força al vestuari. Després l'aliminatòria contra el City d'un 3-0, això també dona molta força i dona aquest link amb l'afició. I bé, que passis contra el City quan no et donaven favorit, això et dona més alegria, més energia.
I bé, jo crec que potser el Bayern és una miqueta més favorit per la tornada a l'Alens Arena, però també s'ha de recordar que el Madrid recupera molts jugadors importants, com pot ser Mbappé, carreres, com pot ser, crec que Bellingham potser arriba...
Courtois no. Courtois ha descartat, baixa important. L'Olinning també ho fa bé. Sí, l'Olinning ja ho vam veure fa dos anys. Sí, sí. Però sí, Courtois un mes i mig de lesió. I, bueno, o sigui, recupera tres peces importants, peces de gran nivell. Sí, sí, total. I jo crec que estem més igual del que la gent es pensa, però jo crec que el Bayern és una miqueta més favorit per la tornada de l'Alenç.
Sí, sí, sí, crec que també que al final serà un partit més igualat del que la gent es pensa perquè és el que tu dius, eh? El Real Madrid al final en aquestes competicions europees sempre treieu la seva millor versió, mai tenen por, sempre tiren endavant i de fet et diria que els rivals tenen por del Real Madrid en Europa.
Per tant, serà una eliminatòria molt, molt igualada, però també dona una mica més com a favorit al Bayern de Múnich, perquè crec que venen en un moment de forma una mica més bo, i a part això de la tornada a l'Allianz, doncs escolta, és un plus perquè a Alemanya també apreta l'afició.
No, sí, a part el Bayern és un històric, o sigui, el Bayern té 5 o 6 Champions, crec que té 5, però bé, el Bayern sempre està... O sigui, de fet, que és l'equip que dels últims 15 anys, crec, vaig veure l'edat d'ahir, que ha arribat en 12... No, dels últims 12 anys ha arribat les 12 vegades a quarts de final. No, no, sí, sí. O sigui, que això és una edat que t'implica, a part que té un equipàs, potser el millor davant de centre, que és Harry Kane, Jaúl Iceta, Luis Díaz, que aquest trident és molt perillós...
I jo crec que sí, que el Bayern és una mica favorit pel tema de l'Aliens, però jo crec que estarà bastant igualada. Veurem, ja ho veurem. Anem a fer una mica de màgia, anem a treure una mica la bola del futur. Anem a imaginar-nos unes semifinals. Vinga, va. Com te les imagines tu? Primer pel quadre dret.
Recordem que Barça-Atletico i Sporting Arsenal. Home, a veure, és un compromís això, però jo crec que l'Arsenal segur, o sigui és futbol, però l'Arsenal. I després, clar, és que la tornada del Metropolitano a mi m'agafa molt de cop. Llavors... Diré Barça, diré Barça, sí. Diré Barça, molt just. Diré que el Barça passa per un gol.
Jo també m'imagino aquesta semifinal i m'agradaria veure l'Arsenal... Sí, l'Arsenal no, l'Arsenal... M'agradaria veure l'Arsenal en una semifinal perquè a veure si ha superat els seus fantasmes, no? I un partit Barça-Arsenal, bueno, seria un festival, eh? També et dic, l'Atlético de Madrid no em sorprendria que estigués a la semifinal, tampoc. I escolta, l'altra semifinal, què?
Jo veig un Bayern PSG. Sí, potser és el més fàcil, no? Potser és... Sí, és el més fàcil de pronosticar. Sí, no? Sí, sí, sí. Al final, sí, sí, jo crec que el PSG és una mica de superhéroe al Liverpool com està ara mateix, que al final, quan arriben aquestes dates, ja ho vam veure l'any passat. Clar, és que també et dic, falta un mes, eh? Vull dir... Sí, perquè ara ve la parada de seleccions i tal. Poden canviar coses.
Pueden canviar coses, però jo crec que sí. Contragafe, PSG Bayern. I ja si fem un exercici de màgia total, anem a una final. Imagina't alguna final.
Ostres. Bayern PSG, no sé què dir, eh? La tornada seria l'Alain Serena, si és veritat. Hòstia, eh? Ostres, ostres, tu. Després quedarem molt en la ment, eh? Veurem això i direm que burros. Després l'esport de Portugal arribarà a la final, Raps. Però si t'has d'imaginar una final. Home, jo... És que me l'estic imaginant des de fa dies...
Un Bayern Arsenal. Primer i segon a la Lliga és per alguna cosa. Tot pot passar, al final t'expulsa en un o un penalti i tal. Però el normal jo crec que seria un Bayern Arsenal, crec jo. Jo, mira, tiro una mica de mal cor. Evidentment, tiro mal cor. I diré també, un Bayern-Barça. La sexta?
No m'ho diguis això Albert, que ja em poso tonto si m'ho diuen això de la sexta. Fa molta por dir-ho, perquè fa respecte, però escolta, el Barça està bé, anem a confiar. Normalment aquí a Can Barça som molt pessimistes,
Va tio, anem a intentar-ho, clar que sí, ens vam quedar a les portes l'any passat. Anem a somiar, anem a somiar amb la sexta. I la final llavors? Bayern-Barça. Escolta, una final, el Barça no per finals. Ah!
El Barça fa molt que no perd una final. Jo crec que des de la del Milán. Va ser Milán o va ser Torín? No, vull dir la contra el Milán, que va perdre 4-0, crec, o 3-0. Potser sí. Fa molts anys, eh? Però, bueno, no ho sé. El Barça des d'aquell moment n'ha perdut cap final europea. Exacte. Doncs, bueno, anem a confiar. O sigui, la sexta, no? La sisena? Sí, sí, sí. Va, va, va. Ja he confiat. Opa, opa, opa. Opa, opa, opa, opa.
Ja confio en la sisena. Escolta, ens hem quedat ja sense temps, Albert. El temps ens ha volat parlant de la Champions League. Hem fet un anàlisi i un resum i inclús uns pronòstics molt bons del que està sent i del que serà la Champions League. Jo crec que avui no dóna temps a jocs. No, no, no. Si vols...
podem dir que aquest diumenge hi ha un derbi, no? Bueno, mira, ens queda un minut, anem a completar-lo amb un derbi. Explica'ns aquest derbi, a veure. Real Madrid, Atlètic de Madrid, diumenge a les 9. Exacte, és un partida, és el gran partit de la jornada. Segur. Com veus el partit?
Home, jo crec que hi ha mitja lliga pel Madrid, i jo crec que l'he dit a Madrid... Sí, sí, si el Madrid perd... Sí, ja es despedeix. Compte. Comptant amb la victòria del Barça contra el Rayo, que es juga el diumenge també, no?, a les dues. Sí, sí. Jo crec que, home, si no passa res, guanyar el Barça, el Rayo, serien set punts...
el Madrid tindria molta pressió. Jo crec que l'Atlètic de Madrid sempre contra el Madrid, encara que sigui un tòpic, es deixa a la vida, perquè al final és un derbi. Però, de fet, el Madrid no guanya l'Atlètic a la Lliga des de fa molts anys. O sigui que, bueno, jo crec que el Bernabéu
Has de guanyar. El Madrid sempre està obligat a guanyar. El Madrid s'ho juga tot. Però el Madrid es juga... El titular podríem dir que és... 3 quarts de lliga al derbi del diumenge. El titular és aquest, eh? I tu estaràs amb crispetes, no? El diumenge. Sí, sí, sí. Jo estaré allà, que no em perdré ni un segon d'aquest partit. Animaràs el xolo? Sí, evidentment. Sí, sí, sí. Albert, gràcies per venir. Gràcies per aquest anàlisi. I ens retrobem més endavant. Gràcies. A tu, Jaume. Adéu. Adéu.
Ah, tornem d'aixòs de bollet i ho resolem. Bona tarda, us informa Marguell.
L'administració Trump obre la porta a demanar uns 200.000 milions de dòlars adicionals per finançar la guerra a l'Iran, uns diners que s'afegirien als 150.000 milions suplementaris que el Congrés ja va autoritzar a l'inici d'aquest conflicte. Donald Trump diu que la petició és sensata considerant la volatilitat del món en què vivim. Washington, Oriol Serra, bona tarda.
Bona tarda. El president dels Estats Units ha justificat l'ampliació del pressupost militar arran de la informació filtrada pel Washington Post, segons la qual el Departament de Guerra vol demanar un paquet de més de 200.000 milions de dòlars per afrontar la guerra contra l'Iran. Els demanem per molts motius, fins i tot més enllà del que parlem que passa a l'Iran. Aquest món és molt volàtil.
I el poder de l'equipament militar i el poder d'aquest armament és impensable. No voleu ni saber-ho. Estem sent molt sensats. El president nord-americà s'ha dirigit a la premsa durant una trobada amb la primera ministra del Japó a la Casa Blanca. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Washington.
Més notícies, Cristian Roldán. En clau econòmic, jornada de pèrdues generalitzades a les borses per la pujada dels preus del gas i el petroli. L'Ibex 35 s'ha deixat més d'un 2% i ha tornat a liderar les pèrdues a Europa. Mentrestant, el gas natural doble el preu que tenia abans de la guerra i ja supera els 60 dòlars per megavat hora.
El petroli Brent ha arribat a pujar fins a prop dels 120 dòlars per barril i ara se situa al voltant del 100. L'encariment de l'energia ha obligat el Banc Central Europeu a empitjorar les seves previsions d'inflació i de creixement. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha alertat de les conseqüències en l'economia si s'allarga el conflicte.
Una guerra prolongada podria provocar un augment més gran i més durador dels preus de l'energia a part de minvar la confiança. Aquests factors reduirien els ingressos i farien que les empreses i les famílies tinguessin més dubtes a l'hora de gastar. El Banc Central Europeu ha mantingut avui els tipus d'interès al 2%.
Una associació jurídica ha presentat una querella criminal contra quatre exconsellers i els càrrecs d'anteriors governs de la Generalitat per presumpta malversació en la gestió de la Dagaia. L'entitat que es diu Acció Cassandra es va constituir ara fa un any per defensar, segons expliquen, els interessos col·lectius de la minoria nacional catalana. Entre les irregularitats que denuncien hi ha l'abús sistemàtic del procediment d'emergència per adjudicacions o pagaments indeguts entre el 2016 i el 2024.
Diversos informes, tant de la Sindicatura de Comptes com de l'ofici d'Antifrau, van arribar a quantificar en 167 milions d'euros els diners pagats indegudament per la Dagaia. Els síndicats d'educació pugen el to en el quart dia de vaga en escoles i instituts amb mobilitzacions a les comarques de Girona, el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Després dels talls a les principals carreteres d'aquestes zones, els manifestants han entrat algunes de les seus territorials d'educació. Demà la vaga està convocada a tot el país.
La Fiscalia ha reconegut per primera vegada que la policia franquista va torturar l'activista independentista Blanca Serra a la comissaria de la Via Laietana, a Barcelona. Això va ser l'any 1977. Ara bé, demana que s'arxivi provisionalment la causa perquè no n'han pogut identificar els autors. Barcelona, Txell Vallespi, bona tarda.
Bona tarda a Òmnium Cultural Iridia, denunciant que la petició d'arxivament de la Fiscalia consolida la impunitat del franquisme i lamenten que no s'hagi posat nom als agents que van torturar les activistes independentistes Blanca i Eva Serra a Via Laietana el 1977, malgrat que ha accedit als expedients policials de les detencions. Sònia Olivella diu que estudiaran totes les vies legals possibles per tirar endavant el cas...
i ja ha anunciat que recorreran l'arxivament tal com vol Blanca Serra, que avui no ha pogut atendre els mitjans de comunicació perquè no es trobava bé. Seguirà amb la lluita, que ella té molt clar que el que s'ha de demanar és justícia i reparació, però una justícia que inclogui posar noms i cognoms als autors i que inclogui que Via Laietana sigui un espai de memòria.
Els esports, Ruth Vilà, bona tarda. Bona tarda. El Barça juga des de les 6, partit de l'Eurolliga de bàsquet a la pista del València. Els Blaugrana busquen acabar amb una ratxa negativa de 4 derrotes consecutives a la competició europea. Aquest partit acaba de començar i també la transmissió que fem, com sempre, a l'aplicació de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT.
El porter blaugrana Joan Garcia podrà jugar diumenge contra el Rayo Vallecano. Aquest matí ha passat proves mèdiques que descarten cap lesió després que ahir no va poder acabar el partit contra el Newcastle per molèsties a la cama. El Barça i l'Atlètic de Madrid jugaran una de les eliminatòries de quarts de la Champions.
L'anada serà el Camp Nou dimecres 8 d'abril i la tornada al Metropolitano el dimarts 14. Pel que fa a les lesions, el Madrid ha tingut menys sort. El protet Ivo Courtois farà sis setmanes de baixa. El Berga es perdrà els quarts de final de la Champions contra el Bayern de Múnich.
Pau Labadosa jugarà a la segona ronda del Màster 1000 de Miami. En primera ronda ha superat en dos sets la bielorussa Alexandra Sasnovich. I també aquesta tarda comença a disputar-se sense adornir de Noia a la Copa Masculina d'Hockey Patins. Avui es juguen els dos primers partits d'aquí un quart d'hora amb el comptat, Calafell Reus i a tres quarts de nou Noia-Barça. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
El carrer de la Riera ja es disposa d'una nova xarxa de clavegram després de la finalització dels treballs d'urbanització que ha permès completar el sistema d'assanejament i millorar la infraestructura viària. Fins ara aquest carrer no comptava amb xarxa d'assanejament, fet que obligava a gestionar les aigües residuals fins al punt de connexió amb la xarxa existent. L'actuació ha incorporat un col·lector, una estació d'abombament i una canonada d'impulsió d'aigües residuals, solucionant aquesta mancança estructural.
També s'ha millorat la gestió de les aigües pluvials, ja que a la part baixa només hi havia una xarxa que abocava directament al medi natural. Les obres han inclòs el soterrament de la línia elèctrica aèria, la renovació de l'asfalt i actuacions per millorar la mobilitat, com la creació d'un espai reservat per vianants i la instal·lació d'elements reductors de velocitat.
A més, s'ha dut a terme una nova ordenació de l'aparcament amb l'objectiu d'optimitzar l'ús de l'espai públic i millorar la seguretat viària. Pel que fa a joventut, el Casal de Joves de Sant Just acollirà el 21 de març a les 10 del matí a la Sala Utopia una intenció de creació en aeris adreçat a joves amb experiència prèvia, una activitat centrada en el desenvolupament artístic i expressiu a partir de tècniques aèries.
El monogràfic se centra en l'exploració creativa amb l'objectiu de construir seqüències i peces pròpies, utilitzant teles i altres elements aeris. La iniciativa busca convertir la tècnica en llenguatge artístic, aprofundint en la vessant expressiva de la disciplina. L'activitat està adreçada a persones d'entre 12 i 40 anys en pràctica prèvia en aeris i té un cost de 7 euros amb 70 euros.
I en cultura, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Poesia, que se celebra el 21 de març, el Servei Local de Català de Sant Just ha organitzat una motiva trobada a l'emissora municipal. L'acte ha consistit en la lectura col·lectiva del poema Foc d'Ocell, una de les obres més destacades de l'escriptor mallorquí Blai Bonet. La iniciativa, que ja s'ha convertit en una tradició anual, ha reunit alumnes del nivell bàsic 2 de català, els quals han volgut compartir la riquesa cultural dels seus països d'origen.
La professora del Sabrei Local de Català, Irene Sabrià, ha estat l'encarregada de contextualitzar l'acte. Segons Sabrià, l'objectiu principal ha estat posar en valor la força verbal i la sensibilitat extrema de l'obra de Bonet, tot utilitzant la poesia com a pont entre diferents cultures. Els participants han llegit el mateix text en diverses llengües, demostrant la musicalitat i la capacitat d'emoció que transmet la literatura més enllà de les fronteres lingüístiques. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbel, 98.1. Ràdio d'Esbel.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogolell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
I ara sí, arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem amb Racons del món amb l'Adrià Hernández.
Bona sintonia aquesta, eh, Adrià? Bona sintonia. Home, s'ha de viure la vida. Què tal? Com estàs? Bé. Content o què? Home, igual que un dimecres. Avui hem tingut una mica de canvi d'horaris. Avui ens toca Racons del Món el dijous, però bé, ens adaptem al que toqui clar que sí. I a més, avui tornem a viatjar amb Racons del Món. Tornem a Europa aquest cop. Tornem a Europa. I anem a descobrir alguna cosa interessant, no? Segur. Sí, de fet, avui...
El nostre objectiu és tornar a Europa, on descobrirem les repúbliques bàltiques. Però crec que és interessant que comencem amb aquesta cançó. Molt bé. Amb aquesta cançó, no? Amb la que ve ara. Amb la que ve ara. Espera que l'hem de preparar. Ara sí, ara tenim. Amb aquesta, eh?
Aleshores Adrià, entenc que anem a Itàlia.
No, estaria bé, però... No, aquesta cançó, segurament algú ja l'haurà reconeguda, és de l'any passat del Tommy Cash, la cançó Espresso Macchiato, però és d'un cantant estoni, tot i que canti en italià, però és un dels països dels quals parlarem avui. Vale, escolta, m'has dit Republiques Bàltiques, m'has dit que Estònia també està aquí, però què són les Republiques Bàltiques, quins països conformen?
Anem a contextualitzar què conformen les repúbliques bàltiques. Les repúbliques bàltiques són tres petits països del nord-est d'Europa, en concret estem parlant de Lituània, d'Estonia i de Latònia, i són uns països que últimament s'estan posant bastant de moda, i que entre elles avui els parlarem tots en aquest únic programa,
Sí, perquè he vist molt que molta gent el que fa és una ruta dels tres països a la vegada, oi? Sí, és el més habitual, sobretot més aviat a l'estiu, quan la gent té més temps en general per poder fer una ruta, però són petits països que tenen una relació històrica i cultural i política,
Molt lligades entre si, per tant, val la pena avui parlar-ne els tres en hora. A més, és el que tu deies, no? Estan... O sigui, és veritat que cada cop entres a Instagram i veus a més gent... Entres a Instagram i veus qualsevol cosa... I veus més gent que està vostres. La Tònia, ara Estònia, ara Lituània. Per què està tan de moda això?
Ara està especialment de moda, ja que primer, són països que són relativament econòmics, però sobretot el seu atractiu és també històric, ja que la història del segle XX i la història medieval que tenen aquests països resulta ser bastant interessant, però especialment per dues coses, que són el seu atractiu monumental, o sigui, té unes ciutats medievals i culturals que són espectaculars, i sobretot jo crec que el que defineix molt bé aquests països és la natura,
Són països els quals majoritàriament estan despoblats, llavors la possibilitat de veure entorns naturals de gran bellesa és àmplia. Per tant, destaca en això, per riquesa natural entenc que estan tan a dalt d'Europa muntanyes de bavetxules, no?
No són exactament països muntanyosos, són països que estan més bé en una plana, però sí que destaquen per tenir grans boscos. A més, és interessant perquè són uns països que tenen una història molt interessant de la Unió Soviètica, d'haver format part d'aquest país,
Però actualment han fet un canvi brutal perquè ara mateix són uns països que s'han integrat al bloc occidental, a la Unió Europea, a l'euro, a l'espai Schengen, i que a nivell de destí turístic posa moltes facilitats per poder viatjar allà. Llavors, és un dels altres motius pels quals també s'ha posat de moda.
Molt bé, clar, sí, evidentment. Si tens facilitats, tens euro, tens Schengen, per tant, pots anar amb el DNI. Exacte, pots anar amb el DNI. Són tot facilitats i entenc que si has de fer un viatget de l'estiu, sí, deu estar prou bé. Sí, a més, és el més important, sobretot per a aquelles persones que vulguin esquivar el calor. Sobretot, ja sabem aquí, el que és patir un estiu d'humitat i de calor. Allà és el destí ideal, especialment a l'estiu,
Estiu fresquet, còmode... Estiu sou, és veritat que té tendència a la pluja. Ah, sí? Són països plujosos. A l'estiu també, eh? Bueno, a l'estiu i a l'hivern, nevat. Pel fred, sobretot. Però també té la màgia, aquesta de... De fet, és una de les coses més significatives quan va la gent a l'hivern, perquè sempre te'l trobaràs en un entorn... Nevat, eh?
invernal, espectacular, nevat, doncs és un bon exemple. Molt bé, doncs escolta, ja les hem presentat una mica, aquestes repúbliques bàltiques, recordem, Lituània, Estònia i Latònia, però què ens ofereixen en la vessant més turística, què destacaries?
Doncs anem a desgranar-los una mica, i el que, com he dit abans, el que sorprèn és una mica la varietat turística, tot i ser països tan petits, perquè consta de ciutats històriques que són espectaculars, com són Tallín, sobretot, que és la capital d'Estònia, i que el seu gran atractiu és el seu casc antic medieval, que és un dels més bonics d'Europa,
També trobem la capital de l'Etònia, que és Riga, que es considera una de les ciutats amb un exponent del modernisme o Art Nouveau més significatius d'Europa. Què vol dir això d'Art Nouveau? L'Art Nouveau és l'estil modernista, és un dels estils modernistes que destaca Europa. I després tenim Vilna, que és la capital de Lituània,
i que a diferència de... A nivell artístic, jo no som un expert artístic. Llavors, doncs, segurament, si em tiro un triple, alguna persona d'alt... Tira-t'alt, tira-t'alt, tira-t'alt. Doncs, la diferència amb Vilna i Riga és que Vilna és una ciutat que destaca per tenir un casc antic barroc. I, de fet, és el més gran d'Europa el que té Vilnius, que és la capital de Lituània, i en canvi...
Riga, doncs, també és una ciutat així més bohèmia, més artística, però és un estil modernista amb façanes més corbades, llavors, doncs, bueno... No, no, escolta, la veritat és que pel que ens dius, només amb el que ens dius, i jo que estic aquí una mica mirant fotos, evidentment, sona molt bé i es veu molt bé, són... És una arquitectura molt diferent de la que tenim aquí a casa nostra, que això també a vegades és una mica el que busquem, no?, la diferència, i crec que, home...
Ja només per aquests atractius turístics, aquests monuments, aquestes escultures, aquesta arquitectura que té la ciutat ja ho fan un destí prou bo i prou... Sobretot és l'encant de la ciutat, sí que les tres tenen un toc totalment diferent. Però tu abans m'has dit que també destacen per naturalesa, per què?
sobretot per la natura, després hi entrem en detall en els jocs concrets que mereixen una visita, però el que no decep a les repúbliques bàltiques són boscos, llacs, platges enormes, tot i ser un mar fred, que és el mar bàltic, és un mar que disposa d'uns boscos i platges verges espectaculars i també que és ideal si l'objectiu és fer senderisme, fer bici, observar fauna o simplement gent que vulgui gaudir
I està, com es diu ara, chill i gaudir del silenci de la natura. O sigui, és un lloc perfecte per estar tranquil, un viatge tranquil d'aquest, inclús amb parella, no? Sí, amb parella o amb amics, però podria considerar més un viatge familiar, portar amb nens un ritme tranquil, són països molt tranquils, llavors si busques tranquil·litat són un bon destí.
anem a fer una mica més de comparació entre aquestes tres capitals que són entenc el destí principal de cada un d'aquests països i també et vull preguntar amb quina te quedaries tu d'aquestes et faré una mica la gitza i et faré escollir eh
Doncs, bueno, em mollaré. Em mollaré. Em mollaré. Em mollaré. I jo diria que probablement la s'ordenaria per latitud. El que faria és del més al nord al més al sud. Sí. A més m'agrada Tallín, més al nord, la capital d'Estònia. Després aniríem amb Riga, allà a l'Etònia, que és el país que està entremig dels tres països. I finalment Lituània, en concret Vilnius. Vale, vale, vale. Aquest és l'ordre, eh? Aquest seria el meu ordre personal. Però això... Cadascú... Això cadascú et podrà dir. Mm-hm.
Però et quedes amb Tallinn, hem comentat una mica més, hem comentat Tallinn, aquest casc antic tan maco que deies, el seu Arnope, però per què? No, l'Arnobo era Riga, però no et preocupis. Però Tallinn és bonica principalment pel casc antic, que de fet, com he dit abans, és dels més bonics d'Europa, i en canvi Riga,
Per fer primer una comparativa i després entrem en detall. Riga és una ciutat que és més dinàmica, més vibrant, té molts festivals. En canvi, Tallinn és una ciutat més tranquil·la. A part de la part monumental i també és molt més moderna. Té una part nova que, de fet, parlarem després, però Estònia està considerada el pioner digital, el país més avançat digitalment del món. No tenien ni idea, eh? Sí, i de fet és curiós. Una de les curiositats d'Estònia és que, per exemple, es pot portar online.
el vot a les eleccions i quasi tots els processos administratius es fan molt més ecològic i més fàcil sí, és un niu de start-ups i es nota a la ciutat quan te'n surts d'aquesta part tan bonica perquè a vegades molta gent pot arribar a pensar ostres, això que abans era la URSS segur que són així bastant antics no, la veritat és que no té res a veure la transformació que han patit les repúbliques bàltiques en 30 anys però probablement
els primers 15 anys després d'haver format part de la Unió Soviètica, és com qualsevol altra ciutat europea que no hagués sigut part de l'abús. Llavors, és cert que potser no té tanta part soviètica, encara tenen barris, sobretot els barris perifèrics, i que encara es nota aquesta herència,
però potser com el primer episodi que parlàvem de Moldàvia, que ja sí que es nota molt més a l'exponent, és també perquè té una part medieval, en concret tallint. Riga és més del segle XVIII, segle XVII, és quan es va desenvolupar. Llavors, desgranem primer tallint. Com hem dit, la part aquesta nova, si busc una persona busca modernitat, i la part antiga,
Hi ha un detall que abans mencionàvem que era a l'hivern, quan parlàvem a l'idíl·lic, i és que també té catalogat un dels mercats nadalencs més bonics d'Europa. Mira, això, compte, perquè això a molta gent li interessa, eh? Hi ha molta gent que arriba al Nadal i diu, ostres, ara vull viatjar, vull veure mercats nadalencs, i per tant a Estònia, a Tallinn, podem trobar un dels més bons, eh? De fet, és dels més bonics, però sobretot per l'entorn, perquè el centre històric de Tallinn té una sèrie de muralles, unes muralles medievals,
Després té una catedral d'estil ortodox que es diu Alexander Nevsky, que és de les més curioses d'un exponent amb una cúpula de color negre, que és bastant impressionant i sobretot si tens la sort de tenir un dia que està solejat. I després tens altres exposicions, per exemple, del que dèiem de la Unió Soviètica o l'ocupació nazi, que és un detall molt important de la història d'aquests països.
I, de fet, jo m'agradaria mencionar específicament a Tallinn un museu relacionat amb el període soviètic que es diu el Museu Patarei, tal qual com sona, i és impactant perquè és una presó la qual s'ha deixat... Ara mateix, en aquests mateixos moments, està en reforma, està en remodelació. Però és una presó que està exactament igual com l'havia deixat la KGB, que era la policia soviètica,
i la veritat és que impressiona perquè les sales estan tal com estava la garjola i també fins i tot sales de tortura és curiós i sobretot per les persones que busquen més impacte més impacte
No, no, escolta, em sona molt bé, perquè al final també veure aquestes coses, aquestes presons, és el que tu dius, també causen un impacte i s'hi transporten en aquella època, doncs això sempre per viatger és positiu. Descobrir i donar-te compte de lo tràgic, sobretot de la part de l'ocupació nazi, tenen una sèrie de camps de concentració i de museus, les tres ciutats, però tallint aquest jo destacaria, però de la part soviètica. I et fa teletransportar-te, llavors, per acabar tallint...
De gent la veritat és que jo crec que val molt la pena per a tot aquest aquestes sensacions que et porta. Clar, és que és més la sensació que et produeix. Sí, perquè té una barreja, té una barreja i és tranquil·la. Llavors doncs si saltem a riga anem baixant progressivament.
Què és el que dèiem de l'Art Nouveau? Té un centre històric que té els edificis molt d'acurats, amb façanes, amb moltes corbes, amb escultures, flors i detalls arquitectònics. La veritat és que s'opten sobretot de passejar-hi. De fet, molta gent diria que és passejar com una galeria d'art. De fet, està catalogada com una galeria d'art aquella ciutat. Després, Vilnius, a mi... Et va deixar una mica fred.
Fred, no és que és una ciutat bonica, és una ciutat bonica i negar-ho, però jo crec que Tallinn té el punt aquest d'atractiu modernista, ai modernista, modern més medieval, i Riga és una ciutat agradable, és una ciutat que passa ja, doncs, dona goig.
I Vilnius no té un atractiu concret tan bonic, però en el seu conjunt és una ciutat bastant similar a Polònia, a les ciutats poloneses. Sí, de cassetes de colors, amb moltes tendes de cafè, molt verd, sobretot, és una ciutat molt verda. Jo crec que per viure seria agradable, això que jo li agradi el fred, també et diré. Clar, perquè a l'hivern, temperatures més o menys...
bastant de menys X graus. O sigui, sempre en negatiu, eh? Quasi sempre hi ha hiverns molt freds. I després, als estius, això és el que diem, és més suau. I, escolta, Vilnius, també em destaques que és una mica bohemi, no? És bohemi perquè té una curiositat que és el barri que es diu el barri d'Ussupis, que és un barri que s'autodeclara unilateralment com un barri independent. Mira, mira, mira.
És curiós que tenen, de fet, una constitució, un president propi, però és simbòlic. És així en mode humor, perquè és un estil, perdó, és un barri amb molts artistes, amb comunitat alternativa. A Copenhague també hi ha una així, eh? Sí, a Copenhague. No me'n recordo, crec que és Cristiània, crec que es diu. Doncs molt similar al barri de Copenhague.
Molt bé. Escolta, hem repassat les ciutats, però a més de les capitals, entenc que el país té més coses que ens recomanaries veure a part de les capitals. Sí, com he dit, primer jo crec que destacaria la natura. I de fet, jo crec que començaria per Lituània, que és la que té més coses a veure en conjunt. En canvi, l'Etonia i Estònia jo crec que és...
més de gaudir de parts naturals, però Lituània té poblacions concretes molt maques, té ciutats com Caunes, que la gent no coneixerà per a l'equip de futbol, perdó, de bàsquet. A Zalgiris. A Zalgiris. Bé, és que a Lituània, de fet, la passió que tenen per al bàsquet és increïble. Després, a Lituània trobem les Dunes de Nida,
que és una petita península que està connectada amb la regió de Kaliningrad, que és un enclau rus. Això deu ser curiós, eh, també. És curiós de veure perquè tu penses, en aquesta latitud com pot ser que trobis unes dunes? Dunes de sorra. I, de fet, està catalogat com el Sahara del Bàltic. Així també, totes acaben fent similituds. Però són dunes com de...
de sorra de platja, no? Sí, és una d'unes de sorra de platja, perquè al final la península en què es troba les dunes de nida té una ampla d'un o dos quilòmetres. És petitet, eh? Sí. Però és curiós de veure, perquè està en un entorn pesquet, amb poblets, sobretot el que destaca a Lituània
En aquella part té una sèrie de pobles pesquers que són molt agradables de veure quan busques tranquil·litat i menjar bon peix, tot i perquè el Balti no és un mar que, tot i que està molt a dalt, no es congela.
Llavors, doncs, és molt curiós de veure. Després, destaca molt els castells. A Lituània destaca molt els castells. Jo destacaria el castell de Trakai. El castell de Trakai és un castell que es troba en meitat d'un islot, en meitat d'un llac. És curiós perquè literalment veus un islot allà i un castell enmig d'un llac bastant gran i que, per el que siguin a mans de la fotografia, es poden fer fotos bastant icòniques.
I, a més, és una bona excursió si només visites Vilnius, és un castell que està 30 quilòmetres de la capital, llavors, doncs, és bastant accessible de veure. No, no, sí, sí, a veure, la veritat és que és espectacular perquè la gent s'ho imagina, és el que diu l'Adrià, no? És una illa enmig d'un llac amb un pont, no? Sí, un castell enmig d'un llac. I arriba amb un pont, arriba al castell, però és l'única connexió, aquest petit pont. De fet, és l'única.
I jo crec que per acabar Lituània, d'acabaria el lloc que potser a més em vaig impactar d'aquell país, que és el turó de... Complicat de dir, es diu Siauliai, seria complicat de delatrejar, però és un turonet amb més de 100.000 creus. Siauliai, com era? Siaul... S-I-A-U-L... Vale, sí, ja ho veig. Doncs que té més de 100.000 creus. Brutal. És un turó...
que impressiona perquè és tot ple de creus i que, de fet, si li preguntes als lituans, els lituans diuen que té un significat per ells com de revolta, perquè quan estaven sota la Unió Soviètica es va transformar com un símbol de resistència religiosa. Clar, perquè la religió estava prohibida.
Sobretot era per... O perseguida almenys, no? A l'URSS? Més que perseguida, al final era un estat ateu, llavors no hi havia les facilitats d'aquesta llibertat religiosa, especialment a l'inici dels primers 20 anys, després ja es va anar obrint. Llavors, per als lituans és un punt de resistència i de simbologia nacional. Escolta, anem a canviar de país, anem a Latònia i Estònia, així de natura, què podem trobar?
Doncs, a diferència de Lituània, com deia, que té aquestes poblacions, aquesta sèrie de castells, jo destacaria a Latònia el parc natural que es diu el parc natural de Gauja, que és un parc natural on els visitants poden gaudir d'un passeig en canoa i càjac. Jo mateix em vaig fer un, quan hi vaig anar, un passeig en canoa i probablement, crec que és dels llocs, com he dit, més agradables, més tranquils, si busques tranquil·litat.
Sí, sí, m'estan trencant. Sobretot a l'estiu, està clar. Això estem parlant més de cara a l'estiu i també per amants de bicicleta, per rutes de senderisme. I després, si busques platja, òbviament no hem de concebre com aquí al Mediterrani.
Allà a l'Etònia tenen una població que es diu Hurmala, que és una població en la qual totes les persones de l'Etònia o dels altres dos països bàltics van estiuejar, perquè és una zona molt a prop de la capital, de Riga, que té una de les platges més llargues d'Europa. Llavors és un lloc atractiu, almenys a nivell local, per passar l'estiu.
No, no, sí, sí, la veritat és que sona molt i molt bé. A mi és el que t'estic dient tota l'estona. M'estan entrant moltes ganes d'anar a relaxar-me a les repúbliques bàltiques aquest estiu, perquè jo també vull fer un viatget. Si busques tranquil·litat. Comencem a considerar coses, eh? Comencem a considerar coses, clar que sí. Molt bé, alguna cosa... Hem parlat de l'Estònia, ara toca l'Estònia, no? Sí, l'Estònia potser té menys atractiu en conjunt, perquè també és un país més petit i amb menys població,
però té pobles pesquers també, igual que Lituània, molt bonics, com per exemple Parnú, té una sèrie d'illes que es diu Sarema, que tenen platges verges i ja són gaudits de la natura, o el parc natural de l'Aema, que té cascades, boscos frondosos i són d'aquests boscos d'estil amb una latitud més elevada, més de pins, llavors som bastant curiós de veure.
Molt bé, molt bé. No, no, sí, sí, segur que té també coses interessants. Aquests parcs naturals de pins també, escolta, sonen molt bé. I anem a parlar una mica de la seva història, anem a parlar una mica de la història del país, perquè m'has comentat al principi de tot que també tenen una bona càrrega d'història, el que hem comentat una mica del pas dels nazis, de la URSS, què podem saber més de la història d'aquests països?
Tenen, com he dit a l'inici, una història bastant agitada del segle XX especialment i que probablement donaria per un podcast un ad hoc sobre la història, però de forma molt resumida, durant el segle XX la identitat d'aquests països va anar generant i és bastant marcada, sobretot per la sèrie d'ocupacions que van anar passant al llarg d'aquest segle. Primer, destacar que Polònia va envair Lituània el 1919,
aprofitant aquella agitació post Primera Guerra Mundial, i llavors Vilnius fins a la Segona Guerra Mundial va ser part de Polònia, va ser part de l'estat polac. També al principi deies que Vilnius recordava una mica Polònia. Exacte, també és un dels atractius, després ja a nivell més enrere hi ha la Mancomunitat.
Polaco-Lituana, però no entrarem en detall, avui són altres temes. I després la Tònia i Estònia, doncs, durant aquest període passaven guerres internes, ja van començar a haver lluites amb les lluites internes amb els bolxevics d'aquells països, i jo crec que la part més també a nivell turístic i atractiva és, com he dit abans, l'ocupació nazi.
L'ocupació nazi va marcar el seu punt estratègic les repúbliques bàltiques, ja que eren el camí fins a Sant Patasburg. En aquell moment era Leningrad. Llavors van haver-hi molts camps de concentració. Primer va ser els propis russos després del pacte que van fer amb el Riven-Trop-Molotov amb els nazis, que va ser quan va començar la Segona Guerra Mundial.
Llavors, primer van ser veïns per la Unió Soviètica, després pels nazis, i a l'acabar la guerra van acabar formant part els tres països de la Unió Soviètica un altre cop. És a dir, que són països que durant totes aquestes tres dècades van estar constantment canviant de fronteres i sent ocupats.
I, de fet, com va acabar això? Doncs van acabar passant uns 50 anys. Sota l'Urs, eh? Sota l'Urs. I alguna cosa molt curiosa, i sobretot aquí a Catalunya s'ha marcat molt, s'ha recordat d'aquests països, és la Via Bàltica. No sé si recordarà la gent que quan el procés es mencionava les cadenes humanes, doncs la primera cadena humana que es va fer va ser el 1989, on dos milions de persones agafades de la mà van recórrer aquests tres països...
que és complicat de fer-ho, la veritat és que té un dels rècords com a cadena humana, perquè 600 quilòmetres de persones unides, perquè amb l'objectiu de demanar la seva independència de la Unió Soviètica i per tot el que havia sigut l'estat represor soviètic i sobretot per la seva pròpia identitat, la seva identitat nacional. I finalment s'ha acabat sent part, com he dit, de la Unió Europea.
I de l'OTAN. I la independència d'aquests països arriba en quin any? El 91. Per tant, l'àvia bàltica, escolta, no sé si va ser el detonant d'aquesta independència, però va ajudar, això segur, i ja ha quedat com una gran fita d'aquests tres països. Escolta, també està bé, no?, que tot i ser països diferents, els donessin suport, s'unissin en aquesta bona pràctica, clar que sí.
I per anar acabant amb el programa, fem unes preguntes més rapidetes, així amb clau més viatgera, més turística. Com és moure's part a aquestes repúbliques? Què ens recomanes? Hi ha trens? Hi ha cotxes? Què hem de fer?
Tu ho has dit molt bé fa una estona. Com a ruta és un lloc que és molt interessant de fer, perquè les connexions amb cotxe, sobretot a l'estiu, té un bon estat de les carreteres i sobretot, com deia la natura, tu quan vas per les carreteres veus uns boscos frondosos que mereixen la pena fer un road trip, però també es pot fer perfectament una escapada.
S'està posant molt de moda una escapada concreta de cap de setmana a Tallín, de cap de setmana a Riga o de cap de setmana a Vilnius. I també estan connectades amb trens i especialment amb autobusos. Per tant, està molt bé amb cotxe durant l'estiu. Les connexions són bones? Les connexions són bones. Demà a Flixbux, no, suposo? Sí, amb Flixbux, però òbviament no tenen una freqüència tan elevada com potser el centre d'Europa, Alemanya, però les connexions són bastant bones i de fet estan incloses en l'Interrail.
Mira. A la part de trens. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs perfecte. Doncs ja tenim clar que ens podem moure fàcil per aquestes repúbliques. I culturalment, què? La gent com és? Perquè sempre es diu que la gent del nord és una mica freda. De fet, això s'opta, jo crec, de les repúbliques bàltiques perquè tots tenim el nostre ideari que els països nòrdics, bueno, nòrdics i en aquest cas bàltics, o sigui, els països del nord, són persones més reservades, més fredes. Però la veritat és que jo crec que aquests estereotips per Lituània, Estònia i Latònia, doncs,
No són tant així perquè són pobles que, òbviament, són més reservats, sobretot per al clima, però que són pobles molt amables, molt acollidors i que la veritat és que et pots arribar a sentir còmode. No veus, com en altres llocs del món, que pot ser més a risc. Són pobles que la veritat és que són amables. Perfecte, perfecte.
Un altre punt positiu per anar a aquestes repúbliques bàltiques. I per acabar, una cosa que no m'has comentat i que a mi m'agrada molt comentar és el tema del menjar. Abans m'has dit que hi ha bon peix, però com es menja en aquests països?
A veure, sí que a nivell de menjar potser no tenen una gastronomia com la concebim nosaltres, és una gastronomia més orientada a l'hivern, especialment amb sopes, a nivell de plats amb més grasa, al final és necessari. Sí, sí, sí. En un clima que sobretot a l'hivern és tan extrem, doncs
però que és bo de menjar a mi m'agrada i també entenc que els típics peixos aquests no una mica fermentats i peix fumat això és més típic de Noruega i de tota aquesta zona no arriba tant allà no també esperem però és més típic de l'Atlàntic per tant menjars contundents menjars greixosos que et facin tenir energia per aguantar el dur hivern d'aquesta zona que doncs escolta si ho fan així és per alguna cosa
que ells ja en saben més que nosaltres. Molt bé, Adrià, doncs gràcies per venir una setmana més, gràcies per descobrir-nos aquestes repúbliques bàltiques, i escolta, si algú està pensant en fer un viatget, doncs ja teniu una altra opció, clar que sí. Sí, al final jo crec que...
Avui l'he portat les repúbliques bàltiques en un moment en el qual tothom està podent començar a pensar en què vols fer a l'estiu. Ara és el moment, és veritat que ara és el moment de començar a pensar. Ara és el moment i jo crec que són països que si tu el que busques és evitar la calor, buscar tranquil·litat i veure una arquitectura diferent i variada, doncs és un bon destí per fer aquest estiu. Molt bé, doncs Adrià, gràcies per tot, gràcies per venir-hi i ens retrobem la setmana vinent. Ens veiem la setmana vinent, Jaume. Que vagi bé.
I ara fem una petita pausa musical, anem a escoltar una mica de figaflaues, anem amb que no s'acabi.
Coneix-nos a l'estiu per llançar. Virres i platja, quina tarda van passar? Bufava tramuntana de risques entre onades i la teva mirada se'n va quedar clavada. De pret de mil històries al septembre ens hem plantat i és que és una putada que es fa si fos tan aviat. I si tenim molt a perdre i si no ens tornem a veure
No em diguis que això s'ha acabat Que no s'acabi Que no s'acabi L'estiu L'estiu Que no s'acabi Que no s'acabi
L'estiu, l'estiu, s'ha fet col·lega dels cambrers i no paguem res. Hi ha envoltat de francesos que van liant la capenda la gent agafats de la mà i em diuen anem-nos a banyar i l'aigua és salada.
Fins demà!
Sota la lluna, prendiendo sativa, sobre la panxa m'hi poso una patxina i t'enyoro tant, sé que s'està acabant. I allà, s'amagava alguna cosa, i allà, s'amagava una sorpresa i no ho dèiem.
Quan crides se'm fa el cor petit, perdoneu-nos aquesta nit, pot dos per l'esquena o per la bandera.
M'agrada estar en guinguinastí, m'agrada canviar-te facis, engegues tan fort amb un guix, em greix tot com un tetris. Ataques, afilats i amagues, com un bon felim agarrepar. Molt crides, se'n fa el cor petit, perdoneu-nos aquesta nit. Patos per l'esquena, per la panxa i el malic, tenim la pell massa fina com per no acabar ferits.
Quants cops t'he dit que saltes a la mínima?
Quan crides se'm fa el cor petit, perdonem-nos aquesta nit. Petons per l'esquena, per la panxa i el malic, tenim la pell massa fina com per no acabar ferits. Quan crides se'm fa el cor petit, perdonem-nos aquesta nit. Petons per l'esquena, per la panxa i el malic, tenim la pell massa fina com per no acabar ferits.
I ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem la vida joc amb el Ricard.
Bona tarda, Ricard, què tal? Molt bé, Jaume, com estàs? Com esteu, Sant Just? Molt bé, doncs estem molt bé, amb ganes de descobrir nous jocs de taula, clar que sí, i de la millor manera possible perquè ho fem amb tu, Ricard, eh? Molt bé, guapo. Avui parlarem d'un tipus de jocs i us posaré un exemple, d'acord? Avui parlarem d'un tipus de jocs que se'n van una mica dels jocs aquests de gestionar recursos i de moure mipples i de comprar i vendre. Anem als jocs històrics,
anem a jocs de guerra històrics. Uh, m'agraden aquests, eh? Molt bons. Jocs de guerra, sí, però bueno, tots hem jugat a soldadets. Aleshores, aquests el que tenen de bo és que recreen escenaris històrics, per tant, aprenem molt de la humanitat. Ah, escenaris reals, eh? Exacte, exacte, exacte. Ja veuràs que després explicaré que d'aquests han derivat altres, però comencem per aquí. Fa molt de temps, fa molt de temps que, 30-40 anys, que a la gent que li agradava molt la història li agradava jugar a jugar,
Va començar a crear aquest tipus de jocs, no? Doncs jocs amb els quals es recreen unes batalles i tu tens un recurs, uns soldats, unes armes i les vas movent. D'aquests hi ha molts tipus. El que passa és que els que van agafar més embranzida, els que es van fer més coneguts i dels que s'han extès més, són els jocs amb els quals tu el que tens és recrees una batalla, un escenari, record històric, i aquest
es reflecteix en un mapa real, un mapa que pot ser l'oceà pacífic de la Segona Guerra Mundial, el desembarcament de Normandia, les guerres púriques, les guerres dels Balcans, la guerra civil espanyola, el que sigui. Tot allò que tu vols reflectir ho fas en un mapa, d'acord? I aquest mapa, per molt real que sigui, està dividit tot el seu territori en hexàgons. Per què us ho dic això? Perquè és molt important, d'acord? Perquè aquests hexàgons seran per on es mouen
les peces que juguen a aquest joc. Normalment, normalment, són jocs a dos, tot i que a vegades, com per exemple hi ha un molt bo de la Guerra dels Balcans, en què un jugador són els bosnis, un altre és els servis i un altre els croates. Per tant, representa que en aquests jocs que hem dit que normalment són a dos, per exemple, un fa d'aliats i els altres fan de nazis, no entenc? Exacte, o de romans i cartaginesos,
o de republicans i nacionals, sí, sí, exacte, vull dir que són molt fidents, o des de l'emperador contra els generals que estaven en contra de la reforma al Japó, tot això es veu reflectit en el joc. Aleshores, tots en general, els que parlaré jo, que són els que han agafat més embrangida, més popularitat, com he dit, el territori està dividit en hexàgons, que és per on es mouen les
Les peces poden ser des de la cavalleria lleugera o des dels cuiracers de Napoleón a unitats motoritzades de l'exercit nazi. Tot això es mou per uns hexàgons. Aquests hexàgons representen terreny. Per tant, si tu compres un joc, si tu tens un joc que passa amb el Rommel i la guerra del desert, el terreny serà desert.
Si tu jugues un joc del desembarcament de Normandia, com veurem després, doncs tu als hexàgons trobaràs poblets, trobaràs rius, trobaràs boscos, trobaràs la costa, d'acord? Aleshores, normalment aquests jocs, hi ha alguns jocs que són fixes, perquè són una gran batalla d'un joc d'aquest tipus que he dit i que pot durar 6, 7, 8 o 10 hores, o jocs amb els quals, que són els que s'han fet més populars, tu tens diferents escenaris, diferents batalles, aleshores tens un tauler
que té els hexàgons i a sobre vas posant fitxes hexagonals amb muntanyes, pobles, rius, depenent de l'escenari que vulguis jugar. D'acord? Clar, perquè això així et permet crear escenaris diferents, entenc, no? Exacte, i depèn de la batalla, doncs ho ha passat en un lloc o un altre. Per tant, això el que fa és que tu tinguis un terreny. Aquests terrenys el que fan, evidentment estem parlant d'un joc de guerra i es ataca i es defen. Doncs hi ha territoris com les muntanyes o com els pobles que si tu les teves unitats les tens allà dintre,
Doncs és més difícil atacar-los, per tant, les unitats els defenen millor. Això ens porta a veure, ostres, i com juguem? Com funciona això d'atacar i defendre, d'acord? Doncs això és el que farem amb unes cartes i amb unes peces, d'acord? Per tant, aquests jocs el que tenen és, bàsicament, unes tropes, d'acord? Que poden ser, originàriament això, quan va començar, eren unes fitxetes de cartró petitetes,
que posava un número que era la capacitat defensiva d'aquella unitat i un altre número que era la capacitat d'atac. I tu podies tenir 50.000 peces d'aquestes en tancs, avions o el que fos i ho anaves posant. Però això és molt sec, és molt dur de veure. I aleshores amb el temps també se'ns desenvolupen altres amb què ja dibuixen les unitats d'atac o fins i tot, com el que veurem després,
que tens les figuretes representades com els soldadets que teníem abans quan jugàvem de petits, d'acord? Per tant, ens hem d'imaginar també figuretes de soldadets, de tancs, de tanques, no? Sí, sí, sí, exacte, exacte, exacte. Per tant, tu tens les teves unitats, llavors tu a l'escenari que vulguis jugar et diu col·loca aquí un poble, aquí un riu, aquí una muntanya, d'acord? O ja està col·locat i el que sí que et dius a cada batalla diferent has de col·locar
unitats diferents en llocs determinats tu les col·loques i és quan comença la partida per tant la partida comença amb unes unitats militars situades en llocs diferents a partir d'aquí comença la partida la partida el joc comença com una batalla amb la qual dos jugadors dos oponents han de jugar de manera que s'ataquin o s'intentin conquerir terreny molt bé, aleshores això ho farem d'una manera molt senzilla que és tenint en compte una sèrie de coses que és
Que les nostres unitats, bàsicament el que poden fer és moure's, atacar i defendre. Ja està, res més. Amb això és com juguem aquests jocs. Són jocs apassionants, estratègia, molt interessants. Com et mous, com ataques i com et defens. Molt bé, tindrem unes cartes i uns laus. Aquests jocs així, els jocs de guerra, aquests hexagonals, d'acord? Són jocs que tenen un motor de cartes i uns laus. Què fas?
Tu tens unes cartes, cada contrincant té unes cartes, té una pila de cartes, no les treu totes a la vegada, no agafen cartes. Les cartes que li van sortir li diuen en aquest torn, si jugues aquesta carta, pots moure unitats del flanc dret, del flanc esquerre o del mig, o de dos flancs. O sol pots moure tres unitats. O la unitat que moguis pot avançar el doble. Llavors tu vas jugant cartes
que en cada moment et deixaran fer una sèrie de coses. Per tant, això, les cartes el que et donen és el moviment. Tu el que fas primer, sempre amb el teu torn, és jugo carta i moc. Llavors, quan et mous, doncs evidentment, si tu estàs molt lluny, ja pots disparar que no arribaràs, però quan t'apropes és quan estàs a punt de fer una batalla de lluitar. Evidentment, si tu vas amb una unitat de fusilers,
necessites estar molt a prop. Però si tu el que estàs movent són unitats de canons, no cal que t'ataquis al costat, sinó que pots atacar de més lluny. Com més potent és la unitat, més distància tens per fer l'atac. Per tant, una mica, és l'atzar, no?, qui decideix? Sí, l'atzar de les cartes, de les cartes que et surtin. A tu et surtin totes les cartes, sempre. Però, clar, l'ordre en què et surtin pot determinar, depèn de l'estratègia que tu facis, que juguis, no? A més a més, ja els gaus, que ara t'ho diré. És a dir, tu amb les cartes,
et mous, d'acord? i una vegada et mous i arribes a un punt en què per la distància que hi ha pots atacar una unitat dius ataco, d'acord? llavors tu quan ataques tens uns punts de defensa i uns punts d'atac el que ataca juga els seus punts d'atac per exemple, m'ho invento, eh? doncs una cavalleria cuirassada del Napoleó doncs té un valor d'atac de 4 en canvi uns fusilers tindran una unitat de 2 un valor de 2
A això li afegeixo els daus que tiri, d'acord? Llavors, què em diu això? Doncs tiro els daus, em diu a quantes unitats enemigues puc fer mal, d'acord? Llavors, ell, l'altre, el que es defen, té uns punts de defensa, per tant, si jo tinc més punts que ell amb els daus i amb els punts d'atac que tinc, doncs elimino unitats del contrincant. Què passa?
Quan he acabat, per exemple, amb totes les unitats del meu enemic que estan en un hexàgon, aquell hexàgon queda lliure i jo l'he conquerit. D'acord? D'acord. És a dir, és tan senzill com això. Els aus et diuen quantes unitats maten i tu el teu poder, les teves cartes i la teva unitat et diu quina potència tens. De la mateixa manera que les cartes i la unitat a la que jo ataco li donen al meu contrincat una capacitat de defensa.
Jo depèn d'en qui m'enfronti, ja no m'enfrontaré perquè ho tindria molt difícil. Per tant, intentaré acumular armes o intentaré acumular unitats per fer front a una batalla. Al final aquí està sent bona estratègia. Exacte, exacte. Són jocs d'estratègia. Això que us he dit, que és fàcil d'imaginar, hi ha molts jocs. Els més coneguts són el que us explicaré ara en un minutet.
però també hi ha els common and colors napoleònics, els common and colors Roman Empire, és a dir, l'imperi romà de Napoleó... Hi ha jocs també de la Primera Guerra Mundial. El que portem avui aquí es diu Memoir 44. Memoir 44. Aquest el van crear per celebrar el 60 aniversari del desembarcament de Normandia. Per tant, tu ens recomanes aquest, el Memoir.
Aquest, a més, és un joc que és molt senzill. En un horete el jugues, eh? D'acord? I en aquest, doncs, tu tens diferents escenaris de...
El joc bàsic és Normandia, però també després hi ha la guerra a l'est, Stalingrad i tot això. Hi ha diferents expansions, però el bàsic, el de Memoir 44 de Normandia, és maquíssim. Aquest és un joc històric, no? De temps. Sí, sí, sí, i tant. Aquest reflecteix i tu tens un llibret, com un, amb les batalles que es van fer al desembarcament de Normandia i als dies que van seguir, d'acord? Aleshores, tu tries, per exemple, no ho sé, me'n vaig,
a la batalla de Carentan, que és una batalla que va ser terra en dins, d'acord? Doncs tens el terreny que t'he dit hexagonal i tu has de començar a col·locar poblets i boscos com eren en realitat allà a la zona de Carentan. Tu col·loques això i col·loques les unitats militars dels nazis i dels aliats tal com estaven situades en el moment de la batalla. I a partir d'aquí comences a jugar. Treus cartes, cadascú treu cartes i depèn de les cartes que jugui,
avança cap un costat o cap a l'altre i ataca i defen. I amb els aus dius quantes unitats et carregues, quantes unitats s'han de retirar. I això no ho he dit abans, però aquests jocs no es guanya guanyant punts i avançant en un track, d'acord? Com hem ensenyat en molts jocs. No. Aquí, per exemple, en una batalla concreta, doncs els aliats han d'aconseguir conquerir quatre punts determinats, quatre hexàgons on hauran de plantar la seva bandera, d'acord? I els alemants
El mateix, hauran d'aconseguir quatre punts diferents on hauran d'aconseguir posar la seva bandera. I a la que aconsegueixis això, s'ha acabat la partida. S'ha acabat la partida, s'ha acabat la partida. Exacte. Per tant, la dinàmica és molt... Som jocs molt dinàmics, som força ràpids i, de veritat, evidentment, tenen bastanta part d'atzar perquè tenim uns daus, això no ho podem oblidar, però la part d'estratègia i, veritablement, el fet que si tu ets una persona que li agrada la història
Veus reflectir una mica tota la història de la humanitat com va passar? Són jocs superatractius, molt ben fets i que poden portar tardes de joc molt entretingudes. Curiosament, i acabo, aquest joc, el Memor 44, després han fet un, que el tenim al club, que és xulíssim, que han tret la Guerra de les Galàxies, d'acord?
i han fet la batalla de Hoth, que és el mateix. És a dir, tu tens un escenari, un terreny així com de neu i tal, i tu el que tens és, diguem-ne, l'imperi contra els, diguem-ne, la resistència, que eren, evidentment, el Harrison Ford, el Han Solo i tots aquests, no? Doncs tu jugues amb la mateixa mecànica que he dit abans, és a dir, estem transferint la mateixa mecànica als àgons,
territoris, unitats militars, daus i cartes, i jugues a això. És a dir, són dels pocs que són de fantasia, però la majoria són històrics i un gran joc, de veritat. Sí, sí, la veritat és que sona molt i molt bé. Gràcies, Ricard, perquè ja ens hem d'anar acomiadant, però la veritat és que ens l'apuntem al Memoir 44. 44, exacte, exacte. Gràcies, Ricard. D'acord, Jaume, una abraçada a tothom. Que vagi molt bé.
I fins aquí el programa d'avui. Ens acomiadem aquí del refugi. Gràcies per tot, gràcies per ser-hi i fins aviat. Adeu. Tot seguit, les notícies de Sant Just.