En l'apartat d'emocions s'ha aprovat la proposta de no a la guerra amb els vots a favor del PSC, Sant Just en Comú i Esquerra, l'abstenció d'endavant Sant Just, Junts, PP i CUP i el vot en contra de Vox. En canvi ha quedat rebutjada la moció de la CUP sobre les festes de tardor que només ha comptat amb el vot favorable de la CUP.
En cultura, el Sant Justenc, Axel Pí, bateria de Sidoní, ha estat reconegut als Premis Enderroc 2026 després que el grup hagi estat distingit per la crítica com a millor artista de l'any. El guardó situa un músic vinculat a Sant Just en un dels principals reconeixements de la música catalana.
El premi està atorgat pel jurat especialitzat de la revista Enderroc i reconeix el darrer treball del grup, Catalan Graffiti, el primer disc de Sidoní íntegrament en català. El trio, format per Marc Ros, Jesús Senra i Axel Pí, consolideixi la seva trajectòria dins l'escena del pop rock català.
En aquesta edició també han estat reconeguts altres artistes com Remei de Calafresca, Alosa, De Tietz, La Fumiga o Rosalia en una selecció que destaca la diversitat i el moment actual de l'escena música catalana. I pel que fa a esports, l'esquiador Jordi Bescochea, nascut a Sant Just, ha aconseguit una fita destacada en el panorama esportiu universitari amb proclamar-se campió en la modalitat de gegant als campionats universitaris de Catalunya.
En una entrevista a Ràdio d'Esvern, l'esportista ha compartit les claus d'aquest triomf i els reptes que comporta practicar una disciplina del rendiment en un país on la neu no és un recurs constant. Bé, Escoetxea, que ha començat a esquiar des de ben petit amb una trajectòria vinculada a les pistes de la Molina,
ha explicat que la seva rutina exigeix un nivell de sacrifici molt elevat. En no disposar de neu durant tot l'any a l'estat espanyol, l'esquiador ha hagut de desplaçar-se constantment per a Europa i fins i tot a Sud-amèrica per mantenir el seu ritme d'entrenament. Aquest estil de vida implica llargues estades fora de casa que sovint dificulten la conciliació amb la vida social i els estudis universitaris. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. La ràdio de Sant Just
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local.
sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja hem arribat el divendres, a més, amb un divendres molt solellat per ara. Per tant, bones notícies, que sé que molts de vosaltres ja teníeu ganes d'aquest cap de setmana, clar que sí. Però va, acabem la setmana molt bé, amb un últim programa del Refugi. Ara sí, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el cara a cara amb la Laia i la Nora. Seguidament, l'espai de nutrició amb l'Alvira Sánchez. A continuació, Vertical Slide amb el Xavi PSX. I posarem fi amb la tertúlia esportiva de la setmana amb el Joel Font. I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
Donald Trump amplia de nou el termini del seu ultimàtum contra l'Iran, mentre el conflicte de l'Orient Mitjà continua sense signes clars de desescalada. El president dels Estats Units ha anunciat una nova prerrogada 10 dies, fins al 6 d'abril, assegurant que les converses de pau van molt bé.
Tot i aquest missatge optimista, sobre el terreny la situació és ben diferent. Els atacs amb míssils i drons des de l'Iran cap a Israel i viceversa continuen i el pas pel clau estret d'Hormuz segueix parcialment bloquejat.
Washington ha presentat un pla de pau de 15 punts que l'Iran ha rebutjat de manera contundent. I mentrestant, Donald Trump manté un discurs triomfalista i adverteix que els bombardejos seguiran fins que Teheran renunci definitivament al seu programa nuclear. Malgrat tot, els Estats Units continuen reforçant la seva presència i no descarten cap escenari, inclosa una possible intervenció terrestre.
La guerra entra ja en la seva quarta setmana amb un final encara incert i amb tensions cada cop més creixents.
I com comentàvem, tot i les suposades converses de pau, sobre el terreny les hostilitats entre tots dos bàndols continuen. Washington ha enviat milers de soldats adicionals al Golf Pèrsic per preparar una possible operació militar contra l'Iran. Entre els reforços hi ha paracaigudistes d'elit, vaixells, amfibis d'assalt i prop de 5.000 marins, el que apunta a una escalada imminent del conflicte.
En paral·lel, Israel ha anunciat que intensificarà els seus atacs i no descarta continuar eliminant els càrrecs del règim iranià. Aquesta mateixa nit, bombardejos israelians han deixat almenys 6 morts a la ciutat de Qom i altres 26 víctimes a Isfahan, a més d'atacs contra suposades instal·lacions de míssils a Teheran i Beirut.
Per la seva banda, l'Iran manté una posició contundent. La Guàrdia Revolucionària assegura que l'estret d'Hormuz continua tancat i ha advertit que qualsevol vaixell que travessi patirà greus conseqüències. A més, ha prohibit el transport marítim cap a ports d'aliats dels Estats Units i d'Israel. La tensió també s'estén per la regió. L'Aràbia Saudita i altres països del Golf Pèrsic denuncien que han estat objectius d'atacs amb missils balístics llançats des de l'Iran.
La inflació a Espanya es dispara al març fins al 3,3%, impulsada per l'encariment dels carburants arran del conflicte a l'Orient Mitjà. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'IPC puja un punt respecte del febrer i marca la xifra més alta des del juny del 2024.
L'augment s'explica principalment per la pujada del preu del petroli que ha encarit tota la resta de combustibles. Tot i això, el descens del preu de l'electricitat ha ajudat a contenir parcialment aquesta escalada de la inflació. Des del Ministeri d'Economia asseguren que el Pla de Resposta aprovat recentment busca evitar que aquest impacte es traslladi de manera permanent el poder adquisitiu de les llars. Les dades definitives es publicaran a mitjans d'abril quan també es coneixerà l'evolució dels preus a Catalunya.
Reestructuració al govern espanyol per relevar a la fins ara vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. La socialista es presentarà com a candidata per a les eleccions autonòmiques d'Andalusia del proper 17 de maig. Per això, el president Pedro Sánchez ha anomenat aquest divendres Carlos Cuervo com a vicepresident primer de l'executiu, mentre que Arcadi Espanya substitueix María Jesús Montero al capdavant d'Hisenda. Tots dos han pres possessió avui en un acte a la tercera hora.
Cuervo fins ara ministre d'Economia, per tant, guanya pes dins el govern i es consolida com el número dos del partit. Per la seva banda, Arcadi Espanya s'estrena com a ministre després del seu pas pel govern valencià, on va ocupar càrrecs clau en política territorial i també d'igenda.
El Departament de Salut defensa que es va aplicar correctament el protocol en el cas del nadó maltractat ingressat a l'UCI a la Vall Llebron, tot i el recorregut previ per diversos centres sanitaris. L'infant va arribar a la Vall Llebron amb una fractura de fèmur i signes evidents d'agressió sexual, després d'haver passat per l'Hospital d'Armar, Sant Joan de Déu i un CAP de Barcelona per símptomes comuns en nadons com febre i vòmits.
No va ser fins a la quarta visita del 16 de març a l'Hospital de Sant Pau quan es va activar el protocol de maltractament infantil i en aquest moment es va traslladar al Nadó, al centre de referència, a la Vall Llebron. El Departament de Salut ha obert una investigació per aclarir el recorregut assistencial però insisteix que es va actuar correctament i que el protocol es va activar tan bon punt es van detectar els indicis.
Actualment, el nadó està sota tutela de la Generalitat i els pares es troben en presó provisional sense fiança, acusats de maltractament habitual, lesions molt greus i agressió sexual, mentre el cas continua sota investigació judicial.
Barcelona dona llum verda al projecte del nou Museu Tyson. El ple municipal ha aprovat definitivament la modificació urbanística amb els vots favorables del Partit Socialista, Junts, PP i Vox i el rebuig de Comuns i Esquerra Republicana. El projecte transformarà el Palau Mercet, a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb Gran Via, on hi havia l'antic cinema Comèdia.
La proposta arquitectònica preveu conservar la façana històrica i afegir un nou volum a la coberta amb sales d'exposicions, terrassa i restaurant. El futur museu acollirà una part destacada de la col·lecció de pintura catalana de la baronesa Carmen Tyson amb l'objectiu d'obrir portes a finals del 2028. Abans d'iniciar les obres, però, el projecte encara ha de rebre el vistiplau definitiu de la Generalitat.
I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. El ple de Sant Just aprova els preus de l'Escola Bressol i revisions de la Bonaigua i Vitàlia per al 2026. La sessió avala la moció no a la guerra i rebutja la proposta de la CUP sobre les festes de tardor.
L'alt nivell de transparència municipal es consolida amb el Salgell Info Participa 2025. El curs d'història assoleix un 98,15% dels indicadors que avaluen la informació pública, la comunicació institucional i l'accés situada a les dades.
Sidoní amb el Sant Justenc XLP premiat als Anderrock 2026. El grup ha estat reconegut com a millor artista de l'any per la crítica. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Gràcies.
Molta preocupació al Barça per l'estat de Rafinha. L'extrem blaugrana va haver de ser substituït en el partit amistós entre el Brasil i França per unes molèsties a la cama dreta. Tot i que inicialment es parlava d'una simple sobrecàrrega, els primers contactes entre el club i els serveis mèdics de la selecció apunten a una possible lesió.
Aquest dissabte se li faran proves per determinar-ne l'abast i el temps de baixa. La possible absència de Rafinha arriba en un moment clau de la temporada amb el Barça, afrontant partits claus a la competició domèstica i també a la Champions League.
I Joan Garcia s'ha quedat fora de la convocatòria de la selecció espanyola pel partit d'avui contra Sèrbia. El porter del Barça no ha entrat finalment a la llista de Luis de la Fuente per al duel d'aquesta nit a la Ceràmica. Sí que hi seran disponibles els altres porters, Unai Simón, David Raya i Àlex Remino. Per tant, el debut de Joan Garcia amb la selecció podria arribar en el pròxim partit contra Egipte, previst pel dimarts a l'RCD Stadium.
I el danès Jonas Vingegaard s'ha imposat amb autoritat a la cinquena etapa de la Volta de Catalunya i ja és el nou líder de la prova. El doble guanyador del Tour ha arribat en solitari amb més d'un minut d'avantatge sobre els seus perseguidors. Entre ells, el gran favorit, l'altre gran favorit, el favorit és Jonas Vingegaard i l'altre és Remco Ebenepul. I per tant, com hem dit, Jonas Vingegaard és el nou líder de la Generalitat.
La volta de Catalunya continua aquest dissabte amb una etapa exigent fins al santuari de Canal. I ara presentem la cançó del dia.
I avui que ja és divendres i el cos ho sap, ens toca anar amb un absolut temacle que és pura energia, festa i diversió. Així que des del refugi ja us preparem perquè tingueu un gran cap de setmana que comença ara mateix. La cançó d'avui ens convida a viure el moment sense mirar enrere amb un missatge molt clar. La vida és ara i cal aprofitar cada instant com si fos l'últim. La lletra ens parla de deixar enrere les preocupacions i oblidar
que hi diran els altres de nosaltres i de llançar-nos a viure intensament. És una oda a la festa, a la llibertat i a l'eufòria. El missatge, però, va més enllà de la festa. També hi ha una idea de superació personal, de passar d'un punt negatiu a un de positiu, de créixer i d'aconseguir allò que on es proposa. Una combinació d'ambició, optimisme i ganes de viure que es converteix en un absolut himne. Pel que fa a l'artista, estem parlant d'una figura clau en la música comercial dels últims anys,
Amb arrels llatines i una gran capacitat per connectar amb el públic global, ha construït una carrera basada en hits constants, col·laboracions internacionals i un estil molt reconeixible. Amb el temps, s'ha convertit en un referent dins del panorama musical més festiu i internacional. Com sempre, us deixo tres pistes per què intenteu endevinar-la.
La cançó va sortir el 2011. El seu cantant és calp i quasi sempre porta botlleres de sol. I el tema compta amb dues veus més a banda del cantant principal. Per tant, són tres cantants. Què? Com ho tenim això? Doncs va, anem a animar una mica aquest divendres. Anem amb Give Me Everything de Pitbull.
Bona nit.
Bona nit!
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit.
Doncs amb aquest temacle hem de començar animats al cap de setmana, clar que sí. I ja està, que ens hem de passar molt bé aquest cap de setmana, clar que sí. Comencem amb Pitbull, amb aquest automàtic, automàtic no, aquest autèntic temacle Give Me Everything de Pitbull, una cançó espectacular. Però ara us demanaré que baixem una mica a les revolucions, però només per un moment, perquè hem d'anar a l'efemèrida del dia.
Avui, 27 de març, celebrem el Dia Mundial del Teatre. Avui celebrem molt més que un art, celebrem una manera d'entendre el món, de compartir-lo, de qüestionar-lo i, sobretot, de sentir-lo. El teatre és aquell espai màgic on tot pot passar, on una història ens pot fer riure fins a les llàgrimes o ens pot trencar per dins en qüestió de segons. És un mirall de la societat, però també una finestra cap a altres realitats.
Damunt d'un escenari, la vida es concentra, s'intensifica i es transforma en emoció pura. I això, en un món que sovint corre massa, és un regal immens. Avui és un dia per reconèixer i reivindicar la feina de totes aquelles persones que fan possible aquest art,
Des dels nens i nenes que pugen per primera vegada d'un escenari, fins als grups omaters que amb passió i entrega mantenen viva la flama del teatre als pobles i barris. I per descomptat, també els professionals, actors, actrius, directors, tècnics, dramaturgs, tots ells artesans d'emocions que sovint en silenci construeixen mons perquè nosaltres els evitem durant una estona.
El teatre no és només entreteniment, és cultura, és educació, és crítica, és llibertat. És una eina poderosa que ens ajuda a entendre qui som i cap a on anem. Ens convida a posar-nos a la pell dels altres, a empatitzar, a pensar. I això, avui més que mai, és imprescindible.
Però el teatre necessita el seu públic, necessita butaques plenes, en respiracions compartides, aplaudiments que ressonin més enllà del taló. Per això, avui també és un crit, un crit sincer i necessari. Heu d'anar al teatre, tornem-hi, descobrim-lo, recomanem-lo, fem-lo nostre. Perquè cada entrada que comprem és un gest de suport, és una manera de dir, això m'importa i això ho valoro. Que no s'apaguin els focus, que no callin les veus i que el teatre continuï sent aquest espai on tot és possible.
I ara sí, arrenquem amb les seccions, anem amb el cara a cara amb la Laia i la Nora.
Bona tarda Laia, bona tarda Nora, què tal? Bona tarda, hola. Avui és un dia trist, no? Sí. No, perquè avui la Laia i la Nora acaben la seva experiència aquí a la ràdio, s'acaba el programa APS i doncs bé, és l'última vegada que ens sentirem aquí a les zones de ràdio d'esvern, però bé, potser no, no ho sé, ja veurem, potser en algun altre moment torneu, no tanquem la porta definitivament. Però bé, Laia i Nora, avui per acabar, de què hem de parlar?
Avui us portarem la història d'una marca que ha canviat completament la manera com entenem i consumim la moda fent-la més ràpida i accessible per a tothom. Parlem de Zara, una marca present a gairebé tots els llocs del món, però el més sorprenent és que va començar de manera molt senzilla i amb pocs recursos. Parlem dels seus inicis, veurem qui és el seu fundador, explicarem com funciona el seu negoci i també entendrem els seus punts positius i negatius. Molt bé, doncs anem a conèixer els orígens de Zara.
Per entendre Zara hem d'anar a Galícia, a la ciutat de Corunya, als anys 1960 i 70, quan hi havia menys oportunitat però la gent treballava molt. Allà trobem el seu fundador, Amancio Ortega, que venia d'una família normal i no tenia diners ni experiència empresarial. Va començar a treballar molt jove en botigues de roba fent feines senzilles. No va estudiar a la universitat però va aprendre tot treballant a casa. Amb el temps va començar a fer roba amb la seva dona, Rosalía Mera, i junts van iniciar un petit negoci des de casa.
Cosien bates i roba bàsica que després venien. Era un negoci petit, però anava funcionant i cada vegada tenien més feina. Aquest negoci va créixer i es va convertir en una empresa anomenada Confeccions G.O.A., que ja era més gran i organitzada. L'any 1975 va obrir la primera botiga Zara al centre de Corunya, fent un pas molt important en el seu projecte. Al principi volien posar-li la zorba, però com que el nom ja existia, el van canviar i finalment va quedar Zara.
Això és l'origen de Zara, però tot canvia amb una idea revolucionària. Des del principi, Zara volia fer roba moderna i de tendència, però a un preu que la majoria de gent pogués pagar. Abans, la moda funcionava lentament. Les col·leccions es preparaven amb molts mesos d'antelació i no canviaven sovint.
Sara va canviar això i va apostar per fer roba més ràpidament i adaptar-se al que la gent volia en cada moment. Produïen peces segons el que es venia i el que agradava, no tan en plans a llarg termini. Aquest sistema es coneix com fast fashion, que vol dir moda ràpida i en costat canvi. Això fa que arribin peces noves a les botigues cada poques setmanes i sempre hi hagi novetats. També fa que la gent compri més ràpid perquè sap que si no ho compra avui potser després ja no hi serà.
I aquesta fórmula va ser la clau de l'èxit de Zara i això va provocar una expansió internacional. Quan ja funcionava bé Espanya, Zara va començar a obrir botigues d'altres països per créixer més. La primera botiga fora d'Espanya va ser a Portugal l'any 1988, un pas important per provar si el model funcionava fora d'Espanya. Després van començar a obrir botigues a moltes ciutats importants del món de manera bastant ràpida.
Van arribar a llocs del món com Nova York, París o Londres, sempre en carrers comercials molt importants. També es van expandir a altres continents com Àsia i Amèrica Llatina, arribant a nous tipus de clients. Avui en dia Sara té milers de botigues arreu del món i continua creixent cada dia. És una de les marques de roba més conegudes i amb més presència internacional. Doncs sí, al final Sara està de tot arreu i tots portem alguna cosa de Sara quasi que cada dia. Sí. Però també van crear un grup, no?
Zara formava part del grup més gran, un grup molt gran que es diu Inditex, que és un dels més importants del món en la moda. Aquest grup també el va crear Manzi Ortega per controlar millor totes les seves marques. Inditex té altres marques com Polamber, Velska, Stradivarius o Massimo Dutti, cadascuna amb un estil diferent. Tot i això, Zara és la marca principal i la que genera més diners dins del grup. El grup funciona de manera molt eficient i intensa, no intenta ser ràpid i organitzar tot el que fa.
Grup Inditex, totes les marques aquestes, no? Versca, Pulambia, Restradivarios, vosaltres aneu molt o no? Sí. Sí, sí. Bueno, tots anem molt, la veritat. I explicar-nos una mica més el model de negoci, va. El model de negoci de Zara és diferent perquè controla gairebé tot el procés de la roba. S'encarrega del disseny, la producció, la distribució i la venda sense dependre tant d'altres empreses. A més, fabrica molta roba a prop d'Espanya, cosa que li permet anar més ràpid que altres marques.
Així pot reaccionar ràpid si una peça agrada molt o si alguna cosa no funciona. Les botigues també són molt importants dins del sistema. Els treballadors observen que compren els clients i que no, i aquesta informació és molt útil. Després d'aquesta informació arriba els dissenyadors que poden adaptar les noves peces segons el que demana la gent. I ara amb els nous temps entenc que Zara també s'ha hagut d'adaptar a l'era digital.
Amb internet, Zara també s'ha adaptat i ha començat a vendre molt per online. Té una web i una aplicació on es pot comprar fàcilment des de qualsevol lloc. Després de la pandèmia, les vendes online van créixer molt i ara són una part molt important del negoci. Els clients poden comprar sense anar a la botiga de manera ràpida i còmoda. També poden rebre la roba a casa o anar-la a buscar a la botiga combinant les dues opcions.
Molt bé, tot això és la part més bona de Zara, no? Això és una mica el seu model, la seva història, els seus orígens, però també hem de dir que Zara rep algunes crítiques i té algunes controvèrsies. Anem a veure, anem a descobrir algunes. Tot i l'èxit de Zara també ha rebut moltes crítiques al llarg dels anys, sobretot per la manera en què funciona el seu model de producció i consum. Sobretot pel fast fashion, que fa que la gent compri molta roba i la fa servir poc temps, fomentant un consum ràpid i poc responsable.
Això genera molts residus i contamina bastant el medi ambient, ja que molta roba acaba a les escombraries al cap de poc temps. També s'ha parlat molt de l'impacte de la indústria tèxtil en el planeta perquè utilitza molta aigua, energia i productes químics. A més hi ha preocupació per les condicions de treball en alguns països on es fabrica la roba o on els salaris poden ser baixos. I en alguns casos les condicions laborals no són les millors, cosa que ha generat debat i protestes.
Aquests problemes no són només de Sara sinó de la indústria de la moda que estan intentant millorar aquests aspectes. Doncs sí, sabem que la indústria tèxtil al final és una de les que més contamina en el món i han d'intentar fer algunes adaptacions perquè això vagi cap a menys.
Per millorar això, Zara ha començat a fer canvis per ser més sostenibles i reduir el seu impacte en el medi ambient. Ha creat col·leccions amb materials reciclats o menys contaminants com cotó orgànic o tèxtils reutilitzats. També ha posat contenidors a les botigues perquè la gent pugui reciclar roba usada i donar-li una segona vida. A més, intenta fer els processos de producció més eficients, gastant menys aigua, energia i productes químics.
També està treballant per reduir el plàstic i fer servir envasos més sostenibles en els seus enviaments. I vol millorar la transparència explicant millor d'on venen els productes i com es fabriquen. Tot i això encara queda molt per millorar i el repte és gran perquè la indústria de la moda és molt contaminant.
El futur de la moda serà més sostenible o no serà i les empreses hauran d'adaptar-se sí o sí. Doncs sí, esperem que aquests canvis es vagin incrementant amb el temps i que cada cop tinguem una indústria més sostenible perquè és el que dèiem, no contamina moltíssim i això no és sostenible i si no serà sostenible no serà com tu bé deies. Anem a concluir amb les idees generals. Zara no és només una marca de roba sinó un exemple de com fer créixer un negoci amb una bona idea.
Ha aconseguit canviar tota la indústria de la moda a nivell mundial. Ha passat de ser un petit tall a Galícia una empresa global molt important. Amb molt èxit però també amb problemes i reptes per al futur. Esperem que us hagi agradat aquest programa i que ara entengueu millor què es farà.
Molt bé. Nora, Laia, gràcies per venir avui. Gràcies per venir des del gener, que ja són gairebé tres mesos. Us trobarem a faltar molt aquí els divendres i que vagi molt bé aquest final de curs i que vagi tot molt bé. Ens sentim. Gràcies. Adéu. Adéu.
I ara fem una petita pausa musical, anem a escoltar Sidoní, que ja que hagin guanyat un any de rock, anem a escoltar-nos. Anem amb la seva cançó, et puc odiar molt més, del seu àlbum, Catalan Graffiti.
No aguantaré molt més. Noto la pressió, les artèries, el cor em va més decent. El meu enemic està dormint al meu llit. El meu enemic al meu llit. El meu enemic està dormint al meu llit. És així.
Fins demà!
Fem els 60, dius que no t'importa gens. El temps passa lent per vosaltres, per nosaltres va corrent. La pregunta és si ho tornaria a fer. Clar que ho tornaria a fer.
Et puc odiar molt més, però no estimar-te més.
Jo m'has pa per estirar.
Doncs això et puc odiar molt més de Catalan Graffiti de Sidoní. Anem a escoltar una altra, va, que aquesta que ens ha estat molt bona. Anem a ficar Cançons que maten.
El trànsit per la finestra no ha passat gran cosa, ni aquí abans ni a les esferes. Avui m'has deixat, se suposa que m'ha d'afectar. L'agulla cau al disc i començo a sagnar.
Les cançons que més em maten. Les cançons que més em maten. Les cançons que em poso per estar més trist. Les cançons que més em maten. Les cançons que més em maten.
Doncs us recomano moltíssim, si doni, i aquest nou treball catalan grafiti perquè és espectacular. Però ara anem amb l'Espai de Nutrició amb l'Elvira Sánchez.
Bona tarda, Elvira, què tal? Bona tarda i bona hora. Molt bé, de divendres. Molt bé, molt bé. Ja tenia ganes d'escoltar aquest de divendres, perquè sí, sí, ja m'ha arribat el divendres, la setmana bola, eh? Exacte, perquè el siguiente ja estarem de vacaciones. Sí, sí, per tant, és l'última vegada que t'escoltarem fins... La última no, la penúltima. No, l'última fins dintre de dues setmanes. No, la penúltima, la penúltima. La última será cuando yo me muera.
No, no, però dic fins dintre dues setmanes. Ok, ok. No, no, home, Elvira, espero que ens sentim moltes, moltes més vegades aquí a la ràdio, però jo em referia l'última fins al 10 d'abril. Exacto. Perquè recordem que el 3 d'abril és divendres sant, per tant, vacances per tothom, eh?
Exacte, exacte. Debemos de hacer el ayuno y comer pescado, ¿vale? Y ir a misa. Ah, exacte, ah, exacte. De todos modos creo que estará mejor en las playas, bueno, no sé si habrá playas, pero bueno. Sí que és veritat, eh, que ara que està sortint el solet, potser podem aprofitar per anar a la platja, eh. Sí, sí, sí. Home, el primer bany d'any, no? Potser ja el podem fer en Setmana Santa. Veurem, veurem. Ya veremos, exacto. No denotemos. No denotemos que llevemos al mal tiempo. Què pot ser? Què pot passar?
Molt bé, Elvira, doncs anem a parlar de nutrició. De quin tema ens toca parlar avui? Bueno, avui te había propuesto un tema que es el azúcar, antojos y la regulación del apetito, ¿vale? Entonces, a mí se me había ocurrido, ¿de acuerdo?, contarles una historia, ¿vale? Y como yo ya soy abuelita, me encantan las historias, ¿vale? Entonces, con esto, seguramente...
Muchos de nuestros oyentes se van a ver más reflejados que si yo hablo de una parte técnica de la grelina, de la insulina. Entonces comienzo con el tema. Imagínense ustedes que están llegando a casa después de un día largo, ¿ok? Abren la puerta, dejan las llaves en la mesa y entonces, ¿qué pensamos? Uy, solo quiero desconectar un momento. Siempre, siempre lo que pensamos.
¿Y qué sucede? Que lo primero que vamos a hacer es ir a la cocina. Y la verdad es que tú lo piensas si no tienes hambre de verdad. Pero tus pies, no sé por qué saben, conocen muy bien el camino a la cocina.
Y sobre todo el camino en el armario donde están aquellas galletas o donde está el chocolate o ese rincón que tenemos donde siempre hay algo dulce, por si acaso. ¿De acuerdo? Sí, sí, sí. Entonces, mientras vamos rompiendo el envoltorio, dentro de nosotros hay una vocecita que dice que hoy me lo merezco. Y entonces damos el primer bocado. Y durante unos segundos, porque son segundos, todo se calma.
Ese ruido que teníamos de todo el día se apaga. Y entonces el cerebro, tu cerebro, manda un mensaje muy claro. Bien, esto está genial, pero yo quiero más. No lo ves, pero dentro de tu sistema de recompensa,
Ya está aplaudiendo, ha llegado el azucarazo y con él la dopamina. Este mensajero clínico que hace algo, que algo tan cotidiano puede aparecer de repente súper atractivo. Ahora lo curioso de este circuito es que no tiene nada de moral.
No sabe de fuerza de voluntad, ni de dietas, ni siquiera de operación bikini. Sólo lo que sabe es que estás cansado, que estás estresado o estresada o aburrida o aburrido. Entonces aparece el dulce y llega la calma. Y el cerebro en eso es muy eficiente, aprende muy rápido.
Si me siento mal y tomo azúcar, me siento mejor y vamos a repetirlo. Entonces lo repites tanto que con el tiempo dejaste conformarte con un poquito y entonces es cuando empiezas a pedir cada vez más para poder notar lo mismo.
Sí, sí, sí. Jo crec que tots ens podem identificar, no?, en aquestes situacions que tu ens has descrit. Del final, anar pel sucre, no?, com un refugi, no?, com inclús un mètode de desconexió, no? I justament això com ho podem evitar o com ho podem controlar? Que antes hay una cosa, piensa que
Una cosa, los tres temas van correlacionados, no los puedo separar. Entonces vamos con la segunda parte de la historia. Me he avanzat, me he avanzat, perdona. Exacto. Entonces, mientras esto está ocurriendo, otra parte de nuestro cuerpo está haciendo evidentemente un trabajo, que son las hormonas del hambre y de la saciedad. Estas son las que siempre se levantan por la mañana con muy buenas intenciones.
La grelina es la que te avisa que necesitas energía. Y la leptina es la que te va diciendo, hombre, ya es suficiente para un momento. Pero, ¿qué pasa? Si pasas muchas horas sin comer, si tiras el café deprisa y de lo que pilles,
Entonces aquí los ultraprocesados son los protagonistas del día, entonces sus voces empiezan a sonar cada mes bajito, tanto de las dos hormonas, y cuando quieres darte cuenta, el comer se ha vuelto un piloto automático, entonces empiezas.
con algo dulce solo para probar y te cuesta muchísimo encontrar dónde está el freno. Porque recuérdense que si la lepsina no está funcionando, ¿vale? No sabemos cuándo estamos llenos. Entonces, es cuando aparecen los antojos. Entonces, estos antojos nosotros los vivimos como si fueran enemigos, como si fueran un fallo personal. Es que no tengo control, es que no tengo disciplina. Pero realmente son mensajes.
A veces lo que te están diciendo es que tu cuerpo lleva horas sin recibir comida de calidad. Otras veces lo que te puede estar diciendo es que hay un cansancio emocional que se está acumulando, ya sea bien el estrés, las preocupaciones, la soledad, la rutina. Entonces el azúcar
es cuando llega como ese amigo que no soluciona el problema, pero sí que te va a poner una tirita, ¿vale? Es decir, te va a dar este abrazo rápido que tú necesitas en el momento. Entonces el problema aquí no es el bombón, es ni el trozo de tarta de cumpleaños. El problema es cuando este abrazo del dulce es la única forma que tenemos de cuidarnos.
de cuidar lo que sentimos, básicamente. Entonces, cuando un día va mal, vamos al azúcar. Cuando un día va bien, pues celebramos con azúcar también. Cuando estamos aburridos, tristes, enfadados o ansiosos, otra vez azúcar. Y sin darnos cuenta, ya no elegimos, sino que lo hacemos involuntariamente. Entonces,
Vamos a otra escena, ¿vale? Para que... Esta es la positiva. No sé cuánto tiempo me queda. 7 minutos, ¿no? 7, sí. Llegan a casa y en lugar de lanzarte directamente al armario, lo que haces es una pausa. Entonces te preguntas, ¿qué es lo que necesito ahora? Entonces, si llevas mucho tiempo sin comer, la respuesta del comida es necesitas energía.
Entonces es cuando tú eres consciente de lo que necesitas es nutrir al cuerpo. Y una vez que tú nutres a tu cuerpo, también estás dando calma. Otra vez, sencillamente la respuesta es, oye, es un buen baño, es sentarme en el sofá sin oír el teléfono. ¿De acuerdo?
o sencillamente moverte un poco. Entonces, cuando tú escuchas el cuerpo, el dulce deja de ser el protagonista y entonces pasa a ser un actor secundario, ¿vale? Que va a aparecer de vez en cuando, no es que no aparezca. Entonces aquí se trata de no demonizar el azúcar ni de vivir en guerra con los antojos.
Aquí se trata de entender esta historia que les he contado. Desde una historia donde hay un cerebro que tiene unas sensaciones, hay un cuerpo que intenta equilibrarse y hay unas emociones que piden ser atendidas. Entonces, cuando miras de esta forma la película, ya no eres una persona sin fuerza de voluntad, que siempre estás cayendo en lo mismo.
sino que estás aprendiendo a relacionarte con la comida, con tu cuerpo, de una manera más amable y más consciente. Y yo creo que el mensaje que me gustaría llevar hoy es que no se necesita una lucha interna contra el azúcar, no se necesita una lucha interna con los antojados, lo que se necesita es una relación
Prueba contigo misma. La regulación del apetito no va a comenzar en la nevera. Tampoco va a empezar en castigarte, sino empieza en cómo te hablas, en cómo te cuidas durante el día y cómo te permite sentir lo que sientes sin esconderlo detrás de un dulce. Y esto es lo que siempre he dicho yo del famoso té.
Sí, sí, sí. ¿Cuál es? A ver, ¿te acuerdas cuál es el té? Quierete, cuídate, amate. Y mimate. Exacto. ¿Vale? Entonces, piensen que lo que nos lleva a esto, básicamente,
és que el que acabo de descriure parla de l'hombre emocional. L'hombre emocional sempre va... És el que parlem molts cops, no, Elvira? Que el menjar i la gana que nosaltres podem arribar a passar també té un component molt psicològic, no? Sí, sí, evidentment, però si això lo juntamos con hambre real, con la hambre física, porque nos saltamos comida,
o comemos alimentos que realmente no nos dan lo que necesitamos, entonces esto puede ser un agravante. Entonces aquí es importante respetar los horarios. Entonces también entender que el hambre también puede ser disfrazada.
Y puede ser sed, que este es el segundo factor. Por eso siempre digo... Per tant, Elvira, reforçar la nostra capacitat mental, reforçar els nostres pensaments, no treballar en els nostres pensaments, també ens farà tenir una relació més sana amb els aliments, no? Sí, porque piensen que yo siempre digo que los peores jueces que tenemos para nosotros somos nosotros mismos. Total, total.
Nosotros somos, si te fijas, nosotros somos, tenemos un nivel de exigencia muy por encima de lo que podemos tener hacia los demás que hacia los nosotros mismos. Hay cosas que tú a los demás te lo puedes perdonar, pero a ti no te lo perdonas. Y entonces tenemos que ser menos duros con nosotros mismos. Porque normalmente piensa que en estos tipos de trastornos siempre hay el no tengo voluntad,
no eres capaz de dominarte, es culpa tuya. No, no, no. Esto es una cuestión de que hemos ido creando un circuito que está basado en un hambre real y evidentemente en un hambre emocional conjuntamente.
Sí, sí, sí al cap i a la fi és el que tu dius que no hem de ser tan autoexigents amb nosaltres mateixos perquè és que al final nosaltres mateixos ens fem un mal un mal tan gran que ens repercuteix ja no només al nivell físic sinó també al mental, al psicològic i inclús després de la feina o amb els amics per tant ens hem de cuidar més hem de comprar aquest té tan car i l'hem d'utilitzar cada dia eh
Sí, yo creo que sí. Mira, piensa que la vida ya es exigente, ¿vale? Ya tenemos que salir todos los días y cada vez parece que los niveles y los cánones que nos exigen cada vez son más estrictos, más altos y parece que no llegamos. Entonces aquí debemos entender que nosotros somos nosotros y hasta dónde lleguemos. Y si no entramos por el molde de la sociedad, pues sigamos.
Sigamos, no tenemos que entrar por ese molde, porque si entrar en ese molde significa que voy a sufrir mentalmente y físicamente no vale la pena, porque el precio que tienes que pagar es tu salud y es muy alto. Exacte, exacte. Doncs amb aquest missatge tan important ens acomiadem per aquí a Elvira avui perquè ja estem a punt d'arribar a les 6 de la tarda. Gràcies per cuidar-nos tant aquí a Ràdio d'Esvern i gràcies per ser-hi, Elvira.
Muchas gracias a vosotros por escucharme y que tengan una buena semana santa. Primero un buen fin de semana. Exacto. Y después una buena semana santa. Molt bé. Doncs clar, que sí. Gràcies, Elvira. Adeu. Adeu.
Bona tarda, us informa Marc Güell. El secretari d'Estat nord-americà Marco Rubio acaba de dir que l'operació militar dels Estats Units al Golf Pèrsic ha de durar qüestió de dues setmanes. L'Iran ja estava dèbil abans. Quan acabem amb ell, les properes dues setmanes encara seran més febles i no podran amagar-se darrere aquestes armes i aconseguiu una arma nuclear, cosa que seria una bogeria.
Rubió també ha alertat que cal impedir que l'Iran estableixi un sistema de peatge per a les naus que vulguin atravessar per l'estret d'Hormuz. I en relació a la guerra d'Ucraïna, tema d'especial preocupació per als socis europeus, el cap de la democràcia nord-americana, diplomàcia nord-americana,
ha dit que no hi ha prevista cap nova reunió entre representants russos i ucraïnesos. Marco Rubio ha fet aquestes declaracions acabada la reunió del grup de països del CET a França, que ha fet una crida al restabliment permanent de la llibertat de navegació per l'estret d'Hormuz barrada per l'actual guerra al Golf Pèrsic.
Més notícies, Àlex Giralrobert. Adopada d'un tren de la línia R11 de Rodalies contra un arbre caicut a la via Sant Jordi d'Esvalls, el gironès ha obligat a evacuar un centenar de passatgers. No hi ha hagut ferits, segons Protecció Civil. La circulació de trens continua sospesa entre Flaçà i Figueres. Anem cap a Girona, Maria Rovira.
Bona tarda. Set dotacions dels bombers s'han desplaçat al lloc dels fets per ajudar a evacuar els passatgers. L'incident no ha causat ferits, segons fons de Renfe. Els usuaris han baixat a la via, acompanyat pels bombers i Mossos d'Esquadra, fins a un punt pròxim on els han recollit tres autobusos habilitats per la companyia ferroviària.
La incidència ha obligat a tallar la línia entre Flaçà i Figueres, tram que es cobrirà amb el servei alternatiu per carretera fins que es resolgui. Protecció civil ha posat en prealerta el pla d'emergències ferrocà, tècnics de Renfa i Adif s'han desplaçat a l'indret per valorar afectacions i dur a terme les reparacions pertinents. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
El govern basc gestionarà al costat de l'Espanyol els aeroports d'Euskadi, segons han acordat els dos executius. Per investir Salvador Illa, el 2024, el PSC va pactar amb Esquerra el mateix per la Generalitat i, en canvi, no hi ha hagut moviments. L'entesa pels aeroports bascos és una de les set transferències que han signat en una reunió Pedro Sánchez i Aleand Acari i Manol Pradales.
Hasta hoy, Euskadi no tenia ni voz ni voto en materia aeroportuaria. Y desde hoy, y con este acuerdo, Euskadi podrá empezar a participar en la toma de decisiones que afectan a los aeropuertos vascos. Creo que es un día muy importante.
Barcelona tindrà un ateneu de la cançó d'autor. A proposta d'Esquerra Republicana, el Consell Municipal ho ha aprovat amb els vots a favor del PSC Junts i els Comuns. Barcelona, Nascura, bona tarda. Bona tarda. Segons el portaveu d'Esquerra, Jordi Castellana, serà un equipament cultural de referència.
permetrà preservar el patrimoni musical i documental de la cançó, impulsar la recerca i la memòria democràtica vinculades a la música, promoure la creació contemporània en llengua catalana, donar suport al talent emergent i al teixit cultural local, generar espais estables d'exhibició i trobada artística, així com reforçar la transmissió intergeneracional de la cultura musical del país i també projectar-la internacionalment. El projecte es desenvoluparà conjuntament amb el Festival Barna Sants. En Escura, Catalunya Ràdio, Barcelona.
En marxa aquesta hora també l'operació sortida per les vacances de Setmana Santa. El Servei Català de Trànsit calcula que entre avui i demà sortiran de l'àrea de Barcelona gairebé 600.000 vehicles. Comprovem quina situació tenim a aquesta hora. Equip viari, Mariluz Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs amb algunes aturades, però molt puntuals, a diversos trams de l'AP7. El Papiol, la Castellbisbal, la Santa Oliva, direcció Tarragona, a Mollet del Vallès, a Montornès, al Llinars del Vallès, en direcció Girona. Destaquem també l'autopista del Maresme, a Montgat, en direcció Mataró, Nacional 340, a l'Arbús del Penedès, en sentit sud.
la C31 de Vilanova i la Geltrú a Covelles, direcció Tarragona, o la C55 a Sant Vicenç de Castellet en direcció Manresa. Mariluz García, Equip Ieri de Catalunya Ràdio.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. Jonas Vingegor és el nou líder de la Volta Ciclista Catalunya. El danès ha guanyat en solitari la cinquena etapa al coll de pal. Ara es posiciona Vingegor com a màxim favorit a la victòria final quan falten només dues etapes.
Preocupació al Barça per l'estat físic de Rafinha, que es va lesionar ahir jugant amb el Brasil un amistós contra França. S'han de fer proves, però les sensacions que té el jugador no són bones i podria haver trencament muscular. El porter del Barça, Joan Garcia, ha quedat fora de la convocatòria de la selecció espanyola per jugar avui contra Sèrbia per decisió tècnica.
En canvi, el jugador del Girona, Vito Reis, ha estat convocat amb el Brasil per jugar dimarts contra Croàcia.
i a la plataforma 3CAT. A la Copa de la Reina, també de bàsquet, l'Uni Girona s'enfronta a dos quarts de deu del vespre al Perfumeries Avenida de Salamanca, buscant un lloc a les semifinals. El Joventut de Badalona ha anunciat avui la renovació del tècnic Dani Miret per dues temporades amb una tercera d'opcional i Marc Márquez ha tingut una caiguda a 190 km per hora, el primer lliure del Gran Premi dels Estats Units de MotoGP.
Té una lesió a l'avant braç dret i al palmell de la mà esquerra, la qual cosa no l'ha privat d'acabar quarta en aquesta primera sessió. El més ràpid ha estat Pedro Acosta. Fins aquí les notícies. I ara comencem la segona hora del refugi. Comencem amb Vertical Slide, amb el Xavi PSX.
Bona tarda, Xavi, què tal, com estàs? Bona tarda, Jaume, i bona tarda a tots en just. I tant, com estàs tu? Tot bé? Tot superbé, tio, se'm fan molt llargs els 15 dies. Havrem de fer-nos re justament o què? Sí, sisplau. Això ho estudiarem, Xavi, ho estudiarem. Molt bé, doncs escolta, de què ens toca parlar avui?
Doncs mira, avui vull fer referència a un aniversari, si fa poc vam estar parlant del Pokémon. Avui faré l'he de Resident Evil, que és un videojoc, un survival horror corregut per tothom dins del món de la comitat gamer, que fa 30 anys, concretament des del 22 de març. Mira, estem d'aniversari, eh, per tant? Estem d'aniversari un altre cop, sí. Home, és una saga mítica, eh? Jo crec que tothom...
la pot conèixer. Sí, més no, ja que ha passat els còmics, els llibres, les pel·lícules, les pel·lícules de la Mila Jovovich, han fet una mica de mal, però, bueno, si més no, han donat promo. De fet, sortejarem el joc con Lighted, un altre sorteig que hem tingut a les xarxes aquesta setmana, i avui fem el desenllaç i direm qui ha estat el guanyador. Perfecte. I, a més a més, tenim la gran sort que aquí a l'estudi, avui, tenim els criadors d'Unlighted, aquest videojoc que sortegem avui. Mira. Tenim a Gino Games, tenim...
en David Voces, en Éric Martín i Juan de García. Bona tarda a tots tres. Bona tarda. Bona tarda. Avui tenim molta gent a l'estudi, que això sempre ens agrada, estem ben acompanyats i després podrem aprofundir més d'aquest joc. Això mateix. Perfecte.
Doncs et sembla... Si em poses musiqueta... Així... Inquietant... Jo et començo a explicar una miqueta com era el tema Resident Evil. Molt bé, doncs... Jo arrenco. Jo ara no tinc la música inquietant. Jo ara arrenco i si tu poses alguna cosa me la et fa. Exacte, sí, sí.
Vinga, com et deia, el 22 de març, aniversari de Resident Evil, 30 anys, 30 anys fent-nos passant por. El seu primer llançament va ser per la PlayStation 1, la PSX, que, per què no dir-ho, és la millor videoconsola del món. PSX, com tu, gairebé. Ah, hi està, exacte, sí, sí, exactament això. I no es podia celebrar de millor manera que estrenant...
un nou videojoc. És Resident Evil Requiem, que va sortir a finals de febrer. I el Requiem és l'11 videojoc de la saga, diguem-ne, però és que justament és el 30, o sigui, el videojoc número 30, si englobem els spin-offs, la saga principal, sagas paral·leles, remasters, remakes... 30 videojocs que s'han fet de Resident Evil. Brutal. Mira, Xavi, he trobat una cançó que és de la banda sonora, justament de Resident Evil. Ara si et sembla inquietat o no. Sorprèn-me.
Però bé, no? Perfecte. Me l'acceptes? Aquí està. Arriba tard, però arriba bé. Amb els convidats aquí, que volem crear dins de l'estudi. Molt bé. Doncs t'explico més coses, Jaume. Mira, Resident Evil és obra de Capcom, que Capcom també és una empresa que té coneguda en el món dels videojocs. Inicialment era Capsule Computers, però ja fa moltíssims anys quan va dir que ens dedicarem només a les videoconsoles, doncs van escurçar el nom com ja han fet moltes altres abans. Mhm.
Aquests en el seu moment, en el 1996, van popularitzar amb Resident Evil el survival horror. Era un gènere que en aquell moment era molt de nature, però els hi va donar gran sortida. Però t'explico en què consisteix això d'un survival horror. Sí, sí, explica'm-ho millor, perquè... Més o menys sé que és el Resident Evil, més o menys, però segur que hi ha molts oients que no tenen ni idea, eh? Estàs aprenent molt, eh, amb mi, aquestes sessions, Jaume? I més que tinc d'aprendre, eh? Més que tinc d'aprendre, eh?
Doncs mira, en aquell moment, a mitjans dels 90, un videojoc que possiblement anava de zombies o personatges sobrenaturals, doncs van ja ser l'horoi de torn, no?, amb una escopeta amb munició infinita i se'ls carregava a tots a tort i dret, no?, disparant sense parar.
Aquí, el soroll de l'horror, canviem la perspectiva. I és que, per començar, tenim un gran escenari a explorar. O sigui, l'exploració és un punt clau. Has d'examinar cada raconet perquè tota informació que tinguis t'ajudarà a completar l'aventura. El backtracking, Jaume, t'explico. Va ser, quan tu comences un videojoc, hi ha zones on no tens accés, estan batades, no pots obrir les portes, o no tens el poder necessari, o l'artilugi o eina que necessites per poder obrir-ho.
A Resident Evil això es posa a l'ordre del dia, perquè tu comences amb portes que no es poden obrir, però més endavant o trobes la clau, o trobes l'eina, o saps el sistema per poder accedir-hi i anar a altres zones de l'escenari. També hi ha putles en aquests jocs. Molts, molts, i xulos, i inquietants. I ara, a més, t'explico que el primer Resident Evil, així per posar una miqueta d'argument, per situar la gent que ens està escoltant,
Imaginem-nos que hi ha un grup de fosses especials que va parar a unes muntanyes que estan al voltant d'un poble que es diu Recon City, en què hi ha hagut unes misterioses morts, i de sobte són assaltats perquè resulten ser uns gossos zombi. Que cadascú s'ho prengui com vulgui. Solten corrents i acaben anant a parar a una mansió, entran corrents a una mansió que no saben què pintarà allà, però per sorpresa de ningú està bastant infestada de zombis. Llavors...
Explorem la mansió, què és el que està passant, d'on surten i com resolem tots aquests casos. I dins d'aquesta mansió hi ha uns putes molt divertits perquè al final resulta que hi ha unes portes que tenen uns símbols que només sobren unes claus i la clau està amagada dins d'un piano que només sobra quan toques una melodia en concret. Que dius, ostres, que entretinguts que estaven aquí a la mansió, no?
Però bé, bé, molt recomanable, sisplau, jugueu, que hi ha remakes i remasters que us faran... Per tant, de survival horror també trobaríem altres jocs. Per exemple, el Dying Light també seria un d'aquests, o no? El Dying Light és un altre tipus, perquè té bastanta més acció. I el The Last of Us sí o no?
Tampol. Sí, però també és com una miqueta més d'aventura. Els obrisos el que volen és que tu estiguis patint sobretot per la gestió del teu inventari. Així que el que fan és donar-te molt poca munició, molt poques fermacions per curar-te...
O sigui, et fan la vida impossible, eh? Una miqueta, et fan patir, no? El que volen tu és que pateixis, no que vagis amb la seguretat que jo avanço i tot depèn de la meva habilitat amb una arma davant del que m'he de fer front, sinó també de la gestió del que faig al meu inventari i del que vaig descobrint a mesura que avanço la meva aventura. Llavors, bé, és una experiència molt narrativa.
Què va passar? Durant aquests 30 anys, Resident Evil, tot i que va començar com a survival horror, al final la comunitat, les tendències van canviant i anem passant de potser una experiència més narrativa a una experiència que tenim més ganes de harana, més stress, més corruptitis. Llavors, es va anar modificant. Resident Evil 4 va ser un punt d'inflexió a la saga en què va haver-hi bastanta més acció, que va ser molt ben rebuda.
I això va anar en augment a la cinquena part, a la sisena part, però la sisena part ja era totalment oblidant el survival horror, i aquí diguem-ne que la comunitat va dir un... Vale, pareu un moment, sisplau, que prou de trets, podem recuperar una miqueta el que ens agradava jugar de Resident Evil? Així que a la setena part, Resident Evil 7 Biohazard, es va recuperar aquest survival horror amb un petit canvi, i és que van fer servir la primera persona.
La primera persona és quan a la pantalla es veu el que el nostre avatar, el nostre protagonista, és el que veu que va encaixar molt i molt bé, i des d'aquí han fet Resident Evil 7, el Viles, que és la vuitena part, i ara acabant amb Requiem, que el que han fet ha sigut com un matxembrat entre parts de survival horror i parts d'acció,
Molt ben feta, molt ben conjuntada, a més a més acompanyada d'una història que val molt la pena i encaixa perfecte amb una de la saga principal de Resident Evil. Doncs sí, la veritat és que té bona pinta. Tu ja l'has jugat o encara no? Jo estic a puntet d'acabar-me'n. Estic supercontent. Home, i ja que tenim més gent a l'estudi podem preguntar, no?
Com aneu de Resident Evil? És una saga que us motiva? Jo, la veritat, no els he jugat. Bé, perdona, m'equivoco. He jugat un amb realitat virtual i tot. El 4 diria que és. Sí, sí.
Jo no he jugado nunca. Se lo he visto vídeos, en acaso, pero ya está. Pero sí sé que va. Falta l'último. No em trobareu, no? Ostres, no. Està bé, està bé. Si busqueu un Resident Evil amb Gino Game, doncs... No, no el trobarem, no el trobarem. Només et diré, jo estic molt content de Resident Evil Requiem, però 6 milions de persones més també, perquè en un mes clavat pràcticament que va sortir, 6 milions de còpies, que ja et dic jo, que és una borrada de venda.
Xavi, he canviat ja la música de fons perquè ja m'estava entrant el Cangelo perquè també hem d'anar directament al concurs, no? Som-hi, sí senyor. Aquesta setmana al concurs aquest concurs saps que m'he oblidat, no? D'activar la meva aplicació de la bossa de paper Jaume, tio
Aquesta setmana hem tingut concurs a les xarxes Blue Sky, a Twitter, o X, com li vulguis dir. Jo sempre li diré Twitter. I, a més a més, a Instagram. Llavors, d'aquí... I sortejem el joc de Gino Games, eh?
o Lighted de Gino Games, que els que no guanyin el videojoc, que no pateixin perquè poden anar a Steam, que està disponible, i a més a més hi ha una demo gratuïta perquè es pugui provar. Això, els que ens estiguin escoltant a casa... Home, i si el compren millor, que així li donen su verd. I si es compra, molt millor, clar que sí. Així que, donem pas...
A veure, a veure, que s'obri... A veure, David, digue'm quin número surt. El número 12. El número 12. I serà el guanyador en Pulgatejana, que ens comentava... Ah, perquè en el concurs, que m'ho he saltat a la torera, la pregunta era... Digue'm, un videojoc on la llum sigui molt important. Perquè en Lighted, tal com diu el seu videojoc, és molt important. Què ens diu Pulgatejana? Que The Blair Witch Project...
on la llum de la llanterna aturaves els enemics. Un joc del que m'esperava molt i va ser una decepció. Bueno, almenys té l'enlighted ara perquè no sigui una decepció. Resespir-se, no? Exacte. Perquè torni a encariñar-se dels vídeos que funcionen amb la llum.
Molt bé, doncs ara sí podem obrir l'etapa de l'entrevista, però abans explica'ns una mica, Xavi, o vosaltres mateixos, que sou els que més coneixeu el joc, què és això d'Onlighted? Doncs bé, Onlighted és un videojoc de puzzles que jugo en primera persona, on tendint-se en un món distòpic, on hi ha una lluita entre el record i l'oblit,
i on ens basem en una mecànica principal, que és fer aparèixer o desaparèixer objectes invisibles, elements invisibles. I això ho fem a través de la llum, relacionant-ho amb el sorteig. Al final és un tipus, podríem dir-li escape room, perquè vas de sala en sala, però al final o enmig del joc les coses es lien una mica, diguéssim. Però per descobrir-ho l'haureu de jugar. Aquí ens ha fet el ganxo, eh? Sí...
Aquí, David, amb la mecànica, has passat així fuguesment, és que ho ha deixat caure molt ràpid, però és que és molt divertit, perquè els objectes apareixen i desapareixen segons l'enfoc, si els enfoca la llum. Exacte, de fet, basem el nostre joc en diferents sales de proves i allà és on utilitzem àgilment, on dissenyem els nivells,
perquè no sigui tan fàcil donar-li un botó i que la llum li doni un objecte i puguis avançar o puguis moure'l, etc. Llavors, sí, movent focos, ficant objectes enmig, fent diferents virgueries, pots aconseguir passar de nivell.
Aquí, Jaume, per exemple, hi ha una fossa, que és impossible passar a l'altre costat, però si tu aconsegueixes encendre un focus que tens a l'esquerra, que ja t'espavilaràs com fer-ho, i enfocar-te a la fossa, resulta que ja hi ha un objecte que a l'il·luminar-se es torna sòlid i pots passar per sobre. Doncs així, en diferents altres proves. Eric, a nivell narratiu, Unlighted, com s'explicaria? Quina és la història de nosaltres dins d'Unlighted?
Bé, en una primera impressió, la impressió que et dona és que és un joc de puzzles més. El que passa és que a mesura que vas avançant en la història, t'adones que hi ha un rerefons una mica més fosc a la història que estàs vivint. I bé, l'objectiu del personatge és anar avançant dins d'aquesta història i donar-te què és això que amaguen aquestes pedres, que amaga aquesta ciència que munta el nostre entorn.
I és aquest l'objectiu del jugador, és una miqueta més fos del que seria un joc de puzles habitual.
Perquè, tal com entrem en el joc, nosaltres ens fan signar un contracte, no?, d'aquell que passa aquí es queda aquí, i té com l'atmosfera, de qui hagi jugat ho reconeixerà, del joc de Portal, no? Juan D, el videojoc acaba sent un videojoc de terror? Bueno, depèn de cada persona. Al final, aquest de terror o no, aquest tipus d'avant mi do camí.
A ver, en teoría no es de miedo, pero sí que hay toques más oscuros en X parte del juego. A lo mejor es más...
terror psicològic, a lo mejor. Más que algo que te asuste, realmente. Vale. No, no, no. No están previstos, ¿no? No sé que alguien le asuste que caiga una taza de algún lado, pero eso ya... Nosotros. Clar, sí que es veritat, i afegir al que deia Juande, que en el moment del joc, on més es doblen les coses i on més... pot ser més tenebroses, que, com diu Juande, tampoc tenim la intenció de fer un joc de terror,
Sí que allà, jo recordo, mentre el desenvolupem, que deiem, ostres, no ha ficat aquest soroll aquí per a veure si algú se n'adona. I és com aquest error psicològic de no sé què està passant, però alguna cosa està passant aquí. O sigui, creiem una atmosfera inquietant. Sí, clar, és més una tensió, no? Una tensió, per mi. Que alguna cosa ha passat. I escolta, ja que us tenim aquí, ens podeu dir una miqueta quin és el paper de cadascun dins de Gino Games?
Sí, començo jo. Jo soc el programador i dissenyador, tot i que dissenyador està una mica repartit, i abans de potser deixar-los la veu amb ells, realment, al ser un estudi de tres persones, aquí estem dient rols, però tots hem tocat de tot, en Juan de programat, Eric també, àudio, tot llavors, principalment jo diria programador i dissenyador.
Bé, doncs, una mica com comenta el David, tots fem de tot, però jo principalment també m'he centrat en tocar algú de programació i sobretot en part de disseny i d'integració d'àudio. Jo art. Tot. O sigui, de environment art.
Hasta, yo que sé, la UI y todo lo que viene siendo la parte artística. Muy bien, muy bien. Per tant, tots els gràfics, no?, són cosa lleva. Sí, son bien. Vale, muy bien. Que aquí, perquè, clar, que estem a YouTube, tot estic, que es poden veure, no?, primer que ha parlat ha estat el David, després ha parlat l'Eric i després el Juan D. Sí, sí, sí. Per situar-nos una miqueta en qui... En qui és cadascú. En qui ha fet cadascú. Sí, el... El videojoc està en català.
Aquesta opció és una opció que teniu clara des del principi, va aparèixer després, és una cosa que us afavoria, és una cosa que us feia gràcies que estigués. Com va aparèixer el català en aquest videojoc?
Doncs clar, al començament del joc ni pensàvem en idiomes ni pensàvem en res. Volíem treure el nostre prototip i tal, però el que es va fent gran sí que ens ho vam pensar una mica. No va estar clar i no va ser una decisió de si fiquem el català o no, no el fiquem, perquè tots té els seus pros i els seus contres. La contra realment és dedicar-li temps, però això és com amb tot.
Però els pros sí que vam veure que ens obria al final portes a, per exemple, a l'ambient català dels videojocs i poder dir orgullosament que aquest joc s'ha fet a Catalunya. Per exemple, el Saga sabem que es valora molt, impulsem molt bé el català. Llavors és una cosa que un cop vam mirar totes les opcions i vam dir que l'hem de posar. És un producte nostre.
A nivell anecdòtic podem dir que, a més, vam estar a punt de doblar-lo al català, l'únic que al final per uns temes de timings no ens va donar temps, però Unlighted va estar a punt de tenir veus en català. Oh, que xulo. Donem-li temps. Molt clar. Les actualitzacions es poden fer. El Saga que feia referència, Jaume, és el Saló del Gaming català, un saló que ajunta tots els desenvolupaments en català que s'han tingut durant aquell any.
Que quan arribi el moment ja... Ja el tractarem amb profunditat, eh? A veure, Gino Games. Games. Gino Games. L'origen, expliqueu-me, com s'ajunta? Eric. Som-hi. Mireu, Gino Games és un grup, diguem-li grup, que es forma a la universitat. Durant la universitat vam conèixer els tres i vam veure que...
Bueno, que teníem bona química, que treballàvem bé, de fet vam participar en un parell de Game Jumps i els resultats van ser bons, i vam decidir, doncs, intentar fer alguna coseta una mica més gran. El nom, Gino Games, el nom Gino Games prové d'un personatge fictici que vam crear en una de les assignatures que teníem a la universitat, aquesta era de dissenyar personatges i bé, va sortir una guineu, per això el nostre logotip és una guineu, els que ens conegueu sabreu.
i bé, amb el temps va sortir un lighted i de mica en mica el grupet de Gino Games s'ha convertit en empresa i tant de bo en el futur el puc seguir veient. Esperem que sí. Per tant, tot això realment neix de les classes de la universitat.
Ben bé, ben bé. Som tres companys de classe que ja no estem junts a classe, però hem decidit seguir endavant. Molt bé, molt bé. I ara que esteu fora de la universitat, ja esteu dins de la indústria, dins del món comercial del videojoc, trobeu que us van preparar pel que us heu trobat després? Us van preparar la universitat pel que us vau trobar després a nivell comercial, a nivell d'indústria?
Jo sempre dic i defensaré, jo vaig entrar a estudiar la carrera sense tindre ni idea de programar, dissenyar, de fer un videojoc i he sortit i hem fet un videojoc. Només veient això ja et respon a la meitat de la pregunta, perquè és com ens prepara a fer projectes i a tirar endavant.
Ara, jo crec que com a tot arreu, un cop entres al món laboral, un cop entres a la indústria, de veritat, allà vas boig també. No et preparem tant, en aquest sentit. I com ho heu anat aprenent? Fallant. De fet, a Moonlighted és el nostre primer joc i li tenim i li tindrem sempre molt carinyo.
Però amb Unlighted hem fallat molt, hem fallat molt i hem après, i és el bo. I per següents projectes, inclús pel mateix projecte, que al començament va començar a ser una cosa i al final n'ha acabat sent una altra. Aprofitant l'optimisme de la carrera, com es diu la carrera i on l'heu fet? La carrera que heu fet, com es diu?
La carrera és grau en disseny i desenvolupament de videojocs i l'hem fet al Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia a Terrassa. Quan té una altra pregunta?
Com us poseu d'acord? Sou tres persones, a Gino Games, quan heu de prendre alguna decisió, com ho feu? Bueno, intentem votar, som lo que pensem cada uno, i com som tres, al final sempre sale una... Clar, això és veritat, eh? Menys mal que sou tres. És el millor número. Tres persones... Siempre va a salir una resposta. D'aquí 50 o 50. Entonces, bien. Por más general, siempre... Pensem un poco igual todos, en cuanto a las cuestiones del juego, pero...
Si hi ha alguna duda en algun lloc, sempre hi ha una resposta. Y si no, nos peleamos y ya está. Treballar amb amics està molt bé quan les coses van bé, però també en aquests petits moments de crisi, també s'ha de saber gestionar.
Claro, claro, obviamente. Por suerte, son muy tranquilos los tres. Excepto que alguna cosa pues me de una neura de que no quiero que una parte del juego sea de una estética y al final sí que hay que ser esa estética. Pero bueno, es normal. Yo creo que en todos trabajo con gente. Siempre hay desacuerdos en algún momento, pero bueno. Hemos terminado el juego, creo que importa. Y somos amigos todavía. Exacto. Eric, ¿quién es la projecció que le velleu a Unlighted?
Bé, un Lighted... Què espereu d'ell, saps? Amb un Lighted, doncs, el seguirem mimant tot el que puguem, és a dir, al final, si surten problemes, el resoldrem, però farem un petit spoiler, molt petit. Estem treballant en una altra coseta, que, bé, potser en breus hi ha alguna notícia, si ens seguiu a les xarxes, potser veieu alguna coseta, i bé, doncs, un Lighted, com us l'ha dit el David, eh...
Ens ha servit per moltes coses, per treure el nostre primer projecte, per adonar-nos de moltes coses, i de cara al futur tenim intenció de seguir-lo movent per xarxes, de seguir inclús aplicant algun descompte, que si esteu al cas segurament podreu comprar-lo.
una miqueta rebaixat. I bé, si hi ha propostes i hi ha alguna cosa que ens motiva moltíssim, qui sap si poder fer alguna actualització així una miqueta in extremis, diguem, i afegir-la. Perquè ara mateix el joc està només per Steam? Ara mateix el joc està Steam, exacte. I hi ha alguna intenció a l'horitzó i alguna visió de tenir-lo per alguna altra plataforma o consola o per ara no?
Ens agradaria moltíssim. De fet, al Barcelona Game Fest, allà vam estar parlant amb gent per potser moure'l a Play o a consoles.
Però sí que és veritat que després valorant-ho, Unlighted jo crec que per nosaltres ja està acabat. És un joc que té inici i final, no és per exemple un joc multijugador que sempre l'has d'estar mantenint i tal. Sempre sorgeixen cosetes i com ha dit l'Eric si hi ha alguna ocasió de donar-li un impuls, qui sap DLC o inclús per arreglar bugs perquè sempre en poden sortir.
Però un LED s'ha tancat Ojalà tindre el temps, l'energia i els diners Per ficar-lo a consoles Però de moment s'haurà que l'estimo Molt bé Doncs Xavi, et sembla si anem a parlar de la finançament i tot això Perquè aquests temes són complicats i sempre ens agrada tractar-los Sí, sí, sí Estava aquí perquè justament ha dit Lo dels temps i diners Ja dic, finançament
perquè està clar, el primer projecte li he ficat moltíssimes ganes i molt de temps, però les coses valen diners. Llavors, quin ha estat el vostre sistema de finançament? Heu tirat d'algun publisher? Heu tirat d'estalvis? Com us heu manegat? Doncs, principalment, hem tirat d'un crowdfunding, que vam fer al Kickstarter. Vam considerar el tema de parlar amb publishers o no, potser després l'Eric, si vols, pot aprofundir una mica més, però vam arribar a la conclusió que els publishers,
en el moment en què estàvem ara no volíem un publisher, perquè no era el punt que volíem de fet, quan vam començar a fer un Lighted no teníem la intenció de treure'l al mercat com a hipervendre'l i un cop ho vam anar a fer, vam dir, ostres tots els diners que surtin, de l'esforç els volem per nosaltres també, perquè el publisher ja sabeu que també s'emportem bastants calés òbviament llavors vam tirar sobretot del crowdfunding i diners de la butxaca sempre ens surten també
Vam fer un crowdfunding de 3.000 euros, que el vam aconseguir. Es va solir, eh? Sí, es va solir amb 3.419. I molt bé, molt bé. Molt bé. Llavors, i el tema del publisher queda anul·lat només en aquest projecte? O en un futur teniu clar que us farà falta? O creieu que us ha anat prou bé com per continuar els següents projectes que pugui tenir Gino Games per al vostre compte?
Sempre... Jo crec que aquesta discussió sempre la podrem tindre oberta. Encara no m'ha arribat a un punt de parlar pel següent joc. Però no està res tancat. No tanquem les portes a un publisher, però clar... Seguim amb les mateixes idades de fa un any, per exemple, llavors. Fem un repàs. A United està disponible a Steam. Ara per 14,95 euros, si no m'equivoco.
Demo disponible, totalment gratuïta, perquè li feu un tast perquè pugueu assaborir quina és la màgia dels puzzles que han posat en marxa la gent de Gino Games. I els podeu seguir en xarxes, arroba Gino Games. Sí, ho has dit bé. Fàcil, ens hi posem fàcil. Fàcil, i esteu... Gino, Gino monach, eh? Exacte. Gino monach, final. Gino monach, final. G-I-N-U-H...
A la ràdio és més difícil. I esteu, es podeu trobar a X, a Instagram i a TikTok. Exacte. I YouTube, podrem veure algun vídeo, alguna coseta, tema comercial. Molt bé. Si sempre els faig l'entrevista vertical. I tant, endavant.
Vale, l'atrevista vertical va ser, en 10 segons us faig 5 preguntes amb dues opcions. Aquí, com avui som 3, us diré a cadascú a qui li toca contestar. A veure, Juan D, en un futur, què prefereixes? Fer un videojoc tu sol, com Solodep, o amb un equip, després de l'experiència? Con el mismo equipo. Ah, vale. O amb equip. Me abajé solo.
Divorci, divorci. No, no, no. Sortirem esbarallats d'aquí. David, amb quina llum et quedes? La llanterna d'Alan Wake o la de Doom 3? Alan Wake. Pregunta pels tres. Jocs, amb consola o amb ordinador, David? Consola. Ordinador. Ordinador. Eric, si un light et traspassés a un altre format, què preferiries? En còmic o en novel·la?
No ve la 100%. I aquí... Bé, aquestes tres, d'acord? Si haguéssiu de canviar de logo, què hi posaríeu? Una cuca de llum o una medusa? Que també s'il·luminen les meduses. Jo una cuca de llum.
Cuca de llum. Medusa. Falta con la nariz. Aquí hi ha divorci, hi ha divorci. Està claríssim. Bueno, doncs, Juan D, Eric, David, Gino Games, moltíssimes gràcies per venir avui aquesta tarda a Ràdio d'Espern, al Refugi, a Vertical Slides. Vertical Slides, és que m'equivoco jo amb el nou. Slides, és difícil. Vertical Slides.
Moltíssima sort amb Unlighted i aquest projecte que avui hem tingut una mica de primícia, Jaume, que ha valgut la pena. Esperem que ens haver-ne... Estarem atents a les xarxes. Tenir bones notícies ben aviat i moltíssima sort. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Gràcies a tots, que vagi molt bé. I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb la tertúlia esportiva.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o enbicisencedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara sí, arrenquem amb l'última secció del programa i també de la setmana. Anem amb la tertúlia esportiva, avui amb el Joel Font. Bona tarda, Joel. Què tal? Com estàs? Bona tarda, Jaume. Molt bé, molt bé. Tot bé? Sí, sí. Content?
Bé, bé. Bueno, a veure de què parlem avui, no? Perquè les aturades de seleccions... Hem d'obrir un meló perquè què? Aturar les seleccions, sí o no? Jo no, és que jo ho diu, eh? O sigui, li tinc molt fàstic. Jo crec que... Són dies durs pels futbolers, eh? Sí, és que, no ho sé, mai he entès les aturades de seleccions des que tinc...
Us de raó, és que no sé què pintar. Tantes, tantes, tantes. No, no, és que parant la competició ara mateix, és que ja s'està llegint tot. És que jo no ho entenc, la veritat. No, no, sí, sí. A més que és per jugar-se a res. Quatre eliminatòries del Mundial, que són quatre partits. És que és amistosos. I el més és tot amistosos, que a ningú li interessen.
és que no ho entenc, és que haurien de jugar a les seleccions que juguen a algú i els altres, és que fem bueno, entrenant amb el seu club, és que jo estic molt al contra, jo sempre he hagut que s'ha de fer una reestructuració la FIFA, la UEFA, qui vulgui perquè és que no ho entenc jo faria tota la temporada del tirón i l'últim mes o dos, si vols fer partidets clar, seleccions clar, com un mes, un mes sencer o dos, un mes o dos i ja està, i tenen vacances, acabes el
a l'abril, jo crec, digue, perdona, a l'abril, al juny, més o menys, com a molt al final, si tens un mes fins que facis la pretemporada de la Copa amb el club, és que jo no ho entenc, això de parar la competició. Sí, sí, perquè ara mateix que estàvem tots, no, com molt, com dir-ho, doncs enxitxats, no, amb la competició, amb que ja venen els quarts de final de la Champions, és l'últim tren de temporada i bum, dues setmanes ara, sense futbol de clubs,
Però bé, a més, és això per uns amistosos que avui Espanya juga contra Sèrbia. Que... Mira. És que... Mira, també s'ha de dir que en principi s'anava a jugar a la finalíssima. Sí, no, no. Que això tenia bona pinta. A mi partits que tinguin algun tipus de transcendència. És el campió d'Europa contra el campió d'Amèrica. Què recordem? Recordem la juga perquè, bé, s'anava a jugar als Emirats Árabs o Poray i, bueno, doncs ja sabem com està la situació. Sí, sí.
Però sí, a mi em motivava. Diu, hòstia, mira aquest partit allò interessant. L'amint Messi, no? Clar, fes un partit que jugaven, no sé, contra... Crec que jugaven contra Egipte abans de jugar contra... O contra Sèrbia, abans de jugar contra Argentina. Crec que un dels dos partits es feia. Ah, vale. I jugaven, clar, i dic, bueno, com d'entrenament, tal, per jugar l'últim partit. Mira, sí, té algun tipus de gràcia, però és que a mi...
els partits de seleccions. Per això van fer la Nations League, una altra competició intrascendent, que no li interessa a ningú. O sigui, la gent fa com que li interessa, però no li interessa. Si dius, bueno, ja que està, doncs mira, la veus, perquè t'agrada el futbol i veus...
I tu tampoc dius, ostres, és que ara es juga a la Nations League Quines ganes, quines ganes? O inclús tampoc ni ho comptes com un gran trofeu No dius, ostres, és que Cristiano té la Nations League Bueno, doncs vale Com si té 5, és que, no sé Sí, sí, sí
Però abans de marxar a l'aturada de seleccions, vam tenir l'últim partit que va jugar el Barça, que va ser aquest Barça-Rayo, 1-0, gol de Ronald Araujo de cap al 27, una cosa o això, i ja està, i poc més. I segona part, bastant dolenta del Barça, un Barça... Jo crec que és dels pitjors partits del Flick, eh? Un Barça que, bueno, va resistir i es van portar tres punts que eren necessaris.
partits dels que guanyen la Lliga. Aquests partits dolents que dius, quin partit més dolent que el Reyes. Si no guanyar, com mínim empatar, la veritat, i el Barça va treure tres punts de Miracle per mi. Sí, sí, sí. Bueno, el Miracle es diu Ison Garcia. Sí, clar, clar. Al final, si tens un bon porter i et surten les coses de cara, doncs...
Han desconvocat el Joan García? El d'avui o el d'Egiptà? El d'avui. Era avui o és demà? És avui. Sí, l'han desconvocat perquè són quatre porters. La cosa nova que ha fet Luis de la Fuente de portar quatre porters. Jo crec que se l'emportarà al Mundial però no hi ha jugat.
jo entenc que no ho fa perquè tampoc si no no va jugar doncs que més dona que el convoqui o no el convoqui jo crec 100% que tindrà minuts a casa seva que és a l'RCD Stadium sí jo el jugaré també serà xulo veure Joan Garcia una altra vegada a l'RCD Stadium però tindrà minuts segur almenys l'hauria de provar jo crec que si se l'emporta és per alguna cosa perquè és l'únic jugador dels que s'emporta el Víctor Muñoz el Víctor Muñoz el Mosquera
va renecció.
Barnechea, dos o tres, entre dos i quatre jugadors nous, que jo crec que si tant s'emporta, el mínim han de jugar 45 minuts, que crec que ser que farà amb els amistosos. Jo crec que jugarà una part al Ramiro i una altra part al Joan García. Sí, sí, sí, sí, sí. Exacte. Avui li tocarà potser una Ximón i Raya i demà, i l'altre partit, el Ramiro i l'Ai. Sí? Ramiro i Joan. És que qui enganxa un déu de competir? És que jo, a mi lo dels amistosos, tio, és que no puc bé. No et motiva gens, eh? Aquest partit contra el Sèrbia.
És que no crec ni que el vegi, eh? No, jo 100% no el veuré. Sí. O sigui que el pròxim dia, bueno, us comentarem. Ah, no, el pròxim dia no vens. No, bueno, el pròxim dia és Setmana Santa, no vens ni tu, tampoc vens. No, no, jo tampoc vens. Vale, vale. Jo me vaig de vacances, també. Mira, ja ens està bé perquè tampoc hi haurà molta cosa a parlar. Sí, no, exacte.
Tinc que no juguen al fin de que ve, que juguen contra... Espanyoles, jo? No, quan diguis Juana? Juguem fora, el Barça. No, el pròxim partit del Barça és contra l'Atlètic de Madrid. Ah, és veritat, juguen fora. És el 4 d'abril. Sí, és veritat, és el Metropolitano. Ah, bueno, clar, és el pròxim cop de setmana. Clar, però nosaltres fàvem el programa divendres... Sí, sí, i parlarem del partit de Giga i el partit de... Bueno, parlarem solament del partit de Champions, però bueno...
Sí, sí, bueno, de les dues segurament. Entres, no?, dels dos partits i tal. Sí, sí, sí. Però bueno, no ens avancem. Sí, sí. Després vull parlar de l'Atlètic, perquè els pròxims gairebé quatre partits. De quatre partits, tres seran contra l'Atlètic de Madrid. Però abans de parlar d'això, hem de parlar també del virus FIFA. No sé si has vist... Sí, el de Rafinha, no? Va sortir a tocar, t'ho vaig allir per damunt, però... I no té molt bona pinta, eh?
Per això no m'agraden els amistosos, aquestes de seleccions. Virus FIFA i... Això de canviar el cos mèdic per... El canvi d'entrenament, tot, pel terreny... És que és una... Jo no vull dir palabrotes, no? És una gilipollada fer això, fer convocatòries de seleccions quan estàs amb el rodatge del club. És que no ho entenc.
Tècnicament... No sé si està tocat, potser està tocat i ser una recaiguda o alguna cosa. De fet, Rafinha porta arrastrat molts problemes tota aquesta temporada. Vull dir que sí, que potser estigués una mica tocat. I per jugar en amistós contra França...
Sí, que és bon partit, eh? Sí, però és una missa. No, no, sí, sí. El virus FIFA que sempre, sempre, sempre castiga mal al Barça, no ho entenc. Tenim com una mala sort. Bueno. Tenim molt mala sort. Tu estàs acostumat a entrar d'una manera, a jugar d'una manera, canviant tot el paradigma d'un dia a l'altre. És que, clar, el cos està acostumat a una cosa. Si la canvies de cop...
que és el que pot passar. No, no, sí, sí, totalment, totalment. En teoria aquest divendres li fan les proves mèdiques a Rafinha, veurem exactament què té, encara a la premsa no ha transcendit, no se sap exactament el que té. La premsa diu que fa una miqueta de mala pinta, que potser sí que hi ha lesió. No sabem si greu o què, però potser sí que hi ha lesió. I només que hi hagi lesió vol dir que potser es perde el partit de nada, que això ja és... I el de Lliga, que al final el Barça també suga a la Lliga. Això volia dir, perdona, perdona, volia dir el de Lliga. I el de...
Si tens lesió no arribes a cap dels dos. Tornes a la tornada. Veurem perquè Rafinha és un dels millors jugadors del món. I si no està el trobarem a faltar i esperem que no sigui res.
Poc més ha comentat aquesta aturada de seleccions. Robert Lewandowski s'està jugant el pas al Mundial. Que van classificar, van a la semifinal, van guanyar. Van guanyar i la final... Però Itàlia, com va quedar el final aquí contra Irlanda? Perquè estava mirant la primera part...
I és que el partit, uf, quina primera part de l'Itàlia-Irlanda, eh? Bona dolenta. Uf, insuportable, eh? Estan agafant amb el meu pare. Estan fent... Quin partit més dolent. Perquè la gent se n'assabenti una mica. Estan sent les semifinals i la final de la repesca per anar al Mundial. Per tant, són unes seleccions que no han passat el tall, no han classificat el Mundial i s'estan jugant les últimes, últimes, últimes places. Itàlia va guanyar 2-0 a l'Irlanda del Nord.
Polònia va guanyar 2-1 a Albània. Ucraïna va perdre 1-3 contra Suècia. I Turquia va guanyar Romania. I dinam... Ostres, però sí que hi ha partits. Sí, és que... Hi ha un munt. Polònia era amistosos, eh? No, s'havia de ser amistosos. Clar, busca... Que ens surti. Busca els clàssics. Què és tot això, tio? Ser un munt de partits, tio. No, però... Què és això? Polònia segur? No, no, és això. És Itàlia, Polònia i Suècia.
jugarà la eliminatària final. Sí, sí, sí. Mira, Itàlia s'enfrontarà a Bosnia, que es va classificar els penaltis, i... Ostres, però si hi ha un munt de... Hi ha un munt de finals. Que també està Dinamarca, Turquia, Kosova i República Tcheca.
Uau, és que... O sigui, ara mateix hi ha Itàlia, Polònia, Suècia, Bòsnia, Turquia, Dinamarca, Kosova i República Xeca. D'aquestes es faran... S'han vuit, no entenc. Sí, s'han vuit, se jugaran quatre finals. Quatre i quatre, sí, una final. Sí, sí, sí. Però no puc trobar els emparellaments. No ho sé, no ho sé. A veure... Polònia final...
Ah, mira, contra Suècia. Un bon partit. Dimarts. Dimarts, Polònia-Suècia, a veure si clasifica Robert. O, bueno, o Bardagi. O Bardagi, és veritat. Home, tu ets molt de Roni, eh? Jo vaig amb Polònia. Ja, és que, bueno, Lewandowski sempre... És que també som molt fan de Lewandowski. I es mereix. Ja, el pròxim no arribarà. No, no. Bueno, igual... Amb el taca-taca. És l'últim Mundial de Lewandowski, sí.
Ara sí, deixem l'aturada de seleccions, anem a parlar del que ens interessa, que és la temporada, perquè és el que dèiem, ara és el tram més important. Anem a repassar el calendari abans de parlar. 4 d'abril, Atlètic de Madrid-Barça, però duel de la competició domèstica, de Lliga.
dimecres 8 del 4 anada dels quarts de final de la Champions League Barça Atlètic de Madrid a l'Spotify Camp Nou compte que a l'11 del 4 Barça Espanyol a l'Spotify Camp Nou i tanquem aquesta setmana boja bueno aquestes dues setmanes boges
amb el 14 d'abril, Atlètic de Madrid, Barça, tornada dels quarts de final de la Champions League. Quins quatre partits. Són quatre partits en deu dies. Sí? Quatre partits en deu dies.
Sí, sí, sí. Pintar... 4 partits en 10 dies, és a dir, què és això? Un partit cada 2,5 dies. Sí. A veure com arriben els jugadors. L'important és que l'Escalèltico de Madrid també li... Sí, sí, sí. El desgast és per tots. Però sí, és fort. A més, partits tan, tan, tan durs com són aquests 4, no? Bueno, almenys el de l'Espanyol, el Barçal, té a casa, que al final... Anem a analitzar una mica partit per partit.
potser el menys interessant, però… El més complicat són els de Champions. Sí, exacte. Els menys interessants són els de Lliga, però tu creus que veurem un atlètic molt diferent a Lliga i a Champions? Jo crec que el partit… Bueno, crec… Bueno, igual sí, igual no. M'estic tirant un triple, però jo crec que el Simeone igual regalo una mica el partit de Lliga. Sí? Sí.
al final et vaig parlar l'última vegada que vaig vindre que està a 13 punts crec que està i més o menys el Betis no guanya fa no sé quants partits li costa molt guanyar els partits o sigui no arriben estan els 4 primers qualificats a Champions amb l'Oriarreal li dona igual tercer o quart llavors que tingui important que em queda em queda la Copa i em queda la Champions
doncs vaig a totes i ja està. A la Lliga faig una mica els deures contra el Kim Toki, ja que jugo contra el Barça els intento desgastar el màxim possible amb l'equip B, amb el que surti, i ja està, i el dimecres, doncs... Totalment. Jo ho veig així, bueno, això és el que faria com a entrenador, no? No ho sé, tu, o sigui, jo vull guanyar tots els partits, però clar, has de pensar que tu ja una competició ja no estàs, ja no l'estàs jugant.
No, no, sí, sí. Clar, l'estàs jugant, però és un pur tràmit. És un pur tràmit. Exacte, exacte. No, no, veient aquesta anàlisi, com ens has explicat, doncs quadra perfectament que realment l'Atlético, que no s'està jugant res, posi una mica la unitat B, no? Sí. I així arriba fresc als quarts de final, que realment és l'important, és el partit important. Per tant... Per l'Atlético de Madrid, perquè el Barça va primer.
No, no, pel Barça és molt important, és importantíssim. Exacte, és que és molt important, tots els partits. Sí, sí, aquest derbi és importantíssim perquè tens el Madrid a 4 punts, si ens ho pegues i el Madrid guanya, estàs en punt una altra vegada. Poti jugar al Madrid quan tornen del... A veure, espera que t'ho miri...
Però sí, sí, que és importantíssim pel Barça i clar, l'Atlètic és el que t'ho deies, eh? Potser fa una estratègia de desgast. Sí, sí, jo, vamos, és el que faria jo. I d'anar a cansar, mira, contra el Mallorca. Però bueno, a som boix. A veure si a sorpresa. Després d'aquest partit, que és dissabte 4, ens movem el dimecres 8, que és el partit, el partidàs. Amb majúscules, ratllat, tot el que tu vulguis.
Aniràs al camp, tu? Sí, sí, perquè és a les 9. Jo també. Sí? Mira, és guai. A veure, què tal? Barça de Lídica Madrid, a les 9 de la nit, al Spotify Camp Nou. El Barça l'ha d'anar a guanyar pel màxim possible, eh?
Sí, jo crec que veient el que va passar el dia de la Copa, jo és el que en parlem, quan el dia del Newcastle són partits d'ofici que has de tenir, l'elector de Madrid sortirà amb tot, jo crec, i has d'intentar treure el millor resultat possible, perquè la Champions és una competició psicològica, espiritual, que en un moment estàs eufòric, en un moment estàs enfonsat, et fiquen un gol, et vas del partit, el fiques tu, te'n fiques un altre cop,
Llavors, el Barça... És una competició molt psicològica. Has de jugar molt de cap. Si et posen un gol, tranquil. Tranquil, ets un dels equips que els gols posen a Europa. Sent l'anada a casa, tenint en compte que després has de marxar al Wanda, que és... Bé, el Wanda no, ja no es diu Wanda, el Metropolitano. Sí, sí, el Metropolitano.
Civitas. Ah, no, ara es diu Rillat. Ara Rillat. És que clar, hem passat de guant de Civitas i ara Rillat. Fos el Rillat amb el Metropolitano i ja està. Tenint en compte que està el Metropolitano, per mi és molt important que a l'anada el Barça se'n pugui anar a Madrid amb dos gols a favor. Seria ideal. Jo igual, això... I per això ha sortit tot, eh? Jo no sé si preferia que s'anés amb un empat al Barça, eh? No, no, ja m'ho vas dir i no, no.
És que a mi lo de vas guanyant d'uno o dos i l'altre equip sap que ha de sortir amb tot i tu dius que el Barça pot sortir especulat i tal, perquè si vas empats has d'anar a guanyar. Per això la Champions no m'agrada, per això mateix. És la gràcia, no?
Sí, però a mi m'agrada molt la competició d'anar a guanyar, perquè a mi el tema d'especular no m'agrada, la veritat, com m'ha afusionat el futbol i el que veig cada fin de... A mi m'agrada els equips que van anar a l'atac tota l'estona i de Champions, incita a especular molt, i per això no m'agrada. Anem a fer una mica de... anem a agafar la bola del futur. Partit de nada, anem a centrar-nos en la Champions League, que és la més interessant. Tu quin resultat pronòstiques.
I més que resultat, primer, quin partit t'imagines i quin resultat t'imagines? Molt difícil, eh? Però jo crec que un partit semblant a la tornada de la final de Copa, digui, perdona, de la semifinal, però sense tanta intensitat. Vull dir, més relaxadet, l'Etiol Madrid tancat, pressionarà, perquè pressionarà. Prudència al principi. Sí, amb prudència...
Però jo crec que el Barça dominarà el partit, l'anarà dominant a poc a poc. Jo crec que el Barça sortirà a guanyar, evidentment, però és el que deia, una mica més prudent i sense arriscar tant. Sobretot en aquests contraatacs, que et poden fer molt de mal.
Bueno, a veure amb què ens sorprèn el Barça, al final. I sobretot el Xolo, no? A veure què en partit planteja. Sí, també. Bueno, jo crec que farà el... Bueno, el que ha fet contra el Barça que va fer el Wanda... Digo el Wanda, ui, el Wanda. El Metropolitano. I al cap, no, pressionarà una estona. Si veu que li pot fer mal al Barça, seguirà pressionant. I si veu que mal, cap enrere. I ja està, ja està. La clau és que el Barça sàpigui superar aquesta pressió.
Sí, sí, el Barça com a equip és un millor equip. Vull dir, els top 3 equips d'Europa, amb el PSG, són els millors. Llavors, el Barça, si fa un partit que li surten les coses i està concentrat, jo crec que el Barça guanya l'anada i la tornada. Però, com és una competició que és molt d'estar al partit i saber gestionar els moments, és que per mi és una loteria. No és que no sabria dir-te quin tipus... El de Giga, ja t'ho he dit. El de Giga...
Però el de Champions és que no ho sé. És que sincerament no sé com sortiran els jugadors. De fet, el Cholo ho va dir, eh? Va dir, no, no, el Barça és millor equip. Ho va dir, ho va dir tal qual. O sigui que no és una cosa que hagis dit tu, sinó que ho dic al propi entrenador de l'equip rival. També et dic que és una manera de dir, li pongo el cartell de favorita d'Auro. Ah, clar, sempre està bé. Que el Cholo és molt listo. És molt listo i...
A mi em fa una mica de ràbia, ho he de dir. A mi em fa una mica de ràbia el xolo. Carisma, em sembla un tio molt... Sí, sí, sí, això sí. Que fa ràbia, fa ràbia, perquè... Com a rival fa ràbia. Però si fos dels meus. Exacte, jo entenc de l'Atlètico Madrid que estiguen enamorats i que diguen jo no vull canviar d'entrenador. Si fos de l'Atlètico, això és un altre malo per obrir.
que aquest any igual guanyen la Copa i tenen equip per guanyar la Champions perfectament però porten molts anys que van guanyar una Giga fa 4 anys sí, amb el Suárez una altra Giga fa 6 i una Europa League que bueno, si la vols comptar les competicions per un equip com l'Atlético de Madrid fa 6 i una Copa fa 10 anys vull dir, has guanyat 3 o 4 títols en 10 anys que està bé d'on venia l'Atlético de Madrid abans però crec que l'objectiu ja no és aquest clar, llavors, no ho sé
Clar, no és l'objectiu perquè ho penses tu, perquè jo he parlat amb coxoneros i matalassers, i no sé, alguns que sí, que estan encantats de la vida, o sigui, la milloria estan molt encantats, però jo igual, és perquè tenim preferència pel Barça, que com que es queda curt,
Sobretot a nivell de copes, no, del rei? Sobretot a copes del rei. Com? Que no? Que han guanyat molt poques. Sí. O ha arribat a poques finals, no? Sí, sí, sí. És una competició en la copa del rei que és curta i la pots guanyar relativament... No és fàcil, eh? No, no. A més, enmig de la temporada, perquè som dit que la copa del rei són partits trampa, que jo entenc que es perdi contra la segona o primera res. Sí, sí, sí. Però vull dir que molt poques copes del rei, molt poc nivell competitiu a la copa del rei... Sí, sí.
I Champions, des que van arribar aquelles finals, poca cosa. Per tant, va, no te m'has mullat res, Joel. Digue'm un resultat per l'anada. Per l'anada... 3-3. Mira, Déu no vulgui, xato. Déu no vulgui, que em dóna alguna cosa. I per la tornada? Mira, com és un empat, doncs... 2-3.
aquí gols que sí que sí que el Barça és un equip molt ofensiu i si defensiam i l'Atlético de Madrid ja no defensa exacte és que ja no és l'Atlético de Madrid 2014 que té molt bon equip l'altre dia li va ficar dos gols al Madrid i al Madrid 3 li va fotre l'Atlético eh nosaltres li vam fer 3 i a punt de fer 4 sí sí bueno veurem veurem veurem tindrem temps per comentar-ho al pròxim programa diguem-te una porra abans d'acabar sisplau el partit d'anada
0-2. No, 2-0. No, 2-1. 2-1. I 2-0. No, 0-2. 2-1. 0-2. Vale, vale.
el Barça guanya 100% el Barça guanya 100% doncs bé Joel ens tornem a veure el 10 d'abril tindrem molta cosa per comentar ja tindrem un programa un programa especial ja farem un programa especial esperem que vingui l'Àlex així contra més veus millor i ja està Joel que vagi molt bé aquesta setmana santa aquest cap de setmana i disfrutar que vagi bé
I fins aquí el programa d'avui. Ens acomiadem per aquí, del refugi del divendres i també del refugi de la setmana. Ens retrobem la setmana vinent. Ens retrobem dilluns a partir de les 5 de la tarda. Adeu.