ha despertat un interès excepcional entre el públic local fins al punt d'esgotar localitats en pocs dies. L'espectacle adapta la història d'una nena extraordinària que afronta les dificultats del seu entorn amb intel·ligència, coratge i imaginació, una proposta que combina vibració, emoció i humor negre. La resposta del públic confirma l'expectativa generada al voltant del muntatge i el creixement de l'activitat teatral juvenil al municipi.
Les funcions es faran el 22 de novembre a les 6 de la tarda i el 23 de novembre a les 11 del matí i a les 6 de la tarda. I en política, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, el portaveu del Partit Popular a Sant Jús, Enrique Salvadores, ha analitzat diversos punts tractats en el darrer ple municipal i ha exposat la seva posició sobre les noves ordenances, l'habitatge social i els incidents ocorreguts durant el ple del 30 d'octubre.
Pel que fa a la modificació de l'ordenança de l'atinença d'animals, Salvadoris la considera una bona ordenança en línies generals, destacant la creació d'una base de dades d'ADN per combatre l'incivisme. No obstant això, ha criticat la gestió del govern per haver rebutjat les 62 esmenes presentades per Junts. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins, hogaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
El Refugi, amb Jaume Lies. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 8 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja m'ha arribat el dijous, estem a punt d'encarar el cap de setmana. Ja el veiem allà a l'horitzó, que està ben apropet, però va, encara ens queda dos dies de setmana i seguim aquí, a Ràdio d'Esvern. Ara sí, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb Foodcat del Víctor Cortines, on descobrirem la història del Terrassa Futbol Club. Seguidament, Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz, on parlarem de les festes universitàries. I posarem fi amb la vida joc, descobrint un nou joc de taula. I ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a una multa de 7.200 euros i a una inhabilitació de dos anys per revelació de secrets. El cas està relacionat amb la filtració a la premsa d'un correu electrònic de l'advocat d'Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en què aquest s'oferia a un acord de conformitat en el que...
confirmava i es feia culpable d'una investigació per frau fiscal. A més, García Ortiz haurà de compensar González Amador amb 10.000 euros per danys morals i per fer front als costos de la seva defensa. El Suprem, però, l'absolt d'altres càrrecs com prevaricació i omissió de deure de custòdia de documents. La sentència inclou dos vots particulars de les magistrades Anna Ferrer i Susana Polo que defensaven l'absolució del fiscal.
El govern, a través de Fèlix Bolanyos, ha mostrat el seu desacord amb la justícia tot i respectar la sentència. El govern sempre ha creït i ha defendit la innocència del fiscal general de l'Estat. Però avui el Poder Judicial ha parlat i ha resolt aquesta causa.
Por ello, les anuncio que en los próximos días pondremos en marcha el mecanismo legal para nombrar a un nuevo o a una nueva fiscal general del Estado. Des de l'oposició, el Partit Popular ha exigit la dimissió del president Pedro Sánchez, acusant-lo de permetre una operació política en el cas, mentre que el seu líder, Alberto Núñez Feijo, ha demanat al president que demani perdó als ciutadans per al que ha qualificat d'un bochorno político.
El president de la Diputació d'Almeria, Javier Aureliano García, i altres detinguts per presumptes contractacions irregulars han quedat en llibertat amb càrrecs després de declarar davant el jutge. La investigació per suborn, malversació i blanqueig de capitals continua ampliant-se a empresaris i també a l'alcalde de Tijola.
Els implicats es mantenen imputats per una trama de contractes irregulars, incluint-hi mossegades en el cas de les mascaretes de 2021. La UCO també investiga altres empreses vinculades a la Diputació, com Tagilis, implicada en diversos contractes amb l'entitat.
Un genjat de Madrid ha condemnat Meta, la matriu de Facebook i Instagram, a pagar 479 milions d'euros a 87 mitjans digitals i agències de notícies d'Espanya per competir de manera deslleial mitjançant l'ús indegut de dades personals dels usuaris. La sentència, que estima parcialment la demanda de l'Associació de Mitjans d'Informació, considera que Meta va utilitzar dades protegides per inserir publicitat en línia sense el consentiment explícit dels usuaris.
obtenint un avantatge competitiu sobre altres mitjans digitals. Els mitjans catalans, com el Grup Godó, el Diari Ara i el Segre, també formen part de la demanda. El jutge estima que Meta va generar més de 5.200 milions d'euros en publicitat en línia a Espanya entre el 2018 i el 2023, infringint el Reglament Europeu de Protecció de Dades.
Meta té 20 dies per apel·lar la sentència. Aquesta resolució podria establir un precedent en el sector publicitari espanyol, afectant els models de negoci basats en la publicitat personalitzada.
I avui una golpada d'aire fred d'Àrtic ha portat l'hivern a Catalunya amb temperatures sota zero en diverses zones de l'interior i del Pirineu. S'esperaven ruixats a l'àrea del nord-est, especialment entre Barcelona i Girona, amb la possibilitat que la cota de neu baixi fins als 400 metres durant la temporada, durant la tarda i el vespre.
Això podria deixar alguna sorpresa blanca a punts elevats com el Montseny o les Gavarres. Les temperatures mínimes seran baixes, entre els menys 3 i 4 graus a l'interior i entre els 5 i el 9 a la costa, amb glaçades al Pirineu. A banda, es mantindrà el vent de tramuntana i mestral, que bufarà amb força, especialment el camp de Tarragona i Aponent, amb ratxes que poden superar els 70 km hora i un onlatge a la costa brava de fins a 2,5 metres.
Per divendres el temps s'estabilitzarà amb clariones, però el vent continuarà intensificant-se i la novella del Pirineu guanyarà força.
El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa un pla per reduir la sinistralitat a P7, especialment a Tarragona, on aquest any han mort 10 de les 15 víctimes mortals de la via. Entre les noves mesures s'inclouen més controls de velocitat amb la instal·lació de radars fixos i mòbils i la vigilància amb helicòpters que també monitoritzaran els camions per evitar que infringeixin la prohibició d'avançament.
A més, es farà una reducció de la velocitat a les terres de l'Ebre amb límits de 100 km per als turismes i 80 km per hora als vehicles pesants, mesura que entrarà en vigor d'aquí un mes. Els controls a camions també s'intensifiquen amb més inspeccions i sancions, ja que el 45% dels vehicles controlats presenten defectes. Es preveu revisar l'eficàcia de les mesures al març de 2026.
Ara anem a la informació de Sant Just, els titulars municipals. El tram baix reforça el seu servei per adaptar-se al creixement de la demanda. Les línies de tramvia incrementen la freqüència els divendres i els caps de setmana, millorant la connexió de Sant Just amb Barcelona i l'entorn.
I exhaurides totes les funcions de Matilda, el musical a l'Ateneu de Sant Just. La primera producció juvenil de la factoria de lletrar omple les tres sessions programades els dies 22 i 23 de novembre.
Al Baix Llobregat es mobilitza en la dotzena marxa contra la violència masclista aquest 23 de novembre. La convocatòria culminarà al Parc de Torreblanca i inclourà la participació de Sant Just, que s'hi afegirà des del punt de sortida del Walden. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Itàlia, la quatre vegades campiona del món, disputarà la repèsca per al Mundial 2026 contra Irlanda del Nord després del sorteig celebrat aquest matí a Zurich, Suissa. La selecció azzurra jugarà a casa la seva semifinal el 26 de març de 2026 gràcies al seu millor rànquing FIFA, amb San Siro com a possible seu.
Espanya remunta i es classifica per a les semifinals de la Copa d'Eivis. L'equip de David Ferrer ha superat a la República Txeca gràcies al punt decisiu dels dobles, després de la victòria de Jaume Munar i la derrota de Pablo Carreño. Espanya, sis cops campiona del torneig, s'enfrontarà en semifinals al guanyador de l'Argentina-Alemanya.
I el Barça ja treballa perquè el seu equip femení pugui disputar algun partit de la Lliga de Campions al remodelat Camp Nou. El directiu Xavi Puig ho ha assegurat així a Sport3 i ha dit que estan treballant perquè això passi el més aviat possible. Tot i que encara no han definit cap data per ajustar els partits amb el calendari del primer equip masculí.
Cristian Portuguès podria quedar-se fora de la resta de la temporada després d'una lesió al genoll durant l'entrenament d'aquest dimecres. El morcià podria tenir afectat aïlligament en creuat i aquest dijous passarà consulta amb el doctor Cugat per determinar l'abast de la lesió.
I acabem amb el Barça de bàsquet, perquè tenim el primer test de nivell per Xavi Pasqual a l'Eurolliga. Avui, a dos quarts de set, l'equip laurana disputa a la pista del Anadolu Efes en el duel corresponent a la dotzena jornada europea. L'equip turc està setzè, mentre que el Barça ocupa la sisena plaça de la taula. Un debut d'alt nivell per Xavi Pasqual, que veurem com es desenvolupa en el seu redebut com a entrenador del Barça de bàsquet.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó molt especial d'un artista emergent d'Eivissa que a poc a poc va despuntant entre la multitud amb una proposta única i uns sons que ens porten a casa i unes lletres que ens fan identificar-nos de seguida. La cançó d'avui parla d'un amor que el protagonista viu amb molta intensitat a través de les accions més quotidianes que es transformen en grans gestos d'efecte.
Tot allò que sembla rutinari pren un significat profund quan està amb aquella persona especial i el seu món gira al voltant d'aquest sentiment que l'envolta i el captiva. El protagonista no sap si ha tingut sort o mala sort en conèixer aquest amor, però s'enamora ràpidament, deixant-se portar per la màgia de compartir moments únics i memorables. És una història que parla de vulnerabilitat, de la bellesa, d'obrir-se el cor i de la intensitat amb què vivint els sentiments quan realment ens importen.
Finalment, tot i que l'amor narrat a la cançó arriba al seu final, el protagonista el valora profundament. Celebra haver viscut amb autenticitat, amb emoció i amb passió, i conscient que alguns dels amors, encara que fímers, mereixen ser recordats i celebrats per tot el que ens han aportat. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó ha sortit avui mateix, aquesta mitjanit. El seu cantant va participar a la voz Kids,
i la cançó estarà produïda per Gerard Giner. Avui és bastant difícil, ho sé, soc conscient, però estigueu atents i descobriu aquest gran artista perquè donarà molt de parlar. Ara sí que Sony no ha estado mal de Marc Cuevas.
No sé si es suerte o mala suerte haberte conocido. No sé si es suerte o mala suerte tenerte aquí conmigo. Y ya dirá el karma de casualidades. Y ya dirá el tiempo de segundas mitades.
Si arde todo el mundo entero.
Dices que nunca dices te quiero pero a mí ya me lo has dicho tres veces por lo menos y además son de verdad
Fins demà!
No ha estado nada mal No ha estado nada mal No ha estado nada mal No ha estado nada mal Dices que nunca dices te quiero Pero a mí ya me lo has dicho Diez veces vos
Y además son de verdad.
Doncs això és Marc Cuevas i no ha estat donada mal la seva última cançó que des d'aquí, des del refugi, recomanem àmpliament i també recomanem que feu una ullada al seu Spotify i descobriu aquest gran artista. Ara sí que sí, passem a l'efemèrida del dia.
Avui, 20 de novembre, fa 50 anys que va morir Franco. En un dia com avui, del 1975, sonava això a totes les cases d'Espanya. Franco ha muerto. Un anunci que va desfermar l'alegria i la bogeria en algunes cases, però sempre d'una manera continguda. Era un moment totalment incert. No se sabia què anava a passar amb el règim i com reaccionarien els feixistes. I tampoc ens hem d'enganyar.
En algunes cases es va viure amb pena i dolor, perquè la dictadura també havia deixat un llegat de fidelitats construïdes sobre la por, la propaganda i la dependència. La mort del dictador va obrir una escletxa, inicialment molt petita, però on va començar a entrar aire nou. L'estat espanyol, després de gairebé 40 anys de dictadura, es trobava davant d'una cruïlla històrica.
La societat ja feia temps que es mostrava descontenta i reclamava més llibertats. Vagues, protestes estudiantils, moviments veïnals, intel·lectuals, artistes i treballadors van començar a reclamar un país diferent. Però el 20 de novembre la por, encara present, començava a perdre terreny davant d'una esperança que creixia amb molta força.
El procés que va venir després no va ser fàcil. La transició va ser un camí ple de pactes, concessions i també tensions, però malgrat totes les imperfeccions va significar una conquesta col·lectiva resultat de l'esforç i de la pressió social feta per la ciutadania.
La mort de Franco va comportar la fi d'una etapa fosca i l'obertura d'un horitzó de llibertats, que avui donem per descomptades, però que van costar suor, dolor i molt de coratge. Es va aconseguir la democràcia, el reconeixement dels drets, la pluralitat democràtica, la llibertat d'expressió i la possibilitat d'imaginar un futur compartit
I avui, més que mai, cal recordar aquest missatge. Perquè mig segle després, al nostre país tornem a veure com algunes de les idees que Franco defensava tornen a aparèixer. I el més preocupant és que aquest discurs està penetrant en una part d'un jovent que no va viure la repressió, tampoc la censura i, molt menys, les tortures. Per això, la millor manera d'honrar aquesta data és reafirmar un compromís que no caduca.
el de defensar la democràcia, preservar la llibertat i recordar que cap poble mereix viure amagat o en repressió.
I hem de fer una petita pausa musical i ja que estem us deixem amb una altra cançó de Marc Cuevas. Va, Todo esto, també de Marc Cuevas.
No sé cómo he llegado hasta aquí Y no es que me lo reproché Lo único que recuerdo es a ti Y que era de noche No había mucho que decir
Luego al ritmo de Lady Madrid se fundieron nuestras voces. Todo era tan genial, tú morías por volar. Yo tenía que decirte que te quiero y que me pierdo en tu aroma de champán, tu arcoíris y tu forma de bailar.
que no sé si es decisión si es solo un juego y nada más dime tú que hay de verdad en todo esto Llegó el sol y allí todo cambió
Los de ayer son dos extraños Sin querer la guerra fría apareció Y estaba en nuestras manos Después del café dijiste adiós Con dos besos y un abrazo Yo ya estaba acostumbrado a tu calor
Llegó Enero a mi verano, todo era tan genial. Tú morías por volar, yo tenía que decirte que te quiero y que me pierdo en tu aroma de champagne, tu arcoiris y tu forma de bailar.
Que no sé si es decisión, si es solo un juego y nada más. Dime tú, ¿qué hay de ver?
I ara comencem les seccions del programa i comencem amb Foodcut, amb el Víctor Cortines.
Què tal, Víctor? Com estàs? Hola, Jaume, bona tarda, com estàs? Doncs bé, molt bé, amb ganes ja de tornar-te a sentir per aquí per l'estudi de ràdio. Una setmana més, al final, també. Com cada setmana... Com cada setmana, però cada setmana troba falta més, si no vens. Exacte. Bueno, no, vens sempre, però trobo falta. Exacte, perquè és quan fem aquell episodi, no? Quan acaba l'episodi, clar, és com que tens ganes de sentir el següent. Exacte, que vingui el següent. I llavors és com un llibre, no? Que no saps com acaba això i tal, i, ostres, vols saber més, al final, no? Exacte, exacte.
Doncs ja estàs bé, per això. Sí, la veritat que molt content, amb força fresqueta, no? És notat avui aquests dies, sobretot ahir, avui, no? Jo, mira, avui m'estic congelant, eh? La veritat, venia venint cap aquí i he passat fred, he passat una mica de fred, eh? Normal, normal. I ahir, ahir a la tarda, sobretot. Sí, és que ara aquests dies està apretant molt a mi. No sé si diuen que avui plaurà també una miqueta, però aviam si... Semblava que sí, però bueno, també et dic, ja tocava una mica de fred, perquè al final, tanta calor, no, no pot ser gaire.
Home, estem a novembre al final també, jo crec que no pot ser que vagi sempre calor al final. I ara ja que estem ja a les portes casgues i al Nadal, no? Sí, sí, és que els Nadals estan arribant i realment el fred és el que toca i a mi ja em va bé una miqueta de fred. Però va, centrem-nos en els temes esportius, que és el nostre. Comencem primer pel noticiari, no?
Doncs sí, perquè la primera notícia d'aquest matí, segons la SER, tant la minya mal com la finya, ja estaran disponibles de cara al partit de... o sigui, contra la partit de Bilbao, aquest dissabte. La tornada del Spotify Camp Nou. Exacte, la tornada del Camp Nou.
I bé, doncs jo crec que són dues peces molt importants de cara a reforçar més l'equip, perquè en principi ja a Joan Garcia també pot estar disponible, Pedri té pinta que vindrà en els pròxims dies també, no sé si de cara amb el Chelsea, amb Champions també.
Així que, a poc a poc, el conjunt de Hans i Flick es va reestructurant de les lesions que han patit. Per tant, el Barça va recoberant efectius, eh? Això sempre és important. Doncs sí, sí, sí. Sí, home, Rafinha, Lamin, Joan Garcia, Pedri, que no crec que arribi a l'Atlètic, però, bueno, més endavant ja estarà a punt, estarà a caure.
Sí, ara ja tornem a ser més competitius al final també, no? Tenir, potser teníem aquells dubtes també de dir, ostres, a veure què faríem sense a Pedri, no? Que al final era la nostra Pedra Angular, no, del mig del camp. Però bueno, jo crec que ens han sortit força bé, perquè abans el Perú em van guanyar bé contra el Celta. Sempre, sembla que ja ho tenim superat això, eh? Exacte, exacte. Doncs passem a la següent notícia, i la següent notícia també és del Barça.
Sí, perquè el Barça anuncia la seva trencadora quarta equivació que fa referència, ara ho explicarem, ahir es van complir 20 anys del gran gol de Ronaldinho amb el 0-3 del Clàssic a la Bernabéu. I bé, doncs l'entitat blaurana va presentar aquest dimecres la quarta indumentària per aquesta temporada...
Una elàstica que, com dèiem, rendeix homenatge a la victòria del Barça fa 20 anys, el clàssic del Santiago Bernabéu, per 0-3, amb aquell gran gol de Ronaldinho. Sí, recordem el clàssic aquell que és molt recordat per l'ovació, que va rebre Ronaldinho, que al final que un jugador del Barça surti ovacionat de... De l'estavi més hostil, no? Sí, del Santiago Bernabéu, doncs és un fet històric.
Exacte, exacte. Bueno, també hi ha aquella imatge, no sé si te'n recordes, aquell home amb el bigoti aplaudit, però al final era espectacular, aquell home està ben magosa al regol d'això, eh? Sí, sí, totalment. Gràcies a Arnaldinho, al final, eh? Exacte. I doncs aquesta quarta camiseta que he tret al Barça, te la compraràs o què? Doncs, ostres, igual sí, eh? Perquè va... Sí, sí, és que és molt xula, al final. També et dic, eh? També et dic, a mi em diuen que les línies blaves es veu que són el traçat que va fer la pilota en el gol. Correcte. Jo no ho sé veure.
Ja, jo... Jo crec que és l'única més de màrqueting perquè jo no ho he vist encara. Té fit d'aquí el màrqueting que ha influït molt. Jo ho segueixo buscant. El que sí que s'ha aplicat molt al màrqueting és que a la part del coll, o sigui, a l'esquerra també, tens els minuts dels tres gols del Barça. Total, total. Doncs passem perquè ja hem comentat al noticiari que Xavier Pasqual torna al Palau Blaugrana i avui...
Avui? Sí, no? Avui? Sí, o sigui, el que passa és que avui és a Estambul, avui. Exacte, avui debuta com a entrenador del Barça, però ho fa a Estambul, no ho fa a casa. Però bé, un partit xulo contra l'Andalou, Efes. Sí. I a veure, un partit xulo, eh? Torna a veure Xavi Pasqual a la banqueta. Sí.
Sí, sí, jo crec que al final també, a les prèvies d'aquests últims dies, també el seu home té moltes ganes, també. Cal dir que s'han partit molt igualat, perquè anant a pista turca... A la pista turca és molt difícil, sempre. El que passa és que sorbent, perquè l'EFES està...
a la plaça número 16. Crec que porten 4 victòries i 7 derrotes. Per tant, no estan al seu millor moment i recordem que és un dels equips punters de l'Euro Lliga. Sí, un mal inici de l'Euro Lliga, però veurem a mi què passa. Al final és, com comentaves tu en el noticiari, a dos quarts de set de la tarda, així que aviam si hi ha sort. Al final també es pot estrenar amb victòria. Seria la quarta consecutiva del Barça. Però va, seguim, perquè també Girona i Espanyols juguen aquest cap de setmana.
Doncs sí, la tercera jornada de Lliga, Betis Girona i Espanyol Sevilla, pel que fa al conjunt de Michel, viatge a Sevilla per enfrontar-se al Betis amb l'objectiu de sumar els tres punts per començar i estar a la zona de permanència i poder sortir ja realment de la zona vermella de la taula. Recorden que van guanyar l'última jornada però encara no han sortit del descens, eh? Exacte, exacte, exacte. I sobretot comentar que el partit és el diumenge a un quart de cinc de la tarda. I crec que l'Espanyol juga però el dilluns, eh?
Exacte, exacte, correcte, correcte. No és de cap de setmana, és de cap de setmana. Exacte, això és cert. Cal dir que l'equip Perico rep el Sevilla a casa, com tu ho deies del dilluns a les 9, per tancar la tretzena jornada. Aviam com els hi van. Sí que és veritat que necessiten una victòria per tornar a reenganxar-se amb aquest bon inici, però és molt llarga la Lliga per l'Espanyol. I han començat molt bé. Sí, sí. Clar, però ja estaven somiant en Europa i necessiten tornar a guanyar, eh?
Ara mateix estan 600 a la classificació. O sigui, aniré a la Conference League. Estan perfectes. Estan fent una molt bona temporada. Totalment. I seguim amb el motor, perquè tenim teca, eh? Sí. S'ha acabat la temporada de MotoGP. Correcte. I la de Fórmula 1 a punt d'acabar, no?
Encara que, perquè només queden tres circuits per acabar la temporada. Aquest cap de setmana es disputa l'avantpenúltim gran premi de Fórmula 1, que és a Las Vegas, mítica amb els casinos i tot. No, no, no, no. No diguis mentides a la ràdio, que a mi no m'agrada el casino. Jo vaig treballar, però no m'agrada.
Ah, exacte, això. Jo crec que sóc jo el que m'agrada. Que ets el client i jo sóc el Cropià. Exacte. Bé, doncs únicament recordar que Norris està primer amb 390 punts, va passar en aquests últims grans premis a Piastri. Remuntada, eh? Remuntada, sí, sí. O sigui, ningú s'ho esperava, al final. Piastri segon amb 366 i Verstappen ja queda tercer amb 341, però... Però igualment, una classificació molt ajustada, eh? Igualment. Els grans premis més interessants, eh? Sí?
Sí, sí, sí, perquè jo em pensava que potser guanyaria Piastri al final de manera còmoda, però s'ha anat acomodant molt al final, Piastri. I Nord i s'ha fotut un sprint final, no? Sí, sí, sí, totalment. I està millorant molt. I acabem les notícies del Víctor amb l'Atlètic Sant Jusk. Com ara sí, sempre. Doncs jo poso la titular, objectiu sumar els tres punts per acostar-se a les places de dalt de la taula, perquè el poso aquí dissabte, 22 de novembre,
El Club Sant Justenc disputa a casa la desena jornada de Lliga davant el Vilafranca a les 6 i 5. M'ha sorprès una miqueta l'estora, 6 i 5. No, al final també. I 6 i 5 minuts, eh? Ojo, que no es despisti ningú, perquè no sé ni a les 6 ni a les 6 i 10 a les 6 i 5. Bé, cal dir això, estan a meitat de taula a l'Alèctric Sant Just, però confien i volen els 3 punts.
Per bé, poder disputar les places de playoff també de cap final de temporada. Doncs i tant, i tant. Esperem que li es vagi bé i que tornin a jugar en playoffs i esperem que aquesta temporada sí que sí s'aconsegueixi aquest ascens a la tercera ref, que seria, bueno... I a qui ho celebraríem? Seria espectacular. Però bé, ara sí que sí, marxem a descobrir l'equip d'aquesta setmana.
Doncs, Víctor, a veure, avui qui ens toca descobrir, quin equip ens toca conèixer. Doncs, mira, coincidirem amb el desè programa de la segona temporada, que ja es faria top, eh, al final. Com t'ha agradat aquesta, eh? Felicitats, felicitats a tu, Víctor. Doncs, felicitats per tot el meu final, per acompanyar-me en aquesta travessia, en aquest camí. I, Víctor, saps que demà fem el programa número 50 del Refugi? Com dius, ostres! Però, bueno, això demà, això demà. Això demà, no? Ara, ara, ara, ara, ara celebrem els 10 de Footcast.
El set de futcana és la temporada, molt bé. I seria una vintena, eh? Això vol dir que no has fallat cap setmana. Cap dia, no, no, totalment. Totalment, totalment. Doncs sí, al deset programa ens enditzarem en els orígens com es va fundar el Terrassa Futbol Club, que cal dir que és un dels equips d'històries de Catalunya.
que sempre estan en mena a tot aficionat català. Totalment, totalment. A més, ha de tenir una gran rivalitat amb el Sabadell, també. Que això ja és l'anècdota, ja, com és així esportiva, no? Sí, sí, sí, és guai, és guai. Aquest pique que tenen entre els dos equips del Vallès. Clar, al final, els dos són capital i els dos tenen un pique, no? Terrassa, mala rasa, Sabadell, mala pell, es diuen aquestes coses. Però bé, avui ens centrem en el Terrassa, el Sabadell, crec que ja el vas fer. Sí. Ja el vas fer, doncs avui ha tocat el torn del Terrassa.
Comencem, va. Doncs sí, doncs passem pel primer capítol, que és del The Young's Club a Terrassa Futbol Club. O sigui, com passa d'aquest nom al Terrassa que avui dia... Parlem de la fundació. Exacte. Cal dir que el dissabte 22 de març de 1902, uns estudiants d'idiomes de l'escola industrial juguen el primer partit de futbol a Terrassa.
Aquest seria la primera presa de contacte al futbol en territori terrassenc, però no seria fins 4 anys després, a l'any 1906, quan un grup d'aquests joves creen els terrenys d'en Bélil, el carrer Pí i Maragall, un equip que seria el Llongs Club. Mira, això va néixer, eh? El Llongs Club.
Això me'n recordo una miqueta com els Young Boys, al final, a la Champions, però d'aquella manera. Potser es van inspirar aquí, els fisos. Ojo, eh? Ojo. Doncs sí, però, per tant, el club neix fundat d'uns alumnes, d'uns estudiants, i primer li posen el nom de Young's Clubs. Molt bé.
Sí, sí, cal destacar també que durant aquesta època aquests joves terrassencs disputarien partits, entre altres clubs i formacions de Vilafranca o de Barcelona, fins que el 1908 els components de l'equip no se senten còmodes amb el nom del club i adopten el club de la ciutat, també.
que passant a anomenar-se primerament Terrassa Futbol Club, en plan de manera anglesa. Futbol. Ah, exacte. Però després de tres anys, després del 1911, ja s'anomenaria Terrassa Futbol Club, tal com el coneixem avui dia. Terrassa FC, molt bé. Doncs, o sigui, el nom com a tal de Terrassa FC va arribar el 1911. Correcte, correcte, correcte. I com van ser aquests primers anys el Terrassa FC?
Doncs bé, doncs ara el descobrim perquè a la seva primera dècada, una de les més glorioses de la història del Terrassa, el club participa en molts partits, tornejos i campionats amistosos on obté forces bons resultats. Són els primers anys d'un Terrassa que goleja per 5 a 0 a la gara i supera un partit amistós al Tibidà del Futbol Club. Mira, aquest equip encara existeix o no? No, no.
No ho sé, crec que no, eh? Crec que no, però a més es pren de mou al final, eh? És xulo, és xulo. A veure si... També, doncs, aconsegueixen trofeus, entre ells estacar la Copa Xarxa-Rum, molt apreciada entre els ballesans d'aquella època i aconseguida davant el Salut Futbol Club, també. Seria, doncs, una Copa del Vallès, no? Sí.
Sí, sí, sí, tampoc és... Però sí que és cert que en aquells moments li donaven força importància perquè, ostres, era un dels primers tornejos. I com vas? Hi havia pocs equips i ja es feien els primers tornejos amb més equips de la zona. Correcte. Molt xulo, molt xulo. I al novembre del 1913...
Què passa? Doncs sí, anem avançant amb la història perquè hi ha un nou assoliment del Jove Terrassa Football Club. En aquest cas, davant del potent equip valencià, el segon, que aquest ja és més potent, un dels grans equips d'aquella època, aquí als Agarencs, van ser capaços de guanyar, fixa-t'ho. No, no, sí, sí, bé, hem començat parlant de lo Vallès, no? De l'àrea més local i ara ja estem arribant a València, eh, segon. Sí, sí, sí. I a sobre vam guanyar, perfecte.
Sí, sí. A més a més, un any després, l'any 1914, s'aprova el primer reglament del club i es forma la nova junta directiva, presidida pel president Narcís Freix Eubach, i aquell any comencen a surgir els primers signes de rivalitat, eh? Ja, ja, ja, ja.
Amb el Sabadell, com comentàvem a l'inici del programa, que és una realitat que majoritàriament han guanyat els sabadellencs al llarg de la història, també. Això no ho diguis, digue-ho amb la boca petita, per si ens escolta algun terrassenc. Jo crec que encara avui sortirà escaldat igual del programa. I, clar, aquesta rivalitat, o sigui, s'acaba perdent, o sigui, perdó, aquesta espècie de signes dolents s'acaba perdent. Sí, el Terrassa acostuma a perdre, podríem dir. Sí. Pobrets meus.
Exacte, el 20 de setembre de 1914, partés a 5 davant el Barça. Aquesta mala dinàmica que tenia amb el Sabell també, la van trencar amb el Barça, amb un bon resultat al final. Per tant van guanyar el Barça, vols dir? Sí, però això més endavant, clar. El 20 de setembre de 1914... Correcte.
guanyem per 3 a 5 al Barça. Doncs mira, una... Exacte. Clar, o sigui, pensa que... No vull tornar a dir, no? Però clar, però després de molts partits perdent amb el Sabell així i tal, guanyem el Barça i veig que et donen plus al final. Et mataran, Víctor, et mataran. Et mataran. Ja per acabar una miqueta, un any després, però a l'agost de 1915, el Terrassa s'adjudica a la Copa a Cardallac, després de superar 2 a 1 també al Barcelona. Mira, mira, mira, mira. O sigui, molt bon inici d'aquests joves al Terrassa. Exacte.
Exacte, exacte. Jo crec que al final es començarà a semblar una miqueta el que és avui del Terrassa i la seva història al final com a club. Només guanyant les primeres copes, a sobre contra el Barça. Clar, sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. A més a més, doncs continuem amb la història perquè les alegries van continuar a l'any següent, perquè el 14 de maig de 1916 l'equip terrassenc guanya el Saladell. Ara sí, ara sí, que ho podem dir amb la boca ben gran.
allà a Tàrrega i, doncs, l'equip agarenc finalitza la temporada de forma brillant després de ser capaç de conquerir el campionat de segona catòria en una memorable final disputada contra l'Europa. Mira, aquí estem parlant ja, se'ns estan juntats tots els equips mítics de Catalunya. Sabadell, Terrassa, Europa, Barça... Jo crec que el programa s'havia desfet ja abans perquè ja estàs vist, eh? És com un recordatori de tot el... Totalment, totalment. El que hem fet. Bueno, ja ens va bé ara, a part un desè, capítol que és especial, ens va bé fer el Terrassa. I tant, i tant, i tant. Va, seguim.
Doncs sí, perquè el 30 de novembre del 1924 es celebra un nou maig entre l'equip agarenc i el Futbol Club Barcelona. Ja veuràs que s'enfronten bastant aquests equips i també en aquesta ocasió el rodó va ser favorable pels agarencs. O sigui, estem parlant que el Terrassa acabava reçant molt amb el Barça. Ens sorprèn també, no? Però... Mira, la taula d'Aquilas, no del Barça. Exacte, exacte.
Però l'apuntament acaba amb un molt maritós 0-1 a Garenc, al camp de les Corts, a l'antic camp del Barça, a la setmana jornada d'un campionat de Catalunya que acabaria guanyant el Futbol Club Barcelona.
i més endavant també es va jugar un match contra l'Espanyol, que aquesta ocasió va acabar amb victòria per Ica, per 2-1. Bueno, bueno, bueno, no es pot guanyar sempre. No es pot guanyar sempre, no es pot guanyar sempre. Això al final jo crec que, clar, sí que, com a Terrassa no tan bé, com a un jou a Terrassa sí que feia gràcia guanyar el Barça, perquè el Barça era un dels equips més punts de Catalunya. Clar, entenc que es trobaven a Copes Catalunya... Exacte. Molt.
Exacte, amb tota aquesta mena de tornejos sempre es trobaven i llavors, doncs, clar, guanyar era festa grossa a la ciutat. Home, i tant, i tant, i tant. I un any després ens movem fins al 1925. Doncs sí, perquè el Terrassa té la seva primera Copa Catalunya. Oh, molt bé, molt bé, ara sí, ara sí.
En aquella època, sens dubte, una de les competicions més importants d'Espanya, com ara que comentàvem. No hem de pensar com ara, que potser té un pes més residual la Copa Catalunya, sinó que en aquella època tenia molt de valor. Correcte, era com la Copa del Rei al final, més o menys. Cal dir que un any després, però llavors el vigent campió de la Copa Catalunya, el Terrassa, cau a les corts davant el Barça per un contundent 6 a 1. Això ja...
Ja va fer més mal, però... Això és un any després, eh? El 1926. Correcte. Correcte, correcte. O sigui, el Terrassa, bueno, no té tanta sort i cau davant del Barça, però bueno, a la final l'entenc o... Sí, potser sí, no. No ho posa, no ho posa. No. No ho sabem. No, no, no. En aquella edició, la 1926, el Terrassa cau 6 a 1. Exacte. El camp de les Corts, el míting camp de les Corts.
on està l'Europolis ara. Allà hi va jugar el Koala, Luis Suárez també, o sigui, mítics. Brutal, brutal. Sí, sí, sí. Cal recordar que la temporada 24-25 però va ser gloriosa pel club, perquè el Terrassa no només va arribar a ser semifinalista d'Espanya, sinó que el 7 de febrer de 1924 l'equip Agarem guanya
el títol de campió del grup B i durant aquella època en què el conjunt agarenc s'enfronta a grans equips de la talla del Barça o l'Espanyol, el Terrassa és l'únic equip de la primera categoria a Catalunya que disposa d'una plantilla integrada únicament per catalans. Mira, molt bé, molt bé. Fent plan T, eh? Exacte. Això és important, això és important. Però després d'aquests èxits que hem anat comentant, com la Copa del 1925 de Catalunya, arriben els anys negres amb la Guerra Civil i la postguerra, eh?
Doncs sí, perquè com a tots aquests equips aquí a Catalunya van patir molt les conseqüències d'aquest conflicte i la Guerra Civil Espanyola no va ser menys pel Terrassa perquè va provocar la competició que quedés sospesa entre els anys 1936 i 1979, perioda que comporta la Guerra Civil. Dies abans que comença la guerra, però el 5 i 6 de juliol de 1936 el Terrassa disputaria dos partits que acabaria perdent contra el Múrcia 0-5 i 0-1. O sigui que...
Per tant, que se'n van anar amb un mal saur de boca. Sí, sí, exacte. Això és com una parada de selecció, que va ser una parada molt llarga de selecció. Massa llarga, massa llarga. I més avui, que fan 50 anys que va morir Franco. Correcte, correcte. És una bona dada. Doncs sí, sí, però al final ja sabem què passa amb la Guerra Civil, que tots els equips catalans van patir molt i el Terrassa va ser un altre damnificat.
Sí, sobretot pel nom també al final, perquè també els canvien tots els noms també al final i és la... bé, és una de les principals conseqüències que tenen.
I com va anar la postguerra, un cop finalitzada la Guerra Civil? Doncs sí, perquè les dificultats no van acabar, cal destacar que el Terrassa va jugar a primera regional i van començar els llargs dos anys de la postguerra on l'economia i el tema social, doncs els clubs intentaven sobreviure i tornar a ser el que havien sigut molt abans de la guerra, al final.
En aquest sentit no va ser fins a la temporada 1941-42, quan el Terrassa, per exemple, tornés a enfrontar-se davant del Futbol Club Barcelona. Serien uns setzents de final de la Copa del Generalíssimo. Ara ja que no és Copa del Rei, Copa del Generalíssimo. I el Terrassa acabaria guanyant 2-1 el conjunt blaugrana a l'anada. Era molt bé. Has vist? Però la tornada que hauria golejat 4-0.
al camp de les Corts. Ostres, està mal dit aquest camp de les Corts a Palterrassa. Jo crec que sí, al final. El que passa és que, ostres, m'estic fixant que de moment ha estat obtenint molts bons resultats amb el Barça, perquè a un partit el poc guanyar, també a dos hi ha, en aquest cas no. Però sí que és cert que la tornada, però, exacte, perdó, aquell any el FC Barcelona guanyaria la Copa del Generalissimo,
com comentàvem, la temporada 41-42, però el Terrassa signaria una bona campanya després d'acabar campió de primer regional i aconseguiria l'ascens de segona divisió. Molt bé, mira, bones notícies, eh? Va, seguim amb l'any 1956. Fem un petit salt. Doncs sí, perquè torna a ser molt històric pel conjunt terrassenc i és que l'equip de la ciutat de Terrassa goleja 9-1 al Montpaller, al torneig Hispà-Frontaré i va superar per 5-3 al Betis durant la seva festa major.
que aquest mateix estiu el Terrassa juga el seu primer partit davant el Real Madrid. Ja tocava que Sant Francesc contra el Real Madrid. I bé, era un primer amistós que no tornaria a tenir una rèplica fins 21 anys després, el 1977, quan ja el camp de la zona esportiva municipal, el Terrassa, s'enfrontaria al conjunt blanc davant la presència de 25.000 aficionats que acabaria perdent 1 a 3, però jo crec que es van portar amb molt bon sabor de boca.
Sí, al final és el que sempre diem, no jugar contra aquests equips ja és un premi, és igual el resultat. Exacte. I bé, doncs continuant una miqueta amb la història, el 21 d'agost de 1960, això és important, un atac clau, perquè s'inauguraria precisament el camp de la zona esportiva, l'estadi que té un Terrassa-Sevilla com a partit inaugural que acabaria amb un favorable, amb un marcador desfavorable per 2 a 4,
pel Terrassa perquè guanyarien els andalusos, però va suposar que amb la nova inauguració de l'estadi van començar marcant el Terrassa i va ser el primer gol amb el seu nou estadi al final també, però no es va donar la victòria al final. Com tu ho he comentat, quan es compleixen 50 anys del canvi del nom del club,
del Longs Club al Terrassa Football Club, al Terrassa Football Club de Sant Deix a Tercera Divisió, que és una categoria on es manté 15 anys. Doncs sí, i clar, durant aquest període el Terrassa tindria diverses oportunitats per ascendre la categoria, ja que va disputar el playoff dels anys 1962, 64, 66, 68, 70, 71, però en tots ells va tenir un final trist pels interessos vermells.
Coll, quina mala sort, eh? Quina mala sort, Víctor. Però bé, a la temporada 70-71 el Terrassa em dius que torna a enamorar. Doncs sí, perquè el club finalitza l'exercici amb un benefici econòmic possiblement per primera vegada la seva història i acaba campió del seu grup de la tercera divisió. O sigui que en aquest sentit és un gran èxit pel club. Sí, sí.
La temporada següent, el 29 de maig de 1972, Josep Masdafiol, i per alta, és triat nou president de l'entitat. I, a més, és una decisió que es va acompanyar per un gran impuls econòmic i esportiu que és essencial per a la consecució de l'ascens, al final. Llavors, gràcies a la seva presidència, van poder remuntar-ne una miqueta més. Víctor, ens estem quedant al seu temps, anem ràpid, va. Un any després, l'estiu de 1973.
A saber el primer trofeu internacional de futbol ciutat de Terrassa, creat pel president terrasenc, Joven Mas de Fiol, i sens dubte el torneig més important que ha acollit el camp del Terrassa. Durant aquesta competició s'inauguran les noves torres d'il·luminació artificial i participen el Verde Monique, el Ferenc Barós hongarès i el Saragossa. L'equip alemanya acabaria guanyant el trofeu contra els hongaresos per 4-2. Molt bé, doncs un torneig xulo amb aquests equips tan internacionals i seguim perquè de regional preferent
a la decepció del Màlaga. Correcte. A l'any 1989, l'equip torna a baixar a tercera divisió i disputa contra la Gramenet el 10 de setembre d'aquell any al seu partit número 1.000. Fixa't. A la temporada següent, el 27 de maig de 1990, el Terrassa descendeja regional preferent
S'arriba a especular amb la final de l'entitat, però finalment, gràcies a les accions de diverses juntes posteriors, el club tira endavant i l'Olímpic l'any 1992, el Terrassa puja a tercera divisió un altre cop. Dos anys després, el 1934, just l'any que el Terrassa estrena himne,
el club acaba ascendint a l'antiga segona divisió B. Molt bé, o sigui, va tenir un sotrac important, no? A principis dels 90, però va recuperar, i el 1994, segona divisió, el que seria tercera categoria. Correcte. Seguim, el 1997 ens plantem.
Doncs sí, perquè l'Ajuntament i diverses empreses locals intervenen econòmicament una altra vegada i paguen les fitxes pendents als jugadors del primer equip. L'alcalde es reuneix amb diverses empreses locals i es pren la decisió d'impulsar una espècie de club tan econòmica com esportivament en el club i convertir-lo a mig termini en societat anònima esportiva.
Clar, què és el que passarà? Que el Terrassa acaba la temporada en tercera posició, darrere del Barça B i del Mallorca B, dels dos filials, i assegura una plaça a la lligueta d'ascens a segona. Els agrens queden emparellats amb el Talavera, Besain i Màlaga. Aquest últim aconsegueix finalment l'ascens el 28 de juny de 1998, després de superar el Terrassa per 4-1 a la Rosaleda. Bueno, un altre final perduda, però bueno, no passa res, no passa res. Però arriba l'ascens al Terrassa i uns anys inolvidables. Això comença al segle XXI.
Correcte, i nòmicament destacada dos moments inolvidables, perquè la temporada 2001-2002 de la mà de Miguel Álvarez, el Terrassa, es clasifica a segona divisió, tot i acabar cinquè a la taula de classificació. El descens del primer equip del Saragossa serveix perquè els agarencs poguessin jugar el playoff de descens a segona A i que es resolen amb un espectacular saldo de sis victòries en sis partits, un rècord que encara manté el club agarenc. Molt bé.
Aquest mateix any el Terrassa aconsegueix la segona Copa Catalunya, en vèncer un altre gol pel Popa Club Barcelona. Els penals després que el partit acabés 1-1 i el resultat de la tanda de penals va ser de 5 a 3, favorable al conjunt agrenc. Genial, doncs molt bé perquè el Terrassa va pujar de divisió, va pujar segona divisió i a sobre es va emportar la Copa Catalunya, un any històric.
Any histori pel club i per l'entitat. Durant la temporada 2006-2007, el Terrassa, ja com a societat anònima, va commemorar els 100 anys de la seva fundació, amb el propòsit de celebrar aquest aniversari, amb la solemnitat i la importància que aquest dada històrica es mereixia. L'entitat es va marcar com a objectiu arribar al major membre de Ciutadans possible. I Víctor, el que sempre m'agrada saber, com es troba ara el Terrassa?
Doncs sí, cal recordar que el Terrasa es troba disputant actualment la segona federació, concretament el grup 3, i després d'11 jornades l'equip Agrem ocupa la novena plaça amb 16 punts. Des d'aquí Funcat, com sempre desitgem els equips, esperem que els vagi molt bé la temporada i que puguin seguir fent història.
Molt bé, doncs, totalment, Víctor. Esperem que li es vagin molt bé i que acabin pujant de divisió, no? Que ara estan a segona ref, doncs que a veure si poden acabar pujant a primera ref. Correcte, sí, sí. Doncs, Víctor, ens hem d'anar acomiadant perquè avui hem fet un programa llarg, però bé, perfecte. Víctor, moltes gràcies, ens retrobem la setmana vinent, eh? Moltes gràcies, Jaume, fins la setmana vinent.
Todas las veces que hagas falta y te llamo mi amor, baby, con tal deberes, salme al vea. De nuevo yo llego si me llamas, manda a huy a cualquier hora que yo me cuelo.
Bona tarda, us informa Marc Güell. Pedro Sánchez reivindica la defensa de la democràcia davant la desinformació i els abusos de poder. És el que acaba de dir el president espanyol en un acte al Congrés i just després de fer-se pública la condemna al fiscal general de l'Estat. Última hora des de Madrid, Paula Brujats, bona tarda.
Què tal? Bona tarda. Sánchez ha aprofitat l'ocasió. Era un acte del 50è aniversari de la mort de Franco i ha llançat un clar missatge sense mencionar el fiscal general de l'Estat ni tampoc el Suprem, però se li ha llegit entre línies. Ha fet una crida a defensar la democràcia contra la desinformació i els abusos de poder. Hoy son campañas de desinformación y también abusos de poder. La amenaza, por tanto, sigue ahí, pero también permanece. Y es lo que me gustaría hoy reivindicar nuestro firme deseo de neutralizar esa amenaza.
de defender la soberania popular y la democracia frente a aquellos que se creen con la prerrogativa de tutelarla o amoldazarla. El govern espanyol defensa la feina feta per Àlvaro García Ortiz en defensa de la llei i de la veritat. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Mentrestant, el líder del PP, Alberto Núñez Feijó, fa responsable Pedro Sánchez de la condemna al fiscal general de l'Estat i acusa el president de fer un abús de poder per dirigir-hi una operació contra Isabel Díaz Ayuso. Feijó creu que Sánchez ha de demanar perdó per haver defensat Álvaro García Ortiz i li demana un cop més la dimissió. Tornem a Madrid, Denis Sainteaga. Bona tarda.
Bona tarda per Alberto Núñez de Feijó. La decisió del Suprem marca un abans i un després. És una pàgina negra a la història d'Espanya, de la qual inculpa Pedro Sánchez perquè, malgrat que no es coneix el contingut de la sentència, per Feijó queda clar que al darrere de la filtració que el Suprem atribueix al fiscal general hi ha la mà del president espanyol.
No cometió un delito por su cuenta y deseo, sino que se prestó a ser un peón en la estrategia política del Ejecutivo. Y participó con ciega obediencia en una operación política contra el Partido Popular, concretamente contra una presidenta de una comunidad autónoma.
I ha carregat contra Sánchez per defensar la innocència de García Ortiz i qüestionar els jutges. És un abús de poder, diu, i per això hauria de dimitir encara que reconeix que no ho farà.
Més notícies amb la Cèlia Furment. Volodymyr Zelensky discutirà els propers dies amb Donald Trump l'esborrany del Pla de Pau. En un comunicat oficial, el govern ucrainès es mostra disposat a treballar de manera constructiva amb la part americana, així com els aliats europeus i d'arreu del món, per assolir una pau justa. Segons alguns mitjans, el document preveu que Ucraïna entregui les armes i territori i redueixi la mida de l'exèrcit. La integritat territorial del país és una qüestió fonamental per l'equip de Zelensky.
La jutgessa de Catarroja, que investiga la gestió de la Dana, ha demanat a la Conselleria d'Emergències les imatges en què es veu Carlos Mazón entrant al Centre de Coordinació d'Emergències el dia de la tragèdia. La magistrada vol que hi consti l'hora d'entrada i així saber quan va arribar.
L'Ajuntament de Barcelona posa en marxa la recuperació del tramvia blau, símbol de la ciutat que no circula des del 2018. L'any que ve es farà un procés participatiu i s'espera poder començar les obres el 2027. Barcelona, Roja Pujol. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha explicat que l'obra preveu remodelar l'avinguda del Tibidabo, també recuperar un dipòsit fluvial i garantir una mobilitat sostenible i també n'ha destacat la seva importància.
Aquesta és una obra d'una envergadura molt important, no només pel pes simbòlic que té per la nostra ciutat, no només perquè recuperar el tramvia blau de Barcelona com a un símbol i un signe d'identitat de la nostra ciutat, sinó perquè és una obra important pel que fa a la magnitud de tot allò que s'ha de fer a l'Avinguda del Tibidabo i per la recuperació del tramvia blau.
El futur Museu Carmen Thyssen Barcelona, Antic Cinema Comèdia, ha viscut aquesta tarda una primera intervenció artística. Més de 90 estudiants d'escoles d'art i de disseny han transformat les butaques de l'Antic Cinema en una instal·lació única i ha assistit la baronesa Carmen Thyssen. Barcelona, Montse Pujol, bona tarda. Bona tarda. La baronesa Carmen Thyssen ha assistit acompanyada de la seva filla Carmen Ferbera, que continua amb el seu llegat. S'ha mostrat entusiasmada davant de l'obra dels joves estudiants d'art
i ha dit que el futur museu serà un espai internacional obert a l'art. Un museu internacional, un museu abierto a tot, lo que sea arte, con ganas de vivirlo, de hacerlo, y que el público no se va a entender muy bien. Y luego, aparte de eso, estoy muy contenta porque todos los museos de Barcelona están ayudándonos. A l'acte d'aquesta tarda, la veronesa ha anat acompanyada amb noms com Javier Mariscal, Carme Ruscalleda, Judit Mascó, Guillermo Lorca, Jordi Lavanda i Samuel Salcedo. Montse Pujol, Catalunya Ràdio, Barcelona.
I als esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. Tenim avui un vespre tapeït d'esport en joc. Comencem amb futbol. El Barça femení té partit de Champions al camp del Chelsea. Quarta jornada és a les 9. El podeu seguir en directe a la TDG de Catalunya Ràdio.
Hi ha Eurolliga de bàsquet i és important el partit que juga el Barça a la pista de l'EFS d'Istanbul perquè s'estrena a la banqueta Xavi-Pasqual. El partit cesa dos quarts de set d'aquí a mitja hora. També el podreu seguir en directe, en aquest cas, a l'app de Catalunya Radio i la plataforma 3CAT. En hockey patins també hi ha Champions, partits de la segona jornada. A les 8, Saint-Omer, Igualada i a dos quarts de nou, Porto Reus i Barça-Tricino.
I en Waterpolo, partits de la quarta jornada de l'Eurocap a les 6 de la tarda, ara mateix, acaba de començar el Barcelona Trieste i a dos quarts de nou Terrassa Dubrovnik. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. El tram baix ha reforçat la seva freqüència de pas des del novembre, especialment els divendres, dissabtes, diumenges i festius, per adaptar-se a l'augment de persones usuàries i als nous patrons de mobilitat detectats en els darrers anys. La mesura incrementa els recursos operatius per oferir un servei equiparable al d'un dia feiner en hora punta.
L'operador ha constatat que els divendres s'hi suma un nou pic de mobilitat al voltant de les 3, fet que exigeix més oferta per absorbir la demanda. Igualment, la mobilitat per motius d'oci ha crescut els caps de setmana, motiu pel qual s'han reforçat les franges de màxima afluència per reduir intervals i oferir trajectes més àgils.
A Sant Just les millores suposen menys temps d'espera, més comoditat i millor connexió amb Barcelona o municipis veïns, alhora que reforcen el transport sostenible i les alternatives al vehicle privat, contribuint en un model de mobilitat més segura i menys contaminant. I en cultura, la Factoria de Teatre de la Taneu estrenarà Matilda, el musical, els dies 22 i 23 de novembre, amb totes les entrades exhaurides per les tres funcions programades a la sala del cincuantenari.
La producció, que és la primera del grup amb joves actors i actrius, ha despertat un interès excepcional entre el públic local fins al punt d'esgotar localitats en pocs dies. L'espectacle adapta la història d'una nena extraordinària que afronta les dificultats del seu entorn amb intel·ligència, coratge i imaginació, una proposta que combina vibració, emoció i humor negre. La resposta del públic confirma l'expectativa generada al voltant del muntatge i el creixement de l'activitat teatral juvenil al municipi.
Les funcions es faran el 22 de novembre a les 6 de la tarda i el 23 de novembre a les 11 del matí i a les 6 de la tarda. I en política, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, el portaveu del Partit Popular a Sant Jús, Enrique Salvadores, ha analitzat diversos punts tractats en el darrer ple municipal i ha exposat la seva posició sobre les noves ordenances, l'habitatge social i els incidents ocorreguts durant el ple del 30 d'octubre.
Pel que fa a la modificació de l'ordenança de l'atinença d'animals, Salvadoris la considera una bona ordenança en línies generals, destacant la creació d'una base de dades d'ADN per combatre l'incivisme. No obstant això, ha criticat la gestió del govern per haver rebutjat les 62 esmenes presentades per Junts. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins, horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
I ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz. Hola, Ariadna, què tal? Hola, hola, bona tarda, què tal? Molt bé, jo molt bé, tu? Bé. Avui sí que m'has preguntat, eh?
Aleshores tot bé, eh? Sí, sí, molt bé, molt bé. Menys estressada que la setmana passada. Ja està bé, ja està bé. Doncs a veure avui de quin tema ens toca parlar. Què preocupa els joves aquesta setmana?
A veure, més que preocupar és agradar. Aquesta setmana sí que... Bé, la setmana passada vam parlar sobre la nostra carrera, periodisme, però en vaig oblidar d'un dels punts més importants, que són les festes universitàries. Ah, bueno, vale, vale. Per tant, avui parlarem sobre les festes universitàries. Si t'ho dius...
Sí, no, a part d'estudiar... Però sí. No, no, festes universitàries, va bé. Sí, avui parlarem d'això, que bé, en molts programes he dit que estudio a l'Autònoma i que el Jaume també va estudiar allà. Sí. I és una universitat bastant coneguda per les seves festes, celebracions i tot això.
Sí, ambient social, podríem dir, en general. Sí, a part d'estudiar es crea com molt ambient de fer festes i aquestes coses. Molt bé. I en el meu cas, el primer contacte així com que vaig tenir en aquest àmbit va ser les novetades. El primer contacte amb festa, no? Sí, amb festa així universitària sí que van ser les novetades. Perquè crec recordar que van ser a l'octubre, la primera setmana d'octubre va així. Mhm.
I per qui no ho sàpiga, les normalitats són com una benvinguda que els de segon fan els alumnes de primer. Molt bé. O sigui, són jocs amb ketxup, se't tiren ketxup, mayonesa, farina, bé, de tot. O sigui, són jocs i activitats que afavoreixen el conèixer gent, ja que com, bé, és el primer mes que estàs a la carrera realment i això, bàsicament, passar una molt bona tarda i divertir-se.
No, sí, sí, totalment. Al final és... Jo crec que és una molt bona manera, no?, amb una primera festa de rebre els estudiants de primer i de començar, no?, a crear vincles, no?, entre ells, que es coneguin i el que tu diies, no?, sobretot afavorir la...
Bueno, que es comencin a... No sé com ho has dit, que m'ha agradat com... Socialització. Això, afavorir la socialització entre ells, que a vegades potser som una mica més tímids, no? Sí, sí, sí. I també que aquestes festes ens ajuden a sortir una mica més de l'ou.
Sí, i també com ara està feta, o sigui, recordo que va ser com l'11 d'octubre o així. Sí, molt d'hora, no? Sí, o sigui que ara està d'hora, però no tant, perquè ja tens com un amic o algú, però clar, ja coneixes molta gent, és a dir, o sigui, jo me'n recordo que... Ja, que no és el primer dia que et pilles totalment desprevingut. Sí, jo vaig parlar amb molta gent que actualment són del meu grup d'amics, o sigui, i si no hagués estat per les novetats no els hagués conegut. Mhm.
I abans d'explicar, s'ha de seguir. Vull explicar una anècdota. És que la primera vegada, o les primeres... Bé, la primera va ser a la festa de l'Oca, que més tard parlarem de l'Oca. Sí. Però una de les primeres vegades que el Jaume i jo vam parlar van ser les novetades. Sí, sí, me'n recordo perfectament.
Ja han passat dos anys. Sí, a més l'Ariadna em va enviar una foto molt bonica. Ai, sí. Que sortim els dos molt joves. Molt joves. No, fa dos o tres anys, no? Clar, dos anys. Dos anys, no, i guai, guai, perquè jo també vaig anar a aquesta festa de les novetades, perquè era novato a l'UAB, no com a estudiant de universitat, però sí a l'UAB. I mira, doncs sí, sí, allà ens vam començar a conèixer.
Sí, sí, jo recordo que em vas venir i em vas dir, va, ens hem de fer una foto. I jo, doncs vinga. Sí, és que soc molt maco, Ariadna. Sí, sí. Va, i tu com les vas viure? Jo vull saber això. Perquè jo sé com les vaig viure jo, però vull saber com les vas viure tu.
Doncs molt bé, molt bé, la veritat que al final és el que tu dius, no? Una eina molt bona per començar a socialitzar, per conèixer els companys de classe molt més a fons i és el que et dic, jo crec que mitjançant aquestes festes es comença a fer pinya a classe que realment és el més important.
Sí, també moltes coses de les que van passar les novetades, els jocs i les bromes que van sorgir. Jo me'n recordo que moltes setmanes després es van seguir parlant sobre això i sobre tot. I clar, també és una manera de conèixer gent. Sí, a mi és que hi ha una cosa que m'agrada molt d'aquestes festes és que no passa sempre. Són festes on s'ajunta tota la classe o gairebé tota. I realment això passa en comptades ocasions. I a mi m'encanta quan està tota la classe i hi ha gent...
que saps qui són i les coneixes, però potser no ets amiga seva, però que te les trobes allà i et fa molta il·lusió. Sí, parles i... Sí, és molt guai, és molt guai. Totalment, sí, sí. I anant també... Bueno, parlarem de festes universitàries en tot el programa, però un altre punt que també és molt important i que crec que tothom que entrarà o ha entrat a la universitat ha viscut o vol viure són els dijous universitaris. Sí, sí, sí. Clar, o sigui, per qui no ho sabia...
Tu ets molt freqüent als dijous universitaris o què? Jo he de dir que soc més de dimecres universitaris. De dimecres? Sí, sí, sí. A l'Apollo o què? No, a Costa Breve. Ah, bueno, és veritat, això que fan els cubates a 3 euros. 4 euros? És que clar, pagar 15, pagar 4...
No, no, clar, clar. És que és un lujazo. Sí, sí, sí. Bé, per qui no ho sàpiga, dimecres o dijous universitaris són una excusa, s'ha secretat com un nom per sortir entre setmana. És a dir, se li ha putat un nom al fet de sortir entre setmana. Però jo crec que té molt sentit, perquè molts cops els universitaris al cap de setmana tornen a casa seva, o tenen treballs, o tenen feina, o tenen responsabilitats, no?
I en cap, entre la setmana, ordenen classes. Només tenen les classes i o no van els divendres, que a vegades moltes unis, ni posen classes els divendres. Exacte. O simplement van, però una mica cansats. Exacte, amb poques hores de son. Exacte. No, sí, sí. A mi em sembla com una molt bona idea. Jo no sé qui va crear els jocs universitaris, o els dimecres. Li demanem alguna cosa. Però, no, no, no, és que és increïble. O sigui, com et he dit, el meu grup i jo sí que anem més els dimecres.
I mira, ara et diré per què penso que és molt millor anar els dimecres que no els dijous. Primer de tot, les entrades molt més barates. O sigui, a partir d'aquesta base ja és millor. Però també és molt millor que no hi ha tanta gent, no és tan agobiant en una discoteca. Les setmanes passen molt més ràpida.
Ja està, et pilla a meitat de setmana, no? Clar, fas dilluns, dimarts, així sèrio, dimecres ja estàs el dia pensant avui surto, avui surto, avui surto. Dijous, doncs, tu passes bé, allà cansat, i divendres ja estàs que ja està. Sí, sí, sí. I cap de setmana. I a Itàlia, no hi ha dijous universitari, hi ha dimecres universitari, que és mercoledí, mercoledjín, bueno...
fan el mercolí i el mercolí i el gim de Ginebra. I realment allà també ho fan el dimecres i jo m'ho vaig passar molt bé. És que jo crec que hauríem de començar a fer dels dimecres universitaris una cosa també, o sigui, és molt guai. Molt bé, a mi però jo tinc tants records els dijous que em fa pena. Clar, sí, però jo me'n recordo que aquests dos últims cursos totes les classes més totxes eren el divendres. Ja. I és, bueno, doncs els dimecres. No, sí, clar, evidentment. No, no, us ho veu muntar molt bé, doncs.
No, no, sí, sí. Jo aquí faig un llamamiento, com es digui, als meus amics perquè no tornar a sortir més. Perquè ens hem apalancat. Reivindica-ho, reivindica-ho. Sí, sí, sí. Perquè això és veritat que comences molt fort. Sí, a primer vas a tope. I després va fent un buf, va fent caiguda empicat. Jo des d'aquí dic que hem de sortir molt més. Digues-li, digues-li-ho, digues-li. Sí, sí, jo dic, jo dic. I estàs convidadíssim també. Bueno, que sou un parell i vosaltres.
Sí, sí. Bé, i a part de les festes i del que suposa anar de festa ja directament, també penso que és una molt bona distracció pels estudiants. És a dir, durant el curs o la setmana hi ha molts treballs a entregar, exàmens parcials, exàmens finals. I en moltes vocacions, com has dit abans, molts estudiants combinen treballar,
i amb estudiar. I clar, llavors, com que aquesta pressió es va acumulant i és necessari també comparar una mica i canviar de dinàmica. I a més que realment una festa et comporta perdre una nit, que una nit del dimecres o el dijous no faria res. Total. I et comporta perdre una mica del dia següent, potser fins al migdia. Vale, això sí. Però és que al final què estàs perdent? Migdia. Res.
Tots els arguments són perquè surtis de festa i desfinectis una estona i ja després acabes el dijous o el divendres a tope i el cap de setmana amb les piles carregades.
Sí, sí, és que jo tinc moltes converses amb gent que no volia sortir de festa. Jo també reivindico la festa i dic que l'estem perdent, perquè hi ha molta gent de la universitat que no va. Sí, que s'apalanca. Sí, que em fa mandra, em fa mandra, no. Som joves, hem de viure la vida. Sí, sí, és que jo tinc moltes converses amb gent de... No, és que tenim un examen la setmana que ve i és com... La setmana que ve? Però d'una del matí a cinc del matí estudiaràs? Ara, ara. De veritat que no? No, exacte, exacte. Doncs ja està. Bé, ens entenem, Ariadna, ens entenem, ens entenem. Ara ens tiren de tot, però ens entenem. Sí, sí, sí.
I ara algú que ens estigui escoltant dirà, va, hi ha part de vagos, però bueno, no passa res. No, no, sí, sí. Som joves. Exacte. És l'excusa per tots, som joves. Si no ho fem ara, quan ho farem? Exacte, exacte, exacte. I bé, també, tornant com una mica més a la universitat, que ens hem anat un moment que aquí queda de festa, tornant a la universitat, vull parlar sobre com les agrupacions, organitzacions i grups d'estudiants que hi ha, sobretot a la UAB, o sigui, jo parlo de l'autònoma perquè és a l'universitat que vaig. Sí, sí.
i que organitzen i promouen aquestes festes. Molt bé, parlem-ne. Quina destaca, per exemple?
Parlaré de la Facultat de Comunicació. Que és la que domines. Exacte. I en aquesta, a la de comunicació, hi ha el grup que es diu LOCA, que són els encarregats d'organitzar i preparar totes les festes que passen a la facultat. Molt bé. I també he parlat amb ells avui per portar-vos aquí un tall de veu molt maco. Molt bé. I m'han dit que estan com parlen amb altres facultats, amb les organitzacions d'altres facultats, per fer com una festa molt guai entre tots. Ah, mira.
Així que ara escoltarem el Sergi, que és un estudiant de Periodisme, que també forma part d'aquesta organització, i anem a escoltar el que ens ha de dir. A veure. Loca té dues funcions principals. La primera i més important és ser l'òrgan coordinador de l'alumnat i ser l'òrgan de connexió dins del grup directiu de la universitat, però a més a més tenim una funció dinamitzadora. Aquesta funció s'encarrega sobretot de fer algunes festes recurrents a la plaça cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona,
o bé ja preparar les nostres proposicions de festes específiques de la facultat de comunicació, com el Terror Film Fest o els Oscars. Però el més important és la nostra festa del Claqueta Sound, que és com la nostra festa major, que és on més volem oferir aquesta sensació de la que a la universitat no només és per fer exàmens, estudiar i marxar-te'n, sinó que tens una forma de viure dins de la universitat més social i que te'n pots emportar un millor record d'aquests quatre anys que, bàsicament, en piquen ja molta pressió.
Mira, totalment d'acord amb en Sergi, eh? Sí, sí. M'ha convençut. Bé, com heu escoltat, ells s'encarreguen de muntar les festes de la facultat. I han nombrat dues, que són el Terror Film Fest, que és una mica més tranquil·leta i tal, i després tenim els Òscars. Que els Òscars jo no he tingut l'oportunitat d'anar a cap, però sé que tu sí. Jo sí, jo sí. Llavors volia preguntar-te com és.
És molt xulo, de veritat. Perquè al final ja no és que sigui una festa a la universitat, sinó que és una festa dins de la facultat. I això crec que és l'únic cop que es fa en tot l'any i de cop i volta et trobes que estàs de festa amb tots els teus amics a l'aula 8 de la facultat de comunicació. I això és molt xulo perquè a més els DJs normalment són companys de classe, fiquem la música que volem i no ho sé. També hi ha alguns profes, que això és molt divertit veure els profes en un altre ambient.
I realment és molt guai, o sigui que si n'has anat, et recomano que aquest any hi vagis. Sí, sí, jo intentaré anar. Que és cap al març, entenc. Sí, bueno, és que, per qui no ho sàpiga, són la nit que es fan l'entrega de premis als Òscars, doncs la facultat es tanca pels estudiants que... Durant tota la nit.
Exacte. I durant tota la nit es van fent activitats i a karaoke, crec, no? Sí, es veu la retransmissió dels Òscars a la sala gran de la universitat. Es posa una pantalla gran i tothom que vulgui pot veure els Òscars, però simultàniament, si t'avorreixes en algun punt o vols anar a veure què tal, doncs hi ha festes a diverses aules de la facultat.
Sí, sí, jo. També acostumen a ser els diumenges. Llavors, els dilluns hi ha classe. Exacte, sí, sí, totalment. I les cares de la gent, els dilluns pel matí, quan són els Òscars, han d'haver-se tota la nit de festa. I veure'ls allà, tope d'arreglats, amb els tratges, amb els vestits, és increïble. I a més, també, el que és xulo és que, com que són els Òscars, la gent es posa de gala. Exacte. I això també està guai, que de tant en tant ens posem el tratge, o el vestit, o el que us vulgueu posar, doncs és guai.
Sí, i ja també, per acabar, vull parlar d'una de les festes que més he gaudit jo, que és el Passo de l'Ecuador. No sé si l'has fet tu. Sí, sí, sí que l'he fet, sí que l'he fet. I guai, guai, però explica'ns tu què és això del Passo de l'Ecuador. El Passo de l'Ecuador és una festa que es fa al final de segona carrera, ja que has passat com la meitat o l'Ecuador de la carrera. Ah, exacte. Són quatre anys, doncs els dos primers.
I també, com he dit abans, tot és una bona oportunitat per muntar una festa. I haver fet la meitat també ho és. Exacte. Normalment, que no sé què vas fer tu, però normalment el que es fa és com un restaurant així... Alegantet. Sí, bo, i la gent s'arregla molt amb vestit i tal, i és com sopar allà i després sortir de festa a qualsevol discoteca. Sí...
Però nosaltres som molt diferents. I la meva promoció el que vam fer va ser llogar una casa de colònies durant dues nits per tots. Mira, ostres, que guai.
Sí, sí, o sigui, jo me'n recordo d'estar 38 a una habitació. I us vau muntar vosaltres els sopars i les festes i tot, eh? Sí, sí, tot, tot, tot. Bueno, ja van haver-hi dues noies que es van encarregar de tot, o sigui, jo no sé com ho van fer. Un aplaudiment per a elles. No, no, total, total. Que es van encarregar de tot i, sí, sí, van gestionar activitats, jocs, festes temàtiques. Que guai, que guai.
Tot, o sigui, vam arribar allà, vam anar a classe, perquè era la última recuperació que teníem, i després, directament des de la uni, tots vam anar cap allà, i aquella mateixa nit, una festa temàtica, el dia següent, l'esmorzar, no, va ser molt guai, va ser molt guai. Que xulo, que xulo.
I l'última nit vam fer com una minigraduació dels dos anys que havíem fet. I saps el típic de les bandes aquestes de Mister Tal o... Sí. Doncs vam fer això. Ah, molt bé. I clar, anàvem tots superguapos. I cadascú tenia el seu premi. Exacte. Bueno, era com la banda... Els teus amics et posaven com el que volien que sortís a la banda. I el que va ser? I era... A veure, és que... Era Miss Peliculera. Ah, Miss Peliculera. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Perquè ets molt peliculera o què?
Es veu que sí. I la Sara Vito, què va ser? Perquè, clar, també la també va dir que la coneixem al refugi. Què va ser? La Sara, ostres, no me'n recordo. Algún destacat que vulguis destacar? Algún destacat. Hi havia bandes que dius, mare meva, si te l'han posat els teus amics... Punyeteres, no? Sí, sí, si te l'han posat els teus amics, uau. O sigui, canviate-los, amigos, literalment. No, no, va ser molt divertit. A més, veure com la gent s'aixecava, sorprèn. O sigui, era molt guai.
Que guai, que guai. Molt bé, molt bé. El meu pas d'Equador va ser una miqueta diferent. Va ser... Vam ser una mica més tradicionals, podríem dir. Vam llogar una masia i vam muntar un sopar i una festa. Però tot muntat des de nosaltres. Vam portar un càtering, però que era un càtering així, dolent, un càtering bo...
I a part vam muntar també una festa, vam portar un DJ i ho vam muntar superbé. A més em va tocar organitzar-ho en bona part a mi. Ostres. I sí, sí, una feinada. Però realment va quedar superbé, ens ho vam passar pipa i va acabar i els dies següents la gent demanava. Escolta, això s'ha de tornar a fer, s'ha de tornar a fer. Sí, sí, nosaltres igual. Sí, sí.
I mira, però bueno, mai va tornar a passar perquè és molta feina. Sí, sí, nosaltres vam acabar i vam dir, l'any que ve passo l'Equador 2.0, que dius, a veure, tercera carrera, bueno, doncs fem una altra. No sé, jo, a mi m'encantaria. O unes colònies, no? Total, ja no cal. Sí, sí, o sigui, va ser molt guai. I després també t'has deixat la que seria l'última festa, no? Clar, però jo no l'he viscut, per això t'ho deixo, tu que em parles tu. I que de la graduació. Sí. Tu què esperes de la graduació? Abans que jo et digui, tu què esperes d'aquesta festa?
i espero doncs com aquestes com el Passo de l'Equador per exemple o sigui que estem tots allà que hi hagi bon rotllo que la gent s'ho passi i al final suposo que serà més com més heavy perquè és com l'última festa així guai però sí, sí
Doncs sí, sí. Bé, realment nosaltres el que jo vaig viure va ser molt similar al pas de l'Equador. Vam anar al mateix a un... Bé, aquest cop va ser un restaurant. Vam anar a un restaurant, vam sopar i després en el mateix restaurant teníem un espai per fer festes i res, el que tu dius, no? Festa amb tots els companys de classe i la veritat que va ser molt divertit i...
I és un moment també que és una mica nostàlgic, perquè saps que a moltes d'aquestes persones potser no les tornes a veure mai o dintre de molt de temps. Aleshores té un component una mica nostàlgic, la graduació, però bé, que ens ho hem passat molt bé.
Sí, és que jo crec que al final, en comptes han recordat els exàmens, els treballs, les entregues, te'n recordes de les festes que fas. Bueno, sí, dels moments compartits, no? Exacte. Les coses que fas fora de la classe, podríem dir. Exacte. Doncs sí, sí, la veritat que són una experiència que ens ho passem molt bé als universitaris quan ens toca sortir, però sempre en cap, eh? Sempre. Com els catalans, seny i rauxa.
Sí, sí. No, no, sí. I a més, la meva promoció, no sé què ens passa, que ens posem com d'acord la majoria per sortir al mateix dia i al mateix lloc. Això està bé. Llavors és com, tu sors amb els teus amics, però et trobes un mogollon de gent de classe o de l'altre grup que dius, ai, mira...
A mi això m'encantava, a mi això m'encantava. Que no havies quedat particularment amb ningú, però sabies que te'ls trobaria. Sí, però sabies que aniria a tothom. Sí, sí. I aleshores és com guai, també. Això està molt bé, està molt bé. Per tant, vosaltres sou de dimecres i lloc de referència Costa Breve. Costa Breve. Sempre, eh? Jo, per mi sí, eh? Ara molta gent està rebel·lant-se contra Costa Breve. No ho entenc, però... Tu ets defensora fèrrima a Costa Breve. Home, i a més tens els bars al costat per fer la prèvia. Sí, és veritat. És que és perfecte.
plecirano i coses aquestes. I com val 4 euros, et canses, doncs marxes a casa. No, no, exacte, això és veritat. I no et fa mal. Perquè sortir a Barcelona a vegades és car i mira, ens hem de buscar les alternatives. Sí, sí, total, jo fiel defensora, sempre. I per anar acabant, tu la UAB te la vas... L'has vist com te l'esperaves o realment t'esperaves una altra cosa a nivell de festa social i comunió?
Jo he de dir que sí que és veritat, o sigui, hi ha molta festa, no ens hem negat, o sigui, hi ha moltes activitats, però de la majoria no m'entero. I també per les tardes, molt poques tardes en puc quedar allà un dimecres a fer festa, saps? Clar, clar, clar, perquè si també acabes les classes a les 3, no...
Clar, acabo les 3 molts dies, els dies que no vinc aquí, tinc altres coses a fer. I, clar, t'avisen el dia d'abans, demà fem una festa. Que vagi molt bé. Ja, ja, ja. Doncs, bueno, sí, a mi... Jo sóc una mica crítica en aquest aspecte.
I a mi la Boabé em va decepcionar una mica en aquest aspecte, en l'aspecte social. No sé si sobretot la facultat de comunicació, però trobo que faltava una mica de comunió, de companyerisme, de germanor, d'organitzar coses per tots. I no ho sé, es veu que des de la pandèmia la cosa va baixar bastant, perquè abans era una altra cosa, pel que m'han explicat.
Però bueno, al final és el que tu dius. Es fan moltes coses tan bé. Però jo, mira, vaig trobar a faltar una mica més. També perquè les expectatives són molt dolentes. M'havia fet unes expectatives molt altes. Jo venia sense cap expectativa. Clar, això també. Clar, perquè venint de batxillerat jo volia entrar i ja està. Després d'entrar ja... I que trobessis el que trobessis, no?
exacte i em consta que abans també hi havia com la festa major i tal que era superguai aquella festa i el carnaval es feia una molt important també però que l'han deixat de fer perquè es valia el que es valia es va deixar de fer imagina't doncs Ariadna jo crec que fins aquí la secció o si tens alguna cosa més a dir-me no és que m'estic reservant una secció molt guai mira o sigui tindríem coses guais els pròxims setmanes per mi sí per tu no sé bueno depèn del que parlem depèn del que parlem
Sí, sí. Ambreus os vindrá de Operación Triunfo. Ah, bueno. Ah, no, está bé, está bé, está bé. Yo creo que mi yo que la isla de las tentaciones es... Va a ser molt bon program de la isla de las tentaciones. Ah, bueno, bueno.
D'acord, doncs Ariadna, abans d'acomiadar-te, et faré una cosa que no t'agrada, però que te l'he de fer. Però avui amb una temàtica. Vull que em recomanis la teva cançó preferida, o la que últimament estàs escoltant més, que t'agrada sentir a la discoteca o quan surts de festa. Quan sona a la discoteca dius, buah, això és un tema. Té massa, no? A veure, és que clami això. La discoteca, eh? La discoteca. M'ho has dit abans i jo m'ho preparo. No, això és la màgia de la ràdio, és el directe.
De discoteca, a mi m'agraden molt les antigues. Les antigues són molt guais. Com quina?
Però mira, ara, que no és antiga, però té l'essència de l'antiga, la nova Viza Rap Session del Daddy Yankee la coneixes, no? Em sembla bé, em sembla bé. És un temazo. A més, crec que no l'hem posat encara aquí a la ràdio. Ah, bueno, en un tros, però bueno, molt poquet. Doncs ens acomiadem amb Daddy Yankee Viza Rap Music Session número 0, no? Sí. Ara és 0,66. Té una cosa rara que aquí... S'ha estat perdent una mica. Bé, Ariadna, doncs ara sí que sí. Moltes gràcies per venir. Ens retrobem la setmana vinent i ens acomiadem amb Daddy Yankee. Adeu, fins la setmana vinent.
Bona nit.
Si me preguntas a nadie yo le dejo. Cuando me vaya de aquí nada me llevo. Solo me doy con un amor verdadero. Los pies de la tierra siempre mirando al cielo.
Si me preguntas a nadie,
Gràcies.
Fins demà!
No es un secreto que todo esto contigo va mejor Que si te escribo 15 temas, nena, to' lo pego La gente se pensaba que lo nuestro era un juego Pero ahora mira, no, ya no es cosa de dos ¿Quién diría que somos mamá y papá? Que sería una niña, Dios la bendiga ¿Quién diría que somos mamá y papá? Que sería una niña
Doncs sembla que avui estem animats, així que una altra cançó animada va, Look, Rap, Bizarrap Music Session també. I que continuï la marxa, ja que amb l'Ariadna ens hem animat, doncs va, continuem animats. Que ja ganes de cap de setmana, que està molt apropet.
Hola, Masteldach. Daniel.
Si nunca he conocido a alguien así, así, así, así, así de buena, así, así de loca. Si lo mueves no existe quien no te reconozca. Cuando esa se me viene pa' delante no me pienso tirar pa' atrás. Te doy una media vuelta y despacito empiezo a bajar. Subime la vara que das para más.
I ara sí, comencem l'última secció del dijous i comencem La vida és joc, avui amb el Ricard.
Hola, Ricard, què tal, com estàs? Molt bona tarda, Sant Just, com esteu tots? Doncs molt bé, aquí molt bé, amb ganes de descobrir una mica més sobre aquest món apassionant dels Jocs de Taula que estem descobrint setmana rere setmana amb tu, eh, Ricard? Confessa que cada vegada t'agrada més. No, sí, sí, i el que confesso, aquí ho dic davant de tothom, és que tinc que anar a Molins de Rei, al club vostre, a jugar amb vosaltres algun dia i ho tinc pendent, ho tinc pendent.
Doncs prenc nota, eh? I tenim molts testimonis, eh? Doncs sí, sí. Així també ho faig públic i així haig de ser conscient que he d'anar el més ràpid. Molt bé. No tens excusa, llavors. Molt bé, molt bé. Doncs mira, aprofito la vinentesa perquè tu i qui vulgui de Sant Just i de tota la zona metropolitana de Sant Just pot venir, si vol, aquest dissabte a Molins perquè és un dia especial.
Sí, sí, perquè avui venim a parlar de diverses coses, entre elles una jornada que feu aquest dissabte que és especial. Explica'ns una mica més. Molt bé, doncs mira, suposo que força gent deu saber que fa anys que Molins es fa el Festival de Cinema de Terror, d'acord? És un festival que anem agafant renom, que per exemple entres a Netflix i mires la ressenya d'una pel·lícula i surts
pel·lícula que va sortir fa poc al festival de terror de Molins de Reina. Molt bé! Doncs fa 9 anys que es va, diguem-ne, idear fer una jornada durant el festival, tot i que el festival va acabar la setmana passant. Vull dir que és una mena de satèl·lic. Ara us explicaré la història i el recorregut que té. De jocs a taula, de terror o de por. Entesos? Molt bé. I van començar el que es deien els Molins Horror Games.
Jocs d'horror de Molins, els MHG, d'acord? Molt bé, i el que es fa és un dia sencer, matí i tarda, a un espai gran de Molins. Durant molts anys es va fer, per exemple, l'antic Palau, on ja al Museu del Renaixement abans havia unes voltes molt grans, antigues, es feia allà, després també es va fer a l'Escola Palau, i ara es torna a fer l'Escola Palau. També un any s'ha fet a sota la biblioteca, és un espai, doncs, aprofitem el gimnàs, els passadissos, un parell d'aules,
de l'escola Palau de Molins, tenim el compte d'Instagram, tenim com arribar-hi, i tenim allà jocs a dojo. És a dir, el que fem és els socis, la gent de Molins de Jocs, del club de Molins, doncs estem en taules i ensenyem jocs a la gent que ve. Tots els jocs han de ser d'horror, entenc. No, aquí està la cosa. I això portarà, el que us explicaré després, històricament,
Eren jocs d'horror, de terror. Però a poc a poc, entre que les editorials, les editorials hi participen a portar jocs, ens regalen jocs pel club perquè els ensenyem. Ah, mira, que bé. Sí, sí, sí, venen autors a demostrar els jocs que han produït. Venen també creadors de jocs amb prototips, amb protos, per ensenyar el joc perquè la gent el prova i digui, ostres, sí, sí, jo faria això, jo faria l'altre. Venen un parell de botigues. Ve una escola de maquillatge, també, que et maquilla en plan por, d'acord.
Vull dir que ha anat agafant embrandida, això, d'acord? Aleshores, històricament es feia així perquè els jocs eren de terror, però a poc a poc els jocs han anat canviant a ser algun joc de por, de terror, fantasia, però també jocs d'altre tipus, d'acord? Jocs de tot tipus en el sentit de jocs d'infantils, per familiars, jocs mitjos, alguna demostració de joc més pesant, jocs de rol, aquest any es dona molt, molta força també al joc de rol, hi ha espais especials per joc de rol, tot això...
doncs es fa. Però el fet que cada vegada siguin menys jocs de terror ha fet que prenguéssim la decisió, en tant que ja també la simbiòsi amb el festival era purament nominal, que aquest any el club vam decidir que passarem a la primavera l'any que ve, és a dir, deixarà de dir-se Molins for the Games, d'acord? I tindrà un nom diferent. Penseu que venim del Dau, sabeu? Que la setmana passada va haver-hi el Dau, que era una jantada, vull que molta gent ja està...
Hi ha moltes jornades al mes d'octubre i novembre.
i vam decidir una mica moure'ns d'aquí i a partir de l'any 26, doncs, serà la primavera i li canviarem a poc. Molins Spring Games, no, potser? Per exemple, per exemple. D'acord, ja us el revelaré. I una pregunta que tinc sobre l'aven aquest que feu. Per tant, és una cosa que organitzeu pràcticament vosaltres autònomament a l'associació dels Jocs de Molins, oi?
Sí, sí, molins de jocs. I ja està. El que passa és que, evidentment, als locals els posa l'Ajuntament, és una escola, les escoles de primària sabeu que són propietats dels Ajuntaments, per tant, encebeixen una escola del centre del poble, d'acord, i a partir d'aquí nosaltres, doncs, toquem mil tecles, doncs, des de les editorials perquè es portin jocs, des d'autors perquè vinguin, el que he dit abans, a l'escola de maquillatge, doncs, també, per exemple, hi ha una pizzeria que...
que a l'hora de dinar porta pizzas pels voluntaris que estan allà ensenyant jocs tot el dia. Vull dir que hi ha molta moguda. L'any passat, tot i que el recompte no va... Jo penso que entre 400 i 500 persones van passar durant tot el dissabte. O sigui, a part de gent d'en Molins, ve gent d'altres parts de Catalunya. De tot arreu, ve gent de tot arreu. Recordo que hi havia gent que havia vingut de Lleida, de Girona, perquè la gent ho va coneixent. I com vaig dir l'altra vegada, ara hi ha molta més xarxa de clubs de jocs a taula. Aleshores...
es publiciten, a la xarxa aquesta es publiciten els entreteniments que tenen lloc cada setmana. Nosaltres, al compte d'Instagram, portem com 15 dies publicitant les editorials que venen, els jocs de rol, amb l'enllaç per apuntar-se a la partida de rol. Tot això les xarxes fan molt. Aleshores, jo suposo, i espero no equivocar-me, que dissabte vindrà molta gent. No plourà, farà bastant de fred, però no plourà. Per tant, tenim també el pati
que podrem fer en algun lloc arrecerat partides de rol, també jocs de rol ocult. La veritat és que ve molta gent, acaba esbaldat, però és molt xulo perquè veus que dones a conèixer jocs a taula gent que no els coneixia. I diu, què faig avui? I porten els fills i van al gimnàs i juguen a jocs infantils o familiars i diuen, ostres, això és xulo. Llavors ve gent més avançada, més coneixença de jocs a taula, més experiència, i el que fan és proven jocs a taula.
més mitjans o pesants que no els coneixien i com que tenen algú que els ensenya doncs també ho fan de primera mà i saben com ajudar i d'aquí som gent que de fet hem fet molts socis al club a partir de les jornades gent que ens va conèixer a partir de les jornades i que es va apuntar al club i gent que per exemple fa dos anys o un van venir a les jornades a conèixer avui estan com a socis i venen de voluntaris a ensenyar un joc no, no, si és una iniciativa superxula sí, sí fa quan la feu?
És el nové, el nové, el nové, la novena vegada. Llavors, la desena ja es farà a la primavera. Exacte, volia dir-te això, la desena deu ser especial, eh? Sí, i tant, i tant, i tant, home, canvi de nom, canvi de temps i canvi de localització, segurament intentarem també ser més ambiciosos. La idea és créixer de manera que els jocs de rola es facin a llocs singulars.
amb més foscor, amb més misteri, coses així. Hi ha jocs de rol infantils, també, a més a més. Vull dir que hi ha molta varietat. Jo el que li diria a la gent, si volen veure què hi ha, és que entrin a Molins de Jocs, al compte d'Instagram de Molins de Jocs, i veuran que els 15 o 16 posts que hem publicat darrerament són les editorials que venen amb els jocs que podreu jugar, els jocs de rol que es fan i el vincle per inscriure's,
hi ha joc més de por joc més infantil com d'investigació tot això ho trobaran allà i veuran una mica el pes que té aquesta jornada que cada any ha anat agafant més i més pes i la veritat és que volem que estigui aquí per quedar-se i porta 9 anys i la idea és aquesta a partir de la primavera 9-9
Els mateixos voluntaris, les mateixes ganes, però la gent en màniga curta, segurament. Doncs segur que aquesta edició anirà molt bé i la següent a la primavera també anirà genial. I tant, i tant. Acabem de maquillar-ho, això, dissabte, eh? Exacte. Aquest dissabte no us ho perdeu a l'escola Al Palau, oi? Sí, del Molins, al centre, vull dir, està 7-8 minuts caminant de l'estació.
Doncs ja sabeu, si no teniu pla per aquest dissabte, ja en teniu un i esperem, Ricard, que sigui tot un èxit. Molt bé, molt bé. I tant, i tant. Allà em trobareu. Molt bé. Doncs, Ricard, no sé si vols acabar de dir alguna cosa més d'això o passem a descobrir el joc de la setmana. No, no. Ja penso que amb això també hi ha prou informació perquè la gent entri a l'Instagram o vegi o simplement pensi que faig dissabte, doncs me n'hi vaig o no. Podeu fer-ho
O pel matí, o per la tarda, o tot el dia. Hores n'hi ha. I si vols passem al joc, que és un joc que m'agrada molt perquè són jocs d'una editorial japonesa que es diu Oink, com els porcs. Oink Games, d'acord? I que són jocs característics, són de capsa molt petitona, molt petitona, d'acord? I que són jocs lleugerets, que duren 20 minuts, 15 minuts, però que estan dissenyats amb molt bon gust, molt originals, molt moderns,
i que cada joc és diferent i que aporten, doncs, mecàniques molt senzilles, però molt bones per jugar de sobre taula, no? Aquest que porta avui diu Town 77, d'acord? Ciutat 77, entesos? I de què va? Doncs va de construir una ciutat, una ciutat entre tots els jugadors, d'acord? I això com va ser? Doncs bé, aquest joc el que té és tot de quadradets, una mena de quadrats petitons,
I a cadascú d'aquests hi ha un edifici, d'acord? I tenim set edificis, set tipus d'edificis diferents, que al final no deixa de ser, dibuixos així molt avanguardistes, no? Però que és una base tota igual, el que canvia és la part de dalt, i cada edifici diferent és un que té dues punxes, un que té una punxa i un semicercle, un que té com tres semicercles, un que té una esfera, un que té un cor, vull dir coses així. Hi ha set tipus diferents, d'acord? I...
té colors diferents, d'acord? Vull dir, hi ha set colors diferents. Entesos? Per tant, set per set són 49 fitxes diferents. Entesos? És a dir, això és el que ens pot sortir a cada jugador quan traiem la fitxa de l'edifici d'una bosseta. Llavors, què passa? Doncs cada jugador, d'acord, el que fa és agafar una fitxa i la podrà col·locar
amb una graella imaginària, que serà el tauler de joc. El que hem d'anar fent és anar construint la nostra ciutat amb una graella de set per set. D'acord? Fileres, set fileres d'una llargada de set. Per tant, set fileres i set columnes. Però hi ha una condició, d'acord? Es comença amb un edifici que es treu a l'atzar i es posa, d'acord? Doncs, tot edifici que s'afegeixi a la ciutat
s'ha d'afegir de manera ortogonal als edificis que hi ha. És a dir, que si tenim un edifici inicial, doncs sol podrem posar un edifici al costat o a sota. Al costat, primera filera, a sota, primera columna, i a partir d'aquí n'ha creixent, amb una condició que l'edifici que posem al costat no pot tenir ni el mateix color
ni la mateixa forma amb tota la filera. És a dir, que jo puc posar al costat del que tinc inicialment una altra fitxa, però no pot tenir ni la mateixa forma ni el mateix color. Evidentment, tenim set colors i set formes, doncs ja veiem que la combinació és finita. Finita, no infinita. Per tant, què passa al principi? No passa res, perquè com que hi ha set de varietat de color i forma, és fàcil trobar un que no hi sigui.
Però a mesura que cada torn va passant, quan ja anem avançant cap als 49, cada vegada les fileres estan més atapeïdes i les columnes igual. I ens pot sortir molts casos una fitxa que no puguem posar. D'acord? M'has recordat una miqueta també els sudokus, no? Sí, sí, exacte, exacte. Els sudokus, vull dir que són 9x9, 3x3, són 9 números, i no pot repetir cap filera.
ni número, a filera o a columna. Doncs aquí igual, el que passa és que aquí és set colors i formes diferents a la filera i set colors i formes diferents a la columna. Aleshores, això es va omplint, d'acord? Tu vas omplint, poses un, aleshores, quan l'has posat n'agafes un altre. Aquestes cartetes vas agafant una a una, oi? D'un pot central? Sí, exacte, exacte, exacte, exacte. D'acord? Aleshores, què passa? També tens una opció, també, quan has posat
quan has posat, també, perdó, no m'he recordat de dir que al principi, d'acord, al principi se n'en posen quatre, eh? He de dir que tu, cada jugador en agafa quatre, que el joc porta una fusteta molt bufona amb una relleta enmig per posar els quatre edificis, els poses així sense que ningú es vegi, com mirant cap a tu, per tant, es comença amb quatre, eh? Llavors, aquests pots posar un, d'acord? Per tant, la varietat, evidentment, tu tens la varietat d'anar posant. Cada vegada que poses el teu torn,
et quedes amb tres i n'agafes una altra. I si vols, i si vols, te'n desfàs d'un. Te'n desfàs d'un, d'acord? I el tornes a posar a la bossa. Què passa? Dius, ostres, perquè el joc guanya qui n'ha posat més i ha acabat amb menys fitxes a la seva mà. Clar, penses, bueno, clar, doncs jo cada torn vaig llançant una fitxa a la bossa, jo de seguida me'n quedaré sense.
Però és que la cosa no és tan fàcil. Aquí hi ha el punt de complicat. És a dir, al final, cada jugador deixa de jugar quan ja no pot posar. Perquè les fitxes que té i la que ha agafat, pel que he dit abans, no les pot posar perquè el color o la forma que tenen
no coincideix amb el que podria posar a qualsevol fila columna que està. Per tant, si tu tens un... A la teva bossa que estem dient, no trobes una combinació? Pots anar traient i anar mirant quina et va bé o no? No, no, no, no. Tu treus. És com una petita muntanyeta de cartes, no? I vas anar traient-les una a una. No, no, no. Tu sempre tindràs quatre a la mà. Això no ho he dit bé. Sempre tindràs quatre a la mà, la guia aquesta, no? Aleshores, el que passa és que
4 normalment sempre es pot posar alguna, però arribarà un moment en què no. Llavors, quan tu no pots posar, abandones el joc. D'acord? Llavors així, es va jugant, es va jugant fins que tothom ha abandonat el joc. Recorda que tu pots desfer-te de fitxes, per tant et quedes amb menys fitxes. Llavors, qui guanya? Doncs guanya, guanya la persona que, perquè això és el més important, la persona que li queden...
menys fitxes a la mà. Va bé? Sí, sí. D'acord? És a dir, la persona que li queden menys fitxes a la mà guanya. Però compte, perquè pot passar que hi hagi dues persones que tinguin zero fitxes. D'acord? Qui guanya? Doncs la persona que ha jugat més torns. D'acord? Que clar, jo em puc quedar amb zero fitxes i dir ja no estic. Hi hagi una persona que perquè no s'ha desfet de cap fitxa encara li quedi una o dues.
I segueix jugant, segueix jugant fins que es queda sense, d'acord? Doncs davant d'aquestes dues persones que s'han quedat sense fitxes, el que ha jugat més rondes és el que guanya. De la mateixa manera que si al final acaben tots amb que els queda una fitxa al seu espai, el que ha jugat més estona és el que guanya. És un joc moníssim, fàcil i ràpid. Està marcat en 15 minuts, en 15 minuts es pot jugar.
Per tant, l'últim que abandona, si l'últim que abandona és el que menys cartes ha tingut, és el que guanya. Ah, exacte. I té una cosa molt important, que això és una cosa que sembla tonteria, però és un joc per cinc jugadors. Moltes vegades anem a jugar un joc al club o al gastrojocs que fem els dimecres en un restaurant, en un bar, i som cinc. I portes que t'has preparat un joc per la tarda per jugar i és un joc per quatre.
Hi ha molts jocs que són per 4, m'entens? Això és fatal, sí, sí. Clar, llavors, si tens un joc d'aquests de 5, és genial. I la majoria dels jocs aquests de Oink Games, que els hi dic al públic, ja us ho dic, que si voleu aneu a Google i pujeu Oink Games i ja veureu què monos que són. I molts es troben aquí, aquest que estic explicant ara el podem comprar aquí, el Town 77. D'acord? I tots són per 5 o 6 jugadors. 5 o 6 jugadors. I tots 20 minutets, un quart d'hora...
una capsa petita que es pot posar al macuto, en un bolso, en vulguis i t'ho portes a tot arreu. I cadascun és diferent. Tens des de crear un zoològic, des de vendre kiwis, a passejar-te per la lluna o a explorar el món de les balenes. Tot en capsa petitona. Són genials. Molt, molt xulos, molt, en sèrio, molt. Jo els aconsello moltíssim. De fet, sempre que vaig a Essen, a la vida aquesta que us vaig explicar, sempre m'en porto un perquè ells, evidentment, tontos no són i cada any...
treuen un que l'estrenen a Essence. Molt bé. I en saben, ja. No, no, i tant, i tant que en saben. I has dit que aquesta marca o aquesta companyia és d'on? Són japonesos. Japonesos, japonesos. Point Games. El que passa és que molts, no tots, els troben aquí. Com, per exemple, Town 77, aquest el podem trobar aquí. Jo, abans, amb el Dani, ja li he explicat un fa molt de temps que deia Scout, que es pot trobar el podcast, però que si cal un dia el torno a explicar, perquè és un joc
de cartes, molt xulo també, molt. Vull dir que són jocs que la veritat és que m'agrada explicar-los perquè són jocs que si algú el té, doncs passarà molt bones estones amb ells i els podran portar a qualsevol lloc. Amb aquells amics que no els agraden els jocs de taula, doncs aquests. Clar, perquè són jocs fàcils, són jocs molt fàcils, de debò. I, Ricard, ens queda un minutet per últim, vull acabar amb una curiositat meva. On és? On us trobeu, Molins de Joc?
Molt bé, mira, Molins de Jocs, el club, es troba en uns locals de l'Ajuntament que estan a l'Avinguda de València, d'acord? Ara no me'n recordo el número, però estan just a sobre del jutjat de pau. Just a sobre del jutjat de pau. I ens trobem el primer i el tercer dissabte de cada mes. Primer i tercer dissabte de cada mes. I és obert a tothom, eh? Vull dir que no has de ser soci per venir a jugar. Tu, desajar... Escolta, que em podeu ensenyar algun joc?
l'encarregat d'aquell dissabte acompanya la gent que ve a la mediateca que tenim a sota, triant un joc i el soci que està, diguem-ne, de guàrdia els ensenya a jugar. Molt bé, molt bé, doncs mira... I si ets soci, te'ls pots endur en préstec, si no, doncs... Doncs no. Exacte, però bueno, que la gent que és soci, el que té, per exemple, és que poden demanar les taules com vulguin i poden fer partides com vulguin i tal. Però si no ets soci, doncs pots venir el primer i el tercer dissabte de mes,
Sí, exacte, de 10 a 2 i de 4 a 8 i a jugar. Molt bé, doncs perfecte, Ricard ens acomiadem amb aquesta informació i moltes gràcies i molta sort aquest dissabte. Aviam si ens veiem, eh? Aquest dissabte impossible, Ricard, eh? Bueno, vinga, va. Que marxo. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Sí, sí, marxo a Barcelona, marxo a Barcelona. Molt bé, ja trobarem la data, 100% segur. Em compromet. No te'n lliures, eh? No, no, no. Molt bé, Jaume. Que vagi molt bé, Ricard.
Molt bé, que vagi bé tothom. Adéu-siau. Doncs nosaltres ens acomiadem aquí del refugi del dijous i ja toquen les set, així que us deixo amb els informatius. Moltes gràcies per tot. Adeu.