Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugiares.
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara, fins les 7 de la tarda,
estaré amb vosaltres aquí al 98.ufm, a Ràdio d'Esvern.
Al llarg del programa d'avui tindrem molta actualitat,
tindrem notícies, tindrem música, tindrem espais de vins,
perquè parlarem avui amb en Jordi Clavero, el nostre anòleg de capçalera de vins.
També parlarem de cuina, parlarem de la vida d'estudiant, amb en Rubén Pérez.
Tot això i molt més ho trobareu aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm.
Començarem ara i fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí,
al 98.1 i al www.radiodesvern.com.
Comencem!
I ho fem com sempre amb Actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
Activat el Pla Inuncat per acumulació de pluges aquest dimecres al sud i al nord-est de Catalunya.
Protecció Civil ha activat el Pla Inuncat per perill d'inundacions
provocades per les precipitacions previstes en les pròximes hores.
S'esperen acumulacions de 100 llitres per metre quadrat,
sobretot durant la nit de dimarts i tot el dia de dimecres.
Les pluges començaran al sud de Catalunya, sobretot al massís del port,
i arribaran fins al nord-est del país, on es registrarà un grau més alt de perill.
I seguim amb més notícies, perquè el temporal ha deixat un mort i dos desapareguts
a Andalusia pel temporal Laurence, que també afecta Múrcia.
A Sevilla, els bombers han trobat un cadàver a la zona on una parella va ser arrossegada
quan anava en cotxe, mentre un altre home conduïa.
Continuava desaparegut des de dilluns a Còrdova.
En aquest cas, el temporal Laurence ha deixat pluges torrencials, inundacions
i rius i rieres desbordades a aquestes últimes hores a Andalusia i Múrcia.
A la província de Sevilla, els bombers han localitzat el cos d'una persona.
Tot apunta que podria tractar-se d'un dels membres del matrimoni
que hauria estat arrossegat per l'aigua.
El cotxe on anaven ha aparegut buit en una riera de la població de Constantina.
En aquest cas, també, una persona ha estat desapareguda any hora a la província de Còrdova
des de dilluns a la tarda que va sortir a passejar amb bicicleta.
I seguim amb les notícies a nivell municipal.
Avui parlem de Janira Romero, que porta el seu univers íntim a l'escenari de la Virce.
El concert amb el guitarrista Carles Gutiérrez tindrà lloc el 30 de març a l'Ateneu de Sant Just
i combinarà temes propis i versions personals.
La cantautora i artista santjustenca, Janira Romero, actuarà el proper 30 de març a les 6 de la tarda a l'Ateneu de Sant Just
dins del cicle de concerts de la Virce.
El concert inclourà quatre cançons pròpies i tres versions que Romero ha adaptat al seu estil íntim i personal.
L'acompanyarà a l'escenari el guitarrista Carles Gutiérrez amb qui ha desenvolupat aquest projecte musical.
I acabem parlant de l'escriptora Sant Justenga Paula Vidal, que ha estat nominada al Premi Menja Llibres de Vilanova
per la seva novel·la juvenil Inversemblant, que ja acumula tres edicions en només un any.
El guardó, organitzat per biblioteques, llibreters i docents del municipi,
el decideixen més de 300 alumnes voluntaris de primer i segon d'ESO.
I seguim amb més qüestions. Ara marxem a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula.
La Càpsula. Música sense límits.
I avui a l'espai musical us portem una cançó d'Elvis Presley que segur que us encanta.
A mi, personalment, és una de les meves preferides.
I tot seguit tindrem l'espai de cuina amb l'Anna Pobeda. No us ho perdeu.
Música sense l'espai musical.
Música sense l'espai musical.
Wise men say only fools rush in
But I can't help falling in love with you
Shall I stay?
Would it be a sin
If I can't help falling in love with you
Like a river flows surely to the sea
Darling, so it goes
Some things are meant to be
Take my hand
Take my whole life too
For I can't help falling in love with you
Like a river flows surely to the sea
Darling, so it goes
Some things are meant to be
Take my hand
Take my whole life too
For I can't help falling in love with you
For I can't help falling in love with you
Tarda de refugi, tarda de foodis, amb Anna Pobeda
Anna Pobeda, bona tarda
Bona tarda, Dani
Tornem a estar aquí al refugi una tarda més per parlar de cuina
I avui ens portes un tema, anava a dir molt dolç, però...
Un tema d'actualitat, ja crec que és dolce
No sé jo, exacte, perquè avui parlem dels sucres
Sí, avui parlarem dels efectes del sucre, sobretot els efectes nocius
D'acord
Però també venir a plantejar i a demostrar que es poden fer postres sense utilitzar sucre
Clar, clar, clar
Porta algunes receptes dolces
Sense utilitzar aquest sucre refinat que està present en moltes coses del dia a dia
I que ens en podem sortir perfectament sense viure amb sucre
És curiosíssim, eh, la de postres que es fan sense sucre
I que de cop i de volta es substitueixen amb dàtils
O amb altres fruites que d'alguna forma doncs ens compensen amb aquest sucre, no?
I mira, jo l'altre dia vaig tastar un pastís de pastanaga
Sí
Que l'exemple, més que del sucre, posaríem l'exemple doncs de que ho hem parlat moltes vegades, no?
Era un pastís que no tenia lactosa, que no tenia farines, diguéssim, que vinguessin del blat
Per tant, era apte per celíacs, era apte per gent amb problemes amb la lactosa o amb el que fos
I a més era com una bafarada d'aire, no? Te l'estaves menjant i semblava que t'estiguessis menjant aire, no?
Perquè era, tenia tot el gust d'un carrot cake normal, però no te'n bafava gens, no?
Era que de dir, ostres, anaves menjant aquell pastís i tenies aquesta sensació de...
Més pesat
Sí, curiós, no? És curiosíssim
Entenc que amb el sucre pot passar alguna cosa similar, no?
A l'hora de fer servir, diguéssim, doncs, substitutius, no?
En aquest cas, el dàtil no ens aporta aquesta... ens en bafa més, perquè el dàtil és una frita que en bafa
Però que també és veritat que dóna aquest joc de dir, ostres, estic menjant una cosa que no porta sucre, però que alhora és dolça, no?
Sí, o sigui, podem jugar moltíssimes coses per buscar aquesta dolçó i al final, moltes vegades quan estic a foodies ja em preparo mis batidos de todo, vale? Ja ho he comentat algunes vegades, que agafo tot el que hi ha per allà i m'ho fico al blender i del que surti m'ho veig
No he posat mai sucre, perquè al final quan utilitzes una fruita que està madura o una fruita que és natural o alguns ingredients que ja porten alguns sucres en el seu sabor, no?
Et pot donar un resultat igualment dolç sense ser aquest sucre que el notes a la boca durant temps, perquè és aquest sucre artificial i que serà molt més saludable per al nostre cos
El que venia a dir avui una mica és això, que més enllà del que pensem que el sucre ens pot tenir problemes relacionats amb el pes, o sigui, la nostra imatge sempre la veiem molt reflectida en dir
No prenguis massa sucre o si no agafaràs pes ràpid, no?
El sucre no només fa que hi hagi un sobrepes i moltes vegades infantil, sinó que hi ha altres coses que estan associades al consum de sucre que també no són del tot beneficioses, vale?
O sigui, al final hem de pensar que el sucre sí que el veiem directament en alguns llocs, per exemple ens tirem sucre al cafè o veiem sucre amb un dolç, no?
Vull dir, el veiem, però moltes vegades el sucre, aquest és el més perillós, pot estar com a ingredient ocult, vale?
El que li diuen sucre fantasma, per què? Perquè nosaltres estem consumint el que dèiem, no?, un tros de pastís i potser no entenem tot el sucre que hi ha darrere d'aquest pastís, vale?
O ens estem prenent una Coca-Cola i no ens estem adonant que estem prenent el doble de la quantitat diària recomanada de sucre, només bevent una Coca-Cola normal, no?
Llavors, tot aquest sucre que hi ha darrere d'aquests aliments, d'aquests ingredients, no?, és el que hem de vigilar moltíssim perquè és el que ens farà pujar el consum de sucre diari a nivells que no són gens saludables, vale?
Ok.
Un excés de sucre no només porta, doncs això, una pujada de pes, sinó que porta problemes amb la hipertensió, amb la diabetes, amb el càncer, vale?
Poden tenir diferents problemes amb un consum excessiu de sucre, vale?
El que sí que està clar és que si reduïm el sucre serà tot benefici, per exemple.
S'ha estudiat que hi poden haver problemes entre el consum de sucre d'un nen, vale?
Amb la pèrdua de memòria d'un adult, vale?
O sigui, si hem consumit moltes quantitats de sucre quan érem nens, pot ser que tinguéssim aquest deterior cognitiu quan siguem adults.
Podem tenir problemes de memòria.
I moltes vegades, jo ara que em quedo pensant lo que m'entén, ¿dónde he dejado las cosas, no?
Dic, ostres, a veure si saps les bosses de dolços que em menjao que era petita, saps?
A veure si m'estan fent afectar.
Però vull dir que sí que al final el sucre té una relació molt directa amb el cervell, vale?
I també podem tenir menys percentatge de patir Alzheimer, si reduïm el sucre, perquè també està relacionat amb que un consum de sucre excessiu et pot portar a patir una malaltia degenerativa com és l'Alzheimer, vale?
O sigui, el que explica és que amb el consum de sucre s'incrementa la diabetes, vale?
I la diabetes al final el que fa és que tinguis molt més probabilitats de patir un desgast cognitiu i la malaltia que més està present d'aquest desgast cognitiu és l'Alzheimer, vale?
Sí.
També han hagut estudis que s'han relacionat que el sucre pot estar relacionat amb l'ansietat i la depressió, vale?
Aleshores, no se saben si va ser l'ou primel o la gallina al principi de l'estudi, vale?
De dir, escolta'm, l'ansietat i la depressió m'han portat a consumir més sucre o és el sucre que m'ha portat en aquest estat depressiu, no?, i d'ansietat.
Llavors van determinar que al final, sí, era el sucre el que havia portat aquestes persones a tenir un estat molt més d'ansietat i de depressió.
Per què? Perquè al final el sucre el que fa és que també genera unes hormones, vale?
Que el que et fan és que et donen la sensació que no estàs saciat i que et fan seguir menjant, no?
Aleshores, a mi m'ha passat moltes vegades que he menjat potser un paquet de, diré la marca perquè no ens importa, diré un paquet de donetes, vale?
I potser m'acabo el paquet i dic, buah, me'n menjaria un altre.
I dius, però com pot ser si m'acabo de fer aquí 200 grans de...
És com una espècie d'addicció, no?, que generen aquests productes.
Però igualment no et sens saciat, aquest és el tema, vull dir que jo després d'un paquet de donetes em podria haver menjat un altre i un altre, no?
Aleshores, el que fa aquest sucre és això, que genera aquestes hormones que el que fan és això, que no et sentis saciat i segueixis menjant.
Llavors, això és perjudicial per dues vies, perquè una, t'estàs menjant uns sucres que són perjudicials i, per altra banda, aquestes hormones t'estan dient, no, no, menja, menja, que encara no estàs saciat, no?
Llavors et fa menjar molt més del que menjaries si aquestes hormones no s'estiguessin segregant, no?
Aleshores, aquí aquesta dualitat de prendre el sucre, què fa, doncs això, aquests problemes d'ansietat, aquests problemes de depressió.
I no només això, sinó que també l'aspecte de la pell podria millorar si reduïm el sucre, perquè també està demostrat que si hi ha un consum de sucre molt elevat,
la pell al final, doncs, s'envelleix, es veu més apagada i pateix una miqueta, d'acord?
Es veu més seca i apagada amb aquest consum de sucre, d'acord?
Des de la meva humil opinió, d'acord? El que faria és seguir uns consells que són superfàcils de seguir
per evitar, doncs, això, que se'ns dispari el consum de sucre i que tinguem tots aquests problemes que hem anat anomenant
que podrien ser perjudicials per la nostra salut, d'acord? Perquè a vegades no ens en adonem o estem superacostumats
a tirar-nos un sobre sencer de sucre al cafè, però potser si l'anem reduint cap a la meitat, el cafè ens sentarà igual de bé,
o sigui, li trobarem el mateix gust al final i serà molt menys perjudicial per a la nostra salut.
Tindrem el mateix resultat, però estarem fent un procés més beneficiós, d'acord?
No estic dient de tallar el sucre al 0% i no menjar res de sucre, d'acord?
Jo sempre, quan dono aquí els consells, els dono des de la meva humil opinió
i el que demano és que, doncs això, els oients que s'estiguin escoltant
intentin aplicar el major del consell, però sense tornar-se a vot, sense generar ansietat,
sense que això li suposi un mal tràngol, no?
Al final el que estem buscant aquí és petits hàbits que el que ens ajudaran
és tenir un estil de vida més saludable a través de l'alimentació.
És el que des d'aquí proposem.
Aleshores, com a consells que jo donaria, d'acord?
Sobretot, mirar el sucre de tot el que comprem, que estigui ja envasat o preparat
i que allà hi hagi un sucre declarat, no?
Perquè moltes vegades, això, ens trobarem que en els ingredients,
potser en el primer o en el segon ingredient, hi trobem el sucre, d'acord?
Els ingredients de qualsevol aliment que comprem, d'acord?
Estan anomenats de major a menor, d'acord?
Aleshores, si comprem un suc de taronja i veiem que el primer ingredient és sucre
i després és taronja, no?
Volia dir que porta moltíssim més sucre del que em portaria de taronja, d'acord?
Doncs això és el que ens hem de fixar bé.
Hem de mirar molt bé, doncs això, que el sucre no estigui entre els primers ingredients
a l'hora de comprar qualsevol aliment,
perquè volia dir que és un sucre que té quantitats molt elevades.
Ok.
Després, el segon consell que donaria seria reduir de manera intencionada
el sucre que estem consumint, d'acord?
Si, el que deia, si ens estem prenent un cafè amb un sobret de sucre de 10 grams
i en podem ficar-ne 5, doncs moltíssim millor.
No serà el mateix cafè, per suposat, perquè en comptes de ser un caramel de cafè
serà un cafè normal, d'acord?
Però el que ens ajudarà és això a reduir les quantitats de sucre,
perquè com a màxim, el que es recomana és no passar els 25 grams de sucre al dia.
Ok.
I hi ha moltes vegades, doncs això, que et fas dos cafès amb un sucre,
amb un sobret de 10 grams i ja estàs.
Ja has arribat al tope.
Exacte.
I no pots consumir més sucre.
Només amb dos cafès, vull dir que et queda molt just, no?
I queda molt dia per disfrutar del sucre, no?
Clar.
Aleshores, aquí proposo com a segon consell,
no només el primer, mirar els ingredients dels aliments que consumim,
sinó com a segon consell, deliberadament,
reduir el sucre que estem consumint en les coses on ens fiquem sucre.
I el tercer consell que donaria seria picar sense sucres.
És a dir, hi ha moltes vegades que a mig matí i a mitja tarda tenim aquest com el gusanillo,
que diuen aquestes ganes de picar alguna cosa,
i el primer que se'ns passa per davant és dir,
em prengui una mica de xocolata o em prengui una mica de, jo què sé, algú dolç, no?
Un croissant i m'equito les ganes.
Intentem picar entre hores que no siguin aquestes coses,
sinó que ho substituïm per coses que ens saciaran i seran molt més bones,
com ara la frita, inclús la frita seca,
o sigui, podem menjar les pances o els orellons o aquestes coses que no portin sucre,
sobretot perquè hi ha fruites que s'han deshidratat amb sucre,
podem picar inclús fruites i verdures,
o sigui, jo a mig matí m'emportava pastanagues
que estaven rentades i pelades i me les menjava com a snack també.
Llavors la pastanaga és una verdura molt dolça, una hortalisa,
que també ens proporciona com aquest xip de menjar alguna cosa dolça
i el cos em senta molt millor que no si ens prenguéssim un croissant
o qualsevol cosa que portés sucre.
I també satisfà, no?, perquè et deixa ple.
Et deixa ple i, clar, menges la pastanaga
i et satisfà si tens, doncs, una miqueta de gana, no?,
allò de dir a les dotze i mitja del migdia que encara no toca dinar
però ja fa hores de l'esmorzar i estàs allà,
doncs vinga, va, menja una mica de pastanaga i així.
I a més amb una bosseta d'aquestes de cip,
doncs la pots portar, la pots deixar a la navareta on sigui.
Es conserva molt bé i tant i no ens embruta perquè al final...
Exacte, pots seguir treballant si estàs fent alguna cosa i...
Sí, és un finger food molt còmode.
I com a últim consell que donaria seria, doncs, això,
aprendre a cuidar sense sucre.
Ara estàvem comentant això de que tots els postres haurien de portar sucre,
però moltes vegades ho podem trobar un substitutiu a nivell de fruita,
a nivell de farines, inclús a nivell de llets.
Vull dir, les llets vegetals, la llet d'arròs, a vegades s'utilitza també per postres,
perquè ens dona aquesta textura, però alhora no em va fer tant com altres llets, no?
Vull dir, busca, i no porta tant de sucres,
busca aquestes alternatives sempre que ens permetin cuinar de manera una mica responsable
i no ficar-hi tant de sucre.
Que bé.
Aleshores, des d'aquí portava algunes receptes per això,
per cuinar alguns dolços, sense que impliqui el sucre.
Perfecte, doncs comencem amb aquestes receptes,
després de sentir els consells,
que ja ens hem fet una mica la idea, no?,
d'aquells substitutius,
d'aquelles formes més saludables de consumir sucres,
que són sucres, diguéssim,
que estan incorporats en aquells productes moltes vegades, no?,
que no estan afegits, no?,
allò de sin azucars añadidos,
doncs una mica buscar això.
I ara ens anem al receptari de l'Anna Pobeda,
aviam què ens porta,
i també, doncs, jugant una mica amb el tema d'avui,
que és, doncs, evitar una mica aquests sucres afegits.
Exacte.
Així com a termes generals,
es pot substituir els sucres amb molts ingredients,
per exemple, si trobem els plàtans, dàtils,
les maduixes, el que comentàvem abans, no?,
aquestes fruites que són més per endolcir,
que no tan el sucre,
però a l'hora de fer un postre,
igualment podem utilitzar verdures,
que siguin dolces,
a nivell de pastís de pasta naga.
La pasta naga li donarà aquest toc dolcet
que també busquem al pastís, no?,
que dèiem abans.
Vull dir que un postre sense làctics,
sense glutens, sense sucres,
ara ja pren molta més forma
que potser fa uns anys
que no s'estil·lava tant aquests temes, no?,
però ara ja s'estem molt més en compte
tots aquests ingredients que els hi fiquem
a un postre, no?,
un healthy indulgence, que es diu,
que és picar de manera saludable.
Doncs la primera recepta que porto
és com un pastís de flan i xocolata,
un dos capes,
sense sucre.
Quedaria com un flan
i per sobre una maqueta de xocolata,
amb una base de galeta,
i seria superfàcil de preparar,
però també seria molt resultant.
Perfecte, comencem.
Llavors, per fer aquest pastís
necessitaríem 200 grams de galetes
sense sucre triturades,
en els supermercats també venen
aquestes galetes maries que són sense sucres,
que porten les farines.
Necessitaríem 80 grams de mantega o margarina,
això és el que vulguem nosaltres,
25 grams de maicena,
100 mil·lilitres de llet,
ho podem fer de llet de vaca,
llet de cibada, llet d'arròs,
el que més ens agradi a nosaltres,
perquè això és a nivell de buscar-li
aquesta textura més humideta,
no tant pel sabor en si.
Necessitarem la pell de mitja llimona,
una mica de canyella,
i llavors ja passarem
a 3 gemes d'ous,
dues cullerades de mel,
podem utilitzar un sirop
que nosaltres estiguem prenent natural
per buscar-hi aquest substitutiu del sucre,
o utilitzar una mica de mel,
en aquest sentit es pot fer servir,
o no ficar-hi res.
Ok.
Necessitarem també
800 grams de xocofondant,
200 mil·lilitres de nata per muntar,
i 30 grams de nips de cacau,
que són els que farem servir
per decorar el pastís.
Ok.
Llavors, és molt fàcil,
és com si féssim una crema catalana
o una d'aquestes coses,
però amb diferents passos.
Primer de tot, necessitem la base,
que llavors agafaríem les galetes
i la mantega,
ho barrejaríem tot,
i li ficaríem com a la base ben xafadet.
i ho ficarem a la nevera 30 minutets
perquè solidifiqui aquesta mantega
o aquesta margarina que hem picat a la base.
Després ajuntem la maicena,
la llet i la llimona,
i li fiquem també les quatre,
he dit gemes,
però no, clar, no són gemes.
Clar, no, són els robells.
Són els robells, clar,
i jo aquí he ficat la gamba aquí.
Doncs a mi m'ha colat perfectament,
jo ja estava...
Sí, sí, les gemes, les gemes.
Jo estava aquí a tope.
Ho expliques tan bé
i tens una veu tan dolça, Anna,
que és igual...
Mira, avui parlem de dolços,
que és igual que t'equivoquis,
vull dir, no...
Jo no ho hagués dit, eh?
Tu dius gemes i ja està.
Perdó, pupeu, Fabra,
que ho haurà dit.
Baixarà, baixarà i dirà
no aneu a fudis a menjar.
Doncs agafem aquests robells també,
els fiquem a la mescla anterior
i hi fiquem la mel
i ho barregem tot, d'acord?
Aleshores,
ho fiquem en un cacito
que cogui una miqueta, d'acord?
Cassó, cassó.
Un cassó.
Ah, si ens estem posant...
Si ens estem posant tiquis-miquis,
aquí ja per tot,
aquí ja per tot.
Ara tinc por, ara tinc por a parlar.
Vinga, com una espècie de crema, no?
Ho fiquem en un cassó, exacte,
fins que faci una mica de bull
i ho fiquem en el recipient, d'acord?
Aleshores, ho fiquem en la nevera
una hora més que descansi,
perquè com que estem fent capes...
Anem solidificant les capes, no?
En les capes.
Súper.
Després, com a última capa,
agafem la nata muntada i la xocolata,
ho juntem tot,
que juntin la xocolata desfeta
i la nata muntada,
ho fiquem sobre el motlle,
ho deixem a la nevera
i quan...
Deixem una altra hora més
i quan ja s'hagi solidificat la capa
li podem ficar els nips de cacau
i ja ho podem servir.
Llavors ens quedaria com...
Doncs això, un flan
amb una mica de xocolata
que quedaria com un pastís així mixta,
de capes.
Que bo, que bo, que bo.
Però no hem utilitzat sucre
i la xocolata també ens donarà
com aquest fals pensament
que estem menjant alguna cosa dolça,
no?, de postre.
És la sensació de xocolata.
Abans de passar,
entenc que passarem a una altra recepta.
Sí.
Deixa'm que et pregunti una cosa
perquè l'altre dia
vaig provar foodies
al cheesecake que teniu,
que està boníssim,
i et volia preguntar
pels sucres d'aquell cheesecake.
Són...
De quin tipus?
Clar, aquest sucre porta...
Nosaltres fem servir
sirop d'agave,
que és d'aquesta planteta.
Sí.
És que es diu
atzabar en català,
però molt poca gent la coneix.
tothom la coneix com a xome,
sirop d'agave.
Aleshores...
Que no és el d'arce.
Són siropes diferents.
Són siropes diferents.
D'acord.
Exacte.
Venen de plantes diferents,
al final,
però surten més o menys així.
És un sucre que prové
de la pròpia planta.
No és un sucre refinat.
Per tant, aquí...
Pels tès és boníssim.
Sí.
Sirop d'agave,
pels tès...
S'utilitza moltes coses.
Oh, boníssim.
Queden molt bons.
Ho fiquem a les llimonades.
Molta gent que ens diu
escolta'm,
és que la trobo molt àcida o molt...
Nosaltres, de base,
sempre li fiquem una mica
d'aquest sirop d'atzevara,
el xarrub d'atzevara,
en principi.
Exacte.
Però no fem servir sucre refinat.
Sí.
D'acord.
Per evitar tot això,
aquests problemes que comporta el sucre.
És que està molt bo, eh?
Sí.
Està molt bo, aquest cheesecake.
I nosaltres li vam posar
una mica de dulce de leche per sobre,
de dolça de llet.
Això sí que em porta, eh?
I això sí que em porta,
però, clar,
estava allò...
Sí.
Molt bo, molt bo.
I, a més,
ara que a tot arreu es fan cheesecakes,
que era bé, no?
A molts restaurants.
Sí, moltíssims.
Vull dir, ara està com de moda,
el cheesecake.
Però aquell és que està molt bo.
Sí.
Bons és difícil, eh?
Clar, nosaltres donem l'opció
de la maduixa,
que aquesta maduixa també
és triturada al 100%,
no hi porta res,
però és el que et comentava abans,
que tant el plàtan
com la maduixa són fruites
que endolcen molt
allà on les posis, no?
Perquè tenen aquest contingut
una mica dolcet,
que el que et fa és,
doncs això,
quan estàs menjant un pastís
que potser no és
aquell dolç d'intens del sucre,
però li fiques la maduixa
et dona aquest contrast
que al final en el teu cap
és com està dolcíssim
i està boníssim, no?
Sí, sí, sí.
Però sense implicar
tots aquests sucres
que porten darrere les coses, no?
Que fort.
Sí.
Que fort, que fort.
Són aquests petits truquillos.
Vinga, va.
Ara sí,
després d'aquesta pausa publicitària
anem a parlar de la recepta d'avui.
És que t'ho havia de preguntar,
perquè, clar,
avui parlem dels sucres,
t'havia de preguntar
per aquest cheesecake.
Hem fet aquesta primera recepta
que implicava xocolata,
que implicava aquesta crema,
que implicava aquesta galeta molta
i que ens ha semblat espectacular.
I ara marxem a una altra
que també serà dolça
i que en aquest cas,
un altre cop,
amb la mateixa premissa,
de no incorporar
aquests sucres afegits.
Sucres afegits, exacte.
En tinc dues més de xocolata,
però passem a la una
que no sigui de xocolata
per trencar una miqueta.
Vinga.
I porto un pastís de taronja,
també sense sucre.
D'acord?
Aleshores,
aquell que necessitaríem
és una mica
una massa d'aquestes de pastís,
que la podem comprar
sense sucre perfectament
als supermercats
o fer-la nosaltres.
Al final és com fer
una massa de galeta
com hem fet abans,
però es pot comprar
feta perfectament.
D'acord?
D'acord?
Necessitem una mica de mantega,
sis taronges,
dos ous,
tres robells.
Ben!
Robells d'ou,
vinga!
30 grams de maicena,
100 mil·lilitres
de sirop d'hàgave
o de mel
o del que volem utilitzar
com a endulxar
una mica més natural,
d'acord?
I ja està.
Amb tot això,
precalentem el forn
i cuem la massa,
perquè si la massa
la comprem al supermercat
està crua,
si la fem nosaltres
amb galeta i mantega
com hem fet abans,
doncs ja està cuita
i ja no estarem a fer res més.
D'acord?
El que fem
és ratllar les taronges
i treure el suc,
i culem aquest suc
de les taronges.
després fiquem
en un bol gran
els ous,
els robells
i la mel,
i ho barregem tot
i després afegim
la maicena,
el suc de les taronges
i la ratlladora
de les taronges
i ho barregem molt.
Súper!
Ho portem a un cassó
al foc,
també per coure
aquesta crema
que hi ha,
que estem fent,
i quan ja s'espeix
una miqueta
que els ous
estiguin cuits
amb tota aquesta massa,
la fiquem
a sobre del molde
i la deixem refredar
i és un pastís
que es menja
fred,
que no requereix
de forn,
i queda com una textura
així
suaveta,
com si fos
com una crema
amb una mica més
de sabor
de taronja,
que queda una miqueta
més líquida,
que es necessitessin
prenent un flam
o una crema catalana.
Com una espècie
de lemon pie,
però amb taronja?
Sí, exacte,
més o menys.
Orange pie.
Orange pie.
Orange pie.
Però exacte,
no necessitem sucres
per fer aquest orange pie,
i el que ens donarà
de posar això
és aquesta sensació
de menjar un postre
que sigui totalment saludable
perquè utilitzem també
la fruita
i el suc de la fruita.
Ens encanta,
ens encanta,
boníssim,
boníssim,
boníssim,
molt bo,
molt bo,
molt bo,
i ara que també ve de gust,
no?,
època de taronjes,
època de fruita cítrica,
que ens aporta també
molta frescor
i que aquest punt d'amargor
també es mola.
a mi la Marc
m'agrada molt,
quan hi ha aquest punt d'amargor
en els postres
també l'agraeixo
perquè dic,
ah, mira,
és guai,
és guai.
No, no,
està molt ben pensat.
Anna,
ho hem de deixar aquí,
ens portaves alguna coseta més,
però si et sembla,
un altre dia ja seguirem
amb més receptes.
Una abraçada molt gran,
cuida't molt
i que tinguis bona setmana.
Adéu-siau.
Igualment,
adéu.
i seguim a les tardes
de Ràdio d'Esverns,
seguim al refugi.
Un minut per arribar
a tres quarts de sis de la tarda,
seguim parlant d'aliments,
seguim parlant una mica
de gastronomia,
però ara ho farem
amb una bona copa de vi.
Jordi Clavero,
bona tarda.
Bona tarda,
com estem?
Molt bé,
aquí una tarda més
de dimarts
amb una miqueta de vi,
xerrant
del món de l'enologia
amb tu,
un plaer també
que ens acompanyis
una tarda més.
Tot i així,
avui
canviarem una mica
de terç
perquè no parlarem
estrictament del vi,
sinó que parlarem
del cava
i per fer-ho,
avui ho farem
amb el nostre
divulgador de capçalera,
divulgador del vi,
en Jordi Clavero,
que, aviam,
hi ha molta gent
que li diu
vi escumós,
no?
Sí.
Vull dir que,
d'alguna manera,
estaríem parlant
de vi igualment,
no?
Estem parlant
de vi igualment,
però un tipus de vi
que és escumós,
com diu el seu nom.
I per què li diem
vi escumós, Dani?
Home, doncs,
perquè té escuma,
no?
Perquè escometa,
no?
I perquè té les
bombolletes d'agulla
aquestes que piquen una mica.
Agulla no, eh?
Agulla no hem de dir.
D'agulla no?
Perquè agulla
és normalment
bombolla afegida.
Ah, vale.
Vale?
Agulla no hem de dir.
Xungo, xungo, xungo.
Els vins que són d'agulla
normalment és
bombolla afegida.
Vale.
I les bombolletes
del cava
són generades,
saps?
De forma natural.
I quan no són
de forma natural
són aquestes que diem
que són una mica
més estalloses
i que tenen
aquesta connotació d'agulla.
Doncs mira,
ja hem après una cosa més.
Comencem parlant
de vi escumosos
i avui, doncs,
explicarem
d'on sorgeix
el cava
i com es va consolidar
com a vi escumós
de referència.
Doncs, bàsicament,
el cava
podríem dir
que ve del xampany, no?
Vale.
O sigui, el cava
no és el primer, no?
Nosaltres aquí
ens hem apropiat
d'una història,
però ens hem de remuntar
en el passat
per parlar
de la història
dels escumosos.
Va començar
el segle XVII
amb
en Don Perignon
que va descobrir
com es feia
el xampany
ja que era un monjo
que realment
controlava, no?
temes d'enologia
i era bastant intel·ligent
i avançat
per l'època.
No va ser
fins al segle XIX
que aquí
a Catalunya
es va començar
a fer cava,
d'acord?
I es va estendre
molt
el fet
de fer cava
gràcies
que a França
van tenir
una gran crisi
que no sé si us sona
la filoxera
sona?
Sí, sí.
Doncs la filoxera
va arribar
abans allà
el 1861
i ells necessitaven
el seu xampany
el necessitaven
d'un lloc
i on podrien
ajudar-se?
Doncs bàsicament
de Catalunya
com sempre
i un dels pioners
va ser Josep
Reventós
que va produir
un dels primers
vils escomossos
de Catalunya
el 1872
i amb el temps
el Penedès
es va convertir
en el centre
de producció
per excel·lència
gràcies també
al seu clima
que és un clima idònic
per fer cava
ja que no tenim gelades
que tenim sol
i el fruit
pot madurar
adequadament
i també
gràcies
a les seves
varietats
ideals
per a l'elaboració
de vils escomossos
Ara marxem
als anys 80
quan es va produir
un camp important
en el sector
del cava
Què va passar Jordi?
Bàsicament
que Espanya
va entrar
a la Unió Europea
i això va tenir
uns costos
i un dels costos
van ser
a l'agricultura
perquè França
com sabem
és un país
molt important
dins de la Unió Europea
i això
que Espanya entrés
amb un vi
que feia escuma
com el xampany
i que no tingués
un nom exactament
i que sempre
ens hem tingut
una mica de pel·loci
i una mica de pel·loci
ja
saps
no hi ha hagut mai
un respecte
molt mutu
doncs
va fer una mica
de ràbia
un veja
però
té un sentit
també
el Junts
ens ha favorit
i gràcies a això
es va crear
la Deo Cava
el 1986
hem de pensar
que Espanya
entra a la Unió Europea
i a l'instant
pràcticament
es crea la Deo Cava
perquè és
una cosa molt important
per regulitzar el Cava
el mètode
és el mateix
que el del xampany
per això
també li posem el nom
per diferenciar-nos
perquè si tenim
el mateix mètode
d'elaboració
que el xampany
ens hem de diferenciar
d'una manera
posant un nom diferent
però el que canvia
és la zona
la zona de xampany
és d'una manera
i la zona
on es fa el Cava
és d'una altra manera
al final
la Deo Cava
ha acabat sent
interautonòmica
que no sol formar part
del Penedès
sinó que està
en diversos jocs
de Catalunya
i en diversos jocs
d'Espanya
això ho sabies?
no
la veritat
interessant
interessant a punt
i de fet
ara t'anem a preguntar
pel procés d'elaboració
perquè penso
que a part
de la zona
de producció
també hem de tenir
molt en compte
el tipus d'elaboració
perquè és
un tipus d'elaboració
molt concret
amb el qual
n'extraiem
n'acabem
extraient
aquella ampolla
de Cava
amb la que
celebrem
festes
aniversaris
al cap d'any
i tot
i que gaudim
moltíssim
arreu d'Espanya
però aquí a Catalunya
amb més intensitat
perquè ens ho sentim
molt nostre
llavors
parlem una mica
d'aquest procés
d'elaboració
de les varietats
del raïm
que s'utilitzen
i també
d'alguns detalls
que anirem puntualitzant
al llarg d'aquesta explicació
el Cava
es fa amb el mètode
tradicional
que és el mètode
que es va inventar
el monge aquest
d'on perinyon
que també li podrien dir
mètode
champanois
també hi ha
el mètode
ancestral
que és un altre mètode
que serveix
per fer vins
escumossos
però
que no faríem
un Cava
exactament
però també
podem fer uns vins
de bona qualitat
aquest mètode
tradicional
consisteix
en una segona
fermentació
en l'ampolla
i en aquesta segona
fermentació
perquè la podem obtenir
hi haurem de posar
en el vi base
que nosaltres tindrem
hi haurem de posar
una mica de sucre
i
de llevat
i gràcies a això
tindrem aquesta segona
fermentació
i quan tinguem
aquesta segona
fermentació
haurem d'anar mirant
si la pressió puja
per saber
si s'està realitzant
bé
aquesta fermentació
i gràcies
a que el diòxid
de carboni
es desenvoluparà
dins de l'ampolla
i estarà tapat allò
doncs
tindrem aquestes bombolles
tan desitjades
normalment
les veritats
que es fan servir
per al cava
serien aquestes
la primera de totes
és la xarelu
que ens aportarà
la part més aromàtica
i
també tindríem
la macabeu
que perdoneu
que serà
la que aportarà
els aromes
i en canvi
la xarelu
és la que ens donarà
l'estructura i el cos
aquí m'he confós
una miqueta
i la parellada
que és la que afegeix
la frescor
i l'elegància
una diferència
que tenim
del cava
amb el xampany
que en el cava
la majoria de varietats
són blanques
en canvi
en el xampany
fan servir
la pinot noir
i la pinot menier
que són varietats
que són negres
per això
el xampany
acostuma
a envellir més
perquè té
més estructura
i per tant
pot tenir
més longevitat
comentar
que
una diferència
que també n'hi ha
entre la zona
on es fa el cava
i la zona de xampanya
que aquí tenim
un clima mediterrani
i a la zona del xampanya
no hi ha aquest clima mediterrani
i el fruit té problemes
per madurar
i han de xaptalitzar
que què vol dir xaptalitzar?
què creus que vol dir?
m'imagino que
deu ser
d'alguna forma
donar-li
doncs
sol
o
no?
donar-li sol
o maduresa
al fruit
no?
perquè pugui madurar
més o menys
xaptalitzar
és afegir
sucre de canya
o de remolatge
abans de la fermentació
i això per què?
perquè
aquell
raïm
no ha madurat
el suficient
i hi ha que afegir
aquest sucre
i això és
alguna cosa
molt comú
en la zona
de la xampanya
degut a que
no tenen el mateix
clima que aquí
i han de
fer servir
això
perfecte
doncs
ha quedat
una mica
clar
jo crec que sí
jo crec que sí
que ha quedat
bastant clar
quins tipus
de raïm
fem servir
també
les diferències
entre el cava
i el xampany
que també era una cosa
interessant
a analitzar
però ara passem
a parlar
de les categories
del cava
segons
el temps que es guarda
si l'altre dia
parlàvem també
del vi
de gran reserva
de reserva
el cava
també té
els seus nivells
el cava
també té
els seus nivells
i us diria
que és més important
que en els vins negres
que a vegades
entenem
jo vull un criança
jo vull un gran reserva
perquè denota qualitat
però en el cava
un cava jove
normalment acostuma a ser
de menor qualitat
que un cava
de guarda superior
per què?
perquè en el temps
que passa
envellint
la cava
la bombolla
es va afinant
cada cop
és més fineta
una bombolla
d'un cava jove
d'un cava
que ha tingut
una criança mínima
de 9 mesos
que seria el cava
de guarda normal
serà una bombolla
més gruixuda
més gran
en canvi
una bombolla
un cava
de guarda superior
que podríem dir
un exemple
un reserva
que serien
un mínim
de 10 mesos
tindrà ja
una bombolla
més fineta
més integrada
i això per què?
perquè ha estat
més temps
envellint
i la bombolla
s'ha pogut
integrar
d'una millor manera
dins del cava
també tindríem
a part d'aquest
reserva
de mínim
de 18 mesos
tindríem
el gran reserva
que anirien
cap als 30 mesos
i el cava
d'aparatge
qualificat
que aquí
a part
d'anar
36 mesos
prové
d'un indret
concret
i unes vinyes
seleccionades
i això
bàsicament
seleccionen
unes vinyes
de molta gran qualitat
degut
a les seves
característiques
urcanolèptiques
ja que fan
un fruit molt bo
i d'això
fan els grans
caves
com si fossin
els grans
cru
o sigui aquí
a part
de la guarda
també té una importància
les vinyes
o sigui
seria molt semblant
al concepte aquest
de vila-vila
de finca
que vaig comentar
l'altre dia
amb el priorat
per donar-li
un plus més
al producte
i això
ho podem trobar
amb alguns productes
de fins i tot
les grans cases
com Codorniu
tenen els seus
aquests
aquests
paratges
qualificats
que són uns vins
exclusius
i si hem parlat
d'aquestes categories
del cava
segons el temps
que es guarda
és a dir
segons la criança
a l'ampolla
també podríem parlar
d'aquesta classificació
diferent que tenim
que és sobre
el sucre afegit
exacte
el sucre afegit
no tots els que porten
sucre afegit
jo us diria que
la majoria
no en porten
però
hem de distingir
quina és la dosificació
de sucre
que en poden portar
per els gustos
de cada consumidor
el Brunatur
quan veiem
una etiqueta
Brunatur
hem d'entendre
que és aquell cava
que va sense
sucre afegit
que ha fet
la fermentació
i al final
de la fermentació
hi ha el desgorge
que és el que es fa
abans
que es pugui
ja vendre aquest vi
que ja
donem per finalitzar
també l'envi
lleïment
fem el desgorge
no se li afegés
cap dosificació
amb un licor
que porti sucre
i hem d'entendre
que serà
el sucre natural
del vi base
que pot ser
fins a 3 grams
per litre
o sigui
aquest seria
el que menys
porta sucre
després tindríem
l'extra brut
que màxim seran
6 grams
per litre
de sucre
afegit
després
el brut
que seria
màxim
12 grams
per litre
de sucre
l'extra 7
entre 12 i 17
el sec
entre 17 i 32
i el semisec
entre 32 i 50
i per als que us agradi
més el dolç
doncs el dolç
que té més de 50 grams
per litre de sucre
això va una mica
per gustos
jo no us diré
no és que
els caves
brut natur
sempre són
els millors
teòricament
però
si a tu t'agrada
un dolç
no et sentis malament
o si t'agrada
el semisec
doncs
pren-te'l
mira
que algú
té les seves maneres
de prendre's
el cava
però no et prenguis
un brut natur
amb uns postres
perquè algú
àcid i sec
amb uns postres
no
no m'agrada bé
pren-ho amb un cava
dolç
doncs avui estem parlant
de caves
amb en Jordi Clavero
el nostre anòleg
del programa
i seguirem comentant
diverses qüestions
perquè ara
anem a parlar
sobre el corpinat
i el clàssic
penedès
per què van sorgir
aquestes categories
bàsicament
corpinat i clàssics
penedès
sorgeixen
per un conflicte
que ja la Déu Cava
que es va parlar
bastant
o sigui
això és
és sèrio
trifurca de vins
no una mica
trifurca
aquí hi ha trifurca
però s'entén
per què n'hi ha trifurca
per donar un valor
al producte
que això
és una cosa
que fan els francesos
i que aquí diem
que nosaltres no ho fem
i que hauríem de fer més
perquè molts cops
s'entén el cava
com un vi
barato
i que no és de gran qualitat
i no té per què ser així
perquè com veurem
en corpinat
i clàssic
penedès
que són vins
de gran qualitat
ara us explico
en què consisteixen
aquestes dues
denominacions
a part
van néixer
com una necessitat
de diferenciació
del sector
del cava
aquestes dues
denominacions
corpinat
agrupa
bueno
denominacions
marques diré
corpinat
agrupa
els sellers
que elaboren
els vins
escumossos
exclusivament
amb raïms
ecològics
del penedès
i seguint
mètodes de qualitat
superiors
a la nominativa
del cava
tindríem entre ells
noms com
Recaredo
Gramona
Llopart
Toralló
Sabater i Coca
jo crec que algun
algun us sona
una de les normes
bàsiques
raïms
100%
ecològic
i
barremat a mà
cuidem amb això
i estem marcant aquí
una
una bona marca
origen garantit
amb això que em refereixo
que no
només es poden
utilitzar-se
raïms
cultivats
dins d'una àrea
específica
del penedès
no poden venir
d'unes altres zones
d'Espanya
o d'unes altres zones
de Catalunya
estem prestigiant
la zona del penedès
que té un sentit
tens mínim de criança
18 mesos
igual que un cava
reserva
o sigui
que el més jove
té 18 mesos
i tot el procés
de la benificació
fins al motellat
s'ha de fer
en el mateix
saller
prohibició de compra
de viva ser
que això és una cosa
que permet
l'adeo cava
que tu a l'adeo cava
pots comprar viva ser
canviem
anem a
clàssic penedès
dins de l'adeo penedès
tenim el clàssic penedès
o sigui
ells no estan dins
de l'adeo cava
ells serien
dins de l'adeo penedès
i garanteix
la reducció ecològica
i destaca
per l'aposta
pel territori
de la sostenibilitat
veiem que tampoc
hi ha molta diferència
amb això
amb corpinat
i aquí tindríem
Albert Inoia
Aterroca
Masbertran
també veieu
que són noms
amb prestigi
el raïm
torna a ser
100% ecològic
igual que corpinat
i que només
es permet
el curtiu ecològic
òbviament
i dins
de l'adeo penedès
doncs
això vol dir que
formen part
de l'adeo penedès
com he comentat abans
el temps mínim
de criança
són 15 mesos
una mica menys
que en corpinat
i permet
la compra de vivace
a diferència
de corpinat
permet comprar vivace
per fer cava
que això
l'adeo cava
també ho permet
o sigui
això de la compra
vivace
és un ús
bastant real
a l'adeo cava
o sigui
que compren
el billafet
i s'acaben fent
el cava
això ho sabies
doncs no
la veritat
interessant
també aquest apunt
que ens comentaves
del vivace
com des d'aquesta compra
doncs es pot acabar
realitzant
doncs
processos
que acaben
esdevenint
de la denominació
origen penedès
comentar
aquells oients
que s'acaben
incorporant
98.fm
que són
les 6 de la tarda
avui llargarem
5 minutets
l'espai
i connectarem
directament
amb el butllet informatiu
de Ràdio d'Esvern
a les 6 i 5
seguim amb més qüestions
perquè ara
hem de parlar
sobre la climatologia
de la denominació
d'origen cava
i quines característiques
té
que també serà important
pel producte final
el penedès
és una zona
on la majoria
de les vinyes
estan
la majoria
de les vinyes
de l'adeo cava
i té una gran diversitat
de sols
hem de recordar
que fa molts milions
d'anys
va ser un mar
i té
des de sols
calcalis
i argilosos
on zones baixes
a les zones baixes
i fins a terres
més pedragoses
a l'interior
aquesta varietat
de sols
permet fer
uns vins escomossos
amb una gama
de matisos
molt amplis
hem de pensar
que la importància
que el penedès
fa tants milions
d'anys
fos un mar
és molt important
a l'hora
de fer
les nostres caves
i aquest sol
té un gran prestigi
quan parlem
del clima
destaquem
de l'ambient
mediterrani
que n'hi ha
o sigui
l'estació estival
és molt llarga
i amb una elevada
insolació
i temperatures
molt altes
tant
a la primavera
i a l'estiu
a més
últimament
el canvi climàtic
podríem dir
que s'estan estremant
encara més
i hem d'acollir
més d'hora
i això
permet
teòricament
una bona maduració
tot i que
en anys de
canvi climàtic
extrem
jo us diria
que no tant
però
més o menys
permet una bona
maduració
però
les pluges són escases
i amb una mala
distribuació estacional
de manera que
durant el període
d'activitat vegetativa
les precipitacions
són escases
que això pot ser bo
per temes de
no tenir problemes
sanitaris
en la planta
però també és necessari
una mica més d'aigua
i en general
l'humitat relativa
és molt baixa
també
és un terme
molt important
per treballar
de maneres
ecològiques
biodinàmiques
per
no tenir
tant problemes
no?
amb infeccions
a la planta
per tot això
el dèficit hídric
és pronunciat
especialment
en la fase
de maduració
perquè a l'agost
la planta
podríem dir
que està gustant
però bé bé bé
allò
està
en poca aigua
clar
si no
la veritat és que
una cosa sí que tenim
que és que
a Catalunya
a l'estiu
fa molta calor
i aquesta humitat
també
que ens caracteritza
sobretot
a la costa
de Barcelona
i per tant
doncs
podríem
situar
ubicar
espais
terrenys
com per exemple
el Garraf
la costa del Garraf
que
és molt
nostre
i que
ens agrada molt
però
que hem de reconèixer
que són
temperatures
molt altes
molt humides
i que per tant
també la planta
en aquest cas
el CEP
m'imagino
que es desenvolupar
d'una forma
diferent
al de la
xampanya
per exemple
que comparàvem
abans
finalment
per a aquells
que vulguin
visitar la regió
quines activitats
recomanes
que això ja és un espai
que ha vingut
per quedar-se una mica
que al final del programa
acabem comentant
algunes cosetes
què podeu fer
el cap de setmana
si aneu al Penedès
doncs bàsicament
es poden fer
tastos guiats
en alguns sellers
podeu anar
a Recaredo
Gramona
i visitar
les caves subterrànies
que n'hi ha
a Sant Saborní
d'Arnoia
o Sant Saborní
d'Arnoia
teniu moltes caves
subterrànies
on triar
i fer rutes
naturístiques
també
entre vinyes
i mariatges
gastronòmics
i experiències
boníssimes
com
la de lavarem
en directe
i també
algunes curses
que organitzen
alguns sellers
no sé si m'equivoco
si Codorní
ho tenia
de ser també
cursa
on
hi havia una cursa
de sellers
on bàsicament
t'onaves corrent
i passaves
per segons quins sellers
també molt
recomanable
la visita
a Reventós i Blanc
ja que és un seller
preciós
arquitecticament
i on
treballen
amb biodinàmic
i us explicaran
una mica
en què consisteix
aquesta manera
de fer
i tenen allà
els cavalls
tenen una granja
molt xula
al costat
del seu seller
doncs ens ho apuntem
alguna coseta més
que vulguem afegir
Jordi?
no
bueno
que són
llocs molt recomanables
perquè a part estan
ben comunicats
estan bastant a prop
de Barcelona
i amb el transport públic
ens podem plantar
en un moment allà
perfecte
doncs mira
ja tenim plan
per aquesta primavera
que està a punt d'arribar
a més també arriba
la Setmana Santa
que tindrem dies lliures
per fer alguna escapada
i el món del vi
el món del Cava
doncs és una bona excusa
podeu anar-hi allà
perfecte
doncs moltes gràcies
per compartir-vos
aquests coneixements
Jordi
sobre el Cava
avui hem dedicat
aquest espai
al Cava
que ens encanta
i que és molt nostra
i si et sembla
ens retrobem
en un nou episodi
per seguir descobrint
el fascinant món
del vi
cuida't molt
Jordi
igualment
que vagi bé
adeu
i nosaltres seguim
a les tardes
de Ràdio d'Esvern
seguim
el refugi
ara
botllet informatiu
de les 6
a Mariona Sales
i seguim
amb tota la programació
del refugi
d'avui dimarts
fins ara
Bona tarda
us informa Mariona Sales Vilanova
la cantautora i artista
Sant Justenca
Genera Romero
actuarà el pròxim
30 de març
a les 6 de la tarda
a la Taneu de Sant Just
dins del cicle
de concerts
La Virce
el concert inclourà
4 cançons pròpies
i 3 versions
que Romero
ha adaptat
al seu estil
íntim i personal
l'acompanyarà
a l'escenari
el guitarrista
Carles Gutiérrez
amb qui ha desenvolupat
aquest projecte musical
durant una entrevista
a Ràdio d'Esvern
Romero ha explicat
que la música
ha estat sempre
una passió
que havia mantingut
en l'àmbit privat
fins que va començar
a participar en tallers
i concerts locals
tot i ser reconeguda
principalment
per la seva faceta
d'escultura
l'artista ha explicat
com ha compaginat
les dues disciplines
creatives
i ha destacat
que actualment
se sent més lliure
i centrada en la música
malgrat la dificultat
de combinar-la
amb la seva feina
com a autònoma
en l'àmbit museístic
podeu escoltar
l'entrevista
completa
el podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
La pròxima conferència
organitzada
per l'Aula d'Extensió
Universitària
de la gent gran
d'Esplugues i Sant Just
porta per títol
l'economia europea
en el context
geopolític mundial
i serà a càrrec
d'Antoni Castells
i Oliveres
economista
i exconseller
d'Economia i Finances
de la Generalitat
de Catalunya
l'acte tindrà lloc
el dijous 20 de març
a les 6 de la tarda
a l'auditori
de la residència
de la Mallola
Castells analitzarà
l'actual situació
econòmica d'Europa
en relació
amb els canvis
geopolítics globals
en un moment marcat
per la inestabilitat
internacional
els nous equilibris
de poder
i les repercussions
econòmiques
dels conflictes globals
i la transició energètica
la conferència
abordarà també
els reptes
que afronta
la Unió Europea
en matèria
l'acte és oberta a tothom
amb entrada gratuïta
pels socis
de l'aula universitària
i una aportació
de 5 euros
per als no-socis
l'Ateneu de Sant Jús
acollirà
el pròxim dimecres
19 de març
a dos quarts
de vuit del vespre
la conferència
Robots, Identitat i Futur
a càrrec
de l'escriptor
i divulgador
Ignasi Llorente
la xerrada
organitzada
pel grup de tertúlies
de l'Ateneu
i amb la col·laboració
de la Federació
de Taneus
de Catalunya
és gratuïta
i oberta a tothom
i tindrà lloc
a la sala
del cinquantenari
a partir del seu
darrer llibre
Llorente plantejarà
un debat
sobre les implicacions
filosòfiques
ètiques
i socials
del desenvolupament
tecnològic
amb qüestions
com la possibilitat
que els robots
desenvolupin sentiments
la substitució
dels humans
per la intel·ligència
artificial
o com les noves
tecnologies
poden transformar
els conceptes
tradicionals
de vida i mort
l'acte convida
la ciutadania
a reflexionar
sobre el futur
immediat
i el paper creixent
de la tecnologia
en les nostres vides
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
Ràdio 2B
FMA 98.1
If I were a boy
Even just for a day
I'd roll out of bed
in the morning
and throw on
what I wanted
and go
Drink beer
with the guys
and chase
after girls
I'd kick it
with who I wanted
And I'd never get confronted
for it
Cause they stick up
for me
If I were a boy
I'd think I could understand
How it feels
to love a girl
I swear I'd be
a better man
I'd listen to her
Cause I know
how it hurts
When you lose
the one you wanted
Cause he's taking you
for granted
And everything you had
got destroyed
If I were a boy
I would turn off my phone
Tell everyone it's broken
So they think that
I was sleeping alone
I'd put myself first
And make the rules
as I go
Cause I know
that she'd be faithful
Waiting for me
to come home
To come home
If I were a boy
If I were a boy
I think I could understand
How it feels
to love a girl
I swear I'd be
a better man
I'd listen to her
Cause I know
how it hurts
When you lose
the one you wanted
If he's taking you
for granted
And everything you had
got destroyed
It's a little too late
For you
to come back
Say it's just a mistake
Think I'd forgive you
like that
If you thought
I would wait for you
You thought wrong
But you're just a boy
You don't understand
You don't understand
How it feels
to love a girl
Someday you wish
you were a better man
You don't listen to her
You don't care
how it hurts
Until you lose
the one you wanted
Cause you're
taking her
for granted
And everything you
have got destroyed
But you're just a boy
Les àvies i els avis
són sàvies i savis
No deixis que ells
ni les seves històries
caiguin en l'oblit
Festa de Bici Sense Edat
En Bici Sense Edat
és una iniciativa solidària
que busca combatre
la soledat
entre els més grans
La soledat
és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar
les persones
d'edat avançada
i depèn de tu
que ho facin sols
Sortides amb bicicleta
per al municipi
amb la gent gran
Acompanya'ls a veure
el poble on es van criar
Dóna'ls vida
que tornin a sentir
el vent a la cara
Et necessiten
i tu a ells
també
Des de Bici Sense Edat
et necessitem
Festa Voluntari
Més informació
al portal
justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Doncs jo no separo la brossa
em fa mandra
Tu sí?
Esclar
Marcel
Cada cosa em toca
Esclar
Reciclar
és massa evident
per no fer-ho
Envasos de cartró i paper
el contenidor blau
o el cubell del porta-porta
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
El Refugi
El magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
I seguim a les tardes
de Ràdio d'Esvern
seguim
El Refugi
Aquest és l'espai
de la vida d'estudiant
amb en Rubén Pérez
Rubén Pérez
Bona tarda
Bona tarda
Com estàs?
Doncs molt bé
la veritat
I tu?
Doncs bé
Amb ganes d'un nou espai
de la vida d'estudiant
avui amb una convidada
molt especial també
Doncs sí
Avui
Que es presenti ella mateixa
ara tota la gent
del programa la coneix
És la nostra estimada
Aina del Pino
Aina, bona tarda
Bona tarda
Com estàs?
Doncs molt bé
Molt contenta
que m'hagueu citat aquí
Avui canvies de dia
També una mica
de temàtica
Però bé
Al final
Com que també parlem
una mica de nosaltres mateixos
i de la vida en general
de conèixer
Vull dir
Al final
Portes la teva maleta
la teva motxilla
i aquí a explicar
les teves experiències
com a estudiant
Rubén
Explica'ns una mica
com enfocarem
el programa d'avui
Doncs mira
Avui portem a l'Aina
que és estudiant
de batxillerat
Un tema que hem tractat
als programes anteriors
i doncs res
Avui li farem
una entrevista
perquè ens pugui
donar a veure
el seu punt de vista
i com porta
aquesta etapa
d'estudiant
Molt bé
Perfecte
Doncs si et sembla
Rubén
Comencem
Per on vols començar
Rubén?
Doncs mira
començaré
per l'Aina
per preguntar-li
com porta
fins ara
al batxillerat
Doncs ara
són uns mesos
diguéssim
com complicats
perquè
hi ha una mica
no sé si ho saps
però
l'11 de juny
ja és la CL
Llavors ens queda
l'últim tram
diguéssim
i ens queda
el tercer trimestre
Per tant
ara estic relaxada
perquè ja ha acabat
els exàmens
i tinc el bolletí
de les notes
i tot
però encara
o sigui
queda a camí
saps?
No, sí
entenc
jo m'ho tinc apuntat
això de l'11 de juny
per la CL
però
jo et volia preguntar
si consideres
el mateix
que el propi batxillerat
és massa difícil
portar-ho
dia a dia
o és que
ho exageren massa?
Jo crec
que al batxillerat
hi trobem
diversos
prototips
de persones
hi ha persones
que són
d'hormiguetes
com és el meu cas
que jo em poso
a mi
jo tinc una voluntat
que madre mia
hi ha altres persones
que els costa molt
mai es posen a estudiar
o sigui
arriben a casa
i no tenen un horari base
llavors jo crec que
en aquest sentit
a mi no m'està tan complicat
doncs arribar a casa
i posar-me a estudiar
però depèn
del tipus de persona
si és veritat
que
jo com a estudiant
diguéssim
sempre els profes
et diuen
que vagis
i et posis
no sé
acabar la classe
i que després
a les 5
et posis a estudiar
però és que
és impossible
arribar a tots els temaris
perquè hi ha molt volum
i a més
jo a vegades
doncs també vull
relaxar-me
o vull estirar-me el sofà
i doncs no et dóna temps
a fer tot
clar
al final també
és important
el fet de descansar
de desconectar
de l'àmbit estudiant
però clar
aquest temps
aquesta gestió de temps
que una vegada acabar
aquesta jornada estudiantil
com l'organitzes tu
perquè nosaltres sabem
que tu fas moltes hores
que de vegades
hem de fer alguna gravació
o una coseta
perquè tu puguis estudiar
els exàmens
com ho portes això?
doncs
jo soc com un cas especial
perquè la majoria
de la gent
per exemple
a la meva classe
tindran totes
les tardes lliures
en el meu cas
doncs no és així
jo faig extraescolars
com per exemple
a BAI
també faig
el de la ràdio
que també m'ocupa
bastant temps
i doncs
als fins ara
estic fent un curset
si és veritat
que em costa
perquè
clar
hi ha dies que
o sigui
jo al meu cap
o sigui
vaig estressadíssima
en què no ho sembli
jo aprofito
totes les hores lliures
aquests moments
on la profe se'n va
o no hi ha ningú
de guàrdia
jo em poso
a fer feina
i a tot i pleni
i m'organitzo molt
soc una persona
molt organitzada
per tant
per mi és fàcil
però si és veritat
que vaig molt atacada
a nivell mental
de dir
és que no arribo a res
i tot això
però bueno
jo intento
qualsevol hora
que tinc lliure
posar-me
organitzar-me
val
ser l'horari
que tinc
ser el temps
que tinc
per estudiar
o per fer deures
o el que sigui
llavors m'organitzo
em poso una llibreta
per exemple
em poso
les hores exactes
que tinc
i em poso
la matèria
i fent així
com una espècie
de llistat
de tot el que he de fer
doncs m'ajuda molt
sobretot
a ser conscient
de quines coses
he de fer
i després
com executar-les
una clara
organització
plena
és que
si em trec
les notes
que tinc
és per l'organització
és que no és res més
clar
estem parlant
que l'Aina
ja ho ha dit ella
estudia moltíssim
les notes
que també es reflexa
molts cops
llavors
clar
és molt sorprenent
que tu diguis
que ja
a nivell de batxillerat
ja t'hagis de fer
tu la pròpia agenda
i calcular
tu les teves hores
i fer sacrificis
que això ja és una part
molt important
és una cosa
o sigui
jo crec que
la gent es pensa
com que
el pas de l'ESO
a batxillerat
és com
bueno chill
potser primer
sí una mica
però jo crec que
per exemple
primer
o sigui
jo faig l'humanístic
i per mi
primer va ser
cinquè de l'ESO
però per la gent
de ciències
va ser
una hòstia ben grande
en canvi
per mi
segon de batxillerat
ha sigut
l'hòstia
clar
això és
segons
també la modalitat
i la capacitat
de cada persona
i la força
de voluntat
de cada persona
però sí que
penso
que
doncs
és una qüestió
d'organització
de poder fer
les coses
i sí que
hi ha sacrificis
perquè jo
per exemple
doncs
he perdut
vida social
diguéssim
a molts nivells
per haver d'estar estudiant
però és el que hi ha
bueno
al final són decisions
que hem d'aprendre
també tot estudiant
perquè el temps
el tenim molt lliure
o sigui
la gent que
en el meu cas
per exemple
fent pràctiques
és un temps
que jo podria estar
dedicant a fer estudis
o a poder
treballar millor
durant la teva feina
però són sacrificis
que hem de portar a terme
m'agradaria preguntar-te també
com està l'ambient de classe
com tu bé has dit
ja falta poc
per la selectivitat
és una etapa
on
molts alumnes
de la teva classe
m'imagino
s'hauran de posar
una miqueta més
les piles
per un futur
depenent
si volen agafar
un grau
o una carrera
com està l'ambient
com ho veus?
doncs jo veig
o sigui
jo sí que és veritat
que veig
des de primer
a segon
un canvi bestial
en l'actitud
la gent està
molt més
o sigui
molt més posada
jo per exemple
que no faré
no aniré
a la universitat
de moment
doncs
sí que he notat
moltíssima pressió
o sigui
a nivell de
jo no necessito nota
però igualment
faig la cel·le
per fer-la
i tot i així
sento com
aquesta pressió
d'haver de
treure la millor nota
etc
o sigui
sí en aquest sentit
estic molt pressionada
per el fet
de l'entorn
i després
a nivell
i clima de classe
i tal
es nota que la gent
ja està més posada
ja no és tan
catxondeo
com pot ser
l'ESO
per exemple
la gent
normalment
doncs
sí que fan
els deures
etc
i en el meu
col·le
per exemple
que és una
peculiaritat
hi ha el tema
de l'actitud
i la gent
doncs
pots arribar
fins a un punt
d'actitud
i això és un plus
enorme
i no passa
a totes les escoles
hi ha escoles
que no premien
això
per tant
a la meva escola
per exemple
doncs
els alumnes
es curran molt
per aconseguir
aquell punt extra
perquè pots passar
d'un 4 a un 5
saps?
llavors
és una cosa
que
fem treballs
etc
per poder
guanyar-nos-la
clar
al final
és també això
que tu dius
jo crec que ja
en aquest punt
i amb la sort
que teniu
jo crec que
a vosaltres
això d'aquest punt
canvia molt
les persones
de quan estan fora
quan estan dins
de l'àmbit estudiantil
això
ja m'impacta
això és un punt
bastant important
perquè
com tu veus
l'actitud
és un punt
és massa
o sigui
jo crec que
quan jo feia l'ESO
sí que tenia aquest apartat
però a complementar-hi
amb les diferents matèries
però és que no
això és com un punt
extra
que et dona
o sigui
no està ficat
diguéssim
en la nota
la nota està a 100%
llavors
et pot subir un punt
és una cosa
que jo personalment
quan vaig entrar a aquesta escola
vaig flipar
perquè
parlant-lo
i comentant-lo
amb amigues
o sigui
a ningú els hi passava
és un benefici
i ha d'avançar això
totalment
doncs mira
també m'agradia
parlar-te una miqueta
abans d'escollir batxillerat
ho hem comentat
en diversos programes també
el tema del grau
i del batxillerat
jo amb la meva experiència
vaig tenir molt poca informació
a nivell dels graus formatius
me'n vaig anar
a buscar la meva vida
per aquest cas
la teva situació
quan tu estàs a quart de l'ESO
que és l'any aquest
on has d'aprendre la decisió
el propi col·legi
on estaves
o la gent de fora
et va proporcionar
la informació
per tu saber
què decidir
de cara a un futur
mira doncs
t'explicaré una mica més abans
perquè jo crec que també
és un punt molt interessant
jo quan
estava a quart de l'ESO
si és veritat
que jo ja estava
a l'escola
en la que estic ara
perquè vaig decidir
anar-me en tercer
per poder
fer un any
i saber com anava
el panorama
en aquella escola
a mi el que em va passar
és que no sabia
què fer
tenia
l'inconvenient
de quina decisió
prenia
em feia por
agafar cicles
perquè com era
limitat
diguéssim
si no m'agradava
o
saps
o m'equivocava
o no era el que jo volia
doncs finalment
per mi
en el meu cap
és com si hagués perdut un any
llavors no estaria
amb la gent
de la meva edat
per tant a mi
em feia molta por
i doncs
el batxillerat
era com
bueno
me jodo
perquè
és molt
o sigui
és molt acadèmic
i jo
no penso
que sigui una persona intel·ligent
només soc espavilada
i punt
llavors per mi
aquesta decisió
va ser molt complicada
perquè volia fer
un cicle mitjà
de confecció de moda
llavors
clar
vaig veure que
potser el cicle mitjà
doncs no
no
no sé
no m'aportaria tant
i vaig acabar
agafant batxillerat
però sí que he de dir
que a la meva escola
em van fer
una xerrada
on
no només ens explicaven
la part del batxillerat
perquè a l'escola
hi ha batxillerat
i hi ha cicles
per tant
tinc molta sort
en aquest sentit
perquè t'expliquen
ambes parts
explicacions
i vivències reals
d'una banda
el batxillerat
doncs
t'explicava
com funcionava
a nivell general
també
hi havia
alumnes
que et venien
a parlar
per tant
això va estar
molt bé
i
d'altra banda
el tema dels cicles
per exemple
la meva escola
fa
integració social
fa
els d'AD
i fa
educació primària
crec també
és un bon repartament
llavors està bé
però sí
que és veritat
que jo ho agraeixo
perquè en el fons
et donen conèixer cicles
però clar
no hi ha tanta varietat
com per poder
saber
o tastar una mica
com són tots
per tant
en aquest sentit
en l'EFP
doncs sí que ens van explicar
que a l'escola
n'hi havia
que hi havia
tant mitjà com superior
i els dos anys
de la mateixa família
i
la veritat
és que
en aquest sentit
molt bé
perquè vaig escoltar
versions
de joves
que estaven allà estudiant
però
sí que és veritat
que
doncs
en el fons
a mi
després d'aquestes xerrades
que van ser molt intenses
i
estic molt contenta
d'haver escoltat
aquestes vivències
perquè
em van ajudar
no?
doncs no sé
al final
em vaig quedar
amb
aquest remou
de no saber què fer
per on tirar
i
em va costar bastant
prendre la decisió
eh?
que
agafar batxillerat
perquè no
ha sigut l'única
en aquest cas
molta gent
i segurament
amb el que jo coneix
de persona i tal
agafar batxillerat
per aquest punt
també
amb jo
d'aquesta inseguretat
de no saber
fins a quin punt
per on llençar-te
al final
perquè és una aventura
tant si te'n vas
campar al batxillerat
com al grau mitjà
en aquest casos
és destinar-te
a una educació
i una és més genèrica
com pot ser el batxillerat
i en altres
més específica
saps?
i aquests punts
sí que són moltes
contraproducents
i aquí també tinc una cosa a dir
i és que
jo per exemple
canviava
de paracent
o sigui
d'opinió
de què fer
cada tres mesos
per tant
no era fiable
o sigui
sí
me meto
a un FP de moda
però luego
no me gusta coser
llavors
hi ha aquest punt
que si saps
del que
verdaderament t'agrada
doncs
llençar-te a la piscina
però jo per exemple
no ho tenia clar
vaig entrar
primer de batxi
vaig fer cultura audiovisual
em va flipar
me'n vaig adonar
com que era una cosa
que se'm donava bé
i ja ho vaig resoldre
d'una manera
al final també
i hem de dir
que el batxillerat
t'obre aquest punt de vista
també
saber diferenciar
que tu has tingut la sort
de comunicació visual
de dir
és el que m'agrada
ja el que m'agradaria
estudiar
aprendre més
però no vaig saber
fins que no vaig arribar
clar
és el punt aquest
en canvi
si hagués
per exemple
el que dius
s'ha agafat moda
potser el primer any
o els primers mesos
ja hagués dit
que no és el teu punt fort
i que no t'agradaria
aquest punt també
és bastant interessant
perquè t'ha obert
el batxillerat
molts cops
la gent pensa
que no t'obre els ulls
a obrir
altres perspectives
però en aquest cas
com tu
em sorprèn
que haguis pogut veure
que ara mateix
ja tinguis més clar
el que puguis dedicar-te
sí
i estic molt agraïda
en aquest sentit
però si és veritat
que el que tu comentaves
abans
és que jo crec que hi ha
com tres tipus
d'alumnat
quan estem prenent
aquesta decisió
de fer batxillerat
o sigui
un que l'agafa
perquè
és com
l'ovejita
que sigui el rebanyo
després tenim
persones com jo
que no sabem
per on tirar
perquè és que
tio
som molt joves
per escollir
o sigui que ho sento
i després doncs
aquest tipus de persona
que ho té
super hiper mega clar
des de petit
i sap
que vol fer
la carrera
no sé què
no sé quantos
i jo per exemple
si és veritat
que en el tema
de batxillerat
m'he sentit
molt diferent
a la gent
del meu centre
i tal
no a nivell
perquè
sento que soc
molt artística
i que batxillerat
no és gens
o sigui
la gent com jo
llavors
molts cops
per exemple
el meu itinerari
d'aquest any
és completament
o sigui
tinc un itinerari
molt diferent
del que la gent té
saps
llavors jo per exemple
m'hagués agradat
no
si pogués
retrocedir
potser
hagués fet
el batxillerat escènic
però bueno
bueno
al final
t'ha servit
l'humanístic
per fer això
i m'impacta
perquè justament
vam fer un programa
fa temps
parlant d'això
de si era massa d'hora
el fet
d'escollir
què volíem estudiar
què volíem fer
en un futur
i vam arribar
a la conclusió
que molt possiblement
sí que és d'hora
perquè no tenim
la informació
suficient
de la importància
de prendre aquesta decisió
és que a mi també em passava
que jo preguntava coses
és a dir
preguntava coses
de cicle
o de batx
i ningú em responia
clar
o sigui era com
vale
i si després de batxillerat
vull fer cicles
com arribo
o si després
vull anar a la uni
ningú em responia
i ara com
em sentia tan perduda
i si sé la informació
que sé
és pel meu germà
és que és lamentable
que els centres educatius
no ens diguin
absolutament res
sobre aquests temes
o sigui
està molt bé
que en el meu cas
t'ofereixin
però jo necessito més
perquè necessito
també parlar-ho
amb els meus pares
i dir
mira
jo vull fer això
això
i això
al final
el que necessita
la gent
els estudiants
en aquesta etapa
és saber
saber tot
perquè no és una
una tria de dir
ala
ja la tinc
i si m'equivoco bé
i no
per molta gent
és una decisió
que és de vida
i que tant
si és de bo
com és de dolent
es serveix
al final
jo penso
que en aquest cas
tant a tu
com als altres estudiants
li han de facilitar
tot el procés
de saber
dir què pots fer
al batxillerat
i després anar a la universitat
o al grau superior
que molts cops
això no es diu
i que del grau mitjà
tu pots fer
al grau superior
i del grau superior
pots anar a la universitat
tranquil·lament
amb processos
esclar
perquè en el meu cas
jo he de fer
la selectivitat
saps
perquè no em dona nota
però si tu fas
un grau superior
i aquesta nota
ja et serveix
no fa falta que la facis
ja pots entrar tranquil·lament
saps
aquests punts
molts cops
les escoles
depenent com siguin
s'obliden
perquè no li s'interessa
o millor explicar-les
o no donar aquesta informació
ja que volen
que et quedis en el centre
clar
a mi també em va passar
que per exemple
jo he arribat
a escoltar
o sigui
pensa que
a la meva escola
conviuen
diguéssim
com batxillerat
i cicles
i hi ha
o sigui
batxillerat
o sigui la gent
va de superior
o sigui per fer batxi
o sigui ho sento
però
no és de guai
fer una cosa acadèmica
o sigui
tan rígida
a mi no m'agrada
i en aquest sentit
anar de xulo
per estudiar biologia
doncs mira
oi
no sé
i si és veritat
que jo per exemple
en el meu cas
que vull fer
cicle superior
i és la meva
primera opció
he rebut
he rebut comentaris
de
i per què
i per què
hi haces la cel·le
i per què
i són coses
que a mi
per exemple
doncs tío
o sigui
és la meva opinió
és el que jo vull fer
per fer pràctiques
i perquè en el fons
és una oportunitat bestial
perquè
t'ajuda
a nivell laboral
diguéssim
més que a la universitat
estar quatre anys
i potser
no tenir
després treball
saps
o sigui
no sé
seguim a les tardes
de Ràdio d'Esvern
seguim al refugi
avui a l'espai
de la vida d'estudiant
torno a aparèixer
aquí també
doncs perquè
justament
el que
el que estàvem comentant
també fa al·lusió
com deia el Rubén
a un episodi
anterior
de la vida d'estudiant
i que aquí al programa
també doncs
hi ha hagut espais
on hem pogut conversar
d'aquest tema
no
el fet de
fem triar
molt aviat
els nostres joves
hi ha moltes
opinions diverses
el professorat
en molts casos
creu doncs
que no
que es fa triar
l'alumnat
quan toca
en canvi els alumnes
pensen tot el contrari
i això doncs
és una qüestió
que és interessant
i que potser
algun dia
estaria bé
doncs
posar
enfrontar
les dues cares
per veure
de forma pacífica
evidentment
però
enfrontar
les dues opinions
per veure
què traiem de profit
de tot això
Rubén
per on seguim
avui està sent
un espai
molt interessant
i estem
podent descobrir
una miqueta més
sobre aquesta faceta
de la vida
dels joves
aquells alumnes
que estudien
batxillerat
aquells que potser
es decanten
per un cicle formatiu
avui
doncs
amb l'experiència
de l'Aina del Pino
en aquest cas
amb aquests estudis
de batxillerat
doncs mira
seguirem
per preguntar-li
a l'Aina
per una miqueta
la preparació
però cap a la vida
laboral
o sigui
sabem que
a l'Aina del Pino
no és igual
no és igual
que a nivell
de pràctic
i a nivell
o millor
d'assignatures
que tenim
els grans mitjans
que a mi
jo ens fan una miqueta
més laboral
jo volia preguntar-te
si això ha canviat
una mica
si ara mateix
a nivell
de professorat
i tot això
t'explica una miqueta
més
el tema
de contratacions
com enfrontar-te
a la vida laboral
o segueixen
en aquest estàndard
de fer classe
d'aquesta assignatura
t'expliquem
aquesta assignatura
la desenvolupem molt
i això
per la selectivitat
a veure
jo crec que no
o sigui
és la meva opinió
no sí sí
aquí és opinió
no destaquem això
que això són opinions
jo crec que
no t'ensenyen
res per la vida
t'ensenyen
tot per la carrera
tot per la CL
però res per la vida
a nivell
professorat
diguéssim
com classes
després
sí que hi ha
diguéssim
com
a la meva escola
és una escola religiosa
llavors sí que
t'ensenyen
valors
per la teva vida
perquè
els utilitzis
i siguis una persona
que actui
de manera
moralment correcta
després
també
hi ha xerrades
i coses
per exemple
no sé
primers auxilis
coses així
que si és veritat
que t'ajuden
a la vida
però
el que diguéssim
fer
com a un contracte
etc
només si fas empresa
és una realitat
o sigui
jo per exemple
el primer de batxillerat
vaig haver de fer
empresa
perquè no tenia
un altre
sense voler
jo no volia
anar a aquella assignatura
però
finalment
vaig haver d'anar-hi
perquè no hi havia
més assignatures artístiques
bàsicament
llavors
em vaig haver de ficar
i allà
doncs sí que
aprens
com fer un contracte
no sé què
no sé quantos
però és que
jo penso que
tot està
o sigui
tot el que ens ensenya
en el fons
és un profe
que et comença
a parlar sobre l'assignatura
de lo que entra
a la sele
i poc o més
o sigui
preparació
únicament
i específicament
perquè tu arribis
que facis els dos anys
i arribis a la selectivitat
i tu ho facis
clar
són aquesta informació
clar
també m'agradaria saber
si tu incrementaries
més que assignatura
jo diria
la possibilitat
o
un espai
diguem-ho així
d'especificar-se
això de vida laboral
i que et puguin també
com
aquestes xerrades
de saber
què hi ha darrere
doncs
jo crec que
per exemple
sí que ho intenten
el tema
de potenciar
elements
o recursos
per al nostre futur
en la meva escola
hi ha seminaris
però clar
és que
em van fer un seminari
d'educació emocional
i era un seminari
d'escriure
en un diari
tot el que sents
i és com
vale
ho entenc
perquè en el fons
que és com una manera
d'expressar
el que a vegades
no podem dir
però sento
que no era
gent real
i que
penso que
que un profet
expliqui coses
d'aquest tema
no té
o sigui
penso que
hauria de venir
un psicòleg
o algo
a fer
doncs
unes teràpies
comunes
o grupals
però
però no em sembla
com
com una cosa
que ho hagi fet
d'un professor
que ha estudiat
llengua catalana
no ho sé
jo em vaig quedar flipant
i després
jo sé que incrementaria
doncs
assignatures
però
però és com una cosa
que a segon de batxi
no s'aplicaria
jo les aplicaria més
a primer
més que res
perquè a primer
tenim més temps
i és més relaxat
llavors segons
segon entenc
que és més focalitzat
a la CL
i si és veritat
o sigui
estàs constantment
fent coses
per la CL
i jo
però les posaria primer
i sí que incrementaria
perquè es necessiten
perquè jo
per exemple
tio
o sigui
l'altre dia
vaig haver de demanar
la clave
aquesta
que no sé
ni per a què sirve
i que me l'enviessin
i no sé què
per poder treballar
i tot això
clar
al final
són els punts
que
potser
en els grans
que tu tolguen
per obligació
també ho dic
perquè
com hem de fer
feines
pràctiques
i tot això
al final
tu has de buscar la vida
i tens aquesta part
d'ensenyament
que t'expliquen
però després
tu has de fer-ho
aquesta practicació
hem parlat
de la selectivitat
així una mica
jo vull saber
com ho estan gestionant
o sigui
m'estàs dient
que estan anant
a sac o no
una miqueta ja
o com ho estan portant
és que el tema
de la CL
aquest any
ha sigut molt
controversial
o sigui
vam arribar
a l'octubre
i encara
no teníem
els exàmens
per tant
vam anar
a una protesta
i tot
o sigui
una manifestació
perquè no ens publicaven
els exàmens
de la CL
i no sabíem
a què ens enfrontaven
hi ha molta controvèrsia
pel fet
que l'han canviat
si és veritat
que jo penso
que l'han modificat
o sigui
a manera positiva
diguéssim
però és que sempre
estan fent modificacions
que realment
l'únic que fan
és molestar la gent
o sigui
jo entenc
que el contingut
s'hagi de canviar
que s'hagi de modernitzar
però és que
no pot ser
que comencem el curs
sense els exàmens
de la CL
o sigui
que hi ha gent
per exemple
la meva millor amiga
laitana
que vol fer medicina
o sigui
és que
saps
si hi ha temes
o sigui
jo per mi
no m'importa
clar
perquè
si vull fer un cicle
tampoc m'importa tant
no
però a la gent
que realment
li va de la nota
a mi em sembla
a mi em sembla
una vergonya
i més que res
perquè
ni els propis coordinadors
saben
de què van
a les exàmens
hi ha hagut molts canvis
sobretot
la que més
doncs ha patit
ha sigut
història d'Espanya
que ha sigut
la gent
es queixa molt
si és veritat
els profes
és que són
nos mandados
és que
fan el que la generalitat
demana
i ja està
no poden fer molt més
intenten
o sigui
jo sí que veig
implicació dels professors
de
volem que tot surti bé
però és que no saben
ni a què van
llavors
el problema
és del sistema
o sigui
si la gent
que fa els exàmens
tinguis
una organització digna
que
la tindrien
que tenir
més que res
perquè són
una institució pública
doncs
tot aniria molt millor
sí
de veritat
o sigui
hem de destacar
que aquest any
justament
ha sigut un canvi
perquè
ha hagut canvi
i jo entenc
una miqueta
aquest retras
el que no pot ser
és com tu dius
que al final
arriba un punt
que has de tenir
els exàmens
per saber
com tu dius
enfrontar-te a això
i com preparar-te
també
és que
jo et dic
per exemple
jo faig història de l'art
història de l'art
normalment la gent
s'estudiava
o l'art antic
o l'art contemporani
llavors
sempre era
doncs
aquesta aposta
o m'estudia una part
o m'estudia l'altra
clar
ara t'has d'estudiar
55 obres
i això
clar
t'ho diuen
després d'haver començat el curs
i els profes
s'han d'organitzar
i no li es dona
a les hores
i tio
i a mi em fot ràbia
per ells
perquè els entenc
perquè estan amoïnats
en el fons
però és que
després també
els que acabem
tenim com
sufrient
no som nosaltres
los estudiantes
sí perquè al final
vosaltres teniu
menys temps de reacció
igual
o sigui
és com una cadena
ja parlem d'aquí
d'alumna de batxillerat
però com
per exemple
la gent que vulgui
ara accedir a la universitat
també ha de tenir
aquesta facilitat
de poder
tenir aquesta informació
de poder preparar-se bé
i és una cadena
que jo crec
que aquest any s'ha fet
en la meva opinió
molt malament
perquè el que tu dius
és un material
molt important
que estan preparant
els joves
i no tan joves
a portar una elecció
que arriba ja
en la teva universitat
4 anys
que s'han de viure
s'han de fer
i s'han de treballar
o d'altra banda
el que tu dius
potser
per sort tu aïna
no hauràs de fer
potser una selectivitat
molt estrella
per dir-ho així
tenir molta nota
a la selectivitat
perquè pots entrar-hi
però hi haurà gent
potser que sí la necessiti
i aquesta informació
s'ha de tenir
el més aviat
perquè el que comentem
és una ajuda
i una facilitat
que hauria de tenir
cada persona
que estigui interessada
en poder cursar-ho
exacte
i a més
el tema de la CL
és que ha sigut
molt polèmic
i sobretot
el pitjor
és que
no sabem
ni a què anem
és una realitat
i ja està
al final
no us ha
molt de dir
al final
tota persona
que va a la CL
acaba molt
rebentada
perquè això
ha sigut
exemples
cada any
és l'examen
de matemàtiques
és el de història
o sigui al final
és una preparació
que
incluint els alumnes
diguem-ho així
intel·ligents
o que tenen
aquesta facilitat
per estudiar
pateixen molt
perquè no saben
al final
què pot sortir
i què pot afrontar-se
en aquest moment
també
així per
una miqueta acabar
m'agradaria saber
la teva opinió
perquè justament
hem tingut notícies
a prop
que els graus
estan ara mateix
amb pujada massiva
i que molts alumnes
estan ara mateix
escollint
agafar aquest FP
aquest grau
per portar la seva vida
i deixant el batxillerat
una miqueta
davant de tu
creus que això
arribarà a ser
una cosa verídica
que el batxillerat
quedarà en un segon pla?
Doncs a mi m'agradaria
però
o sigui
sí, ho penso
perquè
o sigui
FP
hi ha hagut molts anys
que ha estat imaginat
o sigui
que ha sigut
o sigui
a mi
hi ha comentaris
per exemple
de la gent de batxillerat
que
a FP
van los tontos
i és que segueix això
és increïble
perquè m'ho deien a mi
i t'estan dient
a tu també
clar
i a mi és el que em fot ràbia
perquè tothom em deia
tu te sacaràs batxillerat
tothom em deia
tu podes con batxillerat
i jo no em veia cap
i m'ho he tret
saps
però què
ara després de fer batxillerat
jo soy tonta
per elegir un ciclo superior
és que a mi això és el que em fot ràbia
perquè
em sembla com que
si vas a FP
ets perquè ets tonto
o no tens res més
una altra solució
a la vida
i jo penso que no
penso que et pot obrir
moltes portes
donar a donar a conèixer
amb altres persones
i a més
o sigui que fas pràctiques
que et fiques
que et fiques realment
en el món laboral
que t'ajuda
que t'ajuda també
a expandir
els teus coneixements
i el més important
que t'especialitzes
en una cosa
en concret
penso al contrari
del que diu la gent
o sigui
jo penso que
a ganar un grau mitjà
o un grau superior
anem de grau superior
millor
perquè això ja és més específic
és tot al contrari
ser tonto
no tenir les coses clares
és més
tens clar
el que vols fer
el que vols dedicar-te
i el fet que
ja vols fer pràctic
el que tu vols
el que a tu t'agrada
saps
la que no té el batxillerat
aquesta part
perquè no es pot
ara mateix
i no es podrà
fins que arribi a un punt
on vulguin especialitzar-te
al final
el que agafa ciències
té diverses matèries
que no pot escollir
en el fons
no podríem dir
que això agafés
aquest tema
i faci unes pràctiques
perquè seria impossible
perquè estaria s'afrontant
altres temes
que no serien
ni junts
ni argumentatius
llavors
jo sí que penso
que això
que la gent
que segueix
en aquest moment
els professors
persones
diguem-ho així
general
que segueixen
que agafar un grau
és de tonto
per dir-ho d'aquesta manera
de no tenir futur
i d'arribar a exagerar
moltes coses
és tot al contrari
s'estan equivocant
però és que no volen veure
o no li s'interessa
veure aquest punt de vista
que l'alumnat
ara mateix té
les coses més clares
tenen més facilitat
de poder aprofitar
els seus anys d'estudiants
i seguir estudiant
perquè potser
agafar batxillerat
és una eina
de
pròpiament
de sentir-se
que no pot estudiar
perquè no arriba
i ara està la solució
aquesta
que ja
sabent tu
què vols dedicar-te
ja pots escollir
ja pots fer això
pràctiques
i si no t'agrada
perquè també està
aquest marge
de començar
un grau
o un batxillerat
i no agradar-te
pots canviar-hi
i començar de nou
no perdre cap res
és un error
humà
com podem tenir
qualsevol persona
i és descobrir-se
a un mateix
l'únic que
en un sector
ja podràs dir
100%
que això
no m'agrada
i en altre
jo crec
que et podràs quedar
en l'aire
perquè com tractes
massa temes
que potser
sí que et donen uns títols
però no et fan
especificar-te en res
arribar a un punt
com jo
no sàpigues
ni què fer
és que jo penso
que si estan triomfant més
i hi ha més demanda
també és un tema
que no sé
o sigui
jo penso que són
tan concrets
o sigui
hi ha FPs
de ramaderia
i no sé què
saps?
o sigui
són tan concrets
i són treballs
que moltes vegades
la gent no vol fer
per tant
com
si t'agrada
si t'apassiona
per exemple
vaig conèixer un noi
que estava fent un FP
no sé si era
de fusta
no sé
i li encantava
o sigui
jo crec que estan molt bé
el que passa
hi ha uns
diguéssim
més visibilitzats
que altres
això s'ha de dir
o sigui
tots per exemple
tu que has fet
audiovisuals i tal
doncs
és diguéssim
el que jo per exemple
més conec
o el de AD
o el de sanitat
i tal
però la gent ho veu
com la segona opció
i jo crec que
això és el que em fot ràbia
que crec que és una oportunitat
molt bona
a més
són
graus molt concrets
que t'ajuden molt
i que t'especialitzen
i també molts d'ells
doncs són
després poden derivar
en comerços locals
saps
i això és una mica
els comerços locals
és una cosa que s'està perdent
per les grans empreses
per tant
és important també
que hi hagi
aquests oficis
perquè després
tots nosaltres
podem viure
còmodament
i sobretot
fent el que ens agrada
jo crec que és el punt
més important
de cada persona
el fet de
com diu per exemple
la meva família
el meu pare
la meva mare
sempre m'ho van dir
per això
he escollit
el meu camí
és intentar estudiar
d'això que t'agradaria
després viure
d'això que t'agradaria
després llevar-te a millor
a les 6 del matí
però amb un somriure
jo crec
això és el més important
cap a cara de l'estudiant
a la nostra edat
perquè
ara mateix
estem en un punt
on volem viure la vida
en aquest sentit
de fer coses
però també hem de saber
què volem fer
d'acord
Ara
Ina
per acabar
aquest programa
m'agradaria preguntar-te
m'agradaria
que destaquis
3 coses positives
del batxillerat
i 3 coses a millorar
uf
que difícil
crec que
coses positives
diguéssim
l'organització
perquè en el fons
això m'ho ha donat
també la voluntat
perquè sento que
em poso molt més
a estudiar
abans
per el tema del ritme
del poc temps que tinc
doncs em poso molt més
a estudiar
i
potser
l'última cosa
és el compromís
no?
em comprometo
a fer això
per arribar a aquest punt
a aquesta meta
a aquest objectiu
per tant
el dia d'avui
doncs tinc les coses
més clares també
gràcies al batxi
i
coses negatives
o per millorar
diguéssim
aquests
estereotips
que hi ha dintre
de l'organització
que s'acabin ja
que s'acabin
és que
és que
art
estic
i després
coses a millorar
jo diria
per exemple
una cosa que a mi
no m'agrada
gens del batxi
és que és tot
tan
o sigui
és com tot
tan teòric
perdó
que
jo ho odio
perquè jo soc
una persona
de fer moltes coses
i si faig
tantes coses
a les meves tardes
és perquè
pels matins
no les faig
llavors
per mi
és lo pitjor
perquè sempre
estic com
esperant
a no sé
fer una obra
de teatre
a fer
morals
manualitats
mai fem res
llavors és un
conyazo
o sigui
a mi
estar
en una classe
constantment
atenta
haver d'apuntar
i fer deures
per mi
no m'agrada gens
i jo el que vull
és practicitat
és a dir
jo vull estar
constantment en moviment
i això és una cosa
que el batxillerat
no t'aporta
doncs família
ho deixem aquí
moltíssimes gràcies
per l'espai d'avui
Rubén
també Aina
gràcies
per haver vingut
de convidada
a la vida d'estudiant
ens tornem a sentir
un altre episodi
de la vida d'estudiant
i Aina
a conèixer-te
els divendres
que vagi bé
adeu família
adeu
Un autor al refugi
Avui a l'espai
d'un autor al refugi
us portem
l'escriptora
Almudena Grandes
Almudena Grandes
és una reconeguda
escriptora espanyola
nascuda a Madrid
el 1960
destaca
principalment
per les seves novel·les
que sovint
aborden temes
com la història
contemporània d'Espanya
les relacions humanes
complexes
i els secrets familiars
la seva obra
més coneguda
és la sèrie
Episòdios
d'una guerra
interminable
que inclou novel·les
com Inés
i l'Alegria
i el lector
de Julio Verne
on explora
la guerra civil
espanyola
i les seves repercussions
en la societat espanyola
amb una prosa
detallada i emotiva
Grandes
crea personatges
vívids
que
captiven
els lectors
ha rebut
diversos premis
literaris
i es considera
una de les escriptores
més importants
de la literatura
espanyola
contemporània
avui us portem
un fragment
de la madre
de Frankenstein
de Almudena Grandes
Lo malo
es que
tenga la vista
tan débil
porque
no le veo
bien la cara
pero conservo
mi cerebro
privilegiado
superior
y he activado
todas mis potencias
se lo expliqué
muchas veces
a los médicos
al llegar aquí
y no me hicieron caso
mi corazón
mis caderas
mis pechos
mis nalgas
son de mujer
pero el cerebro
el cuello
y los brazos
las piernas
y la clavícula
son completamente viriles
y si no se lo creen
si no se lo creen
que me hagan una autopsia
cuando muera
y ya lo verán
no conseguí transmitirle
esta facultad
a Hyld
ella
era mujer
de los pies
a la cabeza
por eso se perdió
las mujeres
se pierden
por el sexo
pero a mí
ningún hombre
me ha hecho sentir
nada
de la cintura
para abajo
de ahí proviene
mi fortaleza
cada vez que él
entra por la puerta
mientras hago
que escucho
a la mosquita muerta
me pongo
en mi postura
de pensar
la madre de Frankenstein
de Almudena Grandes
un dia t'aixeques i dius
vinga
que avui
faig el pas
i sents que pots fer-ho
tot
sé tu mateixa
i estimar a qui vulguis
com el pas de trobar
el que et fa sentir bé
el de fer barri
o el de cuidar el planeta
nosaltres el fem
per connectar a aficions
natros
per gaudir la colla
jo per parar
per fer un nou pas
amb més força
estar al pas de
crec en mi
i crec
expressar-me
vinga
aprendre coses noves
ok
estar al de fer cim
i dormir a prop de les estrelles
estar
en de viatjar
no, no
en de viatjar més
lluny
un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas
fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat
a CaixaBank
o a Imagin
fes el pas
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del pac jove 2024
sabies que el teu municipi
tens el servei d'en bici?
bicicletes 100% elèctriques
per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor
mou-te de manera sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
per moure't bé
millor en bici
dona't d'alta ara
amb bici.cat
començar amb ganes la setmana
i que el bon ànim
segueixi fins divendres
està a les teves mans
sintonitza
Ràdio d'Esvern
al 98.1
de la FM
cada matí
de 10 a 1 del migdia
i escolta la Rambla
el magatzin
de Segell
100% Sant Justenc
presentat per la periodista
Núria García Alibau
cada setmana
l'acompanyen
col·laboradors
i col·laboradores
per parlar d'actualitat
de cuina
de tendències
a les xarxes
de psicologia
astrologia
recomanacions de llibres
teatre
esport
política
t'ho perdràs?
ni t'ho pots perdre
ni t'ho perdràs
escolta'ns també
des de l'APP
de Ràdio d'Esvern
o a la web
radiodesvern.com
i recupera
tots els continguts
i podcasts
que vulguis escoltar de nou
o bé seguiu-nos la pista
a Instagram i Twitter
a arroba
la rambla
981
Ràdio d'Esvern
98.1
El Refugi
el magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
els ulls
se t'il·luminen
com les nits
de París
mil tambors
de guerra
que es desperten
dins el pit
i de sobte
te n'adones
que
tu també
tens dret
a ser feliç
si aturem
tots els rellotges
i estirem
fins l'infinit
aquest breu moment
de pausa
entre rutines
i neguits
si oblidem
el que s'espera
de nosaltres
i fem cas
al que sentim
a l'infinit
i no
quedeu-te'n
a l'infinit
i aquesta nit
perseguirem
l'alba
de fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré
a Tòquio
amb un petó
vora del nas
si és un càstig
o és un premi
encara està per decidir
a vegades
val la pena
arriscar-se a patir
tota nit
de borratxera
deixa pas
a la ressaca
pel matí
i diguem
qui és el jutge
dels amors
i dels instints
potser tots
som culpables
d'ignorar
el que portem dins
però en algun lloc
que en algun moment
haurem de començar
a escriure
el destí
quede't amb mi
aquesta nit
perseguirem
l'alba
de fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré
a Tòquio
amb un petó
vora del nas
t'esqueda't amb mi
aquesta nit
perseguirem l'alba
fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré
a Tòquio
amb un petó
vora del nas
és el deliri més gran
el pols
el pols
que ens fa moure
endavant
t'esqueda't amb mi
aquesta nit
perseguirem
l'alba
de fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré
a Tòquio
amb un petó
vora del nas
quede't amb mi
aquesta nit
perseguirem
l'alba
fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré
a Tòquio
amb un petó
vora del nas
i fins aquí
el refugi d'avui
moltíssimes gràcies
per escoltar-nos
a la tarda d'avui
nosaltres tornem
com sempre
dilluns i divendres
aquí
a Ràdio d'Esvern
les tardes
de l'emissora municipal
de Sant Just
sóc Daniel Martínez
i ha estat un plaer
acompanyar-vos
al llarg de la tarda d'avui
que vagi molt i molt bé
i ens sentim
molt aviat
adeu-siau
a la tarda d'avui
a les costes
a la tarda d'avui
a la tarda d'avui
a la tarda
i a la tarda
a la tarda
a la tarda
a la tarda
a la tarda
a la tarda
a la tarda
a la tarda
a la tarda
a la tarda
a la tarda