Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio Desbend.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.fm, Ràdio Desbend.
Avui arrenquem El refugi de dimarts 22 de juliol amb l'espai d'actualitat 360.
Les notícies destacades a nivell global i municipal, tot seguit la càpsula, la cançó destacada del dia.
I també a la primera hora parlarem de vins amb en Jordi Clavero, el nostre anòleg de confiança.
Tot seguit, a la segona hora, avui ens visita l'Amèrico per parlar de cultura pop i de videojocs.
en aquest tercer capítol de l'Espacial Estiu que estem fent.
I tot seguit tindrem veus d'emigrants a l'espai d'entrevista amb en Jordi i la Consol.
Esperem que estigueu bé, que tingueu l'aire condicionat el ventilador encès.
I ara sí, pugeu el volum del transistor perquè comença El refugi d'avui dimarts.
Benvinguts.
Actualitat 360.
Les notícies a prop teu.
El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat aquest dimarts el canvi de denominació del municipi
per una versió bilingüe i la forma València, amb l'accent a la E, amb accent tancat en aquest cas,
per la denominació en valencià.
La denominació de...
La Comissió de Cultura de l'Ajuntament de València, amb el suport del PP i Vox,
ha donat llum verda a una proposta perquè el nom oficial de la ciutat passi a ser bilingüe.
València a València, a proposta del partit d'extrema dreta.
En aquest cas, no contindria accent.
El procés s'ha traslladat aquest dimarts al ple municipal
per iniciar l'expedient que requereix majoria absoluta.
Un cop aprovat, s'obre un període d'exposició pública de 20 dies hàbils.
Així s'enviarà al Consell de Generalitat per ratificació definitiva segons la normativa actual.
La decisió es fomenta en un estudi signat per l'acadèmic Abelard Saragosà,
que defensa l'accent tancat perquè, segons ell,
s'ajusta a la pronunciació tradicional i majoritària entre els residents.
El debat del ple ha estat tens.
L'oposició de Compromís i Socialistes critiquen que la denominació bilingüe
suposi un pas enrere per al valencià.
El PSPB i el PSOE han criticat que la comissió hauria de paralitzar el canvi
i acusar PP i Vox de generar un debat que divideix la ciutadania.
I marxem a parlar d'una notícia en ple directe perquè ella estudia que el govern
es personi en el cas Cerdan per les obres de DIF a Sant Feliu del Llobregat.
En la compareixença al Parlament, el president de la Generalitat ha reiterat que ni el govern ni el PSC
tenen cap vinculació amb la trama de comissions il·legals del cas Coldo.
Quinze dies després que Pedro Sánchez comparegués al Congrés per donar comptes del cas Cerdan,
Salvador Illa s'explica aquest dimarts a la tarda al Parlament.
A petició de Junts es votarà la compareixença,
tot i que va ser el mateix president de la Generalitat qui va demanar compareixer.
Podeu seguir en directe aquesta compareixença pels canals de confiança.
Illa ha començat la intervenció explicant que en conèixer l'esclat del Cas Cerdan
la seva primera reacció va ser de sorpresa, decepció i ràbia.
El president de la Generalitat també s'ha referit a la reacció del president del govern espanyol,
Pedro Sánchez, de que ha aplaudit les disculpes i les mesures proposades.
Illa ha qualificat la reacció de Sánchez de contundent, rotunda i ràpida.
I acabem parlant dels mussos d'esquadra que han detingut 5 persones
per una agressió transfua a Barcelona.
Els fets van tenir lloc el 25 de juny al barri de Sant Antoni de Barcelona,
quan la víctima es va citar amb un dels agressors a qui coneixia prèviament.
Per sorpresa s'hi van presentar 4 persones més que la van agredir violentament
a cops de puny i puntades de peu i la van arrossegar.
Els autors dels fets, 3 dones i 2 homes d'entre 20 i 34 anys,
van enregistrar l'agressió amb els telèfons mòbils
amb la intenció de difondre-la a les xarxes socials.
Arran de la investigació, els Mossos d'Esquadra van detenir la setmana passada
els 5 presumptes agressors a Barcelona, Sabadell i Ripollet.
7 minuts per dos quarts de 6 de la tarda és moment de repassar les notícies de Caire Municipal.
El dimecres 30 de juliol tindrà lloc una nova edició del Vuitantes Party,
una de les activitats més esperades de la festa major organitzada per l'associació Sub-60,
la festa arriba a la tercera edició i es consolida com un esdeveniment de referència
per a una generació que, segons els organitzadors,
estava una mica òrfana d'activitats dins de la festa major.
L'acte celebra de 9 a les 3 de la matinada
i, en aquest cas, l'organització preveu una assistència similar a la d'anys anteriors.
Sentim els responsables d'aquesta activitat.
Sentim a Carles Rius, Carles Palau i Toni Méndez.
Tenim la zona de fotocoll.
Dintre del que és la fotocoll hi ha un fotocoll que teníem l'any passat i el primer any també
i que la gent pugui fer-se fotos divertides, amb perruques, amb mulleres,
amb una mica de cadascú sofà.
La seina sí, però realment hi ha dues persones de l'associació allà cuidant de cadascú,
perquè no es trenqui alguna cosa perquè també tenim un vehicle per allà.
Musicalment, la ballada estarà liderada pel DJ Carlitus i DJ Oscar,
que punxaran una selecció eclèctica, en aquest cas, de temes dels anys 70, 80 i 90,
i fins i tot alguna cançó actual.
També es preveu la possible participació sorpresa d'Excel Pí,
que farà el pregó i podria sumar-se a la cabina per fer una sessió musical.
Tot plegat respon a una evolució del format inicial,
que era més purista dels anys 80,
però que ara es vol adaptar al públic més divers i intergeneracional.
I acabem parlant de les entitats de Sant Just d'Esvern,
que estan convidades a participar un any més en el projecte Prenentatge i Servei APS,
que es desenvoluparà durant el curs vinent amb l'alumnat de quart d'ESO.
La crida impulsada conjuntament per l'Ajuntament i els centres educatius de secundària del municipi
estableix com a data límit per presentar propostes l'1 de setembre.
El projecte APS combina l'aprenentatge acadèmic amb una acció real de servei a la comunitat.
Té una durada aproximada de 20 hores,
de les quals 10 es dediquen a col·laborar activament amb entitats o serveis locals.
I acabem, com sempre, aquest espai amb l'efemèria del dia.
Avui estem a 22 de juliol
i repassarem una mica el calendari per veure què podem trobar d'interès.
Avui volem destacar-vos el Dia Mundial del Cervell
i també el Dia Europeu en Memòria de les Víctimes de Delits d'Odi.
Ara sí, després de l'efemèria del dia, passem a l'espai musical del programa.
La càpsula. Música sense límits.
I avui us portem una cançó molt especial de Blaumut que es diu Pam Bolissal
i que per mi dic que és especial perquè la recordo de la meva infantesa,
d'escoltar-la, de cantar-la.
Jo crec que s'ha consolidat com una de les cançons catalanes contemporànies més importants
i en aquest cas, sentim ara, aquí, Blaumut.
Fes una foto del terrat
que des d'aquí es pot veure en Mart.
La roba estesa, el meu agost, un camp d'espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme elemental, un mar d'antenes i animals.
Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus.
Esmorzarem, pam, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixa endavant de la ciutat la tarda és llarga i potser més,
molt més la nit.
Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus.
El meu secret subtitulat, camins d'arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps.
Un biorritme elemental, un tros de vida artificial.
Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus.
Esmorzarem, pam, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixa endavant de la ciutat la tarda és llarga i potser més,
molt més la nit.
Fins demà!
Un autor al refugi
Avui, a l'espai un autor al refugi, Michael McDowell.
Michael McDowell va néixer l'1 de juny de 1950 a Alabama.
Aquest escriptor i guionista nord-americà va començar a escriure novel·les de terror cap a finals dels 70,
on la seva obra més reconeguda ha estat la saga Blackwater.
Durant la seva carrera literària va utilitzar dos autònims, Axel Young i Nathan Aldine.
En el seu treball com a guionista,
destaquen especialment els seus treballs juntament amb Tim Burton a Vitalchus o Pesadilla antes de Navidad.
MacDowell va morir de sida l'any 1999, deixant inacabada la peça Les voces del silencio,
que completaria Tabitha King.
A continuació, un parell de fragment de les seves obres.
El dique, Blackwater 2.
No sacaba las cenizas después de las 3 de la tarde para que no hubiera una muerte en la familia.
Nunca barría pasada la anochecer para no echar la buena suerte por la puerta.
No limpiaba el día de Año Nuevo para no tener que limpiar un cadáver el año siguiente.
Lluvia. Blackwater 4.
Y sin embargo, las cosas nunca salen como uno espera.
Pero eso no importa. No importa lo más mínimo.
Sister y Miriam tenían razón.
No importa lo que hayas tenido que pasar.
No importa lo que hayas hecho o sufrido.
Ni tampoco los errores que hayas cometido.
Por terribles que fueran, no importa que te rindieras cuando debías perseverar.
O que perseveraras cuando debías haberte rendido.
Ni tampoco que sucedieran cosas que te hicieran infeliz.
No puedes desear que tu vida sucediera de otra forma.
Un autor al refugi. Michael McDowell.
El refugi recoman.
I tornem a estar aquí al refugi.
Recomana un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia.
I molt més a l'abast de tothom.
Catalunya. Catalunya és molt més que pobles i ciutats.
És tot un territori ric en paisatges naturals que et deixaran sense paraules.
Si ets amant de la natura i busques desconnectar amb una bona caminada, aquí tens una selecció d'excursions de muntanya que no et pots perdre.
I comencem el nostre viatge a Montanyenc a Montserrat.
Concretament a Sant Geroni, situat al punt més alt de Montserrat.
Sant Geroni ofereix vistes espectaculars que abracen tota Catalunya.
El camí es pot iniciar des del monestir i transcorre per roques espectaculars, boscos i trams de graons amb bones vistes.
I on es troba? Doncs al parc natural de la muntanya de Montserrat, accessible en cremallera o funicular des de Monistrol.
I marxem al Pedraforca, una de les muntanyes més icòniques de Catalunya.
I és que hi ha rutes per a diferents nivells, des de travesses més exigents fins a opcions més assequibles per gaudir de l'entorn.
I la podrem trobar a la Serra del Cadí, dins del parc natural del Cadí Muixeró al Berguedà.
I la tercera opció que avui us oferim és la de la ruta dels set gorcs a Cap de Bànol, en aquest cas, ideal per qui busca una excursió refrescant a l'estiu.
Aquesta ruta et porta per diversos salts d'aigua i gorcs naturals on pots banyar-te.
Un paisatge verd i ple de vida que ens dona aquesta desconexió tan desitjada i també aquesta connexió amb la natura que tant ens fa falta i que tan poc a vegades busquem.
Perquè moltes vegades amb els tràfegs del dia a dia no tenim temps de desconnectar i de connectar amb la natura.
I en aquest cas, doncs, aquesta ruta dels set gorcs ens dona aquesta oportunitat tan buscada.
On ho trobem, doncs, com dèiem, a Cap de Bànol, a la comarca del Ripollès, trobarem aquesta ruta dels set gorcs.
I una de les meves preferides, la Vall de Núria, un clàssic familiar ideal per fer amb nens.
L'excursió fins a Núria ja és una aventura que, doncs, ens encanta, no?, aquesta aventura amb cremallera.
Des d'allà també es poden fer diverses caminades de diferent dificultat envoltades d'un paisatge d'alta muntanya espectacular.
I la trobareu, doncs, a la Vall de Ribes, dins del Pirineu Oriental.
I marxem al Congost de Montrevei, una de les caminades més impressionants pel seu pas estret entre parets de roca i el riu Noguera.
En aquest cas, doncs, el riu Noguera-Ribaragursana ens dona aquesta meravellositat, no?, que dona als rius
i que també dona, doncs, aquesta imatge tan bonica del Congost de Montrevei.
Hi ha trams amb passarel·les de fusta i també, doncs, vistes vertiginoses, però segures.
Això ja us ho dic d'entrada. Aquella gent que pateix una mica més dels vèrtics, doncs, que sàpiga, doncs, que no hi ha problema, que ho poden gaudir igualment.
Es troba, en aquest cas, entre Catalunya i Aragó, el Pallars-Lluçà.
Una opció, doncs, de muntanya que també ens agrada i és una opció que també volíem apropar-vos aquí a l'espai del Refugi Recomana.
Marxem ara a taga de les Ribes de Freser, una ruta assequible per fer un matí o una tarda,
però amb una vista panoràmica extraordinària del Ripollès i del Pirineu.
L'últim tram és una pujada que val molt la pena i és sortint des de Ribes de Freser al Ripollès.
Com veieu, fer excursions per Catalunya no només és una manera saludable de passar el temps,
sinó també una oportunitat per descobrir racons increïbles del nostre territori.
Doncs ja ho sabeu, agafeu les botes, la motxilla i deixeu-vos sorprendre per la natura més propera.
Fins aquí, el Refugi Recomana d'avui especial Excursions de Muntanya.
El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim al Refugi.
Avui parlem del món del vi amb en Jordi Claver, el nostre anòleg de confiança,
el qual salvem a continuació. Jordi, bona tarda, com estàs?
Bona tarda.
Amb una mica de mal de cap i no per ressaca.
Ah, val. Si no és per ressaca, et perdonem.
Et perdonem. Home, perquè no, el que no et perdonaria és que haguessis obert una ampolla de vi sense mi.
Això sí que no t'ho perdonaria.
Què t'anava a dir? Tinc una anècdota.
Explicar-te que està fora d'aquí, oh, que fliparàs, fliparàs.
Mira, l'altre dia vaig tenir els meus pares a dinar a casa
i el meu pare va portar, i t'ho juro que t'ho estic dient en sèrio,
una ampolla de xerès.
De xerès? Ostres.
De xerès.
Com es deia?
Ostres, no me'n recordo.
Ja t'ho diré.
Sempre t'ho jo, eh?
Et passaré una foto.
Crec que és d'algun dels que vam parlar.
I amb què el vau acompanyar?
Amb els postres.
Amb els postres? Ostres, bueno.
Clar, però era un xerès, clar, és que no t'he explicat la millor part de l'anècdota.
Era una ampolla que conservava de casa de la meva àvia,
que potser aquella ampolla tenia 20 anys.
Ostres.
15 o 20 anys.
Clar, l'ampolla estava reduïda bastant,
s'havia reduït bastant el líquid, diguéssim,
perquè clar, amb el temps es va reduint,
i també ens vam trobar que el tap s'havia fet malbé
i ens va costar obrir l'ampolla.
Sí, sí.
Un cop oberta vam haver de colar-ho,
perquè ja saps que a vegades poden quedar restes del tap o del que sigui, del suro.
O del poço que es fa a baix.
O del poço.
Sí, els sediments.
Exacte.
I el vam colar i el tinc a la nevera de casa,
que si vens un dia d'aquests el tastaràs.
Clar, si allò és una joia, eh?
Sí, sí, està bo.
Està bo.
I mira que han passat anys, eh?
Però aquell vi està molt bo.
Home, és que aquests vins es conserven molt bé amb el temps,
i, a part, si pots donar un plus de valor afegit
si el tens durant un temps a la teva bodega personal de casa.
Totalment, totalment, sí, sí.
Bé, una anècdota curiosa que també et volia compartir.
Molt bé, doncs ara sí, passem a parlar del tema d'avui,
perquè sembla que aquesta tarda ens anirem al nord de la península ibèrica.
Sí, exactament.
Ens anem a Galícia.
Has estat a Galícia?
Sí, tant. L'any passat.
Si menja bé i si veu bé, eh?
Oh, s'està molt bé a Galícia.
S'està molt bé.
S'està molt bé.
S'està molt bé.
I sobretot a l'estiu.
La temperatura és meravellosa.
La temperatura és meravellosa.
I també dir-vos una mica que...
Anem a explicar, no?, com van començar els inices allà, no?
I tant.
Perquè també té uns orígens antics,
i aquí a la vinya, doncs, com ens imaginem, no?,
a la península, la majoria de llocs on ha arribat,
és de fa més de 2.000 anys, no?, la primera data.
Gràcies als romans, que van introduir i estendre el cultiu de raïm.
Especialment a zones com la Ribera Sacra,
que aquesta és molt famosa,
perquè es planten les vinyes amb pendents molt vertiginosos,
que donen el riu Sil.
No sé si et sona la viticultura heroica.
Doncs no, la veritat.
Doncs la viticultura heroica fa honor al seu nom,
perquè és heroica.
O sigui, t'hi pots caure i et pots matar.
Ostres!
Seurà que hi ha hagut bastanta gent fent aquesta viticultura
perquè és arriscada,
perquè són pendents on està el riu Sil,
i es diuen els carretilleros,
que són uns vendimeadors
que agafen el raïm
i no poden allà passar un tractor.
I això ho fa la gent,
us heu d'imaginar en caixes de vinculos,
que les puja i les baixa
per la pendent del que seria Ribera Sacra
cap a vaixells del riu Sil,
perquè en aquella zona,
degut a la infraestructura,
a vegades s'havia de transportar
amb un vaixell
quan es feia la barema,
o es feia també al mateix aller el vi.
I això dona que també
que aquell raïm sigui molt més car al quilo.
Allà el quilo es paga potser dos euros,
aquestes zones,
perquè és més difícil d'acollir
i també perquè hi ha menys producció.
Molt bé,
i què més ens has explicat
d'aquesta terra tan meravellosa?
Que a l'edat mitjana,
a Gràcies al Monestís,
sobretot al Camí de Santiago,
va afavorir bastant les tècniques
d'intercanvi i de prestigi del vi gallec,
o sigui que està bastant relacionat una mica
amb tradicions també
de l'edat mitjana i de monestís.
I cap al segle XVIII i el segle XIX
va haver-hi molt de comerç,
sobretot en zones com Anglaterra i Amèrica,
també degut a les grans immigracions
de gallecs que van haver-hi allà,
que en diverses zones del món
els espanyols els coneixen com a gallegos.
i també va haver-hi un declivi degut
a que tots sabem,
el mildiu, la filoxera, l'oïdi,
van bastar moltes vinyes
i moltes terres es van abandonar
o es van destinar a altres usos agrícoles.
Un dels problemes,
que n'hi ha també a Galècia,
sobretot,
és que n'hi ha molts minifundis.
I què és això dels minifundis?
Són petites parcel·les
que són de diversos propietaris.
I això a vegades impedeix molt
créixer els cellers,
perquè potser tenen 3 hectàrees
i veus que una part de l'hectàrea
allà en el mig de les vinyes,
aquelles vinyes estan abandonades.
I és perquè és d'una família.
I entre els familiars
que viuen a diverses parts del món,
se l'han de repartir,
aquelles vinyes no s'han posat mai d'acord
i allò s'ha deixat abandonat allà.
Ostres, que curiós.
Us ho puc dir personalment
perquè he estat a Galècia
i m'han explicat això
i ho he vist amb els meus propis ulls.
I és un dels problemes que tenen
de cara a expandir-se
els cellers petits o cellers grans
quan han de comprar vinya.
Per això molts cops
compren directament
a molt petits productors,
però molt petits.
Galícia és el territori
que ha triat el Jordi Clavero
pel espai d'avui del món del vi.
Recordem que Galícia
es troba al nord-est d'Espanya
i que té forta influència atlàntica.
I ara el que hem de fer
és parlar del clima
perquè és també una de les qüestions
més importants
d'aquesta comunitat autònoma
i també segur que ha d'influir
d'alguna manera els vins.
Sí, el clima influeix molt
en els vins de Galícia.
Per entendre'ns,
bàsicament és un clima atlàntic humit
amb pluges bastant freqüents
i estius suaus.
Bé, amb el canvi climàtic
entenem, no?
Que sempre pot haver-hi, no?
Uns dies que faci molta calor.
I també algunes zones d'interior
com Ribé Sacra
que tenen un clima més continental
però amb una influència oceànica.
predomina la viticultura heroica
per la dificultat del terreny.
També dir-vos
que degut a aquest clima atlàntic
i que el fruit no madura
de la mateixa manera
que en el clima mediterrani
que tenim a la majoria
de la península
allà es fa una segona fermentació
que és la fermentació melolàctica.
Què és això?
Per entendre'ns una mica.
T'ho han explicat algun cop, Dani?
No.
La fermentació melolàctica
vindria després
de la fermentació alcohòlica
que fan tots els vins.
I aquesta fermentació
serveix per canviar
de l'acidesa màlica
a la làctica.
La màlica, perquè m'entenguis,
t'has d'imaginar
que és l'acidesa d'una poma verda.
Quan menges una green,
una poma d'aquestes verdes molt àcides,
doncs allò seria l'acidesa màlica.
D'acidesa màlica.
I fent aquesta fermentació,
la rebaixen a l'acidesa làctica,
que seria la del iogurt.
Quan menges un iogurt,
és una cosa que és àcida,
però té una acidesa més lleugera.
I el que fan amb això,
doncs rebaixen l'acidesa
perquè no sigui tan verda
ni tan punxant.
I per això,
quan et veus un albarinyo,
un codillo o una treixadura,
és un vi que acostuma a ser
bastant fi i bastant fresc.
si no haguéssim fet aquest procés,
seria un vi desequilibrat,
que costaria molt de beure
i que tindria un excés d'acidesa.
Per això es fa aquesta fermentació a Galícia.
Interessantíssim.
Interessantíssim saber aquesta existència
de la fermentació que fan també
de forma emblemàtica allà a Galícia,
que li dona també un punt, no?,
als seus vins molt característics.
Exacte, sí,
que són vins blancs i fins albarinyo,
sempre es diu, no?,
això li queda clar a la gent.
Doncs vinga,
fem un canvi de terç,
també musical,
perquè ara volem parlar-vos
de les denominacions d'origen.
Sí, exactament.
Hem d'explicar als oients
que normalment
em poses una cançó
per acompanyar
els nostres viatges
enològics.
Sí, sí.
Però avui no hi ha hagut cançó al guió.
No ho sabia, eh?
I jo he improvisat.
Em feia mal al cap
i no sabia què posar.
Saps qui són aquestes?
Les xungueires?
Les tan xungueires.
Xungueires no.
Xungueires és de xungullo, crec.
Ah, potser bé.
Són les tan xungueires.
És un dels grups
més emblemàtics
de Galícia
i que van participar
al festival de Vinidon Fest
fa uns anys.
Sí, sí, sí.
I, bueno,
són molt estimades
arreu d'Espanya
i tenen una música meravellosa.
És que ser para querer
valla una ignorancia
i ara que estem ja
ubicadíssims a Galícia
anem a parlar
de les denominacions
d'origen gallegues.
En concret,
5.
I comencem
per Ries Baixes,
la reina del blanc gallec.
Sí,
bàsicament és
la reina del blanc gallet
perquè la seva varietat principal
tothom la coneix.
La coneixes tu també, Dani.
I tant,
ens encanta.
és l'albariño
i podem destacar
algunes zones
com
Valdo Salnés,
Conda Otea,
Orrosal,
Sotomayor,
Ribera d'Ulla
i té uns vins blancs
molt frescos,
cítrics,
florals,
amb bona acidesa,
perfectes
sobretot
per
maridatges
amb marisc
i peix
i també, bueno,
hi ha altres varietats
que també es convenien
amb l'albariño
que són
la treixadura,
la loubreira
i la caïño blanco.
Alguna curiositat?
Doncs
el Valdo Salnés
és considerat
el bressol
de l'albariño.
Molt bé.
Doncs
marxem a una altra
denominació d'origen,
en aquest cas
el Ribeiro,
que per aquella gent
que no el conegui
també és un vi espectacular.
Sí, sí,
és una denominació d'origen
que també
té bastanta història
des de
l'edat mitjana
en concret.
La veritat principal
aquí no és l'albariño
sinó
és la treixadura
que és la reina
i també tindríem
la godello,
l'albariño
i la torrontés
que alguns
es pensen
que és argentina
però no,
és de Galícia.
Com sempre
un gallec
va emigrar allà,
va portar la varietat
i els argentins
s'ho han fet seu.
Molt bé.
Els estils de vins
són uns vins blancs
amb cos mitjà
una mica més de cos
que a ries baixes
elegants
amb notes florals
i de fruita blanca.
també s'hi fan
alguns vins negres
amb la
la feinllau,
la sudson
i tradicionalment
és coneguda
pels seus vins
de taverna
que se li diu
vino d'un país
que avui
molts estan
elaborats
com si treballessin
amb vins
de molta alta qualitat.
Abans
estaven pitjors
considerats
però han evolucionat.
Bye bye
que te levo demo
bye bye
que te bailo
bye bye
que te levo demo
marcho de carnaval
Ens agrada aquesta música
o què?
Bueno,
és que
jo no soc molt fan.
No ets molt fan?
No,
per això potser
tampoc
he pensat
en posar-les.
Potser hagués posat
el Fito Fitipaldi
que sé que és d'allà.
El Fito és gallec?
Sí,
diria que és gallec.
Diria que és gallec.
Tu ves fent la teva
i jo aniré fent la meva
d'acord?
Tinc dos deures.
Un,
corroborar que Fitipaldi
sigui gallec
que jo crec que és basc
però ara ho corroborem
i a veure qui guanya.
I després també
et buscaré una altra música
a veure si t'agrada més que aquesta.
Però tu mentrestant
si et sembla
vés explicant als nostres oients
la ribeira sacra.
Vale,
doncs és una zona
de viticultura heroica
amb vinyes
amb costers llargs
dels rius del Sil i Minyo.
Són rius
que tenen
que tenen un bon caudal
no són com
els nostres rius
i està coneguda
sobretot
pels seus vins negres
de Mencia
però també
per alguns blancs
molt especials.
Recordar-vos
que la Mencia
és del Bierzo
que
l'he considerat
com a Castilla i Lleó
però pràcticament
podria considerar-la
com Galícia
perquè
és bastant de símil
amb algunes coses
i
fa uns vins negres
que són de poc grau alcohòlic
amb poc cos
bastant
equilibrada
acidesa
i performada
i pot estar bastant bé
per prendre't un vi negre
a l'estiu
més fresquet
que no sigui
un cavernet
sovignon
o una carinyena
o un altre tipus
de varietat
que té molt més de cos
perquè els negres
no han de tenir
sempre molt de cos
i la Mencia
pot ser una altra opció
doncs
més favorable
de cara a èpoques
que faci més calor
el negre
no té
per què ser
sempre
a l'hivern
la varietat
blanca
de la zona
destacada
doncs
seria
la Godello
que la Godello
aquí té un perfil
molt diferent
del que trobem
a Val d'Horras
que
tens un perfil
més profund
i
per enllensir-ho
tindríem
també
Val d'Horras
que és
la terra d'or romà
i avui
un dels millors
Godellos
de la península
que
la varietat
d'estrella
bueno
com ja he dit
és el Godello
i fa uns vins blancs
estructurals
amb molta mineralitat
amb una gran
capacitat
d'envelliment
i és una de les zones
on el Godello
ha renascut
amb força
amb cellers
que aposten
per la criança
sobre lies
o amb fusta
el qual
li dona
una profunditat
li dona
que sigui
més ontuosa
que sigui
diferent
a altres vins blancs
i està bastant bé
també
ara
us parlaré
una miqueta
del que seria
Monterrey
que és la déu
més petita
i més continental
de Galícia
que està tocant
ja amb la frontera
de Portugal
que
la frontera
de Portugal
a Portugal
hem de recordar
que també
hi ha
algunes homilituds
amb els vins gallecs
degut
al que fan frontera
i també
amb els noms
de les varietats
perquè ells també
fan l'albarinyo
i també
fan alguns vins
bastant semblant
als gallecs
i hem de destacar
les mateixes varietats
els estintes blancs
en aquesta regió
són més càlids
però amb més frascor
de fruita madura
i amb un bon equilòbre
i encara
és molt desconeguda
i està
en plena
efervescència
les varietats blanques
les autòctones
de Galícia
no són poques
trobem
l'albarinyo
que seria
la de Ries Baixes
la treixadura
que es trobaria
sobretot
a les zones
de Riberyro
i Monterrey
la godello
que es trobaria
cap a Val d'Horres
Ribera Sacra
la Loureira
que es troba
cap a Ries Baixes
i Riberyro
tona branca
que es troba
amb Val d'Horres
i a Monterrey
i el Torrontès
que es troba
a Riberyro
en quina en quedo?
Doncs amb ninguna
perquè cadascuna
pot servir
per cada cosa
l'únic que
molts cops
són millors
si es combinen
ja que una
li dona més potència
a l'altra
és una mica
com la cuina
no sabries
en què ficar-te
sinó
què busques
exactament
quin plat
vols fer
doncs
si volem fer
un mono barretal
del barinyo
doncs
trobarem una cosa
si volem fer
un mono barretal
de l'albarinyo
trobarem altra cosa
tot i que els perfils
entre elles
són bastant semblants
i es combinen
molt bé
els copatges
tradicionals
doncs pots trobar
treixadura
Loureira
Torrontès
això
seria un copatge
sobretot de Riberyro
i estan guanyant
molt els vins
sobre lies
que les lies
són uns jabats morts
que ajuden
que el vi
guanyi volum
i complexitat
i també ara
s'hi fan més vins
en criança
ja que
donen vins
més elegants
i estan bastant
preuats
els vins
de la zona
ara
avui us he portat
en aquests últims
5 minuts
que us parlaré
una mica
d'una història
personal
d'un anòleg
d'allà
bueno d'allà
és de
de Léon
però
d'un anòleg
de Léon
que és el Riberyro
que està bastant
a prop de Galícia
i que fa un vins
d'aquests preuats
perquè m'entengueu
una mica
el que és el concepte
aquest
dels vins blancs
callets
envellits
enlies
i fins on pot arribar
internacionalment
que aquí
s'aconeix poc
i no
no es compren
aquests vins
no sé si
més o menys
t'obiques
Dani
del que t'estic parlant
si ho has escoltat
algun cop
d'aquest tipus de vins
sí
ho he sentit anomenar
però deixarem
que ens ho expliquis
que segur que ho faràs
millor que jo
no no no
no ho deia per intimidar-te
ho deia per si
algun cop
ja t'havia vengut
la moto
et veig venir
et veig venir
que em diràs
i què és
i jo aquí em quedaré
em quedaré
a quadros
em quedaré blanc
no sabré què dir
mira
m'ha sorgit
ho he pensat
ho tenien un llibre
i he trobat que en Raül Pérez
és una persona
que és originari
de León
és un dels anòlegs espanyols
amb major reconeixement
internacional
s'ha involucrat
en projectes
del seu vierzo natal
i a diverses zones
de Galícia
Astúries
Castilla i León
Rioja
i Sierra de Gredos
no és poc
és moltíssim
no n'hi do
el seu interès
sempre parteix
de la vinya
i de les veritats
autòctones
començant
per la Mencia
a la qual
indubtablement
va contribuir
a posar valor
que és una veritat
molt preguada
que podrien fer
un refugi
de la Mencia
la idea
d'Àries de Montalbo
que seria
el vi
va sorgir
el 1997
perquè buscava
un perfil
de vins diferents
del que hi havia
ja a les ries baixes
en aquell moment
un cop
va elaborar
la primera anyada
el 2017
va decidir esperar
5 anys
per veure si
realment
el vi
tenia consistència
l'elaboració
del 2019
és molt senzilla
per donar
tot de protagonisme
al vi
fermentació
i criança
d'un any
amb bota
per donar
fusta
i donar
un altre tipus
de perfil
aromàtic
a l'albarinyo
sense baton
i sense
trasbalsos
o sigui
que és un vi
que tindrà
sediments
segurament
els vins
que surten
del sol
sorrencs
sempre són
molt més
glicèrics
en què em refereixo
amb glicèrics
que són més
ontuosos
aquesta ontuositat
em marca una mica
l'acidesa
i fa que siguin
vins més amables
en boca
o sigui
serà un albarinyo
no tan ácid
ni tan fresc
sinó que estarà
entrelligat
entre l'entuositat
i l'acidesa
i des del punt
de vista aromàtic
no busca
tenir molta fruita
sinó tenir
un caràcter
més remarcat
amb la fusta
i tot el temps
que està tan vellint
i aquest pi
quant creus
que pot valer?
home
jo
tal com me l'has venut
jo diria
uns 50 euros
més o menys
50 euros
t'estic dient
que és una persona
reconeixuda
internacionalment
més
sí
sí
per fins quan arriba
el cuento xino
vale
vale
pensava
pensava que m'havia passat
de frenada
no
llavors què
100
no no
més
200
210 euros
210 euros
l'ampolla de vi
ho pots buscar
no t'he posat el guió
perquè volia fer
no no clar
jo he dit 50
jo he dit 50
dient
Dani t'has passat
un huevo
perquè normalment
els vins que ens portes
són de 15 euros
20 euros
algun de 30
quan vam estar a Argentina
sí que és veritat
que hi havia
algun de 90
sí
però normalment
els vins que ens portes
són assequibles
diguem-ne
aquest no
aquest no
aquest és una cosa
que normalment
la gent d'aquí
mai ho compra
això ho compra
els expats
clar
mira
ens queden
escassos segons
per arribar a les 6
i haig de tancar
dos temes
que teníem pendents
un
he canviat la música
he posat el sac de jamex
que crec que també és molt gallec
i dos
Fito
de Fito i Fittipaldis
és basc
de Bilbao
ho sento
però he guanyat
aquest repte
aquest mini concurs
que hem fet
res Jordi
una abraçada
cuida't molt
i amb vosaltres
ens sentim després
els bolletins
fins ara
me'n vaig indignat
que va
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Rafael de Ribot
Aquest hora
el govern espanyol
s'ha sotmet
al Congrés
a l'examen
més complicat
de l'últim ple
del curs
l'executiu
de Pedro Sánchez
espera
convalidar
el paquet
de mesures
per reforçar
el sistema elèctric
arran de la grana
pagada
però de moment
el PP evita
revelar
si facilitarà
que tiri endavant
Madrid
Albert Prat
bona tarda
Bona tarda
està en marxa
el plat fort
d'aquest ple escombra
l'últim ple
al Congrés
abans de vacances
el PP té
la paella
pel mànec
perquè tiri endavant
el decret
antiapagada
i aquesta hora
l'expectació
és màxima
perquè el debat
ja està en marxa
i els de Feijós
guarden el vot
tant el govern espanyol
com els sectors implicats
creuen els dits
perquè no decaigui
el paquet de mesures
la ministra
de Transició Ecològica
Sara Agessin
ha fet una crida
a la responsabilitat
És qüestió de minuts
que el PP agafi la paraula
just ara estan intervenint
els partits independentistes
Junts ha carregat
contra la manera
de negociar del PSOE
mentre que Esquerra
ha confirmat
que hi donaran suport
Albert Prat
Catalunya Ràdio Madrid
Més notícies
en Rosa Pujol
El president
de la Generalitat
Salvador Illa
ha replicat
els grups
de l'oposició
que li han exigit
al Parlament
garanties
que el cas Sardà
no l'afectarà
També ha defensat
la seva tasca
el govern espanyol
durant la pandèmia
Parlament
Jordi Corbalan
Bona tarda
Bona tarda
Interpel·lat pels portaveus
de Junts i d'Esquerra
Mònica Sales
i Josep Maria Jové
el president
s'ha compromès
a ser contundent
Si el seu nom
aparegués en algun moment
en alguna d'aquestes causes
el país es trobaria
davant d'un escàndol
de primer ordre
Què farà
si algun dels seus
surt a esquitxat?
Què farà
si apareixen coses?
Actua amb contundència
Total
Afecti aquí afecti
No hi ha un altre camí
El president
ha replicat
el popular Alejandro Fernández
amb una defensa
de la seva gestió
al capdavant
del Ministeri de Sanitat
Su decisión de prohibir
comprar mascarillas
a las comunidades autónomas
fue el socavón
a través del cual
se metieron
coldo
la chili
y compañía
hasta la cocina
No va entrar ningú
a la cuina
del Ministeri de Sanitat
defenso l'actuació
de tots els càrrecs
que jo vaig anomenar
i m'emociona
la feina que van fer
Jordi Corbalan
Catalunya
Ràdio Parlament
Polèmica
a l'Ajuntament de Barcelona
a causa
de les declaracions
del regidor
del PSC
Xavier Mercè
a l'últim
Consell Plenari
de Nou Barris
Mercè s'ha referit
a les federacions esportives
com una partida
de nazis
Sí, sí
esta es así
y una cosa
se llama federación
yo me las cargaría
todas las federaciones
de fútbol
y tal
pero existen
yo me las cargaría
son a partida de nazis
y perdón
me refiero a ellos
no a vosotros
pero existen
Davant la pressió
d'altres forces polítiques
i un comunicat
de denúncia
a més per la Unió
de Federacions Esportives
de Catalunya
Xavier Mercè
ja se n'ha retractat
públicament
Un accident
amb tres vehicles
implicats
ha obligat a tallar
durant una hora
i mitja
el tunnel del Cadí
i la carretera C16
en els dos sentits
a la marxa
L'accident
ha deixat una persona
ferida greu
que ha estat traslladada
a l'hospital
per Taulí de Sabadell
i tres persones més
que han estat ateses
pels equips de SEM
al mateix lloc
del sinistre
Els fets han passat
a un quilòmetre
de l'entrada
a sud del túnel
i per això
s'ha tallat el trànsit
per evitar
que els vehicles
es quedessin atrapats
a l'interior
Des de fa uns minuts
s'ha obert
un dels tres carrils
en direcció nord
i ja es permet
als cotxes
entrar al túnel
però el trànsit
continua tallat
en sentit sud
en direcció verga
El vehicle elèctric
per preu
continua sent inaccessible
per la majoria d'usuaris
Ho constata
un estudi
de l'associació
de venedors
Ganbam
i el portal
cotxes.net
Només dos
de cada 10 conductors
es comprarien
un vehicle elèctric
d'ocasió
una situació
que segons
Jaume Dalmau
periodista de cotxes.net
a poc a poc
va canviant
Mica en mica
aquest gap
que hi havia
entre el cotxe elèctric
i el de combustió
es va escurçant
en el cas del cotxe
d'ocasió
encara s'escurça més
i per tant
sí que continua
ventigent
evidentment
que no es pot comprar
un cotxe elèctric
perquè és car
però cada vegada
n'hi ha més
que se'l poden permetre
sobretot
per això que parlàvem
perquè està entrant
al mercat de segona mà
però també
sobretot
al mercat de nou
una nova generació
de cotxes
molt més econòmics
i els esports
amb la Jordina Terrem
el francès
Valentin
Paret Pentre
ha guanyat
la setzena etapa
del Tour
al Món 21
l'eslobeta
d'Eipo Gatchar
continua líder
a 4 minuts 15 segons
del danès
Jonas Vinguegor
Iris Tio
s'ha proclamat
campiona del món
en la competició
de sol o lliure
en el Mundial
de Natació
de Singapur
en la competició
de Baterpolo
la selecció espanyola
masculina
disputarà la final
després de superar Grècia
els penals
el blaurana
Alex Abrines
es retira
del bàsquet professional
als 31 anys
mentre que
Ricky Rubió
torna a la penya
per una temporada
en futbol
el Barça
ha fet oficial
que el Como
serà el rival
del Gampard
el 10 d'agost
a l'estadi
Johan Cruyff
l'equip de Flix
s'entrena a aquesta hora
pendent
de l'anunci oficial
del fitxatge
de Marcus Rashford
Javi Rodríguez
és el nou entrenador
de futbol
sala blaurana
per les dues pròximes
temporades
i la Copa
Ryder Cup
de golf
del 2031
es disputarà
el PGA
de Caldes de Malavella
és la competició
que enfronta
els equips
nord-americà
i europeu
Fins aquí
les notícies
Fins aquí
les notícies
i a partir d'aquí
l'última hora
de la Tarda de Catalunya
Ràdio
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informo
Mariona Salas Vilanova
Les entitats
de Sant Just
estan convidades
a participar
un any més
en el projecte
d'aprenentatge
i servei
que es desenvoluparà
durant el curs
vinent
amb l'alumnat
de Quart d'ESO
La crida
impulsada conjuntament
per l'Ajuntament
i els centres educatius
de secundària
del municipi
estableix
com a data límit
per presentar propostes
l'1 de setembre
El projecte
APS
combina
l'aprenentatge
acadèmic
amb una acció
real
de servei
a la comunitat
Té una durada
aproximada
de 20 hores
de les quals
10 es dediquen
a col·laborar
activament
amb entitats
o serveis locals
L'objectiu
és que els i les joves
coneguin
i participin
en iniciatives
del municipi
reforçant el vincle
amb el teixit associatiu
Des del consistori
i els centres educatius
es destaca
el valor pedagògic
i social
d'aquest projecte
i es fa una crida especial
a les entitats
que encara no hi han participat
perquè s'hi sumin
en aquesta nova edició
El dimecres 30 de juliol
tindrà lloc
una nova edició
de la 80's Party
una de les activitats
més esperades
de la festa major
Organitzada
per l'associació
Sub-60
la festa
arriba a la seva
tercera edició
i es consolida
com un esdeveniment
de referència
per una generació
que segons els organitzadors
estava una mica
orfana d'activitats
dins la festa major
L'acte
se celebrarà
de 9
a 3
a la matinada
L'organització
preveu una assistència
similar a la d'anys anteriors
on es van servir
fins a 500 litres
de cervesa
fet que indica
una participació notable
Hi haurà
dues food trucks
la xerrua
i una altra
pendent de confirmació
i una parada dolça
de xero cakes
per completar
l'oferta gastronòmica
A més
han previst espais
com el fotocol
amb perruques i ulleres
la presència
de la clàssica
Vespino
i una novetat destacada
una bola
de discoteca original
per recrear
l'ambient
de les sales
dels anys 80
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
El Club de Cards de Coixinets
de Sant Jús informa
que fins al 31 de juliol
es poden recollir cadires
a la Taneu de Sant Jús
per qui les vulgui
pel seu cart
Les cadires provenen
de la renovació
de la sala del cinquantenari
que actualment
estan obres
i es posen a disposició
de qui les vulgui aprofitar
La recollida
es pot fer
de dilluns a divendres
de 9 a 2
a la secretaria
de l'equipament
No cal reserva prèvia
però les cadires
s'entregaran
per hora d'arribada
fins a esgut a existències
Aquesta acció
permet als participants
de la cursa
reutilitzar materials
i millorar
la comoditat
dels seus vehicles
I això ha estat tot
Tornem a més informació
als butlletens horaris
i a l'informatiu complet
Fins ara
Fins ara
Avui al Refugi
Últim programa
de la temporada
de Videojocs
amb l'Amèrico
Amèrico
Bona i trista tarda
Com estàs?
Bona i trista tarda
Efectivament
A més has posat
la sintonia sencera
del Dragon Quest
que és una cosa
que a mi em posa
els pèls de punta
Aquesta música
sí, sí, sí
jo el dic molt de carinyo
I no sé
i ho ha fet tot
com molt emotiu
Què tal tu com estàs Dani?
Doncs molt bé
Trist i nostàlgic
perquè ara és el moment
en què vines enrere
i veus tota la temporada
que hem fet
tu a més a més
vas arrencar
el refugi
als vols d'ara de juliol
però de la temporada passada
perquè vas venir
com a convidat
a l'espai
de Friquis Miquis
d'en Xavi PSX
i a partir d'aquí
va néixer aquesta amistat
va néixer també
l'espai
i bé
doncs
d'alguna forma
en Xavi
no va poder continuar
aquesta temporada
amb nosaltres
ha agafat-ho el relleu
en comptes de ser
un espai setmanal
com ho era fins ara
va passar a ser
un espai quinzenal
ens hem anat veient
de tant en tant
doncs
per parlar de videojocs
per xerrar
d'aquesta indústria
i avui
doncs
ens hem d'acomiadar
perquè
totes les coses bones
doncs
tenen un final
i aquest és
el nostre final
com a mínim
de temporada
però
sembla doncs
que la temporada vinent
molt probablement
no podries continuar
amb nosaltres
per temes personals
de feina
evidentment
que a vegades
doncs
aquestes coses
doncs
passen
que comences
un projecte
amb moltes ganes
però saps
que en algun moment
doncs potser
l'has d'acabar deixant
i bé
nosaltres
estem molt agraïts
per haver-te tingut
aquí el programa
volíem també
doncs
tenir un espai
per xerrar
de tot
per recordar tot
una mica
i res
tant de bo
poguessis continuar
la temporada vinent
si no és així
doncs
nosaltres estarem encantats
de rebre't aquí
al programa
quan vulguis
i quan puguis
que això sempre
sempre és guai
les portes
de la ràdio
un cop s'obren
ja no es tanquen
per tant
aquí estem
sí
jo em sap molt de greu
realment
perquè jo també
és un espai
que he sentit molt
com meu
com casa meva
tu des del primer moment
em vas obrir les portes
de l'estudi
i és això
i crec que ha estat
un lloc molt xulo
on aprendre molt
jo he après moltíssim
la veritat
d'aquest mondí
jo a ràdio
em sento molt còmode
i sí
desgraciadament
el que tu deies
per qüestions laborals
no m'ho puc gestionar
jo no visc especialment
a prop de l'estudi
sí que és veritat
que he de fer un trajecto
una miqueta llarg
per venir
però bueno
fins ara
m'ho podia compaginar bé
i no m'importava venir
perquè és això
m'ho passo molt bé
però ara els horaris
són una mica diferents
i se'm fa molt complicat
i la veritat
és que
bueno
no
no m'ho puc compaginar
vaja
llavors doncs això
no
t'ho puc
confirmar
el 100%
perquè jo què sé
si em fan fora de la feina
o alguna cosa
potser
espere que no
potser puc tornar
clar
però idealment
per aquesta cosa
que necessitem diners
per sobreviure
doncs ja m'interessa
conservar-la
per tant
bueno
doncs
no és un adeu
és un fins aviat
no?
que diuen
però
però sí
bueno
és molt probable
que durant la
propera temporada
com a mínim
no em sentiu
per aquí
però bueno
molt llàstima
però nosaltres
repeteixo
en algun programa especial
que fem
en algun moment
en algun arrabat
que tinguis
de necessitat radiofònica
pots venir a fer aquí
les teves necessitats
vull dir
les necessitats radiofòniques
exacte
les necessitats radiofòniques
vull dir
això
m'ho estic fent a sobre
saps
necessito fer ràdio
perquè m'estic fent ràdio
a sobre
això ens passa
ens passa molt
els que fem ràdio
des de
jo faig ràdio
des de molt petit
i llavors
quan necessito
quan sento
com estic fent ràdio
doncs vaig a l'emissora
que s'està molt bé
ara sí
després d'aquesta intro
i deixant-ne aquesta nostàlgia
i tristesa
enrere
comencem
aquest programa
especial
aquest programa
d'acomiad
de videojocs
amb l'Américo
i Américo
què ha passat
al llarg d'aquesta temporada
perquè hem passat
tantíssimes coses
que si
ho haguessis de resumir
amb una frase
amb una paraula
com ho faries?
hòstia
amb una frase
amb una paraula
fixa't
jo havia portat
quatre conceptes
que crec que
podem tal
però em sembla guai
perquè crec que
el primer
és el que millor
resumeix
com tota la temporada
que crec que
els videojocs
són cultura
total
sí, sí, sí
això és com
la meva
jo crec que
el meu discurs
durant tots aquests programes
ha sigut una mica
venir a reivindicar
aquesta vessant
més cultural
més artística
més expressiva
dels videojocs
i ara també
una mica
el que volia
en aquest últim programa
de la temporada
com tu deies
doncs
venir a resumir
a concluir
que és això
que els videojocs
poden ser
i són de fet
tant cultura
com ho és
el cinema
la literatura
la música
o les arts escèniques
vaja
sí que és cert
que
doncs
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un
molt més jove
no té tanta trajectòria
com poden tenir
aquests que ha mencionat
però això no
no li treu
la rellevància
cultural
hem parlat
durant
durant bona part
de la temporada
hem parlat
en molts programes
doncs
doncs
d'això
no?
de perquè
els videojocs
són cultura
i fins i tot
d'algunes
iniciatives
no?
que d'alguna manera
intenten
doncs
reivindicar
aquest mateix
missatge
no?
hem parlat
de la Sant Jordi Jam
de les coses
que es fan
a Cotxeres
hem parlat
de la Cotxeres
de Sants
vull dir
hem parlat
de la Malaga Jam
i d'altres
Game Jams
doncs
que també
reivindiquen
aquest
aquest valor
així com
més expressiu
del medi
videolúdic
i no sé
jo crec
que ha sigut
una temporada
molt rica
també
a nivell
de parlar
de la història
dels videojocs
fins i tot
hem parlat
de la història
de la Game Boy
de la història
de la Nintendo DS
hem parlat
de la història
d'alguns gèneres
hem parlat
dels Walking Simulator
i de cosetes així
que també eren
com tal
no sé
crec que
ha sigut
una temporada
molt completa
vull dir
en el sentit
de tocar
diferents pals
perquè al final
i crec que això
és el que fa
sobretot
que els videojocs
i en cultura
és que tenen
moltes aproximacions
podem jugar
i no només jugar
sinó que podem
parlar
de com juguem
i mirar què juguem
des de moltes òptiques
que això és
com també
l'important
crec
quan ens apropem
a un medi cultural
així de ric
Sí
de fet
moltes vegades
quan em referia
a l'espai
de videojocs
m'he acabat referint
com un espai
on parlem
de la indústria
del videojoc
perquè no només
parlem
del videojoc
com a tal
sinó que
hem parlat
de totes
les vertents
perquè inclús
recordo
amb especial
interès
i carinyo
un programa
on vam parlar
sobre la indústria
a nivell econòmic
a nivell
de la situació
laboral
que hi havia
dins
de la indústria
hem fet
també
això
tocar
aquests pals
perquè a vegades
aquest tipus
d'indústria
s'han d'aterrar
una mica
nosaltres el que veiem
és el comercial
veiem la part més comercial
més de màrqueting
de
si els videojocs
que la gent
fa molts diners
amb els videojocs
perquè tenen molt d'èxit
o els videojocs
són
l'arma del diablo
que la gent
està allà
tot el dia
jugant a videojocs
i hi ha aquesta
concepció
que evidentment
és errònia
que el videojoc
és una cosa dolenta
i no té per què ser-ho
el que és dolent
és l'ús
que s'està fent
d'aquest videojoc
o
el control
la falta de control
quan agafes
una situació
en la que tu
estàs agafant
estàs desenvolupant
diguéssim
una dependència
cap a aquest videojoc
aquí és on està el problema
però no el videojoc en si
i tots aquests temes
doncs crec que
ha sigut interessant
poder aprofundir
poder parlar
poder materialitzar
una mica
tots aquests conceptes
però moltes vegades
això
ens quedem
en aquella part més superficial
del que és el videojoc
i no entrem
a aprofundir
a matisar
que realment
és una indústria
com qualsevol altra
com la indústria
del cinema
com la indústria
de l'art
com totes les indústries
que tenen a veure
amb el món
de la cultura
per tant
sí
el videojoc
és cultura
i aquí jo crec
que ho hem demostrat
sí
a més
fixa't
parles d'indústria
i jo crec que és un tema
molt interessant
aquest
que
és que
dins del videojoc
podem parlar
dels videojocs
com a
com a
bueno
com a artefactes culturals
no?
anava a dir com a productes
però no vull
plantejar-ho
com d'una
d'una òptica
tan mercantil
no?
en plan
podem parlar
de l'artfacte cultural
del videojoc
i podem parlar
de la indústria
que l'envolta
no?
que molts cops
no tenen per què
estar relacionats
aquest principis
de juliol
es va
va sortir la notícia
una notícia terrible
una notícia terrible
i que
bueno
i que
ha tingut molt
de recorregut
a xarxes socials
i a
bueno
i en general
a la premsa
especialitzada
en videojocs
que és que
Microsoft
l'empresa
que fa
la
Xbox
i que
s'encarrega
que té un munt
d'estudis
i un munt
de franquícies
importants
no?
dins de la indústria
d'aquesta
que
t'enestimem
i que
hem estat parlant
durant tota la temporada
va fer
doncs
ja dic
a principis del mes de juliol
9.000
acomiadaments
dins dels seus estudis
de desenvolupament
sí sí
aquests
acomiadaments
vull dir
ojo eh
en plan
permet-me que
remarqui un cop més
la
la xifra
9.000
acomiadaments
és a dir
hi ha molts pobles
a Catalunya
que no tenen
9.000 habitants
que no arriben
és que és molt heavy
seria la meitat
de Sant Just
gairebé
perquè aquí són 20.000
ara
seria gairebé
la meitat
de Sant Just
molt heavy
doncs
aquestes 9.000
persones
que van ser
acomiadades
que van marxar
a casa seva
venen
venen precedides
durant l'últim
any i mig
que Microsoft
ha arribat
a fer fora
gairebé
a 20.000
persones
en total
això doncs
crec que
no sé si ho hem parlat
en aquest capítol
o ho hem parlat
amb l'anterior
que doncs
aquesta
aquesta inèrcia
que tenia la indústria
dels últims anys
després del Covid
i bueno
doncs
també una dinàmica
molt recent
i molt
nociva
diria jo
d'adquisicions
d'estudis
no?
de Microsoft
ve i compra
no sé quin estudi
perquè faci jocs
per ells
o no sé què
no sé què
tal i qual
doncs
totes aquestes
ja dic
dinàmiques
al final
el que hem provocat
és doncs
aquests onades
d'acomiadaments
magius
que també
desgraciadament
la temporada
ha estat
marcada
doncs
per notícies
d'aquest estil
menys
menys il·lusionants
no?
diria
igualment importants
perquè
de nou
si volem considerar
els videojocs
cultura
també hem de parlar
d'aquestes coses
que passen dins
de la indústria
que els envolten
però que
evidentment
no són tan il·lusionants
com
el llançament
d'un nou Mario
no?
podríem dir
clar
no no
efectivament
sí sí
deies abans
que tenies
com quatre blocs
quatre paraules
has definit el primer
com a cultura
els altres tres
sí
doncs mira
el primer
és aquest que dèiem
que els videojocs
són cultura
el segon
jo et diria
que és que els videojocs
han de ser accessibles
hem parlat molts cops
de l'accessibilitat
dels modos de dificultat
te'n recordes
aquell programa tan interessant
molt xulo
crec que els videojocs
han de ser accessibles
a l'hora de jugar
però també a l'hora de fer-se
i a l'hora de desenvolupar-se
i per això també
hem tingut programes
o programes
on parlàvem
d'eines de desenvolupament
que feien
aquesta tasca
més accessible
de les Game Jams
de la figura
de la Game Jams
hem parlat
de la Sant Jordi Jam
de la Màlaga Jam
d'altres iniciatives
de l'estil
i és que crec
això
que al final
quan parlem
dels videojocs
com una
eina expressiva
i aquí enllaço
també amb el tercer punt
que era aquesta
que els videojocs
poden ser
més enllà
d'un entreteniment
doncs un mitjà
narratiu i expressiu
jo crec que aquestes dues
van bastant juntes
doncs ja dic
quan parlem dels videojocs
com a eina expressiva
reivindicativa
fins i tot
podem
és a dir
hem d'entendre
que no tothom
té molts cops
els
l'habilitat
o els coneixements
tècnics
per fer una cosa
tan complexa
com pot ser un videojoc
que requereix
disseny
requereix dibuix
requereix programació
requereix
narrativa
fins i tot
has de tenir
certes nocions
d'escriptura
per poder escriure
bé un videojoc
i l'interessant
i una cosa
que jo he volgut
també
portar aquí
és
que
existeixen
moltes eines
que ens permeten
o que ens fan
més senzilla
la cosa
d'una idea
que nosaltres
tinguem al cap
transformar-la
en un videojoc
molts cops
no ens donen
les idees
com a tal
és a dir
continua sent necessària
aquesta primera
xispa
d'inspiració
que després
acabem transformant
en una peça d'art
però
però sí que
és veritat
que ens donen
eines
o ens donen
recursos
per fer aquest procés
una cosa
més senzilla
més agradable
també
i on
el
el creatiu
té més pes
que el tècnic
que bé
molt bona reflexió
seguim
amb un altre
d'aquests termes
que ens portaves
estem fent
aquest repàs
de com
resumiríem
com descriuríem
aquesta temporada
de l'Amèrico
pel seu pas
aquí al refugi
l'espai de videojocs
una temporada
que ha sigut
supercompleta
i que ha sigut
coses com
per exemple
aquestes reflexions
que estem comentant aquí
sí efectivament
he parlat
ja del tercer punt
que deia
que en tenia quatre
el tercer
que era aquest
que els videojocs
poden ser un mitjà
narratiu
expressiu
reivindicatiu
havia apuntat aquí
per tant
aquest ja
el deixem
tatxaret
i llavors
tindríem
l'últim punt
de tots
que és que
i aquesta crec que és
una reflexió
molt important
també
és que
existeixen
molts tipus
de videojocs
i tots són igual
de videojocs
és a dir
hem parlat
durant aquesta temporada
molt de videojocs
independents
i doncs
això
hem parlat
potser d'experiències
més
personals
no tan comercials
o no tan mainstream
podríem dir
doncs
com per exemple
potser
un joc
de
Call of Duty
o els típics
que surten sempre
el FIFA
no sé què
el Fortnite
i tal
que
sí que és cert
que
normalment
quan parlem
de videojocs
pensem
sobretot
en aquests videojocs
però
no són els únics
que existeixen
no estic dient
que siguin
que estiguin
per sota
és a dir
en la conversa
cultural
dels videojocs
no crec
que hi hagi
tampoc
com
esblaons
una jerarquia
de
què és millor
o pitjor
no?
una cosa
mainstream
o una cosa
molt coneguda
o una cosa
a la que tothom jugui
no és menys cultural
potser
potser
més industrial
això sí
estem parlant
de la indústria
dels videojocs
evidentment
el Call of Duty
segurament sigui
molt més industrial
que un joc
que fa un noi
a la seva habitació
i que el puja
a internet
i que el juguen
als seus tres amics
evidentment
una cosa
és molt més industrial
que l'altra
però cap d'elles
és ni més cultural
tots dos són igual
de culturals
són igual
de peixes culturals
i tots dos
són igual
de videojocs
és a dir
crec que això
és una reflexió
important
que cal tenir present
quan parlem de videojocs
perquè
i aquesta és una
de les coses
més
que té una discussió
més llarga
dins de l'acadèmia
dins dels game studies
quan es parla
de videojocs
precisament
que és que
el videojoc
és un
el concepte
de videojoc
és un concepte
paraigua
molt ampli
és a dir
hi ha tantes coses
que entren dins
del paraigua
de la definició
de videojoc
que molts cops
és complicat
fins i tot
establir
els límits
on una cosa
deixa de ser un videojoc
hi ha pel·lícules interactives
per exemple
que d'alguna manera
es podrien considerar videojocs
hi ha videojocs
que
no
no accepten
cap interacció
amb ells
però tot i així
es consideren videojocs
hi ha videojocs
que es desenvolupen
amb l'objectiu
de no ser jugats mai
i tot i així
són videojocs
vull dir
dins d'aquest
dins d'aquest món
tan creatiu
tan estrafalari
que pot arribar a ser
l'acadèmia
dels estudis
i la part
com més acadèmica
del desenvolupament
però també
en el món
mainstream
i en el món
és a dir
comercial
també
durant els últims anys
han sortit propostes
molt alternatives
i que han sigut
igualment exitoses
per tant
si ens hem de quedar
amb una cosa
d'aquesta reflexió última
jo crec que és amb aquesta
que existeixen
molts tipus de videojocs
i que tots són igual de vàlids
i igual d'interessants
des de
des de la perspectiva
del jugador
i des d'aquí
doncs també
enllaça
clarament
amb
un d'aquests punts
que comentaves
que és de fer més
accessibles
aquests videojocs
al final també
si un joc
està pensat
des d'aquesta visió
i des d'aquesta mirada
d'obertura
també
el que és
el receptor
també ho rebrà
d'aquesta manera
clar
efectivament
molts cops
quan parlem d'això
el que deies tu
aquesta accessibilitat
a l'hora de fer videojocs
parlem
que si no és així
l'alternativa
que els videojocs
siguin accessibles
és
perdre
un munt
un munt
d'experiències
perdem
testimonis
de persones
que potser
ens podrien explicar
coses molt interessants
a través dels videojocs
parlem
perdem
representació
al final
si només
les persones
que tenen mitjans
per fer grans videojocs
els poden fer
es perpetuen
una sèrie
de narratives
i una sèrie
d'històries
que no són
les úniques
que existeixen
per tant
és molt interessant
que aquests mitjans
es democratitzin
perquè també
puguin sortir
diferents tipus
d'històries
ens perdem
moltes coses
al final
d'alguna manera
perdem els jugadors
si els videojocs
no són
accessibles
en la part jugable
però també
en la part
de desenvolupament
totalment
Américo
no sé si vols afegir
alguna cosa més
abans d'anar
tancant
però
nosaltres estem molt
agraïts
d'aquesta temporada
que ha estat una temporada
on no només
hem videojugat
sinó que també
hem après
ens hem educat
perquè els videojocs
per molt que la gent
a vegades
no s'ho cregui
també educen
i aquí hem après
hem après moltes coses
també en aquest espai
i t'ho volíem agrair
doncs jo volia acabar
fixat amb un agraïment
a vosaltres també
perquè
bueno
doncs
jo sí que és la veritat
doncs que
m'he volgut treballar
els prodrames
i tal
i jo m'ho he passat molt bé
però que al final
heu sigut vosaltres
qui m'heu donat
aquesta plataforma
per poder venir aquí
a parlar
de
hablar de mi libro
que deia que
sempre que vaig als llocs
acabo parlant
de la cosa
que a mi m'apassiona
que és
doncs això
els videojocs
per tant
doncs moltíssimes gràcies
per oferir-me
aquest espai
durant tota aquesta temporada
i jope
que animo a tothom
a jugar videojocs
a jugar-los concretament
però sobretot
a jugar-los amb curiositat
a fer-se preguntes
mentre jugues
hòstia
i això per què és així
ah
i doncs
hòstia
fixa't això
que xulo
ah
doncs anem a veure
què passa per allà
i si trobeu coses
que us agraden
dins del món dels videojocs
investigueu-les
busqueu coses semblants
tingueu aquesta
aquesta curiositat
aquestes ganes
de descobrir més
de no quedar-vos
amb el que ja teniu
sinó doncs
de continuar expandint
el vostre horitzó
perquè al final
així és com
nosaltres també creixem
i com nosaltres
d'alguna manera
ens desenvolupem
en el món cultural
que és lo xulo
en definitiva
viviu amb curiositat
sigui a la vida real
o a la vida que tenim
a través de la pantalla
Amèrico
una abraçada molt gran
cuida't molt
que vagi molt bé l'estiu
i ens escoltem
de ben segur
aviat
encara que sigui
per telèfon
una trucada
per veure com estàs
una abraçada enorme
cuida't
adeu
veus de migrants
i tornem a estar aquí
al Refugi
al magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
amb un nou espai
de veus
de migrants
amb en Jordi
i la Consol
família com esteu
bona tarda
molt bé
bona tarda
molt contents
molt contents
de rebre
la nostra convidada
que ja s'ha presentat
bona tarda
bona tarda
molt bé

prou important
l'Adida
que portes tu












en mind
groen
no la
who
great
Unos tomates pequeñitos, muy chiquitins.
Igual que las cebollas, las cebas, también lo cortamos en cortes de brunoise.
Lo ponemos aparte y después ponemos el agua en el fuego, en una cazuela.
Entonces lo ponemos en el fuego y después el agua empieza a hervirse.
Cuando vemos que las burbujas están por encima, echamos el cacahuete dentro, empezamos a molerlo, moverlo con una espátula, revolverlo, revolverlo.
Después de devolverlo, que ya se ha puesto bien, que ya se puede tocar y que el agua esté un poco suelta, echamos el tomate.
También ponemos la cebolla también y empiezan a hervirse dentro del agua.
Después si hay un condimento que llamamos el contriti, lo tenemos, es una hierba verde, un poco estrecho.
El contriti lo usamos mucho también en mi país, Guinea Ecuatorial, y que da sabor a las sopas, porque además de ser un condimento de más, también sirve para la hierba del té, que lo solemos hervir y tomarlo también, porque es muy buena para la salud.
Y le añades este condimento.
Y lo añadimos dentro.
Oye, mi mujer se ha enterado y lo va a preparar esta noche.
Sí, yo en cuanto salga, yo ya me he enterado de todo.
Comprar cacahuete, pero pelado, ¿eh?
Cacahuete pelado.
Cacahuete pelado, porque si no, si no, no, no, es que si no, igual lo echa entero.
Con cáscara.
Con la cáscara.
Entonces, cuando lo ponemos, todos esos ingredientes, ponemos un poco de sal, si tienes un, esto, pollo, pollo en trocitos de bronoas también.
Y también lo echas.
Lo echas dentro y después empieza a, o sea, dar la vuelta hasta que tenemos esto, la salsa de cacahuete.
Se puede comer con un arroz blanco.
Claro.
Acompaña bien, muy bien.
Se ha hecho acompañado con un arroz blanco.
El plátano, como lo tenemos en abundancia en mi país, Guinea Ecuatorial, ahí, porque es una tierra fértil.
Sí, sí, es verdad, muy tierra fértil.
Hay muchas comidas, pero el plátano, un poco semimaduro, si lo hervimos, también lo podemos comer con este plato.
O sea, es un plato favorito.
Perfecto, tomamos nota de este plato porque realmente debe ser bueno.
No lo habrás hecho tú solo una vez en tu vida, seguro que no.
Muchas veces.
Exacto.
Vamos a hablar de estas lenguas que decíamos, porque la lengua oficial, evidentemente, ya está clara, ¿no?
Es el español, pero además hay más lenguas.
Hay más lenguas que entre ellas la que tú hablas, ¿vale?
Sí, bueno, el español es la lengua oficial, junta al francés.
Es el único país del mundo en el cual francés y español son todos dos oficiales.
Y tu lengua es el fang, que es la que se habla en la mayor parte de Guinea, de ecuatorial, ¿no?
Porque ahí, si vemos el mapa de Guinea, prácticamente todo guineas habla el fang, que es una lengua que también hablan en Gabón y en Camerún y en el Congo, por lo que he podido ver.
Y mientras que luego en la zona de costa es donde se hablan las lenguas bubi, venga, que son varias lenguas diferentes, ¿no?
Pero el fang es predomina.
Y tú vives en una región que es Quentem, que es la zona noroeste, nordeste de Guinea, si no me equivoco.
Sí, te equivocas.
¿Por qué?
Te he equivocado, porque yo vivo en la capital.
Yo vivo en la capital.
¿En Malabo?
En Malabo.
En mi pueblo es el que llamamos Quentem.
Bueno, pero tu origen es de Quentem.
Entonces, mi origen es de Quentem, pero yo no nací en Quentem. Mis padres eran de Quentem.
Cuidado, los orígenes son los padres.
Entonces, el origen lo tienen mis padres, pero mis padres se trasladaron a la capital para vivir allá.
Entonces, nací en la capital y crecí en la capital. Así que vivo en la ciudad que se llamaba antiguamente, cuando Guinea era colonia española, la isla de Santa Isabel, de Fernando Po.
Pero bueno, aquí lo que cuentas son las raíces.
No, que las raíces son las dos padres.
Aquí cada uno reivindica lo suyo, ¿no? Aquí cada uno reivindica lo suyo, claro que sí.
Y la lengua, tú hablas dentro del fan, Alba, es un dialecto que es el propio de Quentem, ¿no?
Bueno, dentro de las lenguas hablo el fan. Hablo el fan, es el que hablo.
Por ejemplo, en mi país, cuando quieres saludar a una persona, en la mañana puedes decir un bolaná.
¿Un bolaná?
Un bolaná.
Así. Eso significa hola o buenos días. O puedes decir un bombabaquiri significa buena mañana.
Un bombabaquiri significa buena mañana.
Buena mañana.
Qué sonoro. Es que claro, no muy travíferú para cofaren malamén.
Yo tampoco.
A ver, ¿cómo es? Buena mañana. Buena mañana. ¿Cómo es?
Bon?
Bon.
Bon.
Bon.
Bon.
Bon.
Bon.
Bon.
Bon.
Bon.
Bueno, ¿no se apruebas?
Bueno, ¿no se apruebas?
Pero bueno, no se aprueba.
Con un cinco, con un cinco.
Sí, porque son con un cinquillo.
Con un cinquillo.
Pero nos estabas diciendo que se está perdiendo la lengua esta.
Sí, sí, porque los más niños que nacen ahora no tienen esta oportunidad para poder aprender
esta lengua materna, porque es una lengua madre que los niños deberían que estar aprendiendo,
pero ahora los niños que nacen ahora no quieren aprenderlo. Aunque los padres los hablen,
pero ellos no quieren adquirirlo. Tendrán que buscar una estrategia o en mi país, más
o menos, el gobierno tiene que ponerlo como una asignatura en las escuelas.
Sí.
En la escuela, más o menos, porque mientras que no se habla en la escuela o que no se
ponga como una asignatura en la escuela, ellos no podrían aprenderla fácilmente.
Si no se escolarizan, estas lenguas se pierden.
Bueno, pero ya sabemos que aquí también con el catalán hay mucho problema ahora, ¿eh?
Imagínate con el valenciano que encima han dicho de un plumazo que las quitan allá
y que se habla castellano.
Es decir, si nos metemos con todo esto, allí ellos van a tener también problemas.
En Guinea Ecuatorial, que ya si nos metemos en política, aquello debe ser un poco complicado,
un poquito complicado, los políticos también allá.
Hablábamos de que hay mucha corrupción allá, hay mucha corrupción allá aquí,
en muchos sitios, esto también.
Escúchame, el petróleo.
O sea, hay petróleo.
De hecho, dices, bueno, a ver, ¿qué exportáis?
Un exportador de petróleo, Guinea Ecuatorial, ¿a dónde va a parar ese dinero de la exportación de petróleo?
Eso no lo sabía el gobierno africano, ellos mismos sabían dónde se va el dinero del petróleo,
porque ese no es mi campo, más o menos.
No, no, es verdad, fíjate, es un tema que desconeixen perquè potser està tan tancat, ¿no?
Total, està molt tancat, es calla, no diguin res, evidentment.
Y després de l'agricultura, lo que tú comentabas también, hay, l'agricultura.
Sí, l'agricultura.
Banana.
Sí.
Banana, que llamáis aquí el plátano, banana, café.
Hay banano.
Café, cacao.
Café, plátano.
Hay banana, hay plátano.
Banana y plátano, igual que aquí, las dos cosas.
Alguno me quiere decir exactamente la diferencia fundamental, porque yo me lío.
Hombre, uno es como más grande, ¿no?
Yo sé que tengo que comprar plátano, pero no sé.
Mira, los más grandes lo llamamos plátanos.
¿Ves?
Sí, como aquí.
Pues aquí, ah, pues yo lo digo al revés aquí, ¿no?
Tanto la banana, las bananas y el plátano, los chiquitines, yo aquellos, hay de todo tipo.
El plátano es como más alargado, ¿no?
Y la banana es más...
Yo, yo, yo a veces me cuesta.
Para mí no, para mí es al revés, pero no sé.
Sí, sí.
Por eso...
Así es como...
Para mí es, la banana es la grande y el plátano es el pequeño, aquí.
Algo más pequeño, sí, también los hay grandes.
En tu caso, ¿cuál es la diferencia entre la banana y el plátano allí?
Vale, la diferencia que hay entre el plátano y la banana...
Sí.
El plátano es lo más grande y tienen, o sea, tienen las manos más largas, ¿eh?
Y las bananas los tienen un poco flacos, pero un poco largos.
Hay medidas de bananas, hay clases de bananas también.
Hay unas bananas que son largas, pero no son robustas.
No, claro.
Hay otras que son muy chiquitas, que son muy enanas.
Hay otras que son medianos, o sea...
Claro.
Pero vamos, el sabor, yo a veces me cuesta a mí un poco diferenciarlo, porque si me cierran
los ojos, igual me cuesta, ¿eh?
Porque, no sé, pero por eso he hecho la pregunta.
He visto que tú lo entendías más que nosotros.
Sí, sí, aquí hemos quedado en empate, ¿eh?
Para nosotros dos es una cosa, para ellos dos es otra cosa.
Sí, sí, sí.
Claro que sí, que aprendemos cada día.
Claro.
Oye, Malabo, súper turístico.
Súper turístico.
Como la ciudad de Jibló, es muy turístico.
La ciudad de Luba, Moca, que hace más frío ahí.
Es una ciudad, tenemos playas, arenas, unas playas muy bonitas, hermosas.
Sí, sí.
Así.
Es muy bonita.
Es mejor visitarlo un día.
Os espero en mi país para que podáis venir a hacer una visita turística.
Hoy sí, hoy.
Estamos, allá vamos.
Más o menos, hombre, ¿qué pasa?
Vamos a tu país ya.
Bien chulo sería, bien chulo, sí, sí.
Con la sopa de cacahuetes.
Exacto.
Y de postre ya sabéis que hay.
Ya, ya, ya, está claro.
Pero bueno, no, banana para vosotros dos y plata.
Y para el plato, no, exacto, exacto.
Bueno, y para todos los gustos.
Escúchame, pero no solamente hay las playas, hay también las zonas boscosas.
Sí.
Que se ve que es una maravilla.
Muy maravilloso.
Que ves el bosque virgen.
Sí, sí.
Encuentras sitios silenciosos, un ambiente muy calmado en la naturaleza, que solamente recibes
la naturaleza, el aire de la naturaleza, un sitio muy calmante, es muy bueno, que puedes
ir a tomarte un tiempo relajándote, o sea, meditando.
Es que, muy maravilloso.
Yo me parece, en tu país, allá en Guinea, la religión es la católica.
Bueno, ahora, primeramente es la católica, pero también aunque los musulmanes también
están ahí, mucho, muchísima gente que también están ahí como inmigrantes, pero...
O sea, allá están migrando los musulmanes.
Sí, sí.
Y también están con la lengua.
Hay diferentes, también están, están con la lengua, ellos hablan el francés, unos
hablan el inglés, o sea, están entremezclados.
Ya sabes que el único país en África que habla el español es Guinea Ecuatorial, entonces
ellos, para poder aprender el español, tienen que venir a mi país para que puedan, o sea,
aprender el español, porque a ellos les gusta el idioma.
Hablando el castellano les va mucho más mejor.
Piensas quedarte, piensas una vez solucionado que veas a tus hijas, que tengas ya un trato
ya más frecuente del que lo has podido tener, piensas quedarte aquí, piensas volver, ¿cuál
es el futuro inmediato, o un poco lejano, inmediato es el que tienes, ¿cuál sería?
Bueno, el futuro más o menos, que pienso yo, yo pienso, sí, llego de tener mis documentos,
tener un buen trabajo, y por qué no, no formar una familia, una nueva familia, aquí
en Barcelona.
Aquí me gusta Barcelona, pero si no tienes ningún trabajo, pues con el futuro ya podré
trabajar, por eso estoy en ello.
Bueno, es que hay un orden, ¿no?
Primero has venido aquí, pues de aquella manera que realmente con muchas dificultades,
estas dificultades ahora ya no son tantas, porque al menos tienes un refugio, tienes un
sitio donde dormir.
Bueno, aunque las condiciones no son totalmente tal como lo esperamos, uno llega de, o sea,
recibir golpes en la vida, cuando menos te los esperas, entonces, cada día hay que levantar,
se dice hay que levantar con, o sea, pintada de colores, y así también son los días, así
que el tiempo, ya lo dirá, el tiempo es la mejor cosa que encontramos en la vida, porque
si no tenemos paciencia, si no tenemos sueños, si no nos levantamos cada mañana, no podemos
hacer nada.
Entonces, la voluntad tiene que ser partir de nosotros mismos, porque si digo hoy no
puedo, tampoco puedo arriesgarme, entonces, hoy en día no podría conocer ni a mi gran
estudio, ni ninguna parte de Barcelona, pero cada día me levanto y digo, puedo, hoy es un
buen día.
Entonces, me levanto, me voy, con la cara alta, pintada, y llegar donde fuera yo, y así.
Está genial, María Rosa.
Esta mentalidad es importante.
Bueno, es muy importante, y a mesa, a mesa, a mesa, porque esa mentalidad te arribas.
Claro.
Porque, a eso, seguro que tú vas a hacer conmigo, vas a hacer conmigo, tú de entrada,
querías, decías que también te gustaría dar, incluso tú, dar clases.
Bueno, me gustaría ser voluntaria, para incorporarme también, porque hay muchísima gente de mucha
cultura aquí, me gusta aprender diferentes culturas, porque estoy en un país que hay
demasiadas culturas, entonces, desde una mañana he querido aprender diferentes culturas, y eso
me cae muy bien, entonces, de aquí a una mañana, un futuro mejor, o a partir de ahora, por
empezar también, si me ofrecen esta oportunidad, para poder enseñar también a la gente, para
que puedan adquirir el conocimiento que tengo yo, para poder ayudarles también.
¿Qué te gustaría enseñar exactamente?
Bueno, el castellano.
Sí.
El castellano me gustaría enseñar, porque hay mucha gente que les hace falta aquí,
y el idioma inglés también, hay mucha gente que también le hacen falta mucho aquí.
Pues sí, el inglés, ya te digo yo, que hace mucha falta.
Sí, per tot arreu.
Lo han comentado moltes vegades, pero sí, fa falta, fa falta.
Escucha, muy interesante, realmente, todo este entorno que dices toda la vida que tienes.
Una cosa, a ver, estamos hablando de África, espirituales negros, ¿sabes el espiritual negro,
el jazz, la música, esa voz, esa... ¿en qué manera está presente ahora?
Porque claro, aquí lo oímos todos en centros, en Estados Unidos, lo que es el jazz, lo que
es la voz aquella, el gospel, la voz aquella que sale de tan dentro, ¿no?
O sea, que te llega al alma.
Esto allí, en Guinea Ecuatorial, hay sitios donde se canta.
Si uno está allí, tú vas y oyes.
Sí, hay muchos sitios en Guinea Ecuatorial, como en los centros culturales.
Si vas en el centro cultural francés, en el centro cultural ecuatorianiano, vas a encontrar
a mucha gente ahí.
Hay programas que siempre lo organizan, entonces vas a encontrar a mucha gente.
Igual que también montan espectáculos, ya sea en el paseo marítimo, también es una
zona muy turística, ahí donde sale el aire puro.
Entonces, de vez en cuando montan espectáculos, montan esas músicas como el jazz, una música
lenta, culenta y así.
Doncs amb aquest viatge musical, amb aquest viatge gastronòmic i aquest viatge per Guinea Ecuatorial,
anirem tancant l'espai d'avui con sol, però volia agrair-li a la María Rosa que
ha venido hoy aquí al programa, porque cada historia que sumamos en la sección de
Beus de Migrants, es una historia que nos acerca más a las personas que habéis sufrido,
que habéis luchado por una vida mejor.
Y la verdad es que el hecho de que podáis venir aquí enteros, enteras a contar todo esto
delante del micrófono muchas veces no es fácil.
Y el hecho de que cojáis el toro por los cuernos que se dice aquí y cojáis este reto
y hagáis esto, pues es muy bonito también. Y agradecemos muchísimo que os habláis de
corazón y que nos contáis todas las cosas, intimidades, cosas que habéis vivido en los
últimos meses, que muy probablemente no han sido fáciles. Y os lo queremos agradecer
también, porque la verdad es que es un privilegio poder escuchar estas historias.
Gracias.
No sé si quieres decir algo. Ahora tienes el micrófono de aquí encendido, por si quieres
decir algo a la gente que te está escuchando, a tus amigos, familiares.
Vale.
O a tus hijas.
Exacto.
A mis hijas que ahora que me están escuchando, más o menos, les deseo que sean fuertes,
porque la vida no es fácil. Les invito también que puedan aprender de otras culturas, porque
es muy importante para toda la vida. Entonces también me gustaría escuchar un poco de la
música también de mi país, porque no lo he escuchado.
Por supuesto, por supuesto. Tenemos una canción aquí preparada para terminar el programa.
Tenemos una canción preparada que la vamos a poner. Consol, Jordi, muchas gracias por
l'espai d'avui y nos sentimos muy pronto. Adiós yao. Gracias.
¡Aleluya!
¡Aleluya!
¡Aleluya!
Cuantos pitados tienes tú. Dios es digno de perdonar. Ven a él y te alabará.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tamp?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!