El refugi
Aquí i ara comença El refugi
amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres!
Benvinguts i benvingudes al Magassin de Tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara, a fines 7 de la tarda,
estarem vosaltres aquí, a Ràdio d'Esvern.
El programa d'avui el començarem, com sempre,
amb l'Espai Actualitat 360,
on destacarem notícies com, per exemple, la de Trump,
que ordena suspendre l'ajuda militar ucraïna
després de la discussió amb Zelensky.
També parlarem, a nivell municipal, de Sant Jus,
que treballa en una guia local per prevenir els maltractaments
a les persones grans.
A l'espai musical del programa La Càpsula,
avui destacarem un clàssic del grup AHA,
Take On Me, una de les cançons preferides meves,
personalment, ja us ho dic, a mi m'encanta,
i avui ballarem aquest Take On Me d'AHA aquí,
a Ràdio d'Esvern.
També a la primera hora parlem de vins amb en Jordi Clavero,
parlarem de denominacions d'origen a Catalunya
i ens descobrirà una experiència amb el vi,
que segur que no ens podem perdre.
A la segona hora tindrem una entrevista molt interessant
amb Maite Serrat, doctora de la Vall d'Hebron.
I acabarem el programa d'avui dimarts
amb la vida d'estudiant, amb en Rubén Pérez.
Expectativa versus realitat.
Aquest és el titular que ens portarà avui en Rubén a la seva secció.
Benvinguts i benvingudes.
Una tarda més.
Comencem aquí al Refugi,
el programa de tardes d'aquesta emissora,
com sempre, amb actualitat.
Actualitat 360.
Les notícies a prop teu.
Trump ordena suspendre l'ajuda militar a Ucraïna
després de la discussió amb Zelensky.
El president dels Estats Units, Donald Trump,
ha ordenat suspendre l'ajuda militar a Ucraïna
després de l'atensa trobada amb Vladimir Zelensky
divendres passat al despatxuval.
Segons fons de la Casa Blanca, consultades pels mitjans nord-americans,
Trump ha deixat clar que està centrat en la pau
i demana que els seus socis també s'incomprometin.
Estem aturant i revisant la nostra ajuda
per assegurar-nos que contribueix a la solució.
Han declarat les mateixes fonts.
La pausa s'aplicarà a tot l'equip militar
que encara no estigui dins del territori ucraïnès,
inclòs el material que estava en trànsit
i encara no havia travessat la frontera.
Segons han explicat, aquesta aturada podria cancel·lar-se
si Zelensky demostra un nou compromís
amb les negociacions per posar fi a la guerra ucraïna.
Adrian Brody, pat el rècord del discurs d'agraïment
més llarg en la història dels Òscars.
Aquest rècord ha estat 82 anys imbatut,
però és que han sigut 5 minuts i 40 segons.
Aquest ha estat el temps que l'actor Adrian Brody
ha necessitat per fer tots els seus agraïments
als Premis Òscar,
després de rebre el Premi Òscar
a la millor interpretació masculina per The Brutalist.
Fins ara el rècord al discurs més llarg
l'obstentava l'actriu anglesa Greer Garson
amb un discurs de 5 minuts i 30 segons l'any 1943,
que va guanyar el Premi a millor interpretació femenina
pel seu paper protagonista a Miss Miniver.
En aquest cas, un rècord oficialitzat
pel Guinness World Records
i que han mantingut durant 82 anys,
fins que Adrian Brody ha pujat per segon cop
a l'escenari del Dolby Theatre de Los Ángeles
per recollir un Òscar.
Ja ho va fer fa 22 anys
amb el pianist a l'emoció del moment,
li va fer oblidar que portava un xiclet a la boca
i a mitja escala va tornar a baixar
per llançar-lo a la seva dona,
que era a la primera fila.
Sens dubte, un dels moments icònics
d'aquesta gala dels Òscars
que es va celebrar la passada nit
del diumenge al dilluns.
Ara marxem a una notícia
de l'actualitat a Sèrbia
i és que hi ha hagut molt de caos
al Parlament de Sèrbia
pel llançament de bombes de fum
i gasos lacrimògens.
L'Assemblea Nacional de Sèrbia
s'ha convertit en l'escenari
d'un enfrontament
entre els diputats del partit de govern
i els de l'oposició,
després que els que no donen suport al govern
hagin llançat bombes de fum
i gasos lacrimògens a l'hemicicle.
El fum ha arribat a cobrir completament la cambra
on s'han desplegat banderes sèrbies
i pancartes contra el govern.
Marxem a les notícies a nivell municipal.
L'Ajuntament de Sant Just
està treballant amb la Diputació de Barcelona
en l'elaboració d'una guia local
per fer front als maltractaments
a les persones grans.
Aquest document tècnic
té com a objectiu
aprofundir en el coneixement
d'aquest tipus de violència
i establir criteris i circuits
per prevenir-la, detectar-la
i intervenir-hi de manera eficaç.
Des dels serveis municipals
i entitats del municipi
s'hi està treballant de ple.
La guia es desenvolupa
en col·laboració
amb diversos agents implicats
en l'atenció a les persones grans.
I acabem parlant també
que durant el mes de febrer
es van dur a terme diverses actuacions
de pintura viària a Sant Just
per la millora de la mobilitat
i la seguretat dels vianants.
S'han pintat i repintat
passos de vianants
als carrers Todona,
Can Candeler i Baptista
i Roca
reforçant la visibilitat
i la seguretat
en aquests espais,
en aquestes zones de pas.
A més, també s'han instal·lat
dos coixins berlinesos
a la carretera
reial a l'altura
del carrer Comerç
i davant del Gualden
en direcció a Esplugues.
Aquests elements
tenen com a objectiu
reduir la velocitat
dels vehicles
i millorar la seguretat
dels vianants
que també travessen
aquesta via.
Les intervencions
formen part
de les accions municipals
de manteniment
i millora
de l'espai públic
amb l'objectiu
de garantir
una mobilitat
més segura
i eficient
al nostre municipi.
I acabem parlant
de l'efemèrida del dia.
Tal dia com avui,
però de 1678,
avui hem anat lluny,
va néixer
Antonio Vivaldi,
compositor italià
que tots coneixem
per les estacions
de Vivaldi
i aquesta música meravellosa,
música clàssica
d'aquest compositor.
Avui destaquem
el seu naixement
el 1678.
I seguirem
parlem de música,
però no de música clàssica,
perquè ara és l'espai
de la càpsula
i avui us portem
un tema
que a mi
precisament m'agrada moltíssim
i que de ben segur
molts de vosaltres
també us apassiona.
La Càpsula
Música sense límits
I com dèiem
a l'inici del programa,
avui sentirem una cançó
de Ha,
és Take On Me,
una cançó que té
un videoclip oficial
molt particular
i que s'ha guanyat
doncs al cor de molts
perquè és un videoclip preciós
on els personatges
surten com d'unes tires
de còmic.
Sentim doncs
aquesta cançó meravellosa,
Take On Me,
de Ha,
a Ràdio d'Esvern.
de Ha,
a Ràdio d'Esvern.
de Ha,
a Ràdio d'Esvern.
de Ha,
a Ràdio d'Esvern.
de Ha,
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.

d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.

d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
Don't go!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'hi esperem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cada tarda de 5 a 7, al 98.ufm i al www.radiodesvern.com
parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més
i ho volem fer al teu costat.
Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern.
En Next, con Yermi de Jesús, te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 horas, te espero a través de Radio d'Esvern en la 98.1.fm.
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La societat ha evolucionat molt en els últims anys.
Cal lluitar contra els discursos i les pràctiques que minven els drets,
les llibertats i l'esperança.
El feminisme ens ha fet avançar cap a una societat més inclusiva i justa.
Que no t'enredin.
El feminisme suma.
Suma't al feminisme.
8 de març, Dia Internacional de les Dones.
Diputació de Barcelona.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert,
la ràdio de Sant Just, 98.1.
Ràdio d'Esbert, 98.1.
Ràdio d'Esbert, 98.1.
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esbert.
Seguim al refugi.
Ara és moment d'encendre el micròfon de l'estudi número 1 de Ràdio d'Esbert,
de l'estudi Emilio Escazóquio, el nostre estimat Jordi Clavero,
que avui, com cada tarda a la setmana, una tarda a la setmana,
a vegades són els dimarts, a vegades són els dimecres,
ens ve a parlar de vins.
Jordi, bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Com estem?
Aquí, amb ganes d'escoltar-te, de parlar una miqueta de vins.
Avui també amb un tema que em sembla superinteressant.
i bé, al final, tu ets enòleg, avui parlarem d'enoturisme,
parlarem de les denominacions d'origen, de tot una mica,
però on vols començar amb el tema d'avui?
Bé, doncs jo primer començaré a introduir-vos una mica
en el món de les denominacions d'origen.
Primer de tot, sóc dir-vos que el 1999 es va crear la DEO Catalunya.
No és la primera, d'acord?
O sigui, aquesta DEO va servir per incorporar algunes de les zones
que es quedaven excloses de les 11 denominacions d'origen que tenim,
on també s'elabora vida qualitat, d'acord?
Ja que alguns vins es quedaven fora de denominació d'origen
i això suposava un problema a l'hora de vendre a altres mercats.
O sigui, hem de pensar que nosaltres tenim 11 DEOs
sense comptar la DEO Catalunya.
I una d'elles és la DEO Cava,
que des de fa molts pocs anys ja no és exclusiva a Catalunya,
sinó que en algunes zones de l'Ebre,
doncs que estan fora de Catalunya
també n'hi ha parts on s'elabora Cava.
I també trobaríem algunes parts de denominacions d'origen Cava
que estan fora del Penedès,
que estan per l'Alella i altres llocs.
Per això va sortir Clàssic Penedès i Corpinat.
Però, bueno, amb això podríem tirar un altre capítol
i avui no vull parlar aquí de les disputes de la DEO Cava
i el que ha passat amb la seva gestió.
Ok.
Avui parlarem, doncs, d'una DEO que és més petita
i més petita, però la més petita de l'Estat, Dani.
Ah, sí?
Ostres, Déu-n'hi-do.
Sí, sí, és molt petita.
Alguns li diuen que és el jardí de Barcelona.
Està relativament a prop de Barcelona.
O sigui, bastant a prop.
Us deixo pensar una mica a veure si sabeu de quina part.
Es pot confondre amb un altre que també està bastant a prop de Barcelona.
Dani, tu què diries?
Aviam, jo no me la vull jugar,
però m'imagino que...
A veure, amb les pistes que ens has donat,
és una denominació d'origen que està a prop de la ciutat Contal.
Per tant, si vas tetxant,
jo crec que acabes descobrint una mica, no?
Però seria difícil.
No me la vull jugar
i et deixo que ens ho diguis tu, Jordi.
Doncs la DEO Alella.
No te l'has volgut jugar.
Déu Alella. Molt bé. Interessant.
Interessant, interessant.
Denominació d'origen.
Explica'ns una mica més d'aquesta denominació d'origen.
La DEO Alella sols té 200 hectàrees,
o sigui, poc més de 200 hectàrees.
Això és bastant poc.
I, concretament, es situa en el Maresme
i el Vallès Oriental, d'acord?
O sigui, tenim aquestes dues subsones.
També és una de les DEOs més antigues,
ja que porta des del 1932-100,
denomem el seu d'origen.
No que es faci via allà,
sinó que porta des del 1932-100 DEO, d'acord?
I té una varietat estrella,
que és la pança blanca.
Bàsicament, la pança blanca,
perquè no ens mengem el cap,
és el nom que rep la varietat xalelo.
O sigui, el xalelo, com el coneixem en el panadès,
doncs aquí es diu pança blanca.
Ok.
I els de l'Ella se l'apropien.
Diuen que és autòctona d'allà.
Sempre hi ha una discussió per això, no?
Que l'esculpa s'apropia que és autòcton per ells, no?
I a la DEO, l'Ella, trobem un altre cas
perquè podríem dir el mateix de la varietat mataró,
que també li podien dir monestrell, d'acord?
La qual, sobretot, s'utilitza en la zona
per fer vins dolços i alguns vins ancestrals negres o rossats,
ja que és una varietat negra.
En canvi, la pança blanca és una varietat blanca
que s'utilitza més de cara a elaborar vins blancs
i també fer, potser, alguns caves, d'acord?
També cal destacar la identitat del sol predominant de la zona.
Bàsicament perquè conté molt de saulor
i aquest saulor li dona moltíssima personalitat a aquest sol
i també la lluminositat i salinitat del Mediterrani.
Que això veureu, que no és mentira, que a vegades...
No sé, Dani, si tu has escoltat algun cop en una cata
la paraula mineralitat.
L'has escoltat algun cop?
Sí, alguna vegada, alguna vegada.
Ara no et sabria dir on concretament.
A mi em ressona més, potser, els vins blancs,
però no ho sé si és així, eh?
Potser en els vins negres també pots trobar mineralitat.
Ho desconec.
Doncs ho pots trobar en els dos
perquè és un reflexe, molts cops, del sol
i també una mica del clima.
I aquí a l'Ella ho trobarem.
I sols dir-vos, bueno, això, el que us havia dit,
que hi ha la divisió d'aquestes dues subsones,
ja que hi ha una vessant que és més mediterrània
que és la del Maresme
i hi ha una vessant més fresqueta i més humida
que és la del Vallès Oriental.
En temes d'elaboracions,
a la de Oleia trobarem totes les versions,
no ens quedarem curts.
Tindrem rossats, negres, dolços
i també vins escumosos.
Recordar que allà també es fa cava.
El seu denominador comú
és la mineralitat que he explicat abans.
Que la mineralitat què és?
Bàsicament és el sabor que ens dona el sol de la zona.
O sigui, el terrer ens dona un sol.
I el seu olor, que és abundant a l'Ella,
a part que els sols tenen una estructura aranosa
amb una alta porositat,
com els sols de la xampanya o els de Jerez,
que també fan servir molts cops aquestes notes de salinitat,
mineralitat en boca,
doncs són un perfil semblant als d'Ella.
I això ens dona aquestes notes
que poden recordar la salinitat en boca.
No sé si has provat algun vino de Jerez
o algun de l'Ella.
Sí.
T'ha vingut això?
Què t'estic dient?
O et sembla una cosa massa bèstia com per trobar-ho?
No, sí, sí, sí.
Sí que ho puc reconèixer una mica.
El de Jerez, per exemple,
sí que és veritat que té una tonalitat molt dolça, no?
Per exemple, o què?
Depèn una mica de com s'hagi fet.
O sigui, no és el mateix
un manzanilla, un oloroso...
Saps?
O sigui, això depèn de l'elaboració.
Però, teòricament, els sols d'allà
doncs també aporten aquesta salinitat, saps?
I el clima també dona a aportar aquests factors,
d'un terrer semblant al de l'Ella o al de la xampanya.
Bàsicament, també vull diferenciar-vos les dues subsones,
ja que vull explicar-vos una mica
que cada lloc, doncs, té unes maneres de fer.
I aquestes maneres de fer, doncs,
varien segons el clima que tu tinguis
i com et madurarà el raïm.
I això ho podem veure amb la de oleia
que els vins de la part del Varesma
doncs trobarem més aquesta salinitat
i aquesta mineralitat en boca
i, en canvi, els de la comarca del Vallès Oriental
no ho trobarem, ja que té un altre tipus de sol
i el clima és més fresc, és més húmit
i, per tant, els vins són més àcids
i amb més salinitat, d'acord?
D'acord.
Bé, ara podríem dir que hem parlat una mica
de la fase més teòrica, d'acord?
Ara ens podem relaxar una mica,
inspirar, respirar,
que passarem a l'anoturisme de l'Ella.
Primer de tot, dir-vos
que hi una d'aquestes activitats l'he fet,
l'altra no.
L'altra, bé, sé que és un celler
que allà es fan bé les coses, d'acord?
Jo us portaré aquí, últimament,
algunes activitats que seran una mica
de ser que m'han parlat bé.
El celler Boquet és una massia
del segle XIV
que està situada a tocar del casc urbà de l'Ella.
Més o menys us ubiqueu.
T'ubiques, Dani?
Doncs la veritat és que l'Ella
no la ubico gens.
Vull dir, per mi
és territori com a enxer.
No hi ha anat mai.
Però, evidentment, aquí al monitor
tinc les imatges, em sembla un paratge preciós
i que realment val la pena anar-hi,
fer una escapada de diumenge
i moltes vinyes,
veig moltes vinyes també,
és molt vinícola en aquest aspecte
i un poc modernista, no?
En algun de les cases, tal.
Tot això amb imatges que vaig veient ara in situ, eh?
No està preparat d'abans, això.
Això ho estic deduint, també,
a mida, doncs, de totes aquestes imatges
que vaig veient.
Doncs bé, a partir d'això
ens podem imaginar que l'experiència,
com a mínim,
serà culturalment interessant, no?
Perquè l'espai ja promet bastant, la veritat.
O sigui, en un espai que promet bastant,
si no ho aprofitem...
Malament, malament.
Malament, no?
Doncs, ells ho aprofiten.
A Poquet de Leia,
a part de fer visites a la vinya,
que seria el típic,
fan calçotades entre les vinyes,
esmorzar de forquilla
i també tallers de poden verd.
M'encanten els esmorzars de forquilla.
Soc tan fan.
Doncs...
Per tant.
Doncs, en aquest esmorzar de forquilla...
Can salada, botifarra,
pam-tomàquets...
Sí, sí, sí.
Jo soc d'aquest, eh?
És això.
Mira, primer...
Un cot de vi...
Primer podes en verd
i després fas l'esmorzar de forquilla.
O sigui, primer,
gastes una mica d'energia...
Vas allà traient els pàmpuls,
traient les fulletes...
Fas una mica de feina manual...
Et fan treballar una mica, doncs.
Sí.
Ah, no està bé, està bé.
Però perquè agrada,
perquè és feina manual,
sense massa estrès...
Bueno, i perquè coneguis una mica
la realitat, no?
D'una mica...
Exacte.
Interactuïs.
Que tinguis tu una bona experiència
que no sigui sols provar,
sols provar uns vins,
sinó tenir una experiència més,
que connectis amb l'entorn,
que sàpigues també més
de com funciona aquest món,
perquè té un valor,
allò que tu t'estàs prenent,
perquè tu pagues 10 euros
per aquesta ampolla
i que tu interactuïs, d'acord?
M'agrada com ho denominen, eh?
Taller de poda en verd,
bàsicament,
per treure l'excés de massa vegetativa.
Jo crec que és bastant identificatiu, això, no?
Sí, sí, sí, ho he posat jo, eh?
Ells a la web no t'ho diran així,
però és perquè s'entengui...
Està molt ben dit.
Està molt ben dit
perquè t'entens perfectament
per què s'ha de treure aquest excés de verd, no?
Exacte.
Sí, això es fa normalment, doncs,
a la primavera,
ja ha passat l'hivern,
a l'hivern es faria la poda normal
i a la primavera es faria aquesta poda en verd
que és per treure l'excés de vegetació.
I aquí ho farem, bueno,
amb una mica d'oci.
I també ofereix una mica de maridatges
al boquet de l'Ella.
Podrem visitar el celler
i a part fer un tast de vi,
amb formatges i amb diversos plats.
Amb quina et quedes, Dani?
Quina t'ha agradat més?
L'esmorzar a forquilla,
el maridatge...
Home, sens dubte,
l'esmorzar a forquilla.
Sí?
A mi l'esmorzar a forquilla
és que em torna boig
i hi ha pocs llocs aquí a Sant Jus,
per exemple,
hi ha pocs llocs que et facin un bon...
Bueno, un esmorzar a forquilla
perquè, bueno,
suposo que és més donat
a altres espais, doncs més,
on potser passen ciclistes
o fan esport, saps?
La gent que fa l'esport al cap de setmana
demanda molt aquest tipus d'esmorzars
i aquí a Sant Jus sí que és veritat
que hi ha un parell de restaurants
que sí que en fan
però encara no m'hi ha costat a tastar-los
però és que sóc fanàtic,
fanàtic de les esmorzars de forquilla.
I si no, un pinxo de truita
que, bueno, que més o menys,
doncs se li pot assemblar
perquè necessites forquilla
per menjar-t'ho, per tant,
bueno, però...
Que un bon vi.
I tant, i tant,
però on estigui la botifarra,
les seques
i una mica cancel·lada,
aquest aquí té el bailau.
Sí, home,
i a part si ho combinem
amb un bon alcohol,
doncs molt millor,
que a vegades
bevem cerveses dolentes,
que...
No és dolenta la cervesa,
sinó algunes cerveses
que dius, ostres,
amb això no combina.
Poses un bon vi blanc,
un bon vi negre
i ja està,
i un cava
per fer l'aperitiu.
Així juguem més,
juguem amb coses del territori.
Doncs ara marxem
a un altre celler,
en aquest cas,
celler romà
i centre no turístic
i arqueològic
de Vallmora,
i fer un apunt,
i és que aquí
a l'època romana
a Sant Jus,
no sé si ho sabies,
però teníem
fabricació de vi,
es feia vi,
i de fet
es pot conservar encara
algun espai
aquí en el municipi,
de fet,
davant del Gualden
veureu
una zona
que es va
disposar d'aquesta manera,
on hi ha
doncs uns lacos
i zones
on es realitzava
doncs
vi en l'època romana.
I tot això
que veus per aquí
doncs eren molts,
hi havia,
estic ensenyant
una mica
la zona
del Veïsoleig
al Jordi,
que no s'ho coneix tant
potser,
aquesta zona d'aquí
doncs
moltes vegades
tenia nom
d'això,
de tenir vinyes
i aquestes coses.
Sí, sí.
I avui
ara parlarem
d'una proposta
que m'ha recordat això
bàsicament.
Doncs
més o menys
és una cosa semblant
del que volia parlar jo,
l'únic que
no ens sortim
de la Veoleia.
Clar,
i està portat
diguéssim a l'actualitat,
no?
Exacte.
Està una mica més
modernitzat,
per així dir-ho.
O sigui,
si nosaltres anem
a Masnou
i anem cap a
la part de Tallà,
que seria la part
de Masnou
i entraríem
a un altre
municipi,
que ja he estat, eh?
Has estat?
A Tallà sí que he estat.
Però està molt maco
Tallà.
Tallà sí que m'ho conec,
és molt maco,
és molt maco, sí.
I gent molt maca,
molt simpàtica
i molt bé,
m'agrada molt.
Sí, sí.
És bonic, és bonic.
Té un centre maco
i molt natural,
està molt bé, molt bé.
Sí, sí.
Doncs
parlem de Tallà,
i tant.
Trobarem un celler romà
i centre naturístic,
d'acord?
I arqueològic
que es diu
Vallmora,
d'acord?
I bàsicament
aquest complex,
engloba un jaciment
arqueològic
d'època romana
i té un edifici
adjacent
que compta
amb un espai
per a la recepció
de visitants.
O sigui,
en l'altre edifici,
a part del complex
arqueològic,
primer,
bàsicament,
la ruta
estarà ubicada
d'un vídeo
on ens explicaran
una mica
què es feia allà,
com es portava
aquell celler
i quines tasques
tenien
les diferents
esclaus
i la persona
que va portar
aquell celler.
O sigui,
hi ha una persona,
sobretot,
que agafarà molt
de protagonisme
en aquest vídeo
i en aquesta visita,
ja que va ser
l'esclau
que va aconseguir
la llibertat
gràcies a ser
un bon cellerista.
O sigui,
també tenim aquí
una història de superació.
No sé si us agraden
les històries de superació,
doncs,
bueno,
hi ha una història de superació
amb aquesta persona.
I és curiós
perquè també veiem
una mica
alguns plats
de la gastronomia
dels romans,
com combinaven
el menjar mediterrani
i també
com feien el vi.
I aquí trobarem
moltes curiositats
de l'elaboració,
com clarificaven,
com filtraven,
ja que abans
les coses
no es feien
seguint
una ciència,
es feien
per experiència,
d'acord?
Anaven veient
i diuen,
hòstia,
això,
què ha passat aquí?
Provem amb això
i això i això.
I us optarà
segons quines coses
es feien
en l'elaboració,
d'acord?
O sigui,
és una visita
per als que els agrada
la història
i als que els agrada
el vi.
Si t'agrada una cosa,
ja t'agradarà.
Que bé, que bé.
Molt interessant.
A més,
tenen una web
que és molt didàctica
i que podreu trobar
totes les activitats
veureu tota la info
de la que ens està parlant
avui en Jordi
i realment,
doncs,
s'hi fan moltes coses,
no?
Perquè s'hi fan també
com visites així
teatralitzades
i una mica de tot,
no?
Explica'ns una mica
les activitats.
Mira,
al Centre Vallmora,
a part de visites
teatralitzades,
també s'hi fan
tastos de celler
i també alguns grups
poden organitzar
una mica
doncs
el que seria
doncs
festes
o esdeveniments,
d'acord?
Però jo el que els volia
parlar
és del primer
que hem comentat
que és de la visita
teatralitzada
que parla
de l'epictet,
que és l'esclau grec
que abans
us he parlat jo.
Aquest esclau grec
treballava
a la cella binària
i és
qui t'explicarà
en primera persona
la feina
que desenvolupava
el celler romà.
Acompanyat
de l'arqueòleg Narcís
i
doncs
ell també
ajudarà
a explicar
bastant
d'aquest
centre d'arqueologia
ja que és un expert
del món romà.
I això
no es farà
d'una manera
sèria
sinó
que es farà
amb un bon
polsing d'humor.
O sigui,
gaudiràs
d'una visita
guiada
diferent.
No estarem
veient coses
tècniques
ni
parlant de coses
que ens costin
sinó
que ho farem
fàcil,
t'ho passaràs bé,
pots anar amb els nens,
pots anar amb la família,
pots anar amb els teus amics
i
a part
de fer aquesta visita
com sempre
al final
de la visita
tastaràs
una copa de vi
una copa de vi
de la teo a l'ella.
O sigui,
sols per 7 euros
preu d'adults
sols per 7 euros
doncs
tens
visita teatralitzada
i copa de vi.
Em sembla estupendo.
Em semblen molt bé.
I si voleu també
us dic les dates
que
cauen
el 16 de març
d'aquest 2025
òbviament
a les 11 al matí
i
el 12 d'abril
també
a les 11 del matí.
D'acord?
O sigui,
ja us deixo una mica
d'activitats
a fer al cap de setmana.
Hem pensat una mica
en vosaltres
per
si voleu fer
alguna cosa
lúdica,
entretingut.
I sols dir-vos
això,
que
a aquest espai
a part de
comptar
amb el centre arqueològic
també
n'hi ha recreacions
de com es plantaven
les vinyes
i
de quines diferents maneres
les plantaven.
D'acord?
perquè no totes
les vinyes
estan plantades
en la mateixa formació.
I això és curiós
perquè
ho fan
d'una manera senzilla
i una persona
que
no sàpiga massa
pot arribar
a comprendre
una mica
perquè les plantaven
d'una manera,
perquè
les orientaven
mirant
cap al sol
i això
dona gust
veure-ho.
Doncs ja ho sabeu
aquestes dues opcions
que pinten
interessants.
què anaves a dir, Jordi?
Perdona.
O sigui, no es fa complicat
i és entretingut
de veure-hi a part
és un espai
que està molt bé
és tranquil
no està molt massificat
gràcies a Déu
o sigui
no
no us
donarà alguna cosa
per veure tant de turista
que a vegades
això s'agraeix
que
no estigui
molt molt ple
els jocs
on anem
i
falta descobrir-ho
perquè la Déu
leia
molts cops
peca
que li falta
donar-se més
a conèixer
perquè és aquest jardí
a Barcelona
que no es coneix tant
com la Déu Penedès
no sé si
a tu també et passa el mateix
que no la coneixies tant
la Déu a l'ella
Dani
Sí, efectivament
la tenia doncs
molt anomenada
però no
no l'ubicava gaire
tampoc
i ja et dic
tallar sí que
sí que ho ubico
en espai
i a l'ella
doncs no
no hi havia
no hi havia estat mai
i de fet ara
doncs m'estan entrant
en ganes
perquè he entrat
també al web
de
deboquetdeleia.com
i allà doncs
també estic veient
doncs el que ens comentaves
aquesta masia preciosa
aquests espais
també
molt verdosos
amb el mar de fons
Sí
em sembla molt màgic
i crec que també és una
molt bona idea
de cap de setmana
per anar amb uns amics
doncs a
aprendre uns vins
a xerrar una estona
a gaudir
d'aquest
en no turisme
i en aquest cas
doncs
en un espai únic
com és el
de l'ella
no?
i gaudint d'uns vins únics
com són
els de
denominació
dirigent a l'ella
Sos dir-vos que
el normal allà
és que
ve gent
d'altres
països
que ve de
Barcelona
i es fan
visites
guiades
normalment
per ells
i que
ells intenten
fomentar
que vingui la gent
d'aquí
i intenten
posar preus
més barats
per la gent
d'aquí
i que provi
els vins
de denominació
d'origen
perquè pràcticament
tots es venen
fora de Catalunya
saps?
i altres països
i també els interessa
aquest comerç
de proximitat
i acostar-se una mica
més
al públic català
Jordi Clavero
moltes gràcies
per aquest espai
de Parlem de Vins
aquí a Ràdio d'Esverna
avui hem estat
parlant d'aquesta
denominació
d'origen a l'ella
i res
agrair-te
aquest apropament
als vins
que tinguis molt bona
setmana
i ens sentim
molt properament
moltes gràcies
que vagi bé
adeu
i amb vosaltres
oients
tornem
després dels
bolletins informatius
de les 6
recordeu que tindrem
el bolletí informatiu
de Catalunya Ràdio
també els de la casa
de Ràdio d'Esvern
abans però
un nou espai
de l'autor
al refugi
una miqueta de música
i tornarem
a les 6 i 10
amb més refugi
aquí
a Ràdio d'Esvern
fins ara
un autor
al refugi
avui a l'espai
d'un autor
al refugi
us portem
Paulo Coelho
Paulo Coelho
és un escriptor
brasiler
conegut
per les seves
novel·les
que exploren
temes com
l'espiritualitat
el destí
i la recerca
del significat
de la vida
amb obres
com
l'alquimista
o 11 minuts
Coelho
ha aconseguit
inspirar
milions de lectors
a tot el món
amb les seves històries
simples
però profundes
la seva capacitat
per connectar
amb el públic
i transmetre
missatges universals
sobre la naturalesa
humana
l'ha convertit
en un dels autors
contemporanis
més llegits
i estimats
i avui
en aquest espai
us portem
un fragment
del llibre
El Alquimista
de Paulo Coelho

en vez de encontrar
a un hombre
santo
nuestro héroe
encontró
en una sala
y vio
una actividad
inmensa
mercaderes
que entraban
y salían
personas
conversando
en los rincones
una pequeña orquestra
que tocaba
melodías suaves
y una mesa
repleta
de los más
deliciosos
manjares
de aquella región
del mundo
el sabio
conversaba
con todos
y el joven
tuvo que esperar
dos horas
para que lo atendiera
El Alquimista
de Paulo Coelho
Prometo guardarte
en el fondo
de mi corazón
Prometo acordarme
siempre
de aquel raro
diciembre
Te meto
a encender
en tu día
especial
una vela
y soplarla
por ti
Prometo
no olvidarlo
nunca
Tenía
tanto
que darte
tantas
cosas
que contarte
Tenía
tanto
amor
guardado
para ti
Tenía
tanto
que darte
tantas
cosas
que contarte
Tenía
tanto
amor
guardado
para ti
Camino
despacio
pensando
volver
hacia
atrás
No puedo
en la vida
las cosas
suceden
nomás
Aún
pregunto
qué parte
de tu destino
se quedó
conmigo
Pregunto
qué parte
se quedó
por el camino
Tenía
Tenía
tanto
que darte
tantas
cosas
que contarte
Tenía
tanto
amor
guardado
para ti
Tenía
Catalunya
Rádio
Les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Sergi Molero
Els països
afectats
pels aranzels
nord-americans
es revolten
contra Donald Trump
El Canadà
portarà
els Estats Units
a l'Organització
Mundial del Comerç
pel que considera
que és una
mesura il·legal
El primer
ministre del Canadà
Justin Trudeau
ha assegurat
que plantarà
encara
l'ofensiva
de Trump
i ha anunciat
que ells
també implantaran
aranzels
del 25%
sobre productes
nord-americans
desvalorats
en 155
milions de dòlars
Avui també
desafiarem
aquestes accions
il·legals
i elevarem
una queixa
a l'Organització
Mundial del Comerç
i també
a través
de l'acord
comercial
trilateral
amb els Estats Units
i Mèxic
Mentrestant
els nostres aranzels
es mantindran vigents
fins que desapareguin
els dels Estats Units
Mentrestant
la guerra comercial
provoca una jornada
negra
a les borses
a Europa
l'índex
Eurostock 50
que inclou
els valors
més capitalitzats
del continent
ha caigut
més d'un 2,5%
una caiguda
similar
ha tingut
el selectiu
de la borsa espanyol
l'IBEX 35
arrossegat
sobretot
pels valors bancaris
ha estat la pitjor
ha estat la pitjor sessió
de l'IBEX
des del mes
de novembre
Més notícies
Natàlia Ramon
El president d'Ucraïna
Volodymyr Zelensky
proposa una treva marítima
i aèria
amb Rússia
com a primer pas
per començar
unes negociacions
amb l'objectiu
d'acabar la guerra
entre els dos països
Zelensky
també planteja
en paral·lel
alliberar tots
els presoners
dels dos bàndols
en un missatge
a la xarxa X
el mandatari ucraïnes
lamenta la discussió
de divendres amb Trump
i diu
que està disposat
a tancar un acord
sobre les terres rares
de seguida
la proposta
arriba
només hores després
que la Casa Blanca
confirmés
que ha aturat
l'enviament d'armes
a Ucraïna
com a mesura
de pressió
perquè Zelensky
accepti
negociar
el final de la guerra
i mentrestant
Egipte
està en la mà
Donald Trump
durant la cimera
de països àrabs
on s'està discutint
el futur de Gaza
els egipcis
i han presentat
un pla de reconstrucció
valorat en 53.000 milions
de dòlars
que mantindria
els gaseans
a la franja
en contra
de la idea
dels Estats Units
Jerusalem
Jordi Brescó
Bona tarda
els països àrabs
estan reunits
al CAIRE
per acabar de discutir
la proposta egípcia
per al futur de Gaza
un pla de reconstrucció
a 5 anys vista
que es presenta
com la gran alternativa
a la idea
de Donald Trump
de convertir
la franja
en la riviera
d'Orient Mitjà
pels països àrabs
expulsar els gaseans
és creuar
una línia vermella
però no descarten
poder-se posar d'acord
amb els Estats Units
ho ha dit
el president egipci
Abdel Fatal Sisi
Ha arribat el moment
d'adoptar
un procés polític
seriós i efectiu
que comporti
una solució
justa i duradora
a la qüestió de Palestina
i que estigui d'acord
amb les resolucions
del dret internacional
estic convençut
que el president Trump
és capaç
d'aconseguir-ho
Jordi Brescó
Catalunya Ràdio
Jerusalem
El Saló d'Emprenedoria
4 Years From Now
que es fa dins
el Mobile World Congress
operarà per primera vegada
les mil empreses
són start-ups
que busquen inversors
per impulsar
els seus projectes
Fida Gran Via
Carme Montero
bona tarda
Bona tarda
del Saló
ja 900 inversors
amb una cartera
de 60 milions de dòlars
Catalunya està representada
per unes 300 start-ups
i gairebé la meitat
són de l'àmbit de la salut
com destaca el director
del 4 Years From Now
Pere Durant
És el més present
que el tenim
al Pavelló 8.0
amb aquest any
una representació
d'unes 120 start-ups
per tant
és un sector
molt punter
un sector
que la intel·ligència artificial
està creant
moltíssimes oportunitats
i on Catalunya
juga un paper
molt important també
Carme Montero
Catalunya Ràdio
Fira Gran Via
El Barça s'entrena
aquest vespre
a les 7 a Lisboa
la sessió previa
al partit de demà
de la Champions
contra el Benfica
de l'anada
dels vitens de final
de la Champions masculina
el tècnic Hansi Flick
ha convocat
tots els jugadors disponibles
inclòs en Sofati
i demà
n'haurà de descartar un
d'aquí a un quart d'hora
començaran
les rodes de premsa
del tècnic
i del defensa
Pau Covarsil
l'entrenador del Benfica
ha confirmat les baixes
per demà
d'Àngel Di Maria
i Florentino
avui jugant
4 partits
d'aquesta ronda
3 quarts de 7
Bruges-Eston Villa
les 9
Madrid-Atlètic de Madrid
Borussia Dortmund
Lilla
i PSB Arsenal
el Madrid-Atlètic de Madrid
el podreu seguir
en una edició especial
del programa
Tot Costa
a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
i també
a la plataforma
3CAT
el Granollers d'Embol
ha de guanyar
la pista
del Gut Madanès
a 3 quarts de 7
si vol passar
als vuitens de final
de la Lliga Europea
en cas d'empat
l'equip Ballasà
depèn del que facin
els rivals directes
per seguir endavant
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bona tarda
us informa Mariona Salles Vilanova
L'Ajuntament de Sant Just
està treballant
amb la Diputació de Barcelona
en l'elaboració
d'una guia local
per fer front
als maltractaments
a les persones grans
Aquest document tècnic
té com a objectiu
aprofundir
en els coneixements
d'aquest tipus
de violència
i establir
criteris i circuits
per prevenir-la
detectar-la
i intervenir-hi
de manera eficaç
des dels diferents serveis
municipals
i entitats del municipi
La guia es desenvolupa
en col·laboració
amb diversos agents
implicats
en l'atenció
a les persones grans
com la policia local
els Mossos d'Esquadra
professionals de l'ABS
de Salut
hospitals de referència
el servei de teleassistència
i d'atenció domiciliària
el centre social
al mil·lenari
i personal tècnic municipal
Tots aquests serveis
tenen un paper clau
en la detecció
de possibles situacions
de risc
i en la protecció
de les víctimes
Amb aquest projecte
el municipi
busca dotar-se
de protocol
clar i eficient
per abordar
els maltractaments
a les persones grans
reforçant la coordinació
entre els diferents agents
implicats
i garantint una resposta
més ràpida i efectiva
davant possibles casos
Durant el mes de febrer
s'han dut a terme
diverses actuacions
de pintura viària
a Sant Jús
per millorar la mobilitat
i la seguretat
dels vianants
S'han pintat i repintat
passos de vianants
al carrer Todona
Can Candeler
i Baptista i Roca
reforçant la visibilitat
i la seguretat
en aquestes zones de pas
A més
s'han instal·lat
dos coixins berlinesos
a la carretera Reial
a l'altura del carrer Comerç
i davant del Gualden
en direccions plugues
Aquests elements
tenen com a objectiu
reduir la velocitat
dels vehicles
i millorar la seguretat
dels vianants
que travessen aquesta via
El Sant Justenc Pol Torró
presenta avui el seu llibre
És capa de les tinibles
a la Biblioteca
Joan Margarit de Sant Just
L'acte, organitzat
en col·laboració
amb l'Associació de Salut Mental
del Baix Llobregat
compta amb la participació
de l'educadora social
Núria Boquera
L'obra recull
el testimoni
i personal de Torró
sobre la seva experiència
amb el trastorn bipolar
l'addicció al cannabis
i els intents de suïcidi
i es planteja
com una història
de superació
Durant l'entrevista
a Ràdio d'Esvern
Torró ha explicat
que el llibre
va sorgir
com una necessitat terapèutica
en un dels seus processos
de recuperació
en una comunitat terapèutica
L'autor ha relatat
com va passar de ser
un jove emprenedor d'èxit
al Baix Llobregat
amb diversos negocis
en funcionament
a enfrontar-se
a una addicció descontrolada
i a diversos ingressos
en hospitals psiquiàtrics
Segons ha explicat
va decidir escriure
la seva història
per donar visibilitat
a la realitat
de la salut mental
i trencar tabús
al voltant del suïcidi
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota
l'actualitat
Sant Justenca
l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota

Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
Tornem amb tota
L'ex Sync
La societat ha evolucionat molt en els últims anys.
Cal lluitar contra els discursos i les pràctiques
que minven els drets, les llibertats i l'esperança.
El feminisme ens ha fet avançar cap a una societat més inclusiva i justa.
Que no te'n redin.
El feminisme suma.
Suma't al feminisme.
8 de març, Dia Internacional de les Dones.
Diputació de Barcelona.
Tan senzill com que el meu cos és meu.
Tan senzill com feminisme.
Tan senzill com tenir les mateixes oportunitats.
Tan senzill com tornar a casa tranquil·les.
Pròxima estació, feminisme.
Tan senzill com compartir les tasques de casa.
Les dones cobren un 27,8% menys de pensió.
Tan senzill com feminisme.
8M, Dia Internacional de les Dones.
Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dona't d'alta ara a ambici.cat
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Doncs jo no separo la brossa.
Em fa mandra.
Tu sí?
Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar
el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de
Crec en mi
i Crec
Expressar-me
Vinga!
Aprendre coses noves.
Ok!
Estar al de fer cim
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
Esclar que s'ha de treure la llengua.
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
No treu la llengua.
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el fals.
A cada la feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu accés.
Només hem de començar.
Aprovem-ho en català.
Tu per tinguis jo per tu pu.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat a Catalunya.
Sempre endavant.
Doncs seguim aquí al Refugi, al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Ara és moment de saludar a la Maite Serrat, doctora de la Vall d'Hebron,
amb la qual parlarem al llarg d'aquests 15-20 minutets aquí a l'emissora municipal de Sant Jus.
Maite, bona tarda.
Hola, molt bones, bona tarda.
Com estàs? Com va tot?
Molt bé, molt bé.
Doncs avui et volíem convidar aquí al programa perquè volíem parlar una miqueta sobre la teva trajectòria com a doctora
i també, doncs, que et va portar a especialitzar-te en malalties invisibles
i que ens expliquessis una mica els projectes que t'han portat a dia d'avui a consolidar-te com a doctora i com a professional en aquest camp tan meravellós
que jo crec que els oients també estan intrigats per descobrir una mica més el teu perfil.
Molt bé, doncs, sí, soc doctora però no soc metgessa, soc fisioterapeuta i psicòloga, d'acord?
i llavors la meva especialitat, la meva expertesa està en la unitat, que és una unitat especialitzada en fibromialgia i síndrome de la fetiga crònica a l'Hospital Vall d'Hebron
i llavors a partir d'aquí vaig poder demostrar, vinculat a la meva tesi doctoral, que és el que m'ha donat el títol de doctora,
com la mateixa teràpia, que és la teràpia fibrogol, feta dintre de l'hospital, millorava l'eficàcia en un entorn de naturalesa
jo soc una apassionant de l'alpinisme, he fet cims fins a 7.000 metres, com pot ser la Concaua, Kilimanjaro, Elbrus i moltes expedicions a l'Himalaia
i llavors jo sabia que la natura té molts beneficis i realment vam poder demostrar com milloraven l'eficàcia d'aquesta teràpia
i vaig decidir, aquest és el vincle, muntar una entitat sense ànim de lucres, que som un club de muntanya, que és Simproject
on poden venir qualsevol persona, ja no és exclusivament per persones amb fibromialgia, sinó qualsevol persona
tinguis o no tinguis una discapacitat o una diversitat, doncs fem sortides adaptades, accessibles, absolutament per a totes les persones.
Explica'ns una miqueta més com va néixer el Simproject i també quina és la seva missió principal.
Sí, doncs Simproject neix aquí de donar resposta a persones en aquest cas que venien amb fibromialgia
i jo els deia, bé, més enllà d'un context hospitalari, terapèutic, ara que estem aquí envoltades de natura
si realment féssim una sortida a la muntanya vosaltres vindríeu i la gran sorpresa va ser que sí
que eren persones que tenien aquest interès d'anar a la muntanya.
I per això neix Simproject per donar resposta a aquesta necessitat, perquè evidentment les persones amb fibromialgia,
moltes d'elles, o sabem que és una malaltia molt complexa, és una malaltia incapacitant, invalidant,
que emporta doncs moltes complicacions, inclús a les tasques de la vida diària
i per fer aquesta accessibilitat a la muntanya havien de ser sortides, adaptades, tenint en compte
doncs les preferències, les necessitats, les limitacions de totes les persones.
Nosaltres com a entitat sempre diem que no anem a trencar límits, en tot cas els límits socials,
però no anem a trencar barreres ni límits, sinó que tot el contrari,
hem de conèixer i reconèixer quines són les nostres limitacions
i llavors veure com a entitat quins recursos, quins suports hem de posar
perquè aquelles limitacions no suposin un impediment per aconseguir, com nosaltres diem,
somnis mai abans imaginats, perquè ens han acompanyat persones.
L'última gran expedició que vam fer va ser el Tocal, que ja era molt,
anar al sostre de l'Àfrica, a més de 4.000 metres,
però era de preparació per aconseguir el gran repte que vam fer l'any passat,
que és anar al camp base de l'Everest, als peus de la muntanya més alta del món,
com un simbolisme del que han de lluitar totes les persones amb fibromiàlgia
i amb altres condicions, i en aquest cas moltes d'aquestes condicions invisibles,
neurodivergències, que físicament o aparentment amb els ulls no són detectables,
però que realment comporten un gran patiment per a les persones que les pateixen.
I per això és aquesta reivindicació de visibilització,
de dir, mira, si t'assembla que és una gran pruesa i un gran esforç
arribar al camp base de l'Everest,
doncs és més o menys el que aquestes persones pateixen diàriament
simplement per poder fer les tasques de la vida diària.
Llavors és reconèixer i conèixer limitacions
i sobretot potenciar al màxim les capacitats,
veure quines capacitats tenen les persones
i poder donar aquests recursos i aquest suport
per maximitzar les capacitats de tota la persona,
sempre de forma individualitzada,
veient també si realment és una persona que té malalties,
té altres patologies, discapacitats,
i adaptant-ho molt bé a les seves preferències
i amb el que més en l'àmbit seminitari
diem aquestes decisions compartides, no?
Que sigui realment una cosa que és que la persona vulgui i desitgi fer.
I expliquem una miqueta com va ser aquesta experiència, no?
de portar persones amb discapacitat al camp base de l'Ebrés,
perquè em sembla apassionant, no?, també aquest viatge.
Sí, sí, la veritat és que ha sigut una experiència brutal.
Jo ja vaig dir abans d'anar-hi que hi hauria un abans i un després
com realment ha sigut,
però sí que el nostre model no és...
Hi ha un grup de persones voluntàries, no?,
o en aquest cas jo, doctora, fisioterapeuta, psicòloga,
que porta unes persones amb discapacitat a fer qualsevol repte,
aquest no és el nostre model,
sempre és un model de bidireccional i d'ajuda mútua.
És a dir, som un grup, en aquest cas eren un grup de 30 persones,
i com deia abans, reconèixer les limitacions de tot el grup,
amb independència de la discapacitat o diversitat que puguis tenir,
i quines capacitats podem potenciar.
Per tant, no és un grup de voluntaris que acompanyen
a un altre grup de persones,
sinó que és tot un grup que fem aquesta ajuda mútua
per aconseguir un objectiu,
que era aquest repte tan important d'arribar
als peus de la muntanya més alta del món.
Maite, per què creus que encara hi ha tant desconeixement i estigma
al voltant de malalties com la fibromialgia
o la fatiga crònica o les clares vis múltiples?
Perquè, malauradament, fa ja uns quants segles,
que no és del nostre segle,
es van relacionar aquestes malalties
com amb trastorns psicològics,
coses psicosomàtiques, que encara es diuen psicògenes,
pel fet que també a dia d'avui ens falta aquest biomarcador.
No hi ha una prova que digui
mira, si tens el que sigui, segur que tens la malaltia.
Hi ha uns criteris diagnòstics de consens internacional,
però no n'hi ha diferents
i al final és un diagnòstic clínic,
en funció de la simptomatologia.
I això, malauradament, a dia d'avui,
li resta credibilitat que no hauria de ser així.
És a dir, són persones que pateixen molt,
que són malalties que ja s'hauria de desterrar
i per això agraeixo tant als mitjans de comunicació
que em feu una difusió correcta,
perquè ja hem de desterrar d'una vegada per totes
que són malalties.
I tornem a posar el focus d'atenció.
quan diem malalties psicològiques també cometem un viatge,
també cometem un error,
perquè classifiquem com que allò psicològic és no real.
Algú que la persona s'imagina,
algú que la persona s'inventa,
i no, no.
Hi ha, per desgràcia,
hi ha trastorns
i hi ha malalties psicològiques i psiquiàtriques
que són absolutament reals.
Hem de deixar d'associar allò psicològic amb no real.
Però, a més a més, amb fibromialgia fem una doble mala associació,
que és associar-ho amb alguna cosa psicològica
i, a més, associar que no és real.
Per tant, ni són malalties psicològiques
que ho podrien ser i continuaré sent exactament igual de reals,
però, a més a més,
són malalties que
provoquen un gran patiment
a la persona
i, a més a més,
tenim moltes proves
a nivell biològic
de quines són aquestes afectacions.
El que passa és que encara no t'haurem aquesta prova
que hi hagi una alteració biològica
en tota la població
que pugui ser aquest biomarcador
que diem, no?,
fida digna
que realment tens la malaltia.
Sabem que la natura,
tot el que és la muntanya,
tot allò que ens rodeja,
doncs, moltes vegades ens ajuda, no?
També a nivell personal,
doncs, ens aporta molts beneficis, no?
I ara voldria encetar aquest meló, no?,
voldria parlar una mica
de com afecta la muntanya,
l'activitat física
a persones amb aquestes condicions
que hem esmentat
i també quins són els beneficis
científicament provats
perquè penso que també és interessant
que la gent ho sàpiga, no?
Sí, sí, ens beneficia totes les persones, eh?
Està claríssim.
Tinguem o no tinguem
una discapacitat universitat.
De fet, hi ha molts estudis
que diuen, eh?,
que 30 minuts
de la simple exposició a la natura
ja porta molts beneficis.
Llavors, nosaltres, a més a més,
fem una utilització de la natura, no?
Fem algunes activitats
que no és només, entre cometes,
aquesta exposició.
És a dir, si algú té un jardí
o un parc
a qualsevol ciutat o poble,
doncs tens allà un parc,
t'asseus o passeges
i això ja té molts beneficis
físics i psicològics.
Això ho maximitzem
o ho potenciem
si, a més a més,
fem algun tipus d'activitat
i si és un tipus d'activitat física, no?
On s'involucra
tot l'organisme
amb activitats on hi ha cardiovasculars,
aeròbiques,
tot això maximitza molt
els beneficis,
però, com dic,
absolutament per a totes les persones
i no només
per a les persones
que tenen un tipus de discapacitat.
Sí que és veritat
que, malauradament,
depèn de quina discapacitat
o diversitat tinguis,
doncs a dia d'avui
la muntanya no és accessible
per a totes les persones
i és el que des de SimProject
intentem fer, no?
Poder oferir
aquesta accessibilitat,
adaptar al màxim
totes les activitats
perquè qualsevol persona
pugui gaudir
de la natura
dintre de les seves
possibilitats,
capacitats
i limitacions,
però amb independència,
com dic,
de nou,
de la discapacitat
o la diversitat
que tinguis.
Abans ens comentaves, no?,
aquesta gran aventura
que va ser
arribar al Camp Base
de l'Everest,
d'entre d'altres projectes,
doncs,
que ha impulsat SimProject
i, clar,
jo m'imagino
que en algun moment,
doncs,
hi ha moments
que les persones
que hi participen
d'aquests projectes
troben moments
en els que han d'aprendre
a gestionar el dolor
i la fatiga diària,
no?,
m'imagino.
Quines estratègies
dones o recomanes
per gestionar
aquestes situacions?
Sí, sí, clar,
malauradament
les persones
que van vindre
ja hi comptàvem
amb això, eh?
Les persones
amb fibromialgia
que van venir
sabíem
que inclús
hi havia opcions
que no poguessin
venir finalment
a l'expedició
perquè els dies
abans,
previs,
agafar l'avió,
doncs,
tinguessin un brot,
no es poguessin
aixecar del llit
perquè això,
doncs,
malauradament
és una situació
en què conviu
en dia a dia,
no?
No s'ha de confondre
que perquè una persona
doncs hagi aconseguit
venir amb els suports
i les ajudes necessàries
en una expedició així,
primer,
no és representatiu
del que
les persones
amb fibromialgia
de forma habitual
doncs poden fer,
tampoc és una activitat
que recomanaria
a tothom
a fer,
sinó que és
una cosa excepcional
dintre d'un context
on
algunes d'aquestes persones
doncs ja havien fet
prèviament
aquesta teràpia
Fibrowalk
per intentar
ajudar en la mesura
del possible
doncs a la seva funcionalitat
qualitat de vida
i va haver-hi
una preparació
prèvia
de dos anys
per poder
poder donar resposta
a què passa
quan em trobi malament
poder gestionar
els brots
poder gestionar
també
doncs les frustracions
tota aquella part
no?
que podia suposar
de porto dos anys
il·lusionant-me
d'aquest projecte
he arribat
i no puc seguir
perquè per molts suports
i ajudes
la malaltia ha dit
que fins aquí
he arribat
tinc un brot
i no m'aixico del llit
i van viure
moments complexos
moments molts dursos
en què aquestes persones
algunes d'aquestes persones
doncs van tenir
aquestes crisis
però qui va primar
doncs la força
del grup
les ganes
de tirar endavant
la il·lusió
que hi havia darrere
i un sobresforç
descomunal
per part d'aquestes persones
per dir
estic aquí
segurament no ho tornaré
a fer mai a la vida
i ho faig
com un crit
de reivindicació
i per visibilitzar
no?
o maltractades
que a dia d'avui
encara estem
les persones
anfibromials
i l'estigma
que cau sobre
sobre aquestes persones
i és el que va donar
forces
de dir
hem de continuar
i hem d'arribar
per seguir reivindicant
i visibilitzant
aquesta lluita
tan bèstia
que el pateixen
doncs pràcticament
totes les persones
aquí
en el seu dia a dia
amb les activitats
de la vida diària
avui
estem parlant
amb la
Maite Serrat
estem parlant
d'aquest
Simproject
i de tota la seva
trajectòria
com a doctora
com dèiem
psicòloga
i fisioterapeuta
i que realment
doncs és apassionant
no?
tota una vida
dedicada
als demés
i que avui
doncs l'estem resumint
en aquests 15-20 minutets
aquí a Ràdio d'Esvern
deixem que et pregunti
també sobre
a banda
doncs
d'aquest projecte
de
Simproject
que evidentment
doncs
vull que ens avancis
alguna coseta
sobre projectes futurs
també saber
quins altres projectes
o iniciatives
has engegat
a part d'aquest
Dintre de Simproject
tenim moltes iniciatives
sortim cada setmana
cada setmana
hi ha activitats
hi ha activitats
mensuals
també sempre
adaptades
accessibles
a totes les persones
en funció
de les seves preferències
i tenim altres grans reptes
per seguir
visibilitzant
i donant veu
sobretot
a aquestes malalties
o discapacitats
diversitats
que són invisibilitzades
no?
i que pateixen
tant d'estigma
aquest any
per exemple
ens en anem
al Teide i Dolomites
per a algunes
de les persones
que venen
doncs
és un gran repte
ja
el simple fet
doncs
de sortir de casa
d'agafar un avió
de desplaçar-se
de dormir
fora de casa
i llavors
el 2026
tenim el gran repte
de
ens anem a Chile
ens anem a Ojos del Salado
que és el volcà més alt del món
a quasi 7.000 metres
i això també
ja ho estem gestionant
per anar cap allà
i tenim altres projectes
hi ha un Kilimanjaro
que estem buscant
data
bueno
altres projectes
que anirem fent
la idea és
treure com a mínim
un gran repte anual
tot i que ara
de moment
ja anem a dos
a dos grans reptes
per any
que bé
i per altra banda
alguna altra iniciativa
doncs que vulguis destacar
iniciativa dintre del projecte
dius?
o de forma paral·lela
altres projectes
que hagis engegat
o de moment
amb aquest projecte
de 5 projectes
ja
t'absorbeix
t'absorbeix
no?
al 100%
entenc
sí, sí
penso que
entre la meva feina
a l'hospital
estic a més de 22 grups
de treball
tot és focalitzat
en dolor crònica
específicament
fibromialgia
llavors estic
en diferents
societats científiques
col·legis professionals
dirigint tesis doctorals
fent estudis
d'investigació
estic a universitats
llavors
crec que ja
amb el que faig
efectivament
això ens volíem referir
una mica
també conèixer
una mica més
aquella part més
no sé si docent
però també pedagògica
que és interessant
conèixer
de la Maite Serrat
deixem que et pregunti
també pel fet
que has participat
en diversos programes
de Catalunya
Espanya
i ara vull parlar
de la visibilització
abans deies
i ens agraïes
també
que poguessis
formar part del refugi
nosaltres encantats
que et refugís
aquesta tarda de dimarts
amb nosaltres
però la meva pregunta
és si creus
que els mitjans
estem fent
prou
per donar visibilitat
a aquestes malalties
jo us agraeixo moltíssim
clar
sempre es pot fer més
això és evident
i sobretot
més
te diria
en tot el respecte
millor
saps?
explicar millor
perquè de vegades
es donen visibilitat
a malalties
per exemple
com fibromialgia
però no s'acaba
de donar
la informació
correcta
i de vegades
encara es perpetuen
estigmes
o es perpetuen
errors
a l'hora
d'explicar
la malaltia
per això
jo us agraeixo tant
aquests espais
de difusió
perquè és molt necessari
per desgràcia
són malalties
molt prevalents
que segurament
de tots els oients
que estan escoltant
aquesta entrevista
la gran majoria
o coneixen algú directament
o saben algú
de segones
que pateix
aquest tipus
de malaltia
i ja no dic
si obrim més el ventall
i ja ens anem
a neurodivergències
jo per exemple
soc autista
acabada de diagnosticar
l'any passat
el juliol del 2024
i bueno
afronto també
el meu gran repte
personal
d'explicar
què és l'autisme
en aquest cas
d'una dona adulta
amb 50 anys
el que representa
el que ha representat
fins ara
la meva vida
i com ha troncat
evidentment
el fet de no saber
aquest diagnòstic
fins a l'edat
dels 50 anys
i totes les repercussions
que estan tinguent
que són molt bèsties
i això
aparentment
no es veu
també
moltes vegades
s'associa
que les persones
amb autisme
tenim dificultats
de parlar
ja es veu
que dificultats
de parlar
no en tinc
però tinc
moltes altres limitacions
que és el que m'han portat
doncs
a quasi 40 anys
de la meva vida
a no voler viure
tenir 4 intents
de suïcidi
i que a dia d'avui
segueixo dient
que per mi la vida
no mereix ser viscuda
a pesar de tots els reptes
que tinc
les ganes
i l'il·lusió
la societat
i el que m'han inculcat
m'ha fet molt de mal
a mi personalment
i per tant
encara més
amb aquest diagnòstic
la lluita encara més
personal
que ja ho era
però ara encara
amb més força
per seguir reivindicant
que ens queda molt
per ser realment
una societat inclusiva
i ja no parlo
només de malalties
del mal tracte
que es rep
perquè no és
un bon tracte
el que moltes
d'aquestes persones
a dia d'avui
reben
i jo soc
estic en aquest
estament mèdic
sanitari
no fem
una bona atenció
ens queda molt
i ja
si passem
de la part patològica
perquè l'autisme
per mi
o a dia d'avui
per mi és una condició
no és un trastorn
aquí encara ens queda molt
ens queda molt
per una plena inclusió
i per realment
acceptar
que la diversitat
és motor de canvi
i que bueno
porta més complexitats
però és quelcom
que és necessari
si realment
volem seguir
prosperant
com a espècie animal
i com a humans
Maite Serrat
quin missatge
donaries
a aquelles persones
que lluiten diàriament
amb aquestes condicions
que hem esmentat
al llarg del programa
i que potser
senten
que no tenen esperança
o que els costa
seguir endavant
en alguns moments
Parlar-ho
visibilitzar-ho
a mi se m'ha
criticat
o recriminat
moltes vegades
perquè jo mateixa
he mostrat
la meva part
amb mascarada
he mostrat
la meva part
a mi a més
soc una persona
que tinc
moltes capacitats
i per tant
quan m'he interaccionat
quan m'he relacionat
amb les persones
he anat amb la part
amb mascarada
amb la part apresa
i amb la part
de saber gestionar
i de tenir moltes capacitats
per fer moltes coses
la part més
de patiment
aquesta part més interior
de no poder connectar
amb la societat
aquesta no l'he mostrada tant
per tant
també forma part
de la meva responsabilitat
mostrar això
que les persones
ho sàpiguen
i que sàpiguen
que no estan soles
que hi ha moltes persones
que patim
que patim
en silenci
i que per tant
hem d'alçar la veu
allò que no és visible
ha de ser audible
no es veurà amb la vista
però se'ns ha d'escoltar
tenim veu
i per tant
i és per això
doncs que també
agraeixo tant
aquesta difusió
i sempre dic que sí
a qualsevol entrevista
de ràdio
de televisió
de premsa
perquè jo me'l poso
al capdavant
d'explicar a cor obert
la meva vida
com a exemple
perquè pugui servir
doncs
a més persones
però és necessari
que les persones
que ho patim
ho visibilitzem
expressant
i explicant
allò que ens passa
si no
la societat
continuarà cega
perquè com que no es veu
no ho sabran
Maite Serra
t'ha estat un plaer
parlar amb tu
al llarg d'aquesta tarda
d'avui dimarts
també una forta abraçada
digital
perquè ens estem veient aquí
a través de Google Meet
també
meravelloses
les noves tecnologies
que ens permeten
estar connectats
a tanta distància
una abraçada molt gran
Maite
que tinguis
molt bona setmana
i esperem
que hagis estat a gust
aquí amb nosaltres
i tant
moltíssimes gràcies
i reitero
el meu agraïment
a tots els mitjans
i en aquest cas
a vosaltres especialment
per fer-ne difusió
moltes gràcies
salutacions
adeu-siau
a todos
i
a
b
a
a
a
a
I nosaltres ara fem una breu pausa
i tornarem de seguida
amb l'espai de la vida d'estudiant
amb el nostre estimat Rubén Pérez
que ja està aquí també als estudis
a punt de donar-ho tot
amb l'espai estudiantil del programa
Tornem en 3 i no res, fins ara
Sabies que el teu municipi
tens el servei d'ambici?
Bicicletes 100% elèctriques
per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana de Barcelona
Per moure't bé, millor amb bici
Dona't d'alta ara a ambici.cat
Doncs jo no separo la brossa
Em fa mandra
Tu sí? Esclar
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar
Reciclar és massa evident per no fer-ho
Envasos de cartró i paper
el contenidor blau
o el covell del porta-porta
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Un dia t'aixeques i dius
vinga, que avui faig el pas
I sents que pots fer-ho tot
Sé tu mateixa
I estimar a qui vulguis
Com el pas de trobar
El que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem per connectar aficions
Natros per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas amb més força
Està el pas de
Crec en mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Està el de fer cim
I dormir a prop de les estrelles
Està el de viatjar
No, no
El de viatjar més
I oi
Un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas
Fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat
a CaixaBank
o a Imanagint
Fes el pas
Baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del Pac Jove 2024
Treu la llengua
Treu la llengua
fora
al carrer
Al carrer
Al carrer
Al carrer
Esclar que s'ha de treure la llengua
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
O a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua
a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua?
O a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui continuar
traient la llengua?
Entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua
Ei, vinga, som-hi ja
És el moment
de fer el pas
A casa, a la feina
i al carrer
Quan anem de festa
o al taller
Parlem amb el teu acer
Només hem de començar
Aprovem-ho en català
Tu per tinguis jo
per tu
I quan vulguis tots plegats
Molt per parlar
Molt per parlar
Provem-ho en català
Molt per parlar
Molt per viure
Generalitat de Catalunya
Sempre endavant
La vida d'estudiant
Amb en Rubén Pérez
Rubén Pérez
Bona tarda
Bona tarda
Tornem a estar aquí
a un nou espai
de la vida d'estudiant
Avui parlarem
sobre l'expectativa
versus la realitat
Explica'ns una mica més
Desenvolupa una mica més
aquests dos conceptes
perquè em sembla
francament interessant
però així també
els nostres oients
es podran fer una idea
més clara
del tema d'avui
de l'espai
i la vida d'estudiant
Doncs mira
avui porto un tema
molt diferent
Avui el programa
no serà tan informatiu
o aquest punt tan seriós
Avui busquem una miqueta
la comèdia
i al mateix temps
veure com podem portar-ho
Com bé dius
avui porto
expectativa
versus realitat
En aquests aspectes
on compararem
segurament
el que veiem de petits
o també amb joves
com més la vida
millor més audiovisual
a pantalla
com és la realitat
de l'estudiant
Doncs vinga
comencem
un nou espai
de la vida d'estudiant
I em penso que avui
doncs com deies
està enfocat
a ser un programa
més de crítica
amb un punt també còmic
Doncs sí
seria avui
la idea principal
pel fet d'això
que justament
em posava
quan vaig començar
a plantejar idees
per aquest programa
no em venien
I justament
t'ho juro
és que va ser així
va vindre un TikTok
de High School Musical
i vas dir
ostres
és que
estic veient
com aquesta vida estudiantil
de
tota la vida
happy
tot això
de fer
de fer coses
i com és la realitat
que estem
els estudiants
molt enfocats
als estudis
que no tenim temps
i tenim aquest estrès normal
que portem a terme
cada dia
I d'aquesta manera
avui també volia reivindicar
una mica això
no entenc?
una mica
una mica
va vindre així
i va dir
és moment de tractar-ho
de canviar una miqueta
també aquest format
que porto uns dies portant
i jo penso que avui
és bo per fer-ho
i per on vols començar doncs?
Doncs mira
primer farem una miqueta
l'expectativa
perquè potser la gent
diu
aquests punts
no
jo l'expectativa diré
això de tenir èxit
sense complicacions
i disfrutar sobretot
o sigui
tenir aquest temps lliure
que sembla
que aquests protagonistes
tinguin sempre
i que no tinguin
cap preocupació
és el que més a mi
és el titular jo crec
no tenir preocupacions
a l'hora de veure
quan veiem una pel·lícula
o alguna cosa
aquesta vida d'estudiant
que no tenen preocupacions
que solament
tenen la seva vida
el seu paper diguem-ho així
i no hi ha més
i després tenim la realitat
que és com estem estudiant
molts cops
la falta de temps
i de dificultats
per aprendre
i tenir el temps
de poder
establir aquest aprenentatge
doncs vinga
comencem
amb l'espai d'avui
parlant una mica
de tot això
i enfocant
aquest fet
de l'expectativa
versus la realitat
que a vegades
doncs
ens pensem
que tot serà idíl·lic
i realment
doncs
acabes de venir
en una cosa
molt diferent
doncs sí
mira
per començar
com he nombrat
Hackersky Musical
no sé quantes pel·lícules té
però si ens donem compte
molts cops
és en un moment estudiant
o sigui
hi ha moltes sèries
com pot ser
de dibuixos animats
al fin de si fer
que és d'estiu
però també
em xoco una mica
perquè jo
per exemple
als meus estius
era molta diversió
molt temps lliure
sí
però sempre hi havia una part
que jo estava
amb els llibres
de repàs
de llegir-me un llibre
i mai es veu
això als dibuixos
jo també penso
que no es crida massa
però em fa
aquesta crida d'atenció
que no podem normalitzar
el fet
que també hi ha de fer
un treball fora
de l'àmbit escolar
i que també podem aprofitar
per passar-ho bé
doncs sí
evidentment
evidentment
al final
hi ha una mica de tot
aquest punt
de gaudir també
de la vida
el que passa
que quan estem estudiant
sobretot primària
a vegades hi ha una exigència
i després secundària
evidentment
hi ha una exigència
encara més
més elevada
i tot això és una mica
idíl·lic
el que podem veure
a les sèries
a les pel·lícules
tot el que veiem
a la ficció
doncs moltes vegades
realment no té res a veure
amb la realitat
i a vegades ens passa
que de petits diem
volem ser adults
volem ser grans
perquè ens pensem
que ser gran
és una cosa que mola molt
i quan som grans
volem ser petits
perquè és allò de dir
ostres
ens han estat venint
una cosa
que no era
la que pensàvem que era
podria ser perfectament això
de petits
quan veiem
tot el que veiem
volem ser grans
perquè veiem
aquesta llibertat
de poder fer
de poder desfer
de poder somir
amb el que vulguem fer
i després tenim
aquesta perfantaciósa
que ens agrada
a tothom de petits
que volem fer
i després
quan anem creixent
veiem dificultats
veiem la realitat
i que ser estudiant
no s'està cantant
24 hores
sinó s'està
segurament
8 hores
el teu cap rondant
que he de fer això
he de fer això
he de fer això
he de treballar més
són cosetes
que jo crec que
fan molt de xoc
a la persona
perquè
no t'esperes
aquest canvi
que de vegades
ho fem a l'ESO
molts cops
no t'ho esperes
hi ha gent que sap reaccionar
hi ha altres
que potser es queda
una miqueta més
amb el tracte
d'intentar viure
una miqueta més la vida
sí, sí
totalment
i a més també
hi ha una cosa
molt idealitzada
que és el fet
de la universitat
que és el tema
aquest idílic
que comentàvem abans
que a vegades
idealitzem
aquesta etapa
de la nostra vida
i aviam
jo no he sigut
molt xico
universitari
però aviam
jo m'imagino
que deu tenir
una mica de tot
si que deu haver
aquest punt de desfase
aquest punt de
sí
d'haver alguns moments
quan acaben exàmens
que hi hagi
una mica més
de celebració
de festa
però la vida
universitària
jo crec que no tot
són flors i violes
que hi ha una mica
també
d'aquesta part dura
d'estar estudiant
i sacrificant
i sacrificant una etapa
important de la teva vida
pel teu futur
és com dir-ho
literalment
perquè la vida
d'estudiant
a la universitat
justament
jo crec que
i comptant
aquests dies
de celebració
crec que són
un o dos
i quan tu ho veus
a pantalla
veus tot el contrari
que cada dia
sembla que
tinguis un munt
de temps
i que potser
les obligacions
com
tinc un examen
no existeixin
deixen el comentari
enlaire
i com que hi ha
una altra obligació
que mai
jo penso
molts cops
no és més
que a millor
aprovar un examen
pel teu futur
li dóna més importància
i aquest punt
ja és com
a mi em xoca
bastant
la veritat
però entenc
que sigui
per un nivell audiovisual
però
volem veure també
aquesta preocupació
molts cops
i com afrontar-ho
sí
totalment
a vegades
jo crec que
aquestes ficcions
haurien de ser
una mica més realistes
i mostrar-nos
realment
el que
el que passa
el que realment
acaba succeint
en aquests entorns
més educatius
i tal
que ara
ara ja
també
s'està desenfrenant molt
ara em venia al cap
també la sèrie Elite
que és una sèrie
que a mi
sincerament
no m'agrada gaire
però també
per això mateix
perquè han anat
a uns extrems
ja
de mostrar
una imatge
doncs
sí que és veritat
que s'ubica
a un tipus
de gent en concret
gent molt adinerada
milionaris
que viuen
la vida de rics
i a partir d'aquí
doncs passen coses
hilarants
però
certament
jo crec que
estaria bé
també
aterrar una mica
més les realitats
i mostrar-les
com per exemple
ho fa una sèrie
com pot ser
Merlí
Merlí
per exemple
és un exemple
de com
la gent
els propis estudiants
estan tensos
o estan dient
o aterra molt
a la realitat
per mi
Merlí és una de les sèries
que jo m'he vist
vegades
perquè m'encanta
però no pel fet
que sigui entretinguda
perquè mostra
la realitat
de l'estudiant
és una realitat
on sí que pot tenir
el punt de diversió
i de còmic
i com bé diu
de sèrie
però és que també
et mostra una realitat
molt dura
i molt de realitat
viva
perquè
els estudiants
estan patint
hi ha exàmens
també cadascú
d'ahir
es mostra
la vida personal
d'alguns
i com es tracta
o sigui
comparant per exemple
Elite
amb Merlí
Merlí és molt més realista
i Elite
jo crec que
com bé tu us dius
millor no és del gust
de tothom
a mi per exemple
m'agraden
les dues primeres temporades
jo crec que ja es podia
haver finalitzat
però sí que es mostra
que
hi ha poca gent
que vulgui estudiar
de veritat
i que tenen
altres coses
més al cap
que facin
que surtin cada cop
més de festa
tinguin més coset
tinguin més coses
a l'aire
i això
és un acte molt fictici
que la gent
moltes vegades
creu que serà així
ja
sí sí
no efectivament
efectivament
seguim esmentant
més qüestions
del tema d'avui
i comentem una mica
doncs
per sobre
alguns exemples més
si et sembla
doncs mira
jo he posat una pel·lícula
també
de Disney
que a mi personalment
no sé si la gent
l'ha vist
perquè cada vegada
que parlo d'aquesta
em sorprèn
és la de
Teen Beach Movie
que així
molt resumida
són uns estudiants
també
que es fan ficar
en una pel·lícula
i succeeixen
moltes coses
traient d'aquesta part
que seria com la història
a mi em fa gràcia
com no tampoc
hi ha aquesta preocupació
i hi ha dos personatges
principals
la noia del noi
en aquest cas
que és el noi
que té el seu hobby
i viu per ell
i després
hi ha la noia
que a la primera pel·lícula
perquè tenen dos
no es veu massa preocupada
es veu que és intel·ligent
i que vol estudiar
però a la segona
sí que es mostra
llavors
jo per exemple
la primera
la puc gaudir més
però és que a la segona
ja veig la realitat
de com pot ser
per exemple
en aquest cas
una parella
dins de l'àmbit estudiant
i com es tracta
pel fet
que tens unes bases
tens unes idees
i tens unes coses
a treballar
com els altres estudis
i l'altra part
com que
no és passota
però li dona més importància
a altres esdeveniments
que no siguin aquests
sí
no
certament
és un
és un exemple
clar
que la
la teva generació
doncs evidentment
segurament
doncs vinculi
vinculi ràpidament
al final és una mica
veure
aquests estils
de vida
no
contra
contra la dura realitat
de la vida real
no
el fet aquest
de comparar una mica
en tots els sentits
què és
allò
doncs que ens mostren
moltes vegades
en aquestes ficcions
amb el que realment
doncs
acabes de venir
no
això és el problema
perquè
hi ha gent a la meva edat
que encara pensa
que pot viure
un élite
d'anar a l'escola
no explicar en què fan
però una vida juvenil
sí
és una vida
una mica desenfrenada
clar desenfrenada
i que no té tope
que encara que
justament aquesta
succeeixin
grans episodis
que una persona normal
hi pondria
punts a la seva vida
dona igual
perquè arrenca
una altra temporada
arrenca un altre capítol
i ja està
el mateix esdeveniment
de festa
amb la mateixa
idea de
en aquest cas
veure
divertir-se
i deixar els estudis
com una introducció
que sí que estan al col·legi
i després nosaltres
estem vivint
el fet de
no és tot festa
o millor dit
hi ha de controlar-se
per portar-lo a l'extrem
i no fer aquesta comparació
perquè
no és realitat
perquè no podem ser
els personatges
molts cops
que nosaltres assumim
hem d'ajustar-nos a ells
si volem
i si ens agraden
però jo penso que la realitat
és tot el contrari
i que
sí que hem de tenir temps
per fer aquestes bogeries
de joves
en el nostre cas
però també hem de tenir clar
que aquestes bogeries
ja ha de tenir la control
i hem sobretot
marcar-les
per la nostra vida personal
i com és per tu
la realitat
d'aquesta vida d'estudiant
per mi la realitat
és que
primer de tot
cadascú té la seva
això ja comparteixo
sigui
d'una part
o d'altra
tot això té la seva
penso que la vida d'estudiant
és que tu tinguis
el teu horari
que estudis
facis un titular
però aquesta part
que sigui estudiant
i una vegada
tu surtis
d'aquest àmbit
tinguis
les dues opcions
de poder
gaudir
una miqueta
perquè sempre
com diu per exemple
la meva família
hi ha temps per a tot
però tampoc pots
dedicar molt de temps
a una cosa
o sigui
si jo surto del col·legi
i sempre
sempre
sempre
vaig a casa
i he de seguir
fent coses
doncs sincerament
això per mi
no és una realitat
d'estudiant
perquè realitat
d'estudiant
jo penso que
hi ha de tenir temps
per tot
per ja estudiar-s'ho
i sí que hi haurà
molts cops
que hi haurem
de donar més temps
a un punt
com pot ser els estudis
com pot ser diversió
depenent
al moment on estiguem
però seria això
el trobar
temps per tot
i quan toqui fer una cosa
com són els estudis
com és gaudir-ho
o com és descansar
es facin
avui estem parlant
amb en Rubén Pérez
a l'espai de la vida
d'estudiant
sobre aquesta reflexió
entre l'expectativa
versus la realitat
aquelles situacions
que moltes vegades
ens han generat
i ens han posat
al nostre cap
ens han inculcat
com aquestes
experiències idealitzades
per dir-ho d'alguna manera
del que és
ser un estudiant
universitari
per exemple
versus
aquesta realitat
que és realment
ser un estudiant
universitari
que moltes vegades
no tens caps de setmana
perquè també has de compaginar
aquests estudis
amb feines
perquè a vegades
també doncs
necessites
també
aquest espai
doncs
per estudiar
per dedicar
a estudiar
a les tardes
el que sigui
aquest horari
tan marcat
que a vegades
és tan asfixiant
acaba asfixiant
una mica
l'estudiant
perquè
moltes vegades
aviam
és que també necessitem
temps per
per lo nostre
i temps per nosaltres mateixos
molts cops
i a vegades
hi ha casos
que el propi estudiant
no pot més
perquè no pot
treballar-se a si mateix
perquè té un cúmul
de coses
que no li permet
ni el fet
d'un break
com jo li dic molts cops
un kit-kat
de
hem de parar
hem de fer una altra cosa
perquè al final
si
agusem
d'un
d'un tema
molt cop
molts cops
al final
patem
perquè no podem més
i a vegades
penses que ens estan
intentant vendre
un estil de vida
i que realment
doncs això
ho poden fer mitjans
com la televisió
com les xarxes socials?
jo penso que sí
però també entenc
en molts casos
que és per l'entreteniment
de l'audiència
jo comparteixo
com hem dit abans
l'exemple de Merlí
Merlí és un entreteniment
increïble
del meu punt de vista
que pot donar molts peus
i que jo crec que
li ha agradat
a molta gent
i que potser
en comparació
amb altres sèries
que s'han fet
del mateix estil
doncs home
jo crec que
agafar l'exemple de Merlí
i portar-lo
als joves d'avui dia
seria molt millor
la veritat
i pel que fa
doncs
per exemple
altres qüestions
quines
voldries esmentar?
mira
jo vull desmentar alguna
que m'ha fet molta gràcia
perquè
hi ha hagut
podcast de gent
de gent que hi ha parlat
i a mi m'agradaria
són aquests romans
que hi ha
des dels 14
les sèries i pel·lícules
dels nois petits
que estan allà
en aquest punt de primària
ESO
i després
aquests romans
jo per exemple
hi havia un podcast
no me'n recordo quin
però hi havia una noia
que deia
quan va ser el meu primer pató
i el seu primer pató
va ser als 14 anys
perquè
a les sèries
el pató
que es donava als nois
el seu primer pató
i el seu primer
novio per dir-ho d'aquesta manera
era als 14
jo crec que és una influència
que no hem d'agafar
en cap moment
i que per propi estudiant
això no hauria de ser
com una meta
en aquesta edat
en aquesta etapa
de
14, 15, 16, 13 anys
no crec que hagi de ser
molt
vista
perquè
arriben aquests casos
que
la noia deia
és que
com jo veia tanta sèrie
això
veia la sèrie
i em fixava
que als 14 era això
jo em vaig posar com a meta
que als 14 feia això
i ho va aconseguir
doncs
també
interessant
no?
aquestes
aquestes històries
que a vegades
els joves
tenen dins seu
i que els costa
també expressar-les
o portar-les
a
doncs això
a la oralitat
no?
perquè moltes vegades
se les queden per ells
i són realitats
que els joves viuen
i que
realment
doncs també
s'ha de fer
s'ha de fer ressò
alguna cosa més
que vulguis afegir
abans de tancar Rubén?
doncs mira
per acabar així ja completament
tanquem això
del tema d'estudiant
i l'expectativa de realitat
per al públic
que ens estigui escoltant
sobretot
les expectatives
estan molt bé
ens hauríem de fixar
molt més
o millor
en com ho passa
en aquesta etapa
amb la llibertat
amb la diversió
però calma
no pot ser cada dia
no podem viure com ells
perquè això és ficció
saps?
que al moment
ens pot agradar
però si portem una vida
tan seguida
d'aquests esdeveniments
d'aquests casos
que ens donen
no sabrem ni com gestionar-ho
al final
arribarem a un punt
on nosaltres mateixos
segurament
no siguem ni com som
perquè tindrem
moltes coses
i mai ens centrarem
en la nostra vida
com a estudiant
o com a estudiants propis
i això pot derivar
a molts punts
i com bé he dit abans
hem de viure
la nostra realitat
hem de viure el temps
que podem tenir
temps per to
amb una gestió correcta
i amb aquest temps
que és gestionable
per a tothom
Rubén Pérez
moltes gràcies
per l'espai d'avui
ens tornem a sentir demà
amb el sumari
que tinguis
molt bona tarda
i que vagi molt bé
també aquesta setmana
gràcies
El Refugi
el magazín de tardes
de Ràdio d'Esvern
Ara escoltes
Ràdio d'Esvern
Sintonitzes
Ràdio d'Esvern
La Ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
I fins aquí
El Refugi d'Avui
Moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
el programa d'avui dimarts
4 de març
del 2025
Avui hem parlat
d'actualitat
de música
de vins
amb en Jordi Clavero
el nostre anòleg
que avui
doncs ens ha referit
a la denominació
d'origen
a l'ella
i també
a la segona hora
hem entrevistat
a Maite Serrat
doctora
que ens ha explicat
sobre aquestes
malalties
silencioses
tot seguit
hem fet un repàs
també de la vida
d'estudiant
amb en Rubén Pérez
i acabem
amb aquest comiat
que fem sempre
a tots els nostres oients
gràcies
per acompanyar-nos
una tarda més
i demà de 5 a 7
tornem a estar aquí
al Refugi
al magazín de tardes
de Ràdio d'Esvern
amb una abraçada
i que sigueu
molt feliços
de Ràdio d'Esvern
odinat
n'hi
되어
tot
acompanyar-se
tot
em
es
Christi
vin