El projecte té com a objectiu portar l'obra fora de l'àmbit habitual de les artistes i generar un espai de diàleg i intercanvi. La mostra ofereix un recorregut que connecta processos i sensibilitats diverses i es podrà visitar fins al 2 de maig. I en Turisme, el Consorci de Turisme del Baix Llobregat impulsa la campanya Apassiona el Baix Llobregat per promocionar les passions d'Esparreguera i d'Olesa de Montserrat durant la temporada del 2026, fins l'1 de maig.
Les dues representacions, declarades festes d'interès nacional i amb més de 500 anys d'història, es consoliden com un dels principals reclams culturals del territori. La Passió d'Esparreguera oferirà nou funcions, combinant la versió tradicional amb un nou format contemporani amb escenes dinàmiques i recursos sonogràfics i, per la seva banda, la Passió d'Olesa, de Montserrat, presenta una posada en escena renovada amb nous efectes especials, banda sonora ampliada i subtítols en castellà i anglès per ampliar l'accessibilitat.
I en cultura, el Sant Justenc Gerard Foguet ha visitat els estudis de Ràdio d'Esvern per presentar el segon volum de la seva obra, Hacking Home Devices. Aquesta nova entrega continua la tasca iniciada en el primer llibre, on l'auto oferia eines per posar ordre en el creixement, en el creixent ecosistema de dispositius intel·ligents que formen part de la nostra vida quotidiana.
Si el primer volum estava destinat a un públic més generalista, interessat a comprendre el funcionament dels sistemes de la llar, aquesta segona part adopta un enfocament més tècnic. Foguet centra el contingut en l'ús de la suite de Programari Lliure Security Onion, una eina dissenyada per equips de defensa que permet analitzar el trànsit de dades i detectar anomalies a la xarxa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugiu.
Doncs ja tornem a estar aquí, ja tornem el dilluns, per tant, tornem a començar la setmana i comencem amb molta energia i amb un programa d'aquests que us agraden a vosaltres. Però va, ens deixem de rellós i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb els sons de casa, amb la Montse Baquer, seguidament la canya Baix Llobregat amb el DJ Hambo Jambito i posarem fi amb veus d'emigrants, amb la consol i el Jordi. I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
I comencem amb una notícia d'última hora. Un missil balístic ja llançat des de l'Iran ha entrat a l'espai aèri de Turquia i ha estat interceptat pels sistemes de defensa de l'OTAN desplegats al Mediterrani Oriental. És el quart incident similar des de l'inici del conflicte amb l'Iran. El govern turc ha respost afirmant que actuarà en fermesa davant qualsevol amenaça contra el seu territori o espai aèri.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat executar provisionalment la sentència que anul·la part del decret que regula l'ús del català a l'escola. La decisió, tot i que no és ferma, deixa sense efectes diversos articles que fixaven el català i l'aranès com a llengües vehiculars habituals. El Tribunal considera que el decret no garanteix prou presència del castellà i que vulnera la Constitució espanyola.
El govern de la Generalitat ja ha anunciat que presentarà un recurs i assegura que de moment no hi haurà canvis als centres educatius, on el català es manté com a llengua vehicular. A més, recorda que el decret ja estava suspès cautelarment aquest curs.
Sindicats com l'USTEC reclamen mesures urgents per protegir el professorat, mentre que entitats com Òmnium Cultural denuncien una ofensiva judicial contra el model d'escola catalana. La decisió també ha generat un ampli rebuig polític amb crides a la unitat per defensar el model lingüístic a l'espera del pronunciament final del Tribunal Constitucional.
L'amnistia per Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d'exconsellers no es resoldrà abans de l'estiu. El Tribunal Constitucional encara està pendent del que dicti primer el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la llei d'amnistia. Aquesta decisió europea, que inicialment s'esperava per l'abril, no arribarà fins al maig o al juny. I això condiciona tota la resta del calendari.
Per aquest motiu, el Constitucional no preveu abordar els recursos fins a finals de juny o juliol, i fins i tot es podria ajornar encara més. Tot i així, encara que el Constitucional avali l'amnistia, la seva aplicació dependrà...
dependrà del Tribunal Suprem, que podria allargar el procés amb noves decisions o fins i tot recurrent una altra vegada Europa. A nivell polític, Junts continua pendent d'aquest desenllaç amb la mirada posada en un possible retorn de l'expresident.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat avui que està mantenint converses serioses amb l'Iran per posar fi al conflicte, però ha advertit que hi haurà conseqüències greus si no s'arriba aviat a un acord. En un missatge a les xarxes socials, Donald Trump ha afirmat que s'estan fent grans avenços en un règim que considera més raonable.
però a la vegada ha tornat a amenaçar l'Iran a destruir completament les seves infraestructures clau, com centrals elèctriques, pous patrulers o instal·lacions de dessalinització, si no es reobre immediatament l'estret d'Hormuz. Per contra, l'Iran assegura que les negociacions no avancen, que les propostes dels Estats Units no són realistes i manté que està preparat per allargar el conflicte tant com sigui necessari.
El bloqueig de l'estret d'Hermud ja està afectant el subministrament d'energia i matèries primeres. El barril de petroli Brent s'enfila al voltant dels 115 dòlars i la possible implicació dels rebels hutis al Mar Roig fa tema una escalada encara més gran.
I és que el conflicte a l'Orient Mitjà no s'atura i Israel i l'Iran continuen intercanviant atacs amb míssils en una guerra que ja entra en el seu segon mes. L'exèrcit del País Abreu ha intensificat la seva ofensiva amb el llançament d'una vuitantena de bombes contra instal·lacions militars a Teheran, segons diuen, centrades en la producció de míssils i armament estratègic. Paral·lelament, Israel ha interceptat diversos drons llançats des de Yemen per rebels hutís, aliats de l'Iran.
També ha denunciat un atac contra la refineria de Haifa, la més gran del país, que ha provocat un incendi per ara sense víctimes. A més, un soldat iràlia de 19 anys ha mort després de resultar fàrit en un atac amb projectils antitanc al sud del Líban. I a la mateixa zona s'ha confirmat la mort de dos cascos blaus de l'ONU, tots dos eren militars indonesis.
Per la seva banda, l'Iran assegura haver atacat posicions als Estats Units, als Emirats Arabs Units, incluint-hi radars i zones amb presència militar nord-americana. També s'han registrat nous atacs iranians a Kuwait amb una víctima mortal.
I com a resposta de l'escalada militar, Espanya ha tancat el seu espai aèri els avions dels Estats Units que participin en la guerra de l'Iran. El govern reafirma així el seu rebuig al conflicte i amplia el veto ja existent a l'ús de les bases militars de Rota i Morón. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha assegurat que es va comunicar a Washington que no s'autoritzaria ni l'ús de les bases ni el sobrevol per a operacions vinculades al conflicte.
Tot i això, sí que es permeten altres operacions militars no relacionades amb la guerra. La mesura obliga, per tant, els avions militars a modificar les seves rutes cap a l'Orient Mitjà, evitant l'espai aèri espanyol, tot i que no afecta en situacions d'emergència ni tampoc el pas per l'estret de Gibraltar.
Des del govern, el ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, ha advertit que el conflicte es pot allargar i ha expressat la seva preocupació per una possible escalada i les seves conseqüències com moviments migratoris o un escenari de guerra prolongada.
El govern espanyol i l'Església signen el protocol per indemnitzar víctimes d'abusos sexuals en l'àmbit eclesiàstic que ja no es poden recórrer per la via judicial. L'acord, que entrarà en vigor el 15 d'abril, estableix un mecanisme conjunt de reparació, però no fixa ni verems ni quantitats econòmiques.
Serà el defensor del poble qui analitzarà cada cas i proposarà una compensació, que podrà ser econòmica, però també simbòlica, restaurativa o fins i tot espiritual. L'Església assumirà el cos de les indemnitzacions i podrà recórrer les decisions, tot i que el defensor tindrà sempre l'última paraula. A més, les víctimes hauran d'escollir entre aquest nou sistema o el canal intern de l'Església, el conegut com priva.
El protocol arriba després de mesos de discrepàncies, especialment sobre les quantitats a pagar i amb el rerefons del debat sobre el nombre real de víctimes, que oscil·la entre els centenars de casos reconeguts per l'Església i les més de 440.000 víctimes estimades per una investigació oficial.
I en cultura, Rosalia dóna inici a la seva gira Lux Tour aquí a la península ibèrica. Avui estrenarà funció a Madrid. I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
Set dones artistes de Sant Just d'Esvern exposen a Olot amb la mostra Set Propostes. Les creadores presenten obres diverses a l'espai l'àmbit d'art fins al 2 de maig en una proposta que posa en valor la pluralitat dels llenguatges artístics.
La població metropolitana creix en 223.000 persones i obliga a replantejar els serveis públics. La demografia es consolida com a factor determinant per planificar l'habitatge, l'ocupació i la mobilitat en municipis com Sant Just d'Esbert.
El Baix Llobregat promociona les passions com a gran atractiu cultural de primavera. La campanya turística posa en valor les representacions d'Esparreguera i Olesa de Montserrat, amb novetats escèniques i propostes per atreure visitants. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Barça femení es va imposar ahir amb autoritat per 0-3 al Real Madrid en un clàssic dominat de principi a fi. Ona Batlle va obrir el marcador Alexia Putelles per ampliar l'avantatge a la segona part i un gol amb pròpia porteria de l'ACRAR va acabar sentenciant el partit. Les culers van ser molt superiors i no van donar opcions a un Real Madrid sense reacció. Amb aquesta victòria el Barça deixa la Lliga pràcticament resolta i es podria proclamar campió la pròxima jornada
si es donen els resultats. I bones notícies per al Barça. Jules Cundé i Alejandro Valde han tornat a entrenar parcialment amb el grup després de les lesions musculars que van patir a la tornada de Copa contra l'Atlètic de Madrid. Tots dos, laterals titulars, podrien arribar a temps per al partit de Lliga d'aquest dissabte, també contra l'Atlètic de Madrid.
I ahir el danès Jonas Vingegaard es va proclamar guanyador de la volta a Catalunya després de l'última etapa a Barcelona. En la jornada es va decidir a l'esprint amb victòria sorpresa de l'australià Brady Gilmour. El podi final el completen Lenni Martínez i Florian Lipowitz, mentre que Miquel Landa ha estat el millor espanyol en quinzena posició. Vingegaard suma així la seva primera volta i ja mira cap al giró i cap al Tour de França.
I ara presentem la cançó del dia.
I avui que comencem una nova setmana tornem a la música catalana i ho fem amb una cançó espectacular d'un grup que estic segur que ho petarà aquest 2026. És la meva aposta personal perquè transmeten molta festa, molt de bon rotllo i ganes de passar-s'ho bé. I és que la cançó d'avui ens explica una història que neix de la contradicció, de voler fugir de l'amor, d'evitar-lo,
a acabar caient de ple, gairebé sense adonar-te'n. La cançó ens transporta a nits llargues, a carrens plens de vida i a una recerca constant d'algú que t'ha marcat més del que vols reconèixer. El missatge gira al voltant d'una atracció intensa, gairebé addictiva. Hi ha una lluita interna entre el cap i el cor, però al final guanya la passió, la necessitat de tornar-hi, encara que sàpigues que potser no et fa del tot bé.
També hi trobem una idealització de l'altra persona a vista com única, especial, convertint aquesta relació en una mena de fantasia que es mou entre la realitat i el somni. Els seus creadors són un projecte emergent que veu de l'escena actual catalana i que combinen estils com el pop urbà i els sons electrònics amb una actitud molt desenfadada i molt contemporània.
han sabut construir una identitat pròpia amb una estètica molt marcada i moltíssima personalitat. Com sempre, us deixo tres pistes per què intenteu endevinar-la. A la cançó hi col·labora un altre músic emergent català, l'Edu Esteva. Forma part d'un àlbum que va sortir aquest mateix 2026. I el títol fa referència al Déu romà de l'amor. Què? Com ho tenim això?
Doncs va, anem directament amb Cupido de l'atur de Carol. No et buscava tu, esquivava Cupido, com si féssim Kung Fu. Prenia decisions com qui canvia de shampoo, un cicle viciós en constant déjà vu.
Et busco a tots els antros fins que se'n fan les tantes. No sé com oblidar.
Conformo en veure't salada, estiguis on estiguis.
Fins demà!
No et buscava tu, esquivava cupido, com si féssim kung fu. Prenia decisions com qui canvia de xampu. Un cicle viciós, en constant déjà vu. Però em feies cucú, perquè sóc aditxat.
Doncs una cançó molt i molt divertida. I ja us ho he avisat, apunteu a aquest grup, l'atur de Carol, perquè fan molt bona música. I jo ja ho he dit, aquest 2026 és el seu any i ho trencaran. Però va, ara sí, passem directament a l'efemèride del dia.
Avui, 30 de març, el meu avi fa 81 anys. Així que moltes felicitats des d'aquí, des de Ràdio d'Esvern, però també commemorem el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar. Un dia per mirar de cara una feina essencial, silenciosa i massa vegades invisibilitzada.
Parlem de persones que formen part de milers de llars i que ajuden a milers de famílies quan el món va ràpid, quan no tenen temps o quan la vida s'acumula. Però són persones que netegen, que cuinen, que cuiden, que tenen en cura dels fills com si fossin seus, que acompanyen els avis en moments de fragilitat, que sostenen rutines i fan possible que moltes famílies puguin tirar endavant.
Però darrere d'aquesta quotidianitat hi ha històries de vida, de sacrifici i massa sovint d'injustícia, perquè moltes d'aquestes treballadores continuen en situacions precàries amb condicions laborals que no sempre respecten la legalitat, amb jornades llargues, sous baixos i drets limitats, invisibles no només en el dia a dia, sinó també en el reconeixement social.
Aquest dia és sobretot un recordatori. Un recordatori que aquesta feina no és menor, que no és ajuda, sinó que és treball. Treball digne, imprescindible i amb un valor humà incalculable. Sense elles, moltes llars simplement no funcionarien.
També és una crida a la consciència col·lectiva, a mirar més enllà de les parets de casa nostra i entendre que el respecte no és només una paraula, sinó unes condicions justes, uns drets garantits i un reconeixement real. Entendre que cuidar hauria de ser una de les tasques més ben valorades de la nostra societat.
I avui, més que mai, cal posar nom i veu a aquestes persones, donar-los el lloc que mereixen. I ha arribat el moment de deixar de veure-les com una presència discreta i començar a reconèixer com el que són, una peça clau de la nostra societat i de les nostres famílies.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrencarem amb les seccions d'avui. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Dualden Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
I ara els sons de casa amb la Montse Baquès. Bona tarda Montse, què tal, com estàs? Bona tarda, molt bé, aquí estem un altre cop. Un altre cop, una setmana més aquí a Ràdio d'Esvercle Que Si, per descobrir la millor música del panorama català. Totalment. La Montse Baquès, que és la nostra experta de confiança.
Sí, sí, exacte. És un honor que em diguis això. No podem confiar en ninguna altra persona, hem de confiar en la Montse, que és la nostra referent, clar que sí. Avui, Montse, anem amb un programa diferent, no? Sí, avui anem amb un programa diferent perquè tornem amb més recomanacions, aquest cop amb artistes més reconeguts en l'escena musical en català.
i amb la teva ajuda també, ja que ens recomanaràs a dos artistes més. Doncs sí, el que farem en aquest programa és recomanacions, la Montse us porta dos, jo us porto uns altres dos, així que tindreu quatre nous artistes, si no els coneixeu, per descobrir-los bé, descobrir-los a fons amb la nostra ajuda, no Montse? Exacte, sí, sí. Doncs vinga, comença tu. Doncs vinga, començo parlant de Malifeta, un grup que ja ens va recomanar l'Artur, cantant de la Fomiga als Premis Anderroc, i que estic totalment d'acord amb ell, la veritat.
És un grup valencià que s'ha convertit en una de les propostes més potents de l'escena musical actual al País Valencià.
Són coneguts per un estil molt festiu i combatiu que barreja gèneres com el reggaeton, el trap, l'electrònica i fins i tot sons també més tradicionals però sempre amb una identitat molt marcada i arrelada al seu territori. Doncs sí, l'Artura ens va fer una bona recomanació. La veritat és que sí. Sí, sí, Malifeta és un grup...
També he dit, bueno, és el que dèiem, no? Emergent, però ja porten temps també fent música. Sí, per tant, abans ho estava llegint des del 2020. Van començar pel tema Covid i des de llavors han anat fent cosetes, sí, sí. Sí, sí, i són un dels puntes del panorama valencià, que clar, evidentment està molt lligat a la cultura catalana, però també hem de diferenciar una mica que el país valencià...
Doncs això que escoltàvem ara és un programa que tenim preparat per un altre dia. Així que us anem a posar el que us havíem de posar avui des del principi. Anem amb l'episodi de Els Sons de Casa, clar que sí. I ara Els Sons de Casa amb la Montse Baqués. I cada que és molt tocat per la tram
Montse Vaqués, Cadaqués, tot molt ben rimat. Has rimat molt bé, eh? Què tal, Montse, com estàs? Molt bé, molt bé, i tu? Bé, molt content, i ja amb una mica més de tranquil·litat, no? I tant, la setmana passada va hi ha tela. Va tenir tela. Sí, vam tenir molta tela, que ara ho comentarem.
Sí, sí, doncs anem directament ja per feina perquè en tenim de molta, perquè recordem que la setmana passada, dijous i dimecres, es van celebrar els Premis Center Rock, que són els Premis de la indústria musical catalana, no? Podríem dir els Òscars. Exacte, els Òscars de la música en català, sí, sí. I també aquest cap de setmana va haver-hi la Telecogresca, aquest festival autogestionat per estudiants de la UPC. Efectivament. Que sempre és espectacular. Va ser espectacular, sí, sí. Per on comencem, Montse?
Comencem pels Premis Enderroc, que, tal com has dit, es van celebrar dimecres i dijous i nosaltres, des del refugi, vam poder tenir l'oportunitat d'assistir-hi el dijous. Sí, sí. I, bueno, vam poder parlar abans de la gala amb alguns artistes i grups nominats, com la Fumiga, Fegaflaues, Buos o la Juls. Va fer il·lusió, eh? Va fer moltíssima il·lusió, sí, sí, la veritat és que sí. Va fer il·lusió parlar amb referents de...
de la nostra vida, no?, que els podem escoltar. Exacte, exacte, sí, sí, gent que escoltem cada dia. Exacte, sobretot aquesta foto amb Josep Montera també va estar xerrada. I tant, ja estima que no vam poder parlar amb ell, però almenys tenim una fotillo, que és molt...
No només era la fumigació de flauas, sinó que també hi havia gent d'aquest entorn, no? Gent de Sant Just. Sí, sí, hi havia diversos artistes que tenen a veure amb Sant Just. Els primers, òbviament Sidoní, d'on forma part l'Axel Pí, que Sant Just tenc de tota la vida. I parlant amb ells ens van comentar que realment és com si tots tres fossin de Sant Just, ja que als seus inicis assajaven en el casal de joves d'aquí.
o sigui que això va ser, ens ho van dir no sé si en exclusiva però ens ho van comentar que els primers assajos van ser aquí que són dos joves de Sant Just per tant, podem dir que Sidoní va néixer a Sant Just i tant, i ens fa molta il·lusió tenir un grup d'aquí que ha triomfat tant com ells
I, bueno, de fet, d'aquí poc penjarem algun trosset de l'entrevista que els vam fer a xarxes, així que si voleu saber més coses, ja no només del que vam parlar amb ells, sinó amb altres artistes, doncs aneu a les xarxes del refugi, que de moment ja podeu trobar un petit recopilatori. I tant, encara jo crec que estem per venir...
Potser dos vídeos més. Jo crec que dos mínims segur, i tant. Dos mínims, sí, l'únic que clar, són poca gent treballant i costen d'arribar. Anem fent el que podem. Però no només és Sidonik i té relació amb Sant Just, sinó que hi ha altres dos artistes molt importants de la indústria que també. Sí, sí, això no ho sabíem i ens va sorprendre molt que, per una banda, el Quim, cantant de la Ludwig van,
I també el Mama Duixa ens van dir que van treballar a Sant Just fent de monitors a dues escoles d'aquí del poble. Sí, sí, ens va pinyar una mica per sorpresa, però escolta, al final tothom arriba a Sant Just, eh? Sí, sí, sí. I tant, i tant, ens va sorprendre. Em sembla que la Ludwig van dir, bueno, el Quim...
va dir que era el Canigó i el Bruno, el Mamaduixa, la Miranda. Sí, sí, així va ser. I mira on estan ara. Hem tingut estrelles per aquí al nostre voltant i no ens havíem ni adonat. Exacte. Però bé, a part de moltes anècdotes, hem de destacar potser l'artista més destacada, no? Sí, sí, anem a la teca, parlem dels guanyadors dels premis i les més destacades va ser el duet Alosa. Sí!
És el matí dels diumenges, no em pots dir que no sents l'alergia lenta. Et juro que és possible, jo soc aquí sempre, sentiràs que és casa teva.
Segur que hi ha gent ara que serà sorprès, no? Perquè hem dit la fúmiga, oques, buos... Però no, no, el gran triomfador de la nit, bueno, les grans triomfadores de la nit van ser el duet de l'Osa, eh? Exacte, sí, sí, perquè van guanyar tres premis, els de votació popular a millor artista revelació de l'any i millor disc de folk per el primer cant del matí,
i per la crítica també al millor disc de Folk. Sincerament, van triomfar, eh? Sí, sí, sí. Van triomfar, tres premis en derroc, més que ningun altre grup. Exacte. I escolta, grup Revelació, per tant, haurem d'estar temps, eh, aquest duet. Sí, sí, jo sincerament que no les coneixia massa i em va sorprendre que guanyessin...
Bueno, els de folk suposo que... No me'n recordo contra qui competien en el millor disc de folk, però imagino que sí, que és m'ha herescut. I el d'artista revelació, òbviament, també és m'ha herescut. Compatia amb dues artistasses com són Jules i Abril, però bueno... Sí, sí, la competència era fàcil, eh? No, no, no, per això ho dic, però bueno, també s'ho mereixen perquè tenen un estil de música molt característic i diferent a el comercial, diguem-ne, no? O sigui que...
Molt bé, molt bé, ara van aparèixer, és la veritat. Haurem de posar una mica més l'ullet cap a l'osa, que ni tu ni jo les coneixem gaire. Exacte. I ens haurem d'informar, perquè 3 Premis Enderroc no els guanya qualsevol. Totalment, totalment. Així que estarem atents per altra banda. Estarem atents, i tant. També van haver-hi altres grans guanyadors, eh?
Sí, sí. Per altra banda tenim el Casgrasses, que va triomfar amb dos guardons. Els dos de votació popular per millor directe, que sí que ens ho imaginàvem perquè tenen un directe brutal, i el de millor artista, cosa que ha causat bastantes crítiques. Perquè, tot i ser un grup superestimat, el 2025 no van treure res de música nova i van fer molts pocs concerts.
Clar, sí, sí, al final, evidentment, podem dir, jo crec tranquil·lament, que són el millor grup de música en català, però si no has tret res el 2025... És exacte, difícil de... És una mica difícil que tu siguis l'artista d'aquell any, no? Però bé, entenem el gran impacte amb els concerts, amb els estais de Lluís Companys... Clar, no, sí, és que al final és un grup molt conegut, amb moltíssims fans, sí, que suposo que és...
Els millors ho són, però aquest any no havien tret res. Compatien amb Miqui Núñez i Ginasta, que sí que van treure nova música, van fer molts concerts durant tot l'any passat, però bueno. Però bueno, això és així. Tampoc no direm que no és merescut. Que va, sense mica, perquè són un grupàs que s'ho mereixen tot en aquesta vida. Però bueno. I també tenim en compte que és votació popular. Això sempre afecta. Això afecta moltíssim, sí, sí.
I ara que comentàvem amb Ginestà també, ells van guanyar dos premis, igual que Ocas, també de votació popular, per el millor disc de pop rock amb Només Viure i la millor cançó amb Tot el que ens queda.
Sí, sí, i ben merescuts, eh? I ben merescuts, aquí sí que no tinc res a debatir, ja que eren d'esperar. Tot l'any passat no van parar, van treure aquest disc, amb aquesta cançó de tot el que ens queda ho va empatar, o sigui que... I s'estan posicionant, no?, com referents, Joan. I tant, sí, sí. Fa uns anys eren revelació, ara mateix ja són referents. Sí, i l'any passat diria que també van guanyar algun nom de rock, o sigui que ja s'han posicionat aquí al top. Doncs hem escoltat una mica de la millor cançó del 2025.
La veritat és que va sonar molt a ràdio aquesta cançó, eh? Sí, sí, no, no, i ara escoltant-la de nou s'entén, perquè és la millor cançó, eh? I tant. És molt, molt, molt bona. Però, Montse, anem a seguir comentant aquests premis. Anem primer amb la votació popular, si et sembla. Exacte, seguim comentant. Millor disc de músiques urbanes per detallets, amb Café pels meus cafeteros. Aquí competia amb la Moixcada i 31 fam. La veritat és que ens esperàvem que guanyaria...
Ho vam comentar, que ens esperàvem que guanyaria la 31, però bueno. S'ho vam portar als Tients, que escolta, no és tampoc cap sorpresa. Exacte, a més és això que deia, amputació popular, tenen molts fans i que m'ha d'escolt també. Millor disc de cançó i pop d'autor, Judit Nederman i Pau Figueres, per el disc que es diu Judit Nederman i Pau Figueres. Em fa gràcia això que no s'han corret massa el nom, però bueno, està bé, està bé així, es donen importància a tots dos. Exacte, així sabem 100% segur qui ha fet aquest disc.
Exacte, sí, sí, sí, d'aquí no tinc massa a comentar. I escolta, una de les grans sorpreses de la nit va ser millor disc de llengua no catalana. Que fort, això. Hi havia drapaires poligoneros del Manolo García cantant de l'último de la fila. Exacte.
però competia contra Quarto Azul d'Aitana i Lux de Rosalía. I qui va guanyar, Montse? Manolo García per drapar i les poligoneres. Jo la veritat és que crec que ningú s'ho esperava, això. De fet, quan van dir el premi la gent va dir, ostres! Sí, sí, sí. A la premsa tothom es va quedar flipant. Exacte.
Sí, sí, però bueno. Mira, al final és una... No l'he escoltat, així que no puc opinar. Jo tampoc. Manolo García és una llegenda. És una llegenda, exacte. I entenc que sabien que Aitana i Rosalía no anaven a anar i van dir, doncs li fem aquest petit homenatge al Manolo. Clar que sí. Sí, sí, clar que sí. Entenc que va per aquí, eh.
Sí, jo també sé que... Bé, bé, però bé. I per acabar, millor videoclip per la penúltima de La Fomiga. També m'ha escut, tot i que la veritat és que el de Tàndem, que dels tiets, també tenia mèrit, eh? Sí, sí, sí, aquí estava bastant discutit. Estava bastant... A més hi havia una altra, però me'n recordo quina era.
i... no me'n recordo no, jo tampoc, però també està bé però bueno, la penúltima o tàndem hagués estat bé qualsevol que hagués guanyat, però escolta, també és un bon detall per la fumiga, que se'n vagin els seus últims premis i que se'n vagin amb un premis pel videoclip d'aquesta cançó, la penúltima
Molt bé, Montse, i ara passem a l'altre vessant dels premis. Els millors premis de La Crítica. Aquí intentem no enrallar-nos tant, que si no se'ns menjarà el temps, però comentem una mica. Millor disc de l'any per Remei de Calafresca amb l'Am de la Pregunta. El premi especial del jurat per Rosalia amb Lux. Aquí sí que la vam voler premiar. Aquí sí. Millor disc de l'artista de l'any, Sidoní.
Amb catalan graffiti. Perdó, no he fet el redobla. Hem anat ràpid. Però sí, sí, sí, de nit. Millor disc de cançó pop per Júlia Colom, la cançó es diu Paradís. Millor disc revelació per Gabina.mp3, amb el disc Sempre i per Instint. Tu vas dir que ets el Gabina.mp3, us coneixes, no?
Bueno, t'agraden. Sí, sí, bueno, he escoltat alguna cançó i crec que és un noi que fa música molt diferent i també això a vegades va bé a l'escena. Oh, i tant, sí, sí. Jo crec que veu més de la música ara actual urbana espanyola, com que té bastantes similituds amb la música que s'està fent a Espanya i ho està portant al català i crec que això també...
És un punt positiu per valorar. La veritat és que sí. Seguim amb millor disc de músiques urbanes per 31 fam amb R31. Millor disc de solista de pop rock per Trickei amb Paco Deluxe. Però aquí sí, eh? Comentem que aquí 31 fam sí que va... Ah, sí, sí, aquí sí que va guanyar. I molt morescut, la veritat. I tant que sí, i tant que sí.
Seguim amb millor disc de grup de pop-rock per Saxeni, amb el disc Joc de Nens, també un viscàs, molt merescut. Millor disc de rock per Crim, amb el seu disc Futur Medieval. I millor disc en llengua no catalana per Liacali amb Kaelis. Molt bé, doncs això han estat els premis. Això han estat els premis. Els premis del Tendai Rock d'aquest any.
Tots molt merescuts, molt bons artistes tots, però va, per tancar aquests premis anem a escoltar Sidoni, que es va emportar el millor artista per la crítica per Catalan Graffiti. Les cançons que més em maten, les cançons que més em maten, les cançons que em poso per estar.
Les cançons que més em maten, les cançons que més em maten, de tant i tant fingir ho he aconseguit. He sortit de festa per veure créixer les males herbes, són el nostre temps.
Jo Montse no l'havia escoltat tant, el disc. Jo tampoc, la veritat. Però de rang que van guanyar, l'he estat escoltant i escoltant. Molt bé. Aquesta cançó, ja l'escoltaves, és una del disc, però la veritat és que molt bona feina. No, no, espectacular el disc que van fer Sidoní, completament en català.
Sí, el primer disc que fan complet en català, això té mèrit, o sigui, enhorabona. S'ha de posar en valor i, mira, els ha servit per portar-se en enderroc, eh? I tant, sí, sí, sí. Però ara sí, posem un punt i apart els Premis Enderroc i anem a parlar d'altres novetats.
Sí, perquè una altra novedat que va sortir el mateix dijous que nosaltres érem els premis va ser per Doctor Prats, que com ja vam comentar fa unes setmanes, el grup serà el protagonista del Grand Depart del Tour de France, que aquest any es fa a Barcelona, i Barcelona és la ciutat des d'on arrencarà el Tour de France. Així doncs, el grup va estrenar dijous passat, en la festa dels 100 dies, la cançó Energia.
i una Barcelona que encena el camí. Tenim un crit que no s'apaga fins a coronar el més alt dels cils. Des del Mediterrani cap a terra endins, un sol crit cansa la germana, l'últim alem per resistir. I una cançó...
Bueno, una cançó que ja veiem que segueix molt en la seva línia, no? Sí. Així, festiva... De fet, m'ha recordat molt a l'etapa durada de Doctor Prats. Sí, sí, sí, totalment cert. Aquesta etapa on tot eren hits, tot eren hits que sonaven a tot arreu.
I escolta, el doctor Prats estan de tornada, jo crec. Sí, aquest tema acabarà sent un hit segur, perquè tot i que agafa aquest imaginari del ciclisme que parla d'etapes, de pujades, és com que fa referència també al camí personal, reptes que anem superant i tot el que anem aprenent, no?
Clar, fusionen molt bé, no? Les paraules del ciclisme amb aquest imaginari, no? Aquesta... com hem dit-ho, no? Això que volen expressar, no? De superar, de superació personal... Sí, sobretot parlen molt també de treball en equip, no? Que no t'has de superar tu sol, sinó que t'has de superar amb la gent que tens al teu voltant, no? Que parla del tur, però es pot... Es pot interpretar... Sí, exacte, fa paral·lelisme, això. Amb la vida, sí, sí.
També parlar d'amor, de valentia i de com aquesta energia compartida és la que realment et fa avançar. Exacte. És una cançó, el que dèiem, molt festiva, amb un ritme pensat perquè t'enganxi des del primer cop que l'escoltes i la veritat és que sí que enganxa. Sí, sí, la veritat és que sí, escolta, ja ho vam dir, potser és un primer candidat per la cança de l'estiu.
Doncs sí, perquè a més és una cançó que està feta amb la idea de ser un tema popular allunyat d'aquest to més institucional, perquè al final és una cançó que la va encarregar a l'Institut de Barcelona d'Esports. Mira. També estava pensat perquè acompanyi la ciutat en aquests mesos previs al Tour de France, però Doctor Prats ha anat més enllà i ha volgut no quedar-se només amb això, sinó fer una cançó que pot funcionar perfectament
per si sola com a tema de l'estiu i que s'acabi cantant a tot arreu. Aquesta és la seva intenció i jo crec que ho aconseguiran. Doncs té molts números perquè així sigui. Obrim un altre capítol, anem a parlar de la telecogresca. Qualquer dia
Ara anem amb Thomas Punk més Macarren. Sí, exacte, perquè aquest dissabte es va salvar a la Telecogresca, un festival que ja he comentat sovint en aquest programa, amb 48 anys d'història, sempre organitzat per joves universitari sense ànim de lucre, i que en resum va ser, com sempre, un festival molt ben organitzat, amb preus populars, un ambient festiu i únic.
Que si no hi heu anat mai, la veritat és que us ho recomano. És un festival fet per joves, sobretot, però al final pot anar-hi qui vulgui. Sí, sí, sí. I sempre és un imperdible del calendari dels festivals. Sempre ha d'estar a la Teleco. Jo en aquest cas no vaig poder anar perquè vaig tenir un compromís que això tenia des de feia molt i em va saber molt de greu, però Montse, tu què vas estar? Què tal?
Doncs molt bé, la veritat, perquè al final és això que comentem sempre, que porten artistes que no són tan comercials ni coneguts, que no van a tots els festivals típics que coneixem, com el Canet o així...
I jo crec que el fet aquest de portar aquest tipus d'artistes és al final el que els dona aquest toque que la gent hi vulgui anar. Perquè repassem una mica el cartell. Aquest any, a qui van portar? Estàvem escoltant Boicot, no? Sí.
Jo crec que cap festival que te la porta a aquest grup, a aquest tipus de música. També portaven a l'Elite, que si no m'equivoco també és així una mica estil punk i tal, no? Sí, sí, sí. La Ludwig Band, d'Auxili, Mama Duixa, Boom Boom Fighters, Al·lèrgiques al Podem, Fades...
Grups així que costen més de veure amb festivals comercials. No, no, és que realment el cartell és boníssim. Sense necessitat de portar ni la fumiga, ni els tiets, ni ocas, ni cap d'aquests, vam fer un cartell espectacular. I tant, sí. I, bueno, vam començar disfrutant de l'actuació de la Ludwig van, que va ser el cap de cartell del festival. Que vam presentar disc.
Exacte. Un grup que ara mateix ho està patant amb la seva música, amb aires folx i pop-rock clàssic, que, com tu deies, en aquest festival van presentar el seu nou disc pel barri Escomenta. A més, va ser el segon concert de la gira, o sigui que també començaven a estrenar aquesta gira nova per presentar el disc. Molt bé. I què? Què et va semblar en directe?
Brutal, la veritat, no els havia vist mai en directe, tampoc els he escoltat massa, però em van sorprendre molt, perquè és un format que al final fan participar bastant al públic, va pujar gent a l'escenari i tot, el Quim, el cantant, va baixar al públic i va cantar per allà amb la gent, i que molt divertit, la veritat.
Sí, sí, jo també ho havia sentit, que gent que havia anat als concerts de la Ludwig van sempre sortia molt contenta, perquè es veu que tenen molt bon directe, és el que tu dius. I tant, sí, sí. Si fan participar al públic, escolta, això sempre suma punts.
Tot seguit al mateix escenari vam veure Auxili, Mític Grup València, que també té un directe brutal, que és el típic directe que no pares ni un segon de ballar i de saltar, ja que al final tenen cançons que són bastant conegudes per tothom i sí, sí, molt... Molt festiu, exacte, no em sortia la paraula. A més, en aquest concert també ens atava en nova gira, que es diu Feu que rebente turt,
i on també van estrenar el seu últim single i una per dues altres. El Cosili, la veritat, incombustibles, eh? Porten molts anys a l'escena i no paren mai de fer concerts. No paren, no, no. I sempre que en fan un... La gent és que surt contenta, és que surt contenta dels seus concerts perquè ho fan molt bé. Ho fan molt bé. Recordem del País Valencià que també s'ha de donar suport a la música que es fa al País Valencià perquè és molt bona, eh?
Sí, sí, totalment. I després allà mateix també va tocar Boicot i l'Elite, que ja estàvem comentant que són grups així més punk i una mica heavies, amb pluja entremig perquè va ploure. Va haver pluja, eh? Va haver pluja, sí, sí, sí. Va ser una mica...
Un punt una mica negatiu, no? Però clar, què has de fer? Però clar, no ho poden preveure, això al final, o sigui, ja es comença a organitzar un any vista, no es pot preveure quin dia plourà i quin no, no? Però bueno, ho van saber que portava molt bé, la veritat. Va haver-hi algun moment que es va haver d'aturar o no? No, no, no, que va, per això dic, ho van saber que portava bé, tampoc va ser un ruixat. Sí que va haver-hi un rato que va ploure molt, però com que l'escenari és cobert, doncs no molestava els...
els grups al final o sigui que en aquesta part bé el públic va estar actiu tot el rato tot i que nosaltres no vam anar a veure Boicot i l'Elite sinó que vam anar a veure Boom Boom Fighters i Mamaduxa que coincidien amb ells a l'altre escenari i bé en aquest cas Mamaduxa també estrenava nova gira i nou disc anomenat Tothom té raó Molt bé Mamaduxa bé no?
Me'n va maduixar molt bé, i tant. I estima que no havia escoltat encara aquest últim disc i va cantar moltes cançons del disc i, clar, jo no les coneixia, però la veritat és que, bueno, vaig coneixer-les i em van agradar. I tant, doncs ja està. Els concerts també poden ser important. Clar, i les cançons que ja coneixia, doncs les vaig gaudir molt, com sempre. A mi...
Em va saber greu no anar-hi, sobretot per boicot i l'élite. Tu els hauries anat a veure, eh? Sí, sí, sí. Jo és que no és el tipus de música que m'agrada, però... A mi m'agrada, eh? T'entenc, t'entenc. En concert és que són una bomba, eh? Sí? Sí, sí, sí. Que guai. És un... Bueno, un éxtasi d'energia que flipes, eh? Que acabes esgotadíssim. Ja m'imagino. Acabes esgotadíssim. Però bé, perquè més tard és el ratopogo.
olles, cops, salts és una barbaritat i teòricament no es podien entrar carretilles ni pirotècnia però segur que en aquest tipus de concert és on més hi ha sí, segur, segur i escolta, qui va tancar?
La festa la va tancar DJ Trapella, com sempre impecable, amb el seu xou de música... Bueno, el final posa música també una mica de tot, no només música catalana, sinó els típics hits dels 2000 i pop anglès, molt bé, la veritat. Fa molta mescla d'indústries, no? Música catalana, anglesa...
Espanyol, una mica de reggaeton, una mica de tecno, i tot això... Ho sap combinar molt bé, la veritat. Exacte, i al final en la varietat està el disfrute. Exactament, sí, sí, sí. Per tant, bona valoració final, no? Molt bona, i tant, sí, sí, sí. Llàstima que no es van acabar de vendre les entrades, hi havia poca gent, la veritat, comparat amb altres anys, eh, perquè l'any passat, per exemple, que va anar-hi a la raïs, estava petar, però, bueno, igualment, molt bon, molt positiu el festival.
Clar que sí, clar que sí. Ho vam passar molt bé. Doncs escolta, hem comentat moltes coses. Avui el programa venia carregadet. I tant. Gràcies, Montse, per venir una setmana més. A tu. I ja ens retrobem res dintre de set dies, eh? Exacte. Que vagi molt bé. Igualment. On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat?
Aquesta nit. Una abraçada, anem al butlletí de la 6. Bona tarda, us informa Marc Güell.
La majoria de partits catalans, entre ells Junts, Esquerra i Els Comuns, defensen el model lingüístic de l'escola catalana i insten el president de la Generalitat a defensar-lo. Junts, que és el principal partit de l'oposició, demana contundència davant la decisió del Tribunal Superior de Justícia.
i reclama la compareixença de Salvador Illa i dels consellers de la presidència i de política lingüística. Mònica Sales és la líder parlamentària del Juntaires, mentre que el republicà Isaac Albert també vol que el govern defensi amb valenties les lleis aprovades pel Parlament. La falta de compromís del govern del president Illa el fa còmplice d'aquesta situació en un moment de màxima vulnerabilitat i d'emergència lingüística. Hi ha silencis que no hauríem de permetre.
El país té una llei d'educació aprovada i vigent i el que li demanem al govern és que sigui valent i que doni resposta al que marca aquesta llei i que garanteixi el català com a llengua vehicular. De moment, el govern ha anunciat que recorrerà la decisió del Tribunal Superior de Justícia acordent a executar provisionalment la sentència que anul·lava bona part del decret que blindava el català com a llengua vehicular a les escoles.
El govern espanyol tanca l'espai aèri a els vols implicats en la guerra a l'Orient Mitjà i continua abatant l'ús de les bases militars nord-americanes a Rota i Morón. Malgrat això, l'executiu de Pedro Sánchez activa un programa per impulsar la indústria militar i de seguretat espanyola amb l'objectiu de dependre menys de la tecnologia militar d'Israel o dels Estats Units.
L'expresident del Parlament, Roger Torrent, s'ha incorporat al consell assessor de l'empresa catalana The Big Move. La companyia especialitzada en internacionalització industrial assegura que l'arribada de l'exconseller d'Empresa i Treball durant el govern de Pere Aragonès contribuirà al seu creixement estratègic. Actualment la firma compta amb una cartera de clients que operen a mercats com els Estats Units, el nord d'Europa, el Regne Unit i els Emirats Àrabs.
Podem, insisteix, estendre la mà a Sumar i Esquerra Unida per confeccionar una llista única de cara a les eleccions andaluses al mes de maig. A quatre dies, perquè tanqui el termini per inscriure coalicions electorals, el portador dels Murats, Pablo Fernández, ha donat a entendre que estan d'acord amb el fet que Antonio Maillo, d'Esquerra Unida, encapçali la llista i que el partit de Iolanda Díaz també en formi part.
Si decimos que mano tendida un acuerdo a Antonio Maillo en Por Andalucía, yo creo que queda muy claro que el marco es Por Andalucía, con todos los actores que integran Por Andalucía. Y en cuanto a condiciones y requisitos, no hemos puesto absolutamente ninguno.
I a aquesta hora està previst que reobri el trànsit en sentit mar del túnel de la Rovira de Barcelona. La circulació s'anirà recuperant de manera progressiva i demà al matí s'haurà restabler del tot. Durant uns mesos, però encara es tancarà de nit. Les obres han durat un any i mig i s'hi han destinat quasi 21 milions d'euros. L'alcalde Jaume Collboni ha explicat què s'hi ha fet.
S'han reparat patologies estructurals que tenia el túnel, s'ha millorat la impermeabilització i el drenatge, s'ha renovat el paviment, s'ha il·luminat amb tecnologia LED i s'han implementat mesures de seguretat i de comunicació amb les darreres tecnologies aplicables. El més destacable seran les tres galeries d'evacuació.
El Festival Bijàs Camarida Jazz Internacional amb vins i caves del Penedès torna aquest estiu a Vilafranca del Penedès en la seva 19a edició.
El cartell d'aquest certamen, que es farà del 3 al 5 de juliol, hi haurà aquest any artistes com la banda britànica de Fang i Sol, Incognito, el pianista cubà Harold López Nusa, les saxofonistes Núbia García i la Kezia Benjamin, així com la baixista i cantant nord-americana Esperanza Spalding. L'escenari principal serà a la plaça Jaume I de Vilafranca, amb concerts gratuïts per accedir a la platea, amb 1.200 cadires, però cal comprar el tiquet de degustació de la Fira de Vins. El claustre de Sant Francesc s'ha programat al cicle Ella
i al jazz.
I ara als esports, Rod Vilar, bona tarda. Bona tarda, ja s'han venut 45.000 entrades per veure el Barça-Madrid de dijous a la tornada dels quarts de final de la Champions Femenina de Futbol, un partit que suposarà el retorn de l'equip femení al Camp Nou. Avui també ha fet oficiera al club l'acord amb el 20 neerlandès per la incorporació de l'extrem dret de 18 anys, Liv Penoch, a partir de la temporada que ve.
L'equip masculí ha aturat els entrenaments després uns dies de festa, aprofitant l'aturada pels compromisos de seleccions. El conjunt blau-aranà ja ha pogut comptar amb Koundé, Alejandro Valde i Eric García. El Barça jugarà dissabte contra l'Atlètic de Madrid en partit de la trentena jornada. La penya per la seva banda ha de viatjar a Atenes amb les baixes d'Andet Omic, amb una lesió muscular, i Simon Virgander, que té una lesió al peu.
El Manresa per la seva banda incorpora l'escorta estadounidense David Duke Jr. fins a final de temporada amb experiència a l'NBA té 26 anys. Per cert que segons ha avançat el Regió 7 i hem confirmat a Catalunya Ràdio, Manresa no remodelarà el nou congost com s'havia anunciat. L'alternativa que ja s'ha començat a estudiar és fer un nou pavelló. I el tecnic lleidatà Jaume Ponsarnau ha renovat amb el Bilbao fins al 2029. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
Set artistes de Sant Jús participen en l'exposició col·lectiva Set Propostes, que es pot visitar a l'espai L'Àmbit d'Art a Olot fins al 2 de maig. La mostra reuneix obres de diverses disciplines com la pintura, el dibuix, l'escultura i la instal·lació. Hi participen Elisa Almond, Xitacamps, Carme Malaret, Pilar Montserrat, Dolors Puigdemont, Montse Sastre i Clara Vidal, que presenten una proposta basada en la diversitat de llenguatges i mirades artístiques.
L'exposició posa en valor la singularitat de cada autora sense buscar una línia comuna i destaca la riquesa de les diferents trajectòries. El projecte té com a objectiu portar l'obra fora de l'àmbit habitual de les artistes i generar un espai de diàleg i intercanvi. La mostra ofereix un recorregut que connecta processos i sensibilitats diverses i es podrà visitar fins al 2 de maig.
I en turisme, el Consorci de Turisme del Bas Llobregat impulsa la campanya Apassiona el Bas Llobregat per promocionar les passions d'Esparreguera i d'Olesa de Montserrat durant la temporada del 2026, fins l'1 de maig. Les dues representacions declarades festes d'interès nacional i amb més de 500 anys d'història es consoliden com un dels principals reclams culturals del territori.
La Passió d'Esparreguera oferirà nou funcions, combinant la versió tradicional amb un nou format contemporani amb escenes dinàmiques i recursos escenogràfics, i per la seva banda, la Passió d'Olesa, de Montserrat, presenta una posada en escena renovada amb nous efectes especials, banda sonora ampliada i subtítols en castellà i anglès per ampliar l'accessibilitat.
I en cultura, el Sant Justenc Gerard Foguet ha visitat els estudis de Ràdio d'Esvern per presentar el segon volum de la seva obra, Hacking Home Devices. Aquesta nova entrega continua la tasca iniciada en el primer llibre, on l'auto oferia eines per posar ordre en el creixement, en el creixent ecosistema de dispositius intel·ligents que formen part de la nostra vida quotidiana.
Si el primer volum estava destinat a un públic més generalista, interessat a comprendre el funcionament dels sistemes de la llar, aquesta segona part adopta un enfocament més tècnic. Foguet centra el contingut en l'ús de la suite de programaris lliure Security Onion, una eina dissenyada per equips de defensa que permet analitzar el trànsit de dades i detectar anomalies a la xarxa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, són les 6 i 9 minuts i arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem amb la canya baix llobregat amb el DJ Jambu Jambito. És la música infinita, el son de València. Has vist lo que lleva, lo más duro dos.
La caña va chover el gat. Amb el DJ... Jambó. Jambito. Incession. Incession. Doncs ja el tenim aquí, ja el tenim aquí el nostre gran estimat DJ Jambó Jambito. Clar que sí. Què tal, Fernando? Com estàs? Yo muy bien, de maravilla. Aquí estoy en la calle un día más con vosotros aquí. Avui venim energia amb energia, comencem la setmana amb ganes. Sí. I escolta, què estem escoltant ara? Lo más duro, dos.
In Session, clar que sí. Escolta, Fernando, explica'ns, què és això? Música de quin tipus? Això és música discomàquina de l'any 90, del principi del 91. I per què ens has portat aquest disc avui? Mira, perquè m'agrada, m'agrada.
Perquè t'agrada i ja està, no? Sí, per ensenyar-lo, perquè ho conoscen, els que no ho conecen, que existeixi aquest disc. Lo más duro 2 de Max Music. Lo más duro 2 de... Max Music. Max Music. I quins digeix, punxen aquí o no ho saps? No, no, però Tony Pérez i toda esta gente. Ah, o sigui, els grans de la indústria, no? Sí, els grans de l'imperio.
Molt bé, doncs, escolta, sona bé, sona bé. Aquest disc sona molt i molt bé, molt, molt, molt divertit. Sembla molt divertit. Sí, és molt guai. Sembla molt divertit. Escolta, Fernando, anem a comentar una mica com t'ha anat la setmana. Bueno... Què has fet aquest cop de setmana? El dissabte bastant de Disco de Sant Lluís. Molt bé. Avui he tingut en el centro del CNM una...
Una exposición de tren, una exhibición de mis trenes, una pequeña parte de mi colección. ¿Has enseñado el tamagotchi albino o no? Sí, el albino, el camello y el ladis. Eso te ha llevado a los abuelos, ¿sabes? Lo he hecho a boleo. Y bueno, cojo este, este y este a boleo sin pensármelo. Y les ha gustado mucho Yayur. Mole, mole, mole.
Per tant, has tingut un cap de setmana entretingut. Sí, i a demà... Espera, espera. No, no, espera, espera. Per això puja amb la música. Deixi Hamo Hamito a demà. Estarà in-session a... Calmingo Bar. A Calmingo Bar. Per tant, què fareu? Què fareu al Calmingo Bar? Pues hacemos una muestra de forquilla y yo puedo hacer música.
Per tant, tindrem a DJ Jambito In Session al Calmingo Bar fent l'esmorzar de forquilla, eh? Què podrem menjar al Calmingo Bar? Pues callos... Peus de port, capipota... Per tant, dama, dama, si volem un bon esmorzar de forquilla. A més...
Amb bona música de fons, i amb el DJ Ham Mohamed Incession, hem d'anar tots a Calmingo Bar. Calmingo Bar, que hay esperante, pero no me acuerdo el número. A Molins de Rey, eh? Molins de Rey, sí. La gent que busqui a Google. Al costat de la antigua ambulatòria, al costat del busco ambulatòria. A lo de, en la zona donde están las casas adosadas, en la parte de abajo, uno de las partes de abajo, cuando subes esa caleta, ahí está. I escolta, m'han dit que el Calmingo Bar es menja bé, eh?
Sí. Si menja bé? És un gran bar. És un gran bar. La mano de oro del mingo. Tanto el padre, el hijo y la mujer y la ayudante. I tu què et demanaràs per esmorzar la mano? Jo p'un plato de callos. Tu no falles, eh? Sempre callos? Sí, sempre. Una siña con free lemon. Una què? Una free lemon. Ah, una free lemon. Una free lemon.
i pongo más y ahora pongo música y después claro porque explica-ho bé Fernando de quina hora a quina hora estoy de nueve a dos y media aproximadamente pinchando de nou a dotzo y mitja una no m'has dit punxant al Calmingo Bar i escolta que tens pensat posar quina música
Tejca i tecno. I com va sorgir aquest projecte? Perquè al final esteu fent dues coses molt diferents, no? Esteu conjuntant esmorzar de forquilla, que és molt tradicional, amb música tecno. Això té molt bona pinta. Mira, és com un vermut. S'ha posat molt de moda la situació de vermut. Aquí fem un esmorzar. Sí, sí. És una prova de pilota que estuvo en septiembre y sabeu bien? Ah, ja ho vau fer, això. Ah, en septiembre, sí. Mejor de ningú.
Escolta, tinc moltes ganes. Fernando, ja t'ho he dit abans, però jo aniré.
Ai, t'ho prometo, aquí, davant de tothom, perquè la gent ho sàpiga, que jo aniré, eh? A Calmingo, a Devento. Que aniré a Calmingo, perquè tinc moltes ganes de veure't punxar, que mai t'he vist en directe, i escolta, em sona molt bé, callos, i de sobre, escolta també el DJ Hamo Hamito. Sona molt bé, eh? Sona genial, sí, sí. Molt bé, doncs va, anem a escoltar una mica més de Lo Más Duro 2. Va, vinga.
Mírate, los parlópez.
¡Epa, epa, epa! ¡Vaya canción más bonita! ¡Va, que esto es fuerte, eh! Sí, esto no se puede poner en el público, hay niños pequeños. Esta no sé si la podrían posar, eh. Esta salta, sáltala. Hay niños pequeños escuchando el programa. Eso voy yo, eh. Esto sí.
No, no, mola, mola, mola, mola. La veritat és que mola, Fernando. Sí, sí, sí. I escolta, explica'ns una mica més d'aquest disc. Què ens pots dir? Este mi lo compré yo en una tienda de Cornellà en Chollomanía. En Chollomanía? En dónde? En Cornellà, a Caia Bonestar. Sí, a Caia Bonestar. Mi amigo Miguel. Ah, mira, en Chollomanía. I què ho vas trobar? Rebaixot de preu o com? Sí, me gustó... No llevo a 6 euros.
Clar, perquè els vinils són cars o no? Han subit. Quan ho compro en aquesta època, estan tirats a 6, 3, 5. Estan subint. Clar, perquè abans, és veritat que... Abans, evidentment, a l'època en què s'escoltava música en vinil, doncs valien diners, estaven al seu preu normal, però després va venir el CDN i el vinil es va deixar d'utilitzar. Sí. Però ara, amb la moda del vintage, ha tornat a... Ha tornat a venir, ha tornat, sí. I ha tornat a pujar els preus, eh? Sí, sí.
A tu no te agrada, no això? A mi, bueno, me gustan las dos cosas, que estén bien y que sean buenas. Si están caros, pues están bien. Home, pero que puixin de preu no te agrada, ¿no? Eso no. Eso no. Que si el disco va de 5 euros, pues compro 5 euros. Si yo tengo un disco que me compra por 5 euros y me guapo cuesta 100, lo vendo por 100, me compro otro por 5.
Hombre, clar, això està clar. Acostumas molt a vendre discos per Wallapop o no? No. No? Entro que se los compro. Ah, vale. Con mi amigo Toni Álvarez. No, vale. Le pago y él me lo pide por su cuenta a Wallapop, porque como Wallapop se lo tengo para comprar en persona. Vale. No para transferir la bancada, no lo quiero. Porque han habido timos con una chica que le timaron a una amiga mía.
i no vols llogar a la, no? Es mi coña que me aconsejó que guaposo que se... Si compra en persona o en venda en persona, como este casado del tren de mañana, que, bueno, no es igual a pop, pero como si lo fuese. Pues un amigo mío de la piscina que me vende la 440 por 70 euros y mañana voy a buscarla. ¿Qué es la 440? Es el tren de cercanía, el azul, que es azul con la línea amarilla, de Renfe. Los típicos cercanías que había en los años 80 o 90, aquella época. Molt bé, eh?
Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. I són molt guapos. Vale, hem escoltat una mica més de música. Fuet. Fuet. Fuet. Fuet. Fuet.
Així que als maquineros els agradava el fuet, eh? Sí, els agradava el fuet. Fuet. Fuet. Fuet. Fuet. Fuet. Fuet. Fuet.
Fue. Ai, m'he colat. M'he colat, m'he colat, m'he colat. Molt bé. I, escolta, aquesta música on acostumava a sonar? En las discotecas. En tipo... Chasis, Scorpia, Control... No, Control, no. Disco 8. Era 9 de 3. Clar, clar, clar. I ara mateix saps on podem escoltar aquesta música o...?
La plataforma, que no vull dir el nombre. Sí, però... No, no, però... Em refereixo, hi ha alguna discoteca que encara punxi aquests temes? Algunes hacen tributos en discotecas. Vale. Por ejemplo, en Iguala, en Situción, era el tributo de Scorpio, en la fiesta de Scorpio. Ah, mira, molt bé. En un local de Igualada. I ho vas anar o no? No.
Està muy lejos. Està muy lejos, diu. Molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé, Fernando, doncs em sembla molt bé. I escolta, tens alguna inversió més de trens o... Pararà, pararà no. Lo que te dije que para este mes, el día 15 me llegaba el 444 del Intercity. Es decir, que tengo que comentar la última vez. Me llegaba a mirar de abril. Que aquest tenia un nom... Com es deia? Este es el Intercity, el de Anones.
El Danone, yo le debían al Danone porque se semblaba un yogur, ¿no? El color de la librería es el color Danone. Vale, vale, vale. Muy chulo, sí.
Abre tu cuenta. Uy, hostia, anunció. Ha estat el anunci de YouTube. Sí, no se puede. No ens agrada això, no ens agrada, eh? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
No falteu amb Molins de Rei a Calmingo Bar. A Calmingo Bar, Jambito. Molt bé, Fernanda, clar que sí. Tens ganes, no, a la demà? Tens molta ganes, sí. Ho entenc, normal. Sí, sí, demà ens veurem a Calmingo Bar, clar que sí. Ens farem una fotografia per penjar-la a la web que tu la penses, a la web de Refugi, perquè la gent ve...
Vea que todos están el mingo conmigo. I tant que sí. I ens farem fotos segur, eh? Ah, i també vindrà el meu germà, sí, jo crec. Ah, que bien. Així el podràs conèixer. Ah, que bien. A veure, encara l'hi tinc que dir, a veure si m'accepta, però jo crec que sí. Tu digues que sí, que te porti el mingo. Espera que sí, espera que sí. Anem a menjar uns callos i després a veure el Fernando, clar que sí.
A mi veis només entres, només entres per la porta i estigui a la mesa puesta amb el mantell blanc a este pinchado con la palla. Bueno, i aquí obrim la invitació a qui vulgui, eh? Qui es vulgui unir, qui es vulgui sumar aquest pla d'esmorzar de fruquella amb el DJ Hambo Hambito. Tothom està convidat, oi? Sí. Ah, cada uno sepa su consumición, ahí hay que consumir.
Es la única regla que pongo a consumir. Que el bar tiene que ganar dinero el mingo. Que por eso se trata de hacer ese vuelo. Para que venga gente consuma y desayuna y coman. Que es lo importante, lo interesante. Yo miro por el bar. Bueno, y tú usas un carabén a esmorzaras gratis, ¿no? Yo sí, porque yo puncho para la fecha. Amigo mío. Cada vez me pagan a un buen esmorzar. Está genial. Está genial.
Fernando, tio, t'ha de dir una cosa. Sí. Ets un canyero, tio. Gràcies. Ets un canyero, tio, ets un hypercanyero que flipes, eh? Sí, sí. Ets un canyero, a més tens molta aura. Sí, tu també tens molta aura. És el que m'agrada dir aquest programa. Clar que sí, clar que sí. Ah, sí, mira, ara tinc una pregunta que he fet. Sí. On t'agradaria el teu lloc somiat per punxar?
Que si et deixen escullir et diuen pots punxar on tu vulguis. On punxaries? Aniria a punxar a Escòcia. A Escòcia? Per què a Escòcia? Ese país, me encanta ese país. Sí? Encanta. Però per què? És muy bonito. I no has anat mai a Escòcia? Fui en el 99 i me enamoré d'Escòcia. Ah, ja has anat a Escòcia? Sí, fui con un esplai. Ah, que guai, tío. Fui con un esplai, con una familia. A mi tocó, alojame con una de las familias fui yo.
Con la familia de un educador que se llamaba Alan. Ah. O sigui, vas estar en una família d'escosallos. Un matrimonio buenísimo. Una família ejemplar. A tu t'agradaria punxar a Escòcia, eh? Sí. A Edimburgo? Sí. Bueno, un poble que hay al costat. En Dandí. Dandí? Molt bé. Escolta, em sembla molt bon pla. Tant de bo, Fernando, algun dia puguis acabar punxant a Escòcia, perquè això...
Vull dir dues coses. Que has complert un somni i que t'has convertit en un DJ de referència. Internacional. Internacional. Això estaria molt bé. Bueno, escolta una mica. Lo más duro 2. Lo más duro. 2. Amb DJ. Camingo Bar Molín de Rey. Amb DJ Jambito In Session. Jambito no, Jambo Jambito. Perdó, perdó, Jambo Jambito. Perdó, perdó. DJ Jambo Jambito In Session. Repetimos. Repetimos, va.
Lo más de dos en Camingo Bar and DJ... Jambó Jambito. In sesión.
Molt bé, Fernando, clar que sí, doncs, recordeu, ho hem dit 30 vegades, però ho deïm una 31 vegades, si cal. Demà, el... Calmingo Bart. Això, el Calmingo Bart, a partir de les 9 del matí, fins les dues... No, fins les 12 i mitja. Una, Calmingo... Session, Jambo, Jamvito. Jamvito. Escolta, Fernando, gràcies per tot. A vosaltres. Ens veiem demà i que vagi molt bé la tarda. Gracias. Adeu.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida continuem. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
I ara, abans de continuar el programa amb veus d'emigrants, anem amb una petita pausa musical amb la cançó Club Can Handle Me de Florida i David Guetta. You know I know how
Ha ha! Can't knock the hell to me right now. I see you together. Let's get em.
Fins demà!
The club can't even handle me right now.
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya I ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem veus d'emigrants amb la consol i el Jordi.
Bona tarda, Consol. Bona tarda, Jordi. Què tal? Com esteu? Hola, Jaume. Molt bé. Aquí, preparant la Setmana Santa. Preparant la Pasqua. Ja hem sentit una saeta fa una estona. I tant que sí. Ahir va ser dimenge de Rams, no? Exacte. Ja heu bastant retingut, suposo, eh? Exacte. Palmas i pel Mons. Molt bé, clar que sí. Doncs escolta, Consol, avui tornem a tenir un gran convidat a l'estudi. Amb qui estem avui?
Doncs clar que sí, avui tenim el Juan Felipe, no sé si dir-te Joan Felipe, però bueno, te diré Juan Felipe, que és de Junza, d'un poble molt a prop de Bogotà, gairebé instal·lat a la seva àrea metropolitana, de Colòmbia. Bona tarda, benvingut al nostre programa i a veure, quant de temps fa que estàs aquí?
Jo vaig arribar aquí a Sant Just fa un any, en juny d'any passat. I sí. Ah, un any que vas vindre de Bogotá? No, no, no. Jo vaig arribar a Europa el 2021. Vaig viure a Anglaterra i després al País Basc. I vaig trobar una nova feina aquí a Barcelona i...
Doncs portes una ruta, eh, també. I vas vindre per... O sigui, per el teu destí era Barcelona o era vindre cap aquí i anar a veure què tal, no? Sí, el meu primer destí fue... Anglaterra, dius? Anglaterra, però jo puc viure a Bilbao.
Per tant, primer vas arribar a Londres. Amb quin objectiu vas arribar a Londres? Què volies fer? Per un projecte. Un projecte de treball. De feina, per fer la feina. Sí, sí, sí. Sí, que deies que estàs treballant més ara en una empresa que parles anglès, o sigui, és una empresa anglesa. És Alemanya. Ah, sí? És Alemanya, sí, sí, sí. Per tant, vas arribar de Colòmia ja amb feina.
Sí, molt bé. Molt bé, molt bé. Això ja és més còmode, no? Per comentar, no vas haver de buscar-te aquí la vida. I per tant arribes al País Basc a quin any? 2022. 2022 i a Barcelona finalment el... 2025. 2025, molt bé. Molt bé. I deies que estàs estudiant català, vas vindre aquí, estàs aquí a les escoles de Sant Just d'Esbert amb la Marta Mossà, que és la vostra professora...
I vas començar, em deies, al mes, quant temps fa que vas començar aquestes classes? Jo vaig començar l'estiu passat, a Cornellà, en un altre centre, però ara estic aquí.
Vos començar a connella i després vas vindre aquí. I, a veure, t'està servint el català pel teu projecte, per la teva feina o per relacionar-te o per què exactament? Perquè has escollit parlar en català.
Per la feina no, perquè treballo amb persones... Però per conèixer la cultura, m'agrada molt parlar català i intentar parlar amb les persones d'aquí del poble. Realment per relacionar-te també amb tots està la mar de bé. Vas vindre sola, entenc, o no? Amb la meva parella.
Ah, has vingut amb la teva parella. Molt bé. Això està bé, no? Si has vingut a acompanyar, també t'ha costat molt trobar, a veure, ara que és tan complicat, trobar pis, perquè clar... Sí, és molt complicat. A tot arreu, perquè el País Bast també és caríssim, suposo.
Però aquí és més complicat, jo crec. Sí, sí, sí. I més car. Suposo que depèn, perquè Sant Sebastià sí que ha de ser més car. Sí, també és veritat. A Bilbao és molt fàcil, però aquí a Barcelona és molt difícil.
Sí, sí, és un dels grans reptes que tenim la societat d'aquí de Catalunya, perquè trobar pis cada cop sembla una odissea, eh? És molt complicat, és molt complicat. Per tant, fa menys d'un any que portes a aprenent el català, però ja t'atreveixes, no?, a parlar-lo. És tu.
Quines dificultats has trobat més de parlar català? Què és el que et costa més, l'accent o els apostros? Escriure. Jo crec que intentar parlar castellà. Canviar el xip, no? Canviar el xip, sí. Intentar parlar la nova llengua és totalment diferent. No és el mateix que el castellà.
I penses estar molt de temps? Això depèn de tu, de la teva parella, depèn de la teva feina? Jo crec que sí. M'agrada molt Catalunya. T'ha agradat Catalunya? Sí, m'agrada. Ara aquí a Sant Lluís visc molt bé i m'agradaria... Això és un altre. Com és que has decidit vindre a Sant Lluís? Perquè clar, una cosa és Barcelona, que ja sabem el que és, però clar, has escollit Sant Lluís per alguna cosa? Jo voldria... Bé, és...
Conseguimos un lugar más fácil. El lugar que conseguimos fue aquí en St. Just. Yo no tengo que andar al trabajo. Yo trabajo desde acá. Sí, sí, online, ¿no? Eso es. Nos agradó. El lugar muy tranquilo y un lugar muy bueno para...
Clar, perquè a més treballant online pots estar en qualsevol part del món. O sigui, pots vindre aquí com pots anar demà passat a París o com pots... La teva dona i la teva parella també treballa online o treballa... Bé, també. També, tots dos. O sigui, podreu anar viatjant, però dius que d'entrada te trobes bé aquí a Sant Just. A Sant Just, sí, sí. Creu que no m'agradaria venir a Barcelona. Tens amics per aquí també, t'has relacionat?
En Sant Just no molt, però a Barcelona sí hi ha alguns. Ah, sí? A Barcelona? Sí, sí, sí. O sigui, ja tens grupet, però grup també de gent d'allà, de Colòmbia, sou de Colòmbia. Bueno, i expats d'Estats Units... Una cosa, quan tu vas arribar aquí, què és el que més et va sorprendre?
A Sant Just. Bueno, no, a Espanya en general, o al País Basc o aquí a Catalunya en sigui. Bueno, algo curioso, las horas. Las horas me parece el tema de que haya sol en el verano todo el tiempo. Me pareció increíble. En Bogotá, por ejemplo, donde somos a tarde, sea a las seis de la tarde todo el año. Entonces eso de que tengas una temporada de tiempo a las diez de la noche que anochesca me parecía algo muy impresionante. Per tant, a Colòmbia
Sempre, més o menys, el sol se'n va a la mateixa hora. Sí. És igual l'època de l'any. Eso es. Eso fue como un choque que me pareció algo extraño, ¿no? Sí, sí, sí. El sol, ¿no? Vinga, parla alguna cosa de la llengua que heu estat parlant. No, bueno, és evident que allà parleu l'espanyol, el castellà,
Pero hay una cosa que es el rolo. ¿Qué es eso del rolo? Bueno, en Colombia tenemos diferentes acentos. Yo creo que en España también hay diferentes maneras de hablar, pero no es el mismo castellano, digamos. Entonces en Colombia y en Bogotá hablamos rolo, que es básicamente diferentes palabras o nuestro acento. Mi acento es muy de Bogotá.
También hay otros dialectos, el más conocido de Colombia es el paisa, es el de Medellín. El paisa, claro, de Medellín. Es el que la mayoría de gente les trae a la cabeza cuando... Hemos tenido aquí personas de ahí que han hablado paisa, sí. En tingut aquí personas de allá. Sí, en tingut de paisa, sí. Que si no la Marta, que estará escoltando. Cuidado. Y el rolo...
Però és més que res una pronunciació, no? Sí, sí, bueno, hi ha algunes palabras que se diferencien, però no és un dialecto diferent. Com el lápiz, no? Com es diu el lápiz? Sí, nosaltres decim esfero en Bogotá, i és algo raro perquè Medellín ho diu d'una altra manera. Esfero, no? No és perquè sigui una esfera, però bueno. No.
Però a part d'això, els rolos són vosaltres, no? Les persones són rolos, no? Els de Bogotà. Sí. Però també hi ha els que són cachacos, no? Claro, hi ha diferents maneres. Dentro de la societat bogotana, diguem, hi ha diferents... I què són els cachacos? Els cachacos són la persona de tota la vida de Bogotà. El oriundo d'allà...
el que vive siempre, el que está... Que es muy bogotano. Es muy bogotano. Entonces también tiene una manera particular de hablar. Pero ¿a qué esta expresión existeis? ¿Es habitual o es...? Eso que digo, que esta parábola... Sí, sí, sí, es muy conocida. Se le conoce a una persona mayor que ha habido toda la vida en Bogotá y que habla de una manera particular. Venga, que ya no irán sus últimas cosas también.
Trobes a faltar alguna cosa al teu país? Segur. Què? És el que més... Allò que dius, ostres, si això ve aquí al cor... La família, jo crec. La família. És d'esperar que la família... Però bé, amb la família t'estàs comunicant també perfectament. Sí, sí, sí. Igual te veus amb ell...
Han venit a casa. Amb la família, dels pares, o tens germans, també? També un germà i la meva sobrina. Però quant temps fa que no els veus? Des que has vingut aquí? Han vingut el març de l'any passat. Han vingut? Sí, sí. I tu també viatges allà? Sí, tots dos desembre. Tots desembre? Els Nadals? Sí, tots. Sempre. Està bé? Sí, sí. Molt bé.
I festeixes alguna cosa d'aquí també? Alguna festivitat quan ens junteu entre tots vosaltres? Bueno, en Colombia tenemos una muy famosa que es el día de velitas, que es el 7 de diciembre, es el día de la Virgen, no sé si acá lo celebran, y solemos prender velas.
Però al carrer o a la casa? Sí, al carrer, o sea, extendemos las y prendemos una velita. Ah, sí? Agradecemos por lo que ha pasado el año. Però amb qui carrer, per exemple? Escolliu un? No, no, no, cada uno en la calle. Ah, sí? Sí, sí, prendemos velitas, ponemos como algo y prendemos velitas con los vecinos. Però entre tots, o si un teu o... Sí, claro. O el vellito i la teva...
Noia, feu, vinga, posem veles, o no, o agafeu un grup de gent i comenceu a posar veles. Ese dia todo el mundo está en la calle poniendo las velitas, ¿sabes? Entonces todo el mundo... I després hi ha una cosa que jo he sabut de Colòmbia, que és que per cap d'any, per fin de año, que la gent surta amb unes maletes al carrer. Sí, sí. Ustedes lo tienen agüeros. Sí.
Agüeros. Agüeros es algo que se hace como... Ah, sí, agüeros, sí. El mal agüero o el buen agüero, sí. Entonces es un agüero salir a dar una vuelta el 31 de diciembre para no viajar mucho. ¿Pero tú lo has fet? ¿Tú lo has fet? Bueno, alguna vez... Sí, alguna vez. Y bueno, me ha servido porque he viajado. Bueno, aquí vienen las uvas. ¿Tú también expresas uvas aquí o no? Sí.
Sí, acá lo hicimos alguna vez. Aquí también lo has hecho. Aquí pues las uvas gairebé siempre, ¿eh? Es difícil porque hay muy poco tiempo para tantas uvas. Sí, bueno, ya está atragando, es el costum, ¿eh? Al final, mejor sería prendre un suc de coc, ¿no? Un suc de uva, un suc de raïm. Escolta'm, jo ho vull dir, perquè no me'n vull anar avui d'aquí sense dir-ho, buscant documentació de...
d'allà de Colòmbia, clar, va saber també a Simón Bolívar, que va ser el que va donar la independència d'Espanya, no solament a Colòmbia, sinó a uns quants països més. I al sortir-me el nom de Simón Bolívar, escolta el que m'ha sortit. Jo m'he quedat a quadres perquè tota la vida al col·legi sabíem de Simón Bolívar, Simón Bolívar, tu també. Com es diu?
Tien que dir que això ho etrec de Wikipedia, eh? Si no és cert, pues, bueno, que truqui algú aquí i ens ho digui. Simón, José Antonio de la Santíssima Trinidad, Bolívar, Palacios, Ponte i Blanco. ¿Tú sabías que has deia així el Simón Bolívar? No, no sabía que el Simón Bolívar... Pero això no deu ser gaire habitual, no? Que la gent... No. No. Es el general Simón Bolívar y ya està. Simón Bolívar y Juan Felipe, tu, dos cognoms...
Sí, és molt latinoamericano. Tenim uns dos... Bueno, i d'aquí... Sí, també. No, però sí que és molt latinoamericano tenir dos noms. Tenir dos noms, sí, però dic cognoms. Ah, cognoms, dos. Dos també. Aquí, el José Antonio... Sí, però ara no s'acostuma. Hi ha molt més, hi ha molt més. Escolta, hauríem de posar la cançó que et sembla, la que ens has enviat. Sí, sí, posem la cançó que ens ha recomanat el Juan Felipe. Avui teníem dos, una de l'Alicet, però no ha vingut, la teva. Endavant.
We born in a blessed and a generous land. And that's why we want to share with you all. Bono, enjoy!
Como la luna que alumbra por la noche en los caminos. Como las hojas al viento, como el sol espanta el frío. Como la tierra la lluvia, como el mar que espera el río. Así espero tu regreso a la tierra del olvido.
Molt bé, té molt de ritme aquesta cançó. L'has escollit? Per què l'has escollit?
Bueno, es muy conocida porque cantan diferentes artistas colombianos de diferentes géneros musicales y es como un homenaje a una canción bastante antigua de Carlos Vives, que es esta persona que habla de la tierra del olvido.
Molt bé, m'ha agradat molt. Mira, aquí hem tingut més convidats de Colòmbia i en algun cas va vindre una noia que va patir molts problemes polítics. A mi no és que m'agradi molt tocar el tema polític, no? I si vols no ho toquem, però el tema de seguretat a Colòmbia està millorant?
Com està funcionant ara? Està millor? Jo crec que sí. Aquesta noia havia vingut aquí, feia ja molt de temps, perquè va vindre per qüestions també que va haver de sortir, però corre cuita. Però tu dius que ara estàs veient que em millora?
Yo creo que es otro país muy diferente de lo que se conoce famoso Colombia de los 80 y 90. Es un país muy seguro. Bueno, no es muy seguro, es un país latinoamericano que tiene sus problemas como todos. Pero es un país que está mejorando mucho y cada vez que voy a Colombia es diferente a Europa lo que se ve, pero lo veo cada vez mejor.
O sigui, bé, però no, de fet, nosaltres, un fill nostre, va anar a Colòmbia, també estava encantat, va anar amb un noi d'aquí, també, que era colombià, i també va saber per on portar-lo, no? I això no fa molt, estava molt bé, i a més, meravellós, la selva colombiana, una meravella, que va vindre, i ho sé del meu fill, que va vindre meravellat de tot, però vols dir que això ha millorat? Això depèn de què? Depèn que hagi millorat dels polítics, de la gent, de què? O de tot un poc? Bé, el tema és un tema polític
Digamos que algo controvertido, ¿no? De pronto no tendré razón, pero creo que hubo un cambio, un presidente que cambió mucho las cosas y se enfocó mucho en la seguridad. Ahora no está muy bien visto esa persona porque, bueno, la seguridad trae otras cosas también, ¿no?
Pero bueno, yo creo que eso fue un punto de inflexión de una Colombia que estaba sumergida en el narcotráfico a una Colombia donde vemos otras cosas. Claro, el tema narcotráfico ha aumentado. Suposo que d'alguna manera aquí també hi ha narcotráfico. Aquí les pateres, Andalusia, dia sí, dia no, tu sents com cap aquí, cap allà, les agafen. El narcotráfic, per desgracia, està molt ficat allà tot arreu, del que sigui.
pero allá había una historia que ha mejorado. Yo creo que sí, ha mejorado y bueno, de hecho hubo un acuerdo de paz con algunas de las guerrillas que estuvo y bueno, ahí todavía no se ha solucionado todo, pero digamos que es el intento, ¿no? Yo creo que ha mejorado mucho y es otro país diferente a lo que
Molt bé, eh? Molt bé, això, perquè clar, quan sents una mica la inseguritat i tal, però bueno, soc la primera que diu que aquí també, cuidado, eh? A tot arreu hi ha una mica de inseguritat, una mica menys, més, però n'hi ha, aquí també n'hi ha. I parlant d'això, tu creus que hi ha molta influència en els països veïns allà en aquest aspecte?
¿Influencia de qué tipo? Bueno, cuando hablas de la seguridad o de este tipo de cosas... Sí, creo que también hay... Por ejemplo, ahorita hubo un tema migracional desde Venezuela a Colombia. Nosotros fuimos el país que más migrantes residuó en Venezuela y eso también hubo...
Hay mucha migración de Venezuela a Colombia. Claro, muchísima. De Venezuela, claro. Colombia es el país que más venezolanos ha recibido. Y bueno, eso también genera problemas sociales. Eso genera problemas sociales. Y bueno, digamos que esa migración política que ahora seguramente se mejore con lo que ha pasado en Venezuela, pues yo creo que sí afecta. Pero sí.
I si fem una mica de canvi de tema, anem a parlar de la gastronomia colombiana. Sí. ¿Qué ens pots recomanar de la gastronomia colombiana, Juan Pablo? ¿Qué nos prepararías hoy si hiciéramos aquí una... Bueno, Juan Felipe. Juan Felipe, sí. Juan Felipe. A ver, yo no soy el mejor cocinero, pero yo sé hacer buenas arepas. Ah, bueno, sí, siempre hay también la competencia con las venezolanas, ¿no? Sí. ¿La arepa es colombiana o venezolana? No, no, siempre hay la competencia. ¿Y em sembla que tiene un altre nom, la arepa, también?
¿Y en la arepa hay algo que es...? No, está la cachapa, ¿no? La cachapa es una arepa dulce que hacen en Venezuela, que nosotros también hacemos en Colombia, que se llama... ¿Pero es el mateix o no? ¿Cachapa arepa igual? O sea, cachapa es un tipo de arepa. Un tipo de arepa. ¿Y aquí hay algún sitio que las hagan en Barcelona o no? Sí, sí, en Barcelona se consigue todo, ¿no? Hay un restaurante venezolano y un restaurante colombiano y son muy buenos. ¿Y los hacen bien las arepas? Pues claro, una cosa es que vaya yo y me guste, pero otra cosa es que tú tienes que ser más exigente. Eso es.
Es algo de Barcelona que me encanta. Hay de todas las cocinas de todo el mundo y muy buena cocina de todo el mundo. Y de aquí, de la comida, de la gastronomía de aquí, ¿qué es lo que te ha gustado? La paella. La paella está muy bien. Pero tengo que decir que yo viví en el País Vasco y en el País Vasco...
Me impresiono la comida. Está muy bien. Es menja muy bien. Está buena y se come mucho, ¿eh? Y se come mucho. Te pones unos platazos, allo, que cuando te demanas algo no puedes acabar. Se menja muy allá. País Vasco es bueno, también está bien, está bien. Y aquí probé los calzots y... Ah, sí, los calzots, la calzotada, claro. Esto es un capítulo. Se me hizo algo complicado, la verdad. Algo diferente, ¿no? Digamos.
Bueno, el calçó tot sol no va molt, però bueno, és la salsa. Claro, la romanesca sabe muy bien, me gustó, pero algo muy diferente, me pareció curioso. ¿T'agrada cuinar, tú? Sí, sí, cocino todos los días, trabajo en casa, entonces. ¿Quién cuina es la que serveix a casa teva? Entre tú y la teva novia, suposo que... ¿Quin tipus de cuina feu? Cuina d'allà, colombiana. Yo cocino mucho mi colombiano, nosotros comemos mucho arroz, todos los días a guardar. ¿Trobas de todo allá para cocinar?
Aquí, per tu, la cuina... Sí, sí, sí. De tot. Vols fer qualsevol cosa d'allà i més o menys... Les frutes no, és més difícil. Les frutes... Tenim frutes en Colòmbia que acá no... Guayaba o... La guayaba creo que acá no se aconsegueu, sí. No estoy segura. Maracuyá. Jo crec que és molt... La pots trobar, però és molt difícil. Sí, el lulo, hay una fruta aquí en Colòmbia. Claro, el lulo. Lulo, està muy bien.
Ja, però és normal, cada país té la seva fruita, això és veritat. O sigui, la importes i a lo millor ja també és un pel diferent, tampoc és el mateix, això és veritat. I els aguacates, els aguacates en Colòmbia són molt grans. Ah, sí? Els aguacates, a veure com es fa de gran. És grande, és grande. Ah, sí, és un aguacate? Sí, sí. Però entonces que se reparte entre tota la família o... Com un melón, eh? Se comen entre varios, sí. O sigui, avui està ja com un melón igual i tot.
No, bueno, un melón no, pero sí más pequeño. Pero es más grande. Acá el que comen es el haz, ¿no? El aguacate haz es pequeño. Sí, sí. Ah, sí. No ven anda allá, ¿eh? Bueno, sí, también vienen de allá. El haz es muy famoso en Colombia, pero allá se come más grande también ahí. Las aguacates más grandes.
També l'aguacateca és molt famosa a Colòmia, és diferent perquè té la pell lissa, no? No és com el d'aquí que és negra la pell a fora. Ja, però el gust s'assemblarà una mica, no? Sí, sí, sí. Perquè si no... Què, vols preguntar-te alguna cosita més? Que estàs amb la llengua per aquí i per allà? No, no, bueno, és lo que decíamos. És que clar... Porque de llenguas... O sea, aparte del español este, que tiene sus diferentes pronunciaciones...
¿Lenguas nativas propias de precolombinas? Habían, habían lenguas, pero bueno, ya sí se colonizó, entonces claro, con la colonización se exterminó la lengua. Hay algo muy curioso de Colombia, es que hubo unas palabras que quedaron indígenas, pero cambió su connotación. ¿Cómo qué? Entonces, por ejemplo, hay una palabra muisca, que es los indígenas de la zona de la Sabana de Bogotá, que es guaricha. Guaricha era una persona que era una líder del grupo de indígenas.
Y, claro, llegaron los españoles y cambiaron la connotación. Ahora huaricha es un término de expectivación a mujer. Entonces hay muchas palabras así que, claro, la colonización hizo que cambiara. Huaricha era una mujer líder de la tribu, del grupo. Y ahora una huaricha es un término insultante para una mujer. Y lo mismo pasa con huache. Huache era líder, hombre. Y ahora huache es una persona brusca, grosera. O sea, cambiaron muchas palabras la connotación de las palabras para...
Escolta, una altra pregunta, t'has sentit sempre aquí ben acollit? Jo diria que sí. Sí, sí, sí. Digues que en Europa, en Inglaterra, creo que me sentí, bueno, un poco muy diferente, ¿no? Es una cultura muy diferente a la España. Sí, pero bueno, Inglaterra, precisamente, es un país que ha acogido... Pero estabas a Londres, porque una cosa es Londres, una otra es Inglaterra. Yo ya no tengo, en Ristis, es el medio de...
¿Pero en qué sentido lo estás diciendo? ¿Un poco más de rechazo allí? Sí, yo sentía eso un poco más. Claro, no les gusta mucho... Les gusta hablar en inglés todo el tiempo. Y eso que hablabas, si estabas hablando en inglés allá. Sí, pero hablaba mi inglés. Entonces, claro, no les... No les gusta tratar de entender a una persona que no... Sí, sí, son muy exigentes en la pronunciación. A veces dices una palabra...
Y parece que la tengan que entender hasta que no la dices exactamente como... Eso es. Entonces, de pronto ya no me sentí bien, pero no, acá en Cataluña me ha ido muy bien. Y fuera de allá, en España supongo que igual bien, ¿no? Sí, sí. Bé, tenemos una cultura parecida. Aquí al País Basc, a tota la que has tratat d'aquí d'Espanya, al País Basc, a Catalunya, ¿y a quin puesto més has viatjat?
He viatjat en moltes parts, Sevilla, en Astúries, Saragossa. Astúries és un país preciós. I el país basc, entenies alguna cosa d'eusquera o no? Encara és més complicat, alguna paraula. De eusquera no té res a veure amb res, encara no se sap d'on ve.
Perquè diuen que d'aquí, d'allà, no sé què, però no està clar. La que té més paraules en comú, la llengua que té més paraules en comú amb el que era és el georgia, el georgiano, imagina't. Però la teoria més pròpia és que sigui de la llengua íbera primitiva, que sigui l'últim reducte d'aquesta llengua íbera. La llengua que parlaven els íbers, abans que arribessin ja els romans, els grecs, els romans i tots...
I Juan Felipe, aquí a Barcelona has trobat molta comunitat colombiana? Sí, aquí, moltes colombianes, moltes, moltes. I com feu per trobar-vos? Quan un arriba a la ciutat nou, com fa per trobar aquestes comunitats? Bueno, tenia amics que nos conocimos en Bilbao, llegaron acá, conocí a sus amigos, a los amigos de sus amigos, y bueno, ahí... O sigui que amb amics d'amics vas fent, no? Sí, sí. Aquí també Sant Lluís tenia un grup.
No, encara no. Dius que són més de Barcelona, no? Sí, Barcelona. Aquí no he conecit ningú colombiano. Deu haver-hi alguna. A Sant Jus, no? Coneixem nosaltres unes dones, unes noies colombianes, d'un bar. Hi ha un bar. Ah, sí, sí, i tant. O saber-les segur que hi ha, però clar, depèn de com et mous. Al costat de l'únic kiosc que queda a Sant Jus hi ha un bar. Sí, sí, són colombianes totes dues. Escolta'm, i tornar al teu país t'ho planteixes abans o després? És com una idea de futur?
O de moment no t'ho planteixes? Ara no me plantejo, però jo crec que m'agradaria passar mi veges a Colòmbia, volver a Colòmbia, sí. O sigui, després d'una època aquí més o menys llarga o així, tu dius Colòmbia és el meu país. És casa, al final és casa. Tornar a les arrels, els normals.
Molt bé, doncs escolta, ho hem d'anar deixant per aquí perquè ja quasi són les set. Gràcies per venir, Juan Felipe, gràcies. I gràcies també a la Consol i al Jordi. Que vagi molt bé. Gràcies. Gràcies a tu. Gràcies. Adéu. Gràcies.
I fins aquí el programa d'avui, fins aquí el Refugi del Lilluns. Ens retrobem, com sempre, demà aquí a Ràdio d'Esvern al 98.1 FM a partir de les 5 de la tarda fins les 7 de la tarda. Gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos i fins molt aviat. Adéu.
Tot seguit.