5,3% de la població metropolitana ha patit almenys un fet delictiu, xifra que s'aliba fins al 32,7% si s'inclou la ciberdelinqüència. Tot i aquestes dades, la percepció de seguretat es manté estable amb una valoració mitjana de 6,46 punts als barris.
Els delictes més habituals estan relacionats amb la seguretat personal, com robatoris de bossa o cartera sense violència, seguits dels robatoris a vehicles i els habitatges. L'enquesta també detecta un lleuger descens dels fets delictius entre el 2024 i el 2025 en aquests àmbits. En paral·lel, el 13,7% de la població ha patit algun delicte digital, sobretot estafes en compres en línia i robatoris de dades bancàries.
Pel que fa al territori, l'estudi assenyala que les ciutats més grans concentren més victimització, mentre que les àrees del Vallès Collserola destaquen per les millors valoracions de seguretat en un entorn proper a Sant Just. I pel que fa a cultura, l'Ateneu de Sant Just acollirà el pròxim diumenge 25 de gener a les 6 de la tarda una nova cita del cicle La Virce. En aquesta ocasió, l'escenari de la sala del 50 anari rebrà l'artista Áuria Frank, que presentarà el seu espectacle Com sonaria en català.
Es tracta d'una proposta musical que dona una nova lectura a cançons populars internacionals, adaptant-ne a les lletres per apropar-les a la cultura i a la llengua catalana. El projecte va néixer originalment a les xarxes socials, on Frank va començar a publicar versions, que ràpidament es van fer virals. Després de l'èxit digital, la cantant ha fet el sal als escenaris, acompanyada d'una banda de músics professionals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als botllatins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El refugi amb Jaume Elias.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 11 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Alies i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja va arribar el dijous i un altre cop la setmana ens està volant. Avui per fi ha sortit el sol i de veritat és que fa un temps molt i molt bo, eh? Donen ganes de fer cosetes a l'aire lliure. Però va, ens deixem de rellius i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el dret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb FoodCut, amb el Víctor Cortinas, descobrint la història de l'Andorra. Seguidament, Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz. I també continuarem amb Curiositats del Motor, amb l'Iker Blanco, qui ens descobrirà la marca Citroën. I posarem fi amb La vida és joc, descobrint un nou joc de taula.
Ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
El servei de rodalies regionals i mitja distància continua completament aturat aquest dijous per segon dia consecutiu després de l'accident mortal de l'R4 a Gelida, que va obligar a suspendre tota la circulació ferroviària. Tot i que ahir s'havia anunciat que avui es duria a terme una represa progressiva, el dia ha començat sense trens a tota la xarxa, amb estacions com Sants, amb els accessos tancats i pantalles apagades i amb usuaris totalment desorientats.
El portaveu de Renfe, Antonio Carmona, ha apuntat que el problema està relacionat amb els maquinistes que s'han plantat i demanen mesures de seguretat adicionals i garanties tècniques abans de reprendre el servei. Vista la situació, Rodalies recomana buscar alternatives de transport.
El ministre de Transports, Òscar Puente, assegura que no té proves d'una vaga encoberta i confia que el servei es pugui restablir aquesta tarda o, si no, divendres, tot i reconèixer que hi ha hagut desinversió i obsolència a la xarxa de rodalies de Catalunya.
Per la seva banda, el sindicat majoritari de maquinistes, CMAF, posa en dubte les revisions fetes per a DIF i demana una auditoria completa que certifiqui que les vies són segures. Davant la situació, la Generalitat ha anunciat que obre un expedient informatiu a Renfe
i he activat mesures de mobilitat, com suspendre temporalment les zones de baixes emissions, més freqüències a ferrocarrils, reforç de busos interurbans, informadors a les estacions i suport dels Mossos. A més, es recomana teletreball fins divendres sempre que sigui possible. Mentrestant, només funcionen els trens d'avant i d'alta velocitat, però també amb retard.
La segona jornada consecutiva sense servei a Rodalies i el col·lapse a diverses vies viàries de Catalunya ha tornat a provocar una allau de crítiques contra el govern de Salvador Illa. Sobretot després que el govern garantís que aquest dijous es recuperaria la circulació amb normalitat.
Junts amb Carles Puigdemont acusa l'executiu d'incompetència i falta de lideratge i denuncia que el PSC no pressiona prou a Madrid per reclamar més inversions a la xarxa ferroviària catalana. En la mateixa línia, el seu portaveu Salvador Vergés acusa el govern d'haver enganyat i alerta del risc de nous accidents.
També han reaccionat Esquerra Republicana i els comuns, habituals aliats dels socialistes. Oriol Junqueras diu que el govern queda retratat i reclama avançant la governança de Rodalies, mentre Gégi Calviach, líder dels comuns, critica que s'anunciés la represa sense cap garantia. El PP català anuncia una ofensiva parlamentària i exigeix compareixences al Parlament.
I en la tragèdia ferroviària de Damuz ja són 45 les persones que han mort en un dels pitjors accidents ferroviaris a Espanya. Es tractava d'una àlvia amb destinació a Huelva, on viatjaven sobretot joves opositors i famílies que tornaven de passar el cap de setmana a Madrid i un hirió procedent de Màlaga, amb molts professionals que retornaven a la capital. El govern espanyol ha anunciat que l'homenatge d'Estat a les víctimes es celebrarà el 31 de gener al matí a Huelva.
Segons fons ministerials, a l'acte ja estaran convidades les principals autoritats de l'Estat i els familiars de les persones mortes. En els pròxims dies, la Secretaria d'Estat de Comunicació concretarà el lloc de la celebració. I a Cartagena, aquest migdia, un tren de passatgers de FEBE, que uneix la ciutat amb los nietos, ha xocat amb una grua. El succés ha deixat sis ferits i dos continuen en observació a l'hospital.
L'atenció continua a Espanya i els principals sindicats mèdics de l'Estat han convocat una vaga nacional indefinida de metges i facultatius amb un format concret, una setmana de vaga cada mes, com a mínim fins al mes de juny, per reclamar un estatut laboral propi i rebutjar el borrador de l'Estatut Marc del Ministeri de Sanitat.
Les aturades començaran del 16 al 20 de febrer i continuaran del 16 al 20 de març, del 27 al 30 d'abril, del 18 al 22 de maig i del 15 al 19 de juny. Abans, el col·lectiu ha convocat una manifestació unitària el 14 de febrer a Madrid. Els sindicats asseguren que mantenen la mà estesa al diàleg, però reclamen millores laborals i una regulació adaptada a la seva responsabilitat i formació.
El fòrum de Davos a Suïssa ha servit per rebaixar la tensió oberta les últimes setmanes entre Donald Trump i Europa per la sobirania de Groenlàndia. Segons el president nord-amèrica, s'està redactant un acord conduït pel secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que inclouria la retirada d'aranzels i el compromís dels Estats Units...
de no utilitzar la força per aneccionar-se l'illa Àrtica. En canvi, Europa estudiaria concessions en matèria de seguretat, presència militar i control d'inversions estratègiques per limitar la influència de Rússia i la Xina. Dinamarca, però, insisteix que qualsevol acord ha de respectar la seva integritat territorial i que la sobirania no està en negociació. En paral·lel, Donald Trump avui també ha aprofitat per carregar contra Espanya
per no gastar prou en defensa. Ha afirmat que és l'únic país que no compleix amb l'objectiu del 5% del PIB a l'OTAN i ha dit que té una conversa pendent amb Espanya.
En aquest mateix fòrum, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha presentat la seva nova i controvertida Junta de la Pau, un organisme que inicialment s'havia dissenyat per supervisar l'alt o el foc a la franja de Gaza, però que també vol ampliar altres conflictes internacionals. Durant l'acte, el republicà ha afirmat que aquesta junta està formada pels millors líders del món i ha insinuat que podria treballar conjuntament amb l'ONU, tot i criticar-la durament.
Segons la Casa Blanca, almenys 35 líders han acceptat formar part d'aquesta iniciativa. Entre els participants hi ha noms com Javier Milei, president d'Argentina, o Víctor Orbán, primer ministre d'Hongria, així com altres representants de diversos països d'Europa, Àsia i Orient Mitjà. Tot i això, països com França, Noruega i Suècia han rebutjat sumar-s'hi, alertant que aquesta junta podria rivalitzar amb l'ONU i debilitar el multilateralisme.
Espanya, de moment, tampoc hi participa, segons ha confirmat el ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez.
I anem amb cultura, la pel·lícula Sirat manté viva la presència catalana als Òscars amb dues nominacions a millor pel·lícula internacional i millor so. Però el gran titular d'aquest any és Els pecadors, que fa història amb 16 nominacions superant el rècord que fins ara ostentaven l'Alalan, Titanic i el About Eve.
El film combina terror social, drama i música blues per denunciar el racisme sistemàtic dels Estats Units. Una altra de les favorites és Una batalla tras otra, de Paul Thomas Anderson, amb 13 nominacions, i compliten el podi de les més destacades Frankenstein i Marty Supreme, amb 9 i Hamnet de Chloe Zhao, amb 8 nominacions.
Ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. Ja estan a la venda les entrades per les noves sessions de Matilda, el musical, a l'Ateneu. Les representacions tindran lloc els dies 7 i 8 de febrer amb joves actors i actrius de Sant Just d'Esvern.
Un de cada quatre veïns de l'àrea metropolitana ha patit un delicte el 2024. L'enquesta de victimització constata estabilitat en la percepció de seguretat i un augment del pes de la ciberdelinqüència.
Áurea Frank porta el seu projecte Com sonaria en català a l'Ateneu de Sant Just. L'Ateneu de Sant Just d'Esvern acullirà el pròxim diumenge 25 de gener a les 6 una nova cita del cicle de la Virce. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
I arrenquem els esports amb una notícia d'última hora, i és que la junta directiva del Barça ha confirmat que les eleccions a la presidència del club es celebraran el 15 de març.
I el Barça ahir es van portar 3 punts vitals de Praga després de superar l'Eslàvia de Praga per 2 a 4 en un partit exigent i marcat per un fred extrem. Aquesta victòria permet al Barça continuar viu en la lluita per entrar al top 8 de la fase regular de la Champions League, que dona accés directe als vuitens de final.
Els Blaugrana van començar per darrere el marcador, però van reaccionar gràcies a un gran fermín, clau en la remuntada, en una nit on Hansi Flick no va poder comptar amb la minllamal sancionat ni tampoc amb Ferran Torres lesionat. Ara bé, la victòria ha deixat una molt mala notícia. El club ha confirmat que Pedri estarà un mes de baixa per una lesió al bíceps femoral de la cama dreta i es perdrà la darrera jornada de Champions contra el Copenhagen, els quarts de Copa del Rei i diversos partits de la competició domèstica.
La catalana Paula Badosa ha quedat eliminada en segona ronda després de perdre contra la russa Oksana Selek-Meteva per 6 a 4 i 6 a 4. Un resultat que la farà baixar posicions al rànquing mundial. En canvi, Carlos Alcaraz continua endavant.
I ha superat l'alemany Jannik Hanfmann amb 3-7, 7-6, 6-3 i 6-2. En un partit en què ha patit, sobretot, el primer set, però després ha aconseguit imposar el seu ritme. El Murcia jugarà ara a la tercera ronda contra el francès Corentin Moultet.
Una jutgesa de Madrid ha proposat portar a judici el Reial Madrid i l'empresa que gestiona el Santiago Bernabéu per possibles indicis d'un delicte contra el medi ambient arran del soroll generat en concerts celebrats entre l'abril i el setembre de 2024.
La denúncia l'ha presentat una associació de veïns afectats que assegura que des del primer concert es van superar els límits sonors per mesos a la ciutat. Segons el jutjat hi ha indicis que en tots els desaveniments es van accedir en decibels i l'Ajuntament ja ha obert expedients sancionadors amb multes que van des dels 16.000 euros als 148.000 euros. Ara el cas queda en mans de la Fiscalia i les acusacions per decidir si s'obre, judici oral o s'arxiva.
I ara presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó que em porta uns quants anys enrere, una cançó que em va acompanyar i que des del primer cop que la vaig sentir em va atrapar per l'energia positiva que desprèn. És una cançó que posa el focus en la força de l'amistat, en el vincle que es construeix amb els anys i que acaba sent casa. El missatge central és molt clar i molt humà. Som molt més del que sembla.
Més que records dispersos, més que anècdotes d'estiu, més que moments que passen i s'esvaeixen. La cançó ens explica que el que realment ens defineix és el que compartim quan estem amb els nostres éssers estimats. La manera com ens fem suport i com, fins i tot, amb por tirem cap endavant. El tema defensa fugir de situacions buides, de veus alçades i tensions inútils per fer que els dies siguin de veritat.
I aquí apareix la idea més bonica, convertir el dia a dia en l'escenari d'una amistat real. Si parlem de l'artista, parlem d'un grup que, tot i que ja no és tan actiu, des de fa temps va deixar empremta per la seva sensibilitat i per saber fer cançons properes, honestes i generacionals. Com sempre, us deixo tres pistes per qui intenteu endevinar-la.
Aquesta cançó va sortir l'any 2013, per tant, ja fa uns quants anys. Tot el videoclip transcorre en una habitació petita i buida, en què les persones que hi apareixen són els protagonistes. I compta amb aquesta, perquè el cantant d'aquest grup és Nil Moliner. Què? Com ho tenim això? Si sou fans de Nil Moliner, jo crec que ho tindreu clar, però si no, potser aneu una mica perduts. Així que va, que soni, som de Sibi.
Ets molt més que mil tarteres juntes, més que la llum que il·lumina la sotadella per la nit. Ets més que córrer davant d'una destral, aquella nit de Sant Joan.
Ets molt més que mil cistelles de paper, pilotes que volen el vent sense estar gaire atents. Ets més que aquella cançó d'al·lèrgies i d'amor.
Sou la coherència, el pas del temps, la vida en un moment, sou l'esplor de desigua.
Som molt més bovides que s'ajunten, buscant el ritme en el silenci que el sol a mitjanit. Som més que córrer, muntanyes de vall, descobrint qui som en realitat.
Escapem de situacions inútils, de veus alçades i mirades que no saben on mirar. I fem que els dies siguin de veritat, vagin d'escenari de la nostra amistat.
Referència al pas del temps, la vida en un moment, sou l'esplorna desitjada. Sou la cuirassa en tot moment, tenim poc però som valents, a poc a poc el temps ens avança.
El pas del temps, la vida en un moment, sou l'espona desitjada. Sou la cuirassa en tot moment, tenim por però som valents, a poc a poc el temps ens avança. Sou la coherència, el pas del temps, la vida en un moment, sou l'espona desitjada. Sou la cuirassa en tot moment, tenim por però som valents, a poc a poc el temps ens avança.
Quina cançó més maca i estic segur que molts no sabíeu que Neil Moliner va tenir aquest grup de música en català. Però va, ara passem a l'efemèrida del dia.
Avui, 22 de gener, fa dos dies que els ciutadans de Catalunya no disposen del servei de rodalies. Dos dies sense trens, sense explicacions clares i sense solucions efectives per a centenars de milers de persones que depenen diàriament del transport ferroviari per anar a treballar, estudiar o simplement viure amb normalitat. El que havia de ser una reobertura anunciada a primera hora del matí ha acabat un cop més en una nova jornada de caos, incertesa i indignació.
Les excuses tornen a ser difuses, causes operatives, diu Renfe. Mentrestant, la Generalitat anuncia l'obertura d'un expedient a l'operador estatal i reclama esforços urgents per restablir el servei. Però el problema va molt més enllà d'un desacord puntual o d'uns dies complicats.
El que avui vivim és la conseqüència directa d'anys de deixadesa d'inversions insuficients i d'una clara infravaloració de Catalunya dins del sistema ferroviari de l'Estat. Rodalies és, des de fa temps, sinònim de retards, d'avaries, d'incidències constants i ara d'una paralització total.
Un servei ferroviari deplorable, que no està a l'altura d'un país que mou milions de persones cada setmana. La manca d'inversió en infraestructures, el manteniment deficient i la falta de planificació han convertit el tren, que hauria de ser una aposta estratègica per la mobilitat sostenible, en una font permanent de frustració.
A tot això s'hi suma la confusió i el desacord entre administracions i treballadors, maquinistes que no operen per manca de garanties de seguretat i altres que asseguren que els protocols no s'han complert com tal. Enmig d'aquest estira i arronça, els usuaris queden abandonats, sense alternatives reals i obligats a col·lapsar carreteres que ja estan saturades, com s'ha vist amb cues quilomètriques a l'AP7.
La seguretat és imprescindible i ningú discutirà això, però també ho és la responsabilitat política. I aquí és on cal fer una reflexió més profunda. Catalunya no pot continuar sent tractada com un territori de segona pel que fa a infraestructures bàsiques. No és un problema puntual, és estructural. És el resultat d'anys de menyspreu, de promeses incomplertes i de pressupostos que no arriben o que arriben quan ja és massa tard.
Ja n'hi ha prou. És el moment que Catalunya deixi de ser infravalorada i que els seus habitants diguin prou. Prou d'un servei ferroviari digne, indigne. Prou d'un servei ferroviari indigne. Prou d'excuses, prou de normalitzar el caos. El transport públic no és un luxe, és un dret. I garantir-lo amb qualitat i seguretat és una obligació que no pot continuar ajornant-se.
Fem una petita pausa per publicitat i arrenquem amb les seccions d'avui. Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. I ara comencem FoodCat amb Víctor Cortinas.
Bona tarda, Víctor, què tal, com estàs? Bona tarda, Jaume, molt bé, la veritat, com estàs tu? Bé, doncs amb ganes de veure't, home, ara ja feia una setmana que doncs vèiem i ja tenia ganes també de FoodCat i de les seves històries. Això al final és com, com sempre et comento una mica, que, o sigui, això és com un llibre, no? Quan hi poses el punt del llibre i tal, dius, ostres, estàs fent coses però estàs pensant en l'història aquella del llibre que et mola molt també i tal, és com que cada setmana...
Sí, sí, total. O com una sèrie, no? En veritat, quan treu una... Aquestes sèries, no, que treuen un càpítol només el dilluns. Sí. T'has d'esperar fins al pròxim. Ah, exacte. Sí, sí, sí. És una mica això el que em passa en futcat, eh? Bueno, en veritat, jo crec que... Bueno, és un tema que ens agrada als finals del futbol també. Descobrir aquestes joies una mica del futbol català també, jo crec que està molt bé també.
Hi ha moltes benèctodes i curiositats que inclusió a vegades l'explico i quan investiu dius, ostres, no m'ho pensava, saps? La veritat és que moltes coses són molt sorprenents i també establint patrons, perquè a vegades veiem que en el futbol català hi ha coses que passen a vegades que són una mica, no rutinàries, però que sí que van passant a diversos clubs, amb això dels canvis de nom i tot això.
Clar, clar, és això. O quan, mira, com la setmana passada comentàvem amb l'Atlètic Balears, que al final aquest club ve de la fusió d'aquests dos clubs, al final, també, saps? Que hi havia un club que ja ve d'una altra fusió, també, saps? Llavors, ostres, és increïble, al final. Sí, sí, al final és això, no? Que es van establint patrons i un altre dels patrons habituals de FUTCAT és això, la fusió d'equips, no? Exacte. Això m'imagino que no el trobes en altres seccions, també, aquests patrons.
Bueno, altres seccions amb altres coses. Sí. Ara no siguis ambajós, eh? Ara no siguis ambajós. Doncs, Víctor, anem per feina o què? Sí, i tant, perquè amb el tema d'avui, que hem de parlar del tema d'avui, si no...
En aquest setzè programa, que estem ja callat, sí, sí, setzè hi ha, tu. Sí, vol dir que has vingut setzè setmanes, el temps passa ràpid i volant, eh? Sí, sí, la veritat és que sí, i més que encara en queden per acabar la temporada, o sigui... I tant, i tant, home. Queden... Juny o juliol, uf, queden molts programes. Queden molts podcasts i molts descobriments que ens sorprenden molt, també. Doncs, com comentava abans, en aquest setzè programa...
de Futcada, explicarem com es va fundar el Futbol Club Andorra, que jo crec que també és un dels mítics així de Catalunya, de Catalunya no, però dels partits catalans, no? També, que ara ho vam explicar la setmana passada, no? Ves amb compte, ves amb compte, que català no és, perquè els andorrans som molt andorrans, però si parlem català formen part dels partits catalans, doncs anem a descobrir la història de l'Andorra.
Doncs Víctor, comencem i comencem per on sempre comencem, que és per la fundació, no? Exacte, perquè ja comencem des del 1942, ens hem de fixar en aquesta data, perquè el Futbol Club Andorra va ser fundat el 15 d'octubre de l'any 1942, com he comentat ara fa un instants, i va esdevenir el Club Esportiu de Gà del Principat d'Andorra. Llavors, doncs clar, de fet...
tan pioner va ser que quan va ser creat encara no existia la Federació Andorra de Futbol, imagina't, no? De fet, aquesta no es va crear fins al 1994. Per tant, el Futbol Club Andorra va ser un pioner, això ho podem dir ja. Primer club esportiu d'aquest territori, no? I anem a veure com van ser els primers anys, no?
Correcte, correcte, d'aquest club tan pioner, perquè per això els impulsors de l'entitat tricolor, que ja saben que té aquests colors que més endavant ja expliquen, van decidir demanar permís tant a la FIFA com a la Federació Espanyola per poder jugar a Espanya, clar, com comentava abans. O sigui, Andorra és un país extern, no està ni Espanya ni... Bé, és com Luxemburgo al final també, saps? És el principal, és un país molt petitonet, però poden fer una lliga gaire competitiva.
Exacte, exacte. Llavors, clar, com bé deies, va demanar permís a la FIFA, a aquest organisme mundial del futbol, i a la Federació Espanyola per poder jugar a Espanya via l'inscripció de la Federació Catalana de Futbol. Clar, també van haver de contactar amb la Federació Catalana de Futbol perquè, clar, les seves subcategories també han de poder jugar, bé, si s'han de passar en el territori català.
Per tant, s'ha mantingut fins a l'actualitat, fet que el converteix en l'únic club de futbol del Principat que juga a competicions estrangeres. Clar, és això, estem parlant de que l'Andorra viatja per Espanya, també viatja per el mateix territori de Catalunya, també. Total, total. I bé, si ja ens fiquem una miqueta així més europeu, amb la selecció d'Andorra també, també viatja força per Europa.
Clar, clar, clar. Al final hem vist la selecció d'Andorra enfrontar-se a grans equips, a grans seleccions i això és gràcies també a aquesta primera passa d'inscriure l'equip a la FIFA, a la Federació Espanyola i a la Federació Catalana. Exacte, és una passa molt important. Seguim en el temps perquè des del primer moment també es va tenir clar els colors del club que havien de ser blau, groc i vermell. Per això comentava abans que tenen aquest tricolor en el seu escut i en el...
a la seva indumentària de la bandera andorrana. O sigui, tots aquests tres colors que són de la bandera andorrana els agafen a l'entitat de futbol. Sempre durant els més de 70 anys d'història la primera indumentària de l'equip ha lluit amb orgull aquesta ensenya del país. Molt bé que la Glàcia al final són un club podríem dir molt patriòtic, no? Perquè van amb els colors de la bandera a tot arreu i al final els andorrans també són així, eh? S'estimen molt el seu país i mira, el porten per insignia.
No, no, o sigui, més endins del cor el porten, sí, sí. Doncs anem a avançar una mica amb el temps perquè durant els primers anys del club ja que existia, exactament fins al 1964, l'Andorra no va competir en cap competició federada. O sigui, abans sí que havia tingut partits, però no eren de manera federada. Fins que al curs 64-65, el conjunt tricolor es va estrenar al grup quart de la segona regional catalana i des d'aleshores fins al 1977 l'equip va competir
sempre en categories territorials, fins l'històric ascens a tercera divisió, categoria en la qual va debutar la campanya 77-78, amb un meritori quart lloc. Molt bé, van anar escalant posicions i lligues, no? Sí, sí. Fins a arribar a aquesta tercera categoria, que, escolta... Home, no és fàcil. Estan molt ben parits, sí, sí. Clar, clar, no és fàcil, al final, com dèiem, si com has de començar de més avall i poc o per escalant, aquí la competitivitat és molt alta.
perquè això al final va ser un avís que l'equip tricolor era ambiciós, com ara també ho estàvem comentant, i va demostrar el curs de 9-80, perquè quan va quedar campió i va aconseguir l'ascens a segona divisió B, aquella antiga categoria,
obrint una època gloriosa per l'entitat. Home, home, molt bé, eh? La veritat que segona divisió B recordem tercera categoria del futbol espanyol i l'Andorra, que a poc a poc, escolta, va fent... Anava fent el seu caminet, eh? Les pases pim-pam-pim-pam, tu... I al 80 ja es planta la tercera categoria. Molt bé, molt bé. Per això et dic que és un èxit brutal pel club i per l'entitat i per tot, també. Sí, total. Ara em sembla que hem de parlar, però, dels anys daurats. Què és això, dels anys daurats de l'Andorra?
Doncs sí, perquè comencen des del 1980-81 fins a la temporada 97-98 amb un parèntesi d'un sol curs a tercera que va ser del 86-87. Però en general van ser uns anys daurats pel cotxe un tricolor que va disputar 17 campanyes a la competitiva categoria de bronze del futbol espanyol. Van ser els anys daurats del Principat amb l'arribada d'un munt de futbolistes mítics que han acabat instal·lats al país i fent créixer l'esport nacional.
al final 17 campanyes, a tercera, doncs, escolta, bueno, a tercera no, a segona... Exacte, a segona divisió B, sí, sí, sí, correcte. Escolta, és un mèrit important, eh? Sí, la veritat, això vol dir que, com he comentat la setmana passada, segurament, en aquest mateix moment, tenien un bon projecte esportiu, s'ho creien tots, tots anaven en una, i al final, doncs, no es tires endavant, i és quan pots anar assolint els objectius, clar. Total, total, a més, és això que dius, que al final,
tot això va afavorir també desenvolupar l'estructura esportiva d'aquest petit país. Sí, sí, sí, sí, totalment. Perquè cal destacar que durant aquests dissers cursos gairebé consecutius a segona divisió B, l'Andorra no va aconseguir mai fer el salt futbol professional espanyol
Tot i que hi va estar molt a prop en algun d'alguns anys. La temporada que més prop ho va tenir va ser la 88-89, quan, de la mà de José María Sánchez Iglesias, a la banqueta, l'equip va agafar en segona posició del seu grup, només per darrere del Palamós, i va estar molt, molt a prop d'aquell ascens mític de segona divisió A.
Llàstima, però el Palamós també vam parlar d'ell fa unes quantes setmanes i al final les va emportar el premi. Això al final és com la loteria, te l'emportes tu o me l'emporto jo al premi. Al final, cada primer o segon a vegades són detalls i aquest cop la fortuna va ser pel Palamós. Sí que és veritat que 17 temporades a la tercera categoria i no puja mai a la segona categoria, deu picar una miqueta.
Clar, i a més és això. Exacte, com tu bé comentaves, els petits detalls de cada primer o segon en aquestes categories ho marquen molt. També d'aquella època dorada, a les retines de molts seguidors segurament ho recordaran, perquè encara s'hi mantenen aquelles imatges de la final de la Copa Catalunya,
del 1994, que va guanyar l'Andorra, superant l'Espanyol a la tanda penals, i prèviament, ojo, que això és una edat molt important, als semifinals havia superat el top poderós Barça del Dream Team. Ostres, escolta, això sí que és una edat a destacar.
Molt assenyada, en veritat, estem parlant del Barça del Dream Team, per Joan Croy, ostres. Clar, clar, recordem que era un equipàs amb Coman Guardiola i mira, aquest d'Andorra de la tercera categoria se'ls va carregar, i també després d'un espanyol, també, important. Sí, sí, que segurament clar, tant d'Alpenals, d'hauria de ser agònica, perquè d'hauria de ser ja que tots estàvem ja les ungles en aquell moment. Sí, sí, però mira, a la vitrina queda, no?, aquest trofeu de Copa Catalunya, al Museu de l'Andorra, que segur que el podem veure.
Segurament un dia fem una excursió a Vallà i que ens invitin, no? T'he de dir que m'agradaria anar a Andorra. Ara tinc ganes de veure una mica la neu i d'anar a Andorra i aprofitaríem per veure l'estadi. Ara que és l'època també de neu, a veritat? Sí, sí, sí, home. I llavors per rematar una cerveseta ja ho tenia, a veritat, eh? Home, home, com t'agrada la cerveseta, com t'agrada.
Bé, doncs seguim una miqueta amb el temps perquè ara ve un capítol que s'anomena un descens a bruta, perquè a finals dels 90 els resultats comencen a no acompanyar i ja deixem aquella època lourada, i en només dues temporades es perden dues categories de forma consecutiva. És a dir, que tenim un descens a tercera, la temporada 98-98, i a primera catalana la temporada 98-99.
Així que això és un dupal, és un pal dupal per l'Andorra i de fet encara podria haver estat pitjor perquè el curs següent s'evita el descens de preferent gràcies a la competició pels ascensos d'equips catalans de segona divisió B. O sigui que va estar d'un pèl, d'un pèl que no vagi així a segona catalana. Estava penjant d'un fil, eh? Sí, va ser al final una decisió de despatxos qui va salvar l'equip.
Totalment. A més a més, la redempció arribaria l'any següent, quan, encara serà una victòria al camp de la Pau de la Mofomet, 2 a 3, l'equip tricolor referma la tercera posició fins a la primera catalana i aconseguia el retorn a la tercera divisió. Com a mínim ja ha sentrat una mica en aquesta categoria, que ja és més noble.
Sí, i tant, i tant, home. Al final va ser l'ensurt aquest, no? És que mira com és el futbol, eh? D'una temporada, que gairebé te'n vas a segona catalana i a la següent puixes a tercera. O sigui que... I que prenen benvenies de punt de l'estat de Sonevisió. Sí, sí, sí. És que el futbol és molt capritxós, eh? Sí.
Ja ho vam veure fa unes quantes setmanes amb el Madrid a la CT. Ostres, i tant, i tant, i tant. Va ser però una alegria d'una única temporada, perquè l'equip andorrà quedava cué i tornava a perdre la categoria. Així que baixava, pujava una miqueta, i des d'aquest moment el club va viure moments de gran dificultat que fins i tot van estar a punt de fer-lo desaparèixer l'any 2008.
Com podria haver sigut el cas dels Reus també, que va desaparèixer el cas dels Reus, però per sort a l'Andorra no va ser així, per sort. Menys mal, menys mal. A més a més, superat aquell mal tràngol a la segona dècada del segle XXI, l'equip va aconseguir assentar-se una miqueta al cap, a Primera Catalana, amb opcions diverses temporades d'aconseguir l'ascens, com el 2007-2017, amb el desaparegut Emilio Vicente a la banqueta.
Al final es van tenir que assentar a primera catalana, que potser és una mica una dimensió inferior per allò que ha estat l'Andorra històricament. Però l'important és que ara parlarem d'un capítol, podríem dir una altra vegada, de l'època daurada, d'un renaixement. Exacte, aquesta és la paraula clau que s'ha de comentar, perquè al desembre del 2018 l'Assemblea de Socios va acordar la transformació de l'entitat en societat anònima amb un gest esportiu, tràmit permès per la llei de l'esport,
I l'objectiu era permetre l'entrada d'inversors privats liderats pel grup Cosmos, propietat com tu ja ve seràs del futbolista Gerard Piqué i l'empresa Clayton de Capital Andorra. A partir d'aquest moment... Ara és quan arriba la història aquesta de Gerard Piqué amb l'Andorra. Recordem que Piqué encara és el president de l'Andorra, és el màxim inversor. I escolta, què va fer Piqué?
Bé, doncs el nou projecte va tenir un èxit immediat, perquè gràcies a l'arribada de nous reforços alherats pel tècnic Gabri García, els tigolors van protagonitzar una remuntada apoteòsica en mig any i al juny de 2019 has assolit l'ascens a tercera divisió.
Va ser arribar a Gerard Piqué amb els diners... Amb el clink-clinkaja, eh? Sí, sí, i ja va començar a funcionar, eh? I tant i tant, perquè posteriormente que no t'hagi estiu va propositar l'opció d'ocupar la bacana deixada pel descens administratiu del Reus. Justament. Retornant a segona B i agilitzant un ascens que seria amb miatori que els anys següents, o sigui que... Es van saltar una categoria, eh?
Així hi ha ganis per la cara al final. Ja està bé, al final qui paga mana, ja ho diuen. Exacte, qui paga mana, això està clar. I és que després d'un rató prometedor a la categoria de la bronza, en un curs interromput, com tots coneixem per la Covid, el segon any el Conjunt Tricolor va aconseguir un nou ascens, en aquest cas a l'Arsenc Creada Primera Federació. Sí, per tant, compren la plaça no vol dir que ja fas una passa més...
de categoria i el mateix any que fas aquest salt de categoria que no et tocava aconsegueixes fer un equip competitiu i puges a la que és la primera REF, que recordem és la tercera categoria del futbol espanyol. Sí, sí, sí, perquè està en el poble Andorra, o sigui que era això. A més, aquell mes de maig del 2021 el Futbol Club Andorra va disputar la promoció de centre segona i el conjunt andorrà va caure en aquesta ovisió a la semifinal contra la Real Societat B
en un partit dramàtic que es va resoldre a la pròrroga a favor dels pascos. És impressionant, la veritat, aquest ascens meteòric, és que en cosa de res, en 3 anys, l'Andorra va pujar 3 o 4 categories. Això és com tu deies, la victòria se la van portar els espatxos. Sí, sí, sí, total.
Però tot i la derrota, aquell partit seria la llavor de l'èxit de la temporada següent, la de l'històric ascens a la segona divisió en un equip liderat per Eder Sarabia, com tots bé coneixem, que es va proclamar campió del grup segon de primera federació. Aquella temporada va ser espectacular.
Sí, sí, home, és que amb Eder Saràbia, que recordem, és un entrenador d'oràs, eh? Va estar com a segon entrenador del Barça, amb el Muka Quique Setién. A mi sempre m'havia agradat més l'Eder Saràbia que el Quique Setién. Sí, jo crec que tenia més visió d'equip. Sí, sí, sí, és veritat, veritat.
I ja per acabar una miqueta, que sé que t'agrada aquesta escolta, Jaume, cal recordar que l'Andorra milita actualment a segona divisió, on concretament es troba 14, amb 25 punts, no és la millor posició, però bé, com comentem, queda molt de temporada per acabar, és important que es mantingui fora de les places del descens, si vols seguir una temporada més, a la categoria plata.
Doncs sí, recordem que l'Andorra està ara a segona divisió i és la seva segona etapa, podríem dir, a segona divisió, perquè també fa uns anys va aconseguir l'ascens a segona. Correcte. I amb això que vam dir, no?, de quan van guanyar aquest grup dos de primera rep i van estar, no sé si un parell d'anys o tres, a segona divisió.
Van tornar a perdre la categoria, però va ser club ascensor, que es diu, i va ser un sube i baja, i van tornar a pujar a segona divisió, i ara van anar a segona divisió, i escolta, 14a posició no és la millor, però estan fora dels descens, que és l'important.
I tant, i tant, és una posició molt meritoria. I jo crec que al final també, o sigui, és un gran cas d'estudi a l'Andorra també, no?, de superació, perquè, ostres, passada uns anys d'haurats, que estàs molt bé guanyant la Copa de Catalunya, Bar Espanyol i tal, això, que després fes baixa és la preferent, ostres, i tornes a pujar, és un cas d'estudi de dir, ostres, que jo crec que molts clubs poden aprendre d'aquest cas. També és un cas d'estudi pels inversors, no?, perquè...
Al final trobo que en aquest futbol modern s'inverteix molt en equips de futbol i hi ha alguns inversors que no fan bona feina i condemnen els seus equips, però el cas de Piqué, la veritat és que és espectacular, perquè va ser arribar i triomfa absolutament.
Exacte, arriba molt. Al final també, tu i jo coneixem que el Piqué és molt dels temes de negocis i que sap portar-los molt bé al final. El tio sap moure, a part de la futbolista sembla que té un bon cap. Exacte, i és el que li podria passar d'aquella mateixa manera a l'Espanyol també, que ara tenen aquest nom inversor, aquesta temporada ho estan fent molt bé també, no? Si inverteixen molt bé l'equip també i porten jugadors competitius, ostres, igual, qui sap si es pot igualar...
O anar pujant al pressupost, també no dic que amb el Barça, però anar pujant poc al pressupost. Sí, sí, bueno, ara aquesta primera temporada, bueno, crec que és la segona, no?, de l'Ampeis. O sigui, mínim primera, sí. Sí, però porta una o dues temporades el nou inversor de l'Espanyol i la veritat és que s'està notant i, escolta, estan fent molt bona feina, sobretot amb el Manolo. Però, bueno, no ens desviem perquè ara estem parlant de l'Andorra. Exacte, exacte, exacte. I el que t'anava a dir és, tu t'imagines a l'Andorra en primera divisió? Oh!
Jo és veritat que m'encantaria al final, eh? O sigui, veus a l'Andorra que solia una miqueta, el que comentava al principi també, equip que aniria pels camps de Rota Espanya i que, ostres, veure un Barça a Andorra, per exemple, seria un altre derbi català, per exemple, perquè sí que no es viuria, o sigui, jo crec que es viuria com un Barça a Girona, més o menys,
Però jo m'agradaria al final. Crec que seria històric pel club al final. Està a primera divisió. A més, això sí, eh? Seria guai també pel Piqué, no? Veure el Piqué a la llotja del Camp Nou amb la porta, no? Els dos presidents. Això ja seria espectacular. I després que me'n vaig allà a la llotja del Bernabeu, eh? En veritat. Ostres, clar, és que també. Imagina't el Piqué a la llotja del Bernabeu. El Florentino, eh? Això què tal, col·lega, eh? En veritat. Estaria molt bé, estaria molt bé.
Doncs sí, sí. Doncs és un somni que, qui sap, potser es pot complir de cada següents temporades. Estan a una passa, estan a una passa. Veurem a veure. Això sí, eh? El Piqué se les haurà de gastar, eh? Bastant, bastant, bastant. Que aquí que rasqui la butxaca, eh? Que diguem. Suposo que ja ho haurà fet, però que se la rasqui una miqueta més. Té molta pinta.
Però bueno, sí, sí, al final l'Andorra, un club històric, ara amb l'associació que està en Piqué sembla que estan anant molt bé les coses, i escolta Víctor, el seguirem molt de prop, oi? Això segur, això segur la veritat, i bueno, és que al final és que cada club que el fem, o sigui, ens toca molt de prop també, llavors ja és inevitable doncs no seguir-lo, al final també. Clar que sí, clar que sí.
Tu ja et dic, si algun dia tens alguna actualització, doncs endavant. Que vam comentar que no sé si coneixes alguna persona per allà dintre l'equip. Sí, de l'Andorra conec un company més de la universitat que ara està encarregant-se de les xarxes socials de l'equip. Aquí potser tenim una possible col·laboració.
Ojo, eh? Ojo, ojo, ojo, ojo. I que ens mitin allà a la lloc, el Piqué. I tant, ojo, ojo. I tant, i tant, i tant. Ojalà que sí. Doncs, Víctor, ara sí, ens hem d'anar acomiadant. Gràcies per tot i... Moltes gràcies. I ens trobem, com sempre, la setmana vinent, no? Exacte, fins la setmana següent, jo, home. Aquí no hi ha robar, eh? Ens trobem sí o sí. Això sempre. Adéu, jo, home. Adéu, adéu. Adéu, adéu.
Vols obrir els... Els he vist, els he vist. Escolta, i a veure si pots casar-ho bé ja. Saps qui és Esberlana? També el conec. Ah, sí? I t'agrada? Sí. Sabies que el teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà...
El fum del tabac perjudica també la salut dels que no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. I ara a punt de tocar les 6, anem amb els 8 lletins informatius.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
El servei de Rodalies no reprendrà fins que s'hagi acabat la inspecció extraordinària que s'està fent a tota la xarxa ferroviària. És l'acord que ha tancat el govern amb Renfa, Edif i els maquinistes per mirar de recuperar la normalitat. És el segon dia sense trens de Rodalies, regionals i mitjana distància. Última hora des del Departament de Territori. Albert Prat, bona tarda.
Què tal? Bona tarda. El govern anirà actualitzant en les properes hores a quines línies es reprèn la circulació de trens perquè ara mateix no sap quan. En aquests moments els tècnics de DIF estan tornant a revisar la xarxa in situ i ho fan acompanyats de representants dels sindicats i de maquinistes perquè també comprovin de primera mà si la infraestructura és segura o no. Sílvia Panegui, consellera de Territori.
A la llum del retorn d'aquestes exploracions extraordinàries i del retorn que es facin, anirem informant de les represes que es vagin produint en les diferents línies. Per tant, al llarg d'aquesta tarda, vespre, podrem anar informant i donant aquestes dades.
Per tant, aquesta hora no se sap si demà a les 6 del matí Rodalies tornarà a estar operativa. Segons el govern, aquest matí només 6 dels 140 maquinistes estaven disposats a treballar, però la consellera ha evitat opinar si ha sigut una vaga encoberta. Albert Prat, Catalunya Ràdio Barcelona.
I més notícies sobre aquest estat de Rodalies, Txell Vallespí. A l'estació de Sants de Barcelona, la imatge continua sent a aquesta hora insòlita per l'aturada del servei de Rodalies. L'estació funciona a mig gas perquè des de fa més de 40 hores només hi arriben i en surten trens d'alta velocitat. Des de l'estació de Sants, Carme Montero, bona tarda.
Donen una mica de vida a una estació que, en hora punta, sembla fantasma. En taquilles buides, planells d'informació apagats i màquines exponedores fora de servei. No hi ha usuaris de Rodalies, però sí algun turista, com aquest noi de Mallorca, que ens explica com li ha afectat la protesta dels maquinistes. De manera indirecta, hemos sufrido retrasos a la hora de la llegada hace un par de días, pero por lo demás, no nos hemos enterado de la huelga realmente hoy. Estamos alojados en Barcelona y, bueno, nos hemos movido en coche por suerte.
pero sí que es verdad que yo a mí a la llegada sí que me afectó porque tenía que trasladarme hasta Mataró y nos encontramos con ciertos problemas, por así decirlo. Carme Montero, Catalunya Ràdio, Estació de Sants. Les plataformes d'usuaris de trens de Catalunya faran una plantada demà a les 4 de la tarda davant del Palau de la Generalitat per demanar una reunió amb el govern. Ho ha assegurat a la tarda de Catalunya Ràdio, la portaveu de la plataforma per la dignitat de les vies, Ana Gómez, demanen explicacions després que el servei de Rodalies hagi estat aturat dos dies consecutius.
Demà a les 4 volem que algú ens doni una explicació, perquè nosaltres no som el sac de boxe de tothom. Se'ns ha deixat plantats i nosaltres ens adaptem a tot, això no va així. No podem més, és que és una falta de respecte. Hi ha una noia que ahir em deia, no tinc diners perquè he comprat l'abonament del tren i ara no m'arriba des de l'autobús. O gent que aquest matí ens deia, algú té cotxe, m'acompanya, és que tinc que prendre la quimioteràpia. És que són coses molt greus.
I comprovem també si tota aquesta situació està provocant problemes a les carreteres. Equip viari, Mariluz García, bona tarda. Hola, bona tarda, sí, però no tant com al matí. El tall a la P7 provoca cues de l'enllaç amb l'autodià 2 a Martorell en tots dos sentits i a la B24 entre Cervelló i Vallirana per enllaçar amb l'ENA 340. També cues destacables a les rondes de Barcelona en direcció a Llobregat. La ronda a dalt entre Sarrià i Cornellà i la ronda litoral entre Fòrum i la Barceloneta. Mariluz García, equip viari de Catalunya Ràdio.
Pel que fa a la derivada política de l'estat de Rodalies, Esquerra Republicana parla per primer cop d'exigir dimissions si el govern no posa remei a la crisi de mobilitat. Ho ha dit en una piulada a les xarxes el líder del partit, Oriol Junqueras, que reclama la reobertura de l'AP7 amb obres immediates i fer el que calgui, diu, per reprendre el servei de trens. Demana més a l'executiu que faciliti el teletreball i que reforci la flota de busos.
Tant els republicans com els comuns, socis parlamentaris de Salvador Illa, també han carregat contra el govern per haver anunciat sense garanties la represa de Rodalies, mentre que Junts ha atribuït el col·lapse a la incompetència sostenent de l'executiu.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. Aquesta hora està en marxa la reunió ordinària de la junta directiva del Barça. Un cop s'acabi, està previst que s'anunciï la data de les eleccions a la presidència del club. En principi, la data triada, pel que hem sabut, és el diumenge 15 de març, coincidint amb un Barça-Seville al Camp Nou. El jugador del Barça, Pedri, estarà de baixar un mes per una lesió muscular al bíceps femoral de la cama dreta. Una lesió que es va fer ahir al Camp de l'Eslàvia de Praga i que podria fer que es perdés sis partits.
El Girona ha presentat aquesta tarda el nou porter de l'equip, Marc-Andre Terestegen, que ahir ja es va entrenar a les ordres de Mitchell. A l'Euroliga femenina, per la mare de bàsquet, l'Uni Girona visita la pista de l'Esquio, italià, a les vuit del vespre. En cas de victòria gironina, l'equip s'asseguraria com a mínim el segon lloc del grup i l'accés a la final a sis. Més competició europea, en aquest cas d'hoquei patins, Champions masculina, a les vuit, Saint-Omer, Reus i a dos quarts de nou Porto-Barça.
I a l'Open d'Austràlia, eliminació de Paula Badosa a la segona ronda i classificacions per tercera ronda de Jannick Sinner i Novak Djokovic. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova.
Les entrades per veure Matilda el musical ja estan a la venda per les dues funcions programades a l'Ateneu de Sant Just. L'espectacle es podrà veure el dissabte 7 de febrer a les 11 del matí i el diumenge 8 a dos quarts de 6 de la tarda. La proposta arriba a la mà de la factoria de teatre de l'Ateneu que torna a posar en escena aquesta producció amb joves actors i actrius. L'obra explica la història d'una nena extraordinària que s'enfronta al món amb intel·ligència, coratge i imaginació en un relat vibrant, emotiu i carregat d'humor negre.
L'espectacle té una durada d'una hora i 45 minuts i el preu de les entrades és d'11 euros per socis i sòcies de l'Ateneu i menors de 30 anys i de 16 euros pel públic general. I en seguretat, un de cada quatre residents de l'àrea metropolitana ha estat víctima d'un delicte durant el 2024, segons l'última enquesta de victimització de l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'estudi indica que el 25,3% de la població metropolitana ha patit almenys un fet delictiu, xifra que s'eleva fins al 32,7% si s'inclou la ciberdelinqüència. Tot i aquestes dades, la percepció de seguretat es manté estable amb una valoració mitjana de 6,46 punts als barris.
Els delictes més habituals estan relacionats amb la seguretat personal, com robatoris de bossa o cartera sense violència, seguits dels robatoris a vehicles i els habitatges. L'enquesta també detecta un lleuger de cens dels fets delictius entre el 2024 i el 2025 en aquests àmbits. En paral·lel, el 13,7% de la població ha patit algun delicte digital, sobretot estafes en compres en línia i robatoris de dades bancàries.
Pel que fa al territori, l'estudi assenyala que les ciutats més grans concentren més victimització, mentre que les àrees del Vallès Collserola destaquen per les millors valoracions de seguretat en un entorn proper a Sant Just. I pel que fa a cultura, l'Ateneu de Sant Just acollirà el pròxim diumenge 25 de gener a les 6 de la tarda una nova cita del cicle La Virce. En aquesta ocasió, l'escenari de la sala del 50 anari rebrà l'artista Áuria Frank, que presentarà el seu espectacle Com sonaria en català.
Es tracta d'una proposta musical que dona una nova lectura a cançons populars internacionals, adaptant-ne a les lletres per apropar-les a la cultura i a la llengua catalana. El projecte va néixer originalment a les xarxes socials, on Frank va començar a publicar versions, que ràpidament es van fer virals. Després de l'èxit digital, la cantant ha fet el sal als escenaris, acompanyada d'una banda de músics professionals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als botllatins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. I ara comencem la segona hora del programa i comencem amb Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz.
Bueno, bueno, m'havia deixat el micro obert i tothom m'ha escoltat cantar una mica, no, Ariadna? No passa. És que jo, quan t'he vist la cara, dic merda, ja m'he deixat el micro obert. Bueno, per això... Que tot el que es senti sigui això. Total, total. Bueno, Ariadna, què tal, com estàs?
Jo, molt bé, molt bé i tu? Molt bé també, molt bé. Començant l'any, no? Jo el començo avui. Avui, perquè el comences avui, a veure. Perquè he acabat exàmens, finalment, avui he fet l'últim examen de RECU perquè em va quedar una assignatura. De fet, la setmana passada no vaig venir perquè tenia un examen i... Clar, de fet, és el primer cop que ens vèiem durant l'any, o no?
No. No, tu vas venir el 8. Sí, vaig venir el 8. Veritat, cert. Però... Bueno, sí que és veritat que tenia un examen el divendres passat i llavors se'm va complicar tot. I a més, amb la assignatura que em va quedar, ja va ser com... No passa res, no passa res. T'ho perdonem, t'ho perdonem. Era a causa de força major...
L'examen d'avui ha estat l'últim, no? Ha estat l'últim. Ha anat bé? Sí, sí. S'ha sorprenent ben bé. Ha estat la recuperació de l'examen de dues setmanes abans, que va ser catastròfic. Vaig treure un 2,7. Però bueno, no passa res. Ja està, s'ha recuperat. He pogut anar a la RECO perquè era mínim un 3.
però bueno ja he pogut anar i ja està i ara fins al febrer sense fer res i per tant aquests primers 22 dies han sigut d'estudir majoritàriament sí sí total activament activament des del novembre que porto estudiant sense parar molt bé bueno mira ja està el que toca ara sí que tens ara clar els universitaris tenim vacances no fins sí teniu un temps no de vacances fins al 9 fins al 9 de febrer fins al 9 de febrer està molt bé està molt bé doncs ara sí per aprofitar recargar piles i arrencar aquest segon 4 i amb més força sí sí sí
A veure, Ariadna, avui de què parlarem, va? A veure, avui parlarem... És que no vull semblar que estigui aquí fent... Com es diu? Publicitat. Publicitat. Però avui parlarem sobre El Mirall. El Mirall. El Mirall. Llavors, què és El Mirall? Exacte. Amb unes amigues estem fent... Estem començant un projecte que es diu El Mirall. I vinc a parlar una mica sobre això, també. I sobre els projectes que es fan a la uni i aquestes coses.
Perfecte, em sembla molt bé. Per tant, El Mirall és un projecte que vosaltres heu fet per al vostre compte? Sí. Totalment per al vostre compte? Sí, sí, sí. Un dia, bueno, jo no estava en el moment de la creació, per així dir-ho, però un dia es van juntar dues amigues, o tres, és que me'n recordo molt bé, i van dir, bueno, doncs mira, hem de fer alguna cosa, tal, no sé què, i van dir, vale, doncs fem això. I vam començar a parlar, parlar, parlar, i després ens van trucar unes altres, i ja ens vam com ficar, i som sis ara.
Molt bé, al final heu aconseguit agrupar bastanta gent i al final és xulo. Aquests projectes que van sortint també, jo me'n recordo que durant la universitat sí que és veritat que com tots ens estem fent el mateix, tot ens agrada el mateix, sí que és el moment potser de començar projectes.
Sí, sí, sí, i a part, sí que és veritat que una carrera com la nostra sempre es diu que s'ha de començar fent coses abans, que durant la carrera es aprofita per fer coses, i clar, tu ja entres en aquesta cosa de dir, però jo què faig, o sigui, amb qui ho faig, què puc proposar, saps? Llavors, bueno, doncs van tenir aquesta idea, van decidir com comptar amb unes quantes més i vam dir, vale, doncs ja està, ens llancem i que surti el que surti.
Vas tardar en acceptar o en dir, ostres, va, m'animo jo també. No. Gens. Jo no sé si va ser per FOMO o sí, perquè... O sigui, ja portàvem molt de temps, des de primera carrera, que portàvem parlant... De fer alguna cosa. I llavors va ser com que mai ens havíem posat a preparar-ho, perquè sí que és veritat que és el típic que dius, de sí, sí, hem de fer alguna cosa, sí, sí, farem un podcast o sí, no sé què, i mai ho acabes fent.
I llavors va ser, un dia que ells ho van fer, es van seure i van dir, mira, tal, això, això. Tenim això. Sí. I a mi, per exemple, em van escriure un missatge dient, mira, m'ha estat parlant això, i a veure què et sembla, la idea és fer tal, i ens fem una videotrucada demà, saps? I llavors va ser, a la videotrucada ens ho van explicar tot. Que bé. I ja està.
Molt bé, molt bé, superbé, la veritat. I escolta, hem parlat molt del Mirall, que és una idea que vau tenir vosaltres, però què feu al Mirall? De què tracta? A veure, el Mirall, bàsicament, és com un mitjà, és com molt entre cometes, però expliquem informació sobre cultura, esports i actualitat, i una mica com resumida en vídeos i tal. Sí que és veritat que estem com en procés de pensar un canvi. En procés, vull dir que vam parlar-ho ahir. Quan va...
Quan va començar el mirall? Va començar a l'1 de desembre. És normal que estigui encara en processos perquè això acaba de començar.
Sí, també vam començar, o sigui, no va ser com precipitat, perquè no, perquè ho portàvem parlant ja un mes o així, però sí que va ser com, buah, ho hem de fer ara perquè clar, just 1 de desembre, tal... Clar, jo penso que hauríem d'haver començat més temps, però bueno, ens va poder com... L'ància, sí, sí. I com que teníem moltes ganes de fer-ho i de treure-ho, vam dir, vale, doncs ho traiem i ja que anirem millorant coses. I això, doncs sí que és veritat que hi ha bastantes coses penjades per fills.
però està molt bé no, no, no, jo alguna cosa he estat mirant durant aquests gairebé dos mesos que porteu d'activitat i la veritat és que s'ho corren molt així que des d'aquí de Ràdio d'Esvern també li donem suport i que la gent almenys que donin un cop d'ull que s'ho mirin, no costa res i escolta, parleu de cultura, actualitat, esports com ho feu això? a través d'on? on us podem veure?
Bàsicament, som sis, i a Cometa avança. Llavors, per exemple, la Sara, que també ve aquí, també està ficada. I jo amb la Sara ens encarreguem, entre cometes, de la secció de cultura. Llavors, dues més s'encarreguen de l'actualitat i les altres dues de les d'esport.
I entre les 6, com que sí que ens hem separat més de dos en dos en dos, però és veritat que som les 6, ens ajudem, si alguna no arriba fa l'altra, però normalment, per exemple, entre la Sara i jo, busquem les notícies, les seleccionem, les redactem, ella grava, perquè a mi em fa molta vergonya, això és un altre tema, a mi em fa molta vergonya sortir, jo des del primer dia vaig dir que jo no volia sortir, de moment. Posar la cara et costa.
És que em costa molt, és que he imaginat jo... No, no, no. Veus, és que al final tots són avantatges de la ràdio. Total, és que és perfecte. Tu poses la veu i la gent s'imaginarà. Després penges les fotos a Insta. Les noves demandes audiovisuals. No, però sí, llavors jo m'encarrego d'ajudar-la a buscar les notícies, de redactar-les i d'editar el vídeo després. Per tant, tot el que feu és a través de vídeos.
Sí, tenim compte d'Instagram i de TikTok, que els diuen igual. I com es diuen per trobar-vos? Elmirell.cat. Elmirell.cat, molt bé, molt bé, molt bé, doncs ja esperem que algun follower pugui tu. No, però sí que és veritat que, bueno, al principi vam començar així, però ara és com que s'està fent com massa repetitiu tot. Llavors estem com canviant, no puc explicar res més d'això perquè tampoc no hem parlat res, però volem com canviar una mica la manera de fer-ho.
Se vienen cositas, no? Se vienen cositas, segurament. I creen hype, però sí que és veritat que estem mirant de veure com ho canviem una mica. Sí, sí, de fer un producte potser una mica més atractiu. Sí, sí, també que ens agradi més de nosaltres. Clar, clar, clar. Home, sí, el primer que ha d'agradar el projecte és el teu mateix. Exacte. I al principi sí que ens enganxava molt, però ara sí que veiem com que potser és tota l'estona el mateix. Però no deixa de ser vídeos molt guais, amb molt de treball darrere. Home, això segur.
Perquè clar, sempre s'ha dit, no, és que edites molt fàcil. No, jo als influencers, o sigui, ara els estic començant a entendre, eh? De que sempre es queixen de, no, és que no està molt de temps... Ara molts paguen influencers, ai, paguen editors. Sí, sí, però... Però sí, sí, a mi també em sembla molt pesat editar. Jo un vídeo... No m'agrada gens, eh? A mi sí, eh? T'he de dir que m'agrada, però... Perquè com que no tinc la noció del temps, després miro l'hora i dic... Ostres... M'he estat dues hores editant un vídeo de dos minuts...
Perquè tu poseu subtítols? No. No. A mi això és el que em mata, eh? És el que em mata. A mi els subtítols em mata, posar subtítols. Em sembla horrible, perquè clar, en moltes aplicacions sí que hi ha el generador automàtic. Exacte. Però clar, quan parlem català... Clar. Ah, aquí està el problema. S'equivoca molt més. Sí, sí, no, no, s'equivoca molt, molt, molt, molt, molt. I al mitjà és en català, no entenc? És en català tot, sí, sí.
El mirall.cat no deixava peu a dubtes. Sí, és tot en català. I tant a TikTok com a Instagram es troben els mateixos vídeos. Sí que és veritat que a Instagram ara aquests últims dies, amb el tema dels trens i la Renfe, hem estat fent històries com més actuals i com més actualitat. Llavors, volem com tirar una mica més cap allà. Bueno, no sé, és que ja anirem a veure, però sí, és com una mica això. És actualitat...
I després tenim les altres dues seccions, que són cultura i esport. Molt bé. I ara mateix com us organitzeu el pujar continguts? Ho feu cada dia o com ho feu? O sigui, al principi vam establir com quatre dies de publicació, que són el dimecres és la cultura, o sigui, el nostre. Després, esport és el divendres, actualitat el diumenge i el dilluns per matí es publiquen com les notícies del cap de setmana. Vale, vale.
Molt bé, molt ben organitzat. Sí, fem com un recull de notícies de l'última setmana en tot. I llavors, bueno, doncs una mica estem com encara entrant en el moment de veure com ho fem. Perquè una altra cosa que no estem parlant és que, clar, som sis, som amigues, costa.
Jo estava esperant que treguessis el tema, no l'hauria de treure jo, però com és treballar així en un projecte així amb amigues. Entenc que per una part deu ser molt bo i per l'altra també deu comportar complicacions. És complicadíssim. O sigui, al principi vam començar totes com molt a tope i tal, sí que és veritat que amb el pas del temps algunes poden estar més a tope que les altres i és complicat.
O sigui, també un està fent el CICU a Madrid, llavors es complica el triple, perquè, clar, no podem quedar a la cafeteria de la uni i parlar-ho. Hem de fer una videotrucada, ens hem d'organitzar totes... És més complicat. I també el que és molt complicat és com no enfadar-nos per coses mínimes. És a dir, potser a mi em molesta que una no hagi editat això de la manera que vam parlar, llavors és com... Llavors costa. Costa bastant. Bé, al final és comunicació, no?
Sí, i el que sí que tenim són dos grups, o sigui, som les mateixes, amb dos grups diferents, i sí que és veritat que en un es parla, podem estar parlant pels dos a la vegada, però un és només de coses del mira i l'altre és d'altres coses. O sigui, l'altre és el que ja tenia o no de fa temps, suposo, i l'altre és només feina. Literal, o sigui, és divertit veure com t'arriben missatges de la mateixa persona, dos grups diferents parlant de coses totalment diferents, que no tenen res a veure l'una amb l'altra...
No, no, però sí que és veritat que, clar, al final quan fas coses amb amics o amb gent molt propera de tu o, per exemple, amb algun familiar inclús, no? Perquè hi ha moltes, per exemple, molts emprenements, emprenedories, no? Que són amb familiars, no? El típic barb és dels dos germans. Sí, sí. I sabis que sempre, sempre, sempre hi ha rifirrafes perquè és això. Al final no tots pensem de la mateixa manera...
Exacte, i la confiança també. Exacte, sí, sí, totalment. Dius, m'arrepenjo una miqueta, que tinc més confiança. Sí, sí, i també molt relacionat amb això, clar, nosaltres vam dir, va, doncs desembre comencem. Clar, desembre comencem examens també. Comencem entregues, comencem treball. Ha estat dur jo. O sigui, ha estat com, uf... Però bueno...
també suposo que totes estan agobiades i tot tan... També, com totes esteu a la mateixa situació, també és més fàcil entendre-us, no?
Sí, sí, per exemple, jo ara que... quan va ser? Sí, aquesta setmana, no, la setmana passada, a mi no em donava la vida per editar el vídeo i vaig demanar, sisplau, i m'ho van editar. I llavors també, com que al principi vam parlar molt de dir, si alguna no pot, vull dir, a part d'estar fent això juntes, som amigues.
Llavors ens hem de com cobrir entre cometes, però sí que és veritat que potser a tu no et ve de gust editar el vídeo d'una altra persona i dius que se l'ha dit ella, saps? Llavors és com trobar una mica aquest punt de tenir molta confiança però també hem de tirar això cap endavant entre totes, saps? I cap a on, el futur, com el veieu? Quin és el projecte de futur del Mirall? El projecte de futur? Cap a on voleu tirar el projecte?
Es vol crear una web. Ah, mira, molt bé. Clar, jo no tinc ni idea de com es fa això, jo no tinc ni idea de absolutament res. A mi no em pregunteu perquè no em poso. Jo aquí estic, jo no el vaig crear, no, però sí que és veritat que és el que es vol fer, però per això encara ens queda molt de temps i també jo suposo que...
el meu és que com que se'ns reconegui una mica més per el que estem fent i per tot això. Molt bé, molt bé. Al final que ens reconeguin, que no només ens segueixin els meus pares, els meus amics, els amics dels meus amics, els amics dels meus germans, i clar, a l'inici és el que vam dir. O sigui, vam tenir 100 seguidors el primer dia. És que miraves i eren tots que si els pares d'un, que si els familiars de l'altre... Clar, ara costa molt més pujar perquè ja tots els familiars i amics ens segueixen ja.
I al final això de les xarxes socials també a vegades és una mica frustrant, no? Perquè veus que estàs fent bona feina i costa pujar de seguidors. No ho sé ara com és la situació del mirall, però a molts projectes passa això a les xarxes socials perquè és molt complicat. Però al final si fas bona feina, no? Sí, sí, si ets constant també. Sí, sí, no, això és veritat. La constància és molt important en el món digital.
El que ens passa a nosaltres, que és una cosa que hem de millorar, i jo la primera, és que hem de publicar a Instagram i després hem de publicar a TikTok a dues hores diferents del dia. Ah, sí? Sí, a Instagram és a les 9 del matí. I això per què?
No ho sé. Jo t'asseguro que jo no ho he de citar així. Instagram a les 9 i TikTok a les? I TikTok a les 4 de la tarda. És una hora malíssima. Llavors, a mi hi ha hagut com 3 o 4 dies que se m'ha oblidat pujar-ho. Per exemple, ahir el vaig pujar a les 10 de la nit. Perquè se'm va passar completament. No, no, em sento fatal, però és que realment no m'han recordat. Bueno, però si no te'n recordes, que t'envien un missatge, no? Sí, llavors... Escolta, que no m'has penjat.
Sí, els missatges van enviar com a les 6, jo no els vaig veure perquè estava estudiant fins a les 9 i escaig. Va, perquè tenies exàmens, va, i tot passem, va. I vaig dir, mira, no passa res, no passa res. Però bueno, anem, així anem. I alguna del mirall ja s'estirava dels cabells, no? Sí, jo crec que totes. Crec que ahir em van odiar totes. Però què passa, que només tens accions tu? Ah, bé, clar, només tenies el vídeo, t'ho odia't. No, no, el teníem totes, però en teoria soc jo la que m'encarrego de pujar-ho. Vale, vale, vale. Però bueno, no passa res. Bueno, sí, sí, va dir rifirrafes que això passa molt. Sí, sí, que passen i que, bueno, no es pot fer res tampoc.
molt bé i escolta per anar acabant la teva secció d'avui aquí em posa que va passar una curiositat el guió aquí m'has posat aquí ah sí sí sí és totalment veritat és que ho he posat per si no per si com que em quedava curta de temps explica-ho explica-ho
No, bàsicament, tu sabràs que a la nostra carrera hi ha una assignatura, com que sempre has de fer entrevistes de ràdio, de tele, debats i tal. Llavors és molt important que tinguis contactes de gent, perquè et demanen gent fora de la uni. I clar, un divendres a les 12 del matí poca gent pot.
O vol. Exacte. Llavors ens van contactar unes noies de segon. Mira, molt bé. Que havien vist els nostres vídeos, també els havien fet desnovetades. Llavors ja com que ens seguíem. Que bé, que bé. I ens van dir que si podíem fer una entrevista. I amb tal de saltar-nos classe. El que sigui, no?
No, no, a part van ser molt mones i ens ho van demanar superbé. I va ser com una entrevista a nosaltres i tampoc estem fent res, saps? De l'altre món. Però bueno, molt bé. I a més era amb la profe amb la que vaig tenir l'any passat. Com es diu? La profe.
Bona pregunta. Patricia, crec. I què? I superbé. Se'm va mirar així i em fa, però què fas aquí? Jo no, és que m'entrevisten. I es va quedar així, va dir, ah, vale, vale. I va anar bé, per tant. No, no, va anar molt bé. A més, el meu somni de sempre era que em fessin una entrevista. Complet, ja està, xec. I llavors no sé com, bueno, estem aquí manifestant. I tant que sí, i tant que sí. Això és la primera de moltes. Espero. Esperen que sí.
Doncs ara sí, per anar acabant, com sempre, demanaré una cançó. Uau. Per acomiadar-te. Una cançó. El que estiguis escoltant últimament, o una cançó que t'agradi molt, o la primera que se t'hagi vingut al cap. Estic molt enganxada, però molt de nivells criminals. És que no sé com es diu. El cantant, què es diu? Que és M-B-R-K.
Marc. Ese mismo. El Marc. Doncs una cançó, la que més t'agrada. A mi m'agrada molt, el Marc. A mi m'encanta, però és que últimament... A més, saps què ha passat? Què ha passat? Que ahir va ser el seu concert. Ja. I m'ha donat un foc. I demà també hi ha un altre. Ah, sí? Crec que sí. Jo una mica m'anava a comprar les entrades de sorpresa i ja no quedaven.
No, no, és que jo ho estic passant malament veient les històries d'Instagram perquè estic veient molta gent que va i jo dic, ostres. Jo els TikToks els passo, perquè si no, m'ho puc posar a plorar. Però va, doncs ens acomiadarem amb... És que ara tinc clar, aquí un dubte. Va, Jetlag, que... T'anava a dir que aquesta, tu promets que aquesta, t'ho juro que sí. Doncs va, ens acomiadem amb Jetlag de Marc, que l'hem posat bastantes vegades aquí al refugi, eh? Sí, sí, sí, sí. Però bé, ens agrada molt. Doncs Ariadna, gràcies per tot i ens retrobem la setmana vinent, com sempre. Adeu. Gràcies. Adeu.
Fins demà!
Las ganas aumentan con el porro y solo pienso en hacerlo otra vez. Capaz te iría mejor con alguien con más tiempo, que no sea como yo y que se porte bueno. Elegiste al cabrón, ahora te toca tu porciento, no es fácil decisión.
Me hacen sentir que hablo en otro idioma Contigo solo soy una persona Me hablan de dinero y yo pensando en ti Si tú me lo pides yo muevo la coma Si tú me lo pides nos vamos a Roma Si tú me lo pides vamos a Berlín Estuviste en el primer show de Barcelona Y estarás en el primer show de París
Tienen que apetar más. Tienen que apetar más. Tienen que apetar más. Los pasé un par de meses con un nombre impronunciable y un par de traumas.
Bona nit.
Soy el que la tiene, la sabe usar, desde abajo como un uppercut, desde abajo como tu jeva, euros, dólares y dirhams, grito bingo al acabar la vuelta, mi hermanito no me nota cerca, mi piba no me nota cerca. Estoy pensando en si me renta, estoy pensando en si me renta y no, reflexion menos de la cuenta, esto lo tenía ya desde menor.
I ara continuem el programa i continuem amb Curiositats del Motor, amb Líquer Blanco.
Què tal, Iker? Què tal, com estàs? Hola, molt bé. Els nervis al principi sempre estan, però ja hem dit que els anirem traient a poc a poc al llarg de les setmanes. Has tingut un bon cap de setmana, una bona setmana? Sí. Perfecte, me n'alegro, me n'alegro. Avui, com sempre al teu espai, parlarem d'una marca, podríem dir mítica, de l'automobilisme. Avui qui ens toca? Citroën. Citroën. Avui parlarem de Citroën. Doncs anem amb Citroën.
Citroën va ser una marca de cotxes francesa que va començar el 1919 i el fundador va ser André Citroën, una persona que tenia moltes idees i no agradava fer coses diferents. Des del principi, la marca volia destacar com jo soc el millor, jo puc fer més coses que els altres. I no només fer cotxes normals, sinó inventar coses noves que els altres no podíem fer. Doncs això és interessant. Per tant, Citroën
Era un home ingeniós, podríem dir. Sí. Molt bé.
Una cosa curiosa és d'on van treure el logotip dels dos triangles, per dir-ho d'alguna forma. I va ser el 1900, quan André va anar a Polònia i va descobrir un nou tipus d'engranatge en forma de B baixa per moler la farina. Va comprar la patent i va fundar la primera empresa a fabricar aquests engranatges en la indústria automobilística, que es deia Chevron.
Mira, doncs sí que és curiós, la veritat, que la marca del clàssic logotip de Citroën, que són com dos trianglets, ve d'això, d'un engranatge d'una eina per fer farina, no? La veritat és que és molt curiós, sí. Sí.
Va ser una marca de les primeres en fabricar cotxes a cadena d'Europa, a part de com feien els Estats Units, que amb la marca Ford. I això ja us parlaré un altre dia, no sé quan. I tant, i tant que sí. Un altre dia parlarem de Ford, que fort. És una de les grans. Sí. Això feia que els cotxes fossin més barats i que més gent pogués comprar. Ja en aquella època la marca ara ja va estar moderna. Molt bé. Per tant, sempre va destacar per modernitat d'ingeni, no? Sí. Mhm.
Els primers anys Citroën ja anava bastant fort. Va començar amb el Taipa, que va ser un vehicle bastant revolucionari en el seu temps. Equipat amb un motor de 4 cilindres i 10 caballs de potència, que clar, en aquell moment no tenia 300 caballs ni de rotació.
Açolia una velocitat màxima de 65 km per hora i, malgrat el seu disseny senzill, oferia unes característiques que eren excepcionals a la seva època, com l'arrencadora elèctrica i una il·luminació completament elèctrica. Això va convertir el primer cotxe provenit en massa a Europa.
Marcant-ho d'on abans i on després anireu a tirar l'automobilística. Molt bé, per tant, important aquest Type A. Ara ens diuen un cotxe de quatre cilindres i deu cavalls i pensem que és impossible, no? Però clar, al final tots comencem, tots vam començar amb aquests automòbils de deu cavalls, que ara ens sembla ridícul, no? Però realment abans les coses anaven així.
Citroën va vendre més de, sorprendentment, 24.000 unitats del Taipa. La combinació d'innovació-producció en sèrie i accessibilitat va convertir Citroën en sinònim de modernitat i fiabilitat, consolidant-se molt ràpid en el mercat.
Es va fer un nom ràpid a Europa, podríem dir, no? Sí. Va continuar desenvolupant nous models i va ser quan va arribar el Citroën Traction Avant, que va sortir als anys 30, que va ser una revolució total perquè tenia com tracció davantera, cosa que, doncs, gairebé que el cotxe tenia llavors. A més, es conduïa molt millor i era més estable, així que molta gent va flipar amb aquest model
I va ser un èxit immediat, però dins a més de 750.000 unitats. Buah, buah, buah. Això sí que va ser un gran èxit de vendes, eh? Sí.
Encara que va ser després de la segona guerra mundial, quan Citroën va treure dos dels models més mítics de tota la història, el dos cavalls i el DS. I dos cavalls perquè tenia dos cavalls o no? No, crec que sí i perquè era molt... com que no passava molt. Vale, vale, sí, sí, el típic petitet de Citroën, no? Sí, i el DS perquè va crear la suspensió hidroneumàtica. Ah, mira, ostres, brutal, eh?
El dos cavalls era un vehicle geuger que es va convertir en el símbol de mobilitat de França de postguerra i del qual van vendre més de 5 milions d'unitats.
Una mica més tard, el DS va significar una revolució pel seu disseny futurista i les seves innovacions tecnològiques, fabricant-se fins al 1975. Sí, sí, ara estic veient el Citroën DS i la veritat és que és un cotxe curiós, és com molt, molt futurista. És conegut com el tiburó. Sí que té una mica com el morro, no com d'un tiburó. Sí.
Tot i fer cotxes molt avançats, Citroën va tenir uns problemes econòmics perquè invertint tant en tecnologia costava molts diners. A causa d'això, la marca va acabar funcionant-se amb Peugeot en l'any 1975.
I així va néixer el grup PSA, que amb la compra de l'Opel i Vax Hall de General Motors el 2017 es va consolidar com un dels grups més forts del mercat europeu i va permetre impulsar avanços tecnològics i una millora de la seva eficiència. I ja més recent, el 2021 es va fusionar amb Fiat, donant lloc al grup Stellantis com és avui dia.
Molt bé, ostres, per tant, al final Grup Estelantis ha aconseguit unir a moltes de les grans marques europees.
Sí, encara que Citroën continua com una de les marques més fortes del mercat encara que han tingut problemes recentment des d'aproximadament 2017 amb els seus motors PureTech que és quan amb l'oli del motor doncs va a la correa de distribució que serveix per sincronitzar tot el motor i llavors cada X quilòmetres se les va trencant i si no n'hi portes un bon manteniment
doncs el trenca el motor i el cotxe... Home, siniestro, no? Sí. Sí que s'ha sentit de parlar d'això dels motors PureTech, no? Com, no compris PureTech, no compris PureTech, sí que és veritat que es diu molt. Sí, però si aportes un bon manteniment... No té per què tenir tant problema, no? Sí. A hores d'ara està fent una inversió molt important en models elèctrics, com ara el Citroën S4 i el Citroën Amy, que és com el ciclomotor, per dir-ho en alguna forma,
que demostren el compromís de la marca amb la sostenibilitat i tota la tecnologia elèctrica, consolidant-se en aquest mercat. Molt bé, si al final totes les marques van una mica en aquesta direcció de l'automobilisme elèctric perquè les restriccions mediamentals també van per aquí.
i com la meva opinió personal els meus dos models favorits, preferits són el Citroën C5 Art Cross que és com de la gama sub i té un disseny renovat i elegant i ara està molt orientat als motors elèctrics i l'última versió del 2025 és completament nova desenvolupada de la plataforma Stellantis Què vol dir això de completament nou desenvolupat per la plataforma Stellantis?
que han canviat molt. Per exemple, el 2019 era com més, no sé com dir-ho, més redondo, per dir-ho d'alguna forma, i ara com més quadrat i més... Vale, vale, vale. O sigui, han canviat completament l'estètica del cotxe, eh? Sí. I l'altre, que no és super, és com crossover, com l'Arona, és el Citroën C4, perquè encara que és un turisme sal, gran i té una línia elegant i diferent dels altres.
Molt bé, els C4 els últims, no podríem dir? Sí, i també el de 2009. 2009? A veure, vaig a buscar-lo perquè... Ah, ostres, però és un cotxe com bastant familiar, no podríem dir? Sí. Molt bé, molt bé. Doncs perfecte, amb això ens fem una bona idea del que és Citroën, del que va ser i del que continua sent ara sota el Paraigües d'Estelantis, no? I res, Iker, moltes gràcies per descobrir-nos la marca francesa Citroën i ens retrobem la setmana vinent, com sempre.
Adéu. Adéu. I ara marxem a publicitat i després arrencarem amb la vida... No, la vida no. La vida joc, sí, la vida joc. Ara he tingut un naps. Arrencarem amb la vida joc, que serà l'última secció del programa d'avui.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
Doncs jo no s'ha perdut la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer...
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinc i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs. I ara sí, arrenquem amb l'última secció del programa d'avui. Arrenquem amb la vida és jo.
I avui a la vida joc estem amb el Ricard, bona tarda Ricard, com estàs? Bona tarda, com estàs Jaume, com esteu Sant Just? Doncs molt bé, com sempre amb ganes de descobrir un nou joc de taula i a més ara feia temps que no et sentíem per aquí Sí, sí, feia tres setmanetes, potser quatre, no? Sí, sí, exacte, exacte Doncs molt bé, doncs jo encantadíssim d'estar aquí, m'ho passo vida Mireu, avui parlarem de dos jocs Dos jocs que no són pas complicats, de veritat, però molt diferents
Començarem amb un que a la gent que li agrada els escacs els recordarà una mica aquest joc. Es diu Onitama, d'acord? L'Onitama el podíem dir una miqueta o uns escacs 2.0 o uns escacs pijols o una cosa així, d'acord? De fet, és una mica diferent i més senzill. De què va Onitama? Onitama, igual que els escacs, té un tauler, un tauler amb espais quadrats, d'acord? Que té una quadrícula, té una quadrícula de 5x5 i té dos jugadors
Cada jugador, en dubte, tenia els peons, els alfis, les torres, els cavalls, tot això, no, té quatre peons, que els hi direm acòlits, o els hi direm aprenents, i un mantó, que podia ser el rei dels escacs de cor, i els posem, cada jugador, a un costat, enfrontats, dos acòlits, un mantó, i dos acòlits més davant, aleshores tenen, diguem-ne, els altres, diguem-ne, l'altre color, enfrontat.
Com guanya un o com guanya l'altre? Doncs guanya o bé, com els escacs, matant l'altre mentor, d'acord? O fent que el meu mentor arribi a l'espai original de l'altre mentor, d'acord? Que és el mig, el vell mig, de l'altra part del darrere, d'on està l'altre jugador, d'acord? Per tant, els acòlits deixebles es mouen, el mentor també es mou,
i intentem matar el mentor de l'altre equip o arribar a l'espai original on està. Molt bé. Com es fa això? Movent-nos. Movent-nos i tan senzill com, diguem-ne, si ens movem a l'espai on hi ha un deixeble o el mentor de l'altre equip, de l'altre jugador, doncs matem. Si és el mentor, guanyem. Si no, doncs ell es queda amb un deixeble menys. D'acord? Molt bé. L'indringulis, la cosa original d'aquest joc està amb el moviment, en què cada vegada, cada vegada,
en el nostre torn haurem de moure d'una manera diferent. I com es fa això? Doncs amb cartes. Hi ha una sèrie de cartes, el joc en té bastantes, a cada partida en treurem cinc, d'acord? I aquestes cartes, es quedarà dues un jugador, dues l'altra, i una altra la posarem al costat del tauler i també la farà servir, diguem-ne'l, al jugador inicial. El jugador inicial, quan es triï, agafarà aquesta carta i també se la posarà al seu costat.
D'acord? Molt bé. Aleshores, jo, quan jugo, tinc les dues cartes que em toquen a mi i cada carta m'indica com puc moure. Per exemple, pot haver una carta que em digui que puc moure qualsevol de les meves peces, a més a més, tant el mentó com els deixebles. Doncs, un enrere a dreta diagonal, un al davant o tres al davant cap a l'esquerra. Això es veu perquè cada carta...
Té el diagrama, diguem-ne la graella de 5x5 i ens diu des d'on està una fitxa, una peça, a on la podem portar. Per tant, jo agafo, trio un dels dos possibles moviments que tinc de les dues cartes i moc una de les meves peces, d'acord? D'acord. La carta que he utilitzat la poso al costat del tauler.
D'acord, és a dir, en lloc d'estar aquí, al meu espai, la faig rotar cap a l'altre costat, cap al costat del tole, cap a l'esquerra. Per tant, o sigui, vol dir que... Ui, perdona, mare meva. Cada torn, cada torn jo tindré moviments diferents. Llavors, jo m'he quedat amb una, però no. Però he agafat la que estava a l'altre costat, també. Que és la que ha deixat el jugador anterior. És a dir, tu no mous la carta com tu vols, sinó com et diu la carta.
com em diu la carta. Exacte. Hi ha cartes que em diuen mou dos en diagonal, o dos al davant, o dos al darrere. Hi ha moltes. Clar, jo a cada moment tinc dues cartes, veig al costat la que em vindrà després, de la mateixa manera que veig les que té l'altre jugador, és a dir, veig cap on podrà moure, els escacs, tu no saps què farà el jugador. Està dintre del seu cap. Aquí no, aquí posen les cartes. Tu preveus o les dues cartes que té
té possibles moviments amb les dues, o la que el vindrà al segon torn, d'acord? Per tant, jo el que he de fer és intentar anar avançant, anar protegint el meu mentor, o fins i tot moure'l, i destruir quants més deixebles pugui de l'altre jugador, o matar el mentor i guanyar la partida, o arribar a l'espai on estava el mentor de l'altre jugador, d'acord? Per tant, al meu torn, trio una de les dues cartes, faig servir el moviment que em diu aquella carta, aquella carta ja no la puc fer servir, la poso a l'esquerra, d'acord?
Agafo la que hi ha a la dreta al costat del taulet, que és, durant la partida, la que ha descartat, la que ha deixat de fer servir l'altre jugador. L'agafo i me la poso en mi. Per tant, aquesta i la que no he fet servir en l'anterior torn seran les que podré fer servir ara. Juga l'altre jugador, fa servir una de les dues cartes que té, la descarta posant-la a la seva esquerra, li queda una, però agafa la que jo he descartat abans i se la posa davant. Per tant,
La que jo he descartat, els moviments que pot fer aquesta carta són els que podrà fer ell a la següent tirada. És brutal, és molt dinàmic, no saps mai com anirà i costa molt pel coco preveure quines jugades podrà fer ell, perquè aquella que tu descartes perquè has fet servir serà la que fas servir. I després té la marinera. És fascinant, de veritat. És un joc molt xulo. I la partida, més o menys, quan pot durar? 20 minuts, un quart d'hora. Per tant, són coses ràpides, eh?
Sí, sí, sí, sí, els escacs tenen moltes més peces, estem parlant de 5 peces per jugador aquí, d'acord? Vull dir que és un joc que és veritablement àgil, és molt àgil, a mi m'agrada molt, és molt estratègic, d'acord? Molt estratègic. Jo l'aconsello moltíssim. Ara, mira, es va exaurir i ara el tornen a reditar. El redita amb el Ditto Games. La veritat és que té molt bona pinta i el podem trobar, això té nosaltres especialitzades, no? Exacte, i aquest té una cosa molt bona que és que també hi ha una app
Ah, mira. És adonat tant per Android com iPhone, i tu pots descarregar l'aplicació d'Onitama, que és una web app, te la poses dintre de la pantalla com a accés directe, i pots jugar en línia també, o pots jugar contra la màquina. Ah, ostres, que guai això. Això no ho hem parlat mai, però hi ha alguns jocs que et permeten això, i també parlarem un altre dia de plataformes on jugar...
Jocs dels que hem estat parlant tots aquests dies en línia també, de manera virtual. Ja en parlarem ja. Molt bé, sí, sí, superguai, la veritat. Doncs, si et sembla, ens queden 8 minuts, anem amb el segon joc, no? Tenim pel Tropicaos, i tant. Per tant, Onitama, més seriós, més estratègic, d'acord? Ara anem a un joc més de party, no? Anem a Tropicaos, anem a vendre.
fruites al mercat, d'acord? M'ha sortit un gall aquí que no sé si vaig a vendre fruites o vendre pollastre. Doncs bé, aquest és un d'aquests jocs que jo he explicat diverses vegades, que és d'aquesta editorial japonesa que es diu Oink, que són petitets amb una capsa molt bufona, molt ben dissenyats, tots compactes, d'acord? De què va aquest? Molt bé. Aquest poden jugar fins a 5 persones, d'acord? Amb aquest el que podem fer és, hi ha una sèrie de peces petitetes, com llargues, que representen fruites, d'acord? Hi ha el kiwi,
El mango i la magrana, d'acord? Aleshores, les posem en un mercat, aquestes peces es posen en una bossa, d'acord? I quan comença la partida es treuen tres de la bossa i es posen allà. Les tens a la teva disposició. Tu el que has de fer és o bé comprar una fruita, és a dir, vas a Mercabarna i la compres, i te la poses, o bé vendre-la,
les fruites que has portat de Mercabarna amb el teu torn, o compres a Mercabarna o les vens des de la teva botina. Que fàcil, no? Doncs no, perquè ara mateix les tinc aquí davant. Això va per temporada, són fruites de temporada. Aleshores, si les venc a la primavera, per exemple, el kiwi em donarà dos punts, però és que la magrana em donarà zero punts i el mango em donarà un.
En canvi, el mango, si el venc a l'estiu, em dona dos punts, però com he dit, si el venc a la primavera, me'n dona un. I la magrana, quan em dona punts a la tardor, solita de tardor i de fred, tres punts si la venc a la tardor, zero punts si la venc a l'estiu o a la primavera. I diràs, i això com funciona? Doncs bé, molt fàcil. Tenim les fitxes que he dit amb bufones, d'acord? Que estan en una bossa i es van traient. A part,
tenim un tauler petitet, que és com una targeta de crèdit, que hi ha un trac per anar avançant, hi ha 12 espais per avançar, comences amb l'inicial, que comença a la primavera, i això va avançant. Com va avançant? Quan treus una fruita pel mercat, d'acord? Si en lloc de sortir-te una fruita, et surt una fitxa idèntica, però que té els tres colors, que diguem-ne com un art de Sant Martí, una cosa així, aquella la treus del mercat, però has d'avançar
El peó del track, el peó del tauler, un espai més. Clar, què passa? La primavera té dos espais i passa a l'estiu. Passa de primavera a estiu. Dos espais més i canvia a la tardor. La tardor dos espais més i canvia a primavera. Primavera dos espais i canvia a estiu i després a tardor. Molt bé, i això què nassos vol dir? Doncs que clar, recordeu que he dit que tu pots o comprar o vendre. Sí...
Compte, perquè tu pots anar comprant fins a 5 frites. Com a màxim. Llavors, màxim, aleshores que dius, bueno, doncs vaig comprant i la venc quan sigui la temporada bona. No, perquè la temporada bona, potser no surt cap fitxa d'aquestes i no va canviant. I arriba un punt en què tu tens 5 i has de vendre. Tu figura't que encara estàs a la tardor i has acumulat, per exemple, doncs 5 angles. Doncs et donaran un punt que d'un.
En canvi, tens tres magranes, que són tres punts les magranes a la tardor, i les acumules pensant que arribarà a la tardor i no arriba mai perquè no surt fins al final. Doncs les has de vendre quan arribes a cinc fitxes i et donen zero punts. O sigui, per tant, tu quan tens cinc fitxes t'has de desfer del 100%. Has de vendre, has de vendre. I què passa? Depèn d'on estiguis, hi ha una mena de fusteta on vas col·locant les fruites que compres
Doncs quan et toca vendre, tu pots vendre quan vulguis. És a dir, jo si tinc dues magranes i veig que passa la tardor i no tinc res més, evidentment les vendré corrents i em donaran tres punts cada un al final de la partida. Llavors, aquesta fusteta on poso les fruites té tres colors. Llavors, si vengui durant la tardor, les fruites que vengui durant la tardor les col·loco a darrere de la fusta seguint el color de la tardor. Les que vengui durant l'estiu les posaré convenudes durant l'estiu, igual a la primavera.
D'acord? Llavors, al final de la partida, què fas? Comptes les fruites que has venut a la primavera, les fruites que has venut a l'estiu i les fruites que has venut a la tardor. Saps, com he dit abans, que, per exemple, el kiwi, dos punts a la primavera, un punt a l'estiu i un a la tardor. Igual que el mango, dos punts a l'estiu, un a la primavera i un a la tardor. M'agrada? Molt potent. Tres punts a la tardor, però zero punts a la primavera i a l'estiu. D'acord? Recordeu, pots acumular fins cinc fruites,
Has de vendre llavors per nassos o pots vendre abans. D'acord? I el que no m'ha quedat molt clar és com anem passant d'estació. Què dictamina anar passant d'estació? És molt fàcil. A la tarta aquesta, que és el tauler, el mini tauler, que hi ha tots espais que van intercanviant estacions,
Cada vegada que quan traiem de la bossa, quan jo compro una fruita del mercat, que hi ha tres, he de treure una de la bossa per posar-la, per reposar el mercat. Si en lloc de sortir-me una fruita, em surt una de tres colors de l'Ars de Sant Martí, el tauler es mou, es mou l'estació. M'entens? La parlo i torno a treure una fruita, eh? Però sempre que surt, cada punt xin punt. Quantes caselles es mou o sempre és una?
Sempre és una, i cada dues, cada dues canvia d'estació, Jaume, cada dues canvia d'estació, i sempre es mou una. Clar, tu figura que et surten tres seguides de canvi d'estació, i tu tens una estratègia i se't en van ordres. Clar, clar, clar. M'entens? És fascinant, perquè és molt ràpid també, juga amb més gent que l'Onitama, que són jocadors com els escacs o com les dames, d'acord? I és molt divertit, perquè tu vas calculant les frites que vendràs, d'acord?
i no sempre pots pensar que et sortirà tal com vols. Molt divertit. Sí, sí, sí, m'ha semblat molt interessant, la veritat, només explicant-ho ja m'han tratat ganes de jugar-hi. És un joc party, és un joc d'aquests que, per exemple, quan fem el gastrojocs que la gent ve, fem un entrepà i juguem una mica a les 11 de la nit en un restaurant, i ho fem amb molins una vegada al mes, és el típic joc que portes, i clar, com que juga molt, va rodant, la gent va jugant,
o repeteix el joc i és molt ràpid i és molt àgil. Tropicals, jo l'aconsello moltíssim, de debò. I això també són partides molt rapidetes, no? Molt, molt, aquest. Mira, aquí posa 20 minuts, jo diria 15-20 minuts màxim. I tant, i tant, i tant. Avui volia parlar de dos jocs àgils, a vegades parlem de jocs una mica més llargs, d'acord? Però avui volia parlar de dos jocs àgils i diferents. Tropicals, que el podem trobar a les botigues o en línia, d'acord?
I l'Onitama, que el tornaran a publicar, em sembla que el mes de març o una cosa així. Gran joc. Doncs a qui li hagi agradat a l'Onitama, que estigui atent, perquè dintre de poc tornarà a sortir a les tendes. Exacte, exacte. I haurem d'estar atents. Doncs escolta, Ricard, som ja... Falten un minut per les set, o sigui que ens hem d'anar acomiadant. Gràcies per descobrir-nos aquests dos jocs i ens anem sentint. I més que vindran. I tant que sí. Gràcies per tot. D'acord, Jaume. Vinga, un abraçat a tothom, que vagi molt bé. Adéu-siau.
Fins demà!
I deixem per aquí el programa d'avui, deixem per aquí el programa del dijous i ens retrobem demà, com sempre, aquí a 98.1 FM, a casa vostra, a Ràdio d'Esvern. Gràcies per tot i ens sentim molt aviat. Que vagi molt bé.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.