Es desenvoluparà de 10 a 2 i combinarà aprenentatge, participació i joc. La jornada començarà amb un esmorzar saludable i un espai de joc per infants abans de donar pas a una gimcana formada per proves relacionades amb la intel·ligència artificial que convidaran els grups participants a reflexionar sobre el paper de la tecnologia en la creativitat humana. L'esdeveniment es tancarà amb un espectacle participatiu conduït per una persona experta que sintetitzarà les conclusions del matí.
La participació requereix inscripció prèvia i l'organització destaca que la proposta busca reforçar la dimensió comunitària i l'aprenentatge compartit en família. I pel que fa a política, la portaveu d'Endavant Sant Jus, Laia Flotats, ha fet balanç de l'activitat política recent en una entrevista a Ràdio d'Esvern, centrant les seves crítiques en la gestió de la taxa de residus per part del govern municipal.
Durant la conversa, Flotats ha analitzat els acords del darrer ple del mes de desembre i ha reiterat la seva posició al pressupost i les ordenances fiscals i ha valorat els episodis d'atenció social i política que ha viscut el municipi dels darrers mesos. El punt més criticat per Endavant Sant Just és la qüestió de la taxa de residus. Flotats ha qualificat de desgavell la situació actual, especialment després que el ple provés no liquidar la part variable del 2025 per errors en els cens de dades.
Per aquest motiu, el grup municipal manté la seva petició de dimissió del regidor del Medi Ambient. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vides. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gauzats. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web
El refugi, amb Jaume Elias.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 11 minuts i comencem les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja m'ha arribat el divendres, ja m'ha arribat el final de la setmana, i això només signifiquen coses positives, perquè ja tenim aquí el cap de setmana, tot i que avui estem amb una mica de ressac emocional, després d'aquest especial tan xulo que vam fer ahir, l'especial de Nadal del refugi, que si no el vau sentir, recupereu-lo a la web, perquè va estar molt i molt bé. Però va, ens deixem de rellos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el dret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb una entrevista que ja vam fer al principi del programa que recuperarem avui i serà l'entrevista amb l'Òscar Medrano, un membre del Fórmula eStudent de la UPC de Barcelona. Això ho fem perquè l'Albira avui no ens pot acompanyar en aquest divendres i ens hem enterat
A poques hores de començar el programa, per tant, recuperem aquesta gran entrevista. Seguidament tindrem l'Àlex Masdeu amb la seva tertúlia esportiva i acabarem amb On és el passat, amb el Clas Moreno. I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
La Unió Europea ha acordat finalment concedir un préstec de 90.000 milions d'euros a Ucraïna, però sense utilitzar els actius russos congelats, com pretenia inicialment la Comissió Europea. Després de més de 16 hores de negociacions, el Consell Europeu, els líders comunitaris han optat pel Pla B, finançar el crèdit amb un deute conjunt avalat pel pressupost comunitari.
Els fons russos quedaran com a última garantia i aquests actius continuaran immobilitzats. KIF així evita la fallida econòmica i tampoc haurà de retornar el préstec entrant fins que Rússia no pagui les reparacions de guerra. L'acord ha estat possible gràcies a la clàusula d'exclusió.
per a Hongria, Eslovàquia i la República Txeca, que quedaran fora del sistema de garanties. El primer ministre hongarès, Víctor Orbán, ha celebrat que el país no assumeixi cap risc en una decisió que considera un error. Tots els discursos optimistes del pacte suposen revés polític per a la Comissió Europea, que defensava l'ús directe dels actius russos per raons morals. Amb tot, els líders asseguren que el més important és que Ucraïna té el finançament garantit per als pròxims dos anys.
Els representants del PSOE i de Sumar reuneixen avui per intentar reconduir les seves discrepàncies després que la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, de Sumar, reclamés una remodelació del govern per recuperar la iniciativa política després dels casos d'assetjament sexual i de corrupció que envolten el partit de Pedro Sánchez. Des de Brussel·les, el president del govern ha volgut rebaixar l'atenció i ha assegurat que no considera una deslleialtat la posició de Yolanda Díaz.
Tot i això, dins del PSOE hi ha malestar. Diversos dirigents socialistes qualifiquen la petició de Díaz com un error greu i recorden que la remodelació del govern és una competència exclusiva del president. Sánchez insisteix que, malgrat les diferències, el govern manté al full la ruta fins al 2027. La trobada d'avui tindrà un perfil discret i se celebrarà en un clima de desconfiança mútua.
El conseller de Ramadaria, Òscar Urdeig, assegura que els experts europeus no veuen per ara cap indici que el brot de pesta porcina africana s'hagi originat a l'IRTA CRESA de la UAB. Així ho recullen les conclusions provisionals... Perdoneu, que he tingut un astronaut. Així ho recullen les conclusions provisionals de l'informe de la Comissió Europea i del Ministeri després de dues visites tècniques al centre d'investigació. Sentim el conseller.
l'informe diu que no hi ha cap evidència, que no hi ha cap indici, es va presentar també al comitè RASBE, que és el comitè on hi ha els directors generals d'agricultura i ramaderia de totes les comunitats autònomes d'Espanya, per tant també es va comentar allà, que no hi ha cap indici, que no hi ha cap evidència que l'origen del virus sigui del laboratori, cresça.
La investigació, però, continua oberta en diversos fronts. L'auditoria del govern, la investigació judicial i, sobretot, la seqüenciació genètica del virus, que serà clau per determinar-ne l'origen. Els resultats definitius de l'informe europeu s'esperen la setmana vinent.
20 municipis catalans rebran 233 milions d'euros de la llei de barris dins del Pla de Barris i Viles 2025-2029. En total, el programa mobilitzarà 412 milions, més de la meitat aportats per la Generalitat i la resta pels ajuntaments. Els diners es destinaran a rehabilitar espais urbans i edificis degradats i a millorar les condicions de vida dels seus veïns, especialment dels col·lectius més vulnerables.
Segons el Departament de Territori, més de 273.000 persones se'n van afeixirant. En aquesta primera convocatòria s'hi van presentar més de 80 municipis, però només se n'han seleccionat 20, entre ells en Posta, Barcelona, Lleida, la Seu d'Urgell, Figueres, Manresa o Vic. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha remarcat que la lluita contra les desigualtats és una prioritat del seu govern i ha anunciat que la segona convocatòria d'ajuts s'obrirà el primer semestre de l'any vinent.
L'Ajuntament de Badalona ha fet fora aquest divendres al matí desenes de persones que acampaven davant l'antic institut B9 després del seu desallotjament. La Guàrdia Urbana ha desplegat un dispositiu amb una quinzena de dotacions i presència d'antiavalots a partir de les 7 del matí.
Segons les entitats mediadores, els acampats han tingut marge fins a les 10 per marxar voluntàriament. Finalment, el desallotjament s'ha fet de manera pacífica amb el desmuntatge de les tendes i la posterior actuació dels serveis de neteja. Tots els afectats s'han mobilitzat a uns quants carrers més enllà.
El govern català havia demanat a l'alcalde Xavier García Albiol que reobrís l'alberg municipal, però el consistori s'hi ha negat, alegant deficiències estructurals i falta de seguretat en aquell edifici. Els relators de les Nacions Unides per al dret a l'habitatge i la defensa dels migrants han condemnat el desallotjament, que qualifiquen de greu violació de drets fonamentals, especialment perquè s'ha produït ara en ple hivern i denuncien un discurs estigmatitzant per part de les autoritats.
I aquest diumenge 21 de desembre es celebren les eleccions autonòmiques a Extremadura, marcades per la polèmica pel robatori de vots per correu en una oficina de correus a la província de Badajoz. Uns lladres es van endur la caixa forta amb 14.000 euros i 184 vots anticipats. La Guàrdia Civil va recuperar posteriorment les paperetes, però no els diners. La Junta Electoral de Badajoz ha decidit que els electors afectats podran tornar a votar, i correus ja ha contactat amb la majoria.
Tot i que aquests vots representen només el 0,014% del total, el cas ha provocat una forta reacció política. Vox i el Partit Popular han anunciat un possible frau i el PP ha demanat compareixences urgents al Congrés dels Diputats. La campanya electoral de tot discret s'acaba avui amb els últims actes dels principals partits. Maria Guardiola, presidenta d'Extremadura, és la candidata número 1 per revalidar la posició.
I ara anem amb la informació de Sant Just, anem als titulars municipals. El ple de desembre aprova no cobrar la part variable de la taxa de residus i incorpora un nou regidor. La sessió també valida l'increment salarial del personal municipal i la modificació puntual del PGM a la vall i a Maslluí.
Sant Just consolida l'èxit de Jugatec Ambientals amb més de 2.000 participants l'any 2025. Els programes d'educació i sensibilització ambiental creixen al municipi en un any amb 25 sessions i una participació de rècord.
La tribu impulsa a la vagoneta una gimcama familiar per descobrir la intel·ligència artificial. L'activitat combinarà proves creatives, esmorzar saludable i un espectacle final en una jornada organitzada amb el suport de l'Ajuntament.
I ara toca ritme, ara toquen els esports. Ja és oficial, Espanya i l'Argentina disputaran la finalíssima el 27 de març a l'estadi Lusail a Qatar. Les dues federacions han confirmat l'acord amb el vistiplau de la UEFA i de la Comebol per enfrontar el campió de la Eurocopa i de la Copa Amèrica.
El partit es jugarà a les 7 del vespre hora peninsular i la cita coincidirà amb un parèntesis FIFA i servirà com a preparació per al Mundial del 2026. El duel tindrà l'alicient de veure, a per fi, un cara a cara entre Leo Messi i l'amint Yamal.
I el Barça visita aquest diumenge el Villarreal en un dels desplaçaments més exigents d'aquesta competició. L'equip de Hansi Flick vol mantenir la seva bona ratxa mentre que el Villarreal intentarà aprofitar el factor camp. Pedri és dubte per al partit perquè el mig campista canari no s'ha entrenat aquest divendres amb el grup per una sobrecàrrega al sol i esquerra. I el club ha decidit extremar les precaucions després d'un tram de partits molt exigents. La seva presència dependrà de l'evolució en les pròximes hores.
I aquesta nit, a dos quarts de nou, el Barça de bàsquet de Xavi Pascual rep el Bascònia al Palau Blaugrana. Els Blaugrana arriben amb un equip molt equilibrat i molt reforçat defensivament des de l'arribada del tècnic de Gaba. El Bascònia, tot i un inici de temporada complicat amb baixes i lesions, arriba en bon moment després de guanyar el Mònaco per 85 a 73. Xavi Pascual ha destacat la importància de tenir un Palau ple a basar i que tot l'equip aprofiti en un partit
clau per continuar amb la bona línia europea del FC Barcelona. I ara sí presentem la cançó del dia.
Avui us porto un temacle, però d'aquests nostàlgics, una cançó animada que és brutal i que són d'aquells anys en què la vida semblava més fàcil i on per mi, almenys, la meva única preocupació era tenir els deures fets.
I és que a mi aquesta cançó em traspassa directament a la meva infància. El tema parla d'aquell estat d'enhumorament tan intens que sembla que tot el que sents per dins es transforma en música. El narrador explica com la simple presència de la persona estimada li desperta emocions tan fortes que el seu cap s'omple de sons imaginaris com si el cor trobés la seva pròpia banda sonora.
Al llarg de la lletra, aquesta música interior canvia segons la distància o la proximitat de l'altra persona. Quan no hi és, apareixen sensacions més nostàlgiques. Quan torna a ser a prop, l'alegria i l'emoció creixen. El cantant vol transmetre com l'amor i l'atracció poden ser inspiradors, fins al punt de convertir-se en el motor creatiu
Més enllà del contingut, també val la pena fixar-se en qui hi ha darrere d'aquesta cançó. Parlem d'un artista que ha sabut combinar ritmes del pop, del Airbnb i ritmes urbans amb una imatge molt marcada pel ball i l'espectacle visual. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquesta cançó va sortir l'any 2013.
Les trompetes són molt importants en aquesta cançó. I el cantant, que és de la dècada del 2010, va ser una icona i va ser un dels més escoltats en aquesta dècada del 2010. Què? Com ho tenim això? Doncs va, jo crec que alguna cosa hauríeu de tenir clara. Així que va que soni Trumpets de Jason Derulo.
The two get undressed. I hear symphonies in my head. I rock this song just looking at you. Yeah, the drums they swing low and the trumpets they go.
Fins demà!
When you're turning me on, turning me on Is it weird that your bra Remind me of a Katy Perry song Every time that you get undressed I hear symphonies in my head I rock this song just looking at you Yeah, the drums, they swing low
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Una cançó brutal i que a mi em porta aquests records, aquests records de la primària. Però va, ara sí, ens toca passar a l'efemèride del dia.
Avui, 19 de desembre, el cinema recorda una de les estrenes més importants de la seva història. Tal dia com avui, l'any 1997, arribava a les sales Titanic, una pel·lícula que no només va triomfar a la taquilla, sinó que es va convertir...
en un autèntic fenomen cultural i emocional arreu del món. Titanic, dirigida per James Cameron, va marcar un abans i un després en la manera d'entendre el gran cinema. Amb una producció sense precedents, una recreació espectacular del famós transatlàntic i uns efectes visuals revolucionaris per a l'època, la pel·lícula va elevar els estàndards de la indústria cinematogràfica.
Però més enllà de la tècnica, el que va fer de Titanic una obra única va ser la seva capacitat de connectar amb el públic a través de les emocions. La història de Jack i Rose, dos joves de mons completament diferents, va captivar milions d'espectadors. El seu amor breu però molt intens es desenvolupa enmig d'una tragèdia real que ja formava part de la memòria col·lectiva.
Aquesta combinació de romanticisme i fatalitat va fer que el públic visqués la pel·lícula no només com un espectacle, sinó com una experiència profunda i personal. Tots tenim records associats a Titanic, la primera vegada que la van veure al cinema, les llàgrimes inevitables, el silenci absolut de la sala mentre el vaixell s'enfonsa...
Escenes com la proa del vaixell amb els braços oberts, l'orquestra toquen fins al final o el comiat final de Jackie Rose. Continuen emocionant-nos encara avui en dia i és que les tenim molt presents. La música també hi té un paper fonamental. La cançó principal de la pel·lícula s'ha convertit en un símbol universal de l'amor etern i de la nostàlgia. Només sentir-ne els primers acords, les imatges tornen, els records reapareixen i les emocions reactiven com si fos la primera vegada.
Avui, 19 de desembre, Titanic no és només una pel·lícula que recordem, sinó una història que forma part de la nostra memòria emocional, una obra que va demostrar que el cinema pot ser espectacle, història i sentiment a l'hora, i que com el seu vaixell pot enfonsar-se en el temps, però continuar surant per sempre en el cor dels espectadors.
I ara fem una petita pausa publicitària i arrenquem amb les accions, arrenquem amb l'entrevista a l'Òscar Medrano. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen... Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la cibalquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gausats. I ara sí, recuperem l'entrevista amb l'Òscar Medrano.
Avui ens acompanya a l'estudi l'Òscar Medrano, estudiant de Telecomunicacions a l'OPC i membre del BCN i Motorsports, l'equip de l'OPC de Barcelona al Formula Student, la major competició automobilística universitària del món. Benvingut, Òscar. Bon dia, Jaume. Abans de començar, felicitats perquè en l'última competició a Alemanya vau fer una actuació espectacular, això és el que tinc constància, aconseguint una apuntació històrica, no?
Això mateix, vam fer la segona millor puntuació de la història de l'equip, amb 500 i pico punts, perquè et facin una idea, el segon equip espanyol va fer 200 i pico, així que vam doblar el segon equip millor espanyol. Per tant, veus ser el millor equip espanyol, no? Efectivament. Molt bé. Però abans de continuar amb l'entrevista, m'agradaria que expliquessis una mica l'audiència amb un llenguatge una mica planer, que és això de la Formula Student, perquè molta gent ara mateix encara estarà una mica perduda, tal com ho vaig estar jo el primer dia que m'ho vas dir, eh?
La Fórmula Student és una competició entre universitats, la universitat que es vol apuntar forma el seu equip de Fórmula Student, que consisteix en, durant tot el curs, uns estudiants, un grup d'estudiants qui vol, construeix un cotxe, para l'estiu, competir.
Aquesta competició, com tu has dit, és de cotxes, pot ser cotxe elèctric o cotxe a combustió, i a part els cotxes elèctrics tenen modalitat autònoma, és a dir, que van sense conductor i han de detectar ells mateixos la pista i fer tot, i conduir, i l'accelerador, tot sols. I com són aquests cotxes o automòbils? No sé com se li diria, cotxes o automòbils?
De qualsevol forma. Perquè la gent es facin una idea, és com un kart d'un karting una mica més gran, amb aerodinàmica i més potent i que accelera més. Però la idea és la mateixa. Hi ha alguna foto que he vist, també em recorda una mica els Fórmula 1, però versió petiteta, no?
Sí, sí, sí, per l'aerodinàmica, sobretot, però a mi em recorda més a un kart de karting. D'acord. I, com ja has dit, teniu dues modalitats, conducció en pilot i conducció sense pilot, no? Conducció autònoma. És a dir, que el cotxe va tot sol. Sí, sí, tenim... Per fer la conducció autònoma es necessiten un sensor, que és un líder, que consisteix en tirar ones al... al... al...
a l'entorn i retornen i d'aquesta forma doncs reconstrueixes l'entorn amb punts i saps què tens al voltant i com que el circuit està format per cons doncs pots detectar els cons i a partir d'allà detectar els límits de pista i traçar trajectòries i que el cotxe tiri cap allà
També pots portar càmeres per detectar aquests cons i cada equip decideix què ha de portar, cada cosa té els seus cons, els seus avantatges i els seus desavantatges i a partir d'allà tirar. També és necessari un altre ascensor que és un acceleròmetre que et dius les acceleracions del cotxe i les velocitats angulars per poder orientar-te i saber quan t'estàs movent en el temps.
perquè això ho feu un cop heu vist el circuit i us adapteu al circuit i adapteu el que farà el cotxe, o el cotxe ho fa pròpiament autònomament una vegada ja està la pista? Una vegada està la pista feta, és una pista de cons tancada, on tens cons a banda i banda, llavors un cop el cotxe inicia, aquella pista no es pot canviar, però abans que el cotxe inicies la pista pot ser com vulgui. Mentre es tingui cons a banda i banda, pot fer les voltes que vulgui amb la longitud que sigui.
I a partir d'allà, el cotxe, ell solet detecta la pista, detecta els cons, detecta la pista, s'orienta a partir d'allà i ha de seguir una trajectòria que calcula un altre algoritme per minimitzar el temps de volta. I el treball previ, què heu de fer perquè tot això funcioni? Un cop a la carrera. Moltes coses, no?
O sigui, durant l'any fem els algorismes perquè tot això funcioni. L'equip està dividit per seccions, alguns que fan el monocast del cotxe, els altres l'aerodinàmica. Jo personalment estic a la part de sistema autònom, on ens encarreguem que tots aquests algorismes, el dia de la competició, facin la seva feina. I què et va motivar entre el Barcelona i Motorsport?
Doncs érem quatre amics a Telecos amb ganes de fer coses xules i un d'aquests quatre coneixia aquest projecte, tenia amics que l'havien fet, tenia altres amics que no l'havien fet però que s'arrepentien de no fer-lo i l'havien recomanat. Llavors vam anar a portes obertes, vam anar a explicacions d'aquest cotxe i ens va agradar a tots i ens vam apuntar. Perquè entenc que tot això pel que m'has comentat és voluntari, no?
És totalment voluntari, treballes molt perquè al cap i a la fi has de construir un cotxe amb 40 estudiants que som a l'equip. Des de zero, no? Des de zero i són moltes hores que no cobrem, que ho fem per amor a l'art i que estem allà encantadíssims i acabem l'any amb ganes de tornar-ho a fer i quan deixem a l'equip ho deixem tots en pena.
I com us organitzeu? Com aneu treballant amb el cotxe? La universitat us ajuda molt? Per fer un cotxe es necessiten molts diners. Som un equip de les universitats de telecos i industrials. Cada universitat aporta els seus diners, però a més ens hem de buscar els nostres propis espònsors. Són empreses normals que volen destinar els seus diners a nosaltres. El nostre espònsor principal és Cupra,
Llavors, per fer-vos una idea, fer un cotxe costa entre 100.000 i 150.000. Déu-n'hi-do, eh? Sí. I, bueno, llavors, a partir... I els espònsors no només ens donen diners, també ens poden fabricar coses o donar material. Llavors, a partir d'allà ens dividim en 8 seccions, que és... Chassis, que fan el monocasc, aerodinàmica...
Powertrain, que fa els motors i l'inverter, electrònica, percepció, que és només sistema autònom, control, que és el control autònom com el control autònom, management, que s'encarrega d'organitzar l'equip, fer els events, portar les xarxes socials, i no sé si m'estic oblidant d'alguna secció, però crec que seria això.
Molt bé. No, no, sí, sí, molta feina, però al principi jo entenc que quan tu entres a la Fórmula no tens ni idea de fer un cotxe. Qui et va ensenyant? Qui us ensenya a fer un cotxe? Sí, la filosofia de l'equip són estar dos anys a l'equip. Llavors tothom entra, o gairebé tothom, sense tenir ni idea de com fer un cotxe.
Els quatre telecos que t'he dit que érem amics no teníem ni idea de res. Llavors vam entrar i com estàs dos anys a l'equip, els de primer any es passen aprenent i treballen el primer any dels de segon, que els de segon són qui els ha d'ensenyar i qui tira del carro per fer el cotxe. Llavors quan puges a segon es canvien els rols, tu ets qui ensenyes, ets qui tira del carro i els de primer han d'aprendre molt perquè l'any següent hauran de ser ells qui tirin del carro.
I jo crec que la pregunta del milió és quantes hores dedico a aquest projecte durant l'any? Moltes, moltíssimes, no? Sí, hi ha diferència no escrita entre els de primer i els de segon. Els de primer, com que estan aprenent, no han de passar tantes hores, però els de segon, quasi que vivim allà, ens fem molt poques assignatures a la uni per poder estar de dilluns a divendres...
l'estona que no és única és quasi tot el dia allà al taller treballant i a part els dissabtes tenim les reunions de l'equip on ens passem tots els matins i molta gent també les tardes i els diumenges va qui vol però seria el dia de descans però tota la resta dels dies treballant perquè això per fer una mica de mitjana perquè els noients es facin una idea quantes hores poden ser a la setmana?
Mira, és bastant més d'una jornada laboral completa. Els líders de l'equip i qui mou l'equip potser són 70 o 80 hores a la setmana. Déu-n'hi-deu. No calculat, la resta de l'equip 50-60 i els de primer potser 50. Déu-n'hi-deu, eh? Déu-n'hi-deu. Quina barbaritat. I el Barcelona i Motorsport sou més de 40 integrants, no?
Sí, vam començar 148, hem anat perdent peces pel camí. Aquesta jornada laboral és dura, eh? Exacte. Si no t'agrada construir un cotxe i no estàs cobrant, al canvi a la fi ho acabes deixant perquè és molta feina i hem acabat 144 a l'equip.
només 4 i l'any que ve ja se sap entraran molts a l'equip i seran 55 diria va creixent el projecte també depèn del paper que feu no entenc que si ho feu millor la gent també té més reclam per unir-se exacte i has dit que això de ser 44 integrants cadascú ho entén com has dit les seves responsabilitats i especialitzacions tu has dit que t'encarregues de la paga autònoma això ens pots ampliar una mica més com és?
Sí, o sigui, és com ja he dit abans, has de tenir un sensor que detecti la pista com sigui. Llavors tens dues opcions, o el líder, que són ones que tu... És un sensor que tira moltíssimes ones per segon, un milió d'ones per segon,
en 360 graus, per d'aquesta manera detectar l'entorn. O sigui, si tu tires una ona i detectes la tornada, calcules el temps que ha passat i saps on ha rebotat aquesta ona. Llavors, a partir d'allà reconstrueixes tot i se't veuen allà, si veus el que veu el líder, se't veuen uns cons bonics ben formats i tota la resta a terra.
A partir d'allà, veient aquests cons, els pots detectar. A partir dels cons detectes els límits de pista. Un cop tens els límits de pista traces les trajectòries que has de seguir i un cop tens la trajectòria traces un perfil de velocitats per a cada punt saber a quina velocitat has d'anar de la trajectòria per seguir-la bé.
Llavors, a partir d'allà, controles dues coses, el pedal del cotxe i els frenos, quan has d'accelerar per seguir aquestes velocitats, i la direcció del cotxe. Has de calcular l'angle de volant que has de moure cada moment per seguir tot. Llavors, tots els algoritmes d'Autonom fan això, tant el líder com explicat com càmeres, que amb càmeres també...
En el vostre cas també teniu càmeres? No, no tenim càmeres, només anem amb líder. Amb les càmeres és més fàcil detectar els cons, per exemple, però té altres desavantatges, com que potser el rang és molt més gran el del líder. Per el que m'estaves explicant em recordo una mica això del líder a un ratpenat, no? Que al ratpenat al final tira les seves ones i depèn de com li rebotin sap ubicar-se a les coves en plena foscor. Sí, és tal qual.
Molt bé. I després d'estar tot l'any treballant en el cotxe, com tu has dit, a l'estiu, per fi, toca competir. Com funciona aquest sistema de competició? Doncs són competicions que... Perquè tinc entès que és internacional. És, efectivament, és internacional. Hi ha competicions per tot Europa. També hi ha competicions, bé, a la resta del món, als Estats Units hi ha una, a la Xina hi ha una altra.
Però, bàsicament, on està tot el talent és Europa. Llavors, les competicions més importants i els que anem als equips europeus i venen de resta del món és aquí, Europa. Llavors, hi ha moltíssimes competicions. Hi ha Portugal, Espanya, França, Txèquia, Hongria, Àustria, Itàlia, Suïssa, no sé, Alemanya és la més important. Llavors, per classificar aquestes...
Aquestes competicions hi ha un dia, que és al gener, on es fan exàmens, cada competició té el seu examen, on el fa tot l'equip, ens reunim tots al despatx, compartim les preguntes i llavors entre tots les hem de treure. I són 10 preguntes i els equips que ho facin millor són els que es classifiquen per la competició. O sigui, són preguntes teòriques, com si haguéssim un examen de la universitat normal.
Són... Sí, però també... O sigui, són de tot. Pot entrar qualsevol cosa. Sobretot entra... Vull dir, són d'escriure o... No, és o tipus test, o escriure o calcular un número i escriure'l. Llavors, la majoria de preguntes són preguntant sobre la normativa. Cada competició... Totes les competicions tenen més o menys la mateixa normativa, que són 130 pàgines, que entre tots els de l'equip ens la sabem tot de pe a pa...
i llavors aquestes preguntes van a pillar-te sobre normativa perquè és una forma també que el xat GPT no sàpiga no et pugui ajudar a respondre però després et poden posar preguntes de qualsevol cosa que hem estudiat a Industrials o a Telecos o qualsevol altra carrera i llavors els que hagin estudiat allò han de fer com sigui amb ajuda del xat GPT i d'altres eines per treure-les
i un cop passeu aquest examen l'aproveu i us diuen, heu aprovat? Què és el que toca? O sigui, aprovar o no aprovar, o sigui, per classificar-te aquestes competicions és el millor rànquing. De 10 potser has de fer 9 bé per classificar-te, alguns en 8 es classifiquen, també miren el temps, els que més ràpid han respost, llavors aprovar és classificar-te. Si fas totes bé et classifiques, totes bé menys una també, totes bé menys dos, ja estàs al límit.
I després d'això, de fer l'examen, què segueix? Fem examen de totes les competicions que hi ha per a Europa, per si no entrem en una, anar cap a una altra. I un cop sabem les que hem entrat, decidim. Perquè no podem anar totes. No podem anar totes, és inviable per tema dates, perquè coincideixen, i tema diners, cada competició porta molts diners, i és inviable per l'equip, i més un equip com nosaltres, que tenim molts menys diners que altres equips alemanys o equips suïssos.
I quan esteu ja al circuit, que dieu, ja us heu classificat, heu decidit al circuit on voleu anar, arribeu al país, com és allò? Com és un dia de circuit, un dia de carrera? Mira, doncs les competicions duren una setmana. Els primers dos o tres dies són per, sobretot, passar a inspeccions del cotxe. Com he dit abans, cada competició es regés per una normativa i cada cotxe l'ha de complir aquella normativa.
Llavors hi ha les inspeccions, hi ha la inspecció mecànica, inspecció elèctrica, per inspecció pels pilots han de sortir del cotxe ràpid per si tenen menys de 5 segons per saltar del cotxe. Totes aquestes inspeccions es passen els primers dies.
A part, les competicions no només són competicions de córrer al cotxe, hi ha competicions on tu has d'explicar... O sigui, hi ha proves on tu has d'explicar el cotxe, llavors són proves on no es mou el cotxe, tu vas allà amb l'ordinador, hi ha uns jutges...
experimentats que han format part d'aquesta competició anteriorment o simplement són molt intel·ligents, els expliques al cotxe i t'avaluen. Això està als primers dies i un cop a partir del quart dia fins l'últim són les competicions, les proves dinàmiques que es diuen. Tu em vas explicar també que aquestes inspeccions són molt dures i hi ha molts equips que fan tot el camí, viatgen fins allà i un cop allà no poden passar les inspeccions.
Sí, sí, perfectament. La competició s'assegura que els cotxes siguin segurs tant pel públic com pel pilot, per si el cotxe xoca o perquè allà tenim bateries amb cel·les que si s'incendien són molt perilloses. Llavors el cotxe ha de passar en normativa. Hi ha equips, molts equips de fet, que es passen tot l'any construint el cotxe, van a una competició, la paguen, fan el viatge, van a on sigui, a Àustria o a Alemanya i no es poden moure, no poden arrancar el cotxe.
I si no tens el vestit blau, res. Si no tens el vestit blau, res. Tindràs punts per la part que t'he dit d'explicar el cotxe, però no et podran veure amb el cotxe a córrer. Molt bé. I ja quan toca córrer?
ja quan toca córrer hi ha quatre proves diferents una és una acceleració de 75 metres una altra és fer dues voltes a dretes i dues voltes a esquerres després fer una volta a un circuit d'entre 300 i 600 metres i després fer en aquell circuit fer 22 quilòmetres que aquella prova és duríssima llavors són quatre proves cada prova té el seu què pel pilot i pel cotxe i allà doncs
fer que el cotxe vagi el més ràpid possible. Això al final a tots els esports de motor. I què? Com ha anat aquesta temporada? Ja hem avançat, que veniu de fer una jornada històrica, però en general també vau fer tres circuits. Hem fet tres competicions, les dos millors d'Europa, que són Austria i Alemanya, i entremig vam anar a Montmeló, que són els locals,
Llavors, a Austria va anar força bé, vam acabar la prova que t'he dit dels 22 quilòmetres, es diu Endurance. Ha estat la primera vegada de la història de l'equip que s'acaba l'Endurance i que acabem totes les proves dinàmiques a Austria, per tant, el primer logro de l'equip. A Montmeló vam tenir molts problemes i el cotxe, tot i passar inspeccions, tenia un problema i no vam poder moure'ns quasi.
Clar, perquè això no ho hem dit, al final diem que aneu a un circuit, però és que són circuits professionals, aneu a Montmeló, no? Hem anat a l'Òstria, com es deia? A l'Òstria, el Red Bull Ring. O sigui que són circuits de Fórmula 1. Són Fórmula 1 i MotoGP, els dos. I a Montmeló, Fórmula 1 i MotoGP, i després el d'Alemanya, no és Hockenheim Ring, no, Fórmula 1 sabeu que no, i MotoGP jo crec que tampoc.
I al final, això, amb un meló regular. Amb un meló regular, però vam anar a Alemanya, que és la millor competició del món. És on ens marquem el benchmarking de l'equip. O sigui, quan dic que és segona millor puntuació de la història de l'equip, és perquè ens comparem amb altres anys a Alemanya. D'acord. Perquè és on van els millors equips del món. A les altres competicions anaven 40 equips, a Alemanya van 80. Ostres.
I allà ens comparem i va anar tot superbé. Vam ser el primer equip dels 80 a passar inspeccions, que això és molt difícil, amb equips boníssims que hi ha. El primer, què vol dir? Els més ràpids? Els més ràpids, sí, en poder córrer el cotxe.
I després vam fer 500 punts, que per l'equip és una passada. No sé si ho he dit abans, el segon equip espanyol va fer 200 i pico, el que va guanyar va fer 900. Dels 80 vam quedar top 16 del món. I al final d'on venen aquests participants d'arreu del món?
Els principals, sobretot a Europa, però també hi ha d'Estats Units, hi ha de Xina, i el cúmul d'equips bons, diguem, són d'Alemanya, la majoria, perquè és on totes les... L'automoció al final... Exacte, exacte. I que si és més fàcil que et fabriquin una cosa, perquè ja ho tenen més a mà les empreses...
coses així, etc. També hi ha equips molt bons a Suècia hi ha un molt bo, a Itàlia hi ha un molt bo, però a Letònia o Estònia, no sé quin és, hi ha un molt bo, però la majoria són d'Alemanya.
I al final, 16 del món, primer d'Espanya. Brutal. Molt content, temporada històrica de l'equip i que esperem que això serveixi per l'any que ve fer-ho millor i anar escalant aquestes posicions, que l'objectiu és acabar sent el millor esdemó. Això esperem que sí. I entenc, perquè ara ja deixem una mica davant de la competició, entenc que laboralment el Formula Student també és un aparador molt gran i potser és un primer pas per fer el salt al món de l'automoció, no?
Sí, és una cantera, jo li dic, perquè hi ha molts, a la història de l'equip, del meu equip, hi ha molts alumnis, molta gent que havia estat a l'equip abans, que ara parles amb ells i que si està a Sauber, que si està a Red Bull, a Ferrari, t'expliquen. Per exemple, un mateix, un del meu equip d'aquest any, vam tornar de l'última competició, el dia següent es va posar a treballar i treballa per Sauber. Escolteria de Formulador.
Sí, exacte, tot això és una escuderia de Fórmula 1 i està treballant per Sauber i té el seu ordinador tot el cotxe, tot el pàquet de l'equip de Fórmula 1 de l'any que ve. Brutal. I tu ja li has fet una allada o no? No, no, però... És confidencial. És confidencial, han de firmar un contracte i no...
Molt bé. I tu, què faràs tu? Seguiràs el Fórmula? Bueno, ja m'has dit que no, has avançat que no, o quins projectes tens ara? Jo ja he completat els meus dos anys de Fórmula, ja he après i he ensenyat. Molt bé. Ara... Molt bonic t'ha quedat això. Molt bé.
I ara porto 4 anys de carrera, em falta només el TFG i me'n vaig 6 mesos a Austin, Texas, a la Universitat de Texas, amb un grup de recerca, a ajudar-los amb el que pugui i fer el TFG.
i ja per anar acabant l'entrevista, aquest món de l'automoció t'interessa? Has estat dos anys al Fórmula, ho heu fet molt bé, t'interessa? Et veus treballant per un escuderer de Fórmula 1, per exemple, o ho has pres més com un hobby?
De moment ho he pres més com un hobby, ara mateix els equips de Fórmula 1 no tenen part autònoma, llavors tampoc... La teva especialitat no està. La meva especialitat no està, però hi ha moltes competicions de motorsport que sí que tenen part autònoma. Llavors, de moment no em tenco cap porta, he d'anar als Estats Units, he de mirar què m'agrada, què no m'agrada, trobar-me amb mi mateix i a partir d'allà decidir.
Perquè al final el que faràs als Estats Units no té res a veure. No té res a veure. És telecos i machine learning. Molt bé. Doncs res, Òscar, moltes gràcies, de veritat, per estar aquí i molta sort. Un plaer. Un plaer, moltes gràcies per convidar-me.
Doncs això és el que ens ha explicat l'Òscar al setembre, a principis del curs, quan estava a punt de marxar cap a Austin i ara ja portava uns quants mesos allà als Estats Units i de fet torna el dilluns, torna el dia 22 i a veure si el podem tornar a recuperar per aquí per la ràdio. Però bé, molta sort i us puc avançar que li ha anat molt bé per a Austin. Ara sí, us deixem amb un minutet de la cançó de Camila dels detallets i a les 6 entren els bulletins informatius.
Sí? La Cami era la veïna, em va venir un dia que passa tronco, va dir-me, passa't i pilla't un quinto, i al final vam acabar roncos. Li vaig dir, Camila, tia, ets la re hòstia, em li ja sé qualsevol hora, i em va dir, tete, que no tinc curro, que no tinc pasta, però jo mai li faig als meus socis. Camila, podríem anar a dormir, que potser ja no són hores, un dimecres a la nit. Camila,
Va sempre amb molta pressa, a mi m'emporta amunt i avall. És una capsa de sorpreses, quan ella hi és ma no se sap. Quan es va mudar el meu barri, la greca es va posar davant la música a tope amb el sarrisari des del matí. Genal!
Bona tarda, us informa Marc Güell.
S'acaba de confirmar un nou positiu de porc senglar mort per pesta porcina africana. Es tracta del 27è animal infectat pel virus. Des que va començar el brot s'han capturat o s'han trobat morts un total de 330 animals no infectats a la zona afectada. Mentrestant, el govern i tècnics europeus han visitat aquest matí el laboratori de l'Irtecresa i no hi han trobat res que faci pensar que la pesta porcina sortís d'aquest centre de Vallaterra. El conseller Òscar Ordeig assegura que el laboratori és un dels millors d'Europa i que se l'ha de deixar treballar.
l'informe dels tècnics de la Comissió Europea i del Ministeri de la visita de la setmana passada, l'informe diu que no hi ha cap evidència, que no hi ha cap indici que l'origen del virus sigui del laboratori Cressa, que les instal·lacions i els protocols estan bé, que els professionals han fet una gran feina i que avala totes les actuacions fetes fins ara.
Més notícies amb la Carme Montero. Nova condemna per a l'exalcalde de Sabadell, el socialista Manuel Bustos, per un altre cas de corrupció dins de la trama Mercuri. Ha acceptat mig any de presó per bé que no ingressarà a la presó. La sentència considera aprovat que Bustos i l'exsecretari general de la Federació de Municipis de Catalunya, Adolfo Moreno, van autoritzar despeses de caràcter personal o privat que es van abonar a través de la federació.
Amb aquest pacte, de l'exalcalde no només ha aconseguit una rebaixa de la pena, sinó que s'evita la celebració del judici que s'havia de fer a partir de gener amb un jurat popular. La sentència ja és ferma i no es pot recórrer. En absolut, l'exregida d'Urbanisme de Tarragona, Àngel Fernández i dos col·laboradors dels delictes de tràfic d'influències i prevaricació administrativa en l'anomenat cas Parc Central. La causa estava vinculada amb la requalificació i venda dels terrenys on es va construir el primer gran complex comercial de la ciutat l'any 94.
a Tarragona, Ricard Buigas. Bona tarda. Bona tarda. 30 anys després dels fets, l'audiència de Tarragona, Absòleg, regidor òngel Fernández, l'ampleat de l'empresa Tipel, Juan Carretero i el treballador del grup Eroski, José Miguel Llobero. La sentència considera que no existeixen proves de càrrec suficients per revocar la presumpció d'innocència. El judici va arrencar l'any 2024. La fiscalia mantenia les acusacions, però va retirar les peticions de multes multimilionàries per dilació extraordinària. Cal tenir presents que els fets que es van començar a jutjar el 2024 daten del 1994.
Ricard Huigas, Catalunya Ràdio Tarragona. Volodymyr Zelensky agraeix l'esforç que farà la Unió Europea per continuar finançant Ucraïna encara que estigui sense utilitzar els fons congelats russos. Ara ve des de Polònia el president ucrainès ha alertat els europeus que no poden abaixar la guàrdia.
Sense una Ucraïna independent, sense la independència del nostre país, Moscou inevitablement vindrà aquí, vindran aquí i s'endinsaran més a Europa. I el govern espanyol permetrà als camioners conduir durant més hores per Nadal. El Ministeri de Transports ha aprovat flexibilitzar el temps de conducció i de descans dels transportistes perquè puguin fer front als efectes dels bloquejos de carreteres a França.
Activada l'alerta del Pla Inuncat per la previsió de pluges intenses des d'avui i durant tot el cap de setmana, Emergències avisa que hi ha risc d'aiguats molt intensos, com els d'aquesta setmana a Badalona. També hi ha possibilitats de nevades al Pirineu i al Prepirineu, i a la resta del país hi ha risc de precipitacions intenses. Doncs bé, davant d'aquesta previsió, comprovem l'estat de les carreteres a hores d'ara. Equip viari, Marilup Garcia, bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs destaquem una topada múltiple a la P7 a Barberà del Vallès en sentit sud, que deixa un sol carril obert perquè hi estan treballant nombrosos efectius d'emergències. Hi ha retencions que ja arriben a Mollet del Vallès en direcció Barcelona-Tarragona i també a Vellaterra en direcció Girona. Afecta també el lateral a la B30 amb retencions en totes dues direccions.
Cues també a les entrades a Barcelona per la C58 i la C33 entre Montcada i el Nus de la Trinitat. Autovia A2 de Sant Joan d'Espí a Cornellà. I destaquem també la cua que hi ha a la frontera amb Andorra per la Nacional 145 en totes dues direccions. Mariluz Garcia, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. El mig campista del Barça, Pedri, és dubte pel partit de diumenge que l'equip ha de jugar contra el Vilarreal. Avui Pedri no s'ha entrenat amb el grup. També diumenge juga el Girona, que rebrà l'Atlètic de Madrid a Montilivi. La jornada, la 17a, arrenca avui amb el València, Mallorca, a les 9.
El partit de l'Espanyol a Bilbao serà dilluns. Avui el director esportiu, Fran Garagarza, ha visitat l'equip, el cos tècnic i els treballadors a la ciutat esportiva. És la primera aparició pública de Garagarza des que va sortir de l'hospital. Avui a les 7 del vespre, Europa Atleti Club de Bilbao, primer partit dels vuitens de final de la Copa de la Reina.
Demà es jugaran, també en presència catalana, l'Espanyol-Rei al Madrid, que es podrà seguir per Esport 3, i el Badalona-Women Granada i l'Alaves-Barça, que serà diumenge, es podrà veure en directe per TV3. A l'Aurolliga de Basquet avui juga el Barça, el Palau Laurana contra el Bascònia, Xenghelia és baixa, en canvi la Provítola i Veseli podrien reaparèixer. El partit és a dos quarts de nou, el podreu seguir a la transmissió del Totgira a través de l'app i el web de Catalunya Ràdio.
I el tècnic català, Carles Durant, és el nou entrenador del Mercin Turk. Serà la seva segona experiència a Turquia després de dirigir el Darussafaka la temporada passada. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova. Les Jugateques de Sant Just han registrat 2.194 participants al llarg de les 25 sessions celebrades el 2025 als parcs de Torreblanca i del Milenari. Segons el balançit públic el 7 de desembre del 2025, data en què es va cloure la temporada amb una activitat final al Jardí Botànic de Barcelona que va reunir 140 persones.
Les propostes organitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament han reforçat la programació d'educació i sensibilització ambiental adreçada a les famílies del municipi. En l'àmbit metropolità, les 48 jugateques ambientals dels parcs i platges han sumat 45.357 participants, una dada que confirma l'interès creixent per aquest tipus d'activitats. Al llarg de l'any s'han dut a terme a prop de 600 accions entre festes del parc, activitats comunitàries de conservació, sessions de l'hora del compte i propostes de la jugateca viatgera en diversos municipis.
I en educació, la tribu organitza el 21 de desembre una jornada familiar a la Vagoneta per explorar la relació entre la intel·ligència artificial, la creativitat i l'art, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. L'activitat, titulada I en Joc, una gimcana de descobriment, es desenvoluparà de 10 a 2 i combinarà aprenentatge, participació i joc.
La jornada començarà amb un esmorzar saludable i un espai de joc per infants abans de donar pas a una gimcana formada per proves relacionades amb la intel·ligència artificial que convidaran els grups participants a reflexionar sobre el paper de la tecnologia en la creativitat humana. L'esdeveniment es tancarà amb un espectacle participatiu conduït per una persona experta que sintetitzarà les conclusions del matí.
La participació requereix inscripció prèvia i l'organització destaca que la proposta busca reforçar la dimensió comunitària i l'aprenentatge compartit en família. I pel que fa a política, la portaveu d'Endavant Sant Jus, Laia Flotats, ha fet balanç de l'activitat política recent en una entrevista a Ràdio d'Esvern, centrant les seves crítiques en la gestió de la taxa de residus per part del govern municipal.
Durant la conversa, Flotats ha analitzat els acords del darrer ple del mes de desembre i ha reiterat la seva oposició al pressupost i les ordenances fiscals i ha valorat els episodis d'atenció social i política que ha viscut el municipi dels darrers mesos. El punt més criticat per Endavant Sant Just és la qüestió de la taxa de residus. Flotats ha qualificat de desgavell la situació actual, especialment després que el ple provés no liquidarà per variable del 2025 per errors en els cens de dades.
Per aquest motiu, el grup municipal manté la seva petició de dimissió del regidor del Medi Ambient. Podeu escoltar l'entrevista complet al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gauzats.
I ara ens toca On és el passat, amb el Clas Moreno. Bona tarda Clas, què tal, com estàs? Què tal Jaume, com estàs? Doncs bé, molt bé, la veritat que hem ganes de seguir coneixent sobre la història i al final amb tu que ets el nostre expert en la història, així que a veure quins temes ens tocan avui. Avui toca una miqueta de cotilleo, de chisme, toca una...
No és gens tan lent per les festes que estem, però sí que és veritat que toca una mica de cotilleu perquè sí que és veritat que la història la mou del conflicte. Això és veritat. I tot i que avui no són guerres, sinó que ens centrarem més en tot el que és beef, rivalitats dins del que és una mica el panorama més cultural. Per exemple, ara mateix tenim actives, entre cometes, la de Drake i Kendrick Lamar, que ja porta temps...
Una mica Taylor Swift i Kanye West. Taylor Swift i Kanye West, Taylor Swift i Charlie X i X també, que va sortir fa uns mesos. La Taylor pilla una mica, sí que és veritat. No té problema. Residente i J Balvin, o bueno, també parlarem una mica de rivalitats més centrades i professionals com pot ser la de Messi i Cristiano Ronaldo. Bueno, també hi ha l'última així més famosa, que és la del Ajax i Fernando Acosta, no sé si... Sí, també, també. Has van dir de tot, has van dir de tot.
Doncs tenim una miqueta de esos perquè no és nou d'ara. O sigui, parlem-na de que l'ésser humà porta-se en una miqueta...
complicada de gestionar des de fa molt de temps, des del començament de la història. O sigui, els problemes sempre han existit i al final... Exacte. Sempre els humans som una miqueta fanès. Una miqueta, sí, sí. Una miqueta bastant i... A web porto quatre, d'acord? O sigui, portes quatre disputes històriques. Quatre disputes històriques, rivalitats, unes més personals que d'altres, sí que és veritat, però portem aquí una miqueta de bif i una miqueta de barullo, una miqueta de... Ens agrada, ens agrada. Ens agrada, sí, sí.
Si et va bé, comencem i ens anem a l'Itària del reneixement, concretament a la Florència del segle XVI, estan els Medici governant, tot el que és la pujada de l'art en aquella època després de l'edat mitjana. I ens trobem que a Florència n'hi ha un munt d'artistes, o sigui que estem parlant que està el Brunelleschi, el Rafael, però quins dos, tots dos, o sigui, quins dos, tu penses que són els que destaquen més d'aquella època?
Bueno, sí, aquests, aquests que hem comentat, no?, del Leonardo da Vinci i el gran Michelangelo, no? Exacte, tenim aquests dos. Leonardo da Vinci sí que és veritat que no és només de Florencia, sinó que també és de Milà, també va tenir un paper... I saps on va estar Leonardo da Vinci fent classe?
No, la veritat és que no. A Padova. Em vaig per l'Erasmus, mira. Però mira, molt bé. Doncs tenim que va ser molt important a tota Itàlia i Nora Da Vinci i Miguel Ángel sí que és veritat que una mica més el que és Florencia com a tal. Sí, sí, sí.
Tots dos tenien unes visions artístiques una mica diferents. Perquè Leonardo da Vinci, a més de pintor, escultor, arquitecte i demés, també era inventor i també era científic. Llavors, per ell, la funció de l'art... Si tu representaves alguna cosa, havia de ser el més fidel possible. I si feies qualsevol cosa, havia de ser el més funcional possible. Llavors, era més important que sigués útil a que sigués bonic. En canvi, Miquel Àngel era més partidària que havia de ser una mica més estètic, havia de tenir formes...
més suaus, per tal que sigui més agradable a la vista... Diguem-ne que tenien aquesta contraposició de semblances per tal de l'art, per tal com fer les escultures i demés. Què passa? Aquí veiem dos visions oposades i genera conflictes. Exacte. Com a tots els conflictes, n'hi ha d'haver-hi un jutge i n'hi ha d'haver-hi una mica un àrbitre. Llavors, en aquest conflicte com a tal, va ser el Nicolás Maquiavelo, que per a qui no el conegui, va ser un governant molt rellevant
de Florència durant molt de temps, i és l'autor del príncep, aquest manual dels governants i demés. Què passa? Al Palacio Vecchio s'estava buscant una manera de poder decorar-lo, per tant, de mostrar una miqueta aquesta grandessa de Florència, aquesta, per dir-ho d'alguna manera, aquesta importància de la ciutat italiana, i es volia representar una batalla que va guanyar precisament a Florència contra els francesos, i els van carregar aquests frescos tant a Miquel Àngel com a Leonardo da Vinci. Qui guanyés d'aquí,
podria acabar aquest palau i aquests frescos i aquesta decoració. És bona aquesta disputa. Sí, és molt bona. Realment podríem aplicar-la que qualsevol disputa d'aquestes es resolés amb un duel, per dir-ho d'alguna manera, de pintura. T'imagines, per exemple, jo què sé, qualsevol conflicte, la Taylor Swift i la Charles X. Qui fa la millor cançó? Qui fa el millor quadre? Estaríem molt, molt bé, sí, sí.
Vale, es va quedar amb, finalment, el que va passar va ser que el Maquiavelo va escollir la manera de fer del Miquel Àngel i el Leonardo da Vinci es va haver d'exiliar cap a França. No es va exiliar com a tal, o sigui, no és com que li hagin fet fora, però sí que és veritat que com que no veia molt de futur, ens seguia en Itàlia i va marxar cap... També suposo que se li va tocar una mica l'honor, no? Total. Li va dir, mira, llavors...
Sí, tenim una mica, això és una mica una tònica habitual, perquè estem parlant que en aquella època érem molt orgullosos tots, o sigui, a tota la història l'ésser humà és orgullós i Leonardo da Vinci a sobre va treballar a Milà, va treballar a Florència, va treballar a França pel rei francès, de fet, i va morir a França, mentre que Miquel Àngel sí que va morir a Florència, va fer el David, aquesta escultura tan famosa,
i ja està marxem ara fem un salt endavant una miqueta no molt gran tampoc fem només un segle i és que ens anem al segle 2 de la literatura espanyola aquí també van haver problemes molts aquí tenim el Lope de Vega i el Cervantes però del que anem a parlar perquè això una mica ja arribava a punts molt personals
El Góngora i el Quevedo. Quevedo no el cantant. No, exacte. Una mica de sensatesa. Exacte, sí, sí. Però això ja ens hem d'anar... Jo no el conec cap polèmica, el Quevedo, tot això. El cantant? El cantant.
Jo crec que no, és un tio bastant tranquil, sembla. Sí, és tranquilet, sí, sí. Va a la seva bola. Totalment. Doncs aquest que ve d'o no, aquest el del segle d'or no. Ens trobem un altre cop amb dues possessions i dues postures artístiques enfrontades. El Góngora estava a favor del que era el culteranisme, que per a qui no ho sàpigui, el culteranisme era una corrent que defensava que els poemes i la literatura havia de ser
el més bonic possible per ser així. És a dir, havia de tenir molts recursos literaris, havies de fer hiperbatons, hiperboles, metàboles... Carregadet. Carregadet, sí. Ens trobem que estem al barroc, llavors, és com que tot l'art, incluent la literatura, havia de ser el més carregat possible. Llavors, el Góngora defensava precisament això, que quan més bonic, millor. En canvi, el Quevedo defensava just tot el contrari. Si tu, per exemple, per dir que una flor era groga...
Dius, aquella flor de pètals d'or, d'aurat... No, o sigui, si una flor és groga has de dir una flor és groga i ja està. O sigui, l'important és el que tu dius i no com ho dius. En canvi, el gongo era tot el contrari.
Aquesta rivalitat era fins i tot molt més crua que la del Miquel Àngel i Leonardo, perquè arribava a punts molt personals. El Cabedo va començar a enfrontar el Gongora per fer-se una mica el xulo, per dir-lo d'alguna manera, per fer-se el xulo. O sigui, estava començant el que era a escriure i el Gongora ja estava una mica acceptat i ja estava molt...
Ficat dins del que era la literatura espanyola de l'època. Quan comença aquesta disputa podem dir que Quevedo era una mica el que estava irrumpent, no? Sí, sí, sí. Que estava més acomodat. Totalment. Tenim el famós episodi de l'Eras un hombre a una nariz pegado del Quevedo, que diguem-ne que és un dels poemes més coneguts de la literatura espanyola,
Però el punt culminant va ser quan el Góngora, ja cap al final de la seva vida, estava molt malalt i estava com a... El que vedo li estava jugant una casa per tant que pugui viure a Madrid, que en aquella època era el centre cultural de tot el que era Espanya i més. Què passa?
Com el Góngora tampoc estava molt bé a nivell econòmic, el que va fer el Quevedo és que quan va tenir un impagament d'aquest lloguer, el va fer fora. Ja amb el Góngora molt malalt, en una situació molt precària, va tornar a Córdoba, a la seva ciutat natal, i el Quevedo se'n va riure d'ell. I va fer-hi un poema rient-se d'ell, precisament, que l'havia desnonat, que no va jugar molt net. Aquest Quevedo no és que sigués...
No, no, no era trigolímpion aquest dia en castellà. Per tant, Góngor estava vivint a la casa de Quevedo, a una de les cases. A una de les cases de Quevedo. Això també és curiós. És curiós, sí, sí. Suposo que, no sé què passaria aquí, però quan tens necessitat de tenir un lloc per viure...
Els artistes potser tenien una xarxa de contactes. Una xarxa de contactes una mica, però el Quevedo va ser una miqueta... Va creuar una mica massa la línia i el va acabar fent fora de casa. Exacte, sí, sí. Tenim aquesta liabilitat, que ja arribava molt. I el poema aquell que m'has relatat una mica és un poema de Quevedo
Directament, sense cap mena de dubtes, cap a Góngora. Cap a Góngora, perquè ella era un home amb un nas prominent, per dir-ho d'alguna manera, i doncs eres un home amb una nariz pegado i tot aquest poema que és molt conegut dins del que era la literatura espanyola.
Per tant, aquí tu t'atreveixes a marcar un vencedor? Potser Quevedo, no? Potser... A veure, és que a mi no m'agrada jugar brut, tampoc. O sigui, que diria que... Sí, diguem-ne Quevedo perquè al final li va fer fora, però... Però sí. Aquí va d'exilis, eh, per l'Aroclus. Un exilet a França, un exilet a Còrdoba. Sí, una miqueta. Ara no tenim exiliats i, de fet, aquesta és una mica...
Fem un salt cap endavant molt important, sí que és veritat. Aquesta, diguem-ne, que és la més light i la rivalitat més respectuosa de totes les que comentem. I és que ens anem a l'època de la República d'Espanya, durant la Segona República, anys 30, i estem parlant que...
Les dones estan guanyant molts drets, vale? I quines eren les dues referents d'aquests drets de les dones? La Victoria Kent, del PSOE, i la Clara Campo Amor, del Partit Radical. Vale. Vale? En aquell moment s'estava decidint el suffrage femení d'Espanya i n'hi havia dues posicions enfrontades, vale? Totes dues volien que les dones poguessin votar i que tinguessin veu perquè...
no tenien cap mena de participació, el que era la vida pública a Espanya, la vida política, sí que és veritat que podien ser escollides com a diputades, però no podien votar, d'acord? Què passa? Ens trobem a la Clara Campoamor, que volia donar-li el vot a les dones ja de ja, o sigui, en quan s'aproveix la Constitució, el vot cap a les dones, que és una postura molt loable, tot s'ha de dir, però la Victoria Kent estava a favor de donar-li el vot a les dones, però no de cop, d'acord?
Gairebé la meitat de les dones no sabia ni... Espanya estava en una situació molt complicada a nivell d'educació. O sigui, estem parlant que gairebé la meitat de les dones no sabia ni llegir ni escriure i em sembla que un 6,6% anaven a la universitat. Llavors, és un percentatge molt petitó, molt petit, i clar, si tu pots votar, però tens a la gent que et pot donar un missatge d'aquell, un missatge d'allà,
que et pot manipular perquè no tens coneixements de res, llavors, què passarà? Doncs que és molt fàcil manipular les dones. Van tenir un debat molt acalorat al Congrés, van tenir moltes discussions, es va donar a terme molts, molts, molts debats, o sigui, va ser un tema molt complex, des del que va ser el naixement d'aquesta República Espanyola,
Però al final va acabar guanyant la facció de la Clara Campo Amor i es va imposar el 1931 el sufragi universal per tothom, inclou les dones. Molt bé.
Sí que és veritat que diem que aquesta és la més sana perquè només van estar... O sigui, sempre van mostrar l'especte l'una cap a l'altra i a sobre també van lluitar juntes per altres drets que tenim ara mateix, com per exemple potser el matrimoni civil i el divorci. O sigui que no és que... Diguem-ne que no sortíem més enllà de lo purament professional i de lo purament ideològic. O sigui, és la més...
tranquileta per dir-lo d'alguna manera perquè no teníem això del Quevedo i el Góngora que sudiavan, no teníem al Miguel Ángel i al Leonardo que també es feien fora tot i que indirectament i necessitaban un árbitre, no. O sigui aquí només dues posicions polítiques i ja està.
Molt bé, doncs sí, al final crec recordar que les primeres eleccions són només en vot d'home. Exacte. Les segones ja s'introdueix aquest vot femení que me'n recordo que guanya a la dreta, de fet. Exacte, el 33. Molt influenciada també perquè és veritat que va passar una miqueta el que deia Kent, en el sentit que moltes dones es van veure forçades a votar el que deia el marit.
Exacte, el que deia el marit, el que deia el cura, que també tenia... Tot i que en aquest moment Espanya ja era un estat una miqueta confessional, l'església tenia molt de poder encara. Llavors el que volia la victòria aquesta precisament era que les dones poguessin escollir qui volien votar de manera conscient. El primer vot femení, les primeres eleccions en vot femení va acabar guanyant els més conservadors, però això després va canviar amb les últimes eleccions a les portes de la Guerra Civil on ja sí que va guanyar el Front Popular. Exacte, sí, sí.
ens anem ja per acabar amb una de les rivalitats més icòniques del segle XX perquè ara no estem parlant de gent que no es conegui no estem parlant de gent que sigui estranya per dir-ho d'alguna manera sinó que estem parlant de dues germanes la Jane Fontaine i la Olivia de Haviland
Home, per començar, em sobte que no tinguin el mateix cognom. Ara t'explico perquè té una miqueta d'amiga. Aquestes dues germanes, tant la gent com l'Olivia, i l'Olivia era la major. O sigui que, teòricament, també era la preferida de la seva mare. Què passa?
L'Olivia va ser la primera en començar en el cinema, va tenir alguns papers, va participar, per exemple, a Lo que el viento se llevo, i la Jean li van dir, estudia, estudia, estudia, perquè no tens cap fusta d'actriu, no pot ser d'actriu, tothom li deia que no podia ser d'actriu, i va dir, no, jo seré d'actriu com tu, i la seva mare li va dir que només podia haver-hi una de Haviland,
a Hollywood. Ostres. Llavors, què va fer la Jim Fontaine? Doncs va adoptar el cognom del seu padrastre, perquè el seu pare no hi era per allà i va dir, vale, doncs soc Jim Fontaine i ja està, vale? Ostres, aquí hi ha una disputa familiar important. Clar.
Diguem-ne que la seva mare potenciava molt aquesta rivalitat entre totes dues. Hi ha versions de les dues que diuen que sí que n'hi havia molt d'amor al principi, però que un incident a una piscina va trencar aquesta relació i més. Però sí que és veritat que n'hi ha moltes altres que diuen que s'emportaven molt malament des del començament perquè eren molt competitives l'una amb l'altra. Quina llàstima també, no, això? Sí.
Aquests enfrontaments entre germans mai són positius. I que la mare es posicionés tant per un fill tampoc era correcte. No, ni molt menys. Tenim el fet que a sobre va ser com una lluita, una carrera, una miqueta... És igual, no?
no desiguals, sinó molt igualada, de fet. Ah, mira, jo em referia més a desigual en oportunitats. Sí, en oportunitats, sí, sí. De fet, tenim que l'Olivia de Haviland va ser la primera que va començar a actuar de manera professional, però va ser la Jim Fontaine la que va guanyar el primer Òscar per la pel·lícula Rebeca del segle XX, dels anys 30, però l'Olivia va guanyar més premis, i n'hi ha una anècdota, de fet, que quan ja estaven les dues ja molt assentades al que era el món del cinema,
És que li van oferir un paper a la Jim Fontaine, d'acord? I declaracions textuals al paper de tonta que el faci ma germana, no jo, d'acord? Què passa? Aquest paper de tonta era a lo que el viento se llevó i la Olivia va guanyar el premi a l'Òscar a millor actriu secundària. Llavors, què tenim això és que a sobre et faig el menyspreu, et faig aquesta faltada, per dir-lo d'alguna manera...
i ja el colofó final de que l'altre es emporta el que al final va ser una una mica una pullita o una manera de fer la gitza a les ses hermanes va convertir en un regal perquè li va donar un paper que va acabar amb l'Òscar sí, li va donar un paper que va acabar amb l'Òscar i coni, que el viento se llevo aquesta famosa frase de adiós pongo por testigo que nunca jamás volveré a pasar hambre exacte
I ja per acabar, si vols, home, hi ha una anècdota, una resposta que va donar precisament la Jean Fontaine per la seva relació amb la seva germana, i és que va respondre, perquè li van preguntar per què es portàvem tan malament, i és, ell és un tigre i jo soc un lleó. La llei de la selva diu que no podem estar juntes.
Tenim anècdotes de que, per exemple, a un hotel, a una gala, havien d'estar cadascuna, com a mínim, 10 pisos de diferència entre una habitació i l'altra, no podien estar al mateix espai dins d'un teatre, una havia d'estar en una punta i l'altra un altre...
Tenien aquesta rivalitat i que no es van acabar de portar bé. Fins i tot van competir, entre cometes, per qui es moria abans. Va morir abans l'Olivia de Haviland i la Jane Fontaine el 2013. Va ser qui es va. Mira, també et dic, aquesta última frase d'ella és un tigre i jo sóc un lleó...
És que potser està fet amb mala bava per allò de la selva, que no poden estar juntes, però també em sembla que és una cosa com també donant valor a l'altre, perquè al final el tigre i la lleó són dos animals amb molt de valor i molt ben considerats, però simplement diu, mira, les dues són molt bones i no podem estar juntes. Exacte, però sí que és veritat que... Almenys no li va dir, jo sóc un lleó i tu ets una mosca.
Clar, però tenim per exemple que un dels seus, de les parelles de la Jim Fontaine li va dir que menys mal que no tenia fusta d'artista, o sigui, d'actriu. Llavors, la Jim Fontaine jo entenc perfectament que estigues picada amb la seva germana, perquè és que tothom li deia que no podia ser artista i que no podia ser actriu, que no podia dedicar-se a la interpretació, però ho va fer i ho va fer molt, molt bé. I al final...
Quan et passen aquestes coses, no?, de gent que no creu en tu o que ràpidament t'associen a una cosa que no pots fer, a vegades tot això et serveix també per fer-te de motor, no?, i és una motivació extra. Exacte, sí, sí. Tenim dos variants, o és una motivació extra o t'enfonsa. O t'enfonsa, sí, sí. Clarament, la gent Fontaine
Es va creixer i va aconseguir fer-se un lloc a Hollywood, sí, sí. Molt bé, no? I, clar, la Jane Fontaine i la Olivia, per tant, les dues van ser guanyadores d'Òscar. Sí, tot i que la Olivia de Haviland sí que és veritat que va guanyar dos Òscars i la Jane Fontaine va guanyar un. Bueno, però sí, com sigui, una família amb molt de talent, eh? Ah, això sí, sí, sí.
Jo crec que potser la seva mare s'ha equivocat de potenciar massa una altra i que havia de donar una miqueta de suport també a la Jim Fontaine, ni que sigui, home, que pogués utilitzar el seu cú. No, no, i tant, home, al cap i a la fi és el que hem dit, que ell...
el millor hagués estat igualtat d'oportunitats per les dues, però bé, també mai sabem si aquesta disparitat d'oportunitats va ocasionar que la gent tingués encara més ganes de fer cinema. De triomfar i de fer cinema, sí. Això, bé, mai ho sabrem, les coses van anar així i això és el que m'ha quedat. I ja està. Tu tens així algun pic d'ara mateix, o històric ara mateix, alguna rivalitat que t'agradi?
A mi m'agrada molt la Dalí i Lorca. Dalí i Lorca. A mi és que em sembla que el Dalí va ser una mica... Sí, o sigui, a mi no m'agrada, però m'agrada que hi ha chisme. Sí, n'hi ha chisme. El chisme es mou, el chisme es mou. Hi ha molt de chisme. A mi em sembla que el Dalí es va portar una miqueta molt malament amb el Lorca i, bueno, doncs...
m'hem recordat ràpid aquesta la cosa no va acabar bé per l'Orca això està clar això està clar abans de marxar tu i jo ens veurem després de les festes el dia 29 vull saber quin és el teu moment preferit de Nadal
Ja que n'hem parlat res de Nadal, anem a parlar ara. A mi m'agrada molt... Bueno, primer de tot, perdona. Ets de Nadal, sí o no? Sí, soc bastant nadalenc. Sí, sí, a casa meva sempre hem celebrat molt el Nadal. I el meu moment preferit et diria que és els sopars. Els dos sopars, el de...
la nit d'abans de Nadal i el de cap d'any perquè és com que s'ajunta tota la família és molt bé estic completament d'acord per mi els millors moments són aquests dinars aquests sopars grans on està tota la família i tots parlem i ens posem al dia per mi jo també estic completament d'acord a més avui estem a 19 queda res queda molt poquet quatre dies així que ja hi ha ganes i clar, ara sí ens toca acomiadar-nos
Ens trobem a acomiadar-nos i ens sentim dintre de 15 dies el dia 29. No, ja el 2026, eh? Ah, clar, és veritat. Ara m'estava fent un lio. Sí, sí, ens sentim el 2026. Si tu i jo ja no ens veiem més, eh? No, què va? Doncs bones festes i bon inici d'any. Escolta, si tant que sí, clar, que vagi molt bé aquesta entrada d'any i que tinguis molt bones festes. Igualment, Jaume, que vagi molt bé. Gràcies per tot. Adéu.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Esclar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, trucar ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112. Generalitat de Catalunya I ara sí, comencem la tertúlia esportiva de cada setmana, com sempre, amb l'Àlex Masdeu.
Bona tarda, Alex. ¿Qué tal? ¿Cómo estás?
Què tal Jaume? Doncs aquí anem, aquí anem. Avui et tenim a través del telèfon, eh? Avui estàs més lluny. Madre mía, estamos buscando un techo por ahí, madre mía. On pares avui que no has pogut venir aquí? Ui, doncs estic ara a Vilanova i la Geltrú, però estem buscant una casa per comprar. Molt bé, molt bé. Molt bé, o sigui que esteu en cerca de pis, eh? Hem de fer una secció de Buscando Piso. Ui, és complicat aquest món. Escoltar los tublos que hemos encontrado.
És difícil trobar pis o què? Eh, home, d'aquí bastant. I a més quan tens pressa. Perquè quan tens pressa per buscar-lo i necessites alguna cosa molt concret, et pot a vegades els nervis. Ui, però jo dormiria en un colxó, a mi me da igual. Escolta, Alex, una pregunta. Sempre ens parles del Vilanova, Vilanova no sé què, Vilanova no sé què. Ara et trobem al Vilanova. Què et vincula tu amb Vilanova i les altres? Hosti, t'he posat tota la meva família.
Bueno, però perquè ho dic pels casos... Jo vaig ser aquest que jo me voy ahí i no hago nada. No, no, però... No, cabrón, tota la meva família, em penses que jo vaig... Vaig agafar un dia i vaig dir, pobles macos de Catalunya. Ui, a mirar este, però me'n vaig aquí a molestar. Bueno, jo ho deia perquè els oients es ubiquessin una mica més, jo ja sé. Els oients? Jo ja ho sé. Sí, la meva família...
Amb molts amics, amb molta història, la veritat, i és un lloc molt guai. I a partir del 2026 ja tindré, bueno, viure allà. I la veritat que és un consell que dono, marxeu de Barcelona, aneu al poble a viure, que s'està més tranquil. Ah, per tant, tu te'n vas a viure a Vilanava? Sí, sí, jo sí, estaré allà. I aquesta decisió per què?
Perquè és millor la vida, jo crec, més accessible a tot, més tranquil, la veritat. Però per tant, viures sol o viures amb la mare o com ho fas? No, bueno, viure... meitat i meitat. O sigui, viure alguns dies sol, alguns dies amb la meva mare. O sigui, perquè la meva mare no estarà sempre. Vale, vale. La meva mare treballa a Barcelona. Però bueno, sí. Vale, vale. I no et fa por? La festa va pagar la mama. I no et fa por a nivell laboral o d'oportunitats?
No, jo treballo a CaixaBank, no em fa por, m'ho dic, ho hauré d'agafar el tren i ja està. Vale, vale, vale. Bueno, ara sí que ja comencem a parlar dels esports, que hem fet una petita entrevista, eh, Àlex, ara? Però anem a parlar dels esports. Ho sento important. Ho ets, ho ets, ho ets pel refugi, ho ets. Àlex, aquesta setmana hem tingut Barça-Bodalajara, no ho comentarem gaire, perquè ja el vam comentar. No, no, no he fet ni vídeo, imagina.
Ara anem a passar a comentar el Villarreal-Barça, l'últim partit de l'any pel FC Barcelona, diumenge 21, em pensava que era dissabte, diumenge 21, a un quart de cinc de la tarda. Què esperes d'aquest partit? Un partit que s'havia de jugar a Miami, que gràcies a Déu ha jugat a Villarreal, al costat de Castelló, i un partit molt difícil pel Barça, sobretot pel Villarreal, que és veritat que a Europa no sé què els ha passat, han fet una mica el Canelo,
però que en Lliga estan molt forts, em sembla que estan segons, si no va xerrat i un equip que segurament li posaràs coses molt complicades al Barça, encara que les estadístiques dictin el contrari, perquè les estadístiques diuen que el Barça és un equip al que al camp del Vall d'Arreal se li dona especialment bé, és clar que no sé si fa més de deu anys que no perd allà, però igualment crec que no, el Barça no s'ha de confiar perquè tindrà davant un equip que juga molt bé a futbol.
No, no, totalment d'acord. I al final crec que el Villarreal està tercer, però amb un partit menys. Bé, amb dos partits menys que el Real Madrid i el Barça. Per tant, sí que tenen aquesta oportunitat de posar-se segons amb una victòria contra el Barça. I sí que és això que tu dius, un partit molt complicat perquè el Villarreal en aquesta temporada en competició domèstica està espectacular.
No sabem molt bé què ha passat amb aquest equip, perquè sobretot amb la seva dualitat amb Europa, que estem veient un altre equip totalment diferent, però aquí, a la competició domèstica de la Lliga, és espectacular el nivell que estan donant. A tu, Àlex, què és el que et fa més por d'aquest Villarreal? A mi el que em fa més por és que és un equip molt imprevisible, perquè, clar, si t'hi fixes a la lligueta de la Champions, a la Villarreal,
Tampoc ha jugat contra equips. No, no, no. És cert que ha jugat amb la Juventus i amb el Manchester City, però després ha jugat, em sembla que amb el Cairat, amb el Pafos, ha jugat amb el Tottenham, amb el Copenhague, vull dir, sigui real, i realment ha ensopegat, saps, amb aquests equips. I després, a la Lliga, és d'excel·lent, no? Aleshores, les dues cares, aleshores haurem d'esperar a veure quin Milan real es troba al Barça.
si el de competició europea o el de Lliga, que són totalment antagònics. Sí, a més el Villarreal ve de males notícies, perquè no sé si ho vas veure, perquè dimecres els va eliminar el Racing de Santander, de la Copa del Rei. Sí, també, també és veritat, va perdre amb el Racing 2 a 1, dos gols a Juan Carlos Arana, exjugador del Villarreal, per cert. I un Villarreal, ostres, molt intermitent, però sí que la Lliga...
Va molt bé, però no sé què ha passat amb les altres competicions, la veritat. A veure si el Barça pot aprofitar aquest mal moment de l'equip gruès i hurgar una mica la llama.
Doncs sí, totalment. Ara ho estava mirant. Fa 6 partits consecutius a competició domèstica que guanyen, eh? O sigui, espectacular. 6 partits guanyant, eh? Sí, sí, 6 partits guanyant i espectacular. I 7 sense perdre, perquè... Quan jugarem al Madrid? Van jugar, van perdre contra el Madrid el 4 del 10, o sigui, el 4 del 10, o sigui, el 4 del 10. Ah, on van jugar? Al Bernabéu. És l'últim partit que han perdut a competició domèstica. Ah, com un manca de 2 a 1, no? 3 a 1, 3 a 1. 3 a 1. Amb doblet de Vignicius
Sí, sí, sí. Va, vale, vale. Doncs sí, un equip que a Lliga és molt regular. I és una mica el que em fa por, que és un equip molt imprevisible que mai saps per on et pot sortir, que té molt bons jugadors. Té Alberto Muleiro, que és un jugador que m'agrada molt, no? També té jugadors com Pepe, vull dir, té molta dinamita a dalt. Té un jugador que es diu Salomon, que és un jugador israelià, que, bueno, excepteu el de la nacionalitat, és molt bon.
Molt bon populista. Té Amic Saude, que és un jugador georgià, que també juga molt bé, em perdonarà. Crec que l'he pronunciat com al cul. M'he cautat, eh? M'he cautat, sí. Però té jugadors molt interessants, aquest Villarreal i que li poden fer molt mal al Barça. Sobretot a Vespais. Sí, sí, també té Ayose, que va ser el Zarra de l'any passat. T'ha ajudat, em sembla? Ayose? Se van trec les creuats, ell, no? T'ha ajudat a ser jugant Gerard Moreno, ara.
No? Em sembla? No ho sé. Jo crec que està lesionat. Ara diria que no, eh? Jo juraria que està lesionat. Bé, ara no ho sé. Ara em fas dubtar. Jo diria que no, però potser sí. Ara ho estic buscant i no veig res, eh? Aquí a... No. No, no, posa que no, eh? Jo crec que està bé. Està apto, està apto. Ah, sí, pot ser. Pot ser, pot ser.
Alex, una pregunta més que et vull fer sobre aquest partit Vilareal-Barça. Bueno, més que preguntes, reflexions. Sí que és veritat que a vegades hem vist al Barça, és el que tu deies, històricament jugar molt bé contra el Vilareal. Sembla que aquests equips que proposen una mica més, que són més divertits de veure, que al final t'intenten proposar una idea de joc similar a la teva, crec que a aquests equips al Barça se li acostumen a donar bé.
Clar, perquè al final normalment els equips que te surten en bloc baix, al Barça se li apasquen. Precisament el Barça, crec que el punt fort que té és el joc interior, amb jugadors com Fermín, Olmo, Rafinha, inclús la niña mal. És a dir, el Barça no és un equip que ha d'estar aquí pels extrems. És un equip que per dintre fa molt mal. També té jugadors com Pedri, no? Aleshores, els equips que s'obren, que d'alguna manera et juguen de tu a tu, al Barça se li donen especialment bé.
Si el Vilarreal decideix sortir en bloc baix a tapar zones interiors, li pot complicar molt el partit al Barça i li pot fer el partit molt llarg. Si el Vilarreal és valent i sols jugar de tu a tu, el Barça no hauria de tenir problemes per guanyar. Però bé, això és futbol i pot passar qualsevol cosa. Normalment els equips creatius que li surten a proposar al Barça són els equips que millor se li donen a Flix. Perquè és quan el Barça troba espais i quan d'alguna manera la ment té...
té temps per córrer i temps per pensar. Sí, sí, doncs a veure, veurem perquè és el que tu dius justament, no? Aquests equips que sobran més, normalment acostumen a ser més fàcil pel Barcelona, veurem quin Villarreal veiem, si opta per seguir la seva idea de joc o, en canvi, és el que tu deies, a veure si renuncien a la seva idea de joc i es tanquen enrere, que sincerament jo no ho crec. No crec que renunciin a la pilota, eh? Jo tampoc, i menys a casa, i menys a casa, eh?
No, jo crec que renunciïn a la pilota, jo crec que faran el partit de sempre, intentar ser molt verticals, però el que faia Marcel Nino no és un entrenador molt amarrateli, com podria ser, per exemple, Bordalàs o...
a Marcelino li agrada proposar i també té jugadors per fer-ho i justament per això jo crec que el Barça s'emportarà aquest partit no sé com veus aquesta porra jo també crec que el Barça se l'emportarà però bueno costarà però crec que ho farem molt bé és un partit important perquè és l'últim partit de l'any recordem-ho i és important acabar l'any amb bones sensacions a més campió d'hivern que sempre és un punt més eh
Sí, sí, però bueno, mai se sap, però sí, jo crec que el Barça treure el partit endavant. Molt bé, molt bé. Sí, sí, home, aquesta victòria suposaria que el Barça es plantés amb 46 punts en acabar l'any, o sigui, seria una bona dinàmica. Tu veus aquest Barça campió de Lliga?
De Lliga, jo crec que sí. Tot dependrà del clàssic de la segona volta, jo crec. Perquè al final sèrie vas a 4 punts. Si ja deixes el Madrid a 7, a mi em costa molt veure el Barça perdent punts. La veritat, jo veig un Barça molt fiable que li ha passat una cosa senana, que li va passar temporada passada, que després de les Palmes i la Garesca, va ser dues punxades, el Barça va començar com un tiro. Jo ets una mica el mateix, eh? Ara el Barça està com un tiro i si contraeix guanyar a Villarreal,
Jo crec que el Barça tindrà bastant fàcil per guanyar a Lliga. Molt bé, doncs sí, sí, totalment d'acord. A més, el Barça-Real Madrid, aquest que comentaves, serà el Camp Nou, serà el 10 de maig, així que encara queda molt. Però sí que és veritat que aquí... El segon clàssic de la temporada sempre és un bon moment per acabar de decantar cap on anirà. Els hem de rematar, els hem de rematar. Sí, sí, sí, totalment, totalment. I el 3 de gener... Escolta, bon partit, eh? Vaig començar l'any, derbi.
Espanyol-Barça, sí. De fet, tinc un vídeo pendent amb un fissionat perico, que és familiar meu. I sí, un partit on jo crec que des de fa molts anys pot ser els derbis més igualats. És veritat que l'Espanyol ve com un tiro, però jo crec que l'Espanyol els equips grans a casa, equips com per exemple el Villarreal o el Betis, se li han atragantat una mica. Jo confio que el Barça farà la feina i s'han portat els tres punts.
Molt bé, sí, això serà el 3 de gener a les 9 de la nit a l'RCD Estàdio allà a Cornellà, aquí a l'aix Llobregat. Serà un partit intens, sobretot perquè veurem la tornada de Joan Garcia al camp de l'Espanyol. No sé com tu veus aquesta tornada, jo crec que serà un partit calent, calent, eh?
Veig molta palabreria, però la gent no farà res, vull dir, amb totes les càmeres que n'hi ha, vull dir... Home, sí, ja ho sé, però bueno... Perquè és que aquí a la mínima que fas algú ja et pillen, vull dir, com a molt jo crec que li insultaran i tal, dubto que hi hagi algú tan tonto que segurament n'hi ha,
No, no, clar, això pot ser, però bueno, el que sí que s'ha de buscar amb càntics segur que alguna cosa li diran al Joan García. Quan juguen a l'Espanyol al Camp del Barça també hi ha càntics, els càntics a mi no em va ser igual. No, no, a mi m'encanten els càntics, però vull dir, aquest any tenim un al·licient més perquè el seu millor jugador s'ha vingut al Barça.
Sí, això sí. Però bé. Àlex, què t'he de comentar? Has vist aquestes paraules de Joan Laporta? Sí, però a mi no em serveix de res. Jo necessito fets. Necessito que el Barça es planti. Perquè al final...
Jaume, escoltes? Sí, sí, t'escolto, t'escolto. Necessito que el Barça es planti. Al final amb paraules no arribes enlloc. Perquè això va ser el sopar de Nadal, no? Davant de tots els jugadors, tot l'estaf, tots els treballadors. Sí, però és paraules buides. Això està molt bé, però tu com a president, tio, si vens el discurs i que t'estan coaccionant, que t'estan faltant el respecte, és defensar la institució. La institució no es defensa amb un discurs.
De fet, s'han fets. Doncs, totalment, sí, sí. Per la gent que no s'ubique gaire, és que Joan Laporta va fer un discurs en aquest sopar de Nadal, del Barça, va fer un discurs, bé, va estar punyant contra el Real Madrid, no? Contra, bueno, contra també... Va ser un contraatac, et diria, això sobre el que va dir Florentino Pérez uns dies enrere. Sí, totalment, però bé...
Això és el joc de sempre, a veure qui la té més llarga, però després això que tenen una de negocis junts, que bueno. Això sí, això sí, això és veritat, això és veritat. Perquè després en la Supercopa avança miquets durant una bona estona. Sí, però bueno. I en una entrevista també va dir Joan Laporta que ara s'ha reconciliat amb Javier Tebas. Això ho vas veure? Sí, però perquè també Laporta, al final el que digui Florentino és igual. Jo crec que a Laporta l'interessa més portar-se bé amb Tebas que amb Florentino, perquè al final...
Vaja, no sé, Florentino és com si em dius el president de l'Eibar, vull dir, no sé el president més, és el que és el president del Madrid, però crec que aquí el que importa crec que és el de la Lliga. No, no, clar, això és segur, això és segur. I bueno, al final aquestes pica-baralles entre Barça-Madrid sempre han estat. I mira, també et dic, això li dona una mica més de xixa. Sí, una mica, però bueno, són una mica passats al Madrid, eh? Bueno, ells mai fan res, sempre és el Barça el que...
acabaria i amb el Nil mai passa res. Sí, home, tot el tema del Negreira és una mica cancino, que al final acusis que el Barça va robar quan el Barça era molt dominant en aquells anys, però bueno, és el que hi ha. Sí. I sempre quan parlen del Negreira m'agrada a mi recordar el partit de...
L'últim partit de Lliga de no sé quin any era que va guanyar l'Atlètic de Madrid, que va ser un rebó espectacular a casa nostra, que el Barça va perdre... Quin partit? El partit que aquell controla l'Atlètico de Madrid, que el Barça perd la Lliga al Camp Nou. Sí, em vol de Messi...
Sí, sí, aquell partit... Bueno, jo no sé si es farà de joc, però aquell partit va ser d'emtes que l'esbitratxa. Doncs sí, doncs sí, totalment. I no sé, Àlex... Ah, sí, hem de comentar una última cosa. Hem de parlar de Pedri, que Pedri està... És dubte, eh?, per aquest partit contra el Villarreal. Sí, té monesties, però bueno, que sigui això, la veritat, que sigui això i que no arribi a més, perquè Pedri és un jugador importantíssim pel Barça.
Però bé, que descansi i jo confio en que el Barça traurà un competitiu a Vilas Real. Sí, sí, sí. No, no, Pedri ha de descansar, es veu que té una sobrecàrrega al Soli, per tant, que es cuidi, perquè al final, Pedri potser és el jugador més important que té el Barça, no? Home, sí, sí, amb diferència, la veritat. Doncs molt bé, molt bé. Doncs, Àlex, no sé si et vens per comentar alguna cosa més. No, jo crec que ho hem comentat tot una mica. Sí, sí. Aquest cop de setmana a Vilanova, què? L'escala, demanem cap a l'escala...
A intentar guanyar, a intentar guanyar i a veure si podem entrar a playoff. Aniràs fins allà dalt o no? Vaig fins allà dalt, sí, sí. Aniràs fins l'escala? Vaig fins l'escala amb el francès, anem en cotxe, a veure el Villanova i a veure si guanyem. Molt bé, mira, això sí que m'ha sorprès ara, eh, tio. Sí. Doncs escolta, que vagi molt bé aquest viatge cap a l'escala, aprofiteu i, no ho sé, disfruteu del poble, que també és mal. Vale, moltes gràcies, Jaume. I que vagi molt bé el fin d'Àlex. Gràcies, adéu.
I fem una petita pausa per publicitat.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
I ara fem una altra petita pausa musical Us deixo amb una cançó que és espectacular Que és Donde quiero estar De Quevedo Va, escoltem-la
Crecimos donde el mar está a la altura de las nubes. Donde tus hermanos te traicionan cuando subes. Ahora los liales solo me ven por YouTube. Estoy labrándome el futuro que en el pasado nunca tuve.
de ver soldado tras anunciar cada show. Pero tengo más depresión al terminar cada show. Y este fin de semana, viejo mami, tengo otro show. Y me volveré a jurar que no daré otro show. Estoy donde quería estar, no donde quiero estar. En mi casa todavía se ve apenas el mar. Tú títeres de las multinacionales, yo de mi mente. La vista fía al frente pensando en papá y mamá y busca aprobación barata en un mundo que es falso.
La fama dura dos días y ella se cuela. No da tiempo de comer más en casa de la abuela. Habrá lecciones donde lo que deje hasta tuela. Así que si no estás del día, una chúpamela.
No se me olviden mis raíces, yeah.
El tiempo es oro, pero el dinero no lo es. El 2001 sabe, papi, este es donde estés. Cuida, no te dejes y sé que desde algún lado no peyes. Las cosas cara, el polen de los niños rubios. Las noches son más frías y no porque hay un diluvio. El niño que empezó a rapear en el parque ya murió. Pero el ego nunca le subió. El mismo círculo, la misma gente.
Que los míos saben que a veces estoy ausente Saben que solo que hay un camino diferente Mi futuro no estaba ni en una oficina ni trapichando en la esquina Estaba en una cabina escupiendo mi mierda en rimas Y rompiendo mil tarimas de viaje por Argentina Pero echando de menos mi isla y su calima, yeah Dándole gracias a Dios
Enseña que tú sí que eres dueño del que pasará Del que pasará Eres dueño del que pasará Del que pasará Crecimos donde el mar está a la altura de las nubes
I ara que ens queden 5 minuts de programa, per tancar el programa, vull parlar de Quevedo, d'aquest artista que querem d'escoltar i que, si sou habituals aquí al refugi, sabeu que m'agrada molt i que l'escolto contínuament i que també us el comparteixo bastant amb vosaltres. Així que va, anem a parlar i anem a descobrir una mica més de Quevedo.
Avui parlem d'un dels noms més potents i reconeguts de la música urbana actual. Un artista que en molt poc temps ha passat de ser una veu emergent a convertir-se en un fenomen global, amb milions d'oients arreu del món. Pedro Luis Domínguez Quevedo va néixer a Madrid l'any 2001, però va créixer a les Illes Canàries, sent un gran referent d'aquestes illes. També va ser molt referent, evidentment, de la seva illa, va ser de Gran Canària.
Un element clau per entendre la seva identitat artística, aquest amor, aquesta passió per les Canàries. Aquest element canari no només forma part del seu accent i de la seva manera d'expressar-se, sinó també del caràcter de la seva música, que combina proximitat, carrer i una sensibilitat molt personal. Des de ben jove va començar a interessar-se pel freestyle i la música així més urbana, participant en batalles de galls i convertint les seves primeres cançons a internet.
Els seus inicis van ser progressius però molt constants. A poc a poc el seu nom va començar a circular dins de l'escena urbana gràcies a col·laboracions amb altres artistes emergents i a un estil que destacava per la seva veu greu, el seu flow tranquil però molt contundent i unes lletres que sempre han connectat amb la generació més jove.
El gran punt d'inflexió va arribar quan una de les seves col·laboracions es va convertir en un èxit mundial. El ja famós Ja Callo la Noche, situant-lo al capdamunt de lleiistes internacionals i donant-li una projecció que pocs artistes aconsegueixen tan ràpidament. A partir d'aquí, la seva carrera va fer un sal excepcional. L'any 2023 va publicar el seu primer àrbum d'estudi.
Un treball que va confirmar que no es tractava d'un èxit puntual, sinó d'un projecte sòlid. El disc va debutar directament al número 1, amb vendes, amb cançons que es van convertir en himnes generacionals. En aquest treball l'artista mostrava diverses cares, temes d'eufòria i festa, però també cançons més introspectives, on parlava de la fama, la pressió, les relacions personals...
i al pas del temps. La seva discografia es caracteritza per una combinació molt efectiva de reggaeton, pop urbà i tocs melòdics, com sempre amb una producció cuidada i un estil molt reconeixible. A més, dels seus àlbums ha acumulat una llarga llista de singles d'èxit i col·laboracions amb algun dels noms més importants de la música urbana a nivell estatal i també internacional.
Pel que fa als assoliments, els números parlen per si sols, milions de reproduccions a les plataformes digitals, cançons que han liderat rànquings globals, discos de platí i una presència constant en els principals festivals i escenaris del país. Ha estat reconegut amb diversos premis i nominacions, consolidant-se com una de les veus més influents de la seva generació. Més enllà de xifres, però, el que defineix Akevedo és la seva capacitat de connectar amb el públic,
les seves cançons parlant d'experiències compartides, de somnis, d'excessos, però també de dubtes i fragilitats. El que està barrejat d'èxit i vulnerabilitat és probablement una de les claus del seu impacte. Així que, bueno, gràcies per tot que ve, per la teva música i per, bueno, per alegrar-nos una mica més els dies.
I avui sí, mira, avui ens en acomiadem amb Quevedo, ens acomiadem amb Quevedo, perquè ja que hem estat parlant d'ell, i ens acomiadem, deixem per aquí el programa del divendres, deixem per aquí la setmana, i ens retrobem la setmana vinent, com sempre, amb més refugi, amb més ràdio, aquí, al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. Gràcies per tot, gràcies per seguir aquí, i ens seguim sentint la setmana vinent. Gràcies per tot, adeu.
Mami, ahora tenemos de to'
Tot seguit, les notícies de Sant Jordi.