L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per al públic no associat. I en política, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, l'alcalde de Sant Jus, Joan Basaganyes, ha qualificat l'aprovació definitiva dels pressupostos pel 2026 com el punt més destacat del darrer ple municipal, celebrat el 27 de novembre. Segons Basaganyes, aquests comptes són un indicador d'estabilitat i de feina ben feta.
L'alcalde ha detallat els tres eixos principals del pressupost, que són finalitzar les grans inversions del mandat, com la pista poliesportiva de Maslluí i el teatre de la Taneu, reforçar el manteniment d'equipaments municipals i de l'espai públic i aprofundir en les millores d'atenció a la ciutadania amb una partida de dos milions d'euros destinada a ajudes directes com el servei d'atenció domiciliària, la teleassistència, ajuts per a extraescolars o l'accés a l'habitatge.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Radio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als bitlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, amb Jaume Lías. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 8 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lías i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dimecres, ja estem a la meitat de la setmana i ja estem a punt d'arribar en aquesta setmana, aquesta setmana de Nadal, que sé que molts de vosaltres ja teniu ganes de celebrar amb tota la família, amb aquests dinars, amb aquests sopars tan i tan especials. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi del Jordi Clavero, descobrint el celler Albet Inoia del Penedès. Seguidament, l'anàlisi del Guadalajara-Barça amb el Daniel Aragón i posarem fi amb la pantalla gran, també amb el Daniel Aragón. Ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
Santos Cerdan, exsecretari d'organització del PSOE, ha declarat aquest matí al Senat per la comissió que investiga el cas Coldo i ha defensat la seva innocència, presentant-se com una víctima d'una persecució política.
...que se está persiguiendo a un diputado de forma directa... ...con restricción de derechos fundamentales... ...sin justificación concreta alguna... ...la forma de perseguir es la propia de la Inquisición... ...nadie está buscando la verdad señoría... ...ni aquí ni en el Congreso... ...al contrario, ustedes han construido un relato... ...que se repite y se repite... ...aunque uno ya está acostumbrado a escucharlo... ...como que soy socio de la empresa Servinávar... ...algo que es absolutamente falso".
Tot i acollir-se al seu dret a no declarar sobre els fets pels quals està investigat, sí que ha volgut parlar del context polític. Serdan ha denunciat que la investigació no parteix de proves sòlides, sinó d'hipòtesis policials, diu, i d'uns àudios que considera falsos i manipulats. Ha negat ser soci de l'empresa Servi Navar i ha acusat l'anomenat estat profund d'orquestrar proves sospitoses contra ell.
De fet, hi ha proves incriminatòries que apunten directament que sí que era soci d'aquesta empresa, per tant, un relat una mica contradictori amb totes les proves. També ha assegurat que tot va canviar després de negociar l'amnistia amb Junts i de la foto amb Carles Puigdemont, que ha marcat diu un abans i un després en la seva situació judicial.
Els Mossos d'Esquadra han desallotjat aquest dimecres l'antic Institut B9 al barri de Sant Roc, on malvivien unes 400 persones a Patalona. És un dels desallotjaments més grans que s'han fet mai a Catalunya. L'operatiu ha començat a les 8 del matí.
tal com havia ordenat la jutgessa, amb un ampli d'explicament policial i la presència de serveis socials i del SEM per atendre els afectats. Abans de l'arribada dels agents, algunes persones han abandonat l'edifici voluntàriament, carregant les seves pertinences per por de ser derivades a un centre d'internament d'estrangers.
Durant el desallotjament s'han viscut moments d'alta tensió a l'entrada de l'edifici amb llançaments d'objectes quan els Mossos han desallotjat grups de suport, entre ells el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya. Entitats socials denuncien que no s'ha ofert cap alternativa d'habitatge a les persones desallotjades, tot i que Badalona compta amb centenars de pisos buits. L'alcalde Xavier García Albiol ha reiterat que l'edifici s'enderrocarà per construir una nova comissaria.
La marca juvenil a fi a Vox i directament relacionada amb el partit ultra, La Revuelta, hauria recaptat centenars de milers d'euros per als damnificats de la dana que no haurien arribat mai als seus destinataris, segons una denúncia del mateix partit ultra de Vox. Uns àudios filtrats apunten que la cúpula de Vox coneixia possibles irregularitats comptables
i hauria dissenyat una estratègia per prendre el control de l'organització juvenil i evitar que el cas esquitxés el partit. En una conversa, un dirigent de Vox admet la necessitat d'anticipar-se abans que apareguin titulars que vinculin el partit amb aquest escàndol. La denúncia la va presentar Arturo Villarroia, expresident de la Revolta i assessor de Vox a Brussel·les. Després de dimitir, per no rebre l'informada comptes de l'associació,
El cas ara ja és a la justícia. Revolta per la seva part nega qualsevol desviament de fons i acusa Vox d'inventar acusacions per intentar controlar l'organització juvenil. El líder del partit, Santiago Abascal, ha defensat que Vox és un partit net i ha acusat el PP i el PSOE d'impulsar la polèmica.
Vespreig ha estat seleccionat com el neologisme de l'any 2025. El terme defineix l'activitat social de sortir al vespre amb amics per prendre alguna cosa, compartir tapes o conversar. És a dir, el que en castellà coneixem com el tardeo.
La paraula ha guanyat amb el 25,6% dels vots en la dotzena edició de la votació popular organitzada per la Universitat Pompeu Fabra amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans, el TEMCAT i 3CAT. En segona posició ha quedat IA i en tercera Neurodivergent.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat el bloqueig total i complet dels petrolets sancionats que entrin o surtin de Venezuela en una nova escalada de la pressió contra el govern de Nicolás Maduro. Trump ha afirmat que el desplegament militar nord-americà al Carib continuarà fins que el xavisme retorni als Estats Units, el petroli, les terres i altres actius robats. Així ho defensa Donald Trump.
Washington acusa el règim de Maduro d'utilitzar el petroli per finançar el narcotràfic, el terrorisme, el tràfic de persones i altres delictes. Caracas ha respost amb contundència denunciant l'anunci com una amenaça temerària i molt greu,
acusant a Donald Trump de voler apropiar-se de les riqueses del país mitjançant un bloqueig naval que consideren il·legal. La mesura arriba després que els Estats Units interceptessin un patroler amb cru vana solar al Carib i imposessin noves sancions a vaixells i empreses navilières. Segons analistes, l'objectiu és asfixiar les principals vies de finançament del règim, especialment les exportacions de petroli cap a la Xina.
I és que la població vena solana viu aquests dies entre la resignació i l'escepticisme davant de la possible escalada militar dels Estats Units. Tot i que la majoria de la població vol un canvi polític després de dècades de xavisme, més de la meitat rebutja una intervenció militar nord-americana. Ara les informacions de Sant Just, anem als titulars municipals.
El ple de desembre oficialitza l'entrada d'un nou regidor i revisa la taxa de residus. La sessió també actualitzarà l'inventari de béns municipals i donarà suport a la declaració pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Monogràfic d'estilisme i vestuari al Casal de Joves el dissabte 20 de desembre. La formació, adreçada per joves de 12 a 40 anys, oferirà eines creatives per entendre el vestuari com a recurs expressiu en les arts escèniques.
Pavarotti, nova conferència de l'Auge amb el divulgador musical Pol Avinyó. L'especialista aprofundirà en la figura del tenor en una sessió el 18 de desembre a l'Auditori de la Residència La Mallola. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
El FC Barcelona ja és als vuitens de la Copa del Rei, però va haver de suar de valent davant del Guadalajara. Els blaugranes es van imposar per 0-2 a l'equip de primera federació en un partit molt més igualat del previst. Hansi Flick va apostar per un 11 de garanties amb Ter Stegen, que tornava.
A la porteria, la Minyamal, Eric Garcia i De Jong. I va haver de recórrer també a Pedric, Cundé o Valde a la segona part. El Guadalajara va resistir fins al minut 76, però Christensen de cap va obrir el marcador. Ja el temps afegit, Rashford va sentenciar després d'una gran acció individual a passe de la Minyamal. Un triomf treballat que confirma el Barça als vuitens de final.
I avui és el torn del Reial Madrid i de l'Atlètic de Madrid a la Copa del Rei. Els blancs debuten a la competició visitant el Talavera en una eliminatòria a partit únic on els de Xavi Alonso buscaran evitar sorpreses. Per la seva banda, l'Atlètic de Madrid s'enfronta a l'Atlètic Baleares, també fora de casa. L'equip del Xolo Simeone arriba amb l'objectiu de continuar avançant en una competició que sempre exigeix màxima concentració.
A Itana, bon matí, Jozmán Dembélé han estat escollits millors jugadors per el 2025 als premis de vest de la FIFA. Tots dos ja havien guanyat el valor d'or i en el cas d'Itana és el tercer de vest consecutiu, una fita històrica. La jugadora del Barça ha tornat a liderar el futbol femení després d'una temporada brillant
Amb el club i amb la selecció, el tècnic del conjunt parisenc, Luis Enrique, ha estat reconegut com a millor entrenador masculí, mentre que Serena Bigman, la seleccionadora anglesa, ha guanyat el guardó femení. En l'11 de l'any, destacen Pedri i la Minyamal, amb la gran excèmptia de Rafinha. El brasiler es torna a quedar fora d'aquest distintiu. En el femení, una clara majoria de jugadores espanyoles i sis culers.
I una notícia que hem sapigut aquest migdia i és que Carlos Alcaraz ha trencat amb el seu entrenador Juan Carlos Ferrero. Diu al seu post a Instagram que és una trencada amistosa però que és el moment de separar camins. I ara presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó preciosa i que des que la vaig escoltar fa més o menys un any se m'ha quedat fixada en les meves llistes de reproducció. I de fet no sóc l'únic perquè aquest tema va ser molt viral a les xarxes socials. És una cançó íntima i molt emocional que parla del desarrelament, de la nostàlgia i del vincle profund amb el nostre lloc d'origen. La lletra ens situa en l'espera del retorn, en el compte enrere personal de qui se sent fora de lloc, lluny de casa.
L'artista construeix un relat carregat de tendresa i de melancolia, on la idea de casa va molt més enllà d'un espai físic. El text contraposa dues realitats. D'una banda, la ciutat gran, plena de gent i de formigó, que no desperta cap emoció ni sentiment de pertinença. De l'altra, el lloc d'origen associat al mar, a la calma i a la identitat pròpia, i que malgrat tots els esforços, i per molt que ho intentem, mai arribarem a sentir-nos part d'aquell entorn urbà.
Sobre això hi ha una alliberació profunda en saber que la possibilitat de tornar a casa alleuja aquest dolor de la distància. I la realitat és que aquesta situació és molt més comuna de la que ens pensem. Molta gent deixa casa seva en busca d'un futur millor o simplement per necessitat.
Pel que fa aquí, ja darrere d'aquesta peça, parlem d'un projecte musical que destaca per la sensibilitat i l'honestedat emocional, amb una manera de cantar molt propera i sense artificis. Aposta per explicar experiències personals que connecten fàcilment amb qui escolta. Com sempre, us deixo tres pistes per qui intenteu endevinar la cançó. Aquesta cançó va sortir al març del 2025.
Atenció, la cançó és en portuguès. I aquesta pista esclau va participar en l'edició anterior d'Eurovisió. Què? Com ho tenim això? Jo crec que els fans d'Eurovisió ja sabeu de què estic parlant. Així que va, que soni deslocado de napa. Compto uns dies per a mi.
Bona nit.
Que eu estou a chegar a casa Que eu estou a chegar a casa Que eu estou a chegar a casa Por mais que possa parecer Eu nunca vou pertencer àquela cidade Um mar de gente
Em regressar.
A minha casa, ilha, paz, madeira. Se eu te explicar palavra a palavra. Nunca vais entender a dor que me cala. A solidão que assombra a hora da partida. Carrego o sossego de poder voltar. Meia hora a janela que eu estou a chegar.
Per més que pugui apareixer-me, eu nunca vou pertencer àquela cidade.
Doncs una cançó preciosa d'aquest sentiment de voler tornar a casa i de no sentir-te a casa, a una ciutat on has anat d'anar per buscar feina, per buscar un treball, per buscar un futur millor. Però bé, ara sí ens toca passar a l'efemèride del dia.
Gràcies.
Avui, 17 de desembre, recordem una efemèride molt especial. I és que un dia com avui, l'any 1988... 89, perdoneu, se matia per primera vegada... Els Simpsons. Els Simpsons, que molts cops han fet riure. I és una sèrie d'animació que, sense saber-ho, acabaria formant part de la vida de milions de persones darrer del món.
Una sèrie que no només ha resistit el pas del temps, sinó que s'ha convertit en un fenomen cultural global. Els Simpsons ens han acompanyat durant dècades, presents a les tardes després de l'escola, els sopars improvisats, els caps de setmana mandrosos o els moments compartits amb amics i família.
Molts els vam començar a mirar de petits sense pensar-hi gaire i simplement com una font d'entreteniment i de rialles. Però amb els anys i amb una mirada més adulta hem descobert que darrere de l'humor, aparentment senzill, s'hi amagava una feina molt ben feta, curosa i molt intel·ligent. La seva longevitat no és casual, és el resultat d'un treball constant d'una capacitat extraordinària per reinventar-se i de mantenir una identitat pròpia.
La sèrie ha sabut crear un univers reconeixible amb personatges imperfectes, humans i contradictoris, que ens fan riure, però també ens fan pensar. Però més enllà de l'entreteniment, els Simpsons han estat també una eina poderosa de crítica social i política.
Tot i que de petits potser no ho captaven, la sèrie ha ofert sempre una mirada punyent sobre la societat nord-americana. A través de l'exageració i la caricatura han sabut retratar les desigualtats socials, el racisme, el classisme, el consumisme desmesurat i les contradiccions del somni americà. Ho ha fet amb humor i ironia, però també amb una lucidesa que avui fa encara més evident.
Així que aquest 17 de desembre no només celebrem l'aniversari del Simpsons, sinó que també el valor d'una sèrie que ha sabut entretenir, emocionar i fer reflexionar. Una obra que ens ha fet créixer, que ens ha acompanyat i que ha deixat una empremta profunda en la cultura popular a nivell mundial.
I ara fem una petita pausa de publicitat i a dos quarts de sis arrenquem les seccions, arrenquem amb el món del vi. Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla.
Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar, ostres, jo aquest el conec. De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just, us hi esperem.
I ara sí, toquen dos quarts de sis i ara toca El món del vi amb el Jordi Clavero.
Doncs bona tarda i benvinguts de nou a un nou episodi del nostre programa dedicat al fascinant món del vi. Avui ens anem a descobrir un dels cellers més emblemàtics de la D.O. Penedès. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, com esteu? Doncs molt bé, molt bé. Amb ganes, amb ganes de conèixer més del món del vi i avui ho he de dir, ho he de dir en un dels grans programes d'aquesta secció perquè explica'ns una mica de què parlarem. Acabarem l'any a lo gran, no?
perquè vam anar al Bet i Noia la setmana passada, el dilluns, i al Bet i Noia es troba a Sant Pau de l'Urdal, per ubicar-vos, una muntanya que està a sobre de Sant Saturní de Noia, en la qual, a part d'haver-hi vinya, hi ha oliveres, els préssecs de vinya de l'Urdal, que molts els trobareu a l'Atmaller,
i es podria dir que és un indret que viu molt del sector primari, no sé si et va donar aquesta santa sensació, tu també. Sí, sí, sí, al final, quan anàvem en capellà, no? Sí. Tot eren vinyes, conreus, pressequers, bueno, presseguers, no sé com es diu a l'arbre. És que com que no, no, bueno, presseguers sí, crec que ho dius bé, però com que no els vas veure florits, saps? Clar, no eren florits, però bueno, es va veure, l'arbre es va veure. I res, em va agradar molt, eh? És una zona que és molt maca de Catalunya, però que no havia estat gaire, i em va agradar molt.
Sí, és poc coneguda, no es coneix massa i és un punt nou verd que tenim al costat de Barcelona. Sí, molt a prop, molt a prop. Però va, comencem i expliquem una mica què és això d'Albert i Noia, explica'ns una mica com comença aquesta història.
Mira, la història és bastant curiosa. Comença l'any 1903, quan Joan Albert Rubirosa arriba al Penedès per treballar com a masover per a uns burguesos de Barcelona que tenien com a segona residència la finca de Can Vendrell de la Codina a Sant Pau d'Urdal.
i allà hi havia vinyes i algú els hi havia a portar. Ells no els volien tacar les mans, saps? Els burguesos no volien tacar-se les mans. No volien fer treballs durs i per això existia la figura del Massuber, que és aquella persona que el propietari, com serien els burguesos de Barcelona, li encarrega a treballar a la finca, en canvi d'un lloc on viure, que no és en la Casa Sant Lloiral, sinó és una casa que tenen a part, que no està malament tampoc, però no és com la casa principal,
I un tant per cent de l'acollita. O sigui que al final el tant per cent de l'acollita que et vaig comentar sí que era cert. Josep Maria Albet va veure... Bueno, ja ens hem adelantat unes quantes generacions i passem a Josep Maria Albet, que va veure l'oportunitat de fer un pas endavant. Cuidado aquí. I quan els propietaris es van morir i cap dels descendants es volia fer càrrec, com que tenim una residència...
per l'Urdal no era massa top i estaven tots discutits i deien, buf, no... Massa feina, no? No, massa ruïna, l'havien també de reformar. Doncs ell es va decidir a comprar-la i reformar-la, ja que la casa principal estava en molt mal estat i s'havia de reformar. Molt bé. Per tant, el que podria ser el fill del masover va acabar comprant la casa. Sí, va acabar sent el propietari al final de la finca, de la casa...
I de tot, a part de donar aquest pas endavant, a la beca dels 70 va ser el primer celler en tota Catalunya en apostar per l'agricultura ecològica, quan se'ls veia com uns hippies i uns bojos, no com ara, que avui en dia és el més normal del món. Aquest home era un avançat a l'època, i de jove es va fer vegetarià perquè li enviaven a matar el bestià
i li feia molta cosa i es negava a matar el bastià. I per això sempre ha tingut, diguéssim, una filosofia una mica avançada a l'època, no? O sigui, era el raro del poble, però realment era el que estava més avançat. Doncs totalment. Al final Josep Maria Albet, fundador d'Albet i Noia, és un pioner. Sí, és un pioner en moltes coses, en no fer ús de químics i en respectar la naturalesa, que al final aquí s'han sumat molt al carro tots, també la mateixa D.O., que em sembla molt bé.
Però aquí parlem de pioners. Totalment. I nosaltres vam poder anar, vam fer una visita guiada amb la sommelier, la Núria. Sí, la Núria. La Núria, no em sortia ara el nom, eh? Amb la Núria, la sommelier del Beti Noia, una persona encantadora que va ser molt atenta i ens va explicar molts detalls, eh?
Sí, vam trepitjar la vinya, vam veure el celler, que va ser molt xulo, perquè ens va explicar conceptes com alguns d'ells que l'haurien de tenir en classe, si ens vau escoltar la d'anterior o passada, que ells diuen el vi, el vi escumós, li diuen així, o sigui, no li diuen cava, que li diuen vi escumós perquè estan fora de Deo Cava, i és degut a que dins de la Deo Penedès trobem la Deo Clàssic Penedès, que elabora uns vins escumosos de molta bona qualitat,
amb una reserva mínima de 15 mesos, i que treballen ecològic igual que la Deo Penedès. I aquest any ha sigut el primer any que s'ha fet ja el canvi del 100% ecològic a la Deo Penedès. La primera Deo d'Espanya, no?, en ser completament ecològica. Exactament. Que això també, doncs mira, a partir d'un petit celler, com el Betinoya, sent ecològic, al final tota la Deo acaba tancant chance. Jo crec que hi ha una influència allà. Sí, sí, 100%, 100%.
A més, em va agradar molt perquè la Núria ens va cuidar molt, ens va explicar moltes coses, no direm secretes, no, però coses així més del món, del mundillo, no, més, bueno, com ho podríem dir, no ho sé... Que no les podries potser dir tant en públic, saps? Exacte, sí, sí. Ens va explicar moltes coses i la veritat que estem molt agraïts. Li vam poder fer una entrevista. Sí. Així que anem a escoltar aquesta entrevista amb la Núria. Som-hi.
Bueno, espera't, que ha saltat la música, Jordi. Sí. Ara sortirà la... Ara, ara. Jo tenim l'entrevista. Perfecte. El celler... Doncs ara estem amb la Núria del celler Elbet i Noia. Comencem al principi. D'on ve aquest nom, Elbet i Noia? Ok.
El Bet Inoia són els cognoms del propietari, que és Josep Maria Albet Inoia, perquè això és una empresa que vam fundar als anys 80 justament amb el Josep Maria, el seu germà i la seva mare. Llavors és com una empresa realment 100% familiar. I en quin moment neix aquesta empresa i el per què? Per què s'endinsen en aquest món del vi?
Elbet Inoia, com a empresa, neix als anys 80, però el que és important aquí és que el Josep Maria Elbet comença a elaborar els primers vins ecològics l'any 78 i comença a elaborar vins ecològics perquè rep una petició d'una empresa danesa que volia exportar vins ecològics a Dinamarca
I aquí, en aquell moment, aquí a Catalunya no hi havia ningú que fes vins ecològics, sinó més aviat tot el contrari, en aquell moment els pagesos estaven encantats amb la química, però el Josep Maria Albet, com era una persona que era vegetariana, era molt activista, tenia un plumb hippie,
Vam pensar que potser ell seria la persona ideal per fer aquest projecte i des de l'any 78 fins avui en dia elaborem 100% vins ecològics i estem molt contents perquè a més a més no només això sinó que ara la dominació d'Origen Penedès s'ha convertit en 100% ecològica. Sí, realment hem parlat molt del Josep Maria, del fundador d'Albet i Noia. És un pioner, no?, al cap i a la fi? És un pioner i és un visionari, crec, també.
Per tu, quin és el vi més especial del Betinoia? De vins especials del Betinoia n'hi ha molts. Poden ser especials per la seva varietat, com per exemple el xarelu. Fem quatre vins elaborats 100% amb xarelu, són quatre vins totalment diferents un amb l'altre.
Però per mi el xarelo és una veritat molt especial perquè és una cosa molt nostra d'aquesta terra, del Penedès, però també molt especial d'aquí, d'aquesta casa del Betinhoia. I crec que qualsevol xarelo del Betinhoia serà sempre un bon vi.
i després també tenim la nostra vessant més visionària que deia abans, més vins experimentals, vins de varietats recuperades, vins de varietats resistents, seria una mica les dues facetes, la faceta més autòctona i més de la terra, que serien aquests xarel·lus, i després els vins més moderns i més experimentals posant ja una mirada al futur.
Com us esteu adaptant al canvi climàtic? Al canvi climàtic ens hi adaptem a marxes forçades, com aquell qui diu. Hem tingut uns anys de molta sequera o de molta pluja. És a dir, el que ens trobem és que estem en els extrems. És a dir, costa una mica trobar l'equilibri.
i nosaltres al Betinoi en concret tenim un projecte que és de recuperació, ai perdó, de creació de varietats resistents que ens permetrà per una banda poder treballar més bé amb la sequera i per altra banda en anys de pluja poder controlar molt més el tema dels fongs, del miliu i l'oïdi que són una mica les malalties que a més ens fan la punyeta aquí al Penedè sobretot.
I des que el 29 ja comença amb aquests vins ecològics fins ara que s'ha aconseguit que la Deopenedès tota sigui ecològica, com ha estat aquest procés i com el sector del vi s'ha anat adaptant?
Bé, ha sigut un procés... Jo crec que ha sigut un procés molt lògic. És a dir, en el moment que es demostra que és possible fer vins sense cap tipus de pesticida ni herbicida, que es demostra que es poden fer vins d'altíssima qualitat, jo crec que no hi havia marxa enrere, diguéssim. És com la lògica de...
de l'evolució. Jo crec que ara a cap pagès del Penedès li podria tornar a fer vinya amb producte químic. Sí que és veritat que aquí al Penedès tenim les condicions idònies que ens permeten fer aquest tipus de viticultura que potser si tan vas a Galicia o al País Basc és més difícil. Aquí al Penedès jo crec que és el camí lògic que havia de seguir l'agricultura.
El sector del vi ha anat canviant molt, també el gust del consumidor. Com heu notat aquesta diferència? Això sí que ho estem notant molt. Per exemple, estem veient que la gent cada vegada els vins negres els costa més, sobretot els vins negres, aquests pesats, tànics, cada vegada costa més.
i en canvi la gent busca coses més fresques, busca vins blancs, busca bombolles, els escomosos estan agradant moltíssim perquè són fàcils de beure, no tenen tant d'alcohol i crec que una mica la tendència del mercat va per aquí. I per acabar, en quin vi ens hem de fixar del Bet i Noia en aquestes festes o en aquests dies que ve més consum de vi, on hem d'anar?
Jo aniria a les bombolles. Jo crec que és un tòpic, no m'agrada perquè a més a més jo soc de Sansadornir, soc una persona que bec bombolles tot l'any, però jo crec que no hi ha Nadal sense bombolles. Doncs moltes gràcies, Núria. A vosaltres. Doncs una revista espectacular amb la Núria. Amb quins punts claus et quedes tu, Jordi?
En què no hi ha Nadal sense boides. Ah, mira, mira, això és el titular, eh? Aquest és el titular, eh? Sí, estamos, així. I també que al consumidor cada cop li costa aquests negres en cos, és una cosa que intentem sempre mencionar, que està canviant els gustos del consumidor.
I una cosa més, el xarello, la importància que té per ells el xarello en termes generals a les seves finques i al panadès, i com l'elaboren, perquè també hi ha algunes varietats que destacen més per altres. I alguna cosa més que comentaré és això que tenen les vinyes aquestes experimentals,
per fer varietats resistents per no haver de tractar, perquè té un sentit. Hi ha gent que està en contra d'això perquè diuen que són mutuacions genètiques, saps? Sí, sí, sí. I a mi també una cosa que m'ha agradat molt d'aquesta entrevista i de tota la xerrada que vam tindre amb la Núria,
és la recuperació de varietats autòctones. A mi això em sembla espectacular, eh? Sí, sí, sí. No ho sé, a mi em sembla brutal perquè ens va explicar que el seu fundador, el Josep Maria, va anar al bosc a buscavinyes. Sí, sí, sí. A buscavinyes salvatges i així han arribat a recuperar unes quantes, dues bastant més sonades, que és la balat i l'altra, teniu un nom així una mica...
Maria Antoni o alguna cosa així Maria Carrion Maria Carrion exacte i doncs això també em va semblar espectacular en definitiva un celler recomanadíssim per tothom i el que haurem de tornar no Jordi? sí haurem de tornar perquè ens ho hem passat molt bé
Totalment. I mentre fèiem aquesta visita amb la Núria, també ens van donar a tastar diversos vins i ara m'agradaria començar ja a parlar dels seus vins. Sí, vam provar de tots colors i sort que no ens ho vam veure tot perquè haguéssim acabat doblats i potser no haguéssim tornat a casa. Vam començar amb un pi blanc que ens vam prendre al costat de les vinyes en un lloc on es fa la recerca per buscar aquestes varietats resistents, com ha dit abans la Núria, que són les piwis.
I aquest lloc era ideal per fer un pícnic, no? Perquè teníem les taules i estava molt bé. Sí, sí. I teníem molt bones vistes, sobretot destaco les vistes, teníem les vistes a unes univeres que feien un rellotge de sol. I el primer vi que ens van servir es diu La Volada.
Era un vi fresc i molt aromàtic, indiat per prendre aquestes festes quan estiguem fent el vermut, però sense vermut, amb les olives i les patates, saps? Perquè era, no sé si el vas notar, molt fresquet, molt floral, molt aromàtic... Molt fàcil de veure, la veritat, i a més un vi amb identitat, perquè al final és això, amb varietats resistents, que és una cosa bastant nova al mercat, i un vi espectacular, eh? Sí, sí.
Sí, a mi em va agradar molt. La volada, per si voleu fer un marmutet, és ideal. És ideal, fresquet, a copes, o sigui, també sense menjar. El segon... El preferit de la Núria. El preferit de la Núria era aquest? Sí, ens ho va dir. Bé, abans de dir, és un dels que més m'agrada a mi. Dels que més li agraden. Doncs va ser el Fànio, un altre vi blanc, que en aquest cas el vam provar a peu de celler, i ens va explicar que una part del vi passa per la barrica, una altra per un ou de formigó,
i l'altre amb la tina. I que cada recipient li dona unes característiques diferents. No és el mateix tenir el vi a la barrica que en un formigó, per al moviment que té el mateix líquid, amb els abats i el moviment. Aquest moviment pot generar uns altres sabors si està en un recipient que és ovalat o si està en un recipient que és com una barrica. Clar, perquè ens va dir també que a l'ou, per exemple, les partícules estaven en constant moviment. En constant moviment.
En canvi, la tina es queden a baix, la bota també es queden a baix, tot i que fan el batejat, no? Ah, sí, el betonaix. El betonaix, sí. Sí, exacte, fan això. I a part també hi ha la part dels àngels amb les botes, que una part, saps, sempre s'evapora i es part. I espera, que és l'evaporació, li diuen pels àngels. Clar, clar, molt bé. I aquest vi amb boca com era.
Era un vi blanc molt untuós, amb bon cos, o sigui, és un vi blanc amb bon cos, és diferent del primer que us he comentat, aquest. Potser per fer-ho de copes no us ho recomanaria, us ho recomanaria més per acompanyar un menjar, perquè té una entusitat i un cos que ens pot servir per acompanyar plats contundents, com pot ser un estic tartar, uns canelons, saps? Cosa així amb força, i poses aquest vi blanc i va perfecte, però perquè és un vi blanc que té força, saps? Clar.
I combina molt bé degut a aquesta ontocitat i aquesta cremositat que té, saps? No es queda una cosa suau, fresca, no. Té algú més, va més enllà. I mira, parlant d'un vi blanc diferent, per mi el bosc negre va ser per mi una gran sorpresa, va ser el que em va deixar més bocabadat.
Sí, et trenc el cap, perquè primer de tot l'auració és un vi brissat, que ho hem comentat un cop, que és un blanc però que és un oranjo guany, perquè el vi brissat es fa amb el raïm blanc, l'únic que es deixa en les pelles que macerin i fermentin, i té el color taronja.
I amb això també podem trobar que tindrem uns vins molt semblants als vins negres, alguns vins negres. Per què? Perquè té un cos i una tenicitat i persistència degut a que ha estat amb aquestes peis. I quan el provàvem i tancàvem els ulls deiem, ostres, això sembla un vinegre. I vas notar la sensació...
Un vi amb barri de xerero, també. Aquesta una mica d'insígnia del Betinhoia. Sí, és la insígnia, 100%. Ara, quan podem maridar aquest Nadal amb un rosbif, tu a casa crec que no ho feu pel Nadal rosbif, però jo sí. Tu sí? Sí, és que jo trobo el Nadalec. T'ho he dit molts cops i tu m'has dit, no, jo ho veig molt de fora, no ho sé.
No, no, jo tinc com molt nadalenca el roast beef per Nadal. Unes croquetes de rostit, aquí hem anat també amb algú fregit, que ens hagi sobrat el rostit, les croquetes, o un fricandó mateix. Per tant, un blanc amb plats contundents. Sí, però és que tu ho has provat i saps que això no és un blanc com a tal. No, no, no, és que realment sembla un vi...
negre i és blanc. És que et trenca el cap, eh? És més fort que alguns vins negres com el que vam provar després. Mira, si voleu sorprendre aquest Nadal, un molt bon regal és el boss negre, eh? Perquè sorprendreu segur. Sí, sí, la gent es quedarà massa boja. Potser la típica persona que busca un verdejo o que busca un albarinyo... No, no li teniu això. Que si li treus d'allò, li trencas el cap, que sempre està amb lo mateix, no li regales això perquè et dirà...
Esto es una mierda. No. No, al contrari, es muy bueno. Pero bueno, es que por gustos colores, ¿no? El combatsarás. No, no, no, pero el que está claro es que está fet amb molta qualitat y es un gran vi. Y el que también hemos dicho es eso, ¿no? El balat. Sí, el balat. La varietat recuperada, el que has comentat abans, es una varietat recuperada en un punt de frescor, uns tannins rurós...
No sé si a tu et va agradar aquest vi? Em va agradar molt, em va agradar molt. A més, una cosa important d'aquest vi és el que ens va dir la Núria, que s'assembla a una Pinot Noir, però sent de Catalunya. Que això és important. És important. És al final una varietat que s'assembla molt a la Pinot Noir, però la Pinot Noir és francesa, oi?
Sí, exactament. I en canvi, doncs el balat és d'aquí, de Catalunya. I és que a mi, Jordi, ho torno a repetir, em va semblar tan espectacular. El que el Josep Maria s'anés a la muntanya a buscar vinya, em sembla espectacular. Em sembla espectacular. I que d'aquestes aventures, aquestes coses bojarrades, acabés trobant una vinya i acabés recuperant-la. Una vinya perduda. És que al final és fort, això. És patrimoni de Catalunya. L'haurien d'invitar, aquest home, aquí. Ui, tant de bo, tant de bo, tant de bo. Em vaig quedar amb l'espineta de no veure'l.
Sí, sí, de no veure'l per la meia. Seria una persona que pot explicar moltes històries. Ui, això segur, això segur, això segur. I també em va agradar molt un escumós rossat, no? Sí, sí, sí, també em va semblar boníssim. I res, un escumós que al final, t'he de dir, jo no era molt d'escumosos, però és que amb tu estic descobrint uns escumosos nous, sobretot els rossats, que a mi m'encanten.
Sí, les granes, és com es deia l'escomós rosat, és ideal per acompanyar amb un cheesecake o uns formatges blaus, ja que té un punt dolç perquè és brut i fa que maridi molt bé amb aquests plats. La bombolla és bastant fina, és elegant perquè ha reposat 18 mesos. Sí, sí, aquest és un escomós de qualitat, és un escomós...
Bueno, ja amb un serpès i que si el poseu a taula aquest Nadal, bueno, triomfareu segur. Sí, segur que sí. I també ens queda per provar aquest cap d'any les nords, que són un escomós que també tenim ganes, eh? Sí, perquè és un cava per una locació especial, ja que és del 2021. Ha tingut una criança de 36 mesos, és a dir, de 3 anys, que no és poc.
I que el gaudirem com Déu mana. Doncs sí, sí, totalment va ser el regal que ens va fer la Núria aquest Les Nords. I l'estem guardant per cap d'any perquè tenim moltes esperances, eh? Sí, el cap d'any sembla que serà bastant maco. És una data que a mi ni fa ni fa, però li hem posat bastanta cosa aquest any. I tant, i tant, i tant. Perfecte, perfecte, doncs...
Molt bé aquest programa, aquest programa que hem compartit, aquesta experiència del Bet i Noia. I una última pregunta, Jordi. Tu, ja que ara vénen Nadal, vénen les compres, molta gent ja està començant a anar a bodegues a buscar els vins i els caves per aquest Nadal, tu ja n'has fet alguna compra?
Sí, ja he fet la compra, ho he fet per la família, o sigui, no m'ha fet d'exemple perquè les referències no són massa catalanes. De negres he mirat cap al meu pare i he comprat dos de la Rioja, ja que el meu pare entén que la Rioja és sinólin de qualitat. I el primer que vaig buscar, que ha estat a taula de diversos anys, és el Ramon Bilbao, Crianza, de l'any 2029. És un tempranillo senzill, bàsic, està bé. Un vi fort, eh, per això?
No, no tan fora, et diria un cos mitjà, saps? En aquest cas relaxa, però no sé que té aquest emprenyó que li agrada molt, però té un cos mitjà així, ell ho entenc com que és una cosa molt elegant i que és molt bo. Per tant, has volgut comploure el teu pare, eh? Sí, sí, sí, i amb l'altre també, amb l'altre ja veuràs que no té molta diferència, perquè...
Me'n vaig amb el celler Hacienda López de Aro, que està a Aro, bàsicament, a la capital d'Albida de Rioja. És una reserva del 2018 que porta Trempanillo Graciano i que ha estat 20 mesos en la barrica i l'envelliment que ha fet en l'ampolla. O sigui, que ha estat bastants anys en l'ampolla. Molt bé. I aquests dos, entre els dos no sumaran 20 euros. Ah, sí? Sí, sí, sí. Semblen molt cars, però no. 10 euros, més o menys. Perquè tu on vas a comprar vins?
Jo, personalment, si vaig, intento anar a una tenda, però en aquest cas vaig anar al Carrefour, perquè li van donar, amb el lot de Nadal, li van donar 50 euros al Carrefour. Ah, mira, mira, has d'aprofitar, evidentment. Sí, ho vaig aprofitar i per això les compres no són potser de grans vins ni de referències molt xules. Però al final molta gent busca això. Sí, sí, sí. Busca vins negres de qualitat per 10 euros. Sí, sí. A l'Hacienda López de Aro hi ha el Ramon Bilbao, que
Sí, no, aquests dos estan molt bé. O sigui, si et vols comploure't per menys de 10 pavos, això està perfecte. Clar, clar, clar. No és molt català, podríem buscar coses catalanes. A mi és el que em sap greu, no buscar coses catalanes. Però és que a meu pare, si segons què li treus què, no li agrada. No és que no és perquè estigui en contra del català, sinó que té uns gustos molt marcats. I a veure, de blancs, què?
Ara et riuràs perquè he anat a lo més fàcil. Un verdejo del celler Protos, que té una criança en lies fines, per uns 7 euros, més o menys. I, bueno, tinc ganes de provar-lo. Vaig anar fa poc a una tenda, me'l vaig trobar i li vaig demanar a una senyora si el tenia en fred i em va just donar un vinegre, no ho sé, s'havia pres algun.
I de jovecamps s'anomet, vaig comprar la que s'anomena l'ermita d'espies, que està molt, bueno, pràcticament al costat d'on jo estudiava, i té penta de ser molt fres, floral, porta macabeu, xarelo, xardoner, parellada i vioner, i l'ampolla és molt xula, l'ampolla sorprèn, és d'aquestes ampolles,
que no val massa el vi, val com 8 euros, però tu compres això i li dius, sí, sí, m'he deixat 25 euros amb el vi. I cola. I la gent s'ho creu, perquè és maca. L'edició de l'ampolla i tot és maca. L'estic buscant, eh? I és elegant. Doncs sí que és xula, eh? Sí, oi que és xula? Sí, sembla cara, eh? Tu vas amb això i sembles un pro. Sí, sí, sí. Però si vols fer-te el pro i dius, sí, a l'ermita es pieix, allà hi ha una escola viticultura i jo ve camps, treballen ecològic a aquestes vinyes...
ens quedaràs com un puto amo, saps? Sí, sí, m'he gastat moltíssim en això i m'ha costat molt trobar-ho. I potser la gent s'ho creu, saps? Mira, i a més això sí que és un vi català. Sí, aquest és vi català, per això... Jovei Camps és penedès o no?
És... O sigui, està a dintre de... No sé si mai cogo si està a dintre de Cava. Vale, vale, vale. O sigui, això... Aquest... Aquest... Aquest ermita és per zumbir, no? Sí. Vale, vale, vale. És un vi... No és un escumos. Vale, vale. És un vi blanc. I tu, Jaume, què? Doncs mira...
Avui justament he anat a comprar, i la veritat que mira, he anat buscant un vi que vam provar fa temps, el vi Mireia, del celler Pinort, em va agradar molt, mira, i vaig dir aquest, l'he de buscar, i no el tenien tu, no el tenien, i al final m'han recomanat una versió semblant, m'han dit, a veure si és veritat, que és el jesamí de Gran Mona, que també és molt reconegut, té molt de nom.
Esperem que compleixin les expectatives, ja m'ho diràs. Sí, sí, perquè a mi... Bueno, a veure què tal, perquè jo anava molt capificat amb el Bimireia, però segur, estic segur que també m'agradarà. Que també t'agradarà, però jo crec que, personalment, el KB, uf, està molt bé, eh? A veure si el tenen i s'espavilen i s'esclavan. Tothom va comprar VIP Nord perquè està molt bé. Perquè el tinguin i així, quan vagis, el trobaran. A més, taps què també vaig buscar? Vaig també buscar el Betinoia, tampoc en tenien,
Hòstia, com que no tenen el Betino allà? No, vaig anar a la Vilaviniteca i no en tenien. I també vaig preguntar per Domènia Wines, que són també amics nostres. És que de catalans potser no en tenen masses, eh? I tampoc n'hi havia. Cuidado amb això amb aquestes tendes que no fan promocions al vi català. Però mira...
No passa res. Hi haurà que anar a comptar amb elles, eh? Home, ja en algun moment d'aquest Nadal aconseguiré aquest vin Mireia perquè el necessito. Si no, doncs pots anar a una altra tenda que no sigui viniteca. Clar, faré això, faré això. Potser... A buscar vins catalans, sí, sí. Alguna més petita que tingui dos o tres tendes.
I que noti, saps, que es dediqui més al vi català. La Vila Viniteca no és una mala tenda, però té més vins internacionals. Sí, sí, això ho he notat també. Té molts francesos, alemanys... Crec que només tenien de Catalunya Déu Penedès i Déu Priorat. Per això t'ho dic, no és la tenda més especialitzada en vins catalans, és un àmbit més Espanya i vins internacionals. Sí, sí, a més m'he quedat sorprès perquè a la Vila Viniteca hi havia vins exposats de...
1.500 euros. Sí, sí, sí. Brutal, eh? Sí, és snob. És snob i jo li... Si busques alguna cosa més enfocada en el vi català i més relació-qualitat preu bona, potser ja no ho trobaràs allà. Allà trobaràs coses més snob per gent snob que busca el vi. I una tenda que ens recomanis o...?
A veure, jo puc recomanar una que vaig estar treballant que es diu Divi Montaner si busques vins catalans. Com es deia? Divi Montaner. Allà vins catalans 100% en trobaràs. I també Vinyasa i Emassia, aquella, personalment sé que n'hi ha vins catalans fora de Déo o diferents coses, alguns que sí que estan dins de Déo.
i podràs trobar, mira, potser el diví trobaràs més dins que estan, vins catalans que estan dins de la Deo, i el Vinyasa i el Masia trobaràs que estan fora de Deo, però per diferents termes de filosofia. Perfecte, doncs ens emportem aquests consells per comprar vi aquests Nadals, i Jordi, escolta, moltes vegades per venir una setmana més, i ens retrobem, jo diria que ja l'any vinent, no? Sí, l'any vinent. Em sembla, sí, l'any vinent, l'any vinent.
Doncs Jordi, gràcies per tot i des d'aquí tornem a agrair la feina del Beti Noia, la feina de la Núria, que ens van tractar genial. Estem superagraïts amb el Beti Noia i no només agraïts, sinó que també reconeixem la seva feina perquè fan coses molt i molt, molt bones. Exactament. Bé, bones festes! Adeu, gràcies per tot!
I ara us deixem amb el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio i també amb el butlletí informatiu de la Ràdio d'Esvern.
Bona tarda, us informa Marc Güell. Protecció Civil ha enviat un alerta als telèfons mòbils a la comarca del Montsià davant la previsió per intensitat de pluja durant les pròximes hores. Demanen no fer desplaçaments i evitar creuar rius i rieres. Última hora des de Tarragona, Ricard Buigas. Bona tarda.
Bona tarda, emergències. Enviar l'alerta minuts abans de dos quart de sis de la tarda al Servei Meteorològic de Catalunya, més un avís d'observació per intensitat de pluja de més de 20 litres per metre quadrat en 30 minuts a la comarca del Montsià, especialment al municipi d'Alcanar. Precisament per aquesta raó demanen a la població que no faci desplaçaments, que eviti creuar rius, rieres i barrancs.
i que si entra aigua a les cases, pugin als pisos superiors i truquin al telèfon d'emergència 112. En aquests moments està tallada la carretera TP3318 entre Ullacona i Alcanar en tots dos sentits per inundacions. Ricard Buigas, Catalunya Ràdio Tarragona.
Més notícies amb en Roger Santaló. A aquesta hora està previst que comenci a Badalona una manifestació convocada per sindicats i entitats socials per denunciar que el desallotjament de la nau B9 ha deixat a l'estacada les 400 persones que hi vivien. En l'operació, els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut 16 persones i n'han identificat 181 més.
El Parlament ha aprovat l'enduriment de les sancions per discriminacions LGTBI-fòbiques. El text actualitza la llei del 2014 i, entre d'altres punts, tipifica noves infraccions. Parlament, Alex Giralrobert, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, com ara no respecta el nom o gènere amb què s'identifica una persona, discursos d'odi a les xarxes i la pràctica promoció de teràpies de conversió. A més, la nova normativa eleva el sostre de multes dels 3.000 als 10.000 euros per infraccions lleus.
i dels 140.000 als 500.000 en casos molt greus. La Cambra l'ha tirat endavant amb els vots del PSC, Junts, Esquerra, Comuns i la CUP. Legislem pensant en persones que encara avui modifiquen la seva manera de viure. Però quan s'avança, retornen els discursos reaccionaris. I això també ho tenim a la Catalunya d'avui. Davant l'auge del feixisme, el Parlament posa peu contra paret. I sabem totes que aquestes polítiques transformadores passen, sobretot, per l'educació. Àlex Giralrobert, Catalunya Ràdio Parlament.
El Ministeri de Treball denunciarà Uberits a la justícia per tenir falsos autònoms treballant. Iolanda Díaz portarà la companyia als tribunals perquè incompleixen la llei Raider, malgrat tots els avisos per regularitzar la plantilla. Madrid Plau, Paula Brujats, bona tarda. Bona tarda, Iolanda Díaz compleix l'amenaça, ho avisava fa dos mesos. Uber no nos va a tomar el pelo al gobierno de España.
I avui fons del seu ministeri confirmen que finalment portaran Uber Eats a la justícia, estan enllestint la demanda contra la companyia i passant Nadal, com ja van fent Globo, demanaran a la fiscalia que investigui Uber Eats per si vulnera els drets dels seus treballadors, ja que segons el ministeri segueix operant de forma il·legal amb falsos autònoms en lloc de salariats.
La Inspecció de Treball també investiga la companyia per saber quants treballadors té en règim de falsos autònoms i se la multarà per incomplir la llei.
I aquesta hora també informació de servei perquè hi ha algunes incidències a les carreteres per la pluja i també hi ha problemes a rodalies. Equip viari, Marilu Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, dues vies tallades per inundació de la calçada LN340 a l'accés al canà en 22 centíns i la carretera local TP3318 entre el canà i Ull de Cona en un tram de 7 quilòmetres també per inundació de la calçada.
Hi ha interromput del treball del pas de trens entre Barcelona-Sans i el Prat de Llobregat per una incidència a la infraestructura de DIF. Això està afectant els trens de les línies R2, R2 nord i sud de Rodalies, i també interromputs els trens regionals del corredor sud. Mariluz Garcia, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. Aquest vespre juga el Barça femení a la Champions. Ho fa el camp del París a partir de les 9. La transmí de la TDG començarà a dos quarts de 9. Una victòria blaurana asseguraria passar als quarts de final com a primeres de grup.
Avui també hi ha set partits dels setzents de final de la Copa del Rei Masculina. Esport 3, podeu veure les 9 al Talavera Madrid. També destaquen el Cultural Llaonès a Llevant, l'Albacete Celta, Atlètic Balears Atlètic de Madrid, Oscar Osasuna, Racing de Santander, Vila Real i a l'Avest Sevilla. Tres equips catalans de bàsquet tenen avui compromís europeu. A l'Eurolliga femenina, Caroló, Uni Girona, dos quarts de nou.
A l'Eurocup masculina, Xelós Cabrot Suaf, Baxi Manresa, a les 7. I a la Champions FIBA, Xolet, joventut de Badalona, a les 8. Aquests tres partits es poden seguir en directe al 3CAT. I el circuit de Catalunya té sobre la taula una proposta de Liberty Media d'organitzar tres curses de la Fórmula 1 les temporades 2028.
2030 i 2032 encara no s'ha signat. Acabem amb un apunt a la lliga Sovaldambol. El Granollers rep el vi de Soa Dirun a les 9 de vespre en partit de la 14a jornada. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
El Casal de Joves oferirà el 20 de desembre un curs monogràfic d'estilisme i vestuari en arts escèniques, una formació adreçada a joves de 12 o 40 anys que tindrà lloc a les 10 del matí a la Sala Utopia. El curs requereix inscripció prèvia i té un cost de 7 euros en 70. L'activitat se centra en l'ús del vestuari com a eina d'expressió escènica, treballant conceptes bàsics de disseny, colors, textures i simbologia per comprendre com el vestuari pot reforçar una posada en escena, un personatge o una idea.
El monogràfic també permetrà desenvolupar propostes creatives pròpies i col·lectives. El curs, organitzat pel Casal de Joves i la Tallerista, es presenta com un espai per experimentar l'art, la moda i l'expressió escènica des d'una perspectiva participativa i creativa. I encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Pavarotti i serà càrrec de Pol Avinyó, divulgador musical. L'acte tindrà lloc el 18 de desembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà una aproximació divulgativa a la figura de Luciano Pavarotti, una de les veus més reconegudes de la lírica del segle XX, a través d'un repàs biogràfic, artístic i musical que permetrà contextualitzar la seva trajectòria i entendre l'impacte del tenor en la història de l'òpera.
L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per al públic no associat. I en política, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, l'alcalde de Sant Jus, Joan Basaganyes, ha qualificat l'aprovació definitiva dels pressupostos pel 2026 com el punt més destacat del darrer ple municipal, celebrat el 27 de novembre.
Segons Besaganyes, aquests comptes són un indicador d'estabilitat i de feina ben feta. L'alcalde ha detallat els tres eixos principals del pressupost, que són finalitzar les grans inversions del mandat, com la pista poliesportiva de Maslluí i el teatre de la Taneu, reforçar el manteniment d'equipaments municipals i de l'espai públic,
i aprofundir en les millores d'atenció a la ciutadania amb una partida de dos milions d'euros destinada a ajudes directes com el servei d'atenció domiciliària, la teleassistència, ajuts per a extraescolars o l'accés a l'habitatge. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ràdio 2B FM 98.1 I ara seguim fent una mica d'homenatge a Extremadura. I ara, mentre esperem que el col·laborador arribi, us deixem amb Jesucristo García, d'Extremoduro. Vinga, una mica més de roba iniesta. El 30 d'abril, Jesucristo García. Bajador del cielo que vien en los días. I
No, de los ojos son todo así. A mí no vienen a verme los enfermos. A mí viene a verme la gente sana. Les pongo cuatro en los ciegos.
Concreté la fecha de mi muerte con Satán Le engañé y ahora no hay quien me pare ya a los pies Razonar es siempre tan difícil
¿Qué más da si al final todo me sale siempre bien del revés?
Nací un buen día, mi madre no era virgen, no vino el rey, tampoco me importó. Hago milagros, convierto el agua en vino, me resucito si me hago un canutito. Soy Evaristo, el rey de la baraja, vivo entre rejas, antes era chapista. Los mercaderes ocuparon mi templo y me aplicaron ley antiterrorista.
¿Cuánto más necesito para ser Dios, Dios, Dios? ¿Cuánto más necesito convencer? ¿Cuánto más necesito para ser Dios, Dios, Dios? ¿Cuánto más necesito convencer?
La cuenta de las veces que te amé. Desquicié tu vida por ponerla junto a mí.
Mi alma en cada verso que te di, que te di, olvidé. Me quedan tantas cosas que decir.
Bona nit.
¿Cuánto más necesito para ser Dios, Dios, Dios? ¿Cuánto más necesito convencer? ¿Cuánto más necesito para ser Dios, Dios, Dios? ¿Cuánto más necesito convencer?
Comencem!
Doncs per analitzar el que va ser aquest partit de Copa del Rating, el Jordi Clavero, que repeteixem nosaltres. Hola Jordi. Hola, bona tarda, com estem? I també tenim el Daniel Aragón. Què tal, Dani? Bona tarda. Molt bé, doncs amb ganes de sentir-vos els dos i de parlar una miqueta del Barça, d'aquest Barça que ahir va guanyar 2-0, bé, 0-2, contra el Guadalajara, en un partit que va costar, que va ser més difícil del que molta gent es pensava. El Barça no va aconseguir marcar fins al minut 76 i va haver de jugar amb molts dels titulars.
Una primera valoració ràpida, què tal? Com ho veieu, això? Bueno, va ser una defensa molt forta, molt ben estructurada per part del Guadalajara, un arbitratge que podria ser massa permissiu, no?, potser amb les accions del Guadalajara, perquè sota del grau li costa treure grogues, i un Barça que va començar bé i l'únic que li faltava, diguéssim, centrar millor o no jugar tant per dins...
Però és que va ser difícil, no?, amb aquesta defensa tan robusta. Sí, sí, la veritat que va ser un partit complicat. Dani, tu com el vas veure? Jo crec que és un partit típic del Barça en aquesta ronda de copa. Mai ha estat fàcil per al Barça, sempre patint amb el Linares, me'n recordo d'haver-hi patit amb el Cornellà, fins i tot. Aquest tipus de partits al Barça sí se li compliquen perquè aquests equips es tancen al darrere. Si tens la sort que la pilota entra en una jugada els primers minuts, després ja pot arribar al carro, però si t'aguanten, t'aguanten, t'aguanten...
és molt complicat i òbviament aquest mini susto, tenir el domini total de potser si arribes al 80 et fan una contra i entra la pilota, però al final ha estat un partit típic i que el Depor Guadalajara ha demostrat que ha estat un rival a l'alçada d'aquesta ronda i és dels que més lluny ha arribat de la seva categoria. Sí, sí, totalment, al final és un rival de mèrit, va fer molts mèrits i és això el que tu dius, va plantejar el que li tocava plantejar un partit
on gairebé defensaven els 11 homes dintre de l'àrea, i és que aquesta defensa tan tupida, tant... Ostres, tots els homes allà junts va complicar molt el Barça, que realment va costar molt trobar els espais, uns espais que al final van arribar mitjançant un centre de joc.
Sí, si havia d'arribar el gol era o un papinazo des de fora de l'àrea o un centre, perquè amb una jugadora col·lectiva creant dins d'aquesta maranya de jugadors era impossible. I no només de jugadors, sinó l'ambient que hi havia a Llego de la Jara, que, mare meva, com estava l'estadi, que semblava que estaven jugant amb 13 jugadors en l'ambient que tenien.
I no sé si vau escoltar, però hi havia com una gralla, no? Una gaita, una gaita, una cosa així. Bueno, gralla no perquè és catalana, però hi havia com una gaita tota l'estona. Tota l'estona, tota l'estona. Era com el Mundial de Sud-àfrica amb les bubuceles. Sí, sí, sí. Que pesats. Que pesat. Doncs sí, totalment. I és això, el Barça va tenir... Realment va tenir el domini complet, absolut. Un domini absolut.
El Guadalajara me'n recordo pràcticament només d'una acció, aquell shoot de Mendes, no?, que va fer intervindre a Tere Stegen, però poc més, realment no van arribar, però clar, és el que deia el Dani, no arribar al minut 89 i no haver marcat, ostres, dius, ostres, a veure si no en surt. Sí, va ser bastant mèrit d'ells, el plantejament que es va fer, que sobre l'entrenador estava expulsat, estava a la galeria, no sé si us vau fixar que hi havia un tio del xiringuito, tota l'estona. Sí, el Juan F. Sanz estava congravant, estava directe o alguna cosa.
Però li va gravar tot el partit. Però tot, tot, tot, zero intimitat. O sigui, jo crec que aquell home acabaria fins als collons del Juan. Saps? A mi, jo estava pactat i s'han fent un documental. Sí, jo suposo que seria un directe. Perquè si no, és que el que jo entenia és que no tingués un tripo del Juan Fe. Sí, és veritat. Que estaves 90 minuts el pobre home amb el mòbil aguantant-lo amb la mà perquè gravava amb el mòbil, a més. Sí, sí, sí. Llavors, ja veurem aquestes imatges, no sé si han sortit ja, però a mi em donava pena pel fet que no tenia tripo de pobre home 90 minuts allà aguantant
també això és una manera de pensar-ho però també l'entradó jo crec que no li volia gastar-ho d'estona jo crec que van arribar a un pacte perquè si no no té sentit no ho sé m'està bé cobrat alguna cosa perquè per aguantar això 90 minuts són molts la càmera aquí
I dintre d'aquest partit vam veure una gran novetat, va ser la porteria, va ser la tornada de Marc-Andre Ter Stegen, que jo sincerament me n'alegro molt que hagi tornat els terrenys de joc, el nostre capità, i al final crec, a veure què puneu vosaltres, però jo crec que la copa ha de ser Marc-Ter Stegen. Sí, més que Chesny, sí.
Home, jo crec que la Copa serà de Joan. Jo crec que serà de Joan, sense dubte. A més amb les declaracions que va deixar Flick, que li van dir és el porter de la Copa i va dir no, és el porter d'avui. Jo crec que més que donar-li la Copa, el millor per Ter Stegen per poder sortir ja tranquil del Barça, donar-li un final...
seria sortir ara a l'hivern, perquè si es passa aquest mitjà enllestant-se i amb el debat de Joan, Xes ni a la Copa, seria com entorbió una mica la sortida de Ter Stegen. Si se'l trobés una sortida digna a un equip que li pogués donar minuts, i jo imagino que el voldrà,
per anar al Mundial, que aniria igual convocat, perquè és dels tres millors portes d'Alemanya, però no sé. Jo crec que el millor per Ter Stegen és trobar una sortida digna ara a l'hivern i que el més probable és que la Copa la termini jugant Joan. No sé si és el que m'agradaria, però jo crec que és el més probable.
Sí, al final a mi sempre m'agradava molt això que feia Guardiola, el Tito, jo crec que també algun entrenador més ho va fer, de donar la copa al porter suplent, crec que és un bon regal. En l'atlètic ho fan. Sí, jo crec que és el més adient, perquè al final els dos porters primers del Barça són molt bons, els dos. Els tres.
Bé, sí, inclús els tres, i crec que tots podrien jugar, jugar jugant perquè potser és una mica millor, però és que podrien jugar tots. I sí que és veritat que si al final tres acaben marxant al gener, ho veig bé, però si per alguna carambola s'acaba quedant, jo crec que hauria de ser el porter de la Copa, perquè per tenir-li respecte, perquè és un molt bon porter, perquè és una llegenda i un capità del club,
El que no m'ha agradat és que he vist molta gent a Twitter, sobretot, criticant a Ter Stegen, quan va sortir la alineació dia nostre, jugar a Ter Stegen, que malament... Ostres, a mi això no m'agrada. I també recordar que Ter Stegen va començar amb Luis Enriquez en el porter de la Copa i de la Champions. Sí, sí, és cert, és cert. Tu, Dani, què em penses d'aquest hate que vas rebre? Perquè jo no el vaig entendre, sincerament, eh?
Jo l'arribo a entendre pel fet que al Twitter tothom rep hate ja per començar. Sí, és veritat. I també pel fet d'aquesta polèmica que va sortir, no sé si al final era real o no, que va declarar la duració de la seva lesió i per culpa d'això no es va poder aprofitar 6 milions. Les opinions mixtes, aquestes notícies que van i venen, llavors que divideixen l'afició en lloc d'unir-la.
Llavors entenc aquestes persones, però no ho comparteixo, òbviament. Jo tinc un respecte a Ter Stegen, a mi em sembla el que dius tu és un gran capità i que ha fet molt per al club, però sí que entenc el fet d'aquest hate. M'ho esperava. Més que entendre-ho, m'ho esperava. Sí, vale, vale. També pel comunicat que va sortir en el seu moment a principi de temporada. Sí, sí que és veritat que Ter Stegen potser en cert moment no va prendre la millor decisió en algun punt,
Però bé, veurem si acaba sortint o no del Barça aquest gener. O no la decisió que va prendre, sinó la mediatització que li va donar aquesta notícia, la cobertura mediàtica, que potser no va ser la dient i que va deixar amb el parat de Ter Stegen una decisió que potser no era d'un posicionament tan radical de ho ha fet molt malament o ho ha fet molt bé. Doncs sí, tens tota la raó. Veurem, perquè entenc que Ter Stegen, ara, que no està en olla a la selecció, té l'oportunitat de ser el primer porter d'Alemanya.
Jo tinc les meves dubtes que Noia no digui, oi... Que torno? Una més. Jo crec que potser ho veig que està improbable. És molt bo, Noia. Bueno, veurem, veurem, però el que està clar és que si Ter Stegen vol ser el porter titular d'Alemanya...
ha de jugar. Veurem on. Això ja ho veurem més endavant. Seguim parlant del Barça, seguim parlant d'aquest partit, amb alguna cosa més que vulgueu comentar, jo crec que també podem parlar una miqueta de l'Amin. Per què? No m'agrada gens el partit. A mi m'agrada, eh? És que, a veure, és un partit molt difícil i no és un partit per alluït, eh? Però, no ho sé, moltes preses de decisions que no en tenia. No és un partit per l'Amin, la realitat. Pel fet que quan tens dues línies ja així enganxades, és molt complicat que l'Amin...
doni alguna sorpresa perquè ell és un jugador d'un contra un i era totes les jugades un contra vuit. Llavors és molt complicat, però al final la majoria del perill sortia de la min, també del Rashford, perquè ha estat el més intens, el més físic, era el jugador més sedient per enfrontar aquest equip.
però aquest desequilibri del Lamín era necessari, però és veritat que potser també s'ha de tenir en compte que no pot ser el Lamín superestrella tots els partits amb l'edat que té i és normal aquesta irregularitat que hi ha partits on no li ha sortit les coses i que també els rivals ja entenen com jugar i a poc a poc s'haurà de renovar, però és que al final és un jugador molt jove.
Sí, totalment. Jo el vaig veure, no el vaig veure tan malament. Em va agradar que feia alguns regatejos, que s'emportava jugadors i al final s'emportava marcadors i obria espais. I també aquesta segona assistència que li fa Rashford, que ve d'un passe excel·lent de Fermín, que com sempre Fermín sempre està bé i que va entendre molt bé estar en el funk allà.
i no ho vaig veure tampoc un partit dolent de la mitja mal, he vist de pitjors o sigui, vaig destacar no, no, he vist pitjors de tema d'actitud i d'intensitat aquí no era el seu terreny i dintre no ser el seu terreny i ser un camp petit així i com va estar-hi a mi em sembla bastant acceptable el partit
Aquest tipus de partits són de Fermín, eh? Sí, són de Fermín perquè ha estat allà i sap el que és. Totalment, totalment. I es nota molt, es nota molt. Com lluita la pilota, com es fica, és el millor per aquests partits on es juguen amb aquesta intensitat.
Ara que no tenim el Gavi que l'acompanyés, que ja seria espectacular. Sí, sí, sí. Doncs anem a parlar ja del cap de setmana. Bé, abans de parlar del cap de setmana, parlem una mica de quines perspectives creieu que té aquest Barça a la Copa del Rei. És un candidat a revaler del títol, no? Sí, sempre. El Barça amb la Copa, sempre. Sempre, sempre.
Hi ha aquest idili especial que potser en anys que tampoc hem tingut el millor plantell, encara ens l'hem emportat. Llavors, la Copa i el Barça tenen aquest idili especial i és el candidat a revalidar. Per mi, l'únic problema que de vegades pot tenir el Barça a la Copa és trobar-se al Madrid en aquestes finals, que tant li costen com les Supercopes, antigues Copes del Rei, però l'any passat ja ens vam treure aquesta espineta de guanyar el Madrid en una final de Copa del Rei. Llavors, encara veig l'equip més favorit.
Jo diria que Barça i Atletic són els dos de... Atletic o Atletico? Atletic de Bilbao, òbviament. El segon de les copes. Aquests que sempre són els candidats. Sí, sí, totalment. Ara si anem a parlar del cap de setmana...
Perquè acabi de setmana el Barça visita un dels camps més difícils de la competició, visita el camp del Villarreal, que recordem va tercer, però va tercer amb dos partits menys ara, de fet. Per tant, si guanyessis els partits, avançaria el Madrid i seria segon, eh? Per tant, i té una ratxa espectacular de victòries. Partit difícil, partit molt difícil, contra el Villarreal, que és la revelació d'aquesta lliga.
Sí, com diuen els de l'Atletic Club de Bilbao, a l'Ovahini va al Villarreal, no s'està parlant com es parlava en el seu moment d'un Girona o d'una cosa així, però perquè el Girona anava en primera posició, però al final la temporada que està fent el Villarreal és una temporada espectacular per un equip com ells que estan lluitant la Lliga. Sí, sí, sí, és que si guanyessin
clar, tenen dos partits menys 38 i després 41 realment si guanyen tot estaran a dos punts del Barça per tant molt bona oportunitat pel Barça de deixar-los una mica fora de l'equació també és una bona oportunitat per marcar distància i això que he comentat el Dani un equip com el Villarreal que econòmicament tampoc té molts diners que quan es tancava el mercat li van prendre Jeremy Pino si no m'equivoco el Crystal Palace que era un jugador molt important i s'ha sabut refer saps d'aquests equips que sempre saps refer
I acostuma a estar allà dalt. A mi hi ha un jugador que m'agrada molt, que és Esperico, que és el Gerard Moreno, que em sembla d'aquests davanters que són referència i que hi haurà que anar molt en compte amb ell, que sempre amb el Barça, quan juguem contra un equip on hi ha aquests Espericos tan bons...
ens donen bastant problemes hi haurà que anaven contra en Gerard Moreno i amb alguns jugadors que té el Villarreal que tenen una qualitat molt alta l'únic que a la Champions no està molt bé no està fatal és bastant sorprenent que estan a Champions i a Lliga al mateix temps i estiguin tercers en Lliga normalment aquests equips quan tenen doble competició s'enfonsen i és curiós que no han guanyat ni un partit i que han perdut contra el Copenhague contra el Pafos també potser
Sí, sí, contra... El Copenhague a casa, si no m'equivoco. Sí, sí, no ho sé. És molt curiós aquesta dualitat que està tenint el Villarreal i és el partit per tancar l'any, també. O sigui que és important tancar l'any amb bones sensacions i aquest partit serà important contra el Villarreal. Tu això has dit, Gerard Morena és el jugador que més por potser et fa d'aquest Villarreal, Dani. Tu et quedes amb algun jugador...
Estava mirant ara que és bastant sorprenent el fet que no tenen una estrella així marcada, tenen de davanters, han marcat 8 davanters diferents. Han marcat 3 Micaudatze, 6 Molero, que és el que més porta, 2 Ayose, que l'any passat va fer una temporada espectacular, que Ayose en qualsevol moment a la clava,
Dos, Ullessi, dos, Nicolà Pepe, cinc, Bucanen, quatre, Gerard Moreno i un, Solomón. Vuit davanters han marcat gol, això sense tenir en compte els migcampistes, llavors és una dada que jo crec que és bastant sorprenent i bastant favorable pel Villarreal perquè no depenen de l'actuació d'un jugador. Si un jugador té una baixada encara tenen aquesta possibilitat de competir.
És que ara estic mirant la plantilla, és que s'han reforçat molt bé, eh? O sigui, tenen a Rafa Marina al centre de la defensa, Thomas Partey al centre, Mike Autach, Molay, Níquelos Pepe, són jugadors... Són jugadors molt bons, de molta qualitat. Tenen també a Parejo? Sí, encara, encara. A Parejo, eh? Quants anys té allà, a Parejo? A veure, t'ho dic ara, 36. No, en veritat, 36 n'estan, eh?
Però donava la sensació que potser tingués 40. Sí, sí, sí. Jugador dinosaura, no? Sí, sí. Bueno, mític, mític de la Lliga. Mític de la Lliga. A mi sempre m'agrada molt parejo. Sí, sí, sí. I al final també tenen a Molero, que crec que està sent la revelació del Villarreal. Venia de Les Palmes amb...
li van arribar a dir el pròxim Pedri, no? És molt bo i el Barça està in situat interessant. Sí, sí, no crec que sigui el pròxim Pedri, però la veritat és que és un jugador perillós i compte que està en ratxa, eh? Hi haurà que anar amb compte amb aquest Villarreal. Sí, sí, sí. I ja per anar tancant, anem tancant amb percentatges o amb una porra, més ben dit. Jordi, primer tu. 0-3 pel Barça. 0-3 pel Barça. Molt bé. Percentatge de victòria? 70 pel Barça. 70, vale. Me la jugo. Tu, Dani?
75 pel Barça. Ostres, que no val. Sí, jo confio molt i jo crec que el Villarreal serà un equip que vindrà, que serà potent en atac i això el condemnarà i també voto per un 0-3, que un Rashford, un Lamint, un Bargis i Sord, fins i tot un Ferran, que està molt bé, podran ficar, si fiquem un gol a la primera part, després ja serà més fàcil de continuar.
Sí, sí, totalment. Crec que aquí està la clau, no? Potser el Barça seria traguant tant més aquests equips que es tanquen que no els equips que volen jugar. El Barça juga millor contra el Madrid que contra l'Osasuna. Sí, sí, totalment. 100%. Totalment, totalment. Per l'estil. Doncs, nois, moltes gràcies per tot. Ja són dos quarts de set. Així que ens acomiadem i seguirem amb tu, Dani, seguirem amb la pantalla gran. Gràcies per venir, Jordi, i gràcies per venir, Dani. Que vagi bé. Adeu. Fins ara.
Doncs ara fem una petita pausa musical. Us deixem amb Quevedo, amb Cassandra. Bé, amb Cassandra de Quevedo. I després comencem la pantalla gran amb el de Nen Aragón. Eh, bona noche, baby. Eh, eh, eh. Eh, eh, eh. After party privado.
Desfiles de moda Acompañada siempre Ella nunca está sola Y aunque no esté prometida Anillos diamantes de boda Acompañada siempre Pero siempre sola
Respondo a la prensa mirándome, no sabía que hablabas español Y aunque te había visto en la tele, estás más dura en persona Acompañada siempre, pero siempre sola No sé qué te dio conmigo, qué es lo que me viste Tú creciste en este ambiente, pa' mí todo está nuevo, tengo que decirte En la primera gala que te vi de al oído me di
Fins demà!
Respeta a tu estilista, pero estás mejor sin vestido. Quítate ese peinado, si quieres puedes hacer ruido. Yo no soy tan formal, deja de ser tan correcta conmigo. Saca todo lo de bella que conmigo. After party privado, desfile de moda. Acompañada siempre, ella nunca está sola.
Gràcies.
Ni after party privado, ni desfiles de moda. Ahora está sola siempre. Pero Seba está sola y no quiere estar prometida. Ni anillo y diamante de boda. Ahora está sola siempre.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just, us hi esperem. I ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem la pantalla gran amb el Daniel Aragón.
Bona, Dani, bona tarda de nou. Bona tarda, Jaume. Ens tornem a sentir, clar que sí. Feia un temps que no t'escoltava. Feia molt de temps i, mira, han passat uns quants minutets i ja m'has trobat molt a faltar. Sí, sí, sí. I, Dani, a veure si canviem el tema completament. Hem parlat d'esports, hem parlat de futbol. Ara ens toca parlar de cinema. S'ha de saber una mica de tot. Sí, sí, que al final, una cosa no, Dani, però tu saps molt de futbol i de cinema, eh?
Sí, en aquest cas, no sé si es podria dir això de pan i circo per controlar les masses, jo soc expert en circo, no sé si això és bo, però... En circo, circo deportivo i circo de cinema. Entreteniment, no? Que ens té suposadament a tots tranquils. Exacte, exacte, exacte. I no estem tranquils perquè seguim tenint notícies, seguim tenint notícies sobre aquest món del cinema i per on vols començar avui?
Per l'última cosa que has vist. Mira, aquí m'has tornat a caçar. L'última cosa que he vist. Bona pregunta. És que clar, estic veient Stranger Things, però no vull dir Stranger Things. Aleshores estic pensant... Ja per fi te l'has acabat? No, no me l'he acabat encara. Ara estic per la temporada que va sortir. Ah. Saps? O sigui, m'estic mirant la cinquena temporada. Ostres, l'última... Veig molt poques coses de nit, tio.
Mira, és que no és una pel·li, és un documental. Cap endavant. La muerte de Yugoslavia. Interessant. Jo m'estic veient el de Cent Coms, aquest no me'n recordo. Com, com? Cent Coms, no sé què més, que és el documental del 50 Cent sobre el Didi, el Didi, el Pafdadi, aquest home que està acusat de chorrocientos delitos.
del qual es podria dedicar un programa totalment, que és bastant impactant aquest documental i que he vist el primer episodi únicament i ho recomano de moment bastant. On no ho trobarem, això? A Netflix. I potser estaria bé de veure-ho aviat, per si de cas en un futur el treuen, perquè el Didi aquest és una persona molt poderosa i en aquest cas part del documental és que estava gravant-se a si mateix
bàsicament estava gravant-se a si mateix per un documental per demostrar la seva innocència i justament el van empresonar i va quedar en un limbo aquests vídeos i el va recuperar el fisticent i llavors està posant les parts que Didi tallaria, òbviament, dient barbaritats i parlant amb jutges, abogats... Es veu bastant la realitat.
en aquest primer episodi es va estar impactant algunes imatges de les que he vist, són quatre ja et comentaré, jo això és l'últim que he vist, llavors estem els dos en mode documental. Sí, sí, al final jo estic aquí fent també el TFG de la universitat amb el de Bòsnia i tal, doncs mira, estic una mica revellant coses d'aquest conflicte, però bueno, sí, ens callem amb això.
Bueno, avui un programa que té unes notícies una mica més lights, ja veníem d'aquest peu de guerra entre Warner i Netflix. Que segueix, que segueix. Sí, retomem el tema, en aquest cas encara no s'ha resoldt res, però Netflix continua endavant perquè ha creat una web per celebrar aquesta unió entre Netflix i Warner Bros. Sí.
Llavors, Netflix té aquesta confiança que tot continua cap endavant, que Paramo no es fica enmig i que no hi haurà cap problema amb monopoli. I la tinc aquí davant meu i és bastant impactant perquè veus Netflix més Warner Bros, que ja impacta. A veure, com es pot buscar això?
Bueno, aquí la tens Netflix, Warner Bros, allà està Bueno, sí, en teoria et sortiria I és bastant impactant perquè estem veient en portada a Harry Potter i l'event de Stranger Things Que la veritat, que sorprèn molt I hi posen unes dades que posen que és el més excitant pels americans
I posen imatges de Netflix i Warner Bros, entre les que veiem Superman, en aquest cas que continuaria la franquícia, que era una de les dubtes. K-Pop, Demon Hunters, la pel·lícula animada aquesta que ha estat un èxit aquest any. Sí, amb la cançó del Golden, tio, que va estar patant. Temazo.
Wednesday també veiem el Pedro Pascal en The Last of Us veiem la Robin de Stranger Things Avenua Blanc de Punyales por l'Espalda que és la pel·lícula que Punyales por l'Espalda 3 que s'ha estrenat i de la que parlarem avui una mica breument Juego de Tronos i de més llavors ja Netflix tira cap endavant diu que això es farà bueno veiem
Recordem que ja també l'OPA hòstil de Discovery, no? No, de Paramount. De Paramount, porto, de Paramount. Per això, de moment, ells compten cap endavant, que Paramount no es ficarà enmig, que no hi ha problema de monopoli, de govern, ja celebren... Jo el que he vist avui també és que els directius de Warner Bros. han dit als seus accionistes que no acceptin l'OPA aquesta de Paramount. Així que, bueno, per ara queda aquesta fusió feta entre Warner i Netflix, veurem, seguirem atents.
Sí, i la notícia que volia destacar avui és un tema que hem parlat ja moltes vegades, Avengers Doomsday, que es parlava que no sortia tràiler, no sortia tràiler, sortirà abans d'Evatar, doncs en teoria hi ha hagut projecció de premsa d'Evatar que surt aquest divendres en aquestes projeccions de premsa.
Suposadament ja ha sortit aquest petit teaser trailer en el qual s'ha filtrat i es veu el retorn de Chris Evans com el Capità Amèrica i que seria un dels protagonistes d'Avengers Doomsday. Retomant aquest paper, veiem el Capità Amèrica en el passat, on el vam deixar al final d'Avengers Endgame.
Guardant el seu... Que Chris Evans és el mític Capitán América o no? Sí, sí, sí. Torna el seu paper. I el veiem guardant en una capsa el seu traje de Capitán América. I, bueno, de cop i volta hi ha un petit fundido a negro i veiem el Capitán América amb un fill entre braços, amb un bebè. Que seria el bebè que ell tindria amb Peggy Carter en el passat. I després posen...
Steve Rogers, tornaran Avengers Doomsday i un compte enrere, que no sabem si és un compte enrere cap a la pel·lícula, un compte enrere cap al tràiler definitiu, però la cosa està en què diuen que hi haurà tres tràilers, un de Chris Evans com a Capità d'Amèrica, un de Robert Downey Jr. com a Doom...
I un altre del Crimson War com a Thor, tornaria aquesta trilogia de superherois original. I un quart tràiler, que seria ja el tràiler de tota la pel·lícula. I que, bueno, de moment deixa dubtes. I en teoria, la teoria és que la trama és que...
en el moment d'haver-se quedat en el passat, el Capità d'Amèrica ha provocat un fet que ha afectat el Doom, que ha perdut la seva dona, els seus fills, i vol venjança. Bueno, aquestes són les teories per al moment. I sembla ser que aquest tràiler és real, igual que també s'ha filtrat el dia següent el teaser tràiler de Spider-Man Brand New Day. Així que, literalment, filtració massiva a Marvel, que jo crec que no...
No han volgut, això que ho deixen sortir perquè la gent parli, jo crec que no, perquè sortir de cop i volta les dues pel·lícules, aquesta filtració és bastant sorprenent i en aquest teaser trailer es veuria, que es veu una mica pitjor, el Punisher i també el paper nou de la CD5, que és la noia que fa de Max and Stranger Things, que sortirà en aquesta pel·lícula i que encara no sap quin paper farà. Això doncs deia?
No, a Spider-Man M'estic liant una mica ton de trailer És una locura Marvel és una locura Has d'estar molt concentrat o si no te'n vas Per tant, la personatge que fa de Max També la veurem a Spider-Man Sí, la Sadie V Aquesta actriu que és de la nostra quinta Crec que des del 2003, igual que nosaltres Si no del 2 o del 4 I que està tenint tant d'èxit I jo crec que quan terminis Stranger Things Serà l'actriu que més triomfarà De tot aquest repartiment d'actors
Molt bé, doncs potser sí, potser sí, a banda de la Millie Bobby Brown, que és una superestrella, jo crec que ja. Però jo crec que la CD5 estarà per sobre. Ostres, ostres. Jo estic bastant confiat, la Millie Bobby Brown, que ja ha fet, per exemple, pel·lícules com Estado eléctrico amb el Chris Pratt aquest any, que va ser una estrella de Netflix i no va tenir tant d'èxit.
i de moment la Sadie Singh, que la van veure a la ballena, a The Whale, que va fer un paper espectacular, també l'hem vist en unes altres pel·lícules, jo crec que té un futur molt gran i que a més és una actriu que està creant sensació també per les seves actituds fora de càmera, se li veu com una noia molt normal, que genera molta simpatia, llavors jo crec que la que més futur tindrà dins d'aquest cast d'Stranger Things serà ella.
Mira, doncs aquí tenim un bon pronòstic del Dani. Un prèdict. Sí, sí, tenim un prèdict i a veure si dintre d'uns pocs anys podem tornar a donar-te la raó, eh? I bueno, ja parlem en joc de fer reviu, faré una recomanació, Knives Out, Wake Up Dead Man, que en el Netflix la trobem ara mateix com a...
Punyales por la espalda de Entre los Muertos. És la tercera edició d'aquesta saga de Punyales por la espalda, que la dirigeix el Rian Johnson, i on tenim el Daniel Craig com el detectiu Benoit Blanc, que per mi les tres pel·lícules, la segona una mica més fluixa, però la primera i la tercera em semblen unes pel·lícules espectaculars, que tenen molt bon repartiment, que són aquestes pel·lícules que se'ls diu Who Don't It?,
que la traducció és qui ho ha fet, que hi ha un mort i tenim un detectiu que ha de descobrir dins d'un repartiment molt peculiar d'aquestes diferents persones que es troben mitjançant la investigació, descobrir qui ha estat l'assassí. Llavors jo soc molt fan d'aquest tipus de pel·lícules, de les novel·les de Gata Christi, d'aquesta temàtica.
D'aquestes que t'ho fan pensar, eh? Que estàs allà tota la pel·lícula dient, ostres, és aquest, és aquest, és aquest, és aquest... És el mayordomo. I a més, estic veient que l'actor de Knives Out és el mític James Bond. Sí, Dani el creix, exactament. Que fa de Ben-Hua Blanc en la primera, la segona i la tercera. Ell és...
L'únic actor que repeteix les tres pel·lícules i les tres tenen un repartiment espectacular, sense anar més lluny. El Chris Evans que feia de Capitán Amèrica i l'Anna de Armas són dos dels grans protagonistes de la primera pel·lícula i no surten a la segona ni tampoc a la tercera. Contínuament fan aquesta rotació com feia a les novel·les de Gata Christie l'Hércules Poirot.
que arribava a un nou lloc i es trobava una nova aventura amb personatges nous de diferent tipus. Llavors, la recomano moltíssim si vols veure. I la primera és Punyales por l'espalda. La segona, Punyales por l'espalda, Glass Onion. Em sembla la més fluixa. Jo he vist aquesta, Glass Onion. Et va agradar, les altres dos són molt millor. No em va agradar molt.
Llavors, és el que et dic, més o menys és fluixa. I després, punyales por l'espalda de Entre los Muertos, en aquest cas, amb un repartiment que està format per un repartiment novament espectacular, Kylie Spaney, Andrew Scott, Mila Kunis com a policia, el Jeremy Renner, que molts el coneixen per ser Ojo del Conte,
Glenn Close i també per mi el que està espectacular és el Joshua Connor que fa de CUP protagonista amb el Benoit Blanc fa de El Padre Jot que és un actor que jo crec que també té un futur espectacular i que per mi es roba la pel·lícula al sol perquè té una actuació deslumbrant Que guai, que guai, que guai doncs estarem atents i potser li tinc que donar una oportunitat a aquesta tercera pel·lícula d'aquesta saga Potser és fins i tot
millor que la primera. I el que té és que pots veure les tres pel·lícules sense haver vist. Separadament, sí. Perquè són tres casos diferents aïllats i també són tres pel·lícules molt diferents, perquè la primera és un jodó nit més clàssic dins d'una casa, una mansió aquí amb la lupa, dins la mansió una porta secreta, qui ha estat investigant documents. La segona és, sí, en una mansió, però una mansió a la platja, en una illa aïllada. Com molt modern, sí.
I la tercera és en una església que ha mort el pare d'aquesta església, el cura. Llavors s'ha d'investigar i investiguen dins de les persones que van a aquesta església, els fidels a aquest pare. I a més el pare Jot, que és el segon cura d'aquesta església, ajuda a investigar. I és molt interessant perquè també té aquest punt d'entre los muertos, que no diré què té a veure, que potser li dona també...
Un toc religiós que et fa qüestionar valors de per què hi ha persones que creuen la religió, per què hi ha persones que no, quin sentiment genera dins d'un cura, dins d'una persona. Em sembla una pel·lícula molt interessant i que no només parla en paraules, sinó també en la seva cinematografia.
que per exemple hi ha punts de la pel·lícula en què dues persones t'expliquen la mateixa història i fan un flashback i si tu et fixes bé, els flashbacks tenen colors diferents, un punt de vista diferent, un personatge que tu veies o que en un altre té una cara i un altre i et mostra això, el punt de vista com pot canviar d'una persona a una altra d'una mateixa història i que totes dues persones tinguin raó.
Llavors, és una pel·lícula molt interessant i que jo recomano moltíssim i que està sent tot un èxit. Que guai, que guai. La veritat és que té molt bona pinta amb tot el que ens has dit, a més això que involucri també l'Església i aquest... I que és un crim que no s'hagi estrenat a cinemes, també ho dic. S'ha estrenat en cinemes selectes, com diu Netflix. Jo no sé què cinema era perquè jo ho vaig buscar i jo no el vaig trobar. És un crim que aquesta pel·lícula, amb aquesta cinematografia tan espectacular i amb aquesta fotografia l'hagi jo haver de vist a casa meva en una televisió en joc d'una pantalla gran.
Doncs sí, totalment. A veure si amb aquesta associació amb Warner Bros. comencen a fer-nos més pel·lícules pel cinema, que també seria xulo. Seria una nova manera de disfrutar el contingut de Netflix, també. Sí, sí, sí. O sigui, al final... Però sí, sí, quedem pendent, eh? Quedem pendent d'aquesta Knives Out, que en castellà és punyales a l'espalda. Sí, punyales per l'espalda. Punyales per l'espalda a seca, punyales per l'espalda Glass Onion, que és per mi la més fluixa, i punyales per l'espalda d'Entre los Muertos. Si no m'equivoco, les tres estan disponibles a Netflix. Molt bé.
I també és interessant això, el fet de tenir sempre el Daniel Craig allà acompanyant-te al mític James Bond amb una faceta diferent, amb un personatge que li dona més jocs, el veu que gaudeix amb aquest personatge i té aquest punt de comèdia també, aquestes pel·lícules que tenen un punt de comèdia constant que no desentona dins de la pel·lícula, manté la tensió i té punts que igualment et fan molta gràcia. Molt bé, doncs escolta, una molt bona recomanació, sí que sí.
I bueno, avui tenim aquests 10 minuts de marge, que jo et vaig demanar feina, i ara tu la tens. Un top 4 de pel·lícules com fan les persones en el Letterboxx, que ens donis 4 recomanacions, que no han de ser les teves 4 pel·lícules preferides, sinó 4 recomanacions que tu ens dones i que en una altra setmana pots canviar una per una altra. Llavors, Jaume, et dono la paraula perquè comencis amb aquest top.
Mira, doncs Dani, jo no t'he triat 4 pel·lícules que vull recomanar, t'he triat 4 pel·lícules les meves preferides. Uau. Sí, jo ja he anat per todo lo alto, jo ja he apostat per les meves preferides. Les estic veient aquí i comparteixo moltes. És que són molt bones. Mira, per mi, que començo pel 4, no? Bueno, sí, sí. Començo pel 4 i les comentem una miqueta. Vale.
Jo crec que per el número 4 em sabia greu quedar-me en una i et vull dir pel·lícules bèl·liques. A mi m'encanten les pel·lícules bèl·liques, totes aquestes pel·lícules que tenen que veure amb conflictes, amb la guerra del Vietnam, amb la segona guerra mundial... Forrest Gump. No, no, de veritat, Forrest Gump m'agrada bastant. No, però sí, té aquesta petita part bèl·liques i que es retracta bé.
No, no, i m'agraden molt les pel·lícules bèl·lices d'Avril de Sarval, El soldador Ryan, bueno, n'hi ha moltes. Corazón de Acero... Jo m'he volgut quedar en 1917, o 1917, no sé per què ho veig en castellà. Bueno, al final perquè les traduïsien al castellà no estan típica, la traducció al català és normal.
que és una pel·lícula molt interessant, a mi m'agrada molt i ens ensenya una figura d'un personatge de guerra que és poc comú o que almenys no coneixem. No era poc comú sinó que no el coneixem gaire, que era aquest mensajero quan no hi havia mòbils i ens mostra com un noi molt jove ha d'enviar un missatge molt important
a l'altre costat del camp de guerra. Sí, aquesta pel·lícula que més destaca perquè és una pel·lícula que d'inici a final és un pla de seqüència. És brutal, sí, sí. És brutal com tan dins a dins d'una guerra sense tallar cap moment. Que jo crec que tallaven en algun moment per donar la il·lusió que no. Llavors, no tallar en cap moment. Perquè el cinema no és el que va passar, sinó el que estem percebent en aquest moment, no? Sí, sí, sí. El director va tallant aquesta escena i fa un efecte... No. Si jo no, no, tu que està tallant, no està tallant. Hi ha això.
et dona aquesta sensació d'estar indinsat dins de la guerra. A mi aquesta pel·lícula és una pel·lícula que jo vaig gaudir molt i que és una pel·lícula de cinema. Sí, sí, totalment. És el que t'anava a dir, és una pel·lícula molt de cinema perquè al final llueix molt amb tots els efectes especials, amb tota la metralla de guerra. Sí, i que també és una pel·lícula que està bé de veure-la
aïllat, jo penso, de pensar mentre la veus, d'entendre la situació, de posar-te en el paper d'aquest personatge. I ara que es diu pel·lícules bèl·liques et dono una recomanació, que no sé si l'has vist, Civil War, que tu ets periodista, Jaume. La tinc pendent des de fa tant de temps. Tu ets periodista, és el punt de com seria si hi hagués una guerra civil ara als Estats Units des del punt d'uns fotoperiodistes. Sí, és que
La tinc pendent i la volia anar a veure al cinema i no vaig anar, tio. Doncs mira, aquesta te la recomano. Jo la vaig veure al cinema i tinc ganes de repetir-la. I després ja crec que del mateix director o del mateix creador, alguna cosa similar, hi ha Warfare, que no l'he vist, però les persones parlen bé. I a més que és una guerra civil fictícia el 2024 als Estats Units que mira, sincerament, tal com estan les coses, mai se sap si això pot arribar a passar. Però bé, tu ets de pel·lícules bèl·liques o no, Dani?
Jo soc de totes. Doncs passem a la segona i és una pel·lícula que me la va recomanar un amic i és una recomanació que et donen, que a vegades fas cas i no fas cas. A mi aquesta me la va recomanar el meu germà. És una pel·lícula que és una recomanació molt bona. És una recomanació que te la donen i dius, hòstia, gràcies. Digues quina pel·lícula. I per mi la tercera millor pel·lícula que he vist és Green Book, que és una història d'un músic negre
que ha d'anar a tocar als estats del sur dels Estats Units, i clar, en aquells temps, perquè aquesta pel·lícula no sé molt bé quins anys és, però bueno, 1900 poc. Sí, no me'n recordo ara. Jo crec que és després de la Guerra Mundial, però bueno, és igual, que és 1900 poc, doncs clar, al sur dels Estats Units encara hi ha molt de racisme,
i ens explica la història d'aquest músic que va tocar per aquests estats racistes amb l'acompanyament d'un italià, d'un estat unident italià que també és racista i que al llarg de la pel·lícula comença a entendre que al principi també és racista i acompanyant aquest home doncs es dona compte
Ja que no té sentit ser racista. Exacte. Bàsicament. I que té un repartiment molt bo que té el Mahershal Ali com el pianista. El Mahershal Ali que l'hem vist en moltíssimes pel·lícules i que si no m'equivoco va guanyar l'Òscar per aquesta pel·lícula. Ah, va guanyar l'Òscar i tot? Crec que sí. Ostres. Ara no estic segur, eh? No mullaré, si vols se'l pot buscar i l'acompanya el Vigo Mortensen, que és el nostre mític Aragorn en El senyor dels anells,
llavors dos actors espectaculars en una història que jo crec que arriba molt i que et fa empatitzar molt i que a més té aquest nom del Green Book que suposadament és aquest gibre verd d'hostals en els quals pot entrar una persona negra que sent la nostra generació et sorprèn que hi ha llocs prohibits per persones negres que al nostre cap això no entra és una pel·lícula molt bona i jo crec que és una recomanació molt i molt bona i que a més
que et dona de tot. Hi ha moments de tristesa, però també hi ha moments de felicitat i que et fa... Sí, sí, sí. Et fa reflexionar i jo crec que després de veure aquesta pel·lícula moltes persones surten d'ella set millors persones. Sí, totalment. Mira, i Dani ha guanyat dos premiers Oscars, mejor actor de reparto per Moonlight i Green Book. O sigui que sí, que sí.
I totalment, al final és una pel·lícula que si la veus, jo crec que surts de veure-la i dius, ostres, si tens algun prejudici o alguna cosa d'aquestes, dius, ostres, soc menys racista perquè és que realment te n'adones que no té sentit ser racista. I va, anem amb la segona, que tampoc ens queda tant de temps i són dues pel·lícules espectaculars.
La segona pel·lícula meva preferida és El Padrino. Al final aquí no estic descobrint res. És un gran clàssic, però... No hi ha problema en dir que un pel·lículon és un pel·lículon. Hi ha persones que diguen, no, és molt típica. Però si la pel·lícula és espectacular, què vols que falli? És veritat. A mi, sincerament, m'encanta El Padrino. Des que la vaig veure em vaig quedar enamorat. És molt llarga, però és molt xula.
I és una pel·lícula que ha deixat com a referència de pel·lícules de mafiosos i que ha servit com a referència en un futur sempre. S'ha fet servir aquesta... Te voy a hacer una oferta que no me vas a poder rechazar. Moltes frases. I l'actuació de Marlon Brando, que és espectacular. I el... Martínez Cossace? No, no. Com es diu? Robert De Niro. Això, Robert De Niro. És que sempre em confonc molt, eh?
És molt complicat el tema dels noms dels actors. S'ha de tenir un recorregut ja de veure 800 pel·lícules, 800 llibres, 800 revistes, 800 vídeos per recordar-te de tots. No, no, jo no deia Robert De Niro, eh? Ah, no, no. És que Robert De Niro crec que surt... No, no, i Scorsese tampoc és. És molt famós, l'actor que fa de Mike. Ara estic bloquejat, eh? A veure...
el padrino repartiment no ens podem amagar si no ens recordem el Michael Corleone és el el Pacino el Pacino òbviament quin desastre jo suposadament aquí que soc la persona que ve a parlar de cinema i no recordar-me el nom del Pacino he perdut tota la meva credibilitat ja et dic Dani que més d'algú a casa ens ha dit
què esteu dient? Robert De Niro surt a la segona El Pacino i Marlon Brando espectaculars en aquesta pel·lícula no hem de descobrir res i hi ha una última aquí si vols donar-la no sé si vols parlar d'ella vull parlar moltíssim d'ella no s'ha de parlar la primera norma és que no s'ha de parlar ara trencaré la regla número 1 de la pel·lícula però la meva pel·lícula preferida és El Club de la Lutxa
El Club de la Lutxa, una pel·lícula que primera norma del Club de la Lutxa, no se habla del Club de la Lutxa, interpretada aquí, principalment el personatge principal és el Brad Pitt. I l'altre, com es diu? No ho sé. El Club de la Lutxa és el Brad Pitt. I l'Edward Norton. L'Edward Norton, sí, sí.
que suposadament el personatge principal és el Brad Pitt, però més endavant jo crec que ens adonem que l'Edward Norton és encara més principal, sense parlar d'espòilers, perquè el que parli d'espòilers d'aquesta pel·lícula, la fastidia sencera. No, no, és que la fastidia és completament, aquesta pel·lícula és espectacular. Jo quan la vaig veure, Dani...
Doncs la vaig veure. I arribo al final i dic, què? Ha sigut la pel·lícula que més m'ha trencat els esquemes, però per complet, perquè no havia vist cap espòilers ni res. A mi em va trencar la vida. I em vaig quedar flipant. I vaig dir, vaig acabar de veure-la i vaig dir, tinc ganes de veure-la una altra vegada. Sí, sí, sí.
És una pel·lícula, sense entrar en espòilers, que s'ha de tornar a veure. Sí, sí, sí. És el sexto sentido, és los otros. És una pel·lícula que acabes i dius, aquest plot twist que et trenca el cap, que dius, no pot ser real el que estic veient en aquest moment, com no he percebut la pel·lícula...
X manera i a més també el missatge que té exacte, el missatge és molt important i al final ens mostra una mica com la societat actual també ens mostra que està bé és que clar, no vull parlar molt perquè no vull fer spoilers però bé, de fet de veritat
Mireu-la perquè és una pel·lícula espectacular. I dos sectors espectaculars. Que us tancarà el cap. L'Edward Norton, el Brad Pitt, el Jared Leto i també tenim en el repartiment la Helena Boham Carter, que és una actriu que ha sortit en moltíssimes pel·lícules. Jo la recordo sempre pel personatge de Bellatrix L'Estrange en Harry Potter, però és una actriu espectacular. És un repartiment espectacular, és una pel·lícula.
que tothom l'ha de veure. És una pel·lícula que tothom l'ha de veure i que, igual que el Padrino, ha estat després un referent i, més que referent, també ha tingut infinites referències dins del cinema on es parla d'aquest club de la lluita. No, no, no. No s'ha de parlar. No s'ha de parlar d'aquest club de la lluita. D'una pel·lícula espectacular i ara ho està mirant al film Affinity i li donen 8,1 de 10. O sigui que és una barbaritat.
I es queden curts, eh? Dani, ara sí que sí, ens hem d'anar acomiadant que ja ens tocaran les set. Gràcies per venir avui a la tertúlia, a l'anàlisi del Barça i després en aquesta secció de la pantalla gran que ens agrada tant. Gràcies per tot i ens retrobem, doncs, d'ama. Sí, d'ama. Perquè tenim el programa especial. Demà estiveu molt atents perquè programa especial nadalenc aquí al refugi. Dani, gràcies per tot. Adéu.
Doncs nosaltres ens acomiadem aquí del programa del dimecres i recordeu, demà, programa especial Nadalenc del Refugi, aquí al 98.1 FM a Ràdio Desbend. Gràcies per tot i ens sentim demà amb més i millor. Gràcies per tot.