aproximada d'una hora i mitja amb entrada gratuïta. Pel que fa a urbanisme, la renovació de les àrees de joc infantil del municipi avança amb la participació directa dels infants de Sant Just. Aquest projecte s'ha impulsat a través d'un procés participatiu amb l'espai d'adolescents i infants que ha permès recollir les propostes dels més joves. L'actuació s'ha centrat en la millora dels jocs del Parc Maragall amb l'objectiu d'adequar-los a les necessitats actuals i fomentar espais més inclusius i segurs.
Aquesta iniciativa posa en valor la participació ciutadana en la presa de decisions i promou la implicació dels infants en la configuració dels espais públics. Properament, el projecte continuarà amb la instal·lació dels nous jocs infantils a la plaça Sant Pastor, ampliant així la renovació d'aquests espais de lleure. La iniciativa vol millorar la qualitat dels equipaments infantils i reforçar el caràcter educatiu i comunitari dels parcs del municipi. I pel que fa a cultura, la companyia Sant Justin Càmera Meva torna a l'escenari de la Taneu amb una proposta trencadora. Això no és un musical.
És una obra que s'estrenarà en el marc de la iniciativa Cap Butaca Buida, un repte col·lectiu a tot Catalunya que busca omplir tots els teatres del territori durant una jornada reivindicativa de la cultura. Els membres de la companyia, Javi Jiménez i Daniela Fumador, han explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que aquest projecte neix de la voluntat de distanciar-se de les grans produccions anteriors per oferir un espectacle més fresc i dinàmic. L'espectacle es defineix com un concert dramatitzat que fuig de l'estructura convencional de les obres de llarga durada.
Segons han detallat els intèrprets, la funció tindrà una durada aproximada d'una hora i 45 minuts sense pausa, marcant una diferència significativa respecte a muntatges previs com Rosaris o Eurodrama. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als botlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elías. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elías i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dijous, dijous, dijous, o huernes, depèn a qui li pregunteu. Per mi, dijous, avui dijous, amb calma. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Començarem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb Joves Inculps, amb el Hatim, amb totes les notícies més polítiques i socials del moment. Seguidament anirem amb Sense Filtres, de l'Ariadna Cruz, i posarem fi amb La Vida Joc, amb el Ricard. I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
El Congrés dels Diputats ha tombat el paquet de mesures socials conegut com l'escut social del govern de Pedro Sánchez amb els vots en contra de PP, Vox i Junts. El decret incluïa, entre d'altres, la pròrroga de la moratòria antidesnonaments fins a finals d'any i l'ampliació del bo social energètic.
El ministre de Presidència, Fèlix Bolanyos, ha acusat la dreta i l'ultradreta de deixar gent al carrer, mentre que Junts defensa que el text avala les ocupacions i que per això mantenen el seu no. La seva portaveu, Míriam Nogueres, ha reiterat que donen suport a l'escut social, però no a mesures que, segons el partit, afavoreixen les ocupacions.
Sí que han tirat endavant altres decrets com el Congrés que ha aprovat la revalorització de les pensions, que era la mesura més important per aquest 2026 amb una pujada general del 2,7% i increments superiors al 7% per a les mínimes i de l'11,4% per a les no contributives i també per l'ingrés mínim vital.
També s'han convalidat els decrets d'ajudes a les víctimes dels accidents ferroviaris de Damuz i Gelida amb indemnitzacions de fins a 84.000 euros en els casos més greus.
El govern espanyol va fer públic ahir el contingut de 153 documents fins ara classificats sobre el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, procedents dels arxius dels Ministeris de Defensa Interior i Exteriors. Aquests informes, cartes i manuscrits permeten reconstruir amb més detall la preparació i el desenvolupament de l'intent golpista. Els papers confirmen la participació de sis agents del CECIT, el Servei d'Intel·ligència de l'època,
alguns dels quals coneixien o fins i tot haurien col·laborat en la planificació del COP. Entre ells destaca el comandant José Cortina, que tot i que va ser jutjat, va ser absolt. També apareixen informes que descriuen com es va seguir la crisi des del Palau de la Zarzuela, on el rei Joan Carles I va ordenar frenar els militars sublevats i va tranquil·litzar les institucions democràtiques, tot i que no s'ha publicat les transcripcions de les trucades.
Els arxius també revelen intents d'implicar la corona en el cop, així com missatges de suport internacional a la democràcia espanyola, inclosa una trucada del president dels Estats Units, Ronald Reagan. A més, s'ha trobat un manuscrit amb esquemes de planificació dels colpistes que reconeixia com a error haver deixat el rei en llibertat.
Malgrat la desclassificació, continuen sense resposta algunes incògnites clau, com la identitat, per exemple, del conegut com a elefant blanc, la figura que havia d'assumir el lideratge després del cop. Els documents aporten context i detalls, però no modifiquen el relat essencial d'un dels episodis més greus contra la democràcia espanyola.
I precisament coincidint amb la publicació d'aquests arxius, ahir també es va conèixer la mort d'Antonio Tejero, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, que va protagonitzar l'assalt al Congrés aquell 23 de febrer de 1981.
I arran d'aquesta nova informació desclassificada, s'ha tornat a situar en primer pla el paper del rei emèrit, Joan Carles I, a qui diversos informes atribueixen una actuació decisiva per frenar l'intent culpista i restablir l'ordre constitucional. Per això, el líder del Partit Popular, aprofitant, Alberto Núñez Feijo, ha defensat públicament que el monarca pugui tornar a Espanya, considerant que la seva intervenció va ser clau per preservar la democràcia en un moment molt crític.
Recordem que Joan Carles I resideix als Emirats Arabs Units des de l'agost del 2020 a causa de les seves polèmiques i les trames de corrupció que l'envolten. Els nous documents reforcen la idea que el rei va actuar per impedir l'èxit del COP, un fet que, segons el PP, hauria de contribuir a reconèixer el seu paper en la història recent d'Espanya.
La Comissió Europea ha publicat el text jurídic del nou tractat sobre Gibraltar, un acord històric entre la Unió Europea, Espanya i el Regne Unit que marcarà les relacions amb el Panyal després del Brexit. El document de més de mil pàgines haurà de ser ratificat abans pel Parlament britànic, el de Gibraltar i les institucions europees.
La principal novetat és el desmantallament de la reixa, el que permetrà la lliure circulació de persones i mercaderies i integrarà Gibraltar en la dinàmica de l'espai Schengen. Això beneficiarà especialment els milers de treballadors transfronterers i les empreses de la zona.
Tot i aquesta obertura, Espanya mantindrà el control sobre l'entrada de situadans de tercers països en capacitat per autoritzar o vetar visats. L'acord també inclou mesures per garantir la transparència fiscal, combatre el contraband i impulsar el desenvolupament econòmic de Gibraltar.
L'administració de Donald Trump hauria retingut diversos documents relacionats amb el cas Jeffrey Epstein, segons una investigació dels mitjans nord-americans. En els milions de pàgines publicades del Departament de Justícia, falten desenes d'entrevistes a testimonis fetes per l'FBI. En aquests arxius absents hi ha tres entrevistes d'una dona que va denunciar Tana Epstein com el mateix Donald Trump, que hauria abusat sexualment d'ella quan era menor.
L'FBI va realitzar quatre entrevistes de seguiment, però només se n'ha fet públic el resum d'una d'elles, i en aquest únicament es menciona a Jeffrey Epstein. Diversos congressistes demòcrates han denunciat la manca de transparència i reclamen un accés complet a la documentació, considerant que es tracta d'acusacions molt greus i, per tant, d'interès públic.
Per la seva banda, la Casa Blanca rebutja les acusacions i les qualifica de falses i sensacionalistes, assegurant que s'han publicat tots els documents exigits per la llei i que la resta corresponen a materials confidencials o investigacions encara obertes.
La policia fronterera cubana ha abatut quatre tripulants d'una embarcació civil procedent dels Estats Units, després d'un tiroteig en aigües territorials de l'illa de Cuba, prop de Varadero. Segons el ministre de l'Interior cubà, la llanxa va desobeir l'ordre d'aturar-se i hauria obert foc contra els agents cubans, que van respondre als trets. En l'incident també han resultat ferides altres sis persones de l'embarcació i també un agent cubà.
Les autoritats asseguren que a bord s'hi han trobat armes explosius i equipament militar. El govern cubà confirma que els ocupants, que eren cubans residents als Estats Units, tenien intencions d'infiltrar-se amb finalitats terroristes. Des de Washington que el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, ha anunciat que els Estats Units investigaran els fets de manera independent i respondran en conseqüència.
L'incident arriba en un moment de forta tensió política entre tots dos països i podria greujar encara més les relacions entre La Habana i Washington. I ara a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
Rècord de generació solar a Sant Just d'Esvern amb gairebé 400.000 kWh el 2025. Les instal·lacions fotovoltaiques municipals augmenten la seva producció i impulsen l'autoconsum compartit en diversos equipaments.
Sant Jus celebra el 40è musicocoral amb la participació de diverses corals del Baix Llobregat. L'orfeó Enric Morera compartirà escenari amb formacions de municipis veïns en un concert gratuït a l'Ateneu.
Procés participatiu amb infants per renovar els jocs del Parc Maragall i la plaça Sant Pastor. L'Ajuntament recull les propostes dels més joves per millorar i fer més inclusius els espais de joc del municipi. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Barça, l'Atlético de Madrid i el Real Madrid ja esperen el sorteig dels buitants de final de la Champions League, que es farà aquest divendres a la seu de la UEFA, a Nyon. El Barça, que és cap de sèrie, es podria enfrontar al PSG o al Newcastle, amb el partit de tornada segur al Camp Nou. L'Atlètic tindrà com a rival el Liverpool o el Tottenham, dos equips molt forts de la Premier League.
Per la seva banda, el Real Madrid, que ahir va vèncer per 2-1 al Benfica, es podria creuar amb l'Sporting de Lisboa o el Manchester City, un duel que ja s'ha convertit en un clàssic recent de la competició. Les eliminatòries es disputaran al març i el sorteig definirà el camí dels tres representants espanyols cap a la final de Budapest.
Frenkie de Jong s'ha lesionat i estarà entre 5 i 6 setmanes de baixa per una lesió al bíceps distal de la cama dreta, segons ha confirmat els equips mèdics del Futbol Club Barcelona. El neerlandès es perdrà 7 partits, la tornada de semifinal de Copa contra l'Atlètic, els vuitens de Champions davant del PSG o del Newcastle i 4 jornades de Lliga. Tampoc jugarà amb els Països Baixos en l'aturada internacional.
El Barça de bàsquet no aixeca el cap i va caure ahir a Boloña per 85 a 80 davant la Virtus, en un partit marcat per les desconexions dels blaugranes. L'equip de Xavi Pasqual va començar molt fort, dominant el primer quart amb encert ofensiu, però els italiens van reaccionar abans del descans i van capgirar el marcador.
El tercer quart va ser clau, amb la Virtus ampliant l'avantatge, aprofitant les pèrdues i la fragilitat defensiva del Barça. Tot i això, els catalans van reaccionar a l'últim període i fins i tot es van posar per davant a menys de dos minuts al final. La manca d'encert en els tirs decisius va condemnar el Barça i Panther amb 27 punts va ser el màxim anotador blaurana, però això no va ser suficient per evitar una nova derrota europea
i allarga una mica més aquesta crisi europea del Futbol Club Barcelona. I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui anem amb una cançó del que per mi és un dels grans artistes revelacions d'aquest inici d'any. És un jove que està revolucionant l'úrban espanyol aportant frescura i una música molt novedosa i diferent. La cançó ens parla del pas del temps, del canvi i de la distància entre qui érem i qui som ara. La cançó ens situa en un lloc on ja vam ser en el passat però ara hi tornem a ser amb una realitat completament diferent
en el present. Allà on abans hi havia senzillesa i innocència, ara hi tenim luxe, però també soledat i una sensació de buit. El missatge és profund, parla de la memòria, de les ferides invisibles i de la necessitat d'oblidar per poder continuar. La lletra reflecteix la dualitat entre la calma i la violència interior, entre la vulnerabilitat i l'aparença de fortalesa. També ens reconeix que l'èxit exterior no sempre es tradueix en pau interior.
Darrere d'aquesta proposta hi ha un artista que ha anat construint una identitat pròpia dins de l'escena urbana estatal. El seu projecte destaca per la capacitat de convertir experiències personals en relats universals, connectant amb una generació jove marcada pels canvis ràpids, per la pressió social i per la recerca constant de si mateixa.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquesta cançó va sortir el 30 de gener de 2026, per tant és molt nova. El títol de la cançó és una marca de cotxes de luxe. I com avui és prou difícil, us diré també l'artista, va. És Bon Calçó. Què? Això ho hauríem de tenir, així que va, que soni, ara sí, Porsche de Bon Calçó.
Estoy en el mismo lugar que vinimos en tu coche. Estoy en el mismo lugar, pero vine en un Porsche. Estoy esperándote aquí solo desde las doce, pero ya sales solo y me voy. Cara, pegas al cristal, pero no me conocen. Otro día cualquiera sería mejor.
La documentación encima, efectivo y cocaína Una foto de castada y de mi kit de morfina Enamorado de la calma y enamorado de la violencia Para que tú rompas mis almas, para que beses mis carencias
Doncs una cançó realment espectacular i quina bona feina que està fent Bon Calçó. I si no el coneixeu, doncs descobrir-lo perquè és brutal i crec que amb aquesta cançó us ho ha demostrat. Però va, ara sí, ens toca baixar una miqueta les revolucions i ens toca anar a l'efemèride del dia.
Avui, 26 de febrer, fa 40 anys que es va estrenar Dragon Ball, una de les sèries més influents i estimades de la història de l'animació. Aquell primer episodi, a més al Japó, l'any 1986, va presentar al món en Son Goku, un nen innocent, pur i extraordinàriament fort, que iniciava un viatge d'aventures a la recerca de les mítiques boles de drac.
Ningú podia imaginar que aquella història nascuda del manga de Kira Toriyama acabaria de convertir-se en un fenomen global capaç de travessar fronteres, cultures i generacions. Per a molts, Dragon Ball no era només una sèrie, era una cita sagrada.
Jo encara recordo aquells dissabtes al matí, davant del televisor, esperant amb impaciència la sintonia inicial. Recordo compartir el moment amb germans, amb amics o fins i tot viure el sol en silenci, completament captivat per aquell univers tan fantàstic.
També recordo estar al pati de l'escola parlant dels combats d'en Goku amb els amics, discutint qui era més fort i com tots fèiem un Kame Kameha amb les mans esteses i amb una imaginació desbordada. Tots volíem ser en Goku. Aquella sèrie formava part de la nostra rutina, però sobretot
Formava part de nosaltres. En Goku representava molt més que un heroi. Representava la superació constant. Sempre trobava un rival més fort. Sempre arribava al límit. I quan semblava que no podia continuar, sempre, sempre, sempre tornava a aixecar-se. Ens va ensenyar que el veritable poder no està només en la força física, sinó en la perseverança, en la voluntat de millorar i en la capacitat de no rendir-se mai. Ens va ensenyar el valor de l'amistat, del sacrifici i també del respecte.
Fins i tot envers dels adversaris. Dragon Ball també va marcar un abans i un després en el món de l'animació. Va obrir la porta de l'anime a milions d'espectadors d'arreu del món, convertint-se en una referència cultural indiscutible. Els seus personatges, les seves transformacions, les seves batalles èpiques i els seus moments emocionals van quedar gravats en la memòria col·lectiva i en milions i en milions d'espectadors. 40 anys després, el llegat de Dragon Ball i Dengoku continua intacte,
Noves generacions descobreixen la sèrie, mentre aquells que hi vam créixer les recordem amb una emoció molt difícil d'explicar. Dragon Ball és un record compartit, una part de la nostra infància, un símbol d'esperança. I encara avui, quan escoltem el seu nom, tornem a sentir aquella emoció inexplicable, com si per un instant tornéssim a ser aquells nens davant del televisió que creien que tot era possible.
I avui que hem descobert Bon Calçó anem també amb una altra cançó una mica més melancòlica. Anem amb Diferente de Bon Calçó i en seguida començarem amb Joves Incults. Però primer, Diferente de Bon Calçó.
Fins demà!
Hace días que no duermo y hace días que no. Ya no sé en qué mierda pensaba cuando era menor. Ellos nos llevaron alto y al ver pájaros volando, se las pasan disparando al cielo. A mí el mundo no me gusta, lo veo a simple vista. Si fuera cosa de odio, sería terrorista. Que le follen a esos bobos que te quieren ver mal. Si quieres te enseño a beber lo que es querer a matar. Pero baby, tú no tienes cuenta.
Música Música Música
Y que le follen a la gente corriente Tú me gustas más cuanto más diferente Si quieres vamos a tirarles piedras a esa puta gente Este mundo de mierda Y que le follen a la gente corriente Tú me gustas más cuanto más diferente Si quieres vamos a tirarles piedras a esa puta gente Este mundo de mierda
Y ahora no piensas que otra gente estando de mierda Y hoy que estás pensando que hay algo malo en ti Pero es el mundo al que da asco, baby Y nada malo no encajar aquí
Doncs això és bon calçó i això és diferent. Anem ara amb una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. I ara sí, arrenquem amb les accions, arrenquem amb Joves Inculps, amb el Gatim.
Bona tarda, Hatim, què tal, com estàs? Molt bé, molt bé, amb moltes ganes. Molt bé, nosaltres també tenim ganes que ara feia ja unes quantes setmanes que no et teníem per aquí, eh? Sí, sí, sí, ja ho trobava a faltar, l'emoció del directe. Aquesta emoció mai marxa, eh? Mai marxa, això del directe enganxa, clar que sí. Doncs escolta, Hatim, hem estat unes quantes setmanes sense parlar, però venim carregadets perquè venim ple de gens, plens de notícies, plens de novetats i tenim teca, eh?, per parlar.
Sí, sí, com sempre diem, l'actualitat no para i en el món de la política encara menys. Exacte. Total, total. Doncs escolta, per on vols començar?
Comencem una mica amb tot el que ha passat als arxius desclassificats, de la mort d'Antonio Tejero d'ahir, perquè, bueno, una mica curiós que el govern espanyol ha fet públics més de 150 documents secrets sobre el 23F, el famós intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981.
45 anys després, aquests papers ja es poden consultar lliurement per internet o fins i tot ara per xarxes socials. Què és curiós? Doncs que ahir es va conèixer la mort d'Antonio Tejero. Sí, la veritat és que, no ho sé, sembla una casualitat, molt casualitat del destí, però escolta, ha sigut així, és molt curiós.
Clar, justament la setmana en què es treuen passen tots aquests fets. I clar, una cosa molt important és que els documents publicats pel president, per Pedro Sánchez, inclouen transcripcions de converses telefòniques, informes d'intel·ligència de l'antic CECIT, el servei secret de l'època, i anàlisis internes sobre com es va gestar aquest cop d'estat.
Per tota la gent que ara no recordi ben bé com va ser, farem 5 cèntims per contextualitzar una mica tot això. D'acord, sí.
Recordem que el 23 de febrer del 1981 el tinent coronel Antonio Tejero va interrompre armat el Congrés de los Diputados mentre s'estava votant la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo. En aquest cas va mentir segrestats els diputats durant gairebé 18 hores i va posar en escac la jove democràcia espanyola, posant-nos i regalant-nos aquell vídeo mític d'Antonio Tejero entrant al Congrés dels Disputats i disparant tres cops al sostre.
Sí, sí, la mítica frase de todo el mundo al suelo. Sí, sí, sí. Este es un golpe de estado. I entre el que ara es pot llegir hi ha converses que mostren el clima de tensió. Dubtes dins de l'àmbit militar i moviments previs al cop. No s'han publicat audios, només transcripcions i documents escrits, que és una cosa bastant a destacar. Sí.
No obstant això, quina és la posició que podem dir del govern? El govern defensa que la desclassificació respon a criteris de transparència i memòria democràtica. Des de l'oposició, en canvi, hi ha crítica sobre el moment i la manera de com s'ha fet pública.
Una mica, salvant les diferències, ens pot recordar una mica tot el dels documents, els arxius Jeffrey Epstein? Doncs s'està com posant de moda perquè s'està com desclassificant diferents enigmes que teníem de la història recent de la democràcia. Doncs sí, sí. Doncs sí, sí, totalment. És el... Bé, és que anava a dir una cosa, anava a dir, és l'Epstein espanyol, però no, no té res a veure tampoc. Però bé, això desclassificar sí que s'està posant com de moda, ara tens raó.
Sí, sí, sí, això sí, això sí. Ja et dic, al final, òbviament era un fet històric espanyol, per no dir dos més importants. Sí, sí, i feia falta, s'havia de buscar una mica més de llum sobre aquest fet, perquè hi havia moltes incògnites, i la major incògnita que encara tothom tenia era...
Sí, sí, sí, sí. Sempre...
Com en tots els fets una mica rellevants de la història, sempre hi ha moltes opinions, moltes teories, algunes més conspiranoiques que altres, però en aquest cas tot apunta que la posició del monarca en aquest cas no era com es deia, sinó que
De fet, va estar bastant en contra i va ser una figura important en la lluita, en aquest cas, en contra de tota aquesta situació que va passar. I mira, Hatim, per una cosa que va fer bé, deixem-li que almenys el mèrit aquest el tingui, perquè després...
També engeguem un nou debat perquè avui, justament Albert Oñuel Fijo, aprofitant aquest mínim rentat d'imatge que ha tingut Juan Carlos I, ha aprofitat per demanar la seva tornada, opiant tots els seus casos de corrupció i tot el que va fer. Sí, sí, sí. El PP i la figura del monarca sembla que vagin lligats de la mà. A la mínima, que troben una mica la finestreta oberta, treuen el cap i diuen, sisplau, que torni un monarca, que no ha fet res dolent, que no sé què... Però, per sort,
Per sort, imagineu-vos com és la situació que fins i tot jo trobo que el fill del monarca, l'actual rei, està en contra que torni el seu propi pare. Imagineu-vos la situació com és. I de fet s'ha de recordar que Juan Carlos I no va marxar perquè li van obligar, va marxar mig fugint de la justícia.
Però podríem dir el mig. Sí, sí, sí. Vull dir deliberadament de la justícia espanyola. Sí, sí, què vull dir? Que aquí ningú el va fer fora sinó que va marxar ell. Una altra cosa important d'aquesta desclassificació...
és un sector, sobretot de l'esquerra, que ha criticat que falten també documents, que és veritat que s'ha desclassificat molta cosa, però encara es podria haver desclassificat més, sobretot en l'aspecte, no sé si ho has vist, de la finançació, de com es va finançar aquesta idea golpista, i en canvi d'això no han volgut desclassificar res. Clar, sempre en aquests casos, i de fet trobo que és positiu, sempre s'ha de fer...
pressió en aquests casos dels partits polítics de l'àmbit d'esquerres per intentar incitar que hi hagi una transparència absoluta. Ja que desclassifiques tots aquests arxius, doncs home, fes-ho bé i demostra-ho tot. Però clar, això què genera tota aquesta situació? Doncs constantment aquella vena conspiranoica o aquella vena de... I si no ho han fet, per què serà?
I a vegades ens poden dir que som nosaltres els malpensats, però ostres, a vegades totes aquestes situacions que dius, és que si no s'ensenya, és que potser és algú tan fort que pot generar un canvi, saps, en la societat, i no ho volen, i...
Clar, perquè molta gent ha conspirat que no volen dir qui va finançar aquest cop perquè aquesta família o aquests possibles financers potser encara segueixen finançant o segueixen tenint molta presència en l'esfera política actual. Això és la conspiració, eh? Recordem que és la conspiració. No som fets, és conspiració.
Casos hipotètics que no s'han demostrat gens ni mica i que, de fet, si haguéssim de dir alguna cosa, veient els fets com estan evolucionant, potser és més cosa de la nostra imaginació que no pas fets reals. Però no se sap. A mi m'agrada deixar sempre la finestreta oberta perquè si algú m'ha ensenyat
Tot el que he consumit de política dels últims anys és que en el món de la política mai pots descartar res. Això és veritat. No, no, i em sembla bona la teva reflexió de... És igual, encara que siguem una mica conspiranoics, millor fer aquesta mica de pressió perquè diguin la veritat i desclassifiquin més coses que no quedar-nos amb la versió que ens deixen i ja està, sinó que sempre demana més, eh?
Sí, sí, totalment. En plan, tot el que sigui impulsar aquesta transparència, al final vivim en una democràtica i aquelles persones estan al govern perquè nosaltres decidim a partir dels nostres vots que aquelles persones estiguin. El que no pot ser és que aquelles persones tinguin més coneixement sobre diversos fets rellevants que ens han repercutit de manera directa tots nosaltres i que nosaltres no tinguem la putestat de rebre i conèixer tota aquesta informació.
Exacte, sí, sí. I escolta, per acabar amb aquest tema de la desclassificació, m'agradaria parlar d'una crítica que ha fet el PP cap al PSOE, i és que diuen que això també s'ha utilitzat com a cortina de fum. Mira, jo aquí t'haig de dir que crec que en part tenen raó, és una cortina de fum per canviar de tema, no?,
perquè ja sabíem que tenien altres merders i vam dir, bueno, trec això, faig una mica de cortina de fum, però tot i això, tot i que sigui una cortina de fum, crec que la desclassificació és important i és molt, molt positiva. No, totalment, aquestes notícies tan importants i que saben que tindran una repercussió mediàtica tan forta, normalment se seleccionen en dies concrets perquè interessen, en aquest cas, el president del govern. No obstant això...
home, arriba en un moment en què hi ha moltes branques, molts fronts oberts, perquè clar, en una banda tenim les recents eleccions d'Aragó, que queda malament el Partit Socialista i que ja genera aquell ron-ron constant que ja portava molt de temps de dir, ostres, amb unes eleccions generals què podria arribar a passar? D'altra banda, tenim un tema que ara parlarem d'ells, però aquest front d'esquerra que sembla que es podrà fer, hi ha molt ron-ron,
I, bueno, pot ser, pot ser, pot ser, al final també nosaltres hem de ser el suficientment crítics i intel·ligents en aquest cas per, vale, ens ha donat aquesta informació, analitzar-la, però després tornar on estava una mica, no?, i posar els punts sobre les is. Sí, sí, l'altre dia parlant amb una persona que ens sap molt de política em va dir, no hi ha res casual, aquí les dades estan escollides per alguna cosa, i bé, és el que tu comentaves,
Així que ja anem directament a parlar de l'altre gran tema del que volem parlar avui, que és aquest front d'esquerres que està liderant una mica Gabriel Rufián, també l'anunci de Yolanda Díaz anunciant que deixa de liderar l'espai de sumar. Què està passant a l'esquerra? Escolta, Hatim, fes-nos cinc cèntims també d'això.
Sí, sí, sí. Bueno, en primer lloc, com molt bé has comentat, parlarem del comiat de Yolanda Díaz, en aquest cas com a líder de Somar, i és que la vicepresidenta segona del govern espanyol ha anunciat que no serà candidata a les pròximes eleccions generals del 2027. Què vol dir tot això? Doncs que renuncia a liderar la futura aliança de les forces d'esquerra. I, clar, aquesta decisió, vols o no, doncs obre un debat sobre qui prendrà el relleu en un espai polític clau en l'escenari electoral.
Clar, Lloranda Díaz ha sigut i és una figura central de l'espai progressista durant els últims anys i responsable de gran part de l'estratègia unitària de l'esquerra. Ha explicat en una carta que ha pres la decisió després de molta reflexió i perquè vol donar espai i temps perquè el que s'està construint corri amb força.
I la gran pregunta que ens fem tots és, què s'està construint? Doncs sí, com molt bé també has comentat, s'està construint o s'està començant a negociar aquest famós front d'esquerres que en diferents països ja s'ha creat, com per exemple a França mateix el tenim.
Exacte. Sí, sí, la veritat és que és una proposta novedosa i que aporta almenys alguna cosa diferent, perquè veient com està, abans ho comentaves tu mateix, veient com estan anant les eleccions d'Aragó i d'Extremadura i hi ha un perill, i es vol combatre aquest perill. Sí, sí, sí, s'havia de fer. Al final, tota la gent progressista necessitava alguna cosa a la que agafar-se
necessitava aquesta xispa, tornar a recuperar aquella ambició, aquelles ganes, aquella sensació que hi ha un futur que pot ser progressista, amb ideologies més progressistes, més d'esquerres, però que és un futur ambiciós, que genera aquesta ambició a confiar en els polítics o a confiar en la política i a tirar endavant, cosa que en aquests últims anys barra mesos estem veient com s'està, a més de donar-nos llum,
posar llum a la foscor, com diria Carles Porta, el que està passant és que literalment ens estan tancant les finestres i ja no veiem ni cap on anem. Sí, sí, perquè és el que també va comentar Gabriel Rufián, que és una mica l'instigador número 1, al final les esquerres estaven superdividides, és que al final si ens posàvem a comptar agrupacions, gairebé que arribem a la vintena, i una vintena d'agrupacions a l'esquerra del PSOE és una fragmentació del vot impressionant que només et penalitza.
Clar, i a sobre sí, al final tots aquests partits d'esquerra, ja almenys en les últimes eleccions s'ha vist, s'han estructurat de la manera de, vale, no ens ajuntem, però al final entre nosaltres, si no volem que el PP i Vox formin govern, ens haurem d'unir, haurem de fer una investidura, haurem de fer una moció de censura si fa falta cap al PP, com va ser en aquest cas, i clar, vale, molt bé, però...
perquè no creem un front d'esquerres unint, perquè com va dir Rufián en la conferència que va fer amb Emilio Delgado, ell ho va dir, va dir, al final som 20 partits defensant gairebé les mateixes ideologies. Sí, sí, és que és això. Totalment. Llavors, el més intel·ligent, per què no fem un front comú, demostrem a la població una cosa que sincerament, i ara sí que deixo una mica la meva opinió, és
Un dels grans errors de l'esquerra és que, parau per fer, sempre han donat la sensació que no s'entenen entre ells, cosa que PP i Vox estan demostrant que a la mínima oportunitat que tenen ho fan, i en canvi els partits d'esquerra sempre tendim a no, jo no penso així, i a no entendre's, i què genera això? Com una mica de caos.
Totalment, sí, sí, totalment. I al final és això, no?, que realment és que el que defensen aquests 20 partits, sí, hi ha matisos, hi ha mínimes diferències, però és el que tu deies, és un fil central molt gruixut. Sí, sí, sí, sí, al final ja s'està olorant, eh?, tot i així. Per una banda es veu com aquest front d'esquerres comença a il·lusionar, i per l'altra banda...
es comença a olorar aquella olor de Vox i Pepe que comencen ja a dir, ostres, alerta, perquè semblava que seria un camí de flors i violes, i...
No se sap encara, però sembla ser que les coses poden mig canviar. Exacte, sí, sí, perquè la veritat és que al principi va semblar com gairebé una idea esbojarrada del Rufián, però, escolta, les coses sembla que estan quallant. Avui mateix escoltava jo a nivell art dient que ho han d'estudiar, però que, bueno, més o menys intuïem que no li semblava malament la idea. Tu, Hatim, veus viable aquesta coalició? Creus que s'acabarà donant?
Jo tinc sensacions i el que a mi m'agradaria. Jo tinc la sensació que costarà molt més del que sembla. Perquè cada partit, primera, hi haurà la lluita d'egos, de qui és la persona que podria ser la cara visible de tot això. Iolanda Díaz ja no és una opció. Llavors...
Qui sembla que podria ser? Gabriel Rufián. Hi ha partits que no estan del tot d'acord en que sigui Gabriel Rufián. L'altra figura que surt que podria ser-ho potser és Emilio Delgado, l'altra persona que donava aquestes xerrades i conferències amb Gabriel Rufián. Estan sortint diferents noms. La senyoreta Belarra també. Hi ha diferents noms potents dintre d'aquest front d'esquerres,
hi ha molts partits com Mas Madrid, Izquierda Unida, els Comuns, el propi moviment sumar... Llavors, costaran, seran negociacions dures, jo crec, però la meva conclusió és que espero de tot cor que es faci, perquè sincerament és el que necessita. Jo trobo la política espanyola per intentar, com hem dit, veure una mica la llum, perquè veient cap on anem, anem cap a dies molt foscos...
en moments
que esperem que es van dur a terme en el passat i esperem que no es repeteixin i aviam, amb moltes ganes també com a amant i fanàtic total de la política de veure què ens depara aquest futur no molt lluny. Sí, sí, al final és el que tu dius seran negociacions complicades però tampoc tenim gaire temps perquè les eleccions són el juliol del 27 que és un any i mig que un any i mig en clau política és molt poc
Sí, sí, totalment, però això sí que és veritat que noto com que en aquest sentit s'està anant ràpid, eh?
Es va començar dient tancar mig la porta i que semblava una idea més de Rufián i d'algun partit més i que Podemos, Mas Madrid, és com que s'apartaven una mica i que volien fer com ells la seva. Ara s'està veient en qüestió de setmanes barra mesos que la idea política cada vegada és més similar entre tots els diferents partits i ara ja estem veient com els que eren en teoria dintre dels partits d'esquerra, els que estaven més en contra, estem veient com cada vegada
entre tots van ajuntant-se i en tenir una idea ja més unificada i més de bloc, de conjunt d'esquerres. I això és molt positiu perquè això vol dir que està avançant de la manera adequada i que, ja és això, opinió personal, jo trobo que en els següents mesos pot ser una equació molt important, tot i que clarament jo crec que no es faria de manera oficial...
fins que ja sí que estiguéssim bastant més a prop de les eleccions. Sí, estic totalment d'acord. Jo penso que abans que s'acabi aquest 2026 tindrem una gran notícia en aquest sentit, una gran novetat. No sé si serà en forma d'un nou partit o l'anunci oficial que s'intentarà fer aquest nou partit, però estic segur que abans que arribi el 2027 tindrem aquesta gran coalició d'esquerres, no?
Vull parlar també d'un tema que hem passat una mica per alt, l'hem nomnat diverses vegades, però l'hem passat una mica per alt, que és la figura de Rufián. Al final Rufián pertany a Esquerra Republicana, que és un partit independentista, recordem-ho. La figura de Rufián, jo és que tinc la sensació que fins i tot a Esquerra li està una mica incomodant, no? Perquè no sé si ells mateixos es veuen dins d'aquest bloc, si es veuen o si no es veuen...
No ho sé, és que em sembla com que està incomodant Esquerra. No sé com tu ho estàs veient. Jo és que sincerament estic veient que a nivell nacional en termes d'Espanya està creixent el partit i s'està donant molt a conèixer i cada vegada el Gabriel Rufián el transformar-se de per si ja en el polític de moda i gairebé de referència en el pensament aquest progressista espanyol...
Al mateix temps, dintre del panorama català, trobo que no sé si li està sortint molt bé. Per què? Ja dintre del partit s'està notant aquella sensació de... no sé si anem de la mà. Per què? Gabriel Rufián va fer declaracions, fa nou molt, qüestió de setmanes, que en aquests moments seria inviable.
parlar d'independència per exemple ell en tot moment recalca que la vol però que ara no es vol centrar en la independència sinó que vol centrar en donar un millor futur a la gent treballadora d'Espanya que diu que ell pensa que el
Pot ajudar de la mateixa manera amb el pobre noi, el treballador humil de Vallecas, del barri de Vallecas, que el treballador humil de Sal, d'un barri de Sal o de l'Hospitalet o de qualsevol...
barri de Barcelona o de qualsevol indret de Catalunya. Llavors, és això. No obstant això, Gabriela Robben està sabent arribar molt bé als joves. Sí, sí, no, és totalment el que tu deies. Crec que Espanya s'està revaloritzant moltíssim i és que només cal veure els seus números a les xarxes socials o l'estima que acumula, no?, quan el veus pel carrer o quan va als actes aquests que fa. La veritat és que la gent a Espanya se l'està començant a estimar molt i, en canvi, la dualitat aquesta, no?, a Catalunya...
cada cop té menys simpatia i crec que se'l tracta una mica de botiflé per no donar aquesta importància que alguna gent voldria que donés a la independència és que clar tot això surt del context en què certs partits aquí a Catalunya parlem sobretot d'Aliança i de Junts per Catalunya el que estan fent és crear aquesta tensió en el panorama polític català
i s'està centralitzant molt tot en diferents temes molt concrets. En dos, principalment, no? En immigració i en independentisme. Potser ja és opinió meva, però la cosa ja va de més... Ara ja, la política ja no va només d'immigració i d'independència, que és del que es parla aquí a Catalunya, malauradament, sinó que s'han de parlar de moltes més coses. Estem parlant de...
d'habitatge, de sanitat, d'educació, de molts elements que tu veus quan analitzes la política catalana, no vull generalitzar perquè hi ha molts polítics que sí que els tracten, però en les grandes esferes, parlo, no s'està donant aquesta importància, aquestes coses. I tu, Gatim, veus possible una separació rufiant esquerra?
Molt bona pregunta, eh? És que jo... És un tema que tinc al cap i que a vegades ho penso i dic... Ostres, és que potser a Rufián el que més li convé és canviar de partit o fer un nou partit. Però clar, la cadira també mana, eh? I tens el teu lloc assegurat a Esquerra i és difícil deixar-la. Sí, sí, però és que a Rufián sincerament jo penso que si tingués un partit fora d'Esquerra tindria més vots. Perquè moltes persones a nivell estatal d'Espanya...
no voten a Rufián perquè forma part, a vegades, i és així, eh? Sona cruel, però forma part d'un partit independentista. Sí, sí, és que és així, és així. Si fos d'un partit com, m'invento, Sumar, Podemos, que són partits que donen suport al referèndum, però, òbviament, no ser catalans, no es declaren obertament independentistes, doncs, tens com aquesta curassa, no?,
Llavors, hòstia, jo crec que realment Ruxian és el que està com donant aquest favor Esquerra, perquè vulguis o no, està visibilitzant el partit, agradi o no més o menys aquí a Catalunya, és el que està visibilitzant més i és el que estan tenint una mica les noves regles del joc de la nova política espanyola, que és molt important saber comunicar
Jo crec que potser ja és l'opinió, és el millor. Sí, sí, totalment, totalment. Escolta, Hatim, ens hem quedat sense temps, ens hem d'acomiadar ràpidament. Gràcies per venir avui i ens seguim sentint. Perfecte, que vagi bé. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. Adeu.
Hillary Clinton declara davant la comissió del Congrés que investiga el cas Epstein que no tenia coneixement de les activitats delactives del pedòfil convicta i que no recorda haver-s'hi trobat. Una delegació de legisladors s'ha desplaçat a casa seva per escoltar el seu testimoni en una compareixença que es preveu llarga. Després de la resistència inicial, el matrimoni Clinton ha decidit fer aquest pas i demà serà el torn de l'expresident Bill Clinton, Washington Oriol Serra. Bona tarda.
Bona tarda. L'exsecretària d'Estat nord-americana Hillary Clinton ha començat una declaració que podria allargar-se fins a 5 hores. Clinton ha de respondre les preguntes del comitè del Congrés dels Estats Units que investiga el cas Epstein, un escàndol de pedofilia i tràfic sexual sense precedents. Tot i que tant els representants demòcrates com els republicans han subratllat que els Clinton no estan acusats de res, els republicans han recriminat que hagin calgut 6 mesos abans no hagin acceptat declarar. Joe Comer és el president del comitè.
No penso que estiguem sent injustos amb els Clinton de cap manera. Ells no han respost mai cap pregunta. A diferència del president Trump, que respon preguntes cada dia de tots vosaltres sobre el seu coneixement o implicació amb Epstein. L'expresident Bill Clinton compareixerà demà en una sessió que es preveu encara més llarga que la de Hillary Clinton. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Washington.
Més notícies amb la Maria Costa. Segons les autoritats de Teheran, els Estats Units i l'Iran podrien arribar a un marc per un pacte en les negociacions que tenen avui a Ginebra si Washington separa el programa nuclear iranià de les altres qüestions que estan sobre la taula com els missis balístics.
A les 6 de la tarda s'han de reprendre a aquesta hora les converses entre les dues delegacions a la ciutat de Suïssa després d'una reunió de 3 hores aquest matí. El país mediador a les converses, Oman, s'ha mostrat optimista sobre la predisposició a un acord en les dues parts. La trobada es fa enmig de la tensió per les amenaces de Donald Trump d'atacar l'Iram.
Grífols va guanyar l'any passat més de 400 milions d'euros, un 156% més que l'exercici anterior. La farmacèutica va tancar l'any amb uns ingressos de més de 7.500 milions, un 7% més. L'empresa atribueix la millora dels resultats a l'augment de la branca de Biofarma, especialment a les franquícies demoglobines.
La taula del tercer sector qualifica d'extremadament preocupant que el Congrés hagi tombat el paquet de mesures socials del govern espanyol. En un comunicat, les entitats adverteixen que, sense aquestes mesures tombades pels vots de Junts, el PP i Vox, a Catalunya hi continuarà havent 7.000 desnonaments anuals i s'executaran els 13.000 que hi ha pendents.
Tot i els intents per convèncer Junts, el govern espanyol no ha trobat la fórmula per salvar les mesures i Junts insisteix que la solució no passa per compensar els propietaris. Marta Madrenes ha recordat de què depèn el si del seu partit. Els vam advertir que tot barrejat no ho votaríem a favor i avui repeteixen la mateixa operació. És pervers!
La setmana que ve i coincidint amb el Mobile World Congress, Barcelona acollirà l'onzena edició del Mobile Social. És un congrés paral·lel que aquest any es presenta amb el lema Descolonitzem la tecnologia. Aquest congrés se centrarà aquest any en els prejudicis de la mineria vinculada a la indústria mòbil i l'objectiu és conscienciar la societat sobre aquest dany, animar-la a la mobilització i situar el tema en l'agenda política i social. Clàudia Bosch és la responsable del projecte.
amb certes mesures d'economia circular podríem reduir fins a un 50% la demanda d'aquesta mineria, això ens dona molta esperança i això ens ajuda a tenir el coneixement per exigir a les nostres administracions i als nostres governs accions que siguin efectives a l'hora de reduir tot aquest patiment que estem produint amb aquest model de producció i consum. La trobada està impulsada pel Setem Catalunya i compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.
Els esports, Ruth Vilà, bona tarda. Hola, bona tarda. El migcampista del Barça, Frenkie De Jong, s'ha lesionat en l'entrenament d'aquest matí. De Jong té una lesió muscular a la cuixa i estarà entre 5 i 6 setmanes de baixa. Un Barça que, per cert, sabrà demà quin rival té als vuitens de final de la Champions. Serà el Newcastle o el PSG de Luis Enrique?
El joventut de Badalona ha fet oficial la incorporació fins a final de temporada de Jabari Parker, que prové del partizan de Belgrat. El jugador de 30 anys no comptava en minuts a Belgrat perquè el tècnic Joan Peña-Roya el va apartar de la disciplina de l'equip durant el mes de gener. L'Uni Girona també incorpora una jugadora, en aquest cas, la pivot francesa Axel Mercerón. Mercerón ve del Gran Canària i és una de les interiors més destacades de la competició. No podrà jugar, però, competició europea amb l'Uni.
Pel que fa a l'agenda esportiva d'avui, el Barça d'en Vol rep a les 8, el Zagre per a la Champions. Els blaugranes ja estan classificats pels quarts, però lluiten per la primera posició del grup. El partit és a tres quarts de nou i es podrà seguir per esport 3. I també a la Champions, però en aquest cas d'hoquei patins, el Barça juga a la pista del senomen francès. Si guanyen, els blaugranes es classificaran matemàticament per a la final de 8. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Salas Vilanova.
El Camp Coral serà protagonista a Sant Just d'Esvern amb el concert del 40è Música Coral, que tindrà lloc el 28 de febrer a les 7 de la tarda a la Sala del Cinquantenari de la Taneu. L'acte s'emmarca en aquesta iniciativa impulsada per la Federació Catalana d'Entitats Corals del Baix Llobregat. El concert comptarà amb la participació de l'Orfeo Enric Morera, que compartirà escenari amb diverses corals de poblacions veïnes, com la coral La Vall de Sant Climent de Llobregat, la coral Pau Casals de Pallejar i la coral Ginesta del Vallès de Badia del Vallès.
La trobada vol fomentar l'intercanvi musical i la cohesió entre entitats corals, així com posen valor la tradició i el patrimoni del camp coral al territori. L'activitat és organitzada per l'Orfeo Enric Morera amb la col·laboració de la Federació Catalana d'Entitats Corals i tindrà una durada aproximada d'una hora i mitja, amb entrada gratuïta.
Pel que fa a urbanisme, la renovació de les àrees de joc infantil del municipi avança amb la participació directa dels infants de Sant Just. Aquest projecte s'ha impulsat a través d'un procés participatiu amb l'espai d'adolescents i infants que ha permès recollir les propostes dels més joves. L'actuació s'ha centrat en la millora dels jocs del Parc Maragall amb l'objectiu d'adequar-los a les necessitats actuals i fomentar espais més inclusius i segurs.
Aquesta iniciativa posa en valor la participació ciutadana en la presa de decisions i promou la implicació dels infants en la configuració dels espais públics. Properament, el projecte continuarà amb la instal·lació dels nous jocs infantils a la plaça Sampastó, ampliant així la renovació d'aquests espais de lleure. La iniciativa vol millorar la qualitat dels equipaments infantils i reforçar el caràcter educatiu i comunitari dels parcs del municipi. I pel que fa a cultura, la companyia Sant Just en Càmera Meva torna a l'escenari de la Taneu amb una proposta trencadora. Això no és un musical.
És una obra que s'estrenarà en el marc de la iniciativa Cap Butaca Buida, un repte col·lectiu a tot Catalunya que busca omplir tots els teatres del territori durant una jornada reivindicativa de la cultura. Els membres de la companyia, Javi Jiménez i Daniela Fumador, han explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que aquest projecte neix de la voluntat de distanciar-se de les grans produccions anteriors per oferir un espectacle més fresc i dinàmic.
L'espectacle es defineix com un concert dramatitzat que fuig de l'estructura convencional de les obres de llarga durada. Segons han detallat els intèrprets, la funció tindrà una durada aproximada d'una hora i 45 minuts sense pausa, marcant una diferència significativa respecte a muntatges previs com Rosaris o Eurodrama. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I són les 6 i 9 minuts i ara sí arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem amb Sense Filtres amb l'Ariadna Cruz.
Hola, bona tarda, Ariadna, què tal? Ai, espera't, tens el micro canviat? No, digui encest. Ja, ja, no, no, és cosa meva. Ah, vale, vale. Ara? Ara sí, ara sí. M'han posat el micro 3 on estava el micro 1. Haurem de posar... Que vergonya això, eh? No pot ser. No, no, haurem de fer la bronca al company de matí. Posar números aquí. No, sí, té el número. On? A l'anella aquella que ho ja... Bé, és igual. Ah, val, sí. Tot bé.
Molt bé, i tu? Bé, bé, la veritat és que acaben les setmanes ja, que tinc ganes de cap de setmana, sincerament. Jo també, moltes. Ja va tocant, a més, tinc plans xulos. Ah sí, què tens? Sí, sí. El dimarts és el meu cumple. Ah sí? I celebrem el Finde. Que guai. Sí, sí, sí. Així que res, tinc ganes. Tinc ganes, a més, reunió amb antics amics, que fa temps que no veiem, així que serà divertit. Però bé, tu tens alguna idea per aquest Finde o no?
Jo marxo de viatge. Ah, ostres. Per tant, estem els dos molt contents. Sí, sí, estem els dos. Molt bé, molt bé. On vas, on vas? No, no, on vas? Abans estic a Londres. Amb? Amb les meves tietes. Estàs esperant que em diguessis un no? I aquesta pregunta... No, però abans tinc el teòric. Demà. Uh, demà? Sí. Escolteu, doncs, si surt bé... I si surt malament, què? A pleurar a Londres. Sí, sí, sí. No, és me desagogo en Londres o ho celebro a Londres. Exacte. Ja està, ja està, ja està.
Molt bé, doncs a veure, Ariadna, de què ens toca parlar avui? Avui parlarem sobre la vergonya, que és una cosa que jo crec que compartim absolutament tothom. Sí, sí, sí. En qualsevol, en més o menys grau, però tots ho compartim, al final. Sí, sí, sí. En algun punt tots hem tingut o tenim vergonya. Sí. Jo crec que soc com la líder de la vergonya, perquè a mi em fa vergonya moltes coses. Abans més que ara, però...
Has anat millorant. Sí, però fins fa poc ho fem. Bueno, ara estàs davant d'un micròfon. Exacte. Ah, això també és positiu. Però, per exemple, amiga, el que jo no... És que no puc, no puc, que no tolero. Per exemple, que aixecin el que escric. Sempre que et veig connectat com el guió em fa una vergonya. Ah, no sabia això. T'ho juro, no puc, no puc. O quan faig alguna cosa, alguna notícia per la uni, no puc. Però molta. O sigui, no fer-ho, sinó que et vegin.
No, no, que ho llegeixin. Si t'ho explico, m'és igual, però que ho llegeixin em fa molta vergonya. No ho sabia. O sigui, per tant, un article o... També. Si fos un article, per exemple, a la universitat, que s'ha entregat un article... Això no tant, perquè és una cosa que ja està entregada. I com ho ve la profe, no? Sí, està entregada, però alguna cosa que estic escrivint, això em fa molta vergonya.
La típica, abans d'entregar-li a una professora, revisar-ho amb un company, això et fa vergonya. Sí, molta. I més a la ràdio, perquè a la ràdio escric les coses com, ho diré, y esto parece... Però sí, sí, em fa molta vergonya. Molt bé, jo no havia notat res raro, eh? Sí, pots estar tranquil·la, per la meva part. I tu, què digues així ràpidament, sense pensar gaire, que és una cosa que et fa molta vergonya.
Cantar. Cantar? Cantar en públic. Sí. No m'ho veuràs fer mai, no m'ho veuràs fer mai. No. Mira que m'agrada, eh, però... Jo a la dutxa faig concerts, però... Però a fora ja no cal. Amb gent mirant-me, impossible. Jo també canto fatal. Impossible, impossible. I ballar... Més una mica més igual, però... Perquè normalment no faig borratxo. Exacte, per això te n'ho va dir. No, però bé, ballar encara, però cantar... Impossible. No. Impossible, impossible.
Jo és que canto tan malament que m'és igual, o sigui, mira, si em vols escoltar, tu sabràs. Sí, sí, tu sabràs, no? Si vols que les orelles et sangnin, no? Vale, doncs he separat com, la vergonya l'he separat com en dues parts. Vale. És a dir, la primera és coses que ens fan vergonya i no ens l'haurien de fer, considerat i sota la... mi punto de vista, bàsicament, i coses que no ens fan vergonya però que jo crec que ens l'haurien de fer.
aquí hi ha moltes menys coses que ens fan vergonya i no hauríem de fer-ho i coses que no ens la fan i ens l'hauríem de fer la primera de totes que ens fa molta vergonya corre amb motxilla és horrible no et passa jo veig una persona corrent amb motxilla i és com ai carinyo pobrecillo és que no puc jo saps el que faig jo agafo les tiretes d'aquí de les nans i aleshores pots córrer perquè si no et rebota
Per això, però clar, és o rebota i vas rebotant o la portes com una tortuga. Sí, com una tortuga, sí, sí, totalment, totalment. Llavors és una cosa que, bueno, jo em costa, eh? O sigui, això fa vergonya i no hauria de fer vergonya, però et costa. A mi em costa moltíssim. Si tu quan ho veus amb gent dius uf, uf. I córrer per agafar el bus, el perdo, no passa res. No, per mi és aura.
No. Sí, sí, sí. Si tu et fas un sprint molt, molt, molt fort i arribes, és com... Però i si no arribes, què? No, si no arribes... La gent de la parada et veu que no has arribat. Ja, i et deuen allà... I et deuen suar... Marxant, no. Amb la cara de tristor. No, si no arribes, per mi és molt vergonyós, però si arribes, escolta...
Bé. És que, uff, bueno, córrer en general pel carrer a mi em fa cosa, eh? De fet, l'altre dia vaig anar a córrer amb el meu amic. I què tal? Bé, m'hem fet tres pedaços de quilòmetres. No és gaire, eh? No, no és res, no és res. Però bueno, per començar a córrer era el primer dia que sortíem a córrer, els dos. Sí, és el primer dia està molt bé. I el fet de començar a córrer, i és que no podia, jo em reia tota l'estona. Ja, ja, ja. Però bueno. Després, una altra cosa, el portal paraigües com plou,
Això és molt de nois, no? Dir, no, no, jo no porto paraigües. Jo, a veure, no sé què estic aquí diluviant, prefereixo mullar-me. Sí, sí. És que els meus són molt lletjos, a més, eh? O sigui, no és un que sigui negre o blanc, no, no, no, no.
De la Peppa Pig o alguna cosa així. Pitjor. Amb senefes, coses rares, marrons... Bueno, horrible. Jo me'n recordo que quan anava a l'escola a l'ESO i plovia, agafava el paraigües de ma germana de la Peppa Pig. I clar, era el xou de la classe amb el paraigües de la Peppa Pig. Sí, sí, sí. Doncs moníssim. Sí, sí, bueno. Jo abans era molt... Més igual tot. Jo abans... No, mira...
trobo que abans tenia menys vergonya i he anat guanyant. Sí? Sí. O sigui, he anat guanyant fins al punt que ha tornat a baixar. D'acord. Però sí, sí, quan era molt... O sigui, quan anava a la S no tenia gens de vergonya. O sigui, feia... És que es viu millor, eh, jo crec. Sí, sí, sí. Després, una altra cosa que...
A molta gent li fa vergonya, però a mi això sí que és veritat que no me la fa. És com admetre que escoltes cançons normals, no, però... Que no tothom escolta, saps? A mi m'és igual. Jo estic d'acord aquí, que sí que és veritat que a mi potser sí que m'ha fet vergonya o dir, ostres, no penjaré aquesta cançó per a què pensaran de mi. Però sí, sí, tens raó. No ens hauria de fer vergonya. A mi m'és igual. Jo escolto Violeta, escolto Soy Luna, escolto cançons de Disney Channel, escolto cançons de...
I el Grow Up, aquest, què et va sortir? Alguna d'aquestes? El Grow Up me'n va sortir de tot. Perquè, a més, jo compartia a l'espot i feia el meu germà abans, llavors és una amig. Una amig. D'aia dels dos. Vale, vale, vale. Però sí, sí, a mi admetre que escolto una cançó del 1900, més igual. Saps? És que més igual. Ja, ja, ja. No, o sigui, a mi em passa més amb cançons inclús més modernes del pal, així més rares, més experimentals. Hòstia, com penjaré això, tio, que pensaran de mi, que soc raro. Però d'igual. No, no, sí, sí, tens tota la raó. I després les poso aquí a la ràdio, vull dir...
Però ja està. Perquè com aquí estic sol. I després, molt relacionat amb l'anterior, també el que et faci vergonya com d'esto és com no posar-te roba que t'agrada o no fer coses que t'agraden pel que diran els demés. Això passa molt, eh? A mi passa. Perquè ja no és només el que pensaran, sinó la pressió que tu et poses a tu mateix, eh? Exacte, exacte. A mi em passa això, eh? O sigui, jo aniria a robar de platja tot el dia, però hay que controlar-se.
Però et surt una mica la vergonyeta, no? Sí, sí, sí, molta, molta. No, no, sí, sí, això li passa a moltíssima gent, és molt habitual, que tens potser aquella cosa que et vas de robar, que et vas comprar, que t'agrada molt, i no te la acabes de posar perquè no... A veure si pensaran en alguna cosa. Exacte, literalment això. Bé, després tant d'una altra cosa que jo sí que porto bastant malament és estornar en públic. No puc. No pots? No puc. Però que ets la típica, que s'aguanta molt.
No, no, no, jo, si em surt, em surt Ah, vale, no és la típica que ho talla No, o sigui, tinc els que són monis I altres que són... I que és on has tornat moni? Doncs moni, no sé A veure, fes-ho No, no, no tinc ganes ara Però monis i després els altres que jo... Ja, ja, ja Jo quan has tornat-ho fort, has tornat-ho fort Sí? Sí, sí, sí Sembla aquí que hagi de caure un tros, saps? Sí, sí, sí I després una altra cosa relacionada és plorar A mi això m'és igual Jo plorar en públic m'és igual
No pots dir el mateix, no? Bé, és que jo, per si, ploro molt poc. Sí? Sí, sí, molt poc. Va, doncs va molt bé, eh? No, no, ja ho sé, ja ho sé. És com un... Terapia. Sí, ja hauria d'anar a teràpia, perquè ploro massa poc. Sí? Uau. No, no, jo ploro molt. Molt, molt, molt. Em va dir i tot, vaig estar-ho parlant amb un amic i em va dir, això potser és un trauma, eh? I diuen, doncs potser...
Però sí, sí, a mi em faria molt... És que em fa vergonya per dir, ostres, què estaran pensant? Sí, és vergonya. A mi m'és igual. I quan veig una persona que plora pel carrer, a mi em sap molt de greu. Jo dic, vaig i li dic alguna cosa. Jo he sigut de les que hem plorat pel carrer al metro...
Terrible. Tu veus una persona plorar al metro i és que estàs realment malament, eh? No, no, a mi em dóna molta pena. Jo he sigut una d'aquestes persones, al bus també, a tots llocs. És que m'és igual a mi, jo no discrimino. I a més, a mi jo quan ploro molt, se'm posen com taques vermelles a la cara. I ja tothom sap que he plorat. O sigui que no ho pots dissimular, eh? No, no, que va acabar. Quan passa, passa. I si ploro pel matí, ja tinc la llàgrima fàcil tot el dia.
Molt bé. Molt bé no, però... Entes, entesos. I això, què més? A veure, dinar sola a un restaurant. No puc. No puc. No. Jo ho he fet algun cop.
Sí, és que què et poses amb el TikTok? És que no, no, no. O a vegades espai de reflexió, no? Espai de reflexió. Espai de reflexió, no dopamina. No, no, jo estic pensant que estàvem pensant de mi, que estàvem... Estic perquè estic sol, no? Sí, sí. Total. O sigui, a mi m'ha passat però ho he combat, ho he combatut també. Perquè, per exemple, me'n recordo quan anava a les pràctiques, no tenia temps per passar per casa i o feia taper al carrer o algun dia així deia, va, doncs, avui menudo el dia, en el barpaco.
És que és complicat, eh, dinar sol. Sí, sí, potser sí, pel que pensaran, però ens hem de treure aquesta vergonya, perquè és aquest exemple clar de no hauria de fer vergonya. Exacte, total. I després, això sí que és una cosa que em fa vergonya, però a la vegada m'encanta, o sigui, no m'encanta, però no sé si m'ha explicat. No. És com...
que el teu grup entri dels primers a la discoteca. És com una cosa que em fa vergonya perquè és com, uau, què fem aquí? Però per altra banda és com, puc fer el que em doni la gana? Quan em doni la gana... Sí, sí, sí, és veritat. Però sí que és veritat que jo entrat a vegades a les primeres i estic com, què fem aquí? Per què no pirem fora? A mi no és que em faci vergonya, és que no m'agrada, eh? No? M'agrada gent. Jo quan entro i dic, ostres, és que encara no hi ha ningú, l'hem cagat.
literal és com l'hem cagat sí sí sí hauríem d'haver esperat una mica més perquè no sé m'agrada no sé és que sense ningú és com raro bueno però et podes de fer el ridícul i ja està sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí
La primera i... A veure, com m'ho explico això sense que se me malinterprete? És anar amb els clíl·lucs. O sigui, jo soc la primera que em poso un clíl·luc. De fet, avui he estat a punt de fer-me un clíl·luc però he decidit que em rentaria el cabell. I és això, o sigui, estàs dient...
Perquè, esclar, és que hi ha molta gent que no sap què significa portar canyol. Un quilo és quan tens el cabell brut i, en compte de dutxar-te, et fas com una cua arrapadíssima. Abans era una cueta normal i jo la portava sempre, però ara té un nom, Moni, i és per fer-te una cua amb la cagomina, gel i tot, i que se't queda ahí com...
Clar, que una pasta dura al cap. Exacte. I això vol dir que no es veu si tens el pèl brut o net, no? Exacte. És el truc de les noies, ara. És el truc. Què passa? Sí, és veritat que hi ha molts outfits o moltes vegades que a la gent li queda molt bé el clíloc i se'l fan amb el cabell net. Però jo em refereixo al clíloc de quan tens el cabell molt brut. Exacte, que ens hauria de fer més vergonya utilitzar aquest recurs, no? Sí.
que jo soc la primera que utilitzo i m'és igual, eh? I molta gent, eh? Moltes noies, eh? Sí, sí. Ma germana, per exemple. Queda molt bé. Queda molt bé. Va, aguanta un dia més, va. Sí, sí. Aguanta un dia més. Perquè t'has de quadrar els dies. Bueno, és que hi ha una cosa, anar amb els cabells, que, bueno...
No, no, sí, hi ha una febre, trobo, pels cabells. Perquè ma germana, ma germana, bueno, deixa-la, perquè la dutxa, quan s'ha de posar la dutxa, són dues hores allà dins. I jo no sé què fa, o sigui, el pèl... És que el cabell és heavy, eh? No, no, diu, és que el risc, no sé què, s'ha de... Ai, sí, sí, té el cabell rinxolat. Exacte, rinxolat. Doncs imagina't. Pobre. Imagina't.
Bé, després seguim amb... Això és criminal. Això em sembla que t'has quedat als 13 anys, d'acord? I és posar, a veure, les destacades d'Instagram, posar una història amb l'emògia aquest, que si li cliques veus qui t'ha estalquejat. Sí.
Quin pal. Fas pal, fas pal. Fas molt de pal. Fas pal, fas pal. A més, que estalquejar, mira, és una de les coses que potser fan vergonya, però no ho hauríem de fer tampoc. El que és estalquejar, ai, m'encanta, i ho dic obertament. O està com mal vist, no? Ai, m'has estalquejat. Doncs sí, què passa? He vist totes les teves històries. I me la sé de memòria, clar que sí. Jo també ho faig, jo també soc un fidel defensor de estalquejar. Jo ho faig molt i tinc molts trucs.
I a la carrera de periodisme t'ensenyen molts trucs per estar al que jove. Ah, sí? Molts. Doncs ja m'explicaràs algun. Ja m'explicaràs algun. I jo sé de la típica que tu em dius el nom i ja està, i de la zona de Barcelona i te'l trobo. Sí? Oh, i tant. Doncs mira, a mi això m'ha fet falta algun cop i... Doncs ja saps a qui truca. Vale. O sigui, només amb nom, eh?
A mi em dona el nom, la zona de Barcelona i tal, i te'l trobo. O on fa esport, o al col·le, on va. Jo. Sí, sí. Si una vegada... Tenim aquí una dieta activa encoberta, tio. Si una mica i jo vam trobar un noi de Sevilla, bueno, el vam trobar. Pel LinkedIn. Estava de viatge. Pel LinkedIn el vam trobar. Mare meva. Si estava de viatge a Barcelona i el vam trobar. Sí.
No, no, sí, sí. Ja et trucaré, tranquil·la. Quan ho necessiti, ja ho trucaré, clar que sí. Després seguim amb la penúltima, que és, bàsicament, el cígnac del zodiac. Jo, és que això no... No, no ets fan, eh? Llotjar la persona o basar la teva primera impressió en el zodiac de la persona, no. No.
No compres. No compro. Jo tampoc. La veritat és que jo tampoc. A mi aquestes coses... Tot això d'esotèric, zodiac, tarot... No, no hi crec. No hi crec gens. Bueno, o sigui, cadascú té les seves coses. Jo també les tinc les meves, no? Però jo és que això de basar té la primera impressió. Ai, és pistis, no. Ai, és que eres Géminis. Tu què ets, Ari? Jo soc Leo. Ui, Leo. I a sobre, el meu és com molt polèmic sempre.
O l'homes o l'òdies. Sí, diuen que... A veure, vaig a buscar. Leo, no? Diuen que som com molt... Com es diu? Molt egocèntrics, tal, no sé què. Leo busca sentir-se sempre al centre de l'escena. Vol conèixer a tothom i ho fa de manera decidida i directa. Doncs ja està. Et representa o no et representa? Home, al centre de tot, no.
Però a mi saps el que passa? Que posen coses tan ambigues. Exacte. Que ets, a lo millor ets pitstis, i si et diuen que això és del pitstis, et dius, ostres, sí, sóc jo. I a més, després et pregunten, i de quin dia? I jo, clar, jo soc del dia... Ascendència no sé què, no? Jo soc del 23 de juliol, d'acord? Llavors, és el dia que canvia. Llavors és com, bueno, però clar, ets el primer dia, llavors... D'acord, sí. Sí, sí, sí, vinga, va, sí. Molt bé, i això de... T'han tirat les cartes algun cop?
No, i no vull que m'ho faci. Ah, per tant, sí que estàs una mica condicionada, eh? No, però no vull, o sigui, no vull que ningú em digui alguna cosa per la carta. Tu creus que si t'ho diuen et condicionarien la teva manera d'actuar? Sí, sí, sí. O sigui, no ho sé, però jo ja estaria com... Perquè jo soc molt, jo sobrepenso molt les coses. Ja, ja. M'ha dit, ostres, m'ha dit això, m'ha dit això, m'ha dit això, no? Exacte.
Sí, sí, i jo monto unes pel·lícules al cap, llavors és millor no... No, millor no tirar-les, no? No tentarà la sort. Exacte, exacte. Doncs a mi em passa el contrari. M'és igual, absolutament. M'han tirat les cartes moltes vegades i el que em diuen és que se m'oblida al cap de dos dies. Doncs jo ojalà, eh? Ojalà. A mi no se m'oblidaria. Al final... Tu tindràs altres coses. I jo altres, sí, sí. Estic segur.
I després, per últim, perquè d'aquesta no he trobat gaire més, és bàsicament la gent que es escupa en públic al carrer. Ascarós. Que asco. Ascarós. Que asco. I a sobre, davant teu. Si tu vas caminant, és un centímetre més i trepitges. Sí, sí, sí. Que asco. És molt guarro, és molt guarro. És com que et penses que estàs fent una marató, cabron.
És que no, és que ni això. O els futbolistes quan entren al camp, que asco. No hagas eso. No, no, no. Que a sobre ho és per la tele en 4K. Jo he arribat a veure gent, vale, el futbol dius, bueno, va a la gespa i encara no. Gent en pista de ciment, que està jugant a l'humili al parque,
Que asco, no, no, no. I tot el moc allà escarós. Tio, beu aigua. O tu tragues, que ets un guarro. És que no, no, ets literal. A mi em dona molt fàstic, o sigui, d'arcades, eh? Anar pel carrer, veure un senyor random fer-ho i entrar-me a una arcada de que asco. Sí, sí, sí, no, no, és criminal, aquí t'ho compro 100%. És que és escarós, o sigui, hauria d'estar supermal vist. Hauria de tirar pedres a la gent que fa això. Exacte.
A veure, se te correix alguna cosa així d'última hora? Coses que... Vale, cordar-te les sabates pel carrer. Això ha de fer vergonya o no? A mi em fa molta vergonya. I no hauria de fer. I no hauria de... Sí que hauria de fer-la. Quina vergonya, no, no, no. Jo, si estic a cinc minuts a casa, m'aguanto amb el... Sí? Home, i tant. A mi em fa mandra, però no em fa vergonya.
A mi fa molta vergonya, que t'has de jupir, que no, que no, amb el bolso, la jaqueta, que no, que no. Ja, això és veritat, això és veritat. Bé, no poses el peu en un... No, no, no. En un banc. I moltes vegades el que faig m'assega un banc i me'l cordo allò. I em quedo com un minut o dos mirant així i després me'n vaig a cuidar. És l'excusa, no? Molt bé, molt bé, molt bé. Sí, sí. És que ara estic pensant en algun altre, però no sé, no estic inspirat, de veritat. No estic inspirat...
No, no, no. Bueno, ho podem deixar aquí. O caures en públic, també, és horrible. Home, sí, això és horrible, però això és horrible, la veritat. Això és fatal. Mira, a mi m'ha passat algun cop i faig com, ostres, m'aixeco com superràpid, encara que m'estigui morint de dolor, m'aixeco com superràpid. Aquí ningú ha vist res, ho ha vist tothom. Sí, sí, i després mira, fas com així, mires, que t'ha vist. Bueno, fatal, fatal, fatal.
fa quan vas caure l'últim cop? jo soc molt torpe però no m'arribo a caure quasi mai quasi, no? a punt però com la caiguda més heavy recent va ser a la uni saps què? ara han posat com una rampa de metall a on? entre la biblioteca i la facultat
Ah, no, encara no ho he vist. Bueno, doncs han posat això, vale? I plovia una mica. I jo, que no vaig ser hàbil mental, vaig baixar per allà i anava amb un amic meu i jo, em cauré, em cauré, em cauré, i em vaig caure. Bum, cap a baix. Però... Heavy, eh? Hosti santa, eh? Però de cames cap amunt i... No, no, no, fatal, fatal. Me ha desagradat veure-ho, me ha desagradat veure-ho. Mira, jo em reia per no plorar sobre abans d'un examen d'economia. Bof. Però et vas com a embrutar molt, o no?
Que no, que no, em vaig fer un mal. Ah, bueno, però almenys no et vas embrutar. Bueno, no, però... Ah, no, això és un punt positiu. Vaig estar amb una contractura com sis mesos després, eh. Horrible, de veritat. Bueno, bueno, bueno, exagerada. Sis mesos, encara estaries amb la contractura. No, no, perquè va passar fa molt. Bueno. Però va ser una hostió dels bons, eh. Bueno, bueno, vale, vale, vale.
Doncs molt bé, Ariadna, crec que ens estem quedant sense temps, així que ens haurem d'acomiadar per aquí. M'ha agradat repassar les vergonyes de tu i de mi. I de la gent, sí, sí. Jo suposo que molta gent s'haurà sentit identificada, clar que sí. I abans de marxar m'has dit que no et pregunti una cançó, però et preguntaré. Ja, home, jo què sé. Vull saber els teus gustos musicals. Mira, això et fa vergonya i no t'hauria de fer vergonya. És que jo em sé moltes cançons, però em dius i ja se m'obliden tot.
No, però ara mateix estàs pensant en una. T'ha vingut al cap una. Sí, però no la voldràs posar. Bueno, a veure, digue'm-la. Alguna de Violeta, de Soy Luna. És que no sé com sona això, no sé com sona. De Latini o no? Vinga, va de Latini. Que és la Violeta. És la Violeta, però... Però quina de Latini? Cupido mateix, no? Vinga, sí, perfecte. Va, doncs anem a Cupido. He posat el que m'ha donat la gana al final. Sí, total, total. Vinga, adeu, Ariadna, gràcies. Adéu.
Bona nit.
No me pidas tiempo que eso no va Te pides y pides y no hagas na' Si pa' olvidarte no me alcanza el alcohol No hay botella que aguante a borrar este olor Yo sí quiero una chance pa' vivir sin tu amor Pero esta tuza es tan grande va de mal en peor
Te extraño por la noche, la noche me hace daño Yo todavía te extraño Dicen que un clavo siempre saca otro clavo Pero este amor, el clavo es difícil de ocurrir
Pero este amor es clavo, es difícil de olvidar ¿Qué nos pasó? Que cuando estábamos bien se complicó
I ara sí, arrenquem amb la següent secció. Anem amb curiositats del motor amb Líquer Blanco.
My world has fallen I'm falling to my knees
Bona tarda, què tal, Iker? Com estàs? Estàs bé o no? Sí. Ha anat bé la setmana? Sí. Avui et fem venir amb un horari una mica diferent. Sí. No va poder venir... Bé, no va poder... No, sí, sí, vas poder venir ahir, però et vaig dir que no vinguessis, perquè de vida teníem l'entrevista amb el món DJ. Però bé, ara ja ja tenim aquí, ja podem recuperar alguna d'aquestes marques legendàries, no?, que sempre fem. I avui, de quina marca de l'automobilisme històric ens toca parlar?
Doncs avui us parlaré d'una marca molt mítica, que no és la més gran del món, però una de les més valentes i creatives i també diferents de totes les marques del món. Molt bé. I això és? Mazda, una marca japonesa. Molt bé. Que si totes les marques japoneses són mítiques. Sí, sí, sí. És un misteri. Molt bé, doncs anem a parlar de Mazda.
Doncs, Mazda no va començar fent cotxes, sinó que va començar a fer taps. En comptes de fer cotxes, va fer taps. Va començar fent taps, eh? Exacte. Taps d'ampolla, de suro? Sí. Sí, taps d'això. Va començar l'any 1920 a Japó Hiroshima, que és una empresa d'una nova anomenada Toyo Korg Kogyo, que fabricava, com va dir, suro industrial. Vale, vale.
No té res a veure amb cotxes No, no té res, té res Clar, perquè l'altre cop que vam parlar de Mitsubishi era, no? No, l'altra vegada va ser de Land Rover No, no, no, aquell que feia aires acondicionats o així, no? Ah, Toyota Sí que són molt... Ah, encara pots dir... Sí, però el sobreu?
Sí, però va tenir problemes econòmics, Tokyo Core va tenir problemes econòmics i el líder que es diu Yujiro Matsuda va decidir rementar-la, que va començar com Toyota a fabricar maquinària i després vehicles per transportar que tenien només 3 rodes.
Vale, vale, vale. I primer maquinària i després vehicles de tres rodes. Exacte, per transport. Vale. I va, doncs, Mazda li entrava en el món del motor, amb els vehicles de tres rodes i tot això. Tu m'has dit que Mazda neix de Hiroshima
Exacte, on va caure la bomba atòmica. Exacte, Hiroshima va caure la bomba atòmica el 45. Sí, el 45. I la ciutat va quedar devastada, però, per sort, la fàbrica de Mazda, doncs, només va quedar danyada, o sigui, no completament destruïda com altres parts d'Hiroshima. Vale, vale, vale. O sigui, la fàbrica no va quedar tan afectada. No, va quedar danyada, però no tan afectada com on va caure just la bomba atòmica. Mira, doncs, escolta, això va ser una sort, eh? Pues sí.
i va ajudar a reconstruir la ciutat. I l'ha fet de forma de caràcter de Mazda, que és la resistència a l'esforç i la capacitat de reneixer. I aquest nom, Mazda, on ve? Doncs apareix en 1931, que vol dir del cognom de Matsuda, el seu fundador, i fa referència a Aura Mazda, que és una divinitat presa associada a la saviesa i a la llum, que vol transmetre la intel·ligència, l'innovació i la il·luminació.
Vale, vale, vale. Per tant, té un bon significat, eh? Sí. Molt bé. I aquí em poses que Mazda agafa un gran risc, no? Fà una decisió controvertida. Exacte, va fer un rototalliu.
que als anys 60 va apostar per fer un motor rotatiu per les seves màquines en compte de fer de pistons doncs ho feia amb el seu motor rotatiu que es deia Wankel que en comptes de pujar i baixar era doncs que donava voltes a moltes revolucions
Clar, és això, els motors fins en aquell moment tots eren de pistons que es pujan i baixen els pistons i això en canvi era rotatiu. Exacte. Que gaire, amb molta paga la marca la vam provar, però que la van abandonar. Però Mazda va continuar invertint en anys i diners per millorar-lo. I gràcies a això, va crear un dels cotxes més mítics del Japó, que és el RX-7.
RX-7, aquest és un dels insignia de Mazda. Sí, que és amb la llum aquesta que puja i baixa. Oh, vale, vale. Sí, sí. Cotxazo. Que va fer famosa, doncs, el RX-7, que és un punt tio jaier, geuller, amb motor rotatiu, equilibrat i molt divertint. Que és el típic cotxe que veus, això que és molt avorrit. Sí, sí. Ell tenia, com les seves llums que pujan i baixen, que feia un cotxe divertint.
Sí, sí. No és el típic cotxe de pel·lícules com Fast and Furious. Exacte. I videojocs com Forza Horizon i tot això. Exacte. Digues, digues. Que va convertir-ho en un símbol esportiu d'an 80 i 90. Molt bé. I més tard, l'RX8, eh? Exacte, que és mantenir viu el motor rotatiu. Que el Mazda no oblida el motor rotatiu. Vale. I anem a parlar de més models.
Doncs sí, el següent és el MX-5, que és pura diversió, que hi ha un dels models que millor representa a Mazda, de l'experiment de Mazda, és el MX-5, que és petit, lleuger i descaputable, que no era ni el més potent ni el més car, sinó que era el roster més venut de la història, que és un roster, és un cotxe descaputable.
perquè m'has de fer una idea molt clara que és conduir ha de ser divertit no només la comoditat i tot això sinó que conduir t'has de divertir perquè si no...
No, no, em sembla una bona filosofia, de fet, clar, és que al final si no tu no et diverteixes, doncs perd la conducció per molt. Exacte, com els cotxes autònoms, que això... No t'agrada, eh? No, no. És que a l'ICR és vintage, li agrada l'antic. Sí, m'agrada a mi conduir, jo sí, tinc un cotxe per conduir-ho, no per ni carregar-ho ni coses d'aquestes res. Exacte. I anem a parlar una mica de la filosofia de Mazda.
Doncs sí, Mazda té una filosofia que és el Janet, que són les persones que van sobre el caball i el caball, són un. És a dir, que estan unides. Que en japonès seria Jinba i Tai. Això significa que el Janet i el caball són un mateix. Exacte, que el conductor i el cotxe han d'estar connectats.
Per això Mazda solen tenir la direcció precisa, que és quan tu i el seu volant reaccionar al moment, un pes equilibrat i sensació més natural. Un cotxe més, no sé, fabricat. Sí, sí, sí. Al final volen que el que tu controlis després es vegi reflectit en el que passa amb el cotxe, no? Exacte.
que és com que tu i el cotxe és com un jugador així, saps? Sí, sí, sí, sí, totalment, totalment. I el logotip de Mazda, aquesta ema tan característica? Doncs el logotip actual és una mena d'ala estilitzada dins d'un oval, que sembla com, si trenques una mica el logotip actual, sembla com una ema oberta cap amunt, que vol dir que l'uval representa el món, el que és per fora,
les ales que estan a dins volen volar cap al futur i la forma de M vol recordar a Magda perquè si no... Molt bé, si no al final és un logotip molt modern i jo crec que tots el tenim al cap. Sí, no com ara un Robert d'una caixa de sardines. Exacte, exacte.
Molt bé, però no sempre va ser així, oi? No, als anys 30, el primer logotip que era més industrial, no era tan actual amb l'EMA i tot això, era més industrial amb línies rectes i formes geomètriques com típica maquinària industrial, que recordava més a un símbol mecànic que no pas a una marca moderna com el logotip actual,
I era lògic perquè Mazda fabricava vehicles comercials, no vehicles esportius, i per això feia el logotí més industrial. Després, als anys 50 i 60, que era una sensibilitat total, que només era posar Mazda simplement... El nom i ja està, eh? Sí, en la greta. I clara, sense símbols i sense misteris. Vale, vale, vale.
Després, als anys 90, van introduir, doncs, més arrodonida, una versió més arrodonida, que arriben dels camins més importants, que van introduir una versió, doncs... Dins d'un oval, no? Exactament, més arrodonida dins d'un oval, que aquest símbol representava un sobrillant, una flama...
o un cor en moviment. Però molta gent deia que era una tulipa o una gota. Que jo vaig buscar i és veritat que sembla més una gota o... Sí, jo també l'estic veient ara i no queda clar el que és. La meva opinió és un cor.
Després, a l'ocultiu actual, amb el temps, doncs, van a simplificar, simplificant, i amb el temps, doncs, per adaptar-ho a l'aeradra digital. I a hues platejat, o negre, efecte metàl·lic, net i molt elegant. Sí, sí, sobretot el que dona la sensació és d'elegància, no? Exacte, que transmet moviment, futur, innovació. Que hi ha una frase que som moderns, però seguim avançant.
Molt bé, doncs segueixen avançant, clar que sí. Exacte. I Mazda, avui què? Com està Mazda? Doncs està competint amb gegants com Toyota Oboswagen. Oboswagen és una marca també molt potent i molt famosa que a mi m'agrada. Però tampoc és la més gran i continua fent coses diferents. Per exemple, el motor Skyactiv d'alta eficiència. Aquest motor a mi sincerament m'agrada perquè se suposa que consumeix poc. I en home en si també m'agrada Skyactiv, no sé, però té...
Sí, sí, té ganxo, podríem dir. Sí, és una cosa curiós. I encara segueixen fent aquests motors rotatius o no? Em sembla que no. Ja no, eh? Ja ha canviat. Vale, vale, vale. Doncs el disseny, que és coda, que és molt elegant i fluid, i interior minimalista, això sí, però versions híbrides i electrificades.
Molt bé. Ara teníem curiositats, eh? Sí, doncs Mazda va guanyar més de 24 hores de Le Mans al 91 amb un motor rotatiu. És l'única marca japonesa que, doncs, ho hem aconseguit amb aquest motor. És molt curiós, sí, perquè si tot el mercat la van abandonar i tot això. Però Mazda no va parar. Va apostar i va arribar a guanyar les 24 hores de Le Mans, clar que sí.
Sí, el MX-5 pesa molt menys que en el suportius actual. Per què? Doncs aquesta marca creu la lleugeresa, no? Una altra cosa que sigui lleuger i més aerodinàmica. I que hi corri més. Exacte. Doncs Mazda Kara encara té la seva Hiroshima. Una altra curiositat. I ara, Iker, anem una mica malament de temps, així que passem directament a la conclusió.
La història va ser d'una marca que va començar fent suro, va sobreviure a una guerra de la bomba atòmica d'Hiroshima, va apostar per una energia diferent i va crear alguns esportius més estimats del món. Molt bé.
No és la marca més gran, com Lamborghini i totes aquestes, però una de les més valentes, perquè ensenya que no sempre cal seguir el camí, faci com totes les marques, sinó que també aposta per altres coses que el fa diferent, doncs és el que et fa únic. Exacte, exacte.
Molt bé, doncs escolta, ara si anem amb l'opinió personal, avui no tenim tant de temps, així que ens haurem de quedar amb un model només. Vale, doncs faré el Mazda CX-9 de l'any 2021, que aquest m'agrada perquè té un estil i unes línies que el diferencia dels a més. És un cotxe anillard que ho fa diferent, per exemple, del CX-2 o del CX-30 o del CX-90.
i també aquest és llarg i juvenil a la vegada perquè també és a senyoret com a mi m'agrada com sempre i té un toc d'alagància que per mi és única doncs quedem amb aquest cotxe de Mazda que sí, així de senyoret com ens agrada i escolta Iker, gràcies per venir avui en un dia que no et tocava però gràcies i ens retrobem la setmana vinent el dimecres, eh? Gràcies, que vagi molt bé Adéu
I ara fem una petita pausa per publicitat. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer. Al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar, molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. I ara sí, anem amb l'última secció del programa. Anem amb la vida joc amb el Jaume.
Bona tarda Jaume, què tal, com estàs? Bona tarda Jaume, molt bé, com anem? Perfecte, doncs aquí a Sant Just, la veritat és que molt bé, per allà a Molins, espero que tan bé bé. Tan bé, Molins també, i a Sant Feliu també, que jo sempre a Sant Feliu. Perdona, doncs a Sant Feliu. No, cap problema, cap problema, Molins també estan bé. Perfecte, doncs escolta, m'alegro que estigueu bé a Sant Feliu, a Molins i a Sant Just, clar que sí, a tot arreu. A tot arreu. Avui de què hem de parlar, Jaume?
Doncs mira, avui us porto un parell de jocs d'aquest tipus que en diem Eurogame, de gestió de coses, d'aconseguir recursos i de gestionar recursos, que ja saps, i que a mi són del nostre debilitat. Us porto dos jocs bastant diferents, però sí que tenen una mecànica una mica semblant o no és l'habitual. Començarem per un que es diu Galileo Galilei, és un joc que va sortir l'any passat per l'editoral Maldito Games.
El seu autor és el Thomas Holick, que també cada persona que es torna a treure un joc, és una passada, és també l'autor del Seti, que ja n'hem parlat algun cop, i d'un joc que també prenem per aquí. Està il·lustrat pel Mitchell Page, un joc de dificultat mitjana, però la gent que no ha jugat és un joc prou assequible, el que trigaràs una miqueta més potser fer les accions, però és un joc molt assequible per explicar i fàcil.
d'un a quatre jugadors i és un joc d'aquests relativament, diguem-li, curs pel que pot corre pel món, que és d'entrar una hora, hora i mitja, dues hores, depèn de la gent el ràpid que ha de fer les mecàniques. D'acord? D'acord. És un joc que nosaltres serem els trònoms famosos, podem ser des de Galileo Galilei, Copernic, Kepler, n'hi ha uns quants, i que cadascú té unes habilitats especials, un que pot modificar uns daus, l'altre pot tenir un cometa de més, etc.
i la idea és que anem descobrint cossos celestes, des de constel·lacions, planetes, estrelles, cometes. Vale. Per tant, ens posem una mica en la pell d'un astròleg. Sí, sí, un astròleg, sí, sí, correcte. I aquí, la gràcia és que tenim un tauler amb una sèrie de cossos celestes, que anem descobrint mitjançant uns daus de colors, amb uns valors que ens diuen, bàsicament, i llavors, què passa? Quan fem un descobriment,
Doncs en aquella època diguéssim que a la Santa Inquisició allò de que la Terra no era el centre del món no els hi sentava massa bé, no els hi venia massa de cara. I doncs diguéssim que s'enfadaven bastant. Llavors aquest joc de tant en tant diguéssim que vas guanyant-te l'animat versió de la Santa Inquisició. Això ho vas guanyant diguéssim amb uns inquisidors i cada torn has d'anar convencent
perquè diguéssim et vagin creient que el que estàs fent no és una cosa de blasfema sinó que és un descobriment científic, que no es fa mal a ningú, diguéssim que tens un track que aquests inquisors es van movent que si no els mous després et penalitza la tira al final de la partida, també s'ha de dir. Llavors com funciona el joc? El joc tenim un taulet personal, aquí tenim un telescopi. Tens aquest telescopi es van movent de l'altre cap a baix, té un eix,
I llavors diguéssim que apunta a una sèrie d'accions. Hi ha 6 accions, hi ha unes que són 4 que són fixes, si no recordo malament, 4, i les altres són variables. I quan dic variable vol dir que són unes petites llosetes que quan diguéssim apuntem cap a aquesta acció que és variable, la fem i doncs passa a dir-se al final de la cua. És a dir, fem dos trons que no la podem fer servir. I ens demanen avançant, fem l'acció i la movem. Això que vol dir que hem d'estar molt allò de com
gestionem aquestes llusetes perquè estan sense poder fer aquella acció. Clar, si és una acció que hem d'enllaçar-la amb una altra perquè necessitem uns punts per descobrir una constel·lació, però hem de necessitar pujar els daus perquè es donin els punts necessaris, però després hem de fer l'acció de descobrir, doncs hem de mirar molt bé amb quina ordre van quedant aquestes llusetes perquè no es quedin enrere i en grans paraules torns a fer-la. Hem de fer una mica la gràcia d'aquest joc en què hem d'anar gestionant aquestes llusetes i el moviment del telescopi. A part, aquestes llusetes també es poden millorar.
Les accions més poderoses. Quina ha de ser això? Que hagués de fer, intentar fer una millora d'una lloseta que tinguis en reserva. Així ja quan entra en actiu ja entra millorada. Així, diguéssim, que la tens com optimitzar una mica més les accions. D'acord. Llavors hem dit que tenim uns daus, que són blaus, vermells i grots, i ara, simplement, indiquen els punts. Hem de tenir fins al màxim de 4 daus, un màxim 3 daus d'un mateix color,
i, evidentment, els blaus són dos d'exisos, doncs tenim des del 1 fins al 6. Les constel·lacions es poden dir, doncs necessitem, ho invento 6 punts de color blau, doncs aquest 6 punts de color blau, i així hi ha un o la suma de dos blaus o tres blaus, que et sumin 6 punts, t'estreus del teu tauler i, diguéssim, fas l'acció d'agafar aquest cor celeste, o d'estudiar aquest cor celeste, o d'escoberir aquest cor celeste. Però després també hi ha, evidentment, de cada color, però després també hi ha colors variables, és a dir, si agafo,
el groc i el blau és un verd, hi ha constel·lacions o hi ha cossos celestres que són en color verd, això vol dir que has de gastar com a mínim dels dos daus, els de fons sumat i dels dos daus per aconseguir aquella puntuació. Aquí està una mica la gràcia d'anar gestionant quins colors de daus tens, amb quins valors, com es puges per aconseguir aquest mínim de punts que necessites per anar descobrint les constel·lacions i és un terrament que al final acabes guanyant punts a final de la partida.
No descobrint això. Al final guanya qui té més punts al final de la partida. Sí, sí, al final tu som els punts i el que té més guanya. També tenint en compte que al final de la partida si tens molts inquisitors, el que em toca o no toca, diguéssim que estigues enfadats, tot això et resta. Llavors també és quan veus que s'està acabant la partida, que és quan realment s'acaben la pila de les constel·lacions,
doncs quan veus que ja en queden poques, des d'allò de... potser que pari a descobrir coses i em dediqui més a convèncer amb els inquisidors per trobar-nos de sobre perquè si no, com s'acabi la partida, la penalització és guapa. A part, com tots a la majoria de Eurogames, tenim uns objectius de mitja partida, final de partida, que com estem complint, evidentment són més punts o més accions extres que tenim addicionalment a les que podem arribar a tenir. Si també al final pots arribar a fer quasi uns mig combos
doncs moco la biblioteca, moco la fitxa de la biblioteca i faig tot una tira d'accions extres perquè he agafat una acció que em permet moure la fitxa de la biblioteca, etc. I aquí hi ha una que és un descobriment que llavors vaig a la universitat, pujo el tren per la universitat i agafo una acció extra que em permet fer no sé què. La gràcia d'aquesta és d'enllaçar accions
mitjançant aquestes diferents zones d'activitats. I el joc aquest, el Galileo Galilei, per quantes persones és? O quantes persones recomanes tu jugar-lo? A veure, és un joc d'aquests que diuen de 1 a 4, jo a la part solitària no l'he jugat mai, he jugat a 2, he jugat a 3, he jugat a 4, i és un joc que si la gent sap jugar és un joc molt àgil, perquè al final fas les teves accions i següent, fas les teves accions i següent. És un joc relativament àgil,
I sí que és veritat que si tens algú que s'ho repensa una mica, aquest entretorn una mica més pesat, espavila ja que tenia ganes de jugar, no? Però sí, és un joc que, a veure, a 3 normalment aquests jocs van tots perfectes. A 3 continua el número ideal. Doncs pots jugar perfectament a 4 si hi ha gent que té experiència en aquests jocs i això.
Molt bé, al final estic veient les imatges del VGG com sempre, i veu que té bastantes coses, és un tauler bastant farcit de cartes, de fitxetes, dels daus... Sí, potser espantan perquè veus moltes coses però al final és la final d'iconografia, et saps les 4 icones de les accions que hi ha, i és quan he fet l'acció, poso aquí i pujo el dau.
em poso el comet al baix, agafo la constel·lació, me la poso a la meva biblioteca, moco el de l'objectiu, moco l'inquisitor si l'ha de moure i ho està. I següent, vull dir que és una cosa relativament ràpida, per això que és un joc que amb un esperell d'hores te'l pots arribar a acabar tranquil·lament. D'acord, per tant, això, eh? I disfrutant-lo. Les partides en més o menys de dues hores, has dit. Sí, entre, jo crec que a tres...
Jo t'he arribat a jugar amb una hora i mitja, però amb gent que ja sabia jugar. Si no sap jugar, amb dues hores jugues tranquil·lament. No és un joc que es faci excessivament llarg. Jaume, ens queden tres minuts i poc. Prefereixes que seguim jugant de Galilei o Galilei? No té massa. L'altre és el Balle de los Molinos, del Dani García, que és un autor català. Doncs va, el comentem ràpidament.
de fa dos a... també van treure el 2024, també deu a quatre jugadors, també és una dificultat així mitjana, un parell d'oretes també de jugar. Aquí seran agricultors del segle XIX a Holanda, que haurem de plantar tulipes, i aquestes tulipes les hem de plantar al nostre camp, aconseguir també, segons a vegades, alguns objectius de vendre-les al mercat exterior, posar els nostres molins, el que són els polders holandèsos, que són aquestes zones inundables, o que de fet eren inundables i van treure, gràcies a aquests molins van treure l'aigua,
I la gràcia d'aquest joc també, com l'altre, és que el nostre tauler té unes rodes que llavors, segons com les girem, fem unes accions unes altres. I aquestes accions també, com hem dit amb l'altre, també les podem millorar. És a dir, ens podem cultivar, posar molins, fer l'acció exterior, vendre, comprar, anar al mercat... I aquí també està la gràcia que, segons el nivell d'aigua d'aquests polders, que també hi ha un trac que tu pots pujar o baixar el nivell de l'aigua, és a dir, quan també és aigua i hi ha més corrent i per tant les rodes es mouen més, per tant, quan has de fer un pas potser en faràs dos o tres,
doncs vas agafant i vas jugant les teves accions. És un joc que també, quan diguéssim la teva roda ha fet 5 voltes, s'acaba el joc. És la gràcia també, de vegades, tens unes fitxetes, que són les eines, que permeten inclús girar més o girar menys, o girar cap enrere, si t'interessa repetir alguna acció que potser has fet en un torn anterior i que en aquell moment, com que sempre has d'avançar, utilitzant aquest comodil t'hi hagués enrere.
D'acord, d'acord. És aquest joc, és un joc que és molt maco, molt acolorit, i també és un joc amb 20 minuts del temps explicat, i també et dona això, per una tardeta, t'hi poses a jugar tranquil·lament, també 3-4 persones tranquil·lament, no hi ha més interacció tampoc, perquè al final fas el teu. No és d'aquests de fer la gitza.
No, aquí l'únic que és allò que puguin treure't el contracte que a tu et va bé, perquè tu tens d'estar fent tulipes vermelles i n'hi ha un que va i t'agafa el contracte de les tulipes vermelles. Canvies-les de les tulipes rogues. O vols agafar-te l'agricultor que t'ajudarà a pujar no sé què, doncs va i te l'agafen. Aquesta és la petita interacció, com vull dir, no és un d'aquests que vas a destrossar un camó amb l'altre, ni molt menys. Vale, vale, perfecte. Molt bé, doncs i això igual, per 3-4 persones.
Sí, sí, 3-4 persones, al final també tens uns punts i no té cap seguret. La gràcia d'aquests dos jocs que us he comentat avui era la forma d'escollir les accions, que no es moven o no es posen un mite o un minot en algun lloc, sinó que simplement tens uns tracks, en aquest cas un telescopi que es mou amunt i avall,
que són dues rodes que simulen les rodes d'automulí que es mouen segons el nivell de l'aigua són aquestes petites utilitzes que et donen la diferència en altres jocs d'aquesta col·locació de treballadors i tant, al final és una cosa innovadora dins d'aquest món dels jocs de taula que estem descobrint que és molt variat i té moltes més coses de les que ens pensàvem escolta, Jaume, ens hem d'anar acomiadant perquè ja són les 7, pràcticament gràcies per venir una setmana més i ens sentim dintre de poc
Adéu, gràcies. I nosaltres ens acomodem per aquí, del programa. Gràcies i fins aviat. Tot seguit, les